Paraules impossibles · 2018. 3. 19. · Paraules impossibles no és una narració, tan sols...
98
Transcript of Paraules impossibles · 2018. 3. 19. · Paraules impossibles no és una narració, tan sols...
Paraules impossibles a 37 veus
Núria Manso
Copyright © 2018 by Núria Manso
Tots els drets reservats. Aquest llibre o qualsevol part del mateix no podrà ser reproduït ni utilitzat de cap manera sensa permís escrit de la artista.
ISBN 978-84-09-00012-8
All rights reserved. This book or any portion thereof may not be reproduced or used in any manner whatsoever without the express written permission of the artist.
www.nuriamanso.com
Printing: 2018
Disseny Marcela Jardón
Paraules impossibles no és una narració, tan sols pregunta, demana al lector afegir una resposta, estendre en una narració el pensament. L’origen és el projecte Dokuart, en què es feia conversa, al llarg de tres cites. En la primera cita s’encetava la conversa; en la segona se seguia conversant, amb autofoto inclosa dels dos participants, i en la tercera es filmava la conversa. El projecte d’origen volia encabir 300 conversants, però al final van ser 37 les persones que es van quedar a la primera i a la segona cita. Els he d’agrair als 37 conversants haver acceptat el repte per conquerir el projecte. Són aquí: Adolf Alcañiz, Àlex Nogué, Andrés Hispano, Antón Granero, Carme Ortiz, Chema Alvargonzález, Daniel Miracle, David Gómez, Ester Xargay, Eugeni Bonet, Francesca Llopis, Ignasi Esteve, Isabel Banal, Iván de la Nuez, Joan Vila-puig, Jordi Canudas, Jordi Valverde, Jorge Luis Marzo, Josep Parera, Maite Ninou, Manel Guerrero, Marcela Jardón, Martí Peran, Mercè Alsina, Mery Cuesta, Pedro Soler, Pep Dardanyà, Pere Noguera, Pilar Bonet, Pilar Parcerisas, Ramon Parramon, Tere Badia, Tere Camps, Teresa Blanch, Toni Serra, Vicens Altaió i Xavier Manubens.
Després de 10 anys, faig aquest homenatge a aquestes persones i a les que van quedar pel camí. Espero que les frases soltes us facin pensar en un temps a l’entorn de l’art, artistes, curadors, crítics d’art i agents culturals que hi van participar.
En comptes de fer una transcripció de les converses de forma literal, he extret frases soltes i he anat barrejant conversadors sense autoria perquè tot plegat es vagi fonent com un text únic. Era l’esperit de l’interactiu Dokuart , en què l’usuari escollia els conversants, barrejant-se i interrompent-se fins a convertir-se en un missatge únic, la conversa.
Com l’experiència de cada dia li ha donat com saber estar.
Diu que una cosa és bona o dolenta pel procés.
Parlem de la memòria i de la història, com una gran part de la generació es perdrà. Com les
obres acabaran a les escombraries.
El fet que una obra quedi és l’atzar.
També parlem del poder de controlar els símbols.
L’art ha de ser lliure.
En les converses el to és oralitat.
Les converses són intimitat i sentiment.
L’edat no importa.
Projecte converses obertament interrelacionals.
La gràcia d’aquest treball és allò que és humà i la barreja
Si parlarem d’idees, idees de paraules immaterials, no és ni política ni tendències. Són perles
per a un collar, i portar-lo i utilizar-lo.
Hi ha una paraula endògena que parla de l’art des de dins.
Parlem del món de les idees, de projectes de convicció lligada a l’obra d’investigació.
Fer un vídeo col•lectiu, sobre el món de l’art, el veritable protagonista.
El fet i el record.
Parlo del vídeo documental dokuart, de basar-ho amb la multiplicitat de protagonistes.
No és una avaluació sinó una presència.
Viure està darrera el mirall de la cultura.
La cultura no interessa.
Seleccionar com un projecte en execució d’obres que no donen opció a la investigació.
Ella parla que en aquest país l’art i la cultura estan vinculades al poder polític.
Paisatge de coneixement dins d’un entorn ecosistema, parc natural de la creació.
Li parlo del desert.
De la meva relació buscant ajudes a la producció, del problema de la investigació, de la
necessitat de fer coses noves.
L’artista ha de ser independent.
Que fer una gran estructura sense idees serà la mort de l’artista per a la creació.
S’ha de preservar la creació. Llocs verges no estructurats.
La mediateca, diu que allò es va acabar per la manca de públic.
Important la fusió, la síntesi per un nou llenguatge.
Estratègia psicològica per captar el moment sincrònic.
Faig el dokuart sobre el món de l’art 80s, 90s, 2000s.
Treballo en el teixit humà.
Vull donar vida a un col•lectiu humà.
Li faig una pregunta concreta. Si els centres de producció seran realment fàbriques.
La vida son petits moments i poesia.
Les coses, les han de fer un mateix, des de dins.
Fer un paisatge de coneixement on els artistes de diferents espècies puguin créixer.
Pornografia abstracta,formulant nous estereotips, que narri, que expliqui, en temps real.
Que el que m’interessa és l’origen, parir la idea .
El seu taller sempre està obert.
La veritat, sí és una forma de coneixement.
De les màscares de la vida que ell interpretarà.
Imatge que fa esborrar la realitat, com una pilota desbocada.
Això va provocar tant dolor.
Diu que estic massa en els matolls i que no em deixa veure el bosc.
Sondes sobre l’estat de la qüestió.
Ell s’horroritza interactiu igual a soroll.
Li parlo de fusió d’imatges, d’anònim, de multinarració.
Tema principal és la col•laboració.
Marginar el llenguatge perquè es produeixi una cooperació.
La comunitat col•labora a mantenir una informació treballada.
La manipulació d’anar contra l’altre és destrucció.
Interconnexió, com transmetre coneixement, com construir, com connectar.
Parla de Wikipedia, de treballs de cooperació.
Hi ha una confusió entre informació i coneixement.
El poder dels mitjans és l´ocupació del temps, temps fragmentat, que impossibilita la creació i
el pensament.
La recerca creativa ha de ser lliure per estar en un espai de trànsit. La creació ha de ser per qui
la treballa, per qui disposa de coneixement.
Visca l’art efímer.
Els codis són poder.
Concepte d’interacció de desenvolupar totes les potencialitats.
Suport als altres, vida, assimilar, cuidar, responsabilitat.
Per parlar amb la gent sempre troba un moment.
Parla de viure amb pocs diners.
La seva activitat són les presentacions, els events
El projecte ha de ser comú.
Parla de poesia.
Parla de Walter Benjamin, de les percepcions disperses.
Ella és oberta i flexible.
El temps d’interacció bis a bis, igual a conversa.
Les apories, allò que demostra que no són certes.
El temps passa molt ràpid i quan passa molt lent.
No ser víctimes per poder recordar, oblidar per recordar.
S’estableix un joc corporal, és un temps de presència.
M’ha tractat de lladre, perquè anava tota de negre. Ella va de tots colors.
El coneixement ha de circular i dignificar les persones.
Parlem d’imatges i símbols.
Per un treball en temps real. Una topografia on hi càpiga tothom.
Ella es declara engegadora de projectes.
Ella treballa amb les escoles, les produccions, la visibilitat.
La idea que portava que el fórum s’extengués per tota la ciutat, a les places i carrers, però va
ser el gran poder especulador.
Ha parlat de l’estupidesa del mateix ego, egocèntric dels mateixos artistes.
La finalitat del meu projecte és anar en contra d’aquest desert.
Il•lusió de viure.
El tempo és del carrer.
L’anella cultural, establir connexions amb centres de producció.
El problema de la cultura és la deslocalització, la precarietat i la manca de criteris divers, en
busca d’un model únic. Crec que s’ha de preservar la diferència, com un parc natural, per fer
possible l’autogestió, fomentar les iniciatives individuals per a un entorn col•lectiu.
La interactivitat per agrupar i construir continguts en temps real. L’ara atemporal, per un
col•lectiu anònim humà.
Parla de sentiment molt profund i inexplicable.
Veig que és una persona molt forta. Barreja entre ganivets i pedra, oberta però en guàrdia.
Parla que sempre l’han anat a buscar.
Tema l’espai de dolor, com està quedant la natura.
Pont, símbol femení de vincle.
Refer, reconstruir la natura dins la ciutat.
Volem convivència.
L’atzar és realment real.
La imatge és assaig com la literatura.
Hi ha molt pseudoartista.
Endinsar-se en la foscor per aconseguir o aparèixer la llum.
Això és l’artista, les ganes.
L’aparença i els fals artistes.
El que vull és una narració.
Tots els mecanismes són de control.
Davant la globalitat cal defensar el territori.
Cal formes més austeres d’exhibició que fomentin la diversitat.
Vincular, cooperar, relacionar.
El tot s´hi val va ser la resposta per integrar els nous formats.
Com els arquitectes van passar de nosaltres..
Està fent quadres de barreja.
Habitar els racons densifica el quadre.
Els seus treballs dels anys 70 com havia censurat la censura.
Vestigi històric de l’existència de la presència,
Eugeni tenir idees de força alçada.
El que vol és a costa d’una forta disciplina i això té costos emotius.
Com prioritzar 6 punts essencials de projectes i decidir ordre d’actuació.
Es mostra molt partidari d’un sindicat d’artistes.
L’heterodòxia, el fet d’anar desplegant per després concretar. L´atzar és molt important.
Vull investigar sobre la imatge coneixement, la pornografia abstracta, cercar nous estereotips.
Em diu que en petit comitè sí que diu les coses.
Deixar enrere els egos.
Porto una visió, no és divina, faig de carter de molta gent.
El més farragós era transcriure les entrevistes.
Parlem del vídeo, de com ella s’havia vinculat a la gent gran.
Reflexió perquè cultura paga tan poc.
Com una bona anarco, que el problema són les estructures.Com la gent en el poder es torna
corrupta.
Ella em diu que m’ha passat una cosa molt grossa perquè faci aquest tipus de treball.
Reflexiona sobre la societat punitiva, que sols entén de càstigs. De com sempre es busquen
culpables.
Protegir les dades, jo li dic que tant protegir, quan això és brindar perquè no hi hagi relació
franca, que només uns quants tinguin el poder.
Allò terrible, és que si no participes d’aquests centres de producció et quedes fora del sistema.
Informes de qualitat americana. Total, una bona màquina per justificar el consell de les arts.
Que la creació és com un parc natural que cal preservar, que no pot ser producte de consum
cultural. Que la creació ha de ser independent i lliure.
També parla d’amiguisme.
La figura de mediador ha de ser de pont, horitzontal.
Pintar l’ànima, habitar les parets.
Diu que ens sincerem.
Diu que està molt cansat, sobretot mentalment, pel fet de fer moltes coses petites i que no
aporten res.
L’art ha de donar preguntes, coneixement, no només emocions, això és espectacle.
Ella diu que nosaltres els catalans ens pensem massa les coses.
Mals humors entre el món artístic.
Els cops de colze dels grans.
Jo no vull canviar, vull que hi hagi de tot.
Busco un treball col•lectiu en què hi siguin tots.
La conversa per construir un nosaltres.
Fer un documental d’un paisatge històric de la meva vida artística. Que té un paradigma, és la
imatge dels altres.
S’han guardat silencis.
Diu que puc aprendre d’aquesta gent que es vol quedar en aquesta fase.
Participar, fusió, mixtura, teixit, l’experiencia humana, el nosaltres.
Hangar sols està dedicat als guiris i a intercanvis. Ell respon que és un pacte social del model
Barcelona.
Cooperació és cohabitar una idea comuna, compartides per un valor d’ús dins un context
social.
Parla de la no crítica o crítica als crítics.
Parlo de l’essència de la interactivitat, és la conversa de les anades i tornades.
Dins l’art no pots estar sol.
El Pere té una saviesa, parla de niu, de fer-se grans i independents.
Un art per viure, ell és el gran de tota una generació. Li agrada riure, no és un bufó, sempre
està en llocs molt perifèrics.
Ell sempre es posa en el lloc de l’altre, és un savi.
Explicar el desert i trobar un model de diàleg de cooperació.
Té diversos projectes de fundació per salvaguarda la democràcia.
Moltes persones per un sol vers o una sola línea de paraules.
Gent de la cultura està molt connectada. Parla del mal que ens fem entre artistes.
Postura de resistència des de dins.
El discurs produeix capes.
Com la gent inexperta la posen en un càrrec decisori per carregar-s’ho tot. I col•locar gent jove
i igual d’inexperta.
Parla del Consell de les Arts, del Centre de Producció, de com la comissió s’adjudicarà a dit.
Necessitat de plantar plantes al desert. Fer un treball conjunt, interacció de les persones. Idea
del bis a bis.
Parla que quan busques trobes,que ara la xarxa està molt oberta.
El seu treball és fer un mercat de coneixement.
L´artista és un puto.
Li parlo de l’ara atemporal.
De com és de complicat implementar un projecte.
El que es fomenta és l’arquitectura.
Perillositat quan la creativitat s’entén només com utilitat.
Aquí hi ha un fort corrent d’associacionisme.
Diu que tinc una interface molt complexa i que faig por.
Hi ha moltes emocions o actituds prepotents.
Es lamenta de les relacions entre companys.
Que la relació intergeneracional s’ha perdut.
La conversa està destruïda per anys d’aïllament.
La Generalitat està intentant crear un mapa estratègic de centres.
L’artista té el deure de conservar la seva obra.
El CCCB ha sigut idoni per engegar el projecte Ovni.
L’autocensura de treballar en Cultura.
Autocensura, acomodació.
Decidir amb pèrdua.
L’últim sigui millor que el nou.
Model únic.
La il.luminació, experiència mística.
Parlem del Dokuart, la idea del fals document. El que jo vull és l’ara atemporal.
Parlem de Perles de contingut
Jo li dic que el meu treball és treballar amb la realitat.
Vol un museu presencial.
El museu és un contenidor de relíquies.
Parla de la cultura del llibre versus còdex.
Després, ràpidament, es calça unes espardenyes i som-hi, cap a la inauguració d’un encontre
poètic, organitzat per ell a la Pedrera.
L’Atzar és incomprensible i que ens havíem de veure.
Com a partir del Caos hi ha ordre.
El temps és història.
Fer un museu en temps no lineal.
Un tema a parlar per viure.
La desaparició del teixit social.
El que hauria de fer és tallar els vídeos i anar-los empaquetant en carpetes, i que el programa
fos capaç d’anar cridant els fitxers.
L’actitud perquè fem art.
Fa art per donar respostes.
S’ha de dir prou que els artistes ens carreguem els uns als altres.
Imatges mentals, sentí l’àudio la seva pròpia veu de la consciència.
Arquetips humans per una consciència col•lectiva.
Pensament de capital cognitiu. Tot és coneixement.
Les coses són com són, això és capitalisme.
Que sols justifiquen escalfacadires, de llocs de treball.
La gent aspira a allò que té l’altre.
Cultura com a natura, generar i crear coneixement.
El que m’interessa és la narrativa, la transmissió de coneixement.
La creació pedagògica no és un tema a considerar.
Màscares de la veritat.
El geni no existeix.
Valor de viure.
La mort és això de deixar de pensar.
Pensament dispers de Walter Benjamin. Ella m’ha dit que anava de cul amb aquesta manera
de treballar ara.
El pitjor és donar-te les coses en un temps no adequat.
Donar molts diners a idees petites i donar-ne poc a idees grans.
Natura com a cultura, ell ho veu com oposició, entén cultura com civilització.
Autocensura, ell parla més aviat d’estratègies.
Diu que aquí hi ha hagut un fracàs de pensar en la cultura i la ciutadania.
Diu que Franco va crear l’informalisme, la representació del silenci. Això és la interpretació del
poder dels que guanyen, que ho contaminen tot.
Sí, diu que aquí hi ha por.
Ara a ningú li interessa l’art. L’art funciona sense artistes, sense ningú, ara hi ha museus
populars.
El tema de les antològiques, com mostrar instal•lacions perquè no siguin fetitxes, relíquies.
Diu que el treball en art no ha de ser un hobby a hores perdudes.
L’artista és un creador de continguts, de coneixement.
La còpia es gaudeix més, és més espaterrant que la primera idea.
No li interessa fer una expo i ja està, vol fer un llibre.
Panorama trist de Barcelona, endogàmia.
Diu que compte, que no hi ha canvi, sols canvien les formes.
És un moment de gran opacitat.
Diu que si no em canso pot estar bé, això de fer converses en el temps.
No es pot anar obertament contra el sistema.
El tema escollit és treballar amb gent.
Ho dic molt clar: de nena dolenta no té res, és una supercurranta com jo.
La vanitat del món artístic.
Si hi ha molta generositat, si l’energia circula.
Diu que fa cursets de màsters, que hi ha molta demanda.
Vull una cosa amable, no vull situacions enfrontades, i vull que hi participi molta gent.
Tot ho vol centrar amb can Xalant, Xarxes de producció. Parlen de plans per interconnectar.
La creació no pot ser un contenedor dels negocis.
L’ensenyament és porqueria perquè no vagin a la universitat.
La frase clau: l’artista cal que ho vulgui ser. L’artista ha de passar per la pedra, pel model, per
les regles de joc.
La història recent s’ha dedicat a deconstruir la cultura.
L’essència del projecte és la transversalitat.
És el què de jugar a ajuntar persones, per construir unes converses a dos, a tres, a quatre
bandes, dins una intimitat ideològica i emotiva. Si el tema conversacional és important, és la
seva oralitat.
Bé, diu que aquests alumnes faran allò que els diguin, això vol dir formació.
Gresques artístiques al monestir de Sant Cugat.
L’ambient era la discussió, no hi havia cap distinció entre alumne i professor.
Diu que els alumnes no tenen il•lusió i reconeix que no tenen futur.
Els docents es van apoltronar.
Si parlem de civilització, de vida.
La nostra actitud era i és molt vital.
És el temps de les coses
Parlem de decisions com no fer res, que també és una decisió, que tot agita.
Adolf Alcañiz. Tècnic videogràfic i artista.
Alex Nogué. Artista i professor de Belles Arts.
Andrés Hispano. Professor i col.laborador a La Vanguardia.
Antòn Granero. Membre fundador de l’H de Vic.
Carme Ortiz. Treballa a Espais. Crítica d´Art.
Chema Alvargonzalez. Artista.
Daniel Miracle. Artista.
David Gómez. Artista.
Ester Xargay. Poeta- artista.
Eugeni Bonet. Comissari i videoartista.
Francesca Llopis. Artista.
Ignasi Esteve. Artista.
Isabel Banal. Artista.
Iván de la Nuez. Escriptor i Comissari.
Joan Vila-Puig. Artista, integrant del grup Sitesize.
Jordi Canudas. Artista i professor de la Massana.
Jordi Valverde. Artista.
Jorge Luis Marzo. Escriptor i Comissari.
Josep Parera. Gestor cultural.
Maite Ninou. Videoartista.
Pedro Soler. Exdirector de l’Hangar.
Pep Dardanyà. Artista i director de Can Xalant.
Pere Noguera. Artista conceptual.
Pilar Bonet. Professora universitària i crítica d´art.
Pilar Parcerisas. Crítica d’art.
Ramon Parramon. Artista i director d’Idensitats.
Tere Badia. Gestora i directora d’Hangar.
Tere Camps. Professora de la Autònoma.
Teresa Blanch. Crítica d’art i professora de Belles Arts.
Toni Serra. Videoartista. Membre fundador d’OVNI.
Vicens Altaió. Poeta. Director de Krtu i d’Arts Santa Mònica.
Xavier Manubens. Artista.
Núria Manso www.nuriamanso.com vimeo.com/user9375173 [email protected]
