Introducció i primer capítol

Alex Miguel, Fonaments i evolucio de la multimedia, PAC 1

Pre-internetEls mitjans evolucionen del daguerrotip, passant per les fotografies en

moviment, els primers curtmetratges i el projector del germans Lumiere.

Per la seva part la informàtica va passar del telar automàtic, a la màquina analítica, per després donar pas a la màquina de tabulació elèctrica, degut a la demanda es crea la Computing-Tabulating-Recording que mes tard serà IBM, al 1936 Alan Turing crea una descripció d'un ordinador d'us general que s'assimila molt al funcionament d'un projector cinematogràfic. Al 1936 Zuse construeix el primer ordinador digital, els seus programes s'emmagatzemaven en cinta de 35mm.

El mitjans tradicionals i la informàtica es fusionen, totes les imatges, sons, gràfics es tornen un conjunt de dades, es transformen en «els nous mitjans»

1995 – Naixement d’InternetJuntament amb Internet neix el "net art" lo qual marca una evolució dels mitjans

i la cultura moderna.

L'ordinador es torna un aparell mediàtic universal.

La arribada d'Internet i la informatització de la cultura va transformant tot.

Teoria sobre el llenguatge dels nous mitjansManovich intenta oferir una teoria dels nous mitjans. Desde varies perspectives.

El mètode: Analitza i compara la cultura tradicional i els nous mitjans.Parteix de cero analitzant els principis del hardware informàtic i les operacions que es donen en la creació dels objectes culturals.

L'organització: Organitza la seva obra en capítols on cada un aborda un concepte clau. Va de abaix a dalt. "Del bit al programa informàtic".

Llenguatge, objecte i representació: L'autor analitza els nous mitjans en relació a moltes altres àrees de la cultura. Denomina objecte als "productes" dels nous mitjans, amb aquest terme intenta també recuperar l'esperit d'experimentació del laboratori.

La representació com capa superior al objecte el qual dona una preferència o una altra a les dades.

L’objecte dels nous mitjansTerme utilitzat per descriure els "productes" dels nous mitjans en tot el seu

ventall de possibilitats, desde un DVD, un mon virtual o una web.

Manovich també buscava activar les connotacions que van acompanyar al terme pels artistes de vanguardia russos dels anys vint, on l'objecte apuntava cap a una producció en massa, industrial i febril. Organització racional de la feina, eficiència de l'enginyeria... aixi com despertar el concepte d'experimentació de laboratori d'aquells anys.

Els nous mitjans sol son els exibits a traves d’un ordinador?Tendim a donar-li molta importància a la forma de representació, però aixo es

una limitació. Els ordinadors com a centre de producció es el que defineix els nous mitjans, encara que el seu mode de representació sigui variat.

DJ mesclant música. Show laser. Codis QR al Zoo.

Nous mitjans e informàtica, sempre de la màEl desenvolupament dels ordinadors i els nous mitjans sempre ha sigut

conjunta, de fet de la forma mes literal, doncs el primer ordinador digital en funcionar, Zuse, utilitzava programes perforats en cintes de 35mm.

Això no ens ha de sorprendre ja que els aparells mediàtics com els informàtics resultaven totalment necessaris per al funcionament de la moderna societat de masses. Difondre i emmagatzemar dades de milers de ciutadans era una necessitat.

El model de Turing era capaç de executar qualsevol calcul que pugues fer un ser humà, aixi com imitar qualsevol altre ordinador, els seu funcionament era a base de llegir i escriure números en una cinta sense fi, sospitosament un esquema molt similar al del projector de cinema.

Tots els mitjans actuals s'han traduït a dades numèriques, on un ordinador es capaç de computar-los, es a dir els mitjans es converteixen en nous mitjans.

Principis dels nous mitjansMes que com a dogmes, Manovich estableix unes tendencies generals de una

cultura que experimenta la informatització.

1. Representació Numérica

2. Modularitat

3. Automatizació

4. Variabilitat

5. Transcodificació

Principis dels nous mitjans: Representació numèricaUn objecte dels nous mitjans pot ser descrit formalment (matemàticament), es

pot programar. Per a poder digitalitzar objectes es necessari prendre mostres a una freqüència determinada y assignar-li un valor.

Segueixen els principis de la època on van sorgir, època Industrial, on els dos principis bàsics de funcionament d'una factoria de la època eren:

1. Estandardització de components

2. Separació del proces en un conjunt de tasques simple i repetitives.

Això segueix sent valid, encara que la tendència de la nostra societat postindustrial es la adaptació al individu.

Una manera de veure aixo es aplicar un filtre a una imatge mitjançant un programa de retoc fotogràfic on realment estem aplicant un algoritme matemàtic a les dades.

Principis dels nous mitjans: ModularitatTot objecte dels nous mitjans es pot descomposar en les mateixes unitats

discretes bàsiques (píxels, polígons, vòxels, caràcters o scripts).

Encara així cada part te un significat per si mateixa i es podem agrupar per a crear objectes mes grans.

Un exemple el podem trobar en un mon 3D, on a la vegada tenim subobjectes que podem reconèixer, com edificis, arbres... però a la vegada aquests estan formats per subobjectes, polígons, que combinant-los ens permeten crear-los.

Principis dels nous mitjans: AutomatitzacióAquest principi es degut als dos principis anteriors, i gracies a ells es poden

automatitzar moltes operacions. Desde programes que poden tractar automàticament imatges aplicant diversos filtres, fins a navegadors web que busquen imatges similars analitzant el contingut de la imatge que ens interessi.

L'origen d'aquesta "intel·ligència artificial" es va desenvolupar principalment en els videojocs, on sota un conjunt limitat d'opcions l'ordinador es capaç de respondre efectivament al jugador humà i donar la il·lusió de intel·ligència, aquesta seria del tipus d'alt nivell. Tindríem també la de baix nivell on l'usuari pot modificar o crear objectes mitjançant plantilles o algoritmes senzills.

Principis dels nous mitjans: VariabilitatPrincipi lligat a la automatització i conseqüència de la representació numèrica i

la modularitat, els objectes dels nous mitjans s'adapten al usuari, tendència de la època postindustrial en la que vivim, poden existir numeroses representacions per a les mateixes dades.

Aquesta variabilitat també es pot mostrar en forma d'escalabilitat, tenint diferent versions de un objecte. Això no seria possible sense la modularitat, ja que l'objecte al estar format per unitats mes petites i independents ens permet la seva modificació.

Si els vells mitjans son la societat de masses on es distribueixen objectes inamovibles i iguals per a tots, els nous mitjans serien la societat postindustrial, on es busca l'individualisme i la personalització.

Aquesta interactivitat pot ser del tipus arborea, on ens trobem en una estructura formada per branques, oberta, on el propi objecte es modifica en temps real, o tancada on els elements son fixes.

Principis dels nous mitjans: TranscodificacióUn objectes dels nous mitjans existeix en un pla informàtic i en un pla cultural,

aquestes dues capes es veuen influenciades entre elles.

La capa cultural, el conte, el poema, la novel·la, es veu constantment modelada per la canviant capa informàtica.

Representació dels dos plans cultural e informàtic que formen l’objecte dels nous mitjans a mode d’ADN.

Que son els nous mitjans?Els nous mitjans son discrets (es poden descriure matemàticament),

comparteixen entre ells el mateix codi digital, es poden copiar d'una manera il·limitada sense degradació, son interactius.

Encara que permeten la copia sense degradació la tendència es la compressió amb pèrdua de dades.

Mitjans interactius i mentEls mitjans interactius representen perfectament la tendència a exterioritzar i

objectivar les operacions de la ment.

Podem veure l'hipervincle com una relació entre el nostre proces intern de relacionar, però al estar predefinit aquests camins, tal com diu el filosof francès Louis Althussier, es pot pensar que ens demana que confonguem la estructura de la ment d'una altra persona amb la nostra.

Màquina-cervell.