Somrient, l'alabastre de les vergesdins els seus temples de color de temps. El mar, que va ser un dia camí nostre.

Columnes d'hores

Davant de l'aguait de la Closa delPuig

Des de les Closes, II

Recorda sempre aquesta clarorde la tarda - assuavidapel trenat dels xiprers i dels llorers flairosos - com la veus, ja enyorant-la, darrera els finestrals.

Recorda sempre aquesta clarorgràvida d'ocells quasi tots invisiblesfora d'una cardina que es gronxaa la branca més alta del més alt xiprer.

Així la tarda del cor, abans resplendent,és entelada d'ombres allargadesi d'aquest gris que em crida el nom més estimat.I també els ocells que em cantaven a dintres'encauen, errívols, i nomésmolt de tant en tantun s'escapa, s'eleva del llac del silencii assaja una cançó des de la branca arreladaen la llum de la fona amorosa memòria.

Columnes d'hores

3

Els Aiguamolls Al grup de Defensa dels Aiguamolls de l'Empordà

Envaireu aquest recer vivent que ja de lluny enyoren tantes ales?No trobarà més l'aigua nodridorai els verds amagatalls l'ocell del Nord?Àlics rosats, amics coll-verds, adéu,adéu, xic corriol i fredeluga, princesa acolorida de l'hivern.Murs de ciment, deixalles, només polsseran els nius on bategà la vida.

Però quan haurà mort l'últim ocell,lassat del vol, a frec d'aigua alterada, quan escates d'argent no tindrà el marno espereu respirar: ja, lentament,l'home-botxí comença l'agonia.

Columnes d'hores

...Com podeu veure, el mar no és pas gaire lluny:la distància que el separa de Vilasirvent és comuna reclosa que deixa alenar la marinada i arribargrans vols de gavines fins als sembrats; de vega-des, també, alguna filera de coll-verds, que vénendels aiguamolls, i en canvi tanca l'allau de turis-tes;

Les Closes

Dues planes He estimat el Montseny sense ametistes,la plana adusta en els seus llargs hiverns, els vels espessos d'imprecisa boira.

Conec el ressò clar de les campanes als vells carrers de la ciutat dels sants, la plaça on van penjar en Bac de Roda.

Camí dels vents, he estimat l'altra planaels vols de les gavines als sembrats, les aigües, com nosaltres, indecises.

Sota l'observatori Senillosa Molts estius passo uns quants dies endreçantvells papers i ordenant l'arxiu de Les Closes,és adir, de can Geli de Vilamacolum, a l'Empordà.Sembla que un imant m'atregui cap als antics lli-galls, les escriptures amb paper segellat més“modernes”, els plecs de cartes dels besavis, les lli-bretes on cada hereu anotava any rere any “losgrans collits en l'anyada” i els llibres més anticsde capbreus de Sant Quirze de Colera, començantpels de bella escriptura gòtica...Per això, entre els contes on he deixat lliure el volde la imaginació, s'ha escapolit de l'arxiu i s'hi haficat, com el peixet de plata entre els papers, unrelat ben històric, arrelat a la vida quotidianad'un vell casal empordanès ...

Els maldecaps de Pere Geli

....Abans d'escoltar-la pujarem al mirador (de canMoragues) i així us fareu càrrec de l'escenari. Norestareu pas decebuts en veure la plana...

Les Closes

A dalt de l'observatori SenillosaSí, mirem-la bé, perquè mai no podem saber siduraran gaire en la seva gràcia vivent aquestescontrades on el cor es detura. El somriure blavísdel mar, ja un poc amagat, la ratlla dels aigua-moixos, les vorades d'àlbers i de freixes queclouen els prats, aquesta claror d'avui sense calit-ja, tot, tot és amenaçat.

Les Closes

2

1

Itinerari LiterariLes closes de M. Àngels Anglada

Els Aiguamolls de l'Empordà són una fita de l'u-nivers poètic de M. Àngels Anglada, de la geo-grafia literària de l'escriptora nascuda a Vicl'any 1930, que va morir a Figueres el dia deSant Jordi de 1999 i reposa al petit cementiri deVilamacolum, al bell mig de les closes emporda-neses.Els textos que ens acompanyen en el nostre reco-rregut tenen una estreta relació amb el paisatgeque ens envolta, tan estreta com la que, al llarg

de la seva vida, va unir Angladaamb la plana de l'Empordà iamb l'altra plana, la de Vic,ambdues viscudes, sentides,estimades i protagonistes de lesseves obres. Llegirem el paisat-ge a través d'aquests textos: unspoemes de Columnes d'hores,escrits entre 1965 i 1990; frag-ments de la seva primera grannovel·la Les Closes, premi Josep

Pla de 1978; de la narració “Flors per a Isabel”,inclosa en el recull No em dic Laura (1981); deSandàlies d'escuma (1985), i d'Els maldecaps dePere Geli (1999). Hi ha el patiment de DolorsCanals, condemnada injustament, els amors deGlauca de Quíos, els estralls de la guerra delfrancès, hi ha la lluita per la terra, i per la llen-gua; hi ha la vida. I hi ha el paisatge, sempre elpaisatge, de l'Empordà, d'Alexandria o de lesilles gregues, de la vora de la Mediterrània, delsclàssics grecs i llatins, i la mirada de l'escriptorasobre el paisatge. Hi ha la literatura que enssalva de l'oblit de la memòria, que ens ajuda apreservar el paisatge, el que llisca suau davantdels nostres ulls, fixat pels mots vius de M.Àngels Anglada.

Mariàngela VilallongaDirectora

Càtedra M. Àngels Anglada Universitat de Girona

1

Parc Naturaldels Aiguamolls de l’Empordà

Parc Naturaldels Aiguamolls de l’Empordà

Centre d’Informació del Parc NaturalMas El Cortalet – 17486 Castelló d’EmpúriesTelèfon: 972 454 222 / Fax: 972 454 474Horari: de l’1-IV al 31-IX: de 9.30 a 14.00 i de 16.30 a 19.00

de l’1-X al 31-III: de 9.30 a 14.00 i de 15.30 a 18.00www.parcsdecatalunya.net

Pel Cortalet

masMatà

ObservatoriSenillosa

P

Ajuntament de laComtal Vila deCastelló d'Empúries

respiro cada alè d'aire remor d'escuma en la sorraallunyada entre gavines.Escolto el pols de les rosesun silenci de parpellesdamunt els ulls estimats.

Creixença de mots somnioencara humits de rosadadel calze fosc de la nit.

Columnes d'hores

A l’observatori de la closa de lesDaines (Sortint del poble pel camí dels Tamarius, arri-bareu al cap d'un quart i mig a les closes, i jaem direu si gaires indrets us somriuen més dol-çament, sempre que no us deixeu enganyar pelposat il·lusòriament tranquil d'aquest paratge iespereu que us entortolligui al cor com unaheura de lenta creixença...les closes a la primavera, quan enmig delsrecs veureu esclatar una munió de petites florsblanques i els arbres de les voreres, saules, frei-xes, plàtans, verdegen tots a la seva manera,mentre algun pollancre escadusser treu elsseus borrons rosats, amb carnació de galta. I al'estiu, quan sovint alena la marinada i lesxiques erugues verdes es pengen i caminen enarcs flexibles entre les branques vincladisses iles menudes reinetes salten al fresseig de lesvostres passes i veieu entre el tapís fullós lestórtores brunes matisades de llicorella i farigo-la...les closes a l'hivern - quan hi corre la tra-muntana com una gran esgarrifança - encaraxopes de les pluges de tardor, i mireu els arbresnus com un poema descarnat, reixes vives, cos-

8

l'alba damunt del llac profund, com canviavenels colors de l'aigua, lentament, com s'alçava lasagrada i rogenca claror del sol damunt delscanyars, saludada pel vols de les gavines i elstriangles alats de les formacions d'ànecs;

Sandàlies d'escuma

Al camí del casot del CortaletAcí vaig aprendre amb en Tomeu a caçar espàr-gols quan començava la primavera, i rovellons iceps, a les tardors que s'allargaven, fins a lesprimeres gebrades. Les veritables olors de lainfantesa són encara per a mi la flaire dels ges-samins i jonquilles de Bellvís...

Les Closes

Jo l'acompanyava, molts dies de festa, a passe-jar sota els pins: m'agradava sentir-hi cantar elvent, olorar les petites plantes que creixien alsotabosc i sentir-li dir el nom de totes; més capa l'estiu, conèixer els ocells que venien a viure-hi, estadants benvinguts: el siboc, el gaig bla-vís, l'oriol, menjador de figues, que s'hi amaga-va...

Les Closes

Al casot de la Bomba Des de les Closes, I

Abans de l'alba em desvetllal'ombra d'una ala de llumTanta claror pressentida.

Abrigada de records darrera grans balconades de casa viva entre ocells

7

6

A la cruïlla del camí de la platja

Fràgils muralles

Fràgils muralles,arbres batuts pel vent entre les closes, com em recordenles reixes de silencientre molts pensaments i la paraula!Tantes vegades ens és negat, germans, dir cada cosa amb el nom clar que una vella sang dicta!

Columnes d'hores

Dins l'observatori Pallejà…a peu, vam anar cap on havíem esbrinat quevindrien els soldats, i esperàrem ben amagatsdarrera les canyes espesses i els matolls, joncs iesbarzers a tocar del llac, on venien a dormir envols cada vegada més nombrosos els ànecs, elscormorans i les gavines, que es posavendamunt de l'aigua grisa o en les illes de joncsdel llac. Que diferent la vaig trobar, en aquellahora, de l'aigua blava del mar, i com em vansemblar de tristos els voltants! Els comparavaamb la sorra blanca com la neu de la platjamarina, i em feien venir encara més tristesa. Els grills i les granotes semblaven entonar unplany monòton.Una lleugera boirina surava damunt de lesaigües, que altres vegades havia vist aixecar-seen ones altes, i la humitat esdevenia més espes-sa.

Sandàlies d'escuma

De vegades, havia sentit contar com era de bella

5

4

només conec per alguna il·lustració dels meusvells llibres d'escola. Doncs va haver-hi unacurta temporada que els avis les tenien així,perquè van voler provar si els donava bon resul-tat. Des d'aquell any ja no van tornar a plantar méscotó als prats; potser també perquè eren massafondals i en anyades de pluja s'inundaven fàcil-ment.Hi va tornar a créixer l'herba, ufanosa, commai, des del rec fins al camí dels tamarius;

Les Closes

Dins l’aguait Quim FranchAiguamolls 1985

No han destruït aquest recer viventque ja lluny enyoren tantes ales. Aquí retroba l'aigua nodridorai els verds amagatalls l'ocell del nord.Àlics rosats, amics coll-verds, torneu,torneu, xic corriol i fredeluga,princesa acolorida de l'hivern.Murs de ciment i ferro han reculatdavant dels nius tots bategants de vida.Com un somriure clar, repòs d'ocellscansats del vol, a frec de les onadesi el sol que hi riu, i escates d'or i argent. Hem aturat la mort en llarg combat- Una treva signada amb aire i ales.

Columnes d'hores

Dibuixos de Toni LlobetSelecció de textos a cura deFrancesca Romana Uccella

10

trallum, no es veia gairebé el color de l'estany:havien esclatat de cop totes les flors dels ranun-cles, com menuts lotus, i el seu blanc i grocomplia d'una rialla alegre l'aigüerol. S'hi dre-çaven enmig, cap a la riba, set o vuit cama-llargs, tan esvelts que semblaven trencadissosdamunt els seus nius florits.Per damunt la Isabel i en Josep volaven un grupde coll-verds, amb el seu inconfusible vol, alesendarrera, potents i sàvies, acostumades alsllarguíssims camins de núvols, en formacionsque els ulls no es cansen de mirar. Fora d'ells,res no trencava el silenci si no era de tant entant el crit del becadell: el seu xiscle i un esclatd'ales era l'únic senyal del seu pas. El nen sabiaja tots els noms dels ocells, llevat d'un de moltgran que s'alçava amb ales de capvespre i queno es veia sovint pel voltant de les closes: era l'a-gró roig, que potser havia confós els pratsinundats amb l'estany de Vilaüt.Era hora de tornar a casa i en Josep començavaamb recança de seguir la Isabel i deixar lesvores de l'aigua florida. Tot de cop, però, un vold'ales diferent li fa alçar la vista: el perill pla-nava damunt el petit aiguamoix i amenaçavaels ocells més petits: - L'arpella!A frec dels matolls ja, l'ocell de presa, tard od'hora, trobaria la seva víctima, que cercavaobstinadament. Sota el senyal fosc de l'esparverd'aiguamoll els dos infants se'n tornaven assen-yadament cap a casa seva. No podien pas saberque també allà una altra mena d'arpella, iaquesta no tan innocent, trobaria la seva presa.

Flors per a Isabel

...Nosaltres hem conegut sempre aquests pratsfins ara, amb el seu floriment natural d'herba:primer s'hi menaven les vaques a pasturar, des-prés se'ls donava l'herba tallada. Potser no etsabries figurar els prats plantats de cotó, ambles seves gracioses flors groguenques, que

sos oferts a l'abraçada impetuosa del vent queva eixugant, però mai ben bé del tot, els efímersestanys, els falsos aiguamolls on el dibuix debranques i branquillons s'emmirallava, onvenien a beure les fredelugues de crestes airo-ses i fins i tot, en dies freds, algun aplec de ber-nats pescaires

el gos de la besàvia, la Viola, diuen que es vaesmunyir fins a les closes per morir-hi, quan vaadonar-se que ja no podia flairar res més, i aixíes va adormir panteixant entre la seda de l'her-ba i la mortalla de les fulles i una casa d'arrelsva ser el seu clot.)

Les Closes

No és un patrimoni tan extens com el de vostès,però tanmateix considerable: les terres deVilasirvent són molt bones, llevat dels aspres, ivostè coneix prou bé les collites de blat, blat demoro, mestall, civades i faves que lleven; cal afe-gir-hi la vinya, realment òptima - ja sap que laviticultura és la meva afició predilecta i àdhucestic preparant un opuscle sobre el cultiu de lavinya -, i sobretot les closes, que han donat noma la finca, i el bestiar....

Les Closes

A les closes d'en Barraquer Era la primera quinzena de març del 1810 i lescloses encara eren, en part, inundades; amb laguerra hom havia deixat de banda la neteja delsrecs i un gran estany d'aigües somes s'esteniasota els arbres que començaven de borronaramb els peus xops. Els dos infants s'hi havienapropat amb passes tan lleugeres que els ocellsno se n'esveraven; les gavines rialleres, les fot-ges i els menuts corriols no s'alçaven del nouaiguamoll, on l'aigua manyaga vacil·lava entreel verd blavís i el gris argentat. A mà dreta,però, cap on s'acostaven els nens entre el con-

9