Ovidi, gloria roig i celeste soto

8
OVIDI

Transcript of Ovidi, gloria roig i celeste soto

Page 1: Ovidi, gloria roig i celeste soto

OVIDI

Page 2: Ovidi, gloria roig i celeste soto

Publi Ovidi Nasó Neix al 20 de març del 43 a.C a sulmona, Italia.

Va estudiar a Roma juntament al seu germà un any més gran que ell, arts polítiques .

El seu germà i el seu pare moren i ell hereta tots els seus béns, que el permeten acabar els seus estudiar a Grecia.

Biografía de l’autor

Page 3: Ovidi, gloria roig i celeste soto

El seu germà mor als 20 anys, Ovidi decideix dedicar-se enterament a la poesia.

El seu pare mor i ell hereta tots els béns familiars, que el permeten viatjar i acabar els seus estudis a Grecia

Als 18 anys influenciat per Tibul i Properci escriu la seva primera obra, Amores

Page 4: Ovidi, gloria roig i celeste soto

Es va casar tres cops, de les quals avui en dia només tenim coneixensa del nom de la seva tercera esposa, Fabia.

Va tenir un total de dos filles

En aquesta epoca va escriure una de les seves obres més famoses, Metamorfosis

Page 5: Ovidi, gloria roig i celeste soto

L’emperador August l’exilia a l’any 8 d. C a l’edat de 50 anys, a Tomis (Constança) Romania.

Ovidi mor finalment l’any 17 d. C als 60 anys a Tomis

Page 6: Ovidi, gloria roig i celeste soto

Amores Ars amatoriaRemedia amorisMedicamina facieiHeroidasMedea MetamorphoseonIbisTristia

Obres principals i Gènere literari

Page 7: Ovidi, gloria roig i celeste soto

Epistulae ex PontoFastosHaliéutica

Page 8: Ovidi, gloria roig i celeste soto

 Antes del mar y de las tierras y, el que lo cubre todo, el cielo,  uno solo era de la naturaleza el rostro en todo el orbe,

 al que dijeron Caos, ruda y desordenada mole y no otra cosa sino peso inerte, y, acumuladas en él, unas discordes simientes de cosas no bien unidas.

 Ningún Titán todavía al mundo ofrecía luces,  ni nuevos, en creciendo, reiteraba sus cuernos Febe, ni en su circunfuso aire estaba suspendida la tierra,

 por los pesos equilibrada suyos, ni sus brazos por el largo margen de las tierras había extendido Anfitrite,

 y por donde había tierra, allí también ponto y aire:  así, era inestable la tierra, innadable la onda,

 de luz carente el aire: ninguno su forma mantenía, y estorbaba a los otros cada uno, porque en un cuerpo solo lo frío pugnaba con lo caliente, lo humedecido con lo seco, lo mullido con lo duro, lo sin peso con lo que tenía peso.

     Tal lid un dios y una mejor naturaleza dirimió, pues del cielo las tierras, y de las tierras escindió las ondas,

 y el fluente cielo segregó del aire espeso.

Fragment de la metamorfosi