OP O SICIî A LAVANTPR O JECTE DE LLEI DE CO …€¦ · juny, sobre el règim de millo-res de la...

REVISTA DE LIL.LUSTRE COL.LEGI DADVOCATS DE BARCELONA

NMERO 280SETEMBRE 2013

AQU ARA PRDUA VIGNCIA CONVENIS COLLECTIUS

LOBSERVATORIREBUIG A LA HOMOGENETZACIA LA BAIXA MDULS TORN

LOBSERVATORI TELFON VERMELL900 500 301

LOBSERVATORI EN MARXA EL DEGANAT OBERT

OPOSICI A LAVANTPROJECTE DE LLEI DE COLLEGIS I SERVEISPROFESSIONALS

La Llei de Serveis professionals: un malson destiu que es fa realitat

J. ORIOL RUSCA I NADAL, DEG DE LICAB

El Consell de Minis-tres va aprovar el 2 dagost passat lAvantprojecte de Llei de Serveis i Collegis Profes-

sionals i va decidir sotmetrel a informaci pblica. La forma en qu sha dut a terme aquest trmit (sense publicaci al BOE ni comunicaci de la memria econmica de lavantprojecte als collegis professionals fins ben entrat el mes de setem-bre) no ajuden a pensar que la voluntat de dileg presidir la tramitaci posterior daquest avantprojecte, ni la del futur projecte de llei. Serem, per, perseverants.

Malgrat el moment i la forma en qu sestan fent els trmits, els diferents collegis que agrupen les molts diverses professions daquest pas shan mobilitzat en defensa dels interessos dels seus collegiats i de les seves respectives professions; i en aquesta lnia dactuaci es troba lICAB i tots els Collegis dAdvo-cats de Catalunya, perqu des

del punt de vista de ladvocacia en particular i de les professions en general, les modificacions que preveu lavantprojecte de llei resulten molt transcendents.

Lavantprojecte trenca la uni-tat de la collegiaci obligatria dels advocats sense justificaci raonable. Pretn que ladvocat shagi de collegiar si actua en processos judicials i extrajudi-cials en qu sigui obligatria o facultativa la seva intervenci i tamb per prestar assistncia lletrada o assessorament en Dret en representaci dun ter-cer, per exceptua pel que fa a lassessorament el cas que ladvocat hagi establert una re-laci laboral amb el seu client. Aix doncs, es crea la figura del assessor jurdic assalariat en perjudici del ciutad i de la qualitat del servei: es genera inseguretat jurdica i prdua de confiana en els assessors jurdics, que no oferiran la ga-rantia de lexigncia formativa dels advocats collegiats, ni el control que generen les normes deontolgiques i professionals.

MN JURDIC EDITORIAL

Els propis assessors -professi-onals no collegiats- deixaran de tenir al seu costat una ins-tituci que els recolzi tot i ser autntics advocats. No hem doblidar que la llei reguladora del Mster daccs a la profes-si dadvocat (Llei 34/2006) diu i continuar dient que, en qualsevol cas, hauran dhaver cursat aquests estudis.

Si a aquest fet shi sumen la previsi de compatibilitat ge-neral entre les professions (a ms dentre ladvocacia i la pro-cura), lexistncia de societats multiprofessionals i la manca dobligatorietat dels professi-onals dassegurar la seva res-ponsabilitat civil, la insegure-tat jurdica dels ciutadans est servida. No sembla aquesta la millor manera de fomentar lac-tivitat econmica en el sector de ladvocacia i menys desprs dimplantar les taxes judicials i lincrement de les retencions tributries. Aquesta desregula-ci del mercat el far ms ines-table i insegur. I per aix, lICAB ha de dir-hi la seva.

MN JURDIC SETEMBRE 2013 3

ACTUALITAT

06 AQU ARA LEGISLACI

12 PELS PASSADISSOS

14 LOBSERVATORI

OPINI

20 TRIBUNA OBERTA

30 INTERESSOS COMUNS

32 PARLEM AMB JOS FLIX ALONSO-CUEVILLAS

INFORMACI COLLEGIAL

34 JUNTA EN DIRECTE

36 COMISSIONS PUNT X PUNT

38 ADVOCACIA EN IMATGES

40 LLETRA IMPRESA

SERVEIS

44 PASSES PERDUDES

46 CLUB ICAB

48 ANUNCIS

MnJurdic s una publicaci editada per lIllustre Collegi dAdvocats de Barcelona amb la finalitat de ser lrgan informatiu i dexpressi dels seus collegiats/des.

EditaIllustre Collegi dAdvocats de BarcelonaMallorca 283, 08037 Barcelona.www.icab.cat / [email protected]

Consell assessorPresident: Eduard Sagarra TriasVicepresident: Jordi Mir FrunsVocals: M. Dolores Azcarraga RiosJosep M. Balcells CabanasJoaquim Jubert di MontapertoJosep Ma. Lligoa DomnechLuis Miralbell Guerin Jorge Navarro MassipRamon Plandiura VilacsMarc Rius Calaveras Olga Tubau Martnez

DirectoraLara Foncillas Miralbes

Cap de ComunicaciClara Llensa Ramos

Coordinaci Mn JurdicIsabel Viola Demestre

Gabinet de PremsaRoser Ripoll Alcn

ComposiciAlbert Muoz Thuile

Mn JurdicTelfon: 934 961 880Fax: 934 871 938e-mail: [email protected]: [email protected]

Han collaborat en aquest nmero Han collaborat en aquest nmero Juan Jos Climent, Alejandro Ebrat, Carlos Echavarria, Meritxell Gabarr, Sixte Gargant, Isabel Iranzo, Judit Mnguez, Marc Molins i Carles Prez.

Fotografia Istockphoto, Albert Muoz.

Disseny Dribbling

Impressi Rotoatlntica

Publicitat Illustre Collegi dAdvocats de BarcelonaMallorca, 283, 08037 BarcelonaTelfon: 934 961 880Fax: 934 871 938e-mail: [email protected]

Dipsit legal B-17.273-83

ISSN 1135-9196

Les opinions recollides en els textos publicats a Mn Jurdic pertanyen exclusivament als seus autors. Lopini oficial del Collegi lexpressa la Junta com a rgan de govern de la instituci.

NMERO 280 | SETEMBRE 2013 | CONTINGUTS

REVISTA DE LIL.LUSTRE COL.LEGI DADVOCATS DE BARCELONA

4 SETEMBRE 2013 MN JURDIC

ACTUALITAT AQU ARA LEGISLACI

Resoluci JUS/1682/2013, d11 de juliol, per la qual es fa p-blic el Conveni de collaboraci entre el Departament de Jus-tcia i el Consell dels Illustres Collegis dAdvocats de Catalu-nya per a la prestaci del ser-vei dorientaci jurdica peni-tenciria (DOGC nm. 6430, 01.08.2013).

Llei 1/2013, de 16 de juliol, del tipus impositiu aplicable a les transmissions patrimonials oneroses de bns immobles (BOE nm. 185, 03.08.2013).

Resoluci JUS/1696/2013, de 16 de juliol, per la qual es fa pblic el Protocol dexecuci de les diligncies de llana-ment als partits judicials de Catalunya (DOGC nm. 6431, 02.08.2013).

Llei 12 /2013, de 2 dagost, de mesures per millorar el funcionament de la cadena alimentria. (BOE nm. 185, 03.08.2013).

Llei 13 /2013, de 2 dagost, de foment de la integraci de cooperatives i daltres enti-tats associatives de carcter agroalimentari (BOE nm. 185, 03.08.2013).

Reial Decret llei 11/2013, de 2 dagost, per a la protecci dels treballadors a temps parcial i altres mesures urgents en lordre econmic i social (BOE nm. 185, 03.08.2013).

Ordre HAP/1489/2013, de 18 de juliol, per la qual saproven les normes per a la formulaci de comptes anuals consolidats en lmbit del sector pblic (BOE nm. 185, 03.08.2013).

Reial Decret 609/2013, de 2 dagost, pel qual sestableixen els llindars de renda i patri-moni familiar i les quanties de les beques i ajudes a lestudi per al curs 2013-2014, i es modifica parcialment el Reial decret 1721/2007, de 21 de de-sembre, pel qual sestableix el rgim de les beques i ajudes a lestudi personalitzades (BOE nm. 185, 03.08.2013).

Resum de les novetats legislatives

Reial Decret 632/2013, de 2 dagost, dassistncia a les vctimes daccidents de lavi-aci civil i els seus familiars i pel qual es modifica el Reial Decret 389/ 1998, de 13 de mar, pel qual es regula la investigaci dels accidents i incidents daviaci civil (BOE nm. 185, 03.08.2013)

Decret Llei 3 /2013, de 25 de juny, sobre el rgim de millo-res de la prestaci econmica dincapacitat temporal del personal funcionari al servei de lAdministraci de justcia a Catalunya (BOE nm. 185, 03.08.2013).

Resoluci de 1 d agost de 2013, del Servei Pblic dOcu-paci Estatal, per la qual es determina la forma i terminis de presentaci de sollicituds i de tramitaci de les ajudes econmiques dacompanya-ment incloses en el programa de requalificaci professional de les persones que esgotin la seva protecci per desocupa-ci prorrogat pel Reial decret llei 1 /2013, de 25 de gener (BOE nm. 196, 16.08. 2013).


Resoluci JUS/1783/2013, de 22 de juliol, per la qual es fa pblic el Protocol dactuaci en-tre el Tribunal Superior de Jus-tcia de Catalunya, lAjuntament de Barcelona, el Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya, la secretaria de govern del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya, lIllustre Collegi dAdvocats de Barcelona i lIllustre Collegi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona, dexecuci de les di-ligncies de llanament al par-tit judicial de Barcelona (DOGC nm. 6438, 13.08.2013).

Ordre AEC/1586/2013, de 21 dagost, per la qual sestablei-

xen les bases reguladores de concessi de subvencions per a lassistncia jurdica a ciu-tadans espanyols que afrontin condemnes de pena de mort (BOE nm. 208, 30.08.2013).

Ordre EMO/202/2013, de 22 dagost, per la qual sestableix el calendari oficial de festes la-borals per a lany 2014 (DOGC nm. 6450, 30.08.2013).

Acord GOV/119/2013, de 27 dagost, pel qual es modifica el lmit del crdit prorrogat esta-blert en el Decret 170/2012, de 27 de desembre, pel qual ses-tableixen els criteris daplica-

ci de la prrroga dels pres-supostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 mentre no entrin en vigor els del 2013, modificat pel Decret 164/2013, de 14 de maig (DOGC nm. 6450, 30.08.2013).

Reial Decret 633/2013, de 2 dagost, pel qual es modifi-quen el Reglament de lIm-post sobre Societats, aprovat pel Reial decret 1777/2004, de 30 de juliol i el Reial De-cret 764/2010, d11 de juny, per qual es desenvolupa la Llei 26/2006, de 17 de juliol, de mediaci dassegurances i reassegurances privades en matria dinformaci estads-ticocomptable i del negoci, i de competncia professional (BOE nm. 209, 31.08.2013).


ACTUALITAT AQU ARA LEGISLACI

Possibles conseqncies de la prdua de vigncia dels convenis collectius

drets i obligacions de la relaci de treball assalariat. O, en paraules del Tribunal Constitucional, en sentn-cia 1992/105, ...el sistema de la negociacin colectiva...presupone, por esencia y conceptualmente, la prevalencia de la autonoma de la voluntad colectiva sobre la volun-tad individual de los afectados por el Convenio....

El conveni collectiu, en un estat so-cial i de dret (art. 1.1. CE) s, tamb, un instrument real i efectiu, i, en conseqncia, necessari, per pro-moure unes condicions digualtat entre els treballadors i treballadores (art. 9.2. de la CE); tamb en el sen-tit de la Llei orgnica per la igualtat efectiva entre dones i homes (art. 14 CE).

La prdua de vigncia del conveni collectiu no vol dir que deixi dexis-tir la unitat de negociaci a la que el conveni saplica; el sistema dauto-nomia collectiva comporta la lliber-tat de les parts per a determinar els mbits de negociaci i els mbits d aplicaci dels convenis collectius. La llei no pot imposar ni la creaci ni la desaparici duna unitat de ne-gociaci; per tant, la unitat de nego-ciaci del conveni continua existint, i est en procs de negociaci. La prdua de vigncia del conveni tam-poc no t res a veure amb lobligaci legal de negociar-lo i de fer-ho de bona fe; aquesta obligaci de cadas-cuna de les parts continua vigent.

En aquest sentit, lAcord signat de 18 de juny de 2013 per la Generali-tat de Catalunya, Foment del Treball

Fins ara, el perode de temps que va des de la f inalitzaci de la vigncia inicialment p rev is ta pe l p rop i conveni collectiu fins

lentrada en vigor dun de nou, es coneix com a fase dultraactivitat i el conveni continua en vigor. Aquesta ultraactivitat s la que est en joc.

En qu NO consisteix la previsi de prdua de vigncia del conveni collectiuLa negociaci collectiva s una de les eines de lacci de les organit-zacions sindicals i forma part del contingut essencial del dret fona-mental a la llibertat sindical (art. 28.1. de la Constituci), i s lins-trument prevalent de creaci de

Sixte Gargant Petit Collegiat nm. 10.173Professor de Dret del Treball de la Universitat Pompeu Fabra

EL 8 DE JULIOL DE 2013, ARRAN DE LA MODIFICACI INTRODUDA PER LA LLEI 3/2012 A LARTICLE 86.3. DE LESTATUT DELS TREBALLADORS (ET), PODEN HAVER PERDUT VIGNCIA MOLTS CONVENIS COLLECTIUS, PER QU TRANSCURRIDO UN AO DESDE LA DENUNCIA DEL CONVENIO COLECTIVO SIN QUE SE HAYA ACORDADO UN NUEVO CONVENIO O DICTADO UN LAUDO ARBITRAL, AQUL PERDER, SALVO PACTO EN CONTRARIO, VIGENCIA Y SE APLICAR, SI LO HUBIERE, EL CONVENIO COLECTIVO DE MBITO SUPERIOR QUE FUERA DE APLICACIN.


Nacional, CEPYMEC, CCOO i UGT, recomana conservar les unitats de negociaci, negociar per arribar a un nou conveni, i mantenir la vign-cia del precedent, fins que no s ar-ribi a un nou conveni.

Quines poden ser les conseqn-cies de la prdua de vigncia del conveni collectiu?Si finalment les negociacions per un nou conveni fracassen i fracassen tamb els mecanismes de resolu-ci alternativa de conflictes, i re-sulta que tampoc hi ha un conveni daplicaci al que les parts, de com acord, es puguin adherir, la pregun-ta s: en quina situaci queden els drets i obligacions creats pel conve-ni que ha finalitzat la seva vigncia?

Ms enll de lobligaci legal de con-tinuar la negociaci del nou conveni, es poden produir nombroses situa-cions en funci de les circumstn-cies concretes de cada cas. Dentre aquestes situacions sen poden des-tacar les segents:

1a.- La prrroga de la vigncia del conveni perqu, en haver estat ne-gociat abans de la reforma laboral, no li sigui daplicaci la nova previ-si legal sobre prdua de vigncia.

2a.- La prrroga de la vigncia del conveni per decisi de les parts, en la mesura que la nova previsi legal s de carcter dispositiu i aplicable noms supletriament en defecte de regulaci autnoma. Aix ho con-sidera lAudincia Nacional en sen-tncia de 23 de juliol de 2013, que analitza una clusula de prrroga de la ultraactivitat en un conveni signat abans de la reforma.

3a.- La decisi empresarial de man-tenir les condicions de treball.

4a.- La decisi empresarial de modi-ficar les condicions de treball. 5a.- La decisi empresarial de dei-xar daplicar les condicions de tre-ball que, fins aquell moment, gaudi-en de la protecci del conveni.

La reforma laboral no ha donat una resposta clara i expressa a aques-

gncia del conveni s la caiguda de la protecci jurdica que donava a les condicions de treball, no la pr-dua de les condicions de treball en s mateixes. Recordem que, des de la perspectiva de les fonts de la re-laci de treball (art. 3 de l ET), el conveni collecti s la font prevalent. Tots els drets i obligacions -no uns drets s i altres no, o unes obligaci-ons s i altres no-, dambdues parts, nascuts del conveni sn els drets i obligacions reals, actuals i efec-tius de la relaci de treball indivi-dualitzada. No es tracta, doncs, de si les condicions de treball passen formalment del conveni collectiu que ha perdut vigncia al contracte de treball vigent. Els drets i obliga-cions nascuts del conveni ja sn lobjecte del contracte de treball.

Des de la perspectiva, tamb de les fonts de la relaci de treball, i pel que fa al contracte, no es pot oblidar que la validesa i el compli-ment del contracte no pot deixar-se a larbitri duna de les parts (art. 1256 del Codi Civil), que s el que succeiria si lempresa pogus de-cidir unilateralment -com a conse-qncia de la prdua de protecci del conveni collectiu- quines sn les condicions de treball. O, en al-tres paraules, lempresa no pot de-cidir unilateralment reduir el salari per fer la mateixa feina, o treballar ms hores pel mateix salari. Aques-tes possibilitats estan ja legalment previstes i hi ha dhaver causa le-gal i seguir-se uns procediments especfics.

En conclusi, el dret fonamental a la negociaci collectiva del que sn titulars les organitzacions sindicals obliga a negociar convenis col-lectius malgrat hagin perdut la seva vigncia; i, fins que un altre conve-ni sigui daplicaci, tots els drets i obligacions, dambdues parts, nas-cuts del conveni, sn lobjecte de la relaci de treball, real i efectiva, de cadascun dels treballadors i treba-lladores i de les empreses per les quals treballen, i com a tals, shan de mantenir, sens perjudici que ha-gin perdut, en el seu cas, la protec-ci jurdica del conveni.

ta situaci. Al Prembul de la Llei 3/2012 es justifica la prdua de vi-gncia del conveni collectiu a l any de la denncia, per tal que no se demore en exceso el acuerdo re-negociador mediante una limitaci-n temporal de la ultractividad del convenio a un ao, i tamb per evitar una petrificacin de las condiciones de trabajo pactadas en convenio.

Daquestes dues raons, una s de carcter incentivador o desincen-tivador, segons des don es mi-ri- del propi procs de negociaci collectiva i res t a veure ni amb la prdua de vigncia del conveni ni amb les condicions de treball per ell regulades.

L altra ra de ser de la reforma -evitar una petrificacin de las condiciones de trabajo pactadas en convenio- s t relaci directa amb les condicions de treball que regu-la. El concepte de la petrificacin neix de la necessitat que els conve-nis siguin permeables a les noves realitats, sadaptin a les noves ne-cessitats del mn de treball, evolu-cionin i permetin ladaptaci de les condicions de treball. Per mai sha ents que havia de suposar la desa-parici de les condicions de treball que regulaven.

Conv assenyalar que lnica conse-qncia legal de la prdua de la vi-

Lnica conseqncia legal de la prdua de la vigncia del conveni s la caiguda de la protecci jurdica que donava a les condicions de treball, no la prdua de les condicions de treball en s mateixes


ACTUALITAT AQU ARA RATIO DECIDENDI

Criteris dadmissi del recurs de cassaci a Catalunya: Acord complementari del TSJC

De s p r s d e la p romul-g a c i p e l l e g i s l a -dor catal , fent s de

les competncies conferides per lar t.149,1,6 de la CE, de la Llei 4/2012 reguladora del recurs de cassaci de Catalunya, el Ple de la Sala civil i penal elaborar amb una raonable promptitud els criteris que es van considerar necessaris per a laplicaci de les reformes introdudes, posant en relaci la normativa catalana amb les dis-posicions de la LEC 1/2000 que no soposessin a ella. Els criteris es van plasmar en lAcord de 22 de mar de 2012 al que es va donar loportuna publicitat.

En el transcurs del temps han sor-git certs dubtes sobre la legisla-ci aplicable en el supsit que en l assumpte sacumulin diverses pretensions, unes delles regides pel dret civil com i altres per la normativa catalana, quan, digual forma, sarticulin diferents motius de recurs de cassaci en relaci amb aquestes pretensions.

Amb aquesta qesti es refereix el prembul de la Llei 4/2012 regula-dora del recurs de cassaci in fine, quan diu: La present llei circums-criu la seva vigncia a lmbit de la competncia de la Generalitat i a les especialitats processals del dret civil catal. Per aquesta ra, a ms destablir les especialitats indicades, atn les situacions que

DAVANT CERTS DUBTES QUE HA SUSCITAT LA LEGISLACI APLICABLE SOBRE ELS CRITERIS DADMISSI DELS RECURS DE CASSACI A CATALUNYA, EL PLE DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTCIA DE CATALUNYA VA APROVAR EL 4 DE JULIOL DE 2013 UN ACORD, COMPLEMENTARI AL DE 22 DE MAR DE 2012, QUE T CARCTER ORIENTADOR PER A LA UNIFICACI DE LES PRCTIQUES PROCESSALS QUE, PEL SEU INTERS, TOT SEGUIT US TRANSCRIVIM.

Cal recordar, a aquests efectes, que quan sallegui en el recurs de cassaci ms duna infracci, cadascuna delles ha de ser formulada en un motiu diferent i tots ells han de ser numerats correlativament


poden generar per la concurrncia de la normativa estatal i la catala-na en un mateix assumpte. Si b s cert que lallegaci de la infracci dun precepte de dret civil catal ha-bilita el Tribunal Superior de Justcia de Catalunya per conixer de la cas-saci amb relaci a qualsevol dels objectes que contingui el procs, tamb ho s que no totes les pre-tensions acumulades tenen accs a cassaci per aquest sol fet. Cal, a ms, que cada acci o pretensi compleixi els criteris de impugnabi-litat establerts per la legislaci apli-cable. De manera que pot succeir que unes pretensions tinguin accs a cassaci i daltres no.

En conseqncia, si b resulta clar que per al coneixement dels recur-sos de cassaci interposats en as-sumptes en qu sinvoquen com in-fringides normes de lordenament civil catal i normes civils esta-tals, s competent la Sala civil i penal del TSJC per disposar-ho larticle 478,1 de la LEC 1/2000, tamb ho s, que de conformitat amb larticle 1 de la Llei 4/2012, els articles 2, 3 i 4 la Llei esmen-tada noms saplicaran en aquell o aquells motius del recurs de cassaci en qu sallegui com a infringida la normativa catalana, mentre que en aquell o aquells altres motius del recurs de cas-saci en qu, si sescau, sallegui exclusivament la infracci de nor-mes estatals, sestar per exami-nar ladmissibilitat del recurs de cassaci a la comprovaci de si concorre alguna de les modalitats previstes en lart. 477, 2,1n; 2,2n; 2,3r i 3 de la LEC 1/2000, aix com lacord interpretatiu del TS, Sala 1a, de 30-12-2011.

Cal recordar, a aquests efectes, que quan sallegui en el recurs de cassaci ms duna infracci, ca-dascuna delles ha de ser formulada en un motiu diferent i tots ells han de ser numerats correlativament.

Per aix, el Ple de la sala civil i penal del Tr ibunal Superior de Justcia de Catalunya ha acor-dat lampliaci de lAcord dictat

el 22.03.2012, en els segents termes:

En el cas que en el litigi shagin exercitat conjuntament preten-sions regides per lordenament civil catal i pel ordenament ci-vil estatal i el recurs de cassaci

sinterposi per denunciar la infrac-ci de la normativa catalana i la normativa estatal, els articles 2, 3 i 4 de la Llei 4/2012 saplicaran en aquell o aquells motius del recurs de cassaci en qu sallegui com a infringida la normativa catalana, mentre que en aquell o aquells al-tres motius del recurs de cassaci en qu, si escau, sallegui exclusi-vament la infracci de normes ci-vils estatals, sestar per examinar ladmissibilitat del recurs de cas-saci a la comprovaci de si con-corre alguna de les modalitats pre-vistes en larticle 477, 2,1n; 2,2n; 2,3r i 3 de la LEC 1/2000, interpre-tat conforme a lacord del Tribunal Suprem Sala 1a de 30-12-2011.

Aquest nou acord de la Sala civil i penal del TSJC, com lanterior de 22-3-2012, del qual s com-plement, es realitza a lempara de larticle 264.1 LOPJ.

s expressi del parer unnime de la Sala i t carcter orientador per a la unificaci de les prcti-ques processals, pel que ser po-sat en coneixement de les AAPP de Catalunya (magistrats i secre-taris judicials ) que sn les que en primer lloc han de decidir sobre ladmissibilitat dels recursos, aix com de les altres professionals ju-rdics (advocats i procuradors els Tribunals) i del Ministeri Fiscal.

En el cas que en el litigi shagin exercitat conjuntament pretensions regides per lordenament civil catal i per lordenament civil estatal i el recurs de cassaci sinterposi per denunciar la infracci de la normativa catalana i la normativa estatal, els articles 2, 3 i 4 de la Llei 4/2012 saplicaran en aquell o aquells motius del recurs de cassaci en qu sallegui com a infringida la normativa catalana


ACTUALITAT PELS PASSADISSOS

El CICAC i el Depar-tament de Justcia va signar el passat 23 de juliol un acord d e c o l l a b o r a c i per potenciar l s

del cata l entre e ls advocats . En el transcurs del mateix ac-te, shan signat tamb convenis de collaboraci amb la resta de collegis professionals del mn del dret per impulsar ls del catal en tots els mbits jurdics i judicials. Aquests acords incidiran en la prctica laboral de ms de 25.000 professionals: 20.000 professio-

Conveni per potenciar ls del catal entre els advocats

El deg de lICAB, Oriol Rus-ca, va prendre possessi el passat 27 de juliol com a con-seller del Consell de lAdvocacia Catalana (CICAC), en substituci del crrec que fins al moment va ocupar Pedro L. Yfera.

EL CICAC representa els cator-ze collegis dadvocats catalans, ms els de les Illes Balears, Per-piny i Andorra, i aplega prop de 30.000 collegiats.

El deg de Barcelona pren possessi com a conseller del Consell de lAdvocacia Catalana

nals de ladvocacia; 1.000 procura-dors, 440 notaris; 160 registradors i prop de 4.000 graduats socials.Arran daquest acords, es facili-tar informaci, formaci i eines l ings t iques a ls professionals daquests sectors amb lobjectiu de potenciar ls del catal a la justcia.

Poques sentncies en catalSegons dades facilitades pel De-partament de Justcia, el nombre de sentncies dictades en catal han disminut, passat del 20,1% (any 2005) al 12,7% (2012).

2011 2012

Catal Castell Catal Castell

Idioma de les sentncies 34.734(13,1%)230.305(86,9%)

32.479(12,72%)

222.849(87,28%)

Idioma dels documents de trmit

2.378.582(13,53%)

15.199.102(86,47%)

2.240.654(12,70%)

15.403.439(87,28%)

Vaga de funcionaris de justciaEls funcionaris de justcia van ini-ciar el passat 4 de setembre una vaga indefinida perqu conside-ren que la retallada sobre els seus drets laborals ha estat ms gran que els realitzats sobre funcionaris de la resta dEspanya.


LAutoritat Catalana de Protecci de Dades (APDCAT) i lAssociaci Intercollegial de Collegis Professio-nals de Catalunya van signar el pas-sat 4 de setembre un conveni de col-laboraci per tal de garantir un millor

coneixement i preparaci sobre protecci de dades als treballadors dels Collegis i Consells de Collegis pro-fessionals, i als membres de lAssociaci Intercollegial de Collegis Professionals de Catalunya.

Amb la signatura daquest conveni ambdues entitats es comprometen a lorganitzaci conjunta dactivitats for-matives en matria de protecci de dades de carcter personal i a lelaboraci, per part de lAPDCAT, duna guia prctica de protecci de dades per a collegis professionals. (Veure foto a Advocacia en imatges).

Fulls oficials de reclamaci

Apartir del 20 de setembre de 2013, els professionals liberals collegiats han de disposar de fulls oficials de queixa, reclamaci i denncia, dacord amb un model normalitzat, quan els destinata-ris dels seus serveis siguin persones

consumidores. Aix ho estableix el Decret 121/2013, de 26 de febrer, pel qual es regulen els fulls oficials de queixa, reclamaci i denncia en les relacions de con-sum, que va ser publicat en el Diari Oficial de la Gene-ralitat de Catalunya el 28 de febrer de 2013.

El model de fulls oficials de queixa, reclamaci i de-nncia i el cartell on sanuncia la disponibilitat daquest fulls oficials els podeu obtenir a lenlla http://www.consum.cat/

Conveni per millorar la protecci de dades als collegis professionals


ACTUALITAT LOBSERVATORI

LICAB denuncia que lavantprojecte de llei de collegis i serveis elimina la independncia dels professionals

El Collegi soposa a lavantprojecte per-qu diferencia als advocats en fun-ci de la tasca que realitzen (si van a

jutjats o no) i perqu suposa la fi-nalitzaci de la collegiaci obliga-tria per als advocats que asses-soren per treballen per compte ali. En aquest sentit, la Junta de Govern considera que els advo-cats presten serveis als ciutadans i no es pot permetre que les lleis deixin de garantir una qualitat en el servei ofert pels professionals, independentment de la tasca con-creta que duen a terme. Plissa de responsabilitat civilLICAB tamb s crtic tamb en la no obligatorietat dels advocats de disposar duna plissa de res-ponsabil i tat civ i l . La Junta de Govern no entn com una qes-t i tan essencia l com aquesta deixa de tenir obligatorietat en lavantprojecte aprovat, ja que es pot crear una situaci dindefen-si molt gran vers les persones, vers la ciutadania. El client s f inalment qui pagaria les con-seqncies dhaver dipositat la seva conf iana en una persona que potser no compleix tots els requisits per exercir amb garan-ties la professi.

Uniformitzaci dels collegisprofessionals El ministre dEconomia, Luis de Guindos, va presentar lavantpro-jecte de collegis i serveis pro-

EL COLLEGI DADVOCATS DE BARCELONA REBUTJA FRONTALMENT LAVANTPROJECTE DE LLEIS I SERVEIS PROFESSIONALS, APROVAT PEL CONSELL DE MINISTRES EL PASSAT 2 DAGOST, PERQU NO GARANTEIX LA QUALITAT EN ELS SERVEIS QUE ES PRESTARAN AL CIUTAD. PER AIX, EL COLLEGI HA PRESENTAT ALLEGACIONS A AQUEST TEXT.

fessionals com una mesura per liberalitzar el mercat professio-nal, per, laplicaci prctica de la llei, tal com est redactada en aquests moments, uni formitza radicalment els collegis professi-onals sense respectar les compe-tncies de la Generalitat.

El text, a ms, t un afany inter-vencionista. Vol controlar aspec-tes del funcionament intern dels collegis professionals i no reco-neix la base associativa i social que tenen; de manera que aques-tes corporacions passaran a ser sotmeses al protectorat dunes estructures burocratitzades que

no han estat escollides per sufra-gi universal. Aquestes estructures podrien, per exemple, destituir la Junta de Govern dun collegi professional elegida democrtica-ment o fins i tot dissoldrel.

Lavantprojecte menyst, doncs, la feina realitzada pels collegis professionals, que tenen experi-ncia i han demostrat eficcia en les funcions que li han estat en-comanades i que, a ms, sn cor-poracions reconegudes explcita-ment en la Constituci espanyola. Davant largument de modernit-zar els collegis professionals que va citar De Guindos per impulsar


l avantprojecte, l ICAB recorda que les corporacions professi-onals van dur a terme un intens procs dactualitzaci i posada al dia amb una clara vocaci de servei a la ciutadania en la dar-rera dcada. Un procs, impulsat amb la Llei mnibus (2009), i que va anar ms enll del sollicitat.

Sinsta al govern al dileg i a aprovar les allegacions formuladesPer aix, lICAB insta al Govern a recollir en el futur text legal les al-legacions presentades per aques-ta corporaci i a dialogar amb els collegis professionals, ats que no ho han fet durant lelaboraci dun canvi normatiu que els afecta directament i que es va presentar a corre- cuita abans de les vacan-ces (el divendres 2 dagost a la tarda), sense deixar gaire marge de reacci, ni de temps per ela-borar allegacions al text.

Dacord amb tots els arguments citats anteriorment, lICAB consi-dera que la voluntat real s des-regular lactivitat professional en detriment dels serveis als ciuta-dans; un procediment que recor-da la desregulaci de la Banca a Espanya.

Per aquests motius, lICAB, a tra-vs de lAssociaci intercollegial de collegis professionals reivindi-car, juntament amb la resta de collegis, l important paper que

aquests fan. No es descarten mo-bilitzacions per combatre lapro-vaci definitiva de lavantprojecte, que suposar la desaparici de molts collegis professionals. La conselleria de Justcia, el CICAC, el CGAE, i la Intercollegial tamb sn contraris al text aprovat El Collegi dAdvocats de Barce-lona no s lnica corporaci que ha mostrat el seu malestar per laprovaci de lavantprojecte de llei de collegis i serveis profes-sionals. El conseller de Justcia, Germ Gord, va declarar que el Govern defensar lorganitzaci territorial collegial de Catalunya, davant dun text que envaeix les competncies de la Generalitat, s centralista i terriblement interven-cionista. Gord tamb va adver-tir que si malgrat loposici ma-joritria a lavantprojecte, aquest

supera la tramitaci a les Corts, a Catalunya aplicarem la nova llei de collegis professionals en la qual estem treballant amb consens i di-leg amb els agents implicats.

Per la seva part, el president del Consejo General de la Abogaca Espaola, Carlos Carnicer, va res-pondre al ministre en relaci al fet que els collegis professionals shavien de modernitzar dient que aquestes corporacions ja es van modernitzar el 2009 arran de la llei mnibus i que sector dels ser-veis professionals s competitiu i funciona. Tamb va dir que la vessant econmica no ha de ser lnic prisma amb el qual analit-zar les coses.

En la mateixa lnia, es va pronun-ciar lAssociaci Intercollegial de Collegis Professionals de Catalu-nya. A aquesta entitat, que repre-senta a ms 150.000 collegiats de tots els mbits professionals, tamb els preocupa que lelimina-ci de la collegiaci obligatria en activitats i professions en qu fins ara ho era, comporti la supressi del control deontolgic i de les bo-nes prctiques que actualment re-alitzen els collegis professionals. Aquesta situaci fomentaria lin-trusisme i deixaria els ciutadans desprotegits per manca de garan-ties en els serveis, sense que cap Administraci estigui en condici-ons dassumir-ne el control.

LICAB considera que la voluntat real s desregular lactivitat professional en detriment dels serveis als ciutadans



LICAB refusa taxativament la retallada del Ministre Gallardn al servei del Torn dofici

El Collegi considera inacceptable la pro-posta del ministre de Justcia, Alber-to Ruiz-Gallardn, dhomogenetzar

a la baixa els mduls de pagament dels advocats del torn dOfici arreu de lEstat, que va ser anunciada durant el mes dagost. Des de la Junta de Govern es rebutja la pro-posta del Ministeri de Justcia per-qu afecta un servei pblic que es presta als ciutadans ms despro-tegits i posa de manifest la poca sensibilitat social del Govern de lestat. El Collegi tamb denuncia que ladvocat que presta el servei percebi una compensaci que no es correspon amb la dignitat pr-pia de seva feina. s una falta de respecte al treball dels advocats del Torn dOfici.

Aquesta corporaci ja va mos-trar la seva indignaci i rebuig a les d i fe rents redaccions de lavantprojecte de Llei de Justcia gratuta, que el Ministeri ha anat elaborant sense el consens dels Collegis dAdvocats darreu de Catalunya i de lEstat. No es pot modificar la Llei dAssistncia Jur-dica Gratuta sense tenir en comp-te lopini dels professionals que presten el servei diriament.

Es posa en perill el model de justcia de proximitatLICAB considera, un cop ms, que senvaeixen les competn-c ies autonmiques i es pr iva tant als Collegis dAdvocats com a la Generalitat de Catalunya a adaptar el seu funcionament a les necessitats reals del seu m-bit territorial. Per aquest motiu,

Reservat els dies 24 i 25 doctubre per participar en el congrs del Torn dOfici

Els propers 24 i 25 doctubre el Collegi dAdvocats de Barce-lona ser la seu del primer con-grs per abordar els principals as-pectes relacionats amb la justcia gratuta i el servei del Torn dOfici.

Amb el lema Entre tots podem canviar el Torn dOfici? La teva opini compta. Des del collegi us animem a participar en aquesta trobada, adreada a tots els col-legiats i, especialment, a aquells inscrits al Servei del Torn.

A travs daquesta iniciativa es reclama la dignificaci de ladvo-cat del Torn i, amb la suma de tots, es vol influir en la modifi-caci de la futura Llei de justcia gratuta.

Al web de lICAB podeu consul-tar el programa daquest con-grs. La inscripci a les ponn-cies s gratuta i obligatria.

lICAB alerta que la proposta del ministre de Justcia comportar un trencament de la justcia de proximitat als ciutadans i hi ha el risc dallargar innecessriament la posada en marxa de mesures essencials si tot sha daprovar des del Ministeri.

F ina lment , e l Col leg i lamen-ta que malgrat haver presentar nombroses allegacions als di-ferents avantprojectes de just-cia gratu ta que han anat apa-reixent, aquestes no shagin tin-gut en compte. Per aix la Junta considera inadmissible que el ministeri no valori lesfor i la tasca que els advocats duen a terme en la defensa dels drets i de les llibertats dels ciutadans ms necessitats.


Segon congrs international darbitratge a Barcelona

Renovaci del Certificat ISO a la Biblioteca

Sota el ttol Back to the future - Second part: An in -house v i ew, lICAB organitza del 24 al 26 doctubre, un nou congrs darbitratge

que pretn reunir els millors ex-perts en la matria.

Shi tractar, principalment, les condicions i requeriments que lempresari exigeix del procs ar-bitral, els signes damenaa des de la perspectiva empresarial respec-te de larbitratge, la prevenci de tcniques dilatries en el procs arbitral, la prevenci i resoluci de clusules patolgiques i els avan-tatges del sistema arbitral per a lempresa i lempresari.

Podeu consultar i formalitzar les inscripcions a travs del web de lICAB.

La Biblioteca de lIllustre Collegi dAdvocats de Barcelona (ICAB) ha renovat, el passat mes de juliol, el Certificat ISO 9001 de Qualitat,

mitjanant auditoria externa, en re-coneixement a lexcellncia de la seva tasca.

La Biblioteca es va certificar per primer cop el juliol del 2001 i des de llavors ha mantingut el seu nivell de qualitat.

El Collegi us proposa el dis-sabte 5 doctubre una nova activitat cultural: una visita per la Villa Casals de Sant Salva-dor. A travs de la visita a la seva casa destiueg i els jardins, es descobrir lartista, lhome, el fill, el marit... I a travs de la seva obra es coneixeran els valors que transmetia com ara: lesfor, el treball, el compro-ms, la solidaritat i la lluita per la pau. El preu inclou un con-cert de violoncel a crrec de Laura Folch.

Els collegiats de lICAB gaudiu de promoci 2 x1. El preu de lentrada s de 30 euros

En el Mn Jurdic nm. 279, pgi-na 14, on es deia Jani Trias Arraut shauria dhaver escrit diputat.

Sortides culturals per la Villa Casals de Sant Salvador

Fe derrates


Amb motiu de la commemora-ci del Tricentenari de 1714, el Collegi dAdvocats de Barcelona ha organitzat un conjunt de con-ferncies i exposicions que tin-dran lloc des del 10 de setembre fins al 19 de desembre de 2014. Els actes, que seran gratuts i oberts a tothom, inclouen un cicle dexposicions que tindran lloc a la Biblioteca de lICAB.

Aix, des del passat 10 de setem-bre, es pot visitar la mostra Les Constitucions (impreses) de Ca-talunya des de 1481 fins a 1706 en horari de 9 a 20 h. A partir del mes de gener de 2014, el calen-dari dexposicions s el segent: Els juristes catalans a lpoca moderna: el segle XVII fins el Decret de Nova Planta (I). Del 14 de gener al 21 de mar 2014.

Els juristes catalans a lpoca moderna: el segle XVII fins el Decret de Nova Planta (II). Del 25 de mar al 30 de maig de 2014

La Guerra de Successi vista des dels plets. Del 10 de juny al 20 de juliol de 2014

Les primeres sentncies de 1716 de la Real AudienciaDel 25 de juliol al 8 de setembre de 2014

El Decret de Nova PlantaDel 10 de setembre al 19 de desembre de 2014

LICAB commemora el Tricentenari de 1714 amb un cicle dactes

LICAB posa en marxa el Telfon vermell i el Deganat obert

Am b l o b j e c t i u d acostar l ICAB als seus collegiats i a u g m e n t a r e l f e e d b a c k e n t re ambdues pa r t s ,

aquest mes de setembre shan po-sat en marxa noves iniciatives que permetran aconseguir-ho.

Telfon vermellA t r a v s d e l t e l f o n v e r -mell 900500301 (gratut) els collegiats podreu conixer qui s el diputat de gurdia, per, tam-b, per comunicar totes les inci-dncies que us aneu trobant en lexercici de la professi. Tant si esteu indignats pel tracte re-but, si porteu una hora intentant accedir al jutjat, si us han negat lentrevista amb el client...podeu trucar al telfon vermell i deixar constncia daquests fets. Al mar-ge del telfon, podeu fer arribar la vostra queixa a travs del whats-

app al nmero 61076645, amb Line cercant lID telefon vermell, i per email a travs de ladrea [email protected].

El Collegi registrar les incidn-cies rebudes a travs de les dife-rents vies i tindr ms fora per defensar la professi.

Deganat obertA travs daquesta nova iniciati-va, els dimecres, de 16.30 a 20h, el deg i un diputat de la Junta de Govern estaran a la sala an-nexa, situada en el pas que va de lavantsala de la Biblioteca al Pati de Columnes, per rebre els collegiats que vulgueu comentar o fer algun suggeriment.

Per tal que estigueu ms informats dall qu passa al Collegi, perio-dicament rebreu un email del de-g Oriol Rusca, on us comentar aquells temes ms destacats so-bre la professi i la corporaci.

El collegi al teu servei



llicenciats en Dret i els estudiants duna Facultat de Dret.

El Premi Feix Carreras per a noves promocions est destinat a ajudar a la realitzaci dun tre-ball sobre un tema de Dret Pri-vat. Podran optar al Premi, dotat amb 3.000 euros, els collegiats i collegiades de lIllustre Collegi dAdvocats de Barcelona que hagin obtingut el seu ttol de llicenciat/da en Dret en lany de la convocatria o en els tres anteriors.

En ambds casos, el termini de presentaci de les candidatures fi-nalitza el 31 de desembre de 2013. Trobareu les bases completes daquests premis a www.icab.cat.

Convocats els Premis Jurdics del 2013XIa edici del Premi Miquel Casals ColldecarreraDes de la Fundaci Congrs de Cul-tura Catalana ens informen que sha convocat la XIa edici del Premi Mi-quel Casals Colldecarrera, un premi dinvestigaci en lmbit del Dret Pri-vat dels territoris de parla catalana, sigui sobre els actuals rgans legisla-tius, o b sobre el dret privat histric. Les obres que optin al guard hauran de ser indites i hauran de tenir una extensi mnima de 80 pgines i anar signades amb el nom de lautor. El premi, que rep el suport de di-verses entitats i institucions, t una dotaci de 2.500 euros i shi podran presentar obres fins al 8 de gener de 2014.

Les bases les teniu a http://fun-dccc.wordpress.com/

LICAB convoca ledici 2013 dels premis Memorial Deg Roda i Ventura i Duran i Bas per a no-ves promocions.

El Premi Memorial Deg Roda i Ventura 2013 est destinat a guardonar un article, assaig o llibre que versi sobre Collegis professio-nals i lexercici de les professions liberals, especialment ladvocacia, publicat en el territori de lEstat es-panyol i escrit en qualsevol de les llenges oficials daquest entre l1 de gener i el 31 de desembre de 2013. Podran optar amb aquest premi, dotat amb 3.000 euros, els


OPINI TRIBUNA OBERTA

Dilema sucesorio en Catalunya: donar en vida o esperar a la herenciaANTE LOS CAMBIOS LEGISLATIVOS DE LA NORMATIVA RELATIVA AL IMPUESTO DE SUCESIONES EN CATALUNYA Y LA COYUNTURA DEL MOMENTO, A CONTINUACIN ENCONTRAREIS ALGUNAS NOTAS DE ESTRATEGIA FISCAL PARA AFRONTAR EL DILEMA: DONAR EN VIDA O ESPERAR A LA HERENCIA.

uizs una de las preguntas ms fre-cuentes que circula por los despachos catalanes es la de si es mejor donar ahora o esperar a la herencia. El mo-

tivo de ello viene dado por los cam-bios incesantes que vienen suce-diendo en la legislacin del Impues-to de Sucesiones en Catalunya.En el ao 2009 y anteriores, en Catalunya se pagaba uno de los impuestos de sucesiones ms caros de Espaa. ramos la Co-munidad ms alta por detrs de Extremadura.

Ya en el 2010, fruto del clamor po-pular, el gobierno tripartito estable-ci unas reducciones que iran apli-cndose paulatinamente, lo que se tradujo en una menor tributacin en las herencias en general.

Y fue a partir del ao 2011 cuando las herencias en Catalunya entre ascendientes, descendientes y en-tre cnyuges, ya gozaron de una reduccin del 99%, es decir prcti-camente no pagan.

Pero la alegra durar poco. Actual-mente existe la amenaza de elimi-nar la bonificacin del 99% en las sucesiones en Catalunya y aunque pareca inminente, ha habido un pe-queo respiro por la falta de apro-bacin de los presupuestos corres-pondientes. Muy probablemente, a partir de uno de enero de 2014 el Impuesto de Sucesiones en Ca-talunya no gozar de bonificacin para estos familiares. Falta saber qu tipo de reducciones se aplica-rn y cmo afectar a la tributa-cin de las herencias, pero lo que parece claro es que el Impuesto de Sucesiones vuelve a Catalunya.

Ante esta tesitura se abre un im-passe interesantsimo hasta uno de enero de 2014 para decidir si donamos bienes a los hijos o al cnyuge, o por el contrario espera-mos a la herencia. Se tendrn que valorar muchas variables, como por ejemplo importe de la heren-cia, impuesto probable sucesorio futuro, edad del donante/causante, grado de parentesco con el herede-ro/donatario, etc.

Segn la normativa de cada Comu-nidad Autnoma tendremos que analizar la tributacin de las dona-ciones comparndola con la de las herencias. Podremos encontrarnos que, en ocasiones, convendr ms donar en vida que esperar a la he-rencia. En Catalunya, la donacin

Alejandro Ebrat Picart Collegiat nm. 12.091

Q


entre familiares cercanos (hijos, padres, cnyuge) tiene una tribu-tacin reducida, por lo que la hace una opcin muy a tener en cuenta si queremos ahorrar impuestos.

Habr que donar aquella parte que por herencia no est exenta (no es interesante donar la vivienda habi-tual ya que goza de la exencin del 95% en el Impuesto de Sucesiones, ni los seguros de vida con determi-nados lmites) y calcular la repercu-sin de otros impuestos como por ejemplo el Impuesto sobre la Renta de las Personas Fsicas.

Veamos algunas notas de estrategia fiscal a travs de las donaciones:

La herencia se paga (el impues-to) cuando la persona fallece, en cambio en la donacin el pago es inmediato. Habr que contar con la liquidez inmediata en caso de deci-dirnos por la donacin.

La herencia se paga en la Comu-nidad donde reside el que hereda, la donacin en la que reside el que la recibe (donatario), salvo el caso de los inmuebles cuya donacin se paga donde radiquen stos. Todo ello nos dar juego para el diseo fiscal. Si tenemos bienes que radi-can en una Comunidad Autnoma donde la donacin est exenta es muy recomendable hacer la do-nacin en vida (que no pagar) ya que si esperamos a la muerte tendremos que pagar por impues-to de sucesiones (ej: cataln con inmuebles en Madrid).

Cuando se hace una donacin puede existir ganancia patrimonial que tributa por renta (yo compr una casa por 100 que ahora dono a mi hijo por valor de 1.000. Hacienda interpreta que ha habido un benefi-cio de 900 por el que tendr que tri-butar, es decir se equipara la dona-cin a la venta). De ah que cuando se pretenda una donacin se tendr que calcular la existencia de esta ganancia o efectuar donaciones de bienes que no la tengan (bienes con prdidas, bienes adquiridos antes de 1.986, donacin de dinero, etc.).

En las herencias, el fallecido no paga por esta ganancia patrimo-nial (plusvala del muerto). Habr que tenerlo en cuenta.

A travs de una donacin pode-mos ahorrar impuestos, sobre to-doen las herencias entre familiares lejanos o entre extraos. Mediante el mecanismo de la rueda de do-naciones cada tres aos, se pude disear el traspaso del patrimonio al futuro heredero con un ahorro muy considerable de impuestos.

A travs de la donacin tempo-ral del usufructo de unas acciones, traspasamos el derecho a cobrar los dividendos a las personas que reciben la donacin, mientras sean titulares del usufructo, es decir tendrn derecho a cobrar los divi-dendos siempre que sean titulares del usufructo. De esta manera el donatario, pagar por el Impuesto de donaciones, slo el 2% del va-lor real de las acciones. Este 2% lo tendr que pagar cada ao mien-tras dure la donacin. Adems, el que recibe los dividendos pagar nicamente el 21% (que ya se lo ha-br retenido la sociedad pagadora) por los dividendos que perciba, en concepto de retenciones de capital mobiliario. Es decir, estamos ade-lantando la herencia al 21%, cuan-do por el Impuesto de sucesiones los hijos podran llegar a pagar una cantidad muy superior.

Podemos donar a sociedades que previamente han constituido

los familiares herederos. Estas do-naciones tributarn al 20-25-30% (por Impuesto de Sociedades), cuando por herencia podran llegar a pagar hasta el 64%.

Podemos usar la donacin para traspasar los ingresos a nuestros herederos rompiendo la progresivi-dad del impuesto. Si donamos una propiedad arrendada a nuestros hijos, la suma de lo que paguen ellos por rendimientos del capital inmobiliario ser muy inferior a la que venamos pagando cuando per-ciba los ingresos slo una persona donante-.

Ya desde un punto de vista fami-liar, la donacin permite dejar las cosas hechas. Con la donacin, la particin y adjudicacin est ser-vida. No habrn problemas entre herederos, el reparto est hecho. Claro que perdemos la opcin de modificar el destino de la herencia ante nuevos cambios (relaciones familiares, alteraciones patrimo-niales, etc) al haberla adelantado.Tambin, con la donacin, el do-nante se libera de la carga que supone la tenencia de bienes (im-puesto de Patrimonio, IBI, etc.), ar-gumento de peso para gente de una cierta edad.

Y si los padres tienen el temor a que lo donado se pierda en vida del donante, bien por dispendio del do-natario, bien por causas involunta-rias (embargo por impago de deu-das, adjudicacin en proceso matri-monial, etc.), lo podemos prevenir efectuando donaciones con reserva de la facultad de disponer del bien donado, que nos dar la posibili-dad de recuperar lo donado ante situaciones de riesgo por parte del donatario.

Y por ltimo, no debemos olvidar la computacin a la legtima. To-das estas donaciones computan a efectos del clculo de la legtima, queramos o no (derecho impera-tivo), en cambio podemos decidir si queremos que lo donado se le descuente al legitimario de su cuota hereditaria (imputacin).

Con la donacin, la particin y adjudicacin est servida. No habrn problemas entre herederos, el reparto est hecho. Claro que perdemos la opcin de modificar el destino de la herencia ante nuevos cambios al haberla adelantado



Advertiments de les conseqncies civils i fiscals dels canvis de venatge civilLA SECCI DE DRET CIVIL I LA SECCI DE DRET FISCAL I FINANCER DE LICAB VAN ORGANITZAR LA CONFERNCIA ADVERTIMENTS SOBRE LES CONSEQNCIES CIVILS I FISCALS DELS CANVIS DE VENATGE CIVIL A CRREC DALEJANDRO EBRAT I MERITXELL GABARR, QUI FA EL RESUM DE LES QESTIONS MS DESTACADES QUE SHI VAN TRACTAR.

El venatge civil s el lligam que determi-na la subjecci duna persona al dret per-sonal duna deter-minada comunitat

autnoma amb dret civil propi o al dret civil com, de manera que el venatge civil de les persones de-terminar la llei aplicable que re-gular, entre altres, el seu rgim econmic matrimonial i la seva successi, qestions que tractar aquest article, amb advertiment de les conseqncies fiscals en ma-tria successria.

En sntesi, ladquisici del venat-ge civil t lloc (I) per naixement, amb l especi f ic i tat que preveu lar ticle 14.3.II del Codi civil es-panyol (CCe), que en cas que els progenitors tinguin diferent ve-natge civil, disposen de sis mesos

(termini de caducitat) per atribuir-li al seu f i l l el venatge civil de qualsevol dells, havent de tenir present que en determinats casos haurem daplicar la legislaci an-terior, en qu regia el principi de propagaci del venatge civil del pare (o de la mare, a manca del pare) als fills menors dedat; (II) per residncia continuada durant dos anys amb concurrncia de manifestaci expressa daquesta voluntat; (III) per residncia con-tinuada durant deu anys, sense declaraci en contrari. Larticle 14.6 CCe especifica que, en cas de dubte, preval el venatge ci-vil del lloc de naixement. Alho-ra, cal destacar que en el termini dels deu anys NO es computa el temps en qu linteressat fos me-nor dedat, aix com que el canvi de venatge civil dels pares no al-tera el venatge civil dels fills.

El canvi de residncia duna perso-na pot comportar ladquisici dun venatge civil diferent del que tenia fins aleshores -i incls sense que el propi interessat en tingui coneixe-ment- amb el conseqent canvi de la llei aplicable en matria de rgim econmic matrimonial i de succes-sions, entre altres:

a) Determinaci del venatge civil en relaci al rgim econmic ma-trimonial, resultant interessant la STSJCat 1/2009, de 12 de gener, per la discussi vers el venatge ci-vil dun causant en el moment de contraure matrimoni, el com o el catal, per la seva implicaci en la determinaci del rgim econmic matrimonial de gananciales o b el de separaci de bns.

Meritxell Gabarr i Sans Collegiada nm. 30.726


Aquesta qesti ha experimentat un canvi normatiu substancial res-pecte els punts de connexi per a determinar el venatge civil. Amb anterioritat a la Constituci Espan-yola (CE) de 1978, a manca de llei nacional comuna dels cnjuges, regia el venatge civil de lesps. Actualment resulta d apl icaci larticle 9.2 CCe, essent els punts de connexi en cascada: 1.- Llei personal com al temps de con-traure el matrimoni, 2.- Llei per-sonal o de la residncia habitual de qualsevol dells, elegida abans de la celebraci del matrimoni, 3.- Llei de la residncia habitual com immediatament posterior a la ce-lebraci i 4.- Llei del lloc de cele-braci del matrimoni. Aquest ordre s immutable, excepte si concorre latorgament de captols matrimo-nials (article 9.3 CCe). I en cas de conflictes internacionals, subsi-diriament saplicar la llei espan-yola si els Tribunals espanyols en sn els competents o, amb carc-ter general, saplicar la llei del lloc de celebraci del matrimoni.

En sntesi, actualment, el canvi de llei personal no altera el rgim econmic matrimonial; el matrimo-ni, per si sol, no altera el venatge civil dels cnjuges; i en tot moment qualsevol dels dos cnjuges pot op-tar pel venatge civil de laltre.

b) Determinaci del venatge civil del causant en el moment de la mort. En les defuncions ocorregu-des a partir del 17 dagost de 2015, resultar daplicaci el Reglament Europeu 650/2012, de 4 de juliol, relatiu a la competncia, llei aplica-ble (...) en matria de successions mortis causa que com a regla gene-ral consagra que la successi es re-geix per la llei de la residncia ha-bitual del causant en el moment de la defunci. No obstant lanterior, el seu article 38 estableix que dita regla general NO saplicar als con-flictes de lleis que es plantegin en unitats territorials dun mateix Estat i, per tant, en aplicaci de larticle 16 CCe, la llei personal ser la de-terminada pel venatge civil que, en el cas de les successions ens con-

dueix a laplicaci de larticle 9.8 CCe, s a dir, que ser la llei apli-cable la llei nacional del causant en el moment de la seva defunci, independentment de la naturalesa dels bns i del pas on subiquin, i recordem que la llei nacional ve determinada pel venatge civil. Cal especificar, per, que mentre que les llegtimes es regeixen per la llei nacional del causant en el mo-ment de la seva defunci, les dis-posicions fetes en testament i els pactes successoris conservaran la seva validesa malgrat que la llei na-cional del causant a la seva defun-ci hagus variat respecte de quan va atorgar-los. Finalment, els drets atributs per la Llei al cnjuge su-pervivent es regiran per la llei que reguli els efectes del matrimoni, de manera que el canvi de venatge ci-vil (llei personal) amb posterioritat a la celebraci del matrimoni, NO afecta els drets del cnjuge vidu.

Per tant, un canvi de residncia que comporti el canvi de venatge civil de foral a com o a la inversa, afecta en el dret de llegtima dels fills; a lordre de succeir en la suc-cessi intestada; a la incompatibili-tat / compatibilitat de la successi

testada i la intestada; al testament mancomunat, que en funci del dret aplicable est adms, prohi-bit o no shi fa referncia; als pac-tes successoris; i/o a la successi troncal (STS 11-03-2010).

Existeixen algunes sentncies que han esdevingut referents en aques-ta matria, essent-ho les STSJCat de 13-5-1999; STSJ de Navarra de 3-3-1994 (principi dunitat familiar); STS de 14-9-2009 i SAP Saragossa de 28-5-2012.

Actualment la simulaci del canvi de residncia habitual a una co-munitat autnoma amb un millor tractament fiscal de limpost de successions i donacions (ISD), es-t prcticament abocada al fracs, ats que la Llei 29/1987, de lISD, estableix al seu article 6, que els contribuents que tinguin la seva residncia habitual a Espanya sels exigir limpost com a obligaci per-sonal, remetent-se a la llei de lIRPF en quant al concepte de residncia habitual que, a banda del criteri temporal i dels estrictament econ-mics, analitza on est radicat el seu principal centre dinteressos, ents en un sentit tan ampli que abas-ta des dels rendiments econmics fins al lloc descolaritzaci dels fills o la residncia del cnjuge que, si no sn coincidents amb el lloc de la residncia habitual del causant, no sadmetr lacolliment a la legisla-ci de lISD ms beneficiosa.

Cal concloure amb ladvertiment real i sever del fet que un canvi de residncia -que a priori pot semblar idoni des dun punt de vista fiscal- pot comportar el canvi de venatge civil i amb ell laplicaci duna llei civil diferent a la que hom coneix i pretn, amb lassumpci involun-tria per obligatria de les conse-qncies civils que han estat analit-zades al llarg daquest article.

En definitiva, amb independncia de lexistncia o no de pretensi devasi dimpostos, al realitzar un canvi de residncia, cal valorar tant les conseqncies fiscals com les civils.

Actualment, el canvi de llei personal no altera el rgim econmic matrimonial; el matrimoni, per si sol, no altera el venatge civil dels cnjuges; i en tot moment qualsevol dels dos cnjuges pot optar pel venatge civil de laltre



Delictes contra la intimitatARRAN DE LA CONFERNCIA CELEBRADA EL 25 DE JULIOL SOBRE LA CASUSTICA EN EL DELICTE DE REVELACI DE SECRETS, ELS SEUS PONENTS ENS OFEREIXEN UN RESUM AMB LES SEVES PRINCIPALS CONCLUSIONS.

En un con tex t de t e c n i f i c a c i i d i n f o r m a t i t z a c i com el que vivim, el Dret a la intimitat ha cobrat una especial

rellevncia. En els nostres dies, la informaci sha convertit en una necessitat amb un enorme valor estratgic que no sempre se satis-f duna manera adequada a dret. En els ltims mesos la ciutadania ha assistit a lexhibici meditica duna infinitat de causes en qu pre-cisament sinvestiguen i senjudicien formes de recopilaci i de gesti dinformaci que podrien atemptar contra la intimitat dels seus titulars.

La tensi que sestableix entre el Dret a la intimitat i les necessitats del mercat, de leconomia globa-litzada o de la crrega de provar i acreditar un fet davant els nostres

Jutjats i Tribunals, no s fcil de re-soldre, per no est exempta de l-mits. Deixant de banda la fonamen-talitat daquest dret (previst, com s sabut, en larticle 18 de la nostra Constituci), en els ltims anys la jurisprudncia del Tribunal Consti-tucional ha recalcat la seva enorme importncia, arribant-ho a definir com el pressupost necessari per a lexercici daltres Drets fonamen-tals com poden ser el digualtat, el de lliure accs al treball o el de la lliure determinaci i desenvolupa-ment de la personalitat, vinculant directament amb la dignitat de la persona ja que en paraules del nos-tre Tribunal Suprem, aquesta exi-geix lexistncia dun mbit propi i reservat enfront de lacci i el coneixement dels altres, necessa-ri, segons les pautes de la nostra cultura per mantenir una qualitat mnima de la vida humana.

Marc Molins RaichCollegiat nm. 23.841

Carlos Echvarri PaniaguaCollegiat nm. 27.284


Una vegada constatada la impor-tncia creixent daquest dret fona-mental procedeix abordar, sense ms, lanlisi de la seva regulaci penal. El captol primer del ttol des del nostre Codi penal porta per ttol del descobriment i la re-velaci de secrets i centra el seu objecte en la regulaci de les con-ductes que atempten duna manera ms greu contra el dret a la intimi-tat i al secret individual.

La positivitzaci daquestes figures va ser una novetat del Codi penal de 1995 que ha patit alguna modi-ficaci al llarg de les successives reformes que shan dut a terme sobre la redacci inicial. Daquesta manera, el nostre legislador org-nic va estendre el carcter jurdic penal a algunes conductes que tra-dicionalment havia reservat a les jurisdiccions civil i administrativa.

El com denominador de totes i ca-dascuna de les figures delictives s

la lesi dels Drets a la intimitat i al secret individual encara que en al-gun dels preceptes es pot admetre el carcter pluriofensiu en preveure agreujaments especfiques per ra de la vulneraci dels deures de se-cret i de sigil que operen sobre al-guns professionals.

Malgrat la seva relativament escas-sa aplicaci, les figures previstes en els articles 197 a 201 del Codi penal tenen una enorme incidncia en la vida diria de les persones i dels operadors jurdics cridats a acreditar circumstncies i peticions habitualment vinculats amb la inti-mitat dels contendents.

Deixant de banda la coneguda null i tat de les proves obtingu-des amb vulneraci de drets fo-namentals i de leventual extensi dantijuridicitat a les altres proves que es derivin de la mateixa (ex art. 11.1 LOPJ ), des de la perspectiva estrictament penal no resulta sen-zill extreure grans conclusions ni fites interpretatives sobre aquests preceptes. El carcter innovador de les figures ha generat un cos de jurisprudncia no consolidat en el qual podem trobar resolucions que interpreten els tipus penals amb obertes contradiccions pel que fa a labast i a la significaci dels ele-

El tipus bsic exigeix una plena conscincia i voluntat de realitzar lacci amb lnica intenci de descobrir all que est ocult o, si sescau, vulnerar la intimitat del subjecte passiu

ACOMIADAT DULLERES I LENTILLES

AL MILLOR PREU

SOLLICITA LA TEVA 1 CONSULTA MDICA 93 362 49 90 / clinicabaviera.com

PATRICIA JULVEes va operar de miopia i astigmatisme a Clnica Baviera

[ C I R U R G I A R E F R A C T I V A L S E R ] [ V I S T A C A N S A D A ] [ C A T A R A C T E S ] IMPRESCINDIBLE PRESENTAR a la 1 visita a Clnica Baviera.

Tarifa General: 995/ull. Tarifes vlides per a tractament lser dels dos ulls. Excepte Lasik/Lasek Z-100. Promoci vlida des de 01/09/13 fins el 30/11/13. No acumulable a altres ofertes.

Consulta mdica preoperatria 35

NOMS

FINS AL 30

DE NOVEMBRE

ACREDITACI DE

collegiat

Promoci exclusiva per collegiatsi familiars directes de

lICAB

Barcelona Girona Hospitalet Matar Reus Sabadell TarragonaTARIFES I PROMOCI VLIDES NOMS A LES CLNIQUES DE CATALUNYA

INCLOU TOTES LES REVISIONSFINS LALTA MDICA



ments que configuren les diferents figures delictives.

Sens perjudici de la pretensi de completesa que va ordenar la ponncia al Collegi, i amb les li-mitacions que imposa el format daquest article, compleix signi-ficar que el tipus bsic daquests delictes, previst i penat en larticle 197 del text legal, sanciona a qui, per descobrir els secrets o vulne-rar la intimitat dun altre, sense el seu consentiment, sapoderi dels seus papers, cartes, missatges de correu electrnic o qualsevol altre document o efectes personals; o, daltra banda, intercepti les seves telecomunicacions o utilitzi artifi-cis tcnics descolta, transmissi o gravaci o reproducci del so o de la imatge o, actuant com a clusu-la de tancament, de qualsevol altre senyal de comunicaci.

De lanlisi del precepte destaca el seu carcter tendencial exigit pel le-gislador per mitj de la inclusi de la preposici per a. Amb la seva inclusi, el tipus bsic exigeix una plena conscincia i voluntat de rea-litzar lacci amb lnica intenci de descobrir all que est ocult o, si sescau, vulnerar la intimitat del subjecte passiu. Aix ha portat a la millor doctrina a descartar la tipici-tat de les accions que es realitzen de forma accidental, sense plena conscincia, sense la voluntat pre-ordenada o amb un dol eventual.

Un breu punt i a part mereix el comentar i d a l l que d isposa lapartat tercer de larticle 197 pel qual sestn la responsabilitat pe-nal a les persones jurdiques quan dacord amb el que disposa larticle 31 bis, aquestes siguin les respon-sables del fet delictiu. Daquesta manera, acceptat el canvi de para-digma operat per la transcenden-tal reforma del Codi penal de l any 2010, el nostre legislador conver-teix les estructures mercantils en garants i custodis de la indemnitat daquest b jurdic, considerant pe-nalment responsables quan els fets shagin coms en seu si i en el seu benefici o profit.

Els ar ticles segents estenen i agreugen la punici daquests fets quan aquests sn comesos per professionals sobre els quals pe-sa un deure de sigil o de reserva. Aix mateix, amb la intenci devitar el debat que planteja la titulari-tat dalguns drets fonamentals per part de persones jurdiques, larticle 200 sestn expressament laplicaci daquests tipus penals als supsits en qu el titular de les dades reservades sigui una per-sona jurdica, la qual cosa genera un problema concursal important amb la figura prevista i penada en larticle 278 del mateix text legal.

Des de la perspectiva que imposa la configuraci processal daquests delictes compleix significar que les mateixes tenen un carcter semi privat, ja que, per poder accionar per les mateixes s imprescindible la presentaci de denncia o que-rella, amb les excepcions prpies daquest requisit de perseguibilitat quan la lesi del dret afecta inte-ressos difusos o menors. En segon lloc, el nostre legislador preveu la possibilitat que amb latorgament del perd de lofs sextingeixi la responsabilitat penal tot i que sem-bla previsible leventual limitaci de la seva eficcia als supsits en qu no shagi afectat els drets de la collectivitat ni shagin lesionat els deures de sigil que incrementen lantijuridicitat material de la con-ducta del subjecte actiu.

En lactivitat diria de lexercici de ladvocacia davant Jutjats i Tribu-nals, la qesti que ara ens ocupa t una enorme transcendncia i aix, no noms per la nullitat po-tencial de la prova obtinguda amb vulneraci de drets fonamentals a qu ens referem anteriorment, sin tamb per la responsabilitat en la qual es podria arribar a in-crrer com a conseqncia de la participaci en lobtenci del mitj probatori duna forma jurdica pe-nalment rellevant.

La necessitat de provar en qu es basa lactivitat jurisdiccional troba en aquests delictes un l-mit clar i objectiu que li imposa a ladvocat una aproximaci crtica i prudent en relaci amb el mitj de prova que heu demanat o que li facilita el client.

En altres mbits de ladvocacia aliens a la crrega de la prova, la p rev is i d aquestes f igures delictuals shauria de traduir ne-cessriament en una crida a la prudncia quan les necessitats d informaci o de coneixement linden amb els drets a la intimitat dels seus titulars o es refereixin a aspectes legals que encara en els nostres dies sn controver-tits tant a nivell dogmtic com jurisprudencial.

F ina lment , comple ix s ign i f icar que el carcter complex i difs d aquests preceptes no haur ia de fer oblidar als penalistes que com a pressupostos de realitza-ci del ius puniendi, laplicaci daquests tipus penals es troba sotmesa a uns principis legitima-dors basats, com s sabut, en els principis de legalitat, de subsidia-rietat i destricta protecci dels bns jurdics protegits de mane-ra que simposa una interpretaci dels mateixos que, com a mnim, permeti coordinar la intervenci penal amb la prevista en altres branques del nostre ordenament jurdic, reservant per a la primera les conductes ms greus i clara-ment lesives del Dret que es pre-tn protegir.

La necessitat de provar en qu es basa lactivitat jurisdiccional troba en aquests delictes un lmit clar i objectiu que li imposa a ladvocat una aproximaci crtica i prudent en relaci amb el mitj de prova que heu demanat o que li facilita el client



Nous tipus delictius: child groomingLLTIMA REFORMA PENAL HA OBLIGAT A JURISTES I A ALTRES OPERADORS JURDICS A RECICLAR-SE I A APROFUNDIR EN LES INNOVADORES FIGURES INCORPORADES AL NOSTRE ORDENAMENT. ENTRE AQUESTES MODIFICACIONS CONSTA LA INTRODUCCI DE LARTICLE 183 BIS AL LLIBRE II, TTOL VIII, CAPTOL II BIS DEL CODI PENAL (CP) RELATIU ALS ABUSOS I AGRESSIONS SEXUALS A MENORS DE TRETZE ANYS. LA IMPORTNCIA QUE EN LACTUALITAT HAN ADQUIRIT LES NOVES TECNOLOGIES, ESPECIALMENT EN LES GENERACIONS MS JOVES, FINS AL PUNT DE PODER PARLAR DE LA GENERACI NET O INTERACTIVA, AIX COM LA VOLUNTAT ESTATAL DE DONAR COMPLIMENT A LES DIRECTIVES EUROPEES, HAN OBLIGAT AL LEGISLADOR A TIPIFICAR AQUESTES CONDUCTES.

Amb larticle 183 bis al Llibre II , T tol VIII, Captol II bis del Codi Penal (CP) relatiu als abusos i agressions sexuals

a menors de tretze anys, ens tro-bem davant de la tipificaci dun acte preparatori i la justificaci de la qual estaria en la necessitat de realitzar un avanament de les ba-rreres de protecci pel que respecta a determinats bns jurdics donada la importncia social que sels hi atorga. No obstant aix, sha de re-marcar que entre la doctrina exis-teix un fort debat sobre si shan de

ampliem el b jurdic protegit a la infncia en general, aix justificaria les tesis que el qualifiquen de delic-te de perill abstracte.

En un altre ordre de coses, ressaltar que en aquest tipus dillcit no te-nen cabuda les formes imperfectes dexecuci degut a lavanament de les barreres de protecci, qesti prpia dels delictes de perill i que permet castigar els actes prepa-ratoris sense deixar cabuda a la temptativa.

La qesti del b jurdic protegit en els delictes sexuals ha estat sempre

castigar aquests tipus de conductes i de quina manera shauria de fer.

Es tracta dun delicte de perill ja que lillcit es configura en aten-ci a la posada en perill del b ju-rdic objecte de protecci i sense tenir en compte la lesi efectiva del mateix. La concreci de si es tracta dun delicte de perill con-cret o abstracte s una tasca ms complexa ats que el tipus exigeix la presncia dun menor i dactes encaminats a un apropament del subjecte actiu amb aquest, qesti que permetria concloure que s un delicte de perill concret. Ara b, si

Judith MnguezMagistrada


controvertida i en lactualitat no ha deixat de ser-ho. Si tenim en compte que la llibertat sexual es va entendre com la capacitat dautodeterminaci sexual i, els menors e incapaci-tats es troben mancats per defini-ci daquesta capacitat, en el cas dagressions sexuals que els hi afec-tin, no es podr parlar de llibertat sexual ats que, difcilment, es pot protegir all que manca.

Per tant, en aquests casos sem-bla ms correcte utilitzar els ter-mes indemnitat o intangibilitat sexual, conceptes procedents de la doctrina italiana i que van ser acollits per lespanyola entre finals dels anys setanta i principis dels

vuitanta. Amb base en el concepte dindemnitat sexual, la protecci de menors i incapaos est orientada a levitaci de certes influncies que incideixen de manera negati-va en el desenvolupament futur de la seva personalitat. En el cas dels menors, la finalitat s que quan siguin adults puguin decidir en lli-bertat sobre el seu comportament sexual i en el dels incapaos, evitar que siguin utilitzats com a objecte sexual de terceres persones que abusin de la seva situaci per tal de satisfer els seus desitjos sexuals.

En sntesi, es pot concloure que el b jurdic protegit en el delicte dabusos sexuals sobre menors de tretze anys ve constitut per la indemnitat sexual entesa aquesta en un doble sentit. En primer lloc, com el dret a no veures

involucrat en un context sexual sense un consentiment vlidament atorgat i, en segon lloc, en un sentit ampli, abastant tanmateix la formaci i el desenvolupament de la personalitat i sexualitat del menor, tal i com reflec-teix el propi article 183 bis.

Daltra banda, cal tamb remarcar que alguns autors consideren que el b jurdic protegit t una doble vessant, la individual o relativa al menor agreujat, i la supraindividual o relativa a la infncia en general.

Els requisits objectius per tal que es doni aquest tipus penal sn:

Contactar amb un menor de tretze anys.

El contacte sha de produir a travs dInternet, dun telfon o de qualse-vol altre mitj tecnolgic. Propos ar a l menor concer tar una trobada amb la f inal i tat de cometre algun dels i l l cits reco-ll its als ar ts. 178 a 183 i 189 CP.

La proposta ha danar acompa-nyada dactes materials tendents a la consecuci de la mateixa o b, a laproximaci amb el menor.

La consumaci delictiva es pro-dueix des del mateix instant en qu saconsegueix concertar una trobada amb el menor, sempre i quan la ma-teixa vagi acompanyada dactes ten-dents a lapropament. Cal remarcar que amb la creaci daquest precepte el legislador no ha volgut castigar el mer contacte amb un menor aix com tampoc la intenci de quedar amb ell sin la voluntat de fer-ho amb una fi-nalitat sexual.

Pel que fa a les exigncies subjec-tives del tipus cal que el subjecte actiu tingui intenci de cometre un delicte dagressi, abs o utilitzaci del menor per la producci de por-nografia. Aix constitueix un element de linjust que excedeix del contingut propi duna conducta dolosa per tant, la interpretaci de lelement subjec-

tiu haur de ser estricta i, en tot cas lassetjador haur de realitzar sobre el menor algun dels delictes recollits als arts. 178 a 183 o 189.

El propi art. 183 bis inclou un tipus qualificat aplicable a aquells supsits en els que lautor hagi emprat coac-cions, amenaces o enganys per tal de captar la voluntat del menor.

La pena recollida al nostre Codi Pe-nal per aquest tipus dillcits s dun a tres anys de pres o b, multa de dotze a vint-i-quatre mesos. Les con-demnes descrites entraran en con-curs amb les penes contemplades als articles 178 a 183 i 189 CP. Quan laproximaci sobtingui mitjanant coacci, intimidaci o engany, la pe-na simposar en la seva meitat supe-rior, essent aquest tipus el qualificat que es recull al propi article 183 bis. En aquest cas, shaur de desestimar el cstig per la comissi dun delicte damenaces o coaccions ats el prin-cipi non bis in idem. Operaria ales-hores el que estableix larticle 8.1 CP, essent per tant daplicaci larticle 183 bis per considerar-se un precep-te especial enfront dels articles 169 o 171 CP.

Daltra banda i, en virtut de la nova reforma penal, ser tamb daplicaci larticle 192 CP el qual estableix lobligaci dimposar una mesura de llibertat vigilada que es dur a terme desprs del compliment de la pe-na privativa de llibertat. Tanmateix, simposar la pena en la seva meitat superior als ascendents, tutors, cura-dors, guardadors, mestres o qualse-vol altre persona encarregada de fet o de dret del menor aix com, a la in-habilitaci especial per lexercici dels drets de ptria potestat, tutela, cura-tela, guarda, ocupaci, crrec pblic o exercici de professions o oficis per un perode de sis mesos a sis anys o b, privaci de la ptria potestat.

Per concloure simplement remar-car que aquest precepte ha suscitat innumerables discussions entre la doctrina les quals noms podran ser resoltes per la jurisprudncia a me-sura que els casos de child grooming vagin arribant als nostres tribunals.

Amb base en el concepte dindemnitat sexual, la protecci de menors i incapacitats est orientada a levitaci de certes influncies que incideixen de manera negativa en el desenvolupament futur de la seva personalitat


OPINI INTERESSOS COMUNS

Parlar en pblicLAUTOR DAQUEST ARTICLE HA TREBALLAT A CATALUNYA RDIO DURANT MS DE 25 ANYS PRESENTANT DIVERSOS PROGRAMES, HA FET DOBLATGE I S LA VEU DEL PROGRAMA THALASSA. EN LA SEVA VESSANT DE DOCENT, ENS EXPOSA ALGUNES RECOMANACIONS CLAUS PER PARLAR EN PBLIC AMB XIT.

Carles Prez JaumiraPeriodista i locutor

Vost t una v e u m o l t b o n i c a . Quan et de-diques a la comunica-

ci oral i als mitjans audiovisuals sovint reps aquest afalac. Sempre dic el mateix: Totes les veus sn di-ferents i poden ser molt boniques. I poso un exemple. Malgrat toqui un Stradivarius far mala msica i vos-ts fugiran precipitadament davant el desgavell sonor. Al contrari, un instrumentista virtus amb un viol destudi, els captivar amb el seu art. El secret, ms enll del timbrat i la qualitat sonora de la nostra veu, s saber usar-la, dominar les tcni-ques dexpressi oral. Aix, amb un mnim desfor i treball, s a labast de gaireb tothom.

Massa vegades argumentacions impecables, pensaments brillants

o histries emocionants resulten indiferents per una mala expressi oral. Ha faltat claredat, fora, inten-ci, emoci i convenciment en lex-pressi: el contingut era magnfic per la manera de dir-ho ha estat maldestre i el missatge sha perdut.

Una bona comunicaci oral s im-prescindible en el nostre mn, do-minat pels mitjans audiovisuals. En moltes professions, ladvocacia ns una, s una eina bsica per tenir les mximes garanties dxit. Els qui, com vosts, s dediquen al mn ju-rdic han de transmetre conceptes complexos sovint en un llenguatge tcnic difcil per a els profans. Al bufet, als jutjats, en una intervenci als mitjans de comunicaci o en una xerrada divulgativa, s clau dominar les tcniques dexpressi oral. Sap greu veure com excellents i bri-llants professionals de tots els m-bits humans fracassen en la trans-


missi de raonaments impecables per una mala vocalitzaci, una res-piraci sincopada o una entonaci montona que causa somnolncia. El domini dels recursos adequats augmenta exponencialment les pro-babilitats que el nostre missatge sigui convincent. A ms, el domi-ni de la veu transmet sensaci de seguretat, credibilitat, confiana i serenor. Com a resultat, el seu tre-ball ser molt ms brillant.

B, per, com aconseguir-ho? Quin s el secret? s difcil explicar-ho a travs dun text imprs, i per tant mut, on no disposem dels recur-sos del missatge parlat. Tot i ai-x, intentar transmetrels algunes recomanacions.

La veu humana s aire en vibra-ci. Les cordes vocals vibren quan expulsem laire i ressonen a les cavitats bucals fins arribar a lo-da. Una bona respiraci, relaxa-da i sense tensions, ns la base. Hi ha diverses tcniques per no tenim espai per explicar-les. Tot i aix, facin una prova. Agafin ai-re com ho fan els atletes en plena recuperaci dun esfor, com ms millor i desprs emetin una frase duna llargada mitjana. s difcil i el missatge surt distorsionat i brut i al final no tenim ni un bri daire. Ara respirin suament, sense ten-si, omplint la panxa lentament i a continuaci, sense pressa, re-peteixin el missatge. Aquest cop, potser no a la primera, el missatge s clar, harmnic i no genera cap crispaci.

Una bona respiraci vol una pos-tura correcte. Hem destar ben plantats amb la columna verte-bral recta i les clavcules obertes. Aquesta posici millora la nostra imatge i transmet sensaci de se-guretat i energia. Alguns oradors tenen una postura deixada, com si el tema no els interesss; dal-tres mostren una expressi cor-poral tensa transmetent neguit a laudincia.

La veu ha de ser clara i neta, cal vocalitzar. Hem dobrir ben b la

boca, deixar que les paraules flu-eixin sense por, articular totes les s llabes. Moltes persones parlen amb la boca, tancada exigint-nos un esfor fatigs, gaireb titnic, que ens desconnecta del discurs. Parlar vol un esfor fsic i s ms cmode no articular. Aquesta s una de les raons duna vocalitzaci laxa encara que tamb pot ser fruit de la timidesa o la por a parlar en pblic. Una bona vocalitzaci fa-cilita la comunicaci i dna segu-retat ats que el missatge arri-ba amb claredat i cmodament a loient. Llegir en veu alta, pronun-ciant totes les sllabes, lentament, com si les mastegussim, s una tcnica senzilla i molt efica per millorar. Cal comenar poc a poc i anar augmentant la velocitat de lectura gradualment. Amb la prc-tica veuran com el seu discurs s ms ric i clar.

Hi ha oradors montons. No tenen ritme, no tenen swing i sn molt avorrits. En la parla espontnia util i tzem ritmes molt diferents. Ara ms de pressa, tot seguit ms lent, ara amb major intensitat i vo-lum, desprs suaument, gaireb a cau dorella. Quan llegim o par-lem en pblic, si no es dominen les tcniques dexpressi, apareix la monotonia. Resultat: tedi i pr-dua dinters. Cal alternar ritmes i volums diferents per assolir un discurs ric i entretingut. Llegir en veu alta fent variacions en el ritme auxiliats per un magnetfon o gra-vadora per observar i corregir el resultat, s molt til. Abans duna conferncia o dunes conclusions al jurat, assagin primer en veu al-

ta, per millorar la seva intervenci. A ms, podran ajustar el temps dintervenci fidelment. s un es-for amb molt bon resultat.

Sovint es confon ritme amb par-lar molt de pressa, sense parar ni un instant. No s aix. Un silenci amb la durada justa i collocat en el lloc adequat crea intriga, tensi i expectativa. Per cal ser curs ja que si el fem a destemps i sen-se mesura, pot distreure latenci. Orson Welles, geni de la comuni-caci oral i el cinema, mesurava acuradament els silencis en els seus films.

La projecci de la veu i les cor-bes dentonaci tamb formen par t dun bon discurs, per en aquest ar ticle no ho tractarem. Abans dacabar, un punt clau: el discurs ha de ser expressiu. Ha de transmetre, a ms de raona-ments, emocions, sensacions, i si sescau, sentiments. Per aconse-guir-ho hem de posar-hi la intenci adequada. Gaireb hem dinterpre-tar com un bon actor, aix construi-rem un discurs viu i ric. Assolir una bona tcnica no s senzill, per amb una mica de prctica s pos-sible. A laula amb els alumnes ens dedicvem a saludar-nos donant-hi diferents intencions: amablement, renyant, insinuant, tristos, con-tents, etc. Facin la prova: saludin al company de feina o conegut i observin les reaccions, ben dife-rents en funci de la intenci que hi donem.

Ja hem exhaurit les mil paraules de larticle. Noms un comentari final. En parlar en pblic s aconsella-ble mirar els ulls dels interlocu-tors o laudincia. Aix els donem el protagonisme i segueixen amb ms atenci. A ms, obtenim in-formaci sobre com es rep el mis-satge. No hi ha res menys creble que un orador que es passa les-tona llegint papers i sense mirar al pblic. La calidesa i proximitat valen molt.

Endavant i a gaudir de la nostra veu, nica i preciosa.

Una bona respiraci, relaxada i sense tensions s la base per parlar b en pblic


OPINI PARLEM AMB...JOS FLIX ALONSO-CUEVILLAS SAYROL

Valorem positivament la compatibilitat dinscripci simultnia a les dues mutualitats com a sistema alternatiu al RETA perqu abans no es podia triarAMB MOTIU DELS DARRERS CANVIS LEGISLATIUS EN RELACI A LA NORMATIVA DE LES MUTUALITATS ALTERNATIVES AL RETA, MN JURIDIC HA ENTREVISTAT AL PRESIDENT DALTER MTUA, JOS FLIX ALONSO-CUEVILLAS SAYROL, PER CONIXER EL POSICIONAMENT SOBRE LES DIFERENTS NORMATIVES I ELS EFECTES QUE ESTAN TENINT SOBRE ELS SEUS MUTUALISTES.

L a Direcci General de la Segu-retat Social ha resolt la consulta formulada pel CICAC en relaci a la compatibilitat de la inscrip-ci simultnia a Alter Mtua i Mutualidad General de la Abo-

gaca Espaola com a sistemes alternatius al RETA. Com valora la citada resoluci?Molt positiva ja que coincideix amb el criteri que tenia Alter Mtua dels Advocats. El collectiu dadvocats catalans que es van collegiar amb anterioritat a lentrada en vigor de la Llei 30/95 van haver dafiliar-se amb carcter obligatori per a lexercici de la professi per compte propi a les dues mutualitats de previsi social i per tant, aquesta previsi compartida, no va respondre a una decisi o opci personal ja que no existia cap alternativa. Un criteri contrari al ara mani-festat per la Seguretat Social, hagus compor-tat greus perjudicis per als advocats catalans i s per aquest motiu, que no entenem als que defensaven la postura contrria, ja que les mu-tualitats professionals, per sobre de tot, han de defensar els interessos dels seus mutualistes.

I de la resoluci que declara la compatibilitat de la pensi i lactivitat per compte propi dels professionals collegiats adscrits a mutuali-tats alternatives al RETA de ladvocat?Hem defensat sempre la vigncia de la com-patibilitat entre pensi pblica de jubilaci i lactivitat per compte prpia per aquells pro-fessionals adscrits a una mutualitat alternativa, donada la diferent naturalesa dambds rgims i que atn a una realitat del nostre collectiu. Ja ens vrem oposar frontalment presentant el corresponent Recurs Contencis Administratiu a lOrdre TIN/1362/2011 que pretenia posar fi a aquesta prctica i que va ser derogada amb posterioritat per la Disposici Addicional 37a de la Llei 27/2011.

Des del 2007 Alter Mtua ja s Alternativa a Autnoms per a tots els advocats dEspanya.


Quins efectes va tenirla Resoluci de la DGSS del 2007?Les tres mutualitats professionals catalanes que tenem carcter autonmic ens vam aco-llir a la possibilitat dampliaci de lmbit te-rritorial que ens donava la citada Resoluci i tant als metges com als enginyers com als advocats ens van concedir lautoritzaci per actuar a tot el territori nacional.

En el cas dels advocats va tenir lefecte que a partir daquell moment tots els advocats de lestat espanyol es van igualar respecte a les seves possibilitats dafiliaci (RETA, Alter Mtua i Mutualidad General) i creiem que la competncia que existeix des daquell mo-ment afavoreix al collectiu de ladvocacia.

Ha entrat en vigor el Reial Decret estatal 576/2013, que estableix els requisits daccs al Sistema Nacional de Salut per a les persones excloses. Qu en penseu?En aquest pas estem donant molts passos enrere en matria de la Seguretat Social. s una pena, per confiem que puguem tornar a la situaci anterior el ms aviat possible, i que les desigualtats que ara es produeixen, desapareguin.

En qualsevol cas, la sanitat pblica va a c-rrec dels pressupostos generals, no noms dels cotitzants a la Seguretat Social, sent un contrasentit que aquells que ms aporten amb els seus impostos siguin precisament els que en queden exclosos. Quins avantatges tenen els mutualistes dAlter Mtua?Lavantatge principal s la qualitat dels seus productes. Aquest any shan concedit unes 240.000 prestacions i el grau de satisfac-ci ha estat altssim. Estem molt contents. Tamb ressaltaria que aquest enorme flux de prestacions ens converteix en uns veri-tables redistribuidors dels recursos que ens aporten els mutualistes i que ms del 90% dels mateixos satribueixen als nostres socis.

Aix mateix els nostres mutualistes tenen lavantatge de la flexibilitat de la nostra nor-mativa i de les facilitats que es donen per demanar les prestacions. s a dir la decisi que pren un advocat jove que acaba dentrar al nostre collectiu, pot ser modificada sense cap problema en el futur, fins i tot pot anar-sen si ho vol, sense que li posem cap proble-ma, situaci que no es produeix en els nos-tres competidors, tant pblics com privats.

Quants mutualistes tenen? Quants sn collegiats ICAB? Quin s el perfil del mutualista?Dels 25.378 assegurats que t la Mtua a 31/08/2013, 14.421 sn mutualistes i la resta familiars. La majoria del total dassegurats co-rrespon als 14 Collegis dAdvocats de Catalun-ya, mbit geogrfic histric de la Mtua. Recen-tment hem aconseguit ampliar aquest mbit a tot el territori estatal i tenim previst un fort pla dexpansi per als propers anys.

LICAB s, lgicament i des de sempre, el Collegi amb un major nombre dassegurats amb 18.838 (74,23% del total dassegurats) dels que 10.188 sn mutualistes (70,65% del total de mutualistes) i la resta familiars.

La majoria dels mutualistes ho sn en opci alternativa al RETA, advocats amb exercici per compte propi que han escollit a la Mtua com la seva entitat de previsi personal obligatria, i aproximadament una tercera part ho sn en op-ci voluntria i han elegit la Mtua com a millor opci de previsi personal complementaria, tant per a ells mateixos com per a la seva famlia.

Del total de mutualistes el 46,18% sn dones i el 53,82% sn homes. Des de ja fa uns quants anys els joves mutualistes sn majoritria-ment dones pel que estem segurs que en poc temps seran tamb majoria sobre el total de mutualistes.

La mitjana dedat dels assegurats s de 40,35 anys, amb una tendncia a la baixa en els ltims anys grcies a la forta incorporaci de nous mutualistes i de les seves famlies.

JOS FLIX ALONSO-CUEVILLAS SAYROL, Advocat exercent des de 1979. President dAlter Mtua dels Advocats (des de maig de 2004) i de IurisTel, S.A. Patr de la Fundaci Ignasi de Gispert. Ha estat diputat de la Junt

OP O SICIî A LAVANTPR O JECTE DE LLEI DE CO …€¦ · juny, sobre el règim de millo-res de la...

Documents

Transcript of OP O SICIî A LAVANTPR O JECTE DE LLEI DE CO …€¦ · juny, sobre el règim de millo-res de la...