Oficina de Comunicació av. d’Espanya, 49 07800 Eivissa (Illes Balears) tel. 971 19 59 21 · fax 971 19 59 10 comunicacio@conselldeivissa.es www.conselldeivissa.es

Ple ordinari del dia 25 de febrer de 2011 1.- Aprovació de les actes Ple anterior. 2.- Proposta de declaració com a Bé d’Interès Cultu ral, amb la categoria de monument, de la torre de can Montserrat. La Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Historicoartístic (CIOTUPHA), va adoptar, el passat 13 d’octubre, l’acord d’incoació de l’expedient administratiu per a la declaració com a Bé d’Interès Cultural (BIC) de la torre de can Montserrat. Posteriorment, no s’hi han presentat al·legacions, i s’han portat a terme tots els tràmits preceptius per a la seua declaració. En aquest sentit, es proposa declarar aquesta torre com a BIC, amb la categoria de monument. Aquest element defensiu està compost per un cos perfectament cilíndric i, a la base, un sòcol cònic de relativa alçària. Conserva completes les dues plantes i el parapet, aquest darrer un poc rebaixat. Com la immensa majoria de les torres eivissenques, té una sola porta d’accés, a la planta baixa, que mira cap el N-NE. Aquesta porta coberta amb un arc rebaixat comporta quatre esglaons i aboca a un passadís. Davant, hi havia un muret que augmentava la protecció, complicant el pas dels eventuals atacants, actualment eliminat de manera parcial. En línies generals, la conservació de la torre és molt bona, si bé presenta algunes patologies causades per humitats, pluges o erosions naturals. Aquestes, però, són del tot reversibles i no desmereixen per res el valor del monument. 3.- Proposta de declaració com a Bé d’Interès Cultu ral, amb la categoria de monument, de la torre de can Rieró. La Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Historicoartístic (CIOTUPHA), va adoptar, el passat 13 d’octubre, l’acord d’incoació de l’expedient administratiu per a la declaració com a Bé d’Interès Cultural (BIC) la torre de can Rieró. Posteriorment, no s’hi han presentat al·legacions, i s’han portat a terme tots els tràmits preceptius per a la seua declaració. En aquest sentit, es proposa declarar aquesta torre com a BIC, amb la categoria de monument. La torre de can Rieró o torre d’Atzaró té un cos cilíndric i, a la base, un sòcol lleugerament cònic. Es considera que la torre de can Rieró té alguns trets anòmals. Un d’ells seria la posició invertida de les trapes en relació amb les portes, l’altra el fet que la porta original se situï a la primera planta i no a la baixa com és habitual. La primera menció històrica d’aquesta torre es troba als Llibres d’Entreveniments i data de 1771. De fet, en els mateixos documents, es deixa constància d’un important atac de moros a la zona d’Atzaró, l’any 1579, sense però que es faci esment de les torres. En línies generals, la conservació de la torre de can Rieró és bona.

Comunicat

4.- Proposta de nomenament dels representants del C onsell Insular als òrgans col·legiats en què ha d’estar representat. Proposta de nomenament dels representants del Consell Insular als òrgans col·legiats en què ha d’estar representats. - Al Consell Escolar de les Illes Balears: - Marià Torres. - Vicent Tur.

- A la Comissió Técnica Interinsular d’Arxius: - Lina Sansano, en substitució de Fanny Tur, com a vocal titular.

- A la Junta de Govern d’Administració Hidràulica:

- Albert Prats.

- María Soledad Torres.

- Al Consell Balear de l’Aigua:

- Margalida Torres.

- Javier Pablos.

5.- Proposta de concessió del títol de Filla Predil ecta de l’illa d’Eivissa a Estella Matutes Juan. Es proposa concedir a Estella Matues, el títol de filla predilecta de l’illa d’Eivissa, per la seua molt destacada trajectòria com a investigadora.

Foto: Vicent Marí per a l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera.

Estella Matutes Juan, nascuda a la ciutat d’Eivissa l’any 1950, va estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona, on va finalitzar la Llicenciatura en Medicina i Cirurgia l’any 1975. L’any 1976 va rebre el Premi Extraordinari de Llicenciatura i el 1980 el Títol d’Especialista en Medicina Interna i Hematologia. Acabada la formació a l’Hospital Clínic de Barcelona l’any 1979 va decidir completar la seua formació a un centre de referència en leucèmia limfàtica crònica de reconegut prestigi internacional i es va traslladar a Londres, a l’Hospital Hammersmith, on va treballar amb dos primeres personalitats de la medicina com són: el Doctor Daniel Catovsky i Doctor David Galton. Va fer el doctorat a la MRC, Unitat de Leucèmia de la Reial Escola Mèdica de Postgrau de Londres, sobre l’estudi de l’estructura i la morfologia de les cèl·lules dels limfomes malignes.L’any 1988 es va traslladar amb el seu professor Doctor Catovsky a l’Institut of Cancer Research /Royal Hospital Marsden. Avui en dia s’ha convertit en una autoritat en el camp de l’Hemooncologia i molt especialment en la investigació de la leucèmia limfàtica crònica i és reconeguda com una experta a nivell internacional en aspectes diagnòstics i terapèutics d’aquesta malaltia. S’ha de dir que és una professional consultada per malalts de tot el món i també per malalts d’Eivissa, els quals són atesos puntualment i amb tot afecte per la Doctora Matutes. Pel seu prestigi científic és convidada a pronunciar conferències i ponències a congressos i reunions d’especialistes de tot el món. Els resultats de la seua recerca han estat publicats en més de 400 articles a revistes especialitzades i és autora de més de 40 capítols de manuals universitaris. 6.- Proposta de concessió del títol de Fill Adoptiu de l’illa d’Eivissa a Monsieur René Vuibert. Es proposa concedir a René Vuibert el títol de fill adoptiu de l’Illa d’Eivissa, per la seua tasca desenvolupada com a fundador de l’Aliança Francesa a Eivissa.

Monsieur René Vuibert va néixer a París l’any 1929. Pedagog i pintor, va viure dins un ambient de pedagogs i artistes. Quan va acabar els estudis de batxillerat va assistir a classes a l’acadèmia privada de Jean Bonnier, on va treballar com a ajudant del mestre. Amb freqüència visitava el Museu del Louvre i altres museus on copiava models dels clàssics. Finalment es va llicenciar en belles arts i va entrar amb la gestió de l’editorial familiar on il·lustrava obres que editaven. El jove llicenciat ben aviat es va sentir atret per viatjar a Espanya perquè volia conèixer especialment les obres del Greco; un pintor amic li va recomanar que parlàs amb Boberman que coneixia Eivissa i Espanya i el podia assessorar sobre llocs a visitar. Va residir a Barcelona i a Palma impartint classes a l’Aliança i passava algunes temporades a Eivissa, on va començar una intensa relació amb Joan Tur Ramis. El pintor Francisco Carreño i el metge Alcántara el varen animar a establir-se a Eivissa. L’any 1954 va tornar a Eivissa per meditar la possibilitat de quedar-se definitivament a l’illa. Es plantejava muntar una acadèmia particular de llengües o be obrir una secció de l’Aliança Francesa de les Balears, finalment va optar per la darrera opció. Tur Ramis va ser qui va acollir el projecte amb més entusiasme i li va oferir una taula, cadires i una fusta que feia de pissarra a la mateix fonda on s’allotjava Monsieur René. Així que les classes començaren amb vuit alumnes a la mateixa Fonda Formentera. Va conèixer el professor mallorquí Guillem Bujosa Alcover i, el gener de 1955, acordaren treballar conjuntament. Posteriorment varen llogar un pis a l’avinguda Espanya. Als dos mesos de funcionament ja tenien 40 alumnes. Molt ràpidament superaren els 200 alumnes i s’hi incorporaren nous professors L’any 1967 l’Aliança tenia més de 600 alumnes. Ben aviat va contactar amb els pintors residents i nascuts a Eivissa, entre els primers cal destacar Francisco Carreño, professor de l’institut i amic de Boberman, Adrián Rosa, Agudo Clarà, Pura Ortí i dels eivissencs Vicent Calbet, Antoni Prats Calbet, Antoni Marí Ribas “Portmany”, Narcís Puget (pare i fill) i també va entrar en contacte amb el grup Ibiza 59. L’Aliança Francesa d’Eivissa va ser molt ben acollida per la societat, perquè coincidia amb la necessitat d’aprendre idiomes per atendre el turisme, però sobretot per la metodologia innovadora i la qualitat de l’ensenyament

Els anys setanta va accedir a funcionari del Govern francès i l’any 1977 hagué de deixar de ser professor de l’Aliança Francesa d’Eivissa i va passar a altres destins a França.

7.- Proposta de concessió de la Medalla d’Honor i G ratitud de l’illa d’Eivissa en la seua categoria d’Or al Sr. Bartomeu Escandell Bonet . Es proposa concedir a Bartomeu Escandell Bonet la medalla d’or del Consell Insular d’Eivissa, per la seua molt destacada trajectòria com a historiador i catedràtic.

FOTO: Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera Bartomeu Escandell Bonet va néixer a la ciutat d’Eivissa l’any 1924, als 19 anys va sortir d’Eivissa per estudiar filosofia i lletres a la Universitat de València, on es va llicenciar en l’especialitat d’història. L’any 1948 ja va ser professor a la Universitat de Madrid, en la qual es va doctorar amb Premi Extraordinari per la seua investigació sobre la Inquisició. Va ampliar estudis de postgrau a Paris, Brussel·les i Estrasburg. El Doctor Bartomeu Escandell Bonet ha estat el primer eivissenc que ha ocupat una càtedra universitària. Ha exercit la seua càtedra a la Universitat de Salamanca, a Oviedo, a València, a Madrid i a Alcalà de Henares. Va promoure la refundació d’aquesta universitat on redactà el pla d’estudis conegut com el “Pla Escandell”. Ha estat professor a les universitats americanes de Pensilvània, State University i Mary Baldwin College d’Stauton (Virginia). El seu dinamisme i capacitat de feina l’ha portat a ocupar càrrecs de responsabilitat i de gestió com són ara la Subdirecció General de Centres Universitaris del Ministeri d’Educació i Ciència, ha estat rector del Col·legi Major César Carlos, rector de la Universitat Internacional del Mediterrani i fundador i president de la Institución de Estudios Complutenses.

Bartomeu Escandell és el primer historiador professional adscrit acadèmicament a la Universitat. Encara que el seu camp d’investigació és molt més ampli que no la història d’Eivissa. El seu interès per l’estudi de les Pitiüses s’ha concretat en una “personal implicació amb la terra i el poble on va néixer. Escriu com a resultat d’una decisió personal i no motivat per un treball incentivat i remunerat que fes de les seues illes un objecte d’estudi dins una línia de recerca universitària o institucional”. Va ser molt important el seu treball de síntesi publicat dins el llibre Las murallas renacentistas de Ibiza (1970). Però l’obra més important relacionada amb la història de les Pitiüses és la que porta per títol Ibiza y Formentera en la Corona de Aragón, publicada amb quatre volums publicat entre 1994 i 2008 que ocupen prop de 2.500 pàgines. Dins d’aquesta obra revisa la bibliografia aportada per Macabich i Marí Cardona i interpreta la documentació arxivística i ofereix una nova interpretació de la història d’Eivissa. A més de ser un gran coneixedor i estudiós dels arxius que contenen documentació relacionada amb la història d’Eivissa, cal ressaltar els seus estudis sobre la Inquisició, tema que arranca amb la seua tèsi doctoral i l’estudi de l’obra del Cardenal Cisneros. La seua trajectòria professional ha estat reconeguda amb la possessió de la Órden de Alfonso X el Sabio, de l’Órden del Mérito Turístico, Órden del Mérito Civil, de la Medalla del Ayuntamiento de Alcalá de Henares i de la Medalla d’Or de Sant Jordi. 8.- Proposta de concessió de la Medalla d’Honor i G ratitud de l’illa d’Eivissa en la seua categoria d’or al Elías Torres.

Es proposa concedir a Elias Torres la medalla d’or del Consell d’Eivissa, per la seua molt destacada trajectòria com a arquitecte.

Elias Torres Tur va néixer a Eivissa l’any 1944. Va obtenir el títol d’arquitecte a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona l’any 1968. L’any 1993 va obtenir el doctorat a la mateixa escola on ha estat professor de projectes i composició d’arquitectura del paisatge i de Dibuix. Ha estat professor visitant i convidat a moltes universitats del món com a la Universitat de Califòrnia, a The Graduate School of Desing de Harvard, resident a l’Acadèmia Espanyola de Roma, a la Thomas Jefferson Fondation Visiting de la Universitat de Virginia. La seua trajectòria professional l’ha fet mereixedor de nombrosos premis i reconeixements i ha estat guardonat amb el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears (2008) i la seua obra arquitectònica figura dins els millors catàlegs de llibres i monografies especialitzades. La seua obra supera la geografia de les Pitiüses i de les Illes Balears, es troba repartida per tot l’Estat espanyol, per Europa, per Amèrica i Àsia. Pel que fa a la tipologia de construcció ha fet habitatges residencials, equipament sanitari, educatiu, lúdic i hoteler, museus, religiosos, urbans, esportius, cívics i culturals, parcs i jardins, seus corporatives, planificació urbana, intervencions i rehabilitacions, interiorisme, disseny, instal·lacions efímeres; ajuntaments, empreses, ministeris, governs autònoms, universitats, diputacions i altres entitats li han encarregat i confiat els seus projectes.

9.- Proposta per a la devolució de la garantía defi nitiva en l’expedient de contractació per a l’execució de les obres de const rucció de l’Institut d’ensenyament secundari Sant Agustí des Vedrà. Es proposa acordar la devolució de la garantia definitiva del contracte subscrit, en data 25 de setembre de 2001, entre Consell d’Eivissa i Formentera i la Ute Contratistas Mallorquines Asociados, SA. i Elecnor, SA, (UTE Comasa-Elecnor) per a l’execució de les obres de l’IES Sant Agustí des Vedrà. Aquesta garantia definitiva és un aval bancari, per un import de 32.997.332 pessetes. 10.- Proposta de resolució de l’expedient per presu mpta infracció en matèria de turisme. Es proposa imposar a l'entitat LAPOR-MIC, SL, com a titular de l'establiment d'allotjament turístic denominat Residència Apartaments “Cap Nono”, ara “Club Marítimles les següents sancions: -20.000 euros per una infracció greu consistent en l'alteració dels aspectes substantius per a l'atorgament de l'autorització preceptiva. -600 euros per una infracció lleu consistent en la falta de comunicació a l'administració turística del canvi de titularitat en l'explotació de l'establiment. -600 euros per una infracció lleu consistent en la falta de fulles oficials de reclamació a la disposició dels clients.

-600 euros per una infracció lleu consistent en la falta del llibre de visites d'inspecció. 11.- Proposta d’anulació del finançament estatal co rresponent a l’obra núm. 15 del Pla Insular d’Obres i Serveis de l’exercici 2010. Es proposa l’anul·lació del finançament estatal corresponent a l'obra núm. 15 del Pla Insular d'Obres i Serveis de l'exercici 2010, en el qual consta justificant de recepció per part del Ministeri de Política Territorial i Administració Pública de la comunicació de l'anul·lació de l'obra nº 15, que ha estat adjudicada fora de termini, sent reutilitzada la subvenció prevista en altres obres incloses en el Pla amb aportació estatal, modificant el finançament de les obres nombres 2 i 8 que passen a finançar-se amb una subvenció estatal de 131.751 euros i 116.672 euros, respectivament, la qual cosa suposa un increment de 75.000 euros cadascuna pel que fa a les previsions inicials. 12.- Proposta d’aprovació inicial del Pla Insular d e Cooperació a les obres i serveis de competència municipal per a l’exercici 2011. És proposa aprovar inicialment el Pla Insular de cooperació a les Obres i Serveis de Competència Municipal per l’ exercici 2011. Els 5 ajuntaments de l’illa Eivissa han reduït el capítol d’inversions que presenten al Pla d’Obres i Serveis, amb una baixada del 28% de les sol·licituds respecte el 2010. En xifres totals, els Ajuntaments han presentant projectes per un import de 4,5 milions d’euros, el que suposa un total d’1,7 milions menys respecte a l’exercici anterior. Per part del Consell d’Eivissa, l’aportació a subvencionar s’ajusta a la retallada de les inversions que han proposat els ajuntaments, reduint-se d’1,5 milions respecte el 2010. En percentatges, el Consell subvenciona el 78% dels projectes presentats per part de l’Ajuntament de Sant Joan, en compensació per la seua menor capacitat econòmica i població. En xifres totals, el Consell subvenciona amb majors quantitats Santa Eulària (462.000 euros) i Sant Antoni (428.400 euros), seguit de Sant Joan (420.000 euros), Eivissa (404.000 euros) i Sant Josep (405.083,45 euros). PIOS 2011 TOTAL IMPORT DELS PROJECTES PRESENTATS: 4.518.668,41 euros APORTACIÓ CONSELL: 1.512.736,56 euros PIOS 2010 TOTAL IMPORT DELS PROJECTES PRESENTATS: 6.270.919,10 euros APORTACIÓ CONSELL: 2.455.913,52 euros

NÚM.

OBRA

MUNICIPI, ENTITAT I DENOMINACIÓ DE

L’OBRA

SUB.ESTA-TAL

COOP. LOCAL

APORT. AJUN.

F. PROPIS

APORT. CON- SELL

INSULAR F. PROPIS

PRESSUPOST TOTAL

01 Realització de parc infantil annex al centre social de Sant Llorenç de Balafia (Sant Joan de Labritja)

5.522,60

7.207,15

23.789,00

36.518,75 02 Millores a la xarxa de

proveïment dels nuclis de Portinatx i Sant Joan (Sant Joan de Labritja)

14.199,24

65.000,00

79.199,24

03 Reforç del ferm de la carretera a sa Cala d’en Serra i carrer annex a (Sant Joan de Labritja)

41.280,00

71.159,20

160.036,00

272.475,20 04 Millora de la funcionalitat

viària de diversos carrers de Sant Miquel: c/ de la Pau, ctra. PM-804, c/ de Circumval·lació i d'accés a l'església (Sant Joan de Labritja)

9.508,00

12.367,75

40.881,00

62.756,75 05 Millora de la funcionalitat

vial de la pujada al Puig de Can Marsà: augment de l'adherència en el vial, reforç de la senyalització viària i construcció de reductors de velocitat. Port de Sant Miquel (Sant Joan de Labritja)

13.196,00

13.116,97

60.787,40

87.100,37 06 Millora de la funcionalitat

viària de diversos carrers del nucli urbà i zones de Sant Antoni de Portmany

75.024,00

241.634,66

178.546,30

495.204,96 07 E.B.A.R. del Polígon Ca

Guillamó (Sant Antoni de Portmany)

21.813,47

115.000,00

136.813,47 08 Substitució de contenidors

d'escombraries en superfície per contenidors soterrats a Sant Rafel (Sant Antoni de Portmany)

8.452,00

16.834,06

30.500,00

55.786,06 09 Remodelació del parc

infantil de la plaça d'Espanya, a Sant Antoni de Portmany

5.377,70

14.618,68

15.500,00

35.496,38 10

Camp de futbol de Santa Gertrudis (Santa Eulària

des Riu) 202.539,00 917.294,80 218.000,00 1.337.833,80

11 Infraestructures en parcel·la per al futur institut de Santa Eulària des Riu

18.366,00

83.538,98

23.095,00

124.999,98 12 Reforma de la carretera

d'accés a Caló d’en Real-connexió a Cala Vedella – accés nord (Sant Josep de sa Talaia)

129.454,00

405.083,45

319.946,00

854.483,45

13 Remodelació d'edifici municipal al carrer Castella, 19, per a centre polivalent cultural (Eivissa)

142.344.14

536.000,00

261.655,86

940.000,00 TOTALS..............................

651.063,44

2.354.868,41

1.512.736,56

4.518.668,41

13.- Elevació a Ple de l’informe de Tresoreria sobr e el compliment dels terminis de pagament d’acord el que estableix de la Llei 15/201 0, de 5 de juliol. S’eleva a Ple l’informe corresponent, segons el qual amb data de 15 de febrer de 2011 hi ha registrades un total de 1.211 operacions pendents de pagament per un import total de 2.119.419,54 euros 14.- Proposta d’aprovació definitiva del Reglament de regulació de les activitats de temps lliure infantil i juvenil en l’àmbit territor ial de l’illa d’Eivissa. Es proposa l’aprovació definitiva del Reglament de regulació de les activitats de temps lliure infantil i juvenil en l’àmbit territorial de l’illa d’Eivissa. Aquest Reglament té per objecte establir les normes que han de regular les activitats de temps lliure infantils i juvenils que es desenvolupin en l’àmbit territorial de l’illa d’Eivissa. S’entén per activitat de temps lliure infantil i juvenil aquella en què participen normalment persones menors d’edat, o en determinades activitats joves fins als 30 anys, en un nombre de deu o més, que tingui la finalitat d’afavorir la participació social, la diversió, la formació, el descans i les relacions dels seus participants, en execució d’un programa o projecte educatiu i que es faci dins l’àmbit de l’educació no formal amb una durada mínima de trenta-sis hores consecutives amb pernoctació, o tres dies consecutius, encara que no siguin sencers, quan no hi hagi pernoctació, independentment de qui l’organitzi o del fet que qui la dugui a terme sigui una persona física o jurídica, pública o privada, amb o sense ànim de lucre.

Són activitats de temps lliure infantil i juvenil les acampades juvenils, els camps de treball, les colònies, les escoles d’estiu, les rutes i marxes per etapes, les granges escola, les

aules de natura, les activitats de temps lliure que fan persones menors d’edat als casals o centres infantils o juvenils de temps lliure i qualsevol altra activitat assimilable que compleixi els requisits esmentats al paràgraf primer sigui quina sigui. 15.- Declaració institucional sobre les prospeccion s petrolieres a la zona marítima situada entre València i Eivissa.

A LA PRESIDÈNCIA DEL CONSELL INSULAR D’EIVISSA

D’acord amb el previst al Reglament orgànic del Consell d’Eivissa, el Grup Popular i el grup PSOE-ExC presenten al Ple del Consell la següent: DECLARACIÓ INSTITUCIONAL SOBRE LES PROSPECCIONS PET ROLIERES A LA ZONA MARÍTIMA SITUADA ENTRE VALÈNCIA I EIVISSA El 23 de desembre de 2010, el Consell de Ministres va aprovar, mitjançant Reial decret, autoritzar les prospeccions petrolieres que l’any 2006 va sol·licitar realitzar la companyia britànica Medoil Pic, avui anomenada Cairn Energy, a tres zones del litoral llevantí (Albufera, Benifaió i Gandia) situades davant el golf de València entre la península i l’illa d’Eivissa. La informació que existeix sobre activitats similars a l’esmentada i que es porta a terme la mateixa empresa en altres bandes del Mediterrani no fa més que confirmar l’indubtable impacte que poden tenir aquestes prospeccions en el medi ambient, ja que provoquen greus perjudicis a la nostra flora i fauna marines. A tot això s’han de sumar, entre d’altres, els també greus perjudicis que patirien els sectors pesquer i turístic. No cal ni assenyalar el mal que faria a la nostra principal indústria, sobretot en aquests temps de crisi econòmica, aquesta activitat petroliera. De fet, només basta recordar els efectes i les conseqüències negatives que es varen derivar fa uns anys de l’accident del Don Pedro en aigües eivissenques i que, a més dels danys mediambientals, varen afectar greument la nostra indústria turística en plena temporada estival. Tant el president de la Mesa de Turisme com el Govern de les Illes Balears han estat d’acord que aquesta activitat és incompatible i suposa una amenaça per a l’activitat turística d’illes com Eivissa. Davant aquesta situació, és un deure dels Consell Insular d’Eivissa actuar de manera ferma per intentar evitar perjudicis a la nostra illa, el nostre medi ambient i els nostres ciutadans. Per tot això, el Consell Insular d’Eivissa presenta la següent proposta al Ple PROPOSTA D’ACORD: 1.- El Ple del Consell Insular d’Eivissa reitera la seua frontal oposició a l’autorització concedida pel Consell de Ministres a l’empresa Cairn Energy per a la realització de prospeccions petrolieres a la zona marítima situada entre el golf de València i l’illa d’Eivissa, per les variades, indubtables i reconegudes conseqüències que aquest tipus d’activitat pot tenir sobre la biodiversitat i els efectes econòmics negatius que duu aparellats, susceptibles de tenir repercussió sobre el principal generador de riquesa a la nostra illa, el turisme. 2.- El Ple del Consell Insular d’Eivissa insta el Govern de les Illes Balears perquè aquesta institució ho faci igualment davant el Govern de la Nació, per tal que el Govern d’Espanya revoqui l’autorització concedida per realitzar les prospeccions petrolieres.

3.- El Ple del Consell Insular d’Eivissa insta el Govern de les Illes Balears per tal que exerceixi les accions - polítiques, judicials o de qualsevol altre tipus - necessàries per impedir l’execució de les prospeccions petrolieres a la zona marítima situada entre el golf de València i l’illa d’Eivissa. 4.- El Ple del Consell Insular d’Eivissa aprova donar trasllat d’aquest acord al Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme del Govern d’Espanya i al Govern de les Illes Balears. 16.- Facultats de control i fiscalització dels òrga ns insulars. 16.1.- Decrets i comunicacions de Presidència. 16.2.- Moció presentada pel Grup Popular sobre la f alta de planificació en la construcció d’infraestructures educatives. EXPOSICIÓ DE MOTIUS Acabar amb el dèficit d'infraestructures educatives no és fàcil a curt termini, ja que la construcció de centres educatius no és, ni està sent en aquesta legislatura, tot l'àgil que hauria de ser. Per aquest motiu, és fonamental saber quins són les necessitats reals, planificar i posar els recursos necessaris perquè els projectes es converteixin en realitats. Aquesta legislatura és un exemple que aquesta planificació no ha existit i que, malgrat disposar de la informació per així fer-ho, no s'han prioritzat les inversions a la illa d'Eivissa. Concretament podem assenyalar el cas de les obres del nou IES de Sant Antoni, que porten més d'un any parades, a l'espera d'un dictamen del Consell Consultiu, o el cas del nou IES de Santa Eulària, on el sector educatiu ja advertia que les obres havien de començar immediatament per poder obrir un nou Centre de secundària per al curs 2011-2012 en aquest municipi perquè en aquestes dates ja no hi hauria espai en l'IES Xarc. La Conselleria d'Educació i Cultura, una vegada més, ha arribat tard. Per tot això, la màxima institució insular de la illa d'Eivissa, malgrat no tenir competències en matèria d'educació, no pot fer oïdes sordes al que demana la societat eivissenca, i ha d'exigir al Govern dels Illes Balears el que és una necessitat educativa real. En aquest sentit, el Grup Popular del Consell Insular d’Eivissa eleva al Ple la següent PROPOSTA D'acord El Ple del Consell Insular d'Eivissa insta al Govern dels Illes Balears a finalitzar, d'una vegada per sempre, l'IES de Sant Antoni i a agilitar al màxim tots els tràmits perquè l'inici de les obres del nou IES de Santa Eulària sigui una realitat al més aviat possible. 16.3.- Torn obert de paraules. Relació de preguntes presentades pel Grup Popular del Consell d’Eivissa per formular en el ple del mes de febrer de 2011 1.- Al conseller de Política Educativa i Cultural: Quan té previst posar en funcionament l’‘escoleta’ de Ca Nebot? 2.- A la consellera de Política Territorial i Turística: Quant s'ha invertit en la promoció dels

‘Slow breaks” i quants turistes han visitat l'illa d'Eivissa amb aquest programa? 3.- Al Conseller de Mobilitat i Medi Ambient: Si les obres que actualment estan en marxa per millorar les carreteres a la illa d'Eivissa no estan acabades abans de l'estiu, quines mesures de seguretat per als usuaris s'han pensat prendre? 4.- A la consellera de Política Social i Sanitària: Quins són els motius pels quals el personal de la Residència Ca Blai cobra els seues nòmines amb retràs? 5.- A la consellera de Política Patrimonial i Agrícola: Per què motiu no han aprovat durant aquesta legislatura cap Pla de Gestió del Patrimoni Històric tal com marca la llei? 6.- Al President: Quan tornaran a entrar en funcionament els 4 telecentres tancats en aquesta legislatura? 7.- Al conseller de Política Esportiva i Lleure: Quant ha invertit el Consell Insular d’Eivissa, en aquesta legislatura, a millorar i crear noves insfraestructuras esportives? Eivissa, 25 de febrer de 2011.