Octubre 2006 PROJECTE DE COMPLEX ESPORTIU ... - Sant Celoni · 1 GENERALITATS. 1.1 Antecedents...

DOCUMENTACIÓ

DOCUMENT Nº 1 MEMORIA I ANNEXES DOCUMENT Nº 2 PLÀNOLS

DOCUMENT Nº 3 PLEC DE CONDICIONS DOCUMENT Nº 4 PRESSUPOST

DOCUMENT Nº 5 ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT

EQUIP REDACTOR

ARQUITECTES Moisés Gallego i Olmos i Eduard Calafell i Lafuente

COL.LABORACIÓ ESTRUCTURES Robert Brufau i Associats

COL.LABORACIÓ INSTAL.LACIONS Imogep

ESTUDI GEOTÈCNIC Losan, S.L.

COL.LABORACIÓ PROJECTE I GESTIÓ CI/2000 (Estratègies de gestió)

Octubre 2006 AJUNTAMENT DE SANT CELONI PROJECTE DE COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL AL SECTOR

DEL PLA DE PALAU - SANT CELONI

REFORMAT DE PROJECTE DE COMPLEX ESPORTIU

MUNICIPAL AL SECTOR DEL PLA DE PALAU AJUNTAMENT DE SANT CELONI

DOCUMENT Nº 1 MEMÒRIA I ANNEXES Plaça Major, 1 SANT CELONI

Octubre de 2006

Moisés Gallego i Olmos i Eduard Calafell i Lafuente, arquitectes

REFÓS DEL PROJECTE DEL PAVELLÓ POLISPORTIU AL “SOT DE LES GRANOTES” A SANT CELONI (FASES 2 I 3 Ajuntament de SANT CELONI Moisés Gallego, Eduard Calafell, arquitectes Gener 2007

MEMORIA PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU

REFÓS DEL PROJECTE BASIC DEL PAVELLÓ POLIESPORTIU AL “SOT DE LES GRANOTES” A SANT CELONI (FASES 2 I 3) MEMÒRIA ÍNDEX 1. GENERALITATS. 1.1 Antecedents 1.2 Dades de l'equip redactor 1.3 Programa / Declaracions bàsiques 1.4 Emplaçament. 1.5 Fitxa urbanística 2. MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA. 2.1 Antecedents 2.2 Descripció de la solució adoptada 2.3 Justificació de la solució adoptada 2.4 Descripció detallada de la proposta 2.5 Quadres de superfícies 3. ORGANITZACIÓ DELS TREBALLS D'EXECUCIÓ MATERIAL

3.1 Aspectes favorables i desfavorables del procés constructiu 3.2 Accessibilitat, tanca i escomeses 3.3 Fases de les obres 3.4 Terminis d'execució 3.5 Condicions d'adjudicació de les obres

4. RESUM DE PRESSUPOST

4.1 Pressupost d'execució material (PEM) 4.2 Pressupost de contracta (PC)

5. NORMATIVA 5.1 Relació de les Normes Administratives i Tècniques vigents d'obligat compliment

5.2 Normativa sobre protecció d'incendis. 5.3 normativa sobre accessibilitat 5.4 Compliment articles 18,19 i 20 reglament sanitari de piscines d'ús col·lectiu

Decret 193/1987 de 19 de maig de la Generalitat de Catalunya 5.5 Justificació del compliment del "Real Decreto 28116/82 de 27 de Agosto"

6. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA. 6.1 Enderrocs 6.2 Moviment de terres i obres de contenció 6.3 Sanejament 6.4 Fonaments i Estructura 6.5 Tancament de façanes 6.6 Cobertes

6.7 Fusteria exterior 6.8 Divisions interiors

6.9 Fusteria interior 6.10 Mampares 6.11 Acabats interiors 6.12 Paviments 6.13 transport vertical 6.14 Equipaments 6.15 Rocòdrom 6.16 Urbanització exterior

7. MEMÒRIA DE LES INSTAL·LACIONS 8. ESTUDI DE MANTENIMENT 9. AVALUACIÓ DE L'IMPACTE AMBIEMTAL

10 ANNEXES DE MEMÒRIA



1 GENERALITATS. 1.1 Antecedents

Títol del projecte : Refós del Projecte del Pavelló Poliesportiu al “Sot de les Granotes” a Sant Celoni (Fases 2 i 3) Promotor obra: Ajuntament de Sant Celoni Domicili: Plaça Major, n.1 Sant Celoni 08470 NIF.: P-0820100-F Data d’adjudicació del contracte: 06 de Setembre de 2006 Signatura de contracte 19 octubre 2006 Data d'inici dels treballs 19 octubre de 2006 Lliurament Projecte gener de 2007 1.2 Dades de l'equip redactor Arquitectes: Moisés Gallego Olmos i Eduard Calafell Lafuente Domicili: c/ Girona núm.55, Entr. 1. 08009 Barcelona Tel.:93 481 66 89 Fax: 93 304 14 13 Email: [email protected] Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, num. 10.507/4 Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, num. 5.640/5 NIF. 38.037.371-V NIF. 36.545.973-P Col·laboradors: Alex Gallego i Cristiana Marzoli, arquitectes

Robert Brufau i Associats, arquitecte per al càlcul estructural Josep M. Juvillà / IMOGEP, enginyer Industrial, per al càlcul i desenvolupament d’Instal·lacions.

1.3 Programa / Declaracions bàsiques

El present Projecte Reformat correspon a l’adaptacio d’un projecte fet a l’any 2002, per la construcció del Pavelló Poliesportiu, que completarà el complex esportiu municipal situat al “Sot de les Granotes” del terme municipal de Sant Celoni. Aquesta instal·lació que ara es projecte disposa de: a) un aparcament soterrat i cobert amb capacitat per a 82 cotxes; b) una pista poliesportiva municipal tipus PAV3 de 22x45 metres, amb els seus vestidors i equipaments. Aquest equip redactor és el mateix que va redactar el Projecte original del Complex esportiu i va ser el Director de les Obres de construcció de la 1ª fase (les piscines cobertes) El Projecte s’ha redactat amb tota la informació prèvia necessària, a partir del plànol topogràfic del estat actual, plànols de les xarxes de serveis existents i estudi geotècnic. Hem disposat, a més, d'una valuosa informació verbal respecte a les característiques del terreny la qual cosa ens ha permès afrontar la feina amb un coneixement molt precís del lloc. S’han tingut en compte de manera estricta els programes subministrats pels diferents serveis de l’Ajuntament de Sant Celoni, d’acord amb l’empresa que ha desenvolupat el projecte de Gestió, i el Departament D’Esports de la Generalitat de Catalunya. S’han observat totes les recomanacions necessàries per l’elaboració del projecte. El present projecte incorpora tota la normativa vigent per aquest tipus de locals que li són d’aplicació, i en especial, aquelles relatives a les fitxes de característiques del Departament D’Esports de la Generalitat de Catalunya, així com les relatives a seguretat, protecció i supressió de barreres arquitectòniques.

1.4 Emplaçament a) Resum de l’anàlisi del emplaçament A l’any 1998, l’Ajuntament va procedir a fer la modificació del Pla Parcial del sector Pla de Palau. Aquesta modificació afecta a uns terrenys confrontats amb el terme municipal de Santa Maria de Palautordera, i el riu Sec. Aquest document contempla l’ordenació d’un bon tros de sòl municipal, amb una superfície de 6,25 Ha. dintre de la qual s'estableix la previsió d’un solar per a equipament esportiu. El

lloc destinat a aquesta finalitat es una parcel·la de forma triangular amb tres alineacions. Dona front a dos carrers encara sense nom per les orientacions nord i est. La banda del darrera del solar que coincideix amb el tercer límit de la finca dóna a un camí que llinda amb el riu Sec. La parcel·la té una superfície útil de 8.030,70m2 i es troba en el límit del terme municipal. La visió des del solar cap a la banda de ponent es magnífica, el curs del riu crea una franja longitudinal d'espai natural que garanteix unes visuals de gran valor paisatgístic. La perspectiva es tanca amb la visió de les muntanyes que formen part del massís del Montseny. La visió cap als carrers als que la parcel·la dóna front és de difícil valoració ara mateix donat que correspon a solars en procés d’edificació i, per tant, amb un potencial de canvi en la seva lectura urbana. El desenvolupament del Pla Parcial representa una profunda transformació del lloc amb la aparició de blocs d'habitatge de vàries plantes i grups de cases unifamiliars de planta baixa i pis. Com a resum direm que la part del futur complex esportiu que dóna als vials tindrà un marcat caràcter urbà, del tipus suburbà, en tant que la resta s'haurà de tractar tenint en compte el seu impacte visual sobre el perfil del conjunt urbà. Els carrers, ja urbanitzats, són de 10 i 15 metres d’amplada respectivament amb voreres d’amplada discreta. Es tracta d’unes dimensions proporcionals al tipus de residència de baixa densitat previst. És important, doncs, tenir cura de l'impacte que suposarà la construcció d’un equipament esportiu volumètricament important com és el cas. La quasi totalitat de l’interior de la parcel·la és pla. La cota actual de la plataforma central és similar a les rasants dels carrers que l’envolten, en tant que la zona que llinda amb el camí és un talús de terres que salva un desnivell d'uns 6 metres aproximadament. Aquesta planitud s’ha assolit mitjançant un replè de terres que s’ha anat fent al llarg del temps. Les característiques d'aquest replè de terres fan que es converteixi en un factor amb una forta implicació en la construcció de l'edifici. Cal remarcar que és un fet conegut a la zona que en un lloc no determinat del solar s'hi troba una veta d’aigua que va quedar enrunada degut justament al replè. b) Resum de l’estudi topogràfic El plànol topogràfic de que es disposa no correspon a un aixecament fet específicament per aquest treball. No s’ha considerat necessari fer-ho donada la planitud del mateix i al fet de que totes les terres hagin estat abocades al solar. Terres que, en la seva major part, s'hauran de retirar per escometre les obres dels fonaments. Les cotes de rasant del diferents nivells del projecte estan referides a les rasants dels carrers perifèrics. Les dades topogràfiques disponibles revelen que el desnivell màxim a l’interior del solar és de 40 cm en el sentit del carrer longitudinal i de 1,50 metres en el sentit del carrer transversal, és a dir, una pendent del 0,04% en el sentit est/oest i una pendent del 4% en sentit nord/sud. La diagonal de solar no arriba al 0,05% de pendent. Especial atenció mereix el talús posterior que tanca la parcel·la. Es tracta d’un terraplè de terres sobreposades amb una forta pendent que arriba a donar diferències de nivell de fins a 6/7 metres. c) Resum de l’estudi geotècnic L'Estudi Geotècnic ha estat elaborat per l'empresa especialitzada LOSAN. L'Estudi parla de tres nivells o estrats de terreny de les següents característiques. Un primer estrat de material procedent d'abocaments de gruix variable i capacitat resistent nul·la. Un segon estrat de graves d'una profunditat variable, aproximadament quatre metres, i un últim estrat de profunditat indeterminada format per argiles. A partir de les dades obtingudes, l'Estudi proposa dues formes de resoldre els fonaments del complex esportiu. La primera, uns fonaments superficials i, la segona, uns fonaments profunds. Les preferències de l'equip redactor han anat en el sentit de decantar la solució cap a la primera de les dues proposades. El fet de preveure la construcció d’una planta soterrada destinada a aparcament i, sobre tot, l’experiència obtinguda en la construcció de la primera fase del complex esportiu (les piscines) són les raons bàsiques que han fet decantar la opinió de l'equip redactor.

1.5 Fitxa urbanística La figura de planejament en que s’insereix el solar correspon a la MODIFICACIO DEL PLA PARCIAL SECTOR PLA DE PALAU, promogut per l’Ajuntament de Sant Celoni amb data de març de 1998. La modificació de planejament esmentada qualifica el solar com a SOLAR DESTINAT A EQUIPAMENTS ESPORTIUS, amb una superfície neta de parcel·la de 8.030,70 m2 Normativa projecte. Planejament vigent Modificació Pla Parcial Sector Pla de Palau Data d’aprovació Març de 1998 Qualificació solar Zona 7b equip. Zona 7b equip. Superfície parcel·la 8.030,70 2m 8.030,70 m2 Ocupació ------------ 9,36 %



Alçada reguladora Pb + P pis Pb+ P.pis Profunditat edificable Edificació lliure Edificació lliure Coeficient d’edificabilidadm2t/m2s 0,38m2t/m2solar

2 MEMORIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA 2.1 Antecedents a) Programa funcional El projecte original es va basar en un programa funcional elaborat pels Serveis Tècnics Municipals d’acord amb un projecte de gestió elaborat per l'empresa Century Invest 200,S.L / Estratègies de Gestió. En aquest Estudi de Programació s’ha tingut en compte la normativa que estableix el Servei d’Esports de la Generalitat de Catalunya. S’ha tingut present el model que correspon, pel tipus de municipi, habitants, capital de comarca, etc., al cas de Sant Celoni. De tot allò el programa desenvolupat contemplava la construcció d’una piscina coberta del tipus PCO3, més un pavelló cobert del tipus PAV-3. A més s'hi van afegir tres sales per a gimnàs assimilables al tipus SAL-3. Es va afegir, també, un aparcament soterrat sota el pavelló. Una vegada construida la piscina coberta i les sales de gimnàs en una primera fase, ara, en unes Fases que em anomenat 2 i 3 es porcedirà a la construcció del Pavelló Polisportiu i la planta soterrada per a aparcament. El programa resultant, la seva disposició planimètrica, i el conjunt de decisions i condicionaments tècniques han estat consensuats per l’equip tècnic redactor amb el Serveis Tècnics Municipals de Sant Celoni, l’empresa redactora del projecte de Gestió i compta, a més, amb la supervisió dels serveis tècnics del Servei d’Esports de la Generalitat, mitjançant entrevistes mantingudes durant la seva elaboració. 2.2 Descripció de la solució adoptada L’Ajuntament de Sant Celoni disposa d’un solar fruit de la materialització del Pla Parcial del sector Pla de Palau. Es tracta efectivament d’una magnífica parcel·la en un entorn enterament nou. El solar està dotat de tots els serveis i dóna a dos carrers totalment urbanitzats. La situació de la zona esportiva respecte del municipi es pot considerar òptima ja que encara que correspon a una zona perifèrica les distancies respecte al centre urbà no són importants. Molts del desplaçaments es poden fer a peu amb recorreguts de 10/15 minuts, la qual cosa indica la seva bona posició respecte de la ciutat. La zona es troba a una cota respecte l’entorn suficientment aixecada per gaudir de bones vistes i tenir una relació amb la ciutat jardí veïna molt acceptable. Els requeriments d’incloure un equipament de les característiques descrites no ha estat gaire problemàtic. La quantitat de sòl útil del solar ha permès de inquibir.hi el programa sense especials dificultats. La disposició concreta de les parts del programa es va tenir en compte la seva realització per fases. Ara, amb la construcció del Pavelló cobert i de la planta soterrada d’aparcament, és el moment de la finalitazció del conjunt. La manera de resoldre aquest condicionament bàsic va estar definitiva alhora de la formalització de l'edifici. Concretament es van proposar dos volums principals agrupats al costat d'un cos central vertebrador. El cos central concentra les parts del programa que són comunes a les tres activitats principals del complex esportiu: entrada al recinte, escala i ascensor, recepció, bar, wc del públic a les plantes baixa i primera. A la planta de coberta si situen els elements de les instal·lacions de condicionament. El dos volums agrupats al costat del cos central contenen un, la piscina i els gimnasos amb els seus propis vestuaris, i l'altre, el pavelló i els seus propis vestuaris. Es considerà com a primera fase l’execució de la piscina coberta, sales de gimnàs i vestuaris. Es considera com a segona fase la execució del pavelló i els seus vestuaris i com a tercera l’adequació de l’espai lliure: solarium de la piscina, aparcament a l'aire lliure i el tractament del talús posterior. 2.3 Justificació de la proposta original La idea del projecte neix de la voluntat d’assolir diversos factors que es consideren importants. 1 Cercar una unitat arquitectònica que uneixi dues edificacions amb perfils molt diferents oferint una imatge de conjunt. Les mides del pavelló requereixen d’una alçada mínima de 8,5 metres, més l’alçada necessària per als elements de la estructura de la coberta. L'alçada total arriba fins als 11 metres. La piscina, per la seva banda, requereix d’una alçada total d'uns 7 metres. La juxtaposició d'ambdós elements dóna una volumetria desigual que és el que hem tractat de relligar. El projecte introdueix una crujia intermitja, entre el dos grans volums, que conté serveis a planta baixa i el bar a planta pis, més una coberta protegida per murs per a les màquines de climatització. D’aquesta forma les dues pesses volumètricament importants s’articulen amb aquest cos transversal, en part es trenca la visió global del conjunt i al mateix temps permet composar les cobertes de cada costat amb una certa independència.

2 Apostar per una implantació de marcat caràcter urbà consolidant la cantonada dels carrers que hi conflueixen com el punt de més intensitat d’usos. Es crea una porxada que serveix per enfatitzar l’accés al conjunt, al temps que una petita reculada en l’alineació del cos de les piscines permet eixamplar la vorera millorant la qualitat urbana de la implantació. 3 Deixar tot l’espai lliure a la part posterior del solar. Aquesta opció permet disposar d’un espai, a continuació de les piscines interiors, com a recinte per a “solarium”, dotació que millora notablement l’ús de les instal·lacions durant l’estiu i permet tenir una reserva de sòl per una futura i possible ubicació d’una piscina a l'aire lliure. El fet de que la resta lliure estigui situat a la part posterior de les edificacions permet no tenir que donar necessariàment una solució definitiva a la contenció de terres amb la construcció del nou equipament. Es un fet remarcable que permet desvincular els diversos aspectes de l'obra tant de cara a una economia de la inversió inicial com també de cara a futures ampliacions de la zona esportiva. 4. Respecte als aspectes funcionals bàsics s’han tingut en compte les següents consideracions:

- Manteniment d’un únic accés a les instal·lacions cobertes, la qual cosa implica un únic control i una disposició ordenada de les circulacions, tant de públic com d’activistes. - Reduir el nombre de treballadors necessari per gestionar la instal·lació esportiva. - Poder oferir a l’activista la possibilitat, si s’escau, de poder fer servir un nombre important d'activitats sense tenir que sortir de la instal·lació.

5. Altres aspectes a destacar:

- La creació d’un aparcament de superfície en la part sobrant del solar, amb capacitat per a uns 37 vehicles, el que suposa incloure l’adequació de part del talús de terres abans esmentat, fent un mur de contenció de terres.

2.4 Descripció detallada de la proposta (Fases 2 i 3) Pavelló Poliesportiu i planta soterradad’Aparcament. En primer lloc, cal tenir en compte que una petita part del que en puritat correspondria a la fase 2 va estar, per diverses raons, executat en la Fase 1(Piscina Coberta). Concretament es van tenir que fer diversos pilars de la zona de l’aparcament soterrani, el tall de forjat corresponent al terra de l’àrea d’administració del conjunt i lògicament el seu sostre. De fet el que ara es projecte és, en certa forma, la continuació de l’obra ja engegada. Ara, a nivell de sota terra en la zona del Pavelló, s'ha projectat un aparcament per a 82 vehicles. La necessitat de dotar a la zona d’una importat previsió d’aparcament, mes enllà de les estrictes necessitats de la instal·lació esportiva, aconsella aquesta opció. La deficient qualitat del subsòl fa que construir aquesta planta representi un cert sanejament del lloc. Per a portar-ho aterme cal la disposició d'un important nombre de pilars sota la pista del pavelló, els seus corresponents elements de fonament, un forjat com a base de la pista i una solera de formigó armat com a paviment de l'aparcament cobert. A la planta baixa, just sobre la planta descrita, s'hi situa la pista esportiva amb els seus corresponen vestuaris i magatzems. Per a fixar les dimensions d'aquesta zona s’han seguit estrictament les indicacions de la fitxa corresponent per als pavellons tipus PAV3, amb doble corredor, de peus calçats i peus esportius. A la banda del pavelló la planta pis es troba ocupada exclusivament per la galeria lateral d’espectadors, mentre que els serveis públics, bar i terrassa ocupen la part de la planta pis que correspon al cos central.

2.5 Quadres de superfícies per plantes PLANTA SOTERRANI:

APARCAMENT 1.902,55 M2 MAGATZEM 17,25 M2 RAMPA 59,30 M2 SUPERFÍCIE ÚTIL P.SOTERRANI 1.979,10 M2 TOTAL SUP. CONSTR. FASE 2 2.122,00 M2



PLANTA BAIXA:

PISTA POLIESPORTIVA 1.215,00 M2 ROCÒDROM 94,50 M2 VESTIDORS PETITS DE L’1 AL 4 137,65 M2 VESTIDORS PETITS 5 I 6 67,48 M2 MAGATZEM PISTA 1 19,77 M2 MAGATZEM PISTA 2 20,36 M2 MAGATZEM PISTA 3 27,97 M2 VESTIDORS DE MONITORS 24,38 M2 SERVEIS DE PISTA 19,04 M2 FARMACIOLA 8,70 M2 SALA DE NETEJA 8,00 M2 SORTIDES A PISTA 10,80 M2 RECINTE D’INSTAL.LACIONS 17,65 M2 PASSADÍS DE SORTIDA D’EMETGÈNCIA 12,52 M2 PAS DE CALÇAT ESPORTIU 52,30 M2 PAS A PISTA 9,73 M2 PAS CALÇAT 41,07 M2 ESCALA 16,68 M2 SUPERFÍCIE ÚTIL P.BAIXA 1.803,61 m2 TOTAL SUP. CONSTR. FASE 2 1.885,20 m2

PLANTA PRIMERA:

GRADERIA 232,75 M2 SUPERFÍCIE ÚTIL P.ALTELL 232,75 M2 TOTAL SUP. CONSTR. FASE 2 263,95 m2 TOTAL SUPERFÍCIE ÚTIL FASE II 4.015,46 M2 TOTAL SUPERFÍCIE CONSTRUIDA FASE II 4.271,15 M2

ZONES EXTERIORS APARCAMENT 783,40 M2 PASSERA D’EVACUACIÓ 176,65 M2 RAMPA 98,90 M2 TALUSOS 824,65 M2 TOTAL SUPEFÍCIE EXTERIOR 1.883,60 M2

COMENTARI 2º) Si comparem les dades resultants amb les que figuren per separat a les fitxes de característiques corresponents del Departament d’Esports de la Generalitat de Catalunya a una piscina del tipus PCO3 (2.600 m2), més la corresponent a un pavelló PAV-3 (2.500 m2), més la corresponent a una sala esportiva SAL-3 (500 m2) ens dóna un total de 5.600 m2. Per l’altra part si afegim la superfície del projecte destinada a l'aparcament (1.963,74 m2), donaria un total de 7563,74 m2, quantitat relativament propera a les dades del projecte (uns 1.00 m2 de mes en el projecte, 15% del total. Les diferencies bàsiques són fruit del augment de la superfície dels gimnasos, augment de vestidors despatxos i de la inclusió del bar.

3 ORGANITZACIO DELS TREBALL 3.1 Aspectes favorables i desfavorables del procés constructiu La construcció de l'edifici que reflexa el present Projecte Bàsic i Executiu té al seu favor les següents característiques: 1 Està ubicat en un solar ampli i lliure amb una gran dimensió d’espai al voltant de l’edifici. Es donen, per tant, grans possibilitats

d'emmagatzemat de materials i de les feines per a càrrega i descàrrega.. 2 La situació urbana es troba consolidada i no existeixen problemes d’accessibilitat. 3 Les xarxes de serveis urbans es troben a peu de parcel·la. 4 El sistema constructiu serà seriat, de tal forma que l’estructura és l’element definidor del resultat final. 5 L’edificació és de baixa alçada i de gran extensió, existint força possibilitats d’organització de les diferents tasques d’execució les

quals poden solapar-se. Com elements retardadors ha de tenir-se en compte els següents aspectes: 1 El subsòl és de baixa qualitat havent-se de realitzar el rebaix de les terres per al buidat de la zona de l’aparcament com a pas previ a

l’execució dels fonaments. 2 Els fonaments seran superficials i s'hauran de dur a terme sobre un terreny amb un cert risc d’esllavissades i de nivell freàtic a poca

profunditat. Els cinc primers aspectes positius faciliten la posada en obra; les operacions d’excavació poden efectuar-se per mitjans mecànics i a cel obert. L’abundància d’espai lliure dins de la pròpia parcel·la permet disposar d’una important àrea lliure durant el procés de construcció. L’elecció de sistemes constructius seriats, de solucions constructives similars, la intervenció de pocs industrials així com evitar les confluències entre ells i la definició planimètrica, afavoreixen el ritme de l’obra i acceleren el ritme en els darrers terminis, sempre lents, dels acabats. Respecte als elements que poden incidir negativament en el ritme de l’obra, s’han d’esmenar els ja referits dels fonaments, que degut a les seves característiques fan que sigui difícil compaginar aquesta fase del procés constructiu amb d'altres. Es per aquest motiu que es pot ralentitzar l’execució en aquest primer període. De tota manera cal dir que no es detecten altres elements negatius de transcendència que hagin de tenir-se especialment en compte a l’hora de planificar l'obra. 3.2 Accessibilitat, tanca i escomeses provisionals En els plànols corresponents s’indica la situació i emplaçament de les obres de manera que el constructor pugui verificar, abans de la construcció, els accessos a l’hora de la realització de les obres i haurà de tenir-ho en compte a l’hora de valorar les repercusions per aquest motiu. Anirà per compte del contractista l’execució de tots aquells treballs que siguin necessaris pel tancament temporal de les obres, així com els permisos i taxes, anant també al seu càrrec l’enderroc i restauració dels esmentats accessos, voreres, etc. Tanmateix, seran exclusivament a càrrec del contractista, l’execució dels treballs precisos per l’accés de les obres, el subministrament, les taxes i els permisos, i haurà de reparar, al acabar les obres, aquells serveis i elements, que per causa seva s’hagin malmès. Durant el temps que duri l’obra, el contractista haurà d’obtenir l’aigua i l’electricitat de les corresponents escomeses provisionals d’obra i fer-se'n càrrec.

Les particularitats més importants referents a l’accessibilitat del solar per a realitzar les obres previstes són les següents:

1º) L’accessibilitat al conjunt de les obres es molt bona ja que el solar té espai sobrant suficient per maniobrar i emmagatzemar tot tipus de materials. La zona es completament plana i es troba al mateix nivell que el carrer d’accés. 2º) Els moviments de terres són relativament grans i es poden realitzar tenint en compte les mesures de precaució habituals. Totes aquestes feines poden desenvolupar-se a cel obert i la major part dels moviments es desenvoluparan a l’interior del solar. 3º) Les xarxes de serveis d’aigua, electricitat i clavegueram, es troben a peu de solar per la qual cosa no són necessàries obres complementàries per escomeses i connexions.

3.3 Fases de les obres

FASE 2 La fase segona compren la construcció del pavelló poliesportiu i la seva àrea de vestuaris, serveis i magatzems a la planta baixa, així com la construcció de l'aparcament a la planta soterrada sota de la pista. I l’urbanitzacio dels espais exterior que es troben al voltant del pabello.



3.4 Terminis d’execució Els terminis d'execució previst es el següent:

FASE 2 (Pavelló poliesportiu) 12 mesos L’empresa constructora haurà de aportar, abans de l’inici de les obres, un planning acurat dels temps d’execució per a cada unitat d’obra, amb detalls de totes les feines contingudes en el pressupost i en l’estat d’amidaments. Durant el procés de construcció de l’obra es vetllarà pel compliment de les previsions del citat planning d’obra, i en cas contrari es deuran fer els informes i avaluacions corresponents per justificar un retard en les dades fixades. 3.5 Condicions d’adjudicació de les obres Atenent al que s’ha exposat, la separació del projecte en fases constructives i pressupostaries diverses, i sobretot a les diferents tipologies de les obres que constitueixen cadascuna d’elles, es fa previsible la exigència de diverses qualificacions específiques a requerir a les empreses concursants segons les fases. Això es fa constar com a indicació a la Administració Promotora, a fi de que al Plec de Condicions Administratives que inclourà i a les bases de contractació de les empreses, especifiqui els requeriments a exigir segons les circumstàncies de cada adjudicació. 4. RESUM DE PRESSUPOST 4.1 Pressupost d’ execució material (PEM) D’acord amb la documentació que s’acompanya El pressupost d’execució material previst es el seguent: FASE II (Pavelló poliesportiu i urbanitzacio exterior 2.620.010,89 Euros 4.2 Pressupost de contracta (PC) Pavelló complert (en PEM) 2.620.010,89 Euros 13% Despeses Generals 340.601,42 6% Benefici Industrial 157.200,65 Subtotal 3.117.812,96 16% IVA 498.850,77 TOTAL 3.616.663,03 Euros Puja la present valoració del projecte d’acord amb la documentació que s’acompanya a la quantitat de TRES MIL.LIONS SIS-CENTES SETSE MIL SIS-CENTES SEIXANTA TRES EUROS AMB TRES CÈNTIMS (3.616.663,03), amb lVA inclòs.

Barcelona, Gener de 2007. ELS ARQUITECTES AUTORS DEL PROJECTE

Moisés Gallego Eduard Calafell

5. NORMATIVA 5.1 Relació de normes administratives i tècniques vigents d’obligat compliment GENERALS

Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación D 462/71 MV / BOE 24.03.71 i 7.02.85 m. Pliego general de condiciones técnicas de la Dirección General de Arquitectura

O.4.06.73 MV / BOE 13 a 26.06.73

Regulació dels enderrocs i altres residus de la construcció D 201/94 PGG / DOGC 8.08.94 ADMINISTRATIVES

Ley de Bases de Contratos del Estado. Jefatura delEstado L 198/1963 Reglamento General de Contratación del Estado. Ministerio de Hacienda D 3410/1975 Pliego de Cláusulas Administrativas Generales para la contratación de obras del Estado

D 3854/1970 MPO 31.12.70

Cláusula de Revisión de precios en los Contratos del Estado DL 2/1964 / 04.02.70 Fórmulas tipo de revisión de precios D 3650/1970 de 19.12.70 Inclusión de cláusulas de revisión de precios en las obras del Estado y Organismos Oficiales

D 461/1971 de 11.03.71

CONTROL DE QUALITAT

Control de qualitat a l'edificació D 375/88 DPTOP / DOGC 28.12.88, 24.02.89 c. i 24.2.89, 11.10.89 i 22.06.92 d.,18.04.97

Autorización de uso de sistemas de forjados o estructuras para pisos y cubierta

RD 1630/80/ BOE 8.08.80

Actualización de las fichas de autorización de uso de sistemas de forjados RD30.01.97, BOE 6.03.97 Autorització administrativa per als fabricants de sistemes de sostres per a pisos i cobertes i d’elements resistents components de sistemes

D 71/95 DOGC 24.03.95 DO 31.10.95 DOGC 8.11.95d

Obligatorietat de fer constar en el programa de Control de Qualitat les dades referents a l’autorització administrativa relativa a sostres i elements resistents

O 18.03.97 DOGC 18.04.97

SEGURETAT I SALUT Disposiciones mínimas de Seguridad y alud en las obras de constucción 1627/1997 de 24.10.97 HABITATGES Llei de l’habitatge Llei 24/91 PGC / DOGC 15.01.92 Llibre de l’edifici D 206/92 DPTOP / DOGC 07.10.92.

D 158/97 DOGC16.07.97, 13.10.97d Nivell d'habitabilitat objectiva exigit als habitatges D 28/1999, DPTOP, DOGC 2828, 16.02.1999 BARRERES ARQUITECTÒNIQUES Ley de integración social de los minusválidos Ley 13/82 PGE / BOE 30.04.82 Supressió de Barreres arquitectòniques D 100/84 DSSS / DOGC 18.04.84 i 11.07.84 c. Itinerari practicable en edifici d'habitatges O 9.04.85 DPTOP / DOGC 30.04.85 i 23.12.85

m. Dimensiones mínimas de accesibilidad a los edificios RD 556/89 MOPU / BOE 23.05.89 Llei de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques

Llei 20/91 PGC / DOGC 4.12.91 i 9.12.91 c.

Desplegament de la Llei 20/91 de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d’aprovació del Codi d’accessibilitat

D 135/95 DBSGC /DOGC 28.04.95 i 10.01.96 c.

ACCIONS A L'EDIFICACIÓ NBE-AE-88 Acciones en la edificación

RD 1370/88 MOPU / BOE 17.11.88

NCSE-94 Norma de construcción sismoresistente: parte general y edificación

RD 2543/94 MOPTMA / BOE 08.02.95

NRE-AEOR-93 Accions a l'edificació en les obres de rehabilitació estructural dels sostres

D314/96 DPTOP / DOGC 29.12.93 O 18.01.94 DPTOP(DOCG 28.01.94



d'edificis d'habitatges ESTRUCTURES DE FÀBRICA NBE-FL-90 Muros resistentes de fábrica de ladrillo

RD 1723/90 MOPU / BOE 4.01.91

RL-88 Pliego general de condiciones para la recepción de los ladrillos cerámicos en las obras de construcción

O 27.08.88 MRCSG / BOE 03.08.88 i 25.11.88 c.

NBE-RB-90 Pliego de prescripciones técnicas generales para la recepción de hormigón en las obras de construcción

O 4.07.90 /BOR 11.07.90

ESTRUCTURES D'ACER NBE-EA-95 Estructuras de acero en edificación

RD 1829/95 MOPU / BOE 18.01.96

Recubrimientos galvanizados en caliente sobre productos, piezas y artículos diversos, construidos o fabricados con acero u otros materiales ferrosos

RD 2552/85 MINER / BOE 3.01.86

ESTRUCTURES I SOSTRES DE FORMIGÓ EHE-98 Instrucción de Hormigón Estructural RD 2661/98 MF/ BOE 13.01.99.

RD 996/1999 MF BOE 24.06.99 c. EF-96 Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionales de hormigón armado o pretensado

RD2608/96 MF/BOE 22.01.97 i 27.03.97c.

Fabricación y utilización de elementos resistentes para pisos y cubiertas UC-85 Recomanacions sobre l'ús de cendres volants en el formigó

O 12.04.85 DPTOP / DOGC 3.05.85

Homologación del sello de calidad CIETSID para barras corrugadas de acero utilizadas en construcción

O 23.4.87 MOPU / BOE 15.05.87

Armaduras activas de acero para el hormigón pretensado RD 2365/85 MINER / BOE 21.12.85 CIMENTS RC-97 Pliego de prescripciones técnicas generales para la recepción de cementos

RD 776/97 MFeINER / BOE 22.06.93 i 2.08.93 c.

COBERTES NBE-QB-90 Cubiertas con materiales bituminosos

RD 1572/90 MOPU / BOE 7.12.90

Productos bituminosos para impermeabilización de cubiertas de edificación O 12.03.86 MINER / BOE 22.03.81 AÏLLAMENT ACÚSTIC NBE-CA-88 Condiciones acústicas en los edificios

O 29.09.88 MOPU / BOE 8.10.88

AÏLLAMENT TÈRMIC Aïllament tèrmic en els edificis de nova construcció D 124/87 DPTOP / DOGC 27.04.87 NRE-AT-87 Norma reglamentària d'edificació sobre aïllament tèrmic

O 27.04.87 DPTOP / DOGC 27.04.87 i 2.10.89 m

NBE-CT-79 Condiciones térmicas en los edifificios

RD 2429/79 PGE / BOE 22.10.79

GUIXOS I ESCAIOLES

RY-85 Pliego General de condiciones para la recepción de yesos y escayolas en las obras de construcción

O 31.5.85 PGE / BOE 10.06.85

INSTAL·LACIONS DE LAMPISTERIA

Normas básicas para las instalaciones interiores de suministro de agua O 9.12.75 MIN / BOE 13.01.76 i 12.02.76 c. Complemento del apartado 1.5, del título 2 de las Normas básicas para las instalaciones interiores de suministro de agua

R 14.02.80 MINER / BOE 7.03.80

Pliego de prescripciones técnicas generales para tuberias de abastecimiento de aguas

O 28.07.74 MOPU / BOE 2 i 3.10.74 i 30.10.74 c.

Diámetros y espesores mínimos de tubos de cobre para instalaciones interiores de suministro de agua

R 14.02.80 MINER / BOE 7.03.80

Instruccions que han de complir els tubs de material plàstic per al seu ús en sistemes de distribució d'aigua

R 7.06.88 DIE / DOGC 18.11.88

Regulación de los contadores de agua fría O 28.12.88 / BOE 6.03.89 NTE-IFF Las instalaciones de fontanería: agua fría

O 7.06.73 MV

NTE-IFA Instalaciones de fontanería: abastecimiento

O 23.12.75 MV

NTE-IFC Instalaciones de fontanería: agua caliente

O 26.09.73 MV

INSTAL·LACIONS D'ELECTRICITAT Reglamento electrotécnico de baja tensión D 2413/73 MIN / BOE 9.10.73 i 12.12.85 m. Aplicació del Reglamento electrotécnico de baja tensión O 14.05.87 DIE / DOGC 12.06.87 i 12.08.87 m. Reglamento electrotécnico de baja tensión en relación a la medida de aislamiento de las instalaciones eléctricas y verificación de estas con anterioridad a su puesta en servicio

R 30.04.74 MIN / BOE 7.05.74

ITC-MI-BT Instrucciones técnicas complementarias del Reglamento electrotécnico de baja tensión

O 31.10.73 MIN / BOE 27 a 31.12.73 Diferents modificacions

Normas sobre conexiones de servicios eléctricos y su reglamento

RD 2949/82 MIE / BOE 12.11.82 i 4.12.82, 29.12.82 i 21.02.83 c.

Reglamento de contadores de uso corriente, clase 2 RD 875/84 / BOE 12.05.84 i 22.10.84 c. Reglamento de linea aéreas de alta tensión D 3151/68 / BOE 27.12.68 i 8.03.69 c. NTE-IEB Instalaciones de electricidad: baja tensión

O 13.04.74 MOPU

NTE-IEI Instalaciones de electricidad: alumbrado interior

O 8.11.75 MOPU

NTE-IEP Instalaciones de electricidad: puesta a tierra

O 13.03.73 MOPU

CLIMATITZACIÓ I VENTILACIÓ Reglamento de Instalaciones Térmicas en los edificios (RITE) y sus Instrucciones técnicas complementarias (ITE).

RD 1751/1998 BOE 5.08.98 i 29.10.98c.

INSTAL·LACIONS DE GAS Normas básicas para instalaciones de suminstro de gas en edificios habitados

O 29.3.74 PGE / BOE 30.3.74 i 11 i 27.4.74 c.

Reglamento de aparatos que utilizan el gas como combustible RD 494/88 MINER / BOE 25.5.88 i 21.7.88 c. ITC-MIE-AG Instrucciones Técnicas Complementarias del Reglamento de aparatos que utilizan el gas como combustible

O vàries MINER / BOE 20.6 i 27.12.88 i 8.8.90

PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS NBE-CPI-96 Condiciones de protección contra incendios en los edificios

RD 2177/96 MOPU / BOE 29.10.96

Reglamento de instalaciones de protección contra incendios RD 1942/93 / BOE 14.12.93 Condicionants urbanístics i de protecció contra incendis als edificis. D 241/94 PGC / DOGC 30.09.94 INSTAL·LACIONS DE TELECOMUNICACIONS

Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación

RD -Ley 1/1998 BOE 28.02.98

Reglamento regulador de las infraestructuras comunes en los edificios. RD 279/1999 BOE 9.03.1999 Canalitzacions i infraestructures de radiodifusió sonora, televisió, telefonia bàsica i altres serveis per cable en els edificis.

D 172/99 /DOGC 7.07.99

Norma tècnica de les infraestructures comunes dels edificis per a la captació, adaptació i distribució dels senyals de radiodifusió, televisió i altres serveis de dades associats, procedents d’emissions terrestres i de satel.lit

D 117/2000, DOGC 27.03.00



Norma tècnica de les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis per a l’accés al servei de telecomunicacions per cable.

D 116/2000, DOGC 27.03.00

PARALLAMPS Prohibición de instalación de pararrayos radiactivos y legalización o retirada de los ya instalados

RD 1428/86 MINER / BOE 11.07.86 i 11.07.87 m.

Parallamps radioactius D 172/88 PGC / DOGC 8.08.88 APARELLS ELEVADORS Reglamento de aparatos elevadores O 30.06.66 MIN / BOE 26.07.66, 20.09.66 c. i

28.11.73, 12.11.75, 10.8.76, 13.03.81, 21.4.81 i 25.11.81 m.

Aclariments de diferents articles del Reglamento de aparatos elevadores O 23.12.81 DIE / DOGC 3.02.82 Disposicions de aplicació de la Directiva del Parlament Europeu 95/16/CE, sobre ascensors.

RD 1314/1997, BOE 30/09/97 BOE 28/07/98c.

Reglamento de aparatos de elevación y su manutención. Derogat pel R.D. 1314/1997. Excepte els articles 10,11,12,13,14,15,19,i 23.

RD 2291/85 MINER / BOE 11.12.85

ITC-MIE-AEM-1 Instrucción Técnica Complementaria del Reglamento de aparatos de elevación y su mantenimiento referido a ascensores electromecánicos. Derogada pel R.D.1314/1997 Llevat dels articles que remeten als articles vigents del Reglament anteriorment esmenats.

O 23.09.87 MINER / BOE 6.10.87, 12.05.88 c., 21.10.88 i 17.9.91 m. i 12.10.91 c.

Prescripciones técnicas no previstas a la ITC-MIE-AEM-1 i aprovación descripciones técnicas Derogada pel R.D.1314/1997 Llevat dels articles que remeten als articles vigents del Reglament anteriorment esmenats.

R 27.04.92 MICT / BOE 15.05.92

Condiciones técnicas mínimas exigibles para los ascensores y normas para realizar las revisiones periódicas

O 31.03.81 MINER / BOE 20.04.81

Aplicació de les condicions tècniques de seguretat als ascensors

O 9.04.84 DPTOP / DOGC 30.05.84 i 4.02.87 i 7.02.90 ampliació de terminis.

Aplicació per entitats d'inspecció i control de condicions tècniques de seguretat i inspecció periòdica

R 22.06.87 DIE / DOGC 20.07.87

Reglamento de aparatos de elevación para obras

O 23.05.77 MINER / BOE 14.06.77, 18.07.77 c. i 14.03.81 m.

ITC-MIE-AEM-2 Instrucción Técnica Complementaria del Reglamento de aparatos de elevación y su mantenimiento referido a gruas-torre desmontables para obra

O 28.06.88 MINER / BOE 7.07.88, 5.10.88 c. i 24.04.90 m.

Normes d'aplicació a Catalunya del Reglamento de aparatos de elevación y su manutención i de les ITC que el despleguen

O 30.12.86 DIE / DOGC 19.01.87, 15.06.87 m., 25.10.89 a. i 7.02.90 m.

Aparatos elevadores hidráulicos O 30.07.74 / BOE 9.08.74 Disposiciones de aplicación de la directiva del Consejo de las Comunidades Europeas 84/528/CEE sobre aparatos de elevación y de funcionamiento mecánico

RD 474/88 MINER / BOE 20.05.88

Autorització d’instal·lació d’ascensors sense sala de maquinària Res.3/04/97 BOE 23.04.97, 23.05.97c. Autorització d’instal·lació d’ascensors amb la maquinària a la fosa MINER Res.10/09/98, BOE 25/09/98 PISCINES D’ÚS COL·LECTIU Reglament Sanitari aplicable a Piscines d’us Públic

D 95/2000 de 27.02.02

Modificació D 95/2000 Normes Sanitaries Piscines dús Públic

D 165/2001 de 12.06.01

Condicions higièniques sanitaries per la prevenció i control de la legionel·losi.

RD 909/2001 de 27.07.01

POLICIA D’ESPECTACLES PÚBLICS Reglamento General de Policia de Espectáculos Públicos y Actividades Recreativas.

RD2816/1982 de 27.08.82

CAPTACIÓ I UTILITZACIÓ D’ENERGIA SOLAR Ordenançes municipals Ajuntament de Sant Boi CAPITOL 12, Energia. Art. 34, punts 1,2,3,4,5,6,7 i 8 (Sistemes de captació i utilització d’energia solar) El projecte presentat compleix aquesta normativa en tot el que resulta aplicable.

Barcelona, gener de 2007.

ELS ARQUITECTES AUTORS DEL PROJECTE

Moisés Gallego Eduard Calafell 5.2 Normativa sobre protecció d’incendis El present Projecte Bàsic i Executiu de complex esportiu municipal a Sant Celoni ha estat redactat pels arquitectes Moisés Gallego Olmos i Eduard Calafell Lafuente. Compleix la Norma Bàsica de la edificació NBE.CPI-96 (RD. 279/1996) B.O.E. 29 d’octubre de 1996, que modifica la Norma Bàsica de la Edificació NBE.CPI-91 (RD. 2117/1991) B.O.E. 8 de març de 1991 sobre les condicions de protecció contra incendis en els edificis. Seguint la Norma NBE.CPI-96, tal com s’observa als plànols, les edificacions s’han sectoritzat segons els criteris de l’art. 4, s’han dissenyat els itineraris d’evacuació art. 7 i dissenyat les escales protegides segons l’art. 10.1. Els elements constructius, tan estructurals com de revestiments s’han seleccionat segons les instruccions del capítol 3er de la Norma, per al seu comportament adient en cas de foc. Pel que fa a les instal·lacions de protecció i senyalització, es realitzaran segons el detall desenvolupat a l’apartat 8.5 d’aquesta memòria. Compleix la Norma Tecnològica de Edificacions NTE/IPF/74, respecte a l’exigència del nombre d’equips de mànegues (IPF-43) i del nombre d’extintors (IPF-38). A més compleix totalment la resta de la legislació vigent en matèria de protecció contra incendis que li escau pel seu emplaçament, tant locals, provincials, com de la de la Generalitat de Catalunya.

5.3 Normativa sobre accessibilitat El present Projecte Bàsic i Executiu de complex esportiu municipal a Sant Celoni ha estat redactat pels arquitectes Moisés Gallego Olmos i Eduard Calafell Lafuente. Compleix les prescripcions establertes a les Instruccions Provisionals per la redacció de projectes de l’Administració Pública, i les normatives per als edificis d’ús públic.

- Ley 13/1.982 de integración social de los minusválidos, título IX, secc. 1ª sobre movilidad y barreras arquitectónicas (a nivell estatal).

- Decret 135/1995 de 24 e març, de desplegament de la llei 20/1991 de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d’aprovació del Codi d'Accessibilitat.

- Decret 100/1984 del 10 d’abril de supressió de barreres arquitectòniques, on es descriu la garantia de que una persona disminuïda amb autonomia pròpia:

- Podrà accedir - Podrà traslladar-se entre edificis del mateix complex per un itinerari sense barreres arquitectòniques. - Podrà accedir i moure’s per totes les àrees d’ús públic d’una mateixa planta. - Podrà salvar els nivells i accedir a totes les plantes d’ús públic mitjançant elements constructius o mecànics. - Podrà utilitzar qualsevol de les unitats de servei higiènic d’ús públic convenientment adaptada.

- A l’efecte es complimenta a continuació la fitxa tècnica d’accessibilitat a l’edificació on es defineix el nivell d’accessibilitat ADAPTAT estes a tots els itineraris dins el projecte per la seva condició de EDIFICI DÚS PÚBLIC i on consta la reserva d’espais adaptat a l’efecte i les seves exigències.

5.6.1 Justificació del compliment del “reglamento general de policia de espectáculos públicos. real decreto 2816/82 de 27 de

agosto” El projecte del nou complex esportiu municipal de Sant Celoni considera i compleix tots els requeriments d’aquesta normativa, i la seva justificació es troba en els annexes de memòria.



6 MEMORIA CONSTRUCTIVA 6.1 ENDERROCS 6.2.1 MOVIMENT DE TERRES I OBRES DE CONTENCIÓ 6.3 SANEJAMENT 6.4 FONAMENTS I ESTRUCTURES 6.5 TANCAMENT DE FAÇANES 6.6 COBERTES 6.7 CARPINTERIA EXTERIOR 6.8 DIVISIONS INTERIORS 6.9 MAMPARES 6.10 CARPINTERIA INTERIOR 6.11 ACABATS INTERIORS 6.12 PAVIMENTS 6.13 TRANSPORT VERTICAL 6.14 EQUIPAMENTS 6.15 COMPLIMENTACIO INFORMES TECNICS 6.16 URBANITZACIÓ EXTERIOR

6.1 Enderrocs Es preveu que caldrà enderrocar petites intervencions fetes per donar una certa apariencia d’acabat a l’entorn de la part construida durant les obres de la Piscina i que en puritat corresponien a la Fase 2. Naturalment caldrà sanejar la part executada del soterrani que ha estat anegada diverses vegades per l’aigua subterrània. En termes generals, però, el solar es troba completament buit de qualsevol construcció que sigui necessari enderrocar. 6.2 Moviment de terres i obres de contenció La naturalesa i composició del subsòl ha condicionat la decisió estructural escollida així com, en part, la disposició de la edificació sobre el terreny. En el moment de redactar el present projecte es disposa del corresponent informe geotècnic. Es coneixen, també, aspectes característics del solar com a replè de terres abocades en diferents moments, la presència d'una veta d'aigua natural actualment perduda degut justament als abocaments, etc. La simple inspecció visual del solar revela importants talls al terreny especialment a la seva banda sud que s'hauran de tractar de manera acurada de cara a formalitzar l'aparcament en superfície. També es conegut que el nivell freàtic es relativament alt en relació a la rasant del terreny. De tota manera el buidat del solar per fer la planta d’aparcament no invadeix el nivell fràtic i, per tant, no calen especials mesures de seguretat per aquest concepte. Una vegada realitzat el buidat del solar, tenint en compte que les capes del subsòl excavades contenen amb tota probabilitat fraccions argiloses, és de preveure que es mantinguin verticals a les trinxeres, això evitarà fer una sobreexcavació. A l’hora de realitzar els fonaments poden aparèixer les dificultats habituals d’aquesta fase de treball. Es per això que l’execució d’aquesta fase mereix una especial atenció. En tot cas, s'hauran de seguir estrictament les mesures especials que es determinin en l'informe geotècnic, les que s'indiquen en l'apartat de la memòria que correspon cocretament a Fonaments i les que pugui donar la direcció facultativa en el seu moment. La solera de la zona soterrada d'aparcament -FASE 2- es realitzarà sobre una capa de graves damunt de les terres compactades. Les operacions a realitzar per l’execució d’aquesta unitat d’obra són les següents: 1º) Neteja de solar 2º) Buidat de la capa de replè de l'àrea del pavelló 3º) Excavació zona de l’aparcament 4º) Buidat de terres per a riostres, murs i sabates. 5º) Preparació d’encofrats i aramadures de sabates i riostres 6º) Formigonat dede sabates i riostres. 7º) Execució de murs de contenció i pilars. Totes elles estan perfectament contemplades en els plànols corresponents de l’estructura i tenen assignada la seva partida pressupostaria corresponent. 6.3 Sanejament Es fa referència a totes les instal·lacions d'evacuació d'aigües pluvials i residuals separativa fins a la connexió a la xarxa. L’evacuació d’aigües pluvials es realitzarà mitjançant baixants de PVC o bé planxa metàl·lica galvanitzada, segons els casos. En la mesura del possible la xarxa serà registrable i passarà per llocs accessibles, respectant una distància de 3 cm respecte al parament de suport, per facilitar el manteniment. Els diàmetres s’assenyalen als plànols. Després de travessar els forjats fins a la cambra sanitària (o al subsòl) es reuneixen a la xarxa de clavegueram de l’edifici. L’evacuació d’aigües residuals es realitza amb una esquemàtica xarxa de tubs de fibrociment que discorren sota el sostre sanitari fins a reunir-se a la xarxa de clavegueram general. Les aigües d'evacuació no seran objecte de cap tractament. La xarxa de clavegueram és una conducció de tub de formigó, de seccions grafiades als plànols amb un pendent mínim de 1,5%, establint la continuïtat mitjançant juntes “Gibaud” o bé RK. Les rasants definitives de la xarxa de clavegueram es precisen en aquest projecte executiu d’acord amb les noves dades aportades per l’aixecament topogràfic. Tots els encreuaments, connexions i trobades, es produiran en arquetes de connexió, prefabricades, de volums adequats. Totes les arquetes tindran tapa de registre, fins i tot l'arqueta sifònica amb pou de registre circular de 80 cm de diàmetre que s’executarà abans de la connexió a la xarxa pública. Els baixants es perllongaran fins la coberta per permetre la ventilació. Les peces de trobada entre dos materials diferents seran del material més resistent del dos. Els canvis de direcció, entroncaments, etc, es faran mitjançant accessoris, no deformant el tub amb calor, que únicament s’admet per diàmetres < 50 mm.



Els passos de forjats es faran amb contratub i replè de massilla elàstica. Petita evacuació:

Cada aparell portarà el seu desguàs directe al baixant sense unir-se amb altres aparells. Pendent mínim 2%. Els sifons de tots els aparells sanitaris seran de PVC. El traçat dels desguassos del bany es farà per sota del forjat. A cuines i safareig es poden encastar a la paret (9 cm). Els tubs portaran una funda (paper, sac, tub de plàstic corrugat) El replè de la regata es farà amb morter de ciment. Els diàmetres previstos dels desguassos són els següents: - Inodor 110 mm - Rentamans 40 mm - Banyera 50 mm - Bidet 40 mm - Aigüera 50 mm - Safareig 50 mm - Rentadora 50 mm - Buneres 80 mm Distancies màximes entre sanitaris i baixants: - Inodor 1,00 m - Resta d’aparells 2,50 m - Resta d’aparells a pot sifònic 2,00 m - De pot sifònic a baixant 2,00 m

Baixants: Els baixants de recollida d'aigües pluvials seran exteriors de diàmetre mínim 125 mm. Sempre aniran subjectats amb abraçadors inoxidables a una distància de 3 cm amb el parament de suport. Les peces superiors no carregaran sobre les inferiors. S’ha de col·locar una fixació sota cada unió i com a mínim dues per planta. S’ha de posar una peça de butil de 2 mm entre el tub i el abraçador. A peu de baixant s’ha de col·locar una peça en T d’alta resistència al impacte. A menys de 0,50 m de cada entroncament entre baixant i clavegueró cal un tap roscat de registre. Els diàmetres dels baixants seran com a mínim de 110 mm

Col·lector:

Aquells que vagin soterrats s’assentaran sobre un llit de formigó de 5 cm de gruix, i es recobriran amb 10 cm de formigó. La rasa tindrà 40 cm més que el diàmetre del tub. La pendent serà del 2% amb un mínim de l’1%. No hi haurà més 15 m sense un registre. Els col·lectors penjats es fixaran al sostre o parets cada 2 m i a cada banda dels entroncaments colzes i unions. Els diàmetres del col·lectors seran com a mínim de 125 mm si no hi han inodors, i mínim de 20 mm si n’hi ha.

Drenatge:

Per la seva part posterior, els murs encofrats a dues cares es protegiran amb una membrana de dues làmines polimèriques i una xarxa de drenatge soterrada que serà de tub de formigó porós especial per drenatge, col·locat sobre solera de formigó pobre en mitja campana fent pendents, connectat a desguàs, graves de drenatge fins a 1 m i geotèxtil separador.

Sifons:

Abans de la connexió a la xarxa es col·locaran sifons registrables de model i disseny homologat. El seu diàmetre serà una mida més gran que el col·lector i amb aquest diàmetre es continuarà fins a la connexió amb la xarxa general pública. El registre serà a la part central del sifó i a una alçada superior a la del col·lector.

6.4 Fonaments i Estructures INDEX 1.- Descripció i justificació de la solució adoptada. 2.- Accions previstes en el càlcul. 3.- Materials. 4.- Coeficients de Seguretat. 5.- Hipòtesis de càlcul. 6.- Mètode de càlcul. 7.- Criteris de dimensionament. 8.- Procés constructiu. 9.- Conservació de l'estructura. 1.- Descripció i justificació de la solució estructural adoptada.

L’objectiu d’aquest Projecte Bàsic i d’Execució de les Fases 2 i 3 del complex esportiu a Sant Celoni consisteix en definir cadascun dels elements que formen l’estructura, d’acord i en consonància amb el disseny definit en el Projecte Arquitectònic. L’edifici es desenvolupa en 2 fases. La primera, ja executada, conté piscina, gimnàs i bar/restaurant. Té planta soterrani, planta baixa i coberta. La coberta de gran llum d’aquesta fase, que cobreix la piscina i el gimnàs, és de bigues de fusta. La segona fase del projecte, que és la que anem a construir ara, conté l’aparcament, la pista polisportiva i els vestuaris (Les oficines i àrea administrativa es van executar en la Fase 1). La coberta lleugera d’aquesta fase és d’acer. Les façanes de l’edifici són bàsicament pantalles de formigó armat. Donades les dimensions del conjunt es va establir una junta de dilatació per separar el poliesportiu de la resta de l’edifici. Els metres quadrats de l’estructura són:

FASE I FASE II FONAMENTACIÓ 2546 2100 S.P. SOTERRANI 1557 1788 S.P. BAIXA 1474 539 COBERTA 2356 1516 BADALOT 19,16

1. Descripció general de l’estructura

1.4.1.1.1 Fonamentació

Es planteja una fonamentació superficial (per sabates) en una fondària d’entre –1,85m i –2,25m i amb una resistència de 2 Kg/cm2. Suports Els suports són de formigó armat, formant una retícula uniformeme.

Perimetralment, l’edifici es recolza a un mur de formigó. Les mides dels pilars són variables. A la fase II, arriben a 40 x 40 ó 40 x 60 al S.P. Soterrani.

1.4.1.1.1.1 Forjats

Existeixen diferents tipus de forjats, tal i com s’especifica als plànols. • Fase II:

- S.P. Soterrani: La pista poliesportiva i vestuaris, es cobreix amb llosa massissa de formigó armat de 35 cm de cantell, per a una llum màxima de 9,5 m. - S.P. Baixa: La coberta de graves es forma amb plaques alveolars de 25 + 5 cm, al igual que el passadís de les galeries.



Les grades es formen amb peces prefabricades i jàsseres portagrades. - Coberta metàl.lica: Es forma amb bigues caixó armades d’acer, amb cantell de 140 cm, per a una llum de 32,5 m. La biga caixó s’ha de contrafletxar 5,6 m al punt mig. Donat l’ús de l’edifici, amb ambient IV, el formigó emprat és HA-30 i el recobriment 4 cm.

- Accions previstes en el càlcul. En l'avaluació d'accions per a determinar el comportament estructural de l'edifici que es presenta, s'ha tingut en compte la Normativa

NBE-AE-88, "Acciones en la edificación", així com la Normativa NCSE-94, "Normas de Construcción Sismorresistentes". En base a elles, s'han avaluat les accions gravitatòries, les sobrecàrregues d'ús, de neu, així com les accions derivades del vent, del

sisme, de la temperatura i de la inestabilitat dels materials (accions reològiques). Cadascuna d'elles es detallen a continuació. 2.1- Accions gravitatòries Aquestes són les produïdes pel pes dels elements constructius, dels objectes que puguin actuar per raó del seu ús i de la neu. Les primeres, s'han entès dissociades en: a) Pes propi: càrrega deguda al pes de l'element resistent. b) Càrrega permanent: càrrega deguda als pesos de tots els elements constructius i instal·lacions fixes que suporta l'element. Les segones estan compostes per tres tipologies diferents d'acció, que obeeixen sempre al pes de tots els objectes que puguin

gravitar sobre un element: persones, mobles, instal·lacions amovibles, matèries emmagatzemades, vehicles, etc. Aquestes tres tipologies són les següents:

a) Sobrecàrregues superficials: són accions derivades de l'ús, les quals actuen superficialment sobre els elements resistents.

En elles s'inclouen les d'ús pròpiament dites, segons la taula 3.1. de la Norma NBE-AE-88, les d'envans, d'acord amb consideracions de l'article 3.3. de la mateixa Norma i tanmateix aquelles que, a judici del que subscriu, s'estima en cada cas més adient, donat l'ús concret de la zona sotmesa a càrrega.

b) Sobrecàrregues lineals: són les accions derivades de l'ús que actuïn al llarg d'una línia. Al respecte, es té en consideració

la sobrecàrrega de balcons volats a que fa referència l'article 3.5. de la Normativa, i la qual es dedueix de l'aplicació del article 3.6 de la mateixa Norma.

c) Sobrecàrregues aïllades: són les accions derivades de l'ús, que actuen o poden actuar en un punt de l'estructura. La

consideració d'aquestes sobre càrregues s'adequa a l'article 3.4.- de la NBE-AE-88. La determinació final de les intensitats de les accions de cada una de les tipologies detallades, s'aconsegueix a partir de considerar

els articles 3.8 i 3.9 de la NBE-AE-88, referents a les hipòtesis d'aplicació de sobrecàrregues i a les accions dinàmiques, respectivament.

Finalment, les terceres, que tenen en compte l'acció produïda sobre els elements resistents per acumulació de la neu, s'estimen en ordre a l'aplicació dels articles 4.2, 4.3, 4.4, 4.5 y 4.6 de la Norma NBE-AE-88, referents als pesos específics de la neu, les sobrecàrregues a considerar sobre elements horitzontals, sobre els plans inclinats, les accions degudes a l'acumulació de la neu i a les alternances de càrregues fruit de l'esmentada acumulació,

respectivament. En relació a les consideracions i definicions establertes, les accions considerades en el càlcul de l'estructura de l'edifici que es

presenta són les següents: 2.1.1.- Pesos propis i càrregues permanents: Per a la determinació dels pesos propis i les càrregues permanents degudes als materials i sistemes constructius emprats, s'han

pres com a referència els que figuren a les taules 2.1, 2.2, 2.3, 2.4 i 2.5 de la Norma referida, dels que destaquen:

a) Murs de fàbrica de totxo: - de totxo massís: 1.800 Kg/m3. - de totxo perforat: 1.500 Kg/m3. - de totxo buit: 1.200 Kg/m3. b) Murs de fàbrica de bloc: - de bloc buit de morter: 1.600 Kg/m3. - de bloc buit de guix: 1.000 Kg/m3. c) Formigó Armat: - Formigó armat: 2.500 Kg/m3. - Formigó en massa: 2.300 Kg/m3. - Formigó de escòria (arlita): 1.600 Kg/m3. d) Paviments: - Hidràulic o ceràmic: 80/100 Kg/m2. - Terratzo: 80 Kg/m2. - Parquet: 40 Kg/m2. e) Materials de coberta: - Planxa plegada metàl·lica: 15 Kg/m2. - Teula corba: 60 Kg/m2. - Pissarra: 30 Kg/m2. - Tauler de rajola: 100 Kg/m2. f) Materials de construcció: - Sorra: 1.500 Kg/m3. - Ciment: 1.600 Kg/m3. - Pissarra: 1.700 Kg/m3. - Escòria granulada: 1.100 Kg/m3. 2.1.2.- Càrregues lineals considerades. Les intensitats considerades de les accions gravitatòries lineals es detallen en la següent relació: - Tancaments ceràmics sense perforacions, d'alçada fins 3.00 metres. 900 Kg/ml - Tancaments ceràmics perforats, d'alçada fins 3.00 metres. 600 Kg/ml - Tancaments lleugers, d´alçada fins als 3.00 metres. 400 Kg/ml - Tabicons, d'alçada fins 3.00 m i gruix 10 cms. 300 Kg/ml - Tabicó de gruix 15 cms., de totxo perforat, d'alçada fins 3.00 metres. 675 kg/ml 2.1.3.- Càrregues superficials considerades. Les intensitats considerades de les accions gravitatòries de pes propi, càrregues permanents i sobrecàrregues d'ús, es detallen a

continuació: *Escala 5:

* Tipus de Forjat: Llosa massissa * Cantell: 20 cm.



* Armat bàsic: #1∅8c/20 superior #1∅8c/20 inferior - Pes propi: 625 Kg/m2. - Càrregues permanents: 80 Kg/m2. - Sobrecàrrega d'ús: 400 Kg/m2. - Càrrega TOTAL: 1005 Kg/m2.

*Galeria d’espectadors (passadís):

* Tipus de Forjat: Unidireccional * Tipus placa: plaques alveolars - Pes propi: 540 Kg/m2. - Càrregues permanents: 80 Kg/m2. - Sobrecàrrega d'ús: 400 Kg/m2. - Càrrega TOTAL: 1200 Kg/m2.

*Coberta metàl.lica:

* Tipus de Forjat: Unidireccional metàl.lic * Intereix: 180 cm * Secció corretges: IPE-160 - Pes propi: 43 Kg/m2. - Càrregues permanents: 80 Kg/m2. - Sobrecàrrega mant. + neu: 100 Kg/m2. - Càrrega TOTAL: 223 Kg/m2.

*Coberta invertida:

* Tipus de Forjat: Unidireccional * Cantell del forjat: 25 + 5 cm * Intereix: 120 cm * Tipus placa: plaques alveolars - Pes propi: 540 Kg/m2. - Càrregues permanents: 200 Kg/m2. - Sobrecàrrega d’ús: 100 Kg/m2. - Sobrecàrrega de neu: 40 Kg/m2. - Càrrega TOTAL: 880 Kg/m2.

*Pista poliesportiva:

* Tipus de Forjat: Llosa massissa * Cantell: 35 cm. * Armat bàsic: #1∅10c/20 superior #1∅10c/20 inferior - Pes propi: 875 Kg/m2. - Càrregues permanents: 100 Kg/m2. - Sobrecàrrega d'ús: 500 Kg/m2.

- Càrrega TOTAL: 1475 Kg/m2. *Vestuaris:

* Tipus de Forjat: Llosa massissa * Cantell: 35 cm. * Armat bàsic: #1∅10c/20 superior #1∅10c/20 inferior - Pes propi: 875 Kg/m2. - Càrregues permanents: 200 Kg/m2. - Sobrecàrrega d'ús: 300 Kg/m2. - Càrrega TOTAL: 1375 Kg/m2.

*Galeria d’espectadors (llosa):

* Tipus de Forjat: Llosa massissa * Cantell: 30 cm. * Armat bàsic: #1∅8c/20 superior #1∅10c/20 inferior - Pes propi: 750 Kg/m2. - Càrregues permanents: 300 Kg/m2. - Sobrecàrrega d'ús: 500 Kg/m2. - Càrrega TOTAL: 1550 Kg/m2.

*Galeria d’espectadors (grada):

* Tipus de Forjat: Grades prefabricades - Pes propi: 400 Kg/m2. - Càrregues permanents: 300 Kg/m2. - Sobrecàrrega d'ús: 300 Kg/m2. - Càrrega TOTAL: 1000 Kg/m2.

2.2.- Accions del vent. Són les produïdes per el vent sobre els elements exposats a ell. Per llur determinació es considera que aquest actua horitzontalment

sobre els elements i amb una direcció que forma un angle de ±10° respecte a l'horitzontal L’intentat de la seva acció s’avalua directament a partir de la velocitat amb la que pot desplaçar-se i topar contra un element

resistent, segons la taula 5.1 de la NBE-AE-88. L'acció concreta sobre un element superficial es dedueix aplicant els articles 5.3, 5.4, 5.5, 5.6 i 5.7 de l'anterior Normativa, relatius a

la determinació del coeficient eòlic, tant en construccions tancades com obertes, i a la influència de l'esveltesa dels elements. En el cas particular que es discuteix, els paràmetres considerats són els que es detallen: * Situació topogràfica (segons article 5.2): Normal * Alçada de coronació de l'edifici: +9 m * Pressió dinàmica W: 50 Kg/m2. * Coeficients eòlics: - Coeficient C1: +0.8 - Coeficient C2: -0.4



- Coeficient C3: - - Coeficient C4: - * Factor eòlic d'esveltesa K: 1 2.3.- Accions Sísmiques. En la determinació de les accions sísmiques s'ha considerat la Norma de Construcció Sismorresistent (NCSE-94). Tal i com indica l’apartat 1.2.3., “Criterios de Aplicación de la Norma”, NO és d’aplicació obligada aquesta norma:

- A les construccions de moderada importància.

- A la resta de construccions quan l’acceleració sísmica de càlcul, ac (article 2.2.) sigui inferior a 0.06 · g, essent g

l’acceleració de la gravetat.

Essent l’acceleració de càlcul:

ac = p · ab a on: ab és l’acceleració sísmica bàsica definida a la norma en el mapa sísmic de l’apartat 2.1. p és un coeficient adimensional de risc. El seu valor és funció del període de vida en anys, pel que es projecta a la

construcció. Veure taula adjunta:

Període de vida p t = 50 anys 1 t = 100 anys 1,30

D’acord amb aquests apartats, per l’edifici de referència tenim: ab = 0.04 · g p = 1.3

ac = p · ab = 0.052 · g < 0.06 · g amb el que no és preceptiva la contemplació de les accions sísmiques sobre l'estructura, d'acord amb l'article 1.2.3. de la

NCSE-94. 3.- Materials. Els materials emprats per a la realització dels elements estructurals de l'edifici que es detalla són els següents: 3.1.- Formigó. S'utilitza tant per a la realització d'elements resolts amb formigó en massa com armat. Els formigons es tipifiquen a efectes de la

Normativa EHE amb el següent format:

T – R / C / TM / A on T: indicatiu que serà HM pel formigó en massa, HA pel formigó armat i HP pel pretesat. R: resistència característica. C: lletra inicial del tipus de consistència. TM: tamany màxim de l’àrid en mm. A: designació de l’ambient.

Les seves característiques més rellevants i, a la vegada, considerades per la realització dels càlculs que s’adjunten, són les següents:

3.1.1.- Resistència a compressió. La resistència a compressió coincideix amb la resistència característica, definida en la Instrucció EHE a l'article 39, el seu valor, que

es detalla particularment en els plànols de projecte i que tenen un mínim és 200 Kg/cm2, pel formigó en massa i de 250 Kg/cm2 pel formigó armat.

És de ressaltar que, sigui quin sigui el valor de la resistència, aquesta haurà d'assolir-se al 28è dia de la seva posta en obra, de manera que al 7è ja s'hagi obtingut, almenys, el 75% de la resistència que es sol·licita. Per assegurar una major durabilitat del formigó a la EHE la resistència característica mínima de projecte es relaciona amb les diferents classes d’ambient mitjançant la següent taula:

Resistències mínimes compatibles amb els requisits de durabilitat.

CLASSE D’EXPOSICIÓ * Paràmetre

De dosificació Tipus de formigó I IIa IIb IIIa IIIb IIIc IV Qa Qb Qc H F E

massa 20 -- -- -- -- -- -- 30 30 35 30 30 30

armat 25 25 30 30 30 35 30 30 30 35 30 30 30 Resistència

mínima (N/mm2)

pretesat 25 25 30 30 35 35 35 30 35 35 30 30 30

* La classe d’exposició es defineix en la taula següent

3.1.2.- Docilitat. La docilitat dels formigons resta establerta en el Plec de Condicions que s'adjunta. Cal esmentar, però, que la docilitat que li

correspondrà a tot el formigó col·locat en obra és la plàstica, segons definició al respecte a l'article 30è, epígraf 6è, de la EHE, i que la posada en obra dels formigons amb altres docilitats està estrictament prohibida, excepte en aquells casos en els que s'utilitzin fluidificants o superplastificants, en les condicions que prescriuen els mencionats Plecs de Condicions.

3.1.3.- Grandària màxima de l'àrid. La grandària màxima de l'àrid acceptat per la confecció dels formigons de l'obra hauran de complir els requeriments de l'article 28è,

apartat 2n, de la EHE, no acceptant-se valors del mateix superiors als 20 mm. 3.1.4.- Contingut de ciment. El contingut de ciment es detalla a l'apartat 3.7 del Plec de Condicions per la posada en obra del formigó armat, adjunt a la present,

el valors del qual s'adeqüen a l'article 37.3.1 de la EHE. El contingut mínim de ciment i la relació aigua/ciment màxima es relacionen en la EHE amb el tipus d’ambient, o exposició, de les quals es defineixen 13 classes. Aquestes classes d’exposició són:

Classe Designació Tipus de procés corrosiu Descripció

No agressiva I Cap. Inferior edificis.

IIa

Corrosió d’origen diferent a clorurs. Humitat alta.

Cobertes, fonamentacions soterranis no ventilats.

Normal Ilb

Corrosió d’origen diferent a clorurs. Humitat mitja. Construccions exteriors protegides de la pluja.



IIIa Corrosió per clorurs. Aèria. Edificacions pròximes a la costa.

IIIb Corrosió per clorurs. Submergida. Fonamentacions i pilars submergits en el mar.

Marina Illc Corrosió per clorurs. A zones de marees. Fonamentacions i pilars en el recorregut de la

marea.

No marina IV Corrosió per clorurs en medi, no marines. Piscines, estacions, tractament d’aigua.

Qa

Atac químic dèbil. Instal.lacions industrials.

Qb

Atac químic mig. Instal.lacions industrials, estructures marines.

Química Qc Atac químic fort. Instal.lacions industrials amb substàncies

d’agressivitat alta.

H Atac gel-desgel sense sals fundents. Construccions a zones d’alta muntanya,

estacions hivernals. Gelades

F Atac per sals fundents. Taulers de ponts o passarel.les a zones d’alta

muntanya.

Erosió

E Abrasió i cavitació. Dics, paviments de formigó, pilars de ponts en

caudals torrentosos.

* La descripció és un resum de l’indicada a la EHE i s’inclou com orientativa. La màxima relació aigua/ciment i mínim contingut de ciment indicats a la EHE pels diferents tipus d’ambient es ressenya a continuació:

Màxima relació aigua/ciment i mínim contingut de ciment

CLASSE DE EXPOSICIÓ Paràmetre

d d ifi ió Tipus de f i ó

I IIa IIb IIIa IIIb IIIc IV Qa Qb Qc H F E

massa 0,65 -- -- -- -- -- -- 0,50 0,50 0,45 0,55 0,50 0,50

armat 0,65 0,60 0,55 0,50 0,50 0,45 0,50 0,50 0,50 0,45 0,55 0,50 0,50

Màxima relació a/c

pretesat 0,60 0,60 0,55 0,50 0,45 0,45 0,45 0,50 0,45 0,45 0,55 0,50 0,50

massa 200 -- -- -- -- -- -- 275 300 325 275 300 275

armat 250 275 300 300 325 350 325 325 350 350 300 325 300

Mínim contingut de

pretesat 275 300 300 300 325 350 325 325 350 350 300 325 300 3.1.5.- Aspecte extern. L'aspecte extern que hauran de presentar els formigons col·locats en obra es detallen explícitament en el Plec de Condicions per la

posta en obra del formigó armat, adjunt a la present. A grans trets, cal esmentar que no s'accepten formigons fissurats, no homogenis en color o textura o bruts, tant de fluorescències

com taques d'òxid o grassa. 3.1.6.- Característiques mecàniques. Diagrama σ-ε de càlcul. Per a la determinació del comportament de les peces de formigó armat i per a la seva comprovació ulterior s'ha adoptat el diagrama

paràbola-rectangle, preconitzat per la Instrucció EHE en el article 39º, apartat 5è. D'aquest diagrama, figura 1.-, cal destacar el tram elàstic no lineal constituït per la branca parabòlica, d'equació:

σ= 0.85 fcd ε (1+20ε), per 0 <ε<0.2%. on: σ és la tensió. fcd és la resistència de càlcul a compressió del formigó, obtinguda després de l'aplicació del coeficient de

minoració de resistències gf, detallat a l'apartat 4rt de la present memòria, i ε és la deformació, expressada en tant per mil, així com el tram rectilini de la seva fase plàstica, d'equació:

σ= 0.85 fcd, per 0.2% <ε<0.35%. 3.1.7.- Característiques mecàniques. Mòdul de deformació longitudinal. Per a la determinació dels estats de corriments de l'estructura, s'han considerat els mòduls d'elasticitat longitudinal que es detallen:

a) Càrregues instantànies o ràpidament variables.

jE = 10.000 jcmf , on: jE és el mòdul d'elasticitat inicial del formigó, a la edat de j dies, i

0.002 0.0035

0.85 Fcd

figura 1. Diagrama de càlcul del formigó.



jcmf , és la resistència mitja a compressió del formigó a l’edat de j dies en N/mm2. Aquesta resistència es relaciona amb la característica mitjançant l’equació

2

ck, /8 mmNff jcm +=

b) Mòdul instantani de deformació longitudinal secant:

jE = 8.500 jcmf ,3

on: jE i jcmf , pren els mateixos valors que en el subapartat anterior, sempre i quan les tensions de servei no

sobrepassin el valor 0.45 fcj, on fcj és la resistència característica a l’edat de j dies. 3.1.8.- Característiques mecàniques. Retracció. La retracció és una deformació en el temps d’origen no-tensional i que es comptabilitza en aquells casos en els que és presumible

una alteració del comportament de determinats elements, tals com els pretesats. Els valors tinguts en compte en aquests casos són conseqüència de sotmetre al formigó a deformacions unitàries de 2.5 10-4. Donades les similituds de la retracció amb els efectes produïts per la dilatació tèrmica, els criteris d'aplicació en les accions resultants

són idèntics als tinguts en compte a les accions tèrmiques. 3.1.9.- Característiques Mecàniques. Fluència. La fluència del formigó és una deformació en el temps que depèn del estat tensional. El seu efecte més important en el formigó és

augmentar considerablement les fletxes i redistribuir les tensions, encara que aquest últim efecte és de segon ordre i, per tant, no es sol considerar a efectes de càlcul excepte en estructures pretesades.

El coeficient de fluència depèn de diversos paràmetres essent els més importants la humitat relativa i el denominat espessor mig (e). Aquest espessor es defineix com:

e = uAc2

on cA és l’àrea se la secció transversal i u és el perímetre en contacte amb l’atmosfera La taula següent presenta el valor del coeficient de fluència a 10.000 dies i per tensions inferiors a 0,6 fcm, t0 (on fcm, t0 és la resistència

mitja a l’edat de posat en càrrega de l’estructura).

Valors del coeficient de fluència

Humitat relativa [%]

50 60 70 80

Espessor mig [mm]

Edat de posat en càrrega to (dies)

50 150 600 50 150 600 50 150 600 50 150 600

1 5,4 4,4 3,6 4,8 4,0 3,3 4,1 3,6 3,0 3,5 3,1 2,7

7 3,8 3,1 2,5 3,3 2,8 2,3 2,9 2,5 2,1 2,5 2,2 1,9

14 3,3 2,7 2,2 2,9 2,4 2,0 2,5 2,2 1,8 2,2 1,9 1,7

28 2,9 2,4 1,9 2,6 2,1 1,8 2,2 1,9 1,6 1,9 1,7 1,5

60 2,5 2,1 1,6 2,2 1,9 1,5 1,9 1,7 1,4 1,6 1,4 1,3

90 2,3 1,9 1,5 2,0 1,7 1,4 1,8 1,5 1,3 1,5 1,3 1,2

365 1,8 1,4 1,2 1,6 1,3 1,1 1,4 1,2 1,0 1,2 1,0 0,9

1.800 1,3 1,1 0,8 1,1 1,0 0,8 1,0 0,9 0,7 0,8 0,7 0,7

L’efecte més important de la fluència i de la retracció en el formigó armat és en quant a la seva fletxa en el temps. Aquestes fletxes

addicionals per les càrregues permanents o de llarga duració es poden estimar multiplicant la fletxa instantània pel següent factor

p′+=

5012λ

on p′ és la quantia geomètrica de l’armadura de compressió SA′ . Aquest valor de fletxa addicional correspon a 5 o més anys.

No obstant si la situació ho requereix la fluència y la retracció es poden considerar per càlculs més complexes, tals com els indicats en els articles 19 y 20 de la EHE.

3.1.10.- Coeficient de Poisson. S'observa un valor de 0.2. 3.1.11.- Coeficient de Dilatació Tèrmica. Es té en compte un valor igual a 10-5 3.2.- Acer corrugat. S'utilitza principalment per la confecció del formigó armat, encara que en determinades ocasions també es requereix el seu ús en

elements especials (ancoratges, tirants, etc), la qual cosa figura explícitament en els plànols de projecte. Les seves característiques més rellevants són les que es detallen a continuació:

3.2.1.- Límit elàstic de l'acer. El límit elàstic de l'acer utilitzat per a la confecció de les armadures del formigó es fixa en 5.100Kg/cm2., la seva definició y concreció

s'adequa als criteris que fixa l'article 31è, apartat 2ón, de la Instrucció EHE. 3.2.2.- Diagrama σ-ε de càlcul. Els diagrames tensió-deformació considerats es representen a la figura 2, corresponents als acers de duresa natural i els deformats

en fred. Per els primers es té en compte un diagrama bilinear, en el que el seu tram inclinat observa una pendent de E= 2.100.000 Kg/cm2, vàlid per a umbrals de tensió compresos entre

-fyd < σ <fyd



essent fyd la resistència de càlcul del material, obtinguda després d'aplicar en el límit elàstic detallat en 3.2.1. el coeficient de minoració de resistència.

Per als acers deformats en fred el diagrama observa un primer tram elàstic amb la mateixa pendent que la dels acers de duresa natural, i un segon tram no lineal, d'equació:

a on ε és la deformació unitària, σ és la tensió, E és el mòdul d'elasticitat i f0.2 és la tensió del material en període de càrrega, quan llur deformació total assoleix una component remanent de valor 0.2%.

Els filferros corrugats tal com els B 500 T queden limitats segons la EHE a malles electrosoldades i elements no estructurals tals com estreps de subjecció o muntatge.

3.2.3.- Característiques del material i assaigs. Les característiques dels materials que es detallen, així com els assaigs a que hauran de sotmetre's, resten determinats en els Plecs

de Condicions. 3.3.- Acer laminat. S'utilitza per a la confecció d'elements estructurals metàl·lics, tant principals com secundaris. Les seves característiques més

rellevants són les que es detallen: 3.3.1.- Resistència de càlcul de l'acer. El límit elàstic considerat per al càlcul dels elements d'estructura metàl·lica són els que estableix la Norma EA-95 "Estructuras de

acero en edificación", en el seu capítol 2ón, això és:

- acers S 275 JR (abans A42) 2.750 Kg/cm2

- acers S 355 JR (abans A52) 3.550 Kg/cm2 La resistència de càlcul resta també fixada en aquest mateix article, assolint valors coincidents amb els del límit elàstic abans

esmentats. 3.3.2.- Tipus d'acer. L'acer utilitzat en els elements estructurals que constitueixen el projecte que s'adjunta és S 275 JR. 3.3.3.- Constants elàstiques del acer. Les constants elàstiques tingudes en consideració per el càlcul i comprovació de les seccions d'acer laminat són les següents: * Mòdul d'elasticitat 2.100.000 Kg/cm2 * Mòdul d'elasticitat transversal. 810.000 Kg/cm2 * Coeficient de Poisson. n 0.3 3.3.4.- Coeficient de dilatació tèrmica. S'ha tingut en compte el valor 1.2 10-5. 3.4.- Obres de fàbrica de totxo. Quan es detalli en els plànols adjunts, determinats elements o la totalitat dels mateixos es resoldran mitjançant obra de fàbrica de

totxo. Les característiques més rellevants del material es detallen a continuació: 3.4.1.- Resistència del totxo. Els valors mínims de resistència dels totxos utilitzats, s'adequaran a la següent relació: - totxos massissos 200.0 Kg/cm2 - totxos perforats 200.0 Kg/cm2 - totxos buits 150.0 Kg/cm2 Aquesta resistència s'entendrà com la definida en el article 2.6 de la Norma NBE-FL/90 "Muros resistentes de fábrica de ladrillo". 3.4.2.- Resistència dels morters. Els morters utilitzats seran del tipus M-80 en els que els hi correspon una resistència de 80 Kg/cm2; llur dosificació es podrà consultar

a la Norma NBE-FL/90-201. Les característiques de plasticitat i condicions d'amassat així com el temps d’utilització es consultaran en el Plec de Condicions

adjunt. 3.4.3.- Resistència característica de l'obra de fàbrica. La resistència característica es determinarà en funció del que estableix l’article 5.2.2. de la Norma NBE-FL/90. La resistència de càlcul obtinguda de la característica, després d'aplicar un coeficient reductor de resistència, no serà en cap cas

inferior a les que es detallen: - totxos massissos 32.0 Kg/cm2 - totxos perforats 28.0 Kg/cm2 - totxos buits 20.0 Kg/cm2

3.4.4.- Deformabilitat de la fàbrica de totxo. El mòdul d'elasticitat tingut en compte per el càlcul dels elements d'obra de fàbrica ha estat: - totxos massissos 50.800 Kg/cm2

f0.7>para,}0.7-f

0.823{+E

= 0.25

0.2

σσσε

b) diagrama de calculo del

acero deformado en frio acero de dureza natural

a) diagrama de calculo del

Fyd

0.7Fyd

0.002

0.7Fyd

Fyd

0.002

0.01

0.01y y

0.01

0.01

Figura 2.- Diagrames de càlcul de l'acer



- totxos perforats 44.450 Kg/cm2 - totxos buits 25.000 Kg/cm2

4.- Coeficients de seguretat. Els coeficients de seguretat adoptats afecten tant a les característiques mecàniques dels materials utilitzats, com a les accions que

sol·licitaran a l'estructura. Ambdós es detallen a continuació: 4.1.- Coeficients de minoració de resistències. Els coeficients de minoració de resistència graven de manera diferent als elements, en funció de diversos paràmetres, dels quals el

més rellevant és el tipus de material que els constitueixen. Per cada cas es té: 4.1.1.- Formigó Armat. Per a la determinació dels coeficients de minoració de resistència fa falta distingir entre els que s'apliquen directament sobre el

formigó i els que ho fan sobre l'acer d'armar. Donat que el nivell de control dels elements d'estructura de formigó armat és normal, el coeficient a aplicar sobre el formigó és 1.5. De la mateixa manera, el coeficient a aplicar sobre el acer és 1.15.

4.1.2.- Acer laminat. A l'acer laminat no es contempla cap coeficient de minoració de resistència. 4.1.3.- Obra de fàbrica de totxo. El coeficient de minoració de resistències tingut en compte en la determinació del comportament de les estructures d'obra de fàbrica

ha estat 2.50. 4.2.- Coeficients de majoració d'accions. Paral·lelament als anteriors, els de majoració d'accions depenen del material. Amb aquest criteri s'observen els coeficients que a

continuació es detallen: 4.2.1.- Formigó Armat.

El valor de càlcul de las accions en formigó armat y segons la EHE pels diversos estats límits últims, s’obté majorant las càrregues característiques per coeficients parcials de seguretat. Així el valor de càlcul es defineix com

kiGd FF ψγ =

on kF és el valor de la càrrega característica segons es defineix en la Norma EHE-AE-88 “Acciones en la edificación”.

iψ és un coeficient que té en compte la variabilitat de l’acció i que defineix en la taula següent.

Gγ és el coeficient parcial de seguretat de l’acció considerada definida en la taula següent en funció del nivell control.

Coeficients de combinació Ψ

ÚS DE L’ELEMENT Ψ0* Ψ1** Ψ2***

2. SOBRECÀRREGUES D’ÚS EN EDIFICIS A. TERRATS

No accessibles o només per conservació Accessibles

B. HABITATGES Habitacions Escales I accessos públics

Balcons volats C. HOTELS, HOSPITALS, PRESONS, ETC.

Zones de dormitoris Zones públiques, escales i accessos Locals de reunió i d’espectacle Balcons volats

D. OFICINES I COMERÇOS Locals privats Oficines públiques Botigues Galeries comercials, escales i accessos Locals de magatzem Balcons volats

E. EDIFICIS DOCENTS

Aules, despatxos i menjadors Escales i accessos Balcons volats

F. ESGLÉSIES, EDIFICIS DE REUNIÓ I D’ESPECTACLES

Locals amb seients fixos Locals sense seients fixos, tribunes, escales Balcons volats

2.4 SOBRECÀRREGUES D’ÚS EN CALÇADES I GARATGES G. CALÇADES Y GARATGES

Àrees amb vehicles de pes ≤ 30 kN Àrees amb vehicles de pes > 30 kN y ≤ 160 kN

0,7 s/ús

0,7 0,7 0,7

0,7 0,7 0,7 s/ús

0,7 0,7 0,7 0,7 1,0 s/ús

0,7 0,7 s/ús

0,7 0,7 s/ús

0,7 0,7

0,5 s/ús

0,5 0,5 0,5

0,5 0,7 0,7 s/ús

0,5 0,5 0,7 0,7 0,9 s/ús

0,7 0,7 s/ús

0,7 0,7 s/ús

0,7 0,5

0,3 s/ús

0,3 0,3 0,3

0,3 0,6 0,6 s/ús

0,3 0,3 0,6 0,6 0,8 s/ús

0,6 0,6 s/ús

0,6 0,6 s/ús

0,6 0,3

* Valor de l’acció quan actua aïlladament o amb alguna altra acció variable. ** Valor de l’acció que es sobrepassat en només períodes de curta duració respecte a la vida útil, o valor freqüent. *** Valor de l’acció que es sobrepassat durant una gran part de la vida útil o valor quasi permanent. Per accions permanents i per accions accidentals

Ψ = 1



El coeficient parcial de seguretat ( )γ s’obté segons

Nivell de control d’execució

TIPUS D’ACCIÓ Intens Normal Reduït

Permanent 1,35=Gγ 1,50=Gγ 1,60=Gγ

Pretesat 1,00 =Pγ 1,00 =Pγ ---

Permanent de valor no constant 1,50 * =Gγ 1,60 * =Gγ 1,80 * =Gγ

Variable 1,50 =Qγ 1,60 =Qγ 1,80 =Qγ

De forma que simplificada els coeficients de majoració d’accions pel cas freqüent de control normal son - càrregues permanents 1,5 - càrregues de valor no constant 1,6 - càrregues variables 1,6 - pretesat 1,0

4.2.2.- Acer laminat. En la determinació del comportament d'estructures metàl·liques, els coeficients de referència es concreten en funció de que gravin

sobre les càrregues permanents o sobre les sobrecàrregues d'ús. D'aquesta manera s'ha tingut en compte: - Sobre les càrregues permanents i pes propi: 1.33 - Sobre les sobrecàrregues i accions normals: 1.50 4.2.3.- Obra de fàbrica de totxo. El coeficient de majoració d'accions per aquest tipus d'estructura s'ha fixat en 1.65. 5.- Hipòtesis de càlcul. Les hipòtesis de càlcul contemplades per a les anàlisis de l'estructura que es presenta han estat diverses, en funció del material

constituent d'un element o part de l'estructura, principalment. D'aquesta manera es tenen els següents quadres d'hipòtesis considerades.

5.1.- Estructures de Formigó armat. Les hipòtesis de càrrega s'organitzen en tres grups, segons el quadre següent:

Hipòtesi Tipus de sol.licitació Coeficient de ponderació.

I Càrregues permanents i pes propi. 1.0

Sobrecàrregues d'ús, neu, tèrmiques, reològiques i empentes del terreny.

1.0

II

Càrregues permanents i pes propi 1.0

Sobrecàrregues d'ús, neu, tèrmiques, reològiques i empentes del terreny.

0.90

Accions del vent. ±0.90 Càrregues permanents i pes propi. 1.0 III Sobrecàrregues d'ús, tèrmiques, reològiques i

empentes del terreny. 0.8

Neu. 0.00 Accions del vent. ±0.8 Accions sísmiques. ±1.0

5.2.- Estructures d'acer laminat. Les hipòtesis de càrrega contemplades s'organitzen en tres grups, d'acord amb el quadre següent:

Hipòtesi Tipus de sol.licitació Coeficient de ponderació. I

Càrregues permanents i pes propi. 1.00

Sobrecàrregues d'ús, neu, tèrmiques, i empentes del terreny.

1.00

II Càrregues permanents i pes propi. 1.00

Sobrecàrregues d'ús, neu, tèrmiques, i empentes del terreny.

0.89

Accions del vent. ±0.89

III Càrregues permanents i pes propi. 0.75

Sobrecàrregues d'ús, tèrmiques, reològiques i empentes del terreny.

0.53

Neu 0.00 Accions del vent. ±0.17 Accions sísmiques. ±0.67

5.3.- Estructures d'obra de fàbrica.



Les hipòtesis de càrrega contemplades s'organitzen en dos grups, segons el detall que es cita:

Hipòtesi Tipus de sol.licitació Coeficient de ponderació. I

Càrregues permanents i pes propi. 1.00

Sobrecàrregues d'ús, neu i empentes del terreny. 1.00 II Càrregues permanents i pes propi. 1.00

Sobrecàrregues d'ús i de neu. 0.89 Empentes del terreny. 0.91 Accions del vent. ±0.91

6.- Mètodes de càlcul. Per a la determinació d'esforços en els diferents elements estructurals s'utilitzen els postulats bàsics de l'elasticitat i la resistència de

materials, aplicant-los de forma diversa i a través de diferents metodologies, en funció de l'element o elements a analitzar. Per altra banda, per a la comprovació de seccions de formigó, s'utilitzen les bases del càlcul en trencament, considerant que el

material treballa en règim anelàstic, contemplant, d'aquesta manera, la fissuració per tracció i l'elasto-plasticitat en compressió. Per a la comprovació de les seccions d'acer, s'utilitzen generalment les bases de càlcul elàstic, encara que en ocasions es contemplen puntualment les consideracions del càlcul elasto-plàstic.

L'especificació de les metodologies utilitzades per a les anàlisis dels diversos tipus estructurals es detallen a continuació. 6.1.- Estructures de barres. Llur anàlisi es porta a terme mitjançant el càlcul matricial d'estructures, aplicat tant a estructures planes com espacials. Per a la determinació de les matrius de rigidesa de cada una de les barres de l'estructura es contemplen els dos teoremes de Mohr,

relacionant tots el moviments possibles dels extrems de les barres amb els esforços que els provoquen. En aquells casos en els que l'esveltesa de l'estructura és determinant, s'utilitza també el càlcul matricial, encara que basat en la

formulació de l'equació d'equilibri de l'estructura sota les consideracions de la teoria en 2on ordre, deduint, doncs, les matrius de rigidesa de les barres i els vectors d'accions en funció de l'esforç axial.

6.2.- Estructures tesades. Per el traçat de cables en estructures tesades s'utilitza el polígon fonicular de forces, que suportat informàticament, permet traçar

corbes de força sota sol.licitacions i condicions relativament complexes. 6.3.- Lloses continues. Per a l'anàlisi de plaques s'utilitza la teoria de flexió de plaques de Kirchhoff, en els casos de plaques primes, i la teoria de Reissner-

Midlin per la flexió de plaques gruixudes, que tenen en compte la deformació per esforç tallant. Cada una d'aquestes teories es resolen mitjançant una aplicació del mètode dels elements finits, utilitzant l'element DKQ (Discrette

Kirchhoff Quadrilateral), de quatre nodes, per a la formulació de plaques primes, i l'element serendípit quadràtic, el lagrangià quadràtic o l'element de Dvorkin-Bathe per a les anàlisis de plaques gruixudes.

El càlcul de lloses sobre mitjà elàstic es realitza mitjançant les mateixes teories, considerant un comportament elàstic del terreny de base.

6.4.- Edificis compostos per plaques i pilars amb unions rígides. Aquesta tipologia estructural s'analitza globalment, considerant la teoria de flexió de plaques primes de Kirchhoff, i les teories de

Mohr per la determinació de les equacions de equilibri de les barres. Tot això, avaluat conjuntament, permet la determinació precisa dels esforços en tots i cada un dels elements de l'estructura. Per això, s’efectua l'anàlisi basant-se en el mètode dels elements finits, amb suport l'element DKQ. 6.5.- Làmines.

Per a l'anàlisi de les làmines, tan plegades com corbes a l'espai, s'utilitzen les consideracions bàsiques de la resistència de materials, desacoblant els esforços de membrana i de flexió. Per als primers, els de membrana, s'utilitza la teoria de la tensió plana i per als segons, els de flexió, la teoria de Reissner-Midlin. Tot això es realitza en base al mètode dels elements finits, utilitzant elements serendípits quadràtics o cúbics i elements lagrangians quadràtics, principalment.

6.6. Membranes i plans de càrrega. Per a l'anàlisi de plans de càrrega s'utilitzen les consideracions de la teoria de la tensió plana, tant en règim elàstic com elasto-plàstic,

com en fissuració. Per això, s'utilitza novament el mètode dels elements finits, fent servir elements serendípits, tan quadràtics com cúbics, langragians,

tan lineals com quadràtics, o elements no conformes de Wilson-Taylor. En consideracions d'elasto-plasticitat s'utilitzen els criteris de fluència típics: aquests són els de Tresca, Von Mises, Mohr-Coulomb,

Drucker-Prager o de la Lemniscata de Bernouilli. 6.7.- Murs pantalla i murs de contenció. Per l'anàlisi, tant de l'estabilitat de murs de contenció com de murs pantalla, s'utilitza la teoria d'empentes actives i passives de

Rankine. Per això es discretitza la pantalla i es sol·licita, per un costat, a les empentes que correspongui i per altre a la reacció que provoca el

seu encastament sobre un terreny elàstic. En el cas del càlcul de murs de contenció, el suport es resol directament mitjançant una sabata, i en el cas de les anàlisis de murs pantalla mitjançant el seu encastament en el terreny, considerant el criteri de Blum.

6.8.- Estabilitat de talussos. Per a la determinació de l'estabilitat de talussos s'utilitza el mètode de l'equilibri de masses de terra discretes, suposant diversos

traçats de superfícies de trencament cilíndriques. 6.9.- Comprovació de perfileria metàl·lica. La comprovació de perfileria metàl·lica es realitza en base a les consideracions de la Normativa EA-95 "Estructuras de Acero en

edificación", segons mètodes elàstics i anelàstics. 6.10.- Armat de seccions de formigó armat. L'armat de seccions de formigó es realitza en trencament, considerant el diagrama σ-ε que es detalla a l'apartat 3è de la present. Mitjançant aquesta metodologia s'analitzen casos de flexió simple recta i esbiaixada, flexo-compressió recta i esbiaixada, compressió

composta recta i esbiaixada i tracció composta recta o esbiaixada, segons de la determinació del pla de deformacions i el plantejament de les equacions d'equilibri intern.

Per a la comprovació a esforços rasants, tipus tallant o moment torsor, s'utilitzen les consideracions de la Normativa EHE "Instrucción de hormigón estructural".

7.- Criteris de dimensionament. Els criteris utilitzats per el dimensionament de tots i cada un dels elements que configuren l'estructura de l'edifici s'han basat en

l'observació del compliment de dos requisits bàsics, a saber, el que es refereix als estats límits, per un costat, i el de satisfer els estats últims d'utilització, per l'altre.

Respecte a la satisfacció del primer requisit cal assenyalar que en cap cas es sobrepassen les tensions admissibles dels materials,

contemplant, per assentar aquesta afirmació, els fenòmens d'inestabilitat global i local dels elements. Respecte a la satisfacció del segon, s'ha incidit sistemàticament en el control de les deformacions de tots els elements resistents,

observant-se els límits que a continuació es detallen:



Element Fletxa relativa Jàssera d'estintolament de murs de càrrega d'obra de fàbrica de totxo. 1/1000 Jàsseres d'estintolament d'estructures de pilars i jàsseres. 1/750 Forjats amb envans. 1/500 Forjats sense envans. 1/400 Cobertes transitables. 1/300 Cobertes no transitables. 1/250 Teulades. 1/150

8.- Procés constructiu. El procés constructiu a observar en l'execució del projecte que es presenta correspon al lògic de l'execució en primer lloc del capítol

de Moviment de Terres, posteriorment el de fonamentació i finalment el de l'estructura, aquesta última realitzada nivell a nivell, des del més inferior al superior. D'aquest procés, cal destacar que tot element estructural ha de mantenir-se apuntalat fins que aquest hagi assolit la resistència prevista en el projecte, i que mai es sol·licitaran els elements a situacions de càrrega més desfavorables que les previstes en el projecte, tal i com fixen els Plecs de Condicions adjunts.

9.- Manteniment de l'Estructura. 9.1.- Estructures d'acer. Les estructures d'acer, tradicionalment, són les que comporten major repercussió pel que fa a les feines de manteniment, donada la

major inestabilitat de llur estructura molecular. Bàsicament, el manteniment haurà de fer front a l'oxidació i a la corrosió. Per això, cal protegir l'estructura de la intempèrie. Així, doncs, cal aplicar en totes les superfícies exposades una imprimació de

pintura o producte antioxidant. Aquesta imprimació serà objecte d'un control periòdic, amb la finalitat de detectar possibles indicis d'oxidació.

A tal efecte és preceptiu el compliment del següent programa d'activitats de manteniment: a) L'estructura metàl·lica és interior o no exposada a agents ambientals nocius: Haurà de realitzar-se una revisió de

l'estructura cada 4 anys, detectant punts d'inici d'oxidació, en els que deurà aixecar-se el material degradat i protegir la zona deteriorada mitjançant la imprimació local de pintura antioxidant.

Cada 10 anys haurà de procedir-se a un aixecament de la imprimació existent, realitzant un posterior pintat total de l'estructura.

b) L'estructura metàl·lica és exterior o resta en un ambient d'agressivitat moderada: Haurà de realitzar-se una revisió de

l'estructura cada 2 anys, detectant punts d'inici de l'oxidació, en els que caldrà aixecar-se el material degradat i protegir la zona deteriorada mitjançant la imprimació local de pintura antioxidant.

Cada 5 anys haurà de procedir-se a un aixecament de la imprimació existent, realitzant un posterior pintat total de l'estructura.

c) L'estructura metàl·lica és exterior en un ambient d'agressivitat elevada: Haurà de realitzar-se una revisió de l'estructura

cada any, detectant punts d'inici de l'oxidació, en els que deurà aixecar-se el material degradat i protegir la zona deteriorada mitjançant la imprimació local de pintura antioxidant.

Cada 3 anys haurà de procedir-se a un aixecament de la imprimació existent per un posterior pintat total de l'estructura. 9.2.- Estructures de formigó. Les parts de l'estructura constituïdes per formigó armat hauran de sotmetre's també a un programa de manteniment al llarg del

temps, de manera molt semblant a l’esbossat per l'estructura metàl·lica, ja que el major nombre de patologies del formigó armat procedeix o es manifesta a l'iniciar-se el procés de corrosió de les seves armadures.

D'aquesta manera serà necessari observar el següent programa de manteniment:

a) L'element de formigó és interior: serà precisa una revisió dels elements als dos anys d'haver estat construïdes i, posteriorment, establir una revisió dels mateixos cada 10 anys, amb l'objecte de detectar possibles fissuracions.

Si aquestes fissuracions resulten visibles per l'observador, serà convenient injectar-les o protegir-les amb algun tipus de resina epoxi per a evitar l'oxidació de les armadures.

b) L'element de formigó és exterior o resta immers en un ambient humit: en aquest cas serà preceptiva una imprimació amb

resina epoxi de tots els paraments després d'haver-se completat l'adormiment i realitzar una revisió al cap d'un any i mig després d'haver estat construït.

Posteriorment, serà preceptiva també una revisió quinquennal, detectant fissures i segellant-les amb algun tipus de resina epoxi.

c) L'element de formigó resta exposat a un ambient d'agressivitat elevada: serà precisa una imprimació amb resina epoxi de

tots els seus paraments després d'haver-se completat l'adormiment, i procedir a una revisió al cap de 6 mesos després d'haver estat construït.

Serà preceptiva una revisió cada 2 anys, així com una nova imprimació de pintura epoxi cada 5 anys, llevat justificació del fabricant de la resina de que aquest període de temps pugui ésser major.

6.5 Tancament de façanes Les façanes en planta baixa estan constituïdes per plans pràcticament llisos de formigó vist. La posada en obra d’aquesta unitat haurà de realitzar-se segons especejaments i qualitats marcades en els plànols del projecte i condicions especificades en el Plec de Condicions Tècniques Particulars. A les trobades amb nivells de forjat es disposarà d’una junta resolta amb matavius biselats de 12 mm. L'especejament de l’encofrat del murs de formigó haurà de replantejar-se en funció de la previsió de forats continguts en el projecte, en principi està establert un mòdul de 1,2x3,0m, obtenint sempre un sòcol de dos mòduls 2,40m, que es perllonga des de dins de l’edifici conformant la tanca perimetral del solar. La fusteria s’atraca al forjat i cantells de murs de formigó en planta baixa, fent-se innecessari la col·locació de dintells per finestrals, tan sols amb el propi premarc ja n’hi haurà prou. En alguns paraments, el tabicó interior de 10 cm ha de resoldre’s amb dintell que serà de perfileria metàl·lica normalitzada segons s’especifica en els plànols del projecte. El recolzament d'aquest dintells s’efectuarà ancorant l’element estructural (normalment al mur de formigó de façana). En els casos en que l’entrega de la fusteria de façanes arribi fins el paviment del forjat inferior, aquesta disposarà d’un escopidor d’alumini que traurà l’aigua a l’exterior. 6.6 Cobertes Les cobertes dels forjats reticulars són planes i no transitables. Seran del tipus invertida. Sobre l'últim forjat es formaran pendents amb formigó cel.lular de densitat 300 Kg/m3 sobre la que es disposarà una barrera de vapor/estanqueitat amb una làmina de polietilè de 50 micras de gruix i de 48 gr/m2 de pes. Sobre ella es disposaran dues làmines impermeabilitzants del tipus bituminós amb armadura de fibra de vidre del tipus 60gr/m2 i poliester de 130 gr/m2 adhesives entre elles i col.locades sobre làmina separadora. L’aïllament tèrmic de la coberta es realitzarà mitjançant plaques encadellades de poliestirè extruït de STYROFOAM del tipus SL de 4 cm de gruix amb un poder aïllant mínim de 0,025 Kcal/m h C i una resistència mínima a la compressió de 2,5 Kg/cm2. La coronació de les parets perimetrals es realitzarà mitjançant planxa metàl.lica galvanitzada en forma i disseny indicats en els plànols de detall. L’aigua es recollirà mitjançant imbornal rígid metàl·lic amb tapa antigrava. Tots els forats, per pas de baixants i d’altres en trams de coberta plana, es remataran exteriorment al pla de coberta mitjançant dobles valones, un de làmina asfàltica soldada i el superior de planxa d’acer galvanitzat, o de planxa d’alumini de 2,2 mm de gruix, segons els casos. Els encavalcaments tindran una longitud mínima de 10 cm. CAL ACLARIR QUE LA COBERTA POT REBRE, AMB UNA CARREGA TOTAL DE 225 KG/M2, UN SISTEMA DE PANELLS DE CAPTACIO SOLAR SENSE TENIR QUE FER CAP OPERACIO DE REFORÇAMENT DE LA MATEIXA. 6.7 Fusteria exterior El conjunt de finestres i balconeres que constitueixen la fusteria exterior seran d’alumini anoditzat de les mesures grafiades en els respectius plànols del projecte. Estan previstes i valorades segons les precipcions de la marca “SCHÜCO INTERNACIONAL KG corresponents a la serie ROYAL S 50 N”, amb rotura de pont tèrmic, amb una profunditat en el marc de 50 mm i 600 mm a la fulla i compliran els següents característiques:

-Perfileria d’alumini realitzada per extrussió segons DIN 1748 en aleació AL M Si 0,5 F22 en la qualitat anoditzable segons DIN 17615. -Junta central amb escaires vulcanitzades i estanques en els inglets tealitzats en EPDM. -Junta d’envidrament realitzada en EPDM continua a les cantonades exteriors.



-Junta de tope interior realitzada en EPDM amb cantonades vulcanitzades. -Les unions dels inglets es realitzaran mitjançant escaires interiors d’alumini, galvanitzant la seva estanqueitat i assegurant la rigidesa de la unió mitjançant injecció d’adhesiu de dos components amb enduridor fred. -Ferratges Schüco escollits segons els esforços calculats. D’acer inoxidable, inclosa la tornilleria necessària per al seu muntatge i peces de fosa d’alumini que permeten l’obertura batent / oscil.lobatent, pivotant / basculant / osciloparal.lela. -Maneta ergonòmica amb caixa d’engranatges oculta des de l’exterior i possibilitat d’incorporar clau a la mateixa maneta. -Finestres corredisses realitzades amb la serie ROYAL 20 de Schüco amb una profunditat de marc de 78 mm i a la fulla de 35,5 mm. -Perfileria d’alumini realitzada per extrusió segons DIN 1748 en aleació AL M Si 0,5 F22 en la qualitat anoditzable segons DIN 17615. -Pes màxim de la fulla fins a 150 Kg. -Junta d’envidrament realitzada en EPDM continua en les cantonades exterior i interior. -Les unions de les cantonades de l’estrep garantitzaran la seva estanqueitat mitjançant juntes a tope. -Ferratges Schüco escollits segons els esforços calculats realitzats en acer inoxidable, inclosa la tronilleria necessària pel seu muntatge i peces de fundició d’alumini. -Possibilitat de que l’envidrament sigui de fins a 20 mm. -Sistema de tancament opcional, amb la possibilitta de incorporar maneta amb clau per dins o per dins i per fora, amb tanca per falleba i dos punts de tancament. -Estanqueitat a l’aigua qualificada en el grup B, segons DIN 18055. -Aïllament acústic segons DIN 4109 utilitzant vidre especial, aïllament acústic tipus 2. 30-34 db.

En els plànols de fusteria exterior es donen les dimensions de totes les unitats previstes de finestres, amb les seves característiques, (n. de fulles, tipus d’obertura, trams de vidre fix, etc) acotades les seves mides exteriors. De tota manera l'industrial fuster haurà de prendre mides a l’obra abans per verificar les petites modificacions que s’hagin pogut produir en el decurs de l’execució i no podrà fabricar-les fins que la D.F. li doni la conformitat a la seva presa de mides a obra. 6.8 Divisions interiors Les divisions interiors d’obra seran de quatre tipus.

1) Parets interiors d’obra de fàbrica de maó calat de 24x12 de tipus vidriat Covadonga i es col·locaran en obra amb morter mixt 1:2:10, elaborat en obra.

2) Envà de maó foradat de 28x14x10cm de 10 i 5 cm de gruix per recobrir o revestir segons les especificacions descrites en els plànols d’acabats i materials. Les esmentades parets es prendran, previ replanteig d’una filada a l’obra, amb morter de dossificació 1:2:10 realitzat in situ.

3) Mampares interiors de vidre i mampares d’alumini anoditzat, aquestes partides es descriuen en l’apartat corresponent de la present memòria.

Un cop efectuades les divisions interiors i previament al seu arrebossat, es col.locarà un perfil angular de les mides grafiades en el plànol, a l’alçada del dintell de portes per formalitzar l’entrega dels paraments arrebossats i garantir l’entrega de les parets enrajolades. Aquest perfil es col.locarà en obra amb tacs i tornilleria. 6.9 Fusteria interior Característiques generals de la fusteria interior de fusta.

- La fusteria de portes d’una fulla o dues fulles, es realitza mitjançant marc de fusta, en funció de la paret on es col·loca, sobresortint del pla de la mateixa sempre 5 mm.

- Els marcs de les portes de fusta seran de fusta dels gruixos grafiats als plànols. - Tots els bastiments es disposaran prèviament a la realització de les particions interiors, asegurant-se la correcta entrega dels

elements de fàbrica amb els marcs de fusta, així com un millor fixació d’aquests a l’obra. A efectes d’evitar guerxaments dels bastiments es fixaran convenientment mitjançant travesser inferior i es protegiran durant les obres amb tela plàstica.

- Els bastiments s’ajusten a les mesures dels diferents amples de portes especificats en els plànols corresponents, on es fa, a més, la descripció i detall de les mateixes. Els bastiments seran de fusta de pi de Soria, de primera qualitat, per pintar. Seran de les mesures grafiades en el plànol i ni presentaran nusos ni imperfeccions. Els gruixos seran els grafiats i les tapetes seran del mateix material per pintar.

- Els bastiments de les portes que corresponen a les zones humides (wc, vestidors, etc.) no arribaran al terra per evitar el seu contacte directa amb l’aigua i la humitat. Les tres primeres filades d’obra vista i/o paret enrajolada els substituiran. (La mostra del detall pot veures als vestidors de la zona de piscina)

- Les manetes de portes seran del tipus FSB 1076 d’alumini amb escut llarg incorporant forat per col·locar-hi el pany o pestell segons els cassos.

- Les portes es realitzaran mitjançant porta prefabricada tipus marga de 35 mm de gruix revestida per ambdues cares amb tauler aglomerat i hidròfug de 8 mm de gruix. En els vestidors les portes deixaran un espai buit de 15cm, segons plànols per protecció. Es faran les comprovacions necessàries per garantir que les portes interiors seran inalterables en ambients humits.

- Les portes dels vestidors tindran molles de tancament automàtic esmorteït i claus mestrejades. Les manetes seran de la firma “Arcon” segons especificacions del pressupost.

- Les portes dobles inclouran un galze recobert amb pletina d’acer de 3 mm de gruix i passador superior i inferior a sostre i terra, amb la finalitat d’assegurar el cop sense desplaçament de la porta fixa.

- Les portes tallafoc tindran el mateix tractament de marc de la resta de l’obra camviant únicament el tipus de fulla que serà de planxa metàl·lica a dues cares amb aïllant tallafoc al interior.

- Les manetes d’aquest tipus de portes seran antipànic en el sentit d’evacuació i manetes iguals a la resta de l’obra en el sentit contrari al d’evacuació.

- Les portes corredisses interiors es realitzaran mitjançant porta prefabricada de 35 mm de gruix revestida per ambdues cares amb taules DM de 8 mm de gruix. Les esmentades portes es penjaran de guies KLEIN dimensionades en funció del seu pes. Les guies es subjectaran a l’obra amb perfil metàl·lic PNL 70 i PNL 120 units al dintell de forat corresponent, tal i com s’indica en el plànol 5-13. A la part inferior es disposaran guies amb els sue correponents coixinets d’igual tipus al col·locat a les tanques exteriors corredisses. Les manetes d’aquestes portes seran del tipus FSB 2142 d’alumini.

L’altre gran grup de fusteries interiors correspon a les fusteries dels paraments envidrats que seran de marca SCHÜCO INTERNACIONAL KG de la sèrie ROYAL 550N, amb rotura de pont tèrmic, amb una profunditat del marc de 50 mm i 600 mm a la fulla de les mateixes característiques al descrit a l’apartat 1.4.5. de fusteria exterior. 6.10 Mampares Característiques generals de les mampares interiors Es preveuen els seguents tipus:

a) Les mampares de vidre seran de: “ribet perimetral d'alumini, amb cèrcol d'acer galvanitzat, per rebre vidre fixa en formació de mampares de vidre, tipus mv, segons plànols, col·locat a l'obra amb subjeccions a paret o element metàl·lic” Les mampares de vidre seran de les mides i gruixos dibuixats als plànols, en general estan formats per vidres de seguretat de 6+6mm amb làmina de butil intermitja. Quant a les mampares de vidre fix s’incorporen les Finestres balconeres d’alumini de fulles practicables, amb cambra europea, incorporant la junta central en una practicable de 40 mm, aquestes seran: “porta interior d'una fulla d'alumini en mampara de vidre (tipus portes de mv) de 0,90x2,20m amb una fulla batent, de qualitat a3, tipus 'schuco', per a vidres de camara sense montants, segons plànols, amb molla superior de tancament, tirador de tub rodo 40mm diàmetre de inox. ferramenta i col·locació”. b) Les mampares fenóliques serán: “mampara fenolica de 22mm de gruix en formació envans de serveis, divisòries, aixecat del terra amb potes d'inox, fixes o amb portes batents i una o dues parts fixes, amb accesoris d'inox, ferramenta i col·locació, segons plànols” de la firma , portaran incorporades totes les unitats de portes del mateix material i aniran aixecats del terra 20 cm. El sistema de fixació serà mitjançant potes, cantoneres i frontisses d’acer inoxidable segons especificacions del fabricant previa aprovació per part de la direcció facultativa. S’exigirà certificat d’homologaciò d’aquesta partida.

En general, els premarcs per a fusteria d’alumini estarà format per un perfil tubular de 30X60 mm. Encavalcament al mur de 22 mm. Fulla de 47 mm. Alçada galze del vidre 20 mm. Fulla coplanaria al exterior amb junt central. Galzes de la fulla corbs.

Tot segons plànols de especejament que s’adjunten en el present projecte.

6.11 Acabats interiors Constitueixen aquesta unitat les següents unitats:

Les parets interiors rebran, segons es detalla, diversos tractaments d’acabats. a) Revestiments interiors per pintar:



Les superfícies d’espais d’ús més intens, com son les caixes d’escales, vestuaris, cambres d’instal·lacions, etc., es realitzaran amb maó cara vista vidriada del tipus Covadonga amb morter de ciment porland segons mostres de colors i qualitat fixades en el Plec de Condicions. Les cambres destinades a usos secundaris d’instal·lacions i maquinàries es realitzaran amb maó calat i s’arrebossaran amb morter mixt de dosificació 1:0,5:4, acabat arremolinat. NO S’UTILIZTARÀ GUIX O ESCAIOLES ALS REVESTIMENTS DE LES PARETS I SOSTRES DELS ESPAIS HUMITS

b) Revestiments interiors aplacats de plaques de cartró-guix: Les dependencies de servei i peçes similars, aixi com els trasdossat interiors de façanes es recobriran amb plaques de cartró guix, damunt de rastrells d’acer galvanitzat, per acabar amb pintura plàstica a dues mans, segons mostres a decidir a l’obra. Les característiques de les plaques seran las següents: - Conductivitat tèrmica: 0,16 Kcal/h m �C - 1 placa de 13 mm: 30 min de resistència al foc - 2 plaques de 13 mm: 1 hora de resistència al foc - RV : 4000 MN s/g (347 mm Hg m2 dia/g) de resistència al vapor d'aigua - 10 mm 116 Kg (long) 60.8 Kg (transv) - 13 mm 150 (long) 60.4 Kg (transv) - 15 mm 175 (long) 62.6 (transv) Només s’enguixaran, a bona vista, els paraments horitzontals interiors de les caixes d’escala.

c) Revestiments interiors de ceràmica: Els revestiments en els vestidors, i zones d’aigües, seran ceràmics de gres premsat i envernissat de 10x20cm, d’una alçada fins al sostre, de la firma “Rosa Gres” agafades a les parets, prèviament arrebossades, amb morter adhesiu. Les parets que han de rebre els enrajolats s’arrebossaran prèviament amb morter de ciment, fet amb regle i acabat arremolinat. Els revestiments es fixaran sobre els paraments verticals, nets de tota mena de materials que puguin produir despreniments de les peces. Les superfícies seran llises, sense balcaments ni deformacions, i les juntes formaran línies rectes en tots els sentits, sense trencaments ni desploms. En fer el repartiment de les peces, es començarà sempre des dels eixos de figura, com són les juntes o el seu centre, a fi que les parets revestides quedin simètriques. Les rajoles col·locades amb els materials de presa tradicional es col·locaran amb morter de ciment de riquesa mitja, en proporció d'un terç (1:3), escollint ciments que quan s'adormin no presentin augments sensibles de volum, i després d'haver-les mullat i xopat abans, amb aigua. Totes les entregues de terra paret es faran amb peçes especials de ceràmica esmaltada “Rosa Gres” de mitja canya. En les arestes convexses es col.locará una peça especial de PVC per fer l’entrega de l'aplacat. Els revestiments de l’interior de les piscines es faran de la següent forma: revestiment de parets del vas de piscina amb peces de gres esmaltat de 10x20 de la firma “Rosa Gres” en colors a decidir a l’obra. El contractista deurà fer un especejament de tot el vas per comprovar la resolució de les escales encastades, el graó inferior recorregut i el marcatge dels carrils, amb peces de color negre de les mateixes característiques. El fons de les piscines serà de la mateixa firma del tipus antilliscant, sense gravar (DIN 51097 B o superior a 0,4 amb l’assaig LTTR), rejuntat amb morter hidròfug. El coronament inclinat dels vasos desbordants seran de peces de gres antilliscants (DIN 51097 C, o superior a 0,75 amb l’assaig LTTR). El sobreixidor és del tipus “Finlandes” segons prescripcions del projecte.

d) Cel-rasos

El fals sostres previstos en el present projecte son de les següents característiques: 1) de les zones comuns amb plaques de cartró-guix, que es col·locaran damunt de rastrells d’acer galvanitzat, per acabar amb pintura plàstica a dues mans, segons mostres a decidir a l’obra. Les característiques de les plaques seran las següents: - Conductivitat tèrmica: 0,16 Kcal/h m �C - 1 placa de 13 mm: 30 min de resistència al foc - 2 plaques de 13 mm: 1 hora de resistència al foc - RV : 4000 MN s/g (347 mm Hg m2 dia/g) de resistència al vapor d'aigua - 10 mm 116 Kg (long) 60.8 Kg (transv) - 13 mm 150 (long) 60.4 Kg (transv) - 15 mm 175 (long) 62.6 (transv)

2) El cel-ràs de vestidors zones de pas i recinte de la pista és del tipus “de plaques de fibres minerals de cara vista, hidrofugats i fonoabsorbents tipus 'celenit de 25mm de gruix', de 120x60 cm sistema desmuntable amb entramat vist galvanitzat i lacat i suspensió amb barres autoroscades anivelladores” dins la partida s’inclou les peces de perfileria d’acer galvanitzat i lacat per subjecció a anivellació de les plaques. 3) Els cels rasos seran de lamel·les d’acer galvanitzat o d’alumini, segons el cas, es col·locaran en dutxes i marquesina exterior. Les lamel·les aniran collades a perfileria oculta penjada del sostre, de la firma “Termisol” Segons les següents especificacions: Material: Alumini o xapa d’acer galvanitzat segons norma UNI 5764-66 Dimensions: Ample de 135mm, Llargària fins a 500mm. Gruix: 0,45mm (Alumini) i de o,5 (Acero) Aïllament: Incorporat de llana de roca de 40gk/m3 Pes 1900gr/m2 (Alumini) 5700gr/m2 (Acer) Acabat: Prelacat Muntatge: Amb perfileria oculta autonivellada per varilles roscades cada 120cm, segons esquema del fabricant

e) Pintures i envernissats

Les portes de fusta, així com altres elements de fusta, es pintaran amb pintura a l’esmalt sintètic estès a dues mans. En tot allò relacionat amb pintures, es posarà especial atenció en la preparació, allisat i massillat de superfícies, en particular en elements metàl·lics. Els retalls de diferents tipus o colors de pintura es realitzaran mitjançant cintes protectores. En tots els paraments de parets i sostres per pintar s’utilitzarà pintura plàstica llisa, estesa a dues mans, en colors a decidir en obra. Pel que fa a les pintures es farà especial atenció a la preparació, allisat i segellat de les superfícies, i al retall entre diferents tipus i color mitjançant cintes protectores.

f) Acer inoxidable

Per l’execucio dels elements metàl·lics com planxes, perfils i platines, així com tanques i baranes previstes en projecte, s’utilitzarà acer inoxidable mat de qualitat ISO 31.

6.12 Paviments Els paviment previstos en el projecte son els següents: a) Paviments de ceràmica en vestidors

Tota la zona de vestidors, es pavimentarà amb peces de gres ceràmic extruït i esmaltat antilliscant de 10x20 cm, de diferents colors, a decidir en obra, de la marca “Rosa Gres”, i compliran les característiques fitxades per norma (DIN 5109 A, o superior a 0,4 amb l’assaig LTTR). Les peces es prendran amb morter mixt de dosificació 1:0,5:4 elaborat en obra. En totes les zones d’aigua els paviments tindran una pendent mínima del 1,5 %, la qual es farà en la capa de subbase.

A LES ZONES HUMIDES S’ARRODONIRAN LES TROBADES DELS PAVIMENTS VERTICALS AMB UNS RADI NO INFERIOR A 2,5CM. b) Paviments de toba de gres en zones d'ús públic

En les zones d’us públic (Vestíbul, pas de peus calçats, administració, etc. en general en totes aquelles dependències grafiades específicament al plànol de revestiments El paviment serà de peses de toba de gres de 20x20cm. Els paviments ceràmics es realitzaran sobre base perfectament neta i anivellada, amb l'execució dels talls i la distribució de peces que indiqui la Direcció de l'Obra. Un cop acabats, s'ajuntaran amb abeurada de ciment. Quan s'hagin acabat les tasques de pavimentació, les peses es netejaran i protegiran, a fi d'evitar desperfectes, malgrat que a les zones on s'hagin col·locat, encara calgui treballar.

c) Paviments de la pista polisportiva

El paviment de la pista esportiva es de parquet de fusta de bolondo encadellat damunt de llàmina de goma i tauler de fusta de 21m amb potes de goma. En qualsevol cas el paviment complirà les recomanacions de les normes UNE, amb una absorció al xoc igual o superior al 25% en paviments puntelàstics i al 40% en paviments d’elasticitat superficial. Tindran elasticitat i lliscament controlats, color de la fusta natural i acabat mat. El perímetre de l’espai esportiu es protegirà fins a 2,40 metres d’altura amb un arrambador esmorteidor, no abrasiu, sense arestes ni reclaus, resistent als cops i de fàcil manteniment.



d) Altres paviments i paviments exteriors

La base del paviment de la planta en contacte directe amb el terreny -zona de l'aparcament FASE 2- es construirà a partir de la compactació de les terres actuals, estenent una capa de grava piconada de 15 cm de gruix i una capa de morter de 3 cm. Damunt s’entendrà làmina asfàltica de poliester i subbase de formigó de 175 Kg/cm2, de 15 cm de gruix amb mallat entremig. Aquest paviment es realitzarà mitjançant reglejat de la sub-base. L’acabat final es realitzarà amb helicòpter i es disposaran grans especejaments (5x5m aprox.) per evitar les esquerdes de dilatació. El gruix del paviment: 15 cm., de les següents característiques: Resistència característica del formigó (Fck) al cap de 28 dies: > = 0,9 x 200 kg/cm2. Ha de tenir junts transversals de retracció cada 25 m2 amb distàncies no superiors entre ells als 5 m. Els junts han de ser d'una fondària > = 1/3 del gruix i d'una amplària de 3 mm, fets amb serra de disc. També s'han de deixar junts en els acords amb d'altres elements constructius. Els junts han de ser d'1 cm d'ample, han d'estar replens amb poliestirè expandit i segellats amb un material elàstic. Els junts de formigonat han de ser de tot el gruix del paviment, de secció encadellada i han de coincidir amb els junts de retracció. El paviment acabat ha de tenir una resistència al desgast (UNE 7.015) de tal manera que per a un recorregut de 250 m la pèrdua d'alçària sigui < = 2 mm. Toleràncies d'execució: - Gruix: - 10 mm + 15 mm - Nivell: +- 10 mm - Planor: +- 5 mm en 3 m El graonat de l’escala metàl·lica es folrarà amb planxes de linòleum tipus “formo” sobre base de tauler TP de 22 mm, amb escaires del mateix material a les arestes d’enllaç. Els paviments d’espais a celobert es realitzaran amb paviment de toba de gres de 40 x 40 cm de 4 cm de gruix sobre base de formigó de 15 cm amb mallat intermig

6.13 Transport vertical A fi de complimentar la normativa de protecció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, el projecte original va preveure la instal·lació d’un ascensor adaptat que abasta tots els nivells de l’edificació construïda. No es contempla cap intervenció relacionada amb el tema en aquesta Fase d’0obra ( FASES 2 i 3) 6.14 Equipaments Els equipaments fixes que s’inclouen son els següents: • Bancades de marbre blanc del país, de 3 cm de gruix i faldó de 12 cm a tots els lavabos previstos en plànols. Instal·lació ancorada a

l’obra amb escaires metàl·lics a 90 cm d’alçada. • Els vestuaris tindran l’equipament de bancs i penjadors fixats amb cartel·les metàl·liques.

Tots els vestidors estan dissenyats per ser utilitzats per persones amb disminució física i a tal efecte s’ha disposats bancs de fusta giratoris, cadiretes i barres complementàries d’ajut a persones amb mobilitat reduïda, en dutxes i en els serveis es disposaran dels elements auxiliars de perfileria que disposa la normativa vigent. La pista esportiva tindrà tot el marcatge i ancoratges necessaris per la pràctica dels diversos esports previstos. S’ha tingut en compte una dotació d’equipament auxiliar per utilitzar a la sala d’infermeria i sala de megafonia.

Tot l’equipament descrit està convenientment valorat a la partida corresponen del pressupost.El mobiliari general de totes les dependències, com per exemple les guixetes en vestidors d’abonats, etc., no s’ha inclòs en el present projecte. 6.15 Rocòdrom Definició i característiques

Estructura artificial que simula la paret rocosa d’una muntanya, en què hi ha preses fixes i vies amb dificultats tècniques diverses, que s’utilitza principalment per a entrenar-s’hi però també per a fer-hi competicions.

Elements que composen el rocòdrom:

Tipologia d’usuaris Elements Dificultat

Per als que comencen (escoles, cursetistes...)

Mur vertical amb moltes preses grosses Diedre Mur desplomat (15º) amb preses generoses

Dificultat (IV+V)

Per a la gent esporàdica que escala Dificultat (6a, 6b)

Dificultat (6b, 6c) Per als que entrenen Desplom (30º) + sostre Mur desplomat (30º) amb preses petites Desplom (45º) + sostre Dificultat (6c, 7b)

Fabricat en Panel 3D “Real Rock”, el rocòdrom tindrà 15m. d’amplada i 9m. d’alçada, segons s’especifica en la documentació gràfica, i estarà format per una zona vertical i variats desploms de diferents inclinacions, incloent-hi un sostre que aporti la màxima dificultat al conjunt. El rocòdrom cobreix una superfície de paret de 135 m2. Pel que fa a la seguretat, en la instal.lació es tindrà en compte la normativa desenvolupada pel comitè CEN/TC 136, la UNE-EN 12572, d’àmbit europeu, que regula les característiques que ha de reunir una instal.lació d’aquest tipus. L’empresa adjudicada haurà de presentar el certificat ISO 9001:2000 per a avalar la qualitat dels productes oferts. Zones d’escalada: La instal.lació serà disenyada i construïda de forma que tant escaladors experts com no iniciats puguin fer ús d’ella, distingint les següents zones:

1. Iniciació: zona pensada com a àrea d’iniciació, té una amplada de 6m., permetent l’escalada en placa vertical fins a 9m. d’alçada.

2. Zona desplomada: zona d’entrenament, donada la inclinació contínua que té el parament. Amplada total de 5m i alçada de 9m. 3. Zona desplomada i sostre: zona d’entrenament com l’anterior, consta de plaques desplomades i incorpora un sostre en la part

superior. Amplada total de 4m. i alçada de 9m. Descripció de materials 1.2.1. Plafó 3D “Real Rock” Els volums i formes són fidels imitacions de la roca. Es fabrica en fibra de polièster per capes amb sistema “Multilayer". La particularitat que té és que es fabrica tot el rocòdrom en una sola peça i es talla per al transport. Disposa, com a mínim, de 25 grapes per presa/m2, amb la qual cosa la possibilitat de modificar els itineraris és molt àmplia. Les juntes d’unió són segellades a l’hora d’instal.lar, amb la qual cosa s’obté un autèntic parament natural. 1.2.2. Xapes (Punts de seguretat) Plaquetes multidireccionals “FIXE” d’acer inoxidable AISI-304, amb una resistència de 40Kn, amb arestes arrodonides i capacitat per a diferents mosquetons. Certificat UIAA i CEN. 1.2.3. Reunions (Final de ruta) Sistema de reunió “FIXE” d’acer inoxidable AISI-304/316, compost per cadena i mosquetó inviolable d’11mm de diàmetre, essent 10mm. El diàmetre de la fixació. Certificat UIAA i CEN. 1.2.4. Estructura metàl.lica Tubs d’acer conformat en fred, de secció rectangular i perfils IPN, UPN, normalitzats. Per prevenir possible processos de corrosió de l’acer, se sotmeten les estructures a un tractament d’imprecació LYMUSE-125. 1.2.5. Preses Preses fabricades en resina de Polièster amb càrrega mineral (Silici) i colorants de resina. Ofereixen una resistència estimada a la tracció de fins a 400kg. D’altra banda, el seu pes pot variar entre els 100 i els 800grs. Les preses es fixen al plafó mitjançant unes peces



pentagonals de resina, amb femella inserida de M8 i resistència 10.8. Aquest sistema permet un òptim repartiment de les càrregues al plafó. 1.2.6 Fixacions Tot el conjunt de fixacions utilitzat és d’añta qualitat, predominant els cargols zincats de duresa 10.8, diferents diàmetres en funció de l’ús (8mm., 10mm. i 12mm.) Normativa UNE EN 12572 “Estructuras artificiales de escalada. Puntos de protección, requisitos de estabilidad y métodos de ensayo”. 6.16 Urbanització exterior Es preveu una zona d’aparcament exterior amb un pendent constant d’un 6% en sentit transversal. Es contemplen 33 places d’aparcament de 2,50x5,00m i una plaça de 2,20x4,75m. en una crugia central i 2 laterals. El rebliment del terreny existent implica la contenció de les terres en la seva part baixa a base d’un mur de gabions. A més, s’ha previst una sortida d’evacuació de la pista poliesportiva a l’aparcament, passant per una escala de 10 graons. Mur de gabions Definició i característiques Mur exterior de contenció a base de gabions de pedra de 200x100cm i 150cm. d'alçada en els mòduls estàndars i d'alçada variable en la resta. Els gabions estan formats per: caixes conformades a base de filferro de 6mm. de diàmetre en el contorn i filferro de 5mm. de diàmetre en l'interior. Un cop fet el gabió, aquest s'omple manualment amb palet de riera en les cares vistes i mecànicament amb terra i pedres de reblert en l'interior. Es farà el mur segons estudi estructural.

Justificació estructural



Detalls estructurals Enreixat i unions d’alta resistència

Estabilitat sota càrrega



Estàtica

Components i dimensions



Detalls constructius Sistema de muntatge

Detalls



7.- MEMORIA DE LES INSTAL·LACIONS 7.1. INTRODUCCIÓ

7.1.1. Objecte del projecte 7.1.2. Descripció i característiques de la instal·lació

7.2.INSTAL·LACIÓ DE FONTANERIA 7.2.1. Objecte 7.2.2. Prescripcions Reglamentàries 7.2.3. Bases de Càlcul 7.2.4. Determinació de consums. 7.2.5. Descripció de la instal·lació de fontaneria edifici general

7.2.5.1. Escomesa i clau general 7.2.5.2. Comptador 7.2.5.3. Dipòsits i grups de pressió

7.2.6. Canalitzacions 7.2.7. Valvuleria 7.2.8. Aigua calenta sanitaria

7.3.INSTAL·LACIÓ DE CLIMATITZACIÓ 7.3.1. Normativa 7.3.2. Bases de càlcul

7.3.2.1.Dades climatològiques 7.3.2.2.Paràmetres per al càlcul de consums energètics

-Condicions termo-higromètriques -Coeficients transmissió tancaments -Infiltració -Nivells sonors màxims -Correcció superfícies de bescanvi segons orientació -Ventilació

7.3.2.3.Conductes d’aire 7.3.3. Consums energètics de la climatització dels diferents espais 7.3.4. Descripció de les instal·lacions

7.3.4.1. Planta baixa -Sala de piscina -Sala d’spas -Zona de vestidors -Zona d’accés -Zona d’oficines -Pista esportiva

7.3.4.2. Planta primera -Sala de fitness, cardiovascular i aerobic -Bar

7.3.5. Resum de les necessitats energètiques 7.3.5.1.Resum necessitats energètiques de calefacció de caldera 7.3.5.2.Resum necessitats energètiques de refrigeració

7.3.6. Climatització dels vasos de les piscines 7.3.7.Sales de Màquines

7.3.7.1. Sala de Calderes -Exigències de seguretat ITE 02.15 -Instal·lació de Maquinària. ITE 02.7 / UNE 60-601-93. -Locals

7.3.7.2. Ventilació de la Sala de Calderes ITE/UNE 60-601-93 i Sala d'Equips Frigorífics. 7.3.7.3. Xemeneies (ITE 04.5 I 02.14) 7.3.7.4. Sistema d'ompliment 7.3.7.5. Sistema de Buidat 7.3.7.6. Expansió 7.3.7.7. Equipament 7.3.7.8. Combustible

7.3.7.9.Mesures adoptades per a l'ús racional de l'energia 7.3.7.10. Justificació del compliment d'ITE 02.4. 7.3.7.11. Condicions ambientals (ITE 02.4.3) 7.3.7.12. Rendiment de les calderes i fraccionament de potència (ITE 02.6) 7.3.7.13. Aïllament tèrmic (ITE 02.10)

7.4. INSTAL·LACIÓ DE FILTRATGE 7.4.1. Normativa 7.4.2. Dimensionament de l'equip 7.4.3. Característiques dels equips 7.4.4. Dipòsits reguladors

7.5. INSTAL·LACIÓ GAS NATURAL 7.5.1. Descripció de la instal·lació

7.6. INSTAL·LACIÓ D'ELECTRICITAT 7.6.1. Abast del projecte 7.6.2. Prescripcions reglamentàries 7.6.3. Consideracions tècniques 7.6.4. Descripció general de la instal·lació 7.6.5. Subministrament de Reserva 7.6.6. Potència a contractar

-Subministrament elèctric -Caixa General de Protecció -Comptatge -Quadre General de Distribució i Protecció -Subquadres de distribució secundaris

-Maniobres -Canalitzacions -Sistema de protecció -Xarxa de terra -Il·luminació d’emergència

7.6.7. Proves 7.6.8. Càlcul elèctric

-Càlcul dels circuits -Potència calculada

7.6.9. Mecanismes 7.7. INSTAL·LACIÓ D’IL·LUMINACIÓ

7.7.1. Objecte 7.7.2. Nivell d’il·luminació 7.7.3. Enceses

7.8. SISTEMES DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS 7.8.1. Prescripcions reglamentàries

-Condicions particulars, CPI-96 7.8.2. Descripció de la instal·lació

-Extintors mòbils -Boques d'incendi equipades -Central de senyalització -Detectors -Polsadors d'alarma -Alarma -Instal·lació elèctrica

-Subministrament d'energia elèctrica -Subministrament d'energia elèctrica per la xarxa -Connexions elèctriques

-Senyalització dels elements de protecció. 7.9. SISTEMA GESTIÓ TÈCNICA

7.9.1.Objecte 7.9.2.Descripció de la instal·lació 7.9.3.Elements del sistema



7.9.4.Paràmetres de la regulació

-Equips de producció -Unitats climatitzadores

7.9.5.Regulació de la sala de la piscina 7.9.6.Regulació dels vasos de les piscines 7.9.7.Regulació de l'a.c.s.

-Ventilació i extracció -Protecció contra incendis

7.9.8.Canalitzacions 7.10. INSTAL·LACIÓ DE DETECCIÓ INTRUSIÓ

7.10.1.Objecte 7.10.2.Normativa a complir 7.10.3.Descripció de la instal·lació

7.11. INSTAL·LACIÓ DE TELECOMUNICACIONS 7.11.1.Objecte 7.11.2.Prescripcions i Reglamentacions 7.11.3.Descripció 7.11.4.Accés i distribució de senyals de Radiodifusió i Televisió.

-Condicions de disseny 7.11.5.Accés i distribució de senyals de Telefonia i Dades.

-Infrastructura de Cablatge -Sistema de Cablatge Estructurat -Connexió amb les companyies de serveis de telecomunicacions -Prestacions del sistema -Subsistemes -Instal·lació -Eines Especials i Equips -Etiquetat -Infrastructura de canalitzacions

7.12. INSTAL·LACIÓ DE MEGAFONIA. 7.12.1.Objecte 7.12.2.Normativa a complir 7.12.3.Descripció de la instal·lació 7.12.4.Canalitzacions 7.12.5.Condicions de instal·lació

7.1. INTRODUCCIÓ. 7.1.1. Objecte del projecte. L'objecte d'aquest projecte és definir les instal·lacions necessàries pel condicionament del complex esportiu municipal a Sant Celoni en les fases 2 i 3. La Fase 2 recull les instal·lacions de la pista poliesportiva i pàrking soterrat i a la Fase 3 s’ha considerat l’enllumenat de l’aparcament exterior. 7.1.2. Descripció i característiques de la instal·lació. L’edifici motiu d’estudi està format per: Planta soterrani (Fase 2) Denominació zona Superfície climatitzada m2

APARCAMENT 1.903 TOTAL 1.903 Planta baixa (Fase 2) Denominació zona Superfície climatitzada m2

RECINTE INSTAL·LACIONS 16 PASSADÍS EMERGÈNCIA 15 VESTIDORS PETITS 1 35 LAVABOS VEST, PETITS 1 VESTIDORS PETITS 2 35 LAVABOS VEST, PETITS 2 VESTIDORS PETITS 3 35 LAVABOS VEST, PETITS 3 VESTIDORS PETITS 4 35 LAVABOS VEST, PETITS 4 VESTIDORS PETITS 5 34 LAVABOS VEST, PETITS 5 VESTIDORS PETITS 6 34 LAVABOS VEST, PETITS 6 PAS CALÇAT ESPORTIU 65 PAS CALÇAT 41 MAGATZEM PISTA 1 20 MAGATZEM PISTA 2 20 MAGATZEM PISTA 3 29 MONITORS 1 8 MONITORS 2 8 MONITORS 3 8 FARMACIOLA 8 NETEJA 8 SORTIDES A PISTA 11 SERVEIS PISTA (2UTS) 19 PISTA POLIESPORTIVA 1.215 TOTAL 1.698 Planta Primera (Fase 2) Denominació zona Superfície climatitzada m2

GALERIA DE ESPECTADORS 236 TOTAL 236



TOTAL PLANTES Denominació zona Superfície climatitzada m2

TOTAL PLANTA SOTERRANI (F2) 1.903 TOTAL PLANTA BAIXA (F2) 1.698 TOTAL PLANTA PRIMERA (F2) 236 7.2. INSTAL·LACIÓ DE FONTANERIA. 7.2.1. Objecte. L'objecte d'aquest capítol és el de definir, estudiar i valorar les instal·lacions de fontaneria de l'edifici. 7.2.2. Prescripcions Reglamentàries. El projecte es realitzarà d'acord a la normativa vigent en quant a instal·lacions d'aigua. Normes bàsiques d’instal·lacions interiors de subministrament d’aigua del MINISTERIO DE INDUSTRIA del 9 de Desembre de 1.975. Normes Tecnològiques de l’edificació: IFA-IFF-IFC-IFR. Reglament d’instal·lacions Tèrmiques als Edificis (R.D. 1751/1998 del 31 de Juliol) i Instruccions Tècniques Complementàries (B.O.E. 5/8/98). Modificació de l’any 2002 del Reglament d’instal·lacions Tèrmiques als Edificis. Norma UNE 100 100. Conductes Real decret 909/2001 de “Prevención y control de la legionelosis”. Real Decret 140/2003 sobre criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà. Real decret 465/2003 de “Criterios higienicos-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis”. Norma UNE 100030-IN 2001 Decret 152/2002 de 28 de maig REAL DECRETO 379/2001, del 6 de abril per el que s’aprova el Reglamento de almacenamiento de productos químicos y sus instrucciones técnicas complementarias MIE-APQ-1, MIE-APQ-2, MIE-APQ-3, MIE-APQ-4, MIE-APQ-5, MIE-APQ-6 y MIE-APQ-7. BOE núm. 112 de 10 de maig de 2001 Normes i recomanacions de la companyia subministradora. Requeriments de la Propietat. 7.2.3. Bases de Càlcul. Els punts de consum i els cabals instantanis considerats seran: Lavabos 0,10 l/s Dutxes. 0,20 l/s Fluxors 1.5 l/s Punts de neteja 0,20 l/s Previsió Cafeteria 0,20 l/s Arqueta de reg 0,20 l/s Connexió mànega 0,20 l/s 7.2.4. Determinació de consums. El consum d’aigua es determinarà en funció del nombre d’aparells de cada tipus i del cabal instantani de cadascun d’ells. El valor obtingut es multiplicarà per un coeficient de simultaneïtat que, en el cas que ens ocupa, és de 0.32 El cabal màxim necessari es de 32.23 m3/h a una pressió de 3.5 kp/cm2. A la taula que s'adjunta a l’annex de càlculs es detalla la previsió del consum punta en funció del nombre de punts d'alimentació, característiques i coeficients de simultaneïtat. 7.2.5. Descripció de la instal·lació de fontaneria edifici general La instal·lació de les noves fases anirà conectada a la instal·lació existent com a ampliació ja prevista en projecte inicial. 7.2.6. Canalitzacions. La distribució es realitzarà a base de canonades que hauran de suportar una pressió de treball de 15 kg/m2 com previsió de la resistència necessària per suportar la de servei i els cops d'ariet provocats al tancar les aixetes. Haurà d’ésser resistent a la corrosió i no alterar qualsevol de les característiques de l'aigua. La canonada emprada serà de polipropilè homologat per a ús sanitari. El dimensionament està especificat a l'esquema de principi. Mentre les canalitzacions discorrin per fals sostre, i per evitar condensacions, estaran recobertes d’aïllament elastòmer anticondensació. 7.2.7. Valvuleria.

La valvulería emprada serà de "bola" donat que provoca una pèrdua de carrega baixa i garanteix un bon tancament. Aquestes vàlvules es muntaran per seccionar totes les derivacions generals i les entrades de les diferents zones humides. S’instal·larà una vàlvula d’esquadra per seccionar l’alimentació en els lavabos i els inodors. Cada dutxa disposarà d’una vàlvula de buidat que assegurarà que no hi haurà aigua en els trams finals per sota dels 50 ºC. Aquestes estaran situades desprès del retorn. La xarxa de fluxors disposarà al muntant de planta primera d’una vàlvula anitretorn per evitar el fluid d’aigua en sentit contrari en el moment d’accionar els punts de consum. També es disposaran reguladors de pressió a la derivació del muntant a planta baixa per evitar un excés de pressió en aquest pis. 7.3. INSTAL·LACIÓ DE CLIMATITZACIÓ. 7.3.1. Normativa El projecte estarà d'acord amb la Normativa vigent en el que es refereix a instal·lacions de climatització, calefacció i gas propà, i solament es justificarà la seva alteració quan vingui determinada per possibles modificacions posteriors als locals. Es tindran presents els preceptes que queden recollits a continuació: Reial Decret 1751/1.998, del 31 de juliol de 1.998, pel que s'aprova el "Reglamento de Instalaciones Termicas en los Edificios " i les instruccions tècniques complementàries sobre l'esmentat Reglament (B.O.E. nº 186, del 5 d'agost de 1.998). Modificació de l’any 2002 del "Reglamento de Instalaciones Termicas en los Edificios ". Llei 82/1.980 del 30 de desembre de 1.980, sobre conservació de l'energia (B.O.E. nº 193 del 13 d'agost de 1.981). Real decret 909/2001 de “Prevención y control de la legionelosis”. Les normes que siguin d'aplicació sobre: Norma UNE-100-020-89. Climatització. Sala de màquines. Decret 1244/1.978 sobre Reglament de recipients a pressió. Ordre del 17 de Març de 1.981 sobre instruccions tècniques complementàries MIE-API del Reglament anterior. Norma NRE-AT-87. Norma bàsica NBE-CT-79 sobre condicions tèrmiques als edificis. Norma bàsica NBE-CPI-96 sobre condicions de protecció d'incendis als edificis. Decret 842/2002 de 2 d’agost sobre "Reglamentació Elèctrica de Baixa Tensió e instruccions suplementàries". Norma UNE 100 100. Canalitzacions. I totes aquelles que afecten a les instal·lacions a realitzar al moment de la seva execució. 7.3.2. Bases de càlcul. 7.3.2.1. Dades climatològiques. Les dades climatològiques són les corresponents a Sant Celoni. Els valors mitjos i extrems de les temperatures s'han obtingut de publicacions especialitzades i els valors de disseny s'han pres del manual Carrier de climatització. Les principals variables considerades són: Temperatura ambient. Velocitat i direcció del vent. Radiació solar incident sobre les superfícies horitzontals. Humitat relativa. Aquestes variables permeten deduir les demés variables que pròpiament constitueixen les bases de càlcul. Temperatures mitges mensuals diürnes i nocturnes. Temperatures màximes i mínimes anuals. Graus hora de la calefacció. Radiació solar mitja diària i mensual sobre les superfícies inclinades. 7.3.2.2.Paràmetres per al càlcul de consums energètics. Els paràmetres que es tindran en compte per al càlcul de les necessitats energètiques seran els següents: Condicions termo-higromètriques Tª exterior estiu 32ºC Tª exterior mínima hivern -2ºC HR exterior hivern 70% HR exterior estiu 65% Tª de confort dels locals considerats hivern 20ºC Tª de confort estiu 24ºC HR interior 50% Tª ambient piscina 28ºC HR interior piscina 70%



Tª de l'aigua del vas de piscines gran 26ºC Tª de l'aigua del vas de piscines petita 28ºC Tª de l'aigua del vas de la banyera d’hidromassatge 36ºC Coeficients transmissió tancaments Mur exterior: 0,93 W/m2ºC Coberta: 0,70 W/m2ºC Terra: 0,90 W/m2ºC Paret interior: 1,20 W/m2ºC Vidre: 3,40 W/m2ºC Solera pisc.: 0,90 W/m2ºC Parets pisc.: 0,90 W/m2ºC Estructura: 0,70 W/m2ºC Infiltració Infiltració d'aire finestres hivern 8 l/sm2 obertura Infiltració d'aire finestres estiu 3 l/sm2 obertura Infiltració d'aire portes hivern 50 l/sm2 obertura Infiltració d'aire portes estiu 20 l/sm2 obertura Nivells sonors màxims Nivells sonors màxims permesos ITE 02.2.3.1: Zones d’oci 50 dB A (dia)/ - dB A (nit) Zona d’oficines 45 dB A (dia)/ - dB A (nit) Zona de Serveis 55 dB A (dia)/ - dB A (nit) Correcció superfícies de bescanvi segons orientació Orientació Sud 0% Orientació Sud-Oest 5% Orientació Oest 10% Orientació Nord-Oest 15% Orientació Nord 20% Orientació Nord-Est 20% Orientació Est 15% Orientació Sud-Est 10% Ventilació Els nivells d'ocupació de les diferents dependències compliran les prescripcions de la Normativa vigent de Protecció Contra Incendis en Edificis. Aquests nivells es tindran en compte per al càlcul de les necessitats de ventilació de les diferents zones. El tractament de l'aire ambiental té una elevada importància en aquest tipus d'instal·lacions, donat que assegura el confort i higiene necessari. El sistema utilitzat en aquest projecte varia segons les zones i s'ha considerat a l'annex de càlculs. Les taxes d'aire higiènic de renovació estan en funció de l'activitat que es porti a terme i estan regulades per la reglamentació actual ITE. Els nivells de ventilació contemplats en aquest projecte seran: Sala piscina 10 l/s/persona Vestidors 2,5 l/s/m2 Sales esports 4 l/s/m2 Lavabos 25 l/s/sanitari Oficines 1 l/s/m2 7.3.2.3. Conductes d’aire. Les bases de càlcul per a la velocitat als conductes d'aire són: Conduccions d'impulsió principals 6-10 m/s Conduccions d'impulsió secundàries 2-3 m/s Boques de descàrrega 4-5 m/s

Incidència sobre les persones 0,15 m/s Conduccions de retorn 5 m/s Boques de retorn 1-2 m/s 7.3.3. Consums energètics de la climatització dels diferents espais Segons els criteris de confort establerts i de les condicions exteriors pels diferents mesos de l'any, s'ha calculat els consums en concepte de calefacció. Per un altre costat, les condicions externes i la màxima ocupació han servit per dimensionar les càrregues de cadascuna de les dependències i de l'equip generador d'aigua calenta. Les pèrdues de calor sensible per transmissió a través de les superfícies, s'han calculat per cadascú dels elements dels quals es descomposa. Aquest càlcul s'ha fet considerant un règim estacionari de flux de calor emprant l'equació: Q = K S (T - TS exterior interrior ) Q = Calor perduda per transmissió a traves de les superfícies Ks= Coeficient global de transmissió tèrmica S = Superfície considerada Tinterior = Temperatura interior de confort Texterior = Temperatura exterior mínima de càlcul L'aplicació d'aquesta equació s'ha tractat informàticament utilitzant temperatures de disseny per al dimensionament de les pèrdues màximes zonals i també utilitzant temperatures horàries mitjanes mensuals, per a obtenir les necessitats mensuals i anuals que es troben detallats a l'annex de càlculs. 7.3.4. Descripció de les instal·lacions Els sistemes de climatització de les diferents zones de l’edifici són el descrits a continuació: 7.3.4.1. Planta baixa. Zona de vestidors Els vestidors es calefactaran mitjançant un climatitzador amb filtre i bateria de calor. L’aportació de l’aire es farà per mitjà de reixes repartides al sostre del vestidor. L’extracció, per la seva part, a través de reixes situades a les dutxes, per treure també part de la humitat dels vestidors. La ventilació es realitza amb el mateix climatitzador que a part es capaç de realitzar un free-cooling A part es fa una extracció independent dels lavabos. Pista esportiva La pista esportiva es tractarà amb pre-escalfament de l’aire de ventilació. La difusió és amb toveres situades al sostre de manera que es pugui fer arribar el calor a la zona de joc de la pista. El retorn es fa amb unes reixes al sostre que van fins al ventilador d’extracció 7.6. INSTAL·LACIÓ D'ELECTRICITAT 7.6.1. Abast del projecte. El present estudi d’electricitat fa referència a les instal·lacions de distribució d’energia elèctrica per al condicionament de les diferents zones del complex afectades per la fase 2 i 3. Inclou els següents conceptes: Derivacions a quadres de distribució i maniobra Quadres secundaris Instal·lació interior Proteccions 7.6.2. Prescripcions reglamentàries. Seran d’obligat compliment les prescripcions contingudes en el vigent Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió Decret 842/2002 de 2 d’agost de 2002, tant les normes de caràcter particular com les Instruccions Complementàries. Les normes a considerar especialment són: ITC-BT-17 Dispositius generals e individuals de comandament i protecció. ITC-BT-18 Instal·lació de posada a terra. ITC-BT-19 Instal·lacions interiors o receptores. Prescripcions de caràcter general. ITC-BT-22 Protecció contra sobreintensitats. ITC-BT-23 Protecció contra sobretensions. ITC-BT-24 Protecció contra contactes directes i indirectes. ITC-BT-28 Instal·lacions en locals de pública concurrència. ITC-BT-29 Preescripcions particulars per les instal·lacions elèctriques als locals amb risc d’incendi o explosió.



ITC-BT-30 Instal·lacions en locals de característiques especials ITC-BT-31 Instal·lacions amb fins especials, piscines. I totes aquelles altres que afectin a les instal·lacions a realitzar en el moment de la seva execució, així com la normativa reglamentària de l'Ajuntament de San Celoni i de la Comunitat Autònoma de Catalunya. 7.6.3. Consideracions tècniques. Tot el conjunt d'instal·lacions corresponents a electricitat s'estudien tenint en compte les següents consideracions: - L'energia és subministrada en forma de corrent trifàsic a 400/230 V. - La caiguda de tensió màxima admissible en el dimensionat de conductors serà del 3 % pels circuits d'enllumenat i del 5 % pels de força motriu o usos diferents d'enllumenat. Escomesa 1% Enllaç 0,5% Interior 1,5% Enllumenat, 3,5% Força - En tota la instal·lació s'aconseguirà el màxim equilibri de càrregues que suporten les diferents fases, subdividint-se de manera que les pertorbacions originades per possibles avaries en qualsevol punt de la mateixa, afectin a un mínim de sectors de la instal·lació. 7.6.4. Descripció general de la instal·lació. L'edifici que aquí s'estudia s’ha dividit en tres fases, les quals consten dels següents espais: Fase 1- Soterrani zona d’instal·lacions, Piscina, zona control, oficines i gimnasos. Fase 2- Soterrani zona de pàrquing i Pavelló. Fase 3- Zones exteriors. 7.6.5. Subministrament de Reserva. Degut a les dimensions del complex i a la quantitat de gen que s’hi pot congregar s’ha cregut necessari la instal·lació d’un grup electrogen per poder donar subministrament elèctric a una part de la il·luminació i equips prioritaris en cas d’una fallada en el subministrament elèctric de la companyia. La potència del grup electrogen es de 80 kVA funcionant com a equip d’emergència i la potència prevista a subministrar per aquest equip és de 40 kW. La línia elèctrica que unirà el grup electrogen i el quadre general de distribució estarà formada per un conductor de coure unipolar per fase de secció 120 mm2 i per un conductor pel neutre de secció 70 mm 2 tipus RZ-1 i aïllament 0,6/1kV . 7.6.6. Potència a contractar. La potència a contractar ve determinada per la suma de la potència calculada per a cadascun dels diferents circuits elèctrics, a la que s’aplica un coeficient de simultaneïtat. En referència a les instal·lacions de la piscina, la suma de potències del subministrament normal es de 364 kW a aquest valor li podem aplicar un coeficient de simultaneïtat, en aquest cas i degut a les característiques de la instal·lació s’ha pres 0,7 d’aquesta manera, la potència obtinguda es de 254 kW. Per al cas del subministrament preferent la potència prevista es de 50 kW a aquest valor li podem aplicar un coeficient de simultaneïtat, en aquest cas i degut a les característiques de la instal·lació s’ha pres 0,8 d’aquesta manera, la potència obtinguda es de 40 kW. La suma d’aquestes potències serà la potència a contractar, en aquest cas 294 kW. La potència a contractar determina el mòdul de comptatge, el dimensionament de l’escomesa i la regulació del ICP. Subquadres de distribució secundaris Els elements de protecció dels diferents circuits elèctrics, així com els elements de comandament i control visual, es disposaran en armaris ubicats en llocs no accessibles al públic, preferentment en les zones de control. Es muntaran els següents: Fase 2 - Subquadre Pista. - Subquadre Pàrquing Fase 3 No s’instal·len quadres elèctric, les línies elèctriques parteixen del quadre ja instal·lats. En els subquadres totes les proteccions tindran un contacte de defecte el qual estarà seriat per a cadascun dels subquadres, en els quadres generals tindrem un contacte d’estat independent per a cada protecció. Els subquadres o quadres secundaris seran de construcció similar al quadre general de distribució. En els subquadres on es trobi l'aparamenta necessària pel sistema de regulació, es disposarà de les plaques necessàries per aïllar la instal·lació de potència i de 24V, elèctrica i electromagnèticament. En tots els subquadres es preveu espai per allotjar el sistema de regulació i control, i un espai de reserva del 25% per futures ampliacions. Des d'aquests subquadres es farà la distribució de línies fins els diferents punts de consum.

Tota maniobra estarà degudament protegida per un interruptor magnetotèrmic de valor màxim 6A, o bé per fusibles de calibre no superior a 6A i tensió adequada. Canalitzacions Els cables a l’interior de les safates estaran senyalitzats cada 5m amb el circuit corresponent. En tota la distribució realitzada amb safata es complirà la norma UNE 20.460-5-52 i les instruccions ITC-BT-19, ITC-BT-20, ITC-BT-21. La derivació des de safata fins a cada receptor es realitzarà dins una caixa de derivació de mesures adequades. Sempre que es realitzi una derivació de línia elèctrica, aquesta es farà a través de bornes dins la caixa de derivació. La distribució fins a cada receptor es realitzarà en tub de PVC flexible amb grau de protecció 7 o amb tub de PVC rígid amb grau de protecció IP7, segons la instal·lació sigui encastada o per fals sostre o bé de superfície respectivament. En tots els casos, els tubs han de ser hermètics, no propagadors de la flama i han de tenir un grau de resistència mecànica 7, segons defineix la norma UNE 20.324. Els conductors que van des del Quadre General de Distribució fins als diferents subquadres seran de coure, unipolars i amb aïllament 1kV tipus RZ-1. La distribució des dels diferents subquadres fins els últims receptors es realitzarà en cable de coure unifilar amb aïllament 750V per a seccions fins a 6 mm2 i en cable de coure unifilar amb aïllament 1kV per a seccions superiors. En els casos aquells en què la secció sigui igual o superior a 6 mm 2 degut a la caiguda de tensió i no per la intensitat que pel conductor ha de circular s’emprarà aquest amb aïllament de 750V. Per a l'alimentació del subquadre d'enceses ubicat al control es disposarà de cable mànega d'aïllament 1kV. Es comptaran 4 fils per punt de maniobra. A les zones considerades com humides o molles (sala piscina, dutxes, etc), s'empraran conductors de coure multipolars amb aïllament d’1kV de tensió nominal fins a seccions de 6 mm 2 i conductors de coure unipolars per seccions superiors, dins tubs protectors de PVC flexible o rígid segons la instal·lació sigui encastada o de superfície respectivament, amb un grau de protecció IP7. Les derivacions i connexions d'aquests s'efectuaran dins de caixes aïllants amb el mateix grau de protecció que les canalitzacions. Els terminals i empalmaments en locals humits i locals molls a emprar seran sistemes o dispositius amb grau de protecció IPX1X i IPX4X, respectivament. La distància entre suports de safata no serà superior a un metre, i es col·locarà un suport a cada un dels extrems. Les distàncies entre brides o abraçaderes serà com a màxim de 0,8 metres per a tubs rígids i de 0,6 metres per a tubs flexibles. En el dimensionament de tot tram de safata es considerarà un 30% d’espai de reserva en previsió de futures ampliacions. La safata disposarà un grau de protecció mínim IPXX9. No podran distribuir-se per la mateixa canalització circuits amb tensions diferents, a no ser que aquesta disposi del separadors convenients. Els diferents circuits que parteixen dels subquadres aniran correctament identificats amb etiquetes als cables. Els diferents conductors s'identificaran de la següent manera: - Color groc-verd: conductor de protecció. - Color blau: conductor neutre. - Color negre, marró i gris: conductor de fase. Les canalitzacions elèctriques han de separar-se com a mínim 3 cm d'altres no elèctriques, aquesta distància ha d'augmentar-se quan aquestes canalitzacions no elèctriques siguin d'aigua calenta, calefacció, etc. perquè els conductors no puguin arribar a temperatures perilloses. Tampoc s'instal·laran conduccions elèctriques sota conduccions susceptibles de produir condensacions. Sistema de protecció S'adoptaran els següents sistemes de protecció per a la seguretat de les persones, aparells i instal·lacions: - Protecció contra sobreintensitats: Tots els circuits estaran protegits en origen contra els efectes de les sobreintensitats, ja siguin motivades per sobrecàrregues o curtcircuit en totes les fases mitjançant la instal·lació d'interruptors automàtics magnetotèrmics o fusibles calibrats, a l'origen dels circuits i a les derivacions dels mateixos quan sigui convenient. Aquests tallaran totes les fases i el conductor de retorn o neutre. El calibre d'aquestes proteccions serà l'adequat per protegir de la forma més eficient als usuaris, aparells i instal·lacions. El dimensionat dels conductors es realitza tenint en compte les intensitats màximes admissibles, les quals es troben a les taules del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió. - Protecció contra contactes indirectes: Es realitza mitjançant la posada a terra de les masses metàl·liques i l’acció de dispositius de tall per intensitat de defecte, utilitzant interruptors diferencials de tall omnipolar en el cas de circulació d’un corrent a terra de valor superior a la sensibilitat dels interruptors. La sensibilitat d'aquests interruptors serà de 30 mA per als circuits d'enllumenat i de 300 mA per als circuits de força. Totes les masses s’uniran al conductor de protecció mitjançant la presa de corrent o del born de terra del receptor. A la línia de terra s’uniran també totes les estructures, els suports i els altres elements metàl·lics. Aquestes unions d’equipotencialitat s’efectuaran amb conductor de coure de secció mínima de 2,5mm2 si és amb aïllament i mínima de 6mm2 si és conductor nu. - Protecció contra contactes directes: Aquest va incorporada en els equips elèctrics i en la instal·lació, per la inaccessibilitat de les parts en tensió, bé per allunyament, interposició d’obstacles o pel recobriment de les parts actives mitjançant aïllament adequat.



L'esquema de la distribució elèctrica així com la ubicació de les proteccions pertinents, respon al criteri de què en cas de produir-se alguna errada en la instal·lació o els receptors connectats a la mateixa, només quedi temporalment inutilitzada la zona afectada per l'avaria, mantenint-se la resta de la instal·lació en perfecte funcionament. Per a circuits de força motriu els interruptors automàtics de protecció respondran a una corba de dispar lenta, per a evitar la seva acció sobre la posada en marxa dels motors que protegeix. Xarxa de terra La posada a terra té per objecte, principalment, limitar la tensió que amb respecte a terra puguin presentar en un moment donat les masses metàl·liques, assegurar l'actuació de les proteccions i eliminar o disminuir el risc que suposa una avaria en el material utilitzat. Xarxa de terra de baixa tensió. Aquesta xarxa de terra estarà composada per la unió de les següents: - Xarxa de terra de l'edifici: Tots els aparells, endolls i parts accessibles de la instal·lacions aniran connectats a terra a través de la xarxa de terra, formada por un anell perimetral amb conductor de coure de 50 m2 de secció i piquetes de coure de 2 m de llarg i 14 mm de diàmetre, unint entre sí tota l'estructura metàl·lica, mitjançant soldadures d'alt punt de fusió. En aquest anell es disposarà un pericó preparat per realitzar els amidaments a terra, que enllaçaran la xarxa amb el quadre general de distribució a través de la caixa de separació i comprovació. A la xarxa de terra general es connectarà tot el sistema de canonades metàl·liques accessibles, destinades a la conducció, distribució i desguàs d'aigua o gas de l'edifici. Tota massa metàl·lica important existent a la zona de la instal·lació. Es connectaran a terra tots els armaris dels quadres elèctrics. Tanmateix aquests armaris hauran disposar d'una barra col·lectora de terra. - Xarxa de terra equipotencial piscina: Tots els conductes metàl·lics, canonades, armadures de les estructures de la piscina, així com les parts metàl·liques d'escales, trampolins, etc., aniran connectades a terra a través de la xarxa de terres formada per un anell perimetral al voltant de cada piscina de cable de coure nu 50 mm2 de secció i piquetes de coure de 2 m de llarg i 14 mm de diàmetre que unirà totes les parts metàl·liques de la piscina amb soldadures d'alt punt de fusió aquesta xarxa anirà connectada a la xarxa general de terra. Es muntarà un pericó registrable preparat per realitzar la mesura de la terra. Es connectarà a la xarxa de terra les estructures metàl·liques dels ascensors amb cable de coure un de 50 mm2 de secció. Es connectarà a terra el pal d’antenes mitjançant soldadura d’alt punt de fusió i amb conductor de terra de 6 mm2 de secció com a mínim. La instal·lació serà vista, partint de la punta de captació fins el punt de posada a terra, fixada en la coberta de l’edifici mitjançant grapes i guies amb aïlladors. A una altura de dos metres de la superfície del terra, es col·locarà un tub de protecció d’acer galvanitzat de 48mm de diàmetre. La resistència elèctrica del conductor des de la punta de captació fins el punt de posada a terra, té que ser inferior a 2Ω. La toma a terra serà la del edifici, de tal manera que es preveurà una resistència a terra d’aquest de 15Ω com a màxim. S’instal·larà un dispositiu de tall del circuit de terra als punts de posta a terra, allotjat a l’interior d’una caixa de connexió al Q.G.D i accessible únicament pel personal autoritzat, de forma que permeti mesurar la resistència de la presa de terra. Il·luminació d’emergència Segons es disposa a la Instrucció Complementària ITC-BT-28, al tractar-se d’un local de pública concurrència, harurà de dispossar d’ellumenat d’emergencia. Aquest enllumenat te per objecte garantir, en cas de fallar l’enllumenat general, la il·luminació als locals i accessos fins a les sortides, per una eventual evacuació del públic o il·luminar altres punts que es senyalin. L’alimentació serà automàtica amb tall breu. Es disposaran d'aparells autònoms d'emergència previstos per entrar en funcionament automàticament al produir-se un tall dels enllumenats generals o bé quan la tensió d'aquests baixi un 70% del seu valor nominal. Aquests aparells tindran una capacitat suficient per subministrar una potència de 10W durant una hora amb rendiment lumínic no inferior a 10 Lm/W. Tota lluminària d’emergència i senyalització disposarà del grau de protecció i classe d’aïllament d’acord al seu lloc d’ubicació, segons el REBT. La instal·lació complirà les següents condicions se servei, durant 1 hora com a minim, a partir de d’intensitat en que tingui lloc la fallada: Proporcionarà una il·luminància de 1 lux, com a mínim, en el nivell del terra en els recorreguts d’evacuació, mesurat en l’eix dels passadissos i escales, y en tot punt quan aquests recorreguts vagin per espais diferents als anomenats. La il·luminància serà com a mínim de 5 lux en els punt en els que estiguin situats els equips de les instal·lacions de protecció contra incendis que exigeixen utilització manual i en els quadres de distribució de l’enllumenat. La uniformitat de la il·luminació serà proporcionada en los diferents punts de cada zona tal que el quocient entre la il·luminació màxima i la mínima sigui menor que 40. Es disposarà d’un enllumenat anti-panic o ambient que proporcionarà una il·luminància horizontal mínima de 0,5 lux en tot l’espai considerat, des de el terra fins a una alçada de 2m. La relació entre il·luminància màxima i la mínima a tot l’espai considerat serà menor de 40. El número de lluminàries d’emergencia màxim a la mateixa línia no serà superior a 12, i la protecció per les mateixes no serà superior a 6A.

7.6.7. Proves. Abans de la posada en marxa de la instal·lació es realitzaran les següents proves: - Mesura d'aïllament i rigidesa dielèctrica. - Mesura de la resistència de terra. - Mesures de fuites per cada un dels diferencials de la instal·lació. 7.6.8. Càlcul elèctric. Càlcul dels circuits Es calculen seguint la normativa respecte a caigudes de tensió admissibles i intensitats màximes admissibles. Les expressions utilitzades són: Sistema monofàsic: P = VI cosϕ SVC

LPtdc ×××× 2 = ...

Sistema trifàsic: P = 3 VI cosϕ SVC

LPtdc ××× = ...

P = Potència en W L = Longitud circuit en m. I = Intensitat elèctrica en A. V = Tensió en V. Cosϕ = Factor de potència C= Conductivitat del coure igual a 56 m/Ωmm2. c.d.t. = Caiguda de tensió en V S = Secció en mm2. A l'annex de càlcul es reflexen els resultats obtinguts, on es detallen les seccions, proteccions, caigudes de tensió, longituts i potències de les diferents línies elèctriques de la instal·lació projectada. Aquests resultats han estat majorats en 1,8 i 1,25, segons siguin làmpades de descàrrega o electromotors respectivament les que alimenten les línies calculades. 7.6.9. Mecanismes. Els interruptors, commutadors i altres mecanismes, tindran una capacitat mínima de 10 A a 250V, del tipus superfície i/o encastat. Les preses de corrent seran de 16 A amb presa de terra incorporada en muntatge superficial i/o encastat. Per a llocs de treball i generals seran del tipus Schuko i les de corrent interromput seran de color vermell. En la zona de gimnas s’ha previst la instal·lació d’unes caixes equipades amb 4 bases shoko de 2 pols mes terra, les quals estan protegides amb un magnetotermic DPN i rele diferencial, aquestes proteccions estan ubicades en la mateixa caixa. Per una millor protecció i localització d'avaries, cada interruptor o presa de corrent disposarà d'un tallacircuit adequat, encara que la derivació disposi de protecció pròpia. Tot mecanisme respondrà al grau d'estanquitat necessari corresponent a la zona on s'ubica, segons el REBT. Els endolls per a neteja disposaran de tapa de protecció. En els despatxos els interruptors es col·locaran a 1,3 metres d’altura mínima. En els asseus els interruptors es col·locaran a una altura mínima d’1,5 metres. A la zona de la piscina no s'instal·larà cap presa de corrent a menys de tres metres de la vora de la piscina, i les que vagin situades a major distància disposaran d'un interruptor de tall omnipolar que permetrà deixar-les sense tensió quan no hagin de ser utilitzades. 7.7. INSTAL·LACIÓ D’IL·LUMINACIÓ. 7.7.1. Objecte. L’enllumenat de l’edifici s’ha previst per atendre les necessitats normals de la feina que es fa a cada local de les dependències, així com les que es generin en cas de manca de subministrament o emergència. Amb aquesta finalitat l’edifici disposarà dels següents sistemes d’enllumenat:



Enllumenat normal: serà l’encarregat de l’enllumenat de tot l’edifici en condicions normals de funcionament i estarà format bàsicament per llumeneres amb làmpades fluorescent. Enllumenat d’emergència: en el cas de manca de subministrament elèctric o quan el valor de la tensió sigui inferior al 75% de la nominal, el sistema d’enllumenat d’emergència es connectarà automàticament, i proporcionarà l’enllumenat suficient per a l’evacuació del local si fos necessari. Aquest sistema estarà format per kits d’emergència amb autonomia mínima d’una hora. Enllumenat permanent de senyalització: aquest sistema indica permanentment de manera lluminosa les sortides d’evacuació i altres punts de seguretat, tant si hi ha subministrament normal d’energia, com si no. Es fa amb aparells autònoms de senyalització i es disposaran convenientment segons la normativa vigent. L'estudi de la il·luminació té per objecte aconseguir en els diferents espais una intensitat lumínica corresponent a la funció que es va a desenvolupar repartida amb una uniformitat superior al 50% a tot l'espai. 7.7.2.Nivell d’il·luminació. Els requeriments de llum artificial a utilitzar, s'indiquen en el següent quadre: Vestuaris Nivell mig d'enllumenat: 283 lux uniformitat 50% Tipus de làmpada: Làmpada fluorescent 32W . Pàrquing exterior Nivell mig d'enllumenat: 61 lux uniformitat 12% Tipus de làmpada: Halogenurs metàl·lics. Pavelló Nivell mig d'enllumenat: 365 lux uniformitat 53% Tipus de làmpada: Làmpada fluorescent 58W i 5200 lúmens. Pàrquing Nivell mig d'enllumenat: 130 lux uniformitat 54% Tipus de làmpada: Làmpada fluorescent 58W i 5200 lúmens. Rocodrom Nivell mig d'enllumenat: Terra: 361 lux uniformitat 27% Paret:: 432 lux uniformitat 27% Tipus de làmpada: Làmpada d’halogenurs metàl·lics de 150W 13250 lúmens. 7.7.3. Enceses. Des del quadre d’enceses es governaran les enceses i apagades de les línies d'enllumenat que disposin de contactor, tal i com es reflexa a l'esquema elèctric. L’encesa es realitzarà amb un commutador amb posicions zero, manual i automàtic situat al quadre de enceses, aquest polsador disposarà d’un pilot que indicarà si aquest determinat circuit de il·luminació esta encès o apagat, en posició automàtic les enceses es poden realitzar des del sistema de gestió. A les zones generals la instal·lació d'enllumenat s'ha dividit en tres circuits independents, un per encesa, de manera que la fallida en un d'ells no afecti a més de un terç de les lluminàries, complint així la ITC-BT-28 del REBT. 7.8. SISTEMES DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS. El present capítol de Prevenció d'Incendis tracta de les instal·lacions necessàries per la protecció i extinció d'incendis de l'edifici motiu d'estudi. L'edifici es dividirà en diferents sectors d'incendi segons els usos que tingui cada zona. Les conduccions de ventilació i climatització disposaran, als punts on travessen sectors d'incendi, de dispositius d'obstrucció automàtica que aïlli la zona on s'ha declarat l'incendi. Així mateix, l'estat de les comportes tallafocs quedarà reflectit a la central d'incendis, mitjançant indicadors de final de carrera col·locats a les comportes. En aquest projecte es tindrà en compte tant la piscina com la part del pavelló el qual es reforma. En quant al sistema de detecció i alarma s’ha optat per fer una instal·lació inter-relacionada. 7.8.1. Prescripcions reglamentàries. - Ordre 24 d'octubre 1.979 del Ministeri de Sanitat i Seguretat Social (B.O.E. número 267 del 7 de novembre 1.979).

- Reial Decret 2059/81, 10 d'abril (B.O.E. número 224 i 225 del 18 i 19 de setembre 1.981). - Reial Decret 2816/82, 27 d'agost, Reglament General de policia d’espectacles públics i activitats recreatives. - Es compliran les prescripcions contingudes a la Norma Bàsica de l'Edificació: "Condiciones de protección contra Incendios en Edificios", NBE CPI-96" - Es complirà el Reglament de instal·lacions de protecció contra incendis (R.D. 1942/1993 de 5 de novembre). - Norma UNE 100 100. Conduccions. Condicions particulars, CPI-96 Les diferents zones i usos de l'edifici pertanyen als següents grups de Condicions particulars, de la NBE-CPI-96. A continuació es justifica el compliment de la normativa NBE-CPI-96, detallant els diferents apartats que cal referenciar: Capítol 1. Objecte i aplicació Art.2 Àmbit d’aplicació

D.2.2 Ús Esportiu S’assimilarà l’ús de pública concurrència.

Capítol 5. Instal·lacions de protecció contra incendis Art.20 Instal·lacions detecció, alarma i extinció d'incendis

20.1. Extintors portàtils

S'instal·laran extintors portàtils de eficàcia mínima 21A-113B en nombre suficient per a que el recorregut real des de qualsevol origen d'evacuació a un extintor no superi els 15m en locals de risc mitjà o baix.

20.2. Columna seca La instal·lació de columna seca no és preceptiva. 20.3. Instal·lació

B.I.E. La instal·lació de B.I.E. és preceptiva ja que la superfície és superior a 500 m2.

20.4. Detecció i alarma

La instal·lació de detecció i d’alarma és preceptiva ja que la superfície és superior a 500 m2.

20.5. Alarma La instal·lació d’alarma és preceptiva ja que la superfície és superior a 500 m2.

20.6. Ruixadors automàtics d'aigua

No es preceptiva.

20.7. Extinció automàtica per haló o CO2.

No es preceptiva.

Art.21 Enllumenat d'emergència

L'edifici comptarà amb l'enllumenat d'emergència i senyalització descrit a l'apartat d'electricitat.

Art.22 Ascensor d'emergència

No es preceptiva.

7.8.2. Descripció de la instal·lació. Extintors mòbils S’instal·laran extintors portàtils en nombre suficient per a que el recorregut real des de qualsevol origen d'evacuació a un extintor no superi els 15m en locals de risc mitjà o baix, i de 10 m en locals de risc elevat. S’instal·larà el tipus d'extintor adequat, en funció de les següents classes de focs: - Classe A: Foc de matèries sòlides, generalment de naturalesa orgànica, on la combustió es realitza normalment amb formació de brases. - Classe B: Foc de matèries líquides. Els extintors es situaran conforme als següents criteris: - On existeixi una possibilitat més gran d'originar-se un incendi, pròxims a sortides dels locals i sempre en llocs de fàcil visibilitat i accés. - Els extintors portàtils es col·locaran sobre suports fixats a paraments verticals o pilars, de forma que la part superior de l'extintor quedi com a màxim a 1,70m. del terra. - Els extintors que siguin subjectes a possibles danys físics, químics o atmosfèrics deuran estar protegits. Es situaran extintors adequats al costat d'equips o aparells amb especial risc d'incendi, com transformadors, motors elèctrics, quadres de maniobra i control. Boques d'incendi equipades Les boques d'incendis seran de 25 mm i estaran proveïdes, com a mínim dels següents elements: BROQUET per sortida d'aigua a raig o polvoritzada. LLANÇA amb sistema de tanca i obertura. MÀNEGA, diàmetre interior de 25 mm. Serà semirrígida no autocolapsable, deu recupera la forma cilíndrica una vegada terminada la causa del colapsament. La pressió del seu servei serà de 15 Kg/cm2 amb un marge de seguretat de 1.3, deu suportar una càrrega mínima de trencament de 1500 Kg. D'acord amb Norma UNE 23-091-79, la seva longitud serà de 20 mts.



RACOR. Segons Norma UNE 23-400-80. VÀLVULA de tanca ràpida (1/4 de volta) o de volant (2 1/4 i 3 1/2). MANÒMETRE. SUPORT MÀNEGA tipus devanadora. ARMARI amb tapa de marc metàl·lic proveïda de vidre que possibiliti la fàcil visió i accessibilitat, així com el trencament del mateix. Les boques se situaran sobre un suport rígid, de manera que el centre quedi com a màxim a una alçada de 1'5 m amb relació al terra, a la sortida de cada planta, prop de la porta i a una distància de 5 m respecte a la mateixa, sense construir obstacles per la utilització de l’anomenada porta. La xarxa de canonada serà d'acer galvanitzat d'ús exclusiu per instal·lacions de protecció contraincendis. La xarxa es protegirà contra les accions mecàniques en els punts en que es consideri oportú. La pressió dinàmica en punta de llança serà com a mínim de 3'5 kg/cm2 (344 kPa) i com a màxim de 5 kg/cm2 (490 kPa). El cabal per sota serà com mínim de 1,6 l/s. Aquestes condicions de pressió i cabal es mantindran durant una hora, sota la hipòtesi de funcionament de les dues boques hidràuliques més desfavorables. Les boques d’incendi es distribuiran de tal forma que qualsevol punt ocupable estigui cobert per la longitud de la mànega (20 metres) més 5 metres de longitud del doll d’aigua. Amb la finalitat d’abastar a les B. I. E. s’ha instal·lat un grup de pressió (GP-I) amb capacitat d’impulsar 12 m3/h a una alçada manomètrica de 64 m. c. a. Central de senyalització Un equip de control i senyalització estarà situat a la zona de control de l'edifici i permetrà la identificació òptica i acústica de la situació de l'incendi per posar en marxa les mesures de lluita contra el foc. La central escollida és una central de senyalització de perills totalment controlada per microprocessador. Disposa d'un terminal d'operació amb visualització de textos i amb possibilitats per informacions en detall i protocolització. Les seves principals característiques son: - Les zones es definiran per programació a la central de detecció. - Connexió amb el sistema de gestió centralitzat i sortida d'alarma a distància. - Es disposarà de connexió Telefónica directa amb el servei de Bombers Detectors S'empraran els següents tipus de detectors: * Detector òptic de fums Funcionament del detector de fums per la difusió de la llum. S'instal·larà als espais generals de l’edifici. * Detector termovelocimètric Serà combinat, termovelocimètric i termostàtic. Reaccionarà quan la temperatura pugi molt ràpidament o quan la temperatura sobrepassi un valor màxim. S'instal·laran als vestidors. * Detector lineal Funcionament del detector pel tall de la recepció del raig emès per la unitat emisora a la unitat receptora. Col·locats als grans espais de la pista del poliesportiu i la piscina. * Detector de CO De tecten la presència de CO a l’ambient i activen de forma automàtica els ventiladors d’extració d’aire. Es troben situats a la zona del parking, a on es produeixen aquests gasos. Polsadors d'alarma Tenen com a finalitat la transmissió d'una senyal al centre de control, de manera que sigui localitzable la zona del polsador que ha estat activada. Els polsadors han d'estar col·locats en llocs visibles. La distància més llarga a recórrer fins arribar a ells té que ser, com a màxim, de 25 metres. Els polsadors aniran protegits per un vidre per evitar que, involuntàriament, s'accioni l'alarma. Alarma S'instal·laran alarmes òptic-acústiques per tal de donar avís d'incendi interiors i exteriors als ocupants de l'edifici. Instal·lació elèctrica -Subministrament d'energia elèctrica El sistema de detecció d'incendis ha d'estar dotat, com a mínim, amb dues fonts d'alimentació independents. Una d'aquestes fonts d'alimentació estarà constituïda per un sistema general de subministrament d'energia elèctrica. La segona font d'alimentació serà un acumulador. Cada font d'alimentació permetrà, per sí mateix, el funcionament del sistema de detecció d'incendis, d'acord amb les reglamentacions corresponents. En cas de manca d’alguna de les fonts d'energia, no s'originarà tall total de subministrament, ni s'alterarà l'altra font

-Subministrament d'energia elèctrica per la xarxa Haurà d’estar dimensionat de forma que garanteixi el funcionament d'acord amb les reglamentacions. A més d'alimentar el sistema de detecció d'incendis, ha de ser capaç de subministrar el corrent de càrrega de l'acumulador. En funcionament normal, és a dir estant el sistema alimentat de la xarxa, no ha de prendre's corrent de l'acumulador, excepte per la supervisió automàtica de l'estat de càrrega de l'esmentat acumulador. A tal fi, la central de senyalització ha d’estar proveïda d'indicador de servei i dispositius de càrrega ràpida i control, pel que portarà equip per la recàrrega amb indicació d'avaria, voltímetre mesurador de la tensió de l'acumulador o senyal indicadora de l'esmentada tensió i tallcircuits. Es disposarà, a l'entrada d'energia elèctrica a l'edifici, d'un sistema general de secció que garanteixi la interrupció del subministrament de la xarxa ordinària exclusivament, sense que per això quedin interromputs els serveis de protecció contra incendis. -Connexions elèctriques L'escomesa des de la xarxa es realitzarà amb conductors de coure de 2,5 mm2 de secció, com a mínim. La línia d'alimentació de la bateria es realitzarà amb cable de 1.000 V de tensió nominal de coure de secció 2,5 mm2, com a mínim. Les connexions dels detectors amb el quadre de senyalització s'efectuaran amb conductors de coure aïllats per una tensió nominal de 750 V de 2x0,75 mm2 de secció. L’alimentació a les alarmes òptico-acústiques i detector lineal es faran amb cable de 750 V de 2 x 1,5 mm2. Totes les línies de l'estesa de cables de connexió entre el quadre i els detectors deuran estar vigilades, de forma que senyalin tant tallacircuits com interrupcions. L'estesa dels conductors es farà per tub. L'estesa de les línies es farà de forma que quedin separades de les línies de corrent industrial a una distància mínima de 10 mm. Es tindrà especial cura de que no existeixi influència inductiva a les línies d'alarma d'incendis, de forma que no pugui generar-se una excitació errònia. D'igual manera, les línies d'alarma d'incendis, es procurarà no siguin influenciades per altres instal·lacions que puguin produir humitats, influències mecàniques o químiques (per exemple instal·lacions de calefacció, etc.). Quan sigui necessari l'empalmament de les línies, aquest es realitzarà a l'interior de caixes distribuïdores, utilitzant-se borns a vís amb protecció de fils. Senyalització dels elements de protecció. Tots els elements de protecció contra incendis s’han de senyalitzar quan no siguin fàcilment visibles des d’algun punt de la zona protegida. Les senyals seran les definides en la norma UNE 23 033 i la seva mida serà l’indicat en la norma UNE 81 501, la qual estableix que la superfície de cada senyal, en m2 sigui, almenys, igual al quadrat de la distància d’observació, en metres, dividida per 2.000. 7.9. SISTEMA GESTIÓ TÈCNICA. 7.9.2. Descripció de la instal·lació. El sistema de control i gestió centralitzats tindrà les següents funcions ja sigui per zones o per equips: Funcions de control. El sistema permetrà a l’operador modificar ajustos sobre les instal·lacions controlades, estats i ordres de funcionament dels equips del tipus paro/marxa, modificació de consignes. Funcions de temporització. Mitjançant aquestes funcions l’operador podrà programar horaris de funcionament de les instal·lacions, programar dies d’ús especial de les instal·lacions, programar períodes de vacances i realitzar el canvi hivern/estiu. Funcions de gestió. L’operador podrà conèixer l’estat de la instal·lació, obtenir els temps acumulats de funcionament dels equips, l’evolució així com el rendiment dels equips i els consums energètics. Dades que permetran obtenir un aprofitament òptim dels sistemes i dels consums energètics dels mateixos. Funcions de monitorització d’alarmes. En tot moment el sistema ha de ser capaç d’indicar totes les anomalies que es detectin en la instal·lació, així com prendre les decisions per a evitar futurs danys. El sistema serà de tipus modular, permetent l’expansió en capacitat i funcionalitat mitjançant l’addició de sensors, actuadors, reguladors distribuïts i estacions de treball. El disseny de l’arquitectura del sistema permetrà la independència de qualsevol dispositiu aïllat, de cara a l’execució del control o a la gestió d’alarmes. Cada unitat de control operarà independentment mitjançant l’actuació d’un control propi específic, de la seva gestió d’alarmes, dels seus sistemes d’entrades i sortides, i del seu arxiu de dades històriques. El mal funcionament de qualsevol dels seus components o la desconnexió de la xarxa de comunicacions, no implicarà la interrupció de l’execució de les estratègies de control en aquests dispositius de regulació i control. De manera distribuïda per tot l’edifici i units mitjançant un BUS, generalment RS-485, es col·locaran els diferents reguladors, tots ells intel·ligents, responsables finals de la regulació i el control de les instal·lacions. La unió física entre les instal·lacions i el sistema de gestió tècnica es realitza mitjançant la unió elèctrica dels reguladors amb els elements de camp. Aquests enviaran informació al sistema de control, o actuaran sobre els diferents elements de les instal·lacions segons les ordres rebudes des del sistema intel·ligent. 7.9.4. Paràmetres de la regulació



A continuació es detallen els paràmetres i criteris del funcionament del sistema. Unitats climatitzadores Les unitats climatitzadores son utilitzades pel preescalfament de l’aire de ventilació, seran regulades mitjançant vàlvules de tres vies proporcionals. El sistema de gestió regularà i controlarà el funcionament de cada element d’aquestes màquines (ventiladors, comportes, filtres, etc.), mantenint una temperatura d’impulsió constant, marcada per consigna. Les sondes que es disposarà seran: - una sonda de temperatura d’impulsió de conducte Per altra part es tindrà en compte: - funcionament dels ventiladors de les climatitzadores - estat de neteja dels filtres d’aire de les climatitzadores El mode de funcionament serà per horari i per aturada/marxa manual. SENYAL ED EC EA SA SD ELEMENT DE CAMP Ordre/estat ventilador impulsió 1 1 Relé/Contacte L.P. Presostat del filtre d'aire 1 Presostat Tª impulsió CL 1 Sonda Tª Vàlvula 3 víes bateria calor climatizador 1 Vàlvula 3 vies Ventilació i extracció El control de la ventilació i extracció es realitzarà mitjançant control horari, aturada/marxa manual i en el seu cas per demanda de funcionament de les climatitzadores associades. Per cada element de ventilació i extracció es supervisaran els següents punts: SENYAL ED EC EA SA SD ELEMENT DE CAMP Ordre/Estat ventilació-extracció 1 1 Relé/Contacte L.P. 7.9.8. Canalitzacions. Les canalitzacions es realitzaran sota tub corrugat i/o safates, en el cas de safates aquestes podran estar compartides amb la resta d’instal·lacions de senyals dèbils. Per a les canalitzacions amb tubs s’haurà d’instal·lar caixes de registres en els trams rectes amb distàncies superiors als 10 m i a distàncies menors si els trams inclouen corbes. Per a las derivacions i registres s’utilitzaran caixes de PVC, de la mida apropiada. Les canalitzacions, derivacions i elements de camp que quedin ocults, estaran dins del possible en zones de fàcil accés i registrables. En las zones de instal·lacions on la canalització sigui de superfície i no transcorre sota canals, s’utilitzarà tub de PVC rígid, metàl·lic per a instal·lacions ignífugues o de alta resistència a impactes o tub tipus fergondur de diàmetre apropiat. S’haurà d’evitar el pas adjacent a línies d’alimentació elèctrica o per la part inferior de canalitzacions que condueixin líquids o gasos corrosius. 7.12. INSTAL·LACIÓ DE MEGAFONIA. 7.12.1. Objecte. Aquest apartat defineix els equips de megafonia i fil musical a incorporar a l’edifici motiu d’estudi en les fases corresponents 2 i 3, amb la finalitat d’incorporar un sistema de transmissió d’instruccions per a la correcta evacuació en cas d’emergència, així com la difusió de missatges de recerca, avisos generals o música ambiental. S’ha dotat d’un circuit diferent per a cada gimnàs. 7.12.2. Normativa a complir Tots els elements hauran de tenir les homologacions de la U.E. Complir amb la normativa vigent de compatibilitat electromagnètica. Les normes a complir seran les següents: - Compatibilitat electromagnètica EN-50081-1, IEC-1000 - Normativa Tècnica d’Edificació B.O.E. 13/8/74 i 20/8/74 7.12.3. Descripció de la instal·lació La instal·lació està subdividida en les següents zones: Zona 4: Vestuaris pista. Zona 5: Pista i grades. Zona 11: Pàrking. 7.12.4. Canalitzacions Les canalitzacions es realitzaran sota tub corrugat i/o safates, en el cas de safates aquestes podran estar compartides amb la resta d’instal·lacions de senyals dèbils. Per a les canalitzacions amb tubs s’haurà d’instal·lar caixes de registres en els trams rectes amb

distancies superiors als 10 m i a distancies menors si els trams inclouen corbes. Per a les derivacions i registres s’utilitzaran caixes de PVC, de la mida apropiada. Les canalitzacions, derivacions i elements de camp que quedin ocults, estaran dins del possible en zones de fàcil accés i registrables. S’haurà d’evitar el pas adjacent a línies d’alimentació elèctrica o per la part inferior de canalitzacions que condueixin líquids o gasos corrosius. Les caixes de derivació portaran grafiat amb lletra no esborrable en les tapes a quina instal·lació pertanyen, i la identificació dels circuits que en ella deriven. La distribució de senyals dels amplificadors als altaveus es realitzarà a través de línies de 100V mitjançant cable bicolor negre-roig amb una secció mínima de 1.5mm2 interconnectats en paral·lel, podent-se realitzar derivacions. Els altaveus disposaran de transformador d’impedàncies amb sortides de potència seleccionables, en les proves finals s’ajustarà la connexió de potència al transformador en el cas de que els nivells sonors no siguin satisfactoris. 7.12.5. Condicions de instal·lació La distribució d’altaveus es realitzarà segons els següents criteris: Garantir un nivell mínim de 6dB sobre el soroll ambient. Evitar l’emmascarament per reverberació, el que s’aconseguirà utilitzant un major nombre d’altaveus treballant a una potència menor. Evitar la radiació directa sobre superfícies amb un elevat índex de reflexió. Radiació directa sobre els oients o públic del local. En instal·lacions a l’aire lliure s’haurà de complir amb la normativa i reglamentacions determinades per les administracions locals.



8 ESTUDI DE MANTENIMENT Es desenvoluparà un Estudi de manteniment, en acabar les obres, el qual haurà de contenir les següents especificacions: INDEX Manteniment de l’estructura Estructures d’acer Estructures de formigó Manteniment dels material d’acabats Paviments i revestiments Fusteria exterior i interior Cels rasos Manteniment del equipaments exterior Subbases i paviments Tanques Instal·lacions de rec Instal·lacions d’enllumenat Manteniment de les instal·lacions Instal·lacions de fontaneria i A. C. S. Instal·lacions de Clima Instal·lacions de calefacció Instal·lacions de tractament de l'aigua, filtració i depuració Instal·lacions elèctriques i d’enllumenat Instal·lacions especials (protecció incendis, megafonía) Pla de manteniment

8.1 Manteniment de l’estructura Estructures d'acer. Les estructures d'acer, tradicionalment, són les que comporten major repercussió pel que fa a les feines de manteniment, donada la major inestabilitat de llur estructura molecular. Bàsicament, el manteniment haurà de fer front a l'oxidació i a la corrosió. Per això, cal protegir l'estructura de la intempèrie. Així, doncs, cal aplicar en totes les superfícies exposades una imprimació de pintura o producte antioxidant. Aquesta imprimació serà objecte d'un control periòdic, amb la finalitat de detectar possibles indicis d'oxidació. A tal efecte és preceptiu el compliment del següent programa d'activitats de manteniment: a) L'estructura metàl·lica és interior o no exposada a agents ambientals nocius: Haurà de realitzar-se una revisió de l'estructura cada 4 anys, detectant punts d'inici d'oxidació, en els que deurà aixecar-se el material degradat i protegir la zona deteriorada mitjançant la imprimació local de pintura antioxidant. Cada 10 anys haurà de procedir-se a un aixecament de la imprimació existent, realitzant un posterior pintat total de l'estructura. b) L'estructura metàl·lica és exterior o resta en un ambient d'agressivitat moderada: Haurà de realitzar-se una revisió de l'estructura cada 2 anys, detectant punts d'inici de l'oxidació, en els que caldrà aixecar-se el material degradat i protegir la zona deteriorada mitjançant la imprimació local de pintura antioxidant. Cada 5 anys haurà de procedir-se a un aixecament de la imprimació existent, realitzant un posterior pintat total de l'estructura. c) L'estructura metàl·lica és exterior en un ambient d'agressivitat elevada: Haurà de realitzar-se una revisió de l'estructura cada any, detectant punts d'inici de l'oxidació, en els que deurà aixecar-se el material degradat i protegir la zona deteriorada mitjançant la imprimació local de pintura antioxidant. Cada 3 anys haurà de procedir-se a un aixecament de la imprimació existent per un posterior pintat total de l'estructura. Estructures de formigó. Les parts de l'estructura constituïdes per formigó armat hauran de sotmetre's també a un programa de manteniment al llarg del temps, de manera molt semblant a l’esbossat per l'estructura metàl·lica, ja que el major nombre de patologies del formigó armat procedeix o es manifesta a l'iniciar-se el procés de corrosió de les seves armadures. D'aquesta manera serà necessari observar el següent programa de manteniment: a) L'element de formigó és interior: serà precisa una revisió dels elements als dos anys d'haver estat construïdes i, posteriorment, establir una revisió dels mateixos cada 10 anys, amb l'objecte de detectar possibles fissuracions. Si aquestes fissuracions resulten visibles per l'observador, serà convenient injectar-les o protegir-les amb algun tipus de resina epoxi per a evitar l'oxidació de les armadures. b) L'element de formigó és exterior o resta immers en un ambient humit: en aquest cas serà preceptiva una imprimació amb resina epoxi de tots els paraments després d'haver-se completat el fraguat i realitzar una revisió al cap d'un any i mig després d'haver estat construït. Posteriorment, serà preceptiva també una revisió quinquennal, detectant fissures i segellant-les amb algun tipus de resina epoxi. L'element de formigó resta exposat a un ambient d'agressivitat elevada: serà precisa una imprimació amb resina epoxi de tots els seus paraments després d'haver-se completat el fraguat, i procedir a una revisió al cap de 6 mesos després d'haver estat construït. Serà preceptiva una revisió cada 2 anys, així com una nova imprimació de pintura epoxi cada 5 anys, llevat justificació del fabricant de la resina de que aquest període de temps pugui ésser major. 8.2 Manteniment dels material d’acabat Paviments i revestiments Els materials de revestiments que mes poden degradarse pel seu manteniment es concreten en el paviments ceràmics de gres, tant els que s’ubiquen en les platges de piscines com el dels vestidors, es netejaran com a mimin un cop a la setmana mitjançant productes detergents i aigua a pressió. Las abeurades es revisaran un cop al any, fent la reposició de pastes en les juntes i substituint totes les peses trencades. Per a la resta del paviments es farà una revisió cada dos anys amb reposició de peses trencades. Les pintures i arrebossats es revisaran un cop cada dos anys. Fusteria exterior i interior. La fusteria interior es de tauler de fusta contrachapat i pintat a l’esmalt sintètic, l'envelliment del bastiments de fusta en vestidors es notable per la qual cosa s’han de repassar i pintar les parts baixes del bastiments, en contacte amb el terra un cop a l’any. La revisió de portes es farà amb la mateixa periodicitat. La fusteria exterior y les mampares interiors son d’aluminianoditzat i per tant el seu envelliment te una millor garantia de conservació que l’anteriorment dita, malgrat això, es revisaran, cada dos anys, l’estat del segellat dels vidres amb reposició amb silicona neutra els punts del segellat que presentin falta de continuïtat. Un cop cada quatre anys es farà una prova d’estanqueitat de totes les vidrieres exteriors per comprovar el seu grau d’estanqueitat. Cels rasos. Els fals sostres previstos en el present projecte son els següents: Cel-ras de plaques “Pladur” de 12mm hidrofugades en espais públics i despatxos. Cel-ras de lamel·les d’alumini col·locades sobre guies d’alumini en dutxes



Cel-ras de plaques fonoabsorvents hidrófugues tipus “Celenit” en vestidors i recinte piscines. Els fals sostres de plaques de “Pladur” son hidrofugades i es revisaran un cop cada dos anys per pintar-les i massillar les parts que puguin presentar petites fissures. Les zones d’aigües, i en especials les dutxes, son zones de gran humitat, en aquestes àrees s’ha previst un cel-ras de lamel·les d’alumini oxilacades, les quals tenen un bon comportament a l'absorció d’humitat. Es revisaran un cop cada dos anys per comprovar el seu estat de manteniment, substituint aquelles que hagin perdut parcialment el tractament oxilacat. En vestidors i recinte de piscines els fals sostres son de plaques “Celenit” hidrofugades, els quals tenen un grau d’envelliment acceptable, però que s’ha de controlar. Es farà una revisió cada dos anys del seu grau d’absorció d’humitat, per comprovar el correcte funcionament dels sistemes de renovació d’aire i deshumectació del recinte. En cas de que les plaques presenten mostres d’un envelliment prematur es revisarà la instal·lació del tractament del aire per corregir-la. Es substituiran les plaques envellides o es protegiran amb pintures acríliques les zones afectades per untats d’obra. 8.3 Manteniment de les instal.lacions Programa de manteniment de les instal.lacions Control a realitzar Periodicitat Baixa tensió i enllumenat Substitució de làmpades foses Diaria / Setmanal (làmPades de difícil accés)

Comprovació del funcionament de la commutació automàtica Mensual

Comprovació i anotació dels consums elèctrics Setmanal Comprovació de l'estat general de la instal.lació Comprovació de la resistència de terra Anual Comprovació de l'aïllament dels circuits Anual

Comprovació del funcionament dels diferencials (temps d'actuació Anual

Fontaneria (aigua freda i calenta) Verificació de temperatures d'acumulació i distribució 2 cops al dia

Substitució d'aixetes en mal estat (no funcionen o hi ha pèrdues d'aigua) Setmanal

Pasteurització de l'aigua de dipòsists i canonades per evitar la proliferació de legionel·la Setmanal

Comprovació i anotació dels consums d'aigua Setmanal

Inspecció del funcionament de les bombes: sorolls, pèrdues, etc Setmanal

Comprovació del funcionament i tarat del elements de regulació i seguretat: vàlvules de tres vies, vàlvules de seguretat, etc. Mensual

Comprovació de l'estat general de conservació de la instal.lació: corrosions, funcionament de tota la valvuleria, estat dels aillaments, etc

Anual

Climatització Verificació de funcionament dels equips i temperatures 2 cops al dia Inspecció i substitució dels filtres si escau Quinzenal Comprovació i anotació dels consums de gas Setmanal

Comprovació del funcionament i tarat del elements de regulació i seguretat: vàlvules de tres vies, vàlvules de seguretat, etc. Mensual

Comprovació de l'estat general de conservació de la instal.lació: corrosions, funcionament de tota la valvuleria, estat dels aillaments, etc

Anual

Protecció contra incendis

Comprovació del funcionament de detectors i central d'alarmes Trimestral

Revisió dels extintors Anual

Comprovació de l'estat de funcionament dels equips de boques contra incendis Anual

Comprovació de l'estat general de conservació de la instal.lació de boques contra incendis: corrosions, eventuals pèrdues, etc. Anual

Piscina

Comprovació i anotació de la temperatura, nivell de clor, pH i tramsparència de l'aigua del vas 2 cops al dia

Comprovació del funcionament de la instal.lació de tractament i filtratge 2 cops al dia

Comprovació de presions al filtres i neteja si escau Setmanal

Comprovació de l'estat general de conservació de la instal.lació de tractament: corrosions, eventuals pèrdues, etc. Trimestral



8.4 Pla de manteniment La empresa concessionària de la posta en marxa de tot l’equipament i de la seva explotació haurà de realitzar un Pla de Manteniment, de tot el conjunt de les instal·lacions, d’acord amb les indicacions descrites. Aquesta documentació deurà ser presentada a la propietat la qual, al seu temps, la subministrarà tota la documentació tècnica de la obra realment executada, amb documentació escrita i grafiada, plànols ”as built” de l’estat final de la obra, amb indicacions ubicacions i seccions de les instal·lacions ocultes, càlculs de les mateixes, materials emprats, i ubicació de quadres de comandament de les mateixes. En dit pla s'indicarà el nombre de persones destinades al seu manteniment i grau de preparació dels mateixos. Es farà un quadre revisions que haurà de realitzar-se amb seguiment per part de la propietat. 9 AVALUACIO DE L'IMPACTE AMBIENTAL DEL PROJECTE GOLBAL 9.1 Dades generals del projecte (En negreta les tasques que corresponen a les presents fases de projecte (FASES 2 i 3) 9.1.1 Descripció: El projecte correspon al nou complex esportiu municipal de Sant Celoni: Piscina coberta de 25x16,67 metres, més una d'auxiliar i annexa de 8x16,67 m, així com els serveis annexes corresponents Pista poliesportiva de 27x45 m amb els serveis corresponents Tres unitats de gimnàs Bar-restaurant Centre mèdic Aparcament cobert per a 82 cotxes aparcament a l'aire lliure per a 37 cotxes. 9.1.2 Organització responsable Nom: Ajuntament de Sant Celoni Pressupost del projecte Pressupost de les obres FASE II (Pavelló poliesportiu) en PC 3.580.160,44 Euros Risc d'accidents S'ha elaborat el corresponent Estudi de Seguretat i Salut, en el que es contemplen entre d'altres els següents riscos: risc amb elevada probabilitat i gravetat molt greu per caigudes de persones a diferent nivell i per caiguda d'objectes per desplom risc amb elevada probabilitat i gravetat greu per caigudes de persones al mateix nivell, per caiguda i per trepitjada d'objectes. Usos de sòl i generació de residus El projecte s'executa a la parcel·la situada al sector Pla de Plau. La titularitat de la parcel·la és municipal. La superfície de la parcel·la és de 8.030,70m2 i té la qualificació urbanística de solar destinat a Equipament Esportiu. Per aquest motiu, i tot i tractar-se d'una zona de baixa densitat demogràfica, la realització de les obres no implica cap afectació a un espai o paratge d'interès natural, ni al patrimoni arquitectònic o arqueològic. Com a conseqüència de les obres es generaran residus inerts que seran traslladats a punt autoritzat en virtut del que estableix la normativa vigent. Avaluació dels efectes directes o indirectes envers les persones o el Medi El projecte no genera cap tipus d'impacte negatiu envers el sòl, l'aire, les aigües, la vegetació, la fauna o bé el patrimoni (arqueològic i arquitectònic). Pel que fa a les emissions que es produiran arrel del funcionament del nou equipament, cal fer constar que són les comunes d'un centre esportiu d'ús públic: residus orgànics i inorgànics que es dipositaran en els contenidors de selectiva i rebuig ubicats a prop; aigües residuals procedents dels vestuaris que s'abocaran directament a la xarxa de clavegueram; utilització de gas natural per l'aigua calenta sanitària. El nombre d'usuaris previst és de 400 persones/dia i el consum per usuari és de 30 litres/dia Mesures previstes per reduir possibles efectes ambientals Per tal de reduir el consum energètic i d'aigua que es derivi de l'ús diari del nou complex esportiu s'han contemplat en el projecte les següents mesures. instal·lació de sistema "Presto" per al control de consum d'aigua a les dutxes

utilització generalitzada de fluorescents per a l'enllumenat general del complex sectorització de les diferents instal·lacions del complex esportiu (llum i climatització) Conclusions En funció de tot l'exposat en els punts anteriors es pot concloure que el projecte executiu del complex esportiu (FASES 2 i 3) en la parcel·la propietat de l'Ajuntament de Sant Celoni, no genera cap impacte ambiental negatiu.

Barcelona, gener de 2007. ELS ARQUITECTES AUTORS DEL PROJECTE Moisés Gallego Eduard Calafell



10. ANEXES DE MEMÒRIA a) Annexe de memòria per al compliment de l’informe de la Direcció General d’Emergències i Seguritat Civil de la Generalitat de Catalunya, a data ded 23 d’agost de 2002 El projecte incorpora les següents qüestions: 1º) S’ha disposat d’un hidrant d’incendis, segons normativa vigent, a 10 metres de l’accès principal de l’edifici. 2º) L’escala que comunica l’aparcament, amb el vestíbul principal s’ha equipat amb un vestibul d’independència, amb portes tallafocs, segons prescripcions de la NBE CPI/96 apartats G7.3.2., 10.2 i 10.3. 3º) S’ha tancat la comunicació de l’aparcament amb el sota piscina. (aquesta possibilitat està grafiada als plànols degut a les fases d’execució. El pas existent nomès es durà a terme en la fase en que no existeix l’aparcament. Després de la construcció de la segona fase aquest pas es tancarà definitivament. S’ha grafiat en plànol annexe aquesta situació . 4º) La ventilació natural de l’aparcament a l’exterior, té una dimensió de 113,10 m2, equivalent a 1.131.000 cm2, quantitat molt superior als 25cm2/1,00m2 d’aparcament que fixa la norma NBE CPI/96, no obstant això s’ha afegit un sistema de ventilació forçada amb un cabal total de 36.000 m3/hora, per mitjà de dos extractors helicoidals tubulars THGT/8-800/9/22 de 1,5 Kw segons es descriu en el plànol B6-00 5º) A la porta de sortida de l’aparcament, s’ìnclou una porta de sortida peatonal d’un metre d’amplada, amb eix vertical, en tant que la corredera serà d’accionament mecanitzat, tant des de l’exterior com des de dins de l’aparcament. 6ª Les portes d’evaquació de l’edifici es dimensionen per tenir una amplada mínima de 1,20 metres (en total es modifiquen les 3 portes dels recorreguts d’evaquació) 7º) S’ha completat la instal.lació d’extintors portàtils en la zona de vestidors de la piscina i al cos central per tal de que la distància màxima des de cualsevol punt sigui inferior a 15 metres. b) Annexe de memòria per al compliment de l’informe Tècnic del Consell Català de l’Esport de data 30 setembre 2002 Pavelló Poliesportiu 1.- S’han modificat els vestidors per tal de que es puguin inquibir els 10 m. linials de banc, aquest aument queda reflectic en els planols de planta general, en detall de vestidors i en la partida d’equipament del pressupost. 2.- Tambe s’ha incorporat la partida corresponent a l’equipament d’armaris per guardar-hi la roba dels equips en el capitol del pressupost corresponent a l’equipament esportiu. 3.- L’arrambador protector de la pista esportiva, no estaba contemplat en la paret que llinda amb els vestidors donat que es tracta de l’espai sota les futures grades retractils. No obstant aixó s´ha modificat el projecte en el planols de revestiments i en la partida corresponent del pressupost per tal de dotar aquesta paret amb arrambador de protecció. De la mateixa manera s’han modificat els plànols de fusteria corresponents per col.locarles al mateix pla de l’arrambador. 4.- Se’ns demanen 6 fases d’encesa a base de dos nivells (200 i 400 lux) per a cada una de les tres parts de la subdivisió del pavelló. Inicialment no estaba contemplada aquesta possibilitat i es modifiquen els plànols corresponents d’iluminació. 5.- A la façana sud del pavello s’han afegit finestres tipus “Hervent” per tal de augmentar la ventilació naturtal creuada, superior al 2% de la sup. del pavelló, els cambis han afectat als plànols generala i pressupost de fusteria exterior. 6.- El vestidors s’ han equipat amb una pressa d’aigua situada al costat dels lavabos per a la neteja dels mateixos, aquest cambi afecta als plànols de fontaneria i la partida corresponent del pressupost.

Barcelona, gener de 2007.

ELS ARQUITECTES AUTORS DEL PROJECTE

Moisés Gallego Eduard Calafell

Octubre 2006 PROJECTE DE COMPLEX ESPORTIU ... - Sant Celoni · 1 GENERALITATS. 1.1 Antecedents...

Documents

Transcript of Octubre 2006 PROJECTE DE COMPLEX ESPORTIU ... - Sant Celoni · 1 GENERALITATS. 1.1 Antecedents...