OBJECTIUS GENERALS DE L’ÀREA DE LLENGUA EDUCACIÓ … · de classe, raça, sexe, creences, etc....

OBJECTIUS GENERALS DE L’ÀREA DE LLENGUAEDUCACIÓ PRIMÀRIA

En finalitzar l’etapa, l’alumne/a ha de ser capaç de:

1 Tenir competència comunicativa plena en el llenguatge oralcom a mitjà de realització personal i social, com a base de lafixació del pensament i com a punt de referència per a l’adqui-sició i enriquiment del llenguatge escrit.

2 Comprendre i expressar-se amb adequació al mitjà oral oescrit, al tipus de missatge i a les necessitats escolars i socialsde l’edat.

3 Adquirir l’habilitat lectora i, a partir de diverses fonts impre-ses, avançar progressivament en la fluïdesa i en la bona com-prensió del text escrit com a font de plaer i de coneixements icom a ampliació del repertori lingüístic.

4 Conèixer les convencions gràfiques de l’escriptura i aplicar-les gradualment en tot tipus de producció escrita.

5 Assegurar el lèxic fonamental i ampliar-lo i enriquir-lo en lamesura que es diversifiquen els seus coneixements i els seusàmbits d’expressió personal.

6 Observar el funcionament de la llengua tant per organitzar laseva expressió, segons la seqüència lògica de les idees, comper adonar-se de totes les possibilitats expressives i lúdiquesdel llenguatge.

7 Expressar-se per escrit utilitzant tècniques diverses (descrip-ció, diàleg, carta…) amb finalitats també diverses (fabulació,simulació de situacions comunicatives, expressió de vivències…).

8 Descobrir en el llenguatge i en les seves manifestacionsorals, escrites i audiovisuals, un vehicle d’accés i participació enel patrimoni cultural català, i a través d’aquest introduir-se ad’altres cultures.

9 Conèixer la varietat estàndard de la llengua castellana demanera que pugui utilitzar-la com a font d’informació i vehicled’expressió.

10 Conèixer i fer servir adequadament el català, el castellà i, siescau, l’aranès, bo i eliminant progressivament les interferèn-cies entre els sistemes lingüístics esmentats.

11 Mostrar sensibilitat, respecte i interès per les manifestacionslingüístiques i culturals que li faciliten el domini d’altres llen-gües, tot ampliant les modalitats de relació i de millora de laseva capacitat intel·lectual.

12 Reflexionar sobre la llengua i es seu ús i desvetllar el sentitcrític envers expressions que comporten discriminació per raóde classe, raça, sexe, creences, etc.

ObjectiusCICLE SUPERIOR

13

Ús i comunicació: llengua parlada

� Interpretar seqüències d'ordres de comple-xitat diversa.

� Reconèixer els diferents factors que definei-xen una situació comunicativa: emissor,receptor, context i funcionalitat.

� Reconèixer i interpretar els missatgessonors, visuals i gestuals que acompanyenels missatges orals.

� Comprendre relats, explicacions i argumen-tacions de models i estructures de comple-xitat diversa, amb presència o absència del'emissor i amb suport visual o sense.

� Sentir la necessitat de saber escoltar percomprendre, per informar-se i per poderparticipar posteriorment en la conversa.

� Respectar el torn de paraula i valorar lesidees i les intervencions dels altres.

� Prendre una actitud crítica raonada davantles situacions comunicatives en les qualsl'alumne fa de receptor.

� Tenir interès a participar i fer-se entendre endiverses situacions comunicatives.

� Produir de manera ordenada i coherentmissatges orals: conversa, explicació defets i vivències, exposició de temes, des-cripció, comunicació d'instruccions, narra-ció de contes, participació en debats, etc.

� Descriure oralment, amb precisió i concisió,objectes i situacions coneguts, i saber-nefer ampliacions.

� Resumir, seguint pautes, un missatge oralnarratiu o una exposició breu.

� Mantenir una actitud favorable a participaren dramatitzacions.

� Delectar-se en la declamació.� Dramatitzar contes, històries, peces teatrals

breus, etc. amb una dicció, una entonació iuna postura corporal adients a la situaciócomunicativa.

� Memoritzar i recitar poemes, textos breus icançons especialment relacionats amb lacultura i les tradicions pròpies de Catalunyai de les altres zones de parla catalana.

� Llegir en veu alta, després de la preparaciónecessària, textos escrits, utilitzant l'entona-ció i la dicció adequades.

� Tenir en compte l'ordre, la claredat i lacoherència en l'expressió oral.

� Transformar un mateix missatge d'acordamb les diferents situacions comunicatives.

� Aplicar els registres d'ús adequats a lesdiverses situacions comunicatives.

� Ser conscient de la importància de dominarla llengua oral per poder comunicar-se ade-quadament amb els altres.

� Ser conscient de la diversitat lingüística idialectal i respectar-les.

� Adonar-se de les diferències entre un textoral i un text escrit.

� Elaborar missatges orals a partir de missat-ges escrits de tipologia diversa i viceversa.

� Estar sensibilitzat davant les manifestacionsliteràries.

Us i comunicació: llengua escrita

� Valorar el text escrit com a instrument decomunicació i font d'informació.

� Llegir mentalment i expressivament textos,en prosa i en vers, de tipologia diversa.

� Aplicar les estratègies i habilitats necessàriesper a una bona comprensió i rapidesa lectora.

� Reconèixer la idea fonamental en textos illibres.

� Identificar els diferents tipus de textossegons la seva funcionalitat i presentació:literaris i científics.

� Reconèixer l'estructura de diferents tipus detextos.

� Recrear-se en la lectura com a font de plaeri d'informació.

� Practicar la lectura i la recerca d'informacióa les biblioteques.

� Saber utilitzar els indicadors externs d'unllibre o text (títol, índex...), que faciliten larecerca d'informació i la comprensió.

� Practicar el sentit crític i el respecte davantles diferents produccions escrites.

� Elaborar textos de tipologia diversa a partirde diferents models: anuncis, notícies perio-dístiques, cartes, receptes de cuina, etc.

� Expressar per escrit una història seguint-neles parts fonamentals: plantejament, nus idesenllaç.

� Descriure llocs, ambients, persones, objec-tes... utilitzant diferents recursos descriptius.

� Elaborar textos espontanis, creatius i imagi-natius.

CICLE SUPERIOR

Objectius

14

OBJECTIUS REFERENCIALS DE CICLE SUPERIOR

ObjectiusCICLE SUPERIOR

15

� Elaborar produccions que combinin dife-rents recursos comunicatius: còmics,murals, cartells, etc.

� Executar i elaborar jocs lingüístics dememòria, agilitat, reescriptura, creació iprecisió.

� Organitzar els textos propis de maneraordenada, tenint en compte espais, marges,títols, etc.

� Utilitzar esquemes, gràfics, resums, subrat-llat, etc. com a tècniques d'estudi.

� Valorar l'estètica i la pulcritud dels escrits.� Tenir una actitud favorable i crítica davant

els mitjans de comunicació orals i escrits.

Treball sistemàtic: lèxic

� Conèixer i utilitzar amb precisió i correccióel vocabulari propi de l'edat i la terminolo-gia d'altres àrees.

� Identificar les relacions entre els mots ate-nent a la seva forma i al seu significat.

� Experimentar els recursos lingüístics quegeneren nou vocabulari: prefixació, sufixa-ció, composició.

� Utilitzar la comparació per ampliar o especi-ficar el valor semàntic dels mots.

� Reconèixer i utilitzar sinònims i antònimsadients a diferents contextos.

� Identificar i memoritzar elements lexicalitzatsde la llengua (locucions, frases fetes, fórmu-les) i utilitzar-los com a recurs expressiu.

� Distingir els diferents significats d'unaparaula polisèmica.

� Diferenciar el sentit real i el sentit figurat deparaules i expressions usuals i utilitzar-losen contextos adequats.

� Experimentar el maneig de diccionaris.� Habituar-se a manejar diccionaris per trobar

el significat de les paraules, la seva ortogra-fia, etc.

� Mostrar interès per ampliar el vocabulari ivalorar l'ús dels elements lingüístics apre-sos.

� Recrear-se amb els jocs de paraules com afont d'enriquiment i gaudi.

Treball sistemàtic: ortografia i fonètica

� Distingir, comparar, classificar i reproduirels diferents sons vocàlics i consonàntics.

� Relacionar grafia/so dins la tira fònica.� Interessar-se per una pronúncia correcta.

� Distingir les síl·labes d'una paraula i indicar-ne la tònica.

� Identificar diftongs.� Induir normes ortogràfiques fent ús de l'ob-

servació de les regularitats en l'escriptura.� Ser conscient de la importància de la

correcció ortogràfica en l'expressió escrita.� Utilitzar normes ortogràfiques bàsiques:

• apostrofació• plurals• emmudiments• ensordiments• homòfons• z/s/ss/c/ç• dígrafs: ix, tj, tg, tx, ig• altres consonants problemàtiques• accentuació: paraules agudes, planes i

esdrúixoles• accent diacrític• dièresi

� Utilitzar els recursos diversos per compro-var l'escriptura correcta de les paraules: úsde diccionaris, enciclopèdies i altres mate-rials de consulta.

� Estar predisposat a recórrer als diferentsmaterials de consulta per solucionar proble-mes ortogràfics.

Treball sistemàtic: gramàtica

� Experimentar la relació de concordançadins de l'oració:• subjecte/predicat• determinant/nom/adjectiu

� Reconèixer el subjecte de les oracions ambsubjecte el·líptic.

� dentificar dins de l'oració les categories gra-maticals de nom, determinant, adjectiu,verb, pronom i adverbi.

� Identificar dins de l'oració el nucli i els com-plements del SN i el nucli i els comple-ments del SV.

� Aplicar la forma verbal adient dins de lafrase.

� Aplicar substitucions pronominals.� Precisar i ampliar una idea amb l'ús de con-

nectors i d'altres recursos lingüístics (adjec-tivació, complementació).

� Valorar positivament l'observació i l'experi-mentació pel que fa a l'estructura i al fun-cionament del llenguatge.

� Valorar positivament la correcció gramati-cal.

Programació de contingutsCICLE SUPERIOR

23

1 El venedor de pluges

El text narratiu. La precisió en el significat. Forma de lesparaules que apareixen al diccionari. Text per jugar: L’horari. Elplantejament d’una història. La llengua com la forma decomunicació més perfecta. Els sons vocàlics.

2 El missatge misteriós

El text narratiu. Els camps lèxics. Usos del diccionari. Jocs dellengua: Alfabets inventats. L’escenari de la història. Elsconstituents de l’oració: el subjecte i el predicat. La vocal neutra.

3 L’enigma de la Cova Negra

El text informatiu. Paraules sinònimes. Les diferents accepcionsd’una paraula. Text per jugar: La cartellera. La notíciaperiodística. El subjecte el·líptic. La u àtona.

4 La història d’Omar

El text narratiu. Les comparacions. Les abreviatures en elsdiccionaris. Jocs de llengua: Disfressar paraules. El retrat delspersonatges d’una història. El gènere del nom: masculí i femení.Els diftongs i els hiats.

5 La fam al món

El text expositiu. Els diacrítics. Paraules de forma i significatrelacionats. Text per jugar: L’índex. La conferència. Elsdeterminants. L’accentuació.

6 La Clara Polit i la bruixa Nicotina

El text narratiu. Les expressions. Les expressions i el diccionari.Jocs de llengua: El paper doblegat. El nus d’una història. Elsdeterminants. L’article: l’apòstrof i les contraccions.

7 La Lilí es baralla amb el seu germà

El còmic. Les paraules derivades (I). Les paraules derivades i eldiccionari. Text per jugar: L’enciclopèdia. Elements narratius delcòmic. Llenguatge del còmic. El complement del nom.Pronúncia i escriptura dels fonemes p/b, t/d, c/g a fi de paraula.

8 Poemes per a tothom

La poesia. Paraules derivades (II). Les paraules derivades i eldiccionari. Jocs de llengua: Poemes germans. Aspectes de lamètrica en els poemes. Adjectius variables i invariables. La essasonora.

9 Un bon negoci!

El text narratiu. Les paraules compostes. Les paraulescompostes i el diccionari. Text per jugar: El plànol. El desenllaçd’una història. Els títols dels relats. Les conjugacions verbals. Laessa sorda.

10 Els robots

El text informatiu. Les paraules homòfones. Les parauleshomòfones i el diccionari. Jocs de llengua: Paraules amagades.Un article de divulgació. Les idees principals i els detalls. Lesformes verbals. Els verbs irregulars. Les grafies i dígrafs j/g x/ix,tj/tg, tx/ig.

11 La caçadora

El text narratiu. Paraules amb més d’un significat. El diccionari iles paraules amb més d’un significat. Text per jugar: Els tiquets iels comprovants. El punt de vista en el relat. Els complementsdirecte i indirecte. La ela geminada.

12 L’envejós d’Alcalà

El teatre. Els barbarismes. Informació que conté una entrada dediccionari. Jocs de llengua: Els enigmes. Elements i funció deltext teatral. El complement circumstancial. Els signes depuntuació: el punt, la coma, els punts suspensius i els dos punts.

1 L’Adelaida s’estima més la mare

El text narratiu. Les onomatopeies. Les accepcions. Tex per jugar:Les guies de serveis. El temps de la història i el temps del relat.Expressions per a organitzar el temps en la narració. L’esquemade la comunicació. Les vocals àtones en les terminacions.

2 Qui té cura dels animals salvatges?

El text expositiu. Les abreviacions. Les entrades de diccionari:els exemples. Jocs de llengua: Els refranys. L’entrevista. Lesoracions impersonals. Les vocals àtones en l’arrel.

3 La segona capa

El text narratiu. Les expressions sinònimes. L’estructura de ladefinició. Text per jugar: Fitxes i carnets. Els diàlegs en el relat.El nom i els determinants. El sistema vocàlic tònic.

4 Una bona collita de poemes

La poesia. L’accent diacrític. Tipus de diccionaris. Jocs de llengua:Endevinalles i mots encreuats. Mètrica i figures retòriques en elspoemes. El complement del nom. L’accentuació.

5 Les entremaliadures de Till Òlibaspill

El teatre. Els registres lingüístics. El diccionari de sinònims iantònims. Text per jugar: Els prospectes. La representacióteatral. El verb: el mode. La dièresi.

6 La flor del lliri blau

El text narratiu. Els diminutius. Tipus de diccionaris. Jocs dellengua: Ni sí ni no. El pas del temps en el relat. El verb:l’aspecte. La formació del plural.

7 Consultar per informar-se

El text expositiu. Els augmentatius i els pejoratius. El diccionarienciclopèdic. Entrada d’enciclopèdia. Text per jugar: La invitaciópersonal i l’enciclopèdia. Estructura d’una entradad’enciclopèdia. El verb: formes no personals. La essa sonora.

8 La Cova dels Moros

El text narratiu. Precisió en el significat. Les accepcions aldiccionari. Jocs de llengua: Vocals. Les històries encastades. Elsverbs irregulars. Usos de ser i estar. La essa sorda.

9 El medalló del Sol i de la Lluna

El relat històric. Les frases fetes. Els diccionaris bilingües. Textper jugar: Les etiquetes. Característiques diferencials del relathistòric. Les nominalitzacions. El complement directe.Substitució pronominal del complement directe. Les grafies idígrafs j/g, x/ix, tx/ig.

10 El diari d’en Marcel

El text narratiu. Paraules manllevades. Diccionari de sinònims.Jocs de llengua: Concurs de paraules. El diari personal. Elcomplement indirecte. Substitució pronominal del complementindirecte. Les grafies m i n. El dígraf ny.

11 La captura de Llop Blau

El text narratiu. Les veus dels animals. La classe en lesdefinicions del diccionari. Text per jugar: El mapa. La ressenya.El llenguatge valoratiu. El complement circumstancial. Elsadverbis. Els signes de puntuació: el punt, la coma, el punt icoma, els signes d’interrogació i d’admiració.

12 I ara… passem a la publicitat!

Els anuncis. Paraules que caldria reintroduir. Joc de diccionari.Jocs de llengua: Concurs de diccionaris. El llenguatge de lapublicitat. Les oracions compostes. Els signes de puntuació: elspunts suspensisus, els dos punts, els parèntesis.

CO

NC

EP

TE

S

PRIMER SEGON

CICLE SUPERIOR

Programació de continguts

24

Lectura

• Exploració inicial dels conceptes i vocabulari bàsics per a lacomprensió del text.

• Ús d’estratègies de comprensió en la lectura del conte:formulació i comprovació d’hipòtesis, relació del text amb elpropi bagatge d’experiències i elaboració d’inferències.

• Elaboració d’una versió oral del conte a partir de l’estructura(plantejament, nus i desenllaç).

• Deducció d’informació no explícita en un text a partir d’unalectura atenta.

• Identificació del temps, lloc i personatges que apareixen en elplantejament d’una història, i observació de l’ordre en què hiapareixen.

• Ús dels determinants per a la represa de llocs i personatgesen una història.

• Ús d’estratègies de comprensió en la lectura de notícies.• Observació de les diferents maneres de presentar una notícia

per part de diaris diferents.• Reflexió sobre les actuacions i motivacions dels personatges.• Ús d’estratègies de comprensió en la lectura del text d’una

conferència.• Resum oral d’una conferència a partir de l’estructura.• Anàlisi de l’estructura d’una conferència, i comprovació dels

recursos visuals que s’hi han fet servir.• Observació dels diferents marcadors textuals utilitzats.• Identificació de les reformulacions de paraules del lèxic

científic. • Refosa en un text d’informació recollida en diferents textos.• Resum del conte a partir de la resposta a preguntes.• Deducció del que volia comunicar l’autor mitjançant el conte.• Anàlisi del nus d’una història.• Elaboració del nus d’una història a partir d’una planificació

prèvia.• Analisi d’un fragment d’un còmic per estudiar-ne els

elements.• Reflexió sobre els elements d’un còmic, per destriar on

apareix la informació, en la imatge o en el text.• Analisi i ús dels recursos utilitzats en un còmic: cartutxos,

onomatopeies, gestos, línies...• Elaboració d’un còmic a partir d’un relat escrit.• Ús d’estratègies de comprensió en la lectura de poemes.• Identificació dels elements que fan un poema divertit, trist,

emotiu, descriptiu, reivindicatiu ...• Reflexió sobre el propòsit de l’autor o autora en escriure un

poema.• Identificació, en un poema, dels elements de mètrica que el

caracteritzen.• Anàlisi d’un poema per tal de descobrir-ne els recursos

expressius.• Anàlisi i escriptura de títols de relats. • Elaboració d’un desenllaç diferent per a un relat conegut.• Ús d’estratègies de comprensió en la lectura del text

informatiu.• Comprovació que el significat global del text informatiu prové

del text principal, dels textos complementaris i de lesil·lustracions.

• Identificació dels elements bàsics i de la funció d’un articlede divulgació.

• Anàlisi d’un paràgraf per descobrir-ne la idea principal.• Elaboració d’un resum del text principal de la lectura.• Observació de la funció de la diversitat tipogràfica del text

teatral.• Relació entre la forma del text teatral i la seva funció com a

guia de la representació.

PR

OC

ED

IME

NT

S

PRIMER

Gramàtica

• Reflexió sobre la relació paraules-significat com un acordnecessari per a la comprensió entre els usuaris d’una llengua.

• Identificació del subjecte i el predicat d’una oració.• Construcció d’oracions relacionant i manipulant subjectes i

predicats.• Identificació del subjecte el·líptic en diverses oracions.• Supressió de subjectes en una sequència d’oracions.• Classificació dels noms en masculins i femenins.• Formació del femení amb certes terminacions i amb paraules

diferents.• Identificació dels determinants.• Ús correcte dels determinants davant dels noms.• Identificació d’alguns determinants quantitatius i indefinits.• Ús correcte dels determinants quantitatius i indefinits davant

dels noms.• Ús dels complements de nom per indicar les qualitats del nom.• Coordinació de complements per fer una descripció més

completa.• Canvi d’adjectius a expressions precedides de preposició.• Observació i pràctica de la concordança entre determinants,

noms i adjectius en el grup del nom.• Classificació dels adjectius en variables i invariables.• Pràctica de la concordança amb els adjectius variables i

invariables.• Observació dels canvis de forma dels verbs per expressar el

temps, la persona i el nombre.• Classificació de verbs segons la conjugació a què pertanyen.• Identificació de l’arrel i de la terminació en els verbs.• Observació i escriptura correcta de les diferents terminacions

verbals segons la conjugació.• Observació dels canvis en la forma de l’arrel en verbs

irregulars.• Identificació del complement directe i del complement

indirecte en una oració.• Observació de les informacions que aporten els diferents

complements circumstancials.• Identificació dels complements circumstancials de lloc, de

temps i de manera.• Substitució de certs complements circumstancials pels

pronoms en i hi.

Ortografia

• Identificació de les síl·labes tóniques i àtones, i dels sons igrafies vocàlics que hi apareixen.

• Identificació i escriptura de la vocal neutra.• Escriptura del so u àtona com a o o com a u en paraules que

el contenen.• Separació de síl·labes en paraules amb diftongs i hiats.• Col·locació de l’accent obert o tancat sobre les vocals

tòniques.• Accentuació de paraules agudes, planes i esdrúixoles.• Ús de p/b, t/d, c/g tenint en compte les normes ortogràfiques.• Pronúncia i escriptura correcta de la essa sonora.• Pronúncia i escriptura correcta de la essa sonora.• Identificació i ús correcte de les formes apostrofades de

l’article.• Identificació i ús correcte de les formes contractes.• Escriptura correcta de les diferents grafies amb què es

representa la essa sorda.• Pronúncia i escriptura correctes de les grafies i els dígrafs j/g

x/ix, tj/tg, tx/ig.• Pronúncia i escriptura correctes de la ela geminada.• Ús del punt, de la coma, dels punts suspensius i dels dos

punts.

25

Programació de contingutsCICLE SUPERIOR

PR

OC

ED

IME

NT

S

SEGON

Lectura

• Ús d’estratègies de comprensió en la lectura del conte.• Inferència sobre el missatge que vol transmetre l’autor.• Anàlisi d’un conte per descobrir-hi els canvis introduïts en

l’ordre cronològic dels fets.• Identificació i ús d’expressions per organitzar el temps en un

relat.• Ús d’estratègies de comprensió en la lectura d’una entrevista.• Identificació, en una entrevista, de l’entrevistador, de

l’entrevistat, del propòsit de l’entrevista, i dels possiblesdestinataris.

• Observació de les parts d’una entrevista. • Anàlisi dels recursos lingüístics propis de l’entrevista.• Resum oral del conte, des del punt de vista del protagonista.• Manipulació i interpretació d’un text funcional.• Observació dels diàlegs per descobrir-hi els diferents temps

verbals utilitzats.• Identificació del valor comunicatiu dels diferents verbs de

parlament.• Ús dels signes i dels recursos necessaris per transcriure un

diàleg.• Ús d’estratègies de comprensió en la lectura de poemes.• Anàlisi mètrica d’algunes estrofes.• Anàlisi del llenguatge poètic per descobrir-hi les figures

retòriques més habituals.• Ús d’estratègies de comprensió en la lectura del text.• Manipulació i interpretació d’un text teatral.• Observació del text teatral per descobrir-hi les indicacions

necessàries per a la representació.• Concreció dels passos necessaris per fer una representació

del text.• Identificació i ús dels elements del text dramàtic que ens

permeten dir-lo amb la pronúncia, el ritme i l’entonacióadequada.

• Ús d’estratègies de comprensió en la lectura de la rondalla.• Identificació de resums i el·lipsis en els textos narratius, i

comentari sobre la funció que hi tenen.• Identificació i ús de les expressions utilitzades per accelerar el

temps en un relat.• Manipulació i interpretació d’un text funcional.• Anàlisi d’una entrada d’enciclopèdia per descobrir-ne les parts.• Estudi i pràctica de les definicions.• Observació i ús de la represa d’un terme mitjançant un altre

de més general com a recurs per a la cohesió del text.• Elaboració d’inferències a partir de la lectura del text.• Anàlisi d’una història per descobrir-ne la principal i la inserida.• Identificació i ús de les expressions que marquen el temps

dels personatges i el de la història.• Extracció d’una història inserida en una altra o bé inclusió i

redacció d’una història en un altre relat.• Escriptura d’una història principal determinada, dins la qual

s’insertarà l’altra.• Descobriment de l’època històrica a partir dels detalls del text.• Anàlisi dels aspectes més importants del relat històric. • Estudi i pràctica de les nominalitzacions com a element de

cohesió del text. • Comentari sobre els fets que apareixen en un diari personal.• Descobriment de la personalitat del protagonista a partir de

les opinions que hi manifesta.• Observació i pràctica dels recursos lingüístics que s’usen en

un diari personal.• Anàlisi de la ressenya del llibre a què correspon la lectura per

descobrir-ne els elements.

• Anàlisi del llenguatge utilitzat en la ressenya per descriurel’argument del llibre i valorar-lo.

• Ús d’estratègies de comprensió en la lectura dels anuncis.• Comentari sobre diferents tipus d’anuncis.• Reflexió sobre la complementarietat de la imatge i el text a

l’hora de transmetre el missatge d’un anunci. • Anàlisi dels elements i la funció d’un anunci publicitari.

Gramàtica

• Identificació i reconeixement dels elements que formenl’esquema de la comunicació.

• Reescriptura d’oracions segons unes instruccionsdeterminades.

• Identificació d’oracions impersonals i d’oracions amb elsubjecte el·líptic.

• Elecció de la forma adequada d’un verb per completaroracions.

• Elecció del nom i el determinant adequats per a completaroracions.

• Manipulació i escriptura d’adjectius i complements peracompanyar noms donats.

• Identificació de l’arrel de diverses formes verbals.• Reconeixement dels modes verbals.• Classificació d’oracions segons l’aspecte del verb.• Identificació dels aspectes verbals en oracions donades.• Identificació i classificació de les formes no personals del verb.• Compleció d’oracions amb el gerundi de verbs donats.• Compleció d’un quadre amb les formes no personals de verbs

donats.• Identificació de l’arrel i la desinència de diverses formes

verbals.• Reconeixement i ús dels verbs irregulars.• Identificació i escriptura de complements directes.• Aplicació de substitucions pronominals.• Identificació i escriptura de complements directes i indirectes.• Escriptura d’oracions que responguin a una estructura

determinada.• Aplicació de substitucions pronominals.• Identificació i escriptura de complements circumstancials.• Escriptura i compleció d’oracions amb adverbis i locucions

adverbials.• Identificació d’oracions compostes coordinades i d’oracions

compostes subordinades.• Manipulació i escriptura d’oracions compostes.

Ortografia

• Les vocals àtones en les terminacions.• Reconeixement de la norma ortogràfica a partir de l’observació

de regularitats.• Classificació de paraules a partir de sons vocàlics.• Compleció de paraules amb les grafies treballades.• Aplicació de les normes d’accentuació.• Classificació de paraules en dos conjunts segons un criteri

ortogràfic.• Aplicació de la norma ortogràfica treballada en l’escriptura de

plurals de paraules donades i en la compleció d’un text.• Compleció d’uns mots encreuats amb els plurals de paraules

donades.• Classificació de paraules a partir de la discriminació auditiva

del so presentat.• Aplicació de les normes treballades a l’hora de completar un

text.• Compleció d’un text amb els signes de puntuació adequats.

Lectura

• Valoració de la lectura com a mitjà de despertar l’esperit crític icom a font de plaer i de diversió.

• Gust a usar la imaginació per afegir detalls, o buscaralternatives, a una història.

• Gust per una bona caracterització dels personatges en unahistòria.

• Valoració dels textos orals com a font d’informació.• Gust per l’escriptura com a instrument per a la creativitat.• Interès per ampliar el vocabulari.• Valoració i respecte de les diferents interpretacions que poden

fer-se d’un text.• Foment de l’interès per assistir a representacions teatrals.• Valoració de la diversitat tipogràfica com a element facilitador

de la lectura.• Valoració del còmic com a mitjà d’expressió per a narrar una

història.• Motivació per llegir poesia.• Gust a llegir poemes en veu alta, especialment davant els

companys i les companyes.• Valoració de la lectura com a instrument per a reflexionar

sobre les conseqüències de l’actuació de les persones.• Valoració dels títols com a element que aporta informació

sobre el contingut de la història.

Gramàtica

• Actitud positiva envers l’ús correcte de la llengua.• Valoració de la llengua com a sistema de comunicació.• Gust per l’anàlisi de l’estructura lingüística.• Valoració positiva de la correcció gramatical en l’acte

comunicatiu.• Interès per l’anàlisi dels recursos de la pròpia llengua.• Interès per l’experimentació en el funcionament del

llenguatge.• Acceptació de la varietat de respostes a una mateixa activitat.

Ortografia

• Interès a conèixer paraules noves i consultar-ne l’ortografia enel diccionari en cas de dubte.

• Valoració postiiva de la convenció del codi escrit.• Acceptació de la convenció del codi escrit.• Consciència de la importància de la correcció ortogràfica

correctes.• Conscienciació de la necessitat de memoritzar algunes

normes ortogràfiques.

Lectura

• Gaudi davant una manifestació literària.• Valoració de la lectura com a font de plaer i de coneixement.

Rigor en la precisió lèxica.• Valoració positiva de l’enriquiment lingüístic.• Valoració de la creativitat i la imaginació.• Valoració de la lectura de poemes com a font de plaer.• Gust per llegir peces dramàtiques.• Sensibilitat envers la lectura i l’escriptura de textos narratius

de construcció complexa.• Motivació per consultar les enciclopèdies i diccionaris

enciclopèdics com a mitjà d’aconseguir informacionsinteressants.

Gramàtica

• Valoració dels sistemes de comunicació, i especialment de lallengua parlada i escrita, com a eina per a resoldre lesnecessitats comunicatives.

• Valoració positiva de la correcció gramatical en l’actecomunicatiu.

• Gust per l’anàlisi de la pròpia llengua.• Valoració positiva dels recursos expressius propis de la

llengua.

Ortografia

• Valoració positiva de la pronúncia correcta.• Consciència de la importància de la correcció ortogràfica en

l’expressió escrita.• Acceptació de la convenció del codi escrit.• Interès per assolir una pronúncia correcta.• Interès pel coneixement del codi escrit.

AC

TIT

UD

S

PRIMER SEGON

CICLE SUPERIOR

Programació de continguts

26

CONTINGUTS OBJECTIUS

programació dels continguts i avaluació dels objectius didàctics

PRIMER CURS cicle superior

REREFONS TEMÀTIC I LÈXIC LECTURA / JOCS DE LLENGUA ELEMENTS TEXTUALS / PROJECTE D’EXPRESSIÓ GRAMÀTICA I ORTOGRAFIAFE

TS

I C

ON

CE

PT

ES

PR

OC

ED

IME

NT

SA

CT

ITU

DS

, V

ALO

RS

I N

OR

ME

S

TEMES TRANSVERSALS

• Educació per al medi ambient: ús responsable dels recursos que la natura ens ofereix.• Educació cultural: la llengua com a mitjà de comunicació social.

• Contextualització del tòpic: L’aigua.• La precisió en el significat.• Forma de les paraules que apareix en

el diccionari.

• Anàlisi dels matisos que aportenparaules de significat semblant perinterpretar-les i usar-les amb precisió.

• Descobriment de quina de les formesd’una paraula apareix en el diccionari.

• Gust per utilitzar les paraulesadequades en l’expressió.

• Conscienciació de la importància del’aigua per a la vida de les comunitats.

• Conte: El venedor depluges.

• Una autora: DolorsGarcia Cornellà.

• Jocs de llengua: Unahistòria de detectius.

• Ús d’estratègies decomprensió en la lecturadel conte.

• Elaboració d’una versióoral del conte a partir del’estructura(plantejament, nus idesenllaç).

• Interpretació d’un horaride tren per trobar lasolució d’un cas policíac.

• Valoració de la lecturacom a mitjà perdespertar l’esperit crític icom a font de plaer idiversió.

• El plantejament d’una història.• Projecte: Canviar el plantejament

d’una història.

• Reconeixement dels diferentselements que intervenen en elplantejament d’una història.

• Identificació del temps, lloc ipersonatges que apareixen en elplantejament d’una història, iobservació de l’ordre en quèapareixen.

• Ús dels determinants per a la represade llocs i personatges en una història.

• Sensibilitat envers la construcció detextos ben lligats.

• La llengua com la formade comunicació mésperfecta.

• Els sons vocàlics en lessíl·labes àtones i en lessíl·labes tòniques.

• Reflexió sobre la relacióparaules-significat comun acord necessari per ala comprensió entre elsusuaris d’una llengua.

• Identificació de lessíl·labes tòniques i delssons i grafies vocàlicsque hi apareixen.

• Identificació de lessíl·labes àtones i delssons i grafies vocàlicsque hi apareixen.

• Ús diferenciat delsarticles definits iindefinits segons cadacas.

• Actitud positiva enversl’ús correcte de lallengua.

• Analitzar els matisos que aporten paraules de significat semblant perinterpretar-les i usar-les amb precisió.

• Identificar la forma de la paraula que apareix en el diccionari.• Utilitzar les estratègies de comprensió adequades en la lectura d’un conte.• Elaborar la versió oral d’un conte a partir de les tres fases de l’estructura:

plantejament, nus i desenllaç.• Intrerpretar un horari d’un mitjà de comunicació determinat per trobar-hi

unes dades concretes.• Identificar el temps, lloc i personatges que apareixen en el plantejament

d’una història i distingir-ne l’ordre.• Utilitzar els determinants per a la represa de llocs i personatges en una

història.• Reflexionar sobre la relació paraules-significat com un acord necessari per a

la comprensió.• Identificar les grafies i sons corresponents a cada vocal en posició tònica i en

posició àtona.• Tenir interès per l’ús de les paraules adequades en la producció de textos

propis.• Valorar la lectura com a font de plaer i diversió.• Tenir una actitud positiva envers l’ús correcte de la llengua.

EL VENEDOR DE PLUGES1

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Dis

tin

gei

x i u

tilit

za a

mb

pre

cisi

ó le

sp

arau

les

de

sig

nif

icat

sem

bla

nt.

Iden

tifi

ca la

fo

rma

de

la p

arau

la q

ue

apar

eix

en e

l dic

cio

nar

i.

Uti

litza

les

estr

atèg

ies

de

com

pre

nsi

óad

equ

ades

en

lleg

ir u

n c

on

te.

Sap

inte

rpre

tar

un

ho

rari

per

tro

bar

-hi

un

es d

ades

do

nad

es.

Iden

tifi

ca e

ls p

erso

nat

ges

, el l

loc

i el

tem

ps

en e

l pla

nte

jam

ent

d’u

na

his

tòri

a.

Iden

tifi

ca le

s d

ifer

ents

gra

fies

i so

ns

vocà

lics

corr

esp

on

ents

a la

síl·

lab

a tò

nic

a.

Iden

tifi

ca le

s d

ifer

ents

gra

fies

i so

ns

corr

esp

on

ents

a la

síl·

lab

a àt

on

a.

Té

inte

rès

per

uti

litza

r el

vo

cab

ula

ri p

recí

sen

la p

rod

ucc

ió d

e te

xto

s p

rop

is.

Tro

ba

en la

lect

ura

un

a fo

nt

de

pla

er i

div

ersi

ó.

Té

un

a ac

titu

d p

osi

tiva

en

vers

l’ú

sco

rrec

te d

e la

llen

gu

a.

Nom dels alumnes

avaluació formativaEL VENEDOR DE PLUGES

1





TS

I C

ON

CE

PT

ES

PR

OC

ED

IME

NT

SA

CT

ITU

DS

, V

ALO

RS

I N

OR

ME

S

TEMES TRANSVERSALS

• Relacions interpersonals: acceptació dels propis problemes i de l’ajuda que necessitem.

• Contextualització del tòpic: Elsmisteris i enigmes.

• Els camps lèxics.• Per a què serveix el diccionari?

• Identificació del que tenen en comúles paraules d’un camp lèxic.

• Classificació de paraules segons elcamp lèxic al qual pertanyen.

• Ús del diccionari per buscar-hi elsignificat de les paraules.

• Identificació d’alguns dels gransenigmes de la història.

• Interès per conèixer paraules noves iconsultar-ne l’ortografia en eldiccionari en cas de dubte.

• Conte: El missatgemisteriós.

• Una autora: MercèViana.

• Jocs de llengua: Alfabetsinventats.


• Deducció d’informacióno explícita en un text apartir d’una lecturaatenta.

• Interpretació d’un alfabetinventat, i creació iutilització d’un altre.

• Interès per resoldre elsproblemes que se’nspresenten i acceptacióde l’ajuda d’altrespersones.

• L’escenari de la història.• Projecte: Reescriptura de l’escenari

inicial de la lectura.

• Observació de l’estructura de ladescripció dels escenaris d’unahistòria.

• Identificació dels elements queapareixen en una descripció o en undibuix.

• Anàlisi del llenguatge usat enaquestes descripcions.

• Elaboració d’un nou escenari per auna història.

• Ús de les expressions de lloc,adjectius i comparacions en unadescripció.

• Gust a usar la imaginació per afegirdetalls, o buscar alternatives, a unahistòria.

• Els constituents del’oració: el subjecte i elpredicat.

• La concordança.• La vocal neutra.

• Identificació del subjectei el predicat d’unaoració.

• Construcció d’oracionsrelacionant i manipulantsubjectes i predicats.

• Identificació de la vocalneutra.

• Escriptura de la vocalneutra: normesortogràfiques que laregulen.

• Ús de la concordançaentre subjecte i predicatdins una frase.

• Valoració d’un bonconeixement de lallengua per tal d’escriurei parlar millor.

• Identificar el nexe que uneix les paraules pertanyents a un mateix camp lèxic.• Utilitzar el diccionari com a eina per saber el significat de les paraules.• Utilitzar les estratègies de comprensió adients en la lectura d’un conte.• Deduir la informació no explícita que conté un text.• Interpretar un alfabet inventat i ser capaç de crear-ne un de nou.• Reconèixer i utilitzar l’estructura de la descripció dels escenaris que

apareixen en un text.• Analitzar el llenguatge usat en aquestes descripcions.• Elaborar un nou escenari per a una història donada.• Identificar el subjecte i el predicat d’una oració.• Construir oracions a partir de la manipulació de subjectes i predicats.• Identificar la vocal neutra i escriure-la amb correcció ortogràfica.• Interessar-se per ampliar el propi vocabulari.• Ser capaç d’admetre la pròpia dificultat i l’ajuda d’altres persones per

superar-ho.• Fer servir la imaginació per recrear determinats escenaris de textos escrits.

EL MISSATGE MISTERIÓS2


Iden

tifi

ca l’

elem

ent

d’u

nió

en

tre

les

par

aule

s p

erta

nye

nts

a u

n m

atei

x ca

mp

lèxi

c.

Uti

litza

el d

icci

on

ari h

abit

ual

men

t p

ersa

ber

el s

ign

ific

at d

’un

a p

arau

la.

Uti

litza

les

estr

atèg

ies

de

com

pre

nsi

ón

eces

sàri

es e

n u

n c

on

te.

Ded

uei

x la

info

rmac

ió n

o e

xplíc

ita

qu

eco

nté

un

tex

t.

Inte

rpre

ta c

orr

ecta

men

t u

n a

lfab

et c

reat

per

un

co

mp

any/

a.

Cre

a u

n n

ou

alf

abet

seg

uin

t u

na

lòg

ica

det

erm

inad

a.

Rec

on

eix

un

a d

escr

ipci

ó d

’esc

enar

i.

És

cap

aç d

e d

escr

iure

un

esc

enar

i seg

uin

tl’e

stru

ctu

ra a

die

nt.

És

cap

aç d

’alt

erar

l’es

cen

ari d

’un

a h

istò

ria

do

nad

a p

er c

rear

-ne

un

de

no

u q

ue

tam

bé

s’h

i ad

igu

i.

Iden

tifi

ca e

l su

bje

cte

i el p

red

icat

d’u

na

ora

ció

.

Co

nst

ruei

x o

raci

on

s a

par

tir

de

lam

anip

ula

ció

de

sub

ject

es i

pre

dic

ats.

Iden

tifi

ca e

l so

de

la v

oca

l neu

tra.

Esc

riu

co

rrec

tam

ent

la v

oca

l neu

tra

i en

con

eix

les

no

rmes

ort

og

ràfi

qu

es.

S’in

tere

ssa

per

am

plia

r el

pro

pi

voca

bu

lari

.

És

cap

aç d

e re

con

èixe

r la

nec

essi

tat

d’a

jud

a i d

’acc

epta

r q

ue

aqu

esta

se

lio

fere

ixi.

És

imag

inat

iu a

l’h

ora

de

recr

ear

l’esc

enar

i d’u

na

his

tòri

a.

Nom dels alumnes

avaluació formativaEL MISSATGE MISTERIÓS

2





TS

I C

ON

CE

PT

ES

PR

OC

ED

IME

NT

SA

CT

ITU

DS

, V

ALO

RS

I N

OR

ME

S

TEMES TRANSVERSALS

• Integració social: interès per la lectura de diaris i per estar al dia.

Contextualització del tòpic: Les notíciesi els diaris.

• Identificació dels diaris de la pròpialocalitat o comarca.

• Paraules sinònimes.• Les diferents accepcions d’una

paraula.

• Relació entre determinades paraules iexpressions, i els seus sinònims mésusuals.

• Observació dels diferents significatsque pot tenir una paraula segons elcontext en què és usada.

• Ampliació del vocabulari de frasesfetes.

• Interès per conèixer i usar paraules iexpressions sinònimes.

• Text informatiu: Lanotícia.

• Un periodista: SalvadorAlsius.

• Jocs de llengua: Unaaltra història dedetectius.

• Ús d’estratègies decomprensió en la lecturade notícies.

• Anàlisi de la informacióque proporciona unanotícia donada.

• Observació de lesdiferents maneres depresentar una notícia perpart de diaris diferents.

• Ús de la cartellera d’unperiòdic per tal deresoldre un enigma.

• Interès per informar-se iestar al dia per mitjà dela premsa.

• La notícia periodística.• Projecte: Elaboració d’una notícia

periodística. • Informació bàsica que ha d’aportar

una notícia.

• Anàlisi de la silueta, estructura icontingut informatiu d’una notícia.

• Reconeixement de les diferents partsd’una notícia.

• Identificació i ús de determinatsrecursos lingüístics en la lectura iredacció d’una notícia.

• Redacció d’una notícia seguint lesnormes adequades.

• Gust a explicar per escritesdeveniments interessants.

• El subjecte el·líptic.• La u àtona.

• Identificació del subjecteel·líptic en diversesoracions.

• Ordenació d’unaseqüència d’oracions.

• Supressió de subjectesen una sequènciad’oracions.

• Escriptura del so u àtonacom a o o com a u enparaules que el contenenseguint les normesortogràfiquescorresponents.

• Motivació per corregirels propis textos ieliminar els subjectesquan calgui.

• Relacionar paraules i expressions amb el seu significat.• Observar els diferents significats que pot tenir una paraula en funció dels

contextos en què es trobi.• Utilitzar les estratègies de comprensió adequades en la lectura d’una notícia.• Analitzar les diferents maneres en què pot ser presentada una notícia per

part de diaris diferents.• Saber utilitzar la cartellera d’un diari per extreure’n la informació que es

demana.• Analitzar una notícia i destriar-ne les parts essencials.• Identificar i utilitzar els recursos adients per a la creació d’una notícia

periodística.• Redactar una notícia seguint les passes adequades.• Identificar el subjecte el·líptic en una oració.• Suprimir el subjecte d’una oració quan la repetició el faci innecessari.• Escriure correctament en cada cas el so corresponent a la u àtona.• Interessar-se per estar al dia a través de les informacions periodístiques.• Gaudir amb l’explicació d’esdeveniments interessants.• Motivar-se per la pròpia correcció per a un millor ús de la llengua.

L’ENIGMA DE LA COVA NEGRA3


Ha

inco

rpo

rat

al s

eu v

oca

bu

lari

act

iu le

sp

arau

les

i exp

ress

ion

s tr

ebal

lad

es.

Rec

on

eix

els

dif

eren

ts s

ign

ific

ats

qu

e p

ot

ten

ir u

na

par

aula

seg

on

s el

co

nte

xt e

nq

uè

es t

rob

i.

Uti

litza

les

estr

atèg

ies

de

com

pre

nsi

óad

equ

ades

a l’

ho

ra d

e lle

gir

un

a n

otí

cia.

An

alit

za e

ls d

ifer

ents

pu

nts

de

vist

a en

qu

è p

ot

ser

trac

tad

a u

na

no

tíci

a.

Uti

litza

la c

arte

llera

d’u

n d

iari

sab

ent

man

ipu

lar

la in

form

ació

qu

e co

nté

.

Rec

on

eix

les

par

ts e

ssen

cial

s d

’un

an

otí

cia.

Uti

litza

els

rec

urs

os

nec

essa

ris

per

a la

con

fecc

ió d

’un

a n

otí

cia

per

iod

ísti

ca.

Red

acta

un

a n

otí

cia

corr

ecta

men

t.

Iden

tifi

ca e

l su

bje

cte

el·lí

pti

c en

un

an

otí

cia.

Evi

ta le

s re

pet

icio

ns

inn

eces

sàri

es d

elsu

bje

cte

en u

na

seq

üèn

cia

d’o

raci

on

s.

Esc

riu

co

rrec

tam

ent

la g

rafi

a co

rres

po

nen

ten

cad

a ca

s al

so

de

la u

àto

na.

S’in

tere

ssa

per

est

ar a

l dia

a t

ravé

s d

els

dia

ris.

Li a

gra

da

exp

licar

esd

even

imen

tsin

tere

ssan

ts.

Té

inte

rès

per

co

rreg

ir-s

e le

s p

ròp

ies

erra

des

.

Nom dels alumnes

avaluació formativaL’ENIGMA DE LA COVA NEGRA

3





TS

I C

ON

CE

PT

ES

PR

OC

ED

IME

NT

SA

CT

ITU

DS

, V

ALO

RS

I N

OR

ME

S

TEMES TRANSVERSALS

• Desenvolupament personal: les pròpies il·lusions. • Diversitat intercultural: coneixement d’altres contextos culturals diferents al nostre.

• Contextualització del tòpic: L’aventura.• Les comparacions.• Les abreviatures en els diccionaris.

• Observació, anàlisi i construcció decomparacions.

• Identificació del significat de lesabreviatures més usuals.

• Observació de les abreviatures queacompanyen certes paraules en eldiccionari.

• Motivació per buscar informació en eldiccionari sobre les paraules a partirde les abreviatures.

• Conte: La històriad’Omar.

• Autora: Maria de la PauJaner.

• Jocs de llengua:Disfressar paraules.


• Reflexió sobre lesactuacions i motivacionsdels personatges.

• Participació en els jocsde llengua proposats, iinvenció de variantsnoves.

• Reflexió sobre lesnostres il·lusions i allòque fem per fer-lesrealitat.

• Reflexió sobre la pròpiamanera de ser.

• Valoració de lestradicions culturalsdiferents a la pròpia.

• El retrat dels personatges d’unahistòria.

• Projecte: Elaboració més detallada delretrat d’un dels personatges delconte.

• Observació i anàlisi de retrats depersonatges.

• Identificació dels recursos lingüísticsdel retrat.

• Reescriptura del retrat d’unpersonatge afegint-hi tota mena dedetalls.

• Reconeixement i ús de les diferentsparts en què es pot dividir un retrat:– aspecte general– trets físics– personalitat– aficions– …

• Manipulació d’adjectius,comparacions i expressions a l’horade fer un retrat.

• Gust per una bona caracterització delspersonatges en una història.

• El gènere del nom:masculí i femení.

• Els diftongs i els hiats:concepte icombinacions.

• Classificació dels nomsen masculins i femenins.

• Formació del femeníamb certes terminacionsi amb paraules diferents.

• Separació de síl·labes enparaules amb diftongs ihiats.

• Actitud positiva enversl’assoliment d’unapronúncia correcta enparaules amb diftongs ihiats.

• Observar, analitzar i crear comparacions sobre una base real.• Identificar el significat de les abreviatures més usuals, especialment les que

apareixen en els diccionaris.• Utilitzar estratègies de comprensió adequades al tipus de text.• Reflexionar sobre les motivacions i actuacions dels personatges.• Participar de manera activa en els jocs de llengua proposats.• Analitzar el retrat d’un personatge exposat com a model.• Identificar els recursos lingüístics que es fan servir en un retrat.• Escriure el retrat d’un personatge seguint un ordre determinat.• Distingir el gènere dels noms.• Separar síl·labes correctament tenint en compte les normes dels diftongs i

dels hiats.• Reflexionar sobre la pròpia manera de ser i establir un nexe positiu amb

d’altres de diferents.• Valorar positivament els avenços en la competència lingüística adquirits al

llarg del treball de la unitat.

LA HISTÒRIA D’OMAR4


An

alit

za i

crea

co

mp

arac

ion

s.

Iden

tifi

ca e

l sig

nif

icat

de

les

abre

viat

ure

sm

és u

sual

s.

Uti

litza

les

estr

atèg

ies

de

com

pre

nsi

óad

equ

ades

al t

ext

de

la le

ctu

ra.

An

alit

za l’

actu

ació

del

s p

erso

nat

ges

en

un

a h

istò

ria

i en

fa

un

a re

flex

ió p

erso

nal

.

Par

tici

pa

de

man

era

acti

va e

n e

ls jo

cs d

elle

ng

ua

pro

po

sats

.

An

alit

za e

l ret

rat

d’u

n p

erso

nat

ge

mo

del

dis

tin

gin

t-n

e el

s d

ifer

ents

asp

ecte

sd

escr

its.

Seg

uei

x u

n o

rdre

a l’

ho

ra d

e fe

r u

n r

etra

t.

Dis

tin

gei

x el

gèn

ere

del

s n

om

s.

Co

nei

x el

s d

ifto

ng

s i e

ls h

iats

del

cat

alà.

Sep

ara

síl·l

abes

co

rrec

tam

ent

ten

int

enco

mp

te e

ls d

ifto

ng

s i e

ls h

iats

.

Ref

lexi

on

a so

bre

la p

ròp

ia m

aner

a d

e se

r i

acce

pta

els

val

ors

po

siti

us

del

s al

tres

.

Té

inte

rès

per

inco

rpo

rar

els

apre

nen

tatg

es t

reb

alla

ts a

la u

nit

at.

Nom dels alumnes

avaluació formativaLA HISTÒRIA D’OMAR

4





TS

I C

ON

CE

PT

ES

PR

OC

ED

IME

NT

SA

CT

ITU

DS

, V

ALO

RS

I N

OR

ME

S

TEMES TRANSVERSALS

• Educació per a la solidaritat: coneixement de la realitat del Tercer Món, vies d’ajuda per arribar-hi i entitats col·laboradores.

• Contextualització del tòpic: Problemesdel món.

• Les diferents maneres d’ajudar elsnecessitats: les ONG i els voluntaris.

• Els diacrítics.• Paraules de forma i significat

relacionats.

• Diferenciació de significat entreparaules que només es distingeixenper l’accent diacrític.

• Ús del diccionari per interpretar i usarbé paraules de formes i significatsrelacionats.

• Reflexió sobre els problemes delTercer Món i interès per ajudar-lo.

• Conferència: La fam almón.

• Voluntari de MSF:Miguel A. Pérez.

• Text per jugar: L’índex.La conferència.

• Ús d’estratègies decomprensió en la lecturadel text d’unaconferència.

• Resum oral d’unaconferència a partir del’estructura.

• Comprovació de laimportància de l’índex.

• Anàlisi de l’estructuraordenada d’unaconferència, icomprovació delsrecursos visuals que s’hihan fet servir.

• Observació delsdiferents marcadorstextuals utilitzats.

• Identificació de lesreformulacions deparaules del lèxiccientífic.

• Refosa en un text.

• Valoració dels textosorals com a fontd’informació.

• Projecte: Elaboració d’un text a partird’informació recollida en diferentstextos.

• Identificació dels determinants:concepte i tipus (demostratius,possessius, numerals i articles).

• Ús correcte dels determinants davantdels noms.

• Reconeixement i col·locació del’accent obert o tancat sobre lesvocals tòniques.

• Accentuació de paraules agudes,planes i esdrúixoles: normes iaplicació a casos concrets.

• Motivació per corregir els propistextos i eliminar erradesd’accentuació.

• Els determinants:demostratius,possessius, numerals iarticles.

• L’accentuació.

• Ús correcte de l’accentdiacrític.

• Valoració delconeixement de paraulesque es poden confondre,per parlar i escriuremillor.

• Diferenciar el matís de significat que aporta l’accent diacrític a una paraula.• Utilitzar estratègies de comprensió adequades al text d’una conferència

pronunciada.• Resumir oralment una conferència seguint una estructura lògica.• Reconèixer la importància de l’índex en una producció escrita de consulta.• Reconèixer i valorar els recursos visuals utilitzats en una exposició oral.• Refondre en un sol text informacions provinents de diferents textos sobre un

tema determinat.• Identificar els determinants i classificar-los en els diferents tipus existents.• Utilitzar correctament els determinants davant el nom.• Aplicar correctament les normes d’accentuació.• Distingir l’ús de l’accent obert o tancat segons calgui.• Utilitzar adequadament l’accent diacrític.• Reflexionar sobre els problemes del Tercer Món i demostrar interès per

ajudar-lo.• Valorar els textos orals com a font d’informació.• Motivar-se per corregir els propis textos tenint en compte el que s’ha

treballat a la unitat.

LA FAM AL MÓN5


Dis

tin

gei

x la

dif

erèn

cia

de

sig

nif

icat

en

el

cas

de

par

aule

s am

b a

ccen

t d

iacr

ític

.

Uti

litza

est

ratè

gie

s d

e co

mp

ren

sió

adeq

uad

es a

l tex

t d

’un

a co

nfe

rèn

cia.

Res

um

eix

ora

lmen

t u

na

con

ferè

nci

ase

gu

int

un

a es

tru

ctu

ra lò

gic

a.

Sap

co

nsu

ltar

un

índ

ex p

er t

rob

ar la

info

rmac

ió q

ue

es n

eces

sita

.

Ref

on

en

un

so

l tex

t in

form

ació

so

bre

un

tem

a p

rovi

nen

t d

e d

os

o m

és t

exto

s.

Co

nei

x el

s d

ifer

ents

tip

us

de

det

erm

inan

tsi e

ls e

xem

ple

s d

e ca

das

cun

d’e

lls.

Uti

litza

co

rrec

tam

ent

els

dif

eren

ts t

ipu

s d

ed

eter

min

ants

.

Acc

entu

a co

rrec

tam

ent

seg

uin

t le

sn

orm

es, t

ant

pel

qu

e fa

a a

ccen

ts o

ber

tsco

m t

anca

ts.

Uti

litza

co

rrec

tam

ent

l’acc

ent

dia

crít

ic.

Ref

lexi

on

a so

bre

els

pro

ble

mes

del

Ter

cer

Mó

n i

dem

ost

ra in

terè

s p

er a

jud

ar-l

o.

Est

à m

oti

vat

per

co

rreg

ir-s

e te

nin

t en

com

pte

el q

ue

ha

aprè

s en

aq

ues

ta u

nit

at.

Nom dels alumnes

avaluació formativaLA FAM AL MÓN

5





TS

I C

ON

CE

PT

ES

PR

OC

ED

IME

NT

SA

CT

ITU

DS

, V

ALO

RS

I N

OR

ME

S

TEMES TRANSVERSALS

• Educació per a la salut: Preocupació per la salut i per la prevenció de malalties (El tabac com a mal hàbit).

• Contextualització del tòpic: Lesbruixes.

• Les expressions.• Les expressions i el diccionari.

• Identificació del significat de lesexpressions de la lectura i d’altresproposades.

• Recerca del significat d’una expressióen el diccionari.

• Motivació per conèixer i usarexpressions com a mitjà d’enriquirl’expressió.

• Conte: La Clara Polit i labruixa Nicotina.

• Autor: Joaquim Carbó.• Jocs de llengua: El paper

doblegat.


• Resum del conte a partirde la resposta apreguntes.

• Deducció del que voliacomunicar l’autormitjançant el conte.

• Elaboració de narracionsa partir de la tècnica delpaper doblegat.

• Valoració i respecte deles diferentsinterpretacions quepoden fer-se d’un text.

• El nus d’una història.• Projecte: Canviar el nus de la lectura i

elaborar-ne un altre per a una històriade videojoc.

• Anàlisi del nus d’una història.• Elaboració del nus d’una història a

partir d’una planificació prèviareconeixent-ne les parts.

• Identificació i ús dels pronomspersonals, adverbials o relatius usatsper eliminar repeticions.

• Reescriptura d’un text tot eliminant-ne les repeticions.

• Elaboració d’un nus diferent per auna història coneguda.

• Gust per l’escriptura com ainstrument per a la creativitat.

• Els determinants: elsquantitatius i elsindefinits.

• L’article: l’apòstrof i lescontraccions.

• Identificació d’algunsdeterminantsquantitatius i indefinits.

• Ús correcte delsdeterminantsquantitatius i indefinitsdavant dels noms.

• Identificació i ús correctede les formesapostrofades de l’article.

• Identificació i ús correctede les formes contractes.

• Motivació per eliminarerrades d’apostrofacióen els escrits.

• Identificar el significat de les expressions que apareixen a la lectura i d’altresproposades.

• Utilitzar les estratègies de comprensió adequades a la lectura d’un conte.• Resumir un conte a partir de la resposta a una sèrie de preguntes.• Deduir la intenció comunicativa de l’autor d’un conte.• Elaborar narracions a partir de la tècnica del paper doblegat.• Analitzar el nus d’una història a partir d’una planificació prèvia.• Identificar i utilitzar els pronoms personals, adverbials o relatius usats per

eliminar repeticions.• Manipular i elaborar un nou nus per a una història donada.• Identificar i utilitzar els determinants quantitatius i indefinits.• Utilitzar correctament les formes apostrofades i contractes dels articles.• Valorar i respectar les diferents interpretacions que es poden fer a partir d’un

text.• Reconèixer la producció escrita com a resultat d’un procés creatiu.

LA CLARA POLIT I LA BRUIXA NICOTINA6


Iden

tifi

ca e

l sig

nif

icat

de

les

exp

ress

ion

sq

ue

s’h

an a

nat

tre

bal

lan

t.

Uti

litza

les

estr

atèg

ies

de

com

pre

nsi

óad

equ

ades

a la

lect

ura

d’u

n c

on

te.

Res

um

eix

un

co

nte

a p

arti

r d

e la

res

po

sta

a u

na

sèri

e d

e p

reg

un

tes.

Ded

uei

x la

inte

nci

ó c

om

un

icat

iva

de

l’au

tor

d’u

n c

on

te.

An

alit

za c

orr

ecta

men

t el

nu

s d

’un

ah

istò

ria.

Evi

ta r

epet

icio

ns

a tr

avés

de

la u

tilit

zaci

ód

els

dif

eren

ts t

ipu

s d

e p

ron

om

s.

Ela

bo

ra u

n n

us

no

u p

er a

un

a h

istò

ria

do

nad

a.

Uti

litza

co

rrec

tam

ent

i id

enti

fica

els

det

erm

inan

ts q

uan

tita

tiu

s i i

nd

efin

its.

Dis

tin

gei

x le

s fo

rmes

co

ntr

acte

s i

apo

stro

fad

es d

e l’a

rtic

le.

Valo

ra i

resp

ecta

les

dif

eren

tsin

terp

reta

cio

ns

qu

e es

po

den

fer

d’u

nm

atei

x te

xt.

Rec

on

eix

la p

rod

ucc

ió e

scri

ta c

om

a f

on

td

e cr

eati

vita

t.

Nom dels alumnes

avaluació formativaLA CLARA POLIT I LA BRUIXA NICOTINA

6





TS

I C

ON

CE

PT

ES

PR

OC

ED

IME

NT

SA

CT

ITU

DS

, V

ALO

RS

I N

OR

ME

S

TEMES TRANSVERSALS

• Educació per a la convivència: la relació familiar i amb l’entorn més proper interès per superar els conflictes.

• Contextualització del tòpic: Elsgermans.

• Les paraules derivades (I).• Les paraules derivades i el diccionari.

• Formació de paraules derivades através de prefixos i sufixos.

• Anàlisi de la formació de paraulesderivades i classificació segons laseva formació.

• Ús del diccionari per buscar paraulesde la mateixa família.

• Interès per relacionar paraulesconegudes amb d’altres de la mateixafamília.

• Còmic: La Lilí es barallaamb el seu germà.

• Autora: Dominique deSaint Mars.

• Dibuixant: Serge Bloch.• Text per jugar:

L’enciclopèdia.

• Ús d’estratègies decomprensió en la lecturadel còmic.

• Elaboració de la versióoral a partir d’unespreguntes relatives alplantejament, el nus i eldesenllaç.

• Ús de l’enciclopèdia pertrobar unes dades queresoldran un enigma.

• Anàlisi d’un fragmentd’un còmic per estudiar-ne els elements.

• Reflexió sobre aquestselements per destriar onapareix la informació, enla imatge o en el text.

• Assumpció delsconflictes, i interès persuperar-los i saberconviure.

• Foment de laconvivència pacífica.

• Elements narratius del còmic.• Llenguatge del còmic: elements i

recursos que es fan servir.• Projecte: Convertir un relat escrit en

còmic.

• Analisi i ús dels recursos utilitzats enun còmic: cartutxos, onomatopeies,gestos, línies...

• Manipulació correcta dels elementsdel còmic: vinyeta amb text i dibuix.

• Elaboració d’un còmic a partir d’unrelat escrit.

• Valoració del còmic com a mitjàd’expressió per narrar una història.

• El complement del nom:forma i funció.

• Pronúncia i escripturadels fonemes p/b, t/d, c/ga fi de paraula.

• Ús dels complements denom per indicar lesqualitats del nom.

• Coordinació decomplements amb elnom corresponent perfer una descripció méscompleta.

• Canvi d’adjectius aexpressions precedidesde preposició.

• Coneixement de lesnormes ortogràfiquescorresponents a p/b, t/d ic/g.

• Ús de p/b, t/d, c/g.

• Gust per la precisió enles descripcions.

• Analitzar la formació de paraules derivades i classificar-les segons la sevaformació.

• Ser capaç d’obtenir paraules derivades a partir d’una donada, ja sigui per laconsulta en el diccionari o bé per la formació amb prefixos i sufixos.

• Utilitzar les estratègies de comprensió en la lectura d’un còmic.• Consultar els llibres necessaris per a la resolució d’un enigma plantejat.• Analitzar i estudiar els elements presents en el còmic.• Analitzar, manipular i utilitzar els recursos del còmic.• Elaborar un còmic a partir d’un relat escrit.• Utilitzar els complements del nom per indicar les qualitats d’un nom.• Reconèixer i emprar les normes ortogràfiques corresponents a les lletres p/b,

t/d i c/g.• Tenir interès per millorar la convivència dins l’entorn més immediat.• Adquirir gust per una descripció rica en matisos.

LA LILÍ ES BARALLA AMB EL SEU GERMÀ7


Co

nei

x i a

plic

a el

s d

ifer

ents

sis

tem

es p

ero

bte

nir

par

aule

s d

eriv

ades

d’u

na

do

nad

a.

Uti

litza

les

estr

atèg

ies

de

com

pre

nsi

ó e

nla

lect

ura

d’u

n c

òm

ic.

Co

nsu

lta

els

llib

res

nec

essa

ris

per

reso

ldre

un

en

igm

a p

lan

teja

t.

An

alit

za i

enté

n e

ls d

ifer

ents

ele

men

ts i

recu

rso

s q

ue

té e

l cò

mic

.

Uti

litza

aq

ues

ts e

lem

ents

i re

curs

os

per

ala

pro

du

cció

d’u

n c

òm

ic.

Ela

bo

ra u

n c

òm

ic a

par

tir

d’u

n r

elat

esc

rit.

Uti

litza

els

co

mp

lem

ents

del

no

m i

els

sap

can

viar

per

ad

ject

ius.

Rec

on

eix

i uti

litza

les

no

rmes

ort

og

ràfi

qu

es c

orr

esp

on

ents

a le

s lle

tres

p-b

, t-d

i c-g

.

Té

inte

rès

per

un

a m

illo

r co

nvi

vèn

cia

amb

el s

eu e

nto

rn.

Valo

ra u

na

des

crip

ció

mat

isad

a d

’un

ob

ject

e o

per

son

a.

Nom dels alumnes

avaluació formativaLA LIÍ ES BARALLA AMB EL SEU GERMÀ

7





TS

I C

ON

CE

PT

ES

PR

OC

ED

IME

NT

SA

CT

ITU

DS

, V

ALO

RS

I N

OR

ME

S

TEMES TRANSVERSALS

• Educació cultural: interès per un gènere literari minoritari com a font d’enriquiment.• Desenvolupament emocional: capacitat per expressar els propis sentiments a través de la llengua escrita.

• Contextualització del tòpic: La poesia.• Paraules derivades (II).• Les paraules derivades i el diccionari.

• Anàlisi de paraules derivadesassenyalant-ne l‘arrel i elcorresponent prefix o sufix.

• Observació del significat que hi aportacada prefix o sufix.

• Formació de paraules derivades.• Ús del diccionari per diferenciar el

significat de paraules derivadessemblants.

• Interès per descobrir les relacions deforma i significat entre les paraules dela mateixa família.

• Lectura: Poemes...• Una poetessa: Joana

Raspall.• Jocs de llengua: Poemes

germans.

• Ús d’estratègies decomprensió en la lecturade poemes.

• Reconeixement i ús delselements que formen unpoema: estrofa, vers irima.

• Identificació delselements que fan unpoema divertit, trist,emotiu, descriptiu,reivindicatiu...

• Reflexió sobre elpropòsit de l’autor oautora en escriure unpoema.

• Creació d’un poema apartir de la tècnica“poemes germans”.

• Motivació per llegirpoesia.

• Aspectes de la mètrica en elspoemes.

• Projecte: Recital de poemes.

• Identificació, en un poema, delselements de mètrica que elcaracteritzen.

• Valoració del poema com a expressióde sentiments i sensacions per partdel poeta.

• Anàlisi d’un poema per tal dedescobrir-ne els recursos expressius:repetició, inversió, personificació…

• Creació d’imatges poètiques senzilles.• Recitació d’un poema després d’una

preparació prèvia.

• Gust per la poesia com a font deplaer i expressió sentimental.

• Gust per llegir poemes en veu alta,especialment davant els companys iles companyes.

• Adjectius variables iinvariables.

• La essa sonora.

• Observació i pràctica dela concordança entredeterminants, noms iadjectius.

• Classificació ireconeixement delsadjectius en variables iinvariables.

• Pràctica de laconcordança amb elsadjectius variables iinvariables.

• Pronúncia i escripturacorrecta de la essasonora.

• Motivació per esforçar-se, en cada moment, atrobar la grafia correctade la essa sonora.

• Analitzar les paraules derivades assenyalant-ne l’arrel i el corresponent sufixo prefix.

• Observar el significat que aporta cada sufix o prefix a una paraula donada.• Utilitzar el diccionari per esbrinar el significat de paraules derivades

semblants.• Utilitzar les estratègies de comprensió corresponents a la lectura d’un

poema.• Identificar els elements expressius d’un poema: recursos…• Reflexionar sobre la intenció d’un poeta en escriure un poema determinat.• Crear un poema per la tècnica de poemes germans.• Identificar els elements de la mètrica presents en un poema donat.• Crear una imatge poètica senzilla.• Recitar un poema després d’haver-ho preparat convenientment.• Distingir els adjectius variables i invariables i utilitzar-los correctament.• Aplicar correctament les normes ortogràfiques corresponents a la s sonora.• Agafar gust per la poesia com a font de plaer.

POEMES PER A TOTHOM8


Iden

tifi

ca l’

arre

l i e

l pre

fix

o s

ufi

x d

’un

ap

arau

la d

eriv

ada.

Rec

on

eix

el m

atís

de

sig

nif

icat

qu

e ap

ort

au

n p

refi

x o

su

fix

a u

na

par

aula

der

ivad

a.

Uti

litza

el d

icci

on

ari p

er e

sbri

nar

el

sig

nif

icat

de

par

aule

s se

mb

lan

ts.

Co

mp

rèn

un

po

ema

ten

int

en c

om

pte

les

cara

cter

ísti

qu

es e

spec

ífiq

ues

d’a

qu

est

gèn

ere.

Co

nei

x d

ifer

ents

tip

us

d’e

lem

ents

exp

ress

ius

del

llen

gu

atg

e p

oèt

ic.

Iden

tifi

ca e

n u

n p

oem

a el

s el

emen

tsex

pre

ssiu

s q

ue

con

té.

Ref

lexi

on

a so

bre

la in

ten

ció

qu

e h

a ti

ng

ut

l’au

tor

en e

scri

ure

un

po

ema

det

erm

inat

.

Cre

a u

n p

oem

a se

gu

int

la t

ècn

ica

del

sp

oem

es g

erm

ans.

Co

nei

x le

s n

orm

es b

àsiq

ues

de

la m

ètri

ca.

Iden

tifi

ca la

mèt

rica

en

un

po

ema

do

nat

.

Cre

a u

na

imat

ge

po

ètic

a se

nzi

lla.

Rec

ita

adeq

uad

amen

t u

n p

oem

a en

pú

blic

.

Dis

tin

gei

x q

uan

un

ad

ject

iu é

s va

riab

le o

inva

riab

le.

Man

ipu

la c

orr

ecta

men

t el

s ad

ject

ius

vari

able

s i i

nva

riab

les.

Co

nei

x le

s n

orm

es o

rto

grà

fiq

ues

corr

esp

on

ents

a la

sso

no

ra.

Ha

agaf

at u

n c

ert

gu

st p

er la

lect

ura

de

text

os

po

ètic

s.

Nom dels alumnes

avaluació formativaPOEMES PER A TOTHOM

8





TS

I C

ON

CE

PT

ES

PR

OC

ED

IME

NT

SA

CT

ITU

DS

, V

ALO

RS

I N

OR

ME

S

TEMES TRANSVERSALS

• Educació per a la convivència: resolució de conflictes interpersonals, formació del criteri propi davant d’un problema.• Educació per a la salut: importància de la bona alimentació.

• Contextualització del tòpic: Els dinersde cada dia i la seva utilització.

• Les paraules compostes.• Les paraules compostes i el diccionari.

• Anàlisi de les paraules simples que enformen una de composta.

• Formació de paraules compostes apartir de dues de simples.

• Ús del diccionari per trobar ladefinició de paraules compostes.

• Curiositat per conèixer el significat deles paraules compostes i la manera deconstruir-les.

• Interès per seguir una dietaequilibrada.

• Conte: Un bon negoci.• Autora: Susie

Morgenstern.• Text per jugar: El plànol.


• Narració en públic delconte després d’unapreparació prèvia.

• Reflexió sobre elmissatge que voltransmetre l’autor oautora d’un conte.

• Lectura correcta d’unplànol urbà.

• Interpretació d’un plànolper trobar la soluciód’un problema.

• Valoració de la lecturacom a instrument perreflexionar sobre lesconseqüències del’actuació de lespersones.

• El desenllaç d’una història.• Els títols dels relats.• Projecte: Canviar el desenllaç d’un

relat conegut, tenint en compte lesdiferents possibilitats a l’hora de fer-ho.

• Anàlisi del desenllaç d’una històriaper estudiar la resolució del conflicte,la situació final i la valoració que enfa el narrador.

• Estudi dels diferents enfocamentsque es poden donar a l’hora de posarel títol a una història.

• Anàlisi i escriptura de títols de relats. • Elaboració d’un desenllaç diferent per

a un relat conegut, ja sigui literari ocinematogràfic.

• Valoració dels títols com a elementque aporta informació sobre elcontingut de la història.

• Identificació del títol d’una històriaamb una de les parts del relat:principi, nus o desenllaç.

• Les conjugacionsverbals: temps, persona inombre.

• Tipus de conjugacions.• La essa sorda: normes

d’escriptura.

• Observació dels canvisde forma dels verbs perexpressar el temps, lapersona i el nombre.

• Classificació de verbssegons la conjugació aquè pertanyen.

• Escriptura correcta deles diferents grafies ambquè es representa laessa sorda.

• Acceptació de lanecessitat de revisar elsescrits per a unaescriptura correcta delsfonemes méscomplexos.

• Distingir les paraules simples que en formen una de composta.• Formar paraules noves a partir de diferents paraules simples.• Utilitzar el diccionari per esbrinar el significat i la procedència de les paraules

compostes.• Utilitzar les estratègies de comprensió adequades a la lectura d’un conte.• Narrar un conte en públic tenint en compte les característiques d’aquest.• Reflexionar sobre el missatge que vol transmetre l’autor o autora d’un conte.• Interpretar correctament un plànol.• Analitzar el desenllaç d’una història per estudiar la resolució d’un conflicte.• Valorar el punt de vista del narrador davant d’aquesta resolució.• Analitzar i produir títols per a històries diferents.• Elaborar un desenllaç diferent per a un relat conegut.• Reconèixer les diferents conjugacions verbals.• Distingir el temps, persona i nombre de les formes verbals.• Reconèixer i aplicar les normes ortogràfiques corresponents a la so de s

sorda.• Valorar la lectura com a instrument de reflexió davant l’actuació dels

personatges.• Implicar-se personalment en la resolució d’un conflicte fictici plantejat en una

història.

UN BON NEGOCI!9


Dis

tin

gei

x le

s p

arau

les

sim

ple

s q

ue

form

en u

na

par

aula

co

mp

ost

a.

Form

a p

arau

les

no

ves

seg

uin

t el

mèt

od

ed

e la

co

mp

osi

ció

.

Uti

litza

el d

icci

on

ari p

er e

sbri

nar

el

sig

nif

icat

de

les

par

aule

s co

mp

ost

es i

n’e

sbri

na

la p

roce

dèn

cia.

Uti

litza

les

estr

atèg

ies

de

com

pre

sió

adeq

uad

es a

la le

ctu

ra d

’un

co

nte

.

Nar

ra a

mb

co

rrec

ció

un

co

nte

en

pú

blic

.

Ref

lexi

on

a so

bre

el m

issa

tge

qu

e vo

ltr

ansm

etre

l’au

tor

o a

uto

ra d

’un

co

nte

.

Inte

rpre

ta c

orr

ecta

men

t u

n p

làn

ol u

rbà

per

res

old

re u

n e

nig

ma

o n

eces

sita

t.

An

alit

za e

l des

enlla

ç d

’un

a h

istò

ria

ies

tud

ia la

res

olu

ció

del

co

nfl

icte

pla

nte

jat.

Valo

ra e

l pu

nt

de

vist

a d

el n

arra

do

rd

avan

t aq

ues

t d

esen

llaç.

Red

acta

un

tít

ol p

er a

un

a h

istò

ria.

Ela

bo

ra u

n d

esen

llaç

no

u p

er a

un

ah

istò

ria

con

egu

da.

Rec

on

eix

les

dif

eren

ts c

on

jug

acio

ns

verb

als.

Dis

tin

gei

x el

tem

ps,

per

son

a i n

om

bre

de

les

form

es v

erb

als.

Rec

on

eix

i ap

lica

les

no

rmes

corr

esp

on

ents

a l’

ort

og

rafi

a d

e la

sso

rda.

Valo

ra la

lect

ura

co

m a

inst

rum

ent

de

refl

exió

dav

ant

l’act

uac

ió d

els

per

son

atg

es.

S’im

plic

a p

erso

nal

men

t en

la r

eso

luci

ód

’un

co

nfl

icte

fic

tici

pla

nte

jat

en u

na

his

tòri

a.

Nom dels alumnes

avaluació formativaUN BON NEGOCI!

9





TS

I C

ON

CE

PT

ES

PR

OC

ED

IME

NT

SA

CT

ITU

DS

, V

ALO

RS

I N

OR

ME

S

TEMES TRANSVERSALS

• Els avenços científics: esperit crític i formació de l’opinió personal davant les novetats científiques.

• Contextualització del tòpic: Les novestecnologies.

• Les paraules homòfones.• Les paraules homòfones i el

diccionari.

• Diferenciació del significat de lesparaules homòfones més usuals.

• Ús del diccionari per trobar lesdiferències de significat entre parauleshomòfones.

• Gust per conèixer el nom de cosesreferents a noves tecnologies.

• Text informatiu: Elsrobots, unes màquinesforça especials.

• Un investigador: IsaacAsimov.

• Jocs de llengua:Paraules amagades.

• Ús d’estratègies decomprensió en la lecturadel text informatiu.

• Comprovació que elsignificat global del textinformatiu prové del textprincipal, dels textoscomplementaris i de lesil·lustracions.

• Invenció de paraulesnoves a partir de latècnica paraulesamagades.

• Esperit crític davant elsavenços tecnològics.

• Un article de divulgació.• Les idees principals i els detalls: títols

i subtítols.• Projecte: Fer un resum d’un article

científic.

• Identificació dels elements bàsics i dela funció d’un article de divulgació.

• Anàlisi d’un paràgraf per descobrir-nela idea principal.

• Observació i pràctica dels recursoslingüístics que es fan servir en elstextos informatius.

• Elaboració d’un resum del textprincipal de la lectura.

• Valoració del coneixement enprofunditat dels textos informatiuscom a base per a una millorcomprensió i estudi.

• Les formes verbals. Elsverbs irregulars.

• Grafies j/g, x/ix, tj/tg,tx/ig.

• Identificació de l’arrel ide la terminació en elsverbs.

• Observació i escripturacorrecta de les diferentsterminacions verbalssegons la conjugació.

• Observació dels canvisen la forma de l’arrel enverbs irregulars.

• Pronúncia i escripturacorrectes de les grafiesj/g, x/ix, tj/tg, tx/ig.

• Motivació percomprovar en eldiccionari la grafiacorrecta de les paraulesdifícils.

• Diferenciar el significat de les paraules homòfones més habituals.• Utilitzar el diccionari per resoldre dubtes amb aquest tipus de paraules.• Utilitzar les estratègies de comprensió adequades per a un text de caràcter

divulgatiu o científic.• Analitzar les diferents parts d’un text divulgatiu o científic.• Inventar paraules noves a partir de la tècnica de paraules amagades.• Identificar els elements bàsics i la funció d’un text divulgatiu o científic.• Analitzar un paràgraf i descobrir-ne la idea principal.• Manipular els recursos lingüístics que es fan servir en textos divulgatius o

científics.• Elaborar un resum d’un text.• Identificar l’arrel i la terminació del verb segons la conjugació.• Escriure correctament les diferents terminacions verbals segons la

conjugació.• Observar els canvis en l’arrel dels verbs irregulars.• Pronunciar correctament els sons j-g, x-ix, tj-tg, tx-tg.• Escriure correctament aquests sons.• Adquirir gust per conèixer el vocabulari de les noves tecnologies.• Tenir esperit crític davant els avenços de la ciència.

ELS ROBOTS10


Dif

eren

cia

el s

ign

ific

at d

e le

s p

arau

les

ho

mò

fon

es m

és h

abit

ual

s.

Uti

litza

el d

icci

on

ari p

er r

eso

ldre

du

bte

sam

b a

qu

est

tip

us

de

par

aule

s.

Uti

litza

les

estr

atèg

ies

de

com

pre

nsi

óad

equ

ades

per

a u

n t

ext

de

carà

cter

div

ulg

atiu

o c

ien

tífi

c.

An

alit

za le

s d

ifer

ents

par

ts d

’un

tex

td

’aq

ues

t ti

pu

s.

Inve

nta

par

aule

s n

ove

s a

par

tir

de

latè

cnic

a d

e le

s p

arau

les

amag

ades

.

Iden

tifi

ca e

ls e

lem

ents

bàs

ics

i la

fun

ció

d’u

n t

ext

div

ulg

atiu

o c

ien

tífi

c.

An

alit

za u

n p

aràg

raf

i en

tre

u la

idea

pri

nci

pal

.

Man

ipu

la c

orr

ecta

men

t el

s re

curs

os

ling

üís

tics

qu

e es

fan

ser

vir

en t

exto

sd

ivu

lgat

ius

o c

ien

tífi

cs.

Ela

bo

ra u

n r

esu

m d

’un

tex

t d

’aq

ues

t ti

pu

s.

Iden

tifi

ca l’

arre

l i la

ter

min

ació

d’u

n v

erb

.

Esc

riu

co

rrec

tam

ent

les

dif

eren

tste

rmin

acio

ns

verb

als.

Rec

on

eix

els

can

vis

en l’

arre

l del

s ve

rbs

irre

gu

lars

.

Pro

nu

nci

a co

rrec

tam

ent

els

son

s j-

g, x

-ix,

tg-t

j, tx

-tg

.

Esc

riu

co

rrec

tam

ent

aqu

ests

so

ns.

S’in

tere

ssa

per

les

no

ves

tecn

olo

gie

s.

Té

esp

erit

crí

tic

dav

ant

els

aven

ços

tecn

olò

gic

s: p

ros

i co

ntr

es.

Nom dels alumnes

avaluació formativaELS ROBOTS

10





TS

I C

ON

CE

PT

ES

PR

OC

ED

IME

NT

SA

CT

ITU

DS

, V

ALO

RS

I N

OR

ME

S

TEMES TRANSVERSALS

• Educació per a la convivència: crítica de la moda i valoració personal, formació de l’opinió personal davant un corrent social.• Respecte pel treball i les persones i organitzacions que defensen les espècies.

• Contextualització del tòpic: La moda.• Paraules amb més d’un significat.• El diccionari i les paraules de més

d’un significat.

• Identificació de paraules que tenenmés d’un significat.

• Comprovació de la necessitat delcontext per saber quin significat tenenaquestes paraules en cada cas.

• Ús del diccionari per trobar tots elssignificats d’una paraula.

• Valoració de la necessitat d’usar eldiccionari quan es produeix un dubteen la comprensió o ús d’una paraula.

• Conte: La caçadora.• Autora: Asun Balzola.• Text per jugar: Els

tiquets i elscomprovants.


• Narració oral a partird’una preparació prèvia.

• Reflexió sobre elmissatge que voltransmetre l’autora.

• Interpretació de lainformació existent enels tiquets i comprovantsper resoldre un cas.

• Foment de l’esperit críticenvers la moda.

• El punt de vista en el relat.• Projecte: Escriure un relat a partir

d’un altre i amb un punt de vistadeterminat.

• Observació de diversos relats perdescobrir qui n’és el narrador.

• Anàlisi dels elements lingüístics quecanvien en passar un relat de terceraa primera persona.

• Escriptura d’un text en primerapersona, des del punt de vista d’undels personatges.

• Valoració de la complexitat en laforma de les històries com a mitjà defer-les més interessants.

• Adquisició d’un punt de vistapersonal davant una situacióplantejada.

• Els complements directei indirecte.

• La ela geminada.

• Identificació delcomplement directe i delcomplement indirecte enuna oració.

• Identificació delspronoms febles i de lafunció que fan dins lafrase.

• Pronúncia i escripturacorrectes de la elageminada.

• Utilització correcta delsdeterminants possessiusi els pronoms personals.

• Gust per una expressióoral correcta i uns escritssense errades.

• Identificar les paraules que tenen més d’un significat.• Descobrir a través del context el significat d’una paraula determinada.• Utilitzar el diccionari per saber tots els possibles significats d’una paraula.• Utilitzar les estratègies de comprensió adequades al tipus de text plantejat a

la unitat.• Fer una narració oral a partir d’una preparació prèvia.• Reflexionar sobre el missatge que vol transmetre l’autor o autora d’un conte.• Interpretar la informació que conté un tiquet o comprovant per resoldre un

misteri.• Distingir el narrador d’un relat i el seu punt de vista.• Analitzar els elements lingüístics que canvien en passar un relat de primera

persona a tercera persona.• Escriure un text des d’un punt de vista determinat.• Identificar i manipular correctament el complement directe i indirecte.• Conèixer i utilitzar les normes ortogràfiques corresponents a la l geminada.• Distingir alguns dels pronoms febles i la funció que fan dins la frase.• Fomentar l’esperit crític davant la moda.• Adquirir gust per la correcta expressió oral.• Resoldre adequadament un conflicte amb l’entorn.

LA CAÇADORA11


Rec

on

eix

qu

an u

na

par

aula

és

po

lisèm

ica.

Des

cob

reix

pel

co

nte

xt q

uin

del

ssi

gn

ific

ats

és l’

adeq

uat

.

Uti

litza

el d

icci

on

ari p

er s

aber

to

ts e

lsp

oss

ible

s si

gn

ific

ats

d’u

na

par

aula

.

Uti

litza

les

estr

atèg

ies

de

com

pre

nsi

óad

equ

ades

al t

ext

de

la u

nit

at.

Fa u

na

nar

raci

ó o

ral a

par

tir

d’u

na

pre

par

ació

prè

via.

Ref

lexi

on

a so

bre

el m

issa

tge

qu

e vo

ltr

ansm

etre

l’au

tor

o a

uto

ra d

’un

tex

t i

l’en

tén

.

Inte

rpre

ta la

info

rmac

ió q

ue

con

té u

nti

qu

et o

co

mp

rova

nt.

Dis

tin

gei

x q

ui é

s el

nar

rad

or

en u

n r

elat

iel

seu

pu

nt

de

vist

a.

Rec

on

eix

els

can

vis

qu

e es

pro

du

eixe

n e

nu

n t

ext

qu

an e

s p

assa

de

pri

mer

a p

erso

na

a te

rcer

a p

erso

na.

Esc

riu

un

tex

t b

reu

des

d’u

n p

un

t d

e vi

sta

det

erm

inat

.

Iden

tifi

ca i

man

ipu

la c

orr

ecta

men

t el

com

ple

men

t d

irec

te i

ind

irec

te.

Co

nei

x i a

plic

a le

s n

orm

es o

rto

grà

fiq

ues

corr

esp

on

ents

a la

lg

emin

ada.

Dis

tin

gei

x el

s p

ron

om

s fe

ble

s.

Té

un

esp

erit

crí

tic

dav

ant

la m

od

a.

Ad

qu

irei

x g

ust

per

la c

orr

ecta

exp

ress

ióo

ral.

Nom dels alumnes

avaluació formativaLA CAÇADORA

11





TS

I C

ON

CE

PT

ES

PR

OC

ED

IME

NT

SA

CT

ITU

DS

, V

ALO

RS

I N

OR

ME

S

TEMES TRANSVERSALS

• Educació artística: gust per les obres de teatre, inquietud per conèixer noves formes d’expressió.• Educació per a la convivència: el tractament de l’enveja.

• Contextualització del tòpic: El teatre.• Els barbarismes.• Informació que conté una entrada de

diccionari.

• Identificació de barbarismes isubstitució per les paraules correctes.

• Coneixement de les entrades méshabituals en un diccionari.

• Ús del diccionari com a mitjà peradquirir diverses informacions sobreles paraules.

• Motivació per utilitzar paraules iexpressions genuïnes en lloc debarbarismes innecessaris.

• Teatre: L’envejósd’Alcalà.

• Autor: Enric Valor Vives.• Adaptació: Manuel

Rodríguez Castelló.• Jocs de llengua: Els

enigmes.

• Ús d’estratègies decomprensió en la lecturadel text.

• Manipulació de lacartellera d’espectacles.

• Elaboració d’inferènciesa partir de la lectura deltext.

• Reflexió sobre l’envejaentre les persones.

• Resolució d’un enigma.

• Foment de l’interès perassistir arepresentacions teatrals.

• Rebuig de l’enveja coma sentiment queperjudica, sobretot, a quila té.

• Elements del text teatral.• Funció del text teatral.• Projecte: Dramatització d’un relat.

• Elaboració d’una adaptació teatral• Observació de la funció de la

diversitat tipogràfica del text teatral.• Anàlisi d’un fragment de teatre per

estudiar-ne els elements.• Relació entre la forma del text teatral

i la seva funció com a guia de larepresentació.

• Dramatització d’un fragment delconte L’envejós d’Alcalà.

• Valoració de la diversitat tipogràficacom a element facilitador de lalectura.

• El complementcircumstancial.

• Els signes de puntuació:el punt, la coma, elspunts suspensius i elsdos punts.

• Observació de lesinformacions queaporten els diferentscomplementscircumstancials.

• Identificació delscomplementscircumstancials de lloc,de temps i de manera.

• Substitució de certscomplementscircumstancials pelspronoms en i hi.

• Ús del punt, de la coma,dels punts suspensius idels dos punts.

• Motivació per usar ambpropietat els signes depuntuació.

• Identificar els barbarismes i la paraula correcta més adient en cada cas.• Reconèixer les principals entrades que conté un diccionari a l’hora de

consultar un significat determinat.• Utilitzar estratègies per a la comprensió d’un text teatral.• Elaborar inferències a partir d’una lectura.• Resoldre un enigma.• Manipular adequadament la cartellera d’un diari o publicació.• Observar i distingir la diversitat tipogràfica d’un text teatral.• Analitzar un fragment de teatre distingint-ne els elements característics.• Participar en la dramatització d’un fragment teatral.• Identificar els complements circumstancials de lloc, temps i manera.• Reconèixer els pronoms febles que substitueixen aquests complements i fer

la substitució.• Utilitzar adequadament els signes de puntuació: punt, coma, punts

suspensius i dos punts.• Motivar-se per evitar l’ús de barbarismes.• Adquirir interès per assistir al teatre.• Tenir una actitud crítica davant l’enveja.• Reflexionar sobre l’enveja de les persones i formar-se’n un criteri propi.

L’ENVEJÓS D’ALCALÀ12


Iden

tifi

ca e

ls b

arb

aris

mes

i el

s su

bst

itu

eix

per

la p

arau

la a

die

nt

en c

ada

cas.

Rec

on

eix

les

pri

nci

pal

s en

trad

es d

’un

dic

cio

nar

i a l’

ho

ra d

e co

nsu

ltar

un

sig

nif

icat

.

En

tén

un

tex

t te

atra

l seg

uin

t u

nes

estr

atèg

ies.

Ela

bo

ra in

ferè

nci

es a

par

tir

d’u

na

lect

ura

.

Res

ol u

n e

nig

ma.

Man

ipu

la a

deq

uad

amen

t la

car

telle

ra d

’un

dia

ri p

er o

bte

nir

la in

form

ació

req

uer

ida.

Rec

on

eix

la d

iver

sita

t ti

po

grà

fica

en

un

text

tea

tral

.

Dis

tin

gei

x el

s el

emen

ts q

ue

cara

cter

itze

naq

ues

t ti

pu

s d

e te

xt.

Par

tici

pa

en la

dra

mat

itza

ció

d’u

nfr

agm

ent

teat

ral.

Iden

tifi

ca e

ls c

om

ple

men

tsci

rcu

mst

anci

als

de

lloc,

tem

ps

i man

era.

Els

man

ipu

la c

orr

ecta

men

t.

Rec

on

eix

els

pro

no

ms

feb

les

qu

e en

po

den

fer

la s

ub

stit

uci

ó.

Su

bst

itu

eix

corr

ecta

men

t el

sco

mp

lem

ents

cir

cum

stan

cial

s p

els

pro

no

ms

feb

les.

Uti

litza

ad

equ

adam

ent

els

sig

nes

de

pu

ntu

ació

tre

bal

lats

.

Es

mo

tiva

per

a l’

elim

inac

ió d

els

bar

bar

ism

es d

el s

eu p

rop

i vo

cab

ula

ri.

Dem

ost

ra in

terè

s p

el t

eatr

e.

Rec

on

eix

l’en

veja

co

m u

n f

acto

r q

ue

inci

dei

x n

egat

ivam

ent

en le

s re

laci

on

sin

terp

erso

nal

s.

Nom dels alumnes

avaluació formativaL’ENVEJÓS D’ALCALÀ

12



SEGON CURS cicle superior


TS

I C

ON

CE

PT

ES

PR

OC

ED

IME

NT

SA

CT

ITU

DS

, V

ALO

RS

I N

OR

ME

S

TEMES TRANSVERSALS

• No discriminació per sexes: reconeixement de les situacions de desigualtat en tots els àmbits, disposició a eliminar en l’entorn més immediat aquestes pràctiques.

• Contextualització del tòpic: lesrelacions personals.

• Les onomatopeies.• Les entrades de diccionari: les

accepcions.

• Descobriment d’una frase a travésd’un joc que serveix de motivació pera un debat.

• Formació de les onomatopeies:paraules simples, repeticions irepeticions amb canvis de vocal.

• Observació de les accepcions que pottenir una paraula en el diccionari.

• Gust per la reflexió i el debat.• Interès pel coneixement de la

mecànica del diccionari.

• Conte: L’Adelaidas’estima més la mare.

• Un autor: Xabier P.Docampo.

• Text per jugar: Les guiesde serveis.


• Reflexió sobre elconflicte familiar queplanteja la història.

• Inferència sobre elmissatge que voltransmetre l’autor.

• Manipulació iinterpretació d’un textfuncional.

• Foment de l’esperit críticenvers els papersmasculins i femeninstradicionals.

• Participació en lestasques de casa.

• El temps de la història i el temps delrelat.

• Expressions per a organitzar el tempsen la narració.

• Projecte: Escriure un relat canviantl’ordre cronològic delsesdeveniments.

• Anàlisi d’un conte per descobrir-hi elscanvis introduïts en l’ordre cronològicdels fets.

• Identificació i ús d’expressions per aorganitzar el temps en un relat.

• Ordenació cronològica d’unaseqüència de fets explicats en un text.

• Elaboració d’un relat utilitzantexpressions temporals per marcar uncanvi en l’ordre cronològic dels fets.

• Sensibilitat envers la lectura il’escriptura de textos narratius deconstrucció complexa.

• L’esquema de lacomunicació: els seuselements.

• Les vocals àtones en lesterminacions: normesortogràfiques.

• Identificació ireconeixement delselements que formenl’esquema de lacomunicació.

• Reescriptura d’oracionssegons unesinstruccionsdeterminades.

• Reconeixement de lanorma ortogràfica apartir de l’observació deregularitats.

• Classificació de paraulesa partir de sons vocàlics.

• Ús correcte de la normaortogràficacorresponent.

• Valoració de la llenguacom a sistema decomunicació.

• Acceptació de laconvenció del codiescrit.

• Participar en un debat proposat a partir d’una frase motivadora.• Reconèixer les onomatopeies i les normes per a la seva formació.• Observar i manipular les diferents accepcions d’una paraula.• Utilitzar les estratègies de comprensió adequades al text de la lectura.• Reflexionar sobre un conflicte plantejat en un text.• Ser capaç d’inferir el missatge que transmet l’autor o autora a través del

plantejament d’un conflicte.• Manipular i interpretar un text funcional.• Reconèixer la seqüència cronològica en un relat i manipular-la

adequadament.• Identificar les expressions temporals en un text.• Elaborar un relat emprant les expressions temporals adequades.• Identificar i reconèixer els elements presents en l’esquema de la

comunicació.• Reconèixer una norma ortogràfica a partir de l’observació d’una regularitat.• Aplicar les normes ortogràfiques corresponents a l’escriptura de la vocal

àtona.• Adquirir gust per la reflexió a partir d’una idea proposada oralment o per

escrit.• Fomentar l’esperit crític per superar situacions de desigualtat de sexes.• Valorar la llengua com a eina de comunicació social.

L’ADELAIDA S’ESTIMA MÉS LA MARE1


Par

tici

pa

en u

n d

ebat

a p

arti

r d

’un

a fr

ase

mo

tiva

do

ra.

Rec

on

eix

les

on

om

ato

pei

es i

les

dif

eren

tsm

aner

es d

e fo

rmac

ió q

ue

ten

en.

Iden

tifi

ca le

s d

ifer

ents

ace

pci

on

s q

ue

po

tte

nir

un

a p

arau

la.

Uti

litza

les

estr

atèg

ies

de

com

pre

nsi

óad

equ

ades

al t

ext

de

la le

ctu

ra.

Ref

lexi

on

a so

bre

un

co

nfl

icte

pla

nte

jat

enu

n t

ext.

Infe

reix

el m

issa

tge

qu

e vo

l tra

nsm

etre

l’au

tor

o a

uto

ra d

’un

tex

t.

Man

ipu

la i

inte

rpre

ta c

orr

ecta

men

t u

n t

ext

fun

cio

nal

.

Rec

on

eix

i man

ipu

la la

seq

üèn

cia

cro

no

lòg

ica

en u

n r

elat

.

Iden

tifi

ca le

s ex

pre

ssio

ns

tem

po

rals

en

un

text

.

Ela

bo

ra u

n r

elat

em

pra

nt

les

exp

ress

ion

ste

mp

ora

ls a

deq

uad

es.

Iden

tifi

ca i

reco

nei

x el

s el

emen

ts p

rese

nts

en u

na

situ

ació

co

mu

nic

ativ

a.

Co

nei

x i a

plic

a le

s n

orm

es o

rto

grà

fiq

ues

corr

esp

on

ents

a la

vo

cal à

ton

a.

Té

un

esp

erit

crí

tic

dav

ant

la d

esig

ual

tat

de

sexe

s p

rese

nts

a l’

ento

rn.

S’in

tere

ssa

per

la r

efle

xió

al v

olt

ant

d’u

nd

eter

min

at t

ema

pro

po

sat.

Nom dels alumnes

avaluació formativaL’ADELAIDA S’ESTIMA MÉS LA MARE

1





TS

I C

ON

CE

PT

ES

PR

OC

ED

IME

NT

SA

CT

ITU

DS

, V

ALO

RS

I N

OR

ME

S

TEMES TRANSVERSALS

• Preservació de la natura: importància de la conservació de determinades espècies, actitud responsable davant el medi ambient, conscienciació sobre aquestes qüestions.

• Contextualització del tòpic: elspersonatges famosos.

• Les abreviacions.• Les entrades de diccionari: els

exemples.


• Anàlisi de les abreviacions: sigles, talldel mot, reducció del mot.

• Escriptura dels exemplescorresponents a diverses entrades dediccionaris.

• Valoració de les abreviacions com aeina d’economia lingüística.

• Constància en l’ús del diccionari.

• Entrevista: Qui té curadels animals salvatges?

• Un investigador:Joaquim Soler Massana.

• Jocs de llengua: Elsrefranys.

• Ús d’estratègies decomprensió en la lecturad’una entrevista.

• Identificació, en unaentrevista, del’entrevistador/a, del’entrevistat/ada, delpropòsit de l’entrevista, idels possiblesdestinataris.

• Resolució d’un joc pertrobar refranys.

• Interès per tot allò que fareferència a laconservació del mediambient.

• L’entrevista.• Projecte: Planificació i realització

d’una entrevista.

• Observació de les parts d’unaentrevista.

• Anàlisi dels recursos lingüísticspropis de l’entrevista.

• Resum de la informació obtinguda apartir d’una entrevista.

• Preparació, realització i publicaciód’una entrevista.

• Valoració positiva dels mitjans decomunicació com a fons d’informació

• Respecte per les opinions d’altri.

• Les oracionsimpersonals.

• Les vocals àtones enl’arrel.

• Identificació d’oracionsimpersonals i d’oracionsamb el subjecte el·líptic.

• Elecció de la formaadequada d’un verb percompletar oracions.

• Escriptura del plurald’oracions donades.

• Classificació de paraulesa partir dels sonsvocàlics.

• Compleció de paraulesamb les grafiestreballades.

• Valoració de la llenguacom a eina per aresoldre les necessitatscomunicatives.

• Reconèixer i manipular les abreviacions més usuals: sigles, tall del mot ireducció.

• Escriure els exemples corresponents a diverses entrades del diccionari.• Entendre una entrevista utilitzant les estratègies adequades.• Identificar en una entrevista l’entrevistador, l’entrevistat, el propòsit i el públic

al qual va destinada.• Resoldre un joc per a trobar refranys.• Observar i reconèixer les parts de què consta una entrevista.• Analitzar els recursos lingüístics propis en una entrevista.• Resumir la informació que proporciona una entrevista.• Preparar i portar a terme una entrevista amb un interès determinat.• Identificar les oracions impersonals i les que tenen el subjecte el·líptic.• Utilitzar la forma verbal adequada segons la necessitat d’una frase.• Formar correctament el plural d’una oració.• Reconèixer els sons vocàlics i classificar les paraules segons aquests sons.• Valorar les abreviacions com a eina d’economia lingüística.• Tenir interès per tot allò referent a la preservació del medi ambient.• Valorar positivament els mitjans de comunicació com a eina d’enriquiment

personal.

QUI TÉ CURA DELS ANIMALS SALVATGES?2


Rec

on

eix

i uti

litza

les

abre

viac

ion

s m

ésu

sual

s: s

igle

s, t

all d

e m

ot

i red

ucc

ió.

Iden

tifi

ca le

s d

iver

ses

entr

ades

d’u

nd

icci

on

ari.

En

tén

un

a en

trev

sita

i el

mo

tiu

qu

e la

just

ific

a.

Iden

tifi

ca e

ls e

lem

ents

d’u

na

entr

evis

ta:

entr

evis

tad

or,

entr

evis

tat,

pro

pò

sit

i pú

blic

des

tin

atar

i.

Res

ol u

n jo

c p

er a

tro

bar

un

s re

fran

ysd

eter

min

ats.

Ha

inco

rpo

rat

aqu

ests

ref

ran

ys a

l seu

voca

bu

lari

act

iu.

Rec

on

eix

i man

ipu

la le

s p

arts

d’u

na

entr

evis

ta i

en f

a el

res

um

.

Pre

par

a i f

a u

na

entr

evis

ta a

mb

un

inte

rès

det

erm

inat

.

Iden

tifi

ca i

man

ipu

la le

s o

raci

on

sim

per

son

als.

Rec

on

eix

el s

ub

ject

e el

·líp

tic

en u

na

fras

e.

Uti

litza

la f

orm

a ve

rbal

ad

equ

ada

a ca

da

situ

ació

esc

rita

.

Rec

on

eix

els

dif

eren

ts s

on

s vo

càlic

s.

Esc

riu

co

rrec

tam

ent

tots

els

so

ns

vocà

lics.

Valo

ra l’

eco

no

mia

lin

gü

ísti

ca q

ue

sup

ose

nle

s ab

revi

acio

ns.

Té

inte

rès

per

la c

on

serv

ació

del

med

iam

bie

nt.

Valo

ra p

osi

tiva

men

t el

s m

itja

ns

de

com

un

icac

ió c

om

a e

ines

d’e

nri

qu

imen

tp

erso

nal

.

Nom dels alumnes

avaluació formativaQUI TÉ CURA DELS ANIMALS SALVATGES?

2





TS

I C

ON

CE

PT

ES

PR

OC

ED

IME

NT

SA

CT

ITU

DS

, V

ALO

RS

I N

OR

ME

S

TEMES TRANSVERSALS

• Educació per a la convivència: el valor de l’amistat, les diferències entre persones com a factor d’enriquiment.

• Contextualització del tòpic: elsvampirs, ficció o realitat?

• Les expressions sinònimes.• Les entrades de diccionari: l’estructura

de la definició.


• Ús d’expresions o paraules sinònimesa expressions donades en l’escripturad’oracions.

• Anàlisi I manipulació de les partsd’una entrada de diccionari.

• Valoració positiva de l’enriquimentlingüístic.

• Conte: La segona capa.• Una autora: Angela

Sommer-Bodenburg.• Text per jugar: Fitxes i

carnets.

• Ús d’estratègies decomprensió en la lecturad’un conte.

• Resum oral del conte,des del punt de vista delprotagonista.

• Reflexió sobre l’amistat isobre com de diferentspoden ser els amics.


• Respecte envers lesdiferències entre les persones.

• Els diàlegs en el relat: la tècnicanarrativa.

• Projecte: Convertir un còmic en unrelat amb diàlegs.

• Observació dels diàlegs perdescobrir-hi els diferents tempsverbals utilitzats.

• Identificació del valor comunicatiudels diferents verbs d’un parlament.

• Creació i manipulació de textosdialogats.

• Ús dels signes i recursos necessarisper a transcriure un diàleg.

• Elaboració d’un relat escrit a partird’un còmic, incloent-hi els diàlegsentre els personatges.

• Gust per contar una història.

• El nom i elsdeterminants.

• Diferents tipus dedeterminants.

• El sistema vocàlic tònic:la e i la o.

• Elecció del nom i eldeterminant adequatsper a completaroracions.

• Inducció de la normaortogràfica a partir del’observació deregularitats.

• Aplicació de les normesortogràfiquescorresponents a la eoberta i tancada i a la ooberta i tancada.

• Interès pel coneixementdel codi escrit.

• Utilitzar expressions o paraules sinònimes d’expressions donades.• Analitzar i manipular les parts d’una entrada de diccionari.• Utilitzar les estratègies de comprensió adequades al text de la unitat.• Resumir oralment un conte des del punt de vista del protagonista.• Manipular i interpretar correctament un text funcional.• Observar un diàleg i distingir els diferents usos que s’hi han fet dels temps

verbals.• Conèixer i utilitzar els recursos necessaris en la transcripció d’un diàleg.• Elaborar un relat escrit a partir d’un còmic.• Reconèixer els diferents tipus de determinants i fer-los servir correctament en

una frase.• Reconèixer els sons vocàlics de la e i la o.• Aplicar correctament les normes ortogràfiques corresponents a aquests sons.• Ser respectuós envers les diferències interpersonals.• Adquirir gust per la narració oral d’una història.• Reflexionar sobre l’amistat i el seu valor com a enriquiment social.

LA SEGONA CAPA3


Sap

tro

bar

par

aule

s o

exp

ress

ion

ssi

nò

nim

es a

d’a

ltre

s d

e d

on

ades

.

Rec

on

eix

les

par

ts d

’un

a en

trad

a d

ed

icci

on

ari.

Uti

litza

les

estr

atèg

ies

de

com

pre

nsi

óad

equ

ades

al t

ext

qu

e es

pro

po

sa.

Res

um

eix

ora

lmen

t u

n c

on

te d

es d

el p

un

td

e vi

sta

del

pro

tag

on

ista

.

Man

ipu

la i

inte

rpre

ta c

orr

ecta

men

t u

n t

ext

fun

cio

nal

.

Ob

serv

a el

s d

ifer

ents

uso

s q

ue

es f

an d

els

tem

ps

verb

als

en u

n d

iàle

g.

Tran

scri

u c

orr

ecta

men

t u

n d

iàle

g f

ent

serv

ir t

ots

els

ele

men

ts a

die

nts

.

Ela

bo

ra u

n r

elat

esc

rit

a p

arti

r d

’un

cò

mic

incl

oen

t-h

i dià

leg

s.

Rec

on

eix

els

dif

eren

ts t

ipu

s d

ed

eter

min

ants

.

Uti

litza

co

rrec

tam

ent

els

det

erm

inan

tsad

equ

ats

a ca

da

cas.

Dis

tin

gei

x la

ei l

a o

ob

erta

i ta

nca

da.

Ap

lica

corr

ecta

men

t le

s n

orm

eso

rto

grà

fiq

ues

co

rres

po

nen

ts a

aq

ues

tsso

ns

vocà

lics.

És

resp

ectu

ós

enve

rs le

s d

ifer

ènci

esin

terp

erso

nal

s.

Ad

qu

irei

x g

ust

per

un

a co

rrec

ta n

arra

ció

ora

l.

Valo

ra l’

enri

qu

imen

t q

ue

sup

osa

l’am

ista

t.

Nom dels alumnes

avaluació formativaLA SEGONA CAPA

3





TS

I C

ON

CE

PT

ES

PR

OC

ED

IME

NT

SA

CT

ITU

DS

, V

ALO

RS

I N

OR

ME

S

TEMES TRANSVERSALS

• Educació per a la sensibilitat: elaboració de poemes, gaudi amb la lectura poètica.• Educació per a la relació interpersonal: l’expressió de sentiments.

• Contextualització del tòpic: la poesia.• L’accent diacrític.• Tipus de diccionaris: de sinònims i

antònims, bilingüe, enciclopèdic.


• Ús de l’accent diacrític per a distingirparaules que tenen les mateixeslletres però significat diferent.

• Identificació de diversos tipus dediccionaris.

• Interès per conèixer els diferents tipusde diccionaris.

• Lectura: Poemes.• Un poeta: Marc Granell.• Jocs de llengua:

Endevinalles i motsencreuats.

• Ús d’estratègies decomprensió en la lecturade poemes.

• Reflexió sobre ladificultat que comporta,de vegades, lacomprensió delllenguatge poètic.

• Reflexió sobre els gustospersonals pel que fa a lapoesia.

• Resolució d’uns motsencreuats a partird’endevinalles.

• Valoració de la lecturade poemes com a fontde plaer.

• Mètrica i figures retòriques en elspoemes.

• Projecte: Escriptura d’un poema.

• Anàlisi mètrica d’algunes estrofes.• Anàlisi del llenguatge poètic per

descobrir-hi les figures retòriquesmés habituals.

• Creació de comparacions o metàforessenzilles.

• Escriptura d’un poema després d’unapreparació prèvia.

• Foment de la creativitat i laimaginació mitjançant l’escripturad’un poema.

• El complement del nom.• L’accentuació.

• Manipulació i escripturad’adjectius icomplements peracompanyar nomsdonats.

• Aplicació de les normesd’accentuació.

• Gust per l’anàlisi del’estructura lingüística.

• Participar en un debat a partir d’una frase descoberta en un joc.• Conèixer la funció de l’accent diacrític i utilitzar-lo correctament.• Identificar i consultar adequadament diversos tipus de diccionaris.• Utilitzar les estratègies de comprensió adequades a la lectura de poemes.• Reflexionar sobre la dificultat intrínseca del llenguatge poètic.• Associar el llenguatge poètic als diferents estats d’ànim de l’autor i la

sensibilitat del lector.• Resoldre uns mots encreuats.• Conèixer el funcionament de la mètrica en un poema senzill.• Analitzar la mètrica d’alguns versos.• Descobrir i analitzar les figures retòriques més habituals en el llenguatge

poètic.• Crear comparacions i metàfores senzilles.• Escriure un poema tenint en compte el que s’ha treballat.• Reconèixer i manipular els diferents tipus de complement del nom.• Conèixer i aplicar correctament les normes d’accentuació.• Tenir interès per conèixer els diferents tipus de diccionari.• Valorar la poesia com a font de plaer.• Ser creatiu a l’hora de produir una poesia.• Adquirir gust per l’anàlisi de l’estructura lingüística d’un text poètic.

UNA BONA COLLITA DE POEMES4


Par

tici

pa

en e

l deb

at p

rop

osa

t a

par

tir

de

la f

rase

des

cob

erta

.

Co

nei

x la

fu

nci

ó d

e l’a

ccen

t d

iacr

ític

.

Uti

litza

co

rrec

tam

ent

l’acc

ent

dia

crít

ic.

Uti

litza

els

dif

eren

ts t

ipu

s d

e d

icci

on

ari.

En

tén

un

po

ema

uti

litza

nt

les

estr

atèg

ies

de

com

pre

nsi

ó a

deq

uad

es.

És

con

scie

nt

de

la d

ific

ult

at q

ue

pre

sen

tala

man

ipu

laci

ó d

el ll

eng

uat

ge

po

ètic

.

Ass

oci

a el

llen

gu

atg

e p

oèt

ic a

l’ex

pre

ssió

d’u

n e

stat

an

ímic

per

par

t d

el p

oet

a.

Res

ol u

ns

mo

ts e

ncr

euat

s.

An

alit

za la

mèt

rica

d’u

n p

oem

a i e

nd

isti

ng

eix

l’est

ruct

ura

.

Co

nei

x le

s fi

gu

res

retò

riq

ues

més

hab

itu

als

en e

l lle

ng

uat

ge

po

ètic

i le

san

alit

za.

Cre

a co

mp

arac

ion

s i m

etàf

ore

s se

nzi

lles.

Esc

riu

un

po

ema

uti

litza

nt

aqu

este

sfi

gu

res.

Rec

on

eix

i man

ipu

la e

ls d

ifer

ents

tip

us

de

com

ple

men

t d

el n

om

.

Ap

lica

corr

ecta

men

t le

s n

orm

esd

’acc

entu

ació

.

Valo

ra la

po

esia

co

m a

fo

nt

de

pla

er p

er a

lle

cto

r.

Té

crea

tivi

tat

a l’h

ora

de

fer

serv

ir e

llle

ng

uat

ge

po

ètic

.

Nom dels alumnes

avaluació formativaUNA BONA COLLITA DE POEMES

4





TS

I C

ON

CE

PT

ES

PR

OC

ED

IME

NT

SA

CT

ITU

DS

, V

ALO

RS

I N

OR

ME

S

TEMES TRANSVERSALS

• El sentit de l’humor: valoració d’aquest sentit com a eina d’interrelació social; diferència entre sentit de l’humor i broma pesada.

• Contextualització del tòpic: el teatrecòmic.

• Registres lingüístics. • El diccionari de sinònims i antònims.


• Resolució de jeroglífics.• Elecció de les expressions pròpies del

registre lingüístic que es fa servir enun context determinat.

• Utilització del diccionari de sinònimsper a resoldre jeroglífics.


• Teatre: Lesentremaliadures de TillÒlibaspill.

• Un autor: Anònim.• Un traductor: Frederic

Ulsamer Puiggarí.• Text per jugar: Els

prospectes.

• Comprensió del sentit del’humor i la sevaimplicació en elllenguatge.

• Ús d’estratègies decomprensió en la lecturadel text.

• Elaboració d’un relat oralo escrit a partir d’unapeça teatral.

• Reflexió sobre com ensón, de desagradables,les persones que fanbromes pesades.


• Gust per llegir pecesdramàtiques.

• La representació teatral: les diferentstasques que són necessàries.

• Projecte: Lectura dramatitzada o larepresentació teatral d’una peçadramàtica.

• Observació del text teatral perdescobrir-hi les indicacionsnecessàries per a la representació i laforma en què són presentades.

• Concreció dels passos necessaris pera fer una representació del text.

• Identificació i ús dels elements deltext dramàtic que ens permeten dir-loamb la pronúncia, el ritme il’entonació adequada.

• Lectura dramatitzada o representacióteatral de l’obra davant de la classe.

• Sensibilitat per una dicció acurada enla lectura oral.

• El verb: el mode.• La dièresi.

• Identificació de l’arrel dediverses formes verbals.

• Reconeixement delsmodes verbals.

• Ús correcte de la dièresi.• Classificació de paraules

en dos conjunts segonsun criteri ortogràfic.

• Aplicació de la normaortogràfica treballada enl’escriptura de plurals deparaules donades i en lacompleció d’un text.

• Acceptació de laconvenció del codiescrit.

• Reconèixer i manipular correctament els diferents registres lingüístics segonsla situació comunicativa que es presenta.

• Utilitzar els mitjans de consulta necessaris per a la resolució de jeroglífics.• Utilitzar les estratègies de comprensió adequades al text de la unitat.• Elaborar un relat oral a partir d’un fragment teatral.• Reflexionar sobre el sentit de l’humor i la diferència entre aquest i les bromes

pesades.• Manipular i interpretar correctament un text funcional per a l’obtenció d’una

informació determinada.• Descobrir i interpretar els diferents elements presents en un text teatral de

cara a la seva posada en escena.• Seguir els passos necessaris per a fer una representació teatral.• Fer una dramatització a partir d’un text teatral.• Identificar l’arrel de diferents formes verbals.• Identificar i utilitzar els diferents modes verbals.• Fer servir correctament la dièresi seguint les normes ortogràfiques.• Valorar el sentit de l’humor com a factor per millorar les relacions amb les

altres persones.• Adquirir gust per llegir peces dramàtiques.

LES ENTREMALIADURES DE TILL ÒLIBASPILL5


Dis

tin

gei

x el

s d

ifer

ents

reg

istr

eslin

gü

ísti

cs i

els

uti

litza

qu

an c

orr

esp

on

.

Res

ol u

n je

rog

lífic

en

el t

emp

s d

isp

on

ible

.

En

tén

el t

ext

corr

esp

on

ent

a la

lect

ura

de

la u

nit

at.

Ela

bo

ra u

n r

elat

ora

l a p

arti

r d

’un

frag

men

t te

atra

l.

Man

ipu

la i

inte

rpre

ta c

orr

ecta

men

t u

n t

ext

fun

cio

nal

.

Co

nei

x el

s d

ifer

ents

ele

men

ts q

ue

apar

eixe

n e

n u

n t

ext

teat

ral i

el s

eusi

gn

ific

at o

fu

nci

ó.

És

con

scie

nt

de

tot

el q

ue

cal p

er p

od

erd

ur

a te

rme

un

a d

ram

atit

zaci

ó d

avan

t la

clas

se.

Iden

tifi

ca l’

arre

l de

dif

eren

ts f

orm

esve

rbal

s.

Co

nei

x el

s m

od

es v

erb

als

i en

rec

on

eix

les

dif

eren

ts f

orm

es.

Ap

lica

les

no

rmes

ort

og

ràfi

qu

esco

rres

po

nen

ts a

la d

ière

si.

Valo

ra p

osi

tiva

men

t el

sen

tit

de

l’hu

mo

r.

Ad

qu

irei

x el

gu

st p

er la

lect

ura

iin

terp

reta

ció

de

pec

es d

ram

àtiq

ues

.

Nom dels alumnes

avaluació formativaLES ENTREMALIADURES DE TILL ÒLIBASPILL

5





TS

I C

ON

CE

PT

ES

PR

OC

ED

IME

NT

SA

CT

ITU

DS

, V

ALO

RS

I N

OR

ME

S

TEMES TRANSVERSALS

• Educació per a la convivència: la gelosia i l’enveja en les relacions interpersonals, la justícia del càstig.

• Contextualització del tòpic: lesrondalles.

• Els diminutius.• Tipus de diccionaris: de sinònims i

antònims, bilingüe, enciclopèdic.

• Descobriment d’una paraula a travésd’un joc que serveix de motivació pera l’expressió oral i la contextualitzacióde la unitat.

• Classificació dels diminutius segons laterminació que tenen.

• Utilització de diversos tipus dediccionaris en funció del tipusd’informació que es necessita.


• Rondalla: La flor del lliriblau.

• Autor: Joaquim G.Caturla.

• Jocs de llengua: Ni sí nino.

• Ús d’estratègies decomprensió en la lecturade la rondalla.

• Reflexió sobre laideologia subjacent a lesrondalles.

• Comprensió de lesnormes per a fer un jocoral.

• Valoració de l’aspectefantàstic dels contes idel missatge que ensvolen transmetre.

• El pas del temps en el relat.• Projecte: Escriptura d’un relat

manipulant el temps.

• Identificació de resums i el·lipsis enels textos narratius, i comentari sobrela funció que hi tenen.

• Identificació i ús de les expressionsutilitzades per a accelerar el temps enun relat.

• Escriptura d’un relat amb resums iel·lipsis, a partir d’un còmic, utilitzantles expressions temporalsnecessàries.

• Motivació per gaudir dels recursosnarratius utilitzats en textos cadavegada més complexos.

• El verb: l’aspecte• La formació del plural.

• Classificació d’oracionssegons l’aspecte delverb.

• Identificació delsaspectes verbals enoracions donades.

• Classificació de paraulessegons un criteriortogràfic.

• Compleció d’uns motsencreuats amb elsplurals de paraulesdonades.

• Conscienciació de laimportància de lacorrecció ortogràfica enl’expressio escrita.

• Motivar-se per l’expressió oral a través d’un joc proposat.• Identificar i classificar els diminitius segons la terminació que presenten.• Utilitzar correctament els diversos tipus de diccionaris.• Comprendre una rondalla a través de l’ús de les estratègies de comprensió

adequades.• Reflexionar sobre la ideologia subjacent en algunes rondalles.• Comprendre les normes que cal seguir per a la realització d’un joc oral.• Identificar els resums i les el·lipsis en textos narratius.• Distingir la funció que tenen els resums i les el·lipsis en els textos.• Identificar les expressions que determinen el temps en un relat.• Manipular les expressions que determinen el temps en un relat.• Escriure un relat a partir d’un còmic.• Distingir l’aspecte d’una forma verbal.• Classificar oracions segons l’aspecte del verb.• Reconèixer i utilitzar correctament les normes de formació del plural.• Valorar la riquesa del llenguatge a partir dels aspectes treballats.

LA FLOR DEL LLIRI BLAU6


Es

mo

stra

mo

tiva

t p

er l’

exp

ress

ió o

ral a

trav

és d

’un

joc

pro

po

sat.

Iden

tifi

ca i

clas

sifi

ca e

ls d

imin

itiu

s se

go

ns

la t

erm

inac

ió q

ue

pre

sen

ten

.

Uti

litza

co

rrec

tam

ent

els

div

erso

s ti

pu

s d

ed

icci

on

aris

.

Co

mp

rèn

un

a ro

nd

alla

a t

ravé

s d

e l’ú

s d

ele

s es

trat

ègie

s d

e co

mp

ren

sió

ad

equ

ades

.

Ref

lexi

on

a so

bre

la id

eolo

gia

su

bja

cen

t en

alg

un

es r

on

dal

les.

Co

mp

rèn

les

no

rmes

qu

e ca

l seg

uir

per

ala

rea

litza

ció

d’u

n jo

c o

ral.

Iden

tifi

ca e

ls r

esu

ms

i les

el·l

ipsi

s en

text

os

nar

rati

us.

Dis

tin

gei

x la

fu

nci

ó q

ue

ten

en e

ls r

esu

ms

ile

s el

·lip

sis

en t

exto

s n

arra

tiu

s.

Iden

tifi

ca le

s ex

pre

ssio

ns

qu

e d

eter

min

enel

tem

ps

en u

n r

elat

.

Man

ipu

la le

s ex

pre

ssio

ns

qu

e d

eter

min

enel

tem

ps

en u

n r

elat

.

Esc

riu

un

rel

at a

par

tir

d’u

n c

òm

ic.

Dis

tin

gei

x l’a

spec

te d

’un

a fo

rma

verb

al.

Cla

ssif

ica

ora

cio

ns

seg

on

s l’a

spec

te d

elve

rb.

Rec

on

eix

i uti

litza

co

rrec

tam

ent

les

no

rmes

de

form

ació

del

plu

ral.

Valo

ra la

riq

ues

a d

el ll

eng

uat

ge

a p

arti

rd

els

asp

ecte

s tr

ebal

lats

.

Nom dels alumnes

avaluació formativaLA FLOR DEL LLIRI BLAU

6





TS

I C

ON

CE

PT

ES

PR

OC

ED

IME

NT

SA

CT

ITU

DS

, V

ALO

RS

I N

OR

ME

S

TEMES TRANSVERSALS

• Diversitat intercultural: valoració de l’herència de cultures antigues i la seva aportació a la pròpia cultura.• Educació per l’art: gaudi de les mostres artístiques com a clau d’interpretació d’un context social.

• Contextualització del tòpic: lesenciclopèdies.

• Els augmentatius i els pejoratius.• El diccionari enciclopèdic.

• Descobriment d’una frase mitjançantun joc que serveix de motivació per aun debat.

• Identificació d’augmentatius,diminutius i pejoratius.

• Ús del diccionari enciclopèdic.

• Interès per ampliar el vocabulari.

• Entrada d’enciclopèdia.• Text per jugar: La

invitació personal il’enciclopèdia.

• Ús d’estratègies decomprensió en la lecturad’un text enciclopèdic.

• Organitzar el contingutd’una entradad’enciclopèdiamitjançant un mapasemàntic.


• Motivació per a consultarles enciclopèdies idiccionaris enciclopèdicscom a mitjà d’aconseguirinformacionsinteressants.

• Estructura d’una entradad’enciclopèdia.

• Projecte: Prendre notes d’una entradad’enciclopèdia i fer-ne un resum.

• Anàlisi d’una entrada d’enciclopèdiaper descobrir-ne les parts.

• Estudi i pràctica de les definicions.• Observació i ús de la represa d’un

terme mitjançant un altre de mésgeneral com a recurs per a la cohesiódel text.

• Elaboració del resum d’una entradade diccionari a partir de notes presesper endavant.

• Atenció a l’exactitud de les dades i laveracitat de la informació contingudaen les enciclopèdies i altres llibres dereferència.

• El verb: formes nopersonals.

• La essa sonora.

• Identificació iclassificació de lesformes no personals delverb.

• Compleció d’oracionsamb el gerundi de verbsdonats.

• Compleció d’un quadreamb les formes nopersonals de verbs.

• Classificació de paraulesa partir de ladiscriminació auditivadel so presentat.

• Aplicació de les normestreballades a l’hora decompletar un text.

• Valoració positiva de lapronúncia correcta.

• Identificar els augmentatius, diminutius i pejoratius.• Analitzar una entrada d’enciclopèdia.• Fer servir les estratègies de comprensió adequades en la lectura d’una

entrada d’enciclopèdia.• Utilitzar correctament el diccionari enciclopèdic.• Elaborar el resum d’una entrada a partir de notes preses prèviament.• Interpretar un mapa semàntic.• Elaborar un mapa semàntic a partir d’un text.• Interpretar adequadament un text funcional.• Classificar les formes no personals del verb.• Aplicar correctament les normes ortogràfiques corresponents al so de essa

sonora.• Interessar-se per la consulta d’enciclopèdies com a mitjà per aconseguir

informacions d’interès.• Valorar l’exactitud de dades i la veracitat de la informació continguda en

obres de referència.• Valorar la pronunciació correcta dels sons consonàntics.

CONSULTAR PER INFORMAR-SE7


Iden

tifi

ca e

ls a

ug

men

tati

us,

dim

inu

tiu

s i

pej

ora

tiu

s.

An

alit

za u

na

entr

ada

d’e

nci

clo

pèd

ia.

Fa s

ervi

r le

s es

trat

ègie

s d

e co

mp

ren

sió

adeq

uad

es e

n la

lect

ura

d’u

na

entr

ada

d’e

nci

clo

pèd

ia.

Uti

litza

co

rrec

tam

ent

el d

icci

on

ari

enci

clo

pèd

ic.

Ela

bo

ra e

l res

um

d’u

na

entr

ada

a p

arti

r d

en

ote

s p

rese

s p

rèvi

amen

t.

Inte

rpre

ta u

n m

apa

sem

ànti

c.

Ela

bo

ra u

n m

apa

sem

ànti

c a

par

tir

d’u

nte

xt.

Inte

rpre

ta a

deq

uad

amen

t u

n t

ext

fun

cio

nal

.

Cla

ssif

ica

les

form

es n

o p

erso

nal

s d

elve

rb.

Ap

lica

corr

ecta

men

t le

s n

orm

eso

rto

grà

fiq

ues

co

rres

po

nen

ts a

l so

de

essa

son

ora

.

S’in

tere

ssa

per

la c

on

sult

a d

’en

cicl

op

èdie

sco

m a

mit

jà p

er a

con

seg

uir

info

rmac

ion

sd

’inte

rès.

Valo

ra l’

exac

titu

d d

e d

ades

i la

ver

acit

atd

e la

info

rmac

ió c

on

tin

gu

da

en o

bre

s d

ere

ferè

nci

a.

Valo

ra la

pro

nu

nci

ació

co

rrec

ta d

els

son

sco

nso

nàn

tics

.

Nom dels alumnes

avaluació formativaCONSULTAR PER INFORMAR-SE

7





TS

I C

ON

CE

PT

ES

PR

OC

ED

IME

NT

SA

CT

ITU

DS

, V

ALO

RS

I N

OR

ME

S

TEMES TRANSVERSALS

• Educació cultural: valoració de la transmissió oral de tradicions a través dels contes.

• Contextualització del tòpic: lesaventures.

• Precisió en el significat.• Les accepcions en el diccionari.


• Elecció de la paraula adequadasegons el context.

• Elecció de l’accepció adequada d’unaparaula en una entrada de diccionarisegons el context.

• Rigor en la precisió lèxica.

• Conte: La Cova delsMoros.

• Una autora: JoanaRaspall.

• Jocs de llengua: Juguemamb les vocals.


• Elaboració d’inferènciesa partir de la lectura deltext.

• Resolució de jocs ambvocals.

• Valoració dels recursosutilitzats per l’escriptor oescriptora a l’horad’escriure.

• Les històries encastades.• Projecte: Inserció d’una història dins

d’una altra.

• Anàlisi d’una història per descobrir-nela principal i la inserida.

• Identificació i ús de les expressionsque marquen el temps delspersonatges i el de la història.

• Extracció d’una història inserida enuna altra.

• Escriptura d’una història principaldeterminada, dins la qual s’insertaràl’altra.

• Gust per l’escriptura d’històries ambintenció literària.

• Els verbs irregulars.Usos de ser i estar.

• La essa sorda.

• Identificació de l’arrel i ladesinència de diversesformes verbals.

• Reconeixement i ús delsverbs irregulars.


• Compleció de paraulesamb les grafiestreballades.

• Cura en l’expressió oral,atenent a la dicció.

• Identificar l’accepció d’una paraula que correspon al context en què es troba.• Utilitzar les estratègies de comprensió adequades en la lectura d’un conte.• Elaborar inferències a partir d’aquesta mateixa lectura.• Resoldre un joc de llengua a partir dels sons vocàlics.• Analitzar una història per descobrir-ne la principal i la inserida.• Extreure una història inserida en una altra.• Redacció d’una història dins d’un altre relat.• Identificar les expressions que marquen el temps dels personatges i el temps

de la història.• Diferenciar l’arrel i la desinència de diverses formes verbals.• Reconèixer els verbs irregulars i utilitzar-ne adequadament la conjugació.• Aplicar correctament les normes ortogràfiques corresponents al so de essa

sorda.• Tenir cura de la precisió lèxica i la dicció a l’hora d’expressar-se oralment.• Adquirir gust per la lectura d’històries amb intenció literària.

LA COVA DELS MOROS8


Iden

tifi

ca l’

acce

pci

ó d

’un

a p

arau

la s

ego

ns

el c

on

text

en

qu

è es

tro

ba.

Uti

litza

les

estr

atèg

ies

de

com

pre

nsi

óad

equ

ades

en

la le

ctu

ra d

’un

co

nte

.

Ela

bo

ra in

ferè

nci

es a

par

tir

d’a

qu

esta

mat

eixa

lect

ura

.

Res

ol u

n jo

c d

e lle

ng

ua

a p

arti

r d

els

son

svo

càlic

s.

An

alit

za u

na

his

tòri

a p

er d

esco

bri

r-n

e la

pri

nci

pal

i la

inse

rid

a.

Ext

reu

un

a h

istò

ria

inse

rid

a en

un

a al

tra.

Red

acta

un

a h

istò

ria

din

s d

’un

alt

re r

elat

.

Iden

tifi

ca le

s ex

pre

ssio

ns

qu

e m

arq

uen

el

tem

ps

del

s p

erso

nat

ges

i el

tem

ps

de

lah

istò

ria.

Dif

eren

cia

l’arr

el i

la d

esin

ènci

a d

ed

iver

ses

form

es v

erb

als.

Rec

on

eix

els

verb

s ir

reg

ula

rs i

n’u

tilit

zaad

equ

adam

ent

la c

on

jug

ació

.

Ap

lica

corr

ecta

men

t le

s n

orm

eso

rto

grà

fiq

ues

co

rres

po

nen

ts a

l so

de

essa

sord

a.

Té

cura

de

la p

reci

sió

lèxi

ca i

la d

icci

ó a

l’ho

ra d

’exp

ress

ar-s

e o

ralm

ent.

Va a

dq

uir

int

gu

st p

er la

lect

ura

d’h

istò

ries

amb

inte

nci

ó li

terà

ria.

Nom dels alumnes

avaluació formativaLA COVA DELS MOROS

8





TS

I C

ON

CE

PT

ES

PR

OC

ED

IME

NT

SA

CT

ITU

DS

, V

ALO

RS

I N

OR

ME

S

TEMES TRANSVERSALS

• Diversitat intercultural: valoració dels elements positius d’altres èpoques històriques i d’altres cultures.

• Contextualització del tòpic: les etapeshistòriques.

• Les frases fetes.• Els diccionaris bilingües.

• Descobriment d’una etapa històrica através d’un joc que serveix decontextalització a la lectura.

• Reconeixement de frases fetes.• Establiment de relacions entre

expressions figurades i l’element querepresenten.

• Ús de diccionaris bilingües per acompletar una graella.

• Interès per conèixer els diferents tipusde diccionaris.

• Relat històric: El medallódel Sol i de la Lluna.

• Un autor: FrancescGisbert.

• Text per jugar: Lesetiquetes.


• Descobriment de l’èpocahistòrica a partir delsdetalls del text.


• Valoració del relathistòric com a mitjà pera adquirir unconeixement més viu deles diferents èpoqueshistòriques.

• Característiques diferencials del relathistòric.

• Les nominalitzacions.• Projecte: Canvi de l’època llunyana en

què se situa un relat al momentactual.

• Anàlisi dels aspectes més importantsdel relat històric.

• Estudi i pràctica de lesnominalitzacions com a element decohesió del text.

• Elaboració d’un relat situat en elpresent a partir d’un relat històriccanviant els elements necessaris.

• Gust per esbrinar els mecanismesque permeten situar un relat ambexactitud en la seva època històrica.

• El complement directe.Substitució pronominaldel complement directe.

• Les grafies i dígrafs j/g,x/ix, tx/ig.

• Identificació i escripturade complementsdirectes.

• Ús de substitucionspronominals.

• Aplicació de les normesortogràfiquescorresponents a j/g, x/ix itx/ig.

• Classificació de paraulesa partir de ladiscriminació auditivadels sons presentats.


• Interès per assolir unapronúncia correcta.

• Descobrir una etapa històrica a través d’un joc de contextualització.• Ampliar el vocabulari referent a frases fetes.• Establir la relació entre determinades expressions figurades i el que

representen.• Utilitzar el diccionari bilingüe per completar una graella.• Utilitzar les estratègies de comprensió en la lectura d’un conte.• Descobrir l’època històrica a partir dels detalls d’un text. • Manipular i interpretar correctament un text funcional.• Analitzar els aspectes més importants del relat històric.• Dominar les nominalitzacions com a element de cohesió del text.• Elaborar un relat situat en el present a partir d’un relat històric canviant els

elements necessaris.• Identificar el complement directe.• Substituir el complement directe pel pronom corresponent.• Induir la norma ortogràfica de la j/g, x/ix i tx/ig a partir de l’observació de

regularitats.• Aplicar correctament les normes d’ortografia de la j/g, x/ix i tx/ig.• Valorar el relat històric com a mitjà per adquirir un coneixement més viu

d’altres èpoques.• Adquirir el gust per esbrinar els mecanismes que permeten situar un relat

amb exactitud a la seva època històrica.

EL MEDALLÓ DEL SOL I DE LA LLUNA9


Iden

tifi

ca u

na

etap

a h

istò

rica

a t

ravé

s d

’un

joc

de

con

text

ual

itza

ció

.

Am

plia

el v

oca

bu

lari

pro

pi r

efer

ent

afr

ases

fet

es.

Est

able

ix la

rel

ació

en

tre

det

erm

inad

esex

pre

ssio

ns

fig

ura

des

i el

qu

ere

pre

sen

ten

.

Uti

litza

el d

icci

on

ari b

ilin

gü

e p

erco

mp

leta

r u

na

gra

ella

.

Uti

litza

les

estr

atèg

ies

de

com

pre

nsi

ó e

nla

lect

ura

d’u

n c

on

te.

Des

cob

reix

l’èp

oca

his

tòri

ca a

par

tir

del

sd

etal

ls d

’un

tex

t.

Man

ipu

la i

inte

rpre

ta c

orr

ecta

men

t u

n t

ext

fun

cio

nal

.

An

alit

za e

ls a

spec

tes

més

imp

ort

ants

del

rela

t h

istò

ric.

Do

min

a le

s n

om

inal

itza

cio

ns

com

ael

emen

t d

e co

hes

ió d

el t

ext.

Ela

bo

ra u

n r

elat

sit

uat

en

el p

rese

nt

ap

arti

r d

’un

rel

at h

istò

ric

can

vian

t el

sel

emen

ts n

eces

sari

s.

Iden

tifi

ca e

l co

mp

lem

ent

dir

ecte

en

un

ao

raci

ó.

Su

bst

itu

eix

el c

om

ple

men

t d

irec

te p

elp

ron

om

co

rres

po

nen

t.

Ind

uei

x la

no

rma

ort

og

ràfi

ca d

e la

j/g

, x/ix

i tx/

iga

par

tir

de

l’ob

serv

ació

de

reg

ula

rita

ts.

Ap

lica

corr

ecta

men

t le

s n

orm

esd

’ort

og

rafi

a d

e la

j/g

, x/ix

i tx/

ig.

Valo

ra e

l rel

at h

istò

ric

com

a m

itjà

per

adq

uir

ir u

n c

on

eixe

men

t m

és v

iu d

’alt

res

èpo

qu

es.

Mo

stra

gu

st p

er e

sbri

nar

els

mec

anis

mes

qu

e p

erm

eten

sit

uar

un

rel

at a

mb

exac

titu

d a

la s

eva

èpo

ca h

istò

rica

.

Nom dels alumnes

avaluació formativaEL MEDALLÓ DEL SOL I DE LA LLUNA

9





TS

I C

ON

CE

PT

ES

PR

OC

ED

IME

NT

SA

CT

ITU

DS

, V

ALO

RS

I N

OR

ME

S

TEMES TRANSVERSALS

• Relacions interpersonals: respecte per la vida privada de les persones que ens rodegen.• Identitat cultural: valoració del que les altres llengües aporten a la pròpia.

• Contextualització del tòpic: el diaripersonal.

• Paraules manllevades.• Diccionari de sinònims.


• Identificació i ús de paraulesmanllevades d’altres llengües.

• Ús del diccionari de sinònims per areescriure un text.


• Conte: El diari d’enMarcel.

• Un autor: GabrielComes.

• Jocs de llengua: Concursde paraules.

• Ús d’estratègies decomprensió en la lecturad’un diari personal.

• Comentari sobre els fetsque apareixen en undiari personal.

• Descobriment de lapersonalitat delprotagonista a partir deles opinions que himanifesta.

• Invenció de paraules i les seves definicions apartir de la manipulació i distorsió d’altresparaules.

• Interès pel diaripersonal.

• Respecte per la privacitatdel diari personald’altres persones.

• El diari personal: en què consisteix.• Projecte: Escriure la pàgina del dia

del diari personal.

• Anàlisi de paràgrafs de diarispersonals per descobrir-ne lescaracterístiques.

• Observació i pràctica dels recursoslingüístics que s’usen en un diaripersonal: verbs i parlaments delspersonatges.

• Escriptura de la pàgina corresponenta un dia del diari personal.

• Selecció de dades de diferents tipusper a la confecció del diari.

• Motivació per escriure un diaripersonal.

• El complement indirecte.• Substitució pronominal

del complementindirecte.

• Les grafies m i n. Eldígraf ny.

• Identificació i escripturade complements directesi indirectes.

• Escriptura d’oracionsque responen a unaestructura determinada.

• Aplicació desubstitucionspronominals en el casdel complementindirecte.

• Compleció de paraulesamb les grafiestreballades: m, n, ny.

• Aplicació de les normestreballades a l’hora decompletar un text.

• Gust per l’anàlisi del’estructura lingüística.

• Descobrir una frase amagada a través d’un joc motivador.• Identificar i utilitzar adequadament les paraules manllevades d’altres

llengües.• Reescriure un text a partir de la substitució de determinades paraules per

sinònims.• Utilitzar correctament el diccionari de sinònims.• Utilitzar les estratègies de comprensió per entrendre un diari personal.• Deduir els sentiments que transmet l’autor d’un diari.• Descobrir la personalitat del protagonista a partir de les opinions

manifestades.• Manipular i distorsionar altres paraules per obtenir-ne de noves.• Analitzar els paràgrafs dels diaris personals i destriar-ne els fets més

importants.• Identificar els recursos lingüístics més usuals del diari personal.• Escriure la pàgina d’un diari propi seguint l’estructura treballada.• Identificar el complement indirecte.• Escriure complements directes i indirectes per a completar frases donades.• Aplicar la substitució pronominal pel que fa al c. indirecte.• Identificar i aplicar correctament les normes ortogràfiques treballades de la

m, n, ny.• Valorar positivament l’enriquiment lingüístic.• Respectar la privacitat que l’autor d’un diari hi confereix.• Motivar-se per escriure un diari personal.

EL DIARI D’EN MARCEL10


Des

cob

reix

un

a fr

ase

amag

ada

a tr

avés

d’u

n jo

c m

oti

vad

or.

Iden

tifi

ca i

uti

litza

ad

equ

adam

ent

les

par

aule

s m

anlle

vad

es d

’alt

res

llen

gü

es.

Ree

scri

u u

n t

ext

a p

arti

r d

e la

su

bst

itu

ció

de

det

erm

inad

es p

arau

les

per

sin

òn

ims.

Uti

litza

co

rrec

tam

ent

el d

icci

on

ari d

esi

nò

nim

s.

Uti

litza

les

estr

atèg

ies

de

com

pre

nsi

ó p

eren

ten

dre

un

dia

ri p

erso

nal

.

Ded

uei

x el

s se

nti

men

ts q

ue

tran

smet

l’au

tor

d’u

n d

iari

.

Des

cob

reix

la p

erso

nal

itat

del

pro

tag

on

ista

a p

arti

r d

e le

s o

pin

ion

sm

anif

esta

des

.

Man

ipu

la i

dis

tors

ion

a al

tres

par

aule

s p

ero

bte

nir

-ne

de

no

ves.

An

alit

za e

ls p

aràg

rafs

del

s d

iari

sp

erso

nal

s i e

n d

estr

ia e

ls f

ets

més

imp

ort

ants

.

Iden

tifi

ca e

ls r

ecu

rso

s lin

gü

ísti

cs m

ésu

sual

s d

el d

iari

per

son

al.

Esc

riu

la p

àgin

a d

’un

dia

ri p

rop

i seg

uin

tl’e

stru

ctu

ra t

reb

alla

da.

Iden

tifi

ca e

l co

mp

lem

ent

ind

irec

te.

Esc

riu

co

mp

lem

ents

dir

ecte

s i i

nd

irec

tes

per

a c

om

ple

tar

fras

es d

on

ades

.

Ap

lica

la s

ub

stit

uci

ó p

ron

om

inal

del

com

ple

men

t in

dir

ecte

.

Iden

tifi

ca i

aplic

a co

rrec

tam

ent

les

no

rmes

ort

og

ràfi

qu

es t

reb

alla

des

de

la m

,n, n

y.

Valo

ra p

osi

tiva

men

t l’e

nri

qu

imen

tlin

gü

ísti

c.

Res

pec

ta la

pri

vaci

tat

qu

e l’a

uto

r d

’un

dia

ri h

i co

nfe

reix

.

Se

sen

t m

oti

vat

per

esc

riu

re u

n d

iari

per

son

al.

Nom dels alumnes

avaluació formativaEL DIARI D’EN MARCEL

10





TS

I C

ON

CE

PT

ES

PR

OC

ED

IME

NT

SA

CT

ITU

DS

, V

ALO

RS

I N

OR

ME

S

TEMES TRANSVERSALS

• Preservació del medi ambient: la cura dels animals i el respecte que hem de tenir-ne.• Educació per a la convivència: interès per expressar els gustos als altres.

• Contextualització del tòpic: el respectepels animals.

• Les veus dels animals.• La classe en les definicions del

diccionari.


• Relació entre els animals i la seva veuo el soroll que emeten.

• Identificació de la classe a la qualpertany l’element definit.


• Conte: La captura deLlop Blau.

• Un autor: Daniel Pennac.• Text per jugar: El mapa.


• Reflexió sobre elmissatge que voltransmetre l’autor.


• Sensibilitat envers elssentiments dels animals.

• La ressenya.• El llenguatge valoratiu.• Projecte: Escriure la ressenya d’un

llibre que ens agrada per a unarevista.

• Anàlisi de la perspectiva de l’autor enun text de sensibilització.

• Anàlisi de la ressenya del llibre a quècorrespon la lectura per descobrir-neels elements.

• Anàlisi del llenguatge utilitzat en laressenya per descriure l’argument delllibre i valorar-lo.

• Escriptura de la fitxa i ressenya d’unllibre que ens hagi agradatparticularment per a la revista del’escola.

• Gust per comentar i valorar els llibresdesprés d’haver-los llegit.

• El complementcircumstancial.

• Els adverbis.• Substitució pronominal

del complementcircumstancial.

• Els signes de puntuació:el punt, la coma, el punti coma, els signesd’interrogació id’admiració.

• Identificació i escripturade complementscircumstancials.

• Aplicació desubstitucionspronominals.

• Escriptura i compleciód’oracions amb adverbisi locucions adverbials.

• Escriptura d’oracionsque responguin a unaestructura determinada.

• Compleció d’un text ambels signes de puntuacióadequats.

• Conscienciació de lanecessitat de memoritzaralgunes normesortogràfiques.

• Relacionar els diferents animals amb la seva veu o el soroll que emeten.• Identificar la classe a la qual pertany l’element definit.• Utilitzar les estratègies de comprensió adequades a la lectura del text de la

unitat.• Reflexionar sobre el missatge que ens vol transmetre l’autor.• Manipular i interpretar correctament un text funcional.• Valorar la perspectiva de l’autor en un text de sensibilització • Llegir adequadament un mapa per obtenir-hi la informació desitjada.• Analitzar la ressenya d’un llibre per descobrir-ne els seus elements.• Analitzar el llenguatge utilitzat en una ressenya per explicar l’argument i fer-

ne la valoració.• Escriure la ressenya d’un llibre d’interès.• Identificar el complement circumstancial.• Aplicar la substitució pronominal en el cas del complement circumstancial.• Escriure oracions que responguin a una estructura determinada.• Utilitzar adequadament els signes de puntuació treballats.• Mostrar sensibilitat envers la cura dels animals.• Valorar la lectura d’un llibre per transmetre la informació als altres.

LA CAPTURA DE LLOP BLAU11


Rel

acio

na

els

dif

eren

ts a

nim

als

amb

lase

va v

eu o

el s

oro

ll q

ue

emet

en.

Iden

tifi

ca la

cla

sse

a la

qu

al p

erta

ny

l’ele

men

t d

efin

it.

Uti

litza

les

estr

atèg

ies

de

com

pre

nsi

óad

equ

ades

a la

lect

ura

del

tex

t d

e la

un

itat

.

Ref

lexi

on

a so

bre

el m

issa

tge

qu

e en

s vo

ltr

ansm

etre

l’au

tor.

Man

ipu

la i

inte

rpre

ta c

orr

ecta

men

t u

n t

ext

fun

cio

nal

.

Valo

ra la

per

spec

tiva

de

l’au

tor

en u

n t

ext

de

sen

sib

ilitz

ació

.

Lleg

eix

adeq

uad

amen

t u

n m

apa

per

ob

ten

ir-h

i la

info

rmac

ió d

esit

jad

a.

An

alit

za la

res

sen

ya d

’un

llib

re.

Rec

on

eix

els

elem

ents

de

la r

esse

nya

d’u

nlli

bre

.

An

alit

za e

l lle

ng

uat

ge

uti

litza

t en

un

are

ssen

ya p

er e

xplic

ar l’

arg

um

ent.

Fa la

val

ora

ció

d’u

n ll

ibre

lleg

it p

erex

po

sar-

la a

la c

lass

e.

Esc

riu

la r

esse

nya

d’u

n ll

ibre

d’in

terè

s.

Iden

tifi

ca e

l co

mp

lem

ent

circ

um

stan

cial

.

Ap

lica

la s

ub

stit

uci

ó p

ron

om

inal

en

el c

asd

el c

om

ple

men

t ci

rcu

mst

anci

al.

Esc

riu

ora

cio

ns

qu

e re

spo

nen

a u

na

estr

uct

ura

det

erm

inad

a.

Uti

litza

ad

equ

adam

ent

els

sig

nes

de

pu

ntu

ació

tre

bal

lats

.

Mo

stra

sen

sib

ilita

t en

vers

la c

ura

del

san

imal

s.

Valo

ra la

lect

ura

d’u

n ll

ibre

per

tran

smet

re’n

l’o

pin

ió a

ls a

ltre

s.

Nom dels alumnes

avaluació formativaLA CAPTURA DE LLOP BLAU

11





TS

I C

ON

CE

PT

ES

PR

OC

ED

IME

NT

SA

CT

ITU

DS

, V

ALO

RS

I N

OR

ME

S

TEMES TRANSVERSALS

• Educació per al consum: actitud crítica i responsable davant la publicitat.• Interès per la conservació de la llengua a través del temps.

• Contextulalització del tòpic: elsanuncis.

• Paraules que caldria reintroduir.• Joc de diccionari.


• Observació i ús de paraules que no esfan servir habitualment i que caldriareintroduir.

• Ús del diccionari per jugar.

• Interès en ampliar el vocabulari.• Valoració de l’ús del diccionari com a

eina per a jugar.

• La publicitat: Passem ala publicitat.

• Un publicista: JordiFolck.

• Jocs de llengua: Concursde diccionaris.

• Ús d’estratègies decomprensió en la lecturadels anuncis.

• Comprensió d’una sèried’instruccions.

• Comentari sobrediferents tipus d’anuncis.

• Reflexió sobre lacomplementarietat de laimatge i el text a l’horade transmetre elmissatge d’un anunci.

• Maneig del diccionariper a fer un concurs perequips.

• Postura crítica envers elsmissatges que enstransmeten els anuncis.

• Els anuncis.• El llenguatge de la publicitat.• Projecte: Elaboració de l’anunci d’un

producte.

• Anàlisi dels elements i la funció d’unanunci publicitari.

• Observació i pràctica dels recursoslingüístics utilitzats en els anuncis.

• Elaboració de l’anunci publicitari d’unproducte.

• Sensibilitat envers els aspectesartístics dels anuncis més enllà de lamissió d’incitar a la compra quetenen.

• Les oracions compostes.• Els signes de puntuació:

els punts suspensisus,els dos punts, elsparèntesis.

• Identificació d’oracionscompostes coordinades id’oracions compostessubordinades.

• Manipulació i escripturad’oracions compostes.

• Lectura de textos ambl’entonació adequada.

• Compleció d’un text ambels signes ortogràficsadequats.

• Interès per l’anàlisi delsrecursos de la llengua.

• Observar i utilitzar paraules que ja no es fan servir per reintroduir-les.• Utilitzar el diccionari per fer activitats lúdiques.• Utilitzar les estratègies de comprensió adients en la lectura d’anuncis

publicitaris.• Distingir diferents tipus d’anuncis segons l’estructura i el missatge.• Analitzar els elements i la funció d’un anunci publicitari.• Observar i manipular els recursos lingüístics utilitzats en els anuncis.• Elaborar l’anunci publicitari d’un producte triat.• Identificar les oracions compostes coordinades i subordinades.• Escriure correctament oracions d’ambdós tipus.• Utilitzar correctament els signes de puntuació treballats.• Tenir interès per ampliar el vocabulari amb paraules poc usuals.• Tenir una postura crítica davant els missatges que transmeten els anuncis.• Valorar els elements artístics presents en els anuncis.

I ARA... PASSEM A LA PUBLICITAT!12


Ob

serv

a i u

sa p

arau

les

qu

e ja

no

es

fan

serv

ir p

er r

ein

tro

du

ir-l

es.

Uti

litza

el d

icci

on

ari p

er f

er a

ctiv

itat

slú

diq

ues

.

Uti

litza

les

estr

atèg

ies

de

com

pre

nsi

óad

ien

ts e

n la

lect

ura

d’a

nu

nci

sp

ub

licit

aris

.

Dis

tin

gei

x d

ifer

ents

tip

us

d’a

nu

nci

sse

go

ns

l’est

ruct

ura

i el

mis

satg

e.

An

alit

za e

ls e

lem

ents

i la

fu

nci

ó d

’un

anu

nci

pu

blic

itar

i.

Ob

serv

a i m

anip

ula

els

rec

urs

os

ling

üís

tics

uti

litza

ts e

n e

ls a

nu

nci

s.

Ela

bo

ra l’

anu

nci

pu

blic

itar

i d’u

n p

rod

uct

etr

iat.

Iden

tifi

ca le

s o

raci

on

s co

mp

ost

esco

ord

inad

es i

sub

ord

inad

es.

Esc

riu

co

rrec

tam

ent

ora

cio

ns

coo

rdin

ades

i su

bo

rdin

ades

.

Uti

litza

co

rrec

tam

ent

els

sig

nes

de

pu

ntu

ació

tre

bal

lats

.

Té

inte

rès

per

am

plia

r el

vo

cab

ula

ri a

mb

par

aule

s p

oc

usu

als.

Té

un

a p

ost

ura

crí

tica

dav

ant

els

mis

satg

es q

ue

tran

smet

en e

ls a

nu

nci

s.

Valo

ra e

ls e

lem

ents

art

ísti

cs p

rese

nts

en

els

anu

nci

s.

Nom dels alumnes

avaluació formativaI ARA... PASSEM A LA PUBLICITAT!

12

97

88

44

12

06

14

4

ISB

N 8

4-4

12

-06

14

-7

OBJECTIUS GENERALS DE L’ÀREA DE LLENGUA EDUCACIÓ … · de classe, raça, sexe, creences, etc....

Documents

Transcript of OBJECTIUS GENERALS DE L’ÀREA DE LLENGUA EDUCACIÓ … · de classe, raça, sexe, creences, etc....