s

r C •

^S4

NÚMERO

EXTRAORDINARI •

DEDICAT

A LES

1

CARAMELLES

I ALS

SANTS PA TRONS

DE

CA TAL UNYA

T ^. _S n ^^

r ^̂ l..̂ ^ -^ C. 4

SABADELL, ABIIIL DE 4 22,

N1 IS. 26-28.

ANY III. SABADELL, ABRIL 1922 Núals. 26-28

1-

PSALITE.... AL'LELUTA..!3^

REDACCIÓ: CARRER CALDERÓN, 3i

PREGÀRIA ALS SANTS PA-

TRONS DE CATALUNYA

Vds dolça Verge de Montserrat, Mare amantís-sima, que acalliu sota vostre mantell la catalanaterra, i Vds gentil Sant Jordi, brau cavaller,defensor dels oprimits, Sanis Patrons d'aquestaterra nostrada, doneu-nos, juntament amb lavostra divina gràcia, feliç guiatge i fortalesa aa l'esperit, per a què, amb aquestes altes ensenyes,sapiguem lluitar ardidament fins aconseguir, pera la nostra Pàtria, totes les perfeccions i totes lesvirtuts necessàries, afi de que Déu Nostre Senyor

• faci devallar damunt d'élla la seva santa benedic-cid, i poguem veure nosaltres l'alliberamentdefinitiu de aquest mateix Poble Català. Admeteu,Senyor, els precs que dirigim als nostres Sants

Patrons, per Jesucrist, qui amb Vds il'Esperit Sant, regna en la Pàtria

Suprema pels segles delssegles. Així sia.

CARAMELLES VAN DARRERES

CARAMELLES VAN DAVANT

o sols pelcarrerhan as-solit unèxit elsnostrespome-llistes

L lt enguany,N per Pas-

qua Flo-rida, sinó que la restauració de lescaramelles a nostra ciutat pels Pomellsde Joventut, han obrat el miracle defer ressucitar velles cançons. Una no-nagenària venerable ben coneguda aSabadell, car per sa casa hi han pas-sat tres generacions, dreta encara comuna palma al peu del mostrador deson antic cafè del Pedregar, em deial'altre dia: — Diu que feu Caramelles?Jo en sé de més boniques que vostè.I començà d'etzivar-me un seguit decorrandes que vaig caçar al vol. Diuque quan era petita els caramellairescomençaven a cantar al toc d'al-leluia.De dia rondaven per les masies i quanera llustre entraven al poblat bo icantant:

AI • leluia cantaremcelebrant Pasqua florida,obra l'ull, noia aixerida,que som la flor del jovent.

Davant de cada casa, ja se sabia—diu—, el primer que cantaven era:

El primer sou Verge puraper el grau que posseiumés que tota criaturapuig tanta glòria teniu.Sou de Déu la més aimada,heu estat, sou i sereu.Sigueu la nostra advocadaRegina i Mare de Déu.

El segon cambra sagradaMare del Déu inmortal.Bon Jesús prengué posadadins vostre cos virginal.Verge per Déu fecundadaa Jesús vàreu lliurar.Sigueu la nostra advocadaVerge de] cor singular.

El tercer

— Prou—li vaig dir. Això veig queés una espécie de Goigs de la Mare deDéu. ¿Qué més cantàven?

—Oh! altres cobles així:

Aquesta nit fem la passadai a vostres portes cantem,tots per vós, Balan donzella,són els passos que donem.

Si em mostressiu bona caramolt content seria joomplenant la cistelleta,donzella, de vostre amó.

A donà i a no donàvinguen ous a la cistellaa donà i a no donàaquí no ens feu esperà.

Caramelles van darreressi ens volen l'amor robà,nosaltres, com valents homes,bé el sabríem defensà.

GARBA

En aquesta santa casa, —Déu vos-guard el galan jovetot el bé de Déu hi és què venieu a buscà?la mestressa si és bonica —El vostre amor, donzelleta,la criada encara més. si me'l volieu donà.

Puig que llicència tenim, —Demaneu -lo an el meu pare,seguirem tots els carrers, el pare i el meu germàcantarem a cada porta, que si elis us el donavenmenestrals i caballers. per molt ben donat serà.

Una perdiueta canta Peró aixó no són tot caramelles —joa ta serra de Claret,que si ella canta gaire li feia — trencant les seves cançons.prou és morirà de fred. I ella em responia: Peró sempre n'hi

barrejaven de corrandes d'aquestes iUna perdiueta cantaa la serra de Pinós, altres de consemblants, com:que si ella canta gaireno hi mancaran caçadors. No venim per la més xica

ni tampoc per la més granLa perdiu canta a la tarda, sinó per la mitjaneta

que és la flor del diamant.la gotlla canta al matí,la meva amoreta cantaquan el sol ne veu sortí. Les noies d'aquesta casa

són les reines del veinat,

De cançons i de folliescantem tots amb alegria

haJesúsJ ressucitat. tota una cuartera en sé,les butxaques en tinc plenesi un sac en deslligaré, I—diu que—si el cel era núvol ambq

por de que la pluja els destorbés laMaria si vols vení, festa, cantaven melangiosament anantbaixa l'escala correntanirem a collir boixos de casa en casa:a la costa d'Ullastrell.

Santa Clara bendita,De cantar prou en sabrtem mare del pujol,si tinguessim bona veu, claveu una escombradala Quaresma és massa llarga a la gran nuvoladai la Pasqua massa breu. que està davant del sol.

Per dir-nos Marieta, Sant Agustí, feu-lo aclarí.de tots ei qui més vols, Si Sant Josep hu volves a la riereta demà farà bon diaa rentar els llensols. si Sant Josep hu vol

demà farà bon sol.El cantar de les cançonssolen dir que té diades Bromejant pel camí i fent retret desi l'un dia en canto proul'altre em són ben oblidades. les noies mudades que omplenant-los

la cistella d'ous esperaven la declara-Aire bon aire, pastora, ció d'un promés, cantaven, prenent laairen

' bon

havia a ballà,

si nhi havia una pastora cançó dels llavis d'una mare enfadadame en guardava el bestià. per no haver fet sort:

Jo en cullo un poni de violes Gargantilla de corali a ella les vaig tirà, portava la meva fillales violetes són fresques, i aquell cara de taballa pastora es despertà. encara no la volia.

ALT RELLEU DE L'ALTAR DE SANT JORDI, INAUGURAT EL DIA DE SA FESTA

EN LA PARROQUIAL DE SANT FELIUFOT. CASARAS

ELS POMELLS DE JOVENTUT DE LES ESCOLES PIES QUE OBTINGUEREN EL SEGON

PREMI EN EL CONCURS DE L'AJUNTAMENT, CANTANT LES CARAMELLES

EL POMELL « ARRAHONA » QUE OBTINGUÉ EL PRIMER PREMI EN EL CONCURS

DE CARAMELLES D'ENGUANY

APLEC DE POMELLS « PASQUA FLORIDA » QUE OBTINGUÉ EL SEGON PREMI PREFERENT

EN EL CONCURS DE CARAMELLES ORGANITZAT PER L' AJUNTAMENT , EN LA FORADA

DEL DILLUNS DE PASQUA

= GARBA

5

Tot, com se veu, es cantava perPasqua Florida, menys 1' indecènciadel couplet d'aquests darrers anys quefeia tancar les finestres.

Perxó urgia una restauració de lestradicionals Caramelles a nostra te-rra, i aquesta l'hem començada en-guany, i amb èxit, mercès als nostresPomells de Joventut que han escam-pat arreu de la ciutat cançons inno-cents i alegres.

Mentre refilaven els petits cantai-res davant la casa de la venerablesenyora que em va dictar les cançonsque he apuntat, els ulls li brillaven.

com dos mirallets i no podia amagarla joia que sentia.—¿Qué us en sembla?—li vaig dir. —Oh que no han cantatencara aquella cobla que li vaig dictar:

Caramelles van darrerescaramelles van davantmés m'estimo la minyonaque els ous que em donaran.

No. — li responia jo. — Els nostrespetits caramellaires, ara com ara, elque més s'estimen de tot, és que usplagui el seu cantar i que els ompliubé la cistella. D'aquí a un altre any.

JOSEP CARDONA, PVRE.

L'AMIC DELS INFANTS

(Boix d'En Ricard Marlet)

o

GA RB A

CARAMELLES

del Pomell QArrahona* que obtin'lué el primerpremi del concurs organitzat per 1 Ajuntament.

Música d'En J. CLAPL$S

Ha arrivat Pasqua Floridatenim ganes de cantàperquè ens alegra la vidaaquest bon temps que ara fa.

Cantarem amb veu ardida.una cançó ben garrida,que una cançó ben garridasempre fa de bon cantà.

Donzelletes clares,sortiu al balcóque volem cantar-vosla nostra cançó.

Cada paraula tindrà un bell encantperquè som fills d'una terra daurada.Sentim una veu que ens empeny: —Au avant !la patria és gran i us fa llum la mirada.

Cada paraula tindràtindrt un bell encantperquè som joves, perquè estimem tant.Cada paraula tindrà un bell encantperquè tenim una vida al devant.

Ha arrivat Pasqua Florida,tenim. ganes de cantà.La nostra cançó garrida,goig, amor, tot ho dirá !

La nostra cançó garridasota el cel asserenatés un clam de llibertat.

ARMAND OBIOLS.

7 ORNA

L'ARBRE SAGRAT

Quan el van tallar de socava quedar-se eterna arrel.Ja rebrota arran de roca.Amb el temps tocarà al Cel.

Procurem que la brancadapugui lliure respirar,res de murs, res de teuladaque la privin de pujar.

Que a tots vents s'enrobusteixique esdevingui fort i alt,que al butxí que s'hi atreveixise li osqui la destral.

E. GUANYABÉNS.

♦ 'ïo

GARBA

7

CARAMELLES

TORNA

De l'Aplec de Porcells »Pasqua Florida»s o L S O L E Tque obtingué el segon premi preferent en

el concurs organitzat per l'Ajuntament.Música: Mtre. MORERA

Música: Mtre. MASLLOVETSol solet vinem a veure

L'alegre Pasqua Florida Sol solet vinem a veure que ting fred.ens portava una cançóque entonem amb veu ardida Soc petit i enjogassati amb infantina il'lusió. mes la boira rasa

em voldria sense esclatFadrinetes belles, tancadet a casa.sortiu -la a sentirmentre les estrelles I el jardí que és tot remorriuen a I'empir. a jugar convida

part de fora del balcóDe la gentil primavera un follet em crida.som els més formós pomell.Per la Pàtria que ens espera Un follet gai i petités tot nostre amor novell. que riu i esvalota

fent escarni a mon dalitDels cors fen-te ofrena amb una ganyota.seràs aviat,CATALUNYA, plena Sol solet dels dies clarsde fe i llibertat. joguina amorosa

que m'afranqueixes el pasAmb l'empenta de sang jove de l'eixida closa.bé vindrà la redempciódel poble que anhela nova Sol solet vina aviatPasqua de Resurrecció. a riure en la taça

Nostra paneretadel brollador estroncat

guarnida de florsque el desembre glaça.

ompla, donzelleta, Si no vens mon cor petita curull d'amors. ja'n tem l'escomesa

I de la Pasqua Floridael diable del neguit

i AL-LELUTA triomfant,farà una malesa.

volarà com cant de vida Sol solet vinem a veurede la Pàtria que aimem tant. Sol solet vinem a veure que ting fred.

MN. JOSEP CARDONA. J. CATASÚS.

LA VERGE DE MONTSERRAT I LA PÀTRIA

CATALANA

m plau fer amiga-ble collotge ambels qui com vos-altres acceptenel llegat de nos-tres avis, l'arcaveneranda de les

tradicions catalanes; amb els qui en-sems que estimen el progrés materialde nostre sigle, que l'Església beneeixamb tota l'ànima, i fan coronar en leslluites internacionals de la indústriales manufactures sabadellenques, esti-men també la vida de 1' esperit, elprogrés en les vies de la perfecciócristiana; i quan parlen de Pàtria esreferexen a la Pàtria antiga, però atota ella, cos i ànima, ses muntanyes iplans, ses lleis i religió, i prenen coma símbol de nostres aspiracions i con-viccions catalanistes la Muntanya sa-grada catalana, l'ara santa del templede la pàtria encara en peu, doncs comha dit un poeta :

• si del templede la pàtria trocejata cops d'odis i desastresn'han caigudes les pilastres,l'altar no, que és Montserrat.

Ah ! Jo prefereixo fer collotge ambvosaltres i somniar aquesta pàtria re-nascuda, coberta de l'antiga glòria ibeneïda de Déu i de la Verge.

Seguim, doncs, aquesta via ! A n'a-quest poble enganyat que li fan espe-

rar dels partits polítics llur salvació ibenaurança, parlem-li dels antics Par-laments de nostra terra, on reunits elstres Braços, verdadera representaciódel poble, es donaven les lleis que lescostums establert ja havien en la pràc-tica, i es prenien els acords en armo-nía amb els interessos del mateix po-ble que els dictava; a n'aquest pobleenganyat que portant-lo per les viesdel Socialisme l'empenyen a l'abismesens fons de l'anarquisme, parlem-li(le nostres antics i glorioros gremis,honra de nostre poble, per més queels hi hagin fet mirar com inútil anti-gualla; a n'aquest poble enganyat, aqui li fan mirar sols com bonic el fo-raster i a qui acaben de corrompreamb lo que's compren amb el nomgeneral de flamenquisme; fem-li posaramor a nostres rondalles, a nostrestradicions i llegendes, a nostra litera-tura genuina; ensenyem-li nostrescants populars, nostra popular histò-ria; i per fi, a aquest poble enganyata qui han fet entendre que'! tenir reli-gió deshonra, afemina, rebaixa, fem-licompendre que nostres avis no pertenir religió foren menys gloriosos,nobles, valents i savis, sino que preci-sament perque tingueren religió forensavis, valents i nobles, i constituirenel poble més franc, això és el méslliure que hi ha hagut sobre la terra.

Si el catalanisme tot abrasés de coraquesta bandera que avui arboleu vos-altres, aquesta bandera on flameja

GARBA

amb raigs de glòria la Verge de Mont-serrat, jo us diria que la resurrecció dela antiga Catalunya està, assegurada.Es el pecat el qui fa miserables als po-bies, es la fè la que els aixeca. Aques-ta fè informant l'amor a la pàtria, lasalvaria. Pensar aixecar l'edifici foradel fonament únic que és Crist, ésgermans meus, follia; es anar contrala fè, contra la Religió, contra nostresavant - passats, contra nostra mateixahistòria.

En mans de Déu està, com diu laSagrada Escriptura, que per a qui tefè és paraula infalible, el mudar elstemps i les edats; desfer els regnes ireconstituir-los,i Déu fiel en sa paraulad'escoltar a qui l'invoca, ha escoltatsempre a les pàtries oprimides.

Si volem salvar la Pàtria dels malsperills que l'agreugen, si volem resu-

citar-la, hem de gravar en nostre coraquestes paraules que he posat perlema al meu humil raonament: La vir-tut és la que aixeca als pobles; el pecatés el qui els fa miserables, i armonisaramb elles nostra conducta i nostrapropaganda.

Hem de poguer dir un dia lo quedels homes de Ciare deia el granO'Donnell, el gran patriota i ensempsel gran catolic: «Els homes de Cata-

lunya saben que la única base de lallibertat és la Religió, i han triomfatper que la veu que s'aixeca per la Pà-tria ha estat abans oració al Senyor.»

Si aixís ho fem, no dubtem germansmeus que un dia podrem repetir l'him-ne del mateix leader de la restauraciód'Irlanda, i podrem dir:

«Ara cants de llibertat ressonen pernostres planes verdoses; ses remorssegueixen les montanyes i omplen lesvalls, mormolen en les ones de nostresrius i de nostres torrents, i amb veude tro criden als ressons de nostresmontanyes. ¡Catalunya és lliure!»

Oh! si, feu-ho, Verge Santa, Reinade Catalunya! Apiadeu -vos de nostraterra, sembreu en ella les virtuts queferen grans a nostres avis, i feu -noscom a ells lliures, lliures d'error, lliu-res de vici i de tota tirania, i nosaltresagraïts pujarem a vostra Montanya acoronar-vos novament per Reina, ia començar el càntic d'alabances quedesitgem després continuar en vostrecelestial reialme per tota una eternitat.

MOSSÈN GAIETÀ SOLER.

(Del sermó que predicà en la festa religiosa quededicaren la Real Confraria de Nostra Dona de Mont

-serrat 1 el Centre Català de Sabadell a la Patrona deCatalunya a 8 de setembre de 1897.)

GARBA

CARAMELLES TORNA

Dels Porcells de Joventut que radiquen ales Escoles Píes 1 que obtingué el segonpremi en el Concurs de i'Ajuntament.

Música de Mn. Frederic Muset.

De l'amatller en les branquesun jardí ha reflorit,tots s'han vestit de flors blanquesde perfum dolç i exquisit.

A les branques floridetesla primavera hi somriui les tendres orenetestot saltant tornen el niu.

Enflocades les cistellesi seguint la tradicióles alegres caramellesomplen d'ous el cistelló.

Regna el goig i l'alegriaen el camp i en la ciutat,tot es llum tot harmoníaJesús ha ressucitat!

Tot es ventura, amor i vidade goig puríssim s'omplena el cor¡visca l'alegre Pasqua Florida!¡visca l'amor! ¡visca l'amor!

HIMNE DE LA PASQUA FLORIDA

Venteu, venteu aviatcampanes de 1'encontrada¡Jesús ha ressucitatamb bona dematinada!

Amb l'Hortolà gloriósMagdalena s'es trobada,devant tantes resplandorsella queda enlluernada.

Encara dins de llevantsura una boira rosadacom la despulla sagnantd'una mortalla esqueixada.

Escampeu la murta arreula millor murta granadaque ha de passà el Fill de Déuqui la mort ja ha afrontada.

Floriu rosers de pastorque el sol ja surt de la prada¡Al'leluia al Senyor!que els ocells fan la passada.

MANEL RIBOT I SERRA. x.

CANT DE LA PATRIA

I II

Qué van deixar-nos al morirels nostres pares?

Un troç de terra sota el cel.bella i sagrada;

un troç de terra on han lluitatper sa grandesa i llibertat,

un troç de terra que es diu Pàtria

Qué els deixarem als nostres fillsper heretatge?

Aquesta terra on vetllen, morts,els nostres pares.

Més lliure y gran que l'hem trobathem de trametre'ls el llegat:

el troç de terra que es diu Pàtria.

APELES MESTRES.

RILCORD.ANT

mb l'esperit bate-gant pel daler deser útils, encarque joves, a Déui a la Pàtria iveient la dolçaesperança de mi-

temps que com estella deixava, arreu, la naixenta obra dels Po-

mells de Joventut, començàrem, mescompanyes i jo, a formar un nou Po-mell que vingués a acomplir aquest de-sig, difundint en nostre Anima la tran-quílitat del deure portat fins al termede l'ideal.

En el convenç no erem pas moltes,perb contàvem amb la força de la vo-luntat que animava els cors, i aviat elnombre depomellistes anit augmentant.Bastants dies passarem per a trobaren el magí un nom que signifiqués nos-tre lema; el trobárem en el de «Marede Déu de la Salut », que junta el puramor de cristiá amb el d'aferrat saba

-dellenc. La joia que sentiem al veuretan ben corresposta la sobirana pen-sada d'En Folch i Torres per l'augmentdels Pomells i les pomellistes amb queja contava el nostre, es traduïa enconstants accions de gracies i multitudd'obres bones que amb plaer sens midaanava rebent la secretària. Aviat hau-ria estat per ella un càrreg superior ales seves forces i amb això várem acor-dar separar del tronc una branca for-mant amb les més petites un altre Po-mell. Desseguida va ésser acceptadaeixa idea i ens dedicàrem a buscar alla-

vors un nom que al mateix temps queportés inciós el lema de 1'institució,servés un encant infantívol i tendre.Per fi fou escollit «Llavor catalana»,que prompte rebé en son penó unes vintnines, totes en l'edat falaguera de lainfantesa i adolescència.

Cobejant sempre un major grau deperfecció, decidírem fer cada més unaMissa de Comunió general, ostentantla simpàtica caputxeta. Donava i dónagust veritablement veure l'entusiasmei goig amb que acudeixen les pomellis-tes a la Capelleta humil i recollida delsAvis desemparats on se celebra la Co-munió mensual.

La Moreneta de la ,Serra du escol-tar la visita espiritual que li dirigimamb la placidesa d'una mare escoltantles filles que agropen llurs pensamentsi cors i li preguen per una mateixa grà-cia. Cantem ungides de santa fè elCrec i ens acomiadem cada volta de laVerge entonant la Salve Regina.

En les reunions de cada més procu-rem reflexar tota l'empenta dels Po-mells i gravar en l'esperit dels infantsel bé que ha fet i fart aqueixa obraper nostra Fè i nostra Pàtria, la tascaque'ns resta fer i el camí que havemde seguir; després la volguda secretà-ria llegeix les bones obres de les po-mellistes, i prenem en conjunt les ini-ciatives de tal o altre festa i aconteixe-ment.

El jorn de l'inauguració dels Pomellsa Sabadell, 1'alegría fou incommensu-rable per a totes; en aquesta festa esprengué part activa i procuràrem en-

Ilorsarreu

12

GARBA

sems que les testes de les nostres po-mellistes anessin cofades amb la gaiacaputxa.

Altre festa de les que prenguèrempart fou en la repartició del Nadal de]Pobre a les Germanetes; repartiren eldinar diferents pomellistes, quines te-nien en sos llavis dolces paraules deconhort pels malalts i d'alegria per atothom. Finalment, la darrera festa vaésser la restauració dels pessebres enla ciutat nostrada, que constituí tot 1'a-gombol de joia i recordances que por-ten les diades de Nadal, Cap d'any,Reis i demès. Davant del pessebrecantàrem les tradicionals cançons ca-talanes, sentint al fons del cor la ten-dror del passat rialler, i l'esperançapel pervindre.

I ara quan girem l'esguard fins alcomenç del Pomell «Mare de Déu de la

Salut» no podem menys de quedarsorpreses i commogudes al veure laufana que ha pres la branca queja-surt de son tronc. I després ovirant1'immensa florida de l'obra dels Po-melis de Joventut per la Catalunyaestimada, que va transformant eixaterra bendita en un pedriç de] cel, que-dem convençudes, germans pomellis-tes, que, com diu el poeta, es una obrade Déu la institució dels Pomells, esuna inspiració del Senyor a nostre fun-dador Josep M.'- Folch i Torres, perquèl'ideal de l'esperit bategant d'anhel,quedi un jorn acomplert, fent senzilla-ment nostre deure com a cristians quevolem que regni Crist en tot i per tot,i com a catalans que desitgem la lliber-tat per la Mare Pàtria esclava.

MARGARIDÓ.Ciutat, 22-3-1922.

L' APÒSTOL DEL CATALANISME

N'ANTON DE P. CAMPMANY, A

LA MEMÒRIA DEL QUAL HA COS -

TEJAT LA SEVA FAMÍLIA L'ALT

RELLEU DE L'ALTAR DE SANT

,JORDI ALÇAT PER SUSCRIPCIÓ

PÚBLICA ENTRE ELS NACIONA-

LISTES SABADELLENCS

ARTÍSTICA TRONA COSTEJADA PEL DIPUTAT

DE LA MANCOMUNITAT EN RAMON PICART

I QUE FOU INAUGURADA, AL NOU TEMPLE

DE SANT FELIU, EN LA DIADA DE SANT

JORDI D' ENGUANY

4

TAPIÇ ORNAMENTAL D'EN JOAQUIM MUNTANÉ MESTRES, QUE LLUÏA AL BALCÓ

DE SA CASA DE LA RAMBLA EL DIA DE SANT JORDI

FOT. CASAÑAS

^ Yl

CARAMELLAIRES DELS POMELLS DE JOVENTUT QUE RADIQUEN A LES ESCOLES PIES

AL SANTUARI DE LA SALUT

FOT. P. RAMON, ESCOLAPI

EL SENTIMENT DE PÀTRIA

E bell antuvi po- siguin individus u col'lectivitats, per adem pla bé dirque per el cris-tià el sentimentpatriòtic ésquelcom mésque un - instintnatural, ve fo-

te z, ^.. _.

o Y j=

s

namentat en elvoler de Déu i és elevat a les esferesde la raó. Heus-aquí com el més gransavi i Pare de l'Església, Sant Tomásd'Aquinus, basava el deure patriòtic:Tots tenim l'obligació de donar a cadau el que li toca i en això consisteixla justícia. Ço que havem de donarestà en relació amb la dignitat del queens ha beneficiat i de la magnitut delbenefici. A Déu que ens ha creat i queha fet l'Univers per nosaltres, que ensha redimit i que ens guarda un Cel, lidevem un tribut d'adoració, un culte,que és la religió. Vénen immediata-ment els pares i la pàtria que hancolaborat estretament amb Déu en lanostra generació i que són els delegatsde la seva Providència amorosa. Perells tenim el deure de pietat, que ésaquesta adhesió cordial que ens famirar pel seu bé, cuidant de pagar-losels beneficis rebuts, vetllant per a sa

-tisfer les seves necessitats i esforçar-nos-hi més, quant més de nosaltres

necessitin. Si la pàtria és combatudai oprimida, amb més intensitat l'hemd'estimar, lluitant decididament pera fer-la lliure i gloriosa... Perquè lallibertat és la més excelsa qualitat queDéu ha donat als éssers racionals,

que siguin capaços de mèrit i de res-ponsabilitat, quan aquesta els manca,son estrafets, empetitits, impossibili-tats d'acomplir la missió a que Déuels ha destinat. Perxb els pobles queestimen la seva dignitat, laboren perla seva llibertat, com per la dignifica-ció de la seva llengua. Hem de digni-ficar el nostre verb, car la llengua ésl'expressió viva de l'ànima, és la flamade l'esperit. Quan l'home parla és benbé ell mateix que s'exala i es mani-festa. Hem de purificar els nostresllabis per a que mai hi passi una ex-pressió indigne. La llengua nostra ladevem estimar com l'arrel més fonda,com el dret més característic i vigorósde l'ànima nacional. Quan un poble ésoprimit, esclafat i deformat, quan noen quedi d'ell res més que la llengua,porta encara a dins el caliu que1'abrandaril i el ressucitara i li donaráun esdevenidor gloriós. Hem, doncs,d'estimar la riostra llengua, com hemd'ennoblir els costums, elevant -los detota materialitat, retornant a la vigo-ritzadora austeritat dels nostres pas-sats, que feren de la nostra pàtriauna filla predilecta de l'Església, plas-mant l'esperit cristià de tal maneraque li era consubstancial, devenint eltipus de civilització cristiana més ele-vat de la edat mitja.

Per la dignitat del nostre viure hemde volguer confondre la injustícia delspobles opresors i assolir la llibertatde la nostra pittria, que té el dret deésser lliure i senyora i majora de tot

14

GARBA

el seu, no sols per a manifestar-se iviure amb els atributs naturals queDéu li donà, al crear-la, sí que tambéperquè té un passat cristianíssim queel fa Poble Escullit de Déu.

L'amor a la pàtria és pels cristiansun deure de] qual Nostre Senyor ensn'ha donat exemple personal i tendrís-sim, espressant amb l'humil dialectenadiu les grans veritats de la divinasaviduria, que encara avui ens emo-ciona al sentir -ne el seu ressó en

l'evangeli, com al veure al Mestre plo-rant per la ruina del seu Poble, alqual ensalçar volia.

Per tot ço hem d'estimar la pàtria il'hem d'estimar amb esperit de sacri-fici, responent ben alt com els Maca-beus, àdhuc davant del martiri: Primermorir que renegar de les lleis píltries.

LLUIS CARRERAS, PVRE.

(Del sermó predicat el dia de Sant Jordi d'enguanya la_parroquial de Sant Feliu.>

LA CANÇO DEL DIA DE SANT JORDI

I Per la rosa que és floridaal damunt de cada pit

D'una causa justa i santa els coneix ja de seguidasom soldats els catalans als fidels de dia i nit.i la fe dins els pits cantai fa moure peus i mans. IV1 la fe dins els pits clamaamb un clam seré i gentilque ressona enmig la flama Un a un els anomena,

de les roses de l'abril cada un pel nom que té.Se'ls emporta, se'ls emmenaal galop del seu coreé.

II Pels camins hi ha les petjadesde Jesús resuscitat

Cada fló és una esperança; i hom retrona alliberadescada rosa és un anhel. les amors perquè ha lluitat.El camí de deslliuranças'obre avui a dalt del cel. VJa es desfà la boira obscuraque pesava en cada frontI una llum clara i segura —Oh Sant Jordi que ens arribes,roman viva en el pregon. tot armat amb ta virtut,

convertint en flames vivesels grillons d'esclavitut.

III Oh Sant Jordi, Patró noble:adalit; cavaller Sant!

Amb la testa coronada Salva, salva el nostre Poble!ve Sant Jordi resplendent. Fes -lo lliure i fes-lo gran!Diu: — On és la meva armada?Diu: — On és la meya gent? JOAN LLONGUERAS.

AL MONTSERRAT

I.

O mont excels del Montserrat!ton nom evoca recordancesd'altures, flora i santedat,de prometences i esperances.

De canticel'les de moixó,de virolais d'escolania,de vèus de monjo en oraciói sòns d'un orga en llunyania.

De xirinings de degotalldamunt la tosca verdejantadins la conquilla de cristallon la reineta juga i canta.

De bonicois d'argent i d'or,de farigoles enflorades,de cireretes de pastori culleretes enflocades.

De boira baixa capvespralqui, blanca, apar al clar de llunala mantellina nuvïalde ta poixanta Verge bruna.

lI.

O mont excels del Montserrat,ànima i verb de nostra raça!sóts ton celatge asserenatmires el temps com brunz i passa

En ta sagrada quïetudeternament impertorbable¿esdevindrà la extremitudd'un terratrem espaventable ?

Serà un matí deslliuradorde llarga nit atuidora;un sol de foc abrusadorfarà ta closca floridora.

Ton Sant Jeroni el copçaràmorat de flor de barbayina,dreta la testa de titàcofada amb musca barretina.

Al crit primer de llibertat,crit estrident de terra esclava,tremolarà Cavall-Bernatcom pit matern replè de saya.

Al crit segon ¡que'ns valga Déu!centella i llamp caiguts alhora,com tronarà ton tornaveua l'esgarip de via -fòra !

En tos cimals, al grat del vent,onejarà barrada ensenya;del gai llevant al trist ponents'acatarut ta contrassenya.

Ans que tramonti el sol gloriósviurà ma Terra llibertada;per galejar-la, mont colós,caurà ta roca encadenada.

III.

O Pàtria de l'amor nostrat !ton perdut ceptre de reginal'hauràs al cor del Montserrat;la Verge el té en sa mà divina!

AGNÈS ARMENGOL DE BADIA.

LA PATRONA

DE CATALUNYA

(Gravat gatantrnent cedit a "Gar-

ba" per l'Abadia de Montserrat.

LA PASQUA DUS POMELLS

APIGUTés que lasolemnediada dela Pas

-qua és eljorn dela joiai de 1'a-legriaper ex-cel,lèn

cia. Ella ens recorda, tots els anys,aquella matinada en què Jesús, desfenti esvaint les tenebres de la mort, res-sucitìt triomfant i gloriós del sepulcre,aixecant i renovant també amb la sevasantíssima Humanitat, a la humanitattota i a totes les coses. Ell havia ditque quan fos penjat a la creu atrauriai faria venir totes les coses cap a símateix i veu's-aquí com l'Anyell divíabans d'acotar el seu cap, pronunciauna paraula que és tota ella un misterid'amor i una forta, eficaç i doleissimaatracció. La naturalesa tota descen-trada i desviada pel pecat, sentia elneguit i la frisança d'aquella hora su-prema de reconciliació; i vetaquí com

en sentir la crida amorosa de Jesús:«Tinc set», s'atansa a la sagrada Víc-tima per a rebre l'òscul de pau i l'a-braçada de germanor. I posada en elsbraços del Salvador que l'ha purificadaamb la seva sang redemptora, baixadesprés també al sepulcre, on amb con-tacte i a l'influx de la Divinitat de je-sucrist que hi feia sentir el seu pode-rós escalf, es desenrotlla i realitza unafermentació admirable, sorgint ellatambé amb el divinal Triomfador, glo-riosa i renovada, cantant amb els àn-gels del cel 1' ¡ al'leluya ! de joia i degratitut, síntesi i concreció perenne devictòria, d'alegria i d'adoració.

El nostres Pomells de Joventut quedurant la Quaresma i sobre tot en elsdies de Setmana Santa, com l'abella,havien xuclat en les llagues de nostreadorable Redemptor, després d'havertransformat per mitjìt de la compassióamorosa, el nèctar del dolor, portavenel dissabte de Pasqua a totes les casesi famílies de la nostra ciutat el tast i elsabor d' aquella exultació i d' aquellgaudí que duu sempre aparellada aitalsolemnitat. Donava bò veure aquellescolles de jovenets que abillats amb la

GARBA

17

barretina catalana, eren l'objecte del'esguard i encisaven i feien seguiramb les seves cançons a la multitudque adelerada anava a darrera d'ellscom si hi sentís una flaire especial. Ino busqueu pas una música sorollosa,lleugera o sensual que armonitza moltbé amb la sàtira picant o el coupletdesvergonyit; res d'això: el to populari festiu dels instruments encaixa per-fectament amb el sentit cristià i patriò-tic de les estrofes que van desfent idestrenant. Ells fan obra d'amor, il'amor no fereix ni envileix a ningú;poncelles que van obrint-se i badant-sea l'escalf dolcíssim de Fè i Pàtria,amb l'olorós perfum de la seva tasca,volen aixecar i moralitzar l'ambient deles nostres costums, volen restablirl'imperi de les nostres tradicions queessent la pedrera d'on havem sigut ta-llats, elles solament ens donaran fiso-nomia pròpia i fortitud. Ells fan obrapositiva i d'educació; per això no tro-bareu que informi el seu esperit la ne-gació, el prejudici i el respecte humà.En la plaça pública, en mig del carrer,tot cantant, us parlaven de la Pàtria,de la seva redempció i de la seva lli-bertat, però tenint en compte que laPàtria no és solament la materialitatde la terra i que l'existència de tantssers, com hi ha al món, demana l'exis-tència d'un Ser suprem, principi i ori

-gen de tots els altres us parlaven tam-bé de Déu que és qui crea, enfonsa ialça els pobles.

I així les noves caramelles anavenescampant a cada carrer, deixant a

cada casa un pols de sal d'espiritua-litat, feien penetrar en el cor dels indi

-viduus una clarícia d'aquella llum so-birana que fa a l'home bon patriota ibon cristià; dues idees, dos sentimentsque, com ens ensenyen aquests jove -nets, no s'exclouen pas, sinó que mu-tuament es completen i perfeccionen.Mireu-los com s'estimen i com practi-quen aquella germanor i aquella cari-tat que és l'essència del Cristianismei el nervi i la clau de la pau i prospe-ritat dels pobles; sota els plecs d'unamateixa bandera, sense gradació i es-calonament de classes i de categories,van cantant i fent via pels carrers iplaces de la nostra ciutat, i el dillunsde Pasqua pugen al Santuari de la Sa-lut per a cantar plegats i units per unmateix esperit, les lloances i goigs ala Verge, patrona nostra, reunint-sedesprés i acoblant-se a l'entorn d'unamateixa taula per a menjar l'anyell iel berenar que els recorda 1' afectei amor dels seus conciutadans.

Heu's - aquí la lliçó, 1' ensenyançaviva dels nostres Pomells que ha-vent tret esplèndida florida en nostrestemps, obren el cor a una dolça espe-rança. En veure la nostra joventutardida i generosa pensàvem en elsodis i en el vil metall que avui corqueni maten la nostra societat, pensàvemen aquell primer misteri de glòriaalçat i bastit pel geni d'En Gaudi, daltdel nostre Montserrat, on amb el Crist,surt també gloriosa i triomfant del se-pulcre la nostra Catalunya.

G. CLAUSELLAS, PVRR.

LA FESTA DE SANT JORDI

EN el sí del pensar de tots els homescreats per Déu hi predominen dos

amors sublims: l'amor a Déu i l'amora la Pàtria; aquests dos amors unitssón per fer la felicitat de nostra aimadaCatalunya, com de tots els pobles.L'abril amb ses odors de primaveragentil, s'ens apareix amb la festa deSant Jordi; de l'invencible cavaller,que ja en temps de Borrell II era per aCatalunya un símbol d'aquests dosamors. Per aquesta raó es pot declararque si la Verge de Montserrat és nos-tra Consellera, Sant Jordi és nostrePatró, car el patriotisme dels Pomellsde Joventut va encarnat en Sant Jordi.Qui l'ha inspirat a nostre Fundador,és Ell, donant als Pomells la verdaderasolució del problema català, ja que'nsha fet pensar en el Catalunya rica iplena per l'amor que manifestin elsseus fills al Creador de totes les Nacio-

nalitats que existeixen a la terra, i enque haurem alcansat nostra llibertatquan els dos amors que simbolitzen elblau cel i les quatre barres, s'hagincompletament fos en un.

Per mitjà dels Pomells florirà la fè,i l'amor i la llibertat retornará a nostrepoble, car si aquest és una Nacionalitati les Nacions son lliures per voler delmateix Déu que les ha creades, Cata-lunya serà lliure mercès al gloriósSant Jordi, capità dels Pomells, el qualtreurá de nostra terra el drac del cen-tralisme i de les baixes passions i li tor-nará per mitjà dels Pomells, que en tanbona-hora inspirà a nostre estimatMes-tre En Josep M. a Folch i Torres, lapau i espiritualitat que tant enyoraCatalunya.

J. ARIMÓN SANM1QUEL.

President del Pomell«Clavells de primavera>

SIGUEM CAVALLERS

Catalunya en altre temps

ella sola es governava.

RA és hora de re-cordar que enaltre temps, quanCatalunya teniafesomia pròpia, çoés,quan gaudia deplenitud en el go-

vernament de tot el seu; quan amb lallengua seva parlava al poble i alsreis, quan dirimia els litigis amb leslleis que s'havia donat ella mateixa;quan administrava justícia en conso-nància amb els seus usos i costums;quan legislava pel comerç i pels gre-mis i organitzava les defenses de mari de terra i, respectant a altri exigiael respecte per ella; quan la tradició il'historia li servien per a enfortir laseva nobilitat i era forta pels catalansi temuda per les gents forasteres; eraallavors que Catalunya sentia fervo-rosa devoció pel seu Patró, el glorióscavaller, Sant Jordi.

La Generalitat, al bastir l'actual pa-lau per a estatjar-s'hi, ja hi construí lacapella que dedicà al Sant Patró i, enel segell, hi esculpí, com atribut indis-pensable, la creu vermella sobre campalbí. El sentiment religiós de la Cata-lunya d'aquells temps resta ben pale-sat, doncs, en triar a Sant Jordi perPatró i confeccionar el segell amb lacreu vermella pel foc de l'entusiasmedamunt la blancor nítida de l'ideal que

no desapareixerà, en tant resti un ca-talà en aquest bocí de terra, blava pelseu cel i per les aigues de la marllatina.

Nosaltres veiem en la creu de l'escutun símbol que ens dú a la memòria elnom d'aquelles hosts que lluitavenamb braó, portant damunt el pit lacreu vermella que els enardia encaramés, per a arrebassar dels sarraïnsels Llocs Sagrats, on s'havia consu-mat la més cruenta de les tragèdies.Com aquells esforçats guerrers, elscatalans d'ara, arborats de fè en elPatró de Catalunya, hauriem de tre-ballar per dins primer i espandir arreuel sentiment de Pàtria, que desvetllésals qui no's senten del jou que elsoprimeix.

El dragó maleït que Sant Jordi poguévèncer, no és res menys que'! centra-lisme absorvent que detenta totes lesllibertats del nostre poble que, malgratel desviament de la petita fracció en-duta per un odi a una passió folla,malda i aspira al reconqueriment de laseva personalitat.

Com els creuats, els catalans d'avuitenim el deure d'esforçar -nos en alli-berar a Catalunya dels seus enemicsengrapant la llança de la convicciói emparant -nos amb l'escut de la creuvermella del gloriós cavaller i Patrónostre, Sant Jordi.

GARBA

Com ell era soldat de Déu, ho somtambé nosaltres, de Déu i de la Pàtriai, per Déu i la Patria catalana havemde lluitar sempre fins a la consecucióde l'autonomia integral, fins al pié re-coneixement de la seva personalitat,

fins a la lliberació total del jou que lipriva de governar-se i

dictar les seves lleisen sa llengua i gro cap altre.

Siguem, doncs, tots cavallers deSant Jordi.

1. VIDAL VIÑAS.Cons.11or del P. de J. eFlors del VA11Es.,

r ^'

yx ^ r ^ Rtcr ^I^ I MIN

Recordatori gravat al boix pel rostre jove En Ricard Marlet i que tirat en varis

colors fou repartit a l'ofici del dia de Sant Jordi.

R1

CI ARBA

ORACIO A SANT JORDI

Oh, Sant Patró de les roses,que veniu pel mes d'Abrili agracieu totes les cosesamb el seu esclat gentil.

Avui es vostra capellaplena d'encensos i Llumscom preuada meravellad'alegria i de perfums;

i es joiosa de gentada,la gentada es un presentque vos fa en vostra diadala ciutat. Seguidament

la gentada tot el diavos va passant pel devantcom la llarga lletaniaque la ciutat va resant.

Al vostre entorn son floridesles roses grogues com l'or,les vermelles com feridesi les blanques com l'amor.

Feu per questes tres ofrenesor, amor, i sang ardent,que es trenquin nostres cadenesi minvi l'odi crexent.

Puix és la vostra coronadel bon temps un bell esclat,per el salm que vos entonatot lo dia la ciutat,

feu qu'el sol de primaverasota el cel blau i a ple venttremoli nostra banderaben lliure i gloriosament,

JOSEP -1. a CASAS DE MULLER.

22 GARBA

LA VERGE DE MONTSERRAT CAVALLER SANT JORDI

SOBIRANA EXCELSA

Ara que una aura de primavera em-peny cap a un demà venturós la nostra

terra, ara que una vida nova fecondatotes les seves energies, i transformagloriosament la seva personalitat, mésque mai hem de cercar la unitat morali a Montserrat hem de trobar-la. Quesobre la unitat de la llengua i de laraça i del caràcter, la Verge de Mont-serrat, que és altura material, donguiunitat moral a la terra catalana, fent

-nos a tots d'un pensar i d'un voler,encenent en el cor de la nostra gent laflama tranquilla de les virtuts, traientde Catalunya l'esperit de discòrdia, iajuntant a tots sos fills annb cor degermans.

ENRIC PRAT DE LA RIBA.

FULLA D'ALBUM

(Extret de 1' Albura de visitantsdel Monastir de Monserrat).

Teniu de Reina excelsal'imperi i magestat;teniu de dolça Mareaquel] mirar tan suau:¿ Qui temerà acostar -s'hiper Inés que hagi pecat?

FÈLIX SARDA I SALVANY.

Passa Sant Jordi sobre el brau corcer,alta l'espasa que la dreta empunya;passa pel cel de nostra Catalunyai ja no torna fins a l'any que ve.

Per què el teu pas es tan lleuger, que[apenes

si dura sols un obrir d'ulls sobtat?Per què te'n vas enllà de les carenescom si et dugués un vent esperitat?

Es endebades exultar ton diaamb el vibrar d'un himne triomfal,ni que cobrim de roses l'ampla viai onegi una bandera en cada pal?

Si res no et diuen les cançons de festani el perfum de les roses i el lloreroh, tu, qui entre els herois ets el primeri el cor tens prest a tota noble gesta;

tu qui del jou lliurares la princesaoccint el monstre vil i repugnant,no escoltaràs tampoc el nostre plantsi t'invoquem per Catalunya opresa?

i diu Sant Jordi, deturant el pas:—No amb cants ni flors es guanyen

[les conquestes:cal la fe viva i l'hardidesa al braçi deixar per després cançons i festes.

Si ara passo rabent com la ventada,pel cel l'espasa fent llampeguejar,és per veure si feu igual tornadai encara dueu roses a la mà.

Que quan m'esperareu d'altra manerai en vostres ulls hi hagi un altre brill,i, aplegats tots al vol de la bandera,sigueu prou forts per afrontà el perilldeturarà mon foltre sa carrerai al davant vostre jo seré el capdill.

JOAN ARÚS.

GARBA

23

HIMNE DE LA JOVENTUT

(AL P. DR J. «SANT JORDI).

L'ardit jovent de nostra terradamunt del llom de l'idealcerca a pujar l'altiva serrael pit obert i el front ben alt.

Del blanc cavall tothom s'adona:Si pujarà o no pujarà...El brau genet, cóm l'esperona!i el brau corser, quin calcigar!

Troba ben dura la pujada;rellisca el roc dessota el peu,mes l'embranzida ja és donadai ara ja no el deturareu.

Sant Jordi un dia hi cavalcavaquan la princesa alliberà.Per nostra mare que és esclavacap català recularà.

De la victòria n'és fermançala fe i l'amor que ens han alçat.Dau-nos Sant Jordi vostra llançai ens guanyarem la llibertat!

JOSEP M! FOLCH I TORRES

Fundador dels Pornells de Joventut

RECORDS

He somniat la mare mevaque'm besava, aquesta nit;feia temps que no s'oiade sos petons l'esclafir!

Cada bes que ressonavaera un cant del paradís:ni una nota n'he perdudad'aquell himne tan joliu.

He gosat tota una vidade records del temps d'ahiri he vist altre cop la Marecom abans, voreta a mí».

I al despertar del mete somnicontrariat i anyoradís,a frec a frec de mos llavishe trobat els del meu fill.

t ANTON DE P. CAPMANY.

APRENGUIN ELS BONS

CATALANS

Els propietaris En Pere i N'AntoniVentalló, de Mollet del Vallés, tenenuna làpida de marbre en la part de sacasa torre que dóna a la era, amb lasegüent inscripció :

u t o

El vici de blasfemarmal al món sols pot portari a l'home fa bruta fera;qui no el sàpiga deixarno pot batre en aquesta era.

Cregueu-me digueu:«Lloat sigui Deu;»alabada sía»la Verge Maríaper tot arreu».

P. A. V.

24

GARB A

CONSELLS QUE DÓNA QUI VOL

BÉ ALS POMELLISTESI A TOTHOM

Camina dugues hores cada dia.Dorm set hores cada nit.Lleva't desseguit que et despertis.Treballa des de que et llevis.No mengis ni beguis més del que

necessitis.No parlis sens pensar el que diguis.No diguis tot el que pensis.No facis més del que puguis.No escriguis sinó el que podries

firmar.No deixis mai per demà el que avui

puguis fer ja.No compris sinó el que et sigui me-

nester.No gastis més del que tinguis.No responguis ni obris al moment

que t'enfadis.No et reflis gaire deis homes.Dubta del qui et festeja massa.Descomfia del qui no creu en Déu.

X.

em a

GRANETS DE SAVIESA POPULARPER ALS POMELLISTES1 ELS QUI NO HO SÓN

El treball i economia és la millorloteria.

L'economia és filla de l'ordre i de laperseverància.

Qui estalvia quan pot gasta quan vol.Qui de jove no treballa quan és vell

dorm a la palla.Es la fi del jugador l'hospital o la presó.En quant el vi; poc és bò, molt és verí.

Salut i alegria hermosura cria.Val més semblar torito i no ser-ho que

ser-ho i no semblar-ho.No vagis contra ningú i aniràs a fa-

vor teu.Quan rebis un agravi fes com qui no

hi sent.Si no ets avar ni vanitós tots et vol-

dran al seu redós.Qui et vol bé et farà plorar qui et vol

mal et farà riure.Qui no vol creure al pare ni a la mare

ha de creure la pell de cabra.

P.

POMELL DEL CEL

Ha passat a formar part d'aqueixPomell la nena Josepa Piñol Camps,de] Pomell de Joventut «Ovelletes delbon Jesús», quí deixà les clarícies deaqueix món, a les 4 hores de la tardadel dia 16 de març, a la edat de 6 anys

Quan tot just, esperançada i rialle-ra, emprenia el camí de la vida, bai-xaren àngels del Cel i se l'emportarentriomfalment als jardins del paradís.

Com el perfum en les flors, era laxamosa nena l'aroma de sa llar na-diva, que emmelava el cor d'uns paresi germans amantíssims.

Dotada cl'una clara inteligència, im-pròpia de la edat, vesllumà la seva fi,i postrada en son llitet d'agonia, recla-mava de la Verge de Montserrat, pa-trona deis Pomells, aigua de les sevesfonts per a obtenir la curació.

Que del cel estant guii nostres pas-sos pels camins de la vida, per a quejunts amb ella, poguem un dia reposaren la pau eterna.

JAUME FARRÉ, PVRE.Conseller d'sOvelletes

del bon Jesús.

CRÒNICA DELS PO^1ELLS DEJOVENTUT DE NOSTRA CIUTAT

El Pomell «Arrahona» fa celebrarcada més una missa a la parròquia dede Sant Feliu.

*4_

L'església de la Puríssima, mercèsals Pomells «Al leluia» i «Poncelles»,s'ha enriquit amb una artística imatgede Nostra Dòna de Montserrat, ha-vent-se celebrat una bella festa ambmotiu de sa benedicció.

El dia 19 de Febrer veieren tambéel mentat teatre ple per representar -hiels pomellistes «En Joan de la Calma».

El dia 5 de març, el Pomell «Al'le-luia», a les deu del matí, tingué reuniómensual. En aquesta reunió es triarenels nois que deuran presentar-se alconcurs d'Història que enguany escelebrarà en la present ciutat, pel mesde juny vinent.

A les festes del Cinquantenari de Y * *

l'Acadèmia Catòlica hi prengueren El mateix dia a les vuit del matí elpart activa, sobretotnostres Porcells.

en el cant, els Pomell «Torns Eucarístics» celebra la

El Pomell «Verge de la Salut» cele-bra mensualment missa de Comunióa les Germanetes, essent celebrant elDr. Gabriel Clauselles i assistint-hiel conseller Sr. Comas Ribatallada.

També el «jardí de Nazaret» i «Vo-liaines» la celebren a la capella delcol'legi de la Sagrada Família.

El Pomell «Llirs de la Vall» celebràel 22 de gener la festa de l'Entronit-zació del Sagrat Cor en son col'legidel Centre de Cultura, fent la benedic-ció i acte de consagració el consellerMn. Baldiri Cardona. A la processóostentaren banderes catalanes. Repre-sentaren després els pomellistes alteatre de dit Centre petits drames,recitaren poesies i escoltaren del Pre-sident del Pomell senyor Llobet, alpiano, boniques composicions mu-sicals.

primera comunió mesal en la capelladels PP. Escolapis, seguidament esreuniren els pomellistes per a tractarde diferents assumptes.

El dia 9 de març, "el PomellVoliai-nes» feu sa excursió 'a Terrassa i aRubí, on fou saludat pels Pomells deJoventut de les poblacions visitades.El senyor Rector de Sant Pere de Te-rrassa, Doctor Homs, constituit encicerone de nostres pomellistes, aidàamb ses esplicacions a que fos profi-tosa la visita en aquells antics monu-ments d'art cristià. A Rubí, on entra-ren amb la caputxeta blanca nostrespomellistes a l'església alhora quefeien el Via-crucis, atragueren les mi-rades de tothom. Comissions de Te-rrassa i de Rubí les acompanyaren al'escola « Ribas » maravellant-se enaquell edifici escolar que és baix totsconceptes honra i glòria de Catalunya.Que el Pomell «Voliaines» tornà satis-

26

GARBA

fet de l'excursió, ho deien els cants queressonaven al tren d'un quart de vuitdel vespre, hora en que arribaven anostra ciutat. L'acompanyava el con-seller Mn. Cardona.

També tal com era anunciat ;el Po-meli «Al'leluia» feu sa excursió aMontalegre, acompanyat de son con-seller Mn. Manel Ribas.

Al festival que es celebrà a Plega-mans amb motiu de la visita que hifeu el fundador dels Pomells, En JosepM . Folch i Torres, hi assistiren repre-sentacions dels Porcells de nostra ciu-tat. Entre elles recordem «Verge dela Salut » i «Voliaines», essent la mésnombrosa la del Porcell «Sardà i Sal-vany» .

A iniciativa del conseller Mn. Ribashan sigut moltes les pomellistes quehan assistit amb caputxeta blanca alsVia-crucis quaresmals de les parro-quies de la ciutat.

1

El dia 30 de març, a la parroquialde Sant Feliu, celebrà sa inauguracióel Pomell «Roger de Llúria», amb mis-sa de Comunió a l'altar de Sant JosepOriol que digué Mn. Cardona, quidirigí breus paraules als pomellistes.Hi assistí el conseller En Josep Marleti representacions d'altres Porcells.

* * *

Festa de Pasqua FloridaEls Pomells «Ovelletes del bon Je-

sús» del qual n'és conseller Mn. JosepFerrer, s'encarregà de guarnir les pa-neretes dels Pomells de les EscolesPíes, havent sigut molt alabat el seugust.

Els Pomells de Joventut «Torns Eu-carístics», «Sempreviva», «Fruits Pri-merencs», «Cèlica Llum », «Flor deGinesta», «Gira-sol», que radiquen ales Escoles Píes, i el filharmbnic «Al-leluia», sortiren a cantar Caramellesamb la Banda Municipal per la tardadel dissabte Sant. La lletra del cant ésdel nostre mestre en gai saber, EnManel Ribot i Serra, musicada per elcompositor Rvnt. Frederic Muset iinstrumentada per a Banda per l'hàbilmestre En Josep Masllovet.

La feliç iniciativa de mossèn JosepCardona, diu «La Veu de Catalunya »,va tenir, durant la nit del DissabteSant, un bell esclat.

El cant de les Caramelles, que d'unsanys a aquesta banda semblava reser-vat a colles de minyons que cantavencouplets de la pitjor mena, ha anatenguany a càrrec dels simpàtics Po-mells de Joventut.

Durant la tarda del dissabte vansortir els Pomells que radiquen a lesEscoles Píes, embaumant la ciutat ambels seus cants. Un d'aquests era d'EnManel Ribot, amb solfes dels senyorsMusset i Masllovet.

A la nit van sortir. Arraona, el Po-mell que patrocina el diputat de laMancomunitat senyor Picart, cantantunes corrandes del joveníssim poetaArmand Obiols, música del tambéjove mestre Josep A. Clapés, i moltessocietats chorals.

Formant una colla lluïdíssima, Cla-vells de Primavera, Violetes del Bosc,Sardà i Salvany, Flors de tot l'any,Roger de Llúria, Flors del Vallès iBocins de la nostra Pàtria, van passe-jar durant la nit per la ciutat, portant-hi una bella alegria.

GARBA

27

Tots els pomellistes d'aquests Po-mells són, per dir-ho així, de la pri-mera volada, i anaven abillats amb labarretina catalana.

L'automòbil que els seguia era co-ronat amb una gran bandera de lesquatre°barres.

La cançó que cantaven era de l'es-mentat mossèn: Cardona, amb músicadel mestre Masllovet. Cançó joganera,amb estrofes d'un fons sentit cristiut ipatridtic, que deixava desigs de sen-tir-la novament. Anaven acompanyatsde gran orquestra.

A la plaça de Sant Roc, un juratpresidit per un regidor, pel mestreRifà, i per les senyoretes Llobet i Es-top, va concedir alguns premis. Elprimer, a la colla de grans, va corres-pondre als joves d'Arraona, i el primerde les colles petites a l'aplec de Po-mells esmentats.

Els carrers de la ciutat es trobavenanimadíssims.

Els consellers Vidal i Viñas, Roure,Colilles, Marlet, Mn. Cardona i Gam-bús, com també els consellers delsPomells de l'Escola Pia, acompanya-ren als caramellaires.

*:k 8:

El Pomell de Joventut «Voliainesn,amb motiu de la festa de Pasqua, vaobsequiar amb un dinar als assilats dela «Casa Bressol» Tereses.

El dinar va ésser servit per les po-mellistes.

Va assistir a la festa, fent la bene-dicció de la taula, mossèn Josep Car-dona.

:1:

Els Pomells «Voliaines», «Jardí deNazaret i «Roselles del Vallés» es reu

-níren en domicilis . particulars a la nit

del Dissabte de Glbria, per a obsequiarals pomellistes caramellaires, essent elgrop més nombrós al domicili de RosaCanals, presidenta de «Voliaines».

El dilluns de Pasqua, l'Aplec de Po-mells «Pasqua Fiorida», anà de foradaa la Salud per a saludar a la Verge imenjar -se el be regalat per MossènCardona.

Al santuari, després de la funció de-dicada a la Verge, cantaren el Credoi els goigs de la Mare de Déu.

El senyor Arxiprest els dirigí parau-les de felicitació roents d'amor a Déui a la Pàtria. A fora cantaren les Cara-melles que meresqueren el segon premipreferent en el concurs de l'Ajunta-ment. Seguí després el berenar amb lamajor animació i alegria.

De retorn amb banderes i paneretess'encaminaren a la torra de cal Ari -mon, carrer de la Crehueta, on admi-raren les belleses de la casa, es canta-ren cançons i es puntejaren sardanes,portant cada u escrita a la cara la joiaespecial que els havia dut enguanyPasqua Florida.

Els acompanyaren en tan bella festaultra els concellers: senyors Roure,Marlet, Mossèn Antoni Vancells i Mos

-sèn Cardona, el senyor Arxiprest, elP. Isanda i Revds. Bofarull, Caña-meras i Gabriel Clausellas.

Festa de Sant JordiPatró de Catalunya

L'idea llençada per Mossen Cardonaen el sermó de l'any passat en la festade Sant Jordi, d'aixecar un altar alSant Patró de Catalunya en la arxi-prestal de Sant Feliu, és avui una rea-

28

G A R SA

litat. La Familia Campmany ha coste-jat el relleu del Sant, vera joia d'artcristià, digna d'ésser llegada a les ge-neracions sabadellenques. La JoventutCatalanista, Joventut Nacionalista i Jo-ventut Católica obriren una suscripcióper a pagar l'al-

tar que s' inau-gurà el dia 23 deAbril, festa del

Els Pomells de _^Joventut, a ini-

ciativa del més J

petit de tots,,Poncellines»,del qual n'és pre-

sidenta Rosa ^'Gambús han ai- dat a 1 ereccióde l'altar obrint,aquests darrersdies , una sus-cripció

n ,

amb la >quota única deuna pesseta.

El Pomell m"«Sant Jordi», deBarcelona, fenthonor a son nom

endreçà ala co- ' \missió erectorauna lletra entus-siasta per media-ció del Directorde « La Veu deCatalunya », acompanyada de son óbol.

Els Pomells de la ciutat han assistitals assaigs de la Missa Fonts bonitatis,que és la que junt amb l'Escola Can-torum han cantat en l'Ofici de la festapatronal, que ha sigut ensems la del'inauguració de l'altar.

Des de les set del matí del dia de Sant

Jordi, senyoretes pomellistes en laPlaça de Pi i Margall ofrenaren alsvianants les tradicionals Roses. Pren-gueren també part nostres pomellistesa les sardanes que toca la «Principaldel Vallés» a la sortida de l'Ofici i a les

que es punteja-ren, a la tarda,

\ p, al bosc de cánFeu.

z —̂ La festa d'en -guany deixarà

- un record ines-borrable. Elsmalalts reberen

les primeresl^^, ^( Í olors de les ro-

ses de St. Jordi,car les Joventuts

\, ` nacionalistesacompanyaren a

;: Nostramo en elCombregar ge-neral. A 1' Ofici

• que celebrà el1 conseller Mos

-sèn Josep Cardo-na, hi assistí l'A-juntament i tota

D 1 la nostra joven-tut, essent la no-va església deSant Feliu moltpetita per tantagentada. Predi-cà l'eximi publi-

cista català Dr. Lluís Carreras quipalesà una vegada més el seu talenti el seu entusiasme per la patria ca-talana.

Moltes pomellistes assistiren a la fes-ta amb caputxeta blanca.

Donzelles del «Llessamí fiorit» lesverem sostenint la toballola d'una ma-

Artística majdllca, nova indústria sabadellenca, obrade l'inteligent jove En Modest de Casademunt, que foucol lacada a l'altar major de S. Feliu el dia de S. Jordi

GA RR A

2W

lalta del carrer de Lacy alhora delCombregar general, també habilladesamb la caputxeta i en diversos balconsal pas de la processó, treien el capexemplars pomellistes catalanamentcofades.

El cavaller Sant Jordi ha fet sentirenguany per tota la ciutat noves flairesde roses espirituals.

Una de les colles caramellaires, diuel «Diari de Sabadell», que es presentàdevant de l'Ajuntament en respostaal Concurs organitzat fou el Pomell«Arrahona», integrat per un estol dejoves nacionalistes que al fervor pa-triòtic saben agermanar-hi l'amor aDéu.

Ja feia dies que sacrificant el repóss'aplegaven a la llar d'en Tomás Fi-gueras i sota la direcció del jove mes-tre En Josep Clapés assejaven cançonsamarades de sentors de la terra en-sems que unes «Caramelles », lletra delnostre amic, Armand Obiols i musica-des per en Clapés que ens ha demostratles condicions que posseeix com a com

-positor.Amb gran fe i enlairat sentiment,

abillats amb barretina musca i pre-sidits per l'ensenya de la Patria cata-lana, els pomellistes de «Arrahona»ruborosos pel defora, però amb el corabrandat, demostraren ben eloqüent-ment la necessitat que hi havia de res-tablir les formoses tradicions en laterra eixint a saludar les més presti-gioses families sabadellenques en la nitriallera de la Pasqua de Resurrecció.

El sentiment i afinació amb que exe-taren les composicions els feu mereixe-dors del primer premi, que, per unani-tat, els hi adjudica el Jurat. Al seu

primer èxit, que per igual compartei-xen cantaires i mestres, hi han d'afegirla satisfacció amb que sigueren rebutsper totes les families festejades, espe-cialment la del Conceller del Pomell,el digne diputat de la Mancomunitat,senyor Picart, qui ha rebut enhora-bones ben sinceres dels concellers dealtres pomells i dels seus amics:

Nosaltres ens felicitem . del gest delPomell de Joventut «Arrahona» i es-perem l'any que ve sabrá reproduir

-lo i serà imitat per , altres associacionsde joves sabadellencs que no podenoblidar la necessitat de manifestar pú-blicament els nobles sentiments que esprofessen.

Els veíns del carrer de Sant Fran-cesc obsequiaren als caramellaires quevisitaren aquell carrer, amb les se-güents sardanes, executades per «LaPrincipal del Vallés»:

«Mig-dia de juny», Grau; «Les noiesde Prats de Molló », Juncá; «Gironaaimada, Bou; «Aires del Montseny»,Grau.

Entre les festes organitzades pels«Pomells de Joventut» d'aquesta ciutaten la diada de Pasqua a llaor de Cristressucitat, hi hagué la benedicció devaris anyells que foren després entre-gats als nostres establiments benèfics.

A les Germanetes dels Avis Desem-parats hi hagué una festa digna detota lloansa.

Els Pomells «Mare de Déu de la Sa-lut» i «Llavor Catalana» beneiren so-lemnialment l'Anyell blanc de Pasqua,per a fer-ne ofrena després als avis dela casa pairal del doctor Feliu.

ç1;

GARBA

A les deu del matí, les pomellisteshabillades amb la gentil cofadura blan-ca omplenaven els seients de la xiroiaCapella í una munió de fidels se su-mava a la simpàtica festa acabantd'omplir l'església que lluia ses millorsgales.

Comensa l'acte amb la visita espiri-tual a la Mare de Déu de Montserrat,dirigida pel conseller dels dos pomellssenyor Comas. Acabada aquesta, totcantant lloances a Crist Ressucitat,s'organitzà una processó per a beneirl'Anyell pasqual.

Als claustres que rodegen la capellatingué lloc la benedicció per l'exem-plar capellà de les Germanetes, MossènGaietd Clausellas, assistit per nostreparticular amic i colaborador MossènGabriel Clausellas.

Acabada la benedicció, una entu-siasta velleta en nom de tots els avisdirigí quatre mots d'agraïment a lespomellistes, essent aplaudida entusiàs-ticament.

La tresorera dei Pomell Na Margue-rida Costa, llegí una ben sentida poesiacomposta expresament per aquell acte,i Na Montserrat Llonch, presidenta delPomell «Mare de Déu de la Salut», féuofrena als avis de la Casa de l'Anyellblanc que acabaven de beneir.

Organitzada novament la processó,s'entrà al temple boj cantant la majes-tuosa Salve Regina, i a l'acabar Mos

-sén Gabriel en nom de les Germanetesi avis acollits a la casa, felicit iì als dosPomells per la festa tant simpática queacabaven de celebrar, sabent agerma-nar tant bellament els actes d'amor aDéu i a la Pàtria.

A la Parroquia de la Puríssima Con-cepció al mateix matí a l'acabar lamissa de dos quarts de dotze, foren

també beneïts varis anyells dels Po-mells «Al'leluia», «Poncelles», «Rosadadel Cel » , «Poncellines», «Ovelletes delBon Jesús» i «Ram d'olivera». Durantel sant sacrifici els pomellistes can-taren varis salms i himnes litúrgics,essent també a l'acabar portats elsanyells beneïts a les altres cases debeneficència de la ciutat nostrada.

Digué la missa Mossèn Manuel Ri-bas.

Festa de Nostra Dóna de Montserrat

Patrona de Catalunya

Eis pomells de Joventut «Llirs de laVall», «Roses de Jericó», «Llessamíflorit» i «Pleta de Maria» celebraren lafesta de. Nostra Dóna, a l'església dela Tinéncia el dia 22 d'Abril, al vespre,amb la visita espiritual, salve i Virolaii el dia 23 amb missa de Comunió, i ala tarda amb trisagi marit, sermó pelDr. Lluís Carreras i besamans, correntla part choral a càrrec dels esmentatsPomells.

El dia 27 l'han celebrat els Porcells,oferint ses Comunions a la Morenetaper la restauració de les patriarcalscostums a nostra terra.

El dia 30 s'uniren a les festes que ce-lebrà la antiga confraria de NostraDóna de Montserrat a la parroquial deSant Feliu, amb Missa de Comunió iplática que féu el senyor ArxiprestEn Domènec Pagès, Ofici a les 10 ambsermó pel P. J. Isanda i especialmenta la funció de la tarda, en la qual pre-dic el mateix orador, no havent man-cat tampoc representacions dels nos-tres Pomells a la processó del vespre

Obres piadoses í patriòtiques dels Pomells de Joventut de Sabadell,escollídes entre les que s'han enviat a la Díreccíó de GARBA

Llirs de la Vall: A. Llobet acom-pany à un jorn que plovia molt amb elseu paraigua a un vellet que anavacarregat.

Pere Sotorra descompartí a dos noisque es barallaven i va resar una Salvea la Verge de Montserrat per la pros-peritat dels Pomells.

Pere Marin dona la mà a un ceguetque passava pel carrer i reptà a dosnois que tiraven rocs.

Llorenç Barbarà conseguí que unnoi no anés a l'escola Protestant i co-rretgí a un altre que deia renecs.

Miquel Vallribera collí una cosa quehavia caigut d'una senyora.

Jaume Baus va deixar un llibre ca-talà a un noi que el volia llegir i no'ntenia.

Josep Ros va corretgir a un noi quees ficava a un hort trepitjant lesplantes.

Tots els d'aquest Pomell han llegiten català i han resat devotament perfins patriòtics.

Jardí de Nazaret: Maria Vila donàunes sabates a una nena pobre.

Carme Vidal, donà un vestit tambéa una nena pobre.

Roselles del Vallès: Maria Batlle,corretgí a una amiga perquè deiaadios en lloc d'Adéu i donà cèntimsa un noi perquè es comprés un lli

-bre català. Ha resat pels soldats delMarroc i ha ofert una comunió pelDr. Sardà.

Assumpció Macarulla, ha visitat unmalalt i ha sofert amb resignació mo-fes que han fet dels Pomells.

Torns Eucarístics: Josep CarrerasCostajusà, ha renyat a un noi perquèes burlava d'un vellet tartamut.

Sebastià Bassany, ha reprès a unhome que renegava, havent lograt lidonés després la raó.

Joan Santpere Pla, va donar a unpobre els cèntims del berenar.

Adrià Margenat, ha deixat d'anaral Cine i ha corretgit males paraulesdels companys.

Quirse Estop, cada jorn repassa lagramàtica catalana i regira el diccio-nari català.

Domenec Codina Fatjó, prega aSant Jordi i a la Moreneta per a quevetllin constantment per Catalunya.

Ramon Ustrell, ha corretgit lesequivocacions que hi havia en unacarta escrita en català.

Joan Roca Estapé, ha dit a un noique no es deia menos sinó menys.

Jaume Mumbert, ha donat un troçde pa a un pobre i ha resat un Pare-nostre per un que blasfemava.

Aqueix Pomell és el qui ha dut unallista més completa de bones obres.

Fruits priinerencs: S'ha d'alabard'aqueix Pomell l'acte d'haver acom-panyat a Nostramo que anava de vià-tic, enrotllant el carruatge en queanava, i convidant als vianants a des-cobrir-se a son pas. Meresqué la sevaobra a l'arrivar al temple la més sin-cera felicitació del conseller Mn. An-tolí Vancells.

Clavells de Primavera. JoaquimArimon, prega per la llibertat de Ca-talunya.

Flors del Vallès: N. N., logra queen una botiga posin el rótul en català.

Roger de Llúcia: Aqueix Pomellcada mes destina una pesseta pels avisdesemparats.

Els Pomelis «Clavells de Primave-ra, « Violetes del bosc», «Sardà i Sal-vany», «Roger de Llúria», «Flors detot l'any ' , «Bocins de nostra Pàtria= i«Flors del Vallès » , han repartit a lescases de beneficència de nostra ciutat,pagades totes les despeses, el sobrantdel resultat econòmic de les Cara-melles.

Al Ibi Concurs Nacional d'Històriade Catalunya, organitzat per la Pro-tectora de l'Ensenyança Catalana, sónmolts els nostres pomellistes que hipendran part, havent omplenat el lo-cal del Centre Català en les tres lli-çons prèvies, que amb projeccions hiha donat el senyor Riera.

PRESIDÉNCIES DELS NOSTRES P0^IELLS DE JOVENTUT

POMELLS: PRESIDÈNCIES: DOMICILIS:

Roses de Jericó. . . . Maria Quer . . . . Manso, 33.Llesamí Florit . . . . Joaquima Llobet . . Rambla, 207.Pleta de Maria . . . . Rosa Lacasa. . . . Calasanz Duran, 28.Verge de la Salut . . . Montserrat Llonch . Corominas, 49.Llavor Catalana. . . . Julita Molins. . . . Rambla, 245.Jardí de Nazareth . . . Teresa Bracons. . . Bèlgica, 51.Poncellines . . . . . Rosa Gambús . . . S. Francesc, 7.Voliaines . . . . . Rosa Canals . . . . Palanca, 3-5.Poncelles . . . . Rosa Tarruell . . . Escola Pia, 22.Rosada del Cel . . . . Angela Casas . . . Ample, 89.Ovelletes del bon Jesús . íMercè Viñas. . . . S. Vicens, 5.Roses en esclat . . . . Teresa Figueras . . Muntarols, 52.Obrers de nostra pàtria. Pere Casals . . . . Clgi. Escl. a-Pia (P. Teixidó)Cèlica llum .. . . . . Pere Comas . . . . Col'legi Escola-Pia.Girassol. . . . . . . Jaume Tiana. . . . Duran, 61.Bocins de nostra Pàtria . Ramon Burgarolas Muntarols, 52.Flors de ginesta. . . . Vicens Tatcher. . Sant Antoni, 8.Sempreviva . . . . . Miquel Torrella . Plaça Prat de la Riba, 8.Fruits primerencs . . . Josep M. Sabater . Doctor Puig, 8.Torns Eucarístics . . . Quirze Estop . . . Rambla, 85.Clavells de Primavera . Joaquim Arimon . . Argüelles, 63.Llirs de Ja vall . . . . Antoni Llobet . . . Carretera Barcelona, 218.Al • leluia . . . . . . . Josep Vila . . . . Escola Industrial, 16.Flors de tot l'any . . . Anton Sastre Regás . Carretera de Barcelona, 26.Ram d'olivera . . . . Elena Pont . . . . Estrella, 20.Violetes del bosc . . . Francesc Enric. . P. Coromines, Clgi. ColillesFlor del Vallés . . . . Sebastià Arderius . . Sant,Pere,24.Arrahona . . . . . . Carles Llonch . . . Corominas, 49.Sardà i Salvany. . . . . J. Padró . . . . . Montserrat, Col'legi Roure.Obreres de Catalunya . Mercè Guerrero . . Escola-Pia, (P. Teixidó).Roger de Llúria. . . . Josep Marlet. . . . Bèlgica, Casa Marlet.Roselles del Vallès. . . Maria Pinyol . . . Estrella, 61.Sant Tarcisi . . . . . Francesc Ventura. . Acadèmia' Catòlica.

CONSELLERS DELS POMELLSMN. ANTOLÍ VANCELL, P. JOSEP TEIXIDOR, MN. MANEL RIBAS, JOAN COMAS,

MN. BALDIRI CARDONA, MN. SALVADOR NOGUERA, MN. JAUME FERRER, FELIUG:IMBÚS, MN. OSEP CARDONA, RAMON PICART, JAUME VIDAL VIÑAS, DOMENECCOLILLES, P. RAMON HOSTENCH, P. LLUIS RODÉS, P. LLuis GAJA, P. ALBERTGALIANO, P. NICOLAU BUSQUETS, JOSEP ROURE I JOSEP MARLET.

LAUS DEO ET HONOR CATALONIf

JOAN SALLENT, impressor — Sant Quirze, 32 - Jovellanos, 24 - 28 - Telèfon 520 — SABADELL