ntr - UIBibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · 2020. 2. 28. · nv nt rtv d l Sdd d Czdr, l...

22
RESTAURACIO DEL TEMPLE PARROQUIAL D'ARIA La causa formal de la construcció de l'actual temple parro- quial d'Artà fou una ordenació del Bisbe de Mallorca Don Diego de Arnedo, quan visità l'anterior església medieval d'Artà, a la visita pastoral de l'any 1563. Aquesta ordenació fou repetida en altres posteriors visites pastorals, fins l'any 1571, en qua es començaren les obres. Sembla que s'aprofità qualque part de l'antiga església, però no es pot deduir on resta situada actualment, ja que està completament recoberta. L'any 1573, ja es fan els fonaments de la nova església d'estil gòtic tardà, segons el pia traçat per Mestre Antoni Geno- yard, natural de Sineu. Mestre Antoni Genovard fou el trasser i mestre del nou temple. Obres d'aquest mestre foren, al manco, el campanar de Campos, part de la murada de Sant Salvador d'Artà i sembla, igualment, l'església parroquial de Petra. Pareix que l'any 1589, ja està molt avançada l'obra, perquè es paguen les despeses per les claus majors de l'església d'Artà i pel mes de novembre d'aquest mateix any es beneiex la campa- na. L'any 1601 és l'any de l'acabament del cap de la nova església, és a dir, l'absis i la volta que avui hi ha entre les capelles actuais del Cor de Jesús i de la Immaculada, essent Vicari Perpetu Mn. Pere Joan Giii, natural d'Artà. (Acaba a la pàgina 2) S'HA COMES UN ATENTAT CONTRA LA LLIBERTAT DEL POBLE I el d'Artà és un del més perjudicats, ja que tothom sap que és l'unic poble d'Espanya que no té escoles nacionais. Ens referim a L'Estatut de Centres que s'altre dia es va aprovar a les Corts, per 187 vots a favor i 127 en contra. L'editorial de l'Escola Espanyola de dia 20 de marc referint-se a l'Estatut deia: "Todos hemos sido derrotados, porque a partir de este momento lo que en realidad ha quedado sentado con la aprobación de Ia Ley no son las bases para la organización y función de la escuela sino los puntos fundamentales en torno a los cuales se ha iniciado la guerra escolar". Si aim!) no és política de partit ja me direu que és si no la nació sencera està en contre de l'Estatut, l'oposició s'ha engrescat en una guerra freda contre el partit gubernamental, aquest ha hagut de recórrer a formes de pactar molt poc honrades amb altres par- tits per a sortir-ne en la seua. Tots els periòdics de l'Estat coincideixen en denunciar l'assassinat escolar que suposa aquesta Ilei. Però que hi van d'errats, es creuen que som beneits que mos xupam el dit. Està ben ciar, el que volen ells és dividir el professorat, que estiguin des- units, sense objectius clars. Així poder esser manejats i utilitzats per aquells que no els interessa l'educació si no tan sols el poder. (Acaba a la pagina 2) BELLPUIG ABRIL 1980 N.° 43 - 111 EPOCA * GENT DE PER LA VILA * COL.LABORACIONS * DEPORTES * NOTICIARIO * COLONIA DE SANT PERE ARTA

Transcript of ntr - UIBibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · 2020. 2. 28. · nv nt rtv d l Sdd d Czdr, l...

Page 1: ntr - UIBibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · 2020. 2. 28. · nv nt rtv d l Sdd d Czdr, l hbr fnlzd prd tttr d ndt l ntrr, rltnd ld: rdnt: n Mnt prdnt: fl Gnrd prdnt (nt z:

RESTAURACIO DEL TEMPLEPARROQUIAL D'ARIA

La causa formal de la construcció de l'actual temple parro-

quial d'Artà fou una ordenació del Bisbe de Mallorca Don

Diego de Arnedo, quan visità l'anterior església medieval d'Artà,

a la visita pastoral de l'any 1563.

Aquesta ordenació fou repetida en altres posteriors visites

pastorals, fins l'any 1571, en qua es començaren les obres.Sembla que s'aprofità qualque part de l'antiga església, però

no es pot deduir on resta situada actualment, ja que està

completament recoberta.L'any 1573, ja es fan els fonaments de la nova església

d'estil gòtic tardà, segons el pia traçat per Mestre Antoni Geno-

yard, natural de Sineu.

Mestre Antoni Genovard fou el trasser i mestre del nou

temple. Obres d'aquest mestre foren, al manco, el campanar de

Campos, part de la murada de Sant Salvador d'Artà i sembla,

igualment, l'església parroquial de Petra.

Pareix que l'any 1589, ja està molt avançada l'obra, perquè

es paguen les despeses per les claus majors de l'església d'Artà ipel mes de novembre d'aquest mateix any es beneiex la campa-

na.

L'any 1601 és l'any de l'acabament del cap de la novaesglésia, és a dir, l'absis i la volta que avui hi ha entre lescapelles actuais del Cor de Jesús i de la Immaculada, essentVicari Perpetu Mn. Pere Joan Giii, natural d'Artà.

(Acaba a la pàgina 2)

S'HA COMES UN ATENTATCONTRA LA LLIBERTAT DEL POBLE

I el d'Artà és un del més perjudicats, ja quetothom sap que és l'unic poble d'Espanya que no téescoles nacionais. Ens referim a L'Estatut de Centresque s'altre dia es va aprovar a les Corts, per 187 votsa favor i 127 en contra.

L'editorial de l'Escola Espanyola de dia 20 demarc referint-se a l'Estatut deia: "Todos hemos sidoderrotados, porque a partir de este momento lo queen realidad ha quedado sentado con la aprobación deIa Ley no son las bases para la organización y funciónde la escuela sino los puntos fundamentales en tornoa los cuales se ha iniciado la guerra escolar".

Si aim!) no és política de partit ja me direu queés si no la nació sencera està en contre de l'Estatut,l'oposició s'ha engrescat en una guerra freda contre elpartit gubernamental, aquest ha hagut de recórrer aformes de pactar molt poc honrades amb altres par-tits per a sortir-ne en la seua. Tots els periòdics del'Estat coincideixen en denunciar l'assassinat escolarque suposa aquesta Ilei.

Però que hi van d'errats, es creuen que sombeneits que mos xupam el dit. Està ben ciar, el quevolen ells és dividir el professorat, que estiguin des-units, sense objectius clars. Així poder esser manejatsi utilitzats per aquells que no els interessa l'educaciósi no tan sols el poder.

(Acaba a la pagina 2)

BELLPUIGABRIL 1980N.° 43 - 111 EPOCA

* GENT DE PER LA VILA* COL.LABORACIONS* DEPORTES* NOTICIARIO* COLONIA DE SANT PEREARTA

Page 2: ntr - UIBibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · 2020. 2. 28. · nv nt rtv d l Sdd d Czdr, l hbr fnlzd prd tttr d ndt l ntrr, rltnd ld: rdnt: n Mnt prdnt: fl Gnrd prdnt (nt z:

LE RECOMENDAMOS ATENCION al presente comunicado:

1 Día en GALICIA desde(Inclusive Rías Bajas y La Toja)

1 Semana en GALICIA desde

1 Semana en LONDRES desde

1 Semana en CANARIAS desde

4.800 Ptas.

11.685 Ptas.

9.200 Ptas.

14.900 Ptas. VIAJES CARDOSA, S.A.Leonor Servera, 35. CALA RATJADA

1 Semana en MADRID desde 4.000 Ptas. Viajes de Novios, Individuales y colecti-vos. Estados Unidos, Cuba, Mexico, ycualquier parte del Mu ndo. Billetes Marí-timos, Aéreos, Ferrocarril y Autocar acualquier destino.Desde su casa a la nuestra (que es tam-bién la suya) hay escasos segundos, utili-zando el teléfono, L lame, por favor, a losnú meros: 56 34 02 - 56 35 97, dondegustosamente le atenderemos

BELLPU&mom Di t• rod160.1.4 Ix I ,,,,, 111,4..1 III sF100

REVISTA MENSUAL

N.° 43 - III EPOCA ABRIL 1980

DIRECTOR: Rafael Umbert SuredaCONSEJO DE REDACCIONMiguel Morey, Antoni Gili,Jaume Mayol, Gabriel Palou,Serafí Guiscafre, Guillem Artiguesi Bartomeu Jaume.REDACCION Y ADMINISTRACION:Sant Salvador, 2. Tel. 56 20 20. Arta

Imprenta PolitécnicaTroncoso, 3. Tel. 21 26 60. Palma

Depósito Legal P.M. 57-1969

RESTAURACIO DEL TEMPLEPARROQUIAL D'ARTA

(Ve de la pagina 1)

Les posteriors voltes es feren en segles més moderns.

Així dia 28 de marc de l'any 1785, segona festa de Pasqua,

es col•loca i beneí pel Vicari Perpetu Mn. Antoni Serra la

primera pedra de la volta que ara esta entre les capelles delRoser i de Sant Antoni de Viana, acabant-se l'obra l'any 1789,

essent ja Vicari Perpetu Mn. Jaume Morey i Blanquer, nadiud'Arti, semblantment com el Vicari Serra.

L'any següent, 1790, s'encallà la primera pedra per lesaltres voltes. El Bisbe de Mallorca D. Bernat Nadal estava moltinteressat en l'acabament de les obres iniciades i concedí alVicari Perpetu l'aplicació a les obres esmentades de la quantitatde 700 Mures de l'Obreria de Sant Salvador.

La volta de les capelles actuais de Sant Josep i de l'orgues'acabà l'any 1815 i la volta que hi ha entre les capelles avui deSanta Llúcia i de les Animes quedà Ilesta l'any 1816, gràcies ales aportacions pecuniàries dels notaris artanencs els germansBartomeu i Francesc Pujol i Esteva.

La fatxada de l'església d'Artà fou una obra realitzada, alsacabatalls del segle passat, essent benekla dia 17 d'octubre del'any 1897.

En el transcurs del temps foren necessaries varies renova-cions, essent una de les principals, la reforma que ha esdevingutrecentment.

Les obres d'aquesta darrera reforma començaren dia 2 dejuliol de l'any 1979, en la restauració de les teulades del templeparroquial i de la Rectoria.

Aquesta restauració ha consistit en la col-locació de bigue-

tes de ferro, a les voltes de l'església, i bigues de ciment armat,a les terrades, posant-se unes anelles a totes les parets mestres,de tal manera que tota résgiesia ha quedat ben fermada.

L'interior del campanar s'ha refet totalment: S'ha fet unjay nou per les campanes, poguent-se engronsar, altra volta, lacampana grossa, després d'una sèrie d'anys.

Gran quantitat d'escombreries han estades tretes del campa-nar i de les voltes, en la qual feina han col-laborat, desinteresa-dament, un bon grapat de pagesos.

Dins l'interior de l'església s'han arreglat una série de cruis i

forats i s'ha duit a terme una neteja general. En aquesta neteja

han ajudat un numerossíssim grup de dones del poble. S'ha fet,

semblantment, tota nova la il-luminació de l'església i de la

rectoria.Totes aquestes obres es donaren per acabades dia 27 de

febrer d'enguany. Està projectat restaurar els finestrais artístics i

l'orgue parroquial.ial.Totes aquestes obres han costat a l'entorn d'uns nou mi-

lions de pessetes, quantitat que es va pagant amb la venda

d'unes cases deixades per aquest fi i amb l'ajuda valuosa del

poble artanenc.

S'HA COMES UN ATENTATCONTRA LA LLIBERTAT DEL POBLE

(Ve de la página 1)

D'aquesta manera l'únic que es consegueix ésllevar les ganes de treballar a aquets professionalsplens d'illusions quan varen començar la tasca educa-tiva, però poc a poc, trocet a trocet mos estan robantaquella llibertat, tan llunyana ara, i aquella ii•lusió esconverteix en desil.lusió, disgust i un gran sentimentd'impotència.

L'Estatut està clarament en contra de la Ilibertatd'ensenyament. L'article 27 de la Constitució diu enun apartat: "Els professors, els pares i en el seu casels alumnes intervendran en el control i en la gestióde tots els centres sostinguts en fons públics".

Això l'Estatut ho passa per aft, de manera queels pares no podran intervenir en el control del cen-tre, ni tan sols els mestres, sera el director, designatper l'administració en els centres estatals; o el direc-tor propietari, en els centres privats, qui ho fará tot. Ien els col.legis privats, assustau-vos, podrá imposar, elpropietari la seva ideologia religiosa i política, el queen diuen IDEARI.

Això és fundamentaiment greu a Arta, sense tenirescola pública, tant les monges com els frares imposa-ran el seu "ideari" o ideologia a tots els al-lots delpoble. No dubtam de la bona fe dels dirigents delsdos col-legis privats només volem denunciaramb això el trencament de la llibertat que sufrim.

d els nins que no vulguin una determinada edu-cació política o religiosa a on aniran si a Arti no hiha altra escola?

L'article 27 de la Constitució estableix: "Els po-ders públics garanteixen el dret que assisteix ais paresper tal de que els fills rebin la formació religiosa imoral que vagi d'acord amb les seves conviccions".

"Este estatuto está provocando una guerra, —deial'editorial de l'Escola Espanyola—. Cuando entre envigor el nuevo estatuto la institución escolar será unmosaico en el que cada una de las partes tendra un colordiferente de acuerdo con la ideología política que lainspire".

„la està bé! volem una ensenyança totalmentIliure, igual per tots, autèntica, justa i que no fomentiIa divisió en estatuts socials, politics o econòmics. Aon pares i mestres treballin junts per l'educació delsnins.

Dins tot aquest embull d'interessos, politics, so-cial, econòmics, etc., el primer perjudicat és l'infant iuna altra vegada més ha estat marginat. El nin que ésel centre de tota educació; a l'hora de confeccionaruna Ilei de l'ensenyament qui ha pensat amb ell?

TOMEU

032

Page 3: ntr - UIBibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · 2020. 2. 28. · nv nt rtv d l Sdd d Czdr, l hbr fnlzd prd tttr d ndt l ntrr, rltnd ld: rdnt: n Mnt prdnt: fl Gnrd prdnt (nt z:

DE SOCIEDADEl día 9 de marzo, en el Santuariode Sant Salvador se unieron en elindisoluble lazo matrimonial, losjóvenes Miguel Ginard Ginard yMaría Damiana Torres Domenge,de "Foto Torres".Nuestra más fervorosa enhorabue-na a la joven pareja.

noticiarioFIESTAS DE SEMANA SANTA: Con la brillantez acostumbrada transcurrieron

las fiestas de Semana Santa. Especial mención merece el ya conocido Endavallament,que viene organizando la Cofradía del mismo nombre, en un alarde de espectaculari-dad y saber hacer. En la edición de este año, estuvo presente D. Jeroni Alberti,Presidente del Conseil General Interinsular que invitado por los organizadores asistió,en lugar destacado, al emotivo acto que finalizó con la procesión del Santo Entierroy adoración del Sepulcro en la Parroquia.

Merece también destacar el Auto Sacramental celebrado- en la Plaza del Convento,en la noche del Jueves Santo.

Carecen de fundamento los rumores que circularon por la villa, en los que seapuntaba la posibilidad de organizar una "Esplendorosa Resurrección".

SOCIEDAD DE CAZADORES. Nueva Junta: Se ha procedido a la elección de lanueva Junta Directiva de la Sociedad de Cazadores, al haber finalizado su periodoestatutario de mandato la anterior, resultando elegidos: Presidente: Juan Massanet;Vicepresidente: Rafael Ginard; Vicepresidente (asuntos caza): Mateo Ferrer; Vicepre-sidente (asuntos deportivos): Juan Amer; Secretario: Antonio Flaquer; Tesorero:Lluis Cladera; Contador: Pedro López; Vocales asuntos caza: Sebastián Ginard,Francisco Riera, Jose Infante, Juan Escanellas y Antonio Massanet; Vocales asuntosdeportivos: Antonio Diaz, Juan Alba, Antonio Donoso y Monserrat Santandreu.

PREGON SEMANA SANTA: Como viene siendo habitual a lo largo de estosúltimos años, se ha editado el Pregón de Semana Santa pronunciado, en estaocasión, por Joan Escanellas el Domingo de Ramos de 1979. La publicación vieneprologada por Gabriel Genovart y ha sido impreso en la imprenta de "Can Ganan-ci"

Asimismo, el correspondiente a 1980, fue leido por su autor, Mn. Antoni Gili enIa función religiosa del Domingo de Ramos, el pasado día 30 de marzo.

ANIVERSARIO DE LA CONQUISTA DE ARTA: El día 31 de marzo último, secumplió el 750 aniversario de la conquista de Artá por el Rey Jaume I i los noblescatalanes.

Por tal motivo, el Ayuntamiento organizó, el domingo día 30, una serie de actosen conmemoración de tal evento, entre los que cabe destacar el descubrimiento dela placa que da nombre a la calle hasta ahora conocida por la de General Goded,con la nueva denominación de Carrer del 31 de Marc. Se organizó también unavisita a Sa Font de la Jonquera, en cuyas montañas los moros se rindieron al ReyJaume I, aquel 31 de marzo de 1230.

NUEVO VEHICULO PARA LA RECOGIDA DE BASURAS: A mediados delpasado mes de marzo entró en servicio el nuevo vehículo municipal del servicio derecogida de basuras.

APRENENTATGE I ROMIATGES DEL JOVE MIQUEL COSTA es el títolpublicat darrerament per Editorial Moll, de Ciutat (col.lecció "Les IIles d'Or") delque n'és autor Josep Sureda i Blanes, col.laborador habitual de BELLPUIG.

A n'aquest llibre, l'autor realitza un estudi biogràfic del poeta pollencí MiguelCosta i Llobera.

LA TAULADA DE L'ESGLESIA, DESPRES DE LA REPARACIO

COMUNICATS'ha rebut a la redacció de BELL-

PUIG unes notes remeses per l'OficinaParlament*ia Balear del PSOE-FederacióSocialista Ralear, informant de les diver-ses iniciatives d'aquest grup politic.

Cal destacar entre elles la DeclaracióProgramática feta per la Comissió Execu-tiva de la FSB-PSC davant la situaciópolitica actual i l'interpe•lació al Governrealitzada per Gori Mir, Senador per Ma-llorca, damand -nt aclariment de les qt.ian-titats que s'han invertit a la nostra Pro-vincia, del capitol inclòs al pressupostgeneral de l'Estat, destinat a atencionsurgents per desgràcies i sinistres.

Així mateix ens envia el comunicatsignat pel PC/B, PSM i FSB-PSOE que acontinuació transcrivim:

Les forces politiques sotasignants da-vent el risc de la desvirtuació o paralisidels diversos processos autonòmics de lesnacionalitats i regions de l'Estat Espa-nyol, i particularment del de la nostracomunitat, per tal com la UCDB esmanté encara en la indefinició sobre lavia d'accés a l'autogovern de ;es Illes,manifesten:

1.—Es reafirmen en la via dc l'article151, per tal com es l'única que garanteixde manera inequívoca la plenitud institu-cional i de competencies als governsautònoms d'acord amb la Constitucirr.

2.—En conseqüència, rebutgen qualse-vol procés autonòmic que no ofereixiplenes garanties d'atorgar a les Illes lesnecessàries institucions d'autogovern i lescompetencies adients. Es a dir: Assem-blea Legislativa, Conseil de Govern i Tri-bunal de Justicia.

3.—Que donada la urgencia de clarifi-car i definir la via autonómica per a lesIlles, es complauen de convidar a unareunió al més alt nivell a totes les forcespolítiques amb representació en el Con-seil General Interinsular per establir elprocés i contengut de la nostra autono-mia. La data i Hoc de la reunió seranestablertes pròximament per les forcesque acordin assistir-hi."

330

Page 4: ntr - UIBibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · 2020. 2. 28. · nv nt rtv d l Sdd d Czdr, l hbr fnlzd prd tttr d ndt l ntrr, rltnd ld: rdnt: n Mnt prdnt: fl Gnrd prdnt (nt z:

Instalaciones

Eléctricas

Instalaciones

Sanitarias

Electrica ARTA - LUXVenta de Electrodomésticos en general

Ay•n1c16 Co•ta y Llober6. 34

T•14fonO 562306 ARTA (Mallorca)

Dentro de la lista de personajes loca-les que van desapareciendo y que al finalde sus días nos damos cuenta de haberperdido a un ser querido que es honradel pueblo que le vió nacer, tendremosque unir, sin duda, el nombre de donJuan Forteza (Es Mestre Picó), Directorjubilado de la Escuela Graduada de Artá.

En la conducción del féretro hacia laiglesia parroquial, al pasar por la calle deSes Figueretes y dejar a la izquierda"Ses Escoles", reviví en mi mente ague-llos años en que, con inagotable pacien-cia "amb sa xiguerrera de fusta i mo-guent constantement ses cames" nos ibaexplicando las lecciones del Método Por-cel, granjeándose por su ejemplar dedica-ción pedagógica la estima de cuantostuvimos el privilegio de recibir sus ense-ñanzas. Si tenemos en cuenta la malafama que tenían las escuelas públicas,considerándose "ciudadanos de segunda"a los alumnos de las mismas, comprende-remos la difícil y eficiente labor desarro-llada por don Juan Forteza, quien logró,con su total entrega, dignificar la ense-ñanza estatal en Artá.

Yo diría que las facetas más destaca-bles de mi buen maestro fueron siempresu sencillez y su equilibrada forma de

ser. Don Joan detestaba las críticas,siempre veía la parte positiva de lascosas. Recuerdo como si fuese ahora queen cierta ocasión, refiriéndose a unalumno, decía a la Inspectora (creo quese llamaba doña Benita) que dicho alum-no era muy distraido, pero un ejemplode educación; o sea que su norma eradestacar las virtudes y no dar importati-cia a lo defectuoso.

Don Juan, que había nacido en Artáel día 20 de agosto de 1910, fue alumnode don Andres Ferrer ("Es Mestre Sa-cristá") y éste al ver su buen aprovecha-miento habló con su padre, que erapanadero, diciéndole que en vista de que"sa Iletra li entrava molt" le aconsejabaque estudiase una carrera. Su padre lecontestó que tenía preparadas "ses palesdes forn" para su hijo, pero accedió aque se fuera a Ciutat a estudiar Magiste-rio. Finalizados los estudios inició suvida como maestro en Capdepera y pos-teriormente en Son Servera, permane-ciendo unos veinte años en esta últimapoblación. Luego, coincidiendo con lafecha de "la vinguda de la Mare de Déude Lluch" pasó a ejercer en la EscuelaNacional de Artá, hasta el lamentablecierre de la misma.

Además de buen pedagogo, don JuanForteza, fue un gran amante de la Natu-raleza. De todos era conocida su aficiónal excursionismo (había días que reco-rría unos veinte kilómetros). Conocíapalma a palmo todos los rincones denuestra comarca. ¡Cuántas veces a SesTalaies Freda i Morria, n'En Porrassá,Ferrutx, Puig d'Alpara, Sa Duaia...!Creo que al igual que el llorado "Amigode los animales" don Juan comprendíaque "sólo se es feliz cuando se tienetiempo para reflexionar sobre nuestrosactos".

"Es Mestre Picó" junto a don AndresFerrer y don Segundo Díaz han sido unejemplo en el campo de la enseñanza enArtá. Tres hombres buenos que dedicaron toda su vida a enseñar con sus pala-bras y su ejemplar conducta, espejo demuchos artanenses para los que tantohan significado en sus vidas.

En el Ultimo momento de su existen-cia, don Juan Forteza, "sec fisicament iple de moltes virtuts", pudo decir lasmismas palabras que, en 1918, pronun-ció antes de morir "Es Mestre Segun-do": "Muero tranquilo, porque he cum-plido con mi deber".

Antiguos alumnos de "Es MestrePicó" pensábamos ofrecerle una cena-ho-menaje el próximo verano, pero, como sino quisisera romper la tónica de toda suvida, con humildad, en silencio entregósu alma al Creador.

Sirva esta nota necrológica como ho-menaje póstumo a don Juan FortezaPicó, al mismo tiempo que testimonia-mos nuestro pésame a su viuda doñaFrancisca Forteza e hijos Juan y Gabriely demás familiares. Descanse en paz.

UN ALUMNO

FALLECIO DON JUAN FORTEZAUn buen maestro y gran amante de la naturaleza

El pasado día 25 de marzo murió don Juan Forteza Picó, tras penosa enfermedad, ala edad de 69 años. "BELLPUIG" tenía previsto entrevistarle, pero al no ser posibleun alumno suyo nos ha remitido la siguiente colaboración como homenaje póstumohacia "Es Mestre Picó".

ae 11GRAL GODED, 4TELEFONO 55 06MANACOR

33 ESPEJOS, VIDRIOS

ACRISTALAMIENTOS

Y CRISTALES

EN GENERAL

034

Page 5: ntr - UIBibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · 2020. 2. 28. · nv nt rtv d l Sdd d Czdr, l hbr fnlzd prd tttr d ndt l ntrr, rltnd ld: rdnt: n Mnt prdnt: fl Gnrd prdnt (nt z:

Atdal, BAUZADAMIAN BAUZA

Exposiciones:Cl. Gral. Franco, 26Teléfono 55 03 50

Fabrics: C/. 18 de Julio. 13

Cl. Bajo Riera, 10 y 12 MANACOR (Mallorca)

Teléfono 55 05 23

ELECTRODOMESTICOSOBJETO REGALO

SANEAMIENTOCAT.EFACCION

EXPOSICION Y VENTA:

Calle Méndez Núñez, 38(Plaza de los Pinos)Teléfono 56 32 38CALA RATJADA

ECIMIXENEOPJL CaentALMACEN Y TALLER:Calle Costa y Llobera, 25Teléfono 56 20 58ARTA

gestión consistorialSESSIO PLENARIA

Va esser un ple amb molts de punts,alguns polèmics amb aferrissades discus-sions i altres de simple rutina.

Com sempre per una banda el G.Independent i PSOE (declarats home idona) i per l'altra UCD. Aix( hi tot,amb aquestes estirades d'un vent i del'altre, necessàries i positives, el punt demira dels dos 'Ai-idols polítics es sempreel 136 estar social de la gent del poble.

Els principals acords segons la sevaimportância i conflictivitat forenaquests:

1.—La proposta del G. Independentper la qual s'estableixen les condicionsde negociació amb el Ministeri d'Educa-ció respecte a la cessió del collegi deB. U. P. com a seu de l'Institut, va esseraprovada per unanimitat.

Les condicions són aquestes:a) Que el ministeri doni garanties

d'estabilitat de treball al personal docenti no docent contractat per l'Ajuntament.

b) Que el Ministeri es responsabilitzidel material.

c) Que els escolars del poble puguinfer ús del laboratori i de la bibliotecaencara que no siguin alumnes de l'Insti-tut.

d) Que es preservi l'arquitectura del'actual edifici.

e) Que se delimitin els terrenys quees cedeixen per us de l'Institut.

Les raons que el G. Independentexposava són:. Que si el poble ha pagat el col-legi iara el cedeix a l'Estat, pareix que aquestha de tenir unes consideracions amb elpoble, i concedir algunes d'aquestes peti-cions.

La legislació no preveu casos com elnostro i el que fagem —deia el batle-servirà de precedent pels altres pobles deMallorca que es trobarén prest amb elmateix cas, així que hem d'intentar con-seguir el màxim.

Un dels temors dels qui regenten elcol.legi es que aquest una vegada quesigui institut es convertesqui amb un Hocde pas pels professors peninsulars desti-nats forçosament aquí. Així disminuiràmolt la qualitat d'ensenyança i el rendi-ment escolar.

L'altre punt, tal vegada més conflictiuper les discusions que va promoure vaser el desk sobre la remodelació de laplaça de la Colónia.

El delegat de la Colónia de Sant Pere,Toni Llaneres, va presentar el projecte,que no fou acceptat pels Independentsni pel PSOE. Pere) sí ho va esser accepta-da la contraproposta del grup lndepen-

dent de deixar el projecte sobre la taulaper un estudi més complet.

Segons el delegat de la Colónia aquestprojecte està recolzat per tots els colo-niers. Ja que només tenim una plaça—deia Toni Llaneres— l'hem d'arreglar,que la primera i tercera edat hi puguintenir un lloc de reunió i esplai.

El batle va coincidir amb ell i amb elscoloniers que la plaça es necessari arre-glar, però el projecte havia d'esser mésestudiat i si era possible millorat.

El PSOE va estar d'acord amb la pos-tura del batle al•legant que el projectehavia arribat el mateix dia i no havientengut temps d'estudiar-lo.

El punt onze es va acceptar la pro-posta d'UCD de procedir a un estudi del'edifici de Sa Central cara al seu aprofi-tament. Es va parlar d'una casa de Cul-tura. El grup Independent i UCD varencoincidir amb un "hi ha cosa que nopodem dir" no sabem per qui devia anaraixò, si pel PSOE o pels qui estavemabaix del taulat.

En Toni Quiles també va intervenir aaquest ple, a rel d'una interrupció dema-nada per Jose Mislata per escoltar el seuparer, com a representant de doña Mag-dalena Bonnín Picó, en un recurs presen-tat en contra d'una suspensió de Ilecèn-cies d'edificació en la finca Sa Teulera.

Razones de peso de justicia y equidad—deia el representant— l'havien duit apresentar el recurs. El Ple va acordarprocedir a un estudi per a veure si esmantenia l'acord de suspensió si era con-venient aixecar-la.

L'Ajuntament convidà als beneficiarisde l'electrificació de la zona de les Pes-queres a una reunió i tractar sobre lainstalació d'un transformador, segons esva acordar.

L'Alcaldia notificà al Plenari haver rebut i acceptat la dimissió del senyorEstelrich com a delegat del cementen.Aquest ho va agrair al batle; es mateixtemps era designat el senyor Sansaloniper aquest càrrec.

Ja era hora! Pareix que es vol posarmés Ilum als carrers d'Artà. Es urgentperque no hi veim, deien alguns regidors,tenen tota la raó, el vespres hem d'anaren la pila dins la butxaca. I les al-loteses queixen perque en pondre's el sol hande deixar el carrer i anar-se'n a ca sevaper por de quedar a les fosques. El ple-nari acceptà per unanimitat la propostadel PSOE d'adquirir material de recanviper la xarxa d'il-luminació viària. Per unpressupost de 121.725 pts.

Es va tornar parlar de dur aigua a laColònia dels pous de SfAmetlerà; s'acor-

DE NUESTRASOCIEDAD COLOMBOFILA

La Sociedad Colombófila Mensajera Artá,después de unos entrenamientos hechos enMallorca a lo largo de los meses de Noviem-bre, Diciembre y Enero, comenzó el pasadomes de Febrero el período de concursos co-rrespondientes a la temporada deportiva de1980, con una serie de sueltas efectuadasdesde Ibiza, a una distancia de unos 190 kms.aproximadamente. Las tablas de clasificaciones(nombrando sólo los socios que han obtenidopremio) quedaron de la siguiente manera:

1.a IBIZA: 1.° Juan Juan Trobat; 2.° JuanJuan Rotger; 3.° Miguel Riera Caldentey.

2.a IBIZA: 1.° Bartolomé Ginard Palou; 2.°Juan Juan Rotger; 3.° Miguel Riera Caldentey.

3.a IBIZA: 1.° Miguel Riera Caldentey; 2.°Bartolomé Ginard Palou; 3.° Gabriel FerrerSerra.

4.a IBIZA: 1.° Jose Bauzá Bassa; 2.° MiguelRiera; 3.° Miguel Riera.

Suelta desde Cala Vadella (Ibiza), a unadistancia de unos 209 kms. aproximadamente.En esta prueba nuestra Sociedad disputaba elConcurso Nacional de Velocidad. El resultadode esta suelta fue altamente satisfactorio pues-to que el porcentaje de regresos fue práctica-mente del 1000/o, alcanzando nuestras mensa-jeras los 1700 ms. por minuto, con lo que seacrecientan nuestras esperanzas de clasificaciónen ia lista a nivel nacional. En estos momentosignoramos el puesto obtenido en dicha lista, loque haremos público una vez que lo sepamos.

La clasificación a nivel local de la sueltadesde Cala Vadella resultó de la manera si-guiente:

1. 0 Miguel Riera; 2. 0 Miguel Riera; 3. 0

Miguel Riera; 4. 0 G. Ferrer; 5 • 0 G. Ferrer; 6. 0

G. Ferrer; 7. 0 B. Ginard; 8. 0 J. Trobat; 9. 0 J.Trobat; 10. 0 J. Trobat; 11. 0 J. Rotger; 12. 0 J.Rotger.

De las sueltas que aún le quedan por reali-zar a nuestra Sociedad daremos cuenta en su-cesivos números de "Bellpuig".

dé solicitar-ho el Pla d'Obres i Serveisdel Conseil General Interinsular.

Actualment a la gent de la Colónia elm. 3 li costa 150 pts. mentres als quivivim a Artà mos ve a sortir a 1 7 pts.

S'acordà adquirir una serra mecànicaper la brigada, amb la nota curiosa deque la serra ¡a estava comprada. GeroniCantó va observar si no s'hagués aprovatque passaria, el bathe li digué que latornarien. El regidor Dalmau li va con-testar que no es preocupés que la pro-posta s'aprovaria.

S'acordà incrementar segons la legisla-ció un 40/o els salaris dels funcionarisde l'Ajuntament. Aixf com de modificarl'hora dels plenaris i de la Comissió Per-manent a les 21,30 hores.

350

Page 6: ntr - UIBibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · 2020. 2. 28. · nv nt rtv d l Sdd d Czdr, l hbr fnlzd prd tttr d ndt l ntrr, rltnd ld: rdnt: n Mnt prdnt: fl Gnrd prdnt (nt z:

CASA NAVALBAR-RESTAURANTE

URBANIZACION BETLEM

COLONIA SAN PEDRO(Nueva dirección)

Abierto todo el año.

Salón para banquetes y bodas.

Sauna y piscina climatizada.

Pistas de tenis.

GENT DE PER LA VILA

NICOLAU PONS I SANCHO(En Colau Xina)

Dins el conglomerat de vivencies que poseix l'amo'n Colau si es escolada bonapart de l'histõria d'ArtA d'aquest darrer segle. S'enten, l'histõria que no consta enacta; que ses feta dia a dia pels carrers i carrerons de dins la Vila i pels sementersdel seu alou. Una vila, la nostra, que malgrat la lentitud del canvi ha aconseguitcrear una clase mitja nascuda pels voltants de l'any catorze i que du camí de fer-sepresent dintre els quefers de la comunitat.

Abans el nostre poble era un agre de senyoriu que, ja en plena decadència, nopodien entre tots, juntar deu reals; a uns quants milers d'ànimes que vivien quasi demiracle, espipellant les crostes de la terra prima de les rotes, emigrant o llogant a"Sa Plaça" els braços mercenaris per tal de dur un sou a caseva.

Per això ell té fe en el pervindre. No en vol sentir parlar dels temps passatscom no sia per extreure'n tones d'experiència que escampa a bolei pel seu redol desde la tribuna dels cafés o des de els cap de cantons dels carrers, els dies que fa bo ies troba a la vila. I té sempre qui l'escolta i li riu les seves sortides.

L'amo'n Colau té carisme i l'any trenta u fou politic. Del partit 'liberal quetregué nou regidors dels tretze que pertanyien al poble artanenc. Naturalmentl'esquifida minoria dels conservadors sols acudí a l'Ajuntament a prendre posesoriperò no hi tornà més. Es clar que entre l'heterogénia garba dels !liberals ben prest sen'aixecà una d'oposició, i forta ferm. ¿Qui no es recorda encara de quan en ColauXina va fer sortir els dimonis en contra del perer de N'Agustí de Son Cremat ihagué d'anar a veure al governador per tal d'explicar-li la malifeta? Els socialistesd'abans no eren com els d'ara, escolanets d'amén, i plantaven cara contra el quecreien que era endormisador per el poble, i quantre qualsevol que intentés fer-loscombregar amb rodes de molí. I doncs amb en Colau Xina trobaven la sebata a sonpeu.

No de bades havia corregut món i als catorze anys s'havia embarcat cap aPuerto Rico, amb quaranta duros, per anar al tio Pafrio, germà de sa mare, que creiaque el destí d'aquell bergantell havia d'esser un altra molt distint de fer els tornallsmes o manco drets com havia fet el seu pare, antic paraller de Morell.

D'aquell viatge i la Ilarga estada a petita de les grans Antilles, en portà uncaramull de coneixements i una malaltia que per poc el du a sa tomba. Manco malque mentre es refeia de s'anémia va coneixer la que amb el temps seria la seva donaque tengué prous gambals per no deixar-lo fugir.

Aquí es quedà definitivament, seguint les petjades d'aquella fabulossa tiaRomera (tia de sa mare) casada als vint anys amb un dels dos únics negociants quehi havia a la Vila per aquelles suons. Es Romero i Can Pere de Sa Badeia es sogre del'amo'n Tomeu de Son Marl. En aquestes dues cases s'hi podia anar a menllevar cincduros.. , tot el demés molta faxenda i pocs cabdals.

L'amo'n Colau Xina va neixer ara fa vuitanta quatre anys a la casa que fa capde cantó entre els carrers d'es Pou Nou i D. Rafel Blanes.

A on ara hi viu na Bet Sua.

Contau-me coses de vostre família...—Monpare feia de pereller a Morell i

feu el servei a Caballeria. Quan va heverde tornar, un coronell de s'arma li diguéque seria bo per guardia civil i es com-prometé a arengar-li es papers. Ell vinguéa la vila i mentre esperava es va coldocarde carreter a Ca's Romero a on va conei-xer mumare que estava amb sa tia. Siqualca dia vas a n'es colmado le veuràs aSa Tia Romera. Una pagessa de ronyóclos.

Feren els "amores" i quan monparedigué sa veritat, que estava esperant espapers per anar-sen de guardia, mumareIi feu a sebrer que no estava disposta aseguir-lo "por esos mundos". Fillet, els

Recent arribat d'Amèrica amb totesses circumstàncies agravants al damunt.

"mundo". Parlava s'anglés i tenia "la-bia". Vaig anar-hi però ho pasava a mésde metro. Aleshores allà s'abussava delsemigrants. Feies molta feina i cobravespoc. Vida bohemia.

Vaig aplegar una anémia que es metgeme digué: "Si no t'en vas a Mallorca almanco per un any a fi de canviar sasang, aquí hi feràs pell" I... vaig tornardesprés de set anys.

— Però en comptes de tornar-vos-en?—Es clar. Es cas es que a l'entretant

vaig coneixer la que seria sa meva dona.Ja t'he dit abans que els amors encallenes carros. Es que els amors son uns enca-Iladors.

—Així us va anar millor.—Ja està clar. Pense que a n'es tres

anys d'estar-hi a Puerto Rico el tioPai'no es va casar amb una catalana, pet- 6a sa seva dona no li agradava estar allà is'en torna a Barcelona. Jo vaig quedartot sol i vivia a un pis Ilogat a mitgesamb un tal Truyols de Manacor. Mospagaven els dissabtes i feiem una vidadesordenada del tot. Tornarem a Mallor-ca; ell va morir a n'es seu poble i joquasi no me n'aixec. No vaig estirar espotons però envant si va fer. Me salva savida aquell metge de "Auxilio MutuoEspañol".

—I... na Maria de Sa Resclò...—Efectivament. Quan vaig tornar era

l'any devuit, s'any que m'havien de sor-tejar. Es primer dia de Novembred'aquell any le vaig coneixer. Per SantAntoni del denou demanava entrada imos casarem després de festejar quatre ocinc anys. No hi vaig pensar mês en sotornar-men.

amors encallen tots es carros. Es demonpare quedà travat i es perdé unguardia civil però es guanya un comer-ciant.

— Com hi pasaren a comerciants?—Quan es casaren monpare va conti-

nuar a ca Sa Tia Romera i va posar unabotigueta a mumare. Quan el tio es vasentir veil lis compraren es negoci is'establiren pel seu compte quedant enel seu Hoc.

— Com fou l'anar vos a Puerto Ri-co?

—Mumare tenia un germa que si gua-nyava la vida be. Venia fet un faxendoamb posat de milionari i me feu ganesde anar-men amb ell. Era un home de

MUEBLES DE COCINAMARCOS Y PUERTAS

granci6co cnicolau eabrer

Calle Gómez Ulla, 38 — Teléfono 56 20 51 — ARTA

036

Page 7: ntr - UIBibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · 2020. 2. 28. · nv nt rtv d l Sdd d Czdr, l hbr fnlzd prd tttr d ndt l ntrr, rltnd ld: rdnt: n Mnt prdnt: fl Gnrd prdnt (nt z:

kuliegrtEl negoci de cereals es convert( en una tenda de robes on el dependents eren els seus fills.

Saneamiento y Calefacción - Carpinteria Metálica

11100Tel..: Taller 562056

Particular 582260

EXPOSICIÓNY

VENTA

Costa y Llobera, s n. ARTA (Mallorca)

TALLER

ALMACÉN

C/. Abrevadero, 7

—d continuareu es negoci de cavostra?

—Aixís fou. Haviem comprat sa casaa un que anava d'oli. Encara hi ha unespiques a la casa. Vaig continuar fins eltrenta sis. Era un negoci de cereals queva desapareixer perquè en sa guerra civiltot aim) es va requissar. Llevores me vaigposar a repartir farina a n'es fornés.Havia de fer molta feina. Aleshores teniaset al-lots que me deien: "Colau espavi-let".

—Heu fereu molts d'anys?—Fins a l'any quarante. De cada dia

"lo" de S'Ajuntament era més primet iets al-lots roegaven més. Vaig posar unabotiga de robes. Va durar fins el setanta

—Meam parlau-me un poc des tempsde sa política...

—Hi ha homes que serveixen i altresque no. Sa política a vegades te fa fer,no un mal paper ni dos: Vint i dos. Mevaig presentar a "concejal" per seguir satradició del tio Romero que era lliberal.Guanyarem ses eleccions perque n'esta-ven farts des caciquisme d'es senyors.M'has d'entendre: hi ha senyor que hafet molt de bé pes poble. A inimics i totels han servit. No importa enomenar-los..., tothom les coneix.

—Bé. Guanyareu ses eleccions...—Treguerem nou "concejals". A mi

me feren es segon bat•le. Teniem de Se-cretari don Fernando Moscardó. Esbal-le de totd'una fou don Joan Oleo.Era una bona persona per() no estava feta que l'ataquesin. Amb un instant eltiraren enterra. En Pere Bossa atacavafort. Tenia facilitat de paraula i tornavaboix per sa política. Hi havia també

Aqui servint al Rei l'amo'n Colauja havia tret faves d'olla.

N'Agustí de Son Cremat i es Gallet.Gent republicana que en sabia. Quan vadimitir don Joan Oleo hi va Iluita per aseure a sa cadira. Li va tocar a n'enTomeu Garreta. Pero . també va haver dedimitir aviat.

-

En Moscardó que en sabia molt vadir: "Aqui hi ha un bon bat-le amben Colau de segon. En Pere Gil". Elnombrerem i a mi me va tocar fer totses mals papers. Quan hi havia unassumpte de mal paper en Pere se n'ana-va a Sa Colónia i jo quedava a n'es timó.

—Va durar molts d'anys?—Uns quants. Entrenem per sa porta

gran hi haguerem de sortir per darrera.Pere) tal com sona. Si no arriban a sortirpes corral hi hagués pogut haver-hi unencarnat i blau. Era l'any trenta sis, noimporta dir res més. Un governador queara no me ve a sa memória mos va ferdimitir en "totum" i entraren en BielBoira i sa comissió gestora.

—Aix?) no era un sistema democratic.—Aim') de sa democrácia quasi sempre

es una farsa. Lo que te puc dir es que siarribam a sortir per devant encara s'enparlaria. Amb una paraula: Noltros nohaviem acatat es régim i es governador vadir "Jo les fotré a n'aquets" I mos vafotre. Ja pots pensar que a ell tambél'empenyien. Saps què es ronya... idòronya.

A sa política hi ha molta de ronya.Ara que te vui dir que hi he tingut unavictòria grosa en sa política. Tal voltas'única.

—Si... i quina?—165 t'ho diré. Que erem nou "con-

cejals" i des nou sols hi ha en Colau Xinaviu. Si te pereix poc.

S'ha de riure tant si es vol com si noes vol en sa parla de l'amo'n Colau. A

vegades un es sent impotent de no poderposar damunt el paper tota quantariquessa expressiva hi ha en els acuditsd'aquest home que ens fa recordar elIlenguatge lliure d'aquells picardiosospersonatges de la literatura del Segled'Or.

—Erem N'Oleo, en Lluis de S'Estelri-ca, N'Agustí de Son Cremat, N'AndreuGallet, En Miguel Ros de Son Taiet, EnTomeu Garreta, en Pere Gil i jo. Enfalta un que no devia pessar molt queno mos na recordem d'ell. No punyetesen Pere Bosa. Ja ho crec que pesava.Aquets erem es lliberals. De s'altrabanda hi havia figures aiximateix. Novoldria te pensasis. L'amo'n Jolia... donRafel Patró i en Joan Violí eren figures.Sols vingueren a prendre posesori i notornaren pus.

—I es partit socialista?—Encara no existia dins Artà.

tard es va fer. Hi havia l'amo'n RafelFalunyes que fou es republica més vete-rà dins la vila. Hi havia una societat auna botiga de vendre, a Cas Jesús.

—I del trenta sis?Mes val no parlar-ne.No hi ha manera de treurer-li res. Me

parla de quan era comediant. Jo recortde petitó haver-ii vist fer es Comendadord'es "Tenorio".

—Si. N'Andreu Gallet era home decomédies. Mos va dur un tal Estelrichque mos dirigia. S'Inés era de per s'Hortdes Ca. Heu feia be. En Toni Notari,don Joan Oleo...

Xerreriem amb en Colau Xina hores ihores. Pere) es peper té un limit i sapaciència dels lector un altra.

—No ho has d'oblidar... Sa políticaronya... S'única victòria, viure... I recor-dar...

SERAFI GUISCAFRE

ELECTRODOMESTICOS RADIO Y TELEVISION

COMERCIAL

SANSALON IBicicletas Velomotores Motos y Motores Riego

Objeto regalo y Jugueteria

Calle Recta, 2 - Teléfono 56 22 93

ARTA (Mallorca)

370

Page 8: ntr - UIBibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · 2020. 2. 28. · nv nt rtv d l Sdd d Czdr, l hbr fnlzd prd tttr d ndt l ntrr, rltnd ld: rdnt: n Mnt prdnt: fl Gnrd prdnt (nt z:

COLONIA DE SAN PEDROARTA (MALLORCA)Dirección: STERNAL

PISCINAPISTAS DE TENIS

PARQUE INFANTIL

RESTAI1RANTE- BAR SOL Y MAR

HIDRORADIESTESIAEstudios radiestésicos de aguas subterráneas garantizando el caudal.Respeten las aguas subterráneas.No las contamine, su salud depende del agua potable.Estudios de localización de ondas y rayos nocivos.Los rayos nocivos son destructores de la salud pública, defienda suorganismo de las nefastas radiaciones nocivas. Los rayos nocivosafectan directamente al desarrollo de la vida vegetal y animal.

PARA MAS INFORMACION DIR IJANSE POR ESCRITO A (HIDRORADIESTESIA)

D. Miguel Morey Lliteras. Calle Pontarró, 33. Tel. 26 21 17 - Arta (Mallorca)

A LA TORRE D'AUBARCA

Vella torre dalt lo gran penyal,dins paratges de bellesa immensa.Castel!! que mai s'es pogut vèncerencara avui ens queda la senyal.

Mut testimoni del terme d'Artà,etern vigia dins les muntanyesramal harm& en les meves entranyes,amb un bes infinit fusa amb la mar.

Dalt la "Falconera" assentadaIa teva imatge reflectida,amb la soledad agermanadade valor de gent sense mida.

Ets amiga de les platges i dels calons,de les pluges i ventades l'envestidaaguantes humildament, en el fonsde la meva anima sempre en ma vida.

B. G. P.

1980

ecosNACIMIENTOS

Día 25 de febrero. María-Rufina Martin Barro-so, de Cecilia y Encarnación. C. MenendezPidal, 16, I.°.

Día 18 de marzo. Alicia Ginard Rayó, deBartolomé-Fernando y María-Joaquina. C.G. Franco, 43.

Día 21. Ana-Belén Rubio Garcia, de Ricardoy Marciana. C. de La Vinya, 16.

Día 29. María del Carmen Sosa Danés, deJose Luis y María. C. de Sa Sorteta, 50.

MATRIMONIOS

Día 29 de febrero. Miguel Gayá Gayá conMargarita Antich Santos.

Día 8 de marzo. Jaime Calafat Rotger conCatalina Th. Sard Moragues.

Día 8. Agustin Domenge Muntaner con MaríaGinard Llinás.

Día 9. Miguel Ginard Ginard con María-Da-miana Torres Domenge.

Día 15. Jose Riera Santandreu con Maria delCarmen Ribot Borrás.

Día 22. Antonio Canet Sancho con MargaritaTous Llaneras.

Día 29. Jaime Juan Tous con Margarita FerrerAmorós.

DEFUNCIONES

Día 7 de marzo. Juana Ana Cantó Barceló, a)Mossona, viuda, de 83 años. C. GeneralAranda, 65.

Día 17. Guillermo Ginard Llaneras, a) Montse-riu, casado, de 74 arms. C. de Na Crema,26.

Día 25. Juan Forteza Picó, a) Picó, casado, de69 años. C. del General Franco, 18.

Día 18. Miguel Sard Sureda, a) de Sa CuriaVeia, casado, de 80 años. C. de Sant Salva-dor, 1.

Día 29. Pedro Nicolau Font, a) Estamer, casa-do, de 71 años. C. de Sant Francesc, 18.

Día 30. Gabriel Tous Payeras, a) Pinet, casa-do, de 51 años. C. Mestral, 40.

collaboracióPRECISIONS DE S'ESTOL D'ES PAGESOS

Ai! Comare! Comare! Xafardera i mal entesa mos havien dit que èreu. Ifigurera se vos notava de molt Iluny que en teníeu molta. Perquè per arrabassar unarialleta al conformista o sembrar una desconfiança al pobre d'esperit o un elevatgrau d'emprenyament al realista, consentleu jugar i embrutar coses que són méspures que la vostra pretenguda neutralitat.

Sí senyora. Heu anat cercant protagonisme, girant-vos el gipó de la maneraque més vos ha convengut. I si sortíreu com a defensora del poble en uns momentsen qué a la gent li anaven molt bé les critiques intencionades; ara estau criticant loque un dia defensàreu. Jo crec que lo que vos passa es que entre les atribulacionsque dóna la vida, avui en dia, i els anys que no vos passen de franc, ja heu perdutuna mica. I sembla que ja vos hágueu donat compte. Per això crec que acertau enretirar-vos a descansar no només una temporada. Perquè, senyora, només heu de ferIo que podeu, i, si no podeu passetjar-vos per dins el poble i sentir-lo alenar,moment a moment, i saber el seu patir, difícilment li podreu donar remei. Perquè jamos direu, comare, qué li direu a un artanenc que té vaques, que s'ha d'aixecar a lamala hora del matí per munyir-les, i que després no el deixin satisfet, quan li rebinIa Ilet. Segur que d'això no n'havíeu sentit xerrar. I per això criticau que es demaniun tros de plaça! 0 es que creis que aquesta gent sofrida i trepitjada, una i milvegades, no se mereix aquesta ajuda? 0 no se fa lo mateix a la Plaça del Mercat, onuns intermediaris d'ofici tenen cedit un local, cada dimarts, o els dies que lesconvé? O es que aquesta carniceria i les peixeteries no estan dins terrenos munici-pals?

Si sospesam tot això veurem que ningú que tengui una mica de sentit comú sepot posar en contre de la petició d'aquesta gent. Ni tan sols criticar-ho.

Es un pena que en moltes d'ocasions xerreu per xerrar.Es una pena que, moltesde vegades, ompligueu fulls de paper amb un caramull de paraules buides, emprantun Ilenguatge enriquit, dient mitges veritats i mitges mentides: com es aquestdemagògic i irresponsable "mos han dit" d'aquesta crítica dels premis de SantAntoni. Si hi volíeu dir res, com a persona del poble, heuríeu d'agrair als artanencsla gran collaboració en l'aportació de premis, fent possible que hi hagués méspremis que participants. Pere) aquí també se veu que no pulsau gaire bé la má delpoble, perquè de lo contrari sabríeu que per solventar això quan se varen haver rifattots els números, se tornaren introduir tots dins la mateixa bossa i se va seguirsortejant. Aposta molts de números tengueren dos premis.

En quant al sopar també tendríeu que saber que els premis en metàl.lic i encomestibles que consegueix l'estol dels pagesos, s'inverteixen en un sopar de germa-nor. Després de sopar se rifen els objectes restants entre els qui varen anar a lacavalcada. En aquest acte s'hi conviden els capellans per haver collaborat a la festa,el batle o persona delegada i l'Obreria. Sense que això vulgui dir que sia el sopar del'Obreria com vos deis.

Per aim!), comare, quan se tracta de criticar un assumpte tan delicat i que hacostat tan d'aixecar com es la Festa de Sant Antoni, noltros vos aconselleriem queabans féssiu dues voltes per la vila i veurieu que aquí ningú se menja res de ningú. I,si sobra res, com va sobrar enguany, se demana l'opinió de tots; i aquesta va serguardar-ho per Sant Salvador per a fer una festa pagesa:

Per tot això, comare, vos hem dit que només heu de fer les coses que podeu. I,si no vos podeu passejar per dins la vila, perquè vos fatigau i no podeu alenar, noaleneu, punyeta! Tanmateix el vostro temps ja ha passat i vos n'heu de donarcompte, agafant-ho en resignació i no intentant ferir els altres que cap culpa entenen del vostro patir. L'ESTOL D'ES PAGESOS

o 38

Page 9: ntr - UIBibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · 2020. 2. 28. · nv nt rtv d l Sdd d Czdr, l hbr fnlzd prd tttr d ndt l ntrr, rltnd ld: rdnt: n Mnt prdnt: fl Gnrd prdnt (nt z:

DE LA COLONIA DE SANT PERE

MAESSUPAPELERIA ESPECIALIZADA

Distribuidor de

aiffi0MATERIAL RACIONALDE OFICINA

Gómez Ulla, 25Teléfono 56 23 53ARTA

deportesNOTICIARIO* Hay tantas cosas, que uno no sabepor dónde empezar. Que si discos decirculación, que si Club Náutico, que sitraida de agua, que si tal y que si cual.Si bien es verdad, que muchas de lascosas que se comentan son importantes,Ias hay que tienen prioridad y debierade buscarles solución, quien tengamedios para ello. Me refiero naturalmen-te, a lo que nos cuesta la gasolina a los

Hoy con...JUAN GARAU LLITERASPresidente de la FederaciónBalear de tenis de mesa

— Desde cuándo eres presidente?—Del 11 de Enero del presente año.—Tú jugabas en qué categoría?—He jugado cuatro años en tercera.—Y ahora seguirás jugando?—No, al tomar la presidencia tuve que

renunciar a la ficha, no es compatibleuna cosa con otra.

— Habrá una Junta Directiva supon-go?

—Sí, yo mismo tuve que nombrarla.— Cómo se compone?—Pues mira: Presidente, Vicepresiden-

te, Secretario, Tesorero y ocho vocales.—Cuando dices Tesorero es que ma-

nejáis mucho dinero?—Muy poco.— Tienes buena paga?——Díme Juan, según tengo entendido,

te nombraron desde Madrid ¿no esextraño?

—Sí que lo es, porque yo no estuvenunca en Madrid.

— Quién te dio la presidencia?—La concedió la Federación Españo-

la, del Consejo Superior de Deportes.- quién la firma, el Ministro de

Cultura?—No. La firma el Presidente de la

Federación, D. Juan Salichs Sintas.—Muy bien Juan, que sea enhorabue-

na.- —Gracias.

JORDA

coloniers. Pongan pues, un poco de aten-ción y saquen conclusiones.

La gasolinera más próxima, la tene-mos a nueve kilómetros y para ir a re-postar nos representa un recorrido dedieciocho. Con un coche normal queconsuma un 100/o, nos resultan unosprecios exagerados. Pongamos un ejem-plo: Vamos a poner 20 litros a 54 pese-tas, más 4,86 nos da un importe de1.177'20 pesetas. (Las 4,86 pesetas, eslo que nos cuesta más por litro, ya queIa consumida para ir a la gasolinera, tam-bién la pagamos). Quien paga el "pato"es la persona que sólo puede poner 10litros, que le salen a 63,73 pesetas cadalitro.

Los tractoristas están todavía peor,ya que si un coche pierde media hora, eltractor necesita una para ir y volver dela gasolinera.

Si esto fuese una vez al año, tendríapase, pero es nuestro pan de cada día.Yo pregunto; no cabría la posibilidad dead quirir carburante en la Colonia,aunque fuera al estilo antiguo, (dándoleal manubrio) mediante un bidón de 200litros. •

El nuevo indicador que nos hanpuesto en el cruce, está equivocado puesdice: Gasolina a 2 kilómetros y la reali-dad es que está a 4.* En mi anterior escrito decía; que miintención al escribir, no era para dar aconocer los problemas que tenemos. Noobstante, como quien debería darles di-fusión no puede estar a todas, yo inten-taré ayudarle.* Hay un Bar, donde se recogen firmas,para conseguir la supresión de ciertosdiscos de circulación, que en opinión delos firmantes, no debieran de habersepuesto. Están en contra de la direcciónprohibida. Otros dicen que si el Ayunta-miento tiene dinero, porqué en lugar deinstalar discos dentro de la población,no coloca indicadores que informen alviajero, la dirección y distancia de laColonia.* Cuando se consiguió la escuela para laColonia, se le prometió al Delegado deEducación y Ciencias, que tan prontoestuviera terminada, se le avisaría. Estenos recalcó, la necesidad de poner unrótulo en la fachada. Escuela GraduadaMixta. Hasta el momento, dicho rótulobrilla por su ausencia. Me supongo quepor descuido u olvido de alguien. Tam-bién se le prometió al Delegado, unacomida de pescado fresco en la Colonia,a cargo del Ayuntamiento.* Ya que hablamos de escuela, en laColonia se dan clases de alemán, a quienpueda pagarlas, que por lo visto cuestanun riñón.* Muy lograda la crónica de SerafínGuiscafré: "Adiós ¿definitivo? al tren".Ojalá el pueblo haya captado la inten-ción, con que la escribiste.

Y nada más, pues falta espacio.JORDA

ADIVINANZAUn señor de Artá, se construye unchalet que le cuesta millones ycobra del paro. ¿Cómo se llama?

FUTBOLPrimera preferente

Sí, señores lo que en principio detemporada se decía, se comentaba, noha llegado a su final. Efectivamente lospartidos del verano fueron muy buenos,todo hacía suponer que se podría aspirara jugar la liguilla; pero como todos sabe-mos, justo hemos cortado para salvar eldescenso, bueno sera decir que varios deestos "jugadores" que en anteriores co-mentarios hemos citado, se lo merecían,pero se sabe que les daba igual, porqueseñores, si así no fuese, no harían elridículo, partido tras partido, cuandotodos sabemos que lo hacen porque dejugadores no tienen ni tan solo las botasque esta gran afición artanense les pagó.

Diremos AFICION, para aquellos quese lo merecen, no para los que en ciertospartidos jugados ultimamente, se handesentendido del espectáculo, y se handedicado a criticar las buenas o malasdecisiones de nuestro gran aficionadoGalmés. De todos es sabido que desdeque Juan da sus opiniones en losencuentros, el Artá, lleva 5 encuentrossin perder. Esto también ocurría al prin-cipio de temporada. Bueno o malo, perolos resultados son los que cuentan, y porexperiencia sabemos que cierto grupo,tanto si se gana como se pierde siempretiene algo que objetar, parece mentiraque sepan tanto de fútbol; no se dancuenta que lo bueno de este deporte esel comentario.

¿Por qué no se ponen al frente delequipo? Sabrán que la temporada estáal terminar. Sabiendo tanto de fútbol yadeberían haber laresentado su "candida-tura" a la presidencia, y así de estaforma empezar los fichajes claro está,estos serían todos "niños bonitos deCiutat". Es que en Artá, señores aficio-nados, los jugadores no saben hacer pro-paganda. Es verdad o no?

Escolar, 1 - Artá, 2Practicamente nada se puede decir de

este encuentro que no se haya ya co-

390

Page 10: ntr - UIBibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · 2020. 2. 28. · nv nt rtv d l Sdd d Czdr, l hbr fnlzd prd tttr d ndt l ntrr, rltnd ld: rdnt: n Mnt prdnt: fl Gnrd prdnt (nt z:

mentado por la gran masa de aficionadosque acudieron a Capdepera, eso sí, fueuno de los partidos en que se demostróque la valentía y el poner carne en elasador, como vulgarmente se dice, fue loque en verdad valió para conseguir losdos puntos. No estaba muy conforme elárbitro del encuentro que fuese precisa-mente el Artá quien ganase el partido,tarjetas mostró las que quiso y más, fal-tas en contra, lo mismo, pero eso Sí, ycosa no muy normal, los aficionados delEscolar, al final supieron admitir la de-rrota. Decidimos los aficionados, porqueal parecer en una cena de todas las plan-tillas de nuestro club, celebrada en CalaRatjada fueron deshinchadas una o dosruedas de cada unos de los casi veintecoches con los que se habían desplazadolos comensales artanenses.

Claro está que estos coches eran dejugadores del Artá, y mucho se temeque el organizador de la general "deshin-chada" fuese un jugador del Capdepera.

Bueno de jugador tendría y tendrámuy poco, de gamberro y tonto, todo loque queda para ser persona, por lomenos normal.

Nos preguntamos el motivo por quéel siguiente domingo en partido de afi-cionados en el campo de Ses Pesqueres,

hubiese una fuerza pública tan notable.¿Saben cuántos municipales había? y¿cuántos guardias civiles? , claro está,según se dice es el Gobierno Civil quienlos manda, pero nos preguntamos, ¿serael C. D. Arta el mata-perros? ... Muchosjugadores y aficionados pueden opinar.La mañana era soleada.Artá, 1 - Algaida, 1

Partido disputado en el Nou CampInquense, por sanción federativa. Muybien empezó el encuentro cuando nohabía transcurrido mucho tiempo y elsiempre impetuoso Ferrer marcaba elprimer gol del Arta; pero el que en otrasveces fue favorable al cuadro artanense,nos referimos a Ripoll, el eterno pueble-rino, perjudicó a los locales de formatan descarada, que sin duda mucho tiem-po le queda de pitar por estos camposde Dios, porque en campos como los delcitado muy anchos le quedan, y más aúnsi por la mañana ya tuvo que correr unpoco, sabemos que estómago maneja unpoquito.Villafranca, 1 - Artá, 1

Se dice por varios motivos que unpunto en campo contrario es todo unéxito, por muy malo que sea el contra-rio, ya que equipos, como señoras hayde buenas y de mejores. Parece que aciertos aficionados les siente mal el com-portamiento de nuestro técnico Galmés,al efectuar algún cambio en el equipo,por supuesto la crítica no era solamentepara el buenazo de Juan, otros entrabanen el juego. Nos preguntamos si algúnseguidor no quería ver el "deporte" tancerca como en la pasada temporada.Cómo diría un buen crítico de T. V.:Vivir para ver. Marcó primeramente elArta, su autor Hernandez. ¡Cuánto rindeeste jugador en el centro del campo!Por supuesto Riera falló un penalty, lás-tima que la "fallase de mala manera";pero sigue siendo el máximo realizadorde preferente. Por supuesto lo cortés noquita lo valiente.

Artá, 2 - Alaró, 1Otra vez muchos seguidores estu-

vieron presentes en Ses Pesqueres, parti-do jugado con mucha fuerza en donde

una vez más el protagonista fue el cole-giado de turno, (de colegiado como unniño de maternales) no vamos a entraren detalles, pero sí podemos decir que elenviado federativo, ex-árbitro, muy aver-gonzado tuvo que salir de Artá, al ver laactuación del Sr. Cede°. ¿Saben quetuvo que ser este federativo quien anotóen el acta, la agresión a M. Ferrer? , esque este elemento no quiso enterarse denada, claro de nada del Artá, lógico queel Gobierno Civil mande a toda unafuerza pública a los campos, de otraforma, seguro que tendríamos fútbol.Dicho de otra manera, "malos árbitros".

Los tantos de Inc locales fueron mar-cados por Mascaró y Artigues.

Como decíamos al principio variospartidos sin conocer la derrota, peroclaro está no a todo el mundo le caebien.

AFICIONADOSEn la presente eliminatoria de este

grupo, nos tocó nuestro vecino el Esco-lar, ya hemos citado que la mañana erasoleada, bastante público acudió alencuentro, ganaron los locales por dos acero.

En partido de vuelta, fueron los delEscolar, quienes vencieron y tambiénpor el mismo resultado.

Pero como a la tercera va la vencida,el siguiente sábado, fueron los artanensesquienes derrotaron al Escolar en campopropio, y cosa no muy normal tambiénpor dos a cero.

EXCAVACIONESY DESMONTES

Miguely Mateo Morey

Calle Vilanova, 27Teléfono 56 20 85ARTA

CATALINA TH. BONNINGRADUADO SOCIAL COLEGIADO

ASESORIA LABORALSEGURIDAD SOCIALSEGUROS EN GENERAL

C/. Quatre Cantons, 5 - Tel. 56 20 22

ARTA (Baleares)

CICLISMO. Campeonato de Baleares de Ciclo-CrosEn la mañana del día diez y siete de febrero, se celebró en nuestra villa el Campeonato de

Baleares de Ciclo-Cros, para aficionados y juveniles. A tal efecto, se había acondicionado un

circuito en el que se compaginaba la dureza del recorrido con las dificultades que comportaba.

La organización de la carrera corrió a cargo de un grupo de entusiastas aficionados locales,

con los Tombs Sureda, Julián Carrió, Miguel Ginard... que con sus desvelos consiguieron el montar

esta carrera y que no merecieron el plants que les dieron una serie de corredores, que a la hora de

tomar la salida no tuvieron las suficientes "agallas" para tomar parte en una carrera que

consideraron demasiada dura.

Tampoco participó el corredor local Casellas, por motivos que tampoco quedaron muy

claros, restando emoción a la prueba. Ciñéndonos al desarrollo de la carrera en si, con un

recorrido total de unos diez y ocho kilómetros, cabe destacar la neta superioridad demostrada por

el corredor de Manacor Jaime Pou, quien demostró unas cualidades y una preparación física

extrordinarias, venciendo sin dificultad a los demás participantes.

La gran cantidad de gente que acudió a presenciar la prueba, en una mañana soleada,

acredita la firme afición ciclista que siempre ha caracterizado a nuestra villa. Lástima, repetimos,

de la "espantada" protagonizada por varios corredores, que restaron brillantez a la carrera.

La clasificación final quedó establecida en la siguiente forma: 1. Pou, 56 m. 4 s.; 2. Nicolás

Jaume 10 58-25. 3. Melchor Durán 1 h. 3 m. 2 s.; 4. José Herández, mismo tiempo; 5. FernandoBenejam, 1-5-26.

Una vez finalizada la prueba se procedió a la entraga de bandas y trofeos y los correspon-

dientes premios en metálico a los participantes.

También se entregó al aficionado local Miguel Ginard "Gallineta", una placa de plata,

obsequio de la afición ciclista artanense a este gran seguidor y colaborador en toda manifestación

ciclista.

Nuestra enhorabuena a los organizadores y a Miguel Gallineta.

ei

Page 11: ntr - UIBibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · 2020. 2. 28. · nv nt rtv d l Sdd d Czdr, l hbr fnlzd prd tttr d ndt l ntrr, rltnd ld: rdnt: n Mnt prdnt: fl Gnrd prdnt (nt z:

ENTORN A LAPLAÇA DE LA COLONIA

Pareix que l'Ajuntament arribarà a un acord, després deles discussions mantingudes al darrer plenari entre membresdel G. Independent i UCD, en relació al projecte que eldelegat de la Colónia, Antoni Llaneres havia presentat el plepassat quedant damunt la taula per a un estudi més profund,que el G. Independent i PSOE demanaren. El G. Indepen-dent va descartar el projecte segons uns defectes urban ísticsque hi trobava. Tot seguit el portaveu del G. Independent vaIlegir un texte crítica del projecte, exposant unes idees i unaalternativa per a la construcció de la plaça:

Idees de cara a la construcció de la plaça de la Colòniadel G. Independent:

La funció de la plaça primordialment és la de reunió, almateix temps que és un Hoc sense limits.

L'importéncia de resaltar l'espai obert que suposa laplaça enmig de l'edificació.

El gran espai de la plaça no s'ha de dividir amb espaispetits, en favor a la funcionalitat de l'espai gran.

Accessos fàcils i oberts, de fácil penetració pel poble quel'ha d'ilfar.

Necesitat de mantenir concordáncia estética ambl'entorn i concretament amb la part noble de l'edifici reli-giós. El carácter rural de les edificacions del voltant i laportalada del segle XVIII (Recordem que procedeix de lescases de Son Sureda) condicionen l'estètica de l'ordenacióque s'adopti.

(Acaba a la pagina 2)

editoriaPRIMERES COMUNIONSCada any per aquest temps mos trobam dins la

comunitat creient d'Artà amb un aconteixementmolt important i que directa o indirectament afectaa molta gent del nostre poble; mos referim a lasprimeres comunions.

Moltes vegades, per ignoréncia, per costums oper rutines hem desvirtuat el vertader sentit de laprimera comunió; es per això que hem cregut opor-tú oferir-vos unes reflexions que mos puguin ajudara tots a retrobar-lo.

Tots sabem que l'infant, pel baptisme quedaincorporat a la comunitat cristiana, però és amb laprimera comunió quan pasa a participar de la taulaque reuneix i edifica aquesta comunitat: L'Eucaris-tia. Per tant, el fet de participar per primera vegadade l'Eucaristia suposa, per l'infant, una pasa demaduració dins el camí de la vida cristiana i quecom ja hem dit té el seu fonament damunt l'Euca-ristia.

A partir d'aqui ens hauriem de demenar a veuresi les primeres comunions poden quedar limitades aun pur acte social o si realment son qualque cosamés important.

Noltros creim que la primera comunió no es potquedar amb un pur acte o festa social, ans el contra-ri, és un fet tan important que no mos heuriem dedeixar enlluernar per la nostra societat consumistaque preten fer-ne d'ella una pura festa social.

Per tant, si és un fet tan important, creim querequereix una forta preparació, es lo que anomenamcatequesis. Dins aquest camí, l'infant ha d'intentardescobrir, al seu nivell, qui es Jesús i quines exigen-cies suposa el fet de coneixer-lo. Es aquí on creimque els pares, desprès las catequistes, i en darrerterme la comunitat cristiana han de jugar un paperimportant de cara a que l'infant, a través de lesparaules i els fets dels adults pugui arribar a desco-brir qui es aquest Jesús. Si no es així, la primeracomunió sera una pura mentida; l'infant, a mesuraque es faci major se sentiré enganat i trencaré elcamí de maduració cristiana creguent que es cosad'infants.

Amb tot això no volem negar que s'hagi de ferfesta quan dins una família hi ha un infant queparticipa per primera vegada de l'Eucaristia. Creimque s'ha de fer festa, però festa cristiana; es a dir,festa que surti de lo més profund i de l'interior decada un:

—De l'interior de l'infant perque ha donat unapasa important dins el seu caminar cristià.

—De l'interior dels pares, ja que si per ells esimportant l'Eucaristia, no manco ho set-6 el fet deque un fill seu hi participi per primera vegada.

(Acaba a la pagina 2)

BELLPUIGMAYO 1980N.° 44 - III EPOCA

• PUNTUALITZANT SES"PRECISIONS DE UN ESTOL DE PAGESOS"

* GENT DE PER LA VILA* DE LA COLONIA DE SAN PEDRO* NOTICIARIO - OPINIONES - DEPORTESARTA

Page 12: ntr - UIBibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · 2020. 2. 28. · nv nt rtv d l Sdd d Czdr, l hbr fnlzd prd tttr d ndt l ntrr, rltnd ld: rdnt: n Mnt prdnt: fl Gnrd prdnt (nt z:

LE RECOMENDAMOS ATENCION al presente comunicado:Viajes de Novios, Individuales y colecti-vos. Estados Unidos, Cuba, México, ycualquier parte del Mundo. Billetes Marí-timos, Aéreos, Ferrocarril y Autocar acualquier destino.Desde su casa a la nuestra (clue es tam-bién la suya) hay escasos segundos, utili-zando el teléfono, L lame, por favor, a losnúmeros: 56 34 02 - 56 35 97, dondegustosamente le atenderemos

VIAJES CARDOSA, S. A.Leonor Servera, 35. CALA RATJADA

1 Semana en MADRID desde

4.000 Ptas.

1 Día en GALICIA desde

4.800 Ptas.(Inclusive Rías Bajas y La Toja)

1 Semana en GALICIA desde

11.685 Ptas.

1 Semana en LONDRES desde

9.200 Ptas.

1 Semana en CANARIAS desde

14.900 Ptas.

BELLPUIteiÅNODI i•rol000Luot IS,P%tLILUflLLO,NL WWI.

REVISTA MENSUAL

N.° 44 - Ill EPOCA - MAYO 1980

DIRECTOR: Rafael Umbert SuredaCONSEJO DE REDACCION:Miguel Morey, Antoni Gili,Jaume Mayol, Gabriel Ralou,Seraf( Guiscafre, Guillem Artiguesi Bartomeu Jaume.

REDACCION V ADMINISTRACION:Sant Salvador, 2. Tel. 56 20 20. Artá

Imprenta PolitécnicaTroncoso, 3. Tel. 21 26 60. Palma

Depósito Legal P.M. 57-1969

Mestre Antoni Sancho, l'organista, mori a Roma

L'organista de la Parròquia MestreAntoni Sancho Rosselló va néixer aArta, dia 23 d'abril de 1906. Als setanys fou escolanet de la Parròquia iabans ja servia a missa a Ca Ses Monges.En aquell temps hi havia els escolanetsd'abaix que duien cota negra i sabienservir a missa i no sabien cantar i elsmusiquets o escolanets de dalt amb cotavermella que sabien cantar però nosabien servir a missa.

Antoni Sancho als deu anys ja tocavala flauta a la banda de música. Foren elsseus mestre de cant D. Gabriel Garcías,

alias Pujamunt i D. Miguel Nicolau, àliasMoll i D. Andreu Ferrer li va ensenyar atocar l'orgue.

Precisament fou el Mestre Sagristà alqual succeí en primer Hoc d'una maneraprovisional, i després d'una manera ofi-cial, als 21 anys, com organista, en lesfestes de Pasqua de l'any 1927.

Durant la seva vida d'organista haestat felicitat moltes vegades, quedantsempre amb bon nom, fins i tot, davantIa mateixa Capella Clássica. Refua moltbones ofertes per anar-se'n d'Artà, peròIa seva estima al poble i a la Parròquiaféu que es quedàs sempre a Artà.

Com activitats musicals extra parro-quials hem de resenyar l'ensenyament devioló i piano i la fundació juntamentamb altres artanencs de la primeraorquesta local "Singapur", l'any 1940.

A les Festes de Pasqua de l'any 1977,celebrant els 50 anys com organista, laParròquia d'Artà Ii organitza un home-natge.

Al capvespre del dia de Pasqua ambl'assistència de les autoritats locals i denombrós públic en general, actuà lacoral "Brot d'Olivera" cantant, en honorseu, un recital de deu cançons de lanostra terra mallorquina. Acabat el con-cert, hi hagué un parlament sobre elsOrgues i Organistas de la Parròquiad'Artà. Acte seguit l'Eceinom D. JoanServera Ilegf una carta del Bisbe de Ma-llorca amb la qual s'unia a l'homenatgede Mestre Antoni Leu. A continuació,

rebé de la Parròquia una artística palan-gueneta amb una inscripció allusiva al'acte: "La Parroquia de Artá en agrade-cimiento a Don Antonio Sancho por sus50 años continuos como organista1927-1977". Les cantadores li oferiren,semblantment, un regal. Acaba l'acteamb l'actuació de l'Orfeó Artanenc.

El vespre de la Segona Festa, hi vahaver un ofici solemne a la Parròquia,amb la participació del mateix OrfeóArtanenc baix la batuta de Miguel Fus-ter.

.Pere) Mestre Antoni Sancho no es vol-gué jubilar, ans al contrari, volgué conti-nuar servint a l'Església la qual serviriaamb amor apassionat fins a la seva mort,als 73 anys i 53 com organista.

Trobant-se a Roma, on hi era d'ex-cursió, mori, a les set del mati de dia 15d'abril propassat.

El dia abans havia visitat el Coliseu,

ENTORN A LA PLAÇA DE LA COLONIA(Ve de la primera pagina)

Alternativa:La plaça enrajolada de balete petita de fons pálid.Una zona d'empedrat que coincidiria amb la zona que

actualment es pista de ball en les verbenes.Ambdues zones podrien formar dibuixos regulars.Bancs baixos i reposats, al voltant de la plaça.Garangoles d'ajardinament al voltant de cada tamarell

per defensar-lo i constituir tanques de verd.Com a objectiu a respetar per damunt tot es el caracter

més positiu que té la plaça actualment; les seves dimensions,com espai obert que permet l'accés fàcil al seu interior,l'amplària de les perspectives, la sensació de llibertat que sesent a dins la plaça.

Aquestes solucions són indicatives i sotmeses a posteriorsaportacions. Creim que la sencillesa del diseny no es pobresaestética.

En aquest acord s'arribà a la conclusió de que el delegatfaria un altre projecte segons aquestes solucions i en col-labo-ració dels dames regidors.

PRIMERES COMUNIONS(Ve de la primera pagina)

—De l'interior de la comunitat creient, ja queacepta a un nou membre que vol comprometer-se aviure la fe en Jesús i a celebrar-la.

Davant tot això creim que, sobre tot, els pareshaurien de ser prou conscients a l'hora de demenarIa primera comunió pels seus fills; i no actuar pelque dirk), perquè tothom ho fa, perquè toca..., sine)esser molt conseqüents amb lo que son i pensen.

Si hi hagués qualcú que vegés o cregués que laprimera comunió s'ha de limitar a ser un pur acte ofesta social, cercás un altre motiu (el fet que l'infantcumplesqui deu anys o qualsevol altre) per dur aterme aquest tipus de festa; pet-6 que mai instru-menteltzi una cosa sagrada: L'Eucaristia, per dur aterme els seus propis caprixos.

042

Page 13: ntr - UIBibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · 2020. 2. 28. · nv nt rtv d l Sdd d Czdr, l hbr fnlzd prd tttr d ndt l ntrr, rltnd ld: rdnt: n Mnt prdnt: fl Gnrd prdnt (nt z:

PISCINA

PISTAS DE TENIS

PARQUE INFANTIL

RESTAUR ANTE - BAR SOI Y MAR

COLONIA DE SAN PEDRODirección: STERNAL

ARTA (MALLORCA)

HIDRORADIESTESIAEstudios radiestésicos de aguas subterráneas garantizando el caudal.Respeten las aguas subterráneas.No las contamine, su salud depende del agua potable.Estudios de localización de ondas y rayos nocivos.Los rayos nocivos son destructores de la salud pública, defienda suorganismo de las nefastas radiaciones nocivas. Los rayos nocivosafectan directamente al desarrollo de la vida vegetal y animal.

PARA MAS INFORMACION DIRIJANSE POR ESCR !TO A (HIDRORADIESTESIA)

D. Miguel Morey Lliteras. Calle Pontarró, 33. Tel , 26 21 17 - Artá (Mallorca)

Saneamiento y Calefacción Carpinteria Metálica

Tel..: Teller 562056

P.rticular 562260

EXPOSICIÓNY

YENTA

Costa y Llobera, s , n.

TALLERY

ALMACÉN

ARTA (Mallorca) C/. Abrevadero, 7

NOTICIAS BREVESBODAS DE ORO SACERDOTALES.—E1 dia •27 de abril celebró sus cincuenta años desacerdocio, el P. Damian Nicolau, Obispo de

Huamachuco (Perú) cuya vinculación a nuestravilla es sobradamente conocida. A la misa con-

celebrada que se ofició en el Convento de losPadres Franciscanos, asistió gran número de

personas que testimoniaron su estima al ofi-

ciante.

NUEVO NUMERO DE "CANYA FEL-LE-

RA".—E1 pasado mes de abril salió nuevamen-te a la calle la revista "Canya Fel-lera" que en

este su segundo número contiene, en casi su

totalidad, poesía.

PINTADAS.—Nuevamente han proliferado las

pintadas en nuestra villa. En la caida en des-

gracia y denominada ultimamente "Plaza delOlvido", antes Plaça de Sa Cam, se pide "...la

reconstrucció popular de Sa Plaça". Por otraparte se suplica "...per l'amor de Déu, tomausa paret" refiriéndose a la pared que cubre lo

que antes fue abrevadero en la esquina Ama-deo-Gral. Aranda. Y en la fachada de los loca-les de UCD, aparece la que dice así: "Lloranpor eso i mo tienen de plomo las calave-ras! ! " I.

Ia Basílica de Sant Pau, els Museus Vati-cans, la Plaça i la Basílica de Sant Pere iles Catacumbes de Sant Calixte, on par-ticipà a la missa i combrega.

El seu cos fou duit i transportat aArta, celebrant-se un funeral, cos pre-sent, el següent dissabte, dia 19 d'abril,a la Parròquia, on ell tantes voltes haviaembientat amb la seva música religiosa.

Al cel sia.ANTONI GIL I

-ecosNACIMIENTOS

Día 11 de abril. María-Antonia NicolauFerragut, de Rafael y Antonia. C.Sancho de La Jordana, 24.

Día 11. María-Ester Artigues Perez, deGuillermo y Adoración. C. del Pon-tarró, 43.

Día 12. Miguel Ginard Portell, de Jeró-nimo y Catalina. C. del Pati, 3.

Día 15. Antonio López Ferrera, dePedro y María-Magdalena. C. de laParroquia, 12.

Día 19. Sebastian Nicolau Mayol, deJuan y Francisca. C. del Poud'Avall, 11.

Día 29. Antonio Artigues Vives, deMagdalena. C. del Pontarró, 45.

MATR I MON IOS

Día 2 de abril. Luis-Alfonso VaamondeGarcia con Ana-María Morant Le-venfeld.

Día 7. Juan Forteza Piña con GabrielaGenovard Darder.

DEFUNCIONES

Día 14 de abril. María Cursach Tous, a)d'Algaira, de 84 ems. C. de SonServera, 23.

Día 7 de mayo. Isabel Espinosa Garau,a) Tirosa, soltera, de 88 años. C. delCalvario, 11.

AJUNTAMENT D'ARTA

Hem rebut, a la Direcció de BELLPUIG,la NOTA INFORMATIVA,que pel seu interés els oferim

Amb la intenció d'aclarir dubtes i interpre-

tacions errònies que s'han suscitades darrera-

ment, aquesta Alcaldia considera oportú fer

públic la següent

NOTA INFORMATIVA

1.—El consum d'aigua corresponent al

segon semestre de 1979 va ser tarifat segons

els preus modificats per acord del Consistori

anterior près el dia 29 de març de 1979 amb

el degut assessorament tècnic. El contengut de

l'Ordenança modificada va ser explicat al Full

Informatiu n.o 1 del mes de marc de 1980

que va ser distribuft a tots els domicilis del

poble.

2.—EI número d'abonats amb el consum

sense controlar era de 538, aim!) és el 29'01 °/o

del total. Aquesta és una henincia amb la qual

s'ha trobat aquest Consistori. No pareix just

atribuir-li les conseqüències d'una gestiô que

no és la seva.

3.—Els serveis tècnics, d'acord amb la nova

Ordenança i en correspondència amb la quota

de Servei de Comptadors, procedeixen a fer

les revissions i substitucions necessaries per

posar al dia el sistema de control del consum

real de tots els abonats.

4.—Als abonats sense comptador i als que

el tenien pore, que no funcionas, els va ser

aplicat un consum mig de 5 m. 3 mensuals.

COM SEMPRE S'HAVIA FET I ACCEPTAT

PER TOTS ELS AFECTATS. No s'ha canviat,

per tant, la forma tradicional de calcular un

consum standard. Els rebuts afectats per

aquest calcul stin aquells que pujen 885 pts.,és a dir, 147,5 pts. mensuals.

5.—L'Ajuntament únicament está obligat al

manteniment i revisit, de les instal-lacions fins

a la sortida del comptador. Les possibles repa-

racions de la instal.lació interior correspon, de

sempre, a l'abonat.6.—Si la distribució interior té pèrdua,

l'aigua que es tuda és enregistrada pal compta-

dor i, en conseqiiiincia, facturada al preu

vigent que marca l'Ordenança. Actualment

a 17,5 pts./m. 3 .

7.—Una distribució interior defectuosa és

perjudicial per a l'abonat que hauri de pagar

una aigua que no usa; pert, també és perjudi-

cial per a la Comunitat sencera porqué una

quantitat d'aigua es fa malbé sense cap justifi-

cació.

8.—Qualsevol persona que es consideri par-

ticularment perjudicada pot exposar el seu cas

amb la seguretat que sera degudament atesa.

Arta, 19 de maig de 1980

JAUME MOREY I SUREDA

BAT LE

ELECTRODOMESTICOS RADIO Y TELEVISION

COMERCIAL

SANSALON IBicicletas - Velornotores Motos y Motores Riego

Objeto regalo y Jugueteria

Calle Recta, 2 - Teléfono 56 22 93 ARTA (Mallorca)

43 0

Page 14: ntr - UIBibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · 2020. 2. 28. · nv nt rtv d l Sdd d Czdr, l hbr fnlzd prd tttr d ndt l ntrr, rltnd ld: rdnt: n Mnt prdnt: fl Gnrd prdnt (nt z:

CATALINA TH. BONNINGRADUADO SOCIAL COLEGIADO

ASESORIA LABORALSEGURIDAD SOCIALSEGUROS EN GENERAL

C/. Quatre Cantons, 5 - Tel. 56 20 22

ARTA (Baleares)

Estimats, me pereix que les duis gira-des de peu. Sa Comare pot tenir anys,però vella no ho es. En canvi hi ha jovesque ja neixen morts. I lo pitjor no esque neixin morts... Lo pitjor es que pu-den.

Sa Comare no té figurera ni ha anat acercar cap mena de protagonisme. Nofotre. El que passa es que es poble li hadonat, Ilegint i celebrant lo que deia,que era més veritat que sa Ilum ja queningú mai en tots els anys que ha sortit arot-lo l'ha poguda fer desmentir de res.

Mirau, garrits. Hi ha gent que persortir en es diari ha de robar o ha dematar a son para o a sa mare i n'hi haque per no res els hi posen. Fiets meus,dolços estimats, no vos canseu i qualquedia sereu populars. Sobretot si continuaudemenant places de franc.

Quant a canviar de gipó, Sa Comaresols na té un, i està allà on estava, i diulo que hi troba enc que més de duesvegades hagi estat a punt d'esser proces-sada. Pens que si a vosaltres us cercasinses pesigolles com les hi han cercades aella heurieu acabada s'escriguera. Pensau,germans de coa de palla, si no sereuvosaltres es que heu canviat. No es lomateix riure perque s'aficaven amb enBiel Maia que emprenyar-se perque s'afi-quin en noltros. 0 us pensaveu que notenieu sa pell a s'estenedor? Vos agrada-ria fer es joc de mans sense que us vesinsa tela. Per paga sou quasi sagrats... ianatema en els qui s'atrevesquin. i LausDeo!

Llastimosament dins es gremi d'es pa-gesos n'hi ha de dues castes i per sa

vostra manera d'actuar més que pagesostrepitjats i que s'aixequin a munyir debon mati pereixeu dels qui s'aprofitende la bonhomia dels pagesos vertaders.Voltros m'assemblau parents d'aquellsque un cop acabada sa guerra escanyarenes poble cobrant a cincuanta pessetes eslitro d'oli que en valia dues i a dues milpessetes sa saca de farina que no valiacent duros. Sa comare les c'Oneix be an'aquesta casta de pagesos perquèferen passar fam a balquena i Déu mosguard d'haver de caure altra volta en sesseves mans. L'únic que les preocupavaera omplir-se ses butxaques i s'en fotiendels que les demanaven sa llimosnad'una mica de farina de mestai i s'enreien dels pobres munyidors.

Quant a s'alenar d'es poble sa Comarepot estar a mil kilómetros i el segueix acada exhalada perquè l'estima i s'interes-sa. No entenguereu res; perque si deixa-va d'escriure per una temporada era pera no contribuir a dividir-lo més. Ara béquan es tracta de fotrer-li un tros deplaça per a afavorir un sector la sentireumaldament vos tapeu ses orelles i s'enfo-trà de divisions perque ja es fa unaquestió vital i per altra banda vosaltresja l'heu enmetzinat en es poble i qualcúha de donar veu en es que callen.

Mirau que possar s'exemple de sespeixateries i pesqueteries de Sa Plaça desmercat! Ja està clar que estan dins te-rrenys municipals. iCreats aposta per avendre-hi carn i peix i oli i farina que nosia d'estraperlo! I s'Ajuntament o sia espoble, en treu un profit. I ningú usnegarà es dret de vendre-hi el que vol-gueu. Pere) vosaltres demenaveu unaplaça de bestiar i la demanàveu de franc,per a posar-hi un negoci creisme anauerrats si pensau que sa gent de sentitcomú hi estava d'acord.

El que va veura sa gent quan es vademanar, fou una comissió manipuladoradels pagesos, que anava a passar facturaen es batle per haver-li donat es vots. Isi no vos ho diven a la cara es perque lesdona vergonya per voltros, però saComare que du un gipó vell i arnat i queno deu res a ningú, vos ho enflocaperquè es ver.

I que vosaltres no sou més que unsintermediaris del pagesos, (uns altres), javos ho demostrarà amb una altra ocasióper no allargar massa aquesta resposta.

Sa Comare no xerra mai per a xerrarni diu mitges veritats. Foren molts elsqui demanaren que s'aclarís el com esfeia es sorteig. I eren d'es vostros. Esveu que en es sopars no hi vénen tots.

¿Tant vos molesta que vos demaninclarícies? a) no presumiu de democrà-tics voltros? No putes i n'hi ha moltesde coses per a demenar encara i lo que

manco podeu fer es que vos sàpiga greu.I... no vos feseu illusions. A sa Festa

de Sant Antoni no l'heu aixecada vol-tros. Lo hermós es que es estat tot espoble ajudant a una Obreria que ha fetes mil sacrificis. Vosaltres, es manipula-dors, emboscats a darrera s'estol despagesos, feis molt bon paper des de da-rrera mentre es qui vos fan es joc elsenviau a sa coalcada. Lo que hem depregar es que no l'arribau a comercialit-zar també a sa festa.

I... per avui, ja basta.Sa Comare es qui es i vosaltres sou

qui sou. El qué és i el què ha fet no l'hiha pagat ningú i ningú li ha aidat. Non'ha tingudes de beques ni senyors queii hagin pagat una carrera. Per això esindependent de tothom i no esta casadaen cap partit, ni ha de fer reverênciessense ganes i donar sa raó en es qui creuque no la té. I seguirá dient lo que hitroba i destepant "xanxullos" de gentque es vol fer passar per liders d'unshomes que es mereixen una sort millorque caure en mans de segons qui.

El que voldria es que els pagesos debona fe es donasin compte i descubrisinque sols anau a lo vostro. Quatre ser-mons, qualque sopar de germanor donarsa culpa del que passa als altres per talde desviar s'atenció i , mentrestant, aposar un negoci per voltros i si pot esserde franc, millor.

Se que tractareu de fer-me es malque podreu perque contra els interessosfa mal Iluitar. Ara be, si enganau elspagesos adormits a mi no me volgueu fercreure que la Mare de Déu nom Joana.

I no pens contestar més als vostresescrits. Si voleu que discutiguem sobresa Plaça podem fer-ho a un debat pública on assistesqui es poble. Pagesos i vila-tans i es poble donarà sa raó al qui la té.I si es poble us dona la Plaça, enhorabo-na. Sa Comare podrá disentir però acata-ra sa voluntat de sa majoria. Quan vol-gueu. No cal anar d'amagat.

Ja he dit que el que tractau era depassar factura. Si les vos deven que lavos paguin. Per() que pagui el qui deu,no tot es poble. I creis-me que si hosabieu tot vos na durieu un xasco. Veu-rieu que molts votaren es mateixos quevosaltres i no demanen res.

I sobretot. Curau-vos aquest odi.Repasau sa collecció d'es BELLPUIG iveureu com Sa Comare no ha odiat maia ningú. No ha atacat mai a cap persona.Ha atacat els càrrecs dels que craie queobraven malament. I sense afany de pro-tagonisme, perque desgraciadament SaComare, sempre es estat més popularque no ha volgut.

¡Au! Si sou pagesos de veritat anaua tondre que ara n'es temps, però notongueu es vostros companys. Ja quasi

no les queda llana.Salut.

SA COMARE BENETA

Puntualitzant ses "Precisions de un estol de pagesos"Sa veritat es que no pensava contestar s'escrit dels emboscats a darrera s'estol de pagesos (escrit

fet per justificar-se devant s'estol) però un cop analitzat i havent-me donat compte de sa

demagògia, sa falsedat, s'atac personal i , sobretot s'odi malaltís que reflecteix, he tornat aconsiderar la meva postura i vaig a contestar. En aquell escrit es limitaven a atacar la persona que

tothom sap que firma els esquits de Sa Comare Beneta sense refutar ses idees ni contredient elsfats i a això ho feien amagats darrera l'anònim i arrogant-se una representació que dubtamtengu in.

Sa Comare, al cap i a la fi, defensa ideals i els emboscats, interesos. Es cert que sols gentobnubilada per aquells i malalta per la rancúnia pot esser l'autora d'un escrit tan amarg.

Sa Comare no sa fa mala sang. Creu que es lector i es poble tenen dret a estar informats, a sabrelo que es cou a les seves espat-les i com que qualcú ha de destepar s'olla per a mirar el que hi haa dedins, anam a posar-hi es cullerot. Un cop fat aquest preàmbul

SA COMARE EN VOL UN AR RAP

044

Page 15: ntr - UIBibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · 2020. 2. 28. · nv nt rtv d l Sdd d Czdr, l hbr fnlzd prd tttr d ndt l ntrr, rltnd ld: rdnt: n Mnt prdnt: fl Gnrd prdnt (nt z:

MAESSUPAPELERIA ESPECIALIZADA

Distribuidor de

giff

MATERIAL RACIONAL

DE OFICINA

Gómez Ulla, 25

Teléfono 56 23 53ARTA

gestión consistorial 4.—El senyor Mateu Llodrà Sansaloniva esser nombrat com a Secretari Habili-tat.

Sessió plenària del 24 d'Abril.Ordindria

1.—E1 G. UCD es va oposar a ques'augmentés el salari de l'arquitecte mu-nicipal.

Actualment l'arquitecte cobra 10.000pts. mensuals per tres hores de dedicaciósemanal; el mateix que cobrava quan vaentrar, fa quasi quatre anys.

L'Alcaldia proposé se li augmentàs en24.000 pts. el sou. Aquestes deu milpessetas que cobrava no bastaven ni perpagar la gasolina de venir de Ciutat,opinava un regidor Independent. Així hitot moltes de semanes, l'arquitecte famés de les tres hores corresponents.

Geroni Cantó en nom del seu grupcregué desproporcionat augmentar-li el140/o, proposant només augmentar-li el60° /o.

La proposta de augmentar-lo fins a24.000 va esser aprovada 8 vots a favor(G. I. i PSOE) per 5 en contra (UCD).

2.—La Plaça de la ColòniaPosat a debat el tema de la remodela-

ció de la plaça, que havia quedat sobrela taula dia 27 de març. El G. I. proposéque es reobrís el procés de debat públical qual ells aportarien les idees al respec-te i que se exposaren en el debat.(Veure la primera plana). S'aprovà perunanimitat, no sense abans haver suscitatengrescades discusions, entre regidorsd'UCD i Independents.

Aquestes idees contingudes en un tex-te que va Ilegir Sebastià Ginard, eran elmateix temps que una crítica al projec-te, una defensa a les acusacions de quehavia estat objecte el G. Independent,quan el ple passat varen decidir deixardamunt la taula el tema de remodelacióde la plaça de la Colónia.

El texte deia:"La nostra postura del plenari ante-

rior ens ha valgut les acusacions mésdenigratóries, que creim totalment injus-tes, cap al nostre grup, a causa precisa-ment d'haver intentat corregir un défec-

te de participació; —al.legant— quel'interés del grup era de participació i decol.laboració, mai de interceptar la re-modelació de la plaça.I després som acusats —segueix

dient— de voler polititzar la proposta deldelegat. Però, ¿qui es que polititza,nosaltres que demanam un estudi mésprofund, o qui no ens hi deixa partici-par?

Geroni Cantó va intervenir dient alsregidors Independents:

"Nos deman, en quinze anys, quanvos havieu preocupat com ara de la Co-Iónia? bok qué ve aquesta preocupació,si del vostro grup mai n'hi he vist capper la Colónia?

Sense comentaris.

3.—L'Ajuntament acordà, per unani-mitat, deixar sense efecte la suspensió deIlecències a les parcel.les de Sa Teulera,acordada en la sessió del 28 de febrer.

Sessiò extraordindriadel 24 d'Abril

1.—Per Intervenció (Ciutat) s'informaque en la redacció del Pressupost ordinari,s'havien comes uns errors de càlcul (elprojecte del Pressupost el fa el secretari) ique havien d'esser subssanats aquests error.UCD aprofità per proposar, allegant quecreien que dia 28 de febrer s'havia aprovatl'avant-projecte i no el projecte, reestudiartota la redacció. S'oposaren els Indepen-dents i PSOE dient que la discusió s'haviade centrar en els errors detectats. Per elcontrari, tornar estudiar tot el projecteseria una gran pèrdua de temps, el queretrasaria molt rapt ovació del pressupost.

Després de retirar-se un moment de laSala, la representació centrista, es procedía la votació. Per unanimitat es procedí aacceptar la proposta d'Intervenció o derectificar els errors.

Carta abierta a "S'Estol d'es pagesos"

Mi enhorabuena a todos vosotros, los de "S'ESTOL" por lo bien que osexpresáis en mallorquín. ¡Qué portento de finura! ¡Qué palabras tan elegan-

tes, finas y rebuscadas! ¡Qué bien sabéis encajar las críticas! iQué grandes

demócratas demostráis ser!Si las precisiones en contra de "Sa Comare Beneta" son redactadas

' vuestras. Explicadme por qué en el tercer párrafo de vuestro escrito decís.

"...ningú que tengui una mica de sentit corn(' se pot posar en contre de lapetició d'aquesta gent". ¿Por qué no escribis: "La nostra petició" en lugar de"d'aquesta gent"?

Esto es un "lapsus" que ha hecho pensar a los que saben leer entrelíneas, que sois manejados y manipulados por otras personas que nada tienenque ver con la "PAGESIA"

Con estas "Precisions" a "Sa Comare" demostrais que no sabéis encajarIas críticas que quieren ser constructivas, y en lugar de defenderos conargumentos claros y conviencentes, atacais hasta con insultos a la persona queha tenido la osadía de criticar vuestra propuesta. ¿Es ésto la democracia quenecesitamos? Yo creo que no.

A mi modo de ver, y hablando en términos futbolísticos, habéis cometi-do un flagrante "Penalty" ya que al no tener argumentos para guitar limpia-mente el balón al jugador rival, habéis ido a cazar al hombre, sin importaros lomás mínimo las lesiones que de ello se pudieran derivar.

Tildais a "Sa Comam" de vieja, y pregunto yo: ¿Cuántos hombresconocéis que hayan llegado a la cúspide de su carrera antes de los 50 afios?¿Creéis que sólo los jóvenes están en posesión de la verdad?

Parece por otra parte que "S'Estol d'es pagesos" os queréis erigir en losúnicos revitalizadores de las fiestas de "Sant Antoni", casi como si quisiéraismonopolizarlas, y se os podrían citar muchos ejemplos de personas que nadatienen que ver con "S'estor que han prestado toda su ayuda e ilusión paraque dicha fiesta sea patrimonio de todos los "artanencs" que si no recuerdomal, rondan ya los 6.000.

También le decís a "Sa Comare" y casi se lo ordenáis, que si no puederespirar que no respire. ¿Sabéis lo que sucede a una persona que no respira?Con lo hermosa que es la vida, ¿os atrevéis a decir esto a un ser humano?

Sefiores: hay que saber encajar las críticas de una manera muy diferentea como lo hacéis vosotros. ¿Os imagináis que sería de nuestro país si todosactuáramos de la misma manera?

Quiero dejar constancia de que "Es pagesos d'Artà" merecen mi admira-ción y mi más profundo respeto y particularmente no tengo nada contra ellos, -

pero mi indignación ha sido mayúscula al comprobar como los de "S'Estorno han sabido encajar con el debido "seny pagés" una crítica de "Sa Comare"que, como todas las suyas, estaba redactada en un tono desenfadado y sinproferir insultos contra nadie. Ello me ha impulsado a escribir esta carta.

Os saluda atentamente.JUAN GINARD FERRER

450

Page 16: ntr - UIBibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · 2020. 2. 28. · nv nt rtv d l Sdd d Czdr, l hbr fnlzd prd tttr d ndt l ntrr, rltnd ld: rdnt: n Mnt prdnt: fl Gnrd prdnt (nt z:

ANTONI MASSOT MOYADON TONI NOTARI

CASA NAVALBAR-RESTAURANTE

URBAN IZACION BETLEM

COLONIA SAN PEDRO(Nueva dirección)

Abierto todo el año.Salón para banquetes y bodas.

Sauna y piscina climatizada.

Pistas de tenis.

GENT DE PER LA VILA Va anar a acabar els seus dies a Cala Ratjada.Dins un poble com el nostre on no existia una clase mitja, a on els

senyors de tres reals pase/aven el seu avorriment, tan prims de panxacom sobrats d'orgull, el jovencell dels set caires foguers que era donToni, va caure com un mal de toc pesta.

Reprimits pel que diran i adogalats per un clero que tot ho domina-va, havia de xocar molt el neixament d'un esperit lliure que no eslimitava a observar i fer es mussol com la majoria dels seus coetanis, sino que les cantava dares en el que el volgués sentir.

Per uns, la beataria, fou l'ove/le negre de ea seva. Pel poble eral'home divertit i lliure que amb rialles a la boca enderrocava mites iguaitant per les taulades de la Vila com aquell "Diablo cojuelo" sorpre-nia als seus habitants despullats de la fullaca de l'hipocresia i les falsesvestidures emboatades.

Coneixia al batle Canals i els seus desveris. Darrera can Garreta hitenia el seu "habitat" ecològic dins es café d'en Tomeu Comuna on tanhi entrava per davant com tothom o per la porta de les meuques, perdins sa soll que donava al carrer de l'Estrella i que pel Setembre pudia afiga i a farina d'ordi corrompudes, omplint tot el redo! del poble derobusts aixam de mosques, lentes i emprenyadores, turradonides per lesdeixalles del porc gras, que elles trobaven dins es gibrell del menjar.

No sé si haveu reparat que a dins la Vila s'han perdudes, entremoltes, dues coses molt significatives. Els aixams de mosques i elsgorrions que en temps de don Toni omplien els carrers i que com ell,per un costat alegravan amb els seus cants i per l'altra emprenyaven forta segons qui.

Qualdr henna d'escriure l'histbria d'aquells anys i recollir les perso-nalitats d'una menescal Moll, El misser Coll, l'apotecari Cus:.. o dins elspersonatjes populars en Jaume Metlé, en Biel Rei i d'altres que ara, avola ploma no ens acudeixen.

Poques coses més a dir de don Toni Sols donar-vos el seu testamenttranscrit i una mica corregit de l'ortografia casolana.

Si el llegiu amb atenció veureu reflectida la seva forta personalitat iel drama d'Artà. Un Arta adormit i que, a pesar dels anys es resisteix adespertar.

Quants n'hi ha encara que miren amb respecte servil a altres homesque no el mereixen i que volen seguir manipulant grans sectors de lanostre vida diaria. Idols falsos buits per dedins i que es miren la gent delpubic com si fos de les ximbambes.

Doncs a tots aquests les falte un don Toni que en quatre gloses lesposi a "puesto". 0 les fasi receptaires d'un testament que repertaxmandes per tots els que les mereixen.

NOTARIA D'EN JAUME MATLER

ESCRIPTURA DE TESTAMENTOtorgada per una criatura de Déu extraviada que estàsebre perquè, i actualment s'ha proposat dir sa veritatJo me veig amenaçatde perdre molt prest sa vidaperquè d'es vicis he abusatuna cosa fora mida.

Lo que trob que s'ha de fercantaré com un canaridavant en Jaume Matlerque actua com a Notari.

en el món sensea tot cristo.

En nom de Déu Podereisorden aquest testament.Fer-ho així casi es forçósperquè es costum de sa gent.

Perquè puguin l'any qui vefer una festa millores deutes que deixarévull que siguin per es rector.

Ara vos pari d'un senyorque no se com trobi donaque no fa petxada bonai crec que es un jugador.

Tot ho vull abandonarper fer-me home decent.Ara que tenc es cap clarhe pensat fer testament.

Lo que vull, es deixars'herència ben repartida.¡Silenci! que heu d'escoltar

vaig a començar en seguida.

Com a darrer desberatcoman a sa meva al.lotaque jo vull està enterraten es Millac o a sa Clota.

Diuen que perdé es papers,papers que mai trobaràsi per fer quatre doblersno se'n torna anar a jugar.

MUEBLES DE COCINAMARCOS Y PUERTAS

granci6co cnicolau eczbrer

Calle Gómez Ulla, 38 — Teléfono 56 20 51 — ARTA

046

Page 17: ntr - UIBibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · 2020. 2. 28. · nv nt rtv d l Sdd d Czdr, l hbr fnlzd prd tttr d ndt l ntrr, rltnd ld: rdnt: n Mnt prdnt: fl Gnrd prdnt (nt z:

sionaGRAL GODED, 4TELEFONO 55 06 33

MANACOR

ESPEJOS, VIDRIOS Y CRISTALES

ACRISTALAMIENTOS EN GENERAL

Instalaciones

ElOctricas

Instalaciones

Ranitarlas

Eléctrica ARTA - LUXVenta de Electrodomesticos en general

Avenld• Costa y Llol,er. 14

Tell, fono 562306 ARTA ( Mallorca )

Està ja tan esquinçati heu fa tot tan malamentque va fer desdir en Pintatdes modo més indecent.

Tot lo que tenc de tronerai també es meu poc cervellvull que tot ho disfrut ellja veis si el deix de primera.

Si jo li dic bugaderaem mirarà amb molts d'ullsi em dira calaverasa senyora des embulls.

T'heuré de despresiaradeu tipo, adeu burotte fa bord aquell allotque sols no et volgué glosar.

Quatre o cinq ja n'ha nefratsjo deix abri) en testamentperquè tot-hom vegi clarque fa befa de sa gent.

Aquest poble està retardati lo que m'asusta méses que encara no ha pensatentrar en vies de progrés.

Parent dels embullses es curandero brutque preten d'esser sabuti destrosa tots es ulls.

El vos heu de tirar en portaa Ceuta l'heu d'enviar.Perquè pugui estar bé allili deix tota sa pell morta.

Aquest beneit Municipique desconeix sa moralhereteri per principitot Io que tenc d'informal.

I també li deixaréperquè a tot-horn ha enganatlo que tenc de mentideri de desequilibrat.

Ara vaig a entrar en materiasensa mira el qui diranses persones de criterisupós se'n alegraran.

Quan voreu que parl tan clarvos esbutzereu de riuresi es Notari ho vol escriuretal corn jo li vull dictar.

Per complet sa ilei forsareni tant arribaren a abusari a cap a Palma enviarenes vots des qui no voti.

Certs homes que no son rési aboli es lo que més m'empipas'han cregut fer molt de pesperquè por ten molta tripa.

NOTPens que això està de mésara orden a s'escrivent

que s'aturi en el momenti no vulga que escriguin més.

MALALT.

¡Notari! s'ha de callarja hem partit des de principi

I ara que estic cansatde parlar d'aquesta gentconversaré un momentd'aquest poble desdixat.

Infeliz poble d'Artipoble que estas adormitabandona, deixa es ilitja es hora de despertar.

S'infeliz treballadores desdixat proletarisempre es víctima, Notarid'una vil explotació.

Causa molt de perjudicia tot-hom en generalque administri sa justiciun home que té un mal.

Trob que s'ha de decantarun tipo així, accidentatperque quan se veu s'atacsoliment no pot firmar.

Es verdugo te té a tú,aquell cacic oiósi fins m'atreves a dirque es es més brut des senyors.

Tú que sempre ets explotattendris tota s'obra piaque jo no te deixariasi no haguesis mal obrat.

Tal vegada prest veureuper fer riura un poc sa gentsortir un nou testamentsi sa queixa qualca hereu.

I per no aficar sa potai donar proves de prudentpoc diré d'aquesta tropaque tenim en es Convent.

A nes més tosco d'Ardtque es es senyor de s'asettrob qué li heu de deixartot lo que tenc de bolet.

Amb sos tractos que ha negatja que jo el vull afavoriamb so Llegost he pensatque ell se negarà per mi.

Un tipo que fa de lloroi preten en so xerrarper una figa de moroun home va fer tancar.

Dins es republicanismaabans va voler lluitardesprés se volgué tirardins s'infame caciquisma.

Sempre ha anat equivocataquest pobre d'esperitavui ja està pervertita n'es Clero s'ha tirat.

D'el! ningú conta alabansesi no li vull dir res mésjuntament amb sos papersl'hi deix totes ses cobranses.

Es beure no està de mésque el tengui aquell capellique es llegost li va pisparsegons crec alguns diners.

Quan posaren es cartellsper tots es carrers i placesja vaig veure es poc cervelld'aquests quatre carabasses.

Ja está vist que no han fet resconcejals de tanta panxanomés saben fer sa planxai no complir lo promés.

Idò aquest ajuntamentque manegen tanta pellva prometa amb so cartellmoites coses a sa gent.

Però casi res complii aboi) no es d'extrenyarque no saben treballari les agrada molt es vi.

Son tots molts curts de gambalsi de tal manera entrarenque es trastos prest se tirarenper cap tots es concejals.

Amb sos tets va frecasari també es escandalóslo que aquells recaudad orsque no se força a pagar.

Encara que es temps perdutjo ii pari d'això Notariperquè trob que es necessarinetejar lo que està brut.

Amb unes eleccionsque hi va haver per Diputatssa posaren es calçonsaquestes calamidats.

Tu dus un camí fatali escolta un conseil meuper desgraci som fill teui no te vull, gens de mal.

Es que jo estic indignatde veure es teu progréspassa un mes i un altre mescorn més va, més atrasat.

Davant es ulls dus una benade s'ignorincia pobretsi no romps prest sa cadenaper sa qual estas estret.

No tens més desgraciatque vicis, hipocresiaiciò només dus fantasiaamb s'orgull i vanitat.

Qual plaga de filotxeraque no deixa res mai simos invadiran Arties frarets de la tercera.

Molt prest te convencerásde lo equivocat que anaresquan aquesta gent menaresperquè sa sang te xuclas.

A mi me causa gran penaveure es frares que te matenes caciques que et maltrateni es clero que te cangrena.

Monges de ia caritatque exposen ses seves videspoc els ha retribuïdesjo no se com han surat.

Ara acab, no oblidis maipoble "torpe" i desdixatque es que vol esser explotats'unie que viu d'es traball.

NOTS'otorga aquest testamentdavant jo Jaume Metierun "loco" en aquest momentvol posar ses coses 136.

S'aset de s'apoderati un que fa de puaterson "testigos" que han firmates malalt firma també.

Venga un bon glop d'esperittrob que abri) s'ha de brufarI vegent que té es cap clarjo don fé d'aquest escrit.

UN VESPRE DESPRES LA UNAI DEVANT MOLT POCA GENTA DINS SA SOLL D'EN COMUNASA FIRMA AQUEST TESTAMENT.

Arti, 22 de Desembre 1905.

ANTONI MASSOT MOYA

JAUME METLERNOTARI

¡Ah, ah, ah, ah!

LS PLATERFirma illegible

470

Page 18: ntr - UIBibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · 2020. 2. 28. · nv nt rtv d l Sdd d Czdr, l hbr fnlzd prd tttr d ndt l ntrr, rltnd ld: rdnt: n Mnt prdnt: fl Gnrd prdnt (nt z:

DE LA COLONIA DE SANT PERE

NOTICIARIO* En la Colonia hay mucho movimien-to. El mar no ha dejado de agitarsedesde hace unos 15 días. En la playatrabajan unas enormes máquinas, parareforzar el rompeolas. Me dicen que síque hay arena, pero que está debajo dela grava, yo no lo voy a discutir. El quequiera echarse una siestecita encima dela arena, ya sabe lo que tiene que hacer,escarbar. Ahora en serio, quedará unaplaya estupenda, pero recalco, faltaarena.

contesto, que la palabra "puente" sólolleva una.

• Hay perros sueltos, la prueba de elloes, que a Lorenzo Planisi alias Ros, lemataron los conejos que tenía en unajaula, en su propio corral. Y como el lovio, sabe que no eran gatos.

* El clima o lo que sea de la Colonia, esmuy sano para las mujeres, ya que salvoerror u omisión, por cada viudo tenemosseis mujeres viudas, siendo la mayoría demuy buen ver.

Hoy con...Lorenzo Planisi EscanellasRepartidor de agua

— Qué te parece la traida de agua ala Colonia?

—Me parece una medida acertada,siempre que se consulte antes con elpueblo.

—4En qué sentido?—4En qué sentido? Pues que depen-

de de lo que tenga que costar a cadacasa o solar, el que nos convenga o no.

* Tenemos recién nombrado, un Delega-do de la Cruz Roja para. la Colonia, elcual está haciendo gestiones, para ver deconseguir un puesto de socorro. A mimodo de ver, ser ía muy positivo y nospodría solucionar una buena papeleta.Estamos sin medico, sin farmacia, sintaxi, sin gasolinera, sin telégrafo y sinteléfono, —bueno teléfono hay uno delAyuntamiento, que cuando más lo nece-sitas, no funciona—, no tenemos ni unpequeño dispensario. El medico de Artá,viene una vez a la semana y lo idealsería, que el que tenga que ponerseenfermo, lo hiciera el día que viene eldoctor, pero la necesidad de medicarse,es precisamente cuando menos se espera.Decía, que el medico viene una vez porsemana, la consulta la pasa en unacocina, muy limpia, pero a mi modo dever, no es el lugar más adecuado. Sí, sí,la consulta en la Colonia se pasa en lacocina del Centro y gracias a que donFrancisco Bisbal la cede gustosamente.Por esto digo, que un puesto de socorroen la Colonia, sería muy positivo. Reci-bir los primeros auxilios, mientras tantose avisa al doctor.

* En la Colonia hay varios pozoscon agua potable, que al no estar a sietey ocho kilómetros lejos, me supongoque el presupuesto —si el agua bastara—no sería tan elevado y los coloniers loverían con más agrado. Sesenta y picode millones de pesetas, para algo que

* En la Colonia hay varios pozos conagua potable, que al no estar a siete uocho kilómetros lejos, me supongo queel presupuesto —si el agua bastara— nosería tan elevado y los coloniers lc ve-rían con más agrado. Sesenta y pico demillones de pesetas, para algo que quienmás quien menos está servido, lo consi-dero un absurdo. En contra del artículoen Gestión Consistorial donde dice:"Actualment a la gent de la Colonia elm. 3 li costa 150 ptas., etc., etc."; debohacer una observación y es que quien loha escrito, no tiene idea del coste deagua en la Colónia. Que es cara deacuerdo pero más de 114 ptas. el m. 3

nadie la paga. Yo me pregunto; si a las17 ptas. el m. 3 que pagan en Artá, lesumamos la amortización de los 60 ypico de millones de pesetas, cuántonos saldría?

* Me rectifican, me dicen que Ravena seescribe con dos enes, así, Ravenna y yo

* Don Bartolomé Carrió alias Cuní,cumplió el 30 de Marzo p. p. 91 añosde edad y para que participaran de sualegría y humor, invitó a todos los habi-tantes del pueblo. Desearíamos verlecumplir muchos más.

* El día 7 de Abril, contrajeron matri-monio en la Iglesia de la Colonia, nues-tro amigo Juan Forteza Piña de SantaMargarita, con Gabriela Genovard Darderalias Confit, siendo obsequiados los invi-tados —367— con una comida en SonSan Martí. Hubo de todo, bueno y enabundancia. También en abundancia, lesdeseamos la felicidad. ¡Enhorabuena!

* Sor Catalina, —la monja de los peque-hos— se cayó y tuvo que ser intervenidaquirúrgicamente. Lleva ya varias semanasen la clínica.

Cati, de Rocamar también se cayó.Resultado, un brazo roto.

Cuando convalecía de una rotura depierna, Margarita, la hija de Tolo de laPripps se cayó de nuevo y otra vez lapierna rota.

Desde estas líneas, les deseamos unpronto restablecimiento.

* Son varios los coloniers que desearíansaber, quiénes son los colaboradores deBellpuig, porque la mayoría de los traba-jos, van sin firmar. Yo particularmente,estoy de anónimos hasta las narices.

CENTRO CULTURAL

* El homenaje a Eduardo FrancesCamps, fue un éxito. La afluencia depúblico, muy considerable. La exposi-ción de sus obras, mereció la aprobaciónde los diversos críticos de arte que lavisitaron.

* El Centro Cultural organizó una acam-pada juvenil, en el Caló, a la que asistie-ron 32 niños y niñas. Los acompañaron5 monitores. La duración de la mismafue: de sábado por la mañana, hasta eldomingo al mediodía. A pesar del frío yviento reinante, todos los participantes,quedaron satisfechos de la experiencia ycon ganas de repetirla, tan pronto elCentro vuelva a organizar otra.

* Club Náutico. Cuando escribo estasI íneas, está a punto de empezarse la re-paración del muro y varadero, que resul-taron seriamente dañados, a raíz delfuerte temporal que tuvimos el pasadomes de Diciembre. Como se recordará,resultaron hundidas doce embarcaciones,de las cuales solamente dos, han podidoser reparadas.

Dicen que en Palacio, las cosas vandespacio, así que para no ser menos, ladirección del Club ha tardado "solamen-te" cuatro meses, para tomar una deci-sión urgente. He dicho urgente, porquese preveía que otro temporal, sin la pro-tección del muro, sería fatal para elresto de embarcaciones que se salvaron.i Esta directiva!

• Ajedrez. Nada tiene que ver con lasbarcas, el torneo de ajedrez, que se estádisputando en la sede del Club Náutico,de cuya marcha, daremos informaciónoportunamente.

* Cuidado con las zanjas. Llevan yameses abiertas unas zanjas para drenajede aguas, molestando al vecindario yentorpeciendo la circulación. se tienenque poner tuberías, porqué no se poneny si no se tienen que poner, porqué lasabrieron?

JO R DA

048

Page 19: ntr - UIBibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · 2020. 2. 28. · nv nt rtv d l Sdd d Czdr, l hbr fnlzd prd tttr d ndt l ntrr, rltnd ld: rdnt: n Mnt prdnt: fl Gnrd prdnt (nt z:

collaboracio

LES OBLIDANCES

El monjo Benito Feijóo l'any 1725baixà d'Oviedo a Madrid per enllestirl'estampació del primer volum de sonTheatro Critico. S'hostatjà en el monas-tir de Sant Martí de la seva ordre bene-dictina. En l'avinentesa va conèixer al"dulcísimo Lliteras" del qual fa l'elogien el Discurso XV/ del llibre esmentat.

Alludia en son escrit al músic AntoniLliteras i Carrió, nat a la vila d'Artàl'any 1675. Lliteras, molt jove, emigra aMadrid perquè Arta era terra curta perdesenvolupà el talent que intufa quepossefa. Pot esser que fos estimulat perl'exemple d'un altre músic artanenc,Joan Massanet, major que ell, que en laCort havia fet fortuna; tal vegada, dinsel camp de les sospites, comptà amb laprotecció del Pare Llinàs qui tenia varaalta en la Cort.

El cas 'és que Antoni Lliteras, alsdivuit anys va ser nomenat Baix deViola de la Capella Real. Era l'any 1693,i, el dia de Sant Pere d'aquell any, moriaa Madrid el Pare Antoni Llinàs Prefectedels Col.legis de Missioners del Llevantd'Espanya, de les Indies Occidentals i deSerdanya que ell havia fundat. L'atlotellLliteras pogué veure un espectacle típicde Madrid en el regnat de Cartes IIl'Embruixat: Exposat el cadaver del PareLlinàs a l'església de Sant Francesc unagentada esvalotada se dedica a tallar-licabells i a retallar bocinets de l'hàbit;tothom volia tenir relíquies del santbarn. L'autoritat hagué de posar-hi guai-tes per aturar la feta.

Com deiem Lliteras era contractat pertocar la viola de la Capella Real. Esl'època de la gran florida de la músicade violí; la viola era un instrument quese li assemblava, sols que era més grosque el violí i de cordes més fortes; s'usa-va per donar un so més greu que el delviolí.

Per sort de Lliteras, si al començar laseva estada a Madrid, era una época deguerres i supersticions, pogué també viu-re en temps del refinament cortisa deFernando VI, més pacífic, en el qual l'orque venia d'Amèrica era emprat en elfoment de les Belles Arts i singularmentde la música.

El Príncep hereu de la Corona, l'únicfill supervivent del primer matrimoni deFelip V amb Maria Lluisa de Savoia, mésenvant Fernando VI, se casà amb lainfanta portuguesa Maria de Bragança,dama molt afeccionada a la música, quihavia tengut per mestre a DominicoScarlatti, famós compositor que le vaacompanyar a Madrid. Dominico Scarlat-ti traballava a Lisboa des de 1721 i

seguirà component a Madrid fins que himorirà el 21 de Juliol de 1757. LesSonates d'Scarlatti, a pesar de sos dossegles d'antigor, encara avui entren enels repertoris dels virtuosos actuals demés anomenada. Una música que nos'esvaneix.

L'any 1734 un incendi va arrassarl'Alcasser que habitaven els reis i la Cortse trallada al palau del Buen Retiro delqual encara resta a Madrid el bellíssimjardí del Retiro. La música de clave i deviolí, així com l'operística, van atènyerun alt grau de perfecció conegut amb elnom de música del Buen Retiro. Diguemde passada que el clave estava a punt deser substituit per el piano. Cristofori, unconstructor italià l'any 1720 inventàl'instrument de teclat dit pianoforte queha tenia els elements dels pianos mo-derns.

De l'organització de les òperes canta-des en el Buen Retiro i de les que secantaren a Aranjuez, n'estava encarregatCartes Broschi, dit il Farinelli, un sopra-no que ambadalia l'auditori per la qiiali-tat i l'extensió de la seva veu. L'òperaguanyava adeptes dins Europa. El primerteatre d'òpera que, hi hagué al món, fouel de Venezia (1667). A Madrid el pri-mer, descontat el del Buen Retiro priva-tiu de la Cort, fou el de los Caños delPeral, edificat sobre el solar d'uns anticsrentadors (1730). A Mallorca la primeraópera cantada fou Priam i Tisbe l'any1730, i, segons Eusebi Pascual, en latemporada 1 7 6 7 -1 768 en el Teatre deCiutat se representaren sis òperes.

Antoni Lliteras conrà també la músi-ca religiosa i, juntament amb Josep deNebra, va ser encarregat de reorganitzarla Capella Real. Dins l'ambient musicalque, presentam en esborrany, Lliteras vaescriure una obra de música que nosaben si es o no important. El fet es queestá sabollida en l'oblit. Voldríem quetrot:4s un musicòleg solvent que l'estu-diàs. Posam a seguit la llista de les sevescomposicions:

De caire religiós Lliteras va compon-dre 3 Misses, 14 Salms, 8 Magnificat i 8Cantates líriques de les quals algunas po-den ser Villancicos, un génere molt demoda en son temps. De caracter profà téles óperes Jiipiter i Danae, Los Elemen-tos, Dido i Eneas i las sarsueles Coronis iIa titolada Acis i Galatea.

Si judicam per sos títols sembla queles composicions de Lliteras se giren versl'ideal helénic, fruita del temps. Llavorsestaven en brega els melomans: d'unabanda els partidaris de la reforma deGluck i altres de Piccinni defensor de lamúsica italiana.

JOSEP SUREDA I BLANES

4-— Pero tú, eres partidario de que

traigan el agua canalizada?—Ya lo he dicho anteriormente,

depende de lo que tenga que costar.Tengo entendido, que hay una subven-ción de 30 millones de pesetas delConsell.

— Entonces?—Que estos millones, no nos solven-

tan la papeleta, si los del pueblo tenemosque poner otro tanto. Los del pueblome refiero a los propietarios de casas ysolares, que en definitiva van a ser losque paguen. Los inquilinos veraneantes,estarían encantados fuera el precio quefuese. En mi opinión, se tendría quehacer una especie de referéndum.

—ZO sea, una votación en que partici-paran las personas censadas?

—No, no, el referéndum no tiene queser por el censo. Sólo tendrían quevotar, los que vayan a pagar. Al fin y alcabo, son los únicos que cuentan.

— Cómo harías tú la votación?—Muy sencillo. Una vez sabido el

censo por casa o solar el 50 0 /0 más unode los votos en urna ganan, tanto en sí,como en no.

—ZY los votos en blanco?—Estos todos nulos.—Tú vendes agua. ¿No te perjudica

que la traigan canalizada?—Yo no vendo agua, yo la reparto,

yo soy un transportista y cuando notenga trabajo de éste, me buscaré otro.

—Entonces, sí que te perjudica Loren-zo ¿Algo más?

—Sí, hay algo más, que me supongoira ligado al presupuesto. El asfalto. Allevantarlo para las cañerías, se tendráque reponer de nuevo y ¿quién lo va apagar? Nosotros tenemos recuerdo, decuando el AyuntaMiento nos pegó un"bon poi" con las líneas eléctricas yquién más, quién menos está escamado.De todas formas repito, creo que intere-sará a todos, si el precio es razonable. Yde momento nada más.

—Gracias Loranzo.—De nada.

JO FR DA

La opinión de Lorenzo Planisi, puedeasegurarse que es el pensar de la mayo-ría, por lo que creo no estaría de más,que el Ayuntamiento tomara en conside-ración, el criterio de este chico. Yoestoy convencido, que durante la charlaque he sostenido con él, no ha buscadoel beneficio propio, sino el de la comu-nidad.

490

Page 20: ntr - UIBibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · 2020. 2. 28. · nv nt rtv d l Sdd d Czdr, l hbr fnlzd prd tttr d ndt l ntrr, rltnd ld: rdnt: n Mnt prdnt: fl Gnrd prdnt (nt z:

Homenaje a Manuel PlatelEl día primero de Mayo tuvo lugar en

el campo de Ses Pesqueres, un partidode fútbol entre los equipos del C. D.Atlético Baleares de la Ill División y elequipo local, en homenaje que la JuntaDirectiva del C. D. Artá, en nombre dela afición "artanenca" rindió a ManuelPlatel López, por sus desvelos y laborrealizada en pro del fútbol, desde losmás diversos cargos y a lo largo de casiveinte años.

Manolo Platel se merecía este recono-cimiento. Su plena dedicación y su pro-bade honestidad en la incansable laborencaminada siempre a desarrollar eldeporte balompédico han sido reconoci-dos y estimados por la gran masa deaficionados que acudieron a "Ses Pes-queres" demostrando así su apoyo yestimación hacia el homenajeado.

En los prolegómenos del partido,fueron entregado al Sr. Platel variosregalos y obsequios, en recuerdo de estehomenaje, destacando los del Ayunta-miento, del Club y de la FederaciónBalear.

Desde estas páginas, BELLPUIG sequiere unir a estas felicitaciones.

W/41,0444 BAUZADAMIAN BAUZA

Exposiciones:C/. Gral. Franco, 26Telifono 55 03 50

Fabrics:

(./. 18 de Julio, 13C/. Bajo Riera, 10 y 12 MANACOR (Mallorca)

Teléfono 55 05 23

ELECTRODOMESTICOSOBJETO REGALO

SANEAMIENTO.CAT,EFACCION

EXPOSIC1ON Y VENTA:Calle Mendez Núñez, 38(Plaza de los Pinos)Teléfono 56 32 38CALA RATJADA

EHMQUICONL,ALMACEN Y TALLER:Calle Costa y Llobera, 25Teléfono 56 20 58ARTA

deportesASAMBLEA DELC.D. ARTA

En los salones de C'an Maternales, secelebró en la noche del dos de mayo, laAsamblea General ordinaria del C. D.Artá, a la que asistieron un buen núme-ro de socios, y a lo largo de la cualpresentó su dimisión el hasta entoncesPresidente de la entidad, Pedro Moll,cesando también los demás miembros dedicha Junta.

Como resumen de lo tratado en dichaAsamblea cabe destacar el superávit de

185.545 pesetas conseguido en la tempo-rada que finaliza el próximo día 30 dejunio, superávit que ayudará a enjugar elbalance negativo arrastrado por el clubde temporadas anteriores, dejándolo ensolo 63.570 pesetas.

Por la Directiva se dio a conocerdetalladamente las partidas y conceptosque conforme el balance económico,habiéndose repartido entre todos losasistentes unas hojas informativas de talbalance, destacando, como conceptosmás importantes, los siguientes: en cuan-to a gastos: por jugadores y entrenado-res un total de 1.708.500 pesetas; arbi-trajes: 251.068 pesetas; equipajes, man-tenimiento campo, conserje, botiquín:211.452 ptas. y otros de menor cuantíahasta un total de 2.662.572 ptas.; En el

Pedro Moll, el discutido Presidents,junto con J. Riera, nuevamentemáximo goleador de la categoria Pre )erente.

capítulo de ingresos, destacan: socios ytaquillas 2.230.335 ptas., ayudas, sub-venciones, donativos: 530.857 ptas., yotros de menor cuantía hasta un totalde 2.848.117 ptas.

Como indicábamos antes, el Presiden-te, Pedro Moll, alegando motivos perso-nales y profesionales, presentó la dimi-sión, solicitando de los asistentes la elec-ción de una gestora que se hiciera cargodel Club hasta tanto no se presentarancandidatos a la presidencia.

Se hizo el silencio y nadie se presentócomo voluntario e interesado en formarparte de la Comisión Gestora. Y fueentonces cuando el Secretario de laJunta saliente, Sr. Platel, se levantó ytomó la palabra para pedir "...a los quea lo largo de toda la temporada y encapillitas particulares, han venido criti-cando y manifestando la ineficacia de lalabor directiva, del equipo, técnica,etc..." que se levantaran y tomaranahora la dirección del Club. Nadie se diopor aludido. Sin embargo, esta interven-ción fue largamente aplaudida.

Ante la falta de voluntarios paraformar la gestora, se procedió a la con-fección de unas listas que se iban presen-tando a la Asamblea. Ninguna de laslistas fue aceptada plenamente por losincluidos en las listas. Se propuso que elAyuntamiento se hiciera cargo de la Ges-tora, cosa que no fue tampoco admitida.

Entre tiras y aflojas, proposiciones ynegativas, transcurría la Asamblea, sinllegar a la concreción de un equipo queformara la Comisión Gestora. Ante talimposibilidad, el jugador local JoseCabrer, en nombre de varios compañerosde equipo solicitó el hacerse cargo dedicha Comisión, responsabilizándose degestionar la presentación de un candida-to a la presidencia del club, no sin anteslamentarse de la escasa estimación de-mostrada por muchos de los que dicenquerer servir al Club.

El ofrecimiento fue saludado con unagran ovación, quedando pues admitida laproposición, por lo que, de momento, ladirección del Club queda en manos deesta gestora formada por jugadores loca-les.

0 50

Page 21: ntr - UIBibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · 2020. 2. 28. · nv nt rtv d l Sdd d Czdr, l hbr fnlzd prd tttr d ndt l ntrr, rltnd ld: rdnt: n Mnt prdnt: fl Gnrd prdnt (nt z:

FUTBOL RESULTADOS:

ASAMBLEA EXTRAORDINARIA Primera preferentePorto Cristo, 3 - Artá, 2 (Riera)Artá 2 - Atco. Rafal, 1 (Hernandez y

Riera)Cultural, 2 - Artá, 2 (A. Ferrer y

Mascaró)

AficionadosFinal de la copa del presidente:Artá, 2 - Arenal, 1 (Mestre y Jaume)Arenal, 1 - Artá O. •

Esta final está pendiente de lo quedecida la federación, puesto que en sudía no se lanzaron las tandas de penal-ties reglamentarios.

JuvenilesServerense, 1 - Artá,Artá, 2 - S. Jaime, 0 (Riera)Sineu, 2 - Artá 1 (Riera)

Infantiles:Avance, 0 - Atco. Murense, 1S. Jaime, 3 - Avance 2Avance, 2 - Atco. Manacor 1

AlevinesAvance, 0 - Porreras, 1Avance, 2 - Escolar, 3Olímpic, 7 - Avance, 1

En la categoría de preferente se ha aca-

bado la liga, habiéndose quedado en un

undécimo puesto, muy lejos de lo que se

esperaba al principio de liga, y gracias a que

en los últimos partidos los jugadores han sabi-

do hacer lo que nadie esperaba (puesto que no

Io habían demostrado, lucha). Eso sí hemos

sido uno de los equipos más goleadores (Riera,

por tercer año consecutivo "pichichi - de pre-

ferente), y uno de los más goleados, así po-

dríamos efectuar estadísticas y record y

veríamos que hemos sido uno de los equipos

que mas jugadores ha alineado a lo largo de la

liga, nada más que 28 jugadores, unos que han

jugado la mayoría de partidos (Hernandez,

Mascaró, Riera), otros que sólo lo han hecho

pequeños ratos (T. Maria, Massanet, C. Ferrer,

etc.)... y algún que otro que se ha ido con

mucho cuento y no comportándose no muy

bien ni con la directiva ni con los socios y

aficionados del Artá (Eustaquio), el jugador

más regular de la pasada campaña, pero que

en esta por varias razones no ha hecho lo que

de él se esperaba.

Los aficionados estaban disputando una

"prestigiosa copa del Presidente" tan pres-

tigiosa que ni la federación sabe porque la ha

puesto, y tras jugar los dos partidos no se sabe

quién es el vencedor, al no tener noticias el

árbitro de que debían lanzarse tiros desde el

punto de penalty. Un "caso" que tuvo su

inició en el momento en que el secretario del

C. D. Artá Sr. Platel tuvo que avisar a la

federación que durante la semana tenía que

disputarse la final. ver, quién era el adver-

sario y en que campo debía disputarse el pri-

mer partido? ... respuesta de los miembros de

Ia federación... No lo sabemos, pero ustedes

manden el permiso al gobierno civil y nosotros

ya pondremos al vencedor del otro grupo.

Sólo falta que ahora la federación se lo juegue

a los "chinos" para ver a quien trasplanta la

susodicha copa.

Los juveniles también han finalizado su

liga, una liga en la que se esperaba muchísimo

de ellos pero igual que sus "mayores" han

Día 16, viernes, asamblea extraordina-ria en los salones de Maternales, unacincuentena de socios y aficionados acu-dieron a ella.

Todo parecía complicado y difícil alprincipio; pero, en unos veinte minutostodo quedó resuelto.

¿Los mismos perros con distintoscollares? No cabe duda, se dice que elperro es uno de los mejores amigos delhombre, por ciertas razones el collar olos collares los ponen los propietarios,por consiguiente somos estos propieta-rios los que hemos cambiado ciertos co-llares. LaLa afición lo ha querido, la oposi-ción no ha existido, de presidente a vice-presidente y viceversa, todo quedó encasa, veremos si los jugadores tambiénson de "casa", tiempo para fichajes, desobra, directiva con ambición, mucha.

Como decíamos perros, algunos hanexistido, jugadores, aficionados, directi-vos. Resumiendo:

¿Amonestaciones o cierres de campopor culpa de jugadores, aficionados, odirectivos?

¿Jugadores o querían llamarse jugado-res y no han respondido como tales? ...

¿Directivos o informadores y malinformadores por cierto a terceros? ...

Esperemos y como bien dijo el nuevopresidente "Artá para los artanenses".

Como replica queríamos mencionar:"Artá para los que se crean y se sientanartanenses"...

La nueva directiva quedó como sigue:

Pesidente: Pablo Pins.

Vice-Presidentes: Pedro Moll, ManoloFerrera, Mateo Mascaró.

defraudado, puesto que la clase y el saberjugar se ha visto de tarde en tarde y por ende

se han visto los mismos fallos de los mayores,una total desgana y un gran desfondamiento

en la mayoría de los partidos. Cuando a ello

cabría decir que es muy de extrañar que en

todo un pueblo como el nuestro la plantilla de

juveniles sea tan reducida. Son varios los juga-

dores que finalizan está temporada en esta

categoría (Rayó, Riera, Genovart, Gili, Esteva,

Arrom) y veo muy difícil que la próxima

campaña se puedan hacer varios juveniles sino

se empieza desde ahora.

Las categorías de infantiles y alevines del

C. D. Avance han pasado con más pena que

gloria y pese a no haber finalizado la contien-

da en estas categorías ha habido demasiados

fallos, principalmente a la hora de confeccio-

nar el torneo de los infantiles (no se debía

haber participado en la primera categoría, por

muchísimas razones, entre ellas desplazamien-

tos largos; incluido Sóller y Buñola, enfrentar-

se a equipos que están mucho más organizados

deportivamente que nosotros y el más impor-

tante la ridiculez de que en estas competicio-

nes de pequeños hay categorías), puesto que a

veces han llegado a estar hasta un mes seguido

sin jugar, cuando en estas categorías se debe-

ría jugar más y ver menos el marcador, tienen

que aprender a mover la pelota a pasarla, no a

competir a buscar el 0-0 desde estas edades,

ya vendrán lugeo las tácticas, pero primero

hay que foguearlos. Los alevines han carecido

de uno o dos jugadores fuerza para poder

imponer un poco más al contrario, pese a que

han sido uno de los equipos que mejor ha

jugado, ha adolecido de un jugador que pusie-

se fuer,_a y se hiciese respetar por unos y

otros.

5.0

Secretarios: Manolo Platel, MiguelMorey.

Tesorero: Julio Lliteras, Juan Riera.

Vocales: Antonio Flaquer, FranciscoVicens, Juan Esteva, Miguel Vicens, Bar-tolomé Curscach, Gabriel Riera.

Nuestra más sincera felicitación a lanueva directiva, y•que a mediados del 81podamos decir que los collares han sidoesta vez de plata.

Al final de la asamblea se decía queuna retirada a tiempo era una victoriasegura. De principio no lo dudamos;pero también desearíamos que esta reti-rada sea solamenta a vanguardia, no sehace solamente fútbol en "Ses Pesque-res", como muy acertadamente citóPins. La Bodega Maternales ha sido todauna institución de tal deporte. Que siganIas críticas, los reproches..., las botellasde champagne, pero deseamos para estapróxima temporada qué sean descorcha-das cuando el Artá, (de todos los arta-nenses) consiga victorias, y que por ini-

ciativa de esta directiva se vean invitadostodos los verdaderos conocedores de loscolores del C. D. Artá.

Page 22: ntr - UIBibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · 2020. 2. 28. · nv nt rtv d l Sdd d Czdr, l hbr fnlzd prd tttr d ndt l ntrr, rltnd ld: rdnt: n Mnt prdnt: fl Gnrd prdnt (nt z:

TIRO AL PLATOOrganizado por la comisión deportiva de la

Sociedad de Cazadores de la Villa, durante losdías 1, 8, 15, 22 de Marzo se ha venidocelebrando el Campeonato de Artá de Tiro alplato modalidad de mini-foso, en i os terrenosde "Sa Clota"; que se ha desarrollado en lasiguiente forma:

Los tres primeros días se han tirado untotal de 75 platos en tres series de 25 y elúltimo d fa 50, contabilizándose 125 platos, delos cuales se eliminaba una tanda de 25 paraIa clasificación al total de los 100 platos.

Creemos que las puntuaciones obtenidashan estado a un nivel más que aceptable enlos cinco primeros puestos, siendo la luchareñida y constante hasta el final de la compe-tición.

Con todo merecimiento se alzó vencedor eltirador afincado en Artá Juan Amer que rom-pió, seguro y preciso estando a la altura de unprimera clase, la friolera cantidad de 96 blan-cos acertados sobre 100 intentos.

La clasificación parcial, por días, estandoen litigio tres trofeos no acumulables, quedóde la siguiente forma:

SABADO, DIA 1: 1.° Juan Amer 25/25; 2.°Pau Cabrer 25/25; 3. 0 Rafael Troya 23/25.

SABADO, DIA 8: 1.° Manolo Fernández23/25; 2.° Blas Bautista 23/25; 3. 0 Juan Alba22/25.

SABADO, DIA 15: 1.0 Antonio Donoso18/25; 2.° Juan Escanellas 18/25; 3. 0 MiguelCarrió 18/25.

SABADO, DIA 22: 1.° Antonio Díaz 22/25;2.° Juan Sureda 20/25; 3. 0 Serafín Mestre20/25.

CAMPEONATO DE ARTA1.° Juan Amer 96/100; 2.° Pau Cabrer95/100; 3.° Juan Alba 91/100; 4.° Juan Sure-da 80/100; 5. 0 Vicente Picón 79/100.

Al final cena con entrega de trofeos Yfelicitaciones a los vencedores.

OTRA ADIVINANZA:¿Cómo se llama, un señor deArtá, que tiene un comercio,paga el sueldo a varias depen-dientas y él, cobra del paro?

Y OTRA:ZA qué no saben, de dóndesale el dinero, para pagar elparo y que con sus trapi-cheos, tantos y tantos cobranindebidamente?

DE NUESTRA SOCIEDAD COLOMBOFILA

La Sociedad Colombófila Mensajera deArta, después de las cinco sueltas efectuadasdesde Ibiza, continúa dando fiel cumplimientoal plan de concursos de la presente temporadadeportiva, con las pruebas consistentes en suel-tas desde distancias superiores a los 400 kms.,todas ellas desde la península.

El día 15 de Abril, nuestra Sociedad, junta-mente con todas las demás Sociedades de Ba-leares, disputaba en suelta desde Orihuela (Ali-cante) y desde Valdepeñas (Ciudad Real), losConcursos Regionales de Medio Fondo y Fon-do, respectivamente. A las nueve y mediadesde Valdepeñas y a las once desde Orihuela,nuestras palomas emprendían el vuelo de re-greso a sus palomares. Las primeras mensajerascomprobadas en Artá desde Orihuela lo fueronsobre las cuatro de la tarde y aproximadamen-te sobre las cinco menos cuarto llegaban lasprimeras a Valdepeñas. El porcentaje de regre-sos es bueno si se tiene en cuenta el maltiempo reinante en el que tuvieron que desa-rrollar su vuelo nuestras mensajeras.

Las clasificaciones locales de dichas sueltasresultaron de la•siguiente manera:

CONCURSO DESDE ORIHUELA (450kms.). 1. 0 Juan Juan Rotger; 2.0 Miguel RieraCaldentey; 3.0 Juan Juan Trobat; 4.° JoséAlzamora.

CONCURSO DESDE VALDEPEÑAS (590kms). 1. ° y 2.° Antonio Sureda; 3 .o y 4 . o

Miguel Riera; 5.° José Bauzá.Posteriormente el día 26 del mismo mes la

Sociedad de Artá daba fin a su campaña de-portiva del presente año, con la realización delos Concursos Nacionales de Fondo y GranFondo desde Valdepeñas (Ciudad Real) ydesde Castuera (Badajoz). El éxito de ambassueltas puede clasificarse de extraordinario,alcanzando la Colombófila Artanense un granrecord al tener en el mismo día de la suelta atres ejemplares soltados desde la localidad deCastuera, en Extremadura, verdadero Mara-thon para las mensajeras isleñas y en especialpara las artanenses, puesto que la distanciaque tuvieron que salvar nuestras palomas (785kms) la recorrieron en casi doce horas devuelo ininterrumpido.

Las clasificaciones quedaron de la siguientemanera:

CONCURSOL DESDE VALDEPEÑAS (590kms.). 1.0 y 2.° Antonio Sureda; 3. 0 MiguelRiera; 4 • 0 Juan Juan Trobat; 5 • 0 BartoloméGinard.

CONCURSO DESDE CASTUERA (785kms.). 1. 0 Antonio Sureda; 2.0 BartoloméGinard; 3.° Juan Juan Trobat; 4.0 y 5.0 Mi-guel Riera.

TOMEU GINARD

Q52