INTRODUCCIO................................................................................................................2

DISSENY DE L’ACTIVITAT.................................................................................................3

MAPA CONCEPTUAL.......................................................................................................9

DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS EFECTIVAMENT SEGUIT.........................................................10

AVALUACIÓ DE L’APRENENTATGE ACONSEGUIT...........................................................14

AVALUACIÓ TECNOLÒGICA (PROCESSUAL) DEL DISSENY...............................................15

CONCLUSIONS..............................................................................................................17

BIBLIOGRAFIA/WEBGRAFIA..........................................................................................18

1

INTRODUCCIO

En aquesta activitat el que es persegueix és, d’una banda establir com és

possible millorar l’aprenentatge per part dels alumnes a través d’un problema

significatiu, i d’altra fomentar l’aprenentatge, per part de l’estudiant de la UOC de

saber dur a terme aquests tipus d’activitats, com es poden dissenyar, saber

valorar les diferències que aporta aquest tipus de metodologia davant unes altres,

identificar els punts de millora, detectar en què afecten a l’alumne (motivació,

aprendre a aprendre, autonomia...)

A més a més, aquest desenvolupament mitjançant l’aprenentatge significatiu

havia de tenir incloses eines TIC per tal d’ajudar, consolidar, practicar, ampliar...

dit aprenentatge.

També es busca la capacitat de saber distingir un problema real que pot

convertir-se en una situació educativa i com amb les eines que ens ofereix la

tecnologia avui en dia es poden facilitar els aprenentatges: ampliant recursos,

trobant un ventall ampli d’activitats de diferents nivells i capacitats, buscant la

transversalitat en l’aprenentatge...

Atesa l’edat dels nens amb el que jo treballo (2-3 anys) no m’era difícil trobar un

problema significatiu, doncs en aquesta etapa educativa es pretén, o com a

mínim així ho veig jo, que tot el que aprenguin els ajudi en el seu dia a dia, és a

dir, que tot sigui significatiu i els fomenti l’autonomia, la transversalitat d’aplicació

de coneixements... en definitiva, saber crear entorns d’aprenentatge on ells i

elles, que sempre tenen els ulls oberts, siguin capaços de relacionar, establir

connexions, ampliar el coneixement del món que els envolta i així anar creixent i

formant-se com a persones.

2

DISSENY DE L’ACTIVITAT

FITXA DE L’ACTIVITAT

TÍTOL:

Tenim una nova mascota a la classe: qui és? Com la cuidem?

DESCRIPCIÓ DELS AGENTS PERSONALS I TECNOLOGIA MEDIADORA:

Aprenents: alumnes de la classe dels pingüins, nens i nenes de 2-3 anys.Mediador: mestra de la classe dels pingüins.Tecnologia mediadora: a la llar d’infants es disposa d’una pissarra digital, gràcies a aquesta es pretén utilitzar:

- correu electrònic amb els pares- activitats en suport tic- fotografia digital i visionat d’imatges i vídeos

PROBLEMA DE PARTENÇA:

Tenim una mascota nova a la classe, no sabem què és ni com l’hem de cuidar.

CARACTERÍSTIQUES DEL PROBLEMA:

Sobre la primera pregunta: què és ens trobaríem amb un problema ben estructurat i poc complex, però davant la premissa, com la cuidarem? Entenem:

ESTRUCTURACIÓ: ens trobem davant d’un problema mal estructurat, doncs s’han d’integrar diversos camps de continguts i diverses solucions, sobre com la cuidarem podrem trobar diferents alternatives.COMPLEXITAT: aquí també observem un ampli conjunt de factors o variables, així que ens trobem davant un problema complex.ESPECIFITAT DE CAMP: atesa l’edat dels nens i nenes que resoldran el problema, entenem que desenvoluparan el raonament, doncs per ells, les possibles solucions seran abstractes.

TIPUS DE PROBLEMA:

Per les característiques del problema (complex, ambigu i mal estructurat) entendrem que estem davant un problema d’anàlisi de casos: hi ha un fet desconegut que hem de negociar i construir la seva resposta.

3

PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA ALS APRENENTS:

Al començament de curs a la classe teníem de mascota una cobaia, però per problemes d’alèrgia la nostra cobaia ha hagut de marxar a viure a la classe dels peixos. Avui ens ha arribat la nova mascota: no l’havíem vist mai, ve amb una piscina i és molt petita. Què és? Com l’hem de cuidar? Ara ja no podem fer tot el que sabíem, no s’assembla en res a la nostra Margarita! (cobaia anterior) ni tant sols té nom!

CONTEXT DE L’ACTIVITAT

A la classe ha arribat una nova mascota i no sabem com l’hem de cuidar: què menja, què necessita, quin tracte se li ha de donar a una mascota (a la nostra en particular i a les mascotes en general). Haurem d’investigar com podem resoldre tots aquests dubtes i veure si som capaços de fer-ho

CARACTERÍSTIQUES COGNITIVES, EMOCIONALS, ACTITUDINALS, FÍSIQUES DELS APRENENTS.

Cognitives: l’etapa 2-3 situa a l’infant en l’etapa d’explosió del llenguatge i en l’obertura cap al món que l’envolta. Comença a ser capaç d’observar els canvis al seu entorn i a fer l’oportuna descoberta a la vegada que descobreix el llenguatge com a mitjà d’expressió.Emocionals: per primera vegada el nen i nena d’aquesta edat comença a establir relacions horitzontals amb els seus iguals (fins ara les seves relacions es basaven en nivells verticals amb els adults que els envolten) i això els provoca conflictes a la vegada que noves emocions i situacions.Actitudinals: en relació amb les anteriors, els infants descobreixen que els recursos que fins el moment li eren vàlids (plorar, fer gracietes, cridar...) ja no li serveixen, per la qual cosa experimenten amb altres intencions com són l’esperar, el compartir, el negociar, el respecte vers els altres...Físiques: l’autonomia comença a ser evident en aquesta etapa, és senten segurs ells sols i comencen a dominar el seu cos a nivell motor, la psicomotricitat fina es comença a desenvolupar i els agrada treballar amb les mans, manipular i sentir-se útils i capaços.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES QUE L’APRENENT HA D’ASSOLIR O DEMOSTRAR

Capacitats i objectius generals que es treballaran segons el Decret 101/2010 d’ordenació del primer cicle de l’educació infantil:

- C4: Pensar, crear, elaborar explicacions.- C5: Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents

contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.

- C6: Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte.

- C7: Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana i

4

aprendre en conseqüència.- C9: comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que el portin

cap a una autonomia personal, cap a la col.laboració amb el grup i cap a la integració social.

Objectius generals previstos pel currículum de referència:- O4: comprendre el llenguatge adult i el dels altres infants.- O5: Dominar progressivament el cos i l’adquisició de noves habilitats

motrius, augmentant la seva autonomia en l’ús dels objectes.- O6: actuar sobre la realitat immediata.- O7: projectar les pròpies vivències a través de l’activitat lúdica.- O8: iniciar-se en la descoberta i l’ús del llenguatge corporal, verbal...

Capacitats i objectius específics que els aprenents han d’assolir o demostrar:

- saber per què es una tortuga (característiques morfològiques i d’hàbitat: com són, on viuen, què mengen, què necessiten per viure bè...)

- com s’ha de cuidar una mascota en general i una tortuga en particular (quines obligacions tenim davant una mascota, per què ens serveix tenir una mascota, com hem de cuidar una mascota i centrant-nos en la nostra: què li donarem de menjar? Com la cuidarem? Com netejarem la seva piscina? Qui se’n cuidarà?

CONTINGUTS:

CONCEPTUALS: la tortuga: què menja, com és, característiques de l’animal.PROCEDIMENTALS: com es cuida una tortuga.ACTITUDINALS: responsabilitat davant el fet de tenir una mascota.

PREVISIÓ DE LA SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS I ORIENTACIONS. BREU DESCRIPCIÓ DE LA PREVISIÓ DEL PAPER MEDIADOR DE LES TIC

- Presentació de la tortuga a l’aula. Fer-li una fotografia amb una càmera digital.

- Elaboració d’un email des de la pantalla digital a tots els pares adjuntant la fotografia de la tortuga i explicant-los que tenim una nova mascota. Els hi demanem via email que ens ajudin a pensar un nom.

- Després de l’observació a l’aula de la tortuga, visionat de vídeos al youtube sobre les tortugues que viuen a l’aigua i les que són de terra. Diferenciar les que viuen a aigua dolça i a aigua salada. Determinar entre tots de quin tipus és la nostra tortuga.

- Fer un altre email als pares preguntant qui té una mascota a casa. Demanem que ens enviïn una fotografia del nen/a amb la mascota.

- Quan tinguem les fotografies les visionem a la pantalla digital i els preguntem als nens com cuiden les seves mascotes: establir un guió de quines coses li fan (donar de menjar, passejar, raspallar, banyar, netejar el lloc on viuen...) el guió es farà a la pantalla digital amb fotografies o dibuixos per donar suport al que diuen els nens (evidentment en aquestes edats els nens i les nenes no saben llegir, així que el suport serà via imatge). Una vegada tinguem totes les accions que es fan amb les mascotes triarem entre tots les que podem fer amb la nostra

5

mascota: la podem treure a passejar? La podem raspallar? Li podem netejar on viu? Li podem donar de menjar?. Quan tinguem un guió elaborat del que sí podem fer amb la nostra mascota el guardarem i l’imprimirem per posar-lo a un lloc visible a l’aula.

- Entre tots decidirem com muntar la seva piscina, què necessita i on la col.loquem a l’aula.

- Cada dia hi haurà un encarregat que serà qui li donarà de menjar i observarà si l’aigua està neta. Els dies que faci sol l’aproparem a la finestra per tal que surti a prendre’l si vol.

FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA DEL DISSENY

Segons els apunts, “l'ensenyament tradicional insisteix a proporcionar tots els conceptes i la teoria abans d'aplicar-los resolent problemes, mentre que el constructivisme defensa que aprendre informació en el context d'una activitat significativa fa que aquest s'assimili millor i sigui més resistent enfront de l'oblit”. Cas 4 resolució de problemes. 3.4 pla d’acció.

Amb aquest disseny d’aprenentatge estem fomentant:

- la interactivitat alumne-professor: el mestre no té tota la informació, entre ell i l’alumne la buscaran.

- la iniciativa: precisament perquè el mestre no té tot el saber, el nen pot respondre amb les seves opinions i hipòtesi.

- Interactivitat alumne-alumne: les opinions dels altres alumnes es faran sentir i entre tots es debatran els aspectes.

- Interactivitat mestre-família: es busca la col.laboració i la implicació per part de totes les famílies.

- Diferents formes de comunicació: farem e-mails, guions amb dibuixos, visionarem vídeos...

- Fa mantenir l’atenció: la pantalla digital és un suport ideal per aquests edats, els ajuda a mantenir l’atenció gràcies a les imatges grans i acompanyades de sons i música, a part que els pot oferir imatges reals en contextos virtuals.

- Incita autoaprenentatge: ells i elles aniran creant els seu aprenentatge a mida que avanci l’activitat.

- Desenvolupa la creativitat i el pensament divergent: si als alumnes (i més d’aquestes edats) no se’ls hi dóna la resposta per avançat, la creativitat pot ser enorme, escoltarem i valorarem les seves opinions, les debatrem i entre tots triarem les millors per les tasques a solucionar (ai mare com quedarà la piscina!!)

- la motivació: als nens i nenes d’aquestes edats és fàcil motivar-los si els interessa l’activitat. En aquest cas, a més a més, per la metodologia emprada i per la implicació de les famílies i l’escola considerem que encara més es sentiran motivats i implicats en l’aprenentatge, doncs és una cosa que viuran a diari i que formarà part del seu dia a dia dins de l’aula i que hauran ajudat també els seus pares i mares.

6

PROCEDIMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ

Una de les característiques de l’avaluació d’aquesta etapa és que es tracta d’una avaluació per observació. A més a més, cal destacar que a la classe hi ha alumnes amb quasi bé 12 mesos de diferència d’edat (nens/es nascuts al gener i nens/es nascuts al desembre), fet que en aquestes edats tan curtes és un factor fonamental a tenir en compte, doncs s’haurà d’establir la ZDP de forma individual (si això és sempre necessari, ara passa a ser imprescindible) per poder facilitar a tots els nens i nenes arribar a assolir els continguts. Així s’establirà una pauta d’observació on s’aniran anotant si es van assolint els objectius establerts i considerarem l’avaluació formativa: ens anirà indicant si hem de canviar la metodologia, introduir aspectes nous, canviar la ZDP tot ajustant-la a les característiques que ens trobem...

Pauta d’observació:

ALUMNE:Conductes observables: Assolit (criteris) Assolit amb dificultat

(criteris)No assolit (criteris)

Sap identificar una tortuga

Identifica una tortuga davant altres animals

Identifica la tortuga però de vegades la confon

No reconeix una tortuga davant la resta d’animals

Reconeix les parts d’una tortuga (closca, potes, cap, cua)

Reconeix, anomenant o assenyalant les parts significatives de la tortuga

Reconeix, anomenant o assenyalant algunes de les parts de la tortuga

No reconeix ni anomena les parts de la tortuga

Reconeix on viu una tortuga

Sap dir o assenyalar on viu una tortuga

De vegades es confon quan ha de dir o assenyalar on viu una tortuga

No reconeix on viu la tortuga

Identifica els aliments d’una tortuga

Sap identificar quins aliments menja una tortuga

Sap identificar quins aliments menja una tortuga però de vegades es confon

S’equivoca amb facilitat quan ha d’identificar els aliments de la tortuga

Mostra interès en la cura de la tortuga

Mostra interès i gaudi en la cura de la tortuga

Gaudeix en la cura però se li ha de recordar que ho ha de fer

No vol participar en la cura de la tortuga.

Demostra sensibilitat cap la cura d’animals

És sensible i cuida la tortuga amb compte

Cuida la tortuga però no vigila de fer-li mal

No vigila si li pot fer mal.

Reconeix la responsabilitat davant una mascota

És responsable i té cura de la tortuga

Té cura de la tortuga però li has de recordar

No vol cuidar la tortuga, encara que se li demani

Mostra iniciativa durant l’activitat

Gaudeix i pren la iniciativa davant l’activitat

No mostra iniciativa però si li requereixes participa

No vol participar, encara que li demanis

PREVISIÓ DE TEMPORALITZACIÓ

Calendari: Les activitats inicials es duran a terme la primera setmana de desembre, però es mantindrà durant tot el curs la implicació de tenir una mascota a la classe.

Horari i durada: Les sessions seran a l’inici del matí després de les rutines diàries i el bon dia. És la millor hora per treballar amb aquests nens i nens i així si s’allarga alguna de les activitats no tindrem problemes de temps (un dels avantatges de treballar en educació infantil del primer cicle és la flexibilitat

7

d’horari que això suposa, no estem regits per matèries ni per llibres que s’han d’acabar, les activitats poden durar segons els interessos dels infants, així hi ha vegades que pots estar tot un matí i d’altres que als quinze minuts has de canviar perquè no “s’han enganxat” a la proposta). Durant tot el curs, s’aprofiten els moments de xerrada per intercanviar experiències, opinions i recordar aprenentatges ja assolits. Amb el tema de la mascota de la classe es troben arguments durant moltes sessions com per donar-la per acabada en un moment determinat. És un aprenentatge que es va assolint fins que canvien d’aula.

8

MAPA CONCEPTUAL

9

DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS EFECTIVAMENT SEGUIT

Valoració de les activitats:

1) Presentació de la tortuga a l’aula. Fer-li una fotografia amb una càmera digital.

Després de mirar-nos la tortuga, vam fer-li fotografies. Els nens i les nenes es van fer

fotos entre ells donant-li de menjar i agafant-la, tot i que van tenir sèries dificultats per

tal que la foto quedés bé. Finalment jo també vaig fer fotografies per tal que la imatge

fos més bona.

2) Elaboració d’un email des de la pantalla digital a tots els pares adjuntant la

fotografia de la tortuga i explicant-los que tenim una nova mascota. Els hi

demanem via email que ens ajudin a pensar un nom.

Als nens i les nenes els hi vam explicar que a casa haurien de mirar l’ordinador per

veure una foto de la tortuga. Vam rebre respostes sobre el nom i al final vam decidir

que el nom de Conxita, proposat per l’Hugo i els seus pares, era un nom molt divertit

per la nostra mascota.

3) Després de l’observació a l’aula de la tortuga, visionat de vídeos al youtube

sobre les tortugues que viuen a l’aigua i les que són de terra. Diferenciar les

que viuen a aigua dolça i a aigua salada. Determinar entre tots de quin tipus és

la nostra tortuga.

Els vídeos sempre els motiven i els enganxen. Tot i que apreciaven les diferències

entre tortugues d’aigua salada i aigua dolça, no eren capaços de distingir-les. El que sí

10

van fer és distingir les tortugues de terra i les aquàtiques. Va ser molt divertit, que

mereix una especial menció, en què un dels nens va indicar que la “Cucafera” (una

bèstia del seguici de les festes majors de Tarragona) també tenia closca com la

tortuga. A través d’internet vam buscar imatges de l’animal i, efectivament, vam

comprovar que la cucafera i la tortuga comparteixen una part de la seva morfologia.

4) Fer un altre email als pares preguntant qui té una mascota a casa. Demanem

que ens enviïn una fotografia del nen/a amb la mascota.

5) Quan tinguem les fotografies les visionem a la pantalla digital i els preguntem

als nens com cuiden les seves mascotes: establir un guió de quines coses li fan

(donar de menjar, passejar, raspallar, banyar, netejar el lloc on viuen...) el guió

es farà a la pantalla digital amb fotografies o dibuixos per donar suport al que

diuen els nens (evidentment en aquestes edats els nens i les nenes no saben

llegir, així que el suport serà via imatge). Una vegada tinguem totes les accions

que es fan amb les mascotes triarem entre tots les que podem fer amb la nostra

mascota: la podem treure a passejar? La podem raspallar? Li podem netejar on

viu? Li podem donar de menjar?. Quan tinguem un guió elaborat del que sí

podem fer amb la nostra mascota el guardarem i l’imprimirem per posar-lo a un

lloc visible a l’aula.

Aquestes activitats, les vam començar, però donat el calendari, no ha estat possible

finalitzar-les, doncs en aquestes dates sempre demanem que ens enviïn una foto del

nen/a a casa amb el seu Tió de Nadal, així que he decidit postergar aquesta activitat a

la tornada de vacances. Això no ha tret que hem anat investigant per internet, vídeos i

fotografies què mengen i què necessiten les tortugues per sobreviure (per exemple,

vam comprovar amb un termòmetre que l’aigua estava freda i vam haver de comprar

un escalfador d’aigua)

6) Entre tots decidirem com muntar la seva piscina, què necessita i on la

col.loquem a l’aula.

Una vegada vam esbrinar què necessitava una tortuga per viure, vam fer-li una piscina

xulíssima, amb legos i pedres.

7 )Cada dia hi haurà un encarregat que serà qui li donarà de menjar i

observarà si l’aigua està neta. Els dies que faci sol l’aproparem a la finestra

per tal que surti a prendre’l si vol.

11

Els encanta ser encarregats d’alguna tasca que els hi doni responsabilitat. No hi

ha hagut cap tipus de problema en cuidar a la Conxita.

A continuació adjunto dos enllaços que corresponen a una de les sessions una vegada

engegat el projecte d’aprenentatge de la tortuga. En aquestes edats l’avaluació és

12

sumativa i contínua, per la qual cosa, sessions com aquesta es repeteixen diverses

vegades. Aquesta va ser la primera:

Vídeo amb música on hi ha un resum de l’activitat:

https://www.youtube.com/watch?v=tUajvFUGZQk

Vídeo sense música on s’observa la interacció dels alumnes:

https://vimeo.com/115465282

13

AVALUACIÓ DE L’APRENENTATGE ACONSEGUIT

Tot i que, tal i com he anat comentant al llarg de l’exposició de l’activitat, no es pot

donar per finalitzada, doncs es suposa que es treballarà durant tot el curs escolar, la

combinació de nens i nenes petits – animals – TIC té l’èxit assegurat. De moment tots

els pingüins estan plenament involucrats en la cura de la Conxita, vigilen que tingui tot

el que necessita i sempre que traiem la pissarra digital a la classe volen començar per

mirar les fotos de la tortuga i els vídeos que hem anat veient i fent. El vídeo que aquí

es presenta ells també el van veure i quan els hi vam ensenyar, com sempre, van

quedar encantats de veure’s a la pissarra màgica, com ells l’anomenen.

En aquestes edats, a més a més, l’aprenentatge per observació (Bandura) és bàsic,

per tant, activitats que els permetin veure què fan els altres (com responen, com

interactuen, quina reacció tenen) els hi serveix molt per la construcció del seu propi

aprenentatge.

Es pot dir, sense cap mena de dubte, que en aquesta activitat cada nen ha format part

de la seva pròpia construcció del coneixement, doncs no hi ha hagut una transmissió

d’idees, conceptes, ni procediments, sinó que entre tots, i cada un al seu ritme, l’ha

anat fent, i fins i tot alguns encara estan en el procés. Quan reprenem les activitats de

la tortuga, normalment recapitulem del què sabem fins el moment, ara, a més a més,

tenim el vídeo (ja sigui amb música o en el que ells parlen) que els serveix per situar-

se, cada un en la seva pròpia ZDP i així anar ampliant el seu coneixement.

En tot moment s’ha treballat en base als principis d’un aprenentatge significatiu, així,

observant les activitats s’ha seguit les qualitats d’actiu, constructiu, col.laboratiu,

intencional, conversacional, contextualitzat i reflexiu1

1 Jonassen (2003, pàg. 7)

14

AVALUACIÓ TECNOLÒGICA (PROCESSUAL) DEL DISSENY

Tal i com queda reflectit en l’avaluació anterior, on valoràvem l’aprenentatge

aconseguit per part dels alumnes, i tal i com s’ha anat dient durant tot el

desenvolupament de l’activitat, el fet de partir d’un problema significatiu és la clau per

l’èxit.

Entenem, tal i com es preguntava a l’inici de l’assignatura, que el context és part del

coneixement, i que la persona l’utilitza per tal d’explicar i donar sentit a una idea. Si

analitzem el context que ens envolta segur que trobem problemes significatius que ens

ajuden a la construcció del coneixement en el moment de resoldre’ls; i és evident, en

la realitat que hi ha avui en dia, que és impossible ignorar l’entorn virtual, tecnològic,

de ciència aplicada (digues-li com vulguis) que ajuda a simular la realitat, ampliar

dades, aportar recursos i facilitar la construcció d’idees com una eina més de

l’aprenentatge.

Si he d’analitzar l’avaluació global, és a dir, si tornaria a triar el mateix projecte amb

aprenents similars, la meva resposta rotunda és que sí, és més, durant el

desenvolupament de la mateixa, se m’han anat acudint altres situacions d’e-a que es

poden resoldre amb la mateixa metodologia: presentem un problema, entre tots

l’intentem resoldre, demanem ajuda al nostre entorn proper (això fonamental donat

l’edat dels nens i nenes amb els que treballo, en altres edats podríem basar-nos més

en els nostres propis recursos), ho posem en pràctica, veiem si funciona, busquem

solucions...

Amb l’anàlisi de l’avaluació tecnològica considero que el més valuós es troba en la

didàctica emprada que aconsegueix portar al màxim la predisposició dels alumnes i

fomentar una actitud positiva envers l’aprenentatge. Tot el que impliqui recursos

tecnològics: un ordinador, un vídeo, una càmera de fotos, un telèfon, una càmera de

vídeo... aconsegueix enganxar a la canalla. Oi que si surts al pati amb una pilota, molts

s’apropen, s’interessen? Doncs amb això, igual!.

15

Com a valoració psicopedagògica destaco la connexió amb les famílies i en la

implicació de tot el procés que han tingut; si bé és cert que en aquestes edats la

vinculació de les famílies amb l’escola és molt forta, no està de més implicar-los també

en l’aprenentatge dels seus fills, no només en aspectes del seu creixement físic, sinó

també en l’emocional i de continguts; de fet, no és la primera vegada que veig a pares

i mares sorpresos quan veuen de què son capaços els nens i nenes d’aquestes edats.

Com a valoració de les eines i recursos emprats, cal destacar que amb la pissarra

digital és fàcil caure en la temptació d’anar a la solució fàcil: fer-la servir com projector i

res més; busques un vídeo que els tingui entretinguts durant una estona i ja ha fet

servir un recurs digital. Amb la posada en pràctica d’aquesta activitat, tot i que he de

millorar doncs segur que té moltes més possibilitats, s’ha fet servir per visionat de

vídeos, sí, però també com recerca d’informació general i per resoldre dubtes que van

sorgir (vam comprovar si era veritat el que deia l’Hugo que la cuca-fera tenia closca, i

ho vam fer de forma immediata), ens va servir per comprovar les fotos que fèiem

nosaltres mateixos com quedaven en la pantalla, vam poder identificar les parts de

l’animal amb imatges grans i entenedores, vam comprovar que si enviem un email a

casa els pares el reben i ens responen.....

16

CONCLUSIONS

Les conclusions a les que arribo una vegada posada en pràctica l’activitat (tot i que tal i

com he comentat en línies anteriors, no la dono per finalitzada) és que he participat en

una situació d’ensenyament-aprenentatge on clarament han estat els propis alumnes

els que construeixen el seu coneixement; no hi ha hagut una transmissió del mateix,

ningú els ha dit què s’ha de fer, ni com, ni quan, sinó que entre tots, mitjançant

converses, reflexions, trobant informació, preguntant... el grup ha arribat a les

respostes que ens fèiem al començament del problema: quin animal era, què

necessitava per viure, com ho faríem, qui ho faria...

Com a futura psicopedagoga, d’aquesta activitat, i de l’assignatura en general

m’emporto les següents reflexions:

• Si tots entenem que hi ha un problema per resoldre, i com a tal el veiem (un

problema que té una possible solució) és més fàcil implicar-se i que aquest

realment es resolgui amb la implicació de tothom.

• Per molt difícil que sembli una activitat, si demanes col.laboració, sempre és

més fàcil resoldre-la. No només perquè et donin possibles respostes, sinó

perquè t’ajuden a la pròpia reflexió.

• El context és bàsic, no només per trobar l’origen del problema, sinó també per

trobar les solucions i els recursos per solucionar-lo. Estem en una societat

digitalitzada, això porta fortes crítiques, busquem doncs, els avantatges, que

també hi són, i són molts.

• Quan tens poques pautes de treball, pots angoixar-te al començament, però

acabes desenvolupant la tasca d’una forma més lliure i més rica (tant en

recursos com en metodologia...)

17

BIBLIOGRAFIA/WEBGRAFIA

Cabero, J. (2003). Educació i tecnologia: fonaments teòrics. Barcelona: UOC

Cabero,J; Jonassen, D (2003) Noves tecnologies de la iformació i la comunicació en l’educació. Barcelona: UOC

Monereo Font, C. (2003) Models d’orientació i intervenció psicopedagògica. Barcelona: UOC.

Jonassen, D (2003) TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista. Barcelona: UOC

Dossier de casos: Mòdul 2. Les TIC i la construcció del coneixement (2.2. Casos ) cas 3 Creació de models a classe. Barcelona. UOC

Dossier de casos: Mòdul 2. Les TIC i la construcció del coneixement. Cas 4 Resolució de problemes. Barcelona. UOC

Decret 101/2010 de 3 d’agost d’ordenació dels ensenyaments de primer cicle educació infantil.

18