Noves (i velles) didàctiques per ensenyar llengua i literatura amb les TIC

Carme Durán RivasGrup GREAL (UAB)

Realitat 2.0: experiències TIC en català a les aulesUniversitat d’Estiu Rafael Altamira

Universitat d’Alacant, 16 de juliol de 2013

1. La formació del professorat com a motor de la millora educativa

2. El treball per projectes i les seqüències didàctiques (SD)

3. On podem trobar projectes i SD publicats4. Breus reflexions finals

Sumari

La formació del docent del segle XXI

Font de la imatge: hockadilly (Flickr)

L’experiència d’aula

Els fonaments teòrics i la recerca

Aprenentatge informal: les comunitats virtuals

Reflexions teòriques…

…i experiències d’aula

La veu dels nens…

…i de la mestra

Nou context educatiu

• Incorporació de les TIC• Relació professor-estudiant

menys jeràrquica• Valor més funcional de

l’educació• Adreçada a més gent i, per tant,

més democràtica• Aprenentage al llarg de la vida

Noves competències del professorat

Els professors han perdut una de les seves funcions més importants, que era la base de la seva autoritat en la història de l’educació. Fins ara el professor era el guardià del coneixement. Si volies coneixement havies de passar necessàriament per ell. Ara, en canvi, han de competir per aquest rol, perquè el coneixement ve de moltes altres fonts. Internet ofereix l’oportunitat, temptadora i a la vegada enganyosa, d’estar en contacte amb el més nou, amb l’últim.

Zygmunt Bauman

Bales o míssils intel·ligents?Zygmunt Bauman

La introducció de la pissarra a l’escola va fer més per la lliçó magistral que les teories del moment.

Anna Camps i Teresa Colomer (1998)

Eines TIC

Noves dinàmiques d’aula: el paper dels professors...

...i el dels alumnes

Technology places the world in the hands of every student inside the confines of your classroom.

Mike BritlandThe Guardian, 18 de juny de 2013

Noves maneres d’accedir al coneixementNous gèneres discursiusNoves maneres d’interactuar

Font: http://tpack.org

Els continguts: la transposició didàctica

A la recerca del pronom desaparegut

Una SDG sobre el pronom hiLa construcció del coneixement gramatical a través de la recerca i el raonament

FASE 1Presentació

Exploració dels coneixements previs.Proposta de recercaa) Pregunta oberta.b) Proposta de treball de

camp.

FASE 2Desenvolupament

1. Recerca bibliogràfica.2. Elaboració de l’instrument

de recerca.3. Esquema global de

l’informe.4. Organització dels resultats

i anàlisi de les dades

FASE 3Informe final

Redacció de l’informe d’acord amb l’esquema següent:a) Què en sé? Coneixements

previs.b) Què en vull saber?

Objectius.c) Com ho puc saber

Procediment seguit.d) Què n’he après?

Conclusions.

Camps i Fontich (2003)

Tasca: treball de recerca sobre l’ús oral informal del pronom hi

Objectius d’aprenentatge:- indagar sobre els usos reals del pronom hi i detectar-ne les dificultats- conèixer i saber aplicar la normativa d’ús del pronom hi

Les eines

• Coneixement de l’eina– Miniops: com fer un vídeo

• http://miniops.ioc.cat/

• Coneixement de les possibilitats didàctiques – Les caceres del tresor, els blogs, les webquest…– Twitter #miniop7 #lic1213 #EDIIOC12S @talpetes – Els comentaris dels blogs com a espai d’interacció

amb els lectors: concurs “Ens encanten els clàssics”. http://blocs.xtec.cat/cepcescaldea3r/

Els referents metodològics

La metodologia que un docent adopta per ensenyar depèn, en bona mesura, del concepte que té del que és aprendre.

Durán i Manresa (2011: 167)

Els referents teòrics

Implicació de l’estudiant a través de projectes reals

Motivació = motiu, activitats amb sentit

Vetllar pels processosInteracció

Didàctiques específiques

A partir de Camps, 1994 i 2003

Aprenem…

Fent

Interactuant

Reflexionant

L’ensenyament de la lectura…

Algunes idees importants:• Llegir és un procés d’interacció entre un lector i

un text• La lectura està relacionada amb l’objectiu que

persegueix el lector

Pautar el procés de comprensió Contextualitzar la lectura

Llegir per aprendre sobre un tema

http://www.xtec.cat/~agimeno5/caceres/llengues_mon/

Llegir per aprendre a ser un lector crític: comparació de notícies

• MARGALLO, A. M.; MANRESA, M. (2009). Comprender las diferencias entre dos noticias. Producción de un texto comparativo. Leer.es [en línia] Disponible a http://leer.es/detalle-buscador/?id=2785&bid=8

…i de l’escriptura

• No s’aprèn a escriure (només) escrivint• És procés complex, d’alta dificultat cognitiva.• Escriure és una activitat social que es

manifesta en diversos gèneres discursius.

Els usos elaborats precisen d’una intervenció explícita

Introducció de gèneres diversos. Modelatge.

Pautar el procés de produccióAssegurar el domini de microhabilitats específiques sense perdre de vista la finalitat comunicativa

Escriure per ser bons lectors de

contes fantàstics

ZAYAS, F. (en línia): El cuento fantástico.http://www.tinglado.net/?id=el-cuento-fantastico

Escriure per ser bons lectors de novel·les

d’intriga (Ribas, 1998)

• RIBAS, T. (1998): La construcció d’una novel·la d’intriga. A CAMPS, A.; COLOMER, T. (coords.). L'ensenyament i l'aprenentatge de la llengua i la literatura en l'educació sencundària (p. 161- 175).Barcelona: ICE/Horsori.

SD La construcció d’una novel·la d’intriga (Ribas, 1998)

Què es farà? Tasca

Elaboració d’una col·lecció de petites novel·les policíaques o d’intriga.

Què s’aprendrà? Objectius d’aprenentatge Conèixer les característiques del gènere novel·la policíaca per

comprendre millor aquest tipus de textos. Valorar la importància del punt de vista i de l’elecció del narrador en aquest tipus de relats. Familiaritzar-se amb els temes característics i els esquemes argumentals més freqüents. Valorar la creació i descripció de personatges i d’ambients com a elements fonamentals de la novel·la Descobrir la creació i el manteniment de la intriga com a recurs per interessar i guiar el lector. ... Reconèixer els principals valors del temps verbal en la narració i utilitzar-los adequadament en la producció dels relats propis. Saber introduir en el relat el que diuen els personatges. ...

Ensenyament de la llengua oral• Poca presència d’activitats orals sistemàtiques a

les aules (excepte a infantil i primària).• Els usos orals formals no s’adquireixen de

manera espontània.

Sistematitzar l’aprenentatge de l’oral Introduir els usos formals, tot tenint en compte la situació comunicativa

Llegir per als altres. Podcàsting literari: Bécquer en versió radiofònica

MARÍN, B.; GARCÍA, L. (2008). Podcàsting literari a la classe de llengua. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 44, 75-85. Blog: http://lasleyendasdebecquer.blogspot.com.es/

La lectura literària

Foment de la lectura i educació literària

• Els objectius són diferents: aconseguir que els estudiants incorporin l’hàbit i que tinguin eines per apropiar-se dels textos.

• Requereix d’estratègies diferents.

Posar en contacte els estudiants amb moltes lectures de gèneres diferents

Guiar la interpretació dels textos literaris

Catàleg poètic de l’obra de Joana Raspall

http://blocs.xtec.cat/poemescescaldea/http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=TAy9_f73r9s

Escrivint un nou episodi d’una obra clàssica

DURÁN, C. (2012): Llegir per escriure i escriure per llegir: una webquest sobre el Lazarillo de Tormes. Articles, 56, 19-26. http://webquest.xtec.cat/httpdocs/lazarillo/

Odissea: un viatge amb la lectura contat pels alumnes

Exposició col·lectiva: resum dels capítols de l’Odissea en còmic o en auca

http://laparaulavola.blogspot.com.es/2013/05/odissea-una-viatge-amb-la-lectura.html

Ensenyament de la gramàtica

• Ha d’estar vinculada als usos • Ha d’assegurar un coneixement sistemàtic de la

llengua.

Partir del coneixement previs com a usuaris competents

Ajudar a veure la llengua com un sistema

L’ensenyament de la gramàtica

Ús Sistematització

Reflexió

Treballs per projectes

Treballs per tasques

Seqüències didàctiques

Metodologies activesCentrades en l’estudiant

A partir d’una tasca, d’un projecte, d’una recerca... Una situació global que dóna sentit a les activitats

Atenció al procésInteracció entre iguals i amb l’expert

Les seqüències didàctiques (Camps, 1994)

On trobar SD i projectes publicats

• ANGUITA, M.; CAMPS, A; CASASECA, S. (i altres) (2004). La composición

escrita (de 3 a 16 años). Barcelona: Graó

• BARRAGAN, C.; CAMPS, A.; CARDONA, M.C. (i altres) (2005). Hablar en clase.

Cómo trabajar la lengua oral en el centro escolar. Barcelona: Graó.

• CAMPS, A. (comp.) (2003): Seqüències didàctiques per aprendre a escriure.

Barcelona. Graó.

• CAMPS, A.; COLOMER, T. (coords.) (1998). L'ensenyament i l'aprenentatge de

la llengua i la literatura en l'educació sencundària. Barcelona: ICE/Horsori.

• CAMPS, A. i ZAYAS, F. (coords.) (2006): Seqüències didàctiques per aprendre

gramàtica. Barcelona. Graó.

• DURÁN, C.; MANRESA, M. (2011). “Seqüències didàctiques per aprendre

llengua i literatura”. CAMPS, A. (coord.): Llengua catalana i literatura.

Investigació, innovació i bones pràctiques. Barcelona: Graó.

• MANRESA, M.; DURÁN, C. (2011). “Secuencias didácticas de lengua y

literatura”. A: U. Ruiz Bikandi (coord.) Lengua castellana y literatura.

Investigación, innovación y buenas prácticas. Barcelona, Graó: 195-210

• PALOU, J; BOSCH, P. (2005). La llengua oral a l’escola. Barcelona: Graó.

• RODRÍGUEZ GONZALO, C. (ed.) (2008). La lengua escrita y los proyectos

de trabajo. València: Perifèric edicions.

• RUIZ BIKANDI, U. (coord.) Lengua castellana y literatura. Investigación,

innovación y buenas prácticas. Barcelona, Graó:

• VILÀ, M. (coord.) (2005). El discurso oral formal. Barcelona: Graó.

• ZAYAS, F. (2011) La educación literaria. Cuatro secuencias didácticas.

Barcelona: Octaedro

• Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura

• Textos de Didàctica de la Llengua i la Literatura

• Leer.es http://leer.es/

• ARC http://apliense.xtec.cat/arc/queeslarc

• Twitter: https://twitter.com/

Blogs d’interès

Darle a la lengua: http://www.fzayas.com/darlealalengua/

A pie de aula: http://apiedeaula.blogspot.com/

Educ@conTIC: http://www.educacontic.es/

Tres tizas: http://trestizas.wordpress.com/

Blogge@ndo: http://irmadel.wordpress.com/

Un entre tants: http://1entretants.ning.com/

Re(paso) de lengua: http://www.repasodelengua.com/

…

• Qui ha elaborat els materials?• A qui va adreçat? Als estudiants? A altres professors?• Indica el nivell educatiu?• Explicita el projecte o la tasca?• Què han de fer els estudiants?• Quin és el destinatari de la tasca que han de fer els estudiants?• Explicita els objectius/continguts d’aprenentatge?• Quins són els objectius/continguts d’aprenentage?• Quines activitats han de dur a terme els estudiants?• Són diverses?• S’hi interrelacionen diverses habilitats lingüístiques?• Com s’han seqüenciat?• Com està prevista l’avaluació?• És prou explícita per als aprenents?• Aquest material es podria adaptar a altres nivells educatius?• Us ha agradat la proposta? Per què?

Pauta per analitzar materials i SD

Reflexions finals

• Planifica clarament els objectius i la seqüenciació.

• No et deixis enlluernar per la tasca o per l’eina.

• Experimenta, comparteix, identifica el que funciona i el que no funciona.

• Les TIC no són la panacea, no creïs unes expectatives impossibles. L’educació és lenta.

“Es responsabilidad del educador hacer emerger el deseo de aprender a través de la creación de situaciones favorables.”

Philippe Meirieu

Referències

• CAMPS, A. (1994). “Projectes de llengua entre la teoria i la pràctica”. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 2, 7-20. També a CAMPS, A. (comp.) (2003) Seqüències didàctiques per aprendre a escriure. Barcelona: Graó.

• CAMPS, A.; FONTICH, X. (2003): La construcció del coneixement gramatical dels alumnes de secundària a través de la recerca i el raonament: l’ús del pronom hi en el català oral. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 31, 99-110.

• DURÁN, C.; MANRESA, M. (2011). “Seqüències didàctiques per aprendre llengua i literatura”. CAMPS, A. (coord.): Llengua catalana i literatura. Investigació, innovació i bones pràctiques. Barcelona: Graó.

• MARTÍ, F. (2008): Llegir la credibilitat dels webs: estudi de cas. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 44, 59-74.

Gràcies per la vostra atenció

@carmeduran cduran4@xtec.cat www.greal.cat