qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmrtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyui

Normes generals d’ortografia

Cicle Inicial de primària

20/02/2011

Escola Sant Jordi, Lleida

Quan hi ha una sola cosa, la paraula acaba en a, i quan n’hi ha més

d’una acaba en es.

una pilota Més d’una: dos pilotes

però...

un cotxe Més d’un cotxe: tres cotxes

Fixa’t:

Gos gossa

Matalàs Matalassos

r rr

So fluix entre vocals: So fort entre vocals

Cara hora pera serra carro torre

LES MAJÚSCULES:Posarem la primera lletra d'una paraula en majúscula:

ant ordi

al començament d'un text

després d'un punt

en els noms de persones i personatges

en els noms de pobles

en els noms de rius

en els noms de ciutats

en els noms de mars i oceans

en el nom que té el teu gos, el teu gat, el teu hàmster,…

en …

mb nvDesprés de la lletra m hi torbaràs la lletra b, després de la lletra n, la v.

escombra timbal enviar canvi

desembre cambrer envàs envelat

Qui és?

- Mare, qui és?- És en Pere.

El seu cosí, l’àvia, la mare, la seva amiga, el seu company, l’avi,

Què vols?

- Què vols per berenar?- Vull pa amb xocolate.

Vull anar al teatre, vull anar d’excursió, vull pastes, vull jugar,

Quan vindràs?

- Quan vindràs a veure’m?

- Potser demà.

El dilluns, el dimarts, el dimecres, dijous,

divendres, dissabte, diumenge, el mes que

ve,

Quant val?

- Quant val la pilota?- 3 €.- Quant pesa?

- Cent grams. Euros, quilos, metres, centímetres, tres germans, una

germana,

bl br

Davant de L i davant de R sempre hi ha una B

blauet blat bleda branques brioix brotxes

ce cicireres cistell cigrons cigne

gue gui

guerrer sogues guilla guitarra

ge gi gegant gerra girafa gira-sol

Quan la u no sona:

que quiqueixal orquestra quilo quiosc

Quan la u sona:

Qua quo qüe

Aquàrium quadrilàter quota qüestió

5 € al mes

L’àguila, L’estel, L’herba,

Però: La Isabel, la universitat

Paraules “màgiques” que he d’escriure sempre Bé!

Hi havia vaig que hi ha gue de quepard gui de guitarra i de guineu ga de gat go de gos ge de gerro gi de ginesta

l‘apòstrof davant de les paraules que comencen per les vocals com l'Anna, l'hàmster; l'estranger; l'heroi; l'informador; l'hidroavió; l'oferiment; l'home; l'ull; l'húmer;Però: el iode; el iogurt; el ioga; el io-io; el hobby; la Isabel; la Iris;

2n cicle inicial

Utilitzar les normes ortogràfiques bàsiques:

Majúscules. Ús correcte de la majúscula inicial en els noms propis, noms de ciutats, pobles...

Reforçar la norma ortogràfica de l’apostrofació de l’article, el. la, l’.

Utilitzar les grafies «c» i «ç» per a representar el so de essa sorda i el dígraf ss

Plurals acabats en –es i en -os.

Escriure correctament els plurals en «-ces». Plurals amb –es. Plural amb la grafia –gues i –ques i els plurals en -ges.

Dígrafs: rr, qu, gu, ny, ll.

Finals de verb amb –ava.

Conèixer i aplicar la norma ortogràfica de les grafies «x», «ix», «tx» i «ig».«g», «j», «tg», «tj»

Deducció de la norma d’escriptura de les grafies «c», «qu» i «q»

Escriure correctament paraules amb els grups consonàntics «mb», «mp», «nv» «pr», «pl», «br», «bl».

Consolidar l’escriptura correcta dels grups consonàntics fl i fr.

Saber emprar diversos recursos per comprovar la correcta escriptura de les paraules.

http://www.xtec.cat/aulanet/ud/catala/ortografia/ortografia.html

Treball sistemàtic: fonètica-ortografia- Identificar les paraules d’una frase- Memoritzar visualment:- Mots relacionats amb la vida de la classe i amb l’entorn més proper.- Estructures usuals.

- Utilitzar les normes ortogràfiques bàsiques:- Majúscules.- Plurals amb –es.- Dígrafs: rr, qu, gu, ny, ll.- Grups: br, bl.- Article el. la, l’.- Finals de verb amb –ava.- Saber emprar diversos recursos per comprovar la correcta escriptura de lesparaules.

Llibre d’estil de la Universitat Pompeu Fabra http://www.upf.edu/leupf/

Article el. S'apostrofa sempre davant de vocal o d'hac no aspirada, excepte davant de i o de u inicials consonantitzades.

 l'antropòleg; l'hàmster; l'estranger; l'heroi; l'informador; l'hidroavió; l'oferiment; l'home; l'ull; l'húmer

Però: el iode; el hiat; el iogurt; el uadi; el ioga; el io-io; el hobby

—Article la. S'apostrofa sempre davant de vocal o d'hac no aspirada, excepte davant de i o de u àtones o consonantitzades. Com a excepció a aquesta norma general cal assenyalar els pocs casos en què per raons de pronunciació i de claredat comunicativa s'evita de fer l'apòstrof. Són els següents: a) davant de lletres i de noms de lletres: la a, la o, la ena...; b) davant de les paraules que comencen pel prefix a-, com per exemple la anormalitat; i c) en alguns altres casos, com per exemple la una (quan es tracta de la indicació horària), la ira o la host.

 

l'ànima; l'habitació; l'elecció; l'hèlix; l'Índia; l'hidra; l'organització; l'homilia; l'ungla; l'hulla

Però: la intimitat; la història; la iaia; la hiena; la universitat; la humanitat; la hippy; la a i la ema; la amoralitat; la asimetria; la una; la ira; la host

—Preposició de. S'apostrofa sempre davant de vocal o d'hac no aspirada, excepte en els casos següents: a) davant de vocals consonantitzades: de iode, de Huelva...; b) davant de lletres: de m, de a. Sí que s'apostrofa, però, davant dels noms de lletra: d'ema, d'ela; i c) en aquells casos, poc nombrosos, en què puguin produir-se confusions: de asimetries, de anormalitat.

 

d'amistat; d'handbol; davant d'ela i d'ema; d'herència; d'instrucció; d'història; d'ortografia; d'Holanda; d'universalisme; d'humitat

Però: de hardware; de Hollywood; de iogurt; de Huelva; davant de a i de e; de asimetries

Aspectes de presentació d'un text

ELS MARGES

Els marges laterals que, amb caràcter general, cal deixar en tota mena de documents són els següents: 4 cm per l'esquerra i 3 cm per la dreta.

Pel que fa als marges superior i inferior —que generalment els programes de tractament de textos fixen per defecte en uns 2,5 cm—, cal ajustar-s'hi quan s'emplena totalment una pàgina. En canvi, quan no s'emplena del tot —com succeeix sovint en el cas de la documentació administrativa— cal distribuir el text de manera uniforme sobre el paper.

Darrera actualització: 20-01-2005 © Universitat Pompeu Fabra, Barcelona