Norma Tècnica Vials Forestals

8/20/2019 Norma Tècnica Vials Forestals

1/16


2/16

Equip redactorFrancisco Navarro BaixaCristina Calderón Marto

Gracia Sapiña Salom

2015

FotografiesDepartament d’obres i proje

Sofía Pérez Álvarez

Primera Edició

Il·lustracions

MaquetacióGracia Sapiña Salom

EditaRed Eléctrica de Españ

Conselleria de Governació i J

Realitza

Direcció editorialDirecció General de Preve

Extinció d’Incendis i EmergServei de Prevenció i Exti

Departament d’obres i proje


3/16

Vials foresta1. INTRODUCCIÓ2.CLASSIFICACIÓ DELS VIALS3.XARXA VIAL ÒPTIMA. ORDE DEL VIAL

3.1.CLASSIFICACIÓ DE LA XARXA ÒPTIMA3.2. DENSITATS ORIENTATIVES3.3.CARACTERÍSTIQUES CONSTRUCTIVES

4.SITUACIÓ ACTUAL.4.1.TIPUS DEL VIAL

4.2.ESTAT DE MANTENIMENT DEL VIAL5. CRITERIS TÈCNICS DE PRIORITZACIÓ.

íNDEX

Norma tècnic


4/16

Per tant, uns vials adequats (que permeten un trànsit segur i ràpid pcontribuïxen a reduir els temps d’accés a l’incendi, a més de milloprevenció i extinció per la zona. En la planificació de la prevencióclassifiquen en distints ordes en funció dels criteris que s’exposen Classificar la xarxa viària òptima ésnecessari, per a prioritzar i definir lesactuacions a realitzar amb l’objectiude racionalitzar les inversions, pelfet que hi ha una àmplia xarxa viària(segons zones). Esta norma tècnicapretén homogeneïtzar els criteris pera establir una xarxa viària òptima deprevenció i extinció d’incendis forestalsi definir els criteris mínims que hade complir, considerant en tot cas lamultifuncionalidad dels vials, especialment quant a les característipriorització.

L’accés a les zones forestals condiciona en gran manera la possibparticular, la xarxa viària complix dos objectius fonamentals contr

• Prèviament a l’emergència, possibiliten i faciliten la vigilàn• Una vegada generada l’emergència (incendi forestal), faci

mitjans d’extinció terrestres, que davall certes condicions mmitjans amb capacitat d’intervenció.

1.INTRODUCCIÓ

2.CLASSIFICACIÓ DELS VIALSLa classificació dels vials permet:

• Conéixer l’estat i les característiques dels distints vials.• Definir les característiques òptimes que han de complir.• Determinar prioritats d’actuació.

Amb estos objectius s’establixen dos classificacions, l’una per a dper a definir la situació òptima desitjable.

1


5/16

Un vial classi cat d’orde 1 per la seua importància per a la prevenció i ex nció d’incendisforestals, en una situació inicial pot ser:Tipus 0, pus 1, pus 2, pus 3 o pus X, segons si complix, actualment, les condicionsconstruc ves que corresponen a un vial d’orde 0, 1, 2, 3 o pus X, quan no complix ni

les caracterís ques d’un orde 3.Quan el pus siga igual o menor que l’orde del vial, signi ca que s’han aconseguit lescaracterís ques òp mes d’eixe vial.

SITUACIÓ ÒPTIMA SITUACIÓ ACTUALOrde 0 Tipus 0Orde 1 Tipus 1

Orde 2 Tipus 2Orde 3 Tipus 3

Tipus X

2

EXEMPLE

Un vial d’orde 1 té major importànciaquant a comunicació que un viald’orde 3, sent el vial d’orde 2 unasituació intermèdia. Els vials d’orde0 són fonamentalment carreteres,autopistes i autovies. Es representenamb el color groc.

ORDE

Els ordes 1,2 i 3 corresponen amb els coloverd, respectivament.

La definició de tipus reflectix laactual del vial. Així com cadaté definides unes característiconstructives pròpies, el tipus la similitud de l’estat actual d’urespecte a eixes característiques

Els tipus 1, 2 i 3 corresponen amb els colors roig, blau i verd respectivamel color blau celeste i el tipus SD (sense determinar) amb el color marró

TIPUS


6/16

3

La definició de la situació òptima permet definir i planificar les ac

dels vials. En este sentit, basat en la bibliografia tècnica existent, s’vials en quatre ordes definits d’acord amb els criteris següents:

3. XARXA VIÀRIA ÒPTIMA

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALSORDE 0 ORDE 1 ORDE 2 ORDE 3

Longitud de viatge

Gran longitud de viatgeLongitud de viatge

mitjana.Escasa longitud de viatge

o vial sense eixidaÀmbit per al qual el vial es considera d’importància per a la prevenc

Sensetranscendènciaforestal, són mersconnectors.

Amb transcendènciaforestal o sense,intermunicipals oàmbit superior.

Comuniquen zonesforestals intermunicipalsi/o municipals de granentitat

Donen accés a paratgeslocals.

Es corresponen ambAutopistes, autoviesi carreteres.

Carreteresassimilables a viesforestals per circularper terreny forestal.

Pistes d’accés i recorregutper zones forestals.

Pistes sense eixida i/ode curt recorregut i/oque donen servici a unareduïda àrea forestal(orientatiu: zones menorsde 100 ha).

En cas d’emergència per incendi forestal sónVials de mobilitati distribució demitjans en l’àmbitde demarcació osuperior.

Distribuïdor demitjans en l’àmbitcomarcal.

Distribuïdor de mitjans enl’àmbit municipal.

Accés a zones moltconcretes del terrenyforestal i abastimentd’aigua per mitjansterrestres i aerisd’extinció.

3.1. CLASSIFICACIÓ DE LA XARXA VIÀRIA ÒPTIMA


7/16

4

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALSORDE 0 ORDE 1 ORDE 2 ORDE 3

Funció principal que els caracteritzaVies decomunicacióràpida. Són viesde comunicacióentre els vials querealment tinguenfunció per a laprevenció i extinció.

Vies de trànsit ràpidesper zones forestals.Accés a zonesforestals des delsmunicipis i la xarxabàsica de circulació,quan contribuïsca alabors de prevenció iextinció.

Distribució dels mitjansa partir de vials del seumateix orde o superior(orde 1). Accés a massesforestals d’una certasuperfície en l’àmbit dedemarcació (com a criteriorientatiu, zones majorsde 500 ha contínues deterreny forestal.

Accés a zones concretes.Accés a zones forestalsd’àmbit reduït (perexemple, recorregutscirculars), a observatorisforestals o punts d’aiguao ramals cegos

Fte: Vélez, R., 2000. La defensa contra incendio.

1 2

3.2. DENSITATS ORIENTATIVES

km/100 ha Orde 1 Orde 2 Orde 3

Molt denses 0,5 2Denses 0,25 1Poc denses 0,125 0,5

Ortofoto 1. Zona amb alta densitat de pistes. Ortofoto 2. Zona amb bagroc apareixen els vials pertanyents a la xarxa òptima.


8/16

5

Les característiques constructives mínimes que han de complir els assegurar el pas dels vehicles autobomba d’extinció d’incendis for

CARACTERÍSTIQUES CONSTRUCTIVES MÍNIMEAmplària del vial 3 metres + sobreamples en trams corbsAlçària lliure del vial4,5 metres lliures d’obstaclesRadi mínim Radi de l’eix de com a mínim 9 metresCanvi de sentit Al final del vial en el cas que no tinga eixidaPeralts Entre el 1%-2% de pendent

Exemples de pistes, amb diferents tipus de firmes,que compli

Pistes que no complixen els criteris mínims (amplària menor deinferior a 4,5 m)

3.3. CARACTERÍSTIQUES CONSTRUCTIVES MÍNIMES


9/16

6

Les característiques constructives òptimes que han de presentar elsviària òptima té com a objectius generals millorar la transitabilitat

en la mesura que es puga els temps d’accés (a un incendi y/o als de

3.4. CARACTERÍSTIQUES CONSTRUCTIVES ÒPTIMES

CARACTERÍSTIQUES CONSTRUCTIVES ÒPTIMORDE 1 ORDE 2 ORDE 3

Amplària del vial1 5,5 metres 4 metres 3,5 metresAlçària lliure del vial 4,5 metresRadi mínim de l’eix 9 metres

Apartadors2 No en calen, sil’amplària del vialés de 5,5 metres

Un cada 800 metres Un cada 1.000 men vials de més de 2quilòmetres

Canvi de sentit2 Cada 5.000metres

Un de cada tresapartadors serà un canvide sentit (cada 2.500metres).

Un de cada tresapartadors serà uncanvi de sentit (cada3.000 metres).

Capacitat portant 2.000 kg/m2

(en tot l’ample del vial)Rotonda final per avials sense eixida

Rotonda de 12,5 metres de radi

Pendent mitja del vial Entre un 12% i un 15%Ferms Estabilització de sòls Sobre el terreny

Drenatges transversals Canelles i pous Escorrancs3Drenatges longitudinals Cunetes (1 ó 2) NoFormigonatge puntual En zones de pendent amb processos erosius

1Es consideraran els sobreamples necessaris en els trams corbs (2,5 metr2Quant a apartadors i canvis de sentit, es tindrà en consideració la possibentre camins, de manera que puguen complir esta funció sense necessinfraestructures. A més de considerar que els canvis de sentit complixen3Franges ondulades que creuen en diagonal la plataforma del camí, desvde xaragalls.


10/16

Pista tractada amb estabilizants (orde 1 i 2) Sobre terreny natural (

Passos d’aigua (orde 1 i 2)

Tots els órdes

Distintes solucions de cuneta (orde 1 i 2)

Escorrancs (orde 3)

Exemples constructius òptims per a cada ordeFerms

Drenatges transversals

Drenatges longitudinals Formigonatge puntual

7


11/16

8

El carril de rodament quedarà dins d’unacorona circular de radi màxim de 12,5 m i

mínim de 5,3 m. A: amplària del vial.

RADIS MÍNIMS DELS TRAMS CORBS

A

A

R 5.3mR 12.5m

R A + 2 .5 m

Cas 1.La curvatura del vial imprealitzar el gir sense maniobra, si ho permet es pot habilitar una zontipus rotonda.

POSSIBILITAT DE GIRS EN TRAMS CORBS QUE NO CO


12/16

3.5m 3.5m8m

APARTADO R

A+B= 5.5m

A

B

9

Cas 2.S’aprofita l’existència d’un vpermet realitzar una senzilla mangir. En este cas convé que estiga se

DIMENSIONS I TIPOLOGIES D’APARTADORS I CANV

1

3.5m 3.5m

5 . 5

m

3 . 5

m

4m

APARTADOR

3.5m 3.5m8m

APARTADOR

APARTADO R

A+B+C= 5.5m

A

C

B

3

2


13/16

10

La caracterització de la situació actual dels vials ve definida tant perdel vial com pel seu estat de manteniment i especialment pels deno

La situació actual del vial es classifica d’acord amb les seues caraclassifica en:

4. SITUACIÓ ACTUAL

CLASSIFICACIÓ DE LA XARXA VIÀRIA D’ACORD AMB EL

Tipus 0Són aquells vials de la xarxa òptima que pel seu estat actual s’astiques definides per als vials d’orde 0

Tipus 1Són aquells vials de la xarxa òptima que pel seu estat actual s’astiques definides per als vials d’orde 1.



Tipus XSón aquells vials de la xarxa òptima que pel seu estat actual no cques mínimes establides per als vials de la xarxa òptima.

Orde 1per la seua importància per a la prevenció

i extinció d’incendis, tipus 3 pel seu estat actual.

Orde 2 per la seua importància per a la pre

i extinció d’incendis,tipus 1 pel seu estat actual.

4.1. CLASSIFICACIÓ DE LA SITUACIÓ ACTUAL. TIPUS DEL VIAL


14/16

La situació actual de viabilitat del vial està condicionada no soconstructives, sinó també per l’estat de manteniment del mateix viaviabilitat, en particular pels denominats punts negres.

Punts o zones en què la transitabilitat dels mitjans d’extinció està per: corbes de radi reduït, vegetació que envaïx el vial, estrenyimdespreniments.

Estrenyiments puntuals

Vegetació envaïxel vial

Arreglament dedespreniments

Contenció de penyalar (despreniments)

11

PUNTS NEGRES

4.2. ESTAT DE MANTENIMENT DEL VIAL


15/16

12

Radi de gir reduït

Els objectius particulars segons els quals s’establixen els criteris de1. Assegurar la viabilitat dels vehicles autobomba.2. Millorar la viabilitat dels vehicles autobomba.3. Millorar la viabilitat dels mitjans d’extinció per mitjà de trams necessaris.4. Adaptar les característiques tècniques dels vials al que sl’orde assignat.

Tenint en compte estos objectius i la classificació dels vials en fd’orde 1, 2n vials d’orde 2 i 3r vials d’orde 3) els criteris tècnics

1r. Eliminació dels punts negres dels vials i realització dtrams d’aquells camins en què el seu estat dificulte en gravehicles.2n. Manteniment dels vials existents.3r. Execució d’aquells trams de nova obertura establits.4t. Millora de les característiques dels vials de la xarxa òpta allò que s’ha establit com a característiques òptimes d’a

Independentment dels criteris tècnics establits, evidentment les atambé determinades per altres factors a considerar en la decisió findisponibilitat de terrenys, cost de l’actuació, etc).

5. CRITERIS TÈCNICS DE PRIORITZACIÓ


16/16

Norma Tècnica Vials Forestals

Documents

Transcript of Norma Tècnica Vials Forestals