NORBERT ELIAS UNA PROPUESTA INTELLECTUAL

download NORBERT ELIAS UNA PROPUESTA INTELLECTUAL

If you can't read please download the document

  • date post

    23-Jun-2015
  • Category

    Education

  • view

    244
  • download

    4

Embed Size (px)

Transcript of NORBERT ELIAS UNA PROPUESTA INTELLECTUAL

  • 1. Papers 96/2 (complert)_Papers 05/04/11 09:00 Pgina 285Papers, 2011, 96/2 285-308 Norbert Elias. Una proposta dintellectual portrait vint anys desprs de la seva mort Jordi Collet-Sab Facultat dEducaci. Universitat de Vic jordi.collet@uvic.cat Rebut: 21-01-2010 Acceptat: 22-09-2010 Resum Lestiu de 1990 moria a Amsterdam un dels socilegs ms preeminents del segle XX, lale- many Norbert Elias. La seva vida i la seva obra, profundament imbricades, sn un reflex de la complexitat, de les llums i les ombres del segle passat. Amb aquesta proposta de retrat intellectual pretenem per una banda commemorar lefemride dels 20 anys de la mort dun socileg poc reconegut i poc emprat. I daltra banda, oferir una introducci a un personatge i una obra que, per la seva magnitud i originalitat, mereixen estar entre les ms rellevants de la sociologia. Com a fil conductor de larticle proposem una combinaci de llocs fsics i simblics que van marcar la seva trajectria. Paraules clau: teoria sociolgica; Max Weber; Karl Mannheim; Sigmund Freud; nazisme; histria del pensament sociolgic. Abstract: Norbert Elias: a proposed intellectual portrait for the twentieth anniversary of his passing (1990-2010) In the summer of 1990, one of the most eminent sociologists of the 20th century, the German Norbert Elias, died in Amsterdam. His profoundly interwoven life and work are a reflection of the complexity the light and shade of the last century. With this proposed intellec- tual portrait, taking the opportunity of the twentieth anniversary of his death, we attempt offer an introductory guide to a figure and a body of work which, because of its magnitude and originality, undoubtedly deserves to be considered among the most important in sociology. As the thread running through this portrait, we propose a combination of the physical and sym- bolic places, spaces and people, events and connections that marked a long life and academic career which was little known and largely unrecognised until his later years. It is a career which undoubtedly constitutes one of the most outstanding and attractive legacies that the sociology of the last century has passed on to new generations of social science researchers. Key words: sociological theory; Max Weber; Karl Mannheim; Sigmund Freud; nazism; history of sociological thought.

2. Papers 96/2 (complert)_Papers 05/04/11 09:00 Pgina 286 286 Papers, 2011, 96/2 Jordi Collet-SabSumari 1. Breslau. Els origens 5. Anglaterra: lexili definitiu2. Heidelberg. La influncia dels Weber ii la influncia de Sigmund FreudKarl Mannheim6. Alemanya, Holanda i el final de la vida3. Frankfurt i el nazismeBibliografia4. Pars i el primer exili 1. Breslau. Els orgens Si, al llarg del segle XX, hi ha hagut un autor vinculat a la cincies socials a qui el dest semblava que li havia destinat lostracisme per consigna, aquest ha estat Norbert Elias. Fins i tot la mort li sobrevingu en un mal dia per al record i lalabana: el dimecres 1 dagost de 1990 moria a Amsterdam als noranta-tres anys. Elias va nixer a Breslau (en aquells moments, Alemanya, i en aquests moments, Wroclaw, Polnia) el 22 de juny de 1897 en el si duna famlia jueva, burgesa i alemanya. Com recorda lautor el meu pare era molt alemany, molt prussi (Elias, 1991: 17). Hermann Elias era propietari duna petita inds- tria txtil i la seva mare, Sophi, una dona adaptada al model tradicional de diferncia harmoniosa (Elias, 1991:17) de rols i encarregada de portar la casa i les relacions socials. De tots dos, a qui dedica la seva obra ms coneguda El pro- ceso de la civilizacin (Elias, 1987), i dun ambient social estable i ontolgica- ment sense escletxes proper a lantic rgim, Elias en treu unes forces i una tena- citat que, al llarg de la vida, haur desprmer a fons. Com ell mateix comenta (Elias, 1991: 23): s per aquest gran sentiment de seguretat que vaig viure al llarg de la meva infantesa que explico la meva perseverana ms tard, en lpoca en qu escri- via llibres i ning no em feia cas [] Tenia una intuci que tot aniria b al final, i atribueixo aquesta intuci al gran sentiment de seguretat del qual vaig gau- dir com a fill nic grcies a lamor dels meus pares. Com a membre duna famlia jueva a lAlemanya de principis de segle XX, Elias s preguntat per les discriminacions, el racisme i la inseguretat. Ell res- pon amb una reflexi que tamb incorpora a la seva obra sobre la reinterpre- taci del passat (Elias, 1991: 22): Quan penso que vaig viure, des de principis de segle XX, lonada creixent dan- tisemitisme, em sembla increble. En aquells moments, ens diem, aix (el racisme i la discriminaci als jueus) no pot pas passar a Alemanya. Jo em sen- tia plenament segur, malgrat que sembli increble vist des de la perspectiva actual.Aquestes declaracions no deixen de ser impressionants sabent com es va desenvolupar la histria, i ms quan la seva mare mor al camp de concentra- 3. Papers 96/2 (complert)_Papers 05/04/11 09:00 Pgina 287 Norbert Elias. Intellectual portait vint anys desprs de la seva mort Papers, 2011, 96/2 287 ci dAuschwitz aproximadament lany 1941. Per entendre fins a quin punt tenen poder les representacions socials en lactuaci de les persones, Elias recor- da emocionat que els seus pares, en una visita que feren a Elias a Londres un any abans de la mort daquests, encara li preguntaven a Norbert per quins set sous shavien de quedar a Anglaterra si no hi coneixien ning i per qu havien de tenir por dels nazis, si ells no havien fet mai cap mal. Elias incorpora tota aquesta experincia i aquests records a la seva teoria quan recorda que no es poden analitzar duna manera ingnua les poques passades des de la perspec- tiva actual. Com ell mateix diu (Elias, 1991: 69), entendre que, en aquells moments, els jueus alemanys tenien una conscincia collectiva damenaa no s ms que una projecci a posteriori.El servei militar dElias i la seva participaci en la Primera Guerra Mundial com a soldat (1914-1919), un soldat que no viu gens la guerra com a prpia sin com a imposada, acaben amb la seguretat ontolgica manifestada durant la infantesa i la primera joventut de lautor alemany. El mn social ha canviat i ell tamb. Tal com ens recorda (Elias, 1991: 41): La ruptura fou considerable. Tot havia canviat per a mi i jo tamb havia can- viat. I aquest tema em recorda el rol central que ha ocupat en canvi en el meu pensament i que podria anar lligat a aquesta experincia.No deixa de ser curis el fet que aquesta experincia de la Primera Guerra Mundial com a trencadora de les grans seguretats ontolgiques prpies de lan- tic rgim tamb sigui un punt dinflexi clau en la vida i lobra dun altre dels grans socilegs del segle XX, Alfred Schtz. Si Elias descriu lestranyesa que sent i el seu retorn a casa desprs de la guerra a partir del concepte de canvi, Schtz categoritza lexperincia daquest retorn a la Viena natal desprs de lar- mistici del dia 1 de novembre de 1918 a partir del concepte destranger. En els seus textos El foraster i El retorn a casa (Schtz, 1974), hi exposa, a nivell sociolgic, la seva experincia de desarrelament, destranyesa i destrangeria provocada per la tornada a una ciutat diferent duna persona diferent (ms tard elaborar el concepte dalternaci), aix com dautoengany per un enyo- rament de quelcom, el seu jo passat i la seva Viena passada, que ja no existeix.Pel que fa a litinerari acadmic dElias, s interessant destacar-ne, en pri- mer lloc, que rep ensenyament a casa seva per part dinstitutrius fins als sis anys, que s quan entra a lescola. All, com a bon alumne, sinteressa pel francs i per la filosofia i al cap duns quants anys entra a formar part de la Societat Annima de Filosofia, molt influda per Kant. s en el marc daquest grup que Elias decideix estudiar filosofia a ms de medicina, que era litinerari marcat. Com comenta Blomert (2002), la influncia daquesta societat destudi filos- fic podria ser important, en haver-li proporcionat una visi alternativa de Kant a la que, posteriorment, li imposar el seu director de tesi, Richard Hningswald a Breslau. Medicina pel desig familiar i filosofia per vocaci prpia. Com expli- cita sovint Elias, la seva formaci en medicina va tenir una gran influncia en el seu pensament i sempre fou molt crtic amb les distincions radicals entre natu- 4. Papers 96/2 (complert)_Papers 05/04/11 09:00 Pgina 288 288 Papers, 2011, 96/2Jordi Collet-Sab ralesa i cultura i amb el recel de la sociologia a treballar en una perspectiva en qu quedessin integrats els aspectes biolgics de la persona com a base per al seu desenvolupament social. Com es comenta a la introducci dun dels seus llibres, Elias (1994) s molt crtic amb els dualismes que sovint estructuren els debats terics i metodolgics en sociologia: Elias transciende los dualismos tradicionales naturaleza/cultura y estructu- ra/cultura sumergindolos en la corriente de continuidad de la evolucin de la especie humana a travs del desarrollo de sociedades humanas con un nivel de integracin por derecho propio.La medicina, per, dura fins que t la diplomatura i desprs se centra en la filosofia. Mentre encara s a Breslau, passa un semestre a Heidelberg per escoltar Karl Jaspers (1919) i un altre a Friburg per anar a un seminari dEdmund Husserl sobre Goethe (1920). Desprs, inicia, amb el seu director de tesi, el neokanti Richard Hningswald, una dissertaci que es convertir en la seva tesi doctoral (1924), titulada Idea i individu: Un estudi crtic sobre el concepte de la histria. El que interessa a Elias s el lloc i el paper de lindividu en la histria, partint de la sospita que li produeix la idea de lhome allat com a subjecte tradicional del coneixement. Segons Korte (2002), les preguntes i els debats amb Hningswald versen sobre com sorgeixen les idees en el curs de la histria, quines sn les raons per les quals els grecs veien i sentien la natu- ra de manera diferent dels romntics, per qu una persona primitiva consi- dera un arbre com una entitat espiritual i nosaltres no, etc. Aquest tipus de preguntes lacompan