NO A LA CRIMINALITZACIÓ DE LES IDEES LLIBERTAT PRESOS ... · tribus urbanes realitzen al sistema...

15
JA N’HI HA PROU DE MUNTATGES POLICÍACS Q uatre com p an y s estan p resos NO A LA CRIMINALITZACIÓ DE LES IDEES LLIBERTAT PRESOS LLIBERTARIS PROU REPRESSIÓ! PROU MUNTATGES!

Transcript of NO A LA CRIMINALITZACIÓ DE LES IDEES LLIBERTAT PRESOS ... · tribus urbanes realitzen al sistema...

Page 1: NO A LA CRIMINALITZACIÓ DE LES IDEES LLIBERTAT PRESOS ... · tribus urbanes realitzen al sistema serà emmarcat ràpidament dins d’aquesta catalogació de terrorisme que contempla

J A N ’ H I H A P R O U D E M U N T A T G E S P O L I C Í A C SQ u a t r e c o m p a n y s e s t a n p r e s o s

NO A LA CRIMINALITZACIÓ DE LES IDEES

LLIBERTAT PRESOS LLIBERTARISPROU REPRESSIÓ! PROU MUNTATGES!

Page 2: NO A LA CRIMINALITZACIÓ DE LES IDEES LLIBERTAT PRESOS ... · tribus urbanes realitzen al sistema serà emmarcat ràpidament dins d’aquesta catalogació de terrorisme que contempla

Quatre joves porten una pila de dies tancatsa la presó de Picassent, acusats deterrorisme. Després d’una manifestació ambla que grups de joves en contestaven altrad’extrema dreta, i del desallotjament policíaci violent d’una casa okupada al carrer de laRegna, els quatre van ser detinguts,escorcollats els domicilis i empresonats.

El jutjat d’Instrucció núm. 2 de Valènciainstrueix el sumari, secretíssim, i es parla depenes que oscil·len entre els 10 i els 14anys de presó. Els càrrecs: associacióil·lícita i terrorisme. Bona nit i tapa’t!

Ben cert que les últimes reformes delCodi Penal, sobretot en el seu article 577,apunten sospitoses novetats que tendeixena enfortir la lluita contra el terrorisme i talefecte afegeixen al terrorisme tout court allòque abans es deia «terrorisme de baixaintensitat», «terrorisme de kale borroka». Nosabem exactament els criteris que permetenparlar de terrorisme també en el segon cas i,encara que s’entén el propòsit, són més quediscutibles els seus riscos, perquè el quesabem, i el deduïm pel que hem vistprecisament aquests dies a València, ésque qualsevol fet que tingui a veure amb lacrítica que les ben o mal anomenadestribus urbanes realitzen al sistema seràemmarcat ràpidament dins d’aquestacatalogació de terrorisme que contempla elCodi Penal.

Així doncs, qualsevol actitud dedissensió, qualsevol actitud que posi enqüestió la versió feliç i oficialitzada d’aquestsistema, serà posada en la picota, primerpel legislador i més tard, des d’unacomplicitat amb ell, que en el cas delsquatre detinguts és més que eloqüent, peljutge encarregat de l’assumpte. Es produeixd’aquesta manera una estigmatització deldiscrepant, ja que la seva discrepància noés l’oficialitzada a través dels mètodes delluita que tradicionalment es venienacceptant en les democràcies modernes,sinó que, conscients que la seva veu no esdeixa sentir, que és inútil (donada ladesproporció de mitjans) qualsevol pretensió

reivindicativa, aqueixos discrepants tractend’anivellar les seves limitades capacitatsdifusores amb mitjans imaginatius. I encaramés: aquella estigmatització s’expèn tambéals qui comparteixen o simpatitzen amb unadeterminada visió ideològica incompatibleamb els valors dominants.

És a dir: que els quatre joves estandetinguts i a les portes en podem estarvostès i nosaltres amb tot just mostraralguna proximitat amb els encausats, o lapolicia i el delegat del Govern sospitin algunindici d’aqueixa proximitat.

I sobre l’acusació de terrorisme quepenja sobre els detinguts: quina barbaritat!,quina passada que s’ha fotut el senyor jutgeinstructor del cas! Els actes terroristes,segons el Codi Penal, són aquells que volensubvertir l’ordre constitucional, acabar ambla pau pública, dinamitar els fonaments del’Estat.

Però, i per aquella reforma de l’art. 577del Codi Penal, qualsevol nímia alteració del’ordre urbà, qualsevol, serà considerada unacte terrorista. La llei que regula elscatalogats com actes terroristes apareix coma una excepció (per exemple, per frenar lakale borroka), però quan es tracta decastigar les propostes d’alguns col·lectiusurbans com l’okupa, aqueixa excepcionalitates generalitza i tot, sense cap excepció,entra en el sac del terrorisme.

Després, hi arriba un jutge simpatitzantamb la part legisladora i converteix aquellaexcepcionalitat en la cosa més natural delmón i aplicable a qualsevol fill de veí quecanti les veritats del porquer als poderosos.

Però no trivialitzem. Ara mateix hi ha a lapresó quatre joves okupes, acusats deterrorisme. La indefensió en la que es veuensotmesos és inadmissible en un Estat ques’autoproclama de dret. Les garantiesconstitucionals brillen per la seva absència.La presumpció d’innocència se l’ha saltat eljutge proclamant càrrecs de terrorisme ipenes que poden oscil·lar entre els 10 i els14 anys de presó. Les proves són dèbils enextrem.

VALÈNCIA: ELS OKUPES DETINGUTS,L’OPORTUNISME POLÍTIC I LA LLEI

Page 3: NO A LA CRIMINALITZACIÓ DE LES IDEES LLIBERTAT PRESOS ... · tribus urbanes realitzen al sistema serà emmarcat ràpidament dins d’aquesta catalogació de terrorisme que contempla

Si això és així, entre altres irregularitatsque envolten la detenció i posteriorempresonament dels joves, com podràmantenir l’Audiència Nacional lesacusacions i la petició de penes que es fandes del Jutjat d’Instrucció núm. 2 deValència? Perquè si aqueix jutge en mantéels càrrecs, la causa passarà a l’AudiènciaNacional. I ens consta que no és la primeravegada que aqueixa instància li torna elspapers per haver-se’n excedit en lesdecisions. Esperem que finalment s’imposiel seny i les coses quedin en el seu justpunt, un punt que ha de reconèixer-se,d’antuvi, en el respecte a les garanties queel procés seguit contra els quatre jovesexigeix i, és clar, la correspondènciaimprescindible entre càrrecs imputats ipenes sol·licitades pels mateixos.

I encara altra cosa: tot aquest afer esdóna en un context polític complex. Elgovern del PP està en hores baixes i moltaculpa de tot això la té la inseguretatciutadana que es viu, sobretot, a la ciutat deValència.

Successius fracassos en la seva políticacontra la delinqüència ha provocat crítiquesmediàtiques, de l’oposició i de la pròpiaciutadania. Alhora, hi ha un recent candidatdel seu partit a la presidència de laGeneralitat, Francisco Camps (que abans va

ser delegat del Govern i algunaresponsabilitat hi tindrà) i un nou delegat delGovern, Juan Cotino, que abans va serdirector general de la Policia (i també tindràresponsabilitat en l’estat de coses). Això i laproximitat de les eleccions feien que el PPnecessités d’un cop d’efecte percontrarestar aquelles crítiques i exalçar-ne,de passada, la gestió fins ara fallida en lesàrees que comentem.

Per tot això, pensem que ha hagut en ladetenció dels quatre joves okupes unoportunisme menyspreable per part delPartit Popular i alhora, i ja van no sabemquantes, la criminalització dels movimentsque, com l’okupa, es mouen en el territori dela contestació justa i coherent contra lesinjustícies i les arbitrarietats del sistema.

Esperem i exigim, doncs, que els quatrejoves siguin alliberats i que la instrucció delcas, si és que continua oberta per decisiójudicial, es faci ajustada a dret i es respectinles totals garanties que ningú no pot furtar,sota cap excusa, als detinguts.

Magdalena López,Ernest García,

Javier de Lucas,Alfons Cervera,

Josep-Vicent Marquès, Rafa Xambó iAna Poyatos

JA N’HI HA PROU DE MUNTATGESPOLICÍACS I JUDICIALS

LLIBERTAT PER A IVAN, ISAAC,JORDI I PASKY

Page 4: NO A LA CRIMINALITZACIÓ DE LES IDEES LLIBERTAT PRESOS ... · tribus urbanes realitzen al sistema serà emmarcat ràpidament dins d’aquesta catalogació de terrorisme que contempla

El nostre planeta necessita reduir de formadràstica la contaminació que generen elspaïsos industrialitzats. Molts en saben que novan a aconseguir-lo, malgrat els acords signatsal respecte, o ni tan sols el n’intenten. És moltmillor pagar per encolomar-li un percentatge decontaminació a qui pugui fer-ne els deures o apaïsos en vies de desenvolupament on elscontrols són més permissius. Tenim el mercatde gasos contaminants davant del nas i talvegada calgui tapar-se’l per comprendre el quepot venir.

El Protocol de Kioto que van decidir deratificar els països més desenvolupats del món–EUA, la nació més contaminant del planeta,va decidir de sortir-se’n tement greus perjudiciseconòmics– fixa un objectiu global de reducciód’un 8% dels sis gasos que conformen l’efectehivernacle (especialment el diòxid de carbóCO2) per al període 2008 2012 a la UnióEuropea. Se’n prenen com a base lesemissions produïdes en 1990.

Aquest acord permet al Regne d’Espanyacontaminar al final d’aqueix període un 15%més del que ho feia en les emissionscomputades en l’«any base», ja que en fer elcàlcul es va tenir en compte el desfasamentindustrial i les previsions de desenvolupamentde l’Estat on ens ha tocat viure. Aquest«privilegi» de major contaminació només l’éspermès a altres quatre Estats més de la UnióEuropea: Irlanda, Portugal, Grècia i Suècia.

El problema ha arribat quan, segons lesúltimes dades oficials referides a 2000, lamajoria de països no només no en redueixenles emissions de gasos contaminants, sinó queles augmenten. El Regne d’Espanya, amb un26,2% d’increment en l’indicador que marca elsprogressos (un 33% en termes bruts), ésl’Estat on més ha crescut l’emissió de gasosperillosos.

Quant als objectius les previsions són quela desviació, i no només pel que fa al Regned’Espanya, augmenti i pocs Estats importantscompleixin l’acordat. Quina solució hanpensat? Doncs no és cap altra que gratar-se labutxaca i pagar per contaminar més delpermès..., potser poc ètic, però molt ajustat ales lleis del mercat i de la globalització.

Per il·lustrar a la perfecció la importànciadel tema, n’hi ha prou dient que els expertscalculen que el cost de l’aplicació del Protocolde Kioto costarà a l’Estat espanyol uns 1.600milions d’euros anuals (el 0,1% del PIB). Elsempresaris no estan disposats a haver de«carregar el mort».

La compravenda d’excedents d’emissionscontaminants no es farà únicament entreEstats. Seran les empreses (i al Regned’Espanya és possible que també en l’àmbit deles comunitats autònomes) les que comerciïn inegociïn amb aquest delicat material.

La Unió Europea hauria d’aprovar abansde final de 2002 una directiva que reguliaquest comerç. Fins ara només existeix unesborrany i, segons els seus coneixedors,resulta tan polèmic que set dels quinze Estatscomunitaris n’han demanat l’ajornament.L’Estat espanyol, per qüestions d’imatge, jaque en dirigeix la redacció, s’hi sumarà ambtota probabilitat quan acabi el semestre dePresidència europea. Els empresaris d’aquíaixí ho han demanat al Govern, mitjançant laCEOE.

Però, com sempre, els negocis van aldavant de la política. El Regne Unit aspira queLondres sigui la «Borsa mundial» dels dretsd’emissió de gasos contaminants. Termes delmercat borsari tradicional com ara «bonsescombraries» o «opcions de futur» en tindranl’equivalència real en el perillós món del’hexafluorur de sofre (SF6), de l’òxid nitrós(N2O) o del més famós CO2, tres de lesemissions amb les que es comerciarà.

De fet, l’abril va donar les primeres passesen l’Stock Exchange londinenc l’embrió del quepot ser el major mercat. Allà, en comptesd’accions, s’hi negocia amb paquets de tonesde contaminació, previsions de reduir-ne les jaexistents o les seves assignacions a païsosamb indústries incipients.

Heus aquí un exemple per a il·lustrar-lo.Prop de mig centenar de grans empreses(Shell, BP o British Airways, entre elles) ja hanparticipat en una subhasta amb el Governbritànic en la que s’han compromès a reduir-neles emissions en quatre milions de tonesequivalents de CO2, a canvi d’uns 61 euros per

L’EMISSIÓ DE GASOS COTITZA EN BORSA

En silenci, de puntetes, gairebé per la porta falsa. Un nou mercat està emergent als 15països de la Unió Europea: la contaminació com a font d’especulació, riquesa icomerç. Les empreses i alguns Estats es preparen per a treure profit. Estan en jocmolts de diners i, el que és pitjor, la salut i la vida de milions de persones.

Page 5: NO A LA CRIMINALITZACIÓ DE LES IDEES LLIBERTAT PRESOS ... · tribus urbanes realitzen al sistema serà emmarcat ràpidament dins d’aquesta catalogació de terrorisme que contempla

tona. A partir d’aquí, aquestes empreses japoden fer compravenda amb aquests dretsd’emissió enfront d’altres companyies.

Aquestes grans empreses seran seguidesper milers d’empreses més petites que escomprometen a rebaixar-ne les emissions delssis tipus de gasos queformen l’efectehivernacle a canvi dereduccions en lestributacions fiscalsrelacionades amb elmedi ambient.

L’equilibri de totaquest mercat pot sermolt difícil, alhora quemolt important per al’economia dels païsosafectats. Al Regned’Espanya, els càlculsd’alguns expertsmembres del ConsellNacional del Clima –unòrgan consultiu, presiditpel «nostre» ministreJaume Matas–especulen sobre un preu d’entre 20 i 30 eurosper cada tona inclosa en els drets d’emissions.El Govern està obligat a repartir entre cadainstal·lació industrial les emissions totals que elProtocol de Kioto concedeix a l’Estat espanyol.I és aquí on neix el nou negoci.

El repartiment ha d’estar decidit per a junyde 2004. El «comerç d’emissions» s’iniciarà l’1de gener de l’any següent. Ningú no sap coml’Executiu pensa «repartir el pastís», si ho faràper sectors, per cada instal·lació de formaindividualitzada, per comunitats autònomes,etc.

Les especulacions que queden obertes enpossibiliten els exemples pràctics. Si unaempresa té unes instal·lacions velles i moltcontaminants en una comunitat i altracompanyia posseeix una fàbrica més modernaque produeix el mateix material, és moltprovable que a l’empresari més «contaminant»li interessi vendre el seu permís d’emissió deCO2 a la competència. Amb els beneficis potfinançar la construcció de noves instal·lacionsa altre Estat més permissiu, o canviar-se aaltra comunitat amb major marge de maniobrapel que fa a la contaminació.

El mateix Protocol de Kioto estableix unseguit de «trucs» que poden ser usats pels

Estats per donar la impressió que intoxiquenmenys l’atmosfera i, de passada, quadrar-neels comptes.

El més important és l’anomenat efecteclaveguera. Cada Estat té la possibilitat dedescomptar-se percentatges de contaminació

en funció delrepoblament de boscoso de l’increment delsconreus d’algunsproductes. Aquestsfaran de «clavegueres»de CO2, encara quecap estudi científicseriós no hagidemostrat en quinaquantia redueixen lacontaminació. ElRegne d’Espanya jas’ha posat les piles i elPla Forestal Nacionalpreveu la plantació de500 milions d’arbres enles properes tresdècades; així podràdescomptar-se 55

milions de tones de gasos.A més a més de la compravenda

d’emissions ja explicada, també està lapossibilitat de vendre tecnologies ecològiquesa tercers països i descomptar-se també unapart de les reduccions de contaminació que enpugui provocar. Per al còmput final compta tantsi aquestes vendes es produeixen a païsosque tenen compromisos de reducció de gasos,com si s’hi fa entre Estats obligats pel Protocolde Kioto.

Evidentment Londres no serà l’únic lloc ones doni aquest nou mercat, encara que potser-ne el més important. Poden obrir-se«borses nacionals» (els interessos de lescomunitats de l’Estat espanyol serveixen debon exemple si el repartiment es fa d’aquestaforma finalment) compatibles amb altres decaràcter internacional. A Europa, Holanda iDinamarca ja ha engegat projectes pilot.Canadà estudia fer quelcom de semblant.L’efecte hivernacle s’equipara així a lescotitzacions en noves tecnologies, al valor deles fusions de les constructores o a la bonasalut del mercat bancari. La contaminació ésun valor a l'alça.

José Morales

L’EMISSIÓ DE GASOS COTITZA EN BORSA

Page 6: NO A LA CRIMINALITZACIÓ DE LES IDEES LLIBERTAT PRESOS ... · tribus urbanes realitzen al sistema serà emmarcat ràpidament dins d’aquesta catalogació de terrorisme que contempla

ATUREM EL NEGOCIDE LA GUERRA!

Els atemptats de l’11 de setembre varen serl’excusa perfecta per a la intervenció militard’Estats Units a Afganistan, una guerra quees va començar a preparar molt abans delsatemptats. La guerra a Afganistan va tenirefectes devastadors per a la població civil,però no va aconseguir acabar amb la xarxaterrorista Al Quaeda. Un any després, ambmotiu de l’aniversari dels atemptats de lesTorres Bessones, Estats Units ha tornat aposar en marxa tota la seva maquinàriamilitar, diplomàtica i mediàtica per justificarun atac a Iraq; utilitzant l’excusa de laguerra global contra el terrorisme.

Denunciem que com en el casd’Afganistan, el govern d’Estats Units utilitzala lluita contra el terrorisme per amagar elsinteressos reals d’una intervenció militar aIraq. La intenció d’Estats Units és controlarels recursos petroliers de la zona i mantenirel poder de la seva indústria militar, quemanté forts lligams empresarials ambdirigents de l’administració Bush. EstatsUnits ha intentat sense èxit d’implicar Iraqen els atemptats de l’11 de setembre ipresentar-lo com una amenaça.

Però ara ja ha deixat clar que el retorndels inspectors de l’ONU no és condiciósuficient per evitar una intervenció militar iha promès repartir el pastís del petroliiraquià canvi del suport a la guerra.

Denunciem que un atac a Iraq tindriaconseqüències fatals sobre la sevapoblació.

Plataforma per la Democràcia i laGlobalització Social

ENDESA I XILEL’empresa espanyola Endesa, que té com amajors accionistes La Caixa i Caja Madrid,està duent a terme la construcció de la presahidroelèctrica de Ralco a la zona del riu Bio Bioen terres maputxe-pehuentxe (Xile), malgratque les famílies maputxe se’n vegin afectades ies neguin a permutar les seves terres d’acordamb el que estableix la Llei indígena del país(aprovada pel Parlament de Xile l’any 1994).

Aquest megaprojecte de set preseshidroelèctriques comporta, sens dubte, elgenocidi cultural vers el poble maputxe-pehuentxe, i una violació directa dels drets deles persones que viuen a l’Alto Bio Bio, aixícom la destrucció de milers d’hectàrees debosc d’una gran biodiversitat i de tot unecosistema.

L’octubre passat, va arribar a terres deRalco la Comisión de Hombres Buenos(designada pel govern xilè), comissió que téper objectiu fer una taxació econòmica de lesterres. És evident que es practica unaexpropiació encoberta i indeguda i que la Lleiindígena és del tot transgredida. I, per tant, lesdones que resisteixen s’oposaran quel’esmentada comissió entri a les seves terres.

Ens veiem obligats a assistir a la penosarealitat que per damunt dels drets humans delpoble indígena maputxe se sobreposin elsinteressos econòmics d’Endesa enconnivència dels Estats de Xile i d’Espanya. Ien aquest cas, encara resulta més greu, quanes dóna la paradoxa que Endesa és una deles patrocinadores del Fòrum 2004 de lesCultures a Barcelona.

En aquest sentit denunciem que el Fòrum2004 serveixi per rentar la imatge a empresescom Endesa, que mentre trepitgen els dretsd’un poble, a la vegada s’omplen la boca deparaules com cultura de pau, interculturalitat idrets humans.

Grup de Suport al Poble Maputxe

Page 7: NO A LA CRIMINALITZACIÓ DE LES IDEES LLIBERTAT PRESOS ... · tribus urbanes realitzen al sistema serà emmarcat ràpidament dins d’aquesta catalogació de terrorisme que contempla

El col·lectiu internacional AUMA (AcciónUrgente Mail Art) i el col·lectiu "Tarragona,Patrimoni de la Pau" han agermanat elsseus esforços contra la presència militar dela Marina dels EUA a l'illa de Vieques(Puerto Rico) i les maniobres dels vaixellsde guerra de l'OTAN a Tarragona.

Vieques és una illa de Puerto Ricoutilitzada per l'Armada dels EUA com acamp d'entrenament militar des de faseixanta anys; amb el resultat de terrenyscontaminats, una alta incidència de càncer iun denigrant subdesenvolupament entre lapoblació.

Tarragona, és, com sabeu, unabonica i antiga ciutat de la Mediterrània,declarada Patrimoni de la Humanitat perl'ONU. El Port de Tarragona i, per tant, laciutat, es veuen militaritzats per successivesestades de vaixells de guerra de la VI Flotadels EUA i de l'OTAN, malgrat les continuesprotestes i mostres de rebuig de diferentscol·lectius ciutadans.

Per aquest motiu, estem convocant totsels mail artistes, poetes visuals i qualsevolpersona que es vulgui solidaritzar ambaquesta causa per tal que enviïn els seustreballs creatius el més aviat possible, amb

la finalitat de sensibilitzar l'opinió públicamundial i exigir l'acabament immediat dequalsevol intervenció militar als llocsesmentats.

Amb el conjunt de treballs es farà unaexposició a la xarxa Internet, així com enespais físics de Tarragona i Vieques, que esdeterminaran en dates properes. Tambése'n farà arribar còpies a les autoritats icentres de poder dels països involucrats.

Característiques de les obres:Format: DIN A4.Data recepció de les obres: oberta.Tècnica lliure, però amb format bidimensional.Documentació a tots els participants i

informació actualitzada a Internet.Enviar els treballs a:AUMA/ Elías AdasmeCalle Georgetown 1009Urb. University GardensSan Juan, Puerto Rico 00927-4822

Per mes informació sobre la lluita contra lamilitarització de Vieques i de Tarragona:

http://www.geocities.com/adasme.geo/ArteCorreo/ViequesExpo.html

http://www.tinet.org/~tgnapau

NO A LA INTERVENCIÓ MILITARA VIEQUES I TARRAGONA!

Page 8: NO A LA CRIMINALITZACIÓ DE LES IDEES LLIBERTAT PRESOS ... · tribus urbanes realitzen al sistema serà emmarcat ràpidament dins d’aquesta catalogació de terrorisme que contempla

L’Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP), des dela seva fundació l’any 1902 a Barcelona, vadesenvolupar la seva tasca en col·laboracióamb els moviments populars d’arreu deCatalunya, obrint-se al debat i a la formaciódels treballadors, tot i no ser una entitat declasse.

La seva trajectòria està marcada per lapluralitat i el compromís amb les causes mésjustes, donant exemple del que havia de seruna associació cultural, de caire popular iprogressista, a través de les més variadescampanyes ciutadanes, per tal de millorar lescondicions de vida i la convivència social, ja siaa favor de les escoles públiques i laiques, del’alfabetització, de la pau contra el terrorisme ode la nacionalització del Liceu, per posar-neuns exemples.

Fins l’any 1939, l’AEP, a part de la sevaprojecció exterior, gaudí d’una intensa activitatinterior, mitjançant més d’una vintena deseccions, des de la de gimnàs i esports a lad’ensenyament d’idiomes –Esperanto, inclòs–,tot passant per la d’excursions i la de política ode literatura, en les quals participaren lesfigures més representatives del moment.

Després de la desfeta republicana, l’AEPfou clausurat, els seus socis perseguits i elsseus arxius, destruïts o dispersats, fins que, als

vols de 1977, es constituí el Centre deDocumentació Històrico-Social (CDHS), queserví de nucli perquè, l’any 1980, un grup desocis recuperés l’AEP, amb idèntica voluntatde pluralitat i progressisme que caracteritzà elfundat l’any 1902, tot i que les circumstànciespolítiques i culturals havien canviat moltd’aleshores ençà. Això no obstant, l’Ateneu, enaquesta segona etapa, ha deixat constància deles seves moltes activitats, com araexposicions, debats, conferències, excursionsculturals, publicacions, actes solidaris, etc.,que han culminat amb la recent edició d’Unahistòria de Barcelona (Ateneu EnciclopèdicPopular, 1902-1999), fruit de l’esforç derecerca de Ferran Aisa, que ha estat durantmolts anys president d’aquesta entitat i a quise li atorgà el Premi Ciutat de Barcelona 2000,per aquesta obra.

Enguany, quan s’acompleixen els 100 anysde la seva fundació, l’AEP es prepara per auna important celebració, on es farà palès nonomés el que ha estat la cultura popular acasa nostra, sinó també el que és en elpresent i el que hauria de ser a l’esdevenidor,per la qual cosa, com és natural, es comptaràamb totes les persones i institucions que s’hiinteressin.

Per la Comissió del Centenari, Gerard Jacas

C E N T E N A R I D E L ’ A T E N E UE N C I C L O P E D I C P O P U L A R

D E C L A R A C I Ó D E L E O N A R D P E L T I E RE N S O L I D A R I T A T A M B M U M I A A B U - J A M A L

Salut Germans i Germanes. Segueixo en solidaritat avui al costat vostre en suport per la llibertatde mon germà Mumia Abu-Jamal.

El preu que Mumia, i altres presos polítics i jo mateix estem pagant, són el resultat de lespolítiques racistes i colonials del Govern dels Estats Units i les corporacions multinacionals. Ellshan encausat i perseguit a tots els que han gosat a parlar contra les seves opressives igenocides polítiques. Nosaltres som ben conscients de la hipocresia d’una societat que reclamajustícia i llibertat per a tothom, alhora que desatén els seus ideals i les seves pròpies lleis perconsolidar poder a les mans d’uns pocs.

La pena de mort no serveix per a cap propòsit llevat del d’arrabassar altra vida. Ja sónmasses els que han estat portats a la mort sense ser culpables de res. La pena de mort no ésun fre, ni detén el crim. Que la pena de mort és racista és cosa ben coneguda. Assassinat ésassassinat tant si és comès per l’Estat o per un individu.

Nosaltres hem de seguir plegats i aprendre a treballar un al costat de l’altre, contral’opressió forçada sobre nosaltres pel nostre govern. La lluita per la justícia i la llibertat ha decontinuar. La lluita per salvar la vida de Mumia i per donar la paraula a tots els presos polítics hade continuar. No deixem que arrabassin la vida de Mumia!

De bell nou, continuo en solidaritat amb aquesta lluita.En l’Esperit de Cavall Foll...

Leonard Peltier

Page 9: NO A LA CRIMINALITZACIÓ DE LES IDEES LLIBERTAT PRESOS ... · tribus urbanes realitzen al sistema serà emmarcat ràpidament dins d’aquesta catalogació de terrorisme que contempla

Un home baixet amb poder és una paradoxade la natura. Putin pertany a aquesta estirpd’acomplexats sanguinaris de notablesprecedents: Stalin i Lenin, Hitler, Musolini iFranco... macabres curts de talla i ressentitsque van fer pagar a la humanitat la injustícianatural de tenir els peus penjant quans’asseuen en una cadira.

Ens hem d’imaginar Putin de petit, encaramés, compartint pupitre amb un companygrandolàs d’aqueixos que tant abunden aRússia. Cada pic que aquest li donés un copetcordial a l’espatlla, el nostre heroi segur quesortia estampat a la pissarra. És clar, caliavenjar-se, de forma que Putin va decidiraprendre dels pobles curts de talla lesanomenades arts marcials. Li hagués pogutagafar la dèria de fer transistors, però l’objectiuera mostrar-ne la grandesa humiliant a tots elsaltres; i, res millor, per aconseguir aquestpropòsit que obtenir el poder, primer com amembre del KGB i més tard, després d’aplicarla clau immobilitzadora al gegantbuidaampolles Ieltsin, arribar a ser Tsar detotes les rússies, bé, de les que quedaven,però això sí, ni una de menys.

Hem deixat per al final una dada mésesgarrifosa i definitiva: Putin no beu vodka,cosa que és molt pitjor que ser abstemi.

Amb ocasió de la guerra d’Afganistan elnou Tsar va desaprofitar una excel·lent ocasióper restar callat i va decidir d’incitar els EUA ala guerra, perquè es taquessin un cop més lesmans i de passada justificar la sang que hi vavessar a Txetxènia. Fou aleshores que vadeclarar que no fer la guerra per por als«danys col·laterals» era un error. El cost envides de la població civil ha de ser assumible ievitar melindros pacifistes.

En bona lògica, la «resolució» del segresten massa al teatre moscovita ha estatl’aplicació d’aquest principi d’acció bèl·lica. LaRaó d’Estat està sempre per damunt de la vidadels ciutadans. Ja amb ocasió del’enfonsament del submarí nuclear Kursk vaquedar patent que el fet prioritari no era salvarels 130 tripulants, sinó el secretisme militar il’orgull patri. No era consentidor que Putindeixés que fornits i alts marins suecs salvessinla tripulació russa. Abans morts que evitarl’aplicació del nanisme moral del nou Tsar.

I fa uns dies acabem de veure de bell noua escena, i mai millor dit, l’aplicació d’aquest

principi criminal. Tres dies per pensar i no hicaigueren que els efectes del gas secretcausarien més morts que els propis designiscriminals dels terroristes, però ja se sap,«danys col·laterals». Gran desplegamentmilitar i policíac, però els ciutadans rescatats,baldats, asfixiats, agonitzants, van haver deser transportats als hospitals amb autobusos itaxis. Als centres sanitaris els metges ni sabienni podien curar-los i, és clar, els familiarshavien de ser marginats i atropellats, erennoces sospitoses. Ha resultat patètic veurecom els malalts n’havien d’escriure els nomssobre papers i mostrar-los per la finestra perpoder comunicar-se amb les famílies. Elmenyspreu a la ciutadania ha quedat un copmés tràgicament de manifest. I, a més a més,els rescatadors devien d’estar contents queaquest estadista exagent del KGB comunistano els apliqués el principi estalinista en virtutdel qual, si l’enemic t’ha capturat i no t’hamatat és perquè hi has col·laborat, per tantmereixen anar a un camp de concentració.Stalin, sobre de gasejar-los els hagués fotut inhilo tempore al gulag.

Ha quedat clar, doncs, que els «danyscol·laterals» mai no poden impedir l’accióbèl·lica de l’Estat. I les potències occidentalshan aplaudit a corre-corrents la resolució manumilitari del conflicte com si tinguessincagarines, tot alabant Putin. No cal dir que escomparteix el principi bèl·lic i la interpretaciópositiva del tràgic balanç. Si per salvar a 800se sacrifiquen involuntàriament a 70, i perdefensar el secretisme militar posteriorment seprodueixen 130 víctimes més, el càlcul dedanys col·laterals és altament positiu.

Aquests còmputs ja comencen a sermoneda corrent. En la nostra televisió se’nspresenta un concurs en el que dels 80.000candidats en són triats 16, i a això sel’anomena «Operación Triunfo». Tremolantdeuen d’estar a Rússia que el concurs arribi ales seves pantalles televisives.

Putin ha estat força clar: «Els terroristes noaconseguiran posar-nos de genolls», ha ditsense cap rubor. És comprensible, perquè ellde genolls adquireix la talla d’un xampinyó;però alerta, perquè els xampinyons d’avui sónels fongs gegants i atòmics de demà.

Ignasi de Llorens

LA RAÓ D ’ESTAT A ESCENA

Page 10: NO A LA CRIMINALITZACIÓ DE LES IDEES LLIBERTAT PRESOS ... · tribus urbanes realitzen al sistema serà emmarcat ràpidament dins d’aquesta catalogació de terrorisme que contempla

El 30 d’octubre de 1956, Albert Camus vapronunciar un discurs en homenatge aSalvador de Madariaga organitzat pelGovern Republicà espanyol a l’exili[CAMUS, Albert: «El partido de la libertad»,en ¡España Libre! Júcar. Madrid, 1978. pp.107-114]. Hi elogiava la intel·ligència i elcaràcter de l’historiador enfront dels queestan mancats del segon alhora que feienun feble servei al primer: «La intel·ligènciasense caràcter és, en definitiva, molt pitjorque la molt ingènua imbecil·litat. La mancad’una ferma voluntat es lliura voluntàriamenta una doctrina implacable i d’aquesta formahem vist comparèixer aquesta espècia tanparticular en el nostre temps: l’intel·lectualdur, disposat a justificar tots els terrorismesen nom del més pur realisme.»

A l’intel·lectual dur del dogmatismerealista, a l’intel·lectual orgànic submís alsfets consumats (o als qui tenen la paella pelmànec), oposava Camus l’«intel·lectualferm», l’home lliure en lluita contra totimperialisme i injustícia, l’intel·lectualindependent, qui, en tant que «escriptor decombat», desmentia constantment leshipocresies de les democràcies ques’anomenaven lliures sense ser-ho idenunciava, sense descans, les servitudsdels polítics i dels escriptors orgànics.

L’intel·lectual crític, (i el simple ciutadàcrític) és necessari en les nostres societats,ja que «no existeix una autènticademocràcia sense un autèntic contrapodercrític» [Pierre BOURDIEU: Reflexiones paraservir a la resistencia contra la invasiónneoliberal. Anagrama. Barcelona, 1999. p.20]. Enfront dels intel·lectuals dogmàtics dela Realpolitik, mediatitzats i venuts alneoliberalisme, ens deia el recentmentdesaparegut Bourdieu: «citant a Karl Kraus,“entre dos mals, em nego a triar-ne elmenor”» (Ibid. p. 21).

Al seu judici, l’intel·lectual científic hauriade baixar de la torre d’ivori i emprar part delseu temps en desemmascarar l’intel·lectualmediàtic: «En aquesta lluita, el combatcontra els intel·lectuals mediàtics ésimportant. Pel que em concerneix, aqueixespersones no m’amoïnen, i no penso mai en

elles quan escric, però realitzen un paperextremadament important des del punt devista polític, i és desitjable que part delscientífics accepti de gastar-ne una mica detemps i d’energia, amb ànim militant, percontrarestar-ne la intervenció.» (Ibid. p. 80).

La capitulació incondicional de moltsintel·lectuals actuals al neoliberalisme ensha fet recordar aquests intel·lectualsmancats de pathos constructiu i críticd’Albert Camus o de Pierre Bourdieu,aquests intel·lectuals «realistes» que,defensant l’injust ordre establert, en capcosa ajuden a la posteritat, essent el seucaràcter conservador més mesquí i mésperjudicial al futur que la més ingènuaimbecil·litat.

Julián Rovira

DERIVA REACCIONÀRIA DEL’INTEL·LECTUAL MEDIÀTIC

Page 11: NO A LA CRIMINALITZACIÓ DE LES IDEES LLIBERTAT PRESOS ... · tribus urbanes realitzen al sistema serà emmarcat ràpidament dins d’aquesta catalogació de terrorisme que contempla

Segons el diari romanèsEvenimentul Zilei, Ion Cotescu,líder sindical de la fàbricad’automòbils tot terreny AROde Campulung, al centre deRomania, ha tingut unabrillant, o si més no esquitxant,idea per salvar l’empresa amenaçada defallida: elevar a la categoria de donantsd’esperma, per al banc d’una clínicad’inseminació artificial de Timisoara, a l’oestdel país, els cent obrers que fan feina a lafàbrica de cotxes. El banc de semen paga50 euros per aportació.

Cotescu pot ser molt bo per plantejarestratègies de masturbació directa (ui!,volíem dir acció directa), però sens dubte ésdolentíssim amb les matemàtiques. Senseser un perit en economia emergent, es potcalcular que, com a mínim dels mínims, unaempresa d’aquestes característiques iactivitat necessita d’uns sis milions d’euros(mil milions de pessetes d’abans) perremuntar el vol; això vol dir que cadascund’aquest cent obrers s’ha de fer 1.200prunes perquè la cosa rutlli. Si calculem unmàxim de sis palles al dia, més podiadanyar la qualitat del semen espremut, ensdóna un resultat agitador, i mai millor dit:més de sis mesos d’activitat onanistafrenètica a un ritme de sis remenadesdiàries.

És clar, Ion Cotescu ens diria que aixòno és res per a un herculi treballadorromanès de la indústria automobilística d’unpaís excomunista. I ha de ser així, ja que elpressupost de sis milions d’euros amb elque hem basat els nostres càlculs és, bensegur, molt magre i que l’empresa necessitacent vegades més... sis-centes capolades aldia o cinquanta anys, a triar pel bracer, unbracer amb uns braons d’acer, és innegable.

Rumiant, rumiant se’ns ha ocorregut unaidea que evidentment no pot competir ambla genialitat de Cotescu, però que sí que potcomplementar-la. I aquesta consisteix en lacreació d’un parc temàtic de la masturbació,Onanist Park, podria anomenar-se.Imagineu-vos la fàbrica de cotxesreconvertida en un centre d’oci basat en l’artde capolar-se-la: museu d’ormeigsmasturbatoris, exposició permanent,

cinema, jocs virtuals, classespràctiques, cicles deconferències, merchandise... iel plat fort, el que tothomespera veure: cent obrers nusde pèl a pèl trempats com asespelant-se-la furiosament en viu

i en directe. Suposo que a la fàbrica ARO deCampulung també treballaran dones, i comdemanar que elles també aportessin unapart del desitjat xerigot seria sense capmena de dubte massa, podrien coadjuvar enla comesa fent d’American Cheerleaders, jasabeu, aquelles animadores esportives en elmés pur estil ianqui: pompons al vent, ballssincronitzats, cançonetes encoratjadores,faldilles ínfimes, cames eixancades... i totsense bragues, que l’acordió no pot plegar-se, home! Crec que amb l’entrada que escobraria per accedir-hi i amb els quatresouvenirs que la penya hi compraria espodrien reduir els sis mesos de remenadaprevistos, sense minvar, això sí, la quantitatde litres de brama munyida. Però no hiconfio gaire, perquè això d’abaixar i apujarpells enganxa, i ben fàcil que els nostresherois romanesos acabin amb més calls queun yuppie fent l’hortet els caps de setmana.

Aquesta mateixa font de finançamentpodria servir per a la Diòcesi de Mallorcaque té el mateix deute que la fàbrica deTranssilvània, sis milions d’euros. Us figureuper un moment tots els capellans de l’illa,amb el bisbe Teodor Úbeda al capdavant,«provocant-se la pol·lució pel tocament deles pròpies parts sexuals» (Alcover-Molldixit) a la nau central de la Seu, totacompanyat pel virginal cant de la Sibil·la alritme d’un rap arravatat... N’hi ha res, demés ascètic, de més beatificant? Això sí queés mística del segle XXI i no neosufismeslaics contemporitzadors! A més a més,podria servir d’exquisida font d’inspiració pera la feina que nostre insigne artista MiquelBarceló ha de realitzar a la capella de SantPere de la Seu, i tant que sí!

Quin collons! Sí, grossos i ben plens!Nous vents obreristes circulen arreu; la

vaga salvatge reivindicada pels dirigentssindicals d’altre temps, s’ha vist substituïdaavui en dia per la pruna salvatge.

Sadoveanu Eminescu

MATAR-SE A PALLES PER L’EMPRESA

Page 12: NO A LA CRIMINALITZACIÓ DE LES IDEES LLIBERTAT PRESOS ... · tribus urbanes realitzen al sistema serà emmarcat ràpidament dins d’aquesta catalogació de terrorisme que contempla

L O C A L :Palau Reial, 9, 2on (Ciutat)

P E R M A N È N C I E S :De dilluns a divendresde 19 a 22 hores

T E L È F O N : ( 9 7 1 ) 7 1 9 1 0 2 F A X : ( 9 7 1 ) 7 1 6 3 9 1 E - M A I L :

[email protected] C O R R E S P O N D È N C I A :

Apartat de correus 156607080 Ciutat de MallorcaIlles Balears ATENEU LLIBERTARI ESTEL NEGRE

ANTI ©: Si t’interessa piratejar alguna cosa d’aquest butlletí, no te’ntallis! Això sí, no t’oblidis si és possible de citar-ne la font d’informació.

L’Ateneu Llibertari Estel Negre només es responsabilitza dels articlessense firma o dels signats expressament per aquest col·lectiu. Les altrescol·laboracions, personals o de grups, signades amb noms reals oficticis, són responsabilitat exclusiva dels seus autors.

LLEGEIX, AJUDA I DIFON EL BUTLLETÍ ESTEL NEGRE: Això que tens a lesmans no és cap objecte de consum. Si ja l’has llegit, no el llancis, passa’la algun o alguna col·lega. També us hi podeu subscriure per 12 númerosfent-nos arribar 6 € (o 12 € si voleu fer una subscripció de suport) inosaltres us enviarem el butlletí a ca vostra.

———————————————————————————————————

A S S E M B L E E SAteneu Llibertari Estel Negre: Dijous a les 20 hores a l’Ateneu———————————————————————————————————

CNT-AIT: Dimarts a les 20.30 hores a l ’Ateneu==============================================================U N A F O R M A D E C O L · L A B O R A REl Butlletí Estel Negre és obert a tothom. Desitgem i volem que tots i totes hi

col·laboreu amb articles, notícies, comentaris, dibuixos, etc.,i també en la seva distribució i difusió. Enrotlleu-vos-hi!

==============================================================A L T R A F O R M A D E C O L · L A B O R A RAmb aquest butlletí, i amb l’Ateneu en general, hi podeu col·laborar d’unaforma econòmica, imprescindible per al seu funcionament, ingressant les

quantitats que en vulgueu en el compte corrent de La Caixa número2100-0150-66-0103123620.

Sabem que aquestes retxes seran ben acollides,per la qual cosa us adonem les gràcies anticipades. Salut!

Page 13: NO A LA CRIMINALITZACIÓ DE LES IDEES LLIBERTAT PRESOS ... · tribus urbanes realitzen al sistema serà emmarcat ràpidament dins d’aquesta catalogació de terrorisme que contempla

Això és un pamflet. No és un llibre, ni unllibret, ni un quadern, ni un quadernet, és unpamflet. No pretén, ni de lluny, ser objectiu,ni crear consens. Les pretensions en sónmolt més elevades, doncs no entenemperquè hem de ser modests quan podemaspirar al màxim. Què és el màxim? Novolem tenir límits. No en sabem si els tenimo no, però precisament aqueixa no ésqüestió nostra, no DESITGEM tenir límits,volem desbordar-nos. Nosaltres ensimportem. Ens preocupem dels obstacles idels enemics en la mesura que ensimpedeixen de fer el que desitgem od’obtenir el que necessitem. Si no fan nosa,no existeixen. I si en fan, han de deixard’existir. Ja ens hem preocupat durant proutemps de reflexionar sobre l’enemic, elSistema, el Capital, i tal i tal. Creiem que jacomença a ser hora de preocupar-nos pernosaltres mateixos. Què ens agrada? Quèno ens agrada? Què volem? Què no volem?Quins són els nostres desigs reals?

Aquí és on volem arribar. Aquest és elnostre objectiu, i estem en disposició d’anar-hi, i a per tota la resta.

Es donen les condicions perquè tot allòque ja existeix en essència, surti a la llum iexisteixi realment.

Com deien alguns estudiants de laprehistòria del moviment estudiantil enaquells temps de la dècada dels 60, elsestudiants són una classe en si mateixa. Nosom assalariats, encara que estiguemdestinats a ser-ho la majoria; ni somdirigents com estem destinats a ser unspocs. No estem en cap banda, encara

estem en transició, en procés. No volem dirque estiguem estalvis de la merda delSistema, però sí que diem que s’hi donenles condicions materials, reals, per arevolucionar-se, revoltar-se contra allò queno volem i per allò que volem.

No tenim possessions, res no és denosaltres. No tenim casa pròpia, ni cotxe, nifamília, ni fills al nostre càrrec, per això nose’ns pot enganyar dient-nos que som declasse acomodada, doncs no tenim res aconservar. Ens manca encara tot per tenir.Ens falta molt encara. És el primer puntd’allò que cal prendre consciència: no tenimres a perdre. Si fem una vaga, no ensdespatxaran de la feina, ni deixarem decobrar un sou, ni tan sols podem perdreunes estúpides «conquestes socials» ambles que aconseguiren enganyar els nostrespares. Si fem vaga, no només no perdremres, sinó que guanyarem moltes coses,recuperarem un dia d’avorriment per alnostre guany, i el convertirem en un dia devida real, vida intensa en la que farem encada moment el que ens vengui de gust i noel que ens correspongui en el nostre paperd’estudiant. Gaudint del plaer del momentsubversiu.

Que no ens prenguin el pèl, l’únic que espot perdre de debò és la por. Por que ja noés tant a les possibles represàlies de lesdiverses autoritats –professors, consell,pares...–, ni tampoc és sobretot la por alcàstig social per no actuar, segons el ques’espera de tu d’acord amb el teu rol. És pora un mateix, por a no saber què fer quanningú no ens dirigeix i ens dicta. Por a no

No volem ser estudiants!Som bergants!

bla, bla, bla...Els fulls esgrogueïts del Butlletí Estel Negre

B u t l l e t í E s t e l N e g r e · N o v e m b r e 2 0 0 2 · N ú m e r o 9 0

Page 14: NO A LA CRIMINALITZACIÓ DE LES IDEES LLIBERTAT PRESOS ... · tribus urbanes realitzen al sistema serà emmarcat ràpidament dins d’aquesta catalogació de terrorisme que contempla

saber cap a on anar quan ningú no ensmarca el camí, por a no saber quina passadonar en cada moment. Por a viure senseamos. Por a la incertesa.

Us contarem un secret a cau d’orella:nosaltres també tenim por! Encara més,creiem que bona part de la nostra força esbasa en aquesta por. No volem tenir lescoses molt clares, no volem tenir un camímarcat ni una llum al final del túnel a la quedirigir-nos somnàmbulament. Volemconstruir la nostra vida a cada moment, iafrontar la por, per consegüent, de viuresense amos. Tenim por, és cert, i ens corcala incertesa, però aqueixa incertesa tambéfa que ens rosegui el cuc i que ens bulli lasang. No us atreu la idea d’experimentaruna vida nova i abandonar aquestaexistència mediocre? Doncs experimenteu,feu el que sigui, fem el que sigui, no hosabrem fins que no ho intentem, i així i tot,mai no ho sabrem, doncs a cada momentestaríem descobrint coses noves. Nonecessitem més coses. Volem moure’ns.Cap a on? No ho sabem. ALLÀ, perexemple, sabem que no volem estar aquí.Qualsevol cosa llevat d’això, estem cansats,aquest món ens avorreix, no satisfà lesnostres necessitats i desigs, no ens plau, noens diverteix. Només ens diverteix fotre’l.Però volem més, volem una vida millor. Queno ens enganyin, tampoc, amb el nostrefutur. Ni som el futur ni tenim un gran futur aldavant. No ens dóna la gana d’acceptar elfutur, tenir un futur és escriure’s una mort,escriure la novel·la de ta vida abans deviure-la: només fas el que JA és escrit, i noconstrueixes ta vida a cada moment. I a mésa més no acceptem el futur perquè JA noacceptem el present miserable que n’hi hani acceptem el futur de merda que enstenen preparat. Aquesta vida és unamisèria!

Som conscients, malgrat tot, de la nostrasituació al món. Som conscients que estemaquí per ser futurs treballadors, sabem quetenim un paper a complir en aquest món, eld’estudiant, el de persona que aprèn aempassar-se la merda de Realitat, el depersona que s’afanya a aprendre laideologia que insuflen els intel·lectuals delSistema a través de la cultura, persones queaprenen a reduir el seu cos i la seva ment auns espais i uns horaris rígids per arribar al

món del treball amb el cos i la ment jareduïts. Som conscients que somEstudiants.

Però som conscients que volem deixarde ser-ho. No volem acostumar-nos a unshoraris i espais, no ens volem empassarmerda, no volem aprendre la seva ideologia,ni cap ideologia. No més intel·lectuals, no

més cultura, no més art. Nosaltres tambévolem deixar de ser estudiants. Però novolem deixar de ser estudiants per serTreballadors o altra cosa. No ens volemdesprendre d’un paper per agafar-ne unaltre. No volem tenir cap paper, no volemser res, volem ser el que ens doni la gana

en cada moment. En cada moment. Elsestudiants hem de començar a deixard’aferrar-nos a ideologies i pensamentscreats, coses JA fetes a les que ens aferremper aqueixa por a viure sense amos, aconstruir cadascú sa vida en cada moment.

És l’hora de tirar pel dret, d’abandonartotes les creences i il·lusions que ens

garanteixen la seguretat de viure en aquestmón. La seguretat en aquesta societat nosón més que uns murs que ens protegeixende... de què? Us heu aturat a pensar algunavegada de què ens protegeix la Seguretatque ens ofereixen? De què hem de tenirpor? Les seguretats ens protegeixen de

nosaltres mateixos, és a nosaltres als queels murs no ens deixen sortir, i no als altresals que no deixa entrar. Ens impedeixen dedesbordar-nos d’allò que és permès. Són lanostra pròpia policia que ens vigila en elnostre arrest domiciliari. Et podreixes a tumateix, t’ensopeixes i t’avorreixes, amb laseguretat que seguiràs vivint, és a dir, el teucor seguirà bategant. I els altres? I elssomnis? I els desigs? I les emocions? Lapassió?

Tot això hi és, a l’altra banda del mur.Abandoneu les seguretats, l’únic que fan ésfermar, i llanceu-vos a l’emocionantexperiència de viure sense normes, senseamos, sense rols. Experimenteu. Volemviure i experimentar JA, no a mig ni llargtermini. La idea de la revolució com a procésestà molt bé, però no podem esperar.Necessitem millorar la nostra forma de vida,volem una forma més intensa de vida, i peraixò volem crear moments per viureintensament. Volem insurreccions,aixecaments, revoltes, la tensió del conflicteobert. No ens val tenir simplement el somnid’una revolució, preferim el somni i la utopiad’un moment en insurrecció. La insurreccióés una reapropiació, una vertadera rupturaamb la monotonia de la vida quotidiana, unavertadera ruptura amb les normes socials,una vertadera ruptura amb els rols que acada moment de la vida hem d’adoptar. Elmoment en insurrecció trenca els horaris, eltemps, que deixa de ser una tirania lineal,per passar a ser un desordre de momentsviscuts intensament. Sabem que unainsurrecció no va a canviar el món, però síque creiem que pot transformar la nostravida. Perquè es tracta de canviar el món,però també es tracta de transformar la vida.No estem interessats en cap revolució queno elevi la nostra qualitat de vida. No ensinteressa un món, per molt lliure i just quesigui, si la vida és igual d’avorrida, tediosa,monòtona, racional i mediocre que la quen’hi ha ara.

Advoquem per crear la revolució que maino triomfi.

No volem triomfar. No volem perdre elsomni i la utopia. No ens interessen lescoses que tenen un final, ni les coses eldestí anticipat de les quals és morir. Novolem tenir futur, ja anirem fabricant lanostra vida. No volem definir-nos ara, ja ens

Page 15: NO A LA CRIMINALITZACIÓ DE LES IDEES LLIBERTAT PRESOS ... · tribus urbanes realitzen al sistema serà emmarcat ràpidament dins d’aquesta catalogació de terrorisme que contempla

aniran definint els nostres actes. No volemtenir totes les coses clares, ja ens aniremaclarint amb la pràctica.

No tenim les coses clares. Però, ULLVIU!, això no vol dir que hàgim de permetreque ens vinguin setciències a aclarir-nos i adir-nos qui som i què volem i què no volem.No admetrem avantguardes revolucionàriesque vinguin a encapçalar la nostra revoltaamb les seves ideologies. I no permetrem,tampoc, els líders sindicals ni els sindicatsen si mateixos. No us deixarem, us hoavisem, no permetrem cap intent demanipulació, ni deixarem que recupereu lesvostres lluites per al Sistema, portant-nospels inofensius camins de la democràcia. Abaix la democràcia! No més diàleg! Caldonar llendera. Us ho advertim, si intenteuficar la grapa entre nosaltres, arremetremcontra vosaltres amb tota la nostra ira.Encara millor, arremetrem contra vosaltresencara que no intenteu ficar la grapa,només pel que sou i el que feu, per la vostrafunció de bombers del foc de la revolta.Recuperadors de merda, sou al punt demira!

Tot és al punt de mira. Res d’aquestmón no és salvable. Els estudiants enscaguem en tot. Hem començat adesenganyar-nos de les credulitats de lavida moderna, no creiem en la seguretatd'una llar plena de sentimentselectrodomèstics, ni en les màquines que

donen una felicitat patètica, com el somriuredel ruc quan mor. Els cotxes no són mésque el model de l’ideal burgès de felicitat.Cremem-los, trenquem els aparadors del’alienació i de la falsa vida.

Cremar cotxes, trencar aparadors. No ésuna consigna això que us manem. Cremar,trencar, són els nostres sentiments això queus llancem. Us llancem la nostra ràbia, lanostra ira. Els nostres desigs i els nostressomnis. És el que pensem. Nosaltres somaixò. Insurgim el nostre ambient com lava devolcà. Volem irrompre, no esperar a florejarcom les plantes. Volem lluir el doble senseresignar-nos a durar la meitat de temps.Som utòpics, som uns il·lusos. Il·lusos! Heudeixat de somniar! Us heu fet majors, soutan adults com un universitari envaït pel tediamb vint i pocs anys. Nosaltres mai no hemdeixat de ser nins. Encara som salvatges iens resistim a la domesticació.

Mosseguem.Som utòpics i salvatges.Segur que penseu que som folls, oi?Aquest pamflet és un virus. S’escampa i

flueix pel món sense límits, tot teixint xarxesde desigs subversius. Pots formar-ne part.És més, pots ser ell. Difondre’l, fotocopia’l,regala’l als teus éssers estimats. Creasomnis.

SalvatgesPamflet anònim