> El padrí d’Es Llombards, Antoni Burguera, compleix 100 anys

> Caldentey inaugura “sa Vidriera” al Claustre Sant Antoniet

> Conversa amb Salvador Vidal, voluntari a l’església i al Convent de Sant Agustí

> Es presenta el llibre “Así de simple” de Miquel Adrover i Ganda Salom

El racó del Sud

EL SUD DE MALLORCAPublicació periòdica

meridional

Núm. 90 Abril 2011 Edita:

Hypericum balearicum, SL Plaça de la Constitució,5

07500 Manacor

Web:www.suddemallorca.com

Correu-e: llevantdemallorca@gmail.com

Coordinadores:Marta Aspachs

i Margalida Bonnín

Consell de redacció:Gori Vicens, Joan Pi,

Miquel PlanesPublicitat:

Ramón Esteban 607 890 285Dipòsit legal:

PM-2459-2002

El SUD DE MALLORCA és una publicació independent, plural i meridional. Els articles firmats reflecteixen l’opinió exclusiva dels seus autors, que El SUD DE MALLORCA no fa necessàriament seva. En defensa de la llibertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat, El SUD DE MALLORCA es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions i siguin d’interès general.

ES PRECISA COMERCIAL PER A AQUESTES ZONES

Informació 667 51 51 85

AgendaQuè podem fer?Divendres, 15 d’abril, a les 21,30 h:

pregó de Setmana Santa a càrrec d’Antoni Mesquida Ferrando (metge). Després con-cert a càrrec de la coral de Felanitx. Lloc: Convent de Sant Agustí. Felanitx. Gratuït.Divendres, 15 d’abril, a les 23,30 h: con-

cert Jay Kaye & The Blues Devils. Es Punt. Cafè concert. Av. Primavera, 21. Colònia de Sant Jordi.Dissabte, 16 d’abril, a les 19,00 h: con-

cert dels Supermúsics. Alumnes de l’Esco-la de Música de Felanitx actuen en públic. Lloc: sala d’Actes de l’Escola de Música i Dansa Pare Aulí de Felanitx.Dissabte, 16 d’abril, a les 21,00 h: con-

cert de música popular i poesia. Poemari acústic, a càrrec de Katau en Do’s, de Por-reres. Sala d’Actes Casa Cultura Felanitx. Gratuït.Diumenge, 17 d’abril, a les 9,30 h: Fira

del Llibre i III Intercanvi de Llibres. Plaça de sa Font de Santa Margalida. Felanitx.Diumenge, 17 d’abril, a les 19,30 h: con-

cert de Setmana Santa. Banda Municipal de Música de Santanyí. Teatre Principal de Santanyí. Gratuït.Diumenge, 17 d’abril, a les 12,00 h:

“Còmic sobre la prehistòria a Mallorca”, a càrrec d’Antoni Marimon i Tomeu Salvà. Sala d’actes Casa Cultura Felanitx.Diumenge, 17 d’abril, a les 18,00 h:

representació “La caputxeta vermella”, a càrrec de Teatrix Teatre. Casa de Cultura Felanitx. Gratuït.Divendres, 22 d’abril, a les 23,30 h: con-

cert Fundkadictos. Es Punt. Cafè concert. Av. Primavera, 21. Colònia de Sant Jordi.Dilluns, 25 d’abril, a les 10,00 H (2ª fes-

ta de Pasqua): Caminada Solidària a Sant

Salvador. Itinerari: del Parc Municipal de sa Torre fins a l’esplanada Crist Rei de Sant Salvador. Inscripció: 10 euros (adults) i 5 euros (nins de 5-10 anys). El preu inclou dinar i samarreta commemorativa. El be-nefici és destinarà a l’Associació pel dany cerebral sobrevingut –DACESMA. Hi haurà actuacions musicals, d’entreteniment i un sorteig. Més informació: caminadasolidari-a2011mail.com.Dilluns, 25 d’abril, a les 20,30 h: concert

de Dilluns de Pasqua; Rèquiem de Mozart (versió per quartet de corda). Convent de les Monges de la Caritat. Felanitx. Gratuït.Divendres, 29 d’abril, a les 23,30 h: con-

cert Alma sonora. Es Punt. Cafè concert. Av. Primavera, 21. Colònia de Sant Jordi.Divendres, 29 d’abril,a les 21,00 h: con-

cert de piano, a càrrec de Michael Hae-ringer (9 anys), un geni del piano. Teatre Principal de Santanyí. Gratuït. Donatiu vo-luntari a benefici dels Menjadors Solidaris de Cali (Colòmbia).Dissabte, 30 d’abril, a les 21,30 h: con-

cert solidari amb Japó; Piano jazz. Tete Montoliu a càrrec de Pau Terol. I després concert de música vocal acompanyada de piano, a càrrec d’Entreveus. Parròquia de Cas Concos. Preu: 7 euros. Venda: Casa Cultura i Autoservei Can Ferrer a Felanitx, i Botiga Can Mel i forn Marga’s a Cas Con-cos.Dissabte, 30 d’abril, a les 21,30 h: re-

presentació “Judici universal”. Companyia Quatre al Teatre. Preu: 7 euros. Teatre Principal de Santanyí.Divendres, 6 de maig, a les 21,00 h:

XXVI Certamen de poesia Bernat Vidal i Tomàs. Concert a càrrec de Marga Clo-quell, soprano i Joan Roig, piano. Teatre

Principal de Santanyí.

Exposicions i conferènciesDijous, 14 d’abril, a les 20,30 h: con-

ferència sobre l’escriptor de l’any: Ponç Pons, a càrrec del professor de la UIB Per-fecto Cuadrado. Setmana del Llibre. Sala d’actes Casa de Cultura de Felanitx.Divendres, 15 d’abril, a les 19,30 h: con-

ferència “La divertida història dels escuts dels pobles de Mallorca”, a càrrec de Pere Morey i Servera, escriptor. Sala d’actes del Claustre de Sant Bonaventura. C/ Fra Joan Garau, 2. Lllucmajor. Enmarcada dins el IV Cicle de conferències de cultura popular i tradicional.Dissabte, 16 d’abril, a les 20,00 h: pre-

sentació “D’amics i mestres en la meva vida. Altres proses” de Miquel Pons. Inter-venció musical a càrrec de Jaume Amen-gual, piano. Teatre Principal de Santanyí. Gratuït.Diumenge 17 d’abril: presentació llibre

“Así de simple” de Miquel Adrover i Ganda Salom. Teatre Mar i Terra. Palma de Ma-llorca. C/ de Sant Magí. Intervenció teatral acompanyada de la companyia de dansa Ágora, de Barcelona.Dissabte, 23 d’abril, a les 20,00 h: pre-

sentació “D’amors i laberints” d’Antoni Vi-dal Ferrando. Teatre Principal de Santanyí. Gratuït.Fins el 24 d’abril: exposició de Per Pegen

Lindqvist “Floridura”. Espai d’Art Miquela Nicolau. C/ Major, 84. Felanitx.Fins el 24 d’abril: exposició retrospecti-

va del Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó. Hi participen artistes com Andreu Maimó, Pep Canyelles, Ferran Aguiló i Toni Moran-ta. Lloc: Església Vella de Ses Salines.

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA

L’OBSERVADORDEL PLA DE MALLORCA

http://www.observadordellevant.com http://www.plademallorca.com http://www.suddemallorca.com

2 / ABRIL 11

LLEGEIX LES NOSTRES REVISTES A INTERNET A: www.issuu.com/plallevantsud

www.acpg.cat

SantanyíABRIL 11 / 3

Població:13.239 habitantsAjuntament:Plaça Major, 12.. 07650Telèfons 971 65 30 02 / 971 65 32 50. Fax: 971 1 30 07E-mail ajuntament@ajsantanyi.netBatle Miquel Vidal i Vidal (PP)Policia Local Plaça Major, 12. Tel. 971 65 30 02.Guàrdia Civil Felanitx, 42. Tel. 971 65 30 81Correus Centre, 26. Tel. 971 65 30 48.Institut Social de la Marina: Bernat

Institut d’Ensenyança Secundaria Bernat Vidal i Tomàs, 79. Tel. 971 64 2071.Jutjat de Pau Centre, 28, 1er. Tel. 971 16 31 26.Vidal i Tomàs, 83. Tel. 971 65 33 27.Centre de Salut Bernat Vidal i Tomàs, 83. Tel. 971 65 39 51.Residència 3ª Edat Bernat Vidal i Tomàs, 72. Tel. 971 65 35 60.Santanyí Ràdio Centre, 28. Tel. 971 64 21 12.

Teatre Municipal C/ Bisbe Verger, 38. Santanyí. Tel. 971 16 32 95.Escola Municipal de Música Palma, 29. Tel. 971 65 42 62.Col.legi Públic “Blai Boner” Gómez Ulla, 2. Tel. 971 65 39 55.Centre Jove Sol, 27. Tel. 971 64 21 36.Biblioteca Portell, 11. Tel. 971 64 20 99.Poliesportiu Bernat Vidal i Tomàs, 85. Tel. 971 65 39 44.Casa de Cultura “Can Jaume Antoni” Portell, 11. Tel. 971 16 32 95.

Escoleta Municipal Felanitx, s/n. Tel. 971 65 38 46.Mercat Pça. Major, dimecres i dissabte.Fires Penúltim o darrer dissabte d’oc-tubre.Festes Sant Jaume, 25 de juliol; Sant Andreu, 30 de novembre.Altres nuclis S’Alqueria Blanca, Cala d’Or, Cala Figuera, Cala Santanyí, S’Almonia, la Costa, Cala Llombards, Son Mojer, Cap des Moro, Calonge, Es Llombards i Portopetro.

Ajuntament de Santanyí www.ajsantanyi.net

Finalitza amb èxit l’escola de mares i pares de Santanyí

Per R.D.L’Ajuntament ha comprat nou ma-

terial per poder impartir les classes d’educació viària que dos policies lo-cals especialitzats duen a terme els col·legis de tot el terme municipal.

El divendres, 25 de març, es va fer la presentació davant el quarter de la Policia local de Cala d’Or. En total, el consistori santanyiner ha comprat 10 bicicletes i 20 senyals de trànsit, però també disposa de semàfors i material per delimitar el circuit.

El primer tinent de batle, Llorenç Galmés va explicar que: “era necessari

Per R.D.

El carrer Cristòfol Colom de Porto-petro ha estat objecte d’una reforma integral de l’enllumenat públic. El canvi d’il·luminació ha suposat una gran millora tant a nivell estètic com de consum energètic. S’han instal·lat fanals més moderns, eficients i econò-mics ja que tenen un consum de només 75 w. Les obres es varen adjudicar a l’empresa Binidor SL per un pressupost de 87.357 euros. El batle de Santanyí, Miquel Vidal, el primer tinent de batle, Llorenç Galmés, acompanyats per les regidores Maria Pons i Margalida Adro-ver, a més del batle pedani de Porto-petro, Josep Burguera, visitaren, el 24 de març, a vespre, aquest carrer per comprovar el resultat de la important reforma.

El batle Vidal es va mostrar molt satisfet del canvi que ha experimentat aquest carrer amb la reconversió lumí-

Nova il·luminació al carrer Cristòfol Colom de Portopetro

nica i va comentar: “era necessari fer una actuació a aquesta zona ja que és un dels nuclis turístics més importants del municipi”El primer tinent de batle,

Inaugurats els nous Centre d’Informació Jove a Santanyí i el

Punt Jove de Cala d’Or

Per R.D.El passat mes de març, es va in-

augurar el Centre d’Informació Jove a Santanyí.

Les noves dependències s’han instal·lat a una part de l’edifici, re-cent adquirit per l’Ajuntament, co-negut amb el nom Ses Cases Noves, o nou Casal de Cultura que dóna als carrers Bisbe Verger i s’Aljub.

S’adquireix nou material per impartir l’Educació Viària a les escoles

Per R.D.El grup de mares i pares que han

participat a l’escola de família de Santanyí, varen celebrar dimarts a vespre, la clausura del curs a les de-pendències de la Biblioteca Munici-pal. Com cada any des de 2005 des del departament de Serveis Socials i amb la col·laboració de l’Equip de Prevenció Comunitària de l’IMAS es dona suport a aquesta iniciativa que pretén crear un espai de participació per les mares i pares, dotar-los d’ha-bilitats parentals bàsiques, amb les quals, poder fer front a les possibles problemàtiques derivades de la re-lació amb els seus fills. A l’acte de clausura hi va assistir la regidora de Serveis Socials, Maria Pons Monser-rat que va lliurar els diplomes a les mares que han participat aquest curs. El curs ha comptat amb la participa-ció d’una vintena de pares i mares i s’han treballat temes com la persona-litat i els canvis de l’adolescent, es-tils i pautes educatives, relacions de parella i educació dels fills, el procés de comunicació, sexualitat, violència, entre d’altres temes que poden afec-tar al conjunt familiar.

Llorenç Galmés, va manifestar que: “es tracta d’una obra molt important per a Portopetro ja que és un carrer molt transitat i necessitava un canvi.”

realitzar aquesta adquisició de material per poder muntar els parcs d’educació viària als col·legis.”.

Els dilluns següent, els dos agents de la Policia local, especialitzats en educació viària, varen començar a im-partir les classes pràctiques sobre cir-cuit a més de 800 alumnes d’educació primària de tot el municipi.

El parc viari és un circuit que simula les característiques d’un poble o ciutat. Segons ha explicat Galmés: “L’objectiu és ensenyar als nins i nines a circular correctament pels carrers, identificar les senyals de trànsit i respectar-les.

Les classes pràctiques es realitzen amb bicicletes i es converteix en una jorna-da d’esbarjo per als alumnes, els quals, al mateix temps que aprenen passen una estona molt divertida”. Per la seva banda, el batle pedani de Portopetro, Josep Burguera, va comentar que: “aquest projecte era molt necessari pel nucli turístic i a més una reivindicació popular. La gent aclamava una millora al carrer més transitat de Portopetro i amb el canvi d’il·luminació aconseguim una imatge reformada i més moderna que contribuirà a una millor qualitat de vida dels residents i visitants”.

Per R.D.

A finals de març, el delegat del Go-vern Central, Ramon Socías, i el batle de Llucmajor, Joan Jaume, varen inau-gurar tres obres projectades i dirigides per l’equip de govern municipal i finan-çades amb càrrec al Pla E.

Concretament, Socías i Jaume va-ren visitar la nova escoleta municipal de Sa Torre (0-3 anys), construïda per l’empresa Ortiz Construcciones y

S’inaugura l’escoleta de sa Torre, la

reforma de l’escoleta de S’Arenal i el nou Pavelló Poliesportiu

4 / ABRIL 11

Data d’exàmens, dia 28 d’Abril de 2011

Proyectos S.A. amb un pressupost de 1.115.269’40 euros més IVA., i varen descobrir una placa commemorativa de l’esdeveniment.

Acte seguit la comitiva d’autoritats es va dirigir a l’escoleta municipal de s’Arenal i allà varen poder comprovar la seva ampliació a una planta més -la superior, així com l’eliminació de bar-reres arquitectòniques. El responsable d’aquesta obra ha estat Projectes i

Obres Levante S.A., amb un pressupost de 600.000 euros més IVA.

Finalment, Ramon Socías i Joan Jaume varen inaugurar el nou Pavelló Poliesportiu de Llucmajor, ubicat al

Llucmajor

Conclou la sembra d’arbres a Sa Torre

Per R.D.Per iniciativa de l’Associació de Ve-

ïns de Sa Torre a la zona verda d’aquesta urbanització, a finals de març, s’havien sembrat 250 nous arbrets, la majoria alzines, ullastres i mates.

Els encarregats de repoblar la zona han estat 250 alumnes dels col·legis públics de badies i de Puigderrós, as-

sessorats per agents mediambientals de l’Ajuntament de Llucmajor i personal de l’empresa municipal de serveis LLEM-SA. També han participat d’aquesta activitat el batle Joan Jaume, la regi-dora de Participació Ciutadana Antònia Suñer i representants de l’Associació de Veïns de Sa Torre encapçalats pel seu president, José Luis González.

Llucmajor es presenta a la Fira TUR a Gottemburgo

Per R.D.A la fira TUR hi va assistir

el Director General de l’Hotel Hilton sa Torre, el qual va re-alitzar nombrosos contactes amb agències locals i públic assistent. En aquesta edició hi varen assistir 900 expositors de 112 països i devers 50.000 visitants, xifra parescuda a la de la passada edició.

En general, els agents de viatges i el públic assistent a la fira es-tan molt interessats en el producte de Mallorca i després de diverses reunions mantingudes amb agències de viatges

locals, es pot constatar que el turisme nòrdic s’incrementarà a Mallorca, es-sent un dels destinacions preferides per a la present temporada.

Camp Municipal d’Esports. L’obra ha estat executada per Construcciones Llabrés Feliu S.A., amb un pressupost de 914.179’87 euros més IVA.

Climent Moragues és el nou jutge de pau del municipi

Per R.D.Climent Moragues Tomàs i Antoni

Tomàs Puig varen prendre possessió dels seus càrrecs com a jutge de pau titular i jutge de pau substitut de Llucmajor.

L’acte va esser presidit pel batle de Llucmajor, Joan Jaume, i el jutge degà de les Illes Balears, Francisco Martínez Espinosa, a mitjans març.

Climent Moragues, 65 anys, és funcionari de professió i es va jubi-lar el passat mes d’agost de 2010 a l’Ajuntament de Llucmajor, on ha prestat els seus serveis durant 43 anys i mig. Per la seva banda, Anto-

ni Tomàs, 64 anys, procedeix de la Banca i també està jubilat. Ambdós succeeixen en els seus càrrecs Mateu Monserrat (89 anys d’edat) i Miquel Font, els quals han exercit de jutges de pau de Llucmajor durant 12 anys.

ABRIL 11 / 5

Miquel Adrover i Ganda Salom presentaren el seu primer llibre junts: “Así de simple”

Per M.A.P.

La sala del Club Diario de Mallor-ca, es va emplenar de gent i amics, l’1 d’abril, per tal d’escoltar la presentació del llibre de Miquel Adrover Caldentey (S’Horta 1965) i Ganda Salom i Orell (Palma 1976), editat per Ediciones Ca-rena.

“Así de simple” es compon d’un pròleg, 31 contes i un epíleg. Tots ells ens transmeten la idea que la felicitat no és tan difícil d’aconseguir... que som nosaltres mateixos, els que moltes ve-gades ho complicam tot. Sovint donam massa importància a coses, “detalls”, que impedeixen la nostra plenitud i sa-tisfacció a la vida. De fet, la persona té tendència a magnificar les seves emoci-ons i això el fa esser poc objectiu amb els aconteixements i a no viure el mo-ment. Els autors, a la presentació, varen destacar que la vida és curta, però entre que neixem i morim, en aquest interval ens sorgeixen oportunitats que, sovint, les transformam en un problema. Altres vegades passam molt de temps fent co-ses per als altres i ens oblidam de la nostra persona.

Així, a través d’històries senzilles,

Felanitx

KURT SAVOy, VA ACOMPANyAR LA VETLADA AMB LA SEVA GUITARRA I POPULAR xIULET

barreja de realitat i de ficció, i d’un poc de sentit de l’humor, aquests dos au-tors, ens conviden a retrobar una visió de la vida, més simple, lliure i plena. Segons Adrover, el que es pretén és que el lector es plantegi preguntes sobre la seva pròpia vida a mesura que lle-geix els contes, i que ell mateix se les respongui. Aquest llibre està basat en experiències d’ell i de Ganda Salom, i

neix com una idea de tots dos.A la presentació, a més dels autors,

hi varen fer el seu parlament Jaume Caldentey i Joan Monse. Després dels parlaments, la vetlada va esser ame-nitzada per Kurt (“Curro”) Savoy, pro-tagonista d’una de les darreres obres d’Adrover, “Silbidos de Gloria”. Aquest artista d’Andújar (Jaén), va tocar a la guitarra un parell de peces acompanya-

des del seu conegut xiulet. Aquest es va fer famós internacionalment gràcies a les bandes sonores d’Ennio Morricone a les pel·lícules dels spaguetti western de Sergio Leone.

PRESENTACIÓ AL TEATREMAR I TERRA DE PALMAEls autors tenen previst de donar a

conèixer la seva darrera obra al Teatre Mar i Terra de Palma, al carrer de Sant Magí, el 17 d’abril. L’acte comptarà amb la presència dels autors i la pre-sentació serà a càrrec de Jaume Cal-dentey. Hi participaran 18 actors, els quals interpretaran bocins del llibre, acompanyats de la Companyia de Dansa Ágora, de Manuela Mercé. L’agrupació, venguda especialment de Barcelona, serà un dels recursos que els actors uti-litzaran per expressar, molt lliurement, les “emocions” que es desprenguin del text.

Més endavant, el 23 d’abril, Sant Jordi, dia del Lllibre, els autors signaran llibres a un stand de l’editorial Carena, a la Rambla de Barcelona. Després de la presentació en aquesta ciutat pel maig, es farà el mateix a Madrid el juny.

6 /ABRIL 11

EntrevistaE

Conversa amb Salvador Vidal, voluntari a l’església del Convent de Sant Agustí

“Un temps, les celebracions de Setmana Santa eren més solemnes”

M. ASPACHS

Salvador, quan vares començar a ajudar a les esglésies de Felanitx?Va esser l’antic rector, don Llorenç Lla-dó, que em va dir si volia col·laborar amb l’Església. Em va donar les claus d’aquí, de l’església del Convent de Sant Agustí i també les de la parròquia de Sant Mi-quel. En aquesta, les obres varen durar quasi bé dos anys, va esser una reforma total. El Convent, llavors, venia a esser una església suplent, feiem batiaments, confirmacions, combregaments, fune-rals... Actualment en el Convent no-més s’hi fan combregaments. Quan es va haver acabat l’obra, don Toni Fiol, el capellà d’aquí em va proposar de conti-nuar... I així ha estat, venc a ajudar-lo els dies de festa, i els diumenges, que a les deu i mitja del matí diuen una missa en castellà, l’única que es diu en tot el terme en aquesta llengua. A diari fan la missa d’horabaixa a les set a la capella de Sant Nicolau, però jo no hi venc, hi ve un altre home.

Quines són les teves feines?Ajudo a la missa, encendre les estufes o els ventiladors, a l’estiu... A tot el que sé... a passar la bacina, poso la música, si al cas no hi ha ningú que vulgui fer les lectures les faig jo...

T’has dedicat a ajudar a la parròquia des de fa molts d’anys...Sí, vaig començar a la parròquia, perquè

Salvador Vidal Jaume –de can Bica–, va néixer a Felanitx el 1951. Treballa des de fa anys a Piensos San Salvador però, a la vila, és conegut perquè ajuda a dir missa i és un dels que tenen cura de les esglésies del Convent de Sant Agustí i de l’església de Sant Miquel, a Felanitx. Fer de voluntari des de nin, quan era escolà, fins l’actualitat no li ha estat un sacrifici ja que Salvador ho viu com una autèntica vo-cació, que l’estira i no el deixa partir. El seu torrent d’emotives paraules ens dóna a conèixer la part més quotidiana del món de l’església i també ens assabenta de l’evolució de les pràctiques religioses dins el municipi.

allà vaig fer d’escolanet i llavors devers l’any 89-90 ja vaig venir ajudar a l’es-glésia del Convent i quan començaren les obres de l’església de Sant Miquel, encara més vaig venir per aquí... La meva feina ha estat una continuïtat de fer d’escolà, l’únic que m’han donat les claus... per obrir aquí i allà.

També pertanys a la Confraria de la Mare de Dèu de Sant Salvador...Sí, tot ve perquè un temps anàvem allà dalt, a l’església de Sant Salvador, a can-tar-hi, perquè hi eren els de la confraria de la Mare de Déu de Sant Salvador. Hi anàvem, el juny, juliol i agost. El nostre mestre en Miquel Perelló, ens tenia es-ment i anàvem a cantar allà a la missa i l’horabaixa passàvem el rosari, anàvem a besar la Marededéu. També dormíem allà, jugàvem, anàvem d’excursió. Anà-vem vestits com els blavets de Lluc. Ac-tualment, els que som de la Confraria de la Mare de Dèu, només hi anam cada darrer diumenge de mes. Allà dalt es diu una missa per a tots els afiliats que s’han mort aquell mes. Un temps això es feia l’estiu, i era cada dia.

L’església de Sant Miquel és la parroqui-al, però la de Sant Agustí és molt popu-lar i estimada pel poble...Aquí, en el Convent, és perquè varen venir uns frares agustins i varen comen-çar a promocionar... i fer i fer... Sobretot per les verbenes i Sant Agustí. A l’estiu per aquestes festes ve la penya El Coso i les autoritats... Quan surten de l’Esglé-sia d’aquí, els reben amb un “palio”. El dia de Sant Agustí, 28 d’agost, fan una

missa molt concelebrada i conviden a tot el poble, i coincideix amb les verbe-nes. A més, a l’Església, hi ha un parell de sants, que passen per damunt tot els altres que són Santa Llúcia, dia 13 de desembre, advocada de la vista, Sant Nicolau, pels panets, dia 10 de setem-bre (primer beneeixen a Cas Concos, ja que els panets els fan allà) i Santa Rita, dia 22 de maig, advocada dels impossi-bles. Quan se celebren aquests quatre sants s’omple tot. Després, encara que la patrona de Felanitx és Santa Marga-lida, Sant Agustí ja li ha passat a da-vant, perquè es fa més festa. Hi ha més ambient, la gent que ha anat a estiuejar en el Port, torna, i... un perquè han de començar les cols, els altres perquè han de vermar, els altres perquè han d’es-polsar garroves... el cas és que tothom torna cap aquí. Així que fan més festa per Sant Agustí.

Et dediques en això des de molt jove... et ve de vocació?De quan era petit i vaig fer d’escolanet. Primer vaig anar a les monges de la Caritat i després a l’Escolania. Sempre m’ha estirat molt això de l’Església i he continuat, sobretot amb les processons i quan feiem els morts!... entràvem a la casa del mort cantant i llavors veies els cotxes... si duien “plumatxos”, podies dir el ciri és meu, la família el te regala-va. Si era mort pobre no. Després, ja a l’església cantàvem en el cor...Llavors, un temps varen dir que s’havien d’entrar els morts dins l’Església. Fins i tot vàrem posar un túmul a la zona del presbiteri. Si era mort ric posaven vuit

atxes, si era mort pobre, quatre només. Feien aquestes diferències, però això no estava bé... Quan el rector Miquel Ser-ra, se’n va anar (ara està per Palma de rector), varen dir: “s’ha acabat: ara ja no entraran més els morts dins l’església”.

Per Setmana Santa quines celebracions es fan al convent de Sant Agustí?Per Setmana Santa, en el Convent, el di-marts, solen fer la processó del Silenci, que la va iniciar el rector anterior, mos-sèn Lladó. Parteixen de la parròquia, fan una partida de carrers... És molt llarga -més que totes les altres, i vénen a aca-bar aquí, al Convent. Els encapironats no duen atxa, van sense res. Davant, davant va un home que toca el tambor i també hi va la gent de paisà que hi vol anar. Els encapironats volten per tots els carrers i quan arriben al Convent, hi col-loquen el Sant Crist que porten. La gent passa, besa la imatge, canten el credo i un parell de cançons de Setmana San-ta. Dijous Sant passa la processó però no entra dins el Convent, un temps sí que ho feia. Divendres Sant fan el Davalla-ment, que jo també hi participo, som un actor, des del 2006: jo ajudo a dur la Creu. En haver-se acabat, hi ha la pro-cessó de l’Enterrament i també acaba al Convent, on enterren la imatge de Jesús. Lleven l’altar, col·loquen el Bon Jesús, l’encensen, tapen el Sepulcre i llavors, la processó acaba aquí. A les vuit i mitja, el dia Pasqua, es fa una missa, que hi ha una gentada. Mol-ta de gent s’estima més haver anat a missa per llavors poder anar a menjar la freixura... El Bon Jesús, ja ressuscitat, el col·loquen a un costat de la zona de l’altar. Tot d’una en haver-se acabat la missa, ja surt la processó de S’Encon-trada. Duen el Bon Jesús amb el “Palio” i el se’n duen de cap a la parròquia, i allà hi ha les tres reverències, i “ressus-cita d’aquí de cap a la Parròquia”. Allà fan una missa a les nou o les nou i mit-ja, concelebrada, amb tots els capellans que han participat aquí. Després hi ha un concert allà a S’Arraval.

Trobes que amb el temps han canviat aquestes celebracions religioses?Un temps eren molt més solemnes aquestes celebracions: quan jo feia d’es-colanet, feien de tot. Ara ja no es fan els Dotze Sermons per exemple. Això es feia el dia del Ram, l’horabaixa a les cinc, però ara, en aquesta hora fan el Via Cru-cis en el Calvari.Quan feien els Dotze Sermons dins la

DESEMBRE 10 / 7

ReportatgeRparròquia: hi havia en Tomeu Caldentey “de sa Pipa” que feia de Bon Jesús, que el vestien amb cadenes, fermat, quan arribava al presbiteri acompanyat de dos encapironats, feia com si caiés en terra... Aquest era també el que balla-va de Sant Joan Pelós, el 24 de juny, anava a tocar les campanes... Els Dotze Sermons venia a esser com el Via Crucis però per dins l’Església. Llavors, venia un predicador, que contava totes les “estacions”. A Sant Salvador, després de Pasqua, el Diumenge de l’Àngel es fa una missa concelebrada a les sis, i, es col·loca o col·locava la corona bona de la Mare de Dèu. A Cristo Rei es feia un concert, i tothom duia menjar per dinar allà. Ac-tualment aquesta missa també ha per-dut solemnitat. Un temps participava la Banda de Música, hi havia molta més gent, pujaven autocars de la tercera edat i feien bauxa a Cristo Rei.

Actualment hi ha menys gent que va a missa?La jovenalla d’ara una vegada que els han confirmat ja no els a tornes a veure per aquí. Ve més la gent gran, els jo-ves, si vénen, ho fan acompanyats d’un gran.

Qui és el rector de Felanitx?Ara hi ha dos rectors solidaris. Un se’n cuida del Port, que és en Jaume Obra-dor –Xamarrí–, i l’altre és don Bartomeu Fons. Tant tenen cura d’una banda com de l’altra. Van a dir la missa a Cas Con-cos, Son Negre, Sant Salvador... S’ho reparteixen. A Son Valls hi van molt poc. Per les festes de Sant Antoni van a n’Es Carritxó. De capellans ja no n’hi ha molts. Don Pere Xamena ja té 92 anys, el pare Fiol en té 89, i don Barto-meu Bennàssar que va venir d’una altra banda perquè estava malalt, es va po-sar bé, ha quedat a Felanitx. Ara ajuda a les misses de la parròquia quan l’han de menester, funerals no en pot fer. Els capellans de Sant Alfons també vénen si els avisen amb temps.

Abans l’antic rector, mossèn Lladó s’ha-via d’encarregar de tot?Sí, tenia molta de feina. Quan es va acomidadar d’aquí, el varen destinar a Binissalem i a Consell. No es va trobar bé i va demanar al bisbe una parròquia més a prop de Valldemossa, ja que ell és d’allà. I ara està a Bunyola i a Palma-nyola. Encara ve per aquí, sobretot quan fem trobades per les obres de la parrò-quia, que encara duren.

Família i depressió

Quan un mem-bre de la família sofreix una de-pressió d’alguna

manera tota la família es veu afectada per dita de-pressió. Moltes vegades es fa difícil entendre els mo-tius d’aquest estat d’ànim i sovint es culpa al malalt de estar així perquè vol i no fer res per sortir-ne. És im-portant que la família esti-gui ben informada de què és una depressió i entengui que mai és un estat volun-tari i que sempre, qui més pateix és la persona que té la depressió. Per ajudar al canvi d’aquest estat aní-mic, la família i els amics han de mantenir una acti-tud comprensiva i oberta cap al malalt.

No s’ha d’oblidar que la depressió és una malal-tia que es pot tractar i cu-rar.

Quan es té una depressió sovint es desitja estar sol i aïllat. La família i els amics ajudaran a la persona de-primida fent-li saber que pot comptar amb ells quan ho desitgi i, sense caure en la insistència, anar-li recordant que l’enyoren i que tenen moltes ganes de tornar a estar prop d’ella fent les coses que solien fer abans de la depressió. Però si vol estar sola s’ha de deixar-la, solament si es creu que hi ha pensa-ments suïcides s’ha d’insistir per què no estigui sola i parlar d’allò que està rumiant.

Una vegada que la persona amb depressió accepta la nostre compa-nyia s’ha d’evitar parlar solament de la depressió i dels seus símptomes, encara que si ella ho desitja s’ha de deixar que s’expressi i que comparteixi els seus sentiments amb nosaltres. Si veiem que el discurs es torna repetitiu i victimiste hem d’ajudar-la a sortir-ne d’ell donant-li missatges d’ànim i fortalesa, intentant distreure-la amb altres temes més entretinguts i opti-mistes.

També la ajudarà a sortir de l’estat depressiu tenir una actitud més activa, ja que la depressió fa que la persona entri en períodes d’inactivitat i apatia. S’ha de demanar-li que ajudi amb les tasques que estiguin dins de les se-ves possibilitats i que abans realitzava de manera habitual, això li permetrà tornar a sentir-se útil. També és reco-manable acompanyar-la a fer exercici, caminar, anar al cinema, al teatre...

Sabem que la irritabilitat i el mal humor formen part de l’estat depres-siu i és fàcil respondre a ell amb més irritabilitat i mal humor. S’ha de fer un esforç i evitar aquest tipus de respos-ta, trobant la manera d’expressar amb claredat el rebuig d’aquest tipus d’ac-titud i posant-li els límits clars sense perdre la paciència, controlant el to de veu per no expressar ni enfado ni me-nyspreu.

No s’ha d’esperar que la persona deprimida, durant la fase aguda, faci

molt per sortir d’ella, ja que un dels trets característics d’aquest estat es la desesperança . Poc a poc, a mida que es vagi recuperant ja podrà respondre de manera més positiva i efectiva a tots els esforços dels familiars i amics. Cal armar-se de paciència i no desis-tir en el propòsit d’ajudar a la persona estimada.

I un darrer consell, segueixi amb la pròpia vida, no deixi de fer el que so-lia fer. No es deixi arrastrar pels sen-timents de desànim, estarà en millor condició per ajudar si està física i emo-cionalment saludable. Parli amb per-sones que puguin ajudar-li a fer front a aquesta situació, els familiars també necessiten parlar dels problemes de viure amb algú que està deprimit.

No es desanimi si arriben a haver-hi alguns contratemps. Hi haurà dies bons i dies dolents. L’optimisme sem-pre serà un bon conseller.

(*) Psicòloga aguilocarme@gmail.com

Carme Aguiló Casabona (*)

8 / ABRIL 11

CulturaC

Antoni Caldentey inaugura “sa Vidriera” al Claustre de Sant Antoniet de Palma

Per M.A.P.El passat 17 de març, el felanitxer

Antoni Caldentey va inaugurar “Sa vidri-era”. La primera exposició que feia, des que va presentar “Anou vermell”, ara fa uns dos anys. De llavors ençà algunes coses han canviat a la seva vida. Aves-sat anar i venir de la Península, l’artis-ta, viu, des de fa algun temps, a fora vila, entre S’Horta i Es Carritxó.

En el mateix claustre, el dia de la inauguració, Caldentey ens va parlar de la seva obra i nova etapa: “La meva pintura és sinònim de llibertat, que és el timó de tota la feina que faig...”. I ens explica el significat del títol de l’ex-hibició: “’Sa vidriera’ neix perquè quan pintava els meus quadres en el cavallet, sempre tenia aquella vidriera que dona-va a fora vila. Quan sortia de la casa i veia aquell cavallet amb les pintures, observava aquells personatges “dins la meva vidriera”... Com si observàs la si-tuació a l’inrevés de quan treballava en les pintures. I a partir d’aquí neix el títol i neix tota l’exposició. Aquesta comença amb un retrat de na Lina, la meva com-panya, i a partir d’aquest retrat hi ha una evolució cap a més l’abstracte, que arriba, quadre a quadre, fins al fons de la sala. Llavors, de la mateixa manera, i seguint l’espai el·líptic del recinte, aca-ba amb quadres amb una pintura una mica més realista.

Quan el contingut, Caldentey se cen-tra amb els dos personatges principals. Explica: “és com si els desmuntassim una mica a fi d’aconseguir un abstracte un poc més gros, sempre amb un dibuix

“LES EMOCIONS NO VOLEN BARRERES DE CAP TIPUS, NECESSITEN LLIBERTAT MàxIMA...”

remarcat. L’abstracte m’agrada però puntualment, quan el cor m’ho demana. L’abstracte no el pots forçar, si ho fas no és real, no pots arribar a l’espectador. Des de la recent mort del meu pare, he fet una sèrie de pintures, que havia de menester expressar en abstracte, amb força, amb colors, amb una granera amb pinzellades si fa falta!... Les emocions

no volen barreres de cap tipus, neces-siten llibertat màxima. Després tinc un altre sèrie d’obres com la del retrat de Lina que neixen d’ella mateixa, de sa Vidriera, de la tranquil·litat, de l’harmo-nia, de la pau, de la natura... Tot això és fantàstic per donar forma a una exposi-ció, que compta amb 51 obres: no m’hi han cabut totes. La més grossa amida

1,60 per 1, 70 més o manco. Hi ha molt d’oli, acríl·lic, i també oli i ceres”.

Amb aquesta il·lusió i contundèn-cia, s’expressava l’artista el dia de la inauguració, on un nodrit grup de visi-tants feien coa per poder xerrar amb ell. L’exposició ha estat oberta fins el 28 de març, i ha despertat gran interès entre el públic.

ABRIL 11 / 9

10 / ABRIL 11

Per R.D.

El tranquil poble d’Es Llom-bards compta amb un nou ciuta-dà que ha traspassat la barrera dels cent anys. Antoni Burguera Burguera, va complir el passat divendres, dia 1 d’abril, el seu primer centenari i ho va celebrar amb companyia de la seva famí-lia i molts veïns que s’acostaren a ca seva per acudir a la festa.

A la celebració també hi va acudir una petita representació municipal: el batle de Santanyí, Miquel Vidal, el primer tinent de batle, Llorenç Galmés, la regido-ra de Serveis Socials, Maria Pons i el batle pedani d’Es Llombards, Miquel Contestí.

Antoni Burguera Burguera, es va emocionar quan va rebre del batle Vidal, una placa comme-morativa que li ha regalat l’Ajun-tament, així com un rellotge que li va lliurar el regidor Contestí. El padrí d’Es Llombards va bufar les veles del pastís i va aguan-tar l’allau de fotografies que li varen fer familiars i amics que volgueren immortalitzar aquest moment.

El nou padrí des Llombards, va néixer l’1 d’abril de 1911. Ha estat pagès durant tota la seva vida, fou bat-le pedani d’Es Llombards des de 1950 fins 1955.

Fruit del seu matrimoni, amb Mag-

Antoni Burguera Burguera compleix 100 anys i es converteix en el padrí d’Es Llombards

DiversosD

Per Octavi Capó Truyols

No sé com s’ho fa aquest poca ver-gonya, però cada vegada que han de venir mon paret i ma mareta a dinar, el vespre se’n va de marxa fins a les tantes i llavors arriba com arriba, en un estat lamentable; i això que ma mare no ho diu però encara el té atravessat, no així es Papá, que no sé què l’hi ha vist de graciós en aquest cap de fava amb orelles retallades, que em fa dir!

Cecília Roig xerrava tota sola es nom des porc del seu estimat i ador-mit Valentí mentre els seus ullets cels gotejaven llàgrimes de tristor, ràbia, o pot ser tot plegat de les xalotes que anava picant per a preparar el fondo dels Canuts de Pollastre envoltats amb cuixot i farcits de salsa de pesto i moz-zarella. Un bon grapat de xalotes ben

picades amb un parell mallorquí d’alls i una fulla de llorer sofregien dins una greixonera a foc baix, mentre la sofrida Cecília abocava una cullerada de pesto (el venen en potets de molta qualitat) i mitja bola de mozzarella sobre un fi-let de pitrera de pollastre estès damunt d’una tallada de cuixot serrano de bona casta (ha d’esser tallat a màquina i pri-met, però fora fer llarg, per poder enre-voltar després el filet de la pitrera i fer un canut: el tamany ideal del cuixot és aquell que sembla una sola de sabata). Un cop envoltats els filets, fent servir el cuixot d’abric embotonat amb un escuradents si cal, Cecilia abocà una cullerada sopera de mostassa i la mit-ja dotzena de canuts dins la greixone-ra, donant-li força al foc per contes de tancar bé els rotllos. Tot d’una hi afegí un tassó de conyac i poc després un

altre -o dos- de vi blanc sec. Només hi mancava un litre llarg de brou (un litre d’aigua li val també) i ho va deixar cou-re una hora a foc lent i ho va remoure de tant en tant. Aquest cop Cecília no hi va haver de posar sal, amb el cuixot ja n’hi ha abastament.

- Bon dia, rateta. Que has fet cafè per al teu estimat? –va dir un espectre que semblava en Valentí.

- Efectivament, Valentí, fa un molt bon dia per esser al mes de Febrer, un dia collonut si vols, emperò tu no fas cara de poder dir bon dia a ningú. Tu fas cara de pedaç vell i olor de garra-fa barata quan manca una hora i mitja perquè ses dues persones que dugueren aquesta criatura al món, que tu amb tant de gust et beneficies sempre que vols, facin acte de presència i vegin el

que veig ara mateix. Mire’t, mire’t bé perquè fas oi, fas oi a ses mosques, Va-lentinet!

- No passis ànsia, petitona meva. Vaig a fer una horeta de piscina i rebré els sogres fet un dandi, ja ho veuràs.

- Tu feràs s’horeta, cabró, però a la mar, que anit eren les cinc i encara eres de parranda. Una hora nedant dins la mar de febrer pot obrar el miracle, però res més. Això, o una setmana d’absti-nència, pot ser dues. M’has sentit bé?

- I com ho sabràs que he nedat a la mar o a la piscina, que no saps que s’aigua està gelada, loca?

- Si jo puc, tu també pots. I ho sabré perquè et tastaré sa pell de cap a peus si fa falta. Au, parteix, xulo!

I tant que va anar bé. I tant que el va tastar de sal. Bon profit!

xantatge per a una ressacaHistòries de menjar i cuina

dalena Burguera Perelló (difunta), va tenir tres fills, un dels quals ja és mort. Té quatre nets i sis renéts.

La seva gran afecció ha estat la pes-ca, però també ha passat una gran part

del seu temps lliure fent cossiols de co-pinyes, molts dels quals els ha regalat.

Antoni Burguera ha tingut “una sa-lut de ferro” i diuen els seus fills que sempre “ha menjat el que ha volgut”.

Darrerament “ha tingut una recaiguda i està un poc dèbil, però a part d’això, sempre ha estat molt bé”, comenten. Durant la festa, el padrí Burguera es va mostrar molt content i emocionat.

ABRIL 11 / 11

12 /ABRIL 11

ExcursióE

Pels camins de la Tortuga, les Pedreres, Son Mesquida i Son Suau (I)

Tomàs Vibot

En aquest nou lliurament us pro-posam una llarga excursió, la primer part de la qual connecta-rem la ciutat de Felanitx amb la

vila de Porreres a través de tota una xarxa de camins públic. La ruta està pensada per fer-se amb bicicleta, en la qual ens podrem torbar unes dues hores i mitja en total. En el proper lliurament donarem les fites per realitzar la tornada des de Por-reres a Felanitx per una altra tirada de camins.

Partim de Felanitx, en direcció sud, per la carretera de Campos. Tot just passada la rodona, a l’esquerra, parteix el camí de Son Negre, on s’alça el primer element patrimonial de rellevància: la creu de Son Negre, de fust poligonal i amb els relleus en mal estat de conservació, entre els quals es pot destriar l’escut de la vila.

La tirada continua, ara per un tram for-ça ample entre antics sementers abando-nats. Tot i això, les vistes damunt la Mola de Felanitx i del puig de Sant Salvador són magnífiques. Després d’un quilòme-tre i mig, el camí davalla fins a una clota-da, on a la dreta, dins esbarzers, localit-zarem el pou d’en Reus. Tot just després, el camí remunta fins a una cruïlla, on se-guim recte fins a situar-nos davant un pe-tit nucli de cases, de les quals destaquen Cas Salines i Can Cota. Sembla que tenen un origen medieval i que al segle XIII for-maven l’alqueria dita Tres Malles. Segons Pere Xamena, al seu treball Felanitx, mot a mot (1991), era una extensa alqueria documentada en 1239. Aleshores, perta-nyia a la família Soler. Al segle XIV passà a formar part de la família Oliver. Segons els Stims de 1578, la casa i el rafal de Jaume Oliver de Tres Malles estava valo-rat en un total de 2.300 lliures. En 1721, se n’havia desmembrat Son Reus. Final-ment, en 1801, estava dividida entre Pau Oliver àlies “Salines” i Antoni Oliver “Pota”. A l’altra banda del camí hi ha un molí de vent fariner, de secció rodona i avui coronat per un vèrtex geodèsic.

Vora les mateixes cases, dei-xam el camí principal i voltam a la dreta per una camada més estrata. La tirada serpenteja fins assolir un important revolt vora Can Cordella. Llavors, tomba cap a llebeig, després avança cap a Can Teu-ler Vell. Al cap de pocs metres d’aquesta propietat, volta a la dreta fins Can Pinoi i Can Pinya, des d’on surt a la carretera de Felanitx a Campos, damunt el quilòmetre 7’6.

Ara, amb molta cura, avançam uns metres en direcció Felanitx i en passar la fita quilomètrica 8, voltam a l’esquer-ra pel camí de la Tortuga. Al cap de cinc minuts assolirem el grup de cases de l’antiga alqueria de la Tortuga. Segons el

mateix Pere Xamena, al 1518 era de Pere i Joan Uguet. Torna a sortir documentada als Stims de 1578, en aquest cas a nom d’Andreu Serra, amb una valoració de 2.400 lliures. Pocs anys després apareix a nom de Mateu Mas i feia partió amb el terme de Campos, la possessió de Tres Maies, Son Burguera i els bocins de terra de Gabriel Uguet i Pere Joan Maimó. Al cadastre de 1721, era del diaca Antoni Uguet, amb una extensió de 60 quartera-

des i amb una valoració de 2.865 lliures. Després d’haver gaudit d’aquesta raco-

nada, la ruta continua i, abans d’arribar al camí de les Pedreres, deixa de banda dos edificis importants: les cases de Son Maiol (avui explotades com agroturisme) i l’escola, un antic edifici dedicat a l’en-senyament dels infants que vivien a la zona.

Sortim al camí de les Pedreres, on voltam a l’esquerra. Es diu així ja que a la banda de Campos se situen les famo-ses pedres de Son Garau, no molt enfora de la nostra ubicació. En comptam amb un interessant escrit de Juan Feliu Notí-cias históricas sobre el santuario de Mon-tisión de Porreras, (1894), que en parla d’aquestes pedreres: «Los Protectors y obrers de la fabrica de la Parroql. Igª. de la Villa de Porreras en lo añy 1704 per á proseguir la fábrica de dita Igª. comensa-ren una padrera en la garriga del Predio Son Grau situada en lo terme de la vila de Campos á costas y despesas de la matesa fabric; per lograr la major utilidat de dita fabrica, pues antes de fabricarse dita pa-drera ab dita forma la dita fabrica pagava el padreyñ se treya de las madreras de dir Predio á raho de 28 sous per quiscuna dotzena á los trancadors, y desde dit añy

1704 en que la dita fabrica á costas suas á continuat en donar feta la escombra ne-cessaria per treura el padreñy, solamen-te paga el dit padreñy á los trancadors á raho de 10 sous per quiscuna dotzena; cuya padrera desde dit nñy 1704 fins al present, sempre se estinguda y reputada paer propia de dita fabrica, ab ciencia y paciencia del dueño del mensionat Pre-dio, sens que ja may ell ni ninguna al-tre perçona aje pretés tenir dret algu en dita padrera, no obstant que estos dies pastas Juan Ballester y Juliá Ballester (a) Sinetas, germans de dita vila de Campos sens permís de dits Protectors y Obrers han prestes de se propia authoritat treura padreñy de la padrera de dita fabrica en grave perjudici de la mateas; per lo que dehuen esser condemnats dits Ballesters germans en no poder treura padreñy de dita padrera y no ninguna latre perçona, y condenats axí també los dits Ballesters germans en haver de satisfer el valor del padreñy que se han aportat de dita pa-drera, y que no gosen aprotarsen apdreñy del que se troba tret de dita padrera, y no dehuen obstar los ditxos dels testimonis administrats de orde del Balle de diata vila de Campos als 18 de Maig de 1733, pues estos no dihuen ni declaren que sen ajen aportat de la padrera de la fabrica de Porreras, el padrñy dihuen ha servit per la fabrica de la Igª. de Campos; antes be diuheu dits Protectors que los dits Ba-llesters germans y altres trancadors de la vila de Campos tenian una padrera en el dit contrast de la posessio Son Garau 60 palms distant de la padrera de la fabrica de Porreras; y per á justificación de tot lo referit, si es necessari los dits Protectors y Obrers offerexen administrar los testi-monis de que se necessiterá ó be que in forma debita sia svisurat los dos contrasts de las padreras de la fabrica de dita vila y dels trancadors de Campos expensis sub-cumbentis».

Al final de la tirada el camí volta brus-cament a la dreta. Avançam ara per una tirada una mica més malmesa. Deixam a la dreta el camí que va a la possessió de Son Rosselló, una de les més interessants dins Campos, dotada de torre de defensa. Al cap de no molt, entrarem en el terme de Porreres, on les dues primeres finques que apareixeran seran Son Mercadal (avui un agroturisme) i Son Jeroni. Des d’aquest punt les vistes del santuari de Monti-sion són fantàstiques.

Més endavant, deixarem a la dreta l’entrada de la possessió Son Orell, cone-gut també com sa Bassa Roja, transfor-mada fa uns anys en hotel rural. Avançam ara entre hortets, parcel·les i les primeres naus agrícoles. En pocs minuts serem a la ronda sud de la vila de Porreres, on hau-rem completat la primera part d’aquesta ruta.

ABRIL 11 / 13

14 / ABRIL 11

OpinióO

BIEL FLORIT

Ryanair posarà en circu-lació un nou “produc-te”, els vols sense nins. Amb els anys, la vista s’esquinça i ens juga

males passades. De vegades creim que hem llegit una cosa on en rea-litat n’hi havia una altra d’escrita. De manera que, quan servidor vaig llegir, fa un parell de dies, la notí-cia de Ryanair/herodes, vaig creure de bona fe que m’havia equivocat i vaig tornar a rere.

Bé, ho havia llegit talment com estava escrit. El desenvolupament de la notícia, que tan sovint des-menteix o, com a poc, matisa el titular, en aquest cas el confirmava i l’explicava per raons pràctiques i econòmiques. Vols sense nins. Que vendria a ser com vols sense en-fits.

Ara comprovo que, una vegada

dit això que ja he dit, no se m’acut res que pugui fer més lletja la no-tícia. Què hi podria afegir, per po-sar en evidència la proliferació de pràctiques odioses en el món de l’aeronàutica comercial, després de la notícia de Ryanair i els seus vols sense nins?

És clar que sempre hi pot haver

coses pitjors, però en aquest cas no puc pensar en cap que no sur-ti obertament de la legalitat, si és que privar els nins de volar amb els pares és legal.

No fa gaire que una companyia espanyola de baix cost em convi-dava a reservar la butaca per inter-net. Em va semblar una invitació la mar de cortesa, mira quina gent més amable i pràctica, em vaig dir. Aquests elogis es convetiren en flastomia quan vaig comprovar que la reesrva em costaria no sé quants d’euros. Els facilites la feina i et cobren. Lladres.

Jo no sé vostès, però servidor he reprès, amb el desbocament del li-beralisme, la llista negra de quan érem joves. Quan una companyia aéria o una assegurança me la fan, les pos a la llista negra.

Això és clar, té alguns inconve-nients, però saber que no dónes a guanyar ni un cèmtim als enemics del teu país, o als indecents, als herodes o als filibusters, et fa una

sensació -fictícia- de poder -residu-al, però poder- que t’era negat en temps dels monopolis.

No vull que ningú ni res em privi de sentir la rialla d’un nin, el so més feliç que pot sorgir de tota cosa viva. Si un dia em qued sord, serà el que més enyoraré, més fins i tot que sentir les variacions Gold-berg o la trompeta de Miles Davis. Per tant, no han de venir uns gola-fres amb ànima de ferralla a prohi-bir la presència dels nins als seus avions. Des d’ara ja sé que no vola-ré mai amb aquesta companyia, si no és en cas de força veritablement major.

De passada, m’estalviaré tantes de fatigues i tants de mals humors com diuen que agafen alguns dels que hi han volat.

Volar sense nins

GUILLEM FRONTERA

Diumenge passat els vaig comentar dos dels quatre fulls de diari tro-bats dins un prestatge molts anys oblidat, un

article de Josep Melià publicat a l’any 1981 i una entrevista a Josep M. Llompart amb motiu del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes de l’any 1982.

Avui em complau oferir els al-tres dos fulls, que com també els anunciava són un article del poeta Rafel Jaume comparegut al suple-ment de cultura d’Ultima Hora del diumenge 27 de gener de 1983, i un reportatge biografia de l’amo en Josep Estelrich i Mieres, eminent santjoaner, publicat al Diario de Mallorca el dimarts 26 d’agost del 1997, precisament dos anys des-prés de la seva mort en accident mentre treballava amb el tractor al seu hort d’Hortella.

L’article de Rafel Jaume, escrit en el català dolç i eloqüent marca de la casa, diàfan com sabia fer-ho

a la perfecció l’enyorat amic. El titu-là: “Prec per a una antologia” i de-fensa amb convicció la positivitat, l’oportunitat de les antologies de poesia començant dient que: “Que em perdonin els que no creuen en les antologies de poesia, però jo hi crec, perquè quasi sempre acom-pleixen els seus fins, que essenci-alment són dos: posar ordre en el panorama de la poesia i, sobretot, acostar els lectors a poetes que, pel motiu que sigui, no han tengut la ressonància o la difusió que merei-xien”. Argumenta que “les virtuts i els defectes de tota antologia són ben coneguts. La principal de les virtuts és posar a l’abast un materi-al que peça per peça sol ser intro-bable. El més gran dels defectes, al meu entendre, és el ja esmentat gust i inclinacions personals de qui ha compost l’antologia”.

I tanc els ulls i el veig que em parla, m’ho conta assegut darrere la taula de la seva llibrerieta Ca-vall Verd a la ciutadana plaça d’en Coll, com tantes vegades. Era dels

homes més transparents que he co-negut mai, ja ho he dit un caramull de vegades.

L’altre full d’avui, com deia, és un reportatge, biografia, homenatge merescudíssim a Josep Estelrich, un home molt compromès amb la nos-tra terrra, amb la pagesia, amb la feina ben feta i, s’ha de dir també, era i representava un dels puntals sòlids del nacionalisme d’esquerres des dels inicis de la democràcia, a més de fundador d’Unió de Page-sos de Mallorca (UPM).

Feia dos anys que havia perdut la vida en un desgraciat accident amb el seu tractor mentre treballava al seu hort d’Hortella. El col.lectiu Teranyines de Sant Joan acabava d’editar el llibre de recopilació de notes d’Estelrich, editat baix del títol: República, guerra civil, post-guerra, a Sant Joan. El món de la pa-gesia. El juny del 1995, allò primer que vaig fer arribat a casa després d’assistir al seu funeral va ser de-dicar-li un sentit poema de comiat

que després publicà UH, i que el col.lectiu Teranyines inclogué tam-bé al llibre, exactament a la darrera pàgina. Diu així:

“A Josep Estelrich i Mieres Turri-cano / (Humil homenatge/ Al Pla els homes de bé tenen la gorja crica, /cares llargues per tot arreu avui ho-rabaixa./ A Hortella els pins regali-men i no és rosada, /les roselles ja destenyeixen d’enyorança... /A les cases, marriment de porxada bui-da.../ Poca folga, barrams estrets a Vilafranca, /els braços sorrers, i càrritx a la mirada. / Plorem, que un pagès ha mort quan treballava. /Ara, anit, ni truc ni retruc a la ta-verna, /cal callar per nodrir la bona recordança... /I que el seu exemple faça condreta camada /entre els que ens deixondia la frescal paraula. /Poca berba avui, que la gelada és gruixada, /que un calabruix lleig ha malferit l’anyada. /Plorem, que un pagès ha mort quan treballava!”.

Signat el 8 de juny del 1995. Que vos puguem seguir recordant molts d’anys, estimat l’amo en Pep.

Troballes, de bell nou

He reprès, amb el desbocament del liberalisme,

la llista negre de quan érem joves

ABRIL 11 / 15

EL PRONÒSTIC DEL MES

Joan Barceló Diuen que no hi ha Setmana Santa a les fosques perquè sempre cau en la primera lluna plena després de la primavera. D’aquí que en-guany sigui bastant tardana. Ten-drem una segona quinzena d’abril de passions, viacrucis, misereres, silencis, penitències, ressurrecci-ons, pasques, pancaritats i àngels. Les processons religioses es con-verteixen en espectacle i una ve-gada més, coincidint amb aquests dies, el Dilluns Sant, la lluna arribarà al Ple a les 4 hores i 45 minuts de la matinada. La Setmana Santa sempre cau en el primer pleniluni després de la primavera. S’acabarà el temps de les faves tendres, el bacallà, els ca-lamars i qualque anfoset i arriben les panades, els crespells i els robiols.

Carnestoltes banyades, Pasqües eixu-tes. Tot i que diuen que “si plou per la Concepció, plou per Carnestoltes, per Setmana Santa i per Ressurrec-ció” la meteorologia tendrà caràcter poc canviant, amb temps més propi de la platja que de cercar caragols. I això que l’abril sap tornar enrere i ho ha provat de fer moltes vegades. Els

refranys el defineixen encertadament: abril que abrileja, primavera que fue-teja. Sembla que aviat tendrem el pri-mer estiuet. Seran els típics dies que solen entaular-se entre el pas de dues borrasques i que, en ocasions, han arribat a durar unes quantes setma-nes. És l’època de sembrar i trasplan-tar les plantes anuals, fertilitzar els rosers, plantar ramellers de cabeça i treure els cossiols dels hivernacles.

Cada cosa a son temps i per Pasqua formatjades. És el temps de produir bona hortalissa. Per això són neces-sàries tres coses: duu la terra ben

conreada, no plànyer aigua i tirar-hi fems. Precisament en aquest temps, fins a mitjan abril, pastanagues i xi-rivies volen cavat fons, a més d’aigua i llacor. Les lletugues, a qual-sevol temps n’hi pot haver, si cada mes s’hi tira llavor per entre les altres hortalisses. A partir de dia 12, festa de Sant Alberic, patró

de les bones llocades, hem d’esperar que el temps torni plujós. Aquesta possibilitat l’hauríem d’allargar fins devers Sant Marc, patró dels que te-nen ovelles i dels mestres sabaters. I si cada cosa en el seu temps: per Pas-qua formatge. Els d’abril tenen una gran qualitat.

Fer Pasqua abans del Ram. Dia 17 és el diumenge de Rams i antigament era costum estrenar roba, encara que fos només un mocador. Ho diu el re-frany : el Diumenge de Rams, el que no estrena no té mans. Guardau els rams d’olivera i les palmes beneïdes per a col·locar-les fins l’any que ve a les finestres i balcons de la casa, so-

bretot en aquelles que estan a foravi-la. Així es lliuren els camps -i també les cases- de calabruixades, tempes-tes i altres calamitats. El Divendres Sant és tradició anar a collir frígola al camp. Convendrà aclarir el planters d’albergínies i tomàtigues perquè no adquireixin major vigor. Ha arribat el bon temps per plantar bledes, endívi-es, síndries i melons.

De Pasqua a l’Ascensió, quaranta dies de perdó. La gent, actualment, no es sent obligada a esperar al dia de Pasqua d’avui per menjar les panades d’anyell, els crespells i els robiols. Per Pasqua, tradicionalment, s’ha de berenar de frit de freixura, amb els in-gredients de cada poble i cada casa, però en els que no hi podien faltar ni el fonoll ni els alls tendres. La prima-vera mediterrània es mostrarà joiosa de cap a cap del dia. La naturalesa i el camp adquireixen un paper pro-tagonista. I amb la segona festa de Pasqua arriba el temps de les rome-ries que s’han convertit en festes po-pulars. Són com a signes actualitzats dels ritus tradicionals que es celebra-ven per afavorir la germinació de les llavors i aconseguir un any de bones collites.

Setmana Santa banyada, collita de blat regalada

Arriba el temps de les migdiades pri-maverals.

16 / ABRIL 11

margalida.munar@gmail.com

Menjar ràpid, sa i bo Hiperdimensional EdicionsMargalida Munar Munar

CuinaC

MENJAR RàPID, SA I BOMARGALIDA MUNAR

FRIT DE VERDURES

300g de pèsols, 100g de canonets de faves tendres, 4-5 carxofes, 4 brots de colflori, 1-2 manats de grells (segons gruix), amb una part de les coes, patates (opcional), alls, llorer, pebre de cirereta, oli, sal, fonoll (imprescindible!).

Preparam les verdures, en bocins petits, i les anam fregint per separat per respectar el temps de cocció de cadascuna, amb una quants d’alls i un bocí de pebre de cirereta, que retirarem en trobar que té prou gust, per evitar que algú se’l trobi a la boca. Hi ha qui comença per les patates, perquè l’oli és net i conec un cuiner que hi acaba, perquè diu que així agafen el gust de la resta i a més li netegen l’oli... En te-nir cada pellada fregida, posam la ver-dura, degotada d’oli, a una greixonera plana. Al final ho mesclam tot, sense esclafar-ho. Li donam dos bulls més, per juntar sabors i mentre, li tallam el fonoll fi, o gros si preferim retirar-lo. Servim calent.

RUMBO

2-3 moniatos, 1 vermell d’ou, 1 llimo-na, 50g de sucre, canyella en pols

Bullim els moniatos amb la pell i l’ai-gua justa, per mantenir-los la dolçor. En poder, els pelam, esclafam amb forqueta i trempam amb la ratlladura de llimona, el sucre i el vermell d’ou i la canyella. Servim amb un poc de canyella per da-munt.

Enguany Pasqua ens arriba molt tard, però no importa esperem que arribi, per començar a as-

saborir els plats que ens du aquesta celebració: un frit, que vos proposam de verdures, però que

podeu acabar amb peix o amb freixura si és el vostre gust.

I per acabar dolcet-dolcet: rumbo, una mescla de moniato que també serveix per omplir robiols.

Aquesta recepta, i d’altres sanes i saboroses, les trobareu al llibre “Cuina Mallorquina Vegetariana”

d’Estrella Alba, Catalina Piris,

M A Santandreu i Edicions Do-

cumenta.