Icri

OCTUBRE DE 1994 * N° 209

';01:411115111,?,

-4, -

,41t111:

5-1;

DON MIQUEL METGEDON MIQUEL APOTECARI

Dos llorencins d'aopci6 quetrehallaren en el Atiamp de lasanitat en la primera meitatd'aquest segle.

ELS ÀRBITRES

Un article d'Ignasi Umbert onl'autor assenyala el motiu, se-gons la seva opinió, de tantestargetes mostrades en els partitsde futbol.

AIGUA

En Xesc Umbert ens il.lustraamb la precisió que el caracte-ritza de les dades i les fotogra-fies de les darreres plogudes enel nostre municipi.

ANGLATERRA

El nostre corresponsal al RegneUnit, Pere J. Santandreu, ensdóna una visió comparativa en-tre la tardor al nord d'Angla-terra i Mallorca.

HISTÒRIA

Ramon Rosselló comença unanova secció sobre el tractamentque l'Audiència donava alsdelictes sexuals durant l'edatmitjana.

I TAMBÉ...

* La SIDA, per Josep Galmés.* Filatèlia, per Eduard Perales.* Suplement literari.* Biblioteca, per M.B. Pont.* Batec, Si lleu...

innT uolung DEI CARDROAR

rL 1))11

Editorial pág 2 (206)

Les aigües fletes

Flor de Card

A un ple extraordinari celehrat el mes d'octubre, l'Ajuntamentde Sant Llorenç va acordar per majoria -el PP i el PSM es varenabstenir i el PSOE va votar en contra- concedir l'explotació delservei d'ahastament d'aigua potable a l'empresa Aigües Sant Llo-renç S.A. per un període de 25 anys.

De banda considerar excessiu el termini de la concessió, ja quel'empresa no ha hagut d'invertir res en la infrastructura i, per tant,no ha d'amortitzar cap instal.lació, els membres del Consell de Re-dacció ens plantejàrem alguns dubtes o punts obscurs que volemtraslladar a l'opinió pública.

Aquesta empresa disposa de pous a Son Carrió, però a Sant Llo-renç utilitzarà els de l'Ajuntament. Regiran els mateixos preus perals dos municipis? Si és així, com és lógic, a quant ens pagará l'al-gua dels polis municipals? Sembla raonable que si l'Ajuntament hafet una considerable inversió en la recerca de l'aigua, el safareig,les tuberies i les bombes ara pugui recuperar el que s'hi ha gastatmitjançant la venda de l'aigua i el lloguer de les instal.lacions.

Per qué quan es va fer la tuberia de les aigües brutes que uneixels dos municipis no es va construir la de les netes? S'arribará aconstruir mai? O ja sabien que seria aquesta l'empresa concessio-nària i , com que tenia pous a Son Carrió, no calia gastar-s'hi res?

Qué costaran els comptadors, a qui els haurem de comprar i quise'n cuidará de la seva instal.lació? Podran els usuaris acudir alsseus propis picapedrers i lampistes?

Els preus acordats, són per 1994 o per 1995? Quin augmentanual tendran les tarifes?

Es mantindrá la xarxa actual de les aigües d'en Martí, en Figó...o es condemnaran les tuheries? En el segon cas, serviran els ma-teixos comptadors?

Será obligatori connectar les aigües netes? I les brutes? Quinsterminis donaran? Si és un acte voluntari, com calcularan el cánonanual per al clavegueram?

Redactará la comissió encarregada un reglament que regeixi lesrelacions entre els usuaris i el concessionari?

Disposa l'empresa de pous de reserva, en cas que el cabdal del'aigua minvi, com ha passat enguany a molts de pous? Si és aixf,compten aquestes reserves amb les condicions de potabilitat exigi-des per Sanitat?

Quan es posará el servei en funcionament?Com veis, són moltes les preguntes que ens queden en l'aire. És

possible que l'Ajuntament tengui totes les respostes, però, comsempre, no les proporciona als usuaris. Sembla mentida que no ve-hiculi uns canals de comunicació amb la gent, a fi d'evitar-se lesremolcades que se'n duu cada dos per tres, sigui quan es tractad'aigües brutes, places, desviament de carreteres, aigües netes.Possiblement el problema no tengui remei.

Revista d'informació general de Sant Llorenç desCardassar (Mallorca).Adreça: carrer de Sant Llorenç, 36Teléfon: 569119Puhlicitat: Maria Galmés * 560504Octubre de 1994.Número 209.Dipòsit legal: 765-1973Edita: Associació Cultural Flor de CardCIF: G07606185Imprimeix: 77rrena S.A. (Manacor)Director: Josep Cortés i ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza

Guillem QuinaJoan SantandreuGuillem Soler

COL.LABOREN

Josep Cortés

Aigua PortadaEspipellades 17Tal dia com avui 19

„Estampes llorencines 24Nicolau/Simonet Demografia 3Guillem Pont

Dos miquels 4Varis

Batec 6Ignasi Umbert

Els àrbitres 8Secretaria

Xesc Umbert

Meteorologia 10El temps 23

Pere Galmés

Alta mira 11J.Rosselló-Márvel John Donne 12Jaume Galmés

Les nits d'octubre 13Maria Bel Pont

Biblioteca 15Miguel Galmés

La SIDA 16Pere J. Santandreu La tardor al nord 18Eduard Perales

Filatèlia 20Ramon Rosselló

Història 21Maria Galmés

Si lleu... 22Comptahil itat

Isabel Nicolau

Distribució

Moviment demogràfic i societat/Poesia pag 3 (20-71

Defuncions

El dia 8 de setembre va morir a S'I-llot el ciutadà belga Albert Vanhove.Descansi en pau.

Dia 22 de se-tembre va morira Sa Coma En-rique AgustíFerrandis, quehavia estat ju-gador i entre-nador del Car-dassar a darre-ries dels anys50. Descansi en pau.

L'endemà, el27, va morirn'Antònia SolerOliver Vaqueraals 82 anys d'e-dat. Vivia a lacarretera d'Artái era brodadora.Descansi enpau.

El 29 de setembre va morir a CalaMillor en Werner Hans Kónig, denacionalitat alemanya. Descansi enpau.

Dia 5 d'octubre i també a Cala Mi-llor va morir el ciutadà suec ErikJosef Eriksson. Al Cel sia.

Dia 5 d'octu-bre ens va dei-xar na Magdale-na Artigues San-só, als 86 anysd'edat. Vivia aSon Carrió i perS'Illot. Que lavegem en elCel.

Dia 10 d'octubre va morir a PalmaAndreu Galmés Gomila don Andreu,a l'edat de 83 anys. Havia estat metgede Sant Llorenç des del març de 1947fins al febrer de 1981 data en qué esva jubilar. Després d'acabar la carrerava exercir alguns anys a Madrid, peròprest va venir a Sant Llorenç per ferd'ajudant de Miguel Nebot, fins queagafá la plaça en propietat. Descansien pau.

Dia 9 d'octu-bre va morir aSon Cardó enJoan Bassa Ser-vera, a l'edat de87 anys. Viviaal carrer Mn.Alcover. Que elvegem en elCel.

Naixements

El 20 de setembreva comparèixer en a-quest món la novallorencina MargalidaGalmés Roig, fillan'en Miguel Gento ina Catalina.

El dia de sant Mi-guel va néixer a Sant

Llorenç en Joan Fuster Estarellas, filld'en Joan i na Magdalena.

1 el dia de la raça ho va fer en JoanAntoni Mayol Nadal, també a SantLlorenç, fill de Joan i Antònia.

A tots ells, pares i fills, enhorabo-na, i gràcies per rescabalar en part lagran quantitat de defuncions que hempatit aquest mesos de setembre i octu-bre, que si no anam errades han arri-bat a la dotzena.

Noces

El dia 2 de setembre es casaren al'església de S'Illot el manacorí Ga-briel Quetglas Galmés i la británicaWaundy Jane Dawkin. Enhorabona.

Per cert, segons notícies, el Jutgede pau de Sant Llorenç tendrá uncompetidor a l'hora de formalitzar re-lacions, ja que els batles també podrancasar. S'hauran de posar d'acord.

Isabel Nicolau i /Una Simonet

Dia 24 delmateix mes ensva deixar enGuillem BrunetServera de SonTrobat, a l'edatde 87 anys. To-ta la vida haviafet de foraviler.Al Cel sia.

El dia 26 desetembre va dei-xar aquest mónna FrancescaCaldentey Do-menge Blanca,als 53 anys d'e-dat. Feia debrodadora. AlCel sia.

Dia 15 de se-tembre va néi-xer a Son Car-rió en JaumePuigrós López,fill d'en Jaume,que fa feina a ladepuradora, i naJúlia.

Poesia

TARDOR

Obscur gregal de núvols desfibratsi pluja que davant els puigs s'agita.Vells camins. La tardor només transitaper camps dels llauradors abandonats.

Persistència dringant sobre els terrats.Que Iluny el bosc amb l'amagada citadels bolets i la pluja! Que petitala cambra, i els anhels que dilatats!

En aquests dies d'un nou tremp ja som,com, anant i venint, al mateix tombdel camí que ens ensenya un vast paisat

[ge.Fidel indret! Fugí l'estiu tan clar,i enyorem des d'ací, per a demà,aquests corals encontres del viatge.

Marià Villangómez

Gent de la nostra gent pag 4 (208)

Dos miquels -metge i apotecari-

Com a molts altres llorencins, a mi em

contaren part de la història de don Miguel

metge quan començava a anar amb bici-cleta. Si fa no fa deia així: "Vés moltaljrta, eh! Una bicicleta no ho pareix, pe-rò és molt perillosa, i mai no et colis dar-

rera un camió. Aquí hi ha un metge que

tenia un fill que li deien Xerafí i li van

comprar una bicicleta. Tot cantant un diaanava colat darrera un camió, es camiófrena, i ell hi pegà i morí. Van tenir un

disgust molt gros! Molt al tanto!"

I poca cosa més en sabia. Ni tan solsho relacionava amb la casa esfondrada dela plaça (aquella casa gran i plantosa delcarrer Major que fa anys va caure mentrefeien els fonaments de la del veïnat, i quea hores d'ara encara es manté en situaciódel que podríem anomenar "vergonyósclot a la plaga") i popularment conegudacom cas metge.

De l'altre Miguel, de l'apotecari, entenc un petit i boirós record. De petitm'agradava anar a sa potecaria acompa-nyant algú de canostra. Aquella sala volta-da de prestatges tancats, amb capsetes,potets i vidres de colors era ben misterio-sa, com ho era aquell senyor gris i ambbigotis que sortia de rera la cortina. Segu-rament, i a part del singular entorn, lasimpatia em venia perquè en certa ocasió,aquell senyor, es potecari, m'obsequiàamb un fulletó que, a més de lletres, teniaestampes d ' ani mals.

Anys després, alguns companys de jocsem contaren que comprava granots a quin'hi dugués, granots que caçaven mentrejugaven a la torrentera, quan, bona partde l'any, manava un rajolí d'aigua entreun sensfí de bassals.

I no fa encara massa anys que em con-taren que un dels entreteniments dels jove-nells pre-televisius era, a la sortida delcinema, aturar-se -sense fer gens de re-nou-just abaix de la finestra del quarto del'apotecari i escoltar. D'aquesta manerasentien els xiscles i pantaixos amorosos desa senyora catalana.

Un bagatge del tot insuficient, malgratsigui sols per fer una simple aproximacióa dos llorencinsben coneguts anys enrera.

Tal vegada don Jordi i donya Bárbarame'n podrien donar més detalls i, efecti-

vament, amb l'amabilitat que els caracte-ritza, això em contaren.

* * * * *

DON MIQUEL NEBOT, EL METGE

"...era de Son Servera i d'origen benhumil, son pare feia de ferrer i sa marematalassos... va ésser alumize,d'es mestreFornaris que, com bé tu saps, va fomentarvint-i-sis carreres universitàries a Son

Servera... els deia: "aquest al.lot val

molt, amb un poc d'esfore el podríem ferestudiar". Lo que pot fer un mestre, eh?"

"...es va casar amb una senyora distin-gida, "de ca 'n Joanet" que era sis o setanys més vella que ell... aquests de "ca 'nJoanet" estaven bé i tenien una gran as-cendecka Son Servera,fiensaque quanuna nina d'allà feia una cosa no gaire ato amb lo que s'esperava d'ella li deien,

Gent de la nostra gent pág 5 (209) 1

i és un exemple, "an aixó ses nines de"ca'n Joanet" no ho fan", eren una mica

es , " _" don Miguel va ésser es primer met-

ge que va estar aquí d'una forma estable.Esporadicament en venien d'altres, penaaquest va ésser es primer metge d'es po-

ble... "Amb punts de referIncia intentam treu-

re comptes i situam el seu neixement al'entorn de l'any 1885, i la seVa arribadaa la vila a l'entorn de 1910. Aquestes da-tes lligarien el que fos, Sant Lloreng, elseu primer destí, amb l'aparició de la pri-mera farmácia de carácter municipal (a-

cord del plenari de 1910) i amb l'arribadadel seu successor, don Andreu Galmés,

-l'any 1947 (si consideramquedon MiguelNebot morí als 63 anys).

"...era molt complidor, no se n'anavamai, sempre estava a disposició dels ma-lalts... diria que era un metge de vocació,molt cult en el camp de la medicina..."

"...hem de tenir en compte que, alesho-res, la gent de Sant llorenç era molt po-bra... a vegades es comentava que hi ha-via gent que anava al metge i després nopodia comprar la medecina..."

"...na Francisca era sa major, despréshi havia en Serafinet (que morí en l'acci-

dent) i en Pedrito, que morí de jove; vaésser una família mo t desgraciada...

"...en Serafí tenia dotze anys i haviencomprat una bicicleta... son pare i sa ma-re se n'havien d'anar a Manacor i... "notreguis sa bicicleta! ", penó ja se sap ambsos al.lots, a força d'insistir va convéncersa criada i va anar a fer una volta... a sacosta de Sa Blanquera anava darrera uncamió, aquest va frenar i en Serafí hi pe-ga, amb sa mala sort que, en caure, vapegar amb sa nuca a una pedra i morí...va ésser gros perqué don Miguel era unapersona molt estimada... anaren a cercar-los a Manacor, i quan arribaren el troba-ren mort i tapat amb un Ilençol... es met-ge va estar molt de temps malalt i sa cria-da no va estar bona pus... va ésser untranstorn molt gros!... i p'es poble també,era simpátic i se desfeia molt per sa gent"

DON MIQUEL SANTANDREU(L'APOTECARI)

Don Miguel Santandreu Ramonell s'ins-tal.lá a Sant Llorenç l'abril de 1932 i fouel primer farmaclutic titulat del poble,

malgrat des de l'any 1910 ja hi haguésuna casa on es venien medecines (ara pas-sa el mateix en els llogarets on no hi pothaver una farmácia).

"...era de Santa Maria i provenia debona família, sa primera apotecaria lavan n'untar a ca l'amo en Miguel "de saVicaria", una trinxa estreta que hi haviadavant "ca'n Cosme", on ara hi ha aquest

clot...""... sí, hi havia es taulado, sa farma-

cia, ca l'amo en Miguel i ca's metge, Ila-vors la van passar an es carrer d'es rec-

tor Pasqual...""... ja era major quan es va casar amb

na Carme, sa catalana... era un matrimo-ni ben singular, semblaven pos oposats"

"..tenia. , un, carácter una mica. retret,

no es feia gaire amb la gent , no sortiamai... adesiara anava a Barcelona i eramolt de caseva... quan anava a Barcelonajo el suplia (don Jordi), però no et podemcontar gaire coses..."

"...eren molt amics amb don Joan No-guera, "es Jefe", i tenien molta (Vició ensa técnica i s'electricitat..."

"...l'any 39, després de sa guerra, vin-gué un grup de catalanes a Cala Rajada

(Continua a la pág. següent)

- 0011!!!1111110111

Batee pag 6 (210)

(Ve de la pág. anterior)i allá es conegueren amb na Carmen,perquè també era amic d'es meu germàGuiem i adesiara venia a Cala Rajada(donya Bárbara)... patia d'es cor..."

.mas sap greu, però toque et podem

dir és molt poca cosa..."

La vetlada amb donya Bárbara i donJordi s'allargà tocant diversos temes delpassat, del futur i de l'escola, desprésd'haver-nos aproximat una mica a aquests

dos llorencins d'adopció. Dos miquels quetreballaren el camp de la sanitat en el SantLlorenç pre-turístic i estrictament rural.

Text: Guillem PontDibuixos: Josep Cortés

Ciclisme

Diumenge dia 9 d'octubre, a les nou imitja del matí es donà sortida a la primeraCursa de mountain bike "Premi bicicletesCaldentey", que organitzava aquesta casacomercial, juntament amb el patrocini del'Ajuntament de Sant Llorenç i un grapatd'empreses privades. El circuit de la pro-va fou l'habitual: partiren de darrera laCreu Roja, tot i que en aquesta ocasió la-'largaren quasi dos km.

De bon matí es donà la sortida a la pro-va de corredors no federats, i damunt les11 sortiren els federats. Aquesta cursa fe-derada era puntuable per a la "copa Ma-llorca", i els guanyadors foren:

1.- Quique2.7 A, Vives Xu/o3.- M. Clamor

Un diumenge més tard, dia 16, se cele-brà, també a Sant Llorenç, una cursa ci-clista que serví d'homenatge al corredor J.Roig. Tot i que no comptà amb molts departicipants, hi hagué molt bon ambient ila disputa de la cursa fou d'allò més igua-lada i emocionant. Finalment el guanyadorfou el protagonista de la festa, en J. Roig,que comptà amh l'ajuda del corredor J.Fullana per imposar-se als restants compe-tidors.

També volem mencionar que la corre-dora Margalida Fullana fou la guanya-dora, en l'apartat defémines, de la pujadaa Montjuic, que se celebra dia 19 d'oc-tubre a la mágica muntanya barcelonina.

Amb aquest cop na Margalida és la si-sena vegada que ganya aquesta clàssicaciclista.

La redacció d'esports de Flor de Cardha sabut que la corredora llorencina téofertes d'equips professionals del Ciclis-me, i fins i tot ofertes per canviar al mónde la mountain-bike. Desitjam a "la gace-la" molta sort i seny a l'hora d'escollir elseu destí professional i feim arribar ambaquestes retxes tot el nostre coratge i re-colzament moral per la bona corredorallorencina.

Aigua

Aquest final d'estiu es recordará durantmolts d'anys pel fet que les grans plogu-des que arreu de Mallorca inundaren po-bles i conreus, a Sant Llorenç quasibé notingueren repercusions greus dins el po-ble, si exceptuam alguns punts molt con-crets (garatge s'Entrada).

El torrent de ses Planes, que passa perdavora can Tabemer, dins el poble, no-més duia una alçada de 25 cm. d'aigua, il'únic que es va desbordar fou el de saBlanquera, que com hem comentat ocasio-nà alguns danys materials al garatge.

D'altra banda, a fora vila fou on tingue-ren més repercusions les plogudes, ja ques'innundaren alguns terrenys, i s'esbuca-ren moltes parets per la força,de, Vaigua.

Turisme

Cinc hotels de la nostra zona costaneraforen guardonats el passat mes amb elpremi HOLLY de qualitat i distinció queatorga anualment el tour operator alemanyTUI. Representants d'aquests hotels esdesplaçaren a Alemanya (Hannover) per

recollir el guardó.La valoració de la qualitat dels esta-

bliments la realitzen els mateixos clientsdels més de 6.000 hotels que la TUI co-mercialitza arreu del món. D'aquests ho-tels, mitjançant enquestes i qüestionaris,es trien els 100 millors, i d'aquests 100n'hi ha 17 a Mallorca, dels quals 5 estanubicats en el terme municipal de Sant Llo-renç.

Sense cap dubte és una gran notícia perla zona costanera llorencina, per la sevamillora de qualitat i grau de satisfacciódels clients i per tots els beneficis querepercuteixen d'una manera o altra dins elmunicipi.

Els hotels que han estat distingits foren:Royal Mediterraneo (Sa Coma), Castell deMar, Flanienc9, Hipocampo Playa i BahiaGrande (Cala Millor).

Cardassar

Aquests són els resultats dels darrerspartits que ha disputat l'equip granoter:02.10.94 Cardassar-Sóller 1-009.10.94 B. C. Millor-Cardassar 3-112.10.94 Cardassar-Ferriolense 2-2

Batec pag 7 (211 )

16.10.94 Ciutadella-Cardassar 1-223.10.94 Cardassar-Binissalem 3-1

De tots ells destacam la primera victò-ria fora del Moleter, i el mal resultataconseguit a Cala Millor, ja que aquest ésun camp ón tradicionalment êl Cardassar'sempre aconseguia algun punt positiu.

Cal mencionar que el bon porter Perellóha perdut la titularitat, ja que amb l'arri-bada d'en Soler ha estat aquest qui haocupat el lloc a la porteria.

També es rumorejava que la directivavolia donar la baixa a dos jugadors llo-rencins per poder reforçar l'equip amb al-tres de forans. Es veu que a aquesta di-rectiva comença a fallar-li la memòriao..., si no ens falla a nosaltres, ens sem-bla que prometeren un equip de llorencinsencara que descendissin a preferent.

Premi

Dia 28 de setembre, al Paranimf de laUniversitat Central de Barcelona, en JoanDomenge rebé el premi extraordinari a laseva tesi doctoral, que tot just feia un anyque havia llegit, i que ja havíem assenya-lat en aquesta revista.

L'acte comptà amb un programa d'actesprou extens: discurs inaugural a càrrec delDr. Joan Hernández Pijuan, degà de la fa-cultat de Belles Arts de la Universitat deBarcelona. Lliurament dels premis extra-ordinaris de llicenciatura i doctorat, itambé lliurament de medalles als profes-sors jubilats, discurs del Rector i l'acteacabà amb un concert i el cant Gaudea-

mus igitur, interpretat pel cor de la Uni-versitat de Barcelona.

La nostra més sincera enhorabona aaquest llorencí que hi fou present perrebre aquest

I d'una - manera especial voTem dOnarles gràcies a les amigues Isabel de Bruneti Maria Bagur, per haver-nos remés la in-formació.

Cursos d'adults

Com cada any estan a punt de començarels cursos al Centre d'Adults, hi ha unagran varietat: els dedicats al reciclatgeprofessional (hosteleria, informática, etc.),formació empresarial, formació académi-ca, formació artesana, etc. Segur que jateniu un llibret tots a ca vostra per podertriar qualque cosa profitosa per la vostraprofessió, o per poder pasar un hivern en-tretingut.

Els que ja han començat són els cursosde formació musical: solfeig i instrument.

Policia

Aquest estiu, si heu tingut una miquetade temps per passejar-vos per la zona cos-tanera, a lo millor haureu vist la policiamunicipal amb bicicle¿a o en cavall. Nous penseu que anassin d'excursió, estaventreballant, i vigilaven per donar una segu-retat als visitants i als que vivim aquí.

No us penseu que siguin els únics i elsmillors, no! Els primers que ho varen im-

plantar foren els valencians, i llavors totun seguit de ciutats i altres municipis.Esta bé seguir les corrents d'avantguardaen,ypatéria,,,de seguretat, i per yentgra es-talviarem qualque susto, a més de no em-brutar l'aire que prou ja hi está.

Ses Verges

A principis del segle XII es trobaren ala ciutat alemanya de Colònia les relíquiesd'uns màrtirs de la persecusió contra elscristians, allá pels segles quart o cinquè.

Es calcula que aquelles despulles per-tanyien a onze verges, nombre que, errò-niament, fou transformat en onze mil. Ar-ran d'aquesta trobada es propagà per totEuropa la devoció a aquestes verses, lamés famosa de les quals és santa Ursula,filla d'un rei de la Gran Bretanya.

Segons la tradició llegendaria, Úrsula iles seves companyes foren mortes pelshuns a Colònia, tot just quan retornavend'un pelegrinatge a Roma, en negar-se aassumir el paper de "repòs del guerrer".

Aquesta devoció cristiana arribà aBarcelona en el segle XIV, i S'estenguéper tots els països de parla catalana, on haesdevingut una de les festes populars mésarrelades i mantingudes. Entre nosaltresse celebrava amb serenades nocturnes, ibunyolades. I pareix que ningú qüestionamassa la idea mítica que es conmemora.

De totes maneres, a Sant Llorenç, l'ú-nic que queda i encara poc, és la gastro-nomia. Avui en dia trobarem pocs jovesque tenguin interès per aprende a fer bu-nyols, o per tornar retreure la tradició decantar serenades a les seves estimades eldissabte de les Verges. El temps ens hodirá.

Joana Domenge Joan Fullana,Dolors Sánchez i Antònia Veny

Agraïment

La família Veny-Llorens vol donarles gràcies a la gent de Sant Llorençpel suport que varen rebre amb ocasióde la mort de Gabriel Veny, amb l'as-sistència al funeral i als altres actesduits a terme a Manacor.

Moltés gracies a tots els llorencins.

Opinió pág 8 (212)

Els àrbitres de futbol

Des de fa molts d'anys es parla delproblema dels àrbitres de futbol. Elsarguments van des dels que diuen ques'els ha de recolzar a altres que diuentot el contrari, però la veritat és queels àrbitres de cada dia, encara quesien més dolents, tenen més poder imés forca dintre del col.lectiu fut-holfstic, es digui Federació, Col.legid'àrbitres o el que sia, i això ho de-mostren cada diumenge arreu delscamps de futbol mallorquins.

La meya experiència com a direc-tiu, delegat i secretari d'un club de la3' Divisió h'ma demostrat que finsara els problemes no són tan sols elsàrbitres, sinó els dirigents que com-porten que diumenge a diumenge unssenyors vestits de negre actuïn com avertaders tirans. I els àrbitres actuende tal manera perqué als dirigents queté la Federació aixf els convé, perquèmantenir aquesta situació suposar'ung

ingressos molt alts al llarg de l'any.Basta fer el petit càlcul de multiplicaruna mitja de quatre targetes per partitper tots els partits que es juguen no-més a l'Illa de Mallorca perquè un espugui fer la idea de la quantitat queaixò suposa, i aquest és el principalobjectiu dels qui comanden a la Fede-ració Territorial de Futbol Balear.

Aquesta gent l'únic que els importaés arreplegar doblers, i això de lestargetes és possiblement, després delsimpostos, l'arma legal d'atracar elsclubs més poderosa que s'ha inventat.La prova més clara la tenim amb el C.D. Cardassar: de sis recursos presen-tats la darrera temporada i el comen-çament d'aquesta no n'hi han acceptatni un, i això que es presentaven argu-ments prou importants per almenyshaver-se tingut en compte; l'únic que

compta per als dirigents dels destinsdel nostre futbol és el que reflecteixl'àrbitre a l'acta, sia veritat o mentida,no poden ni volen anar a cercar-ho,perqué no els convé. I no poden per-qué hi ha un sol jutge que s'ha de pas-sar per davant els ulls totes les actesdels partits, i analitzar tots els recur-sos que es presenten suposaria cer-car-se molta de ronya per gratar, i percobrar igual, qué putes han d'anar acercar na Maria pe sa cuina?

Tot això fa que els àrbitres s'hagindonat compte que aquesta és la Ifniadels cappares de la Federació, i sesenten totalment a cobri, saben que loque ells escriuran a l'acta será el quevaldrá, i la possibilitat de que l'àrbitres'hagi equivocat és totalment impos-sible, i per això es comporten com atirans. Saben bé de la por que tenenels directius dels clubs a discutir ambl'àrbitre, perquè una sola miradad'impoténcia es pot convertir en un in-tent d'agressió. Record la temporadapassada, quan un àrbitre va treure unjugador a fora del At. Baleares perquèel va mirar amb mala cara.

Ells saben que poden fertot el malque volen, convertir una observació enun menyspreu, o en un insult, (nooblidem que fer una observació a l'àr-bitre no está permès, ni al capità del'equip ni al delegat) i això pot supo-sar una multa de 10, 15, o 20.000pessetes. Ni el delegat ni cap dirigentpoden fer cap observació a l'àrbitre, imenys si és per una errada de l'árbi-tre, perquè ell mai no s'equivoca. Sóncom pontffices, que quan estan enexercici de les seves funcions sóninfalibles, i els qui ho posen en dubte,anatema, just igual que en temps de laInquisició. Ni el delegat ni el capità niningu pot defensar els interessos delclub, per molt avassallats que sien.

Quin delegat no recorda aquell ár-bitre que just que sàpiga escriure elseu nom, quan entra a 14 „leva casetaper entregar-li les fitxes, només

manca dir cuádrese, amb un menys-preu i una humiliació cap al delegat,que de sobte t'entra un sentiment d'o-di i d'impotència, perquè si obris laboca, aquest senyor vestit de negreque tens davant, que no coneixes i quetan sols us heu vist a altres camps defutbol, et tracta just igual que quanestáves a la mili, ara fa trenta anys.

Per?) el més trist de tot aixó és l'ac-titud de la Federació de Futbol Balear,que no vol preocupar-se absolutamentde res i els recolza d'una manera des-vergonyida. Totes i cada una de lesactes dels àrbitres, encara que sien unsac de mentides, no volen sebre res,no els volen prendre autoritat, segonsdiuen ells; mentrestant els árhitres sen'aprofiten i fan valer aquesta suposa-da "autoritat" per humiliar els direc-tius, jugadors i clubs, i perjudicar-lostot el que poden amb targetes absur-des, actes inqualificables, actituds xu-lesques, etc. etc. El club pot protestar,fer recursos ben raonats, pot presentartestimonis, de res no serveix això, noels interessa, el que volen és cobrar iel que fan és riure-se'n dels qui pre-senten recursos, que al final acabencom els altres, a la paperera. I men-trestantr, la Federació descompta delteu dipòsit la quantitat que el jutget'ha imposat, un jutge totalment viciatque tan sol es limita a pegar una ulla-da a les actes i aplicar-te els tres oquatre articles del reglament.

Amb un acta totalment inconstitu-cional i de prevaricació la Federaciórecolza aquest tipus d'actuacions, alláon el club no importa absolutamentres, i tan sols fan alguna excepcióamb algun equip que tingui bo. Si unclub descendeix o desapareix, no hi haque passar pena, sempre h'ni hauràd'altres que s'apuntaran i seguiran in-flant els calaixos de la Federació, so-pars, dinars, dietes, viatges a comptedels clubs..., aixó és el que importa,larestasón vuits i nous i cartes queno lliguen.

Ref. SHF054

i.71 kT fr.T1 Tct)

it\- 11kI I wai

' ni" :II I ti 1 1,1j1 ;T r rrs, TI Ref. SWP008

Opinió pág 9 (213)

Naturalment, sempre hi ha exepci-ons, hi ha àrbitres que es comportencorrectament, que et tracten com auna altra persona, pero són minina. Elcuriós és que els que millor et tracteni es comporten són els que més bé hofan, com més dolents són, més impre-sentables, i lo mes trist es que aquestssenyors quan s'equivoquen i els diusres encara més et perjudiquen, i fins itot t'insulten; per això no és estranyque la majoria dels àrbitres no ho sónper vocació, sinó tan sols per gua-nyar-se les sopes, i aquests són els quiho emmerden tot.

Podria allargar-me molt més sobreels àrbitres i els dirigents de la Fede-ració, la meya experiència com a de-legat del C.D. Cardassar dóna per po-der contar-ne per llarg sobre els in-competents de la Federació i el grannombre d àrbitres impresentables; des-

de la no admissió d'un recurs fet encatalà per part del jutge de competiciófins a les descarades mentides que fotqualque àrbitre als annexos de l'ac-ta,que quasi mai s'atreveix a redactar almateix camp i no pots saber les menti-des que han escrites fins que la Fede-ració et comunica que, d'acord ambl'acta arbitral estás sancionat, ambmulta de tal quantia, i si vols re-correla sanció encara has de pagar, o siafotut i banyut.

Però això és el futbol, i per moltesvoltes que li donem no té arreglo. Imentres hi hagi beneits que volguemanar a darrera un club, aquets senyorsseguiran actuant com a vertaders ca-cics.

Ignasi Umbert

NotaA la revista del mes passat, a l'arti-

cle sobre la campanya de solidaritatamb Ruanda, vaig posar que el rectorera partidari de distribuir la recaptacióentre diverses associacions que hi tre-bailen: Médicos sin fronteras, Medi-cus Mundi, Caritas, Missions, Médi-cos del mundo, etc., perquè aixf hoentenguérem els que assistírem a la re-unió. Posteriorment em va visitar perrectificar aquesta informació, ja queestá segur de no haver-ho dit. Valguinaquestes retxes com a rectificació.

I també vull demanar perdó per nohaver pensat a incloure entre els colla-boradors en Joan Santandreu Treufoc,que va regalar diversos objectes pervendre i en Pere va col.laborar actíva-ment en la campanya.

Josep Cortés

García LisJoieria * Rellotgeria * Fotografia

SEIKO KINETIC, el rellotge ecològic

de venda exclusiva a les agències oficials SEIKOReparació i venda

Carrer Major, 47 * Sant Llorenç des Cardassar * Tel. 838351

Meteorologia piig 10 (214) 1

A sa Blanquera, p'es camí que dónaan es Castellot

Sa carnada de sa Blanquera, justabans d'arribar a sa Grua

Fiqueres nedant prop on vo-lien fer sa presa

Sa camada de son Pi quan travessaes torrent, baix de sa costa

Ara just mos manca una forta neva-da en es seu temps per fer es deu realsjusts, i així ho tendrfem tot en unavegada. S'altre dia restejava en esmeus apunts per fer ses comparacionsde sa sequera, i avui gir fulles pertrobar una tardor que en 29 dies hajaplogut 472 litres... i no en surt cap. Iés que sa máquina meteorológica éstan poderosa que tant li és matar-mosde set, com de calor, com de fred,com anegar-mos d'aigua.

Si pegam un cop d'ull an es gràficsdes temps des mesos de setembre ioctubre veurem es dies que més haplogut a Sant Llorenç. Sa nit d'es 12an es 13 d'octubre -21 anys desprésd'una altra torrentada- a Sa Fontpellavaren caure 143 litres, a Pocafarinaquan es pluviòmetre va ser ple va ves-sar per damunt, i n'hi caben 150; aSes Planes, 84 i, segons informacionsdignes de ser cregudes, a sa BaguraVella en caigueren 160. Una altra plo-guda forta va ser es migdia d'es di-marts, dia 18, que li va amollar sensecontrol i damunt es banyat. En es pocsmoments d'acabar de ploure es torrentde Sa Blanquera passava 30 cm perdamunt sa carretera, anegant es tallerde s'Entrada durant una hora i mitja.Pareix esser que allá on va ploure mésva ser a Sa Grua.

Es veïnats des torrent de Ses Pla-nes aquesta vegada han pogut dormirbastant tranquils gràcies an es nou jac;d'es torrent, que ha permès es pasd'una gran quantitat d'aigua. Segonsdiu en Toni Pelut, que va veure arri-bar s'aigua a les quatre de sa matina-da, per ca sa Torta es cabdal era supe-rior a sa torrentada d'es 89. Segonsaltres afirmacions, en cap moment estorrent, dins es poble, va superar esmetre d'altura.

Panorama de sa Grua

Es torrent de ses Planes en es puntque travessa es camí de ses Sitgetes

Es pla de son Peretó

Xesc Umbert Es torrent de sa Blanquera a s'entra-da d'es poble

Suplement literari pág 11 (215)

LIRA D'OR Octubre 1994Coordina: Jaume Galmés

Alta mira: Perseu i la placa

Per què pintar un arbre tal com és?El africans se'n riuen del naturalisme pictòric. El consideren magatzem de coses mortes. Les sevesfigures tallades són formes d'home, de dona, o de les dues coses. Homes, dones i hermafrodites,vius des dels orígens, en la realitat de l'actually anglès.

Catalogar l'art no europeu amb termes propis de l'art occidental és una bajanada. Com també ho és dir que la sevatécnica és inferior, car no sé de cap occidental que faci homes dogons ni barques maoris, per molt que els vulguinimitar.Art és Resposta de la mà a l'ull visionari, un ull que no fa parts ni quarts entre natural i sobrenatural, sinó entre sagrati profà: "Procul o, procul este, profani".

Tampoc són naturalistes Poussin ni els italians primerencs. Si ells han triat uns cossos que s'assemblen en pell i ossosals nostros, també han triat uns rostres que reflecteixen, escapats del mirall intransitiu, el cop de llamp del cavall deGéricault.És aquest un llamp que encara trona, no en els models dels estudis, però; sinó en moments molt precisos que l'artistade la cámera insòlites vegades veu, i, menys de sólit, hi dispara la placa de l'escut de Perseu. I acluqui els ulls elvoyeur: la mirada analítica petrifica.

CANÇÓ

Aneu a atrapar un estel fugaç,agafeu una mandrágora fecunda,

digueu-me on són els anys passats,o qui migpartí el peu del Dimoni,

ensenyeu-me a escoltar el cant de les sirenes,o com evitar la fiblada de l'enveja,

i trobarquin vent

aida a progressar una ment honesta.

Si vós naixéreu per a veure rareses,coses que ningú mai no ha vist,

viatgeu deu mil dies i nits,fins que els anys us tenyeixin de neu el caben,

quan tornareu, ja em contareuel que d'estrany i meravellós us haurá succeït,

i jurareuque p'enlloc

no viu cap dona bella i sincera.

Si en trobásseu una, feu-m'ho saber,si tan dolç fou el pelegrinatge;

però no cal, que no hi aniria,enc que ens trobássem porta per porta;

enc que fos sincera quan la coneguéreu,i es mantingués així fins que m'escrivísseu,

encaraseria

infidel, ans jo no vingués, amb dos o tres més.

Suplement literari

pág 12 (216)

Dos poemes de John Donne (1572-1631)

LA PUÇA

Observeu bé aquesta puça, i fixeu-vosen la petitesa d'això que em negueu;a mi em xuclà primer, i ara a vós,i dins la pula tenim les sangs barrejades.Vós sabeu que això no és pascap pecat, ni vergonya, ni pèrdua virginal.

Quin goig, ja abans del festeig,la malcriada que s'infla amb doble sang!Ai las!, que això és més del que podríem esperar.

Oh, espereu; tres vides estalviades en una puça,on nosaltres gairebé restem més que casats.Aquesta puça és vós ¡jo, i tambéel nostre llit i el nostre temple nupcial.Tot i que els pares grunyin (i vós), estem plegats,dos eremites entre negres parets vivents,

tot i que el costum us deixi matar-me,no hi afegiu cap acte suïcidani sacrilegi, tres pecats per matar-ne tres.

Cruelment i sobtada, us heu tenyitl'ungla amb la porpra d'una sang innocent?De què podria ser culpable aquesta puça,en no ser per haver-vos xuclat aquesta gota?Però encara triomfeu, tot dientque no trobeu que vós i jo siguem més dèbils ara.

I veritat que és, com aprendre que falsos són els temors:Quan us someteu a mi, tant d'honorque es tudará, car la mort d'aquesta puça sucà vida de vós.

Versionat per Joan Rosselló-Márvel

Suplement literari pág 13 (217)

Les nits d'octubre per Gérard de Nerval

Trad. de Jaume Galmés

Gran escriptor 1, sobretot, poeta francés del segle XIX. Molt jove encara, realitza unaversió en vers del "Faust" de Goethe. Viatjá per tot el món, sobretot a l'Orient, fascinat perles religions.

A Catalunya ha estat tradurt per Alfred Sargatal ("Les Quimeres" i "Aurélia"). Avui tencel plaer d'oferir-vos els primers capítols de la seva obra póstuma "Les Nits d'Octubre" on,en una prosa admirable no exemp-ta d'humor, l'autor ens acosta al món nocturn que li foutan car.

EL REALISME(París, 1808-1855)

Amh el temps, la passió pels grans viatges s'apaga, llevatque un hagi viatjat a bastament per esdevenir un estranger ala seva pàtria. El cercle es constreny de cada vegada més,acostant-se a poc a poc a la llar. -No podent allunyar-memassa aquesta tardor, m'havia format el projecte d'un simpleviatge a Meaux.

Cal dir que ja conec Pontoise.Així mateix, m'agraden aquestes viles petites que s'aparten

una desena de llegües del centre radiant de París, planetesmodests. Deu llegües, és així mateix lluny per a que un nosigui temptat dh retornar al vespre, -per a que un estiguisegur que la mateixa campaneta no vos despertara l'endemà,per a que un trobi entre dos dies atrafegats una matinada decalma.

Plany aquells que, cercant el silenci i la soledat, es des-perten càndidament a Asnires.

Quan se' m va ocórrer aquesta idea, era ja més de migdia.Ignorava que el ler de mes havien canviat l'hora de les par-tences al camí de Strasbourg. -Calia esperar fins a les tres imitja.

Torn a davallar pel carrer Hauteville. Em trob amb ungandul que no hauria reconegut si jo no hagués estat desen-feinat, i que, després dels primers mots sobre la pluja i elbon temps, encetáuna discussió referent a un punt de filoso-fia. Enmig dels meus arguments de rèplica, em perd l'omni-bus de les tres. Era al bulevard Montmartre que això s'esde-venia. El més senzill era d'anar a prendre una copa d'absen-ta al cafè Vachette i de dinar tot seguit, tranquil.lament, a

can Desiré i Bauvain.La política dels diaris fou llegida ben aviat, i em vaig po-

sar a fullejar, negligentment, la Revista Británica. L'intersd'algunes pàgines, traduïdes de Charles Dickens, em portàa llegir l'article titulat: La Clau del carrer:

Que són de feliços, els anglesos, de poder escriure i llegir

capítols d'observació despullats de tot aliatge d'invenció no-vel.lesca! A París, ens demanarien que això fos sembrat d'a-nUdotes i d'històries sentimentals, -acabant hé amb unamort, bé amh un matrimoni. La intel.ligència realista delsnostres veïnats en té prou amb el ver absolut.

En efecte, la novel.la ens donará mai l'efecte de les com-binacions estrambòtiques de la vida? 1nventau l'home i no elsaheu observar. Quines són les novel.les preferibles a leshistòries còmiques o tràgiques d'un diari de tribunals?

Ciceró criticava un orador prólix que, havent de dir queel seu client s'havia embarcat, s'expressava així: "S'aixeca,-es vesteix, -obri la seva porta, -posa el peufora del llindar,segueix a la dreta la via Flamínia, -per atènyer la placa deles Termes", etc., etc.

Un es demana si aquest viatger arribará mai a port, peròja vos interessa, i, lluny de trobar l'advocat prólix, jo hauriaexigit el retrat del client, la descripció de la seva casa i lafesomia dels carrers; hauria volgut conèixer fins i tot l'horadel dia i el temps que feia. Però Ciceró era l'orador de con-venció, i I 'altre no era l'orador veritable.

pág 14 (218)1Suplement literari

IIEL MEU AMIC

"I aleshores, qué ve a demostrar això?" -com deia DenisDiderot.

Això demostra que l'amic del qual he fet retroballa ésun d'aquests badocs arrelats que Dickens anomenaria cock-neys, productes bastant comuns de la nostra civilització i dela capital. L'hauríeu reparat vint vegades, sou el seu amic,i ell no vos reconeixeria. Ell camina dins un somni com elsdéus de la Nada caminaven de vegades dins un núvol,justque és el contrari: vosaltres el veis, i ell no vos veu.

S'aturarà una hora a la porta d'un tractant d'ocells, in-tentant de comprendre llur llenguatge segons el diccionari fo-nètic deixat per Dupont de Nemours, qui ha determinat quin-ze centenars de mots just en la llengua del rossinyol.

No hi ha cercle envoltant qualque cantor o qualque enllus-trabotes, no hi ha una brega, no hi ha una batalla de cans, onell no aturi la seva contemplació distreta. L'escamotejadormanlieva sovint el seu mocador, que ell du qualque vegada,o la peca de cent sous, que ell no sempre té.

L'escometeu?, heus-el ací encantat d'obtenir un auditori ales seves xerrameques, als seus sistemes, a les seves intermi-nables dissertacions, als seus relats de l'altre món. Ell vosparlará de omni re scibili et quibusdam aliis, durant quatre

hores, amb uns pulmons que agafen forca encalentint-se, i nos'aturarà sinó en adonar-se que els transeünts fan rotle, o queels cambrers fan Ilurs llits. Ell espera encara que aquestsapaguin el gas. Aleshores, convé partir; deixau-lo embria-gar-se del triomf que acaba d'obtenir, car posseeix tots elsrecursos de la dialéctica i, amb ell, vosaltres no tendreu maiel darrer mot sobre el que sigui. A mitjanit, tothom pensaamb terror en el seu porter. Quant a ell mateix, ja s'ha re-signat al seu, i anirà a passejar-se a algunes Ilegües, o so-lament, a Montmartre.

Quina bona passejada, en efecte, la dels tossals de Mont-martre, a mitjanit, quan les estrelles escintil.len i que un potobservar-les regularment al meridià de Llufs XIII, prop delMoulin de Beurre! Un home aixf no té por dels lladres. Ellsel coneixen; no perquè ell sigui pobre sempre: qualque vega-da - és ric; però ells- saben que en cas de necessitat sabriabrandar el coltell, o fer el molinet de quatre cares, aju-dant-se del primer bastó que li vingués. Per a la lluita a pun-tades de peu, és l'alumne de Lozes. Només ignora l'esgrima,perquè no li agraden les puntes, i no ha après mai seriosa-ment la pistola, perquè creu que les bales tenen llurs núme-ros.

IIILA NIT DE MONTMARTRE

No és que ell faci comptes de colgar-se a les pedreres deMontmartre, per?) tendrá llargues converses amb els calcinai-res. Demanarà als pedrers informacions sobre els animals an-tediluvians, inquirint els antics pedrers que foren els com-panys de Cuvier en les seves recerques geològiques. Se'ntroben, encara. Aquests homes esquerps, per?) intelligents,escoltaran durant hores, a les Iluors dels feixos que flame-gen, la història dels monstres dels quals retroben encara lesrestes, i el quadre de les revolucions primitives del globus.

A voltes, un vagabund es desperta i demana silenci, peròel fan callar tot d'una.

Malauradament, les grans pedreres estan tancades avui.N'hi havia una al costat del Cháteau-Rouge, que pareixia untemple drufdic, amb els seus alts pilars sostenint unes voltesquadrades. L'ull es capbussava dins les profunditats des d'onhom tremolava de veure sortir Esus, o Thot, o Cerunnos, elsdéus temibles dels nostres pares.

No existeixen avui més que dues pedreres habitables alcostat de Clignancourt. Peró tot això és ple de treballadorsla meitat deis quals dorm per poder més tard rellevar l'altre.És aixf que el color es perd! Un lladre sap sempre on col-gar-se: No s'arrestava ningú, en general, dins les pedreres

llevat d'honests vagabunds que no gosaven demanar asil aldispensari, o embriacs davallats dels tossals, que no podienarrossegar-se més lluny.

Hi ha qualque vegada, al costat de Clichy, enormes ca-nonades de gas preparades per servir més tard, i que esdeixen defora perquè desafien tota temptativa de rapir.Aquest fou el darrer refugi dels vagabunds, després del 1tancament de les grans pedreres. S'acaba per desallotjar-los;sortien de les canonades per sèries de cinc o sis. Bastavaatacar un dels caps amb la culata d'una escopeta.

Un comissari demanava paternalment a un d'ell d'ençà dequan habitava aquest cau. "Des de fa un temps.

-I no vos semblava massa dur?-No gaire... la més, no em creur(eu, senyor comissari, al

mat!, jo era pererós al llit."Manlleu al meu amic aquests detalls so)re les nits de

Montmartre.Però és bo de fer pensar que, no podent partir, trob inútil

retornar a ca meya amb roba de viatge. Em veuria obligat aexplicar per qué he perdut dues vegades l'òmnibus. La pri-mera sortida del ferrocarril de Strasbourg no és fins a les setdel matí; qué fer mentrestant?

Biblioteca Municipal

Mossèn Galmés

Biblioteca pág 15 (219)

BIBLIOTEQUES DE MALLORCACentre Coordinador

Un dels serveis que proporciona labiblioteca municipal de Sant Llorençés l'anomenat "servei de préstec do-miciliari". Aquest servei és total-ment gratuït i está a l'abast de totsels residents. Consisteix en deixar al'usuari un o dos 'libres per un perí-ode màxim de dues setmanes, ambla possibilitat de renovació del prés-tec si no li han bastat.

A partir d'ara posam a la vostradisposició dues seccions noves per

aquest servei:* Secció d'enregistraments de vídeo VHS (culturals,esportius, històrics, de natura, etc.)* Secció d'enregistraments sonors CD (música de jazz,rock, clàssica, de pel.lfcules, etc.)

El préstec d'aquest fons es farà baix de les següentscondicions:

Vídeo: un per lector i per un termini màxim de dosdies.

Discs compactes: un o dos per lector i per un terminimàxim d'una setmana.

Si voleu passar i mirar si hi ha alguna cosa que uspugui anar bé, veniu a la biblioteca municipal, carrerdel Clavell, 5 (ca ses Monges). L'horari és el següent:- dilluns i dimarts, de 4 a 8 de l'horabaixa.- dimecres i dijous, de 4.15 a 8 de l'horabaixa.- divendres, de 4 a 7 de l'horabaixa.

FONS DE VÍDEOS VHS

- Cultures antigues del mediterrani- Nostradamus; sus profecías- Pesos, mides i mesures- Temps i clima- Vivint sobre una terra violenta- El cicle de l'aigua- Habitats: los secretos de la naturaleza: las aves, tipos

y nidos- Educació sexual (I)- Secretos y misterios (Titánic/Hindenburg)- Miró- Cries & Whispers- Antoni Ribas- Bechtold, Irriguible, Tur Costa- Temps de rock- Historia del futbol, el deporte de todos- Pelé, el rey- Extraterrestre- Michael Jordan- Josep Ma Llompart, poeta- NODO, una historia próxima- 10 años de democracia en España- Imágenes del 92- Asterix a la Gran Bretanya

la bibliotecàriaMaria Bel Pont Riera

CONSELL INSULAR DE MALLORCA

Virus de la SIDA: el VII11

a) El virus entra a lacirculaciósanguínia

O L'ARN víric estranscriu en ADN,s'introdueix en elnucli del limfocit Ipassa a formar partdel codi genètic de lacélluta.

Sanitat

pag 16 (220)

La S.I.D.A.

Els serveis socials de l'Ajuntamentde Sant Llorenc des Cardassar, junta-ment amb la secció de la promoció dela salut del C.I.M. i l'associació ju-venil Lleure a lloure estan duent enda-vant una campanya de promoció de lasalut dins l'àmbit juvenil. Aquestacampanya está inserida dins el projectemunicipal de prevençfó del consum dedrogues, que está en marxa a SantLlorenc.

La campanya consisteix en oferirals joves informació sobre temes delseu interés relacionats amb la salut,per això es va decidir oferir les se-güents sessions formatives: dues ses-sions sobre sexualitat, una sobre edu-cacio alimentícia i dues més sobre pre-

venció del consum de drogues, a mésd'altres activitats que organitza l'as-sociació amb carácter preventiu iIúdic, com la "I Cursa popular noc-turna".

La primera que es dugué endavantfou la de la SIDA, de la qual us n'ofe-rim un resum del mes important ques'hi va dir.

La SIDA és una malaltia infecciosadeguda a la destrucció progressiva delsistema immunitari per un virus.

A partir d'aquesta definició intenta-ren explicar qué és la SIDA, i parla-ren sobre aspectes relacionats ambaquesta malaltia.

Si ens atenem al significat de cada

una de les lletres que composen la si-gla SIDA podrem entendre milloraquesta malaltia:S: Síndrome, conjunt de símptomes isignes.I.D.: D'immunp-deficiéncia, debilita-ció important del sistema immunitari.A: Adquirida, no hereditària, sinó de-guda a un virus (adquirit) agafat pelmalalt durant la seva vida.

Tal vegada per acabar d'entendre-homillor ens cal parlar del virus i delsistema immunitari humà.

El medi en què vivim és ple de mi-crobis sovint perillosos. Aquests mi-crobis són potencialment capaços d'a-tacar el nostre organisme, i entre ellstrobam virus, bactèries, fongs micros-còpics i paràsits.

Concretament la SIDA está produï-da per un virus anomenat VIH (Virusde la Immuno Deficiència Humana);aquest virus, com els altres, no potsobreviure de forma independent, no-més ho pot fer a l'interior d'una céllu-la. El VIH ataca preferentment elslimfocits, que actuen com a directorsd'orquestra a les operacions de defen-sa del cos, d'aquesta manera el siste-ma immunitari es paralitza sense po-der combatre la malaltia.

Com es pot deduir de l'esmentat an-teriorment, el sistema immunitari hu-mà és l'encarregat de combatre i dedefensar l'organisme de les agressionsexternes de microorganismes perillo-sos, així com d'impedir el desenvolu-pament de cáncer a partir de cèl.lulesmalignes que poden néixer en 1 'orga-nisme.

Una vegada entrat en contacte ambel virus, la malaltia pot evolucionar dedues formes:

a) El virus queda adormit, la infec-ció persisteix sense que el malalt pre-senti símptomes.

A les persones que estan infectadespel virus però que no pateixen la

Sanitat/Espipellades pág 17 (221)1

SIDA, se'ls diu portadors asintomá-tics, o seropositius. Aquestes personespoden transmetre el virus a altrespersones. Amb el temps poden patir lamalaltia o bé poden seguir assimpto-mátics.

b) El virus esdevé actiu. És quan elsistema immunitari és destruït pel VIHi apareixen els símptomes i signes dela SIDA (malalts de la SIDA), expo-sant l'organisme a greus infeccions i aalguns càncers.

Per tant, ha de quedar clar que lespersones que poden transmetre laSIDA són els portadors assimptomá-tics o seropositius, i els malalts de laSIDA.

Com es transmet el virus de laSIDA?

La SIDA és una malaltia transmissi-ble, per?) només per uns mitjans benidentificats, com són la sang (via

sanguínia) i les secrecions sexuals(secrecions vaginals i/o esperma) (viasexual).

1.- La via sexual, principal formade transmissió.

Les relacions sexuals amb penetra-ció anal o vaginal tant si són heterose-xuals com homosexuals poden trans-metre el virus de la SIDA.

Naturalment, el risc d'infecció aug-menta amb el nombre de relacions se-xuals, però una sola és suficient, i potser la primera.

Els contactes oral-genitals (entre bo-ca i sexe) poden transmetre teórica-ment el VIH si hi ha lesions a la bocao al sexe.

Dins aquest àmbit i des del punt devista de la prevenció, és recomanableusar preservatius quan calgui, mante-nir una vida sexual responsable, conèi-xer bé la parella.

2.- La via sanguínia.2.1.- Ús compartit de xeringues i

instruments contaminats (agulles, ta-tuatges, fulles d'afaitar...) Es reco-mana que s'esterilitzi, que sigui d'unsol ús, o d'ús personal.

2.2.- De la mare contaminada al fe-tus. La transmissió pot produir-se du-rant l'embarás a través de la placentao bé durant el part.

Una dona seropositiva té d'un 20 aun 50% de possibilitats de tenir unnadó infectat.

2.3.- Transfusions i injeccions de

productes sanguinis. Aquesta possibiltat de transmissio avui en dia és ex-cepcional, gràcies a la prova obligatò-ria de detecció d'anticossos a totes lesdonacions de sang.

D'aquesta manera tenim que deter-minats comportaments a nivel] de rela-cions sexuals i de compartir agulles ixeringues, representen un gran riscper a l'individu de contreure la malal-tia de la SIDA. I que determinades si-tuacions com el naixament d'un infantd'una mare seropositiva, i l'esser re-ceptor de sang o de productes san-guinis poden representar també un riscper contreure la SIDA.

Com no es transmet la SIDA? Perl'aire, per l'aigua, pels aliments, ambel contacte físic no sexual amb perso-nes infectades, per animals i mosquits.

La SIDA no es contagia compartintla mateixa aula o àmbit de feina, do-nant-se la mà, abraçant-se, besant-se,mitjançant suor, llàgrimes, saliva, úscomú de banys, váters, dutxes, per pi-cades de mosquits, banyant-se a la pis-cina, per animals domèstics i donantsang.Bibliografia consultada:SIDA: Els fets, l'esperança. ProfessorLuc Montagnier. Edició gratuïta publi-cada per la Fundació "la Caixa".

Miguel GalmésServeis socials de l'Ajuntament

Sant llorenç des Cardassar

Poc temps després d'haver sortit sa revista des mes passat em varen telefonar de saredacció des Diari de Mallorca a Manacor per confirmar si era ver que es batle haviacomprat tota sedició de Flor de Card, per evitar que se distribuís.Naturalment, li vaig dir que no ho creia, perquè hagués estat una despesa inútil, totavegada que sa majoria de sa revista se distribueix per subscripció i no está a sa vendadirecta.Però es cas és que qualcú els ho va dir i ells gairebé s'ho cregueren.

Tanta sort que tomaren es curucull de sa tortada de sa piscina abans de sortir Flor deCard, que sinó es responsables municipals haguessin dit que era culpa meya.Per cert, si trobau qualcú que li agradi -apart des que l'han feta fer- per favor feis-m'ho sebre, que faig sa col.lecció de personatges curiosos.

Josep Cortés

3et A

ko,

Pel món pitg 18 (222)

La tardor al nord d'Anglaterra Pere .1. Santandreu Brunet

Una de les coses que sempre emsorprèn dels països que tenc la sort devisitar és el seu paisatge. Senzilla-ment, s'esdevé que -segurament comamb tothom- començ a fer comparan-ces amb el propi país. Com ja vaig es-criure a l'article del mes passat, elpanorama rural que ens ofereix la Ita-lia de la Toscana és, a començamentsd'estiu, groc pels gira-sols i verd pelsfarratges i conreus. En arribar-hi, enssobta, acostumats com estam a la se-quedat mallorquina que ja entre maigi juny ens afecta. Per altra banda, An-glaterra agrada a tots els mallorquinsque la visiten segurament per dos fets,bàsicament: per la verdor dels seusparcs i de les seves ciutats, i per l'airecosmopolita que s'hi respira.

Quan seguia els primers cursos del'educació general básica, en el darrersistema que encara feia tuf de fran-quisme arreu, a l'escola de sant Lbo

renç, tot i la bona disposició d'unsmestres un bon nombre dels quals eradel propi poble, ens instaven a apren-dre de memória les estacions en qué lanatura se'ns presenta al llafk de l'any.Apreníem, és clar, que les estacionseren "primavera, verano, otoño e in-vierno". Després, quan, més enda-vant, vaig tenir la possibilitat de poderassistir a classes i continuar els estudisen la meya pròpia llengua em va estra-nyar que el tan conegut mes d "otoño"es digués pròpiament tardor. Em sem-bla, endemés, que aquesta paraula ha-via desaparegut, ja, del registre col.lo-quial dels mallorquins, desús per ven-tura motivat per la manca de necessitatdel terme. En efecte, el nostre estiu éstan llarg i tan intens que, pràcticamentdesprés del bon temps estival, ens ar-riba l'hivern sense que ni ens n'ado-nem. En això altre, a l'escola em va-ren enganar. Em referesc a la divisióde I 'any en estacions; hi vaig aprendreque aquestes etapes venien, acompa-nyades de canvis visibles en la natura:a la tardor, doncs, queien les fullesdels arbres i el camp havia d'adquirirunes tonalitats marronenques que eltransformassin completament; a la ve-

gada, calia que plogués sovint. A mésa més, l'hivern obligadament haviad'ésser molt fred, amb neu pertot ar-reu -per tal com així era com es pinta-ven les estacions al meu llibre de text.Tanmateix, segons la meya experièn-cia, aquests canvis no es produïen al'illa, perquè de primaveres práctica-ment no n'hi havia.

Afortunadament, ara I 'escola és mésamable amb l'entorn i no creu tant enels currícula uniformes. Fins i tot,avui dia podrem qüestionar els contin-guts que s'ensenyen i sabem que esvalorará i potenciará I 'aprenentatged'unes tècniques d'estudi i treball queestimulin l'alumne, més que no uns te-mes determinats per memoritzar ioblidar al cap de quinze dies.

Avui, a començaments del mesd'octubre, dins les primeres setmanesde la tardor, volia parlar una mica,precisament, d'aquesta época de l'any.Quan a Mallorca, tot i que el temps jaha refrescat i ja hi ha hagut les des-trosses habituals de les plogudes desetembre, encara fa un temps agrada-ble, assolellat, acf, a Anglaterra, fa

A LA SEVA

VE_WTAki Aki A*AltriarrAc-td ihrtriout.-ripcRoe;h:YricA

T2til rtS V En !bu fttS bt -rtylrovzfr.N."ist cooRAEv tecnIcjc,_ tre. LAmcA bt "SA -ranza.0n "

11. pu-te is rborrALs "SORIA NATURAL "

coskii-ricA kirvi- unAL. ,50.)5E Cd.ollet ¡COI- S

"SA boriGA tCoLoGicA °C/sT. L.Loarydp / .49 fAx S3 SO 900-130 Ç. itotenyn tes c.A•zbAssAR

PLAMT E S

* Cc»! 5Uirrék NIA-To R.IF•AT^

Viatges

UltramillorAgència de viatges del grup A, títol 999

Carrer del Sol, 19Tel. 585720 Cala Millor (Mallorca)

Pel món Pág 19 (223)

estona que el sol s'ha apagat i sónfreqüents els dies nuvolats i gèlids,propis d'un hivern mallorquí. Aquestfet, per?), proporciona a aquest país uncolor especial i un encant que, comapuntava més amunt, encisa els ma-llorquins. En aquesta terra, la tardorés tardor, talment com me la descri-vien els meus llibres castellans. Segu-rament, encara és més tardor que latardor que jo veia en les vinyetes es-colars.

La tardor al nord d'Anglaterra ésun temps calmat, amb pluges suausperò sovintejades. Veritablement, acícauen les fulles dels arbres envellits,potser centenaris. A part de la gespa,que de pertot guaita, la natura formapart d'aquestes ciutats o , almenys,d'algunes zones. Segurament, els bar-ris privilegiats, els de la classe alta imitjana anglesa, compten amb més es-pais ajardinats i parcs per passejar ojugar a futbol. En aquesta part de laciutat, la dels que han tingut sort a lavida i no han hagut de treballar a unafábrica, les cases són més amples i cò-modes. Elements característics d'a-questa época, en una banda o l'altra

de la ciutat, són, però, els caramullsde fullaraca seca que, després d'enver-mellir o engroguir en els arbres queels feien de pare, després d'escam-par-se pels caminois asfaltats del parc,acompanyen el caminant i Ii mouenuna mica de conversa inintel.ligible,amb el renou que es produeix quan elstrepitges. Les fulles són imparcials,com la justícia, o com l'aire, o com lasang, i no coneixen peus de ric o peusde pobre. Les fulles aviat fan amistatamb tothom.

Cal, també, que consigni en aquestescrit que, ací, les ciutats es deixeninfluir per les diverses modulacionsque sofreix el temps. El concepte deciutat grisa i ofegadora, desoxigenada,malaltissa, immensa, ciutat que ensenlluerna per les seves dimensions enalçada, si bé existeix en les grans urbsindustrials angleses, no és el modelque hi ha imperat fins avui. El pasd'una estació a 1 'altra es nota, doncs,en aquestes ciutats. La tardor al nordd'Anglaterra és d'una suavitat estran-ya: dies de fred, dies de pluja, dies desol. Segurament fer comparances és

caure en una llosa; tanmateix, ni in-sinuu que aquesta estació sigui mésbella al nord d'Anglaterra que al nos-tre país, senzillament és diferent. Josom mediterrani per naixença i per es-perit: una ciutat abocada a la mar cal-ma té altres encants que no tindran lesciutats ajardinades angleses. Ara bé,les nostres, per?), no gaudiran de laintensitat de colors tardorals, la pre-sIncia constant d'un període canviant,que apareixen en aquestes latituds sep-tentrionals. La tardor a Anglaterraconvida a seure ja vora el foc, a evitarel vent gelat que ve de l'Atlántic o deRússia, a beure qualsevol infusió ca-lenta que et llevi el fred acumulat deles galtes. La tardor al nord d'Angla-terra s'avé més amb la definició quevaig aprendre en aquells llibres caste-llans. La veig com un estranger ques'instal.la en una terra nova i la desco-breix per primera vegada, com un in-trús que furta una propietat que no lipertany. Tanmateix, l'estranger, l' in-trús, se la fa seva, aquesta tardor, i laconta, breument i amb paraules des-Hazles, a aquells amb qui comparteixpaís i llengua.

Tal dia com avui

ARA FA 20 ANYS* Que el plenari de l'Ajuntament va

acordar instruir un expedient per can-viar el nom de San Lorenzo de Des-cardazar pel de Sant Llorenç des Car7

dassar.* Que Mn. Martí Rosselló va publi-

car els Retales históricos sobre SanLorenzo.

ARA FA 15 ANYS* Que van començar les seccions de

Espipellades i Crónica informal.

ARA FA 10 ANYS* Que Flor de Card inicià la cam-

panya contra la urbanització de SaPunta de n'Amer.

* Que Pilar Sánchez va prendre

possessió de la secretaria de l'Ajunta-ment.

ARA FA 5 ANYS* Que se celebraren eleccions gene-

rals. A Sant Llorenç el PP va treureun 36% dels vots, el PSOE un 25%,

el CDS un 23% i el PSM un 4%* Que es va iniciar el procés de

creació d'una associació de veïns, pe-ró quedà aturat quan arreglaren elstorrents.

* Que es va aprovar el pla d'embe-lliment de la costa llorencina.

CIAL• de, be

•

C B.

INSTAL.LACIONS SANITARIESCi. NOU, 37 - Tel. 83 82 99 SANT LLORENÇ

Filatèlia pág 20 (224)

Per als amics filatelistes i per atotes aquelles persones que poguessinestar interessades en visitar les prope-res exposicions filatèliques que tindranlloc durant el mes de novembre a lanostra illa, sapigueu:

A Inca, i durant la setmana del Di-jous Bo, del 15 al 17 de novembre,organitzada per l'associació filatélicalocal, podrem gaudir d'una exposiciófilatélica de temática religiosa, ja queenguany está dedicada al 501 aniversa-ri de la fundació de la confraria delSant Crist, sempre present a les pro-cessons de la Setmana Santa inquera.Está prevista la instal.lació d'una ofi-cina temporal de Correus i un ma-ta-segells especial al.lusiu a aquest 50éaniversari.

EXF'0IBIZA 94Sobre oficial N? ,003 7 eTirada de 500 ejemplares

A Lloseta, els dies 25, 26 i 27 denovembre, tendrem una altra exposi-ció, organitzada, aquesta vegada, perl'associació filatélica de Lloseta, i ontambé s'instal.larà una oficina tempo-ral de Correus amb una cancel.laciópostal especial que retrà homenatge ala figura de l'arxiduc Lluís Salvador.

La nostra associació filatélica GentCardassana te programat fer-ne unapel mes de desembre, i encara que elsdies no estiguin decidits, és molt pro-bable que es realitzi en la setmana del11 al 18. E esperam poder gaudir d'u-

na oficina temporal de Correus i d'unmata-segells al.lusiu al "1994 Any In-ternacional de la Família". Per tal defer-hi participar més activament elsnins i nines llorencins, ens vàrem po-sar en contacte amb la direcció delnostre centre escolar "C.P.C. MestreGuillem Galmés" i quedarem d'acorden qué els al.lots del 3er cicle treba-llarien amb tota la rotuladO,necessáriaper la creació d'un dibuix, per tal d'a-conseguir una obliteració, que desprésel servici filatèlic de Correus ens had'acceptar. Ja us temdrem informatsd'aquest esdeveniment filatèlic.

Pel que fa referéncia a les illes deMenorca i d'Eivissa, vull comentarvosla bona acollida per part del pliblic engeneral, que va tenir l'exposició orga-nitaada pel grup filatèlic Ateneu deMaó durant els passats dies 14, 15 i16 d'octubre. En aquesta ocasió es vaemprar un mata-segells commemorantel 75é aniversari del club es-portiuAlcázar, de la ciutat menorquina deMaó.

A l'agost, el grup filatèlic d'Eivissava organitzar una exposició, del dia 17al 21, i aquesta vegada varen disposard'una cancel.lació postal especial, re-ferida a la deessa Tánit, que només esva utilitzar el dia de la inauguració,dia 17.

Amb motiu d'aquestes dues exposi-cions ens vàrem desplaçar uns quantsfilatelistes mallorquins a Eivissa i aMenorca, per tal de poder-les visitar.

t? flU1

g .

o

:

I/ E« MUTE!**1110 dig 111:001

AMNIBIP

Així poguérem constatar in situl'am-bient tan favorable que filatèlicamentexisteix a Eivissa, i encara més a Me-norca, perquè tant a Maó com a Ciu-tadella com a Alaior, hi ha molta afi-ció i col.leccions temàtiques molt benpreparadas i d'alt valor filatèlic. Totsvàrem tornar molt contents i animatsper dur a terme les nostres exposi-cions locals, però també a nivell deFederació Balear de Societats Filatèli-ques, perquè ens vàrem plantejar moltseriosament les exposicions a fer detipus regional, amb la lliure participa-ció de totes les associacions de la nos-tra Comunitat Autònoma. Esperamque amb la col.laboració de tots l'any1995 es pugui donar la passa decisivaper tal de dur a terme aquest impor-tant esdeveniment filatèlic per , a lesnostres Illes Balears.

Eduard PeralesPresident de l'Associació FilatélicaGent Cardassana i Administrador de laFE.BA.SO.FI.

História pág 21 (225)

Els delictes sexuals segons l'Audiència

A l'Arxiu del Regne de Mallorca,secció Audiència, es conserven algunsllibres que contenen els distints delic-tes comesos pels mallorquins d'aquelltemps. Un d'aquests llibres a el titu-lat Conclusions Criminals 1635-1649.He anotat únicament els casos refe-rents a la sexualitat i podrem veureque els nostres avantpassats no erentan sants com algú ens volia fer creu-re. També podrem veure que algunsd'aquests delictes eren castigats ambmolta duresa. Vegem la relació:

1635Sentència contra Francesc Vilallon-

ga acusat d'estupre d'Antonina Puja-des donzella.-Complirà exili durant setanys.

Contra Joan Gil alias Pitjafigues dePetra acusat de concubinari, amb granescàndol, amb Joana Vadell. Remaráa les galeres tres anys i pena de pagar100 lliures.

Contra Pere Joan Ribes alias Frare,acusat de concubinari i rapte d'una do-na casada. Remará a les galeres tresanys.

1638Contra Antoni Gelabert acusat de

ferides a Margalida muller de Barto-meu Rosselló. Servirá al Rei duranttres anys.

Contra Francesc de Tomasso acusatd'estupre i mort de Francina Vanrelldonzella i robar en casa de FrancinaVanrell viuda. Galeres cinc anys.

Contra' Jos-ep Massa Romaní culpatd'estupre i mort de la sobredita. Gale-res deu anys.

Contra Joan Oliver alias Coa desardina, de Porreres, culpat d'estupre

1639Contra Joan Vila, traginer d'Inca,

acusat de les ferides fetes a AngelinaRosselló. Servirá al Rei tres anys.

Contra Antoni Rossello, boter, cul-pat de violència a una viuda i conèi-xer-la carnalment. Servirá al Rei tresanys.

Contra Miguel Mir, culpat de besari cometre impudícies amb certa donze-lla. Servirá al Rei tres anys .

Contra Miguel Joan Ballester, deSantanyí, acusat de concubinari. Ser-virá el Rei durant dos anys.

1634Contra Pere Mesqu ida, dlias Gallo

de Porreres, acusat de concubinari.Servirá al Rei dos anys.

1639Contr- a Antoni Bennásser, picape-

drer, culpat de ferir amb vessament desang Elionor Barceló. Servirá al Reitres anys.

Contra Sebastià Alou, culpat d'ex-cessos i greu sevícia en persona deCaterina Alou; és vagabund, lladre ide mala opinió i desertor. Galeres tresanys.

Contra Francesc Pasqual, acusat deviolència a Bárbara Mas. Servirá alRei un any.

Contra Miguel Moragues, acusatd'estupre. Servirá al Rei cinc anys.

Contra Antoni Magri (?), de Selva,acusat de rapte i violència a ElisabetJaner i Vives. Condemnat a mort a lesforques.

1640Contra Aina Quintana, acusada de

vida i costums deshonests i impúdica,amb gran escàndol del poble. Tancadaa la casa de la Galera dos anys.

Contra Llorera; Bauçá de la Bleda,de Sóller, acusat de concubinat ambJoana Blanch. Exili dos anys i multade 50 lliures.

Contra Maianna Francisqueta, donaviolenta, paraules obscenes i torpespúblicament amb escàndol del poble.Cavalcarà un ase amb mordasses irestará tancada tres anys a la Galerade la Pietat.

Contra Pere Antoni Llampayes, a-cusat d'intimidar dones amb un arca-bús. Servirá al Rei un any.

Contra Francesc -Bosch.1 BartomeuAngel, associats amb el sobredit. Lamateixa pena.

Contra Nadal Garí, acusat de parau-les impúdiques. Servirá al Rei un any.

Contra Bartomeu Monjo, alias Ros,de Petra, moliner, acusat d'estupre.Exili dos anys.

Contra Francesc Gilabert, de Binis-salem, acusat de violència a un actetorpe amb certa dona. Servirá al Reitres anys.

Contra Pere Antoni Martorell, àliasGallardo, de Pollença, acusat d atemp-tar contra la pudícia de CaterinaMarch. Servirá al Rei dos anys.

Contra Mateu Martorell, de Mancor,acusat d'estupre i portar arcabús. Ser-virá al Rei cinc anvs.

Ramon Rosselló d'una verge. Servirá al Rei dos anys.Contra Antoni Comes, de Ciutat, a-

cusat d'estupre.de Maria Anna Sure-da, verge. Pagará 50 lliures pel dot del'al.lota i servirá a les galeres tresanys.

Si lleu... pág 22 (226)

MOTS CREUATS

1234 5 6 78 9 10 11 12

234567

INHoritzontals: 1 .-Flor de carbassera,

badoc. Plànol. 2.-Principi actiu de le-laten. Sfmbol de l'oxigen. 3. -Símboldel sodi. Al rev., arbre de la familiade les teácies. Que té un sabor picant,com la del vinagre. 4.-Inscripció se-pulcral. Els espais celestes -. 5.-L'última part d'una cosa. On abunden elsolivars o oliverars. 6.-En el calendariromà, el dia 15 de març, juliol i oc-tubre i el 13 dels altres mesos. Símboldel nitrogen. Cinc-cents. Consonant.Símbol del bor. 7.-Que té la virtut dela caritat. Iode. 8.-Violenta irritaciócontra atgú. Transportat a un nivellmés alt. Consonant. 9.-EI punt del'esfera celeste diametralment oposatal zénit. Cinquanta. To. 10.-Qualitatd'actiu, facultat d'obrar. Pronom. 11.-Mamífer rosegador. Esbalaït d'estu-por. 12.-Coure treballat en planxa.Llibre de la llei dels jueus. Nom delletra.

Verticals: 1.-Bé que algú fa a unaltre. Altar. 2.-Apedregar, Que té unpreu elevat. 3.-Mitja dama. Un romà.-Nom cornil dels fosfats d'urani. 4,-A-fecció caracteritzada per un tremolorespecial dels dits de les mans i delspeus. El primer home. 5.-Capaç deproduir la mort. Molèstia causada perla continuïtat o repetició d'una cosaque no ens interessa. 6.-Metall groc.Fi amb qué es fa una cosa. 7.- Cent-u.Quatre. Forma prefixada del mot grec"teras", monstre. 8.-Sfmbol del sodi.Al rev., subsistència. Superfície des-

crita per la revolució d'una circumfe-rIncia al voltant d'una recta situada enel seu pla i exterior a ella. 9.-Porrer.Paper que hom lliura a algú i quedóna dret a cobrar una quantitat. Fe-mení d'en. 10.-La primera. Repetir.Suc de raïms fermentat. 11.-Dominique hom té sobre algú o alguna cosa.Davall. 12.-Vocal. Sucre de la classede les pentses conegut en tres diferentsmodificacions òptiques.

SolucióHoritzontals: 1.-Badaloc. Mapa. 2.-

Elaterina. O. 3.-Na. Et. Acida. 4.-E-pitafi. Eter. 5.-Fi. Olivarera. 6.-Idus.N. D. R. B. 7.-Caritativa. I. 8.-Ira.Elevar. N. 9.-Nadir. L. So. 10.-Aci-ditat. Vos. 11.-Rata. Atonita. 12.-A-ram. Tora. A.

Verticals: 1.-Benefici. Ara. 2.-Ala-pidar. Car. 3.-Da. 1. Uranita. 4.-Ate-tosi. Adam. 5.-Letal. Tedi: -6."-Or. Fi-nalitat. 7.-Ci. Iv. Terato. 8.-Na. adiV.Tor. 9.-Macer. Val. Na. 10.-A. Ite-rar. Vi. 11.-Poder. Sota. 12.-A. Ara-binosa.

BROU DE LLETRES

EA E

AUS

SS

EUA ANE

V Ao

A

U

A

o

N

N

N

o

E

NEE

A

N

oS

E

o

E

E

A

oN

A

S

o

E

U

UE

A

N

U

Apa! a cercar dins aquest embolic delletres els noms de deu oficis.

SolucióCuiner, ferrer, perruquer, femeter,pintor, xòfer, picapedrer, sastre,lampista, fuster.

Maria Galmés

Telèfons

Ajuntament 56 90 0356 92 00

Policia municipal 56 94 11Policia nacional 55 00 44Guàrdia Civil 56 70 20Casa de Cultura 56 90 83Unitat Sanitària 56 95 97P.A.C. Son Servera 56 71 68Ambul. de Manacor 55 42 02Son Dureta 28 91 00Escola 56 94 83Bombers 55 00 80C. Roja (ambulància) 20 01 02Jutge 56 90 46

56 95 53S.M.O.E. 56 95 49Ca Ses Monges 56 90 83Fúnerária 52 60 53GESA (oficines) 55 41 11GESA (avaries) 84 33 33Grua 55 03 44Hisenda 55 35 11Teatre de Manacor 55 45 49Parròquia 56 90 21Oficina atur 55 20 81Telèfon de l'esperança 12461112

JoieriaFemenias

Instes de nocesobjectes de regal

Rector Pasqual, 8Tel. 569072Sant tioreng

89

101112

Ca'n XescEstació pluviomètrica B-480

Sant Llorenç

Máxima mitjaMínima mitja

Máxima 34Mínima 11Mitja 221

27'4169

1993

1994

6

467

12

4

11

6

164

5

9

15

c2J

262'2 2808

HUMITAT----10080604020

o

i l 1 El 1 -I1'

l' I 1 I I 1111 2 3 4 5 6 7 8 9

N 1

1 1 I }10 11 12 13

FEE1 II

I I14 15

MI•u•uu iu 1'I I I •

al I1' - I I I II I I V I I I I

16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

VENTS80

60

40

20

O"Th u ' I 1

_

u,_ z

I I q2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

10410310210101000990

PRESSIÓ

31

PLUJA80

60

40

20

0

"441 1 I 1

- 607A FREIA . - ,

gliill3 3 1111111111111111111111113112 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

TEMPERAT403530 No= •25201 510

5O

•1 a 1.1 III 9 .I< 1

1

II I ' I t

El' I

I 1t r29 30 315 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28

NS •E

o E

El temps de setembre peig 23 (227)

Resum comparatiu del mes de setembre

Boires

Tempestes

Calahruixades

Pluja (I/m2)

Dies de cel ser

Dies de cel cohen

Dies de cel nuvolat

Gelades

Pols d'Africa

Pluia acumulada any

Gràcies als col.lahoradors, sabemque ha plogut a:

Ses Planes (Can Toni) 1525Son Vives (Can Pedro) 130Son Roca 196Sa Fontpella 150Sant Llorenç (Can Xesc) 164Son Sureda (Can Tomeu) 149Son Costes (Can Salvador) 150

Des d'on ha hufat el vent

Estampes llorencines pag 24 (228)

Asfalt

Les fotografies d'aquesta páginamostren l'estat com es troba l'asfaltd'alguns carrers del casc urbà de SantLlorenç.

N'hi ha que estan pendents de ladarrera fase de la canalització de lesaigües, i és clar que no ho paga gas-tar-s'hi cap barbaritat, però quatresenalles de grava amb un poc d'asfaltno arruinen cap ajuntament, i perme-trien passar les persones i els cotxessense el perill de tòrcer-se un peu orompre una suspensió.

D'altres, però, es troben ran les fa-ses que ja estan canalitzades i, encaraque no pugui assegurar que es trobindins el casc urbà perquè no he vist lesNormes definitives -com és el cas dela costa que está ran de la parada delbus-, és evident que hi ha una gentque l'utilita i, per tant, té dret a unescertes comoditats.

1 no parlem d'algunes camades deforavila -entre les quals no sé si hi hed'incloure el camí del Purgatori-, quehan tingut i tenen un manteniment tan'defectuós que a l'instant no podremdestriar si han estat mai asfaltades.

És el mateix problema de sempre:el manteniment. Gastam doblers permillorar les instal.lacions i no somcapaços de rendibilitzar la inversiómantenint l'estat primitiu. Començ adubtar que tenguem remei.

Text : Josep CortésFotos: Xisca Santandreu