Número 156 abril - juny 2009 AMICS DE L’ART ROMÀNIC DEL ...tual edifici gòtic i, per...

el butlletíAMICS DE L’ART ROMÀNIC DEL BAGESN

úmer

o 156

abri

l - ju

ny2

009

EDITORIAL

ARTICLE

COL·LECCIONABLE

CRÒNICA D’ACTIVITATS

ACTIVITATS

2

EdicióAMICS DE L’ART ROMÀNICDEL BAGESBaixada de la Seu, 308241 ManresaCorreu-e: [email protected]: http://webs.manresa.net/aarb/

CoordinacióFrancesc Junyent

Disseny i composicióAnna Martí

Imatge de portadaSanta Tecla (La Molsosa).Fotografia de Francesc Junyent

Consell AssessorJoan BadiaGene CostaMercè MatasJaume Moya

CorreccióJesús Sagués

ImpressióSarrió

Dipòsit legalB-3551984

Tiratge425 exemplars

EDITORIAL

En els darrers anys ha augmentat molt elnombre d’estudiosos que han treballat en elRomànic català, i fruit d’aquests treballs hanaparegut una sèrie d’aspectes nous o,almenys, desconeguts per la majoria, tant enel camp de les publicacions escrites com enel de la restauració real i efectiva. Per posarun exemple paradigmàtic només cal esmen-tar l’important tomb que ha fet el "nostre"SANT BENET DE BAGES.

Tot això fa pensar a aquesta Junta Directivaque el tema no tan sols no està esgotat sinóque cal treballar molt més per a la seva difu-sió i aprofundiment. També per tot aixòaquesta Junta proposa confeccionar unampli Programa d’activitats que tinguin coma objectius bàsics LA DIVULGACIÓ I L’A-PROFUNDIMENT, ambdós íntimamentlligats. Malament podrem difondre allò queno coneixem bé i encara menys podremconèixer allò que alguns qualifiquen com aetapa “ja superada...”???

No oblidem els objectius i finalitats que elsnostre Estatuts recullen en el seu article 3:

“AMICS DE L’ART ROMÀNIC DELBAGES tindrà com a finalitat principall’estudi, divulgació, recerca i conservaciódel Romànic a les terres del Bages”.

La Cultura Medieval està aquí mateix. Vivimla majoria de nosaltres en la Catalunya Vella,plena de vestigis que ens recorden a cada pasles nostres arrels. No són però monumentsfuneraris ni records nostàlgics de genera-cions mortes... Són pedres que ens parlen iens criden perquè ens hi apropem i quetenen moltes coses a explicar-nos; ànimdoncs i posem-nos a la feina.

LA JUNTA DIRECTIVA

el butlletí

L’autor d’aquest treball fa un bon grapatd’anys que es mou pels interiors de la Seu deManresa. Tot va començar una mica abansque el Sr. Jordi Bonet (actual director de l’o-bra de la Sagrada Família) es fes càrrec de ladirecció de la basíli-ca manresana. Elsprimers plànols quevaig dibuixar vanésser precisamentper encàrrec del Sr.Bonet. A partir d’a-quell moment he anat participant en totes lesobres de restauració i treballs arqueològics ques’hi han fet, fins arribar a formar part de l’e-quip tècnic que es va encarregar de redactar elPla Director de la Seu de Manresa.

Fa més de quatre anys que estic treballant enun projecte (aquestes línies en formen part)per entendre i explicar com es podia construirun edifici religiós gòtic només amb geometriai utilitzant com a model la Seu de Manresa,per bé que en el treball hi tenen cabuda totesles esglésies i catedrals gòtiques catalanes. Vaésser gràcies a una tecnologia més propera alsegle XIV que al segle XXI, recreant fins i tot lesunitats mètriques de l’època, que es van trobarrespostes als interrogants; però només perinterpretar el treball que ara presento em varepresentar més de mig any de feina.

El treball original d’on ha sortit aquest estudité més de 100 plànols, unes 50 fotografies iuns 400 fulls impresos. Per arribar a entendrela metrologia utilitzada pels constructorss’han estudiat conjunts arquitectònics tandiversos com la fortalesa preibèrica dels Vilarsd’Arbeca o l’església paleocristiana del Bova-lar; gòtiques tan allunyades com l’enrunadade Santa Maria de Farfanya; s’han establertcurioses relacions entre la Basílica de Castellód’Empúries i Santa Maria del Mar o entre elPi de Barcelona i Santa Maria de Montblanci, no cal dir, entre Keops, Chartres i Manresa.

El malentès que pretenem desfer ve d’un tre-ball de l’arxiver manresà en Sarret i Arbós, delprimer quart del segle passat; amb molt bonavoluntat va explicar-nos la seva pròpia inter-pretació –un xic romàntica– de l’església

romànica de Manre-sa. Tots els que hemescrit, dibuixat oexplicat la Seu deManresa des de lla-vors, ho hem fetcreient el que ell va

imaginar.

En benefici del Sr. Sarret cal dir que en eltemps que ell va viure i escriure la Seu estavatota repintada i els carreus tenien més omenys les arestes també repintades. Això eradegut a què l’edifici ha estat sotmès a tantesguerres i incendis al llarg dels temps que deu-rien trobar més barat emblanquinar elscarreus que raspallar l’edifici; no és fins a mei-tat del segle passat quan es va raspallar i dei-xar tal com ara ho podem veure.

Dels llibres escrits per arquitectes o historia-dors del segle XIX que he pogut consultar, encap moment es fa una recreació de l’esglésiaromànica, a molt estirar es comenta el claus-tre i la portalada. Tampoc els plànols que vandibuixar fan la més mínima referència a laposició del temple romànic en relació a l’ac-tual edifici gòtic i, per descomptat, a tots esmostra una absoluta simetria de la plantagòtica. L’argúcia que amaga el pilar a la cape-lla del Pilar de la Seu, tema d’aquest treball, ésdifícil de veure. Una prova d’això és que haestat prop de set-cents anys allà i ningú s’haparat a mirar-lo amb detall i posar en valoruna estratègia d’arquitectura medieval; a més,d’ençà que els carreus van ésser raspallats,hem pogut adonar-nos que la volta ja era lleu-gerament apuntada i que l’edifici tenia arcstorals, cosa que en Sarret mai va poder arribara saber.

EL PILAR, AL PILARDE LA SEU DE MANRESA

Jaume Espinalt i Sellarès

3

sia de Manresa, però no queda clar quinaesglésia va reconstruir ni on podia ésser1, a noser que l’edifici que acabem d’identificar comdel bisbe Jordi no ho fos i, en canvi, forméspart en realitat d’un antic conjunt eclesiàsticcomparable a les esglésies d’Egara (en el cas deManresa serien: Santa Maria; Sant Pere i SantMartí), i que l’edifici que va reconstruir Olibaestigués situat en un nivell més alt i en elmateix lloc on un parell de segles més tard hiconstruirien l’església romànica. D’Oliba ensqueda una porxada en forma d’“L” de dosnivells; no podem afirmar que fos un claustrecomplert. En el nivell superior hi ha uns arcsamb un doble joc de columnetes i uns capi-tells que inicialment es consideraven bastantantics, després es van considerar de l’èpocad’Oliba, i fins i tot han dit que és del segleXIII, explicat en to despectiu per demostrar labaixa qualitat d’obra que es feia a Manresacomparant-la amb claustres contemporaniscom ara Sant Benet de Bages, Sant Cugat, etc.En aquelles excavacions que fa un momentcomentava, l’autor d’aquest treball va tenir lasort de trobar un tros de columna idèntica ales utilitzades per Oliba en el seu “remake”.S’hauria trencat mentre construïen el claustreadjacent i va ésser utilitzada com a farcimenten els fonaments del nou edifici, cosa quedemostra que la galeria superior del claustreés de la mateixa època que l’edifici que endiem del bisbe Jordi. Els anys que haurienpassat entre la construcció del primer claustrei la galeria o “remake” d’Oliba potser no hanestat mai prou ben estudiats.

El temple romànic, però, que ara ens interes-sa, es va bastir a partir del segle XII, no hi hamassa informació de quan ni per què. De

1 – L’església romànica de Santa Maria deManresa

Quan es va excavar sota la capella del “Favets”o de la Puríssima (en el centre del claustre) esva posar al descobert la fonamentació del queaparentava ser l’església preromànica que elbisbe Jordi hauria beneït a meitat del segle X.Per aquella època la ciutat havia crescut elsuficient com per tenir un perímetre murallatque ultrapassés el recinte ibèric inicial que vaquedar partit pel nou edifici. L’absis era trape-zoïdal i ens recorda l’església de la mateixaèpoca de Sant Quirze de Pedret, que tenia lamateixa orientació que l’actual basílica gòtica.Al cap d’uns cinquanta anys, els sarraïns vanenderrocar el temple. Com que hauria mortmolta gent en aquells fets, immediatamentvan tancar la ciutat utilitzant un altre copaquest tram de recinte ibèric i en aquest cas vaésser la nova muralla qui va partir en dos elque quedava de l’església.

És seriosament considerat que uns anys méstard el bisbe i abat Oliba va reconstruir l’esglé-

4

EL PILAR, AL PILAR DE LA SEU DE MANRESA

1. En Mas i Casas a Ensayos Históricos sobre Manresa (1836) diu que era l’església de Sant Miquel la que es va recons-truir, però hi ha molts recels sobre aquest escriptor.

5


totes maneres, si fos així, a França ja esta-ven fent edificis gòtics i aquí encara està-vem construint romànic. Per les restes sub-sistents parlaríem d’un edifici de 8,20 md’ample (la meitat de l’amplada del templede Salomó) i de 32,80 m de llarg (la llarga-da del temple de Salomó), és difícil deter-minar l’alçada ja que al fer l’edifici gòticvan haver de rebaixar tot el cim de la mun-tanya per tal de tenir més superfície edifica-ble. Tant és així que van desfonamentarcompletament l’església romànica. De totesmaneres l’alçada que aparenta l’edifici, pro-curant de determinar la cota 0 a partir dediferents formes de treballar els carreus i deles restes subjacents, considerem que és de13,12 metres actuals o l’equivalent a 16

vares d’Aaró. Tindria forma de creu llatinaamb transsepte, cimbori quadrangular i duesabsidioles (una d’elles està localitzada i exca-vada). La volta ja era lleugerament apuntada;això vol dir que no era tan feixuga com lesromàniques clàssiques però que necessitarial’ajut d’arcs torals (se’n conserva un tros en elcontrafort de la capella de Santa Llúcia) perajudar a travar-la. El pilar adossat al contra-fort, que hom pot veure a l’actual capella dela Mare de Deu del Pilar i que ha estat rela-cionat amb l’arc absidal del temple i que espot veure en molts dibuixos que superposenla planta romànica a la gòtica, és en realitatuna argúcia tècnica que Berenguer de Monta-gut es va idear i que en definitiva és el motiud’aquest treball.

Romanalles de l’antiga església romànica –observi’s que l’arc del transsepte és lleugerament apuntat– al mig d’un contra-fort gòtic

Tampoc és prou clar que la paret sud delclaustre2 sigui una resta romànica, malgrat quela sèrie de forats allargats de la part superiorhan fet dir a més d’un que són del lliuramentde bigues de fusta de la coberta de l’anticclaustre. Els constructors gòtics van desmun-tar tot el mur de tancament romànic a partirdel transsepte i el van fer de bell nou per enca-bir-hi l’escala que havia de menar a cobertes.Les parets o murs normalment són construïtscom un entrepà, hi ha una mur de pedra ambcarreus ben escairats pel costat de fora, unazona central farcida amb runa, terra i pedres ifinalment un nou mur de pedra amb carreusben escairats. El que farien els constructorsgòtics és desmuntar el mur exterior i buidar laruna aprofitant el mur interior romànic per ala construcció gòtica; a partir d’aquí munta-rien l’escala en el lloc de la runa i tornarien apujar el mur exterior sense gaire miraments.Hem de tenir present que un mur gòticnomés és una pell que cobreix l’esquelet de l’e-difici. A diferència del romànic, que suportal’empenta de la volta, no se li sol.licita mésesforç que el d’aguantar el propi pes; peraquest motiu es poden obrir els grans i carac-terístics finestrals amb els seus vitralls de colo-raines. En el subsòl del claustre s’aprecia per-fectament el basament i l’acabament del murromànic i la connexió i el perllongament dela nau pels gòtics. El mur inferior només estàseparat del superior pel gruix de l’enllosat delclaustre però no té res a veure una construccióamb l’altra. A baix, els carreus no estan “mar-cats” pels picapedrers; a dalt, la majoria tenen“marca” i moltes són estrelles de cinc puntes.A baix, la disposició de les files és molt regu-lar; a dalt, totes les pedres són aprofitades,adaptades a aquella paret. A més, a mitja alça-

da hi ha una motllura amb un cantell aixam-franat que es manté a tot el perímetre de labasílica gòtica i a la mateixa alçada.

Tot i així encara es poden veure dues finestresromàniques de doble esqueixada, una a l’ac-tual capella del Pilar, que el successor deBerenguer de Montagut va respectar; peraquest motiu el seu finestral és molt més petitque els altres. En aquesta capella es pot veuredes de l’exterior la diferència de gruixos ambquè treballaven romànics i gòtics. La segonafinestra és en l’actual campanar. L’antic cim-bori romànic va ser tapiat per la banda exte-rior i és difícil d’observar; per la banda inte-rior no es veu, ja que el campanar actual témés gruix que el romànic (a la banda de lle-vant, en el mateix campanar a peu del terrat,hi ha una altra de les quatre finestres romàni-ques que deuria tenir, però és molt difícild’interpretar pels no entesos en el tema).Aquest antic cimbori era reforçat amb undoble joc de contraforts de tres nivells que, defet, s’aguantaven sobre unes mènsules queeixien del mateix mur, una manera força ori-ginal de descarregar pressions. L’arc quemarca el pas del transsepte és lleugeramenttancat per la base, tot i que no arriba ni debon tros al tancament preromànic. Aquestaforma de tancament ha fet dir a algú que hipodria haver hagut en aquest indret una esglé-sia anterior a la del segle XII. De fet, a un lloco altre del Puig Cardener havia d’ésser, ja queentre la desfeta dels àrabs a tocar l’any 1000fins al segle XII, l’abat Oliba bé va reconstruiralguna església en un lloc o altre.

Les restes més emblemàtiques de l’antiga esglé-sia romànica les trobem a la portalada quemena al claustre barroc. El conjunt és format

6


2 Fa referència al tram de paret que hi ha entre l’accés al claustre i l’escala del campanar fins a la porta que duu a l’inte-rior de la basílica per l’altar de la Santíssima Trinitat.

7

per un timpà reproduït de l’original que esguarda a l’interior del claustre, dos capitells idues columnes. Es considera que en el seumoment podria haver tingut quatre columnesi quatre capitells. Al desmuntar l’església elvan traslladar a l’actual ubicació, al costat dela porta nord de la basílica.

2 – Els dilemes d’en Berenguer

Es creu que en Berenguer de Montagut vapoder veure acabada tota la girola i les duesportes laterals del nou temple gòtic que esta-va construint. Després aixecarien un mur quehauria de tancar el tros d’església acabat deconstruir.

Hi ha exemples d’esglésies a diferents puntsde la geografia on hom pot veure aquest granmur que tanca una etapa i que hauria de ser-vir per preparar la següent i que mai s’hanacabat ni s’acabaran, com ara l’església quehavia de servir de model tant a Barcelona coma Girona: Narbona. A Manresa, després de laprimera etapa que cobria l’absis i les porteslaterals, va venir la segona i finalment enMartí d’Ivars va fer la tercera i definitiva etapaamb la gran rosassa de la façana de ponent.Després vindria la massissa torre del campa-nar.

És evident que en Berenguer tenia molt clar elprojecte constructiu que volia fer; el podiaimaginar acabat, sabia que no ho podria veurefísicament; tampoc era important, ell hauriapogut recollir la torxa d’algun antecessor i elsseus successors prendrien la seva torxa percontinuar el treball començat. És llei de vida.L’únic important era deixar prou pistes perfacilitar la feina als seus continuadors. No n’hihavia prou amb el bagatge formatiu o inicià-tic que poguessin tenir; això només els facili-taria el diàleg. Quedava el relleu, el dia a dia.

En un exercici d’humilitat que l’honora, vafer quelcom més que deixar-los pistes; els hova deixar tot perfectament organitzat. SiBerenguer no hagués estat un home amb unament preclara, d’una intel.ligència natural queel capacitava per fer senzilles les grans coses,que es va complicar la vida perquè els altresho tinguessin fàcil, difícilment s’hauria pogutpassar d’aquell primer tram si els governantsmanresans no haguessin permès als continua-dors de Berenguer aterrar tota l’església romà-nica.

De totes les solucions possibles, és evidentque va seleccionar la més intel.ligent. Es potinterpretar que hi havia una forta pressió perpart del govern de Manresa i, a més, que l’eco-nomia era molt minsa. També es pot pensarque va ser ell mateix qui es va anticipar i elsva dir que no es preocupessin per la nauromànica, que ell ho encaixaria tot, i bé.

En Berenguer tenia la planta de l’absis perfec-tament calculada en el seu projecte inicial.Estava adaptada segons els mòduls de càlculen un espai proporcional al temple de Salo-mó. El cor al centre i una nau a cada costat.Una secció simètrica, uns contraforts sòlids iun doble joc d’arcs boterells li asseguravenl’estabilitat de l’edifici. Volia fer la volta mésampla de tot el món cristià i no es podia per-metre sortir del guió en cap moment. Inicial-ment fer una església més o menys petita omés o menys baixa importava poc, però enèpoca de Berenguer moltes coses ja s’haviencorromput i en certa manera ja havia comen-çat la competitivitat moderna.

Però després de l’absis venia l’església romàni-ca amb les seves mides especials. Definitiva-ment no li quedava cap més opció que replan-tejar tot l’absis, cercar una solució atrevidaque passés desapercebuda per tothom durant


set segles, i assolir l’encaix. En cas contrari,havia de començar de nou però no es podiaoblidar de Salomó, de la vara d’Aaró, de lesCanes Destres, dels colzes, del pentacle estre-llat, de l’estrella de David, de Vitruvi, de teo-ries egípcies, gregues o romanes, del pou sotael presbiteri, de les energies tel.lúriques, de lesdiverses orientacions de la nau, del punt d’or,del nombre d’argent, de la divina proporció,de la dissimetria pitagòrica i de tantes cosesque s’escapen als nostres actuals coneixements3.

L’amplada de la nau romànica equivalia a lameitat de l’amplada del temple de Salomó. Siuns murs ben ferms podien aguantar la feixu-ga volta, molt més aguantarien un tancamentgòtic. Però l’amplada de la nau lateral gòticaprojectada era menys fonda que la romànica.La diferència d’amplada entre ambdues nauslaterals era d’un metre i mig llarg.

Projectar tot l’edifici a partir de l’amplada dela nau romànica i fer les dues naus iguals sig-nificava un edifici uns quatre metres mésample del previst, amb un desajust de tot elprojecte i amb el risc que comportaria. Caltenir present que el cim de Puig Cardener, llocon és ubicada la Seu, tampoc és gaire gran.També podia reduir el diàmetre de la volta perno sortir d’amplada i mantenir les propor-cions salomòniques, però fer una volta de 14metres de diàmetre a en Berenguer no li fariacap gràcia; qualsevol arquitecte la podia fer.

Teories pitagòriques ja ens parlen de la dissi-metria. A ell no li venia de nou. Definitiva-ment faria un edifici asimètric quant a la sec-ció i dissimètric quant a la planta. Respectantel diàmetre absidal mantindria al 100% lacapacitat de resposta dels contraforts.

3 – El per què del pilar

En Berenguer va poder ésser fidel al seu pro-jecte inicial: tota la banda de migdia (costatsud), des de la girola fins a la paret de tanca-ment de ponent, s’ajusta bàsicament amb lesseves directrius (llevat de la darrera tramada,però el seu estudi no té cabuda en aquest tre-ball), però en el costat nord va unir la girolaa la nau romànica amb un mur esbiaixat queva des de la capella del Sant Crist fins a lacapella del Pilar, és a dir de la capella que hiha a l’esquerra de la porta habitual d’entradafins a la capella que hi ha a la dreta d’aquestaporta; en total, tres capelles (veure plànol). Enaquesta darrera capella hi ha el que tothom endiu un “pilar”, està adossat al contrafort i téun cantell aixamfranat i uns acabaments, tantinferior com superior, idèntics als que tenentots els contraforts (martells amb mànec enforma de serp). Per la banda superior aquestfals pilar es converteix en un arc (arc former)que dóna el tomb a tota la capella i es lliuracompletament difuminat al següent contra-fort. La missió d’aquesta estructura arquitec-tònica (arc i “pilar”) és la següent:

- d’entrada el “pilar” només és l’acabamentdel mur esbiaixat i actua com a muntantd’un arc.

- ens permet deixar-hi reposar els carcanyols4 dela volta de la capella; i, per una altra banda,

- ens permet lliurar el mur esbiaixat que ve dela capella del Sant Crist damunt del murromànic amb una gran elegància i transpa-rència.

Podem preguntar-nos: Per què no va diluir elmuntant en el contrafort i fer aparèixer l’arcformer directament des d’un costat del contra-

8


3 Un rere l’altre, tots aquests conceptes apuntats es troben a la Seu d Manresa.

4 Carcanyol: espais perpendiculars a la nau; estan situats a cada costat de la volta i s’hi emmarquen els finestrals.

9

fort? Entenc que en aquella època devienintuir molt lleugerament com treballaven lesforces i en Berenguer va trobar més segur quecada element que hi intervenia (muntant icontrafort) tingués cura de les seves pròpiessol.licituds.

Darrere de l’arc hi ha el mur romànic paral.lela la nau amb el seu petit finestral. Com queaquest mur no tapava completament l’ampla-da de la nova capella gòtica, van desmuntarl’autèntic arc absidal romànic i van allargar elmur més d’un metre. Per aquest motiu el petitfinestral no queda centrat a la capella ni tam-poc amb el gran finestral gòtic. Els carreusafegits, tant en el mur com en el muntant,estan marcats pels picapedrers, però no elsantics romànics. La composició mur, finestrai muntant van enganyar el Sr. Sarret, fent-licreure que es tractava d’un pilar del presbiterio de l’absis de l’església romànica; aquest errorha comportat que molts historiadors hagindibuixat la planta romànica donant per vàli-des les suposicions del Sr. Sarret.

Per evitar que des del fons de la nau lateral s’a-preciés aquesta desviació del mur, es reduei-xen progressivament la profunditat dels con-traforts gòtics a mesura que ens acostem a lacapella del Sant Crist, de tal manera que esmostra una uniformitat a la nau i l’acobla-ment de la nau a la girola passa completamentdesapercebut.

Per l’exterior l’efecte també passa desaperce-but, només fixant-hi molt bé veuràs la ruptu-ra de la línia paral.lela que haurien de formarl’ampit de cobertes de la volta principal ambl’ampit de cobertes de nau lateral del costatnord (porta de Santa Maria i capella del SantCrist –la primera a mà esquerra). Tanta quali-tat té aquest acoblament que no hi ha cap plà-nol ni dibuix, des dels més antics que hem

consultat, on hom pugui observar aquestadesviació. Tot i així, hi ha una altra qüestióque dificulta apreciar aquest paral.lelismeentre ampits de cobertes. És l’aplicació de ladissimetria pitagòrica a la nau central; malau-radament el desenvolupament d’aquesta teo-ria dissimètrica queda molt lluny dels objec-tius d’aquest treball. Cal comentar només queestà relacionada amb l‘escolàstica i la voluntatde conciliar Fe i Raó.

Tots els qui un dia o altre hem dibuixat laplanta de la Seu de Manresa ho hem fet demanera completament simètrica.

Possiblement aquesta no va ésser la primeraidea d’en Berenguer; al no poder unir la giro-la a l’absis d’una manera formal, sembla queel primer pensament va ésser substituir elsemicercle absidal per una el.lipse. Si enssituem a la capella de la Mare de Déu deMontserrat, ens hauria de cridar l’atenció elfet que les filades de lloses del paviment queneixen en el fons d’aquesta capella no es lliu-rin paral.leles a l’eix de les columnes (és l’úni-ca capella a la qual li passa; veure següentfotografia).

El motiu és que el mur de tancament de lacapella a la banda de ponent (costat capelladel Sant Crist) està desplaçat cap a l’exteriorun parell de pams. Si a les altres capelleshagués fet el mateix, obrint només la banda


A banda dreta podem veure una filada que coincideixen el bell mig d’un costat del polígon de la base de lacolumna; a banda esquerra, la mateixa filada està tocantl’aresta.

10

de ponent, hauria obtingut el metre i migaproximadament que li faltava, però hauriamultiplicat el mal efecte que produeix el lliu-rament de les lloses del paviment; tambépodria ser que tingués por de perdre el con-trol de l’obra obrint d’una manera atípica lescapelles radials o que es produís un augmentconsiderable del cost a l’haver de manipularcintres diferents o bé a nivell de pedrera.

No és el moment d’especular ni de fer “arqui-tectura ficció”. El resultat és que hi ha un fonsde capella desplaçat i a continuació el muresbiaixat. El detall del desplaçament de laparet de tancament de la capella de la Mare deDéu de Montserrat es pot veure a l’ampliaciódel plànol de l’absis que acompanya aquesttreball.

La transcendència del descobriment la podemsintetitzar en uns quants punts:

- Ens marca un abans i un després en la mane-ra de dibuixar la planta de la Seu; ja mai méses podrà dibuixar un edifici simètric (unsemicercle enganxat a un rectangle). A partird’ara s’haurà de dibuixar un edifici asimè-tric amb un semicercle obert per un costatque va a lliurar-se a un rectangle.

- Ens permet estudiar una argúcia medievalque ha arribat inèdita als nostres dies.

- Tampoc podrem dir-ne “pilar” perquè no hoés, i molt menys relacionar-lo amb l’antigaesglésia romànica.

- Situar correctament elements romànics igòtics.

- Aquesta actuació encara engrandeix més lafigura d’en Berenguer de Montagut pel fetde preveure i resoldre d’una manera tan ele-gant un conflicte d’interessos amb una solu-ció arquitectònica, quan ell sabia perfecta-ment que ja no viuria en el moment que els

seus continuadors haguessin d’aplicar laseva solució. És un acte de generositat d’ungran home, que avui dia difícilment trobarí-em en cap professional.

- Ens permet excavar la capella del Pilar i des-cobrir l’autèntic absis romànic (fins ara nos’havia permès l’excavació perquè es conside-rava que estava situat al bell mig de la portad’accés al temple i hauria entorpit la circula-ció).

La capella del Pilar, lloc on es lliura aquestmur esbiaixat, té més misteris. El seu contra-fort, l’arc i el pilar d’enfront, juntament ambel corresponent joc (contrafort, arc i pilar) dela pròxima capella, són bastant més dimensio-nats que els altres pilars, arcs i contraforts deltemple pel fet que han de suportar tot el pesde la torre quadrangular del campanar. L’arcque uneix pilar i contrafort és aprofitat del’antic cimbori del temple romànic, però hiha, a més a més, una espècie d’arc former dereforç amb un gruix entre 20 i 40 cm. És a dir,no va paral.lel al propi arc sinó que també vaesbiaixat entre el mur de tancament (la pell del’edifici) i el pilar. Fa la sensació que es va ferper reforçar més aquell sector, ja que no elconstruïen ells sinó que l’aprofitaven delromànic i en volien garantir l’estabilitat. Endefinitiva, el gruix del contrafort més el gruixde l’arc afegit sobrepassen en escreix el gruixde la paret del campanar a nivell terrat. Encanvi, en el pròxim contrafort, que tambéajuda a suportar el pes del campanar, el seugruix i el gruix de la paret del campanar anivell terrat són idèntics.

Quan volien bastir una catedral, el primerque feien eren els fonaments de l’edifici (teo-ries pitagòriques, facilitar la feina als conti-nuadors de l’obra, etc.). També ho feien perpresentar la seva obra a Déu, perquè fos


11

plaent al Senyor, ja que el consideraven l’Ar-quitecte de l’Univers. El plànol de planta aescala 1:1 només es pot veure des del cel, encanvi la secció o bé un alçat a escala 1:1 és per-fectament visible i interpretable pels humans.

En Berenguer tenia difícil poder plantar iarrencar totes les columnes de la banda nord,perquè havia de conviure durant molts anysamb una església romànica plena d’activitatque ocupava una bona part del solar destinata la nova església gòtica. Quan finalment vanpoder desfer la romànica, es van trobar que nocoincidia prou bé la posició del cimbori romà-nic que havia de convertir-se en campanargòtic amb el pilar d’enfront (capella de l’Espe-rit Sant). Per assegurar l’estabilitat de la voltade la nau central van situar el nou pilar delcampanar al lloc on realment li corresponia enrelació al seu oposat i mantenir l’arc toralgòtic perpendicular a l’eix de la nau.

Tot i el regruix aplicat que hem vist que ésmés ample al costat de la columna que en elcostat de la paret de tancament (la pell), lacolumna encara no queda centrada ni simètri-ca amb el seu corresponent contrafort sinóbastant avançada cap al costat del presbiteri.Tant és així que per la banda posterior l’arcdel contrafort gairebé sobresurt per fora de lesmotllures de la cornisa de la columna.

La mateixa columna presenta en els seuscarreus unes grans anormalitats; és l’única detot l’edifici que no l’han pujada filera a fileracom és habitual. Just a sota la columna hi hales restes del mur lateral Sud de l’esglésiaromànica. Fa la sensació, però costa de creureque ho fessin, que van aprofitar el gruix del

mur romànic per convertir-lo en columna iles fileres gòtiques les van anar lligant amb lesfileres romàniques com bonament podien, jaque, coincidint amb el que en podríem deno-minar l’eix del mur romànic, i al llarg de totala vertical de la columna, hi ha, tant a un cos-tat com a l’altre, uns lligats de fileres ambcarreus de diferents mides o retallats en formade quatre per poder acoblar millor els nousamb els vells.

Hem de tenir present que damunt de lacolumna hi havia el vell cimbori romànic quecalia aprofitar per poder-lo transformar en latorre del campanar. Pot ser que sí que vanmantenien el mur romànic per poder aguan-tar la gran quantitat de pedra que hi haviadamunt i després, un cop tot lligat amb elsarcs nous, van convertir el mur en columna.Amb aquesta maniobra tan agosarada s’estal-viaven desmuntar tot el cimbori i tornar-lo arefer de nou.

Es considera que l’arquitecte de torn en aques-ta època era n’Arnau de Vellers, que ja feiaanys que dirigia la Seu. És el mateix que vancridar al 2n. Concili a la Catedral de Gironal’any 1416. Si l’home es veia capaç de feraguantar un campanar romànic damunt d’unpilar gòtic, també podia fer aguantar la voltade Girona5. Aquest arquitecte queda moltallunyat de Berenguer; segurament entre un il’altre hi va haver un parell d’arquitectes més;el que passa és que entremig hi va haver lafamosa pesta negra i altres fets, com la cons-trucció d’una gran sagristia (avui dia desapa-reguda) o la “desconstrucció” de l’esglésiaromànica, que van alentir l’obra.


5 Recordem que la volta de Girona és lleugerament més ampla que la de Manresa i és la més ampla del món gòticaguantada amb contraforts; la de Manresa, tot i ésser més estreta, és la més ampla del món aguantada amb arcs bote-rells, i més antiga que Girona.

Contrafort de la capella dedicada a la Mare deDeu del Pilar.

- Observi’s a la foto superior com el cantellaixamfranat del muntant també acaba, perla part de baix, en el mateix indret que elcontrafort.

- La foto de sota ens mostra un acabamentgòtic (en aquest cas refet modernament) decantell que tenen tots els contraforts de labasílica, en millor o pitjor estat.

- La foto de la pàgina següent ens mostra unaperspectiva general de la capella. S’apreciaperfectament el lliurament de l’arc former al’esquerra de la foto, completament diluït enel mur.

- Ens permet, fins i tot, determinar l’angle delmur esbiaixat.

4 – Annexos

12

Contrafort de la capella dedicada a la Mare deDéu del Pilar.

- Observi’s en el fons de la capella el muntantgòtic adossat, tradicionalment confós ambl’arc absidal romànic.

- La part superior del muntant es converteixen l’arc former de la pròpia capella i permetque els carcanyols de la capella hi reposin.

- Observi’s, també, el cantell aixamfranat icom acaba per la part superior, en el mateixindret on acaba el cantell del contrafort (unamica per sota dels capitells).

- Podem veure el finestral romànic (a meitatde la foto al costat esquerre), que no quedacentrat amb el finestral gòtic.


LXIX

L’ARNÈS DEL CAVALLER. SEGLES XII - XV

D’entrada, fent referència a la paginació,hem d’advertir que la numeració que apa-reix a la pàgina 49 en xifres romanes (IL) éserrònia. La transcripció correcta que licorrespon és XLIX.

Referent a la introducció —El cavaller,figura representativa de l’Edat Mitja-na— volem deixar ben clar que només pre-teníem ressaltar els ideals cavallerescs que,teòricament, pressuposaven acceptar unamanera de viure condicionada per unasèrie de normes que l’obligaven a ésserfidel, menysprear el sofriment i la mort,defensar el seu senyor, servir l’església iprotegir els febles. Altrament, noméspodia practicar la violència contra els infi-dels i els malfactors, i no havia de matar elvençut quan es trobava indefens. Per tant,només donàvem una visió parcial, la méssublim, reflectida sovint en la literaturamedieval. La realitat, però, com totssabem, era una altra, ja que els nobles ide-als freqüentment s’oblidaven i es conver-tien en intrigues cortesanes, abusos depoder, trencament de les treves, desempara-ment dels febles, traïcions, crims, etc.

A la pàgina IV, al darrer paràgraf de laprimera columna, on diu Al tombant delsegle XVI, volem dir, tal com indica aques-ta locució adverbial, el moment en quèacaba el segle XVI i comença el XVII. Peraixò, cal aclarir que en escriure la frase ElQuixot, escrit a principis d’aquest segle, ...ens volíem referir a principis del XVII, jaque el Quixot aparegué l’any 1605. Hem

d’admetre que tot hauria quedat més clarsi haguéssim escrit a principis del seglesegüent, i així hauríem evitat qualsevolequívoc.

A la pàgina VII es descriu l’episodi bíblicde la lluita entre David i Goliat, represen-tat en un fragment de pintura mural quehavia ocupat un tros del mur de ponent del’església de Santa Maria de Taüll i actual-ment conservat al MNAC. En aquest cas,cal aclarir que la figura que ocupa la partsuperior, descrita com un guerrer filisteu,s’ha d’identificar amb el gegant Goliat,que ha estat abatut pel tir de fona sorgit dela mà de David. Per tant, forma part de laprimera escena d’aquest episodi, que técontinuïtat en la segona, on David es dis-posa a tallar el cap del gegant.

A la pàgina X, on s’explica l’evolució del’arnès, concretament el del segle XIII, calafegir que a partir de la segona meitatd’aquest segle, tal com hem fet constaren la descripció d’alguns arnesos que apa-reixen en aquest col.leccionable, vancomençar a aparèixer peces metàl.li-ques en substitució de les de cuir, fetque va contribuir a millorar notablementla protecció del cavaller, especialment ladels braços i de les cames. Un exemplemolt clar el trobem en el sepulcre d’Àlvarde Cabrera (pàgs. XLVIII i XLIX), que vamorir el 1299, quan la incorporació dellaunes o de peces rígides de ferro a l’arnèsja era un costum, pel que sembla, forçahabitual.

AMPLIACIONS, ACLARIMENTS I CORRECCIONS


LXX

Per tant, per bé que dèiem que aquestprocés s’havia iniciat a principis del segleXIV, cal admetre que ja va començartímidament a partir de la segona mei-tat del segle XIII, es va anar imposant enel darrer terç d’aquest segle i es va ferhabitual durant el XIV, en el transcurs delqual l’ús de peces metàl.liques va anaraugmentant fins a l’aparició de l’arnèsblanc, que pràcticament recobria tot elcos.

En la il.lustració de la pàgina XII, on apa-reix Thomas Beauchamp, comte de War-wick (1345-1401), el mot jaqué es pot sub-tituir pel de cota d’armes.

En la descripció de l’escut d’armes delsergent bretó (pàg. XVI), s’ha de substituirsobre el tot per ressaltant sobre la parti-ció i el mot linguat per lampassat, termeque s’aplica al lleó quan té la llengua d’unesmalt diferent al del cos. Així, doncs, ladescripció correcta és: escut partit d’or ide sinople; ressaltant sobre la particióun lleó de gules, lampassat i armatd’atzur.

Referent a la cronologia del cavallerfrancès que apareix en la il.lustració de lapàgina XVII, que l’hem datat vers l’any1300, hem de dir que també es podriasituar vers la meitat del segle XIII. Aixòmateix també es pot aplicar al cavaller dela imatge de la pàg. LXIV.

En la descripció de l’escut d’armes delcavaller italià de la pàgina XXIV cal substi-tuir ple per pla.

En el peu de fotografia de la tomba d’E-duard Plantagenet, el Príncep Negre, es diuque és situat prop del sepulcre de ThomasBecket. En aquest cas hem d’afegir que elsepulcre original va ser desballestat permanament d’Enric VIII arran del seu tren-cament amb Roma i de la supressió delsmonestirs. Més tard es van recuperar partde les seves despulles i es va retornar a lacatedral de Canterbury. També hem de dirque al voltant del sepulcre del PríncepNegre es conserven algunes peces del seuarnès, tot i que, pel que sembla, són rèpli-ques molt ben aconseguides.

En la descripció de l’arnès de Jaume I elConqueridor (pàg. XXXIX) afirmàvem —ensvam descuidar d’afegir probablement— queel seu perpunt era reforçat amb plaquesmetàl.liques internes adherides a uns orna-ments externs lobulats, també metàl.lics.D’entrada, tot i que és un fet circumstan-cial que no demostra res, vam creure quepodia ésser així pel fet de tractar-se d’unapeça duta per un rei, ja que la consistènciai sumptuositat de l’arnès podia variarsegons la categoria de qui el duia. D’altrabanda, aquesta afirmació, per bé que ago-sarada, no era totalment gratuïta, ja quel’ús de plaques metàl.liques encabides dinsel perpunt i fixades amb tatxes (clauscurts) o bé altres elements és un fet palèsen la iconografia a partir de la segona mei-tat del segle XIII. Un exemple molt clar eltrobem en una talla de fusta policromada,que representa un guarda del Sant Sepul-cre, esculpida a Saxònia entre els anys1250-1300 i conservada a Neidersächsis-

ches Landesmuseum, Hannover. En aquestcas el relleu de l’escultura ens mostra per-fectament un seguit de plaques rectangu-lars, disposades verticalment i juxtaposa-des, encabides dins el perpunt i fixadesamb tatxes, ben visibles a l’exterior. Chris-topher Gravett (German Medieval Armies1000-1300, London: Osprey Military,1997), afirma que es tracta de plaques deferro o d’acer i, fins i tot, insinua la possi-bilitat que puguin haver estat tallades apartir de corn o d’os de balena.

La darrera consideració que vam fer vaésser comparar la cronologia d’aquestaescultura amb les pintures del palau Agui-lar. Després d’admetre la cronologia pro-posada per Francesc X. Hernàndez, que lessitua cap a la meitat del segle XIII, si consi-derem la primera data dins de l’espai detemps proposada en la datació de l’escultu-ra (1250), ambdues dates coincidirien i,per tant, el que havíem afirmat no fóra deltot fora de seny.

Malgrat el que acabem de dir, després d’e-xaminar altres fonts semblants hem pogutcomprovar que totes són datades a partirde la segona meitat del segle XIII, al mateixtemps que les recreacions que se n’han fetse situen cronològicament des de la segonameitat fins a finals d’aquest segle i, fins itot, a principis del XIV, èpoques en què laincorporació de peces metàl.liques a l’ar-nès va anar augmentant progressivament.Per tant, hem d’admetre que, en el casdel perpunt del rei Jaume, els elementsdecoratius externs podrien haver estat

fets a base d’entorxats o brodats de fild’or, sense descartar que estiguessininserits dins el mateix teixit. D’ésseraixí, no podrien fixar plaques internes que,d’altra banda, tampoc s’insinuen en lespintures murals del palau Aguilar, comtampoc podem endevinar el gruix delsornaments lobulars que ornen exterior-ment el perpunt. Això, però, no pressupo-sa que no hi hagués alguns elementsmetàl.lics barrejats amb altres materialsembotits dins el perpunt.

El que acabem de dir també es pot ferextensiu als ornaments de les màniguesdel perpunt de Ramon Folc VI (pàg. LI),tot i que, atesa la cronologia del personat-ge, l’ús de peces metàl.liques ja seria mésversemblant.

Pel que fa a les tatxes clavetejades en elsperpunts de Guillem de Montcada (pàg.XLIII) i de Guillem III de Calders (pàg.XLVI), vam considerar que podien ésser tat-xes, que alhora feien una funció decorati-va, a partir d’una escultura que representasant Maurici modelada a Brandenburgentre 1250 i 1300 (Museu de la Catedral deMagdeburg), en el perpunt de la qual hisón ben visibles unes sèries de tatxes sobre-posades. A l’hora de poder-ho asseverar, enel cas dels cavallers catalans esmentats, enstrobem amb la mateixa problemàtica quehem plantejat anteriorment. Per tant,també hem de considerar que no estractessin de tatxes sinó que fossin ele-ments purament ornamentals que, enno ésser metàl.lics, no podien contri-

LXXI


LXXII


buir a reforçar el perpunt, al mateixtemps que, dins el context de les pin-tures, podien ésser rodelles només insi-nuades.

Per acabar, també hem de considerar l’es-pai geogràfic, ja que dins l’àmbit europeuno existien diferències significatives pelque fa a l’abillament dels cavallers, però síque n’hi podien haver en la forma, texturai composició de la peça, en aquest cas elperpunt. A desgrat d’aquestes considera-cions, també hem de dir que, per ara, noes pot descartar del tot l’ús de reforçosmetàl.lics en el perpunt, tant internamentcom externament, durant el primer terçdel segle XIII, ja que no queda prou clarquan se’n va iniciar l’ús.

Fent referència a Berenguer de Palou,bisbe de Barcelona (pàgs. XL i XLI), hem defer constar que la presència de prelats enles empreses militars no era pas un fetinusual durant aquesta època. Talmentcom el bisbe de Barcelona, entre altres,podem fer esment de Bernardo d’Agen,bisbe de Sigüenza, que va reconquerir elcastell de la ciutat de la qual va ser bisbe(1124), mentre que l’arquesbisbe de Toledo,Rodrigo Jiménez, també va participar, alcostat de Berenguer de Palou, a la batallade las Navas de Tolosa. Altrament, el bisbeWalter von Geroldseck, bisbe d’Estrasburg,va participar en la batalla de Hausbergenesdevinguda el 8 de març de 1262. I aixípodríem continuar, en relació amb afersmilitars, esmentant altres bisbes i eclesiàs-tics.

En relació amb l’heràldica (pàg. LXVIII)hem de tenir en compte aquestes impreci-sions:

a. En les particions dels escuts (pàg. LXVI)cal substituir tallat per truncat i truncatper tallat.

b. Pel que fa a la il.lustració de l’escut d’ar-mes dels Aguiler (pàg. LXVIII), hem de dirque el bec de l’àguila ha d’ésser desable (negre) com la resta de la figura, talcom consta en la descripció.

c. En el peu de la il.lustracio on figura l’es-cut del llinatge dels Bofill (pàg. LXVIII), calreemplaçar tallat per truncat.

d. Referent a la descripció de la banderacatalana (pàg. LXVIII) caldria haver-la des-crit utilitzant els colors espectrals encomptes dels esmalts heràldics. Així,doncs, una descripció completa, amb totsels seus detalls, és la següent: apaïsada, deproporcions dos d’alt per tres d’ample (2 x3), amb nou faixes del mateix gruix, 5 degrogues i 4 de vermelles.

Pel que fa al glossari (pàg. LVII), cal acla-rir que el mot "aletes", traducció literal delmot francès ailettes i que surt en altrespàgines, es pot substituir perfectament pelmot català espatlleres.

Escut d’armes delsAguiler

D’or, una àguila desable.

Xamfrà del muntant.

- Observi’s les marques gòtiquesde picapedrer en color vermell(símbol PI, davant les puntesde les fletxes).

- A la paret frontal (contrafort)podem veure les mateixes mar-ques en color blau.

Paret Nord del Claustre.

- A banda esquerra, en primer terme, un semi-pilar adossat de l’actual claustre barroc.

- A continuació es pot veure un seguit decarreus ben escairats que formen una espèciede pilar; correspon a l’aresta del cimboriromànic.

- A continuació, en direcció als interruptors,es poden veure uns carreus de diferentsmides i disposats anàrquicament, correspo-nen al mur gòtic que amaga l’escala de pujaral campanar.

- Observi’s la motllura horitzontal que discor-re per tota la façana gòtica.

- Darrere d’aquest mur hi hauria hagut la faça-na romànica.

13


14

El plànol ens mostra una visiómolt simplificada, per tal defer-ho llegible, de tal i comhem vist fins ara l’esglésiaromànica i l’àbsis gòtic.


15

En vermell elmur esbiaixatque uneix lacapella del SantCrist amb la ca-pella del Pilar.


116

Detall ampliat del plànol ante-rior. Observi’s el desplaçamentdel mur de tancament a lacapella de la Mare de Déu deMontserrat en color vermell;en color blau, la representacióhabitual (compari’s amb elplànol núm. 16)


17

Detall del lliurament del mur amb el “pilar” tradicio-nal (remarcat en blau) i de la coberta de la capella dePilar. Observi’s que plànol i foto tenen la mateixaforma trapezoïdal.

També podem apreciar com els contraforts perdenprofunditat a mesura que anem de ponent a llevant.


- El muntatge fotogràfic quecomplementa el plánol anteriorens mostra (de baix a dalt) elsterrats i ampits de la capella dela Mare de Deu del Pilar, laporta de Santa Maria i la cape-lla del Sant Crist.

- La línia de color vermell mostrala desviació introduïda a l’absis.

- La línia de color blau vaparal.lela a l'eix de la nau (s'hapres per referència les arrenca-des dels arcs boterells inferiors).

- La fotografia superior mostra lamateixa capella del Sant Crist,però procurant retratar, almateix temps, l'ampit del terrato coberta de la nau principal.Observi’s la manca deparal.lelisme entre ambdósampits.

18

Nota:Tots els plánols i fotografies són de l'autor del treball.

Bibliografia arquitectònica del segle XIX:Ensayos Históricos sobre Manresa (J. M. Mas i Casas - 1836)Monografía de la Seo de Manresa (Eduardo Tamaro Fabricias - 1884)Monografía de la Iglesia de Nta. Sra. de la Aurora (José Torres Argulloll - 1897)

Principis del segle XX:Plánols d’A. Soler MarchTreballs diversos de J. Sarret i Arbós


19

Els de la coberta, arcs diafragmàtics recolzantles bigues de fusta (segle XIV).

Important l’Ara de l’altar principal, d’origenromà, de marbre blanc, consagrada el 974,saquejada, formant part d’un balcó del poblede Vinçà i retornada el 1974.

La cripta

Construïda per l’abat Oliba a inicis del segleXI, la capella del Pessebre, amb volta de migpunt anular al voltant d’un sol pilar centralde secció circular. Llarga sala per al pas delperegrins amb capelles de Sant Gabriel i SantRafael.

El claustre

Començat a construir el segle XII. Capitells icolumnes de marbre rosa del Conflent ambdecoració animal i vegetal majoritària. Total-ment destruït el 1796 i reconstruït en part al1954, amb 35 capitells, dels quals 27 eren ori-ginals del claustre i 8 procedien de la tribunacentral de l’església, avui desapareguda.

Dinem a un Hotel de Vernet amb anècdotesdivertides. Sortint, ens dirigim a visitar:

CRONICA D’ACTIVITATS`

Sortim 20 Amics de la plaça Infants a les 7 delmatí. Després d’esmorzar a l’àrea del Cadí,ens dirigim a Sant Miquel de Cuixà, ja queper causes alienes als organitzadors el diven-dres abans es va haver d’anul.lar la visita pro-gramada a Sant Martí del Canigó.

SANT MIQUEL DE CUIXÀ

La podem visitar tranquil.lament, ja que lavigília es va comunicar al Monestir que s’hianava. Jaume Moya i Plana ens va fer l’explica-ció complerta. Fins i tot havent acabat l’hora-ri de visites vam poder gaudir del Monestir i elseu Claustre gràcies a l’amabilitat dels Frares.

La seva arquitectura

L’església és probablement el millor exempledel Preromànic (segle X).

Planta basilical, tres naus cobertes amb fusta(en origen) i amb voltes de pedra després.

Capçalera amb tres absis primer i cinc o sisabsis després.

Deambulatori o girola amb tres absis afegitsals tres primers, un dels quals, el central, vaser transformat en capella de Santa Maria elsegle XVIII.

Arcs i voltes de formesdiverses:

De ferradura els formersde separació de les naus(preromànics);

Els del creuer i transsep-te, volta de canó (romà-nics);

Sortida romànica a la Catalunya Nord28.05.2009

Mercè Matasi Cuspinera

Catedral d’Elna. Foto: Mercè Matas

St. Miquel de Cuixà

20


Sortida romànica a la Catalunya Nord. 28.05.2009

LA CATEDRAL D’ELNA (Elne)

Molt propera a la ciutat de Perpinyà. Té coma advocacions Santa Eulàlia i Santa Júlia.

En Jaume ens fa també tota l’explicació delClaustre i de l’exterior. Entrem a l’interiorentre els convidats que sortien d’una boda.

Al segle VI es crea el Bisbat d’Elna amb unconjunt catedralici format per tres esglésies ila Catedral com a seu episcopal.

L’actual catedral

Esmentada a partir de l’any 861. Consagradamolt solemnement el 916 com a mare de lesesglesies del Rosselló. Reconstruïda al segle XI

(1030), i fortificada el 1140.

Del claustre destaca la molt interessant pilas-tra amb escenes del “Quo vadis” de Sant Perei la conversió de Saule a les portes de Damasc.

Sopem i dormim a Perpinyà. Alguns se’n vana caminar una bona estona.

Esmorzem a l’hotel de Perpinyà molt pun-tuals (sempre) i abans de les 10 del matí, icom que estaven avisats que hi anàvem (ihavent vist arribar el nostre autocar) ens vanobrir mitja hora abans dels seu horari, cosaque agraïm.

MONESTIR DE MARCEVOL

Meravelloses vistes del cim del Canigó.

Ara és el moment per agrair al nostre xoferDani la seva bona traça en el conduir, ja queamb la carretera estreta amb ciclistes, ponts,precipicis... es feia difícil la seva conduccióamb autocar des de Vinçà (no pas per cotxespetits).

Ningú ho coneixia: grans oh!!! Per la merave-llosa vista amb el Canigó al davant encara

Monestir de Marcevol. Foto: Mercè Matas

nevat, el poblet de Marcevol, amb esglésiaromànica d’un segle anterior al Priorat.

En Jaume ens ha tornat a fer l’explicació.

Conjunt prioral

Està documentat per primera vegada el 1168.

Pertanyia als canonges del Sant Sepulcre, queseguien la Regla de Sant Agustí i és l’únic d’a-quest Orde de la Diòcesi d’Elna.

Curiosament aquest Priorat estava sotmès a lesordres del Prior de Santa Anna de Barcelona.

A partir de 1435 no hi ha comunitat al Prio-rat. Després del 1460 els priors ja no pertan-yen al Sant Sepulcre, no resideixen al Priorati el darrer Prior dimiteix finalment en favordel Papa de Roma.

Des d’aleshores el Priorat ha passat a la cura iadministració dels capellans (“prêtres”) deVinçà, que encara la mantenen.

Església canonical

Planta de tres naus de llums molt diferents,volta de canó apuntat sobre la principal i dequart de canó a les laterals, amb aparença degran reconstrucció a la lateral de migdia.

Capçalera original de tres absis però ha des-aparegut l’absidiola de la banda de migdia.

21

Portalada

Situada a façana occidental, tallada en marbrerosa del Conflent excepte el timpà que és demarbre blanc.

Finestra superior de característiques sem-blants a la porta.

Porta de fusta amb ferramentes originals degran qualitat.

Campanar de mur amb tres ulls, asimètric.

Com que hi gaudim tant, ens hi anem estant,i quan veiem el rellotge i tot arribant a SantAndreu de Sureda, veiem que ja és tancat. Lla-vors ens dirigim a Sant Genís de Fontanes,per veure l’horari i fer la visita a la tarda.

Dinem a un self-service de la Jonquera. Mésval ni parlar-ne, per les trapelleries culinàriesque vam fer...

Sortint, anem enrere i visitem:

SANT GENÍS DE FONTANES (o SantGenís les Fonts)

Antic monestir benedictí del segle X, esmentatja en el segle IX a preceptes dels reis carolingis.

El 1597 comença la seva decadència com acentre de poder i espiritualitat. Per una butllapapal passa a càrrec del Monestir de Montse-rrat (Bages).

L’església

Reconstruïda al segle XI a partir de la preromà-nica, conservant la planta i capçalera i afegintun tram a la part de Ponent.

Planta de creu llatina amb transsepte sobresor-tint pels laterals. La nau es cobreix amb voltade canó apuntada, reforçada amb torals.

Façana de ponent

S’hi ubica el tan famós “dintell”, exemple pri-mordial de l’escultura rossellonesa. Probable-ment es tractava d’una peça d’un frontal d’unretaule i que es va col.locar com a dintell dela porta principal per a la consagració del’any 1127.

El Claustre

Construït el segle XIII. La seva peculiaritatprincipal és que està fet amb marbres de trescolors alternats: blanc de Ceret, rosa de Vila-franca de Conflent i “negre” (gris) de les Cor-beres. Conté 43 capitells dels quals sis són his-toriats amb escenes dels llibres sagrats i elsaltres amb motius vegetals o animals, carre-gats de símbols.

A la tornada demanem a en Dani que ens posiel DVD de l’actuació de l’Esbart Dansaire deManresa al Kursaal. Des d’aquí els vull felici-tar per la Creu de Sant Jordi que han rebut.


Sortida romànica a la Catalunya Nord. 28.05.2009

22


“DOLÇOS I SABOROSOS PAISATGES”

Ens trobem per a la sortida 28 Amics delRomànic del Bages, a 2/4 de vuit de matí i ala plaça Infants (Manresa).

La 1a visita és SANT JAUME DE VILADRO-VER, al veïnat de l’Estació de Balenyà, onesmorzem i veiem el primer dels campanars.

La 2a visita és a SANTA MARIA DE SEVA,dins el poble de Seva, on podem contemplarla seva Església parroquial, d’un romànic moltmodificat però amb un campanar de torre degrans proporcions però sense ornamentacióllombarda.

La 3a visita és dins el nucli de la sagrera deSANT GENÍS DE TARADELL, del poble deTaradell, on hem pogut fruir del seu esplèn-did campanar fet a imatge i semblança del dela Catedral de Vic, i que és l’únic que resta del’església romànica.

Tornant a la C25, en sentit Girona, seguimcamí fins arribar a la sortida de SANTMIQUEL DE CLADELLS, on per una carre-tereta i un camí forestal senyalitzat arribem ala petita i rural església on a més del petitcampanar podem estar amb i gaudir de lanatura i parlar dels simbolismes al Romànic.

Campanars de Torre. Osona i La Selva19.04.2009 Mercè Matas i Cuspinera

Una ràpida visita a Santa Coloma de Farners,comprant quatre galetes i estirant les cames,seguim camí en direcció Anglès i Osor, onuna estreta i costeruda pujada ens conduirà ala sorpresa medieval del santuari del Coll,recuperant forces amb un bon dinar i visitantdesprés l’antic monestir.

A la tarda, i passant de nou pel poble d’O-SOR, fem la tornada cap a casa, arribant aManresa cap a quarts de set del vespre.

Moltes gràcies a tots per la vostra assistència,i en nom dels Amics del Romànic del Bages ide la seva Junta Directiva, he de dir-vos queaixí ens animeu a treballar per tirar endavantl’Entitat i a fer-ho amb renovada il.lusió.

Sant Jaume de Viladrover. Foto: Mercè Matas

Muralla del Carme, 10-12 - 08240 ManresaTel. 93 872 26 44 - Fax 93 872 15 49

www.e-marquez.com

23

ACTIVITATS

2a SORTIDACAMPANARS DETORRE I LACOMARCA DE LASELVA“Dolços i Sabo-rosos Paisatges”

Sortida de tot el diaA les 7.30 h del matíde la plaça Infants deManresa en autocar.

Visites GuiadesAl matí visitareml’església de SantJaume de Viladrover(Balenyà), on també hiesmorzarem, i les esglé-sia parroquials deSanta Maria de Seva,de Sant Genís de Tara-dell i la de SantMiquel de Cladells.Tot seguit podrem feruna passejada perSanta Coloma deFarners, i tindrem undinar medieval sorpre-sa per tal de recuperarforces. A la tardafarem una ruta pelnucli medieval delpoble d’Osor.

InscripcionsA Viatges Masanés deManresa, a partir deldilluns 6 d’abril perals socis dels AARB, iper als no socis a partirdel dimarts dia 7 d’abrilde 2009.

Sort

ida

- D

ium

eng

e19

d’a

bri

l VIATGE DE DOSDIES A LACATALUNYANORD

Sortida en autocar el dis-sabte dia 23 de maig dela plaça Infants de Man-resa a les 7 del matí.

1r. dia - 23 de maig(dissabte)Recorregut: Manresa --Conflent. Visita a SantMiquel de Cuixà.Dinar a Vernet o aprop. Visita a Cornellàde Conflent. Nit a unhotel de la zona, situata prop de Perpinyà, oal mateix Conflent(Vernet, Prada de Con-flent o similar), catego-ria 2/3 estrelles,incloent-hi el sopar deldissabte i l’esmorzardel diumenge.

2n. dia - 24 de maig(diumenge)Visites matí: Monestirde Marcèvol - SantGenís de Fontaines -Sant Andreu deSureda. Dinar en unrestaurant de la zona.Visites tarda: Catedrald’Elna (importantclaustre romànic).Tornada per LaJonquera, i autopistafins a la C25 (Girona-Lleida).

Via

tge

de

dos

die

s -

23

i 24

de

ma

ig MONTMAJOR(Berguedà)

SORTIDAMATINAL DE FIDE CURS

Sortida en vehiclesparticulars a les 8 hdel matí des de laplaça Infants.

Visitarem:Diferents esglésiesromàniques del terme,i el Museu de laRectoria de Montma-jor. Es cobraran 2,50euros per fer lesvisites. Hi hauràesmorzar per atothom.

InscripcionsCal fer inscripció prè-via [email protected] bé trucant alstelèfons: Mercè Matas:687806585; o JoanBadia: 938273302.

Sort

ida

ma

tin

al

- D

issa

bte

13

de

jun

y

Tota la informació a http://webs.manresa.net/aarb/

24

ACTIVITATS

RUTA DELS PIRINEUSATLÀNTICS

Sortida, diumenge 28 dejuny de 2009Tornada, diumenge 5 dejuliol de 2009

Inscripció:A partir del dilluns 4 demaig de 2009 a ViatgesMasanés. Per fer lapreinscripció cal fer unpagament previ de 250euros per persona.

4 nits a Pau (França)Visitarem la regió delBearn, a l’Aquitània.

3 nits a PamplonaSeguirem els principalsllocs de la ruta de SantJaume de Navarra.

Ruta

- ju

ny

- ju

liol Preu Soci - 895 euros€

Preu no Soci - 940 euros€Suplement habitacióindividual - 229 euros €Cobertura despesesanul.lació - 28 euros €

INCLOU

Hotels de 3 estrellesHabitacions dobles ambbany o dutxaAllotjament i esmorzar al’hotel8 dinars en rutaAcompanyant de l’agènciadurant tot el viatgeSopar de comiatAssegurança de viatgeUna bossa de viatge perfamíliaTotes les entrades a les visi-tes programades incloses

NO INCLOU

Cafès i licors6 sopars (recordem quedormim a ciutatsimportants, on hi ha detot).Qualsevol altre servei noesmentat com a inclòs.

NOTES

El dia 27 de març la nostra entitat va fer donacióde l’Arxiu Martí Iglesias Aloy, lliurat inicialmentals AARB, a l’Arxiu Històric Comarcal de Man-resa, amb el beneplàcit de la família del donant.

Els socis que tinguin adreça electrònica no rebranla Circular Informativa per correu, ja que els seràenviada a través d’Internet. De tota manera, sialgú la vol continuar rebent, com fins ara, queens ho faci saber i la rebrà igualment.

Tenint en compte la feina que pressuposa la pre-paració i realització de les sortides, els membresde la Junta agrairíem de bon grat la col.laboraciópuntual dels socis tant en la seva preparació comen la seva participació activa. Els interessatsnomés cal que ens ho comuniquin, ja sigui perso-nalment, per telèfon o correu electrònic.

També volem manifestar als socis que tinguinempreses comercials que s’animin a anunciar-seen el nostre Butlletí. També agrairem que hofacin saber a persones conegudes que hi puguinestar interessades. Per tirar-ho endavant, noméscal que es posin en contacte amb la junta.

A partir de la darrera Assemblea de Socis (17 demarç de 2009), la Junta de la nostra entitat haquedat constituïda per les següents persones:

President: Francesc JunyentSotspresidenta: Mercè MatasSecretari: Joan BadiaTresorer: Gene CostaVocal (Àrea del Patrimoni): Jaume Moya

Volem agrair al nostre soci Josep Llobet la sevavaluosa i desinteressada col.laboració com amembre de la junta durant una bona collad’anys. Gràcies, Josep.

Número 156 abril - juny 2009 AMICS DE L’ART ROMÀNIC DEL ...tual edifici gòtic i, per...

Documents

Transcript of Número 156 abril - juny 2009 AMICS DE L’ART ROMÀNIC DEL ...tual edifici gòtic i, per...