Número 132 / Juny 2003 el butlletí
28
Número 132 / Juny 2003 el butlletí el butlletí AMICS DE L’ART ROMÀNIC DEL BAGES AMICS DE L’ART ROMÀNIC DEL BAGES Sant Benet de Bages durant la guerra de successió Els patrocinadors d’obra romànica Pel romànic del Baix Ter Sant Benet de Bages durant la guerra de successió Els patrocinadors d’obra romànica Pel romànic del Baix Ter
Transcript of Número 132 / Juny 2003 el butlletí
Número 132 / Juny 2003
el butlletíel butlletíAMICS DE L’ART ROMÀNIC DEL BAGESAMICS DE L’ART ROMÀNIC DEL BAGES
Sant Benet de Bages durant
la guerra de successió
Els patrocinadors d’obra romànica
Pel romànic del Baix Ter
Sant Benet de Bages durant
la guerra de successió
Els patrocinadors d’obra romànica
Pel romànic del Baix Ter
el butlletí
Amics de l’Art Romànic del Bages
Edició:AMICS DE L’ART ROMÀNIC DEL BAGESBaixada de la Seu, 308240 ManresaTelèfon: 938750455Fax: 938731606Correu-e: [email protected]: http://www.manresa.org/aarb
Coordinació:Carme TorrasFrancesc Villegas
Disseny i composició:Enric Castells
Consell Asessor:Joan Badia Josep M. BallongaJaume Moya Josep M. FontMercè Matas Baltasar CorronsAnna Orriols Roser ParcerisasMarc Torras Jesús SaguésFrancesc Gasol
Correcció:Gabriel Mora
Impressió:Impremta Bonavista
Dipòsit legal: B-35519-84Tiratge: 450 exemplars
Foto portada
Monestir de Sant Benet de Bages
Índex
Editorial .............................. 31
Articles
Sant Benet de Bages durantla guerra de successió ......... 32Francesc Serra
Els patrocinadorsd’obra romànica .................. 36Xavier Sitjes
Itineraris
En bicicleta pel romànicdel Baix Ter .......................... 40Marc Vilarmau
Crònica d’Activitats ........... 50
Activitats ............................ 54
Editorial
El Butlletí és el reflex del dia a dia de l’activitat de l’Entitat, i alhoraés també el punt de trobada de tots aquells que hi fan cap per publicar-hi articles d’investigació, novetats històriques o artístiques de lesnostres contrades i propostes de lleure. Deixem constància, desd’aquestes ratlles, que els continguts del Butlletí són sols el reflex deles opinions dels seus col·laboradors, i entenem que qualsevold’aquestes opinions pot suscitar diferències de criteri.
El Butlletí ha esdevingut en el passat, també, eina de denúncia detotes aquelles mancances en el nostre patrimoni; potser a voltes massatard per fer-ne ressó. Diem això perquè, just al tancament d’aquestaedició, pels voltants de juliol de 2003, ens assabentem d’una bonanotícia, i a la vegada, som víctimes del pas del temps. En aquestButlletí trobareu la notícia del nostre seguiment i reivindicació peractuar, d’immediat en l’edifici preromànic de Matadars. Doncs bé,ens plau anunciar que les obres de millora ja s’han endagat, i que afinals de juliol ja es comencen els treballs per preparar una bastidaal voltant de l’edifici, un cop superats els obstacles que n’evitaven laseva recuperació.
Uns anys tard des de la nostra primera reivindicació, sigui ben acollidaaquesta acció!
La Junta
el b
utlle
tí
Parlar de la Guerra de Successió (1702-1714) ens porta necessàriament arecordar l’11 de setembre de 1714, diadade gran dissort per la història deCatalunya. Amb aquesta jornada esposava fi a un conflicte dinàstic entreÀustries i Borbons, que acabà amb lavictòria dels segons i amb la conseqüentabolició de les constitucions i institucionscatalanes, organitzant-se políticament elPrincipat de Catalunya com a provínciadependent de la Corona de Castella. Lanova fórmula de govern arribà amb elReial Decret de Nova Planta de 16 degener de 1716, que confiava el màximpoder de govern a un militar: el capitàgeneral, assistit per la Reial Audiència,i dividia el Principat en dotzecorregiments i un districte. Catalunyaperdia amb aquest decret, després d’unallarga i dolorosa guerra, més de vuitsegles de sobirania pròpia.
L’11 de setembre és per als catalans unaderrota, però al mateix temps és unhomenatge a la resistència catalana, unajornada de manifestació de la voluntatde recuperació de la causa perduda el1714, la sobirania nacional. Si bé percoses de la història l’11 de setembre ésavui reconegut mundialment perl’atemptat contra les torres bessones deNova York de l’any 2001, cal dir que el
SANT BENET DE BAGES
DURANT LA GUERRA DE SUCCESSIÓ
SANT BENET DE BAGES DURANT LA GUERRA DE SUCCESSIÓ
32
Francesc Serra i Sellarès
Worl Trade Center de 1714 no fou altreque la ciutat de Barcelona. Fou sensdubte el cap i casal de Catalunyal’escenari que més patí el setge i atac deles tropes borbòniques, com tambéaquell que més pervisqué en la memòriadels catalans.
No obstant, no cal oblidar que la restade Catalunya també visqué els tràgicsestralls de la guerra, sobretot a partirde 1713, quan les potències aliades a lacausa austriacista abandonavenCatalunya a la seva sort després d’haverpactat la pau amb Lluís XIV a Utrecht,reconeixent Felip V com a nou monarca.Els atacs i saquejos de les tropesborbòniques es multiplicaren arreu deCatalunya durant els anys 1713 i 1714.El monestir de Sant Benet de Bages foutambé víctima del terror borbònic. Enaquells moments la comunitatbenedictina estava presidida per l’abatFr. Esteve Rotalde, que havia substituïta principis de 1713 a Fr. Lluís de Gaver.Integraven la comunitat una desena demonjos, d’entre els quals es coneixen Fr.Josep Sala, Fr. Isidre Roy, Fr. IsidoroMuñoz, Fr. Benet Torrents, Fr. AgustíNovell i Fr. Josep Ferrer. La majoriad’aquests procedien del monestir deSanta Maria de Montserrat, que des del’any 1593 tenia sota control el de Sant
el b
utlle
tí
Benet de Bages. Eren monjos benedictinsd’una àmplia diversitat geogràfica,catalana i castellana alhora, factorderivat de la pertinença del monestir ala Congregació de Valladolid. Val a dirque aquesta diversitat en la procedènciageogràfica dels monjos montserratinshavia tingut episodis de difícilconvivència des de mitjan segle XVI.Durant la Guerra de Successió, l’abatde Montserrat, Fr. Fèlix Ramoneda(1705-1709), intentà separar Montserratde la Congregació de Valladolid i obtenirque els abats montserratins fossinsempre catalans1 . Aquest intent provocàun gran enrenou entre monjos catalans icastellans, motivant-se l’expulsió deRamoneda del monestir de Montserrat,l’octubre de 1713, quan la causaborbònica s’atançava en la victòria. Almonestir de Sant Benet no es coneixenconflictes d’aquestes característiques, sibé no hi mancaren els estralls de laGuerra de Successió. Segons untestimoni del monjo Fr. Agustí Novell2 ,l’any 1713, en ple setge de Barcelona,transitavan por delante de dichoMonasterio de Bages muchas vezes losvoluntarios, fusileros, y las tropas deNro. Rey y Sr. ocasionando a dicho
monasterio muchos gastos, habiéndolesde dar de comer, y bever y avena paralos caballos. La mateixa relació deltestimoni constata que en el año milsetecientos y catorce, durante elrelatado sitio, fue el Monasterio deBages saqueado, llevandose lasprovisiones que tenia para su sustento,las quales eran muchas. D’entreaquestes provisions, els saquejadorsborbònics s’endugueren el bestiar dellana que el monestir tenia per la sevasubsistència. Els vassalls hagueren deportar provisions al monestir perquèpogués mantenir-se després del saqueig.
El testimoni de Fr. Agustí Novellexplica també que durant el setge deBarcelona, se refugiaron en dichoMonasterio muchas familias de todasCalidades, gastando con ellas Muchasprovisiones para sustentarlas, dando alas mas de ellas de comer y bever (...) ycomo las mas personas de Calidad dela Ciudad de Manresa, y de otras partesse ampararon, y acogieron en elMonasterio (...) de forma que estavamuchas vezes lleno, sin poder Caber enel la gente, viendo como el dichoMonasterio dava a los mas las
SANT BENET DE BAGES DURANT LA GUERRA DE SUCCESSIÓ
33
1 Anselm M. Albareda: Història de Montserrat. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat,1972. Pàg. 82.
2 ACA, Monacals Universitat, Lligall 79, any 1722. Interrogatori del Rnt. Francesc Soler, vicedegàde Manresa i Bages, a Fr. Agustí Novell, sobre els esdeveniments esdevinguts al monestir de SantBenet durant la Guerra de Successió.
el b
utlle
tí
provisiones para sustentarse, por causade no tener la gente adonde poderrecurrir, y menos poder ir a otra partepor ser solitario el dicho Monasterio.Sens dubte, en aquest testimoni, quedaforça clar que Sant Benet de Bages actuàcom a refugi de les principals famíliesmanresanes i de la comarca durant laGuerra de Successió, les quals forenalimentades amb les provisions del propi
monestir, el que provocà un fortdecreixement de les seves rendes, quecom especifica el testimoni, se hanminorado, y disminuido todos los añosen seiscientas libras, o, Ducados, aCausa de los pocos dineros que hay eneste Principado; Como y tambien porvenderse los frutos a precio muy infimo;y que assi mismo sabe muy bien, que elreferido Monasterio ha consumido de
SANT BENET DE BAGES DURANT LA GUERRA DE SUCCESSIÓ
34
Vista aèria del conjunt del monestir de Sant Benet de Bages que esdevinguè,durant la guerra de successió, el refugi de moltes famílies bagenques.
Foto: ECSA
el b
utlle
tí
35
SANT BENET DE BAGES DURANT LA GUERRA DE SUCCESSIÓ
los Censos, o, Censales ochocientaslibras, o, Ducados de principal, sinpoderlas esmerzar; por razon dehaverlas tenido de gastar para lasubvencion de sus necessidades: todolo que sabe muy bien, por haver visto,y leido todos los arriendos, y libros deentradas, y salidas del MencionadoMonasterio de esta parte de mas deveynte años. Altrament, ja passada laguerra, el testimoni també és benexplícit pel que fa a l’estat arquitectònicdel monestir, ja que diu que por sugrande antiguedad se halla con muchanecessidad de reparos: de suerte, queel testigo ve, como en muchas partesamenaza ruina; y que para reparar lonecessario, tiene por cierto, se han degastar muchos cientos doblones.
La declaració testificada del monjo Fr.Agustí Novell és completada pelstestimonis del Rnt. Josep Reverter,rector de la parròquia de Sant Fruitósde Bages, i d’Ignasi Monfar, notaripúblic de la ciutat de Manresa, refugiattambé a Sant Benet el 1714. Es tractad’un testimoni importantíssim fins arainèdit, que ens ha de recordar aquestsdies, en temps de guerra a l’OrientMitjà, de la crueltat i la misèria quecomporta la guerra per allà on passa.Tanmateix, pel que fa a la particularitatde la Guerra de Successió, aquesttestimoni vincula Sant Benet amb laCatalunya de principis del segle XVIII,que prengué majoritàriament partit per
l’arxiduc Carles d’Àustria, com a garantde les constitucions i institucionscatalanes. El monestir fou saquejat perles tropes de Felip V, si bé cal dir quepotser alguns monjos de Sant Benet i deMontserrat eren més propers alsBorbons que no pas als Àustries, teninten consideració la seva procedènciageogràfica i estamental. De totesmaneres, el saqueig borbònic almonestir de Sant Benet és avui una deles poques notícies conegudes sobre larepressió i l’atac de les tropes de FelipV a la comarca del Bages, i com a talha de ser tinguda en consideració per auna possible identificació simbòlica delmonestir de Sant Benet de Bages ambl’11 de setembre, Diada Nacional deCatalunya, ja que el monestir és untestimoni viu de la derrota de Catalunyade 1714.
el b
utlle
tí
ELS PATROCINADORS D’OBRA ROMÀNICA
36
ELS PATROCINADORS D’OBRA
ROMÀNICA A SANT BENET DE BAGES
Xavier Sitjes i Molins
Les despeses que origina la construcciód’edificis públics, com les esglésies, nopodien ser sufragades, en altres temps,sols amb les rendes de les entitatspromotores –catedrals, monestirs ocanòniques-, sinó que havien decomptar, també, amb les donacions delsfidels, segons les possibilitats decadascú, i així ho acredita ladocumentació conservada, especialmentels testaments.
A Sant Benet de Bages, quan els monjosvan emprendre la construcció del templeromànic, al segle XII, també van haverde comptar amb ajudes alienes,especialment la dels magnats de lacomarca, que eren els senyors delscastells veïns, dels quals reberen llegatsi donacions, sovint en retribució del dretd’enterrament en el cenobi, però, encanvi, no se solia expressar per a quèhavia de servir la liberalitat. Perexcepció, en la declaració sagramentaldel testament de Bernat de Rocafort, quees va fer a l’altar de sant Joan del’església de Moià el 4 dels idus de juliol(dia 12) del 11841, es diu que el testadorconstituit operi ipsus ecclesienominatim in capite sancti Petri, es a
dir, que va fer construir a l’obra del’església (de Sant Benet) la capçalerade Sant Pere, o sigui el braç sud deltranssepte, que és on es va emplaçarl’altar del sant. Aquesta és l’únicanotícia que tenim, per ara, d’unpatrocinador d’una part del temple idemostra la lentitud dels treballsd’edificació, perquè, si al 1184 ja estavaconstruïda la capçalera, o una part, vanhaver de passar vint-i-vuit anys perarribar a la consagració de l’església, el1212.
A un altre Rocafort, a Guillem II, nétdel referit Bernat, sembla que calatribuir el patrocini de l’ala sud delclaustre, no perquè ens hi indueixi capdocument, sinó perquè hi ha el senyalheràldic familiar en un dels dos capitellsd’aquella galeria, dels arrambats al pilarangular amb la de llevant: són dosrengles de “rocs” (fig. 1). Això de posarheràldica pròpia en una obra significavaser-ne patró o patrocinador i va durar,aquesta pràctica, molts segles.
Potser per la mateixa raó, la sepulturafamiliar dels Rocafort és en un arcosolid’aquell mateix deambulatori, en la
1 Arxiu Capitular de Vic, calaix 31/42, núm. 77. En aquest testament, Bernat de Rocafort llega almonestir, a més de diversos béns immobles, un llit “òptim”, dues egües i un esclau sarraí.
el b
utlle
tí
37
ELS PATROCINADORS D’OBRA ROMÀNICA
llosa frontal del qual hi ha dues faixesde rocs heràldics (fig. 2). Com quel’heràldica de figures sense anar inclosesen un escut és cosa de finals delsegle XII i de principis del XIIIi, donat que el claustre, exceptel’ala de llevant, no es va fer finsacabat el temple, sembla queés lògic atribuir la construccióde la galeria sud a Guillen IIde Rocafort, que fou senyor delcastell i terme des de la data dela mort del seu avi, el 1184, finsque morí ell, que fou en datadesconeguda, però abans del12492.
Un cas anàleg es dóna a l’ala nord delmateix claustre. El senyal heràldic delsCalders – una caldera – encara es veia
fins fa uns anys en una de les lloses dela part de sobre del podi columnari, sotala quarta arcada, començant a comptar
2 BENET I CLARÀ, Albert: “Rocafort i el Pont de Vilomara”, a Catalunya Romànica, IX, ElBages. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1984.
Fig.1 Sant Benet de Bages.Detall dels capitells del claustre.Foto: Xavier Sitjes
Fig.2 Sant Benet de Bages. Sepultura delsRocafort (ala Sud del claustre).
Foto: Xavier Sitjes
el b
utlle
tí
38
des de l’est. Estava dins d’un cerclerebuidat, d’uns vint centímetres dediàmetre, però l’aigua de les pluges, quehi bat, l’ha anat esborrant i ara és gairebéinvisible. Com que aquesta galeria esva fer al mateix temps que l’església,sembla que el patrocini d’aquesta alaclaustral cal atribuir-lo a Guillem III deCalders, que va ser senyor del castell iterme des del 1208.
En aquesta mateixa galeria hi deviahaver la llosa esculpida amb una gran
3 PUIG I CADAFALCH, J., DE FALGUERA, Antoni, GODAY Y CASALS, J.: L’ArquitecturaRomànica a Catalunya, III, pàgs. 47 i segs. Barcelona, 1918.
ELS PATROCINADORS D’OBRA ROMÀNICA
creu recreuada i una caldera, que ara esposada a la paret de l’ala de llevant, (fig.3), però que abans devia ser a laseptentrional, a la paret de l’església,per la part del claustre, i damuntl’enterrament familiar nou dels Calders,a terra, perquè l’antic devia ser en unarcosoli fet en un mur de l’església pre-romànica, d’on va ser tret per posar-loen el primer arcosoli de la galeria deponent, on, per ser massa llarg, es vahaver d’escapçar (fig. 4).
Fig.3 Sant Benet de Bages. Llosa a laparet de l’ala de llevant.
Foto: Xavier Sitjes
Fig.4 Sant Benet de Bages. Arcsoli isepulcre d’un senyor de Calders.
Foto: Xavier Sitjes
el b
utlle
tí
Aquesta galeria ponentina presenta mésdificultats, quant a l’atribució del seupatrocini. L’única cosa que permet bastiruna hipòtesi és la inscripció que hi haen el capitell de l’arc de racó de claustreamb la galeria sud i que diu:CONDITOR OP [R] IS VOCA [BA]=T [UR] B [ER]N [A] D, (fig. 5) ques’ha de traduir per“el patrocinadord’aquesta obra eraanomenat Bernat”.
S’ha dit que Bernatpodia ser l’autormaterial del capitell- escultor -, peròaquest mai hauriaposat el seu nomdarrera conditor( f u n d a d o r ,promotor), sinó quehauria inscrit un fecito me fecit, és a dir“féu” o “em féu”,com es veu endiversos llocs, enobres de l’època. Encanvi, quan s’usava conditor o un motde la mateixa arrel, sempre se li donavael significat de fundador o patrocinador:n’és un exemple, entre diversos que encita Puig i Cadafalch3, el poema delbisbe-abat Olibà, on diu: Conditus hic
primus Guifredus marchio celsus(Fundat primerament aquest (elmonestir de Ripoll) per l’excels marquésGuifred).
Així, doncs, qui era aquest patrocinadoranomenat Bernat? Sembla que caldescartar l’abat Bernat Sanespleda, que
només va tenir el càrrecuna anyada - el 1225 -, data una mica massatardana, a part quealeshores els abats nofeien inscriure el seupatrocini en les obres,que no el podien tenir,donat el seu vot depobresa, i que, a faltad’altre, era el monestirel patrocinador(aquesta norma méstard es va relaxar);tampoc podia ser elBernat de Rocafortmort l’any 1184, endata més antiga quel’obra que ens ocupa.Així, entre els magnats
de la comarca, de nom Bernat, nomésens queda Bernat II de Talamanca, mortel 12334, d’un temps que devia ser el dela construcció d’aquella part delclaustre. Però això és una simpleconjectura.
4 VALDENEBRO MANRIQUE, Raquel: El castell i el poble de Talamanca. Centre d’Estudis delBages. Manresa, 1994, arbre genealògic.
Fig.5 Sant Benet de Bages. Capitelld’arc de racó del claustre.
«Conditor opus batur Bernat»Foto: Xavier Sitjes
ELS PATROCINADORS D’OBRA ROMÀNICA
39
el b
utlle
tí
ITINERARI
La comarca del Baix Empordà haexcel.lit per la seva costa Brava,escarpada i abrupta, de cales d’insomnii viles marineres d’autèntica tradició. Al’interior destaquen diversos conjuntsmedievals (Cruïlles, Peratallada) prouconeguts i visitats. Tanmateix, fora delbrogit costaner i dels tòpics més repetitss’estén un rerapaís ampli i obertesquitxat per poblets que, malgrat laseva proximitat a la costa, hanevolucionat amb caràcter propi i s’hanmantingut fidels a la seva història, totguardant pedra a pedra els detalls de laseva arquitectura. Pobles sovintaturonats, petites talaies vers la planaque els envolta, lliurada al regadiumercès a l’aprofitament de les aigües deldarrer tram del riu Ter. Estrets carrerons
EN BICICLETA PEL ROMÀNIC
DEL BAIX TER
Marc Vilarmau i Masferrer
i placetes tranquiles ens obren al’observació d’importants vestigismedievals.
La zona considerada abasta la plana ques’obre a l’esquerra del Ter situada al’ombra del Montgrí, coronat pel seucastell. Una imatge que Josep Pla laqualifica com “el botó de roda de lacomarca, la flor de pedra d’aquest país”,ja que la seva silueta serveix dereferència des de qualsevol puntd’aquesta plana. Terres del comtatd’Empúries que posteriorments’integraren a la batllia de Verges, vilaque ostenta una certa capitalitat, ja queofereix bons serveis i s’hi celebra mercatcada dimarts. Des d’aquí s’inicien elsdos recorreguts proposats.
La plana del baix Ter amb el massís del Montgrí al fons.Foto: Marc Vilarmau
40
el b
utlle
tí
Distància:
Transport:
Durada:
Sortida:
Notes:
Recorregut 1: 20 kmRecorregut 2: 15 km (extensióa Albons +5,4 km)
Bicicleta. Tanmateix, tots elsindrets visitats sónperfectament accessibles encotxe.
Una jornada (són dosrecorreguts de mitja jornada)
Verges
La ruta és planera i sensedificultats. Cal portar aigua iequip adequat per a labicicleta.
ITINERARI
Cal sortir per la part sud de la vila, al’indret conegut per la mota, unaelevació artificial del terreny queprotegeix les inundacions del Ter. Esmarxa en direcció oest per una amplapista, però al cap d’un kilòmetre ensdesviem a l’esquerra per un altre camíque, entre ufanoses pollancredes i
conreus de blat de moro, ens conduiràfins a Jafre. Es travessa la carretera i espuja fins al poble, on l’acollidora plaçade l’església ens mostra part de les restesmedievals del castell, situades a tocarde l’església parroquial de Sant Martí,obrada en el segle XVIII, excepte elcampanar octogonal aixecat el 1819.
Jafre sobressurt entre les terres de regadiu.Foto: Marc Vilarmau
41
el b
utlle
tí
42
Cal baixar pel carrer Major i la baixadade la Font per creuar novament lacarretera i seguir per un camí que en 2,8kms ens portarà fins a Colomers. A laresclosa de Colomers neix el rec delMolí que rega les terres situades al’esquerra del Ter i alimenta diversosmolins fariners. Aquesta resclosa haoriginat un petit embassament, protegitper un atractiu arbrat de ribera, i sobreel qual s’aixeca el poble de Colomers,curosament endreçat amb un innegableregust medieval. Els estrets carrers que,
encara conserven el seu empedrat, sónflanquejats per cases del segles XVI-XVIII amb portals dovellats iesplèndides obertures. A la plaças’aixeca l’església de Santa Maria,d’origen romànic (segles XI-XII) peròamb ampliacions posteriors que handesvirtuat profundament el templemedieval. Tanmateix, és a l’interior ones conserven els millors vestigisd’aquest període. El presbiteri és ornatper un conjunt d’arcades ceguessostingudes per un conjunt de dotzecolumnes amb llurs capitells. Prop del’església s’observa una bonica arcadafeta d’àmplies dovelles corresponent al’antiga muralla que cerclava el poble.
Ens dirigim vers al nord, a la part altadel poble, pel carrer Major fins a cercarel camí de Vilopriu, el qual en 2,8 kmsens mena a una cruïlla perfectamentsenyalada. Cal continuar en la mateixadirecció fins a Vilopriu. Abandonem lesterres de regadiu i ens endinsem a laserra de Valldavià on es fa palès eldomini del bosc, bàsicament format perpi blanc.
El castell-palau de Vilopriu del segleXV corona la part més altiva del poble.Presenta una estructura rectangular detres nivells amb murs espitllerats a menade contrafort. A la façana principals’obren dues boniques finestres gòtiquesgeminades. Una part de l’interior ésenderrocat, mentre l’extrem E i SE s’ha
ITINERARI
L’església de Santa Maria de Colomers presideixel poble d’innegable regust medieval.
Foto: Marc Vilarmau
el b
utlle
tí
43
restaurat i condicionat per a usos de lapoblació. A l’extrem oposat s’aixecal’església parroquial de Sant Pere,edificada entre els segles XVII-XVIIItot aprofitant els murs d’aquest sectordel castell. A la façana sobresurten duesgàrgoles esculpides.
Per continuar la ruta ens hem de situarnovament a la cruïlla anterior, marcadaamb un pal indicador, i seguir endirecció E per un camí que revoltejaentre boscos i petits conreus. Aquesttram és un xic perdedor, però cal avançarsempre per la pista principal que mena
a la carretera local de Vilopriu aGarrigoles. Des d’aquí es va a la dretafins arribar al poble de les Olives,allargassat sobre un coster de la serrade Valldavià. La plaça, oberta a peu decarretera, centra aquest petit agragat delterme de Garrigoles, format percarrerons llargs i estrets que perfilenl’orografia del terreny. En un d’ellsaixeca l’humil església de Sant Vicenç,de planta rectangular amb l’entradasenzilla de mig punt feta amb dovelles.Sense un estil definit, cal atribuir-la auna període de transició entre el romànici el gòtic.
Cal continuar per la mateixa carretera,que al cap d’un km ens deixa aGarrigoles, una petita excepció a latipologia dels pobles visitats. Exemptde carrers, totes les cases s’agrupen aredós de la plaça, on hi destaca l’esglésiaparroquial de Sant Sadurní. Un belledifici romànic, curosament restaurat idesproveït dels afegitons ques’adossaren en època moderna. És deplanta senzilla rematada per un absissemicircular. Destaca el color clar delsseus carreus, grans i ben escairats, quedonen al temple una marcadapersonalitat, conjuntament amb elcampanar d’espadanya de quatreobertures, les dues superiors aixecadesposteriorment. A la façana principal esdesclou el portal fet amb tres arcs de migpunt en degradació que encerclen eltimpà sense decoració.
ITINERARI
Detall del castell-palau de Vilopriu.Foto: Marc Vilarmau
el b
utlle
tí
44
Des d’aquí podem enllaçar amb la ruta2 si prenem una pista que s’inicia darreral’església, però aquesta és un xicperdedora. Recomanem retornar un xicenrera (400 mts) per la carretera fins ala cruïlla perfectament indicada idavallar fins a Verges (5,4 kms). Abansd’arribar a la fi del recorregut, prenemuna petita desviació a la dreta que ensporta a la Vall, un petit agrupament ruraldel terme de Verges, integrat pels masosde Cal Rei i Can Canet, ambdósd’aspecte fortificat i amb una torrerectangular adossada a cadascun d’ells.Al costat s’alça la petita esglesiola deSant Pere de la Vall, obrada en el segleXI, de nau única i absis semicircular llis.
La vila de Verges s’assenta a l’esquerradel Ter, en un sector dominat per lesterres de regadiu, alimentades pel recdel Molí de Bellcaire. Presenta dueszones perfectament delimitades per lagran plaça Major, on a tramuntanas’estén l’aixample de la vila, mentre amigdia es configura l’antic nuclimedieval, circuït per un clos murallatamb restes d’ interessants fragments quedónen a la mateixa plaça. Sobressurtendues grans torres, una cilíndrica delsegle XV i una de quadrada dels seglesXIII-XIV. L’únic portal que s’ha
ITINERARI
Sant Sadurní de Garrigoles amb el campanar decadireta de quatre ulls.
Foto: Marc Vilarmau
el b
utlle
tí
45
conservat, malgrat les reformes, es dreçaen un extrem de la plaça. Al sector sud,els llenços de muralla ,ambrestes de tres torres, són menysespectaculars però tramenperfectament el recinte, tambéflanquejat pel rec del Molí.Dins el clos murallat hi destacaCan Batlle, on nasqué FrancescCambó i Batlle (1876-1947)amb un bonic finestral gòtico-renaixentista, i l’església deSant Julià i Santa Basilisa, delssegles XVII-XVIII, queconserva l’absis romànic. Elmodern i altiu campanar, de
ITINERARI
A la plaça major de Verges s’aixequen dues torres medievals de l’antiga muralla.Foto: Marc Vilarmau
Absis romànic de l’església de Sant Julià iSanta Basilisa de Verges.
Foto: Marc Vilarmau
el b
utlle
tí
46
línies elegants i agradablement restaurat,esdevé l’element identificatiu de Vergesdes de qualsevol punt de la plana delbaix Ter.
ITINERARI
s’erigí en els terrenys que ocupava ditcastell i moltes cases s’adossen oaprofiten restes de les torres i murs de
la muralla. El poble ha sofert unaimportant restauració i les cases, datadesentre els segles XVI, XVII i XVIII hanrecuperat el seu aspecte primitiu, oferintel conjunt un aspecte cuidat i endreçat.
Sortim de la Tallada en direcció nordfins a trobar el camí veinal asfaltat que,en petita pujada i després d’ 1,1 km,mena al petit nucli de Marenyà. Es tractad’un petit agrupament de masiespertanyents al terme de la Talladaarraulides sota l’església de Sant Esteve,un temple d’una autèntica singularitat,definit pel sobrealçat dels murs i l’absis,els quals assoleixen l’alçada delcampanar d’espadanya que s’integracom a una obertura del mur. Els
Sortim de Verges per un camí quearrenca del costat de la zona esportiva,en marcat sentit N. Després de 2,2 kmss’arriba a la Tallada d’Empordà, poblesituat just al peu de la carretera deFigueres. Des d’aquí sorprèn l’absissobrealçat a mena de torre corresponenta l’església de Santa Maria (ss. XII-XIII). Una edificació romànicad’àmplies proporcions i d’aspecterobust. A la façana s’obre un bonicportal amb tres arcs de mig punt endegradació. Les capelles laterals i elcampanar de cadireta de dos ullss’afegiren posteriorment. Aquestaesglésia era la capella del castell de laTallada, del qual encara en restendiversos elements. De fet, el poble
Santa Maria de laTallada era la capellad’un antic castell, delqual encara en resten
vestigis.Foto: Marc Vilarmau
el b
utlle
tí
47
ITINERARI
contraforts, adossats al mur de migdia itramuntana, acaben d’atribuir-li un airede fortificació. L’absis semicirculardisposa d’un conjunt de bandesllombardes i lesenes amb dues oberturesde doble esqueixada. L’esglésias’edificà en el segle XI però a la darreriadel XII es reformà la façana de ponent,en la qual s’obrí el portal fet amb dosarcs de mig punt en degradació, quesubstituí el portal original de migdia,avui tapiat. A l’interior de l’absis esconserven restes de pintures muralsatribuïdes al mestre d’Osormort.
Per una pista perfectament indicada ensdirigim en lleugera baixada fins a Tor.Al cap d’uns 2 kms creuem la carreterade Figueres i entrem al poble pel sectornord. Les cases, algunes del segle XVIi amb grans portals dovellats, s’agrupenen un tramat de carrerons estrets i laplaça, on s’alça l’església de Sant
Climent. Un temple senzill rematat perun absis semicircular ornat amb lesenesi petites mènsules esculpides. Les líniesromàniques de la primitiva construccióforen alterades per afegits posteriors,consistents en el sobrealçat dels murs ila nova façana de ponent, coronada perun campanar d’espadanya de duesobertures.
El sobrealçat dels murs i l’absis defineix l’estilde Sant Esteve de Marenyà.Foto: Marc Vilarmau
Dins el poble de Tor es troba l’església deSant Climent, de caire senzill i elegant.
Foto: Marc Vilarmau
el b
utlle
tí
ITINERARI
48
El paisatge de la ruta retroba el conreude regadiu, que s’obre a banda i bandadel camí asfaltat que arrenca de Tor imena al cap de 4,4 kms a Bellcaire.Assentat en una plana al peu del massísdel Montgrí, Bellcaire és un poble queha crescut amb justa moderació alhoraque ha sabut conservar la seva partantiga, ocupada per casals renaixentistesdel segle XVI i el castell-palau deBellcaire, un dels més ben conservatsd’aquesta rodalia. Situat a la part mésaltiva del poble, fou construït a finalsdel segle XIII pel comte d’EmpúriesPonç V. Presenta un clos de murallesflanquejades per torres cilíndriques enels angles i en el centre dels murs,
excepte el lloc ocupat per la porta il’absis poligonal de l’església delcastell. El conjunt ha sofert importantsrestauracions que han permès adecentar-lo i habilitar-lo per a usos municipals.Tanmateix les estançes meridionalsresten derruïdes. Cal deixar la plaça perun dels carrerons que davallen versllevant i enllaçen amb la carreterad’Albons. Aquí s’erigeix una autènticajoia del romànic, l’església de Sant Joande Bellcaire, l’antiga parròquia. Laconstrucció del temple obeeix a tresetapes ben definides. La primera,preromànica, li correspon la plantabasilical de tres naus amb un transeptelleugerament inclinat respecte el pla de
El casdtell-palau de Bellcaire és un dels millors conservats a la zona.Foto: Marc Vilarmau
el b
utlle
tí
49
la nau. A l’interior es manifesta ambvoltes i arcs de ferradura que esrepeteixen a les portes laterals. En elsegle XI es construí l’absis actual ambdecoració llombarda que substituí lacapçalera original, formada per un absiscarrat i dues absidioles laterals de plantasemicircular. El mur de ponent fouvisiblement reformat en el segle XIII,juntament amb l’obertura de la portaactual i una petita rossassa. De l’absisromànic procedeixen unes pinturesmurals guardades al Museu Diocesà deGirona.
Si el temps i les forçes ho permetenrecomanem dirigir-nos fins Albons que
dista 2,7 km de Bellcaire. El poble ésaturonat i amb carrerons estrets icosteruts que porten a la part alta, ons’obre la gran plaça Major, en la qual estroben el castell d’Albons i l’esglésiaparroquial de Sant Cugat. Unaconstrucció romànica d’estil primitiuperò molt reformada, que conserva unaimportant pica baptismal decorada.
Ens situem de nou a Bellcaire, a la partsud de la població, on agafem un camíagrícola que en 4,4 kms ens portarà aVerges.
Tres etapes diferents han marcat la construcció del temple de Sant Joan de Bellcaire.Foto: Marc Vilarmau
ITINERARI
el b
utlle
tí
50
CRÒNICA D’ACTIVITATS
Redacció
CRÒNICA D’ACTIVITATS
SALVEM MATADARS
El passat 8 de marçs’organitzà una matinal dereivindicació davant delmonument pre-romànic deSanta Maria de Matadars.L’objectiu era conscienciara les administracions ipropietaris del greu estat enque es troba l’edifici, peremprendre mesures urgentsper a salvar-lo de laimminent ruïna. En latrobada hi participaren unesquaranta persones, i es
comptà amb la presència del’Alcalde del Pont deVilomara, regifors delmateix Ajuntament i elspropietaris de l’edifici. Ambparlaments del president Sr.Enric Castells i del’Arquitecte Jaume Moya,es mostrà als presents l’estatlamentable del monument.Els mitjans de comunicaciós’havien fet ressó de lanotícia uns dies abans, fetque provocà la reacció de
l’administració. En tancaraquesta nota informativa,els responsables del’Ajuntament i elspropietaris ja havienendagat el procès per lacessió de l’edifici i s’haviaencarregat l’estudi persalvar l’edifici per la viad’urgència. Felicitem-nos,doncs, perquè la iniciativaha servit per aconseguirl’objectiu desitjat.
el b
utlle
tí
51
CRÒNICA D’ACTIVITATS
SORTIDA A L’ESTANY
Amb visites a Sant Feliu deTerrassola, Sant Jaume deVilanova i Santa Maria del’Estany, el 16 de març esportà a terme aquestamatinal per terres delmoianès. La visita fou moltconcorreguda, i durant lamateixa, en Jaume Moyaens feu diverses ex-
plicacions dels llocs visitats.En la visita, però, es vanpoder copsar les mancancesturístiques de la visitaguiada pel monestir deSanta Maria de l’Estany. Elmonestir mostra alsvisitants una absèncianotable de persones ambcapacitat per explicar les
VISITA A L’ALT EMPORDÀ
qualitats de l’indret, una deles joies del romànic alBages. Des d’aquí, apel·lemals responsables corres-ponents que s’endeguininiciatives per a milloraraquest servei.
Amb un temps molt advers,es portà a terme una sortidaa Sant Miquel i Sant Tomàsde Fluvià i a Santa Mariade Vilabertran. A SantTomàs una rebudainesperada, per part d’unguia-músic, ens deleità ambuna explicació delmonument acompanyadad’una delicada interpretacióamb varis instruments de
corda i vent, fet que donà ala visita un tocveritablement especial. Lesvisites del matí es feren sotauna implacable pluja, fins al’hora de dinar, moment enel qual es va prendre ladecisió de suspendre lavisita a Sant Pere de Rodesper motius climatològics.La visita a Sant Pere espostposà dues setmanes, i en
la segona ocasió, finalment,es poguè completar aquestamagnífica trilogia romànicaper l’Alt Empordà, visitantel monument romànic mésinternacionalment conegutdel nostre país, i que ha estatmotiu de restauració aquestsdarrers anys.
PASSEJANT PER LAS CINCO VILLAS
Densa però ben aprofitada,aquesta excursió de dos diesens portà a conèixer unpatrimoni excepcional, queresta poc conegut per anosaltres donades lesdificultats de comunicacióviària que ens hi separen.Durant dos dies, la Berta ila Yolanda, duesllicenciades en història del’Art, ens presentaren lesvirtuts culturals i artístiquesdel territori que va veure
nèixer el futur rei«Fernando el Católico».Independentment de la doside consciència nacional queimpregna cada una de lesexposicions visitades, s’hade valorar moltpositivament la qualitat deles visites efectuades, a lavegada que cal destacar laimportant tasca d’adequaciói millora de l’entorn que laDiputació d’Aragó ha fet enaquelles contrades.
Dissabte al matí visitàremEjea de los Caballeros, queés la capital administrativade la comarca de «LasCinco Villas». A Ejeapassejàrem pel casc històric,amb visites a l’esglésiaromànica d’»El Salvador» ia la parroquial de «SantaMaría de la Corona». Uncop dinats, a la tarda, perfer baixar l’àpat enspassejarem pels estretscarrers de Sàdaba per visitar
el b
utlle
tí
52
CRÒNICA D’ACTIVITATS
la magnífica església gòticade «Santa María».Finalment, abans d’acabarel dia encara tinguèremtemps de fer una visita aUncastillo, ciutat a on hi hael «Centro de Interpretacióndel Arte Religioso delPirineo». Un magníficaudiovisual i una exposiciócompletíssima de pecesrecollides de les parròquiesveïnes, conformen unmuseu de gran qualitat, dinsel marc de l’antic templegòtic de la ciutat, que formapart de recinte medieval queinclou, a més, el castell i lesdependències annexes.
Ens allotjàrem a Sangüesa,ciutat que una setmanadesprés seria objecte d’undels sagnants atemptatsterroristes que assoten elnostre país. A nosaltres,però, l’estada ens foucorrecta, i el menjar, de la
qualitat esperada. VisitàremSos del Rey Católico. Elnom ja defineix bàsicamentel caire de la visita. Al llocno es poden sentir mésorgullosos de tenir un reinascut allà, per tant, tot giraa l’entorn d’aquesta rànciaforma d’explicar l’art i lahistòria des del punt de vista
dels uns, en detriment delsaltres, és clar. Malgrat tot,el conjunt és d’una bellesaindubtable, i la visita al cascurbà de Sos esdevinguè moltenriquidora. El palau dels«Sada», la família que acollíFerran el Catòlic, és unmuseu interactiu tot ell.Projeccions audiovisuals,espais escènics, maquetes,recreacions diverses, ... Totplegat aporta qualitat a lavisita, i ens fa oblidar,encara que no del tot, lesbarbaritats artístiques -quetambé n’hi ha- perpetradesals monuments gòtics iromànics, mutilats algunsparcialment pels nouscorrents arquitectònicspervinguts o per la pocatraça restauradora moderna.
el b
utlle
tí
53
CRÒNICA D’ACTIVITATS
CURS D’INTRODUCCIÓ A L’ARQUITECTURAROMÀNICA A CARDONA
Amb una molt bonaresposta, quasi gosaríem adir que inesperada, es portàa terme aquest Curs a laciutat de Cardona,organitzat conjuntamentamb l’Entitat local Mercatdel Blat, entre el 28 de marçi el 27 d’abril. En total forenquatre conferències i duesvisites guiades, i elsalumnes gaudiren d’allòmés d’un curs que, unavegada més, trenca amb lainjusta opinió que l’interèsper l’Art Romànic està endecadència.
El 28 de març, en FrancescGasol ens parlà de «LaCircumstància de l’EdificiRomànic», amb unaintroducció història delnaixement d’aquest art al
nostre territori. El 4 d’abril,en Jaume Moya va il·lustrarals presents amb una moltinteressant exposició dels«Problemes Tècnics iSolucions Constructives».L’11 d’abril, en FrancescVillegas glossà i mostrà enimatges les virtuts icaracterístiques del«Romànic a l’entorngeogràfic del Bages».Finalment, el 25 d’abril,Antoni Navarro, cap delservei de restauració de laGeneralitat de Catalunya,ens apropà els detalls de la«Restauració de l’EdificiRomànic».
El curs es completà ambdues magnífiques sortides,a Sant Julià de Coaner iSant Salvador del Quer el 6
d’abril, i a Sant Vicenç deCardona i Santa Àgata deClariana, el 27 d’abril.
Val a dir que el curs, a més,es desenvolupà en un localmolt escaient, el del Mercatdel Blat, al bell mig del cascantic de Cardona. Es tractad’un edifici de tipologiamedieval, dins del qual elsresponsables de l’Entitat hipromocionen activitatsculturals i socials. Lavaloració d’Amics de l’ArtRomànic del Bagesd’aquesta col·laboració haestat molt positiva, i segueixen la línia d’exportar aaltres indrets de la comarcaaquest curset que va nèixeramb finalitat divulgativa ipedagògica.
el b
utlle
tí
54
ACTIVITATS
el b
utlle
tí
55
ACTIVITATS
