FOTOLIA-LLUÍS ROMERO

Núm. 2173. Any XLVIII. ■ Diumenge, 24 de novembre del 2013 ■ www.presencia.cat

En evolució. El zoo deBarcelona, espai deconservació i recerca

•Fira a Torroella de Montgrí•Fira Jocjoc de Tona

Four pages in English

L’engranatge del

Chiapas. Vint anysdesprés de larevolució

Read itin English on

page 54

Un any desprésdel 25-N,analitzemalguns delsescenarispossibles pera un períodeclau per aCatalunya

4 PRESÈNCiA24 - 11 - 2013

························································································································.

● Van ser les eleccions de la consulta. Unscomicis en què, per primer cop a la histò-ria, una majoria de forces –CiU, ERC, PSCi ICV-EUiA– es comprometien blanc so-bre negre en els seus programes a la cele-bració d’un referèndum i alguns peraquesta legislatura. Dilluns farà un anyd’una convocatòria que va acabar de pro-pulsar l’accelerat procés sobiranista i el vadirigir directament a les urnes. Abans definal d’any, hi hauria d’haver data i pre-gunta per a una consulta que, segons elpacte de governabilitat entre CiU i ERC,s’hauria de celebrar l’any vinent i per a laqual alguns ja reserven el 14 de setembre.

En el primer aniversari del 25 de no-vembre del 2012 agafem els prismàtics permirar endavant. Ho fem atenent-nos a lesrecomanacions dels qui suggereixen tenirpensats tots els plantejaments possibles enrelació amb el referèndum. “Previ a la datade la consulta és fonamental normalitzarescenaris i tenir en compte què podria pas-sar en el pitjor i en els millors dels casos”,recomanava el director de la Càtedra Lide-ratges i Governança Democràtica d’Esade,Àngel Castiñeira, en l’obertura del cicleMoment Zero, organitzat per l’entitat ambel mateix nom i El Punt Avui. Agafem elguant.

Situats el 25 de novembre del 2014, esdibuixen, com a mínim, cinc possiblesplantejaments en relació amb la consulta,que detallem amb l’ajut de diferents ana-listes i experts. Són el director del blocd’anàlisi política del Cercle Gerrymande-ring Edgar Rovira, l’analista i expert en co-municació política David Espinós, el pro-fessor de màrqueting polític de la Univer-sitat de Girona Pau Canaleta, el professord’economia política de la Universitat deBarcelona Germà Bel, el professor de laUniversitat de Barcelona i expert en pro-cessos electorals Josep Maria Reniu i el pe-riodista i analista polític Jaume Clotet.Amb ells repassem uns escenaris que vandes del més optimista –s’ha fet la consulta iha guanyat el “sí”– fins als que ho són me-nys, que ens situen amb una majoria pel“no”, buscant alternatives a la rotunda ne-gativa del govern espanyol que els catalanses pronunciïn a les urnes sobre el seu futuro estudiant una oferta de l’Estat espanyolamb què s’hauria aparcat el referèndum.Totes elles són formulacions que obren laporta a d’altres i que constaten la comple-xitat de l’actual moment històric. Tanta

Un any de transicióANNA SERRANO / ODEI A.-ETXEARTE

que a hores d’ara ningú pot dir amb totalcertesa on serà Catalunya d’aquí a un any.

AL CENTRE DEL DEBATL’explicació de les possibilitats de futur,però, no s’entén sense la del passat.Aquests han estat dotze mesos marcats pelreferèndum, molt a pesar del mateix go-vern i de partits com el PSC. L’executiu deMas va fer des del primer moment un in-tent per evitar que la transició nacionalanul·lés les polítiques socials als ulls delsciutadans. Però les passes per avançar en laconvocatòria de la consulta han capitalit-zat l’acció de l’executiu en un contextd’evident desgast electoral per dotze me-sos de retallades; agreujades per l’alta de-pendència financera de Madrid i la com-plexa gestió de la tresoreria. Amb el ball dexifres espanyol per la relaxació europeadels objectius de dèficit i sense comptaramb el suport d’Oriol Junqueras per tirar

endavant uns nous pressupostos per al2013, Mas tanca l’any amb una polèmicapròrroga pressupostària revestida de plan-tada política davant de Madrid. Arriba afinals de novembre, però, amb una garan-tia a mitjà termini: els comptes del 2014pactats amb els republicans i en tràmit a lacambra catalana.

La legislatura penja del fil del referèn-dum. El diàleg discret entre els governs es-panyol i català s’ha demostrat, per ara, ei-xorc. L’aval dels republicans a Mas condi-ciona el mandat d’un president que va ar-riscar una majoria de 62 diputats a les ur-nes després de la Diada més independen-tista i paga el peatge del lideratge vigilat.Per això, tot i la seva voluntat confessad’esgotar el termini fins al 2016, la sort dela consulta del 2014 i la solidesa de l’acordde governabilitat serà el que marcarà lallargada de la legislatura. Després de la de-claració de sobirania, de la constitució del

El 2012, perprimer cop, unamajoria de forcespolítiques escomprometienamb la consulta

Cal normalitzarescenaris i teniren compte quèpodria passar enel pitjor i en elmillor delscasos, sostéÀngel Castiñeira

5PRESÈNCiA24 - 11 - 2013

························································································································.

Consell Assessor de la Transició Nacional ide la comissió parlamentària d’estudi deldret a decidir, el desembre establirà el llis-tó del procés sobiranista en cas que Maria-no Rajoy mantingui el vet a la consulta: laintensitat del torcebraç català.

CiU s’acosta a la definició de la data i dela pregunta amb les tensions internes aflor de pell. Mentre els convergents defen-sen una redacció inequívoca que demaniun “sí” o un “no”per l’estat propi, JosepAntoni Duran i Lleida clama a Madrid peruna tercera via que no forci els catalans adecantar-se pel suport o el rebuig a la in-dependència. El procés també ha dividit elPSC. Després d’un any de cops de volant,la direcció de Pere Navarro s’ha despenjatdel bloc sobiranista relegant qualsevolproposta catalana a un acord previ amb elpresident espanyol. El retrobament amb elPSOE, que rebutja el dret a decidir, deixaorfes els sectors catalanistes. Els díscols es

debaten entre l’exercici de l’oposició inter-na des de l’escó fins a les últimes conse-qüències o l’abandonament dels espais dela cúpula capitanejada per Navarro. Pas-sats dotze mesos de blindatge a la consultaamb la insistència del protagonisme delParlament, ICV haurà d’afrontar el tràn-gol del decantament per la independènciao el federalisme, malgrat l’oposició espa-nyola a aprofundir en el model estatutari.

En termes electorals, Ciutadans s’albiraja com el principal beneficiat del bloc uni-onista, a costa del PSC i del PP d’AlíciaSánchez-Camacho, que ha tingut desavi-nences evidents amb el carrer Gènova.Mentrestant, se solidifica el creixementd’ERC a les urnes, segons les enquestes.L’aposta de Junqueras per avalar Mas desde fora i amb condicions podria catapul-tar-los com a primera força. El pla B de laconsulta: plebiscitàries o una consulta tantsí com no? Fins quan esperarà ERC?

El resultat dels comicis postmani-festació del 2012 va ser un Parla-ment molt fragmentat. I és que lanit electoral va ser de sorpreses.La primera la va donar CiU, que vabaixar dels 62 diputats a 50 i, lasegona, una Esquerra a l’alça dels10 als 21 escons i que es va situarcom a segona força parlamentà-ria, al davant del PSC. Els socialis-tes van recular dels 28 fins als 20diputats i, malgrat la davallada,van arribar a celebrar no baixar dela barrera psicològica de la vinte-na. Iniciativa va guanyar tres es-cons i es va situar en 13. Dos delsgrans protagonistes de la nit vanser Ciutadans (va triplicar de 3 a 9diputats) i la CUP, que va irrompreal Parlament amb tres. Solidaritatno va revalidar la representació.

Gran fragmentació

Ciutadanss’entreveu comel gran beneficiatdel sectorunionista iEsquerraconfirma elcreixement en elsobiranista

Artur Mas i la sevaesposa, ElenaRakosnik, al balcódel Majestic el 25 denovembre del 2012.

AFP

Quan es compleix l’aniversari dels comicis del 25 de novembredel 2012 ja es comencen a dibuixar alguns dels possiblesescenaris per al 2014, del més optimista als més pessimistes

El procéssobiranista haobert divisions aCDC i UDC itambé dins delPSC, finalmentdespenjat deldret a decidir

6 PRESÈNCiA24 - 11 - 2013

························································································································.

La importància del com● Si fem cas al contingut estricte del pacteper la governabilitat subscrit entre CiU iERC i a les successives declaracions fetesen els últims mesos per Artur Mas i OriolJunqueras, el govern de la Generalitat fi-xarà en les pròximes setmanes la preguntai la data de la consulta sobre el futur deCatalunya que s’ha de celebrar l’any vi-nent. És, sense cap mena de dubte, l’esce-nari més plausible dels cinc que analitzemen aquest dossier. Però no pel fet de ser elmés probable és el menys complicat. I nonomés pel resultat que es pugui derivar dela convocatòria, reclamada per una majo-ria creixent de la societat catalana segonsreflecteixen totes les enquestes, sinó peruna altra qüestió igualmentdeterminant. David Espinós iEdgar Rovira, els dos expertsescollits per Presència ambl’objectiu de debatre sobreaquesta possibilitat, coinci-deixen a subratllar la cabdalimportància del com.

La victòria del “sí” a la in-dependència en un referèn-dum acordat amb l’Estat ésl’escenari més desitjable. Do-naria el tret de sortida a l’inicid’una negociació bilateralque hauria de començar demanera immediata “i ambtota la normalitat que perme-ti una situació d’absoluta ex-cepcionalitat”. Parla EdgarRovira, editor del bloc d’anà-lisi política del Cercle Gerry-mandering, que confereixuna importància fonamentalal desenvolupament d’unesconverses de les quals depen-drien, al seu parer, bona partde les possibilitats de Catalu-nya de ser reconeguda inter-nacionalment com a nou Es-tat. “Per molt que s’hagi pro-duït un procés democràtic, laposició del govern espanyoltindrà un pes molt impor-tant”, afirma. David Espinós,analista i expert en comunicació política,coincideix parcialment amb el seu col·le-ga, però tanca les portes a una consultapactada, que veu com una opció “absolu-tament inviable”, per l’actitud del PP i elPSOE.

Passem, doncs, a l’altra possibilitat, lad’una convocatòria unilateral, que els dosanalistes veuen com a perfectament facti-ble, però molt menys decisiva des del puntde vista polític. “Tindria un valor molt es-càs”, apunta Espinós, que alerta que l’es-tratègia adoptada pels partits contraris alreferèndum en podrien alterar el resultat.“Probablement, optarien pel camí contra-

ri al proposat pels convocants; això vol dirzero campanya, cap declaració sobre la ci-ta amb les urnes i absoluta prioritat a al-tres qüestions com ara la crisi o la recupe-ració econòmica cada cop que toqui par-lar amb els mitjans.” La maniobra, sostéEspinós, també inclouria la total desmobi-lització dels partidaris del no, amb l’objec-tiu de propiciar una victòria alterada del“sí” com, segons aquest analista, ja va pas-sar en les consultes. “La qüestió és com,arribats a aquest extrem, pots defensar a

Europa o davant la comunitat internacio-nal el resultat d’un referèndum en què elsdefensors d’una opció no existeixen o nos’han mobilitzat”, s’interroga. TampocRovira troba arguments per defensaraquesta convocatòria unilateral que,apunta, “tancaria les portes a qualsevolnegociació amb l’Estat i obligaria a buscaraliats a la comunitat internacional; unapossibilitat inviable a Europa i més que re-mota en altres indrets”.

El pessimisme –“realisme”, apunta Es-pinós– d’aquests dos analistes contrastaamb el full de ruta dissenyat pels mésferms defensors del dret a decidir. La con-sulta pactada amb l’Estat apareix com a

primera opció, i la segona és una de con-vocada en contra del parer del govern es-panyol sempre que fos viable. La declara-ció unilateral d’independència (DUI) apa-reix com a última possibilitat, per les difi-cultats que comportaria a tots els nivells, ipels problemes que plantejaria a la comu-nitat internacional. Ho han dit represen-tants de diferents països que simpatitzenamb el procés català, i que han advertitdels riscos que comportaria aquesta ma-niobra. Si no hi ha canvis d’última hora,tot plegat ho veurem d’aquí a unany.■ RICARD PALOU

“La posició delgovern espanyoltindrà un pesmolt important”,segons afirmaEdgar Rovira

“El resultatd’una consultaunilateral tindriapoc valor per a lacomunitatinternacional”,sosté DavidEspinós

S’ha fet laconsulta

Monument a la independència erigit a Arenys de Munt. ELENA FERRAN / ARXIU

7PRESÈNCiA24 - 11 - 2013

························································································································.

Una opció inclosa en el pacte● “CiU i ERC es comprometen a treballartots els procediments formals, jurídics iinstitucionals possibles fins al 31 de de-sembre del 2013 per estar en condicions, apartir d’aleshores, de convocar la consultad’acord amb el marc legal que l’empari,dins del termini de l’any següent, ambl’excepció que el context socioeconòmic ipolític requerissin una pròrroga. En totcas, la data serà pactada com a mínim perles dues parts signatàries.”

Aquest és el contingut exacte del pacted’estabilitat parlamentària entre CiU iERC on s’especifica quan s’ha de celebrarla consulta. El 2014 és la data prioritària,però es preveu la possibilitat que es puguiajornar. Què passaria llavors? Per comen-çar, les dues formacions, i sobretot els re-publicans, haurien d’explicar molt bé a laciutadania els motius d’aquesta decisió, jaque els plourien crítiques de molts sectorssobiranistes després que ERC hagi repetitdel dret i del revés que Catalunya no potesperar més.

La mateixa Assemblea Nacional Catala-na (ANC) ja ha deixat clar, per exemple,que si abans de final d’aquest any no esconcreta la data i la pregunta caldrà una

nova mobilització. Per tant, la seva reac-ció, si no hi ha referèndum el 2014, podriaser furibunda.

L’únic que podria salvar els mobles perals dos partits és que la consulta només

s’ajornés uns mesos –a inicis del 2015– oque, en el mateix moment en què anun-ciessin que el referèndum queda aparcatpels motius que sigui, ja es fixés la datad’unes eleccions plebiscitàries.

DIVERSOS HORITZONSPrecisament, el professor de màrquetingpolític de la Universitat de Girona Pau Ca-naleta considera que amb tota probabilitatno hi haurà consulta, perquè el govern es-panyol la impedirà amb totes les seves for-ces. A més, recorda que “no ajuda gens”que aquest procés del referèndum perju-diqui l’executiu, segons les enquestes. Envista d’aquesta situació, Canaleta mantéque CiU intentarà “guanyar temps” permirar si el 2015 l’economia s’acaba recu-perant i les seves perspectives electoralsmilloren. ERC, seguint amb aquest fil ar-gumental, trencarà el pacte i CiU conti-nuarà governant amb ajudes puntuals, so-bretot del PSC, i amb l’horitzó de convo-car unes eleccions plebiscitàries a finalsdel 2015. També matisa que les “presses”per celebrar la consulta el 2014 no facilitenel camí: “Determinació sí, presses no”,puntualitza.■ MARC BATALLER

Les duesformacions,sobretotEsquerra,hauriend’argumentarmolt bé aquestasituació

S’ha ajornat laconsulta perl’acord entreCiU i ERC

Una possibilitat improbable● La unitat i la sobirania d’Espanya sóninnegociables, i la reforma de la Constitu-ció, una quimera. Aquesta és la posicióenrocada del govern espanyol presidit perMariano Rajoy quan li parlen de dretd’autodeterminació o independència deCatalunya. Punt i a part. De cessió, ni una.De negociació, cap. Amb aquest punt departida, sembla improbable, per no dirimpossible, que la consulta s’arribés aajornar per una eventual oferta de Rajoy iels seus. Bàsicament perquè els fronts ques’han obert són tants i tan diversos quehauria de ser un oferiment massa bo,d’aquells que no es poden rebutjar. Temescom ara el respecte a la llengua i al sistemaeducatiu propis, l’abolició del deute que téEspanya cap a Catalunya, les inversionspendents i el reconeixement de la sobira-nia són, avui per avui, la quimera que lamajor part dels catalans persegueixen,d’acord amb la definició que en va fer elrei espanyol Joan Carles I en un dels seusdiscursos. Però un regal tan majúscul no-més es podria arribar a produir en una si-tuació a la desesperada per evitar la con-sulta. Si l’Estat realment estigués disposata negociar no ho faria en forma de grans

cessions sinó de petites píndoles. Un delsgrans problemes que hi ha, en aquest sen-tit, és la malfiança de Catalunya cap alsgoverns centrals. D’experiències prèvies jan’hi ha hagut moltes, i els fracassos han es-tat la majoria. Per exemple: els acords quees van prendre en l’última reunió entre lacomissió bilateral entre els dos governs el

2011 –des de llavors no s’ha reunit i no hoha fet mai amb el govern del PP– han que-dat en suspens, tot i que va servir per cer-tificar els 759 milions que l’Estat devia aCatalunya en virtut de l’addicional tercera–que el govern de Zapatero tampoc vaacabar pagant.

El professor d’economia política de laUB Germà Bel considera que aquesta hi-potètica oferta generosa entra en una líniade futur improbable, perquè és molt difícilque es produeixi. Però també reconeix queles dinàmiques polítiques poden patirmolts canvis en poc temps. Per ell, la clauseria si s’hi incorporessin elements de re-coneixement de la sobirania decisòria. “Siaixò passés els catalans haurien d’avaluar iprendre decisions”, assegura. Però tambéreconeix el problema de la desconfiança:“S’hauria de prendre decisions en un con-text en què el dipòsit de confiança estàbuit. Les meres paraules o les meres caixesbuides amb un llaç ben gran i bonic sónpolítiques del segle passat”, adverteix Bel,que insisteix que caldria uns planteja-ments materialment honestos per part del’Estat que, a hores d’ara, considera alta-ment improbable que passin.■ D. BRUGUÉ

Les parauleso les caixesbuides ambun llaç bengran i bonicsón polítiquesdel seglepassat

S’ha ajornat laconsulta per unaoferta de l’Estat

8 PRESÈNCiA24 - 11 - 2013

························································································································.

El pitjor escenari per a CiU● Tardor del 2014. Imaginin un escenaride màxima tensió i desacord total: el go-vern català continua negociant amb l’Estatla convocatòria d’una consulta, però no hiha acord entre els partits catalans per es-perar ni un minut més. CiU opta per notensar més la corda i descarta qualsevolopció fora del marc legal vigent, però ERCexigeix una consulta sí o sí i opta per tren-car el pacte d’estabilitat amb el govern ca-talà. La Generalitat entraria en un nou pe-ríode d’inestabilitat màxima. El govern deCiU intentaria continuar governant enminoria, amb 50 diputats, i una políticad’acords de geometria variable, amb ERC,amb el PSC o amb el PP per tirar endavantels projectes de llei del dia a dia. El proble-ma arribaria a l’hora de pactar el pressu-post de la Generalitat de l’any 2015: la UnióEuropea i l’Estat continuarien apressantper reduir el dèficit de la Generalitat i CiUpodria trobar-se sense soci per pactar mésretallades i més privatitzacions. ERC, senseuna consulta sobre la independència a lavista, rebutjaria donar suport als comptes.Precisament aquesta setmana ha justificatel seu suport als pressupostos retallats de laGeneralitat perquè haurien de ser, segons

ells, “els últims pressupostos autonòmics”.CiU només podria tenir com a socis perpactar els comptes el PSC o el PP. Tots dospartits li demanarien que abandonés elprocés sobiranista i continués intentant eldiàleg amb l’Estat.

El panorama, doncs, condueix a dos ca-mins: primer, continuar negociant i buscaracords amb el PP i el PSC per mantenir elgovern; segon, CiU no pot continuar go-vernant en minoria i convoca eleccions an-ticipades per al 2015. Aquests dos serien elspitjors escenaris per al govern d’Artur Mas.Pactar amb el PP o el PSOE significaria,com a mínim, retardar el procés sobiranistasine die; i unes eleccions podrien donar lavictòria de l’ERC d’Oriol Junqueras. Lesmanifestacions al carrer de l’Assembla Na-cional Catalana es donen per segures.

Aquest, segons el periodista i analistapolític Jaume Clotet, seria “el pitjor escena-ri per als catalans”. Una distància entre elsdos partits que han impulsat el procés, tot ique per a ell és “quasi impensable”, provo-caria “un cop fort al sobiranisme” i afecta-ria la “confiança” d’una part de la ciutada-nia. Clotet creu que els votants de CiU iERC podrien “entendre que cal esperar”però no entendrien “un trencament”. Laruptura podria anar més enllà i, en paraulesde Clotet, podria suposar “la fi de la carrerapolítica d’Artur Mas” ja que generaria unagran “decepció” i, en canvi, “seria l’eclosióde Junqueras”. ■ SERGI PICAZO

CiU no podriaaprovar elscomptes de 2015perquè ERC liretiraria elsuport. S’hauriend’avançar leseleccions

No s’ha fet la consulta pel desacord entre els partits

Mas anticipa les eleccions● Tant el president Mas com els membresdel Consell Assessor per la Transició Na-cional ja han assenyalat que el pla B delprocés sobiranista, en cas que es deneguésqualsevol consulta als catalans, seria laconvocatòria anticipada de les eleccionscatalanes, que el calendari polític situa ahores d’ara l’any 2016. Un hipotètic noucalendari fixaria la cita amb les urnes a fi-nals del 2014 o a principis del 2015.

El caràcter plebiscitari dels comicis no-més vindria determinat per decisió delspartits polítics que concorrin a les urnes iho haurien de concretar per mitjà del pro-grama electoral, el nucli central del qualhauria de deixar clar el compromís delspartits per tirar endavant i assolir la inde-pendència de Catalunya. Fins ara, els par-tits més proclius a donar aquest pas enunes plausibles eleccions anticipades serienERC i la CUP, tal com ho han demostrat enles darreres convocatòries. CDC i UDChaurien d’acabar de polir les seves diferèn-cies o bé unificar la candidatura cap al quela federació anomena “estat propi”, termeconsiderat ambigu. ICV també estariaobligada a clarificar el seu posicionament.

Paral·lelament però, i enfront del sector

sobiranista, els partits del PSC, el PP i C’spodrien fer cas omís del caràcter plebisci-tari i concórrer a les urnes tal com hanparticipat en les darreres cites electorals.

Aquest context no eliminaria el caràcterplebiscitari de les eleccions i el següent passeria la configuració del govern en funcióde les opcions guanyadores. Tanmateix,aquest camí també presenta dificultats al’hora d’exercir-lo, ja que els unionistespodrien intentar judicialitzar el procéselectoral davant la Junta Electoral o elConstitucional. Aquesta és una possibili-tat que el professor de la UB i expert enprocessos electorals Josep Maria Reniuconsidera factible en la fase de la formula-ció. “Des del punt de vista jurídic no liveig sortida; prohibir-ho seria tant comimpedir el pensament, que, recordem-ho,és lliure”, remarca aquest expert, a quipensar en aquesta probabilitat el remuntaa històries que l’escriptor George Orwellens ha narrat com a ficció. “Ens limitarientant allò que pensem com allò que no po-dem pensar”, hi afegeix.

Si l’escenari postelectoral resultés favo-rable a la independència, s’obriria un pe-ríode de negociacions amb el govern espa-nyol per fer el trànsit cap al nou estat cata-là. “La negociació amb l’executiu estatalsempre hi serà present”, aclareix el profes-sor de la UB. ■ E. ANSOLA

El caràcterplebiscitaridependrà delspartits; unavictòria delssobiranistesobriria unasegona transició

No s’ha fet laconsulta pel“no rotund”de l’Estat