SalutSalut

Tots SantsTots Sants

EE ss tt oo ff aa tt dd ee mm oo nn gg ee tt ee ss aa mm bb ff rr ee dd oo ll ii cc ss

EEnnss hheemm ddee pprreeppaarraarr ppeerr aa ll ’’hhiivveerrnn

CCaassttaannyyeess,, mmoonniiaattooss,,ppaanneell lleettss ii ffrruuiittaa ccoonnff ii ttaaddaa

DossierDossier115500 aannyyss ddee CCaann FFoorrnneerr VVeell ll

NN úú mm .. 11 11 aa nn yy 22 00 00 55

El Bon Menjar de RibesEl Bon Menjar de Ribes

Tapes 11.qxp 20/10/2005 20:26 PÆgina 3

99

Missatge alhabitants de

la terraramon Sanromá

El bon menjar de Ribes

Mongetes estofdesamb fredolics

SalutEns hem de

preparar per a l’hivern

BibliotecaManuel de Pedrolo

Màrius Serra iAlumnes de l’IES

Can Puig

ovembre ens porta tradicions arrelades al nostre país com Tots Sants i lacastanyada. Castanyes, moniatos i panellets omplen les sobretaules i el vi

ranci, ratafia o moscatell rega les postres típiques en aquestes dates. Tambésurt al carrer la figura de la castanyera, aquella senyora gran amb faldilla negra,mocador al cap i un gran davantal que cou castanyes i les ven en paperines depaper de diari. Hi ha qui celebra la festa de Halloween, però aquesta és unaaltra història.

El dossier d'aquest mes manté les tradicions, també les familiars passen depares a fills, a vegades, fins i tot, els nets les continuen. I és que les tradicionsestan per mantenir-les, els consells per escoltar-los i L'Altaveu de Ribes perllegir-lo tot sencer i guardar-lo.

Volem avançar-vos que gràcies a la predisposició dels comerciants i empresa-ris de Ribes, farem possible un "Especial Desembre" on oferirem un ampliventall de possibilitats a l'hora d'escollir els regals i fer les compres d'aquestNadal. És bo gaudir comprant sense embussos i amb la confiança de tot l'any.A Ribes cada cop més hi ha de tot. De moment us deixem amb aquest número.

Fins el desembre!

eeddiittoorriiaall

l’equip

CoordinacióCristina Perelló

Disseny i MaquetacióXavier Colom

FotografiaMACS

RedaccióNúria Pujol

Josep-Lluís PalaciosCristina Perelló

Col.laboradorsramon SanromáNúria del Campo

Josep-Lluís PalaciosSalvador Perelló

Pere BaquésAdrià Colom

Merche GarciaSalva Contreras

Anna SimóGemma GabaldàAlbert Fernandez

PublicitatIsabel Ruescas93 896 41 72

laltaveu@publipinups.com

EditaPinUps Pub l i c i ta tPinUps Pub l i c i ta t

Pl. Catalunya, 493 896 41 72

08810 Sant Pere de Ribeslaltaveu@publipinups.com

Dipòsit LegalB-16522-2004

LL’’aallttaavveeuu

L'Altaveu no es fa responsable del contingut i opinions expressades

pels seus col·laboradors.

ddee RRiibbeess

ssuummaarriiTot SantsCastanyes, moniatos,panellets i fruitaconfitada

Club Esportiu RibesLogotip50è Aniversari

Dossier150 anys decan Forner Vell

Casa de la VilaNoticies

1717

AA nn uu nn cc ii aa -- tt ’’ hh ii 99 33 88 99 66 44 11 77 22

20201818

1010

33

NN

11

44

Tapes 11.qxp 20/10/2005 20:26 PÆgina 4

1

La tardor és un temps caracteritzat pel canvi en els hàbitsi els ritmes de la vida quotidiana. Determina l'inici del ciclede la terra: després de l'abundor i les collites de l'estiu, lesfulles dels arbres cauen i ve la mort aparent de la natura.Encara que la societat actual s'allunya i desconnecta delscicles naturals, comença a fer més fred i les nits més llar-gues fan una mica més dura la vida i la idea de la mort esfa present en aquest període que, dels celtes als egipcis,dels romans fins a nosaltres mateixos, ha estat celebratcom el temps dels difunts. Així doncs, Tots Sants, ens arri-ba en aquest moment clau de l'any.

Antigament Tots Sants era un dia de treva. Sembla quehavia adquirit més importància entre els pobles celtes queentre els llatins. Aquest moment del calendari donava lloca cultes i ritus que s'han confós amb el culte col·lectiu alsavantpassats i als difunts.

Era creença comuna que la nit de Tots Sants les ànimesdels avantpassats retornaven a les cases i els llocs on

havien viscut. Finsi tot es precisaval'hora: a partir deles dues de latarda fins a lamateixa hora del'endemà. Aquestaidea no anavasempre lligada alstemors que inspirala mort i els espe-rits en la nostracultura i que es

veu reflectida en l'existència de cinema o literatura deterror basada en la idea del retorn dels difunts. Cal apuntar que, en les antigues cultures, els difunts, iespecialment elsavantpassats, erenconsiderats com aprotectors de lacasa. Hi ha forçacostums relaciona-des amb les àni-mes: posar un lluma la porta de casaper guiar-les oencendre espel-mes en record delsdifunts. En l'actua-litat encara es potconstatar algund'aquests cos-tums, sempre anivell familiar.Són menjars típicsd'aquesta diada:castanyes torra-des, moniatos, untipus de pasti-ssetsfets de variadesmaneres, segonsels indrets, anome-nats panellets i fruitaconfitada.

L’Altaveu 11.qxp 20/10/2005 19:56 PÆgina 1

2

Sembla que el costum d'ingerir aquestes menges -altament energètiques- prové del fet que durant la nit de Tots Sants,vigília del dia dels morts, es tocava a morts seguit fins a la matinada. Els amics i parents ajudaven els campaners a feraquesta dura tasca i es consumien aquests aliments per no defallir.Un dels costums més característics d'aquesta diada és la castanyada, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la cele-bració a la vigília. La gent que no pot o vol coure les castanyes i els moniatos a casa els pot comprar a les paradetes que es troben pelscarrers dels nostres pobles des dels volts de Tots Sants fins ben aprop de Nadal. La castanyera ens ven les castanyestorrades i els moniatos, tot ben calent i embolicat en paper, normalment, de diari. (La figura de la castanyera se sol repre-sentar amb una dona vella, vestida amb roba pobra d'abric i amb un mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes)

Actualment se celebren castanyades de tot tipus: populars, a l'aire lliure, amb ball, parades de castanyes, panellets, mos-catell i altres begudes, organitzades per particulars, entitats, associacions o discoteques, que des de fa uns anys oferei-xen als seus clients noves versions anglosaxones de la castanyada, anomenades halloween.

La castanya és una fruita que s'obté del cas-tanyer comú. És rica en hidrats de carboni,f ibra, potassi, té poc greix, poc sodi i un 50%d'aigua. Per cert, s'han de guardar en recipientsdescoberts i en l locs frescos, secs i fora de l 'a-bast dels insectes. Mai a dins de bosses deplàstic.

El moniato , patata dolça o batata, és una plan-ta originària de Centro Amèrica i que arribà ales nostres terres de la mà dels Conqueridors.Constitueix una gran font d'hidrats de carboni.La seva forma recorda a les patates però nomanté cap afinitat botànica amb aquest tuber-cle. Les diferències de sabor entre aquests dosvegetals radiquen en el contingut de sucre, méselevat en el cas del moniato que en de la pata-ta.

Els panellets són un producte de rebosteriacasolana, fets bàsicament amb ametlla, sucre iou. En els de qualitat inferior s'hi afegeix unapart de moniato o patata. Poden anar coberts ono de pinyons i moltes cases en fan d'especials,segons el seu costum i imaginació, afegint-hixocolata, coco, etc.

Quant a la fruita confitada, cal pensar en elmoment de l 'any en què ens trobem. A la tardor,el rebost era ple de conserves, confitures ialtres productes comestibles de l larga duradaelaborats amb les fruites recoll ides a l 'estiu.

L’Altaveu 11.qxp 20/10/2005 19:57 PÆgina 2

3

A l'asteroide de la grandària de la Lluna li faltaven 300milions de quilòmetres per impactar contra la Terra. Feia 14mesos que les ments més brillants del planeta s'havienreunit per trobar solucions al problema. La feina dels polí-tics i els mitjans de comunicació per controlar la població,primer amb secretismes i després amb degoteigs d'espe-rances per evitar desastres anticipats havia estat dura.

Ara, davant de tota la població mundial, a les 8 de la mati-nada, hora de Washington, per que era la hora on méspoblació al planeta estavadesperta, el president delsEstats Units d'Amèrica, ambsemblant seriós s'apropà alpòdium amb sols un parell demicròfons sense etiquetes. Vainiciar el seu discurs, traduït atotes les llengües del planeta:

- Després de tots aquestsmesos de discussions i estu-dis, l'equip pluridisciplinar iinternacional al que m'honorarepresentar ha donat per aca-bada la primera fase d'anàliside la situació. Estic en condi-cions de donar-los la respostasegura, fruit de la feina mésintensa i important que mai ha realitzat un equip humà entota la nostra història. Tenim 2 respostes al problema delmeteorit. No planteja, ja, cap mena de dubte. Tenim 2 noti-cies que donar-vos: una bona i l'altra dolenta...

- Quina és la bona! - va cridar un periodista acreditat sal-tant-se el protocol, potser sense adonar-se'n.

- La bona - va continuar el president, potser responent a

la pregunta o reprenent el fil del seu discurs - és quedisposem de la tecnologia i la capacitat material i humanasuficient i amb esqueix per evitar l'impacte de l'asteroidecontra el nostre planeta...

Un allau de flaixos i crits va omplir la sala. El centenar depersones que hi havia va esclatar en aplaudiments, crits irecords agraïts a deus diversos. S'abraçaven persones depaïsos que feia pocs mesos ni s'haguessin dirigit la parau-la. Alguns, però , ja començaven a oblidar la solidaritat for-

çada i altres començaven atransmetre 'ja ho sabíem' o 'Eraimpossible que passés' o 'Deuexisteix i ens estima',...

Un dels que estaven a primerafila, va aixecar-se i va apropar-se al president parlant senseadonar-se'n prop d'un delsmicròfons, amb una veu que essentí amplificada per sobre dela gatzara, amb un to distés,feliç i irònic com qui li preparal'acudit a un amic:

- I quina és la noticia dolentasenyor president?

- La dolenta - responia aquest amb el mateix semblant queno havia abandonat en cap moment - és que no tenimdiners per fer-ho.

I el silenci va caure sobre aquella sala i sobre aquellessales disperses pel planeta, com un avanç de la pedra que3 mesos més tard va apagar aquella petita llum blavosa enel silenci de l'espai.

ramon Sanromá

MMiissssaattggee aa llss hhaabb ii ttaannttss ddee llaa

L’Altaveu 11.qxp 20/10/2005 19:57 PÆgina 3

4

El Club Deportiu Ribes presenta el logotip del 50è aniversari.

La degana de les entitats esportives ribetanes presenta un delselements fonamentals d'identificació de l'efemèride realtizat per la dis-senyadora Virgínia Fabra.

Un dels punts bàsics per iniciar la celebració dels cincuanta anys d'història del Club eradissenyar l'element fonamental d'identificació de l'efemèride. En aquest punt la JuntaDirectiva del Club Deportiu Ribes que presideix en Pere Baqués va aprovar el passat mesd'abril el disseny que va presentar la dissenyadora Virgínia Fabra Godó.

El símbol s'inspira en dos referents bàsics de la simbologia del Club, l'escut i els colors blanci blaus, que queden integrats en una nova forma creada per representar el cinquentenari.

La dissenyadora ha treballat amb les formes i colors de l'escut de l'entitat que va dibuixar en el seu moment el sem-pre recordat i estimat Pere Carbonell i Grau, dotant-los d'una forma molt més atlètica i dinàmica que modernitza l'es-cut de l'entitat, però que conserva en tot moment l'essència del disseny de Carbonell.

El Club Deportiu Ribes es va fundar l'any 1956. Concretament s'ha pogut constatar com a data fundacional el dia 21d'octubre de 1956. En aquell dia el llavors Alcalde del municipi Miquel Bertrán i Vidal, va convocar a un grup de jovesribetans a l'Ajuntament per crear novament un club de futbol. D'aquella reunió va sortir la primera Junta Directiva i el nom de l'entitat : Club Deportiu Ribes.La primera Junta Directiva va estar formada per : Miquel Bertran (President), Bonaventura Roig (Vicepresident), JoanBaqués (Secretari-Tresorer), Josep Mª Ramos (Delegat) i Josep Mª Lumbreras i Pere Boronat (Vocals). Boronat amés va ser el primer entrenador de l'equip.Mesos desprès d'aquella data Roig i Baqués signaven els primers Estatuts i l'entitat es va inscriure a la FederacióCatalana de Futbol. El primer torneig que va jugar el Ribes va ser un que organitzava en Miret a Sitges i el dia 10 demarç de 1957 el CD.Ribes jugava el seu primer partit federat i el que també seria primer partit federat en l'història del'esport local.

Durant aquests 50 anys d'activitat seguida molts ribetans i foranis han vestit la samarreta blanc i blava del Ribes.Molts altres han treballat i defensat el projecte esportiu i social de l'entitat. El millor homenatge per a tots ells, presi-dents, directius, socis, col·laboradors, tècnics, monitors, jugadors ... és l'actual entitat. Un Club amb més de 250 esportistes, amb una escola de futbol base escolar i federat, amb l'entrada des de la tem-porada passada de l'esport femení amb equips de futbol sala femenins federats i amb el primer equip del Club a pri-mera regional, on es reflexa cada vegada més el bon treball de tots aquests anys en el futbol base, ja que cada vega-da són més els juadors sortits de l'escola de futbol que integren el primer equip del CD.Ribes. Una entitat que no oblida l'esport de lleure amb la recuperació del futbol sala a Ribes, organtizant durant l'estiu el tor-neig social de futbol sala "Vila de Ribes" i amb la gestió de l'únic espai de lleure esportiu que queda a Ribes : El Boscde Plaça.

Així doncs cara la temporada 2006/2007 el Club Deportiu Ribes, degana de les entitats esportives ribetanes, celebra-rà els actes del 50è aniversari de la seva fundació. De moment ja s'ha possat la primera pedra amb la presentaciódel logotip que servirà d'imatge corporativa per identificar l'efemèride.

L’Altaveu 11.qxp 20/10/2005 19:57 PÆgina 4

5

Consel ls de manteniment Consel ls de manteniment La utilització que es fa del vehicle i el seu estat determinenque un mateix joc de rodes pugui durar entre 5.000 i40.000 quilòmetres, segons el portal Todomotor. Per això,tant els fabricants de rodes com els de cotxes donen unasèrie de pautes per a treure el màxim rendiment als pneu-màtics. Una firma de pneumàtics aconsella controlar-los demanera regular, i sempre abans de cada viatge. Un controlperiòdic permet detectar-ne i corregir-ne les anomalies. Amés, recomana que cal evitar els cops contra les voreres iels clots, ja que danyen els pneumàtics greument. El fabri-cant aconsella verificar la pressió d'inflament una vegadaal mes, perquè unes rodes mal inflades es gasten abans i,a més, de forma irregular. Així mateix, assenyala que ésconvenient fer un canvi de les rodes davanteres amb lesdel darrere cada 5.000 a 10.000 quilòmetres.

L’Altaveu 11.qxp 20/10/2005 19:58 PÆgina 5

6

Arribem al final del nostre camí en el que hem estat veientcom hem de comunicar-nos de la manera més positiva.El somriure. Ens apropa als altres, suavitza tensions ifacilita la comunicació. En algunes ocasions tambéexpressem ironia o escepticisme, posant en evidència elnostre rebuig envers l'altra persona, indiferència o incre-dulitat sobre el que ens diuen. També podem utilitzar-lacom un gest defensiu o de pacificació; pot servir per dir al'altra persona que ens agrada, per suavitzar el rebuig,comunicar una actitud amigable i animar als altres a queens tornin el somriure. L'expressió facial. Hi ha un refrany castellà que diu "Lacara es el espejo del alma". Frase totalment certa, ja quela cara és, precisament, el principal sistema de senyalsque tenim per mostrar les nostres emocions. Hi han 6emocions principals i 3 àrees de la cara responsables dela seva expressió: alegria i sorpresa - front/celles; triste-sa, por i ira - ulls/parpelles; fàstic o menyspreu - part infe-rior de la cara.Una conducta socialment hàbil requereix una expressiófacial que estigui d'acord amb el missatge. Si la nostracara expressa por o enuig mentre intentem iniciar una con-versa amb algú, és probable que no tinguem èxit.Els gestos. Un gest es qualsevol acció amb significat queenvia un estímul visual a un observador. Són bàsicamentculturals i es produeixen sobretot amb les mans i, en unmenor grau, amb el cap i els peus emfasitzant el que escomunica amb la paraula o el silenci. Si són movimentsdesinhibits, es a dir no nerviosos, poden suggerir franque-sa, confiança en si mateix i espontaneïtat per part de quiparla. La parla.To de veu. Les mateixes paraules amb entonació diferenttransmeten sentiments tant diferents com ironia, ira, exci-tació, sorpresa, interès, afecte... El to és, a vegades, tan

important com el propi contingut de les nostres paraules.Un to esmorteït és senyal d'abatiment o depressió. Unaconversa que es manté sempre en el mateix to resultamonòtona i fa que tingui poc interès. Quantes vegadeshem assistit a una xerrada o a una conferència que se'nsha fet pesada i avorrida tot i que el tema fos interessant.Quan es juga amb les modulacions de la veu durant laconversa fa que s'escolti més i fa a la persona més dinà-mica i extravertida.Volum. Si és alt, expressa seguretat i domini de la situa-ció però, quan s'apuja molt pot suscitar rebuig i connotaragressivitat.El volum baix, pot suggerir estats d'ànim com debilitat ofalta de confiança en si mateix però també confidencialitati apropament.Els canvis de volum poden servir per emfatitzar els puntsd'una conversa.Fluïdesa. Les vacil·lacions, falsos començaments i repeti-cions són normals en una conversa. Però si són excessi-ves, i s'utilitzen massa frases fetes, titubacions es pro-dueix una impressió d'inseguretat, monotonia o també undesconcert en qui escolta.Claredat. És important no arrossegar les paraules, parlara borbollades, amb accent o vocalització excessius potresultat pesat.Una part molt important de les habilitats socials és l'asser-tivitat, es a dir, expressar de forma oberta els nostres sen-timents, desigs i drets sense atacar a ningú.Quan som assertius estem expressant respecte enversnosaltres y cap als altres. Això no significa que no tinguemconflictes amb altres persones sinó saber gestionar elsproblemes quan sorgeixen. Quan podem ser assertius?* Valorant-nos suficientment. Hem de tenir un bon con-cepte de nosaltres mateixos, es a dir una alta autoestima,identificant i remarcant els nostres valors i qualitats.* No enfadar-nos gratuïtament o per coses de poca impor-tància. Si estem enfadats ens trobem malament emocio-nalment i transmetem debilitat. El millor és recuperar lacalma, contextualitzar el problema i expressartranquil·lament la nostra opinió.

Per pensar-hiPer pensar-hi

per Salva ContrerasSSAABBEEMM CCOOMMUUNNIICCAARR--NNOOSS??

LES HABILITATS SOCIALS (III)

L’Altaveu 11.qxp 20/10/2005 19:58 PÆgina 6

7

* Evitant les amenaces. És més eficaç perquè ens pren-guin seriosament i ens valorin, reflexionar sobre les pas-ses que hem de fer per defensar les nostres opinions,postures o drets i després els hem d'argumentar ambcorrecció, de manera ferma si ho requereix la situació.* No demanar disculpes per norma; hem de fer-ho nomésquan sigui necessari.* Mai hem d'ignorar als altres. S’ha d’escoltar a l’altre per-sona mostrant respecte i interès pel que es diu. Encaraque creiem que tenim raó no hem d'asservir ni tancar les

portes al diàleg.* Hem d'admetre els nostres errors i equivocacions.* Demanant ajuda o recolzament emocional si ho neces-sitem.* Hem de decidir quan s’ha d'ajudar i quan no. Tenim dreta dir NO i no ens hem de sentir culpables per això.Ser assertiu no significa tenir sempre la raó sinó expressarels nostres punts de vista, siguin o no correctes. Tots tenimdret a equivocar-nos.

C O N S E L LC O N S E L LV E T E R I N A R IV E T E R I N A R I

Els gats mantenen sana laseva pell i el seu pèl mitjançantla neteja. La seva saliva contéantisèptics naturals. Llepar-se irascar-se són unes activitatsque fan normalment. Quan esllepen eliminen la brutícia i reti-ren les cel.lúles mortes i els paràsits super-ficials. Els gats també es fan massatges a lapell quan roden i s'arrosseguen per activarles glàndules sebàcies i eliminar la brutíciade parts del cos a les que no poden arribaramb la llengua o les portes. Però hem de tenir molt present que en èpocade muda, primavera i tardor, els gats al nete-jar-se s'empassen molt pèl mort. Aquestforma boles, que normalment, treuen en lesfemtes. Altres vegades l'animal es purgamenjant plantes. També es pot comprar entendes especialitzades herba gatera.Aquesta herba els hi provoca el vòmit i l'elimi-nació de les boles de pèl. Sobretot s'ha detenir més cura amb els gats de pèl llarg i elsmés vells. Per prevenir, se'ls ha de raspallarsovint i afegir fibra a la dieta.

L’Altaveu 11.qxp 20/10/2005 19:58 PÆgina 7

8

L'Assamblea, de la Unió de VinyatersAmunt els cors que ya tenim bandera

L'hermós Palau de la Música Catalana s'ha sentit joyós, al hos-tatjar en son sí la brillant representació qu'els pobles deCatalunya han enviat a la magna asamblea, acte que aixecá l'es-perit y en guardarém profitoses ensenyanses, bell contrast alveurer confóndres y agermanarse la morena y arrugada má dig-nificada pel treball, del honrat pagés, ab la má blanca del propie-tari de grans hisendes.Oh bons pagesos! La vostra festa m'ha conmogut fondament ym'ha fet concebre grans esperances. Les postres expansionsentussiastes ab que rebía els acorts de la asamblea, me sembla-ven com el crit de redempció d'un cor qués redressa, quan des-pués de la tremenda crisis qu'atravessa l'agricultura, abandonatsa postres propies forses, sapiguereu resistir la lluita més titànica,exemple magnánim de sacrificis no igualats encare.En vostres delirants aplaudiments, hi creya veurer la més fermaadhessió a la protesta contra els negociants sense conciencia,qu'en hores d'engunia, oprimint vostre esperit, mercadejaven abvostres vides fiant en el siti de la fam.Més ja en l'horitzó s'hi ovira l'aubada de regeneració, alsem els

Secció comercialEl preu del vi va sostenerse ab tendencia a l'alsa.A tot arreu se nota una corrent de negocis, que ha repercutit finsa les comarques més encalmades.En el Port de Barcelona s'hi veu tot sovint un tráfec de vocoysdestinats a l'exportació a les repúbliques americanes, lo que'scomprent que'l comers es intens.Se cotisa el vi negre entre 7 y 9 rals grau i carga, y el blanc entre8 y 10.

Llord George

cors que ja tenim bandera, perseverem ab constancia en la obracomensada y demostrarem als alts poders de l'Estat, que nostresbrassos redressats enlaire, están ja cansats de demanar lo qu'enspertoca i els punys se'ns comensen a clourer, y ab la forsa quedona la unió pararem de demanar, per exigir.El profitós resultat de l'assamblea pot resumirse en les conclus-sions següents:Primera. Demanar el restabliment rigurós de la lley de Sindicatsagrícols;Segona. Que s'aprobi la lley del progectat Ban Agrari;Tercera. El catastre fet per la Diputació general catalana;Quarta. Unificació dels sistema de pesos y mesures; yQuinta. Gestionar que les companyíes de ferrocarril unifiquenles tarifes de transports.Totes elles foren aprobades, per unanimitat y en mitj del mésgran entussiasme.La primera pedra resta posada, treballem perque l'edifici s'alsimagestuós y ensenyi als quatres vents sa gallardia, qu'en l'horade la feyna no manqui ningú en el seu lloc d'honor, pensemqu'ens queden sols dos camins per escullir: o la més ferma unióo la ruina,

EUGENI GIRALT

ANY II SANT PERE DE RIBAS, 1er DE MARS DE 1912 NÚM 5

Reemplás de 1912Llista oficilal del sorteix de minyons efectuat el dia 18 d'aquest mes de mars.

1. Ramón Soler Mestre.2. Andreu Pascual Palau.3. Rómul Bertrán Robert.4. Rafel Fuster Planas.5. Ramón Almirall Rossell.6. Cristófol Albá Fort.7. Joseph Llampallas Bertrán.8. Joan Alsina Mestre.

9. Eduard Puig Rossell.10. Josep Coll Almirall.11. Josep Jacas Freixedas.12. Rosendo Raventós Llosas.13. Josep Rossell Artigas.14. Antón Ferret Esteve.15. Cristófol Ferret Coll.16. Josep Camps Milá.

17. Ramón Mestre Colomer.18. Miquel Bertrán Vidal.19. Manel Martín Vidal.20. Celso Alsina Coll.21. Constante Pascual Massó.22. Joan Alsina Soler.23. Sebastiá Vendrell Vidal.

T e x t o s d e l a p r e m s a a n t i g ad e l s e g l e X X d e R i b e s

L’Altaveu 11.qxp 20/10/2005 19:58 PÆgina 8

9

Ingredients:

400 gr. de fredolics

300 gr. de mongetes seques

250 gr. d'orella de porc

250 gr. de morro de porc

1 pastanaga

2 cebes

3 tomàquets madurs

1 fulla de llorer

1 bitxo petit

Oli d'oliva

Preparació:S'agafen les mongetes i es posen en remull la nit abans.Agafem el morro i l'orella de porc i es posen a bullir junt amb la fulla de llorer, durant una hora i mitja.Un cop refredat, es tallen a trossos. Tot seguit es posen a bullir les mongetes amb el foc baix, juntamb una ceba, el llorer i el bitxo.Mentrestant, farem un sofregit amb els tomàquets, la ceba i la pastanaga i el tindrem preparat. Quanles mongetes hagin bullit mitja hora, hi afegirem el sofregit, el morro i l'orella de porc. Al cap d'unaestona, ja s'hi poden tirar els bolets, deixant que cogui tot plegat per espai de dues hores aproxima-dament, sempre amb poc foc.Hem de procurar que aquest estofat no quedi massa aigualit. El suc ha de tenir el cos que li donenla fècula de les mongetes i les substàncies gelatinoses de la carn de porc.És un dels plats més significatius de la cuina tradicional de pagès, on els fredolics amb el seu sabortan singular juguen un paper fonamental.

BON PROFIT!!

EESSTTOOFFAATT DDEE MMOONNGGEETTEESS AAMMBB FFRREEDDOOLL II CCSS

El bon menjarEl bon menjar

L’Altaveu 11.qxp 20/10/2005 19:58 PÆgina 9

10

Era l'any 1855 en què el propietari decan Puig, Pere Puig i Vallès, veniatres solars i mig al forner Pau Mas iVinyes. Els terrenys estaven situats ales Planes, tocaven a llevant amb lapropietat de Joan Almirall Milà i varen

valdre 700 lliures catalanes que s’ha-vien de pagar en moneda d’or i plata.L'escriptura de la venda es va realit-zar a Vilanova davant Jaime MarianoRamona y Mainer, notari públic i de"número y Escribano de Marina de la

misma y su distrito", i tota redactadaen llengua catalana (suposo que araa les notaries s’escriu gairebé tot encatalà després de més de vint-i-cincanys d'Estatut d'Autonomia).Pau Mas va tenir dues filles:l'Enriqueta i la Carme. L'EnriquetaMas i Tomàs es va convertir en lamestressa de cal Forner Vell. Es vacasar amb Ramon Pascual Capdet,boter de Vilanoveta. L'Albert encararecorda com a casa hi havia encarabótes i feia anar molt bé les eines del'ofici sobretot el ribot.La parella va tenir quatre fills.L'Estanislau (un dels primers ribe-tans, després d’Agustí Mitjans, queanaven cada dia junts en bicicletadurant els anys 30 a treballar a laPirelli) que es va casar amb la TeresaColom (el seu pare va treballar al'Ajuntament), l'Angeleta, la Maria (elseu home va ser Josep Rossell, elmúsic ribetà de llarga trajectòria, enuna època director de l'establiment"La Moderna" a la plaça: gorres, colls

Can Forner Vell celebra els 150 anys de vida. Hemtingut llargues converses amb tota una generacióde forners i pastissers. Ha estat una vida que hapassat per les profundes transformacions delnostre poble i del país. A l'estiu va estrenar-se a laplaça la sardana "Rotllana dolça", dedicada aNemesi Pascual i a la seva família, obra del com-positor i professor de l'IES Can Puig, DavidPuertas. Ribes és un poble de bones pastisseries.

dd ee cc aa nn FF oo rr nn ee rr VV ee ll llaannyy ss

Teresina Vidal i Albert Pascual el dia del seu casament, el maig de 1941

foto

: Ban

úsAlbert Pascual amb els seus avis, pares i germans. D’esquerra a dreta i drets: Ramon Pascual Colom, Estanislau Pascual Mas, Teresa Colom,Josep Pascual Mas, Josep Cavaller, Dolors Mestre Mitjans, Carme Pau i Carme Cavaller Pau. Asseguts: Maria Pascual Mas, Ramon Pascual Capdet, Nemesi Pascual Mestre, AngeletaPascual Mas, Enriqueta Pascual Mestre, Albert Pascual Mestre i Enriqueta Mas i Tomàs.

115500

L’Altaveu 11.qxp 20/10/2005 19:59 PÆgina 10

11

Per Josep-Lluís Palacios

i punys i paraigües), i Josep Pascualque es va encarregar del forn.Sempre s'hi posava una carregadade fogots per escalfar el forn. Encarahi ha la primera dalla, des de la sevafundació per recollir la brasa. I tambéhi havia l'escombrall per treure lacendra i així poder pesar bé el pa.Josep es va casar amb DolorsMestre Mitjans de ca l’Escolà i varentenir cinc fills: Nemesi (futur metgeamb el títol lliurat per la Universitatde Barcelona el gener de 1936),Albert, Enriqueta, Maria i Dolors. Poca poc va anar pensant en posar unapastisseria a Ribes.El seu fill Albert ho va fer. Hem tingutllargues converses amb AlbertPascual Mestre que va néixer el 9d'agost del 1913 i té 92 anys. Ellrecorda quan es va proclamar laDictadura de Primo de Rivera ambels carrabiners uniformats a la plaçadel la Vila. Estàvem a l'any 1923.Tampoc oblida els llums que il·lumi-naven Montjuïc a l'ExposicióInternacional del 1929 (en Sisa ensho recorda a la portada de"Qualsevol nit pot sortir el sol").LA CAÇA I L’ESCENA DEL CASINOAbans la caça al nostre país eraforça diferent en tots els aspectes.L'Albert ja va començar a anar ambel seu pare a caçar quan tenia 8anys. El metge de can Pere tambés'hi apuntava. D'aquelles sortides enguarda molts records. Des de comvaren caçar porcs senglars desprésde la guerra (quan aquí no n'hi haviahagut mai) fins a les imatges fotogrà-fiques més antigues que conservadel seu germà. Els anys quaranta era

una època que no eragens fàcil que etdonessin permís d'ar-mes per anar a caçar.

Van participar tambéen proves de tir. El 30de maig del 1943 s'or-ganitzava a Vilafrancael Campionat de l'Alt iBaix Penedès. La finalde la tirada ("poule") a15 platets la va guan-yar l'Albert Pascual ien segon lloc es vaclassificar Pere Miret.El 1953 va ser medalla de plata alConcurs de Tir celebrat amb motiude la II Exposició i Fira Oficial de laVinya i el Vi. Li va lliurar el guardól'alcalde de Vilafranca d'aleshores,Manuel Guilamany Poch.Però la caça i la natura no eren lesúniques coses que Albert apreciava.En una ocasió va venir a Ribes l'ac-tor Jaume Borràs. Era un professio-nal, germà de l'Enric Borràs -el popu-lar "Manelic" de "Terra Baixa"- que vaparticipar en poder tornar a fer teatreen llengua catalana després de laguerra de 1936-39. L'actor barceloníva ser el protagonista de "El Alcaldede Zalamea" de Calderón de laBarca i encara es recorda com reci-tava "La vida podéis quitarme, masno la honra porque la honra es elpatrimonio del alma y el alma sólo esde Dios". El teatre ja no el va oblidarmai més. Aquesta obra la va veure alCasino, a la plaça, dels anys trenta.Com també va passar amb “La pun-taire” (que “enyora el seu aimador”),representada per la Companyia Vila-

Daví, una de les millors companyiesteatrals de l'època. El gran escriptorJosep M. de Sagarra va escriure pera la seva primera actriu "L'hostal dela Glòria" (1931).

LA REPÚBLICA, LA LIONESA ILA MALLORQUINA

El 14 d’abril del 1931 es va procla-mar la Segona República desprésd’una crisi profunda a la monarquiad’Alfons XIII i el triomf republicà atotes les ciutats de l’estat. A Ribes,com arreu, va haver-hi una granmanifestació des de la plaça de laVila fins a El Local del pagesos al’actual avinguda de l’Onze deSetembre. Albert Pascual hi va assis-tir i en arribar a casa seva l’àvia li vadir que ella ja havia estat testimonide la Primera República. Durant la República, era l'any 1934,el pare de l'Albert va enviar el seu filla l'establiment de La Lionesa queestava al carrer de Portaferrisa deBarcelona. Volia que aprengués aser un bon pastisser. L'encarregat

Albert Pascual amb la seva Guzzi a la plaça Marcer l’11 de juliol de1954. Al fons veiem a Mn. Coll, Josep M. Ramos, Josep Gómez,Miquel Bertran, Nemesi Pascual, Magí Miret, Juan Milà i Ventura Roig

foto:Jaume Gómez

L’Altaveu 11.qxp 20/10/2005 19:59 PÆgina 11

12

era de Saragossa, Guillermo CaberoBistué, i li va ensenyar a ser pastis-ser. Això sí: havia de memoritzar iconservar les fórmules perquè ales-hores no estaven escrites enlloc. A laduríssima postguerra aquell encarre-gat venia tots els dilluns a Ribes pertal d'ensenyar més coses i nomésvolia una cosa en aquella època:menjar.La Lionesa no va ser l'únic establi-ment en el qual es va formar. Voliasaber més i en una ocasió varenentrar en contacte amb el Dr. LluísBaleta, que visitava un familiar i era ala Pedrera. Va donar la casualitat queel seu cunyat era Bonnin, propietaride la Granja Royal al carrer Pelai deBarcelona i també de la PastisseriaMallorquina al passeig de Gràcia.Bonnin el va citar a la Granja Royal ies va comprometre a ensenyar a ferensaïmades, però que mai s'establíscomercialment a Barcelona. L'Albertes va traslladar a aprendre al'Eixample.LA LLENYA DELS FORNS DE PAMolt aviat, però, un 18 de juliol del1936, l'Albert ja havia retornat aRibes i aquell dia va acompanyar aSitges al seu amic Simon Mas Jacasque cobrava la llenya que usaven elsforns de pa. Altres dies anaven enuna moto Guzzi a veure el Barça ales Corts. Aquell matí la platja estavadeserta i només veien passar avions,fet que no era habitual. La seu localdel PSOE estava amb gent al carrer,una de les escassíssimes agrupa-cions que tenia la federació aCatalunya.

A Ribes passava el mateix que a totel país. Va esclatar la guerra i un veíde l'Albert, en Jaume Barril, llauner,electricista, i empleat de l'Ajuntamentera un home republicà subscrit aldiari "El Diluvio". L'Albert sempreanava a llegir les seccions que l'inte-ressaven. En una ocasió el va infor-mar, per a la pastisseria, que haviaarribat una partida de sucre. Era unaèpoca que hi havia escassetat d'ali-ments. Barril, en acabar la guerra vaser amenaçat, cavant la seva pròpiafossa, i després obligant-lo a marxar.Abans d'anar-se'n va portar a l'Albertuna petita enclusa per fer les voresde la llauna que encara es guarden iaprecien.Aquells dies de juliol el país es vatransformar i l'Albert va ser, en part,testimoni. Van venir persones de foradel poble i cremaren mobiliari de canColl. Havia de portar pa a Puigmoltói abans d'arribar al pont de can Coll-perquè allà encara no hi havia capaltre pont de la riera de Ribes: ja quealeshores no hihavia carretera- esva trobar el pagèsMiquel Vall i Grauque venia de la vinyai li va demanar si alsCarçs passava algu-na cosa. Aleshoresva tirar endavant i varepartir el pa a labotiga de can Crivillé(on vivia el corredorque ja havia fet la"volta" a França) itambé per cal'Agustí, ca l'Avet,

can Tabaco (que portaven la vinyad'en Tabaco on ara s'anomena vinyad'en Petaca: totes les personestenen el meu respecte, però mai unavinya centenària havia de canviar denom d'aquesta manera), el Recader,ca la Nita, can Brunet, can Xera (eramilitant de la CNT-FAI i es va exilar),ca la Terraire fins arribar a can Ferreti altres cases que no esmenten d'a-quell Puigmoltó que no estava comu-nicat encara per carretera amb Ribesi Vilanova, tot i que l'Ajuntamentrepublicà ja havia iniciat les obresper solucionar aquest problema.Albert Pascual havia estat un jove dela Federació de Joves Cristians deCatalunya. A casa seva va haver-hialgun registre quan algú del municipies passava de bàndol. En una ocasióes varen emportar la ràdio i un cascperò la insígnia de la F.J.C. deCatalunya no l'ha va veure ningú il'ha guardat fins ara i n'ha fet donacióa la parròquia de Ribes.

La quinta del any 1934 en una cel-lebració.D’esquerra a dreta: Ricard Cuadras, Cristòfol Pagès, Albert Pascual,Josep Font, Joan Petit, Lluís Vidal, Pere Guillaumes, Joan Albareda,Jaume Font, Isidre Gallofré i Josep Vivó.

L’Altaveu 11.qxp 20/10/2005 19:59 PÆgina 12

13

LA LLEVA DEL 34 I LA POSTGUERRADE L’ARRÒSUn dia fou cridat a la guerra com totala lleva del 34. Va passar per moltsindrets, fins que van anar a parar aun tren hospital-militar gràcies a lesgestions del ribetà Josep MestrePuig, metge, diputat de l'Esquerra idirector general de sanitat en dife-rents governs republicans, especial-ment amb la ministra de Sanitatdurant la guerra, la dirigent anarquis-ta Frederica Montseny que va apre-ciar molt el tracte i el treball delmetge que la infantesa i joventut, i elseu primer exercici mèdic van ser ala plaça Marcer com a suport a lafamília nombrosa del Dr. Puig quanva morir el professional de la medici-na. Tots dos tenen carrer dedicat aRibes.Però l'Albert, com altres ribetans ques'anaven trobant per l'estat, es vapassar a l'Espanya "nacional". Varentenir molts problemes amb la justíciadel "règim" i acabada la guerra vahaver de fer el servei militar obligato-ri, i algun dia els van tenir tres diesestirats a un tren entre Balaguer iTremp.Quan Ribes va ser ocupat per les tro-pes franquistes -com tot Catalunya-la repressió fou enorme. Moltes per-sones s'havien exiliat, tinguessin ono cap responsabilitat. Algun pagèsque mai havia comès cap delicte foudetingut i executat al Camp de laBota. L'Albert havia conegut algunaconversa que mai oblidaria.La postguerra va ser molt dura a totl'estat i tot el món occidental va aban-

donar durantmolts anys elgovern quehavia rebut elsuport deMussolini i deHitler. Peraquesta raóla gana, laruïna econò-mica de totl’estat itambé ladura destruc-ció de lesnacionalitatshistòriques,portaven a molts catalans i tambéribetans -i l'Albert hi va anar en unaocasió- a anar en tren cap a Tortosaa comprar arròs. Tothom tenia cartillade racionament, però compravensacs d'arròs i abans d'arribar a Santsels maquinistes del tren afluixaven lamarxa i així tothom podia llençar béels sacs d'arròs. Són històries de lapostguerra i no és l'única perquè endiferents ocasions se li varen presen-tar a la pastisseria carregaments d'a-liments amb unes condicions i com-promisos importants. El fet va serque durant molts anys no va haver-himoviments econòmics importants aRibes. Però l’Albert es va casar elmaig del 1941 amb Teresina VidalGiralt, l’amor de la seva vida

QUALITAT, ESTRASBURG IPASSIÓ PEL TEATRENemesi Pascual Vidal, fill de l'Albert,treballa a la Pastisseria Pascual desde l'any 1960 quan tenia 14 anys,però des del 1975 va agafar tota la

responsabilitat de l'establiment, i laseva dona Lluïsa es va fer càrrec dela venda i decoració. Van apostar perla reconversió, pel creixement de lapastisseria en tots els aspectes i perampliar el seu treball cap a tota lacomarca. Més endavant els seus dosfills, Miquel i Xavier, van entrartambé a la pastisseria i van anar aEstrasburg a conèixer les noves tèc-niques i tendències de la pastisseriad'autor. Va ser una aposta donar lamàxima qualitat al seu treball. PeròNemesi ha sentit passió per la litera-tura i això ho hem admirat tots. Desdels 14 anys va representar elsPastorets, però poc a poc va inter-pretar personatges del teatre de LluísCoquard, Pous i Pagès, Joan Oliver,Pere Calders, Feliu Formosa i deSalvador Espriu, la "Primera històriad'Esther" que no oblidarà mai: uncant a la vida, a la llibertat i a la cul-tura de Catalunya.

La Teresina Vidal i l’Albert Pascual amb tots els seus fills i néts en una imatgedels anys 90. Avui tothom recorda la seva estimada Teresina.

L’Altaveu 11.qxp 20/10/2005 19:59 PÆgina 13

14

ELEL FORAFORATTDELDEL

MONTGRÒSMONTGRÒSVa haver-hi un acte moltemotiu a les Parellades,a tocar la riera de Ribes.Es varen reunir perso-nes a la nit amb la volun-tat que no es faci el foratal Montgròs i que lesautoritats siguin sensi-bles en aquesta qüestió.En aquesta ocasió esvan encendre vuit focus

des de dalt del Montgròs i Carme Rovira va recitar d'una forma emocio-nant el poema "Sota l'ombra del Montgròs" d'Emili Giralt i Giralt, autor moltpopular i amb una important obra escrita durant les primeres dècades delsegle XX.

SOTSOTAA ELEL MONTGRÒSMONTGRÒS

En un extrem posat d'aquesta terrade Ribes ets, Montgròs, el Sinaí;

ditxòs aquell que a l'ombra de ta terraha vist el sol per primer cop lluí.

Arràn de tu, veus quieta, sossegada,tota una vall grandiosa de verdor,i encà i enllà, la fresca marinada

mou tos sembrats amb plàcida remor.

Vora la mar hi tens tranquil·la platjaque ha vist passar tos fills vers l'Occident,que et duu de lluny, com perfumat oratge,

sos tristos ais! d'amor i enyorament.

Enyorances del cor, per eixa terraon pura han vist la clara llum del sol;

on s'han gronxat a l'ombra de ta serrariallers al cant que fa dormir el bressol.

Guardes per mi prehuades recordances;plaers d'infant, amors de jovincel,

de sers aimats perdudes esperances...i un últim bes que ha tret florida al cel!

Ribes volgut, arrel de ma nissaga,que encara ostentes de la Fe el tresor,

baix ton blau cel, com llàntia que s'apaga,ha vist morir la meva mare del meu cor!

I en el misteri de la nit, i a l'ombrade ton castell que vetlla el cementir,he vist alçar-se l'adorada sombra,

i amb ella amb somnis, he volgut morir.

Sempre per mi volguda, oh noble terraon vull gosar de l'eternal repòs...

Jo vull morir a l'ombra de ta serra:sota el Montgròs!

EMILI GIRALT(1857-1927)

Foto: Sergi Fernández

El diumenge 16 d'octubre el Club Ciclista GER va organitzar unasortida a la via verda entre l'Horta de Sant Joan i Tortosa. Cinquantapersones de totes les edats van gaudir en bicicleta d'un recorregutpreciós de 40 km del que havia estat abans un camí ferroviari ambtotes les seves estacions.

Foto: M.G.

L’Altaveu 11.qxp 20/10/2005 20:00 PÆgina 14

15

LL EE SS II NN FF EE CC CC II OO NN SS AA LL SS PP EE UU SSLa patologia del peu és molt freqüent i per tant té una repercus-sió social més important del que podríem pensar en un principi.En aquest breu article us presento una pinzellada dels tes tipusd'infeccions que es podendonar en el peu.Infeccions bacterianes:Existeixen una granvarietat de bactèries quepoden produir infeccionsen el peu on, com qual-sevol altra zona dèrmi-ca, no és la virulènciadel germen el mésimportant sinó la capacitat defensiva local. L'impacte clínicve donat pel pacient i circumstàncies ambientals locals(ferides, calçat inadequat, excés de suor) i generals (inmu-nodeprimits, alcoholisme, diabetis, sent aquesta última elmotiu més freqüent d'hospitalització d'aquests pacients i laprincipal causa d'amputació no traumàtica).Infeccions fúngiques: El peu té gran susceptibilitat perser infectat per fongs ja que està en contacte amb el terraon habiten nombroses espècies fúngiques. Els hàbitsde vida actual i l'ús de calçat tancat o esportiu originen lescondicions idònies de calor, humitat i maceració que afavo-reixen la infecció. El fong que més freqüentment contami-na el peu són els dermatofits, podent afectar ungles i/opell. És freqüent la coexistència de diverses infeccions perfongs així com la sobreinfecció bacteriana.

Infeccions víriques: Les que posseeixen major impacteclínic i més en podologia són la berruga plantar causadapel virus papiloma humano i el molusc contagiós causat perun poxvirus. Existeixen altres malalties d'etiologia viral quepoden manifestar-se al peu com l'herpes zoster o el simple,però tenen interès relatiu. Les berrugues plantars són fre-qüents en escolars i adolescents i la via més habitual detransmissió els sòls contaminats. Tenen un període d'incu-bació d'uns 2-3 mesos. El molusc produeix brots recurrentsi també és pròpia de nens i adolescents. La localitzacióplantar és rara i la via de transmissió similar al del papilo-ma així com també es dóna pel contacte directe (personaa persona).

Anna SimóPodòloga Nº. Col. 951

""LLaa iimmaattggee qquuee ccoonnssttrruuïïmm ddee nnoossaallttrreessmmaatteeiixxooss eennss ppoott ttaallllaarr lleess aalleess""

A u t o e s t i m a .A u t o e s t i m a .Quantes vegades hem sentit i utilitzat aquesta paraula, peròsabem realment la força que l'autoestima té en la nostraforma de ser i de comportar-nos?Segur que en ocasions heu vist que persones amb les matei-xes capacitats i amb accés als mateixos recursos, davantd'una situació determinada, obtenen resultats diferentsdeguts a la diferència de conductes executades per a cadacas, i sovint en funció de la imatge que tenen construïda desí mateixes. És fàcil observar-ho en una aula d'estudiants. Abase de què han construït aquesta imatge? Doncs a base demultitud de components, però sobretot en funció del quehan anat recollint al llarg de la vida, en funció de com s'hanavaluat, de com els han respectat, etc.L'autoestima influeix en la manera d'enfrontar-nos davantl'aprenentatge, la responsabilitat, l'autonomia, les expecta-tives i les relacions socials entre altres factors importantsdel desenvolupament. És un sentiment que mal construïtens pot limitar la nostra seguretat i la forma d'enfrontamentdavant dels obstacles, però també és un sentiment que si elconstruïm bé ens permet el impuls per superar-nos cada diauna mica més, mostrant-nos tal com som, acceptant-nossense culpes ni acusacions. Si precisament això no hopodem aconseguir, perquè ens sentim oprimits per unmalestar que ens limita, aleshores no hem de dubtar en con-sultar amb un especialista, doncs existeixen tècniques queens poden permetre desfer o polir els nusos que ens peseni impedeixen que puguem obrir del tot les nostres ales.Així superarem moltes de les pors que ens poden limi-tar al llarg de la nostra vida, saltarem obstacles que abansens frenaven i podrem seguir camins desitjats amb mésseguretat.

"No hi ha un judici de valors més important per a les per-sones, ni un factor més decisiu per al seu desenvolupa-ment psicològic i la seva motivació, que l'examen quecadascú es fa de sí mateix" (N.Branden).

Gemma Gabaldà BaigPsicòloga i Logopeda

Dermatofits

L’Altaveu 11.qxp 20/10/2005 20:00 PÆgina 15

16

L’Altaveu 11.qxp 20/10/2005 20:00 PÆgina 16

17

E N S H E M D E E N S H E M D E P R E PP R E P A R A R A R A R

P E R P E R AA L ' H I V E R NL ' H I V E R NL'hivern és una època molt apropiada per posar a to elcos. Es necessari preparar-se per fer front al fred. Peraconseguir una bona preparació són molts els factors quehem de tenir presents: una correcta alimentació, la pràcti-ca habitual d'exercici, lluitar contra la rutina... Si oferim acadascun d'aquests factors la suficient atenció, el resultatseran un cos i una ment preparats per afrontar amb totesles garanties el llarg període hivernal.

A L I M E N TA C I ÓDarrera el descontrol alimentari dels mesos d'estiu, l'hi-vern es una bona època per retornar als costums sans. Elmillor remei per afrontar amb salut l'hivern i plantar cara aproblemes tan freqüents avui en dia com l'excés de coles-terol, és una bona planificació dietètica, complerta i salu-dable. Una bona manera d'aconseguir-ho és seguir lesrecomanacions de l'OMS (Organització Mundial de laSalut). Aquestes recomanacions són molt útils a l'hora dereduir el risc de patir malalties i ajuden a mantenir el cosen forma. Entre els seus consells destaquen el beure dosgots de llet al dia, menjar ous, carn, peix, fruita (preferiblede temporada) i verdures, en amanides o cuites.

S A L U TLes temperatures baixes i la tensió a la que estan sotme-sos el cos i la ment de forma diària són només dues raonsper les que l'hivern és una de les èpoques més propiciesper caure malalts.Els refredats i les grips tornen a aparèixer després d'unperíode de treva. Així doncs, a més a més d'abrigar-nos,estar descansats i correctament alimentats, es podenprendre precaucions addicionals com el reforç vitamínic.Les vitamines són essencials per al bon funcionament delcicle vital de les cèl·lules. Concretament les vitamines A iC són especialment efectives per combatre les agressionsde l'hivern, ja que entre altres beneficis tenen cura de lapell i aporten una bona dosi de calories a l'organisme. Peraconseguir-les només caldrà prendre productes lactis,cítrics i vegetals.

E S P O R TFer exercici regularment en les seves múltiples varietats,és una manera molt òptima de mantenir el cos en forma ala vegada que és el complement ideal de qualsevol dietasana.Sigui quin sigui l'esport escollit, el benefici per al nostre cosi la nostra ment està assegurat: prolongació de la longevi-tat i protecció contra malalties cardiovasculars, hipertensió,obesitat, càncer de colon, osteoporosis o depressió.

D O R M I RDormir bé és un factor fonamental, no només per mante-nir-se en forma, sinó per gaudir d'una bona salut.Tothom hauria de dormir un mínim de vuit hores diàries perdescansar correctament y permetre així que el cos recu-peres tota l'energia perduda durant el dia. Poques vega-des es segueix aquesta recomanació degut a l'estil de vidaque es porta avui en dia, dominat per les preses i la ten-sió, tant de tipus físic com psicològic.Per dormir bé s'ha de aconseguir un estat de relaxació,enfosquir l'habitació on es dorm o recorre a remeis natu-rals com, per exemple, prendre til·la.Cal tenir en compte alguns consells com no prendre cafeï-na, begudes alcohòliques. També és positiu, abans d'anaral llit, dutxar-se o llegir.

L’Altaveu 11.qxp 20/10/2005 20:01 PÆgina 17

Casa de la Vi laN

otí

cie

s

Conveni de col·laboració en l'àmbit de la mediació familiar entreConveni de col·laboració en l'àmbit de la mediació familiar entreel Depel Departartament de Justícia i l'Ajuntament de Justícia i l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes.ament de Sant Pere de Ribes.El director general de Dret i d'Entitats Jurídiques, Xavier Muñoz i Puiggròs, en nom del conseller de Justícia,Josep M. Vallès, i l'alcalde de Sant Pere de Ribes, Josep Antoni Blanco, han signat avui, dia 4 d'octubre, unconveni de col·laboració en l'àmbit de la mediació familiar. L'objectiu d'aquest Conveni és que l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes, a través del Centre de Mediació Socialque gestiona i en col·laboració amb el Centre de Mediació Familiar de Catalunya, impulsi i difongui la mediaciócom a mètode de resolució de conflictes familiars a través dels punts d'informació sobre la mediació familiar,que es creen en virtut d'aquest Conveni.Amb la signatura d'aquest Protocol, el Centre de Mediació Familiar de Catalunya col·laborarà amb el Centre deMediació Social de Sant Pere de Ribes sobre qüestions directament relacionades amb la mediació familiar i,alhora, facilitarà al personal la documentació informativanecessària del Centre de Mediació Familiar per divulgarla mediació entre la ciutadania.Per facilitar l'accés a la mediació als ciutadans i ciutadanes dela zona del Garraf s'ubicaran uns punts d'informació a lesdependències d'atenció al públic del Centre de MediacióSocial a Ribes i a les Roquetes. Els destinataris del Serveid'Informació Mediadora (SIM) són totes les persones interes-sades en la mediació familiar que compleixin els requisitsestablerts en la Llei 1/2001, de mediació familiar de Catalunya.La mediació familiar és una eina complementària a la via judi-cial per resoldre els conflictes sorgits en l'àmbit familiar. És un procés del tot voluntari i es porta a terme amb laintervenció d'una tercera persona, el mediador, que és una peça clau en tot el procés; aquest és designat perles parts o pel Centre de Mediació Familiar de Catalunya.

Una delegació de Nicaragua visitUna delegació de Nicaragua visita el municipia el municipiEls dies 26 i 27 del passat mes de setembre una delegació de les ciutats nicaragüen-ques de Puerto Cabezas i León van visitat el nostre municipi.Aquest és el primer viatge dels nous representants d'aquestes poblacions centre-americanes agermanades amb Vilafranca del Penedés i Sant Pere de Ribes desprésde les darreres eleccions municipals, el mes de novembre de l'any passat, que vandonar com a resultat un canvi a les respectives alcaldies.La comitiva, encapçalada per l'actual alcaldessa de Puerto Cabezas, Nancy E.Hermiquez, i l'alcalde de León, Tránsito Téllez, van poder traslladar-se el dilluns 26de setembre a Barcelona per anar a la Diputació de Barcelona i al Fons Català deCooperació acompanyats, entre d'altres per la regidora de Cooperació Internacional,Vinyet Farreras. Així mateix, durant la jornada també van poder visitar la deixalleriamunicipal que es troba a la Vilanoveta i reunir-se amb el Consell Municipal de Cooperació.El dimarts 27 de setembre, la delegació de Nicaragua va visitar el CEIP Les Roquetes i al vespre va rebre unarecepció oficial al Saló de Plens de l'Ajuntament on hi van participar els diversos representants de totes lesformacions polítiques del consistori. L'acte va finalitzar amb un sopar en un restaurant de Ribes.

18

L’Altaveu 11.qxp 20/10/2005 20:01 PÆgina 18

19

No

tície

sCasa de la Vi la

Primer Concurs Dones EmprenedoresPrimer Concurs Dones EmprenedoresEl Centre de Promoció Econòmica i Formació (CPEF) "Can Puig" de l'Ajuntament de Sant Pere de Ribesorganitza el primer concurs de Dones Emprenedores, dotat amb 4.500 euros de premis. Amb l'objectiu de fomentar l'autoocupació femenina i la inserció de la dona en el món laboral, aquestaconvocatòria va adreçada a totes aquelles dones majors d'edat que hagin creat una empresa durant l'any 2004o 2005 i que tingui la seva seu social al municipi.Entre d'altres aspectes es valorarà la viabilitat comercial, tècnica, organitzativa i econòmica; la creació de llocsde treball; el grau d'innovació i l'adequació a les necessitats del territori, principalment.Les candidates poden presentar els seus projectes empresarials a concurs del 2 al 25 de novembre a lesOficines d'Atenció Ciutadana (OAC) de Ribes i les Roquetes.Per consultar les bases o per demanar més informació us podeu adreçar al CPEF Can Puig, que es troba alcarrer Major, número 110, de Ribes o bé trucant al 93 896 32 44.

L'Associació Europen es reuneix a RibesL'Associació Europen es reuneix a RibesEls passats dies 17 i 18 d'octubre va tenir lloc a Sant Pere de Ribes una reunió de l'Associació internacionalEUROPEN, que està formada per divuitpaïsos. En aquesta reunió hi participarenrepresentants d'organitzacions d'Austria,Alemanya, Bèlgica, Brasil, Canadà, Itàlia,Noruega, Estats Units, Finlàndia, GranBretanya, Suècia, Dinamarca, Holanda iFrança. L'organització anava a càrrec dela Fundació INFORM, que és qui agrupatotes les empreses simulades (SEFED)del l'Estat espanyol.

La Fundació INFORM té la seu al carrerdel Pi de Sant Pere de Ribes i funcionades de l'any 1987, essent pionera amb laimplementació de la metodologia de lasimulació al nostre país. Actualment ofe-reix serveis a 180 empreses simuladesrepartides per tot l'Estat espanyol, entrecentres de formació professional ocupa-cional i formació reglada (IES). LaFundació està formada per onze ajunta-ments de tot Catalunya.

La reunió va servir per aprovar el pressu-post de l'organització de cara el 2006,definir el nou logo de l'associació, l'entrada de nous països i diferents temes sobre el funcionament de la xarxad'empreses simulades mundial, que actualment agrupa més de 6000 empreses. La propera reunió es realitza-rà a Pescara (Itàlia).

Reunió de l’Associació EUROPEN a la qual INFORM hi forma part. La seu de laFundació INFORM es troba al carrer del Pi del nostre poble. EUROPEN constitueixla xarxa mundial d’empreses simulades, una associació sense finalitat de lucre fun-dada l’any 1997.

L’Altaveu 11.qxp 20/10/2005 20:01 PÆgina 19

20

AgendaAgenda

La Biblioteca Manuel de Pedrolo amb els alumnes de Can PuigLa Biblioteca Manuel de Pedrolo amb els alumnes de Can PuigEl passat mes d'octubre es van fer un seguit d'activitats a la Biblioteca Manuel de Pedrolo en col.laboració amb l'IES CanPuig del nostre municipi.En primer lloc, es va convidar a tots els alumnes de 1r i 2n de batxillerat al cicle de conferències titulat "Un món distant iveí", on experts i especialistes de les humanitats o de les ciències van presentar un llibre cabdal de la seva disciplina, i esva convidar als nois i noies a fer preguntes sobre el tema exposat. En total van ser 210 els alumnes que van participar enaquesta activitat organitzada per a commemorar l'ANY DEL LLIBRE I LA LECTURA 2005:Dijous 6 d'octubre: El gen egoista, a càrrec de David Comas.Dijous 13 d'octubre: Els tresors ocults de les paraules, a càrrec de Màrius SerraDijous 27 d'octubre: L'Odissea, a càrrec de Roc Escala. Dijous 3 de novembre: Els llibres de la ciència, a càrrec de Jorge WagensbergTambé el divendres 7 d'octubre es va inaugurar l'exposició "Una mirada matemàtica", que alllarg de tot el mes va oferir als visitants de la biblioteca la possibilitat de gaudir d'una interessantmostra fotogràfica realitzada pels alumnes de l'IES Can Puig, en motiu del concurs "Fotografiamatemàtica 2005" dels Països Catalans, en què un dels treballs presentats va ser premiat ambaccèsit per l'ABEAM. A més a més, el dia 3 de novembre es va sortejar una càmera digital entre els concursants quevan omplir una butlleta contestant 10 preguntes relacionades amb les fotografies exposades.

El gran escriptor Màrius Serra ja estimava moltRibes des de la seva primera novel-la.En aquesta fotografia el veiem signant exemplarsdels seus llibres a la Biblioteca Manuel de Pedrolode Ribes, on també va venir a presentar una expo-sició artística al Cau d’art de La Premsa.A l’esquerra podem veure els alumnes de l’Institutd’Ensenyament Secundari “Can Puig” que varengaudir de la seva presència i les seves paraules.

WWi-Fi a la biblioteca Manuel de Pedrolo de Sant Pere de Ribesi-Fi a la biblioteca Manuel de Pedrolo de Sant Pere de RibesLa Diputació de Barcelona ha signat un conveni amb la Universitat Politécnica de Catalunya per estendre la xarxa sensefils (Wi-Fi) a 100 biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona.Entre elles, la Biblioteca Manuel de Pedrolo de Sant Pere de Ribes ja disposa, des del passat 29 de setembre, d'aquestnou servei que permet a l'usuari connectar-se a internet amb el seu portàtil. Nomès cal que l'ordinador tingui una targetade xarxa correctament configurada i que l'usuari disposi de carnet de biblioteca, ja que el seu número i el DNI serviran devalidació per a entrar a la xarxa. Recordem que per a fer-se el carnet de la biblioteca només cal presentar el DNI, i és uncarnet que es pot utilitzar a totes les biblioteques de la província de Barcelona.

Amb la posada en marxa d'aquest nou servei s'aconseguirà descongestionar l'actual servei d'internet d'ús públic i es fle-xibilitzarà el seu ús.

L’Altaveu 11.qxp 20/10/2005 20:02 PÆgina 20

Biblioteca Manuel de PedroloPl. Poeta M. Mercè Marçal,1 - 08810 St. Pere de Ribes - Tel. 93 896 40 20, e-mail b.st.pereribes.mp@diba.esHorari de dilluns a divendres de 15:30 a 20:30 h. - Dijous de 10:30 a 13:30 h. i de 15:30 a 20:30 h. - Dissabte de 10:00 a 14:00 h.

Dijous 3 de novembre, a les 16 hores:Els llibres de la ciència, a càrrec de Jorge Wagensberg

Exposició "Reflexes" de Xavier Lacort ReverterDel 4 al 26 de novembreInauguració divendres 4 de novembre, a les 19:30 hores

Dissabte 5 de novembre, a les 12 hores:Contes a la sala infantil amb en David Puertas i la GeniRigualEl somni d'en Floquet de Neu, conte il.lustrat pel ribetàXavier CorbellaPer a nens i nenes a partir de 3 anys

Dimecres 9 de novembre, a les 19 hores:Conferència El dolor crònic: com viure amb ell, a càrrec dela Dra. Júlia Ferreras Navarro, especialista de la clínicadel Dolor de l'Hospital Sant CamilOrganitza: Associació de Fibromiàlgia i Síndrome de laFatiga Crònica del GarrafDimecres 16 de novembre, a les 19 hores:Conferència Les fosses del silenci, a càrrec de JordiCreus, director de la revista SàpiensACTIVITAT DEL PROGRAMA TOT L'ANY LECTURA

Dijous 17 de novembre, a les 15:30 hores:Xerrada Llegim? La lectura en família, a càrrec deLourdes ReyesACTIVITAT DEL PROGRAMA TOT L'ANY LECTURA

Dissabte 19 de novembre, a les 12 hores:Conte musical a la sala infantil amb en David Puertas i el Grup de Música de Can PuigPer a nens i nenes a partir de 3 anys

NOV EMB R EN O V EMB R E

Exposició Els "Jaleos" de Menorca fotografies de JaumeBlascodel 2 al 30 de desembreInauguració divendres 2 de desembre, a les 19:30 hores

Dissabte 3 de desembre, a les 12 hores:Contes a la sala infantil amb la Mònica Piñol, membre del'Associació d'Amics de Puerto Cabezas (Bilwi), ciutatagermanada amb Sant Pere de Ribes. Contes i llegendes de Nicaragua i CatalunyaPer a nens i nenes a partir de 3 anys

Dimecres 14 de desembre, a les 18 hores:Taller de Mandalas, a càrrec de la Guadalupe RodríguezPer a nens i nenes de 6 a 12 anysInscripcions prèvies. Places limitades

Divendres 23 de desembre, a les 17 hores:Tardes literàries a càrrec de la Isabel LasoLa joven de la perla, de Tracy ChevalierI a continuació passi de la pel.lícula, interpretada per ColinFirth i Scarlett Johansson, i dirigida per Peter Webber

DE S EMB R ED E S EMB R E

UN MÓN DISTANT I VEÍConverses sobre llibres per a joves entre 12 i 16 anys. Experts i especialistes dels camps de leshumanitats i de les ciències presenten un llibre cabdal de la seva disciplina.ACTIVITAT DE L'ANY DEL LLIBRE I LA LECTURA 2005

Divendres 25 de novembre, a les 17 hores:Tardes literàries a càrrec de l'Antònia SantanaHuida imposible, d'Anna QuindlenEn commemoració del DIA INTERNACIONAL CONTRA LAVIOLÈNCIA DE GÈNERE

Dissabte 19 de novembre, a les 12 hores:Conte musical a la sala infantil amb en David Puertas i el Grup de Música de Can PuigPer a nens i nenes a partir de 3 anys

Tapes 11.qxp 20/10/2005 20:26 PÆgina 5

Tapes 11.qxp 20/10/2005 20:25 PÆgina 2