New Pla Director de les Malalties de l’Aparell Respiratori...

Gener 2012 Autor: Equip PDMAR

Pla Director de les Malalties de l’Aparell Respiratori

PDMAR

Memòria 2011

1

Pla Director de les Malalties de l’Aparell Respiratori PDMAR | Gener 2012

Pla Director de les Malalties de Pla Director de les Malalties de Pla Director de les Malalties de Pla Director de les Malalties de l’Aparell l’Aparell l’Aparell l’Aparell Respiratori PDMARRespiratori PDMARRespiratori PDMARRespiratori PDMAR

Memòria 2011

ÍndexÍndexÍndexÍndex

EQUIP PDMAR ................................................................................................................ 2 CONTACTE ..................................................................................................................... 2 RESUM EXECUTIU ............................................................................................................. 3 MILLORAR L’ATENCIÓ ALS PACIENTS AMB AGUDITZACIÓ GREU DE LA MPOC. ...................................... 6

PROJECTE MAG-1. ........................................................................................................ 6 PROJECTE DEMOSTRATIU. ................................................................................................ 7 CMBD. ...................................................................................................................... 8 DIA MUNDIAL DE L’MPOC. ............................................................................................. 8

PROMOURE ACTIVITATS DE DESHABITUACIÓ TABÀQUICA. .............................................................. 9 FUNCIÓ PULMONAR ........................................................................................................ 11

CONSOLIDACIÓ DEL PROGRAMA FORMATIU. ........................................................................ 11 DEFINICIÓ D’ESTÀNDARDS. ............................................................................................ 12 PROVES PILOT D’INTEROPERABILITAT. ............................................................................... 12

TERÀPIES RESPIRATÒRIES A DOMICILI .................................................................................... 14 PATOLOGIA DEL SON. ................................................................................................... 14 OXIGENOTERÀPIA DOMICILIÀRIA. ..................................................................................... 16

ASMA .......................................................................................................................... 17 MILLORA DEL DIAGNÒSTIC ESTRUCTURAT DE L’ASMA INFANTIL. ................................................ 17 FORMACIÓ DELS PROFESSIONALS SANITARIS. ........................................................................ 17

ALTRES ACTIVITATS ......................................................................................................... 18 HIPERTENSIÓ PULMONAR PRIMÀRIA. ................................................................................. 18

JORNADES. ................................................................................................................... 19 PRESENTACIONS ............................................................................................................. 20 PUBLICACIONS ............................................................................................................... 21

PUBLICACIONS GENERALS INDEXADES ................................................................................ 21 DOCUMENTS ELABORATS PEL PDMAR ............................................................................... 21

2


Equip PDMAREquip PDMAREquip PDMAREquip PDMAR

Dr. Joan Escarrabil l Àrea d’Avaluació Agència d’Avaluació, Informació i Qualitat Assistencial (AIAQS)

Dr. Ricard Tresserras Direcció General de Regulació Planif icació i Recursos Sanitar is

DI Carme Hernández Atenció integrada Hospital Clínic

Dr. Esteve Saltó Direcció General de Salut pública

Dra. Mª Antònia Llauger CAP Maragal l Institut Català de la Salut

Sra. Alba Rosas Direcció General de Regulació Planif icació i Recursos Sanitar is

Dra. Núria Roger Consorci Hospitalri de Vic

Dr. Josep J iménez CatSalut

Sra. Elena Torrente Àrea d’Avaluació Agència d’Avaluació, Informació i Qualitat Assistencial (AIAQS)

ContacteContacteContacteContacte

[email protected]@[email protected]@gencat.cat

3


Resum executiuResum executiuResum executiuResum executiu

El Pla Director de les Malalties de l’Aparell Respiratori (PDMAR), creat per acord de govern GOV/235/2010, de 23 de novembre, publicat al DOGC del 30 de novembre, ha consolidat el seu desenvolupament durant l’any 2011 amb aquests objectius principals:

• Millorar l’atenció als pacients amb agudització greu de la MPOC1.

• Promoure activitats de deshabituació tabàquica

• Espirometria de qualitat

• Reordenació dels circuïts assistencials dels pacients amb patologia del son.

• Millorar l’atenció als pacients asmàtics.

• Aplicació del model d’atenció general a les malalties minoritàries respiratòries.

Millorar l’atenció als pacients amb agudització greu de l’MPOC.

El mes d’octubre va finalitzar l’enquesta MAG-12, que és la primera auditoria (self-audit) que es fa per identificar els problemes crítics al voltant de l’atenció als pacients amb agudització greu de l’MPOC. La Corporació Sanitària i Universitària Parc Taulí i el Servei d’Atenció Primària Metropolitana Nord (ICS) porten a terme un projecte demostratiu per avaluar les estratègies de millora de l’atenció als pacients amb MPOC greu (especialment per evitar els reingressos).

Continuem treballant en l’anàlisi del CMBD.

El dia 23 de novembre es va celebrar a Lleida el Dia Mundial de l’MPOC.

Deshabituació tabàquica.

Amb la Direcció General de Salut Pública i de la Xarxa catalana d’Hospitals Sense Fum s’ha desenvolupat un programa centrat en promoure la deshabituació tabàquica en el curs de l’ingrés hospitalari (Projecte PDT-MPOC). En aquest estudi pilot hi participen set hospitals integrants en la Xarxa catalana d’Hospitals Sense Fum.

1 MPOC = Malaltia Pulmonar Obstructiva crónica.

2 MAG-1 = MPOC Agudització Greu

4


Funció pulmonar.

Durant el 2011 s’ha consolidació del programa formatiu (6 cursos bàsics i un curs de formació de formadors amb 165 participants).

La definició d’estàndards es una condició indispensable per poder garantir la interoperabilitat i tota aquesta feina s’ha fet en el marc de l’Oficina d’Estàndards i Interoperabilitat, el CatSalut i l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)

Durant el 2011 s’ha iniciat les proves pilot d’interoperabilitat a la Regió de Lleida i al Vallès Occidental (H. Parc Taulí i Atenció Primària de l’ICS).

Teràpies respiratòries a domicili.

S’ha realitza una enquesta per a avaluar els centres d’atenció ambulatòria (CAA) que fan el seguiment dels pacients que segueixen tractament amb aparells a casa seva. El grau de satisfacció respecte als CAA és molt elevat. En les poblacions disperses s’hauria d'acostar el més possible aquests CAA (probablement mitjançant punts d'assistència mòbils). Aquesta informació pot ser importat a l’hora de plantejar la provisió dels serveis a través de concursos públics.

En aquests moments hi ha tres grups que treballen en el disseny dels circuïts assistencials per millorar l’atenció dels pacients amb patologia del son.

El PDMAR ha col·laborat amb el CatSalut en l’enquesta de satisfacció dels pacients amb el servei d’oxigenoteràpia domiciliària. Les respostes a 14 de les 16 preguntes queden per sobre de l’àrea d’excel·lència (valoracions positives > 90%). El temps d’espera en el moment de resoldre un problema i el temps d’antelació quan se’ls visita a casa per temes logístics i de revisió són aspectes que cal millorar, tot i que les valoracions positives són sempre superiors al 80%.

Asma.

El grups de treball han completat en part les seves tasques amb algunes recomanacions pràctiques: a) Proposta perquè la “Guia de diagnòstic i tractament de l’asma infantil” sigui la guia del Departament de Salut, b) Proposta per treballar amb el CatSalut el disseny dels circuïts d’atenció als nens amb asma greu, c) Proposta d’uns criteris de derivació i duna cartera de serveis amb recomanacions generals sobre l’organització de l’asma a nivell territorial i d) Proposta per a dissenyar un curs de formació de formadors a partir del material.

Hipertensió arterial pulmonar.

S’ha dissenyat el programa d’atenció als pacients amb hipertensió arterial pulmonar, amb dos centres experts i un registre únic. Aquest és un bon model d’atenció als pacients amb malalties minoritàries.

5


Jornades, presentacions i publicacions.

El 28 i 29 de març de 2011 es van desenvolupar les jornades de treball “Translating guidelines into

practice in a state-run healthcare system” (hi ha un document accessible3).

El PDMAR ha participat amb presentacions de diversos formats en 18 activitats científiques.

S’han publicat dos articles en revistes indexades.

3 http://www.gencat.cat/salut/ies/html/ca/dir2997/workshop/2011/workshop-copd-finalreport.pdf

6


Millorar l’atenció als pacients amb Millorar l’atenció als pacients amb Millorar l’atenció als pacients amb Millorar l’atenció als pacients amb agudització greu de la MPOC.agudització greu de la MPOC.agudització greu de la MPOC.agudització greu de la MPOC.

La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) és l’única malaltia crònica en la que la mortalitat no ha disminuït i a més té un impacte molt elevat tant a nivell personal (mortalitat, ingressos hospitalaris, contactes repetits amb el sistema sanitari, sedentarisme, dependència, símptomes de mal controlar com l’ofec...) com sobre els sistema sanitari (cost elevat, especialment relacionat amb els ingressos hospitalaris, reingressos i visites a urgències i a l’Atenció Primària). Una de cada deu persones de més de 40 anys pateix una MPOC. Durant el 2011 s’ha acomplert l’objectiu d’iniciar l’abordatge de l’atenció a l’MPOC a partir de l’estudi de l’agudització greu de la malaltia.

Projecte Projecte Projecte Projecte MAGMAGMAGMAG----1111....

L’objectiu del projecte MAG-1 és fer una auditoria ràpida de l’atenció als pacients que ingressen per agudització greu de l’MPOC. S’ha fet servir el mètode de self-audit a partir del qual cada hospital feia la revisió de 20-40 històries clíniques en funció del nombre total d’altes. Han participat 30 hospitals, amb un total de 910 casos analitzats.

Centres participants

Hospital Comarcal del Pallars Hospital de Viladecans

Hospital Comarcal Móra d'Ebre Hospital Sant Rafael (Barcelona) Hospital de Campdevànol Hospital General de L'Hospitalet Hospital Dos de Maig Hospital de Mataró Fundació Hospital de l'Esperit Sant Hospital de Terrassa Fundació Hospital Residència Sant Camil Hospital General de Granollers Hospital Comarcal Sant Jaume de Calella Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida Hospital Sant Jaume d'Olot Hospital de Sant Boi Hospital de Sant Joan de Reus Hospital del Mar Hospital Sant Pau i Santa Tecla Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Hospital de Figueres Fundació Privada Hospital Universitari General de la Vall d'Hebron Hospital d'Igualada Hospital Clínc i Provincial de Barcelona Centre Hospitalari de Manresa Hospital Universitari de Bellvitge Hospital General de Vic Hospital Universitari Germans Trias i Pujol ( Badalona) Hospital Sant Joan de Déu (Martorell) Hospital Parc Taulí (Sabadell)

7


Projecte demostratiuProjecte demostratiuProjecte demostratiuProjecte demostratiu ....

El PDMAR ha col·laborat amb l’Hospital Parc Taulí i els equips d’Atenció Primària de Sabadell en el disseny d’un projecte demostratiu per mirar de reduir els reingressos hospitalaris.

Acció per l’optimització de l’atenció sanitària del pacient amb exacerbació greu de

l’MPOC.

Servei de Pneumologia. Corporació Sanitària i Universitària Parc Taulí Servei d’Atenció Primària Metropolitana Nord - Institut Català de la Salut Objectius

a) Dissenyar i implementar una estratègia potencialment eficaç per aconseguir la estabilització de l’ MPOC després d’una exacerbació greu, que impliqui una millora en la qualitat de vida del pacient i una disminució del reingrés hospitalari en els 6 mesos immediats a l’alta d’un ingrés per exacerbació.

b) Crear i desenvolupar un programa de formació i control de qualitat de la atenció del pacient amb MPOC greu en el entorno de la medicina primària i especialitzada extrahospitalària, i implementar-lo en el entorn assistencial.

S’ha realitzat una intervenció des del moment del alta d’una exacerbació de la MPOC, amb components d’educació sanitària i d’entrenament muscular, en 18 pacients que es compararan amb 15 pacients que han seguit l’assistència habitual, i actuen com a grup de referencia. El objectiu final es disposar de 50 pacients en cada grup. En 12 pacients intervinguts i en 12 pacients no intervinguts el seguiment ja ha estat de 6 mesos, i s’ha efectuat un anàlisi comparatiu d’aquests pacients. Dos pacients del grup intervenció han interromput el programa havent acomplert menys del 20% del pla establert. Índex d’acceptació del programa 83%. Característiques dels dos grups:

Intervingut Control p

N 10 12

Edat, mitjana (DE) 72 (7) 72 (5) ns

Tabaquisme actual 3 (30%) 2 (17%) ns

FEV1%, mitjana (DE) 43 (11) 45 (17) ns

Charlson, mediana (IQ) 2 (2-3,2) 3,5 (2,2-4,0) ns

Resultats

Intervingut Control p

N 10 12

Visites ambulatòries ns

ABS programades, mediana (IQ) 1 (0-2) 0 (0-1) ns

ABS-Hospital urgents, mediana (IQ) 0 (0-0) 0 (0-1) ns

Pacients amb visites urgents, n (%) 2 (20) 3 (25) Ns

Reingressos, mediana (IQ) 0 (0-0) 1 (0-2) <.05

Pacients amb reingrés, n (%) 1 (10) 7 (58) <.05

8


Els resultats suggereixen que la intervenció dissenyada assoleix una disminució en el reingrés superior al 40% sense increments significatius en el nombre de visites ambulatòries.

CMBDCMBDCMBDCMBD....

S’ha avançat en l’anàlisi del CMBD, tot i que es constaten les dificultats de fer servir un registre administratiu amb finalitats clíniques.

Dia Mundial de l’MPOCDia Mundial de l’MPOCDia Mundial de l’MPOCDia Mundial de l’MPOC....

El dia 23 de novembre es va celebrar a Lleida el Dia Mundial de l’MPOC. Aquest acte el van organitzar conjuntament el Servei de Pneumologia de l’Hospital Arnau de Vilanova i els Equips d’Atenció Primària de Lleida, amb el suport del Pla Director, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), la Societat Catalana de Pneumologia (SOCAP) i la Sociedad española de Neumología y Cirugía Torácica (SEPAR). Els actes organitzats per aquest motiu van ser:

• Aula Respira sobre MPOC i Activitat física. Hi van participar més de 80 pacients i cuidadors. Els ponents eren professionals de tots els àmbits assistencials. Cal remarcar la participació de la Sra. Magdalena Pla Mas, de Balaguer, per exposar la seva experiència com a “pacient expert”.

• Presentació del Dia Mundial de l’MPOC a les autoritats locals. El dia Mundial de l’MPOC es va presentar a l’Ajuntament i a la Diputació.

• Realització d’espirometries al carrer4. Els professionals sanitaris van fer espirometries i cooximetries al carrer per fer prendre consciència a la ciutadania de l’impacte del tabac i la importància de diagnosticar correctament l’MPOC.

• Acte científic a la Universitat de Lleida. Retre comptes dels “Acords de Barcelona sobre la MPOC” fruït de la celebració del Dia Mundial de l’MPOC a Barcelona, l’any anterior. Durant l’acte científic es van presentar un conjunt d’iniciatives per millorar la qualitat assistencial en la atenció del malalt amb MPOC al territori de Lleida:

� Programa PAIMPOC. Dr. Eugeni Paredes. CAP Pont, Lleida. � Programa “Malalt Expert”. Sres. Sònia Ortiz i Magdalena Plà. CAP

Balaguer. � Pneumobloc. Dra. Nùria Nadal i Dra.Beatriz Lara.

4 www.segre.com/arxiu-detall-de-la-noticia/article/el-20-dels-fumadors-tindran-una-insuficiencia-pulmonar/

9


Promoure activitats de deshabituació Promoure activitats de deshabituació Promoure activitats de deshabituació Promoure activitats de deshabituació tabàquicatabàquicatabàquicatabàquica....

El paper del tabac en relació amb les malalties respiratòries, especialment l’MPOC, està fora de discussió. Des del PDMAR es vol fer un abordatge al problema de la deshabituació tabàquica en pacients amb malalties respiratòries que sigui complementari a les estratègies de la Direcció General de Salut Pública i de la Xarxa catalana d’Hospitals Sense Fum

5. L’entrada en vigor6 el 2 de gener de la Llei 42/20107 que modifica la normativa vigent (Llei 28/2005) de mesures sanitàries sobre el tabac ha estat un punt crucial en la lluita pel control i eradicació del tabaquisme. La contribució del PDMAR s’ha centrat en promoure la deshabituació tabàquica en el curs de l’ingrés hospitalari (Projecte PDT-MPOC). En aquest estudi pilot hi participen set hospitals integrants en la Xarxa catalana d’Hospitals Sense Fum:

• Hospital Arnau de Vilanova / Hospital Santa Maria (Lleida)

• Hospital Clínic (Barcelona).

• Hospital Parc Taulí (Sabadell)

• Consorci Hospitalari de Terrassa

• Fundació Althaia (Manresa)

• Hospital de la Sta. Creu i St. Pau (Barcelona)

• Hospital Universitari de Bellvitge (L’Hospitalet) En aquests moments tots els hospitals han iniciat la fase de reclutament de pacients i al llarg del 2012 s’analitzarà els resultats de la intervenció quant al manteniment de l’abstinència. Alguns dels trets més significatius de la primera fase de projecte són els següents:

� El projecte s’ha d’adaptar a las condicions de cada centre. � Es necessita el suport de tots els professionals de l’equip per poder detectar pacients,

especialment de infermeria. � No hi ha tants candidats elegibles com es preveia en el moment del disseny.

o El percentatge de fumadors que ingressen és inferior al 15% (a l’estudi AudiEPOC aquest percentatge era del 20%).

5 http://www.xchsf.com/ 6 http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir469/doc34779.html

7 http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir469/tabac2010.pdf

10


o Molts pacients diuen que no fumen (i com que fa un parell o tres de dies que són a l’hospital tampoc no es podrien identificar amb els marcadors biològics).

o Molts pacients no volen participar en l’estudi (al·leguen que ja se’n sortiran tot sols).

o Els pacients amb malalties cardíaques accepten més que no pas els que pateixen malalties respiratòries.

� En general es deriven pocs pacients a l’Atenció Primària per fer-ne el seguiment posterior després de l’alta.

� No està ben resolta la conducta a seguir amb els pacients que fumen però que no accepten la intervenció.

� Cal coordinar bé la distribució dels fàrmacs a través del Servei de Farmàcia. � La coordinació de l’equip que fa la intervenció és molt important. No és fàcil

organitzar els circuïts.

11


Funció pulmonarFunció pulmonarFunció pulmonarFunció pulmonar

El PDMAR ha continuat treballant en activitat al voltant de la funció pulmonar (en concret, de l’espirometria forçada) que s’ha concretat en tres àmbits:

• Consolidació del programa formatiu.

• Definició d’estàndards.

• Proves pilot d’interoperabilitat.

Consolidació del programa formatiuConsolidació del programa formatiuConsolidació del programa formatiuConsolidació del programa formatiu....

S’han realitzat 7 activitats formatives acreditades d’aquests dos formats:

• 6 cursos generals.

• 1 curs de formació de formadors, que ha de permetre disseminar d’una manera autònoma els cursos a les Regions Sanitàries.

En total hi han participat 165 professionals.

Lloc Assistents

Reus 25 Barcelona 29 Formació formadors (IES) 22 Sabadell 27 Palamós 17 Badalona 20 Terrassa 25 Total 165

El programa formatiu està ben consolidat i contrastat, de manera que al llarg del 2011 ja s’han fet cursos no organitzats directament pel PDMAR però dels que s’ha demanat acreditació de l’IES. En tots els casos s’han respectat els criteris d’acreditació: a) que segueixen el programa dissenyat pel PDMAR (curs teòric-pràctic i impartit per experts), b) que els cursos es facin amb la participació de professionals d’AP i de l’hospital i c) que es faci l’avaluació.

Formació en el marc de projectes demostratius.

El projecte “Acció per l’optimització de l’atenció sanitària del pacient amb exacerbació

greu de l’MPOC”, desenvolupat pel Servei de Pneumologia. Corporació Sanitària i Universitària Parc Taulí i el Servei d’Atenció Primària Metropolitana Nord - Institut Català de la Salut de Sabadell, contempla aspectes formatius en el camp de l’espirometria.

12


S’ha dut a terme un curs d’espirometria amb l’objectiu de que el hospital i les àrees bàsiques del territori tinguin un mínim d’un professional amb formació acreditada per l’IES. El personal del territori també ha participat en el curs de formació de formadors en espirometria de l’IES, amb l’objectiu que es puguin efectuar cursos de formació al territori autònomament amb una periodicitat mínima d’un curs cada any.

Definició d’estàndardsDefinició d’estàndardsDefinició d’estàndardsDefinició d’estàndards....

Els requeriments tècnics dels espiròmetres són una condició indispensable per poder garantir la interoperabilitat. L’Oficina d’Estàndards i Interoperabilitat, el CatSalut, l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS) i el PDMAR han sintetitzat aquesta definició d’estàndards en un article publicat a Archivos de Bronconeumologia

8.

L’objectiu final és poder recomanar al CatSalut (i a tots els proveïdors) que utilitzin només els espiròmetres que compleixin aquests estàndards.

Proves pi lot d’interoProves pi lot d’interoProves pi lot d’interoProves pi lot d’interoperabi l itatperabi l itatperabi l itatperabi l itat ....

El PDMAR col·labora en els projectes de control de qualitat de l’espirometria. Un dels elements clau per poder fer el control de qualitat és la connectivitat entre els aparells i entre els diferents dispositius assistencials. En aquest sentit es col·labora amb l’Institut Català de la Salut per poder fer una experiència de connectivitat a Lleida (on tant l’hospital com els centres d’atenció primària són de l’ICS) i una a Sabadell (amb un hospital de la XHUP i centres d’atenció primària de l’ICS).

Els participants de les proves pilot són els següents:

Pel què fa a la situació de les proves, en ambdós casos està garantida la interoperabilitat primària � hospital. És a dir, des de l’hospital de Sabadell poden veure les espirometries del CAP Creu Alta (EasyOne de NDD) i del CAP Badia (Sibel) i des de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida poden veure les dels CAP de Lleida.

8 Salas T, Rubies C, Gallego C, Muñoz P, Burgos F, Escarrabill J. Requerimientos técnicos de los espirómetros en

la estrategia para garantizar el acceso a una espirometría de calidad. Arch Bronconeumol 2011;47:466-9.

Entorn ICS Entorn ICS+Altres proveïdors

Participants Hospital Arnau de Vilanova de Lleida CAP 1r. de Maig CAP Bordeta/Magraners CAP Eixample

Hospital de Sabadell CAP Creu Alta CAP Badia

13


Ara bé, la interoperabilitat Hospital � Primària encara no està garantida en cap dels casos degut a la dificultat per passar les espirometries al PACS (repositori compartit) en el primer cas (Lleida) i degut al canvi en el sistema informàtic que s’està duent a terme al Parc Taulí. En ambdós casos s’està treballant per solucionar-ho donat que actualment la Historia clínica compartida de Catalunya està en un procés de canvi d’arquitectura, i fa que la publicació dels informes CDA d’espirometria no es puguin publicar directament.

Principals problemes detectats:

Des de l’estació clínica de l’Hospital Parc Taulí, només es podia accedir a les espirometries realitzades a les dues àrees de primària (Badia o Creu Alta) a través de l’eCAP si els pacients tenien història clínica al Taulí. Això va ser resolt des d’informàtica de l’hospital i a l’actualitat es pot visualitzar un document en format pdf de l’espirometria, amb els valors numèrics i la gràfica corresponent. A més, es va facilitar, de manera provisional, un accés directe a les espirometries realitzades a l’ICS. Actualment es poden visualitzar les espirometries de Sabadell/Cerdanyola.

14


Teràpies respiratòries a domiciliTeràpies respiratòries a domiciliTeràpies respiratòries a domiciliTeràpies respiratòries a domicili

Les teràpies respiratòries a domicili (TRD) sempre han interessat els professionals relacionats amb les malalties respiratòries i han col·laborat activament amb el CatSalut a través de la Mesa Tècnica de les TRD. En aquests moments uns 70.000 ciutadans reben algun tipus de tractament a domicili que s’inclou en aquest camp de les TRD.

Patologia del son.Patologia del son.Patologia del son.Patologia del son.

En l’abordatge de la patologia del son el PDMAR ha realitzat quatre activitats:

1. Enquesta sobre la satisfacció de l’atenció en els “Centres d’Atenció Ambulatòria”.

El manteniment tècnic en el tractament a llarg termini de la Síndrome d’Apnees-Hipopnees del Son (SAHS) basat en la revisió domiciliària és un problema, tant pel volum de pacients com per les dificultats de conciliar horaris entre el tècnic i el pacient actiu. En el marc del PDMAR hem volgut analitzar els beneficis del seguiment de pacients en els "centres d'atenció ambulatòria" (CAA) més que no pas al domicili, quant a l’accessibilitat i la qualitat de l'atenció prestada.

Els CAA són punts d'atenció fixos (o mòbils) als quals pot acudir el pacient amb SAHS per realitzar les revisions periòdiques o resoldre problemes. S'ha realitzat una enquesta9 a pacients que acudeixen a CAA identificant variables d'edat / sexe, motiu de la visita, distància, satisfacció (accessibilitat, horari, contacte telefònic). La satisfacció s'ha valorat amb una escala de 0 a 10. L’anàlisi estadística es va fer a través d’una anàlisi univariant (mitjanes (DE) o mitjanes (rang interquartílic) en el cas de les variables numèriques i percentatges (en el cas de la qualitatives); en segon lloc es va realitzar una anàlisi bivariant per determinar les variables relacionades amb el grau de satisfacció (Chi quadrat o T Student). Nivell de significació 5%.

Es van fer 1165 enquestes. 79,1% homes, edat mitjana 60 anys (63,7%> 55 anys, 49% pensionista, 64% més d'un any de tractament). 40% dels usuaris viuen en una població diferent al CAA (71,3% a menys de 30'). Les causes més freqüents de visita són: canvi o manteniment d'aparell i cita prèvia per a revisió periòdica. La mitjana de satisfacció de l'accessibilitat (telefònica, ubicació, horaris) és de 9 i en temps d'espera és de 10. La mitjana

9 En el disseny i anàlisi de l’enquesta hi han participat el Dr. Ferran Barbé i la Sra Cristina Esquinas (Hospital

Arnau de Vilanova. Lleida) i la Sra. Elena Torrente (PDMAR – AIAQS)

15


de satisfacció del model actual respecte a l'anterior és de 7.51 (amb una mitjana de 8). Viure en una població diferent influeix negativament en el grau de satisfacció (p = 0,024).

El grau de satisfacció respecte als CAA és molt elevat. En les poblacions disperses s’hauria d'acostar el més possible aquests CAA (probablement mitjançant punts d'assistència mòbils). Aquesta informació pot ser importat a l’hora de plantejar la provisió dels serveis a través de concursos públics.

2. Estudi pilot sobre el paper de l’AP en el seguiment dels pacients tractats amb CPAP.

L’Hospital Arnau de Vilanova i l’Atenció Primària de Lleida han dissenyat un projecte conjunt per avaluar el paper de l’Atenció Primària en el seguiment a llarg termini dels pacients amb patologia del son.

3. Projecte de cooperació entre l’AP i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau per a l’atenció

integrada dels pacients amb patologia del son.

El Servei de Respiratori de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i els equips d’Atenció Primària de l’ICS del CAP Maragall han creat un grup de treball per avançar en l’atenció integrada dels pacients amb patologia del son. El projecte ha d’incloure tant els criteris de priorització com el seguiment a llarg termini.

4. Proposta d’una xarxa d’atenció als pacients amb patologia del son que incoue¡ el

diagnòstic i el seguiment.

El Dr Josep Ma Montserrat de l’Hospital Clínic (Barcelona) està treballant en el disseny d’una xarxa que hauria de donar una resposta integral a les necessitats dels pacients amb patologia del son i hauria de considerar les relacions entre els laboratoris del son de referència i els centres que no poden fer totes les exploracions relacionades amb la patologia del son. Els elements d’aquesta xarxa haurien de ser:

• Diagnòstic precoç dels pacients a l’Atenció Primària: priorització.

• Funcions dels centres no especialitzats (centres que no poden fer totes les exploracions).

• Paper dels centres de referència.

• Criteris de seguiment.

• Identificació dels pacients amb comorbilitat i fragilitat.

• Adequació del tractament i adherència terapèutica.

• Plataforma per a compartir informació.

16


Oxigenoteràpia domicil iària.Oxigenoteràpia domicil iària.Oxigenoteràpia domicil iària.Oxigenoteràpia domicil iària.

Actualment més de 6.000 pacients reben oxigenoteràpia domiciliària (OD) a través de diverses fonts de subministrament. El PDMAR ha donat suport al CatSalut per dissenyar una enquesta de satisfacció amb el servei domiciliari d’OD, a través d’enquesta personal i amb metodologia qualitativa10.

Les valoracions s’han fet a partir de 1834 enquestes telefòniques amb un qüestionari validat per recollir i incorporar l’opinió dels usuaris del servei domiciliari d’OD. La puntuació mitjana del servei ha estat de 9,14 sobre 10 i el 96,2% dels pacients tornaria a triar la mateixa empresa subministradora.

Les respostes a 14 de les 16 preguntes queden per sobre de l’àrea d’excel·lència (valoracions positives > 90%). El temps d’espera en el moment de resoldre un problema i el temps d’antelació quan se’ls visita a casa per temes logístics i de revisió són aspectes que cal millorar, tot i que les valoracions positives són sempre superiors al 80%.

10

http://www10.gencat.cat/catsalut/cat/experiencies_enquesta_oxigenoterapia_2011.htm (Accés el 24 de gener de 2012)

17


AsmaAsmaAsmaAsma

El grups de treball han completat en part les seves tasques amb algunes recomanacions pràctiques.

Millora del dMillora del dMillora del dMillora del d iagnòiagnòiagnòiagnòstic estructurat de l ’asma infantil .stic estructurat de l ’asma infantil .stic estructurat de l ’asma infantil .stic estructurat de l ’asma infantil .

• Proposta perquè la “Guia de diagnòstic i tractament de l’asma infantil” sigui la guia del Departament de Salut.

• Proposta per treballar amb el CatSalut el disseny dels circuïts d’atenció als nens amb asma greu.

• Proposta d’uns criteris de derivació i duna cartera de serveis amb recomanacions generals sobre l’organització de l’asma a nivell territorial.

Formació dels professionFormació dels professionFormació dels professionFormació dels professionals sanitaris.als sanitaris.als sanitaris.als sanitaris.

Es proposa dissenyar un curs de formació de formadors a partir del material existent (fonamentalment a través de casos clínics) que inclogui aspectes teòrics, material audiovisual (en format vídeo curt) i el disseny de tallers presencials per poder-los desenvolupar a nivell territorial.

18


Altres activitatsAltres activitatsAltres activitatsAltres activitats

El PDMAR, a demanda de grups de professionals, s’ha interessat per diversos temes han

sorgit posteriorment de la identificació dels objectius prioritaris.

Hipertensió pulmonar primària.Hipertensió pulmonar primària.Hipertensió pulmonar primària.Hipertensió pulmonar primària.

La hipertensió pulmonar primària és una malaltia poc prevalent (hi ha uns 300 casos a Catalunya) però que requereix un diagnòstic altament especialitzat i un tractament car i complex d’administrar, en alguns casos. A demanda del CatSalut s’han recollit les propostes dels experts per crear el “Pla d’Atenció als pacients amb Hipertensió Pulmonar a

Catalunya” que es fonamenta en la definició de funcions que pot fer cada dispositiu assistencial, el treball en xarxa i en la identificació de dos nodes principals (Hospital Clínic i Hospital Vall d’Hebron).

Durant l’any 2011 s’han fet aquestes activitats:

• Redacció de la Instrucció del CatSalut per posar en marxa el Pla.

• Reunió de treball amb els hospitals terciaris que poden estar implicats en el projecte.

• Definició de circuïts

19


JornadesJornadesJornadesJornades .

El 28 i 29 de març de 2011 es van desenvolupar les jornades de treball “Translating

guidelines into practice in a state-run healthcare system”11 organitzades pel PDMAR, la SOCAP i l’Institut d’Estudis de la Salut. El format de les jornades va ser el d’un taller amb la participación de 33 professionals (metges de família, pneumòlegs, infermeres, fisioterapeutes i salubristes) Aquest taller va tenir com a objectiu a considerar, amb l'ajuda de les experimentades en altres sistemes de salut estatals, l'eficàcia dels diferents enfocaments en la traducció de les directrius en la pràctica. Es va explorar la qüestió en dues dimensions diferents:

• Si les directrius es centren en un nivell específic de la malaltia (per exemple, MPOC) o en un grup de malalties (per exemple, les malalties respiratòries), o més genèricament (per exemple, la gestió de malalties cròniques).

• Què palanques disponibles hi ha per optimitzar el compliment dels objectius del sistema de salut

Al taller hi va haver presentacions sobre els enfocaments adoptats a Finlàndia, el País Basc i Anglaterra (National Health Service). També hi va haver una presentació que descriu l'enfocament incorporat a l'Estrategia per la EPOC del Ministerio de Sanidad y Asusntos

Sociales espanyol. Les experiències dels diversos sistemes de salut suggereixen que els incentius combinats amb la transparència de les dades comparatives disponibles referents a un àmbit determinat (l'ús de recursos, l’estada mitjana, reingressos, diez totals d’ingrés anual per pacient, la satisfacció i la qualitat de vida) són una poderosa barreja que estimula la millora de la qualitat.

11

http://www.gencat.cat/salut/ies/html/ca/dir2997/workshop/2011/workshop-copd-finalreport.pdf

20


PresentacionsPresentacionsPresentacionsPresentacions

Data Lloc Organitzador Tema

18.02.11 Volterra (Itàlia) Riabilitazione “Auxilium Vitae”

Discharge planning

24.02.11 H del Mar (BCN) Jornada MPOC 11.03.11 Sitges 18a edició “24 hores

pneumològiques”. Sostenibilitat de l’atenció als pacients amb MPOC

09.04.11 Badalona Diada Pneumològica SOCAP

Situació actual PDMAR

28.04.11 Madrid SEPAR – Foro Autonómico EPOC

Pros y Contras de los Planes Estratégicos por enfermedades

03.06.11 Lleida Jornada d’actualització pneumològica

Sostenibilitat de l’atenció als pacients amb MPOC.

09.06.11 Vic Workshop GPS Atenció als pacients “amb necessitats d’atenció sanitària complexes”

20.06.11 Oviedo Congreso SEPAR Un instrumento útil: Aulas Respira

21.06.11 Oviedo Congreso SEPAR La participación de los pacientes en GESEPOC

06.10.11 Lleida Atenció Primària ICS Atenció a la complexitat del malalt crònic

09.10.11 IES (Barcelona) PDMAR Curs “formació de formadors” espirometries

13.10.11 H. Arnau de Vilanova (Lleida)

S. Pneumologia El PDMAR: Millorar els resultats

18.10.11 Barcelona AP i S. Pneumologia (H. Sta Creu i St Pau)

Jornada SAOS

22.10.11 H. Sta Creu i St Pau (Barcelona)

S. Pneumologia Sessió Clínica

03.11.11 H. Mataró 1ª jornada de Malalties Cròniques

Final de la vida dels pacients amb MPOC

04.11.11 H. Clínic (Barcelona)

SEPAR + Aula Respira + Inst. Tòrax

Aula Respira de pacients amb Hipertensió Pulmonar.

25.11.11 Universitat de Barcelona

Mestratge Ventilació Plans d’alta en pacients respiratoris complexes.

02.12.11 UPF (Barcelona) CatSalut Enquesta de satisfacció de l’OD

21


PublicacionsPublicacionsPublicacionsPublicacions

Publicacions generalsPublicacions generalsPublicacions generalsPublicacions generals indexadesindexadesindexadesindexades

Salas T, Rubies C, Gallego C, Muñoz P, Burgos F, Escarrabill J. Requerimientos técnicos de los

espirómetros en la estrategia para garantizar el acceso a una espirometría de calidad. Arch

Bronconeumol 2011;47:466-9.

Escarrabill J, Martí T, Torrente E. Good morning, doctor Google. Rev Port Pneumol

2011;17:177-81.

Documents elaborats pel PDMARDocuments elaborats pel PDMARDocuments elaborats pel PDMARDocuments elaborats pel PDMAR

• “Translating guidelines into practice in a state-run healthcare system”12: resum de la jornada del 28-29 de març de 2011.

12

http://www.gencat.cat/salut/ies/html/ca/dir2997/workshop/2011/workshop-copd-finalreport.pdf

New Pla Director de les Malalties de l’Aparell Respiratori...

Documents

Transcript of New Pla Director de les Malalties de l’Aparell Respiratori...