ÍNDEX 0. INTRODUCCIÓ. COMPOSICIÓ DEL DEPARTAMENT..........................................6 1....
Transcript of ÍNDEX 0. INTRODUCCIÓ. COMPOSICIÓ DEL DEPARTAMENT..........................................6 1....
PROGRAMACIÓ DEL DEPARTAMENT DE
CIÈNCIES SOCIALS, FILOSOFIA,
ECONOMIA I RELIGIÓ
IES ALBUHAIRA
CURS 2019-2020
Catalina FontGabriel Vives
Pere Elies RieraEmili MenasalvasFrancisca FornésFrancesc Novella
Rafel Socias (cap de departament)
1
ÍNDEX
0. INTRODUCCIÓ. COMPOSICIÓ DEL DEPARTAMENT..........................................6
1. ADEQUACIÓ I SEQÜENCIACIÓ DELS OBJECTIUS GENERALS DE LA MATÈRIA. .71.1. OBJECTIUS GENERALS CIÈNCIES SOCIALS D'ESO...............................................................71.2. OBJECTIUS GENERALS HA. DEL MÓN CONTEMPORANI - 1R BATXILLERAT.......................81.3. OBJECTIUS GENERALS HISTÒRIA D'ESPANYA - 2N BATXILLERAT.......................................91.4. OBJECTIUS GENERALS GEOGRAFIA 2N BATXILLERAT......................................................101.5. OBJECTIUS GENERALS INICIACIÓ ACTIVITAT EMPRENADORA I EMPRESARIAL (3R ESO) 111.6. OBJECTIUS GENERALS ECONOMIA 4T ESO......................................................................121.7. OBJECTIUS GENERALS ECONOMIA 1R BATXILLERAT.......................................................131.8. OBJECTIUS GENERALS ECONOMIA DE L'EMPRESA 2N BATXILLERAT..............................141.9. OBJECTIUS GENERALS VALORS ÈTICS A ESO....................................................................151.10. OBJECTIUS GENERALS FILOSOFIA A BATXILLERAT.........................................................161.11. OBJECTIUS DE L'ASSGINATURA DE RELIGIÓ CATÒLICA A ESO.......................................171.12. OBJECTIUS DE L'ASSIGNATURA DE RELIGIÓ CATÒLICA A BATXILLERAT.........................18
2. INDICADORS D'ASSOLIMENT DE CADA UN DELS OBJECTIUS PLANTEJATS. . .20
3. SEQÜÈNCIA DELS CONTINGUTS AL LLARG DE CADA CURS...........................21
4. MÈTODES PEDAGÒGICS, MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS......................214.1. CIÈNCIES SOCIALS D'ESO.................................................................................................214.2. HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1R BATXILLERAT..................................................224.3. HISTÒRIA D'ESPANYA 2N BATXILLERAT............................................................................234.4. GEOGRAFIA 2N BATXILLERAT...........................................................................................244.5. INICIACIÓ A L'ACTIVITAT EMPRENADORA I EMPRESARIAL 3R D'ESO .............................244.6. ECONOMIA A 4T ESO.......................................................................................................264.7. ECONOMIA 1R DE BATXILLERAT......................................................................................274.8. ECONOMIA DE L'EMPRESA 2N BATXILLERAT ..................................................................284.9. VALORS ÈTICS A ESO........................................................................................................304.10. FILOSOFIA A BATXILLERAT.............................................................................................334.11. HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA...........................................................................................384.12. RELIGIÓ CATÒLICA.........................................................................................................41
5. DISTRIBUCIÓ ESPAI-TEMPS............................................................................425.1. CIÈNCIES SOCIALS A ESO ................................................................................................425.2. HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1R BATXILLERAT .................................................46
2
5.3. HISTÒRIA D'ESPANYA 2N BATXILLERAT ...........................................................................495.4. GEOGRAFIA 2N BATXILLERAT ..........................................................................................535.5. INICIACIÓ A L'ACTIVITAT EMPRENADORA I EMPRESARIAL 3R D'ESO.............................575.6. ECONOMIA 4T ESO .........................................................................................................585.7. ECONOMIA 1R BATXILLERAT............................................................................................605.8. ECONOMIA DE L'EMPRESA 2N BATXILLERAT ..................................................................625.9. VALORS ÈTICS A ESO .......................................................................................................645.10. FILOSOFIA 1R BATXILLERAT ...........................................................................................665.11. HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA 2N BATXILLERAT ................................................................675.12. RELIGIÓ CATÒLICA. DISTRIBUCIÓ ESPAI-TEMPS............................................................68
6. ACTIVITATS D'AMPLIACIÓ I REFORÇ...........................................................124 6.1. CIÈNCIES SOCIALS A ESO..............................................................................................124 6.2. MATÈRIES DE L'ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS A BATXILLERAT.........................................1246.3. MATÈRIES DE L'ÀREA D'ECONOMIA..............................................................................1246.4. MATÈRIES DE L'ÀREA DE FILOSOFIA..............................................................................1256.5. RELIGIÓ CATÒLICA ........................................................................................................126
7. CRITERIS D'AVALUACIÓ I QUALIFICACIÓ.....................................................1277.1. ADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS CRITERIS D’AVALUACIÓ PER CURSOS.........................1277.1.1. CIÈNCIES SOCIALS A ESO..........................................................................................................................1277.1.2. HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI A 1R DE BATXILLERAT..................................................................1337.1.3. HISTÒRIA D'ESPANYA A 2N DE BATXILLERAT............................................................................................1377.1.4. GEOGRAFIA 2N BATXILLERAT...................................................................................................................1417.1.5. INICIACIÓ A L'ACTIVITAT EMPRENEDORA I EMPRESARIAL......................................................................1477.1.6. ECONOMIA 4T ESO...................................................................................................................................1507.1.7. ECONOMIA 1R BATXILLERAT....................................................................................................................1547.1.8. ECONOMIA DE L'EMPRESA 2N DE BATXILLERAT......................................................................................1597.1.9. VALORS ÈTICS A ESO.................................................................................................................................1637.1.10. FILOSOFIA A 1R BATXILLERAT.................................................................................................................1747.1.11. HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA A 2N BATXILLERAT......................................................................................178
7.2. PROCEDIMENTS D'AVALUACIÓ I CRITERIS DE QUALIFICACIÓ DE L'APRENENTATGE.....1817.2.2. HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI (1R DE BATXILLERAT)...................................................................1817.2.3. HISTÒRIA D'ESPANYA (2N DE BATXILLERAT).............................................................................................1827.2.4. GEOGRAFIA (2N DE BATXILLERAT)...........................................................................................................1827.2.5. INICIACIÓ A L'ACTIVITAT EMPRENEDORA I EMPRESARIAL (3R ESO)........................................................1837.2.6. ECONOMIA (4T ESO)................................................................................................................................1847.2.7. ECONOMIA (1R DE BATXILLERAT)............................................................................................................1857.2.8. ECONOMIA DE L'EMPRESA (2N DE BATXILLERAT)....................................................................................1877.2.9. VALORS ÈTICS A ESO.................................................................................................................................1897.2.10. FILOSOFIA (BATXILLERAT).......................................................................................................................1927.2.11. RELIGIÓ CATÒLICA..................................................................................................................................193
3
7.3. CRITERIS I PROCEDIMENTS DE RECUPERACIÓ..............................................................1947.3.1. CIÈNCIES SOCIALS A ESO..........................................................................................................................1947.3.2. HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI (1R DE BATXILLERAT)...................................................................1957.3.3. HISTÒRIA D'ESPANYA (2N DE BATXILLERAT).............................................................................................1957.3.4. GEOGRAFIA (2N DE BATXILLERAT)...........................................................................................................1957.3.5. INICIACIÓ A L'ACTIVITAT EMPRENEDORA I EMPRESARIAL......................................................................1957.3.6. ECONOMIA (4T ESO)................................................................................................................................1967.3.7. ECONOMIA (1R DE BATXILLERAT)............................................................................................................1967.3.8. ECONOMIA DE L'EMPRESA (2N DE BATXILLERAT)....................................................................................1967.3.9. VALORS ÈTICS A ESO.................................................................................................................................1967.3.10. FILOSOFIA (BATXILLERAT).......................................................................................................................197
8. ESTÀNDARDS D'APRENENTATGE AVALUABLES............................................1998.1. CIÈNCIES SOCIALS A ESO...............................................................................................1998.2. HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI A 1R DE BATXILLERAT.......................................2078.3. HISTÒRIA D'ESPANYA A 2N DE BATXILLERAT.................................................................2138.4. GEOGRAFIA 2N BATXILLERAT.........................................................................................2228.5. INICIACIÓ A L'ACTIVITAT EMPRENEDORA I EMPRESARIAL............................................2288.6. ECONOMIA 4T ESO .......................................................................................................2318.7. ECONOMIA 1R BATXILLERAT..........................................................................................2348.8. ECONOMIA DE L'EMPRESA 2N DE BATXILLERAT...........................................................2378.9. VALORS ÈTICS A ESO......................................................................................................2418.10. FILOSOFIA A 1R BATXILLERAT......................................................................................2558.11. FILOSOFIA A 2N BATXILLERAT......................................................................................2628.12. RELIGIÓ CATÒLICA.......................................................................................................268
9. ELEMENTS TRANSVERSALS TRACTATS.........................................................2749.1. ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS...........................................................................................2749.2. ÀREA DE FILOSOFIA.......................................................................................................2749.3. ÀREA D'ECONOMIA.......................................................................................................276
10. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS..........................................................27710.1. CIÈNCIES SOCIALS A ESO.............................................................................................27710.2. GEOGRAFIA 2N BATXILLERAT.......................................................................................27710.3. HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1ER BATXILLERAT............................................27710.4. HISTÒRIA D'ESPANYA...................................................................................................27710.5. ECONOMIA 1ER BATXILLERAT......................................................................................27710.6. ECONOMIA 4T ESO......................................................................................................27810.7. ECONOMIA 2N BATXILLERAT.......................................................................................27810.8. VALORS ÈTICS..............................................................................................................279
4
10.9. FILOSOFIA....................................................................................................................28010.10. RELIGIÓ......................................................................................................................280
11. PROCEDIMENTS DE SUPORT I PLA DE PENDENTS.....................................281
12. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS.................................28412.1. CIÈNCIES SOCIALS........................................................................................................28412.2. ÀREA D'ECONOMIA.....................................................................................................284
13. CONTRIBUCIÓ A LA CONSECUCIÓ DE LES COMPETÈNCIES CLAU.............285
14. ADAPTACIONS NECESSÀRIES PER ATENDRE L'ALUMNAT AMB NESE.......31114.1 PLANS D'ACTUACIÓ......................................................................................................31114.2 MESURES INDIVIDUALS DE SUPORT.............................................................................312
15. SEGUIMENT DE LA PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA. INDICADORS D'ASSOLIMENT................................................................................................313
16. PREVENCIÓ DE QUALSEVOL FORMA DE VIOLÈNCIA.................................314
17. MÒDULS DE CICLES FORMATIUS...............................................................31517.1. (MÒDUL 4) ADMINISTRACIÓ, GESTIÓ I COMERCIALITZACIÓ EN LA PETITA EMPRESA (AFD21).................................................................................................................................31517.2. (MÒDUL 6) ORGANITZACIÓ I GESTIÓ D’UNA PETITA EMPRESA D’ACTIVITATS DE TEMPS LLIURE I SOCIOEDUCATIVA (AFD31).....................................................................................333
18. DILIGÈNCIA D'APROVACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA.................355
5
0. INTRODUCCIÓ. COMPOSICIÓ DEL DEPARTAMENT
Aquest curs el departament de Ciències Socials comptarà amb la següent plantilla:
• Rafel Socias: professor dels grups B i C de 3r d'ESO, tutor de 3r B i professor de Geografia
d'Espanya de 2n de Batxiller. Cap de departament.
• Catalina Font: professora dels grups de 1r A i B d'ESO i de la matèria d'Història d'Espanya de
segon de batxillerat, grup del qual és tutora.
• Gabriel Vives: professor dels grups de 1r C i D i del grup de 3r A.
• Pere Elies Riera: professor de ciències socials dels grups A, B i C de 2n d’ESO i dels grups A i
B de 4t d’ESO, i és tutor de 4t A.
• Francesc Novella: professor de Religió Catòlica a 1r, 2n, 3r i 4t d'ESO; i 1r de batxillerat.
• Emili Menasalvas: professor de Valors Ètics i Filosofia.
• Francisca Fornés: professora de les assignatures de l'àrea d'economia d'ESO, batxillerat i
cicles formatius.
6
1. ADEQUACIÓ I SEQÜENCIACIÓ DELS OBJECTIUS GENERALS DE LA MATÈRIA
1.1. OBJECTIUS GENERALS CIÈNCIES SOCIALS D'ESO
L’ensenyament de l’assignatura de geografia i història té els objectius següents, a fi de contribuir al
desenvolupament integral dels alumnes en l’etapa de l’educació secundària obligatòria:
• 1. Identificar els processos i els mecanismes dels fets polítics, econòmics i culturals i les
relacions que s’estableixen entre aquests. Emprar aquest coneixement per comprendre les
causes que expliquen l’evolució de les societats i els seus problemes més rellevants.
• 2. Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales, els elements bàsics del medi físic i les
interaccions entre aquests elements i els grups humans a l’hora d’emprar l’espai i els
recursos. Valorar les conseqüències de tipus econòmic, social, cultural, polític i
mediambiental d’aquestes interaccions. Conèixer la problemàtica específica de l’ús dels
recursos a les Illes Balears.
• 3. Comprendre el territori com el resultat de la interacció de les societats amb el medi que
organitzen i en el qual es desenvolupen.
• 4. Conèixer, localitzar i comprendre les característiques bàsiques de la diversitat geogràfica
del món i de les grans àrees socioeconòmiques, culturals i polítiques, així com els trets físics
i humans del món, d’Europa, d’Espanya i de les Illes Balears.
• 5. Identificar i localitzar en el temps i en l’espai els processos i els esdeveniments històrics
rellevants de la història del món, d’Europa, d’Espanya i de les Illes Balears a fi d’adquirir una
perspectiva global de l’evolució de la humanitat amb un marc cronològic precís.
• 6. Valorar i respectar el patrimoni natural, històric, lingüístic, cultural i artístic del món,
d’Europa, d’Espanya i, especialment, de les Illes Balears.
• 7. Comprendre els elements tècnics bàsics que caracteritzen la realitat social, cultural i
històrica de les manifestacions artístiques, amb la finalitat de valorar i respectar el
patrimoni natural, històric, cultural i artístic i assumir actituds positives cap a la defensa i la
conservació d’aquest patrimoni, especialment el de les Illes Balears.
• 8. Adquirir i emprar el vocabulari específic de geografia i història i incorporar-lo al
vocabulari habitual, a fi d’augmentar la precisió en l’ús del llenguatge i millorar la
comunicació.
• 9. Cercar, seleccionar, comprendre i relacionar, amb els mètodes i les tècniques propis de la
7
geografia i la història, informació de tipus verbal, gràfic, icònic, estadístic i cartogràfic
procedent de fonts diverses, incloent-hi l’entorn físic i social, les biblioteques, els mitjans de
comunicació i les tecnologies de la informació i la comunicació; tractar aquesta informació
d’acord amb la finalitat que es persegueix i comunicar-la als altres de forma organitzada i
intel·ligible.
• 10. Dur a terme tasques en grup i participar en debats amb una actitud constructiva, crítica
i tolerant, fonamentant adequadament les opinions i valorant el diàleg com una via
necessària per solucionar els problemes humans i socials.
• 11. Conèixer el funcionament de les societats democràtiques, apreciar-ne els valors i les
bases fonamentals, valorar els drets i les llibertats com un assoliment irrenunciable i una
condició necessària per a la pau, denunciar actituds i situacions discriminatòries i injustes i
mostrar-se solidaris amb els pobles, els grups socials i les persones privats dels seus drets o
dels recursos econòmics necessaris.
• 12. Valorar i respectar la diversitat cultural i ser respectuós i tolerant amb cultures i
opinions que no coincideixen amb les pròpies, sense renunciar, però, a emetre judicis de
valor.
1.2. OBJECTIUS GENERALS Ha. DEL MÓN CONTEMPORANI - 1R BATXILLERAT
• 1. Identificar els principals processos i els esdeveniments històrics més rellevants del món
contemporani, situar-los en el temps i en l’espai i assenyalar la importància que tenen en
relació amb fets del present.
• 2. Reconèixer els components econòmics, socials, polítics, tecnològics i culturals que
caracteritzen els esdeveniments històrics, així com els trets més significatius, les relacions
que mantenen i els factors que els han conformat.
• 3. Conèixer les coordenades internacionals a escala europea i mundial dels segles XIX i XX
per entendre les relacions entre els estats durant aquesta època i les implicacions que
suposen.
• 4. Analitzar les situacions i els problemes del present des d’una perspectiva global,
considerant tant els seus orígens com les relacions d’interdependència que mantenen.
• 5.Valorar positivament els conceptes de democràcia, llibertat i solidaritat enfront dels
problemes socials actuals, assumir el compromís de defensar els valors que representen i
combatre les situacions de discriminació i injustícia, especialment les que es relacionen
8
amb els drets humans i la pau.
• 6.Concebre la història com a disciplina científica i l’anàlisi històrica com un procés en
constant reconstrucció d’acord amb les necessitats de la societat i utilitzar aquest
coneixement per argumentar les pròpies idees, revisar-les de manera crítica i contrastar-les
amb noves informacions a fi de corregir estereotips i prejudicis.
• 7. Elaborar hipòtesis de treball dels processos històrics estudiats procedents de tot tipus de
fonts: la pròpia realitat, les fonts històriques, els mitjans de comunicació o les tecnologies
de la informació i la comunicació.
• 8. Saber comunicar les tasques elaborades i les conclusions obtingudes amb un llenguatge
correcte i utilitzant el vocabulari i la terminologia històrica adequats.
• 9. Planificar i elaborar breus treballs d’indagació, síntesi o iniciació a la recerca històrica, en
grup o individualment, en què es puguin emprar les diferents fonts primàries i secundàries i
valorar el paper de les fonts i els diferents enfocaments utilitzats pels historiadors.
• 10. Saber analitzar la successió de fets i la possible simultaneïtat d’aquests mitjançant el
domini de la cronologia i el temps històric.
1.3. OBJECTIUS GENERALS HISTÒRIA D'ESPANYA - 2n BATXILLERAT
• 1. Identificar i situar en el temps i en l’espai els processos, estructures i esdeveniments més
rellevants de la història d’Espanya i de les Balears, valorant les seves repercussions en la
configuració de l’Espanya de les autonomies.
• 2. Conèixer i comprendre els processos més rellevants que configuren la història espanyola
i balear, identificant les interrelacions entre fets polítics, econòmics, socials i culturals, i
analitzant els antecedents i factors que els han conformat.
• 3. Fomentar una visió de la història d’Espanya que respecti i valori tant els aspectes comuns
com les particularitats i generi actituds de tolerància i solidaritat entre els diversos pobles
d’Espanya.
• 4. Situar el procés històric en les seves coordenades internacionals per explicar i
comprendre les seves implicacions per a ser capaços de tenir una visió articulada i coherent
de la història.
• 5. Identificar els canvis conjunturals i els trets permanents del procés històric per sobre dels
fets aïllats i dels protagonistes concrets, per aconseguir una visió global de la història.
9
• 6. Conèixer les normes bàsiques que regulen el nostre ordenament constitucional,
promovent tant el compromís individual i col·lectiu amb les institucions democràtiques com
la presa de consciència davant els problemes socials, especialment els relacionats amb els
drets humans.
• 7. Valorar el patrimoni cultural, lingüístic i històric de les Illes Balears.
• 8. Seleccionar i interpretar informació procedent de fonts diverses, inclosa la
proporcionada per les tecnologies, i utilitzar-la de forma crítica per a la comprensió de
processos i fets històrics.
• 9. Emprar amb propietat la terminologia i el vocabulari històrics i aplicar les tècniques
elementals de comentaris de textos i d’interpretació de mapes, gràfics i altres fonts
històriques.
1.4. OBJECTIUS GENERALS GEOGRAFIA 2N BATXILLERAT
• 1. Identificar i comprendre els elements bàsics de l’organització territorial aplicant els
mètodes i els procediments propis de l’anàlisi geogràfica en el plantejament i la resolució
de problemes d’àmbit espacial.
• 2. Processar, interpretar i comunicar adequadament la informació sobre l’espai geogràfic,
entès com una realitat diversa i complexa en la qual intervenen múltiples factors, aplicant
les tècniques de representació cartogràfica.
• 3. Conèixer i explicar la diversitat i la pluralitat de l’espai geogràfic espanyol. Comprendre
aquesta realitat geogràfica com el resultat de la interacció de diversos processos
econòmics, socials, culturals i d’organització espacial que, en l’esdevenir històric, han actuat
sobre el territori i el medi natural.
• 4. Explicar la posició de les Illes Balears i de l’Estat espanyol en el context mediterrani,
europeu i mundial. Conèixer les característiques territorials de la Unió Europea i analitzar
les relacions entre els principals problemes d’abast geogràfic en un món cada vegada més
interrelacionat, en el qual coexisteixen la uniformització econòmica i el control i
repartiment desigual dels recursos.
• 5. Valorar la funció del medi natural, dels recursos naturals i de les activitats productives en
la configuració de l’espai geogràfic espanyol. Reconèixer que els medis naturals estan
afectats per l’activitat de les societats humanes i per l’explotació dels recursos, i que el
paisatge constitueix la manifestació perceptible d’aquesta acció.
10
• 6. Conèixer i valorar les característiques del territori de les Illes Balears, com també les
transformacions recents que ha sofert el medi natural illenc, i ser conscient de l’impacte
mediambiental que planteja l’ocupació territorial, l’explotació dels recursos i l’ordenació de
les activitats econòmiques.
• 7. Entendre i analitzar la importància de la dinàmica demogràfica i de la xarxa urbana en la
configuració dels processos que defineixen l’espai geogràfic.
• 8. Comprendre les interrelacions que es donen entre els diferents territoris de l’Estat
espanyol i entre aquests i altres àmbits geogràfics europeus i mundials. Mostrar actituds de
coneixement i respecte tant en relació amb l’espai més pròxim de l’entorn de l’alumnat com
amb altres espais geogràfics més allunyats, i cooperar en la superació de les desigualtats
que imposen els diferents nivells de desenvolupament.
• 9. Adquirir consciència de la globalitat dels problemes ambientals i actuar localment en les
decisions que afecten l’ordenació del territori. Valorar la importància de potenciar la
preservació del medi natural i col·laborar en la consecució d’una societat més justa i
solidària.
1.5. OBJECTIUS GENERALS INICIACIÓ ACTIVITAT EMPRENADORA I EMPRESARIAL (3r ESO)
Els objectius de la matèria d’iniciació a l’activitat emprenedora i empresarial són els següents:
• 1. Relacionar-se amb l’entorn econòmic com a subjecte i no com a objecte d’aquest entorn
mitjançant l’assimilació progressiva del coneixement que vagi aprenent sobre el seu
funcionament, així com incorporar el que aprengui a les seves relacions amb altres agents
econòmics com a font de desenvolupament, tant de la seva autonomia personal com de la
seva capacitat per liderar projectes que puguin ser percebuts com a valuosos pels altres.
• 2. Fomentar l’aplicació del pensament creatiu a l’hora de fer qualsevol proposta que s’hagi
de valorar en el seu entorn econòmic i valorar-ne positivament la innovació, l’originalitat i la
consistència.
• 3. Desenvolupar l’esperit emprenedor que tots tenim com a subjectes de l’entorn econòmic
en el qual actuam mitjançant el descobriment de les nostres fortaleses i debilitats per,
progressivament, augmentar la nostra competència emprenedora.
• 4. Impulsar petits projectes susceptibles de poder implementar-se en el seu entorn
econòmic en els quals la creativitat i el rigor científic han de jugar un paper primordial al
llarg de tot el procés de realització.
11
• 5. Descobrir l’economia del bé comú i la banca ètica com a alternatives per a una economia
més justa.
• 6. Valorar l’estalvi com una font de llibertat a l’hora de consumir sense haver d’acudir als
intermediaris financers, el qual cal fomentar a través d’un consum responsable.
• 7. Conèixer el funcionament bàsic dels intermediaris financers (alfabetització financera)
quan hem d’acudir a cercar finançament del nostre consum, mitjançant l’estudi de casos
pràctics senzills, reals i susceptibles de ser demandats, així com d’exemples de males
pràctiques per ser més lliures a l’hora de relacionar-nos-hi.
1.6. OBJECTIUS GENERALS ECONOMIA 4t ESO
• 1. Comprendre els conceptes bàsics de l’economia. Analitzar l’efecte de les decisions econò-
miques en la vida dels ciutadans i prendre consciència de l’existència de diferents models
econòmics.
• 2. Descriure els diferents tipus d’empreses i analitzar el teixit empresarial de les Illes Balears
d’acord amb aquesta classificació. Identificar i analitzar els aspectes més importants del
funcionament de les empreses en una economia de mercat.
• 3. Ser capaços de gestionar la seva economia personal mitjançant l’elaboració d’un pressu-
post i l’anàlisi del grau de compliment d’aquest. Valorar la rellevància de l’estalvi i compren-
dre la necessitat de planificar aspectes financers al llarg de la vida.
• 4. Reconèixer el funcionament bàsic del sistema financer i conèixer les característiques bà-
siques de les principals operacions bancàries.
• 5. Valorar positivament l’anàlisi de la realitat econòmica mitjançant l’estudi de les principals
macromagnituds i comprendre’n el funcionament. Per aconseguir-ho, cal interpretar dades
i gràfics relacionats amb les macromagnituds i tenir una opinió sobre els resultats.
• 6. Conèixer i valorar els efectes per a la societat de la desigualtat de la renda i el paper de
l’Estat en la redistribució d’aquesta.
• 7. Comprendre els avantatges i els inconvenients que la globalització econòmica i el procés
d’integració econòmica i monetària de la Unió Europea han provocat en la qualitat de vida
de les persones i el medi ambient.
12
• 8. Reflexionar sobre la necessitat d’una economia sostenible. Analitzar i valorar críticament
les repercussions del creixement econòmic sobre el medi ambient i la qualitat de vida de
les persones.
1.7. OBJECTIUS GENERALS ECONOMIA 1r BATXILLERAT
• Identificar el cicle de l’activitat econòmica. Reconèixer l’existència de diferents sistemes
econòmics i les formes de respondre als problemes econòmics. Prendre consciència de les
relacions entre el sistema econòmic i els fenòmens socials. Analitzar el sistema econòmic
de les Illes Balears.
• Relacionar els fets econòmics significatius amb el context social, polític i cultural en què es
produeixen. Traslladar aquesta reflexió a les situacions quotidianes i aplicar els procedi-
ments d’indagació de les ciències socials a partir de diverses fonts i mitjans d’informació.
• Valorar positivament l’ús de models per analitzar la realitat econòmica i ser conscient tant
de la utilitat com de les limitacions d’aquests models.
Explicar les característiques principals que diferencien el sistema d’economia de mercat res-
pecte d’altres i valorar-ne els avantatges i els inconvenients.
• Comprendre l’estructura bàsica de l’economia de les Illes Balears, d’Espanya i d’Europa mit-
jançant la conjunció de variables que n’expliquin la situació actual, els factors de creixe-
ment i les repercussions sobre el medi ambient i la qualitat de vida de les persones, i po-
der-ho comparar amb un altre o uns altres moments històrics.
• Analitzar i proposar mesures de política econòmica que puguin ajudar a reconduir o resol-
dre determinats problemes i/o desequilibris econòmics. Establir també les limitacions o els
inconvenients que pot suposar la implantació d’aquestes mesures, la recerca d’objectius
contraposats o els interessos polítics.
• Intervenir en un debat per expressar els propis arguments utilitzant la terminología econò-
mica i les dades adequades al context. Acceptar punts de vista diferents com a via d’enri-
quiment personal.
• Reflexionar sobre la necessitat d’una economia sostenible. Analitzar i valorar críticament les
repercussions del creixement econòmic sobre el medi ambient i la qualitat de vida de les
persones. Tenir una opinió sobre els diferents graus de desenvolupament de les econ mies i
les alternatives al model de creixement.
13
• Interpretar els missatges, les dades i les informacions que apareixen en els diversos mi jans
de comunicació sobre desajusts econòmics actuals i analitzar les mesures correctores de
política econòmica que es proposen.
• Analitzar el paper de les noves tecnologies de la informació en el procés d’integració dels
països i valorar els canvis que la globalització provoca en el funcionament i en l’economia
de les societats.
• Manifestar interès i curiositat per conèixer els grans problemes econòmics actuals, com les
desigualtats econòmiques mundials, la concentració empresarial, les desigualtats per raó
de sexe i cultura, la pobresa, la degradació mediambiental, el consum innecessari, etc., i
analitzar-ho amb sentit crític i solidari.
1.8. OBJECTIUS GENERALS ECONOMIA DE L'EMPRESA 2n BATXILLERAT
La matèria d’economia de l’empresa en el batxillerat té els objectius següents:
• 1. Identificar la naturalesa, les funcions i les principals característiques dels diferents tipus
d’empreses més representatives de les Illes Balears, de l’Estat espanyol i de la resta del
món.
• 2. Analitzar les actuacions que duen a terme les empreses per assolir els seus objectius i les
seves interrelacions amb l’entorn. Elaborar judicis o criteris personals sobre els efectes posi-
tius i negatius que poden tenir, defensant els seus punts de vista amb autonomia i amb res-
pecte per altres opinions.
• 3. Valorar la incidència de l’activitat empresarial en la qualitat de vida de les persones, la
distribució de la riquesa i l’esgotament dels recursos naturals, prenent consciència de la ne-
cessitat de la sostenibilitat de l’activitat productiva i de l’ètica empresarial. Identificar fac-
tors de limitació o desigualtat per causa del gènere o per altres causes en l’activitat empre-
sarial i conèixer possibles mesures correctores.
• 4. Identificar les àrees funcionals de l’empresa, la funció que desenvolupen i les relacions
internes, quantificant-ne la dependència externa, per comprendre i analitzar el món pro-
ductiu que ens envolta i resoldre els problemes que se’n derivin.
• 5. Interpretar i valorar de manera general les decisions de les empreses en les estratègies
de creixement, internacionalització i localització, i considerar el paper de les petites i mitja-
nes empreses en el context d’una economia globalitzada.
14
• 6. Interpretar la gestió dels recursos humans com una oportunitat de generar avantatges
competitius de l’empresa a través de la gestió del capital humà, de les relacions i la motiva-
ció dins l’empresa i de la resolució de conflictes.
• 7. Reconèixer la importància de la recerca i la innovació com a motors del canvi tecnològic,
la millora competitiva i el progrés econòmic i social en un món globalitzat.
• 8. Analitzar les polítiques de màrqueting que fan les empreses identificant els destinataris,
interpretant les diverses estratègies possibles, valorant l’impacte sobre el comportament
dels consumidors i manifestant iniciativa i creativitat en el disseny de propostes pròpies.
• 9. Obtenir, registrar, seleccionar i interpretar la informació comptable de les empreses, de-
tectar els desequilibris econòmics i financers i proposar mesures correctores, valorant la
importància de la seva fiabilitat en relació amb la gestió, les garanties davant persones ter-
ceres i la responsabilitat fiscal.
• 10. Utilitzar els mitjans i les tecnologies de la informació i la comunicació com a eina quoti -
diana d’obtenció, tractament, selecció i anàlisi d’informació empresarial, verificant-ne la fia-
bilitat i aplicant-la a la presa de decisions empresarials.
1.9. OBJECTIUS GENERALS VALORS ÈTICS A ESO
• 1. Conèixer la dimensió individual i social de la condició humana i acceptar la pròpia
identitat respectant les diferències amb els altres.
• 2. Desenvolupar l’autoestima, l’afectivitat i l’autonomia personal en les relacions amb les
altres persones, així com una actitud contrària a la violència, als estereotips i als prejudicis.
• 3. Apreciar els valors i les normes de la convivència per aprendre a actuar amb rigor tenint-
los en compte i preparar-se per a l’exercici actiu de la ciutadania, i respectar els drets
humans, així com el pluralisme propi d’una societat democràtica.
• 4. Fomentar habilitats emocionals, comunicatives i socials per actuar amb autonomia i
participar activament en les relacions de grup, mostrant sempre actituds constructives i
altruistes.
• 5. Descobrir que la diversitat enriqueix i que no ha de ser un obstacle per a la convivència, i
mostrar respecte pels costums i per les maneres de viure de persones i poblacions diferents
de la pròpia.
• 6. Assumir els mecanismes fonamentals de funcionament de les societats democràtiques i
15
valorar el paper de l’Administració pública per garantir els serveis públics i l’obligació dels
ciutadans de contribuir a mantenir-los i complir les seves obligacions cíviques.
• 7. Reconèixer-se membres d’una ciutadania global i identificar i valorar la pluralitat de les
societats actuals com a enriquidora de la convivència.
• 8. Identificar i rebutjar situacions d’injustícia i de discriminació, mostrar sensibilitat per les
necessitats de les persones i els grups més desafavorits i desenvolupar comportaments
solidaris i contraris a la violència.
• 9. Prendre consciència de la situació del medi ambient i desenvolupar actituds de
responsabilitat en la protecció de l’entorn immediat.
• 10. Conèixer, comprendre i respectar les diferents cultures i les diferències entre les
persones, la igualtat de drets i oportunitats d’homes i dones i la no-discriminació de
persones amb discapacitat.
• 11. Desenvolupar les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les
relacions amb els altres, així com una actitud contrària a la violència, als prejudicis de
qualsevol tipus i als estereotips sexistes.
• 12. Reconèixer els principals conflictes socials i morals del món actual, analitzar-ne les
causes i els efectes i jutjar-los des de les teories ètiques.
1.10. OBJECTIUS GENERALS FILOSOFIA A BATXILLERAT
• 1. Reconèixer el caràcter propi de la filosofia i distingir-la d’altres tipus de sabers, com la
ciència, la religió, l’art, etc.
• 2. Identificar i apreciar el sentit dels problemes filosòfics.
• 3. Usar i identificar correctament la terminologia bàsica de les diferents disciplines
filosòfiques.
• 4. Comentar textos filosòfics analitzant-ne l’estructura, interpretant-ne el significat i fent-ne
una reflexió crítica.
• 5. Desenvolupar estratègies per accedir a la informació de forma rigorosa, seleccionar-la
adequadament i utilitzar-la correctament en l’elaboració de treballs de recerca o
presentacions.
• 6. Valorar el diàleg i el debat com a mitjans per aproximar-se a la veritat i com a exercici
actiu del respecte, la tolerància i la comprensió.
16
• 7. Adoptar una actitud crítica davant opinions contraposades.
• 8. Adquirir habilitats de comunicació i argumentació coherent de les pròpies opinions, tant
de forma oral com escrita.
• 9. Desenvolupar actituds de solidaritat i participació en la vida comunitària i una
consciència cívica, crítica i autònoma, inspirada en els drets humans i compromesa amb la
construcció d’una societat democràtica, justa i equitativa i amb la defensa de la natura.
1.11. OBJECTIUS DE L'ASSGINATURA DE RELIGIÓ CATÒLICA A ESO
L’educació secundària obligatòria ha de contribuir a desenvolupar en els i les alumnes les
capacitats que els permetin:
• a) Assumir responsablement els seus deures, conèixer i exercir els seus drets en el respecte
als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i els grups,
exercitar-se en el diàleg afermant els drets humans com a valors comuns d’una societat
plural i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.
• b) Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a
condició necessària per a una realització eficaç de les tasques de l’aprenentatge i com a
mitjà de desenvolupa-ment personal.
• c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells.
Rebutjar els estereotips que suposin discriminació entre homes i dones.
• d) Enfortir les seves capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seves
relacions amb els altres, com també rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus,
els comportaments sexis-tes i resoldre pacíficament els conflictes.
• e) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per adquirir,
amb sentit crític, nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les
tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.
• f) Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s’estructura en diferents
disciplines, així com conèixer i aplicar els mètodes per identificar els problemes en els
diversos camps del coneixement i de l’experiència.
• g) Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit
crític, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre
decisions i assumir responsabilitats.
17
• h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en català i en castellà,
textos i missatges complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de la
literatura.
• i) Comprendre una o més llengües estrangeres i expressar-s’hi de manera apropiada.
• j) Conèixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la història pròpies i dels
altres, així com el patrimoni artístic i cultural.
• k) Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les
diferències, afermar els hàbits de cura i salut corporals i incorporar l’educació física i la
pràctica de l’esport per afavorir el des-envolupament personal i social. Conèixer i valorar la
dimensió humana de la sexualitat en tota la seva diversitat. Valorar críticament els hàbits
socials relacionats amb la salut, el consum, la cura dels éssers vius i el medi ambient, per
contribuir a la seva conservació i millora.
• l) Apreciar la creació artística i comprendre el llenguatge de les diferents manifestacions
artístiques, utilitzant diversos mitjans d’expressió i representació.
1.12. OBJECTIUS DE L'ASSIGNATURA DE RELIGIÓ CATÒLICA A BATXILLERAT
El batxillerat ha de contribuir a desenvolupar en els i les alumnes les capacitats que els permetin:
• a) Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència
cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució espanyola i pels drets humans,
que fomenti la cor-responsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa.
• b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeti actuar de forma responsable i
autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els
conflictes personals, familiars i socials.
• c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i
valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no discri-minació
de les persones amb discapacitat.
• d) Afermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a
l’eficaç aprofitament de l’aprenentatge, i com a mitjà de desenvolupament personal.
• e) Dominar, tant en l’expressió oral com en l’escrita, la llengua catalana i la llengua
castellana.
• f) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres.
18
• g) Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.
• h) Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents
històrics i els principals factors de la seva evolució. Participar de forma solidària en el
desenvolupament i la millora del seu entorn social.
• i) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats
bàsiques pròpies de la modalitat elegida.
• j) Comprendre els elements i procediments fonamentals de la recerca i dels mètodes
científics. Conèixer i valorar de forma crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el
canvi de les condicions de vida, així com afermar la sensibilitat i el respecte pel medi
ambient.
• k) Afermar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en
equip, confiança en un mateix i sentit crític.
• l) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de
formació i enriquiment cultural.
• m) Utilitzar l’educació física i l’esport per afavorir el des-envolupament personal i social.
• n) Afermar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària.
19
2. INDICADORS D'ASSOLIMENT DE CADA UN DELS OBJECTIUS PLANTEJATS
El control del grau d'assoliment dels objectius, tant generals com específics, de cada assignatura es
farà a partir dels indicadors que detallarem tot seguit. Val a dir que aquests es podran matisar i
concretar al llarg del curs.
• Valoració de la tasca diària (tant la que es fa a l'aula com la plantejada per fer a casa).
• Resultat positiu de les diferents proves d'avaluació a nivell individual.
• Percentatge d'aprovats a les diferents avaluacions i comparació del grau de desviament
amb les mitjanes d'altres grups del centre, d'altres centres de Mallorca i d'altres centres de
Balears.
• Grau d'assoliment dels objectius d'alumnes amb NESE.
• Recuperació dels alumnes amb la matèria pendent.
• Grau d'absentisme i/o abandonament en el cas de les matèries de cicles formatius
20
3. SEQÜÈNCIA DELS CONTINGUTS AL LLARG DE CADA CURS
Amb la finalitat de no repetir la relació de continguts, aquesta es pot consultar de manera més
detallada al punt 5 de la present programació.
4. MÈTODES PEDAGÒGICS, MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS
4.1. CIÈNCIES SOCIALS D'ESO
Mètodes pedagògics
La metodologia comprèn tant la descripció de les pràctiques docents com l’organització de
la tasca dels professors. L’ús d’aquesta metodologia ha de permetre als alumnes un aprenentatge
significatiu en relació amb els diferents elements del currículum.
Entre els principis pedagògics, la normativa assenyala que l’etapa de l’educació secundària
obligatòria s’organitza d’acord amb els principis d’educació comuna i d’atenció a la diversitat. Entre
altres mesures, es preveuen l’optativitat, les adaptacions del currículum, els agrupaments flexibles
o els desdoblaments. D'aquestes mesures les que es preveuen per aquest curs a l'etapa de
secundària de Ciències Socials al nostre centre són les adaptacions curriculars pertinents així com
una hora de suport setmanal als tres grups de primer d'ESO.
També s’han d’emprar mètodes que tenguin en compte els diferents ritmes d’aprenentatge
dels alumnes, que afavoreixin la capacitat d’aprendre per ells mateixos i que promoguin la feina en
equip.
La normativa també marca que en aquesta etapa s’ha de parar una atenció especial a fer
que els alumnes adquireixin, entre altres elements, les diferents competències clau i l’hàbit de la
lectura, fet que es tindrà en compte a les diverses assignatures.
Per tant, es preveu la realització de les següents activitats de foment de la lectura,
comprensió lectora i capacitat d'expressió:
• 1r cicle d'ESO: Es posarà especial atenció a la realització de lectures en veu alta de textos
continguts en el propi llibre de text, en informes, dossiers, etc. Es llegiran els igualment els
continguts del llibre. Es prestarà atenció a la capacitat d'expressió dels alumnes amb la
realització d'activitats de tipus oral.
• 2º d'ESO:Es llegiran els continguts del llibre i textos de premsa.
• 3r d'ESO: Es realitzaran lectures de textos de premsa i dels dossiers que conté el llibre de
21
text.
• 4t d'ESO: Es realitzaran lectures de premsa i de textos històrics. S'introduirà la realització de
comentaris de text. Es procurarà que a cada tema una part de l'alumnat hagi de preparar
una petita exposició oral per tal de treballar la capacitat d'expressió en públic i per ampliar
alguns aspectes del tema.
Materials
Es faran servir els llibres de text de l'editorial Vicens Vives, Geografia i Història:
• 1r ESO: GiH 1. Illes Balears. Geografia i Història. Llibe 1 i 2. (Aula 3D). Autors: A. Albet, D.
Bosch, M. García, N. González, M. García, C. Gatell. ISBN/EAN: 9788468231075
• 2n ESO: GiH 2. Història. Illes Balears. Llibre 1 i 2 (Aula 3D). Autors: M. García. C. Gatell, S.
Riesco ISBN/EAN: 9788468236797
• 3r ESO: GiH 3. Geografia i Història. Illes Balears. llibre 1 i 2. (Aula 3D). Autors: A. Albet, D.
Bosch, C. García, N. González-Monfort, M. García, C. Gatell, S. Riesco. ISBN/EAN:
9788468234502
• 4t ESO: GiH 4. Història. Illes Balears. Llibre 1, 2 (Aula 3D). Autors: M. García, C. Gatell, S.
Riesco. ISBN/EAN: 9788468236803
Recursos didàctics
Per al desenvolupament de les diferents activitats s'empraran diversos recursos didàctics,
tals com textos periodístics o històrics, documentals, pel·lícules, sèries de televisió o altres que es
puguin considerar útils per a la consecució dels objectius didàctics.
4.2. HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT
Mètodes pedagògics
Per tal de desenvolupar els continguts de Història del Món Contemporani, s'optarà per una
metodologia eminentment expositiva, ja que l'ús d'aquest metodologia permetrà el correcte
seguiment dels continguts procedimentals per part de l'alumnat. Això no obstant, es considera
necessari que treballar els continguts des d'una vessant més pràctica, de forma que es recorrerà a
activitats tals com comentaris de text (científics o literaris), d'obres d'art, peces musicals, etc. per
tal de obtenir una visió completa dels diferents períodes històrics a estudiar. De la mateixa manera,
es plantejaran activitats de síntesi i comparació dels continguts amb la finalitat de relacionar i
entendre l'evolució de les diferents etapes històriques, així com altres tipus de treballs que
22
permetin un millor assoliment dels objectius plantejats.
L’assignatura d’història del món contemporani ha de servir per fer créixer en els alumnes
una actitud responsable i solidària en la defensa de la llibertat i dels drets humans, així com per
refermar en ells la importància dels valors democràtics de què gaudim actualment i que tant han
costat d’aconseguir. Si ens acostam a aquest objectiu a la vegada que aconseguim que els alumnes
recordin les parts essencials del passat del país, la tasca dels docents no haurà estat estèril.
Els recursos didàctics que s'utilitzaran seran variats: llibre de text, projecció de pel·lícules,
documentals, premsa, utilització de les tecnologies de la informació i la documentació, textos
històrics i historiogràfics, etc.
Amb les diferents activitats seleccionades es procurarà que desenvolupin, entre altres
aspectes, l’interès i l’hàbit de la lectura, la capacitat d’expressar-se en públic, la comprensió
raonada, l’anàlisi crítica, etc.
Es realitzaran activitats com:
• Lectura i comentari de textos històrics i historiogràfics, mapes i gràfics.
• Confecció d’esquemes o mapes conceptuals del temps històric analitzat.
• Presentació d’informes orals i escrits per estructurar i donar unitat al que s’ha treballat
diàriament.
• Debats que permetin la reflexió i la posada en comú dels coneixements adquirits i que
desenvolupin les actituds de tolerància i respecte.
Materials i recursos didàctics
El llibre de text serà de l'editorial Santillana:
• Història del món contemporani. ISBN: 9788491302933
Per al desenvolupament de les diferents activitats s'empraran diversos recursos didàctics,
tals com textos periodístics o històrics, documentals, pel·lícules, sèries de televisió o altres que es
puguin considerar útils per a la consecució dels objectius didàctics.
4.3. HISTÒRIA D'ESPANYA 2n BATXILLERAT
Mètodes pedagògics
La metodologia que s'aplicarà al present curs estarà orientada a la preparació de les proves
de selectivitat, en la incertesa de desconèixer a l'hora que es redacta la present programació si
aquestes es realitzaran o seran substituïdes per una altra prova.
23
Per tal de desenvolupar els continguts de Història d'Espanya, s'optarà per una metodologia
eminentment expositiva, ja que l'ús d'aquest metodologia permetrà el correcte seguiment dels
continguts procedimentals per part de l'alumnat. El llibre de text serà la referència bàsica, però
determinats temes seran tractats a través de materials elaborats pel propi professor. Això no
obstant, es considera necessari que treballar els continguts des d'una vessant més pràctica, de
forma que es recorrerà a activitats tals com comentaris de documents històrics, tal com es fa a les
PAU. El criteri per repartir els blocs de continguts no ha estat el cronològic per tal de fer els temes
que presenten més dificultat i són més extensos de forma completa i poder-los anar treballant al
llarg de tot el curs.
Materials i recursos didàctics
El llibre de text serà el de l'editorial Anaya:
• Història d'Espanya. Autors: Fernando García de Cortázar Ruiz de Aguirre; Javier M.ª
Donézar Díez de Ulzurrun; Julio Valdeón Baruque; Mª Isabel del Val Valdivieso; Manuel
Fernández Cuadrado; Angel Gamazo Largo. ISBN: 978-84-698-1341-6
Per al desenvolupament de les diferents activitats s'empraran diversos recursos didàctics,
tals com textos periodístics o històrics, documentals, pel·lícules, sèries de televisió o altres que es
puguin considerar útils per a la consecució dels objectius didàctics.
4.4. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
La metodologia que s'aplicarà al present curs estarà orientada a la preparació de les proves
de selectivitat. Per tal de desenvolupar els continguts de Geografia s'optarà per una metodologia
que combinarà l'exposició dels continguts amb la realització de nombroses activitats pràctiques,
atès que la prova de PBAU a la qual s'orienta aquesta assignatura es planteja sobretot a partir
d'activitats que exigeixen l'aplicació pràctica dels continguts desenvolupats al llarg del curs.
El llibre de text serà el de l'editorial Vicens Vives:
• GB. Geografia. Illes Balears (Aula 3D). Autors: A. Albet, D. Bosch, C. García, N. González-
Monfort. ISBN/EAN: 9788468240893
Per al correcte desenvolupament dels continguts caldrà utilitzar materials cartogràfics,
gràfiques, taules estadístiques, notícies de premsa, etc.
4.5. INICIACIÓ A L'ACTIVITAT EMPRENADORA I EMPRESARIAL 3r D'ESO
orientacions metodològiques
Metodològicament, la iniciació a l’activitat emprenedora i empresarial ha d’abordar almenys dos
24
d’aquests objectius (Diego, 2009):
a) Desenvolupar actituds i habilitats que formen la mentalitat emprenedora.
b) Sensibilitzar els estudiants perquè tenguin en compte l’autoocupació i la creació dels
propis projectes com una forma més d’ampliar les seves carreres professionals.
c) Donar oportunitats per treballar en projectes i activitats concretes gestionades pels
mateixos alumnes.
d) Proporcionar als alumnes coneixements i habilitats específics per crear i gestionar amb
èxit els seus projectes.
Aquests objectius metodològics es poden assolir a través de tres tipus de propostes didàctiques
diferents, concretament, les que aborden els tres tipus d’educació emprenedora que proposa Gibb
(2006):
1. Aprendre a crear una empresa (learning for entrepreneurship).
2. Entendre que és l’esperit empresarial (learning about entrepreneurship).
3. Actuar de forma emprenedora (learning through entrepreneurship).
Com que és una matèria d’implantació internacional recent, tant l’educació emprenedora i
empresarial com l’educació financera suposen un procés formatiu també per al professor, ja que
requereixen de l’adopció, l’assimilació i el bon ús de noves metodologies per no caure en l’error de
convertir la matèria en una educació purament teòrica. Seguint Gibb, el professor ha
d’implementar la metodologia que possibiliti als alumnes experimentar de primera mà el
concepte, la qual cosa s’aconsegueix mitjançant l’aprenentatge basat en problemes, l’aprenentatge
cooperatiu, l’aprenentatge a partir de situacions de la vida real, la cessió a l’alumne del control del
seu propi aprenentatge, la maximització de l’aprenentatge social, del treball en xarxa, de la feina
en equip, la proporció d’oportunitats per assumir riscos de manera calculada, la implicació dels
estudiants en tasques de responsabilitat creixents... en les quals les tecnologies de la informació i
de l’aprenentatge juguin sempre un paper preponderant.
A partir d’aquestes propostes metodològiques per fer una veritable iniciació a l’activitat
emprenedora i empresarial la UE, en el seu Entrepreneurship Education miniCoP, defineix com a
nivell òptim de qualsevol proposta didàctica aquella que possibilita l’aprenentatge actiu, tant
individual com en grup, el qual reforça i es reforça mitjançant la vinculació amb altres matèries i
d’acord amb les competències definides en el currículum.
Recursos didàctics
La metodologia activa i les propostes didàctiques basades en l’experiència i en entorns reals que la
25
fan possible necessita recursos didàctics que superin definitivament les propostes tradicionals i
possibilitin que el professor pugui fer un disseny didàctic a partir d’una anàlisi dels elements
curriculars que ha de tenir en compte a l’hora de dissenyar les seves propostes.
No obstant, en termes generals, els materials i recursos que s’utilitzaran en aquesta assignatura
seran:
• El llibre de text “Iniciación a la Actividad Emprendedora y Empresarial”. ISBN: 978-
84-16812-17-2. Autors: Bruno Jesús García González y Mari Ángeles Romero
Martínez
• Dossier que anirà elaborant l'alumnat.
• Material addicional preparat per la professora: esquemes, qüestionaris, exercicis
d’aplicació, etc. procedent dels diferents mitjans de comunicació, notícies
econòmiques publicades en els principals periòdics i revistes del país, sempre
relacionats amb l'actualitat econòmica i els continguts tractats i treballats a classe.
• Es podrà utilitzar l’entorn virtual blinklearning i la plataforma educativa Google
Classroom, on l'alumnat podrà consultar les unitats didàctiques.
4.6. ECONOMIA A 4t ESO
Des d’una perspectiva metodològica, l’economia ha de contribuir a assolir les capacitats
previstes per a l’educació secundària obligatòria.
La metodologia utilitzada per desenvolupar els continguts ha de considerar el context
temporal, geogràfic i social en què es troba l’alumne, ha de fer referències constants a la realitat de
les Illes Balears i ha de permetre fer una anàlisi crítica de la realitat.
La matèria ha de proporcionar oportunitats de millorar la capacitat d’emprar les
tecnologies de la informació i la comunicació, tant en les aplicacions més generals com en les més
vinculades a l’assignatura.
Les orientacions metodològiques per assolir els objectius didàctics han d’incloure el foment
d’un paper actiu dels alumnes a l’aula que els permeti observar, reflexionar i investigar mitjançant
diferents recursos, com els llibres de text, notícies econòmiques, vídeos, visites a empreses,
debats, etc.
S’ha d’intentar cercar un desenvolupament integral dels alumnes i conjugar l’adquisició de
coneixements propis de la matèria en qüestió amb el desenvolupament d’habilitats, actituds i
valors (competències). Alguna de les metodologies per aconseguir-ho són l’aprenentatge
cooperatiu i l’aprenentatge basat en problemes. Aquest darrer mètode s’orienta a resoldre
26
problemes de la vida real seleccionats o dissenyats per tal d’aconseguir l’aprenentatge de certs
objectius.
Els materials i recursos que s’utilitzaran en aquesta assignatura seran:
• El llibre de text “Economia 4t ESO” de l'autor Anxo Penalonga Sweers, de l’Editorial
McGraw-Hill Interamericana de España, SL. ISBN: 978-84-486-1292-4.
• Dossier que anirà elaborant l'alumnat.
• Material addicional preparat per la professora: esquemes, qüestionaris, exercicis
d’aplicació, etc. procedent dels diferents mitjans de comunicació, notícies econòmiques
publicades en els principals periòdics i revistes del país, sempre relacionats amb l'actualitat
econòmica i els continguts tractats i treballats a classe.
També seria recomanable la utilització dels portàtils per part de l'alumnat.
Es podrà utilitzar l’entorn virtual blinklearning i la plataforma educativa Google Classroom, on
l'alumnat podrà consultar les unitats didàctiques.
4.7. ECONOMIA 1r DE BATXILLERAT
La metodologia que es seguirà per impartir la matèria d’economia tindrà present els
problemes econòmics actuals, i es farà referència a la realitat de les Illes Balears, sense oblidar-nos
de donar-hi l’enfocament interdisciplinari que posi l’economia de l’empresa dins un context
sociològic, polític i històric.
Les estratègies expositives ens permetran promoure aprenentatges significatius i consistiran
a presentar, oralment o per escrit, els continguts estructurats de forma clara i coherent i de
manera que connectin amb els coneixements de partida dels alumnes. Els esquemes i els mapes
conceptuals seran un recurs molt utilitzat per el professor.
Les activitats d’ensenyament i aprenentatge que es duran a terme amb els alumnes hauran
estat prèviament planificades i seqüenciades, i s'adaptaran al tipus de contingut que es vol
ensenyar. Entre altres possibles activitats destacam les següents: els treballs monogràfics, l’anàlisi
de situacions i la resolució de problemes, la lectura crítica i raonada de textos de naturalesa
empresarial, lectura i anàlisi de notícies econòmiques.
Per tot això, es seguirà una metodologia oberta i flexible; oberta en el sentit de permetre
modificar la programació durant el procés de posada en pràctica, i flexible per permetre adaptar
l’ensenyament segons les característiques i el ritme d’aprenentatge (individualització) dels alumnes
que componen la nostra aula, i preveure d’aquesta manera l’atenció a la diversitat.
Es fomentarà la participació activa i diària de l’alumnat així com el treball a l’aula. L'alumnat
27
treballarà a partir del guió de la unitat didàctica i el llibre de text seguint les indicacions que es
donaran.
Es comentaran textos, gràfics, dades i es treballaran diferents tipus d’activitats tant a nivell
individual per tal de facilitar el treball autònom com a nivell de grup, petit i gran, per treballar la
coordinació, el respecte als altres, l’exposició i defensa de les seves idees i, l’organització i el
compliment dels terminis de lliurament.
També es treballarà fent una tasca de recerca, exposició i investigació sobre notícies
econòmiques dels mitjans de premsa escrita. Aquestes tasques, sempre que sigui possible, es
duran a terme els darrers dies dels trimestres i es lliuraran a final de curs en un dossier que serà
avaluat com una prova més.
Material i recursos didàctics
• Llibre de text: “ECONOMIA”. Editorial McGrawHill. ISBN: 978-84-481-9599-1. Autor: Anxo
Penalonga Sweers.
• L'alumnat ha d'utilitzar el Quadern d’Economia per tal de desenvolupar les Unitats
Didàctiques i les Activitats realitzades tant dins l'aula com a casa.
• Diverses publicacions o revistes de caire econòmic.
• Textos de la premsa diària relacionats amb l’actualitat econòmica.
• En la mesura del que sigui possible s’utilitzaran les eines que proporciona la xarxa de
Internet, a més, de les avantatges que proporciona la web 2.0
• Materials de feina preparats pel professor: apunts, esquemes o mapes conceptuals,
qüestionaris breus, casos pràctics...
• Pel·lícules i documentals relacionats amb alguns dels continguts de la programació.
• Recursos humans, que també seran d’un gran valor, encara que no recurrents. S’aprofitarà
l’ocasió i la possibilitat de col·laboració de personal professional independent i amb certa
rellevància en el panorama que ens ocupa.
4.8. ECONOMIA DE L'EMPRESA 2n BATXILLERAT
La metodologia que es seguirà per impartir la matèria d’economia tindrà present els
problemes econòmics actuals, i es farà referència a la realitat de les Illes Balears, sense oblidar-nos
de donar-hi l’enfocament interdisciplinari que posi l’economia de l’empresa dins un context
sociològic, polític i històric.
Les estratègies expositives ens permetran promoure aprenentatges significatius i
consistiran a presentar, oralment o per escrit, els continguts estructurats de forma clara i coherent
28
i de manera que connectin amb els coneixements de partida dels alumnes. Aquestes estratègies
seran adequades en la fase d’introducció de la matèria amb la finalitat d’oferir a l’alumne una visió
global i integradora. Els esquemes i els mapes conceptuals seran un recurs molt utilitzat per la
professora.
Es fomentarà la participació de l'alumnat mitjançant l'elaboració d'algunes unitats
didàctiques i posteriors exposicions. Una vegada exposades es detectaran errades i es durà a terme
les oportunes rectificacions, concrecions o ampliacions del material.
L'alumnat haurà d'atendre les indicacions de temporalització i formalitat en quan a
l'elaboració de les Unitats Didàctiques.
Entre altres possibles activitats destacam les següents: els treballs monogràfics, l’anàlisi de
situacions i lectura crítica i raonada d'articles, textos o noticies de premsa de naturalesa
empresarial, dades estadítiques, anuaris, la resolució de problemes, les visites a empreses i
institucions d’interès econòmic i social...
Per tot això, es seguirà una metodologia oberta i flexible; oberta en el sentit de permetre
modificar la programació durant el procés de posada en pràctica, i flexible per permetre adaptar
l’ensenyament segons les característiques i el ritme d’aprenentatge (individualització) dels alumnes
que componen la nostra aula, i preveure d’aquesta manera l’atenció a la diversitat.
Materials:
• Llibre de text: ECONOMIA DE L'EMPRESA. Editorial Mc Graw Hill. ISBN: 978-84-486-0936-8.
Autors: Josep Alfaro Giménez, Clara González Fernández i Monserrat Pina Massachs
• Diverses publicacions o revistes de caire econòmic.
• Textos de la premsa diària relacionats amb l’actualitat econòmica
• Internet (en la mesura del que sigui possible s’utilitzaran les eines que proporciona la xarxa
de Internet, a més, de les avantatges que proporciona la web 2.0.)
• Materials de feina preparats pel professor: apunts, esquemes o mapes conceptuals,
qüestionaris breus, casos pràctics...
• Pel·lícules i documentals relacionats amb alguns dels continguts de la programació.
4.9. VALORS ÈTICS A ESO
Valors Ètics 1r, 2n, 3r i 4t d'ESO
29
Mètodes pedagògics
Seguint els principis metodològics que ens indica el currículum i l'article 7 del Decret 34/2015,
respecte a la metodologia d'aprenentatge que aplicarem a l'aula, el nostre compromís és el de
combinar diferents estratègies a la fi d'adaptar-nos a les necessitats i característiques de l'alumnat.
Utilitzarem assíduament el llibre de text però també durem a terme activitats prescindint d'ell.
Contam amb un avantatge important alhora de facilitar l'atenció individualitzada a l'alumnat ja que
el caràcter específic de l'assignatura fa que puguem gaudir de grups més reduïts on ens serà més
fàcil aplicar una atenció a la diversitat i atenció individualitzada.
Trobam oportú que la metodologia a seguir sigui essencialment activa per tal d'afavorir un
aprenentatge significatiu efectiu per part dels nostres alumnes. L'assoliment per part de l'alumnat
dels objectius i competències claus marcades en aquesta programació volem que sigui de manera
personal, oberta, però amb un compromís ferm amb l'assignatura i els seus continguts. Els
continguts d'aquesta matèria combinen elements teòrics i pràctics donant certa prioritat en aquest
primer curs de secundària als pràctics per sobre dels teòrics. La matèria de Valors Ètics té el
potencial de connectar amb els nostres alumnes tant pel que fa a aspectes més individuals com
d'altres socials. Per tant, com a docents, la nostra responsabilitat és la de potenciar aquesta
capacitat de la matèria en vistes a que la motivació de l'alumnat sigui òptima. Per això intentarem
dirigir els nostres esforços a aconseguir que siguin capaços de relacionar els diferents continguts
del curs i personalitzar-los, de manera que puguin assolir els continguts teòrics però amb la
capacitat d'aplicar-los a la seva vida quotidiana o en relació a altres matèries del currículum. Lligat
a aquest aspecte també volem afavorir la capacitat dels alumnes per aprendre per si mateixos, es
facin les seves pròpies qüestions i vagin adquirint autonomia en l'estudi de manera progressiva.
En relació a aquesta cercada autonomia de l'alumnat, i tenint en compte el tipus d'assignatura
en què ens trobam, serà necessari fer especial èmfasi en el tractament de la informació, la recerca,
la selecció i anàlisi d'idees. Per això, serà fonamental conèixer el grau de desenvolupament
intel·lectual i grau de maduresa del nostre alumnat que suposam en una fase incipient encara per
motius d'edat. Així i tot, el nostre compromís és el d'iniciar el camí per poder fer-los més autònoms
a l'hora de prendre decisions i abastar problemes complexos. Promourem l'esperit crític i al
reflexió per arribar a respostes per si mateixos així com també repercutirà positivament en la
comprensió i expressió lectora i escrita.
De la mateixa manera, també volem fer evident que durant el curs es tindrà en compte la diversitat
present a tota aula i ens adaptarem a tots i cadascun dels casos i a les característiques particulars
30
de cadascun, amb el suport i la guia del Departament d'Orientació del centre. Finalment, cada
sessió tindrà una durada de 55 minuts i es duran a terme a una de les aules assignades pròpies del
grup (ja que contarem amb agrupaments), tot i que també serà freqüent, ja que el centre disposa
d'aquests espais, la realització de les sessions a espais com puguin ser l'aula d'informàtica, la sala
d'actes o el pati del centre en el cas de dur a terme alguna dinàmica o joc de rol.
Partint dels principis metodològics que ens marca el currículum i l’article 7 del Decret, exposats
anteriorment, desenvoluparem les unitats didàctiques i els continguts que contenen.
Perquè tot això sigui possible, farà falta saber els coneixements des dels quals parteix l’alumne i
les seves pròpies experiències. Així, els continguts nous podran ser relacionats més fàcilment amb
allò que ja saben. Per tant, a l’inici de les diferents unitats didàctiques, sobretot aquelles que
presenten un contingut nou, es realitzarà una avaluació inicial. Aquesta es pot desenvolupar de
diverses maneres, tot i que la més emprada serà en forma de pluja d’idees. No obstant això,
podrem utilitzar altres recursos com fer un qüestionari individual o col·lectiu.
Per altra banda, consideram que per mantenir l’atenció i la motivació de l’alumnat i el
dinamisme a l’aula, haurem d’anar alternant estímuls, és a dir, combinar explicació magistral, amb
visualització de vídeos, treball autònom, aprenentatge cooperatiu... Si bé en una sessió no és
possible aplegar totes aquestes metodologies, la idea és que no hi hagi mai tota una sessió
únicament d’explicació magistral, sinó que anirem alternant diferents activitats i ritmes.
Així doncs, l’estructura de la classe serà ordenada i tendrà, generalment, una part d’explicació
en què el professorat exposarà els diferents continguts fent ús de la pissarra i material audiovisual.
En general, la classe s’obrirà amb una pregunta oberta, relacionada amb els continguts programats,
a la qual els alumnes podran respondre per mitjà d’una pluja d’idees. Així, el docent haurà de
recollir les diferents intervencions i relacionar-les amb una breu explicació del contingut de la
sessió. En la mesura del possible, el professorat podrà anar intercalant preguntes enllaçades amb
l’explicació amb la idea que siguin els mateixos alumnes els que arribin a les seves conclusions. Així
mateix, el professor restarà obert a possibles dubtes o comentaris sobre la matèria explicada. La
idea, a més, és que mitjançant la parla quotidiana, el professor sigui capaç de crear curiositat a
l’alumne. També, un recurs molt interessant és que el docent sàpiga recuperar i utilitzar les
preguntes formulades a classe per connectar l’explicació amb l’alumnat. De mentre, l’estudiant
prendrà apunts o copiarà algun esquema de la pissarra, així com ho indiqui el professorat. Aquesta
part no pot ser gaire extensa i no durarà més de 15-20 minuts. A més, en la mesura del possible,
serà complementada amb diferents recursos audiovisuals. Seguidament, la classe comptarà amb
31
un temps de feina a l’aula, sigui individual o cooperativa, en què l’alumnat posarà en pràctica allò
explicat anteriorment i el docent ajudarà a resoldre dubtes o dificultats. Les propostes d’activitats
poden estar plantejades per fer a classe, a casa com a deures, o per fer durant les següents
sessions. Les activitats són pensades per treballar diferents aspectes com la recerca i selecció
d’informació, l’anàlisi, la capacitat reflexiva, el pensament crític, la creativitat, l’argumentació
d’opinions, la tolerància i el respecte a idees contràries, etc. Tenim molt clar que la funció del
professorat de Valors Ètics no ha de ser la de criticar o soscavar les creences religioses o
conviccions morals o polítiques de l’alumnat, sinó que ha de servir d’ajuda per aclarir les pròpies
creences i conviccions i trobar-ne uns fonaments racionalment més consistents. Per exemple, en
les discussions a l’aula el professor no sols ha de fer un paper de moderador o àrbitre, sinó que
més aviat ha de tenir com a funció facilitar l’aprenentatge i la participació de l’alumnat, proposant-
li textos, situacions, preguntes, activitats per estimular la reflexió crítica i el diàleg productiu sobre
problemes morals, i ha de reforçar positivament les intervencions a fi d’encoratjar tothom a
exposar les seves opinions. Sempre que sigui possible, el professor introduirà exemples d’actualitat
i propers a l’alumnat per mostrar la vigència i proximitat dels problemes tractats, a fi que sigui
l’alumnat qui tregui les seves pròpies conclusions.
Recursos i materials didàctics
El departament de Ciències Socials de l'IES Albuhaira va decidir utilitzar el llibre de text VLR per
a l'assignatura de Valors Ètics de l'editorial Vicens Vives a tots els cursos dels autors X. Martí Orriols
i C. Prestel Alfonso. El professor que impartirà la matèria pren el compromís d'utilitzar-lo
assíduament si bé tampoc es nega la possibilitat d'utilitzar altres recursos que es troben al
departament així com també que el propi professor elabori altres materials complementaris i que
puguin substituir al llibre de text.
Evidentment, el treball escrit tendrà un pes important al llarg del curs, no només a l’hora de
realitzar fitxes o fotocòpies que la professora entregarà als alumnes o les activitats extretes del
llibre de text, sinó que farem especial incidència a aprendre a ordenar i expressar per escrit els
pensaments i reflexionar sobre els diferents temes exposats a classe. Al llarg del curs, l’alumnat
realitzarà dissertacions en què haurà de demostrar la maduresa de les seves reflexions adaptades
al curs i etapa en que es trobi l'alumnat. A classe també hi haurà temps per fer debats, siguin en
petits grups o amb tota la classe.
L’aprenentatge de l’alumnat es recollirà en un dossier d’aprenentatge (definicions, esquemes,
activitats de classe, reflexions), que serà entregat a la professora al final de cada trimestre per a la
32
seva avaluació. De tota manera, abans de lliurar el dossier d’aprenentatge, l’alumnat realitzarà una
autoavaluació a fi de ser conscient del seu propi procés d’aprenentatge, i dels seus èxits i errors.
Així i tot, les activitats plantejades tenen en compte l’etapa educativa i evolutiva de l’alumnat i
s’adapten a les característiques del grup d’edat. També, tendrem en compte l’atenció a la diversitat
i adaptarem la metodologia de les classes i de les activitats a les necessitats específiques que
puguem trobar a la nostra aula.
L’educació avui dia no pot obviar les TIC, per això l’ús de les noves tecnologies i del material
informàtic acompanyarà el procés d’aprenentatge de l’alumnat de manera quotidiana aportant
dinamisme, ritme i motivació a la classe. A cada aula disposam d’un ordinador amb sistema
operatiu Ubuntu o Windows amb accés a Internet (que sol funcionar bé) connectat a un canó
projector que es projecta a una pissarra digital que, en un principi no farem servir, però la tenim
present per a possibles utilitats. Serà freqüent la utilització de vídeos, curtmetratges o pel·lícules
per a introduir i motivar a l'alumnat que es seguiran de qüestionaris elaborats pel docent que
l'alumnat haurà d'incorporar al dossier d'aprenentatge. També hi ha una pissarra convencional, de
guix, que sí emprarem a l’hora de fer la pluja d’idees, esquemes, escriure noms d’autors o altres
conceptes, si apareixen. A més, ens servirem d’altres recursos com infografies, gràfiques, tests en
línia, jocs virtuals... En les feines individuals o en grup es podrà utilitzar Internet per cercar,
seleccionar i analitzar informació per utilitzar-la posteriorment per a la feina encomanada. I, a més
a més, utilitzarem les TIC per crear petits projectes com infografies i presentacions digitals
(tractament i transmissió de la informació), campanyes (anàlisi de la realitat, organització
d’accions...), fer Kahoot, etc..
4.10. FILOSOFIA A 1r BATXILLERAT
El nostre compromís en relació a la metodologia és el de combinar diferents estratègies a la fi
d'adaptar-nos a les necessitats i característiques de l'alumnat, basant-nos en els principis
metodològics del que es coneix com “aula inversa”. Si bé entenem que l'alumne necessita temps
per familiaritzar-se amb la metodologia consideram que això no ens ha de servir d'excusa per no
innovar i ens obliga als docents a facilitar aquesta transició en vistes a un aprofitament òptim de
les sessions.
Trobam oportú que la metodologia a seguir sigui essencialment activa per tal d'afavorir un
aprenentatge significatiu efectiu per part dels nostres alumnes. L'assoliment per part de l'alumnat
dels objectius i competències claus marcades en aquesta programació volem que sigui de manera
personal, oberta, però amb un compromís ferm amb l'assignatura i els seus continguts. Si bé és
33
cert que els continguts d'aquesta matèria són més teòrics i extensos que els de l'assignatura de
Valors Ètics que tots els nostres alumnes ja hauran cursat durant l'etapa de secundària, consideram
que la filosofia té la capacitat d'actualització dels problemes i respostes plantejades per la tradició i
nosaltres, com a docents, la responsabilitat de potenciar-ho al màxim. Per això intentarem dirigir
els nostres esforços a aconseguir que siguin capaços de relacionar els diferents continguts del curs i
personalitzar-los, de manera que puguin assolir els continguts teòrics però amb la capacitat
d'aplicar-los a la seva vida quotidiana o en relació a altres matèries del currículum. Lligat a aquest
aspecte també volem afavorir la capacitat dels alumnes per aprendre per si mateixos, es facin les
seves pròpies qüestions i vagin adquirint autonomia en l'estudi de manera progressiva.
En relació a aquesta cercada autonomia de l'alumnat, i tenint en compte el tipus d'assignatura
en què ens trobam, serà necessari fer especial èmfasi en el tractament de la informació, la recerca,
la selecció i anàlisi d'idees. Per això, serà fonamental conèixer el grau de desenvolupament
intel·lectual i grau de maduresa del nostre alumnat per poder fer-los més autònoms a l'hora de
prendre decisions i abastar problemes complexos. Promourem l'esperit crític i al reflexió per
arribar a respostes per si mateixos així com també repercutirà positivament en la comprensió i
expressió lectora i escrita.
També volem deixar constància que el curs funcionarà amb l'Aula Virtual del centre on el
professor penjarà tots els materials de l'assignatura per tal de que estiguin a disposició de
l'alumnat així com també afavorir la retroalimentació amb el professor i el lliurament de tasques.
De la mateixa manera, també volem fer evident que durant el curs es tindrà en compte la
diversitat present a tota aula i ens adaptarem a tots i cadascun dels casos i a les característiques
particulars de cadascun, amb el suport i la guia del Departament d'Orientació del centre.
Finalment, cada sessió tindrà una durada de 55 minuts i es duran a terme a l'aula assignada
pròpia del grup, tot i que també serà freqüent, ja que el centre disposa d'aquests espais, la
realització de les sessions a espais com puguin ser l'aula d'informàtica.
Tenint en compte el que s'ha dit fins ara, detallarem aquí quines activitats d'ensenyament i
aprenentatge emprarem més sovint per tal de desenvolupar les unitats didàctiques i els continguts
que contenen.
Per tal de que l'alumne pugui sentir una identificació més pròxima amb els continguts de la
matèria, és fonamental que el professorat tengui informació sobre els coneixements previs de
l'alumnat respecte als continguts que s'exposaran així com les primeres impressions abans de
presentar la unitat didàctica. Per tant, és fonamental recollir informació sobre aquests
34
coneixements previs mitjançant una avaluació inicial al començament del curs i cada unitat
didàctica. Per sort comptam amb algunes estratègies per obtenir dita informació i les anirem
combinant durant el curs. Per a la primera prova, de caire més general, emprarem únicament un
petit qüestionari que elaborarà el docent i la pluja d'idees. Durant el curs, ambdues tècniques
s'aniran emprant de manera simultània o alternada, i en el cas de que es recorri al qüestionari
escrit sempre s'intentarà que sigui posat en comú a la mateixa sessió en que s'elabora.
Per altra banda, és fonamental pel bon funcionament de les sessions i mantenir l'atenció de
l'alumnat, anar alternant diferents estratègies com puguin ser l'exposició magistral per part del
docent, el treball autònom, la visualització de vídeos o el treball cooperatiu. Som conscients de
que no és possible aplicar totes aquestes estratègies en una mateixa sessió però sí que consideram
necessari que l'exposició magistral no ocupi sessions completes.
Un altre aspecte important a tenir en compte que ja s'ha presentat al punt anterior és que si bé
aquesta programació no es basa totalment en els principis metodològics de l'aula inversa, sí que
prenem molts dels seus principis, cosa que, per exemple, implicarà que els alumnes hauran de dur
a terme certes activitats a casa relacionades amb l'adquisició dels continguts de manera autònoma
i no sols de consolidació d'aquests una vegada realitzada l'exposició del docent. Per tant, serà
freqüent que l'alumnat hagi de treballar alguns continguts (textos, apunts, vídeos, esquemes,
recerca autònoma) prèviament a la sessió a l'aula per tal de que pugui seguir després les activitats
de l'aula. Entenem que no podem implantar aquesta metodologia de cop però prenem el
compromís d'anar introduint-la gradualment per a que l'alumnat es pugui familiaritzar amb ella ja
que afavoreix profundament a l'autonomia en l'estudi de l'alumnat, fa que el procés
d'ensenyament-aprenentatge sigui més personal i ens permet abordar les sessions a l'aula de
manera més pràctica. No cal dir que el docent haurà de supervisar aquesta part del procés a l'aula
orientant l'alumnat i resolent els dubtes que vagin sorgint.
Dit això, l'estructura de les sessions serà ordenada en funció del moment de la unitat didàctica
que ens trobem. Generalment, a l'inici de la unitat hi haurà un seguit d'activitats per explorar els
coneixements previs i potenciar la motivació de l'alumnat que els porti a tenir una actitud activa i
de recerca quan el docent encomani tasques per a preparar les sessions. Posteriorment es
desenvoluparà la unitat amb la diversitat de materials que el docent consideri adients incloent:
texts, debats, explicacions magistrals, vídeos, visualització d'obres d'art, cançons... Idealment,
aquesta part hauria de partir dels propis interrogants que hagin sorgit als alumnes durant el seu
treball autònom, però a la vegada, el docent haurà de dur preparat un guió de la sessió per tal de
35
prioritzar aquelles qüestions fonamentals per al currículum de la matèria. Finalment, en aquelles
sessions que siguin la cloenda de la unitat didàctica, el temps de la sessió es dedicarà gairebé
exclusivament a la resolució de dubtes en vistes a la preparació de la prova escrita de vocabulari i
normalment es proporcionarà temps per a finalitzar les tasques encomanades.
Pel que fa a les explicacions magistrals, consideram que aquesta part de les sessions no pot
durar mai més de 15 minuts en el cas de que sigui una sessió introductòria, ni més de 25-30 en el
cas de que sigui una sessió de desenvolupament dels continguts. Pel que fa a les demés activitats
al marge de l'exposició magistral per part del docent, aquestes sempre aniran orientades a
assegurar i consolidar els continguts treballats però també orientades a la recerca i selecció
d'informació, anàlisi d'idees, capacitat reflexiva, el pensament crític, la creativitat, l'argumentació,
la tolerància i el respecte a idees contràries. Aquestes activitats seran tan individuals com
cooperatives i s'iniciaran sempre a l'aula, sent possible que algunes d'elles hagin de ser treballades
també fora de l'aula. Respecte a les activitats cooperatives és preveu dedicar el temps d'una sessió
completa sempre que sigui necessari per fer-ne el seguiment.
Materials i recursos didàctics
El Departament de Ciències Socials ha optat per utilitzar el llibre de text per a l'assignatura de
Filosofia FLB Filosofia Editorial Vicens Vives de C. Prestel Alfonso. Amb tot, però, tant a l'espai físic
del departament com a la biblioteca del centre tenim a la nostra disposició llibres de text i de
consulta que seran utilitzats. Seran necessaris també materials que ens ajudin a treballar, sobretot
a l'inici de curs, el comentari de text i la dissertació filosòfica per tal de que sigui més fàcil a
l'alumnat saber en què consisteixen que seran elaborats pel professor. El professorat seleccionarà,
d'entre els llibres de text i de consulta del departament, aquelles parts que s'adeqüin al temari i en
distribuirà fotocòpies o en digitalitzarà les parts convenients per tal de penjar-les a l'eina Google
Classroom o enviar-les per correu als alumnes.
L'alumnat ha de disposar des del començament de curs d'un dossier o carpeta d'aprenentatge
en la qual anirà afegint les diferents activitats escrites, apunts, esquemes, comentaris de text,
dissertacions i el vocabulari de cada unitat. Aquesta carpeta o dossier d'aprenentatge serà entregat
al docent periòdicament per tal de fer-ne el seguiment i per a que pugui ser avaluat. Respecte a les
activitats escrites s'intentarà sempre aportar un guió de l'activitat, i en els casos de tasques més
complexes, una rúbrica d'avaluació de l'activitat per tal de facilitar la compressió a l'alumnat de
l'activitat així com per a que estigui assabentat de quins aspectes es valoraran i en quina proporció.
El dossier o carpeta d'aprenentatge es pot organitzar per mitjà d'un cartipàs o un quadern. També
36
és fonamental que l'alumnat tengui una agenda escolar per apuntar-hi les tasques i dates
d'entrega així com també els controls o exàmens i les dates en que es realitzaran. El centre IES
Albuhaira, amb col·laboració amb l'AMIPA, ofereix a cada alumne una agenda escolar que és
òptima per aquesta funció.
El docent utilitzarà un quadern del professor. El mateix centre en posa a la disposició un de
comú per a tot el professorat del centre que s'ajusta a les nostres necessitats i on podrem realitzar
el seguiment dels alumnes per escrit i apuntar aquella informació rellevant en vistes a l'avaluació,
això és: actitud, participació, dificultats detectades, qualificacions... Com a complement, el docent
pot decidir publicar algunes d'aquestes notes del seu quadern a l'aula virtual per tal de que
l'alumne sigui també conscient del seu procés sempre i quan es prenguin mesures per preservar la
intimitat de l'alumne i que sols l'interessat hi tengui accés, cosa que es pot fer sense gaires
complicacions
L'equipament del nostre centre respecte a les TIC és òptim ja que a totes les aules del centre
disposam d'un ordinador amb sistema operatiu Ubuntu o Windows amb accés a Internet
connectat a un canó projector que es projecta a una pissarra digital que si bé no contemplam la
seva utilització més enllà del suport de la projecció cal tenir-la present per a possibles utilitats.
Acompanyarem les sessions amb presentacions digitals bé sigui a través del clàssic Power Point o
d'altres eines més modernes com Prezi que ens serviran per estructurar la sessió i per a que
l'alumnat pugui seguir el fil conductor tant de la sessió com de la unitat didàctica i prendre notes.
També es preveu l'ús de vídeos actuals i fragments o pel·lícules senceres que serveixin per il·lustrar
els continguts de la matèria de forma més amena. Pel que fa a les feines tant individuals com en
grup els alumnes podran utilitzar Internet per cercar, seleccionar i analitzar informació per utilitzar-
la posteriorment per a la feina encomanada. També contemplam que l'alumnat hagi de dur a
terme exposicions a l'aula per la qual cosa també fomentarem que utilitzin les TIC per elaborar
petites infografies i presentacions digitals.
Finalment, respecte a l'eina Google Classroom, l'emprarem com un espai de col·laboració i de
comunicació en línia entre els propis alumnes i el docent que serà fonamental per a les sessions.
Com ja s'ha dit, serà vital el treball autònom tant individual com en grup i aquesta eina serà vital
tant pel seguiment de les activitats com per fer-ne les propostes o resoldre dubtes. Es posarà a la
disposició de l'alumnat tot el material que sigui emprat a l'aula (apunts, esquemes, presentacions,
vídeos, imatges...) així com també per a material complementari, activitats voluntàries, eines de
consulta de notes, etc. Pel que fa a la comunicació amb l'alumnat també farem servir el correu
37
electrònic que proporciona el centre per a resoldre dubtes. Si bé a dia d'avui és freqüent l'accés a
un ordinador i a Internet des de casa, no hem d'obviar que tal vegada hi pugui haver casos
d'alumnes que no en puguin fer un ús normal a casa per manca de recursos o contrarietats
puntuals. S'emplaçarà a l'alumnat a utilitzar les instal·lacions municipals de la biblioteca i en un cas
extrem es substituirà la tasca per una d'equivalent.
4.11. HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA 2N BATXILLERAT
Mètodes pedagògics
La Història de la Filosofia és un curs que ha estat pensat com a culminació de l’educació
filosòfica en el batxillerat i que, per tant, està estretament relacionada amb la matèria que
s’imparteix en el primer curs. Es tracta d’una aproximació des de la perspectiva històrica als grans
problemes filosòfics que han estat estudiats a Filosofia des d’un punt de vista sistemàtic. Així que
d’entrada es podria dir que la metodologia emprada serà la mateixa que la de Filosofia. Ara bé,
convé, però, fer unes observacions pel que fa a Història de la Filosofia de la de segon de Batxillerat.
Tenint en compte que aquesta matèria és present a les proves de Selectivitat i que es tracta d’una
prova sobre uns temes concrets, la metodologia a seguir haurà de tenir més en compte la “classe
magistral” encara que també es pren el compromís d'aplicar metodologies com l'”aula inversa” que
contribueix a l'autonomia de l'alumnat. Pel mateix motiu l’atenció a la diversitat d’interessos de
l’alumnat també quedarà afectada.
Cal també tenir present que bona part de la filosofia viu en el textos i per accedir a aquesta
és imprescindible la lectura, l’anàlisi, la interpretació i el comentari dels textos en què es manifesta.
És per això que aquestes activitats constituiran una peça clau, però no l’única, de l’ensenyament de
la matèria Història de la Filosofia perquè són els textos allò que permet entrar en contacte i
dialogar amb els filòsofs i reconèixer la pluralitat del seu pensament i la historicitat de les
tradicions en què s’inscriu. Ara bé, convé recordar que l’objectiu no és que l’alumnat sàpiga fer un
exercici acadèmic seguint un esquema rígid o unes pautes fixes, sinó que aprengui a llegir
comprensivament un text i a expressar d’una manera autònoma el propi pensament sobre allò que
s’hi diu. És tracta d’afavorir la capacitat de l’alumnat per aprendre per si mateix i per aplicar els
mètodes apropiats per a l’estudi, en aquest cas, la història de la filosofia. El treball amb textos no
quedaria complet sinó anàs acompanyat d’una confrontació de diferents interpretacions per part
de l’alumnat.
A més del treball amb textos, a Història de la Filosofia seguirem treballant les eines de
treball intel·lectual presentades a Valors Ètics i Filosofia, però es donarà especial rellevància als
38
mapes conceptuals.
El currículum oficial obliga a tractar un mínim de dos pensadors per cada bloc, aquests
pensadors, tret del bloc 1, queden a elecció del professorat i de fins i tot disposició d’un possible
consens entre el professor i l’alumnat. Ara bé, si bé que és cert que és un currículum bastant obert,
no hem d’oblidar les proves de selectivitat: això suposa que la llista dels pensadors a tractar més
detingudament queda ja tancada per la Coordinació de Selectivitat. Per tant, donarem un
tractament especial i dedicarem més temps a aquells pensadors que formen part de la prova de
selectivitat: Plató, Aristòtil, Descartes, Hume, Kant, Marx i Nietzsche.
L’ensenyament de la filosofia té entre els seus objectius la promoció d’actituds com l’esperit
crític i el respecte pel pluralisme ideològic i cultural, que són una condició necessària per a la
democràcia. És per això que la classe de filosofia pot esdevenir un espai en el que s’afavoreixi la
tolerància a través dels debats i/o diàlegs que surtin a partir del comentari de textos filosòfics que
ajudin a l’alumnat a tenir en compte el punt de vista d’altri.
La metodologia seguirà essencialment activa per tal d'afavorir un aprenentatge significatiu
efectiu per part dels nostres alumnes. L'assoliment per part de l'alumnat dels objectius i
competències claus marcades en aquesta programació volem que sigui de manera personal,
oberta, però amb un compromís ferm amb l'assignatura i els seus continguts. Tenint en compte el
que s'ha dit fins ara, detallarem aquí quines activitats d'ensenyament i aprenentatge emprarem
més sovint per tal de desenvolupar les unitats didàctiques i els continguts que contenen.
Per tal de que l'alumne pugui sentir una identificació més pròxima amb els continguts de la
matèria, és fonamental que el professorat tengui informació sobre els coneixements previs de
l'alumnat respecte als continguts que s'exposaran així com les primeres impressions abans de
presentar la unitat didàctica. Per tant, és fonamental recollir informació sobre aquests
coneixements previs mitjançant una avaluació inicial al començament del curs i cada unitat
didàctica. Per sort comptam amb algunes estratègies per obtenir dita informació i les anirem
combinant durant el curs. Per a la primera prova, de caire més general, emprarem únicament un
petit qüestionari que elaborarà el docent i la pluja d'idees. Durant el curs, ambdues tècniques
s'aniran emprant de manera simultània o alternada, i en el cas de que es recorri al qüestionari
escrit sempre s'intentarà que sigui posat en comú a la mateixa sessió en que s'elabora.
Un altre aspecte important a tenir en compte és que la matèria funcionarà amb els principis
metodològics de l'aula inversa, sí que prenem molts dels seus principis, cosa que, per exemple,
implicarà que els alumnes hauran de dur a terme certes activitats a casa relacionades amb
39
l'adquisició dels continguts de manera autònoma i no sols de consolidació d'aquests una vegada
realitzada l'exposició del docent. Per tant, serà freqüent que l'alumnat hagi de treballar alguns
continguts (textos, apunts, vídeos, esquemes, recerca autònoma) prèviament a la sessió a l'aula
per tal de que pugui seguir després les activitats de l'aula. Entenem que no podem implantar
aquesta metodologia de cop però prenem el compromís d'anar introduint-la gradualment per a
que l'alumnat es pugui familiaritzar amb ella ja que afavoreix profundament a l'autonomia en
l'estudi de l'alumnat, fa que el procés d'ensenyament-aprenentatge sigui més personal i ens
permet abordar les sessions a l'aula de manera més pràctica. No cal dir que el docent haurà de
supervisar aquesta part del procés a l'aula orientant l'alumnat i resolent els dubtes que vagin
sorgint.
Material i recursos didàctics
El professor utilitzarà el llibre de text HFL Història de la Filosofia de l'autor C. Prestel Alfonso de
l'editorial Vicens Vives. També volem deixar constància que el curs funcionarà amb l'eina Google
Classroom on el professor penjarà tots els materials de l'assignatura per tal de que estiguin a
disposició de l'alumnat així com també afavorir la retroalimentació amb el professor i el lliurament
de tasques.
Finalment, cada sessió tindrà una durada de 55 minuts i es duran a terme a l'aula assignada
pròpia del grup, tot i que també serà freqüent, ja que el centre disposa d'aquests espais, la
realització de les sessions a espais com puguin ser l'aula d'informàtica.
Per altra banda, és fonamental pel bon funcionament de les sessions i mantenir l'atenció de
l'alumnat, anar alternant diferents estratègies com puguin ser l'exposició magistral per part del
docent, el treball autònom, la visualització de vídeos o el treball cooperatiu. Som conscients de
que no és possible aplicar totes aquestes estratègies en una mateixa sessió però sí que consideram
necessari que l'exposició magistral no ocupi sessions completes.
Dit això, l'estructura de les sessions serà ordenada en funció del moment de la unitat didàctica
que ens trobem. Generalment, a l'inici de la unitat hi haurà un seguit d'activitats per explorar els
coneixements previs i potenciar la motivació de l'alumnat que els porti a tenir una actitud activa i
de recerca quan el docent encomani tasques per a preparar les sessions. Posteriorment es
desenvoluparà la unitat amb la diversitat de materials que el docent consideri adients incloent:
texts, debats, explicacions magistrals, vídeos, visualització d'obres d'art, cançons... Idealment,
aquesta part hauria de partir dels propis interrogants que hagin sorgit als alumnes durant el seu
treball autònom, però a la vegada, el docent haurà de dur preparat un guió de la sessió per tal de
40
prioritzar aquelles qüestions fonamentals per al currículum de la matèria. Finalment, en aquelles
sessions que siguin la cloenda de la unitat didàctica, el temps de la sessió es dedicarà gairebé
exclusivament a la resolució de dubtes en vistes a la preparació de la prova escrita de vocabulari i
normalment es proporcionarà temps per a finalitzar les tasques encomanades.
Pel que fa a les explicacions magistrals, consideram que aquesta part de les sessions no pot
durar mai més de 15 minuts en el cas de que sigui una sessió introductòria, ni més de 25-30 en el
cas de que sigui una sessió de desenvolupament dels continguts. Pel que fa a les demés activitats
al marge de l'exposició magistral per part del docent, aquestes sempre aniran orientades a
assegurar i consolidar els continguts treballats però també orientades a la recerca i selecció
d'informació, anàlisi d'idees, capacitat reflexiva, el pensament crític, la creativitat, l'argumentació,
la tolerància i el respecte a idees contràries. Aquestes activitats seran tan individuals com
cooperatives i s'iniciaran sempre a l'aula, sent possible que algunes d'elles hagin de ser treballades
també fora de l'aula. Respecte a les activitats cooperatives és preveu dedicar el temps d'una sessió
completa sempre que sigui necessari per fer-ne el seguiment.
4.12. RELIGIÓ CATÒLICA
El professor realitzarà exposicions de les Unitats Didàctiques tractades. Els alumnes realitzaran
activitats dins l'aula, bé de manera individual bé grupal. El professor podrà donar fotocòpies als
alumnes per a treballar les diferents Unitats Didàctiques. A criteri del professor també es podrà
emprar el Moodle, així com el projector de l'aula i la pissarra. El material que hauran de dur els
alumnes serà un quadern o folis i un bolígraf.
41
5. DISTRIBUCIÓ ESPAI-TEMPS
5.1. CIÈNCIES SOCIALS A ESO
PRIMER CURS
• La Terra.
• La Terra al sistema solar.
• La representació de la Terra. Latitud i longitud.
• Components bàsics i formes de relleu.
• Medi físic de les Illes Balears, Espanya, Europa i el món: relleu; hidrografia; clima: elements
i diversitat de paisatges; zones bioclimàtiques; medi natural: àrees i problemes
mediambientals.La prehistòria.
• L’evolució de les espècies i l’hominització.
• La periodització de la prehistòria.
• Paleolític: etapes; característiques de les formes de vida: els caçadors recol·lectors.
• Neolític: la revolució agrària i l’expansió de les societats humanes; sedentarisme; artesania i
comerç; organització social; aparició dels ritus: restes materials i artístiques, pintura i
escultura. La cultura talaiòtica a les Illes Balears.
• La història antiga: les primeres civilitzacions. Cultures urbanes. Mesopotàmia i Egipte.
Societat, economia i cultura.
• El món clàssic, Grècia: les polis gregues, expansió comercial i política. L’imperi d’Alexandre
el Gran i els seus successors: l’hel·lenisme. L’art, la ciència, el teatre i la filosofia.
• El món clàssic, Roma: origen i etapes de la història de Roma; la república i l’imperi:
organització política i expansió colonial per la Mediterrània; el cristianisme.
• La península Ibèrica: els pobles preromans i la Hispània romana. El procés de romanització.
La integració de les Illes Balears al món romà. La ciutat i el camp. L’art: arquitectura,
escultura i pintura.
SEGON CURS
• L’edat mitjana. Concepte d’edat mitjana i subetapes: alta, plena i baixa edat mitjana; la
“caiguda” de l’Imperi romà a Occident: divisió política i invasions germàniques. Els regnes
germànics i l’Imperi bizantí (Orient). El feudalisme. L’islam i el procés d’unificació dels
42
pobles musulmans. La península Ibèrica: la invasió musulmana, al-Àndalus i els regnes
cristians.
• La plena edat mitjana a Europa (segles XII i XIII).
• L’evolució dels regnes cristians i musulmans.
• L’emirat i el califat de Còrdova, els regnes de Castella i d’Aragó (conquesta i repoblació). El
regne de Mallorca.
• L’expansió comercial europea i la recuperació de les ciutats.
• L’art romànic, el gòtic i l’islàmic. Art gòtic mallorquí (arquitectura religiosa i civil).
• La baixa edat mitjana a Europa (segles XIV i XV). La crisi de la baixa edat mitjana: la pesta
negra i les conseqüències que se’n deriven. Al-Àndalus: els regnes de taifes. Els regnes
d’Aragó i de Castella.
• L’edat moderna: el Renaixement i l’humanisme, abast posterior. L’art renaixentista.
• Els descobriments geogràfics: Castella i Portugal. Conquesta i colonització d’Amèrica.
• Les monarquies modernes. La unió dinàstica de Castella i Aragó.
• Els Àustria i les seves polítiques: Carles V i Felip II. Les guerres de religió, les reformes
protestants i la Contrareforma catòlica.
• El segle XVII a Europa. Les monarquies autoritàries, parlamentàries i absolutes. La Guerra
dels Trenta Anys. Els Àustria i les seves polítiques: Felip III, Felip IV i Carles II.
• Les Illes Balears a l’època moderna. Les Germanies.
• L’art barroc. Principals manifestacions de la cultura dels segles XVI i XVII.
TERCER CURS
. L'organització econòmica de les societats.
. L'organització política del territori.
. L'agricultura,la ramaderia,la pesca i la silvicultura.
. La mineria,la construcció i la energia.
. La industria.
. Els serveis,la comunicació i la innovació.
. Els transports i el turisme.
. Les activitats comercials i fluxes d'intercanvi.
43
. Els habitants del planeta.
. La població espanyola.
. Les societats humanes i els fenòmens migratoris.
. Les ciutats i els processos d'urbanització.
. Les problemàtiques de l'espai urbà en un món global.
. Natura i societat:harmonies, crisis i impactes.
. Reptes, conflictes i desigualdat.
. L'espai humà de les Illes Balears.
QUART CURS
BLOC 1. EL SEGLE XVIII A EUROPA FINS AL 1789
1. El segle XVIII a Europa: del feudalisme a l’absolutisme i al parlamentarisme de les
minories. França, Anglaterra i Espanya.
2. L’art i la ciència a Europa als segles XVII i XVIII.
BLOC 2. L’ERA DE LES REVOLUCIONS LIBERALS
3. Les revolucions burgeses al segle XVIII: La Revolució Francesa.
4. Les revolucions liberals i la Restauració al segle XIX a Europa i Amèrica: processos
unificadors i independentistes. Els nacionalismes.
BLOC 3. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
5. La revolució industrial: des de la Gran Bretanya a la resta d’Europa.
6. La discussió sobre les característiques de la industrialització a Espanya i a les Illes Balears:
èxit o fracàs?
BLOC 4. L’IMPERIALISME DEL SEGLE XIX I LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
7. L’imperialisme al segle XIX: causes i conseqüències. La Gran Guerra (1914-1919) o
Primera Guerra Mundial. Les conseqüències de la signatura de la pau.
8. La Revolució Russa.
9. La ciència i l’art al segle XIX a Europa, Amèrica i Àsia.
BLOC 5. L’ÈPOCA D’ENTREGUERRES (1919-1945)
10. La difícil recuperació d’Alemanya.
11. El feixisme italià.
44
12. El crac del 1929 i la Gran Depressió.
13. El nazisme alemany.
14. La II República a Espanya.
15. La Guerra Civil espanyola.
BLOC 6. LES CAUSES I LES CONSEQÜÈNCIES DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL (1939-1945)
16. Esdeveniments previs a l’esclat de la guerra: expansió nazi i apaivagament.
17. De guerra europea a guerra mundial.
18. L’Holocaust.
19. La nova geopolítica mundial: Guerra Freda i plans de reconstrucció postbèl·lica.
20. Els processos de descolonització a Àsia i a Àfrica.
BLOC 7. L’ESTABILITZACIÓ DEL CAPITALISME I L’AÏLLAMENT ECONÒMIC DEL BLOC SOVIÈTIC
21. Evolució de l’URSS i els seus aliats.
22. Evolució dels Estats Units i els seus aliats; l’estat del benestar a Europa.
23. dictadura de Franco a Espanya i a les Illes Balears.
24. La crisi del petroli (1973).
BLOC 8. EL MÓN RECENT ENTRE ELS SEGLES XX I XXI
25. Les diferents formes econòmiques i socials del capitalisme al món.
26. L’ensorrament dels règims soviètics i les conseqüències que se’n deriven.
27. La transició política a Espanya: de la dictadura a la democràcia (1975-1982).
28. El camí cap a la Unió Europea: de la unió econòmica a una futura unió política
supranacional.
BLOC 9. LA REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA I LA GLOBALITZACIÓ AL FINAL DEL SEGLE XX I PRINCIPI DEL
XXI
29. La globalització econòmica, les relacions interregionals al món, els focus de conflicte i
els avenços tecnològics.
BLOC 10. LA RELACIÓ ENTRE EL PASSAT, EL PRESENT I EL FUTUR A TRAVÉS DE LA HISTÒRIA I LA
GEOGRAFIA
30. La relació entre el passat, el present i el futur a través de la història i la geografia.
Distribució espai-temps dels continguts
45
Desenvolupament de les unitats didàctiques segons el llibre de text corresponent a cada curs
CURS 1a avaluació 2a avaluació 3a avaluació
1r 1 a 5 6 a 10 10 a 15
2n 1 a 5 6 a 10 10 a 15
3r 1 a 5 6 a 10 10 a 15
4t blocs de l'1 al 3 blocs del 4 al 6 blocs del 7 al 9
(el bloc 10 es farà de forma
trasversal al llarg del curs)
Pel que fa a l'espai, de forma habitual es realitzaran les sessions al grup-classe, amb l'excepció de
les diferents sortides que s'han planificat per a cada nivell.
5.2. HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT
BLOC 1. L’ANTIC RÈGIM
1. Trets de l’Antic Règim.
2. Transformacions a l’Antic Règim: economia, població i societat.
3. Revolucions i parlamentarisme a Anglaterra.
4. El pensament de la Il·lustració.
5. Relacions internacionals: l’equilibri europeu.
6. Manifestacions artístiques del moment.
BLOC 2. LES REVOLUCIONS INDUSTRIALS: CONSEQÜÈNCIES SOCIALS
7. Revolució o revolucions industrials: característiques.
8. Transformacions tècniques i noves fonts d’energia.
9. Canvis deguts a la revolució industrial: transports, agricultura, població (migracions i el
nou concepte de ciutat).
10. El protagonisme de la Gran Bretanya i l’extensió del procés d’industrialització a altres
zones d’Europa. La industrialització extraeuropea.
11. L’economia industrial: pensament i primeres crisis.
12. El naixement del proletariat i l’organització de la classe obrera: orígens del sindicalisme i
corrents de pensament. Els partits polítics obrers.
46
BLOC 3. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
13. El naixement dels Estats Units.
14. La Revolució Francesa de 1789: aspectes polítics i socials.
15. L’Imperi napoleònic.
16. El Congrés de Viena i l’absolutisme, i les revolucions liberals o burgeses de 1820, 1830 i
1848.
17. El nacionalisme: unificacions d’Itàlia i Alemanya.
18. Cultura i art: Europa entre el neoclassicisme i el romanticisme.
19. La independència de les colònies hispanoamericanes.
BLOC 4. LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN I LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
Evolució dels principals estats a Europa, Amèrica i Àsia:
20. L’Anglaterra victoriana.
21. França: la Tercera República i el Segon Imperi.
22. L’Alemanya bismarckiana, l’Imperi austrohongarès i Rússia.
23. Els Estats Units: des de la Guerra Civil fins a començament del segle XX.
24. El Japó: transformacions de final del segle XIX.
25. L’expansió colonial dels països industrialitzats: causes, colonització i repartiment d’Àsia,
d’Àfrica i d’altres enclavaments colonials i conseqüències.
26. La pau armada: Triple Aliança i Triple Entesa.
27. La Primera Guerra Mundial: causes, desenvolupament i conseqüències.
BLOC 5. EL PERÍODE D’ENTREGUERRES, LA SEGONA GUERRA MUNDIAL I LES SEVES
CONSEQÜÈNCIES
28. Economia, societat i cultura de l’època: els anys vint.
29. La Revolució Russa, la formació i el desenvolupament de l’URSS
30. Tractats de pau i reajustament internacional: la Societat de Nacions.
31. Els Estats Units i la crisi de 1929: la Gran Depressió i el New Deal.
32. Europa occidental: entre la reconstrucció i la crisi.
33. Els feixismes europeus i el nazisme alemany.
34. Les relacions internacionals del període d’entreguerres: girs cap a la guerra.
47
35. Orígens del conflicte i característiques generals.
36. Desenvolupament de la guerra.
37. Conseqüències de la guerra.
38. L’antisemitisme: l’Holocaust.
39. La preparació de la pau i l’ONU.
BLOC 6. EVOLUCIÓ I ENFRONTAMENTS DE DOS MONS DIFERENTS
40. La formació del bloc comunista enfront del bloc capitalista: la Guerra Freda.
41. Evolució de l’economia mundial de postguerra.
42. Característiques socials i culturals de dos models polítics diferents: comunisme i
capitalisme.
43. La formació del bloc comunista enfront del bloc capitalista: la Guerra Freda.
44. Evolució de l’economia mundial de postguerra.
45. Característiques socials i culturals de dos models polítics diferents: comunisme i
capitalisme.
BLOC 7. LA DESCOLONITZACIÓ I EL TERCER MÓN
46. Orígens, causes i factors de la descolonització.
47. Desenvolupament del procés descolonitzador: el paper de l’ONU.
48. El Tercer Món i el Moviment de Països No Alineats: problemes dels països del Tercer
Món.
49. Les relacions entre els països desenvolupats i els no desenvolupats: el naixement de
l’ajuda internacional.
BLOC 8. LA CRISI DEL BLOC COMUNISTA
50. L’URSS i les democràcies populars.
51. La irrupció de Mikhaïl Gorbatxov: perestroika i glasnost. La desintegració de l’URSS: la
CEI-Federació Russa i les noves repúbliques exsoviètiques.
52. La caiguda del mur de Berlín i l’evolució dels països de l’Europa central i oriental.
53. El problema dels Balcans. La guerra de Iugoslàvia.
BLOC 9. EL MÓN CAPITALISTA A LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XX
54. Pensament i cultura de la societat capitalista a la segona meitat del segle XX: l’estat del
48
benestar.
55. El procés de construcció de la Unió Europea: de les Comunitats Europees a la Unió
Europea. Objectius i institucions.
56. Evolució dels Estats Units: dels anys 60 als anys 90.
57. El Japó i els nous països asiàtics industrialitzats.
BLOC 10. EL MÓN ACTUAL DES D'UNA PERSPECTIVA HISTÒRICA
58. La caiguda del mur de Berlín i els atemptats de Nova York: la globalització i els mitjans
de comunicació. L’amenaça terrorista en un món globalitzat.
59. L’impacte científic i tecnològic.
60. Europa: repte i unió.
61. Trets rellevants de la societat nord-americana a començament del segle XXI, després
dels atemptats de l’11 de setembre de 2001.
62. Hispanoamèrica: situació actual
63. El món islàmic actualment. L’Àfrica islàmica, subsahariana i sud-africana.
64. L’Índia i la Xina del segle XX al segle XXI: evolució política, econòmica, social i de
mentalitats.
Temporalització
1r trimestre 2n trimestre 3r trimestreHistòria del Món
Contemporani
Blocs 1, 2, 3 i 4 Blocs 5, 6 i 7 Blocs 8, 9 i 10.
Les classes es realitzaran de forma habitual a l'aula del grup. En principi no es realitzarà cap
sortida d'aquesta matèria.
5.3. HISTÒRIA D'ESPANYA 2N BATXILLERAT
Els continguts es desenvoluparan de la següent forma, sempre a l'aula de referència del grup:
BLOC I. LES ARRELS DE L’ESPANYA CONTEMPORÀNIA
1. Les arrels històriques
1.1. Els pobles preromans, situació geogràfica i trets essencials.
1.2. La península Ibèrica i les illes Balears en el context de les guerres
Púniques.
49
1.3. La romanització, aspectes polítics, econòmics i culturals.
1.4. Les invasions germàniques a la península Ibèrica.
1.5. El període visigot.
1.5.1. La qüestió de la unificació social, cultural, jurídica i
religiosa entre els visigots i els hispanoromans.
1.5.2. Principals institucions de govern i la seva evolució:
monarquia, Aula Regia, concilis de Toledo. La importància de
Leovigild.
1.5.3. Causes de la fi del regne hispanovisigot.
2. AI-Andalus (T2) i els regnes cristians (T3)
2.1. Etapes polítiques d'Al-Andalus.
2.2. Diversitat etnicosocial a AI-Andalus.
2.3. Formació i localització geogràfica dels primers nuclis cristians.
2.4. L'expansió cristiana del segle XIII.
2.5. La conquesta i repoblació de les illes Balears.
2.6. El diferent paper de la corona i les corts a Castella i a la corona d'Aragó.
3. El naixement de I'Estat modern. Els Reis Catòlics (T4)
3.1. La construcció de l'Estat modern. La unió dinàstica.
- Les incorporacions de Granada, Navarra, Canàries i Itàlia.
- El sistema de govern de la monarquia del Reis Catòlics: els
diversos consells i corts.
3.2. Política social i religiosa dels Reis Catòlics
- Uniformitat religiosa: la Inquisició, expulsió dels jueus i
musulmans.
- Els nobles i la consolidació del mayorazgo a Castella.
3.3. Descobriment i conquesta d'Amèrica. Causes i conseqüències generals.
4. Auge i decadència de l'lmperi espanyol: els Àustries (T4)
4.1. L'Imperi universal de Carles V
- Germanies i Comunitats: causes i conseqüències de
50
cadascuna.
- La política europea de Carles V i la seva relació amb la reforma
protestant.
4.2. La monarquia hispànica de Felip II
- La política europea de Felip II: l'enfrontament amb els turcs, la
revolta dels Països Baixos; les relacions amb Anglaterra;
l'annexió amb Portugal.
- Els primers problemes interns de la monarquia hispànica: la
revolta de Las Alpujarras i la revolta aragonesa contra Felip II.
- Economia i societat al segle XVI.
4.3. El segle XVII i la fi dels Habsburg
- Fets essencials del regnat de Felip Ill: menys enfrontaments a
I'exterior, l'inici dels validos i I'expulsió dels moriscs.
- El regnat de Felip IV: el projecte polític del comte duc
d’Olivares.
- La revolta catalana (causes i evolució) i la pèrdua de Portugal.
- La monarquia hispànica a la guerra dels Trenta Anys i a les
paus de Westfàlia i els Pirineus.
- El problema successori a la monarquia hispànica de Carles II.
5. L'Espanya del segle XVIII
-La guerra de Successió espanyola. La pau d'Utrecht i les seves
conseqüències territorials.
- Els decrets de Nova Planta i els canvis que suposaren en el sistema de
govern existent fins al moment a la corona d’Aragó i a les illes Balears.
- El reformisme de Carles lII.
-La Il·lustració espanyola: trets característics i autors més transcendentals.
BLOC 2. L’ESPANYA DEL SEGLE XIX
6. La crisi de l’Antic Règim (1808-1833)
- La guerra del Francès.
51
- Les corts de Cadis i la Constitució de 1812.
- El regnat de Ferran VII: sexenni absolutista, trienni liberal i dècada
absolutista.
7. L’Estat liberal (1833-1874) (T6)
- Les guerres Carlines. Absolutisme enfront de liberalisme. Regències.
- El regnat d’Isabel II. Moderats i progressistes.
- La Revolució de 1868. El Sexenni Democràtic. La monarquia d’Amadeu de
Savoia.
- La Primera República Espanyola.
8. La Restauració monàrquica (1875-1902) (T7)
- El regnat d’Alfons XII. El sistema canovista.
- El naixement dels nacionalismes.
- La crisi de 1898.
9. Transformacions econòmiques i canvis socials al segle XIX (T8)
- Les desamortitzacions.
- El moviment obrer.
BLOC 3. L’ESPANYA DEL SEGLE XX
10. La crisi de la Restauració (1902-1931) (T9)
- El regnat d’Alfons XIII: Maura i Canalejas. Conflictivitat social. La guerra del
Marroc. La Setmana Tràgica.
- La crisi de 1917 i la descomposició del règim.
- La dictadura de Primo de Rivera.
11. La Segona República (1931-1936) (T10)
- El canvi de règim: de la monarquia a la república.
- El govern provisional i la Constitució de 1931.
- El bienni reformista.
- El bienni conservador.
- El govern del Front Popular.
12. La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) (T11)
52
- El cop d’Estat i el conflicte. La internacionalització de la guerra.
- Evolució política a la zona republicana.
- Evolució política a la zona nacional.
- Les conseqüències de la guerra.
13. El franquisme (1939-1975) (T12)
- Evolució econòmica i política (1939-1959).
- Evolució econòmica i política (1959-1973).
- La crisi final del règim.
14. La Transició i la democràcia (des de 1975) (T13)
- La Transició política: del primer govern de la monarquia a les primeres
eleccions democràtiques.
- La Constitució de 1978.
- L’Estat de les autonomies. L’Estatut d’autonomia de les Balears.
- Els governs democràtics: evolució política fins a la integració d’Espanya a
Europa.
- La integració d’Espanya a la Unió Europea.
Es preveu la realització d'un bloc de contingut per trimestre
5.4. GEOGRAFIA 2N BATXILLERAT
Bloc 1. L’espai geogràfic
• Definició i característiques de l’espai geogràfic. Instruments d’informació i de representació
geogràfica. La cartografia. El pensament geogràfic. Tendències actuals de la geografia.
• Globalització i diversitat en el món actual: processos de mundialització i desigualtats
territorials, classificació de les grans àrees geoeconòmiques. Europa en el món. L’àrea
mediterrànea.
• Trets geogràfics essencials de l’Estat espanyol i de les Illes Balears: situació geogràfica;
contrasts i diversitat interna.
• Posició relativa de l’Estat espanyol en el món i en les grans àrees socioeconòmiques i
geopolítiques.
• Obtenció, selecció i lectura de documents cartogràfics diversos: plànols, mapes, fotografies
53
aèries, imatges de satèl·lit, de característiques i escales diferents. Identificació dels símbols
cartogràfics.
• Realització de sortides de treballs de camp amb la finalitat de practicar l’observació directa i
la recollida d’informacions de contingut geogràfic.
• Correcció en el llenguatge i utilització adequada de la terminologia específica.
• Curiositat envers l’entorn geogràfic i interès per cercar explicacions als fenòmens
geogràfics.
Bloc 2. L’espai físic i natural
• El medi natural com a escenari físic: diversitat geològica, morfològica, edafològica, climàtica
i hídrica del territori espanyol.
• El medi natural espanyol com a un recurs per a les activitats humanes: matèries primeres,
fonts i recursos energètics. Regulació i distribució dels recursos hídrics.
• El medi natural com a ecosistema: problemàtica actual. Situació i condicionants, la
protecció dels espais naturals.
• La diversitat de paisatges a l’Estat espanyol: identificació dels seus elements
geomorfològics, estructurals, climàtics i biogeogràfics.
• L’espai físic i natural a les Illes Balears. La insularitat. L’acció antròpica sobre el medi natural
illenc: degradació i conservació.
• Conscienciació de la importància que té la preservació i conservació del medi natural i del
patrimoni geogràfic.
• Elaboració de conclusions, a partir de les informacions obtingudes, sobre els diferents fets
geogràfics. Presentació clara i ordenada dels resultats emprant la terminologia científica
adequada.
Bloc 3. L’espai demogràfic
• Evolució de la població espanyola. Distribució espacial: els desequilibris regionals.
• Dinàmica de la població espanyola: moviments naturals i migratoris. El fenomen de la
immigració actual.
• Estructura de la població. Distribució per edat, sexe i per sectors d’activitat.
• La població a les Illes Balears. Evolució històrica, canvis actuals i perspectives de futur.
• Tractament de dades i informacions així com referències als valors que formen a l’alumnat
54
en la solidaritat, el respecte i la disposició per participar activament en el seu entorn
espacial i social.
• Interès per comprendre les relacions que s’estableixen entre els fluxos migratoris i les seves
repercussions econòmiques, socials culturals i lingüístiques.
Bloc 4. L’espai econòmic
• L’acció dels factors socioeconòmics en el territori espanyol: evolució històrica, panorama
actual i perspectives.
• El sector primari als territoris de l’Estat espanyol: la pluralitat dels espais rurals. Dinàmiques
recents del món rural. L’activitat pesquera.
• El sector industrial: evolució històrica, factors de localització i tendències territorials actuals
de la indústria espanyola.
• El sector de serveis. El procés de terciarització de l’economia espanyola. L’heterogeneïtat
dels serveis i el seu impacte territorial desigual. El comerç, els transports i les
comunicacions.
• L’espai turístic. Factors explicatius del desenvolupament turístic espanyol; tipologia de les
regions turístiques.
• L’espai econòmic de les Illes Balears. La terciarització de l’economia balear. El turisme:
factors i evolució. Medi ambient i turisme: la balearització.
• Esforç per comprendre la incidència de l’activitat de les societats humanes i la manera en
què aquestes han explotat els recursos naturals.
• Conscienciació dels problemes derivats de certes actuacions humanes i de actuar pensant
en generacions presents i futures, valorant les decisions que afecten la gestió sostenible
dels recursos i l’ordenació del territori.
Bloc 5. L’espai urbà
• Evolució de l’espai urbà i del procés d’urbanització a l’Estat espanyol. El creixement urbà i
les seves transformacions recents.
• Estructura i morfologia urbana. La complexitat del fenomen urbà i de la xarxa urbana a
l’Estat espanyol.
• Les relacions camp-ciutat i les possibles alternatives al declivi rural. La rururbanització.
• El sistema urbà de les Illes Balears. Les capitals insulars. La macrocefàlia de Palma.
55
L’ordenació territorial.
• Consciencia dels problemes derivats del planejament urbà i de la necessitat de l’existència
de polítiques d’ordenació territorial.
• Lectura, interpretació i comentari d’informacions diverses relatives a qüestions de caràcter
urbà d’actualitat a partir de documents científics i dels mitjans de comunicació.
Bloc 6. L’espai politicoadministratiu
• L’organització territorial de l’Estat espanyol a la Constitució de 1978. L’administració central,
autonòmica i municipal.
• Els desequilibris interterritorials. Contrasts espacials entre les comunitats autònomes,
disparitats demogràfiques i desigualtats socioeconòmiques. Polítiques regionals europees.
• La comunitat autònoma de les Illes Balears i les seves particularitats politicoadministratives.
• Preparació i realització de debats, realització d’exposicions personals i presentació de
resultats i de conclusions mitjançant la utilització correcta de l’expressió oral.
• Interès per entendre els factors d’unitat i diversitat del territori espanyol atenent als
processos històrics així com l’ordenació politicoadministrativa actual.
Bloc 7. L’espai europeu
• El procés d’integració europea. Estructura territorial i institucional de la Unió Europea.
Perspectives i reptes de futur.
• Natura i medi ambient a la Unió Europea: els contrasts físics. Polítiques comunitàries que
incideixen en el medi ambient.
• L’Estat espanyol en el context polític i econòmic europeu. Trets socioeconòmics generals de
la Unió Europea i dels estats membres; disparitats regionals, polítiques regionals i cohesió
territorial.
• Factors que expliquen la integració espanyola a la Unió Europea. Transformacions socials,
polítiques i econòmiques a l’Estat espanyol des de l’entrada a la Unió Europea. Incidència
de les polítiques europees sobre l’espai illenc.
• Preparació i realització de debats, realització d’exposicions per analitzar els efectes de
l’entrada de l’Estat espanyol en la Unió Europea.
• Exposició dels resultats dels treballs realitzats utilitzant una expressió oral i escrita correcta.
• Apreciació del valor de la diversitat geogràfica valorant l’entorn.
56
Temporalització
1r trimestre 2n trimestre 3r trimestreGeografia Blocs 1 a 3 Blocs 4 i 5 Blocs 6 i 7
5.5. INICIACIÓ A L'ACTIVITAT EMPRENADORA I EMPRESARIAL 3r D'ESO
La matèria d’iniciació a l’activitat emprenedora i empresarial s’estructura entorn de tres grans blocs
mitjançant uns continguts, uns criteris d’avaluació i uns estàndards d’aprenentatge avaluables, els
quals, a partir dels objectius definits, han de ser la base per al disseny curricular de programacions
coherents amb la metodologia de la matèria i amb la proposta que cada centre estableix per al
nivell del primer cicle de l’etapa en el qual s’incorpori aquesta matèria.
Bloc 1. Autonomia personal, lideratge i innovació. Aquest primer gran bloc de continguts té
un caràcter introductori i ha d’abordar tots aquells continguts imprescindibles perquè
l’alumne aprengui a relacionar-se amb el seu entorn econòmic i, així, fomentar tant la seva
autonomia personal com la seva capacitat per impulsar i liderar propostes que puguin ser
valorades positivament per part seva i del seu entorn.
Bloc 2. Projecte empresarial. En aquest segon bloc de continguts la coherència entre la
metodologia i el desenvolupament dels continguts, criteris d’avaluació i estàndards
d’aprenentatge avaluables pren una importància especial per evitar que aquesta matèria
sigui només una introducció a l’economia o a l’economia de l’empresa. El projecte
empresarial com a contingut clau només és l’excusa per fomentar en els alumnes una
actitud favorable per a l’aprenentatge de l’emprenedoria.
Bloc 3. Finances. El tercer i darrer bloc de continguts no és menys important que els
anteriors, però pren una especial rellevància dins l’educació secundària obligatòria, ja que
aborda els continguts essencials que cal desenvolupar i a assolir perquè, en finalitzar els
estudis obligatoris, siguin mínimament competents en una de les activitats més comunes
que tots duim a terme com a agents econòmics: la de saber relacionar-nos amb les entitats
financeres.
BLOC 1. AUTONOMIA PERSONAL, LIDERATGE I INNOVACIÓ
• Tria com a resultat d’una anàlisi del cost d’oportunitat per cercar la millor alternativa.
• Comportament econòmic i dificultats per tenir un comportament racional.
• Planificació com a eina indispensable per millorar les tasques plantejades.
• Foment de la creativitat i potencialitats com a generadores de propostes que es percebin
57
valuoses per als altres.
BLOC 2. PROJECTE EMPRESARIAL
• Emprenedoria, emprenedor i esperit emprenedor.
• Entorn econòmic en el qual actuam com a agents econòmics, activitats econòmiques que
desenvolupam i relacions que estableixen els errors de mercat més importants que patim.
• Introducció a la simulació de propostes de projectes empresarials.
• Actitud crítica per sentir-se subjecte i no objecte del sistema econòmic en el qual vivim:
economia del bé comú.
BLOC 3. FINANCES
• Estalvi i diners.
• Intermediaris financers: el seu paper, el seu funcionament i la nostra responsabilitat a
l’hora de relacionar-nos-hi.
• Banca ètica. Importància de l’alfabetització financera com a font de llibertat a l’hora de
relacionar-nos amb els intermediaris financers: resolució de casos i valoració crítica i
identificació de casos de males pràctiques.
5.6. ECONOMIA 4T ESO
Els blocs de continguts s’ordenen en tres grans apartats: el primer, que agrupa els dos primers
blocs, ofereix una perspectiva més microeconòmica; el segon, que agrupa el tercer bloc, es centre
més en els coneixements relacionats amb les finances personals, i, finalment, el tercer, inclou els
blocs quart, cinquè i sisè, ofereix una visió de les finances estatals, dels principals indicadors ma-
croeconòmics, així com de l’economia internacional.
Bloc 1. Idees econòmiques bàsiques (1r trimestre)
En aquest bloc es treballen conceptes bàsics com escassetat, assignació de recursos i cost d’opor-
tunitat, es tracten qüestions com la manera com s’estudia l’economia i s’ofereix un primer apropa-
ment als models econòmics.
- L’economia i l’impacte que té en la vida dels ciutadans.
- L’escassetat, l’elecció i l’assignació de recursos. El cost d’oportunitat.
- Com s’estudia en economia. Un apropament als models econòmics.
- Relacions econòmiques bàsiques i representació.
58
Bloc 2. Economia i empresa
En aquest bloc s’estudien els diferents tipus d’empreses i com es classifiquen, i també algunes de
les àrees de l’empresa, com l’àrea productiva i, més concretament, el procés productiu, i l’àrea de
finançament. Finalment s’estudien les obligacions fiscals de les empreses.
- L’empresa i l’empresari.
- Tipus d’empresa. Criteris de classificació, forma jurídica, funcions i objectius.
- Classificació, segons el tipus, de les empreses de les Illes Balears.
- Procés productiu i factors productius.
- Fonts de finançament de les empreses. Ingressos, costs i beneficis.
- Obligacions fiscals de les empreses.
Bloc 3. Economia personal
En aquest bloc es treballa el pressupost personal o pla financer i s’identifica cada un dels elements
que hi estan vinculats. Es dóna importància a l’estalvi i al control de la despesa. Finalment, es trac -
ta el coneixement de la informació bancària necessària per elaborar un pla financer bancari al llarg
de la vida.
- Ingressos i despeses. Identificació i control.
- Gestió del pressupost. Objectius i prioritats.
- Estalvi i endeutament.
- Risc i diversificació. Planificació del futur. Necessitats econòmiques en les etapes de la
vida.
- Els doblers. Relacions bancàries. El primer compte bancari. Informació. Targetes de dèbit i
crèdit.
- Implicacions dels contractes financers. Drets i responsabilitats dels consumidors en el
mercat financer.
Bloc 4. Economia i ingressos i despeses de l’estat (2n trimestre)
En aquests dos blocs (4 i 5) es desenvolupen les magnituds macroeconòmiques i la capacitat per
comprendre, valorar i analitzar aquestes dades.
- Els ingressos i les despeses de l’Estat.
- El deute públic i el dèficit públic.
59
- Desigualtats econòmiques i distribució de la renda.
Bloc 5. Economia i tipus d’interès, inflació i desocupació (3r trimestre)
- El tipus d’interès.
- La inflació.
- Conseqüències dels canvis en els tipus d’interès i inflació.
- La desocupació i les polítiques contra la desocupació.
Bloc 6. Economia internacional (3r trimestre)
En aquest bloc es valora l’impacte de la globalització econòmica, del comerç internacional i dels
processos d’integració econòmica en les societats i en el medi ambient.
- La globalització econòmica.
- El comerç internacional.
- El mercat comú europeu i la unió econòmica i monetària europea.
- La consideració econòmica del medi ambient: la sostenibilitat.
5.7. ECONOMIA 1r BATXILLERAT
Els blocs de continguts s’ordenen en tres grans apartats: el primer, que agrupa els tres primers
blocs, ofereix una perspectiva més microeconòmica; el segon, que agrupa els blocs quart i cinquè,
presenta un enfocament més macroeconòmic, i, finalment, el tercer, que inclou els blocs sisè i se-
tè, proporciona tant la visió internacional com la dels principals problemes econòmics actuals.
Bloc 1. Economia i escassetat. L’organització de l’activitat econòmica. (1r trimestre)
- L’escassetat, l’elecció i l’assignació de recursos. El cost d’oportunitat.
- Els agents econòmics. El flux circular de la renda entre les famílies, les empreses i el sector públic.
- Els diferents mecanismes d’assignació de recursos.
- Anàlisi i comparació dels diferents sistemes econòmics.
- Els models econòmics. Economia positiva i economia normativa.
- Identificació i anàlisi dels principals problemes de l’economia de les Illes Balears.
Bloc 2. L’activitat productiva. (1r trimestre)
- L’empresa: objectius i funcions. Procés productiu i factors de producció.
- Divisió tècnica de la feina, productivitat i interdependència.
- La funció de producció. Obtenció i anàlisi dels costs de producció i dels beneficis.
- Els sectors econòmics i la interdependència que presenten.
60
- L’estructura productiva de les Illes Balears i d’Espanya.
- Lectura i interpretació de dades i gràfics de contingut econòmic.
- Anàlisi d’esdeveniments econòmics relativa a canvis en el sistema productiu o en l’organització de
la producció en el context de la globalització.
Bloc 3. El mercat i el sistema de preus. (1r trimestre)
- La corba de demanda. Moviments al llarg de la corba de demanda i desplaçaments en la corba de
demanda. Elasticitat de la demanda.
- La corba d’oferta. Moviments al llarg de la corba d’oferta i desplaçaments en la corba de l’oferta.
Elasticitat de l’oferta.
- L’equilibri del mercat.
- Diferents estructures de mercat i models de competència.
- La competència perfecta. La competència imperfecta. El monopoli. L’oligopoli. La competència
monopolística.
Bloc 4. La macroeconomia. (2n trimestre)
- Macromagnituds: la producció, la renda, la despesa, la inflació, el tipus d’interès.
- Anàlisi i comparació de les diferents magnituds macroeconòmiques de les Illes Balears i d’Espa-
nya.
- El mercat laboral. La desocupació: tipus de desocupació i causes. Polítiques contra la desocupa-
ció.
- Característiques del mercat laboral a les Illes Balears.
- Els vincles dels problemes macroeconòmics i la interrelació que presenten.
- Limitacions de les variables macroeconòmiques com a indicadors del desenvolupament de la
societat.
Bloc 5. Aspectes financers de l’economia.La funció comercial de l'empresa. (3r trimestre)
- Funcionament i tipologia dels diners en l’economia.
- Procés de creació dels diners.
- La inflació segons les diferents teories explicatives.
- La política monetària. Concepte i objectius.
- Anàlisi dels mecanismes de l’oferta i la demanda monetàries i els efectes que tenen sobre el tipus
d’interès.
- Funcionament del sistema financer i del Banc Central Europeu.
Bloc 6. El context internacional de l’economia. (3r trimestre)
61
- Funcionament, suports i obstacles del comerç internacional.
- La balança de pagaments. Concepte i estructura. Interpretació dels principals components d’una
balança de pagaments.
- Anàlisi de la balança de pagaments de les Illes Balears.
- Descripció dels mecanismes de cooperació i integració econòmica i, especialment, de la construc-
ció de la Unió Europea.
- Causes i conseqüències de la globalització i del paper dels organismes econòmics internacionals
en la regulació del fenomen.
Bloc 7. Desequilibris econòmics i el paper de l’estat dins l’economia. (3r trimestre)
- Les crisis cícliques de l’economia.
- L’Estat en l’economia. La regulació. Els errors del mercat i la intervenció del sector públic. La igual-
tat d’oportunitats i la redistribució de la riquesa.
- Anàlisi dels components d’un pressupost públic com a instrument de política fiscal. El dèficit pú-
blic i finançament del dèficit.
- Valoració de les polítiques macroeconòmiques de creixement, estabilitat i desenvolupament.
- Consideració del medi ambient com a recurs sensible i escàs.
- Identificació de les causes de la pobresa i del subdesenvolupament i possibles vies de solució.
5.8. ECONOMIA DE L'EMPRESA 2n BATXILLERAT
BLOC 1. L’EMPRESA
• L’empresa i l’empresari.
• Classificació, components, funcions i objectius de l’empresa.
• Anàlisi del marc jurídic que regula l’activitat empresarial.
• Funcionament i creació de valor.
• Interrelacions amb l’entorn econòmic i social.
• Característiques de les empreses de cada sector econòmic de les Illes Balears.
• Valoració de la responsabilitat social i mediambiental de l’empresa.
BLOC 2. DESENVOLUPAMENT DE L’EMPRESA
• Localització i dimensió empresarial.
• Anàlisi dels factors que determinen la dimensió i la localització de les empreses dels
diferents sectors econòmics de les Illes Balears.
• Estratègies de creixement intern i extern.
• Consideració de la importància de les petites i mitjanes empreses i les seves estratègies de
62
mercat.
• Internacionalització, competència global i tecnologia.
• Identificació dels aspectes positius i negatius de l’empresa multinacional.
BLOC 3. ORGANITZACIÓ I DIRECCIÓ DE L’EMPRESA
• La divisió tècnica de la feina i la necessitat d’organització en el mercat actual.
• Funcions bàsiques de la direcció.
• Planificació i presa de decisions estratègiques.
• Aspectes que cal considerar per a la planificació estratègica de les empreses de les Illes
Balears.
• Disseny i anàlisi de l’estructura de l’organització formal i informal.
• La gestió dels recursos humans i la incidència que té en la motivació.
• Els conflictes d’interessos i les vies de negociació.
• Anàlisi i avaluació de les característiques del factor humà i la gestió d’aquest a les empreses
de les Illes Balears.
BLOC 4. LA FUNCIÓ PRODUCTIVA
• Procés productiu, eficiència i productivitat.
• La recerca, el desenvolupament i la innovació (R+D+I) com a elements clau per al canvi
tecnològic i la millora de la competitivitat empresarial.
• Costs: classificació i càlcul dels costs a l’empresa.
• Càlcul i interpretació del llindar de rendibilitat de l’empresa.
• Els inventaris de l’empresa i els seus costs. Models de gestió d’inventaris.
BLOC 5. LA FUNCIÓ COMERCIAL DE L’EMPRESA
• Concepte de mercat i classes.
• Tècniques de recerca de mercats.
• Anàlisi del consumidor i segmentació de mercats.
• Variables del màrqueting mix i elaboració d’estratègies.
• Estratègies de màrqueting i ètica empresarial.
• Aplicació de les tecnologies més avançades al màrqueting.
• Interès per conèixer estratègies de màrqueting utilitzades per empreses de les Illes Balears.
BLOC 6. LA INFORMACIÓ A L’EMPRESA
• Obligacions comptables de l’empresa.
• La composició del patrimoni i la valoració d’aquest.
63
• Els comptes anuals i la imatge fidel.
• Elaboració del balanç i el compte de pèrdues i guanys.
• Anàlisi i interpretació de la informació comptable.
• La fiscalitat empresarial.
BLOC 7. LA FUNCIÓ FINANCERA
• Estructura econòmica i financera de l’empresa.
• Concepte d’inversió i classes.
• Valoració i selecció de projectes d’inversió.
• Recursos financers de l’empresa.
• Anàlisi de fonts alternatives de finançament intern i extern.
Distribució dels continguts durant el curs1a avaluació 2a avaluació 3a avaluació
1: L’empresa i empresari 2: Classes d'empreses 3: Estrategia i desenvolupament empresarial 4: Direcció i organització de l’empresa
5: Gestió dels recursos humans 6: Area de producció 7: Area de proveïment 8: Area comercial. El marqueting
9: Estats financers de l’empresa i la fiscalitat empresarial 10: Analisi dels estats financers de l’empresa 11: Àrea de finançament i inversió.
5.9. VALORS ÈTICS A ESO
La seqüència de continguts de la matèria de Valors Ètics de 1r d'ESO és la següent:
Bloc Nom UD Assignació d'hores Data prevista de realització Trimestre
1 Som persones 6 Del 17/09/19 fins al22/10/19
1r
2 Vivim en societat 6 Del 29/10/19 fins al 3/12/19 1r
3 Ètica i moral 6 Del 10/12/19 fins al 4/02/20 2n
4 Viure en democràcia 6 Del 11/02/20 fins al17/03/20
2n
5 Ciutadans amb drets 6 Del 24/03/20 fins al19/05/20
3r
6 Ciència, tècnica i valors 6 Del 26/05/20 fins al 3r
64
16/06/20
La seqüència de continguts de la matèria Valors Ètics de 2n d'ESO és la següent:
Bloc Nom UD Assignaciód'hores
Data prevista de realització Trimestre
1 A la recerca de la meva identitat 6 Del 18/09/19 fins al23/10/19
1r
2 Crèixer com a persones 6 Del 30/10/19 fins al 4/12/19 1r
3 De la moral a l'ètica 6 Del 11/12/19 fins al 5/02/20 2n
4 La democràcia com estil de vida 6 Del 12/02/20 fins al18/03/20
2n
5 Els drets humans 6 Del 25/03/20 fins al20/05/20
3r
6 Els reptes de la ciència 6 Del 21/05/20 fins al17/06/20
3r
La seqüència de continguts de la matèria de Valors Ètics de 3r d'ESO és la següent:
Bloc Nom UD Assignaciód'hores
Data prevista de realització Trimestre
1 Ser persona i saber conviure 6 Del 18/09/19 fins al23/10/19
1r
2 Llibertat per escollir 6 Del 30/10/19 fins al 4/12/19 1r
3 Ètica i política: la democràcia 6 Del 11/12/19 fins al 5/02/20 2n
4 La democràcia espanyola i la UnióEuropea
6 Del 12/02/20 fins al18/03/20
2n
5 El dret i els drets 6 Del 25/03/20 fins al20/05/20
3r
6 Ciència, ètica i medi ambient. 6 Del 21/05/20 fins al 3r
65
17/06/20
La seqüència de continguts de la matèria de Valors Ètics de 4t d'ESO és la següent:
Bloc Nom UD Assignaciód'hores
Data prevista de realització Trimestre
1 Valors per a un mónglobalitzat
6 Del 18/09/19 fins al23/10/19
1r
2 La importància de l'ètica 6 Del 30/10/19 fins al 4/12/19 1r
3 La democràcia com a estil devida
6 Del 11/12/19 fins al 5/02/20 2n
4 Societat i justícia. Els dretshumans
6 Del 12/02/20 fins al18/03/20
2n
5 El dret a la pau 6 Del 25/03/20 fins al20/05/20
3r
6 Ètica, ciència i tècnica 6 Del 21/05/20 fins al17/06/20
3r
5.10. FILOSOFIA 1r BATXILLERAT
Laseqüència de continguts de la matèria de Filosofia de primer de Batxillerat és la següent:
Bloc Nom UD Assignaciód'hores
Data prevista de realització Trimestre
1 i 2 El saber filosòfic 10 Del 13/09/19 al 7/10/19 1r
1 i 2 Les preguntes de la filosofia 9 Del 10/10/19 al 31/10/19 1r
1 i 4 La metafísica 10 Del 4/11/19 al 25/11/19 1r
1 i 4 Visions sobre la realitat 8 Del 27/11/19 al 16/12/19 1r
1 i 3 El coneixement 8 Del 19/12/19 al 20/1/20 2n
1 i 3 La ciència 10 Del 23/1/20 al 13/2/20 2n
66
1 i 5 L'ésser humà entre la natura i la cultura
8 Del 14/02/20 al 2/3/20 2n
1 i 5 L'ésser humà a la llum de la filosofia
8 Del 3/3/20 al 20/3/20 2n
1 i 6 La lògica 8 Del 23/3/20 al 20/4/20 3r
1 i 6 Llenguatge, retòrica i argumentació
8 Del 21/4/20 al 8/05/20 3r
1 i 6 L'art i l'estètica 5 Del 11/05/20 al 22/05/20 3r
1 i 6 L'ètica 2 Del 25/05/20 al 27/05/20 3r
1 i 6 Teories ètiqes 5 Del 28/05/20 al 8/06/20 3r
1 i 6 La política 5 Del 11/06/20 al 19/06/20 3r
1 i 3 Filosofia aplicada al desenvolupament de projectes
1 Sense programar 3r
5.11. HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA 2n BATXILLERAT
La seqüència de continguts de la matèria d'Història de la Filosofia de segon de Batxillerat és la següent:Bloc Nom UD Assignació
d'horesData prevista de realització Trimestre
1 i 2 El naixement de la filosofia a Grècia
8 13/09/19 al 30/09/19 1r
1 i 2 Plató 10 2/10/19 al 23/10/19 1r
1 i 2 Aristòtil 10 25/10/19 al 18/11/19 1r
1 i 3 Filosofia i cristianisme. Agustí d'Hipona
2 20/11/19 al 22/11/19 1r
1 i 3 L'escolàstica. De Tomàs d'Aquino a Gullem d'Occam
3 25/11/19 al 2/12/19 2n
1 i 4 Del Renaixement al 10 27/11/19 al 13/1/20 2n
67
racionalisme. Descartes
1 i 4 L'empirisme. De Locke a Hume 10 15/1/20 al 7/2/20 2n
1 i 4 La filosofia de la Il·lustració. DeRousseau a Kant
10 10/2/20 al 2/3/20 2n
1 i 5 La filosofia de l'era industrial. De Marx a Stuart Mill
10 4/3/20 al 27/3/20 3r
1 i 5 Nietzsche 10 30/3/20 al 29/4/20 3r
1 i 5 La filosofia a Espanya i Catalunya
8 4/5/20 al 20/5/20 3r
1 i 5 La filosofia del nostre temps- Habermas i la postmodernitat
8 22/05/20 al 19/06/20 3r
5.12. RELIGIÓ CATÒLICA. DISTRIBUCIÓ ESPAI-TEMPS
Distribució espai-temps de Religió de 1r d'ESO:
Les sessions es realitzaran a les aules de l'IES que pertoquen.
La primera avaluació té en compte de la sessió 1 a la 12. La segona avaluació, de la 13 a la 24. La
tercera, de la 25 a la 35.
La sessió inicial i final de cada avaluació està indicada entre claudàtors amb l'expressió 'Inici/Final
de la (primera, segona o tercera) sessió'
CONTINGUTS ESTATALS CRITERIS D'AVALUACIÓ
ESTÀNDARDS
D'APRENENTATGE
AVALUABLES
SESSIÓ NÚMERO
BLOC 1. EL SENTIT
RELIGIÓS DE LA PERSONA
HUMANA
BLOC 1. EL SENTIT
RELIGIÓS DE LA
PERSONA HUMANA
BLOC 1. EL SENTIT
RELIGIÓS DE LA
PERSONA HUMANA
AQUEST BLOC
OCUPARÀ 9 DE LES
35 SESSIONS DEL
CURS
1.1. La realitat creada i els
esdeveniments són signe
de Déu. [Inici de la primera
1.1. Reconèixer i valorar
que el món que ens
envolta és un do de Déu
1.1.1. Expressa per
escrit
esdeveniments
1 DE 35
68
avaluació]fet palès en la creació de
l’univers. [Inici de la
primera avaluació]
imprevistos que
mostren que el món
en què vivim no és
el resultat de l’acció
humana. [Inici de la
primera avaluació]
1.1. La realitat creada i els
esdeveniments són signe
de Déu.
1.1. Reconèixer i valorar
que el món que ens
envolta és un do de Déu
fet palès en la creació de
l’univers.
1.1.2. Avalua amb
els companys
esdeveniments i
situacions en els
quals es posa de
manifest que
l’univers és un do de
Déu.
2 DE 35
1.2. El relat de la creació a
la religió catòlica i a altres
religions. Diferències més
rellevants.
1.2. Identificar l’origen
diví de la realitat del
món en què vivim.
1.2. Raona que
l’origen del món i la
realitat són fruit del
designi amorós de
Déu.
3 DE 35
1.3. Alternatives
científiques al relat de la
creació de l’univers.
Persones que les han
proposat i defensat.
1.3. Contrastar l’origen
de la creació en els
diversos relats religiosos
entorn de la creació de
l’univers.
1.3. Relaciona i
distingeix,
verbalment, l’origen
de la creació en els
relats mítics de
l’antiguitat i en el
relat bíblic.
4 DE 35
1.4. Magisteri del papa
Francesc sobre la bellesa, la
conservació i el bon ús dels
béns creats.
1.4. Diferenciar
l’explicació teològica i
l’explicació científica de
la creació de l’univers.
1.4.1. Reconeix i
indica les diferències
existents entre
l’explicació teològica
i l’explicació
5 DE 35
69
científica de la
creació.
1.4. Magisteri del papa
Francesc sobre la bellesa, la
conservació i el bon ús dels
béns creats.
1.4. Diferenciar
l’explicació teològica i
l’explicació científica de
la creació de l’univers.
1.4.2. Respecta
l’autonomia de
l’explicació teològica
i l’autonomia de
l’explicació científica
de la creació, i
n’assenyala algunes
diferencies
essencials.
6 DE 35
1.5. L’Encíclica relativa a la
creació i la protecció del
medi ambient.
1.5. Conèixer i comentar
l’opinió del papa
Francesc sobre la creació
i la protecció del medi
ambient.
1.5. Coneix i explica
als companys dos
dels aspectes més
rellevants de
l’Encíclica del papa
Francesc sobre la
creació i la protecció
del medi ambient.
7 DE 35
1.5. L’Encíclica relativa a la
creació i la protecció del
medi ambient.
1.5. Conèixer i comentar
l’opinió del papa
Francesc sobre la creació
i la protecció del medi
ambient.
1.5. Coneix i explica
als companys dos
dels aspectes més
rellevants de
l’Encíclica del papa
Francesc sobre la
creació i la protecció
del medi ambient.
8 DE 35
1.6. Propostes de
col·laboració positiva en la
conservació i la millora dels
béns que la natura ofereix
1.5. [No hi ha 1.6. Per
això empr l'1.5].
Conèixer i comentar
l’opinió del papa
1.5. [No hiha 1.6.
Per això empr l'1.5].
Coneix i explica als
companys dos dels
9 DE 35
70
a la humanitat.
Francesc sobre la creació
i la protecció del medi
ambient.
aspectes més
rellevants de
l’Encíclica del papa
Francesc sobre la
creació i la protecció
del medi ambient.
BLOC 2. LA REVELACIÓ:
DÉU INTERVÉ EN LA
HISTÒRIA
BLOC 2. LA REVELACIÓ:
DÉU INTERVÉ EN LA
HISTÒRIA
BLOC 2. LA
REVELACIÓ: DÉU
INTERVÉ EN LA
HISTÒRIA
AQUEST BLOC
OCUPARÀ 9 DE LES
35 SESSIONS DEL
CURS
2. La història d’Israel:
elecció, aliança, monarquia
i profetisme.
2.1. Conèixer, contrastar
i apreciar els principals
esdeveniments de la
història d’Israel.
2.1.1. Coneix,
interpreta i
construeix una
trajectòria temporal
amb els principals
esdeveniments i
personatges de la
història d’Israel.
10 DE 35
2. La història d’Israel:
elecció, aliança, monarquia
i profetisme.
2.1. Conèixer, contrastar
i apreciar els principals
esdeveniments de la
història d’Israel.
2.1.2. Mostra interès
per la història
d’Israel i dialoga
respectuosament
sobre els beneficis
d’aquesta història
per a la humanitat.
11 DE 35
2. La història d’Israel:
elecció, aliança, monarquia
i profetisme.
[Fi de la primera avaluació]
2.1. Conèixer, contrastar
i apreciar els principals
esdeveniments de la
història d’Israel. [Fi de la
primera avaluació]
2.1.2. Mostra interès
per la història
d’Israel i dialoga
respectuosament
sobre els beneficis
d’aquesta història
12 DE 35
71
per a la humanitat.
[Fi de la primera
avaluació]
2. La història d’Israel:
elecció, aliança, monarquia
i profetisme.
[Inici de la segona
avaluació]
2.2. Descobrir les
diferents formes de
comunicació que Déu ha
utilitzat en les diverses
etapes de la història
d’Israel. [Inici de la
segona avaluació]
2.2. Cerca relats
bíblics i selecciona
gestos i paraules de
Déu que posen de
manifest la seva
manifestació al
poble d’Israel. [Inici
de la segona
avaluació]
13 DE 35
2. La història d’Israel:
elecció, aliança, monarquia
i profetisme.
2.2. Descobrir les
diferents formes de
comunicació que Déu ha
utilitzat en les diverses
etapes de la història
d’Israel.
2.2. Cerca relats
bíblics i selecciona
gestos i paraules de
Déu que posen de
manifest la seva
manifestació al
poble d’Israel.
14 DE 35
2. La història d’Israel:
elecció, aliança, monarquia
i profetisme.
2.2. Descobrir les
diferents formes de
comunicació que Déu ha
utilitzat en les diverses
etapes de la història
d’Israel.
2.2. Cerca relats
bíblics i selecciona
gestos i paraules de
Déu que posen de
manifest la seva
manifestació al
poble d’Israel.
15 DE 35
2. La història d’Israel:
elecció, aliança, monarquia
i profetisme.
2.3. Distingir i comparar
les formes amb les quals
Déu es manifesta en les
distintes etapes de la
història d’Israel.
2.3. Recorda i
explica de manera
constructiva, oral-
ment i per escrit,
accions que
16 DE 35
72
reflecteixen la
manifestació de Déu
al poble d’Israel.
2. La història d’Israel:
elecció, aliança, monarquia
i profetisme.
2.3. Distingir i comparar
les formes amb les quals
Déu es manifesta en les
distintes etapes de la
història d’Israel.
2.3. Recorda i
explica de manera
constructiva, oral-
ment i per escrit,
accions que
reflecteixen la
manifestació de Déu
al poble d’Israel.
17 DE 35
2. La història d’Israel:
elecció, aliança, monarquia
i profetisme.
2.3. Distingir i comparar
les formes amb les quals
Déu es manifesta en les
distintes etapes de la
història d’Israel.
2.3. Recorda i
explica de manera
constructiva, oral-
ment i per escrit,
accions que
reflecteixen la
manifestació de Déu
al poble d’Israel.
18 DE 35
BLOC 3. JESUCRIST,
COMPLIMENT DE LA
HISTÒRIA DE LA SALVACIÓ
BLOC 3. JESUCRIST,
COMPLIMENT DE LA
HISTÒRIA DE LA
SALVACIÓ
BLOC 3. JESUCRIST,
COMPLIMENT DE LA
HISTÒRIA DE LA
SALVACIÓ
AQUEST BLOC
OCUPARÀ 9 DE LES
35 SESSIONS DEL
CURS
3.1. Els evangelis en la
Bíblia: caràcter i
historicitat.
3.1. Reconèixer la
historicitat dels evangelis
com a llibres del Nou
Testament.
3.1. Descobreix i
exposa les raons que
acrediten la
historicitat dels
quatre evangelis.
19 DE 35
3.1. Els evangelis en la
Bíblia: caràcter i
historicitat.
3.1. Reconèixer la
historicitat dels evangelis
com a llibres del Nou
3.1. Descobreix i
exposa les raons que
acrediten la
20 DE 35
73
Testament.historicitat dels
quatre evangelis.
3.2. Redacció i trets més
rellevants de cada un dels
quatre evangelis: Mateu,
Marc, Lluc i Joan.
3.2. Distingir, en Jesús,
els trets que manifesten
la seva naturalesa divina
i la seva naturalesa
humana.
3.2.1. Identifica i
classifica de manera
raonada les
diferències entre la
naturalesa divina i la
naturalesa humana
de Jesús segons els
relats evangèlics.
21 DE 35
3.2. Redacció i trets més
rellevants de cada un dels
quatre evangelis: Mateu,
Marc, Lluc i Joan.
3.2. Distingir, en Jesús,
els trets que manifesten
la seva naturalesa divina
i la seva naturalesa
humana.
3.2.1. Identifica i
classifica de manera
raonada les
diferències entre la
naturalesa divina i la
naturalesa humana
de Jesús segons els
relats evangèlics.
22 DE 35
3.2. Redacció i trets més
rellevants de cada un dels
quatre evangelis: Mateu,
Marc, Lluc i Joan.
3.2. Distingir, en Jesús,
els trets que manifesten
la seva naturalesa divina
i la seva naturalesa
humana.
3.2.2. S’esforça per
comprendre les
manifestacions de la
naturalesa humana i
la naturalesa divina
en els relats
evangèlics.
23 DE 35
3.3. La divinitat i la
humanitat de Jesús segons
els evangelis. [Fi de la
segona avaluació]
3.3. Reconèixer la
finalitat i el caràcter dels
evangelis com a
instrument de la
transmissió del missatge
de Jesús. [Fi de la
3.3. Descobreix, a
partir de la lectura
dels textos
evangèlics, alguns
trets de la persona
de Jesús i en descriu
24 DE 35
74
segona avaluació]
la missió i el
missatge. [Fi de la
segona avaluació]
3.3. La divinitat i la
humanitat de Jesús segons
els evangelis. [Inici de la
tercera avaluació]
3.3. Reconèixer la
finalitat i el caràcter dels
evangelis com a
instrument de la
transmissió del missatge
de Jesús. [Inici de la
tercera avaluació]
3.3. Descobreix, a
partir de la lectura
dels textos
evangèlics, alguns
trets de la persona
de Jesús i en descriu
la missió i el
missatge. [Inici de la
tercera avaluació]
25 DE 35
3.4. Els evangelis com a
testimoniatge de la filiació
divina de Jesús i com a
instrument de transmissió
del seu missatge de
salvació.
3.4. Conèixer i
comprendre el procés de
redacció dels quatre
evangelis.
3.4. Ordena i explica
els passos del procés
de redacció i
divulgació dels
quatre evangelis.
26 DE 35
3.4. Els evangelis com a
testimoniatge de la filiació
divina de Jesús i com a
instrument de transmissió
del seu missatge de
salvació.
3.4. Conèixer i
comprendre el procés de
redacció dels quatre
evangelis.
3.4. Ordena i explica
els passos del procés
de redacció i
divulgació dels
quatre evangelis.
27 DE 35
BLOC 4. PERMANÈNCIA DE
JESUCRIST EN LA
HISTÒRIA: L'ESGLÉSIA
BLOC 4. PERMANÈNCIA
DE JESUCRIST EN LA
HISTÒRIA: L'ESGLÉSIA
BLOC 4.
PERMANÈNCIA DE
JESUCRIST EN LA
HISTÒRIA:
L'ESGLÉSIA
AQUEST BLOC
OCUPARÀ 8 DE LES
35 SESSIONS DEL
CURS
4.1. L’Església, presència de
Jesucrist en la història.
4.1. Comprendre la
presència de Jesucrist
4.1. Indica i explica
les distintes formes
28 DE 35
75
avui en l’Església.
de presència de
Jesucrist en
l’Església: els
sagraments, la
paraula de Déu, el
servei de l’autoritat i
la caritat.
4.1. L’Església, presència de
Jesucrist en la història.
4.1. Comprendre la
presència de Jesucrist
avui en l’Església.
4.1. Indica i explica
les distintes formes
de presència de
Jesucrist en
l’Església: els
sagraments, la
paraula de Déu, el
servei de l’autoritat i
la caritat.
29 DE 35
4.1. L’Església, presència de
Jesucrist en la història.
4.1. Comprendre la
presència de Jesucrist
avui en l’Església.
4.1. Indica i explica
les distintes formes
de presència de
Jesucrist en
l’Església: els
sagraments, la
paraula de Déu, el
servei de l’autoritat i
la caritat.
30 DE 35
4.1. L’Església, presència de
Jesucrist en la història.
4.1. Comprendre la
presència de Jesucrist
avui en l’Església.
4.1. Indica i explica
les distintes formes
de presència de
Jesucrist en
l’Església: els
sagraments, la
31 DE 35
76
paraula de Déu, el
servei de l’autoritat i
la caritat.
4.2. L’Esperit Sant edifica
contínuament l’Església.
4.2. Reconèixer que
l’acció de l’Esperit Sant
dóna vida a l’Església.
4.2.1. Coneix i
respecta que els
sagraments
expressen l’acció de
l’Esperit en la
construcció de
l’Església.
32 DE 35
4.2. L’Esperit Sant edifica
contínuament l’Església.
4.2. Reconèixer que
l’acció de l’Esperit Sant
dóna vida a l’Església.
4.2.2. Associa l’acció
de l’Esperit en els
sagraments amb les
distintes etapes i
moments de la vida.
33 DE 35
4.2. L’Esperit Sant edifica
contínuament l’Església.
4.2. Reconèixer que
l’acció de l’Esperit Sant
dóna vida a l’Església.
4.2.2. Associa l’acció
de l’Esperit en els
sagraments amb les
distintes etapes i
moments de la vida.
34 DE 35
4.2. L’Esperit Sant edifica
contínuament l’Església. [Fi
de la tercera avaluació]
4.2. Reconèixer que
l’acció de l’Esperit Sant
dóna vida a l’Església. [Fi
de la tercera avaluació]
4.2.3. Pren
consciència i aprecia
l’acció de l’Esperit
per al creixement de
la persona. [Fi de la
tercera avaluació]
35 DE 35
77
Distribució espai-temps de Religió de 2n d'ESO:
Les sessions es realitzaran a les aules de l'IES que pertoquen.
La primera avaluació té en compte de la sessió 1 a la 12. La segona avaluació, de la 13 a la 24. La
tercera, de la 25 a la 35.
La sessió inicial i final de cada avaluació està indicada entre claudàtors amb l'expressió 'Inici/Final
de la (primera, segona o tercera) sessió'
CONTINGUTS ESTATALSCRITERIS
D'AVALUACIÓ
ESTÀNDARDS
D'APRENENTATGE
AVALUABLES
BLOC 1. EL SENTIT RELIGIÓS DE
LA PERSONA HUMANA
BLOC 1. EL SENTIT
RELIGIÓS DE LA
PERSONA
HUMANA
BLOC 1. EL SENTIT
RELIGIÓS DE LA PERSONA
HUMANA
1.1. La persona humana, criatura
de Déu lliure i intel·ligent. [Inici
de la primera avaluació]
1.1.1. Establir
diferències entre
l'ésser humà creat
a imatge de Déu i
els animals [Inici
de la primera
avaluació]
1.1.1. Argumenta la
dignitat de l’ésser humà
en relació als altres éssers
vius. [Inici de la primera
avaluació]
Sessió 1 de 35
1.1. La persona humana, criatura
de Déu lliure i intel·ligent.
1.1.1. Establir
diferències entre
l'ésser humà creat
a imatge de Déu i
els animals
1.1.1. Argumenta la
dignitat de l’ésser humà
en relació als altres éssers
vius.
Sessió 2 de 35
1.1. La persona humana, criatura
de Déu lliure i intel·ligent.
1.1.2. Relacionar la
condició de
criatura amb
l'origen diví.
1.1.2. Distingeix i debat de
forma justificada i
respectuosa l’origen de
l’ésser humà.
Sessió 3 de 35
1.2. El fonament de la dignitat de
la persona.
1.2. Explicar
l'origen de la
1.2. Valora, en situacions
del seu entorn, la dignitat
Sessió 4 de 35
78
dignitat de l'ésser
humà com a
criatura de Déu
de tot ésser humà amb
independència de les
capacitats físiques,
cognitives, intel·lectuals,
socials, etc.
1.2. El fonament de la dignitat de
la persona.
1.2. Explicar
l'origen de la
dignitat de l'ésser
humà com a
criatura de Déu
1.2. Valora, en situacions
del seu entorn, la dignitat
de tot ésser humà amb
independència de les
capacitats físiques,
cognitives, intel·lectuals,
socials, etc.
Sessió 5 de 35
1.2. El fonament de la dignitat de
la persona.
1.2. Explicar
l'origen de la
dignitat de l'ésser
humà com a
criatura de Déu
1.2. Valora, en situacions
del seu entorn, la dignitat
de tot ésser humà amb
independència de les
capacitats físiques,
cognitives, intel·lectuals,
socials, etc.
Sessió 6 de 35
1.3. L'ésser humà col·laboradora
de la creació de Déu.
1.3. Entendre el
sentit i la finalitat
de l'acció humana
1.3.1. Classifica accions de
l’ésser humà que
respecten o destrueixen la
creació.
Sessió 7 de 35
1.3. L'ésser humà col·laborador
de la creació de Déu.
1.3. Entendre el
sentit i la finalitat
de l'acció humana
1.3.1. Classifica accions de
l’ésser humà que
respecten o destrueixen la
creació.
Sessió 8 de 35
1.3. L'ésser humà col·laborador
de la creació de Déu.
1.3. Entendre el
sentit i la finalitat
de l'acció humana
1.3.2. Dissenya en petit
grup un pla de
col·laboració amb el seu
centre educatiu en el que
Sessió 9 de 35
79
s’incloguin al menys cinc
necessitats i les possibles
solucions que el propi
grup duria a terme.
BLOC 2. LA REVELACIÓ: DÉU
INTERVÉ EN LA HISTÒRIA
BLOC 2. LA
REVELACIÓ: DÉU
INTERVÉ EN LA
HISTÒRIA
BLOC 2. LA REVELACIÓ:
DÉU INTERVÉ EN LA
HISTÒRIA
2.1. L'acceptació de la revelació i
la fe.
2.1.1. Conèixer i
acceptar que Déu
es revela en la
història.
2.1.1 Busca i escull
personatges significatius
del poble d’Israel i
identifica i analitza la
resposta de fe en ells.
Sessió 10 de
35
2.1. L'acceptació de la revelació i
la fe.
2.1.1. Conèixer i
acceptar que Déu
es revela en la
història.
2.1.1 Busca i escull
personatges significatius
del poble d’Israel i
identifica i analitza la
resposta de fe en ells.
Sessió 11 de
35
2.1. L'acceptació de la revelació i
la fe. [Fi de la primera avaluació]
2.1.2. Comprendre
i valorar que la fe
és la resposta a la
iniciativa salvífica
de Déu. [Fi de la
primera avaluació]
2.1.2. S’interessa per
conèixer i valora la
resposta de fe al Déu que
es revela. [Fi de la primera
avaluació]
Sessió 12 de
35
2.1. L'acceptació de la revelació i
la fe. [Inici de la segona
avaluació[
2.1.2. Comprendre
i valorar que la fe
és la resposta a la
iniciativa salvífica
de Déu. [Inici de la
segona avaluació]
2.1.2. S’interessa per
conèixer i valora la
resposta de fe al Déu que
es revela. [Inici de la
segona avaluació]
Sessió 13 de
35
2.2. Origen, composició i 2.2.1. Conèixer i 2.2.1. Identifica, classifica i Sessió 14 de
80
interpretació dels Llibres Sagrats.
definir l'estructura
i organització de la
Bíblia.
compara les
característiques
fonamentals dels Llibres
Sagrats mostrant interès
pel seu origen diví.
35
2.2. Origen, composició i
interpretació dels Llibres Sagrats.
2.2.2. Conèixer i
respectar els
criteris del
magisteri de
l'Església al voltant
de la interpretació
bíblica.
2.2.2. Llegeix, localitza i
esquematitza els criteris
recollits a la Dei Verbum al
voltant de la interpretació
de la Bíblia valorant-los
com a necessaris.
Sessió 15 de
35
2.2. Origen, composició i
interpretació dels Llibres Sagrats.
2.2.2. Conèixer i
respectar els
criteris del
magisteri de
l'Església al voltant
de la interpretació
bíblica.
2.2.2. Llegeix, localitza i
esquematitza els criteris
recollits a la Dei Verbum al
voltant de la interpretació
de la Bíblia valorant-los
com a necessaris.
Sessió 16 de
35
2.2. Origen, composició i
interpretació dels Llibres Sagrats.
2.2.3. Reconèixer
en la inspiració
l'origen de la
sacralitat del text
bíblic.
2.2.3.1. Distingeix i
assenyala en textos bíblics
la presència d’un Déu que
es comunica, justificant en
el grup la selecció dels
textos.
Sessió 17 de
35
2.2. Origen, composició i
interpretació dels Llibres Sagrats.
2.2.3. Reconèixer
en la inspiració
l'origen de la
sacralitat del text
bíblic.
2.2.3.2. Coneix i justifica
per escrit l’existència en
els Llibres Sagrats de
l’autor diví i l’autor humà.
Sessió 18 de
35
BLOC 3. JESUCRIST, BLOC 3. JESUCRIST, BLOC 3. JESUCRIST,
81
COMPLIMENT DE LA HISTÒRIA
DE LA SALVACIÓ
COMPLIMENT DE
LA HISTÒRIA DE LA
SALVACIÓ
COMPLIMENT DE LA
HISTÒRIA DE LA SALVACIÓ
3.1. Déu es revela en Jesucrist.
Déu u i tri.
3.1.1. Mostrar
interès per
reconèixer el
caràcter relacional
de la Divinitat en la
revelació de Jesús.
3.1.1.1. Coneix i descriu
les característiques del
Déu cristià.
Sessió 19 de
35
3.1. Déu es revela en Jesucrist.
Déu u i tri.
3.1.1. Mostrar
interès per
reconèixer el
caràcter relacional
de la Divinitat en la
revelació de Jesús.
3.1.1.1. Coneix i descriu
les característiques del
Déu cristià.
Sessió 20 de
35
3.1. Déu es revela en Jesucrist.
Déu u i tri.
3.1.1. Mostrar
interès per
reconèixer el
caràcter relacional
de la Divinitat en la
revelació de Jesús.
3.1.1.2 Llegeix relats
mitològics, localitza trets
de les divinitats de les
religions politeistes i els
contrasta amb les
característiques del Déu
cristià.
Sessió 21 de
35
3.1. Déu es revela en Jesucrist.
Déu u i tri.
3.1.2. Vincular el
sentit comunitari
de la Trinitat amb
la dimensió
relacional humana.
3.1.2. Reconeix, descriu i
accepta que la persona
humana necessita de
l’altre per assolir la seva
identitat a semblança de
Déu.
Sessió 22 de
35
3.1. Déu es revela en Jesucrist.
Déu u i tri.
3.1.2. Vincular el
sentit comunitari
de la Trinitat amb
3.1.2. Reconeix, descriu i
accepta que la persona
humana necessita de
Sessió 23 de
35
82
la dimensió
relacional humana.
l’altre per assolir la seva
identitat a semblança de
Déu.
3.2. El Credo, síntesi de l'acció
salvífica de Déu en la història. [Fi
de la segona avaluació]
3.2.1. Descobrir el
caràcter històric de
la formulació del
Credo cristià. [Fi de
la segona
avaluació]
3.2.1 Confecciona
materials on s’expressen
els moments rellevants de
la història salvífica i els
relaciona amb les veritats
de fe formulades en el
Credo. [Fi de la segona
avaluació]
Sessió 24 de
35
3.2. El Credo, síntesi de l'acció
salvífica de Déu en la història.
[Inici de la tercera avaluació]
3.2.1. Descobrir el
caràcter històric de
la formulació del
Credo cristià. [Inici
de la tercera
avaluació]
3.2.1 Confecciona
materials on s’expressen
els moments rellevants de
la història salvífica i els
relaciona amb les veritats
de fe formulades en el
Credo. [Inici de la tercera
avaluació]
Sessió 25 de
35
3.2. El Credo, síntesi de l'acció
salvífica de Déu en la història.
3.2.2. Reconèixer
les veritats de la fe
cristiana presents
en el Credo.
3.2.2. Classifica les veritats
de fe contingudes en el
Credo i explica el seu
significat.
Sessió 26 de
35
3.2. El Credo, síntesi de l'acció
salvífica de Déu en la història.
3.2.2. Reconèixer
les veritats de la fe
cristiana presents
en el Credo.
3.2.2. Classifica les veritats
de fe contingudes en el
Credo i explica el seu
significat.
Sessió 27 de
35
BLOC 4. PERMANÈNCIA DE
JESUCRIST EN LA HISTÒRIA:
L'ESGLÉSIA
BLOC 4.
PERMANÈNCIA DE
JESUCRIST EN LA
HISTÒRIA:
BLOC 4. PERMANÈNCIA
DE JESUCRIST EN LA
HISTÒRIA: L'ESGLÉSIA
83
L'ESGLÉSIA
4.1. Expansió de l'Església, les
primeres comunitats.
4.1. Comprendre
l'expansió del
cristianisme a
través de les
primeres
comunitats
cristianes.
4.1.1 Localitza en el mapa
els llocs d’origen de les
primeres comunitats
cristianes i descriu les
seves característiques.
Sessió 28 de
35
4.1. Expansió de l'Església, les
primeres comunitats.
4.1. Comprendre
l'expansió del
cristianisme a
través de les
primeres
comunitats
cristianes.
4.1.2 Reconstrueix
l’itinerari dels viatges de
Sant Pau i explica amb les
seves paraules la difusió
del cristianisme en el món
pagà.
Sessió 29 de
35
4.1. Expansió de l'Església, les
primeres comunitats.
4.1. Comprendre
l'expansió del
cristianisme a
través de les
primeres
comunitats
cristianes.
4.1.2 Reconstrueix
l’itinerari dels viatges de
Sant Pau i explica amb les
seves paraules la difusió
del cristianisme en el món
pagà.
Sessió 30 de
35
4.1. Expansió de l'Església, les
primeres comunitats.
4.1. Comprendre
l'expansió del
cristianisme a
través de les
primeres
comunitats
cristianes.
4.1.2 Reconstrueix
l’itinerari dels viatges de
Sant Pau i explica amb les
seves paraules la difusió
del cristianisme en el món
pagà.
Sessió 31 de
35
4.2. Les notes de l'Església. 4.2. Justificar que
l'Església és una,
4.2.1 Descriu i valora
l’arrel de la unitat i
Sessió 32 de
35
84
santa, catòlica i
apostòlica.santedat de l’Església.
4.2. Les notes de l'Església.
4.2. Justificar que
l'Església és una,
santa, catòlica i
apostòlica.
4.2.1 Descriu i valora
l’arrel de la unitat i
santedat de l’Església.
Sessió 33 de
35
4.2. Les notes de l'Església.
4.2. Justificar que
l'Església és una,
santa, catòlica i
apostòlica.
4.2.2 Elabora materials,
utilitzant les tecnologies
de la informació i la
comunicació, on es
reflecteix la universalitat i
apostolicitat de l’Església.
Sessió 34 de
35
4.2. Les notes de l'Església.[Fi de
la tercera avaluació]
4.2. Justificar que
l'Església és una,
santa, catòlica i
apostòlica. [Fi de la
tercera avaluació]
4.2.2 Elabora materials,
utilitzant les tecnologies
de la informació i la
comunicació, on es
reflecteix la universalitat i
apostolicitat de l’Església.
[Fi de la tercera avaluació]
Sessió 35 de
35
Distribució espai-temps de Religió de 3r d'ESO:
Les sessions es realitzaran a les aules de l'IES que pertoquen.
La primera avaluació té en compte de la sessió 1 a la 12. La segona avaluació, de la 13 a la 24. La
tercera, de la 25 a la 35.
La sessió inicial i final de cada avaluació està indicada entre claudàtors amb l'expressió 'Inici/Final
de la (primera, segona o tercera) sessió'
CONTINGUTS ESTATALSCRITERIS
D'AVALUACIÓ
ESTÀNDARDS
D'APRENENTATGE
AVALUABLES
BLOC 1. EL SENTIT RELIGIÓS DE
LA PERSONA HUMANA
BLOC 1. EL SENTIT
RELIGIÓS DE LA
BLOC 1. EL SENTIT
RELIGIÓS DE LA
85
PERSONA
HUMANAPERSONA HUMANA
1.1. La naturalesa humana desitja
l’Infinit. [Inici de la primera
avaluació]
1.1. Reconèixer el
desig de plenitud
que té la persona.
[Inici de la primera
avaluació]
1.1. Expressa i
comparteix en grup
situacions o
circumstàncies en les que
reconeix l’exigència
humana de felicitat i
plenitud. [Inici de la
primera avaluació]
Sessió 1 de 35
1.1. La naturalesa humana desitja
l’Infinit.
1.1. Reconèixer el
desig de plenitud
que té la persona.
1.1. Expressa i
comparteix en grup
situacions o
circumstàncies en les que
reconeix l’exigència
humana de felicitat i
plenitud.
Sessió 2 de 35
1.1. La naturalesa humana desitja
l’Infinit.
1.1. Reconèixer el
desig de plenitud
que té la persona.
1.1. Expressa i
comparteix en grup
situacions o
circumstàncies en les que
reconeix l’exigència
humana de felicitat i
plenitud.
Sessió 3 de 35
1.1. La naturalesa humana desitja
l’Infinit.
1.1. Reconèixer el
desig de plenitud
que té la persona.
1.1. Expressa i
comparteix en grup
situacions o
circumstàncies en les que
reconeix l’exigència
humana de felicitat i
plenitud.
Sessió 4 de 35
86
1.2. La recerca de sentit en
l’experiència de la malaltia, la
mort, el dolor, etc.
1.2. Comparar
raonadament
diferents respostes
enfront de la
finitud de l’ésser
humà.
1.2.1. Analitza i valora
l’experiència personal
enfront de fets bells i
dolorosos.
Sessió 5 de 35
1.2. La recerca de sentit en
l’experiència de la malaltia, la
mort, el dolor, etc.
1.2. Comparar
raonadament
diferents respostes
enfront de la
finitud de l’ésser
humà.
1.2.1. Analitza i valora
l’experiència personal
enfront de fets bells i
dolorosos.
Sessió 6 de 35
1.2. La recerca de sentit en
l’experiència de la malaltia, la
mort, el dolor, etc.
1.2. Comparar
raonadament
diferents respostes
enfront de la
finitud de l’ésser
humà.
1.2.1. Analitza i valora
l’experiència personal
enfront de fets bells i
dolorosos.
Sessió 7 de 35
1.2. La recerca de sentit en
l’experiència de la malaltia, la
mort, el dolor, etc.
1.2. Comparar
raonadament
diferents respostes
enfront de la
finitud de l’ésser
humà.
1.2.2. Selecciona escenes
de pel·lícules o
documentals que
mostren la recerca de
sentit.
Sessió 8 de 35
1.2. La recerca de sentit en
l’experiència de la malaltia, la
mort, el dolor, etc.
1.2. Comparar
raonadament
diferents respostes
enfront de la
finitud de l’ésser
humà.
1.2.2. Selecciona escenes
de pel·lícules o
documentals que
mostren la recerca de
sentit.
Sessió 9 de 35
BLOC 2. LA REVELACIÓ: DÉU BLOC 2. LA BLOC 2. LA REVELACIÓ:
87
INTERVÉ EN LA HISTÒRIA
REVELACIÓ: DÉU
INTERVÉ EN LA
HISTÒRIA
DÉU INTERVÉ EN LA
HISTÒRIA
2.1. La ruptura de l’home amb
Déu pel pecat.
2.1. Descobrir que
el pecat radica en
el rebuig a la
intervenció de Déu
en la pròpia vida.
2.1. Identifica, analitza i
comenta situacions
actuals on s’expressa el
pecat com a rebuig o
suplantació de Déu.
Sessió 10 de 35
2.1. La ruptura de l’home amb
Déu pel pecat.
2.1. Descobrir que
el pecat radica en
el rebuig a la
intervenció de Déu
en la pròpia vida.
2.1. Identifica, analitza i
comenta situacions
actuals on s’expressa el
pecat com a rebuig o
suplantació de Déu.
Sessió 11 de 35
2.1. La ruptura de l’home amb
Déu pel pecat. [Fi de la primera
avaluació]
2.1. Descobrir que
el pecat radica en
el rebuig a la
intervenció de Déu
en la pròpia vida.
[Fi de la primera
avaluació]
2.1. Identifica, analitza i
comenta situacions
actuals on s’expressa el
pecat com a rebuig o
suplantació de Déu. [Fi
de la primera avaluació]
Sessió 12 de 35
2.1. La ruptura de l’home amb
Déu pel pecat. [Inici de la segona
avaluació]
2.1. Descobrir que
el pecat radica en
el rebuig a la
intervenció de Déu
en la pròpia vida.
[Inici de la segona
avaluació]
2.1. Identifica, analitza i
comenta situacions
actuals on s’expressa el
pecat com a rebuig o
suplantació de Déu. [Inici
de la segona avaluació]
Sessió 13 de 35
2.2. El relat bíblic del pecat
original.
2.2. Distingir la
veritat revelada de
la vestidura
literària en el relat
2.2.Analitza el text sagrat
diferenciant la veritat
revelada de la vestidura
literària i recrea un relat
Sessió 14 de 35
88
del Gènesi.
de la veritat revelada
sobre el pecat original
amb llenguatge actual.
2.2. El relat bíblic del pecat
original.
2.2. Distingir la
veritat revelada de
la vestidura
literària en el relat
del Gènesi.
2.2.Analitza el text sagrat
diferenciant la veritat
revelada de la vestidura
literària i recrea un relat
de la veritat revelada
sobre el pecat original
amb llenguatge actual.
Sessió 15 de 35
2.2. El relat bíblic del pecat
original.
2.2. Distingir la
veritat revelada de
la vestidura
literària en el relat
del Gènesi.
2.2.Analitza el text sagrat
diferenciant la veritat
revelada de la vestidura
literària i recrea un relat
de la veritat revelada
sobre el pecat original
amb llenguatge actual.
Sessió 16 de 35
2.2. El relat bíblic del pecat
original.
2.2. Distingir la
veritat revelada de
la vestidura
literària en el relat
del Gènesi.
2.2.Analitza el text sagrat
diferenciant la veritat
revelada de la vestidura
literària i recrea un relat
de la veritat revelada
sobre el pecat original
amb llenguatge actual.
Sessió 17 de 35
2.2. El relat bíblic del pecat
original.
2.2. Distingir la
veritat revelada de
la vestidura
literària en el relat
del Gènesi.
2.2.Analitza el text sagrat
diferenciant la veritat
revelada de la vestidura
literària i recrea un relat
de la veritat revelada
sobre el pecat original
amb llenguatge actual.
Sessió 18 de 35
89
BLOC 3. JESUCRIST,
COMPLIMENT DE LA HISTÒRIA
DE LA SALVACIÓ
BLOC 3. JESUCRIST,
COMPLIMENT DE
LA HISTÒRIA DE LA
SALVACIÓ
BLOC 3. JESUCRIST,
COMPLIMENT DE LA
HISTÒRIA DE LA
SALVACIÓ
3. La persona transformada per la
trobada amb Jesús.
3.1. Reconèixer i
apreciar que la
trobada amb Crist
canvia la forma de
comprendre el
món, la història, la
realitat, les
persones, etc.
3.1.1 Busca i selecciona
biografia de conversos.Sessió 19 de 35
3. La persona transformada per la
trobada amb Jesús.
3.1. Reconèixer i
apreciar que la
trobada amb Crist
canvia la forma de
comprendre el
món, la història, la
realitat, les
persones, etc.
3.1.1 Busca i selecciona
biografia de conversos.Sessió 20 de 35
3. La persona transformada per la
trobada amb Jesús.
3.1. Reconèixer i
apreciar que la
trobada amb Crist
canvia la forma de
comprendre el
món, la història, la
realitat, les
persones, etc.
3.1.2 Expressa judicis
respectuosos sobre la
novetat que la trobada
amb Crist ha introduït en
la forma d’entendre el
món, segons les
biografies seleccionades.
Sessió 21 de 35
3. La persona transformada per la
trobada amb Jesús.
3.1. Reconèixer i
apreciar que la
trobada amb Crist
3.1.2 Expressa judicis
respectuosos sobre la
novetat que la trobada
Sessió 22 de 35
90
canvia la forma de
comprendre el
món, la història, la
realitat, les
persones, etc.
amb Crist ha introduït en
la forma d’entendre el
món, segons les
biografies seleccionades.
3. La persona transformada per la
trobada amb Jesús.
3.1. Reconèixer i
apreciar que la
trobada amb Crist
canvia la forma de
comprendre el
món, la història, la
realitat, les
persones, etc.
3.1.2 Expressa judicis
respectuosos sobre la
novetat que la trobada
amb Crist ha introduït en
la forma d’entendre el
món, segons les
biografies seleccionades.
Sessió 23 de 35
3. La persona transformada per la
trobada amb Jesús. [Fi de la
segona avaluació]
3.2. Comprendre
que la pertinença a
Crist comporta una
nova forma de
comportar-se en la
vida. [Fi de la
segona avaluació]
3.2. Crea i comparteix
textos, vídeos clip, curts,
per a descriure les
conseqüències que en la
vida dels cristians ha
suposat la trobada amb
Crist. [Fi de la segona
avaluació]
Sessió 24 de 35
3. La persona transformada per la
trobada amb Jesús. [Inici de la
tercera avaluació]
3.2. Comprendre
que la pertinença a
Crist comporta una
nova forma de
comportar-se en la
vida. [Inici de la
tercera avaluació]
3.2. Crea i comparteix
textos, vídeos clip, curts,
per a descriure les
conseqüències que en la
vida dels cristians ha
suposat la trobada amb
Crist. [Inici de la tercera
avaluació]
Sessió 25 de 35
3. La persona transformada per la
trobada amb Jesús.
3.2. Comprendre
que la pertinença a
3.2. Crea i comparteix
textos, vídeos clip, curts,
Sessió 26 de 35
91
Crist comporta una
nova forma de
comportar-se en la
vida.
per a descriure les
conseqüències que en la
vida dels cristians ha
suposat la trobada amb
Crist.
3. La persona transformada per la
trobada amb Jesús.
3.2. Comprendre
que la pertinença a
Crist comporta una
nova forma de
comportar-se en la
vida.
3.2. Crea i comparteix
textos, vídeos clip, curts,
per a descriure les
conseqüències que en la
vida dels cristians ha
suposat la trobada amb
Crist.
Sessió 27 de 35
BLOC 4. PERMANÈNCIA DE
JESUCRIST EN LA HISTÒRIA:
L'ESGLÉSIA
BLOC 4.
PERMANÈNCIA DE
JESUCRIST EN LA
HISTÒRIA:
L'ESGLÉSIA
BLOC 4. PERMANÈNCIA
DE JESUCRIST EN LA
HISTÒRIA: L'ESGLÉSIA
4.1. L’Església, lloc de trobada
amb Crist.
4.1. Prendre
consciència del
vincle indissoluble
entre la trobada
amb Crist i la
pertinença a
l’Església.
4.1. Busca, selecciona i
presenta justificant
l’experiència d’una
persona que ha trobat
Crist en l’Església.
Sessió 28 de 35
4.2. Experiència de plenitud en la
trobada amb Crist.
4.2. Valorar
críticament
l’experiència de
plenitud que
promet Crist.
4.2. Escolta testimonis de
cristians i debat amb
respecte sobre la
plenitud de vida que en
ells s’expressa.
Sessió 29 de 35
4.2. Experiència de plenitud en la
trobada amb Crist.
4.2. Valorar
críticament
4.2. Escolta testimonis de
cristians i debat amb
Sessió 30 de 35
92
l’experiència de
plenitud que
promet Crist.
respecte sobre la
plenitud de vida que en
ells s’expressa.
4.2. Experiència de plenitud en la
trobada amb Crist.
4.2. Valorar
críticament
l’experiència de
plenitud que
promet Crist.
4.2. Escolta testimonis de
cristians i debat amb
respecte sobre la
plenitud de vida que en
ells s’expressa.
Sessió 31 de 35
4.3. L’experiència de fe genera
una cultura.
4.3. Identificar en
la cultura la
riquesa i la bellesa
que genera la fe.
4.3.1. Demostra
mitjançant exemples
prèviament seleccionats
que l’experiència
cristiana ha estat
generadora de cultura al
llarg de la història.
Sessió 32 de 35
4.3. L’experiència de fe genera
una cultura.
4.3. Identificar en
la cultura la
riquesa i la bellesa
que genera la fe.
4.3.2. Defensa de forma
raonada la influència de
la fe en l’art, el
pensament, els costums,
la salut, l’educació, etc.
Sessió 33 de 35
4.3. L’experiència de fe genera
una cultura.
4.3. Identificar en
la cultura la
riquesa i la bellesa
que genera la fe.
4.3.2. Defensa de forma
raonada la influència de
la fe en l’art, el
pensament, els costums,
la salut, l’educació, etc.
Sessió 34 de 35
4.3. L’experiència de fe genera
una cultura. [Fi de la tercera
avaluació]
4.3. Identificar en
la cultura la
riquesa i la bellesa
que genera la fe.
[Fi de la tercera
avaluació]
4.3.2. Defensa de forma
raonada la influència de
la fe en l’art, el
pensament, els costums,
la salut, l’educació, etc.
[Fi de la tercera
Sessió 35 de 35
93
avaluació]
Distribució espai-temps de Religió de 4t d'ESO:
Les sessions es realitzaran a les aules de l'IES que pertoquen.
La primera avaluació té en compte de la sessió 1 a la 12. La segona avaluació, de la 13 a la 24. La
tercera, de la 25 a la 35.
La sessió inicial i final de cada avaluació està indicada entre claudàtors amb l'expressió 'Inici/Final
de la (primera, segona o tercera) sessió'
CONTINGUTS ESTATALSCRITERIS
D'AVALUACIÓ
ESTÀNDARDS
D'APRENENTATGE
AVALUABLES
BLOC 1. EL SENTIT RELIGIÓS DE
LA PERSONA HUMANA
BLOC 1. EL SENTIT
RELIGIÓS DE LA
PERSONA
HUMANA
BLOC 1. EL SENTIT
RELIGIÓS DE LA
PERSONA HUMANA
1.1. Les religions: recerca del
sentit de la vida. [Inici de la
primera avaluació]
1.1. Aprendre i
memoritzar els
principals trets
comuns de les
religions. [Inici de
la primera
avaluació]
1.1.1. Identifica i
classifica els trets
principals (ensenyament,
comportament i culte) en
les religions monoteistes.
[Inici de la primera
avaluació]
Sessió 1 de 35
1.1. Les religions: recerca del
sentit de la vida.
1.1. Aprendre i
memoritzar els
principals trets
comuns de les
religions.
1.1.1. Identifica i
classifica els trets
principals (ensenyament,
comportament i culte) en
les religions monoteistes.
Sessió 2 de 35
1.1. Les religions: recerca del
sentit de la vida.
1.1. Aprendre i
memoritzar els
principals trets
comuns de les
1.1.2. Busca informació i
presenta al grup les
respostes de les diferents
religions a les preguntes
Sessió 3 de 35
94
religions. de sentit.
1.1. Les religions: recerca del
sentit de la vida.
1.1. Aprendre i
memoritzar els
principals trets
comuns de les
religions.
1.1.2. Busca informació i
presenta al grup les
respostes de les diferents
religions a les preguntes
de sentit.
Sessió 4 de 35
1.2. Plenitud en l’experiència
religiosa: la revelació de Déu en
la història.
1.2. Comparar i
distingir la
intervenció de Déu
en la història dels
intents humans de
resposta a la
recerca de sentit.
1.2.1. Raona per què la
revelació és la plenitud
de l’experiència religiosa.
Sessió 5 de 35
1.2. Plenitud en l’experiència
religiosa: la revelació de Déu en
la història.
1.2. Comparar i
distingir la
intervenció de Déu
en la història dels
intents humans de
resposta a la
recerca de sentit.
1.2.1. Raona per què la
revelació és la plenitud
de l’experiència religiosa.
Sessió 6 de 35
1.2. Plenitud en l’experiència
religiosa: la revelació de Déu en
la història.
1.2. Comparar i
distingir la
intervenció de Déu
en la història dels
intents humans de
resposta a la
recerca de sentit.
1.2.1. Raona per què la
revelació és la plenitud
de l’experiència religiosa.
Sessió 7 de 35
1.2. Plenitud en l’experiència
religiosa: la revelació de Déu en
la història.
1.2. Comparar i
distingir la
intervenció de Déu
en la història dels
1.2.2. Analitza i debat les
principals diferències
entre la revelació de Déu
i les religions.
Sessió 8 de 35
95
intents humans de
resposta a la
recerca de sentit.
1.2. Plenitud en l’experiència
religiosa: la revelació de Déu en
la història.
1.2. Comparar i
distingir la
intervenció de Déu
en la història dels
intents humans de
resposta a la
recerca de sentit.
1.2.2. Analitza i debat les
principals diferències
entre la revelació de Déu
i les religions.
Sessió 9 de 35
BLOC 2. LA REVELACIÓ: DÉU
INTERVÉ EN LA HISTÒRIA
BLOC 2. LA
REVELACIÓ: DÉU
INTERVÉ EN LA
HISTÒRIA
BLOC 2. LA REVELACIÓ:
DÉU INTERVÉ EN LA
HISTÒRIA
2.1. La fidelitat de Déu a l’aliança
amb l’ésser humà.
2.1. Reconèixer i
valorar les accions
de Déu fidel al llarg
de la història.
2.1.1. Identifica i aprecia
la fidelitat permanent de
Déu que troba en la
història d’Israel.
Sessió 10 de 35
2.1. La fidelitat de Déu a l’aliança
amb l’ésser humà.
2.1. Reconèixer i
valorar les accions
de Déu fidel al llarg
de la història.
2.1.1. Identifica i aprecia
la fidelitat permanent de
Déu que troba en la
història d’Israel.
Sessió 11 de 35
2.1. La fidelitat de Déu a l’aliança
amb l’ésser humà. [Fi de la
primera avaluació]
2.1. Reconèixer i
valorar les accions
de Déu fidel al llarg
de la història. [Fi de
la primera
avaluació]
2.1.1. Identifica i aprecia
la fidelitat permanent de
Déu que troba en la
història d’Israel. [Fi de la
primera avaluació]
Sessió 12 de 35
2.1. La fidelitat de Déu a l’aliança
amb l’ésser humà. [Inici de la
segona avaluació]
2.1. Reconèixer i
valorar les accions
de Déu fidel al llarg
2.1.2. Pren consciència i
agraeix els moments de
la seva història en els
Sessió 13 de 35
96
de la història. [Inici
de la segona
avaluació]
que reconeix la fidelitat
de Déu. [Inici de la
segona avaluació]
2.1. La fidelitat de Déu a l’aliança
amb l’ésser humà.
2.1. Reconèixer i
valorar les accions
de Déu fidel al llarg
de la història.
2.1.2. Pren consciència i
agraeix els moments de
la seva història en els
que reconeix la fidelitat
de Déu.
Sessió 14 de 35
2.2. La figura messiànica del
Servent de Déu.
2.2. Comparar i
apreciar la novetat
entre el Messies
sofrent i el Messies
polític.
2.2.1. Identifica, classifica
i compara els trets del
Messies sofrent i el
Messies polític.
Sessió 15 de 35
2.2. La figura messiànica del
Servent de Déu.
2.2. Comparar i
apreciar la novetat
entre el Messies
sofrent i el Messies
polític.
2.2.1. Identifica, classifica
i compara els trets del
Messies sofrent i el
Messies polític.
Sessió 16 de 35
2.2. La figura messiànica del
Servent de Déu.
2.2. Comparar i
apreciar la novetat
entre el Messies
sofrent i el Messies
polític.
2.2.2. S’esforça per
comprendre la novetat
del Messies sofrent com
a criteri de vida.
Sessió 17 de 35
2.2. La figura messiànica del
Servent de Déu.
2.2. Comparar i
apreciar la novetat
entre el Messies
sofrent i el Messies
polític.
2.2.2. S’esforça per
comprendre la novetat
del Messies sofrent com
a criteri de vida.
Sessió 18 de 35
BLOC 3. JESUCRIST,
COMPLIMENT DE LA HISTÒRIA
DE LA SALVACIÓ
BLOC 3. JESUCRIST,
COMPLIMENT DE
LA HISTÒRIA DE LA
BLOC 3. JESUCRIST,
COMPLIMENT DE LA
HISTÒRIA DE LA
97
SALVACIÓ SALVACIÓ
3. La crida de Jesús a col·laborar
amb Ell genera una comunitat.
3.1. Descobrir la
iniciativa de Crist
per a formar una
comunitat que
origina l’Església.
3.1. Localitza, selecciona
i argumenta en textos
evangèlics la crida de
Jesús.
Sessió 19 de 35
3. La crida de Jesús a col·laborar
amb Ell genera una comunitat.
3.1. Descobrir la
iniciativa de Crist
per a formar una
comunitat que
origina l’Església.
3.1. Localitza, selecciona
i argumenta en textos
evangèlics la crida de
Jesús.
Sessió 20 de 35
3. La crida de Jesús a col·laborar
amb Ell genera una comunitat.
3.1. Descobrir la
iniciativa de Crist
per a formar una
comunitat que
origina l’Església.
3.1. Localitza, selecciona
i argumenta en textos
evangèlics la crida de
Jesús.
Sessió 21 de 35
3. La crida de Jesús a col·laborar
amb Ell genera una comunitat.
3.1. Descobrir la
iniciativa de Crist
per a formar una
comunitat que
origina l’Església.
3.1. Localitza, selecciona
i argumenta en textos
evangèlics la crida de
Jesús.
Sessió 22 de 35
3. La crida de Jesús a col·laborar
amb Ell genera una comunitat.
3.2. Conèixer i
apreciar la invitació
de Jesús a
col·laborar en la
seva missió.
3.2.1. Llegeix de manera
comprensiva un evangeli,
identifica i descriu la
missió salvífica de Jesús.
Sessió 23 de 35
3. La crida de Jesús a col·laborar
amb Ell genera una comunitat. [Fi
de la segona avaluació]
3.2. Conèixer i
apreciar la invitació
de Jesús a
col·laborar en la
seva missió. [Fi de
3.2.1. Llegeix de manera
comprensiva un evangeli,
identifica i descriu la
missió salvífica de Jesús.
[Fi de la segona
Sessió 24 de 35
98
la segona
avaluació]avaluació]
3. La crida de Jesús a col·laborar
amb Ell genera una comunitat.
[Inici de la tercera avaluació]
3.2. Conèixer i
apreciar la invitació
de Jesús a
col·laborar en la
seva missió. [Inici
de la tercera
avaluació]
3.2.2. Busca i identifica
persones que actualitzen
avui la missió de Jesús i
exposa en grup per què
continuen la missió de
Jesús. [Inici de la tercera
avaluació]
Sessió 25 de 35
BLOC 4. PERMANÈNCIA DE
JESUCRIST EN LA HISTÒRIA:
L'ESGLÉSIA
BLOC 4.
PERMANÈNCIA DE
JESUCRIST EN LA
HISTÒRIA:
L'ESGLÉSIA
BLOC 4. PERMANÈNCIA
DE JESUCRIST EN LA
HISTÒRIA: L'ESGLÉSIA
Sessió 26 de 35
4.1. La pertinença a Crist en
l’Església il·lumina totes les
dimensions de l’ésser humà.
4.1. Descobrir i
valorar que Crist
genera una forma
nova d’usar la raó i
la llibertat, i
d’expressar
l’afectivitat de la
persona.
4.1.1. Elabora judicis a
partir de testimonis que
exemplifiquin una forma
nova d’usar la raó i la
llibertat i d’expressar
l’afectivitat.
Sessió 27 de 35
4.1. La pertinença a Crist en
l’Església il·lumina totes les
dimensions de l’ésser humà.
4.1. Descobrir i
valorar que Crist
genera una forma
nova d’usar la raó i
la llibertat, i
d’expressar
l’afectivitat de la
persona.
4.1.2. Adquireix l’hàbit
de reflexionar buscant el
bé davant les eleccions
que se li ofereixen.
4.1. La pertinença a Crist en 4.1. Descobrir i 4.1.3. És conscient de les Sessió 28 de 35
99
l’Església il·lumina totes les
dimensions de l’ésser humà.
valorar que Crist
genera una forma
nova d’usar la raó i
la llibertat, i
d’expressar
l’afectivitat de la
persona.
diferents formes de viure
l’afectivitat i prefereix la
que reconeix com a més
humana.
4.2. L’autoritat eclesial al servei
de la veritat.
4.2. Distingir que
l’autoritat està al
servei de la veritat.
4.2.1. Identifica persones
que són autoritat en la
seva vida i explica com
reconeix en elles la
veritat.
Sessió 29 de 35
4.2. L’autoritat eclesial al servei
de la veritat.
4.2. Distingir que
l’autoritat està al
servei de la veritat.
4.2.2. Reconeix i valora
en l’Església diverses
figures que són autoritat,
pel servei o pel
testimoni.
Sessió 30 de 35
4.2. L’autoritat eclesial al servei
de la veritat.
4.2. Distingir que
l’autoritat està al
servei de la veritat.
4.2.3. Localitza i justifica
tres esdeveniments de la
història en els que
l’Església ha defensat la
veritat de l’ésser humà.
Sessió 31 de 35
4.3. La missió del cristià en el
món: construir la civilització de
l’amor.
4.3. Relacionar la
missió del cristià
amb la construcció
del món.
4.3. Investiga i debat
sobre les iniciatives
eclesials del seu entorn
que col·laboren en la
construcció de la
civilització de l’amor.
Sessió 32 de 35
4.3. La missió del cristià en el
món: construir la civilització de
l’amor.
4.3. Relacionar la
missió del cristià
amb la construcció
4.3. Investiga i debat
sobre les iniciatives
eclesials del seu entorn
Sessió 33 de 35
100
del món.
que col·laboren en la
construcció de la
civilització de l’amor.
4.3. La missió del cristià en el
món: construir la civilització de
l’amor.
4.3. Relacionar la
missió del cristià
amb la construcció
del món.
4.3. Investiga i debat
sobre les iniciatives
eclesials del seu entorn
que col·laboren en la
construcció de la
civilització de l’amor.
Sessió 34 de 35
4.3. La missió del cristià en el
món: construir la civilització de
l’amor. [Fi de la tercera avaluació]
4.3. Relacionar la
missió del cristià
amb la construcció
del món. [Fi de la
tercera avaluació]
4.3. Investiga i debat
sobre les iniciatives
eclesials del seu entorn
que col·laboren en la
construcció de la
civilització de l’amor. [Fi
de la tercera avaluació]
Sessió 35 de 35
Distribució espai-temps de Religió de 1r de Batxillerat:
Les sessions es realitzaran a les aules de l'IES que pertoquen.
A la següent graella, cada fila correspon a una sessió del curs. En total n'hi ha 105.
La primera avaluació té en compte de la sessió 1 a la 35. La segona avaluació, de la 36 a la 70. La
tercera, de la 71 a la 105.
La sessió inicial i final de cada avaluació està indicada entre claudàtors amb l'expressió 'Inici/Final
de la (primera, segona o tercera) sessió'
CONTINGUTS ESTATALS CRITERIS D'AVALUACIÓESTÀNDARDS
D'APRENENTATGE AVALUABLES
BLOC 1. ANTROPOLOGIA
CRISTIANA
BLOC 1. ANTROPOLOGIA
CRISTIANA
BLOC 1. ANTROPOLOGIA
CRISTIANA
1.1. L’home, ésser religiós que 1.1.1. Reconèixer i respectar la 1.1.1. Reflexiona sobre
101
busca un sentit a la vida.
Expressions històriques del
sentit religiós. [Inici de la
primera avaluació]
necessitat de sentit en l’home.
[Inici de la primera avaluació]
esdeveniments mostrats en els
mitjans de comunicació i emet
judicis de valor sobre la
necessitat de sentit. [Inici de la
primera avaluació]
1.1. L’home, ésser religiós que
busca un sentit a la vida.
Expressions històriques del
sentit religiós.
1.1.1. Reconèixer i respectar la
necessitat de sentit en l’home.
1.1.1. Reflexiona sobre
esdeveniments mostrats en els
mitjans de comunicació i emet
judicis de valor sobre la
necessitat de sentit.
1.1. L’home, ésser religiós que
busca un sentit a la vida.
Expressions històriques del
sentit religiós.
1.1.1. Reconèixer i respectar la
necessitat de sentit en l’home.
1.1.1. Reflexiona sobre
esdeveniments mostrats en els
mitjans de comunicació i emet
judicis de valor sobre la
necessitat de sentit.
1.1. L’home, ésser religiós que
busca un sentit a la vida.
Expressions històriques del
sentit religiós.
1.1.1. Reconèixer i respectar la
necessitat de sentit en l’home.
1.1.1. Reflexiona sobre
esdeveniments mostrats en els
mitjans de comunicació i emet
judicis de valor sobre la
necessitat de sentit.
1.1. L’home, ésser religiós que
busca un sentit a la vida.
Expressions històriques del
sentit religiós.
1.1.2. Comparar manifestacions
històriques que permetin
desvetllar des de sempre el
sentit religió de l’ésser humà.
1.1.2. Identifica i diferencia la
diversitat de respostes
salvífiques que mostren les
religions.
1.1. L’home, ésser religiós que
busca un sentit a la vida.
Expressions històriques del
sentit religiós.
1.1.2. Comparar manifestacions
històriques que permetin
desvetllar des de sempre el
sentit religió de l’ésser humà.
1.1.2. Identifica i diferencia la
diversitat de respostes
salvífiques que mostren les
religions.
1.1. L’home, ésser religiós que
busca un sentit a la vida.
Expressions històriques del
1.1.2. Comparar manifestacions
històriques que permetin
desvetllar des de sempre el
1.1.2. Identifica i diferencia la
diversitat de respostes
salvífiques que mostren les
102
sentit religiós. sentit religió de l’ésser humà. religions.
1.1. L’home, ésser religiós que
busca un sentit a la vida.
Expressions històriques del
sentit religiós.
1.1.2. Comparar manifestacions
històriques que permetin
desvetllar des de sempre el
sentit religió de l’ésser humà.
1.1.2. Identifica i diferencia la
diversitat de respostes
salvífiques que mostren les
religions.
1.1. L’home, ésser religiós que
busca un sentit a la vida.
Expressions històriques del
sentit religiós.
1.1.2. Comparar manifestacions
històriques que permetin
desvetllar des de sempre el
sentit religió de l’ésser humà.
1.1.2. Identifica i diferencia la
diversitat de respostes
salvífiques que mostren les
religions.
1.2. El misteri de la persona
humana. Fonament de la seva
dignitat.
1.2. Donar raó de l’arrel divina
de la dignitat humana.
1.2.1. Descobreix, a partir d’un
visionat que mostri la injustícia,
la incapacitat de la llei per a
fonamentar la dignitat humana.
Compara amb textos eclesials
que vinculen la dignitat de
l’ésser humà a la seva condició
de creatura.
1.2. El misteri de la persona
humana. Fonament de la seva
dignitat.
1.2. Donar raó de l’arrel divina
de la dignitat humana.
1.2.1. Descobreix, a partir d’un
visionat que mostri la injustícia,
la incapacitat de la llei per a
fonamentar la dignitat humana.
Compara amb textos eclesials
que vinculen la dignitat de
l’ésser humà a la seva condició
de creatura.
1.2. El misteri de la persona
humana. Fonament de la seva
dignitat.
1.2. Donar raó de l’arrel divina
de la dignitat humana.
1.2.1. Descobreix, a partir d’un
visionat que mostri la injustícia,
la incapacitat de la llei per a
fonamentar la dignitat humana.
Compara amb textos eclesials
que vinculen la dignitat de
103
l’ésser humà a la seva condició
de creatura.
1.2. El misteri de la persona
humana. Fonament de la seva
dignitat.
1.2. Donar raó de l’arrel divina
de la dignitat humana.
1.2.1. Descobreix, a partir d’un
visionat que mostri la injustícia,
la incapacitat de la llei per a
fonamentar la dignitat humana.
Compara amb textos eclesials
que vinculen la dignitat de
l’ésser humà a la seva condició
de creatura.
1.2. El misteri de la persona
humana. Fonament de la seva
dignitat.
1.2. Donar raó de l’arrel divina
de la dignitat humana.
1.2.1. Descobreix, a partir d’un
visionat que mostri la injustícia,
la incapacitat de la llei per a
fonamentar la dignitat humana.
Compara amb textos eclesials
que vinculen la dignitat de
l’ésser humà a la seva condició
de creatura.
1.2. El misteri de la persona
humana. Fonament de la seva
dignitat.
1.2. Donar raó de l’arrel divina
de la dignitat humana.
1.2.2. Investiga, obté dades
estadístiques i analitza traient
conclusions, comportaments
dels joves que defensen o
atempten contra la dignitat de
l’ésser humà.
1.2. El misteri de la persona
humana. Fonament de la seva
dignitat.
1.2. Donar raó de l’arrel divina
de la dignitat humana.
1.2.2. Investiga, obté dades
estadístiques i analitza traient
conclusions, comportaments
dels joves que defensen o
atempten contra la dignitat de
l’ésser humà.
1.2. El misteri de la persona 1.2. Donar raó de l’arrel divina 1.2.2. Investiga, obté dades
104
humana. Fonament de la seva
dignitat.de la dignitat humana.
estadístiques i analitza traient
conclusions, comportaments
dels joves que defensen o
atempten contra la dignitat de
l’ésser humà.
1.2. El misteri de la persona
humana. Fonament de la seva
dignitat.
1.2. Donar raó de l’arrel divina
de la dignitat humana.
1.2.2. Investiga, obté dades
estadístiques i analitza traient
conclusions, comportaments
dels joves que defensen o
atempten contra la dignitat de
l’ésser humà.
1.3. Diverses postures davant
del fet religiós en la societat
actual.
1.3. Identificar i contrastar en el
moment actual diverses
respostes de sentit.
1.3. Qualifica les respostes de
sentit que ofereix l’ateisme,
agnosticisme o laïcisme i les
contrasta amb la proposta de
salvació que ofereixen les
religions.
1.3. Diverses postures davant
del fet religiós en la societat
actual.
1.3. Identificar i contrastar en el
moment actual diverses
respostes de sentit.
1.3. Qualifica les respostes de
sentit que ofereix l’ateisme,
agnosticisme o laïcisme i les
contrasta amb la proposta de
salvació que ofereixen les
religions.
1.3. Diverses postures davant
del fet religiós en la societat
actual.
1.3. Identificar i contrastar en el
moment actual diverses
respostes de sentit.
1.3. Qualifica les respostes de
sentit que ofereix l’ateisme,
agnosticisme o laïcisme i les
contrasta amb la proposta de
salvació que ofereixen les
religions.
1.3. Diverses postures davant
del fet religiós en la societat
1.3. Identificar i contrastar en el
moment actual diverses
1.3. Qualifica les respostes de
sentit que ofereix l’ateisme,
105
actual. respostes de sentit.
agnosticisme o laïcisme i les
contrasta amb la proposta de
salvació que ofereixen les
religions.
1.3. Diverses postures davant
del fet religiós en la societat
actual.
1.3. Identificar i contrastar en el
moment actual diverses
respostes de sentit.
1.3. Qualifica les respostes de
sentit que ofereix l’ateisme,
agnosticisme o laïcisme i les
contrasta amb la proposta de
salvació que ofereixen les
religions.
1.3. Diverses postures davant
del fet religiós en la societat
actual.
1.3. Identificar i contrastar en el
moment actual diverses
respostes de sentit.
1.3. Qualifica les respostes de
sentit que ofereix l’ateisme,
agnosticisme o laïcisme i les
contrasta amb la proposta de
salvació que ofereixen les
religions.
1.3. Diverses postures davant
del fet religiós en la societat
actual.
1.3. Identificar i contrastar en el
moment actual diverses
respostes de sentit.
1.3. Qualifica les respostes de
sentit que ofereix l’ateisme,
agnosticisme o laïcisme i les
contrasta amb la proposta de
salvació que ofereixen les
religions.
1.3. Diverses postures davant
del fet religiós en la societat
actual.
1.3. Identificar i contrastar en el
moment actual diverses
respostes de sentit.
1.3. Qualifica les respostes de
sentit que ofereix l’ateisme,
agnosticisme o laïcisme i les
contrasta amb la proposta de
salvació que ofereixen les
religions.
1.3. Diverses postures davant
del fet religiós en la societat
actual.
1.3. Identificar i contrastar en el
moment actual diverses
respostes de sentit.
1.3. Qualifica les respostes de
sentit que ofereix l’ateisme,
agnosticisme o laïcisme i les
106
contrasta amb la proposta de
salvació que ofereixen les
religions.
BLOC 2. DOCTRINA SOCIAL DE
L'ESGLÉSIA
BLOC 2. DOCTRINA SOCIAL DE
L'ESGLÉSIA
BLOC 2. DOCTRINA SOCIAL DE
L'ESGLÉSIA
2.1. Origen i evolució de la
doctrina social de l’Església.
2.1. Conèixer i valorar el
context en què neix i
l’ensenyament de la doctrina
social de l’Església.
2.1. Identifica problemes
socials de finals del segle XIX.
N’estudia l’evolució fins a
l’actualitat i analitza les
respostes de la doctrina social
de l’Església.
2.1. Origen i evolució de la
doctrina social de l’Església.
2.1. Conèixer i valorar el
context en què neix i
l’ensenyament de la doctrina
social de l’Església.
2.1. Identifica problemes
socials de finals del segle XIX.
N’estudia l’evolució fins a
l’actualitat i analitza les
respostes de la doctrina social
de l’Església.
2.1. Origen i evolució de la
doctrina social de l’Església.
2.1. Conèixer i valorar el
context en què neix i
l’ensenyament de la doctrina
social de l’Església.
2.1. Identifica problemes
socials de finals del segle XIX.
N’estudia l’evolució fins a
l’actualitat i analitza les
respostes de la doctrina social
de l’Església.
2.1. Origen i evolució de la
doctrina social de l’Església.
2.1. Conèixer i valorar el
context en què neix i
l’ensenyament de la doctrina
social de l’Església.
2.1. Identifica problemes
socials de finals del segle XIX.
N’estudia l’evolució fins a
l’actualitat i analitza les
respostes de la doctrina social
de l’Església.
2.1. Origen i evolució de la
doctrina social de l’Església.
2.1. Conèixer i valorar el
context en què neix i
2.1. Identifica problemes
socials de finals del segle XIX.
107
l’ensenyament de la doctrina
social de l’Església.
N’estudia l’evolució fins a
l’actualitat i analitza les
respostes de la doctrina social
de l’Església.
2.1. Origen i evolució de la
doctrina social de l’Església.
2.1. Conèixer i valorar el
context en què neix i
l’ensenyament de la doctrina
social de l’Església.
2.1. Identifica problemes
socials de finals del segle XIX.
N’estudia l’evolució fins a
l’actualitat i analitza les
respostes de la doctrina social
de l’Església.
2.1. Origen i evolució de la
doctrina social de l’Església.
2.1. Conèixer i valorar el
context en què neix i
l’ensenyament de la doctrina
social de l’Església.
2.1. Identifica problemes
socials de finals del segle XIX.
N’estudia l’evolució fins a
l’actualitat i analitza les
respostes de la doctrina social
de l’Església.
2.1. Origen i evolució de la
doctrina social de l’Església. [Fi
de la primera avaluació]
2.1. Conèixer i valorar el
context en què neix i
l’ensenyament de la doctrina
social de l’Església. [Fi de la
primera avaluació]
2.1. Identifica problemes
socials de finals del segle XIX.
N’estudia l’evolució fins a
l’actualitat i analitza les
respostes de la doctrina social
de l’Església. [Fi de la primera
avaluació]
2.1. Origen i evolució de la
doctrina social de l’Església.
[Inici de la segona avaluació]
2.1. Conèixer i valorar el
context en què neix i
l’ensenyament de la doctrina
social de l’Església. [Inici de la
segona avaluació]
2.1. Identifica problemes
socials de finals del segle XIX.
N’estudia l’evolució fins a
l’actualitat i analitza les
respostes de la doctrina social
de l’Església. [Inici de la segona
avaluació]
2.1. Origen i evolució de la 2.1. Conèixer i valorar el 2.1. Identifica problemes
108
doctrina social de l’Església.
context en què neix i
l’ensenyament de la doctrina
social de l’Església.
socials de finals del segle XIX.
N’estudia l’evolució fins a
l’actualitat i analitza les
respostes de la doctrina social
de l’Església.
2.1. Origen i evolució de la
doctrina social de l’Església.
2.1. Conèixer i valorar el
context en què neix i
l’ensenyament de la doctrina
social de l’Església.
2.1. Identifica problemes
socials de finals del segle XIX.
N’estudia l’evolució fins a
l’actualitat i analitza les
respostes de la doctrina social
de l’Església.
2.1. Origen i evolució de la
doctrina social de l’Església.
2.1. Conèixer i valorar el
context en què neix i
l’ensenyament de la doctrina
social de l’Església.
2.1. Identifica problemes
socials de finals del segle XIX.
N’estudia l’evolució fins a
l’actualitat i analitza les
respostes de la doctrina social
de l’Església.
2.1. Origen i evolució de la
doctrina social de l’Església.
2.1. Conèixer i valorar el
context en què neix i
l’ensenyament de la doctrina
social de l’Església.
2.1. Identifica problemes
socials de finals del segle XIX.
N’estudia l’evolució fins a
l’actualitat i analitza les
respostes de la doctrina social
de l’Església.
2.1. Origen i evolució de la
doctrina social de l’Església.
2.1. Conèixer i valorar el
context en què neix i
l’ensenyament de la doctrina
social de l’Església.
2.1. Identifica problemes
socials de finals del segle XIX.
N’estudia l’evolució fins a
l’actualitat i analitza les
respostes de la doctrina social
de l’Església.
2.2. Principis fonamentals de la
doctrina social de l’Església.
2.2.1. Identificar la dignitat
humana com a clau per a una
2.2.1. Elabora una definició
personal sobre els termes,
109
convivència justa entre els
homes, diferenciant-la dels
reconeixements que l’Estat
realitza a través de les lleis.
legal, ètic i moral. Explica
públicament les diferències
entre els termes amb l’ajuda de
mitjans audiovisuals.
2.2. Principis fonamentals de la
doctrina social de l’Església.
2.2.1. Identificar la dignitat
humana com a clau per a una
convivència justa entre els
homes, diferenciant-la dels
reconeixements que l’Estat
realitza a través de les lleis.
2.2.1. Elabora una definició
personal sobre els termes,
legal, ètic i moral. Explica
públicament les diferències
entre els termes amb l’ajuda de
mitjans audiovisuals.
2.2. Principis fonamentals de la
doctrina social de l’Església.
2.2.1. Identificar la dignitat
humana com a clau per a una
convivència justa entre els
homes, diferenciant-la dels
reconeixements que l’Estat
realitza a través de les lleis.
2.2.1. Elabora una definició
personal sobre els termes,
legal, ètic i moral. Explica
públicament les diferències
entre els termes amb l’ajuda de
mitjans audiovisuals.
2.2. Principis fonamentals de la
doctrina social de l’Església.
2.2.1. Identificar la dignitat
humana com a clau per a una
convivència justa entre els
homes, diferenciant-la dels
reconeixements que l’Estat
realitza a través de les lleis.
2.2.1. Elabora una definició
personal sobre els termes,
legal, ètic i moral. Explica
públicament les diferències
entre els termes amb l’ajuda de
mitjans audiovisuals.
2.2. Principis fonamentals de la
doctrina social de l’Església.
2.2.1. Identificar la dignitat
humana com a clau per a una
convivència justa entre els
homes, diferenciant-la dels
reconeixements que l’Estat
realitza a través de les lleis.
2.2.1. Elabora una definició
personal sobre els termes,
legal, ètic i moral. Explica
públicament les diferències
entre els termes amb l’ajuda de
mitjans audiovisuals.
2.2. Principis fonamentals de la
doctrina social de l’Església.
2.2.1. Identificar la dignitat
humana com a clau per a una
convivència justa entre els
2.2.1. Elabora una definició
personal sobre els termes,
legal, ètic i moral. Explica
110
homes, diferenciant-la dels
reconeixements que l’Estat
realitza a través de les lleis.
públicament les diferències
entre els termes amb l’ajuda de
mitjans audiovisuals.
2.2. Principis fonamentals de la
doctrina social de l’Església.
2.2.1. Identificar la dignitat
humana com a clau per a una
convivència justa entre els
homes, diferenciant-la dels
reconeixements que l’Estat
realitza a través de les lleis.
2.2.1. Elabora una definició
personal sobre els termes,
legal, ètic i moral. Explica
públicament les diferències
entre els termes amb l’ajuda de
mitjans audiovisuals.
2.2. Principis fonamentals de la
doctrina social de l’Església.
2.2.2. Conèixer i aplicar els
principis fonamentals de la
doctrina social de l’Església a
diversos contextos.
2.2.2. Comprèn i defineix amb
paraules personals el significat
de bé comú, destí universal
dels béns i subsidiarietat. Aplica
a situacions concretes aquests
principis justificant el
pensament social de l’Església.
2.2. Principis fonamentals de la
doctrina social de l’Església.
2.2.2. Conèixer i aplicar els
principis fonamentals de la
doctrina social de l’Església a
diversos contextos.
2.2.2. Comprèn i defineix amb
paraules personals el significat
de bé comú, destí universal
dels béns i subsidiarietat. Aplica
a situacions concretes aquests
principis justificant el
pensament social de l’Església.
2.2. Principis fonamentals de la
doctrina social de l’Església.
2.2.2. Conèixer i aplicar els
principis fonamentals de la
doctrina social de l’Església a
diversos contextos.
2.2.2. Comprèn i defineix amb
paraules personals el significat
de bé comú, destí universal
dels béns i subsidiarietat. Aplica
a situacions concretes aquests
principis justificant el
pensament social de l’Església.
2.2. Principis fonamentals de la 2.2.2. Conèixer i aplicar els 2.2.2. Comprèn i defineix amb
111
doctrina social de l’Església.
principis fonamentals de la
doctrina social de l’Església a
diversos contextos.
paraules personals el significat
de bé comú, destí universal
dels béns i subsidiarietat. Aplica
a situacions concretes aquests
principis justificant el
pensament social de l’Església.
2.2. Principis fonamentals de la
doctrina social de l’Església.
2.2.2. Conèixer i aplicar els
principis fonamentals de la
doctrina social de l’Església a
diversos contextos.
2.2.2. Comprèn i defineix amb
paraules personals el significat
de bé comú, destí universal
dels béns i subsidiarietat. Aplica
a situacions concretes aquests
principis justificant el
pensament social de l’Església.
2.2. Principis fonamentals de la
doctrina social de l’Església.
2.2.2. Conèixer i aplicar els
principis fonamentals de la
doctrina social de l’Església a
diversos contextos.
2.2.2. Comprèn i defineix amb
paraules personals el significat
de bé comú, destí universal
dels béns i subsidiarietat. Aplica
a situacions concretes aquests
principis justificant el
pensament social de l’Església.
BLOC 3. RELACIÓ ENTRE LA
RAÓ, LA CIÈNCIA I LA FE
BLOC 3. RELACIÓ ENTRE LA
RAÓ, LA CIÈNCIA I LA FE
BLOC 3. RELACIÓ ENTRE LA
RAÓ, LA CIÈNCIA I LA FE
3.1. Formes de coneixement al
llarg de la història amb les
quals l’ésser humà descobreix
la realitat i la veritat.
3.1. Conèixer i distingir els
diferents mètodes utilitzats per
la persona per a conèixer la
veritat.
3.1. Identifica, a través de
fonts, els diferents mètodes de
conèixer la veritat en la
filosofia, la teologia, la ciència i
la tècnica. Distingeix quins
aspectes de la realitat permet
conèixer cada mètode.
3.1. Formes de coneixement al
llarg de la història amb les
3.1. Conèixer i distingir els
diferents mètodes utilitzats per
3.1. Identifica, a través de
fonts, els diferents mètodes de
112
quals l’ésser humà descobreix
la realitat i la veritat.
la persona per a conèixer la
veritat.
conèixer la veritat en la
filosofia, la teologia, la ciència i
la tècnica. Distingeix quins
aspectes de la realitat permet
conèixer cada mètode.
3.1. Formes de coneixement al
llarg de la història amb les
quals l’ésser humà descobreix
la realitat i la veritat.
3.1. Conèixer i distingir els
diferents mètodes utilitzats per
la persona per a conèixer la
veritat.
3.1. Identifica, a través de
fonts, els diferents mètodes de
conèixer la veritat en la
filosofia, la teologia, la ciència i
la tècnica. Distingeix quins
aspectes de la realitat permet
conèixer cada mètode.
3.1. Formes de coneixement al
llarg de la història amb les
quals l’ésser humà descobreix
la realitat i la veritat.
3.1. Conèixer i distingir els
diferents mètodes utilitzats per
la persona per a conèixer la
veritat.
3.1. Identifica, a través de
fonts, els diferents mètodes de
conèixer la veritat en la
filosofia, la teologia, la ciència i
la tècnica. Distingeix quins
aspectes de la realitat permet
conèixer cada mètode.
3.1. Formes de coneixement al
llarg de la història amb les
quals l’ésser humà descobreix
la realitat i la veritat.
3.1. Conèixer i distingir els
diferents mètodes utilitzats per
la persona per a conèixer la
veritat.
3.1. Identifica, a través de
fonts, els diferents mètodes de
conèixer la veritat en la
filosofia, la teologia, la ciència i
la tècnica. Distingeix quins
aspectes de la realitat permet
conèixer cada mètode.
3.1. Formes de coneixement al
llarg de la història amb les
quals l’ésser humà descobreix
la realitat i la veritat.
3.1. Conèixer i distingir els
diferents mètodes utilitzats per
la persona per a conèixer la
veritat.
3.1. Identifica, a través de
fonts, els diferents mètodes de
conèixer la veritat en la
filosofia, la teologia, la ciència i
la tècnica. Distingeix quins
113
aspectes de la realitat permet
conèixer cada mètode.
3.1. Formes de coneixement al
llarg de la història amb les
quals l’ésser humà descobreix
la realitat i la veritat.
3.1. Conèixer i distingir els
diferents mètodes utilitzats per
la persona per a conèixer la
veritat.
3.1. Identifica, a través de
fonts, els diferents mètodes de
conèixer la veritat en la
filosofia, la teologia, la ciència i
la tècnica. Distingeix quins
aspectes de la realitat permet
conèixer cada mètode.
3.1. Formes de coneixement al
llarg de la història amb les
quals l’ésser humà descobreix
la realitat i la veritat.
3.1. Conèixer i distingir els
diferents mètodes utilitzats per
la persona per a conèixer la
veritat.
3.1. Identifica, a través de
fonts, els diferents mètodes de
conèixer la veritat en la
filosofia, la teologia, la ciència i
la tècnica. Distingeix quins
aspectes de la realitat permet
conèixer cada mètode.
3.1. Formes de coneixement al
llarg de la història amb les
quals l’ésser humà descobreix
la realitat i la veritat.
3.1. Conèixer i distingir els
diferents mètodes utilitzats per
la persona per a conèixer la
veritat.
3.1. Identifica, a través de
fonts, els diferents mètodes de
conèixer la veritat en la
filosofia, la teologia, la ciència i
la tècnica. Distingeix quins
aspectes de la realitat permet
conèixer cada mètode.
3.2. Recorregut històric de les
relacions entre la ciència i la fe.
3.2. Conèixer i acceptar amb
respecte els moments històrics
de conflicte entre la ciència i la
fe, sabent donar raons
justificades de l’actuació de
l’Església.
3.2.1. Reconeix amb sorpresa i
s’esforça per comprendre
l’origen diví del cosmos i
distingeix que no prové del
caos o l’atzar.
3.2. Recorregut històric de les
relacions entre la ciència i la fe.
3.2. Conèixer i acceptar amb
respecte els moments històrics
3.2.1. Reconeix amb sorpresa i
s’esforça per comprendre
114
de conflicte entre la ciència i la
fe, sabent donar raons
justificades de l’actuació de
l’Església.
l’origen diví del cosmos i
distingeix que no prové del
caos o l’atzar.
3.2. Recorregut històric de les
relacions entre la ciència i la fe.
3.2. Conèixer i acceptar amb
respecte els moments històrics
de conflicte entre la ciència i la
fe, sabent donar raons
justificades de l’actuació de
l’Església.
3.2.1. Reconeix amb sorpresa i
s’esforça per comprendre
l’origen diví del cosmos i
distingeix que no prové del
caos o l’atzar.
3.2. Recorregut històric de les
relacions entre la ciència i la fe.
3.2. Conèixer i acceptar amb
respecte els moments històrics
de conflicte entre la ciència i la
fe, sabent donar raons
justificades de l’actuació de
l’Església.
3.2.1. Reconeix amb sorpresa i
s’esforça per comprendre
l’origen diví del cosmos i
distingeix que no prové del
caos o l’atzar.
3.2. Recorregut històric de les
relacions entre la ciència i la fe.
3.2. Conèixer i acceptar amb
respecte els moments històrics
de conflicte entre la ciència i la
fe, sabent donar raons
justificades de l’actuació de
l’Església.
3.2.2. S’informa amb rigor i
debat respectuosament, sobre
el cas de Galileu, Servet, etc.
Escriu la seva opinió, justificant
raonadament les causes i
conseqüències d’aquests
conflictes.
3.2. Recorregut històric de les
relacions entre la ciència i la fe.
3.2. Conèixer i acceptar amb
respecte els moments històrics
de conflicte entre la ciència i la
fe, sabent donar raons
justificades de l’actuació de
l’Església.
3.2.2. S’informa amb rigor i
debat respectuosament, sobre
el cas de Galileu, Servet, etc.
Escriu la seva opinió, justificant
raonadament les causes i
conseqüències d’aquests
conflictes.
3.2. Recorregut històric de les 3.2. Conèixer i acceptar amb 3.2.2. S’informa amb rigor i
115
relacions entre la ciència i la fe.
respecte els moments històrics
de conflicte entre la ciència i la
fe, sabent donar raons
justificades de l’actuació de
l’Església.
debat respectuosament, sobre
el cas de Galileu, Servet, etc.
Escriu la seva opinió, justificant
raonadament les causes i
conseqüències d’aquests
conflictes.
3.2. Recorregut històric de les
relacions entre la ciència i la fe.
3.2. Conèixer i acceptar amb
respecte els moments històrics
de conflicte entre la ciència i la
fe, sabent donar raons
justificades de l’actuació de
l’Església.
3.2.2. S’informa amb rigor i
debat respectuosament, sobre
el cas de Galileu, Servet, etc.
Escriu la seva opinió, justificant
raonadament les causes i
conseqüències d’aquests
conflictes.
3.2. Recorregut històric de les
relacions entre la ciència i la fe.
[Fi de la segona avaluació]
3.2. Conèixer i acceptar amb
respecte els moments històrics
de conflicte entre la ciència i la
fe, sabent donar raons
justificades de l’actuació de
l’Església. [Fi de la segona
avaluació]
3.2.2. S’informa amb rigor i
debat respectuosament, sobre
el cas de Galileu, Servet, etc.
Escriu la seva opinió, justificant
raonadament les causes i
conseqüències d’aquests
conflictes. [Fi de la segona
avaluació]
3.3. Vincle indissoluble entre
ciència i ètica. [Inici de la
tercera avaluació]
3.3. Ser conscient de la
necessitat de relació entre
ciència i ètica perquè existeixi
un veritable progrés humà.
[Inici de la tercera avaluació]
3.3.1. Aprèn, accepta i respecta
que el criteri ètic neix del
reconeixement de la dignitat
humana. [Inici de la tercera
avaluació]
3.3. Vincle indissoluble entre
ciència i ètica.
3.3. Ser conscient de la
necessitat de relació entre
ciència i ètica perquè existeixi
un veritable progrés humà.
3.3.1. Aprèn, accepta i respecta
que el criteri ètic neix del
reconeixement de la dignitat
humana.
3.3. Vincle indissoluble entre 3.3. Ser conscient de la 3.3.1. Aprèn, accepta i respecta
116
ciència i ètica.
necessitat de relació entre
ciència i ètica perquè existeixi
un veritable progrés humà.
que el criteri ètic neix del
reconeixement de la dignitat
humana.
3.3. Vincle indissoluble entre
ciència i ètica.
3.3. Ser conscient de la
necessitat de relació entre
ciència i ètica perquè existeixi
un veritable progrés humà.
3.3.1. Aprèn, accepta i respecta
que el criteri ètic neix del
reconeixement de la dignitat
humana.
3.3. Vincle indissoluble entre
ciència i ètica.
3.3. Ser conscient de la
necessitat de relació entre
ciència i ètica perquè existeixi
un veritable progrés humà.
3.3.1. Aprèn, accepta i respecta
que el criteri ètic neix del
reconeixement de la dignitat
humana.
3.3. Vincle indissoluble entre
ciència i ètica.
3.3. Ser conscient de la
necessitat de relació entre
ciència i ètica perquè existeixi
un veritable progrés humà.
3.3.2. Analitza casos i debat de
manera raonada les
conseqüències que es deriven
d’un ús de la ciència sense
referència ètic.
3.3. Vincle indissoluble entre
ciència i ètica.
3.3. Ser conscient de la
necessitat de relació entre
ciència i ètica perquè existeixi
un veritable progrés humà.
3.3.2. Analitza casos i debat de
manera raonada les
conseqüències que es deriven
d’un ús de la ciència sense
referència ètic.
3.3. Vincle indissoluble entre
ciència i ètica.
3.3. Ser conscient de la
necessitat de relació entre
ciència i ètica perquè existeixi
un veritable progrés humà.
3.3.2. Analitza casos i debat de
manera raonada les
conseqüències que es deriven
d’un ús de la ciència sense
referència ètic.
3.3. Vincle indissoluble entre
ciència i ètica.
3.3. Ser conscient de la
necessitat de relació entre
ciència i ètica perquè existeixi
un veritable progrés humà.
3.3.2. Analitza casos i debat de
manera raonada les
conseqüències que es deriven
d’un ús de la ciència sense
referència ètic.
117
BLOC 4. L'ESGLÉSIA,
GENERADORA DE CULTURA AL
LLARG DE LA HISTÒRIA
BLOC 4. L'ESGLÉSIA,
GENERADORA DE CULTURA AL
LLARG DE LA HISTÒRIA
BLOC 4. L'ESGLÉSIA,
GENERADORA DE CULTURA AL
LLARG DE LA HISTÒRIA
4.1. Significat del terme i
dimensions de la cultura.
4.1.1. Conèixer i comparar
diferents accepcions del terme
cultura.
4.1.1. Estudia, analitza i
defineix el concepte de cultura
en diferents èpoques i ho
contrasta amb el caràcter
antropològic de l’ensenyament
de l’Església.
4.1. Significat del terme i
dimensions de la cultura.
4.1.1. Conèixer i comparar
diferents accepcions del terme
cultura.
4.1.1. Estudia, analitza i
defineix el concepte de cultura
en diferents èpoques i ho
contrasta amb el caràcter
antropològic de l’ensenyament
de l’Església.
4.1. Significat del terme i
dimensions de la cultura.
4.1.1. Conèixer i comparar
diferents accepcions del terme
cultura.
4.1.1. Estudia, analitza i
defineix el concepte de cultura
en diferents èpoques i ho
contrasta amb el caràcter
antropològic de l’ensenyament
de l’Església.
4.1. Significat del terme i
dimensions de la cultura.
4.1.1. Conèixer i comparar
diferents accepcions del terme
cultura.
4.1.1. Estudia, analitza i
defineix el concepte de cultura
en diferents èpoques i ho
contrasta amb el caràcter
antropològic de l’ensenyament
de l’Església.
4.1. Significat del terme i
dimensions de la cultura.
4.1.1. Conèixer i comparar
diferents accepcions del terme
cultura.
4.1.1. Estudia, analitza i
defineix el concepte de cultura
en diferents èpoques i ho
contrasta amb el caràcter
118
antropològic de l’ensenyament
de l’Església.
4.1. Significat del terme i
dimensions de la cultura.
4.1.1. Conèixer i comparar
diferents accepcions del terme
cultura.
4.1.1. Estudia, analitza i
defineix el concepte de cultura
en diferents èpoques i ho
contrasta amb el caràcter
antropològic de l’ensenyament
de l’Església.
4.1. Significat del terme i
dimensions de la cultura.
4.1.1. Conèixer i comparar
diferents accepcions del terme
cultura.
4.1.1. Estudia, analitza i
defineix el concepte de cultura
en diferents èpoques i ho
contrasta amb el caràcter
antropològic de l’ensenyament
de l’Església.
4.1. Significat del terme i
dimensions de la cultura.
4.1.2. Ser conscient que la
persona és generadora de
cultura.
4.1.2.1. Identifica els elements
propis de diverses cultures i
elabora un material audiovisual
on les compari críticament.
4.1. Significat del terme i
dimensions de la cultura.
4.1.2. Ser conscient que la
persona és generadora de
cultura.
4.1.2.1. Identifica els elements
propis de diverses cultures i
elabora un material audiovisual
on les compari críticament.
4.1. Significat del terme i
dimensions de la cultura.
4.1.2. Ser conscient que la
persona és generadora de
cultura.
4.1.2.1. Identifica els elements
propis de diverses cultures i
elabora un material audiovisual
on les compari críticament.
4.1. Significat del terme i
dimensions de la cultura.
4.1.2. Ser conscient que la
persona és generadora de
cultura.
4.1.2.2. Coneix i respecta els
trets de la vida monàstica.
N’identifica la influència en la
organització social i la vida
laboral.
119
4.1. Significat del terme i
dimensions de la cultura.
4.1.2. Ser conscient que la
persona és generadora de
cultura.
4.1.2.2. Coneix i respecta els
trets de la vida monàstica.
N’identifica la influència en la
organització social i la vida
laboral.
4.1. Significat del terme i
dimensions de la cultura.
4.1.2. Ser conscient que la
persona és generadora de
cultura.
4.1.2.2. Coneix i respecta els
trets de la vida monàstica.
N’identifica la influència en la
organització social i la vida
laboral.
4.1. Significat del terme i
dimensions de la cultura.
4.1.2. Ser conscient que la
persona és generadora de
cultura.
4.1.2.2. Coneix i respecta els
trets de la vida monàstica.
N’identifica la influència en la
organització social i la vida
laboral.
4.2. La vida monacal, font de
cultura.
4.2. Adonar-se del canvi que el
monacat introdueix en la
configuració del temps i el
treball.
4.2. Valora el treball dels
monjos per conservar l’art i la
cultura grecollatina, elaborant
un material audiovisual en el
qual es reculli la síntesi del seu
estudi.
4.2. La vida monacal, font de
cultura.
4.2. Adonar-se del canvi que el
monacat introdueix en la
configuració del temps i el
treball.
4.2. Valora el treball dels
monjos per conservar l’art i la
cultura grecollatina, elaborant
un material audiovisual en el
qual es reculli la síntesi del seu
estudi.
4.2. La vida monacal, font de
cultura.
4.2. Adonar-se del canvi que el
monacat introdueix en la
configuració del temps i el
treball.
4.2. Valora el treball dels
monjos per conservar l’art i la
cultura grecollatina, elaborant
un material audiovisual en el
120
qual es reculli la síntesi del seu
estudi.
4.2. La vida monacal, font de
cultura.
4.2. Adonar-se del canvi que el
monacat introdueix en la
configuració del temps i el
treball.
4.2. Valora el treball dels
monjos per conservar l’art i la
cultura grecollatina, elaborant
un material audiovisual en el
qual es reculli la síntesi del seu
estudi.
4.2. La vida monacal, font de
cultura.
4.2. Adonar-se del canvi que el
monacat introdueix en la
configuració del temps i el
treball.
4.2. Valora el treball dels
monjos per conservar l’art i la
cultura grecollatina, elaborant
un material audiovisual en el
qual es reculli la síntesi del seu
estudi.
4.2. La vida monacal, font de
cultura.
4.2. Adonar-se del canvi que el
monacat introdueix en la
configuració del temps i el
treball.
4.2. Valora el treball dels
monjos per conservar l’art i la
cultura grecollatina, elaborant
un material audiovisual en el
qual es reculli la síntesi del seu
estudi.
4.2. La vida monacal, font de
cultura.
4.2. Adonar-se del canvi que el
monacat introdueix en la
configuració del temps i el
treball.
4.2. Valora el treball dels
monjos per conservar l’art i la
cultura grecollatina, elaborant
un material audiovisual en el
qual es reculli la síntesi del seu
estudi.
4.2. La vida monacal, font de
cultura.
4.2. Adonar-se del canvi que el
monacat introdueix en la
configuració del temps i el
treball.
4.2. Valora el treball dels
monjos per conservar l’art i la
cultura grecollatina, elaborant
un material audiovisual en el
qual es reculli la síntesi del seu
121
estudi.
4.2. La vida monacal, font de
cultura.
4.2. Adonar-se del canvi que el
monacat introdueix en la
configuració del temps i el
treball.
4.2. Valora el treball dels
monjos per conservar l’art i la
cultura grecollatina, elaborant
un material audiovisual en el
qual es reculli la síntesi del seu
estudi.
4.2. La vida monacal, font de
cultura. [Fi de la tercera
avaluació]
4.2. Adonar-se del canvi que el
monacat introdueix en la
configuració del temps i el
treball. [Fi de la tercera
avaluació]
4.2. Valora el treball dels
monjos per conservar l’art i la
cultura grecollatina, elaborant
un material audiovisual en el
qual es reculli la síntesi del seu
estudi. [Fi de la tercera
avaluació]
122
6. ACTIVITATS D'AMPLIACIÓ I REFORÇ
6.1. CIÈNCIES SOCIALS A ESO
Al llarg del curs, es duran a terme les activitats de reforç que es requereixin en base als
problemes d'assimilació dels continguts que plantegi l'alumnat. Així, es duran a terme activitats de
reforç i repàs dels continguts al final de cada unitat didàctica, i sempre que ho facin necessari la no
assimilació de continguts concrets per part d'un nombre important d'alumnes.
Pel que fa a les activitats d'ampliació, es procurarà dur-ne a terme en el cas de temes
d'especial rellevància per l'alumne i el seu entorn més pròxim, a través de fonts i materials actuals
(retalls de premsa, documentals, programes de televisió...). Si es detectàs el cas d'un alumne o
grup d'alumnes que estàs en disposició de realitzar aquest tipus d'activitats, s'elaborarien els
materials necessaris per satisfer les seves necessitats, en especial dossiers d'activitats, lectures de
premsa o altra bibliografia, etc.
6.2. MATÈRIES DE L'ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS A BATXILLERAT
Es duran a terme totes les activitats necessàries per garantir el correcte assoliment dels
objectius per part de l'alumnat així com per atendre totes les dificultats que puguin aparèixer en el
grup classe. Així, es plantegen activitats com:
• Lectura i interpretació de textos històrics
• Lectura de material cartogràfic i de mapes històrics
• Visualització i comentari de documentals, pel·lícules o altre material audiovisual
6.3. MATÈRIES DE L'ÀREA D'ECONOMIA
• Es realitzaran les activitats corresponents a cada unitat del llibre de text i es podran fer els
comentaris de textos d’acord amb els conceptes explicats. Aquests s'ampliaran amb
exercicis elaborats per el propi professor.
• A més per fomentar la lectura al mateix temps que reforçar els conceptes econòmics es
procedirà a comentar texts de la premsa diària en relació a l’actualitat econòmica, així com
de publicacions o revistes, bé sigui amb format tradicional o telemàtic.
• Es projectaran una sèrie de documentals i pel·lícules relacionats amb els continguts de la
programació. Així aconseguim que l'alumne conegui d'una manera més lúdica i divertida
l'actualitat econòmica que envolta una empresa.
123
6.4. MATÈRIES DE L'ÀREA DE FILOSOFIA
Valors Ètics 1r, 2n, 3r i 4t d'ESO
Al llarg del curs, es duran a terme les activitats de reforç que es requereixin en base als
problemes d'assimilació dels continguts que plantegi l'alumnat. Així, es duran a terme activitats de
reforç i repàs dels continguts al final de cada unitat didàctica, i sempre que ho facin necessari la no
assimilació de continguts concrets per part dels alumnes. Una estratègia que utilitzarem sovint per
al reforç serà el seguiment de les activitats dins l'aula per part del professor.
Pel que fa a les activitats d'ampliació, si es detectàs el cas d'un alumne o grup d'alumnes que
estàs en disposició de realitzar aquest tipus d'activitats, se'n realitzaran o s'elaboraran els materials
necessaris per satisfer les seves necessitats, en especial dossiers d'activitats, lectures de premsa o
recerca de bibliografia.
Aquests tipus d'activitats seran concretades a la programació d'aula.
Filosofia 1r de Batxillerat
A l'assignatura de 1r de Batxillerat de Filosofia es duran a terme les activitats de reforç
necessàries en base als problemes d'assimilació dels continguts que plantegi l'alumnat. Així, es
duran a terme activitats de reforç i repàs dels continguts al final de cada unitat didàctica
mitjançant explicacions individualitzades que es duran a terme durant el temps d'esplai, lectura de
textos complementaris, etc. En el cas del seguiment dels continguts sigui deficient per la majoria
de l'alumnat es durien a questes activitats dins l'aula en l'horari habitual de la matèria.
Pel que fa a les activitats d'ampliació el docent proposarà dissertacions i comentaris de textos o
articles de temàtica filosòfica i en relació amb els continguts de la unitat, així com algunes
activitats de recerca al final de cada unitat didàctica que podran millorar la nota dels alumnes
respecte al quadern de l'assignatura i la seva actitud.
Història de la Filosofia 2n de Batxillerat
A l'assignatura de 2m de Batxillerat d'Història de la Filosofia es duran a terme les activitats
de reforç necessàries en base als problemes d'assimilació dels continguts que plantegi l'alumnat.
Així, es duran a terme activitats de reforç i repàs dels continguts al final de cada unitat didàctica
mitjançant explicacions individualitzades que es duran a terme durant el temps d'esplai, lectura de
textos complementaris, etc. En el cas del seguiment dels continguts sigui deficient per la majoria
de l'alumnat es durien a questes activitats dins l'aula en l'horari habitual de la matèria.
Pel que fa a les activitats d'ampliació el docent proposarà dissertacions i comentaris de
textos o articles de temàtica filosòfica i en relació amb els continguts de la unitat, així com algunes
124
activitats de recerca al final de cada unitat didàctica que podran millorar la nota dels alumnes
respecte al quadern de l'assignatura i la seva actitud.
6.5. RELIGIÓ CATÒLICA
En cas de que qualque alumne necessitàs mesures especials, es prepararan materials adequats i
adaptats a les seves necessitats -també d'enriquiment curricular-, amb la finalitat que pugui
adquirir les competències i objectius per poder aprovar l'assignatura.
125
7. CRITERIS D'AVALUACIÓ I QUALIFICACIÓ
7.1. Adequació i seqüència dels criteris d’avaluació per cursos
7.1.1. Ciències Socials a ESO
Primer curs
BLOC 1. El medi físic
1. Analitzar i identificar les formes de representació del nostre planeta: el mapa. Localitzar espais
geogràfics i llocs en un mapa utilitzant dades de coordenades geogràfiques.
2. Tenir una visió global dels medis físics balear, espanyol, europeu i mundial i de les
característiques generals que presenten.
3. Descriure les peculiaritats del medi físic espanyol.
4. Situar al mapa d’Espanya els principals elements i unitats del relleu peninsular i insular, així com
els grans conjunts o espais bioclimàtics.
5. Conèixer i descriure els grans conjunts bioclimàtics que conformen l’espai geogràfic espanyol.
6. Ser capaç de descriure les peculiaritats del medi físic europeu.
7. Situar al mapa d’Europa els principals elements i unitats del relleu continental, així com els grans
conjunts o espais bioclimàtics.
8. Conèixer, comparar i descriure els grans conjunts bioclimàtics que conformen l’espai geogràfic
europeu.
9. Conèixer els principals espais naturals del nostre continent.
10. Identificar i distingir les diferents representacions cartogràfiques i escales.
11. Localitzar al mapamundi físic les principals unitats del relleu mundial i els grans rius. Localitzar
al globus terraqüi les grans zones climàtiques i identificar-ne les característiques.
12. Conèixer, descriure i valorar l’acció de l’home sobre el medi ambient i les conseqüències
d’aquesta acció.
Bloc 2. La història
1. Entendre el procés d’hominització.
2. Identificar, anomenar i classificar fonts històriques.
3. Explicar les característiques de cada temps històric i certs esdeveniments que han determinat
canvis fonamentals en el rumb de la història i distingir períodes que en faciliten l’estudi i la
126
interpretació.
4. Distingir la diferent escala temporal d’etapes com la prehistòria i la història antiga.
5. Identificar i localitzar en el temps i en l’espai els processos i els esdeveniments històrics més
rellevants de la prehistòria i l’edat antiga per adquirir una perspectiva global de l’evolució d’aquests
períodes.
6. Datar la prehistòria i conèixer les característiques de la vida humana corresponents als dos
períodes en què es divideix: paleolític i neolític.
7. Identificar els primers ritus religiosos.
8. Datar l’edat antiga i conèixer algunes característiques de la vida humana en aquest període.
9. Conèixer l’establiment i la difusió de diferents cultures urbanes després del neolític.
10. Entendre que els esdeveniments i els processos tenen lloc al llarg del temps i en un mateix
moment (diacronia i sincronia).
11. Reconèixer la importància del descobriment de l’escriptura.
12. Explicar les etapes en què es divideix la història d’Egipte.
13. Identificar les principals característiques de la religió egípcia.
14. Descriure alguns exemples arquitectònics d’Egipte i de Mesopotàmia.
15. Conèixer els trets principals de les polis gregues.
16. Entendre la transcendència dels conceptes de democràcia i colonització.
17. Distingir el sistema polític grec de l’hel·lenístic.
18. Identificar i explicar diferències entre interpretacions de fonts diverses.
19. Entendre l’abast del concepte de clàssic en l’art occidental.
20. Caracteritzar els trets principals de la societat, l’economia i la cultura romanes.
21. Identificar i descriure els trets característics d’obres de l’art grec i romà i diferenciar els que en
són específics.
22. Establir connexions entre el passat de la Hispània romana i el present.
23. Reconèixer els conceptes de canvi i continuïtat en la història de la Roma antiga.
24. Descriure la nova situació econòmica, social i política dels regnes germànics.
Segon Curs
25. Caracteritzar l’alta edat mitjana a Europa i reconèixer la dificultat que suposa la falta de fonts
127
històriques en aquest període.
26. Explicar l’organització feudal i quines conseqüències té.
27. Analitzar l’evolució dels regnes cristians i musulmans en els aspectes socioeconòmics, polítics i
culturals.
28. Entendre els processos relatius a les conquestes i la repoblació dels regnes cristians a la
península Ibèrica i les relacions que mantenen amb al-Àndalus.
29. Comprendre les funcions diverses de l’art a l’edat mitjana.
30. Entendre el concepte de crisi i les conseqüències econòmiques i socials que té.
31. Comprendre la significació històrica de l’etapa del Renaixement a Europa.
32. Relacionar l’abast de la nova mirada dels humanistes, dels artistes i dels científics del
Renaixement amb etapes anteriors i posteriors.
33. Analitzar el regnat dels Reis Catòlics com una etapa de transició entre l’edat mitjana i l’edat
moderna.
34. Entendre els processos de conquesta i colonització i les conseqüències que se’n deriven.
35. Comprendre la diferència entre els regnes medievals i les monarquies modernes.
36. Conèixer trets de les polítiques internes i les relacions exteriors dels segles XVI i XVII a Europa.
37. Conèixer la importància d’alguns autors i obres d’aquests segles.
38. Conèixer la importància de l’art barroc a Europa i a Amèrica. Usar el vocabulari històric amb
precisió i inserir-lo en el context adequat.
Tercer Curs
1. Analitzar les característiques, la distribució, la dinàmica i l’evolució de la població de les Illes
Balears i d’Espanya, així com els moviments migratoris.
2. Conèixer l’organització territorial d’Espanya.
3. Conèixer i analitzar els problemes i els reptes mediambientals als quals han de fer front les
Illes Balears i Espanya, l’origen que tenen i les possibles vies per superar-los.
4. Conèixer els principals espais naturals protegits peninsulars i insulars.
5. Identificar els principals paisatges humanitzats espanyols i classificar-los per comunitats
autònomes.
6. Reconèixer les característiques de les ciutats espanyoles i les diferents formes d’ocupació de
128
l’espai urbà.
7. Analitzar la població europea pel que fa a la distribució, l’evolució, la dinàmica, les migracions
i les polítiques de població.
8. Reconèixer les activitats econòmiques dels tres sectors que es duen a terme a Europa, a
Espanya i a les Illes Balears i identificar diferents polítiques econòmiques.
9. Comprendre el procés d’urbanització a Europa, a Espanya i a les Illes Balears i els pros i els
contres que suposa.
10. Comentar la informació sobre la densitat de població i les migracions en mapes del món.
11. Conèixer les característiques de diversos tipus de sistemes econòmics.
12. Entendre la idea de desenvolupament sostenible i les implicacions que té.
13. Localitzar els recursos agraris i naturals al mapa mundial.
14. Explicar la distribució desigual de les regions industrialitzades al món.
15. Analitzar l’impacte dels mitjans de transport a l’entorn immediat.
16. Comparar les dades del pes del sector terciari d’un país amb les del pes del sector primari i
del secundari i extreure’n conclusions.
17. Assenyalar en un mapamundi les grans àrees urbanes i analitzar-les.
18. Identificar el paper de grans ciutats mundials com a dinamitzadores de l’economia de les
regions en què es troben.
19. Analitzar textos que reflecteixin un nivell de consum contrastat a diferents països i extreure’n
conclusions.
20. Analitzar gràfics de barres per països en què es representi el comerç desigual i el deute
extern entre països en desenvolupament i països desenvolupats.
21. Relacionar àrees de conflicte bèl·lic al món amb factors econòmics i polítics.
Quart Curs
BLOC 1. EL SEGLE XVIII A EUROPA FINS AL 1789
1. Explicar el sentit polític, social i econòmic de l’Antic Règim.
2. Conèixer els avenços de la revolució científica des dels segles XVII i XVIII.
3. Conèixer l’abast de la Il·lustració com a nou moviment cultural i social a Europa i a Amèrica.
BLOC 2. L’ERA DE LES REVOLUCIONS LIBERALS
129
1. Identificar els principals fets de les revolucions burgeses als Estats Units, França, Espanya i
Iberoamèrica.
2. Comprendre l’abast i les limitacions dels processos revolucionaris del segle XVIII.
3. Identificar els principals fets de les revolucions liberals a Europa i a Amèrica.
4. Comprovar l’abast i les limitacions dels processos revolucionaris de la primera meitat del segle
XIX.
BLOC 3. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
1. Descriure els fets rellevants de la revolució industrial i l’encadenament causal d’aquests fets.
2. Entendre el concepte de progrés i els sacrificis i els avenços que comporta.
3. Analitzar els avantatges i els inconvenients de ser un país pioner en els canvis.
4. Analitzar l’evolució dels canvis econòmics a Espanya i a les Illes Balears arran de la
industrialització parcial del país.
BLOC 4. L’IMPERIALISME DEL SEGLE XIX I LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL1. Identificar les potències imperialistes i el repartiment del poder econòmic i polític al món al
darrer quart del segle XIX i al principi del XX.
2. Establir jerarquies causals (aspecte, escala temporal) de l’evolució de l’imperialisme.
3. Conèixer els principals esdeveniments de la Gran Guerra, les connexions amb la Revolució Russa
i les conseqüències del Tractat de Versalles i dels altres tractats.
4. Esquematitzar l’origen, el desenvolupament i les conseqüències de la Revolució Russa.
5. Conèixer els principals avenços científics i tecnològics del segle XIX, conseqüència de les
revolucions industrials.
6. Relacionar moviments culturals com el romanticisme en diferents àrees i reconèixer l’originalitat
de moviments artístics com l’impressionisme, l’expressionisme i altres ismes a Europa.
BLOC 5. L’ÈPOCA D’ENTREGUERRES (1919-1945)
1. Conèixer i comprendre els esdeveniments, les fites i els processos més importants del període
d’entreguerres, o les dècades 1919-1939, especialment a Europa.
2. Estudiar les cadenes causals que expliquen la jerarquia causal en les explicacions històriques
sobre aquesta època i com es connecten amb el present.
3. Analitzar què va conduir a l’apogeu dels feixismes a Europa.
130
BLOC 6. LES CAUSES I LES CONSEQÜÈNCIES DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL (1939-1945)
1. Conèixer els principals fets de la Segona Guerra Mundial.
2. Entendre el concepte de guerra total.
3. Diferenciar les escales geogràfiques en aquesta guerra: europea i mundial.
4. Entendre el context en el qual es va desenvolupar l’Holocaust durant la guerra europea i les
conseqüències que va tenir.
5. Organitzar els fets més importants de la descolonització de postguerra al segle XX.
6. Comprendre els límits de la descolonització i de la independència en un món desigual.
BLOC 7. L’ESTABILITZACIÓ DEL CAPITALISME I L’AÏLLAMENT ECONÒMIC DEL BLOC SOVIÈTIC
1. Entendre els avenços econòmics dels règims soviètics i els perills del seu aïllament intern, així
com els avenços econòmics de l’estat del benestar a Europa.
2. Comprendre el concepte de guerra freda en el context posterior al 1945 i le srelacions entre els
dos blocs: EUA i URSS.
3. Explicar les causes de l’establiment d’una dictadura a Espanya després de la Guerra Civil i com va
anar evolucionant aquesta dictadura del 1939 al 1975.
4. Comprendre el concepte de crisi econòmica i la repercussió mundial que té en un cas concret.
BLOC 8. EL MÓN RECENT ENTRE ELS SEGLES XX I XXI
1. Interpretar processos de canvis econòmics, socials i polítics mundials a mitjà termini.
2. Conèixer les causes i les conseqüències immediates de l’ensorrament de l’URSS i altres règims
soviètics.
3. Conèixer els principals fets que varen conduir al canvi polític i social a Espanya després del 1975 i
valorar diferents interpretacions d’aquest procés.
4. Entendre l’evolució de la construcció de la Unió Europea.
BLOC 9. LA REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA I LA GLOBALITZACIÓ AL FINAL DEL SEGLE XX I PRINCIPI DEL
XXI
1. Definir el concepte de globalització i identificar-ne alguns factors.
2. Identificar alguns dels canvis fonamentals que suposa la revolució tecnològica.
3. Reconèixer l’impacte local, regional, nacional i global d’aquests canvis, preveure possibles
escenaris més o menys desitjables relacionats amb qüestions mediambientals transnacionals i
131
discutir les noves realitats de l’espai globalitzat.
BLOC 10. LA RELACIÓ ENTRE EL PASSAT, EL PRESENT I EL FUTUR A TRAVÉS DE LA HISTÒRIA I LA
GEOGRAFIA
1. Reconèixer que el passat “no és mort i enterrat”, sinó que determina el present i els diversos
possibles futurs i espais o hi influeix.
7.1.2. Història del món contemporani a 1r de batxillerat
1. Definir els trets de l’Antic Règim i descriure’n els aspectes demogràfics, econòmics, polítics,
socials i culturals.
2. Distingir les transformacions a l’Antic Règim i enumerar les que afecten l’economia, la població i
la societat.
3. Explicar el parlamentarisme anglès del segle XVII, resumir les característiques essencials del
sistema i valorar el paper de les revolucions per assolir les transformacions necessàries per
aconseguir-lo.
4. Relacionar les idees de la Il·lustració amb el liberalisme de començament del segle XIX i establir
elements de coincidència entre ambdues ideologies.
5. Descriure les relacions internacionals de l’Antic Règim i demostrar la idea d’equilibri europeu.
6. Diferenciar manifestacions artístiques de l’Antic Règim i seleccionar-ne les obres més
destacades.
7. Esquematitzar els trets de l’Antic Règim utilitzant diferents tipus de diagrames.
8. Utilitzar el vocabulari històric amb precisió i inserir-lo en el context adequat.
9. Descriure les revolucions industrials del segle XIX i establir-ne els trets característics i les
conseqüències socials.
10. Obtenir i seleccionar informació de fonts bibliogràfiques o en línia que permeti explicar les
revolucions industrials del segle XIX.
11. Identificar els canvis en els transports, l’agricultura i la població que varen influir en la revolució
industrial del segle XIX o que en varen ser una conseqüència.
12. Enumerar els països que varen iniciar la industrialització, localitzar-los adequadament i establir
les regions en què es produeix aquest avenç.
13. Analitzar les característiques de l’economia industrial i els corrents de pensament que pretenen
millorar la situació dels obrers del segle XIX.
132
14. Utilitzar el vocabulari històric amb precisió i inserir-lo en el context adequat.
15. Analitzar l’evolució política, econòmica, social, cultural i de pensament que caracteritza la
primera meitat del segle XIX, i distingir els fets, els personatges i els símbols d’aquest període i
enquadrar-los en cada una de les variables analitzades.
16. Descriure les causes i el desenvolupament de la independència dels Estats Units i establir-ne
les causes més immediates i les etapes.
17. Explicar, a partir d’informació obtinguda a diferents fonts bibliogràfiques i a Internet, la
Revolució Francesa de 1789, incloent-hi les causes, el desenvolupament i les conseqüències.
18. Identificar l’Imperi napoleònic, localitzar-ne l’expansió europea i establir-ne les conseqüències.
19. Analitzar la transcendència per a Europa del Congrés de Viena i la restauració de l’absolutisme i
identificar les conseqüències que va tenir per als diversos països implicats.
20. Identificar les revolucions burgeses de 1820, 1830 i 1848 i relacionar-ne les causes i el
desenvolupament.
21. Conèixer el procés d’unificació d’Itàlia i d’Alemanya a partir de l’anàlisi de fonts gràfiques i
escrites.
22. Descobrir les manifestacions artístiques de començament del segle XIX, obtenir informació de
mitjans bibliogràfics o d’Internet relacionada amb aquestes manifestacions i presentar-la
adequadament.
23. Analitzar la independència d’Hispanoamèrica utilitzant fonts gràfiques.
24. Descriure les transformacions i els conflictes sorgits a final del segle XIX i començament del
segle XX i distingir-ne el desenvolupament i els factors desencadenants.
25. Analitzar l’evolució política, social i econòmica dels principals països europeus i del Japó i els
Estats Units a final del segle XIX i presentar informació que expliqui aquesta evolució.
26. Descriure l’expansió imperialista d’europeus, japonesos i nord-americans a final del segle XIX i
establir-ne les conseqüències.
27. Comparar sintèticament els diferents sistemes d’aliances del període de la pau armada.
28. Distingir els esdeveniments que condueixen a la declaració de les hostilitats de la Primera
Guerra Mundial i descriure’n les etapes i les conseqüències.
29. Localitzar fonts primàries i secundàries (a biblioteques, Internet, etc.), extreure’n informació
d’interès i valorar-ne críticament la fiabilitat.
133
30. Utilitzar el vocabulari històric amb precisió i inserir-lo en el context històric de final del segle
XIX i començament del XX.
31. Reconèixer les característiques del període d’entreguerres i inserir-les en els aspectes polítics,
econòmics, socials o culturals corresponents.
32. Esquematitzar el desenvolupament de la Revolució Russa de 1917, reconèixer-ne les etapes i
els protagonistes més significatius i establir-ne les conseqüències.
33. Identificar els tractats de pau de la Primera Guerra Mundial i l’aparició de la Societat de
Nacions com una conseqüència d’aquests tractats.
34. Explicar la Gran Depressió i descriure’n els factors desencadenants i les influències en la vida
quotidiana.
35. Reconèixer la transcendència dels feixismes europeus com a ideologies que varen conduir al
desencadenament de conflictes en el panorama europeu del moment.
36. Establir les etapes del desenvolupament de la Segona Guerra Mundial i distingir les que varen
afectar Europa de les que varen afectar els Estats Units i el Japó.
37. Analitzar el paper de la guerra mundial com a element transformador de la vida quotidiana.
38. Obtenir i seleccionar informació escrita i gràfica rellevant, utilitzant fonts primàries o
secundàries, relativa tant al període d’entreguerres com a la Segona Guerra Mundial i la
postguerra.
39. Descriure els fets polítics, econòmics, socials i culturals que expliquen l’aparició dels dos blocs
antagònics, classificar-los i presentar-los adequadament.
40. Distingir fets que expliquen l’enfrontament entre el bloc comunista i el capitalista revisant les
notícies dels mitjans de comunicació de l’època.
41. Interpretar la Guerra Freda, la coexistència pacífica i la distensió i les conseqüències que se’n
deriven i indicar esdeveniments que exemplifiquen cada una d’aquestes etapes de les relacions
internacionals.
42. Analitzar el model capitalista i el comunista des del punt de vista polític, social, econòmic i
cultural i comparar-los.
43. Identificar la materialització dels models comunista i capitalista i exemplificar-la amb una
selecció de fets que varen afectar les dues grans superpotències (l’URSS i els Estats Units) durant
aquest període.
134
44. Localitzar fonts primàries i secundàries (a biblioteques, Internet, etc.), extreure’n informació
d’interès i valorar críticament la fiabilitat d’aquesta informació segons l’origen.
45. Utilitzar el vocabulari històric de la Guerra Freda amb precisió i inserir-lo en el context adequat.
46. Explicar els motius i els fets que condueixen a la descolonització i establir les causes i els factors
que expliquen aquest procés.
47. Descriure les etapes i les conseqüències dels processos descolonitzadors, identificar les que
afecten unes colònies o unes altres i indicar fets i personatges significatius de cada procés.
48. Analitzar el subdesenvolupament del Tercer Món i establir les causes que l’expliquen.
49. Definir el paper de l’ONU en la descolonització i analitzar informació que demostri les seves
actuacions.
50. Valorar el naixement de l’ajuda internacional i l’aparició de les relacions entre els països
desenvolupats i els subdesenvolupats, reproduir les formes d’ajuda al desenvolupament i descriure
les formes de neocolonialisme dins la política de blocs.
51. Obtenir i seleccionar informació de fonts primàries o secundàries, analitzar-ne la credibilitat i
considerar-ne la presentació gràfica o escrita.
52. Ordenar cronològicament els principals fets que intervenen en el procés descolonitzador i
descriure’n les conseqüències a partir de diferents fonts d’informació, en línia o bibliogràfiques.
53. Descriure la situació de l’URSS a final del segle XX i indicar-ne els trets més significatius des
d’una perspectiva política, social i econòmica.
54. Resumir les polítiques de M. Gorbatxov esmentant les disposicions concernents a la perestroika
i a la glasnost i destacar-ne les influències.
55. Analitzar la situació creada amb l’aparició de la CEI i les repúbliques exsoviètiques a partir
d’informació que resumeixi les noves circumstàncies polítiques i econòmiques.
56. Explicar la caiguda del mur de Berlín i indicar les repercussions que té en els països de l’Europa
central i oriental.
57. Identificar el problema dels Balcans, enumerar les causes que l’expliquen i resumir els fets que
configuren el desenvolupament de conflictes en aquesta zona.
58. Obtenir i seleccionar informació de diverses fonts (bibliogràfiques, Internet) que expliqui els
diversos fets que determinen la crisi del bloc comunista.
59. Distingir els postulats que defensa la cultura capitalista de la segona meitat del segle XX i
135
descriure les línies de pensament i els objectius aconseguits.
60. Descriure l’estat del benestar i fer referència a les característiques significatives que influeixen
en la vida quotidiana.
61. Explicar el procés de construcció de la Unió Europea i enumerar les fites més destacades
d’aquest procés.
62. Conèixer els objectius que persegueix la Unió Europea i relacionar-los amb les institucions que
configuren la seva estructura.
63. Descriure l’evolució política, social i econòmica dels Estats Units des dels anys 60 als anys 90 del
segle XX i sintetitzar els aspectes que expliquen la transformació de la societat nord-americana i
que constitueixen elements originaris de l’estat del benestar.
64. Identificar les singularitats del capitalisme del Japó i els nous països industrials asiàtics i
descriure’n els trets de caràcter polític, econòmic, social i cultural.
65. Obtenir i seleccionar informació de diverses fonts (bibliogràfiques, Internet) que expliqui els
diversos fets que determinen el món capitalista.
66. Analitzar les característiques de la globalització i descriure la influència que tenen els mitjans
de comunicació sobre aquest fenomen i l’impacte dels mitjans científics i tecnològics en la societat
actual.
67. Descriure els efectes de l’amenaça terrorista (gihadisme, etc.) sobre la vida quotidiana i
explicar-ne les característiques.
7.1.3. Història d'Espanya a 2n de batxillerat
BLOC 0. COM S’ESCRIU LA HISTÒRIA. CRITERIS COMUNS
1. Localitzar fonts primàries (històriques) i secundàries (historiogràfiques) a biblioteques, Internet,
etc., extreure’n informació rellevant del que s’ha tractat i valorar-ne críticament la fiabilitat.
2. Elaborar mapes i línies de temps localitzant les fonts adequades, utilitzant les dades
proporcionades o servint-se dels coneixements ja adquirits.
3. Comentar i interpretar fonts primàries (històriques) i secundàries (historiogràfiques) i relacionar
la informació que hi apareix amb els coneixements previs.
4. Reconèixer la utilitat de les fonts per a l’historiador, a part de la fiabilitat que presenten.
BLOC 1. LA PENÍNSULA IBÈRICA DES DELS PRIMERS HUMANS FINS A LA DESAPARICIÓ DE LA
MONARQUIA VISIGÒTICA (711)
136
1. Explicar les característiques dels principals fets i processos històrics de la península Ibèrica i de
les Balears des de la prehistòria fins a la desaparició de la monarquia visigòtica i identificar-ne les
causes i les conseqüències.
BLOC 2. L’EDAT MITJANA: TRES CULTURES I UN MAPA POLÍTIC EN CANVI CONSTANT (711-1474)
1. Explicar l’evolució dels territoris musulmans a la península Ibèrica i descriure’n les etapes
polítiques, així com els canvis econòmics, socials i culturals que varen introduir.
2. Explicar l’evolució i la configuració política dels regnes cristians i relacionar-les amb el procés de
reconquesta i el concepte patrimonial de la monarquia.
3. Diferenciar les tres grans fases de l’evolució econòmica dels regnes cristians durant tota l’edat
mitjana (estancament, expansió i crisi) i indicar-ne els factors i les característiques.
4. Analitzar l’estructura social dels regnes cristians i descriure el règim senyorial i les
característiques de la societat dividida en estaments.
5. Descriure les relacions culturals de cristians, musulmans i jueus i especificar les col·laboracions i
influències mútues. Analitzar la formació i el desenvolupament dels diversos regnes cristians,
especialment del regne de Mallorca.
BLOC 3. LA FORMACIÓ DE LA MONARQUIA HISPÀNICA I LA SEVA EXPANSIÓ MUNDIAL (1474-1700)
1. Analitzar el regnat dels Reis Catòlics com una etapa de transició entre l’edat mitjana i l’edat
moderna i identificar les pervivències medievals i els fets rellevants que obren el camí de la
modernitat.
2. Explicar l’evolució i l’expansió de la monarquia hispànica durant el segle XVI i diferenciar el
regnat de Carles I del regnat de Felip II.
3. Explicar les causes i les conseqüències de la decadència de la monarquia hispànica al segle XVII i
relacionar els problemes interns, la política exterior i la crisi econòmica i demogràfica.
4. Reconèixer les grans aportacions culturals i artístiques del segle d’or espanyol a partir
d’informació d’interès extreta de fonts primàries i de fonts secundàries (biblioteques, Internet,
etc.).
BLOC 4. ESPANYA EN L’ÒRBITA FRANCESA: EL REFORMISME DELS PRIMERS BORBONS (1700-1788)
1. Analitzar la Guerra de Successió espanyola com a contesa civil i europea i explicar les
conseqüències que té per a la política exterior espanyola i el nou ordre internacional.
2. Descriure les característiques del nou model d’estat i especificar l’abast de les reformes
137
promogudes pels primers monarques de la dinastia borbònica.
3. Comentar la situació inicial dels diferents sectors econòmics i detallar els objectius de la nova
política econòmica i els canvis que va introduir.
4. Explicar l’enlairament econòmic de Catalunya i comparar-lo amb l’evolució econòmica de la resta
d’Espanya.
5. Exposar els conceptes fonamentals del pensament il·lustrat i identificar-ne les vies de difusió.
BLOC 5. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788-1833): LIBERALISME ENFRONT D’ABSOLUTISME
1. Analitzar les relacions entre Espanya i França des de la Revolució Francesa fins a la Guerra de la
Independència i especificar en cada fase els principals esdeveniments i les repercussions que tenen
per a Espanya.
2. Comentar la tasca legisladora de les Corts de Cadis i relacionar-la amb l’ideari del liberalisme.
3. Descriure les fases del regnat de Ferran VII i explicar els principals fets de cada una d’aquestes
fases.
4. Explicar el procés d’independència de les colònies americanes i diferenciar-ne les causes i les
fases, així com les repercussions econòmiques per a Espanya.
5. Relacionar les pintures i els gravats de Goya amb els esdeveniments d’aquest període i
identificar-hi el reflex de la situació i els esdeveniments contemporanis.
BLOC 6. LA CONFLICTIVA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL (1833-1874)
1. Descriure el fenomen del carlisme com a resistència absolutista davant la revolució liberal i
analitzar-ne els components ideològics, les bases socials, l’evolució en el temps i les
conseqüències.
2. Analitzar la transició definitiva de l’Antic Règim al règim liberal burgès durant el regnat d’Isabel
II, explicar el protagonisme dels militars i especificar els canvis polítics, econòmics i socials.
3. Explicar el procés constitucional durant el regnat d’Isabel II i relacionar-lo amb els diferents
corrents ideològics dins el liberalisme i la seva lluita pel poder.
4. Explicar el Sexenni Democràtic com a període de recerca d’alternatives democràtiques a la
monarquia isabelina i especificar els grans conflictes interns i externs que varen desestabilitzar el
país.
5. Descriure les condicions de vida de les classes treballadores i els inicis del moviment obrer a
Espanya i relacionar-ho amb el desenvolupament del moviment obrer internacional.
138
BLOC 7. LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA: IMPLANTACIÓ I CONSOLIDACIÓ D’UN NOU SISTEMA
POLÍTIC (1874-1902)
1. Explicar el sistema polític de la Restauració i distingir-ne la teoria del funcionament real.
2. Analitzar els moviments polítics i socials exclosos del sistema i especificar-ne l’evolució durant el
període estudiat.
3. Descriure els principals èxits del regnat d’Alfons XII i la regència de Maria Cristina i inferir-ne les
repercussions en la consolidació del nou sistema polític.
4. Explicar el desastre colonial i la crisi del 1898 i identificar-ne les causes i les conseqüències.
BLOC 8. PERVIVÈNCIES I TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES AL SEGLE XIX: UN
DESENVOLUPAMENT INSUFICIENT
1. Explicar l’evolució demogràfica d’Espanya al llarg del segle XIX i comparar el creixement de la
població espanyola en conjunt amb el creixement de la població de Catalunya i dels països més
avançats d’Europa.
2. Analitzar els diferents sectors econòmics i especificar la situació que hereten, les
transformacions de signe liberal que experimenten i les conseqüències que se’n deriven.
BLOC 9. LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ I LA CAIGUDA DE LA MONARQUIA (1902-1931)
1. Relacionar el regeneracionisme sorgit de la crisi del 1898 amb el revisionisme polític dels
primers governs i especificar-ne les actuacions més importants.
2. Analitzar les causes de la fallida del sistema polític de la Restauració i identificar els factors
interns i els externs que hi varen intervenir.
3. Explicar la dictadura de Primo de Rivera com a solució autoritària a la crisi del sistema i
descriure’n les característiques, etapes i actuacions.
4. Explicar l’evolució econòmica i demogràfica durant el primer terç del segle XX i relacionar-la amb
la situació heretada del segle XIX.
BLOC 10. LA SEGONA REPÚBLICA. LA GUERRA CIVIL EN UN CONTEXT DE CRISI INTERNACIONAL
(1931-1939)
1. Explicar la Segona República com a solució democràtica a l’enfonsament del sistema polític de la
Restauració i emmarcar-la en el context internacional de crisi econòmica i conflictivitat social.
2. Diferenciar les diverses etapes de la República fins al començament de la Guerra Civil i
especificar els principals fets i actuacions de cada etapa.
139
3. Analitzar la Guerra Civil, identificar-ne les causes i les conseqüències i explicar la intervenció
internacional i la successió dels esdeveniments a les dues zones.
4. Valorar la importància de l’edat d’argent de la cultura espanyola i exposar les aportacions de les
generacions i figures més representatives.
BLOC 11. LA DICTADURA FRANQUISTA (1939-1975)
1. Analitzar les característiques del franquisme i com evoluciona en el temps, i especificar les
transformacions polítiques, econòmiques i socials que es varen produir i relacionar-les amb la
situació internacional canviant.
2. Descriure la diversitat cultural del període i distingir-ne les diferents manifestacions.
BLOC 12. NORMALITZACIÓ DEMOCRÀTICA D’ESPANYA I INTEGRACIÓ A EUROPA (DES DEL 1975)
1. Descriure les dificultats de la transició a la democràcia des del franquisme en un context de crisi
econòmica i explicar les mesures que varen permetre la celebració de les primeres eleccions
democràtiques.
2. Descriure el nou model d’estat democràtic establert en la Constitució de 1978 i especificar les
actuacions prèvies encaminades a assolir l’acord social i polític més ampli.
3. Analitzar l’evolució econòmica, social i política d’Espanya des del primer govern constitucional
de 1979 fins a l’aguda crisi econòmica iniciada el 2008 i assenyalar les amenaces més rellevants a
què ha de fer front i els efectes de la plena integració a Europa.
4. Resumir el paper d’Espanya al món actual i especificar la seva posició dins la Unió Europea i les
relacions que manté amb altres àmbits geopolítics.
7.1.4. Geografia 2n batxillerat
BLOC 1. LA GEOGRAFIA I L’ESTUDI DE L’ESPAI GEOGRÀFIC
1. Reconèixer la peculiaritat del coneixement geogràfic utilitzant les eines d’anàlisi i els
procediments propis d’aquest coneixement.
2. Identificar les diverses ocupacions de l’espai geogràfic, entès com a centre de relacions humanes
i socials.
3. Distingir i analitzar els diferents tipus de plànols i mapes amb diferents escales i identificar-los
com a eines de representació de l’espai geogràfic.
4. Analitzar i comentar el mapa topogràfic nacional a escala 1:50.000, especialment algun full de
les Illes Balears.
140
5. Dissenyar i comparar mapes sobre espais geogràfics, especialment els de les Illes Balears, usant
els procediments característics.
6. Cercar, seleccionar i elaborar informació de contingut geogràfic obtinguda de fonts diverses i
presentar-la de forma adequada.
BLOC 2. EL RELLEU ESPANYOL: DIVERSITAT GEOMORFOLÒGICA
1. Distingir les singularitats de l’espai geogràfic espanyol i assenyalar els aspectes que li confereixen
unitat i els elements que provoquen diversitat.
2. Descriure els trets del relleu espanyol i situar-ne i analitzar-ne les unitats de relleu.
3. Definir el territori espanyol subratllant les diferències de les unitats morfoestructurals.
4. Diferenciar la litologia d’Espanya i especificar-ne les característiques i el modelat, amb especial
atenció a les diferències entre les illes Balears.
5. Utilitzar correctament el vocabulari específic de la geomorfologia.
6. Cercar i seleccionar informació del relleu obtinguda de fonts diverses —fonts bibliogràfiques,
fonts cartogràfiques, Internet o treballs de camp—, presentar-la de forma adequada i assenyalar
els condicionaments que el relleu pot imposar.
7. Identificar les característiques edàfiques del sòl.
BLOC 3. LA DIVERSITAT CLIMÀTICA I LA VEGETACIÓ
1. Assenyalar en un mapa d’Espanya els dominis climàtics.
2. Distingir els climes d’Espanya i comentar-ne les característiques (assenyalar els factors i els
elements que els componen per diferenciar-los).
3. Distingir els climes d’Espanya i la representació d’aquests en climogrames.
4. Comentar la informació climatològica que es dedueix de mapes de temperatures o
precipitacions d’Espanya.
5. Analitzar els tipus de temps atmosfèric a Espanya utilitzant els mapes de superfície i d’altura.
6. Interpretar un mapa del temps tenint en compte les característiques dels tipus de temps
peninsulars i insulars.
7. Obtenir i seleccionar informació de contingut geogràfic relativa a la diversitat climàtica
d’Espanya utilitzant les fonts disponibles, com Internet, mitjans de comunicació social o fonts
bibliogràfiques.
141
8. Identificar les diferents regions vegetals.
9. Diferenciar raonadament les formacions vegetals espanyoles.
BLOC 4. LA HIDROGRAFIA
1. Explicar la diversitat hídrica de la península Ibèrica i de les illes i enumerar i localitzar els diversos
tipus d’elements hídrics que es poden percebre observant el paisatge.
2. Descriure les conques fluvials espanyoles, situar-les en un mapa i enumerar-ne les
característiques.
3. Identificar els règims fluvials més característics
4. Enumerar les zones humides d’Espanya, localitzar-les en un mapa i comentar-ne les
característiques.
5. Analitzar l’aprofitament dels recursos hídrics al nostre país, incloent-hi les característiques de
sequera i de pluges torrencials del clima, així com els aqüífers disponibles a les Balears.
6. Obtenir i seleccionar informació de contingut geogràfic relativa a la hidrologia espanyola
utilitzant diferents fonts d’informació.
BLOC 5. ELS PAISATGES NATURALS I LES RELACIONS NATURALESA-SOCIETAT
1. Descriure els paisatges naturals espanyols i identificar-ne els trets.
2. Reflectir en un mapa les grans àrees de paisatges naturals espanyols.
3. Descriure els espais humanitzats i enumerar-ne els elements constitutius.
4. Relacionar el medi natural amb l’activitat humana i descriure casos en què l’home ha modificat
el medi.
5. Obtenir i seleccionar informació de contingut geogràfic relativa als paisatges naturals i a les
relacions naturalesa-societat utilitzant fonts en què aquesta informació es trobi disponible, com
Internet, fonts bibliogràfiques o mitjans de comunicació social.
6. Comparar imatges de les varietats de paisatges naturals.
BLOC 6. LA POBLACIÓ ESPANYOLA
1. Identificar les fonts per a l’estudi de la població i establir els procediments que permeten
estudiar casos concrets.
2. Comentar gràfics i taxes que mostren l’evolució de la població espanyola.
3. Caracteritzar la població espanyola i identificar-ne els moviments naturals.
142
4. Explicar la distribució de la població espanyola i identificar-ne les migracions.
5. Diferenciar la densitat de població a l’espai peninsular i a l’insular i explicar la distribució de la
població.
6. Comentar un mapa de la densitat de població d’Espanya i analitzar l’estructura d’aquesta
població.
7. Analitzar la població de les diverses comunitats autònomes i definir l’evolució i la problemàtica
de cada una.
8. Analitzar les piràmides de població de les diverses comunitats autònomes i comentar-ne les
peculiaritats.
9. Explicar les perspectives de la població espanyola i l’ordenació del territori.
10. Obtenir i seleccionar informació de contingut demogràfic utilitzant Internet i altres fonts
d’informació.
BLOC 7. L’ESPAI RURAL I LES ACTIVITATS DEL SECTOR PRIMARI
1. Descriure les activitats agropequàries i forestals i especificar les característiques que tenen a
Espanya.
2. Distingir els paisatges agraris i descriure’n les característiques.
3. Analitzar adequadament un paisatge rural i distingir-ne la terra de conreu, els boscs i l’hàbitat.
4. Comprendre l’evolució de l’estructura de la propietat.
5. Identificar formes de possessió de la terra.
6. Explicar el sector agrari espanyol tenint en compte les estructures de la propietat i les
característiques de les explotacions.
7. Explicar la situació del sector agrari espanyol i balear tenint en compte el context europeu i les
polítiques de la Unió Europea: política agrària comuna (PAC).
8. Analitzar l’activitat pesquera i definir-ne les característiques i els problemes.
9. Obtenir i seleccionar informació de contingut geogràfic relativa a l’espai rural, silvícola o pesquer
utilitzant fonts disponibles a Internet, a mitjans de comunicació social o a recursos bibliogràfics.
BLOC 8. LES FONTS D’ENERGIA I L’ESPAI INDUSTRIAL
1. Analitzar el procés d’industrialització espanyol i establir les característiques històriques que han
menat a la situació actual.
143
2. Relacionar les fonts d’energia i la industrialització i descriure les conseqüències que se’n deriven
a Espanya.
3. Conèixer els factors de la industrialització a Espanya.
4. Identificar i comentar els elements d’un paisatge industrial determinat.
5. Descriure els eixos de desenvolupament industrial sobre un mapa i exposar-ne les
característiques i les possibilitats futures de regeneració i canvi.
6. Obtenir i seleccionar informació de contingut geogràfic relativa a l’espai industrial espanyol
utilitzant fonts en què aquesta informació es trobi disponible, com Internet, fonts bibliogràfiques o
mitjans de comunicació.
BLOC 9. EL SECTOR DE SERVEIS
1. Analitzar la terciarització de l’economia espanyola i exposar les característiques que presenta i la
influència que exerceix en el producte interior brut.
2. Identificar la presència dels serveis al territori i analitzar-ne la distribució i l’impacte en el medi.
3. Explicar el sistema de transport a Espanya i distingir l’articulació territorial que configura.
4. Descriure el desenvolupament comercial, exposar-ne les característiques i fer referència a
l’ocupació territorial que imposa.
5. Localitzar en un mapa els espais turístics i enumerar-ne les característiques i les desigualtats
regionals.
6. Obtenir i seleccionar informació de contingut geogràfic relativa a l’activitat o a l’espai del sector
de serveis espanyol utilitzant fonts en què aquesta informació es trobi disponible, com Internet,
fonts bibliogràfiques o mitjans de comunicació social.
7. Utilitzar correctament la terminologia del sector de serveis.
8. Identificar i comentar un paisatge transformat per una important zona turística.
BLOC 10. L’ESPAI URBÀ
1. Definir la ciutat.
2. Analitzar i comentar plànols de ciutats i distingir-hi els diferents traçats.
3. Identificar el procés d’urbanització i enumerar-ne les característiques i les planificacions
internes.
4. Analitzar la morfologia i l’estructura urbana i extreure conclusions de l’empremta de la història i
144
de l’expansió espacial, reflex de l’evolució econòmica i política de la ciutat.
5. Analitzar i comentar un paisatge urbà.
6. Identificar el paper de les ciutats en l’ordenació del territori.
7. Descriure la xarxa urbana espanyola i comentar-ne les característiques. Reconèixer el sistema
urbà balear i la importància de Palma.
8. Obtenir, seleccionar i analitzar informació de contingut geogràfic relativa a l’espai urbà espanyol
utilitzant fonts en què aquesta informació es trobi disponible, com Internet, fonts bibliogràfiques o
mitjans de comunicació social.
BLOC 11. FORMES D’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL
1. Descriure l’organització territorial espanyola i analitzar-ne l’estructura local, regional,
autonòmica i nacional.
2. Explicar l’organització territorial espanyola i exposar la influència de la història i de la Constitució
de 1978.
3. Explicar l’organització territorial espanyola a partir de mapes històrics i actuals.
4. Analitzar l’organització territorial espanyola i descriure’n els desequilibris i els contrastos
territorials i els mecanismes correctors. Comprendre la particular organització territorial de les Illes
Balears.
5. Descriure la transcendència de les comunitats autònomes i les polítiques territorials que duen a
terme.
6. Obtenir, seleccionar i analitzar informació de contingut geogràfic relativa a les formes
d’organització territorial a Espanya utilitzant fonts en què aquesta informació es trobi disponible,
com Internet, fonts bibliogràfiques o mitjans de comunicació social.
BLOC 12. ESPANYA A EUROPA I AL MÓN
1. Definir la situació geogràfica d’Espanya al món, establir la posició que ocupa i localitzar-ne els
territoris.
2. Descriure el continent europeu i distingir-ne l’estructura territorial i els contrasts físics i
socioeconòmics.
3. Identificar la posició d’Espanya dins la Unió Europea i enumerar les polítiques regionals i de
cohesió territorial que es practiquen a Europa i que afecten el nostre país.
4. Definir el concepte de globalització i explicar-ne els trets.
145
5. Comparar els processos de mundialització i de diversificació territorial i resumir les
característiques d’un procés i de l’altre.
6. Explicar les repercussions de la inclusió d’Espanya dins espais socioeconòmics i geopolítics
continentals i mundials utilitzant fonts diverses basades en material bibliogràfic o en línia i tenint
en compte les opinions exposades als mitjans de comunicació social.
7.1.5. Iniciació a l'activitat emprenedora i empresarial
BLOC 1. AUTONOMIA PERSONAL, LIDERATGE I INNOVACIÓ
1. Prendre decisions per resoldre problemes, tria opcions de forma independent i raonada,
recórrer a ajuda selectivament, reconèixer les fortaleses i debilitats personals en diverses
situacions i, en especial, davant les tasques encomanades confiar en les seves aptituds personals i
habilitats amb responsabilitat i assumpció de les conseqüències.
1.1. Identifica les fortaleses i debilitats personals, les relaciona amb els diferents àmbits del
desenvolupament personal i la vida diària i les aplica en les tasques proposades.
1.2. Resol situacions proposades fent ús dels seus recursos personals amb seguretat i confiança.
1.3. Analitza els resultats assolits amb consciència de l’esforç personal aplicat i els fins obtinguts i fa
propostes de millora sobre el propi treball.
2. Planificar tasques i desenvolupar les etapes que consten establint punts de control i estratègies
de millora per a cadascuna i posar-ho en relació amb la consecució de l’assoliment pretès.
2.1. A partir d’un objectiu establert, elabora un llistat de tasques assignant terminis i compromisos
per dur-les a terme i assumeix les responsabilitats personals i de grup corresponents
2.2. Comprèn la necessitat de reflexió i planificació prèvia a la realització d’una tasca, marca temps,
metes i seqüències i ho relaciona amb l’eficiència i qualitat en el compliment dels objectius finals.
2.3. Analitza una situació determinada, discrimina què supera el seu propi acompliment, valora la
necessitat d’ajuda externa i quins recursos són idonis en la situació proposada.
3. Comunicar-se i negociar amb els altres aplicant efectivament les tècniques, resoldre
adequadament els conflictes, valorar el plantejament i la discussió de propostes personals i de
grup com a elements per assolir l’objectiu proposat, exercir el lideratge d’una manera positiva i
organitzar la feina en comú.
3.1. Participa en situacions de comunicació de grup, demostra iniciativa i respecte, expressa amb
claredat les seves idees i recull i argumenta les dels altres integrants.
3.2. Proposa alternatives de solució, intenta integrar interessos i assolir acords mitjançant
negociació aplicant tècniques i intenta influir positivament en els altres.
146
3.3. Exerceix el rol dirigent quan li correspon amb respecte, entusiasme i autocontrol, organitza les
tasques del grup i determina normes de funcionament que impliquin i motivin a tots i promoguin
la consecució de la tasca del grup.
4. Proposar solucions i possibilitats divergents a les situacions plantejades utilitzant els recursos de
manera nova i eficaç, emprar coneixements previs per transferir-los a situacions noves en àmbits
diferents i valorar-ne l’adequació per anticipar resultats amb iniciativa i tarannà crític.
4.1. Proposa solucions originals a les situacions plantejades, genera nombroses possibilitats a
partir d’un ús nou dels recursos amb què compta i relaciona la innovació amb el progrés de la
societat.
4.2. Empra coneixements adquirits anteriorment en la solució de situacions o problemes, relaciona
l’adequació entre aquests, presenta aplicacions que no es limitin a l’ús habitual i salva possibles
rutines o prejudicis.
4.3. Investiga el seu entorn per detectar experiències relacionades amb les tasques plantejades
que puguin aportar solucions i li permetin desenvolupar una visió de desafiaments i necessitats
futures i conseqüències.
BLOC 2. PROJECTE EMPRESARIAL
1. Diferenciar l’emprenedor, la iniciativa emprenedora i l’empresari i relacionar-los amb les
qualitats personals, la capacitat d’assumpció de risc i la responsabilitat social implícita; analitzar les
carreres i les oportunitats professionals amb els seus itineraris formatius, i valorar les possibilitats
vitals i d’iniciativa emprenedora i intraprenedora a cadascuna.
1.1. Defineix els conceptes d’iniciativa emprenedora i persona emprenedora a partir d’una anàlisi
de les característiques personals, classifica els diferents tipus d’emprenedors (incloent-hi els
intraemprenedors i els emprenedors socials) i les seves qualitats personals i els relaciona amb la
innovació i el benestar social.
1.2. Identifica la capacitat d’emprenedoria de les persones i la pròpia a partir d’una anàlisi de les
seves característiques personals, la refereix a diferents camps professionals i a diferents funcions
que hi existeixen i analitza el seu pla personal per emprendre.
1.3. Determina el concepte d’empresari, n’identifica les característiques personals, els tipus
d’empresaris i l’aportació social de les empreses en el seu entorn.
2. Proposar projectes de negoci analitzant l’entorn extern de l’empresa; assignar recursos
materials, humans i financers de manera eficient, i aplicar idees creatives i tècniques empresarials
innovadores.
147
2.1. Planteja alternatives de negoci/empresa a partir de diverses tècniques de generació d’idees,
determina quines necessitats de l’entorn satisfaria, s’informa sobre aquest entorn i assenyala com
crear valor i com generaria benefici.
2.2. Elabora un pla de negoci/empresa en grup incloent la definició de la idea i l’objecte de negoci,
dissenya un pla de comercialització del producte, un pla econòmic financer i demostra el valor del
negoci per a l’entorn.
2.3. Valora la viabilitat del projecte de negoci a partir de càlculs senzills d’ingressos i despeses.
2.4. Estableix un llistat cronològic de processos vinculats al desenvolupament de l’activitat
proposada en el pla de negoci/empresa, identifica els recursos humans i materials necessaris i duu
a terme una planificació i temporalització sobre aquests.
2.5. Elabora documents administratius bàsics dels negocis/empreses propis del pla de negoci
proposat i els relaciona amb les diferents funcions dins l’empresa.
2.6. Descriu el paper de l’Estat i les administracions públiques en els negocis/empreses, analitza els
tràmits necessaris i les fonts d’ingrés i despesa pública i els reconeix com a elements del benestar
comunitari.
3. Aplicar sistemes d’avaluació de processos dels projectes emprant les habilitats de presa de
decisions i les capacitats de negociació i lideratge i analitzar l’impacte social dels negocis amb
prioritat del bé comú, la preservació del medi ambient i l’aplicació de principis ètics universals.
3.1. Aplica un sistema de control del projecte, estableix indicadors a priori per a cada fase i
demostra flexibilitat i innovació per resoldre els problemes identificats.
3.2. Identifica la responsabilitat corporativa de l’empresa/negoci i descriu els valors de l’empresa i
el seu impacte social i mediambiental.
BLOC 3. FINANCES
1. Gestionar ingressos, despeses personals i d’un petit negoci, reconèixer les fonts de les quals
provenen i les necessitats de fons a curt, mitjà i llarg termini i identificar les alternatives per al
pagament de béns i serveis amb diners de béns i serveis.
1.1. Reconeix el valor social dels diners i el seu paper en l’economia personal, descriu pagaments
diaris, despeses i ingressos en relació amb l’intercanvi de béns i serveis i entén que els diners
poden ser invertits o deixats.
1.2. Comprèn el paper dels intermediaris financers en la societat i en caracteritza i identifica els
principals, com bancs i companyies d’assegurances, quan la seva capacitat d’estalvi és insuficient.
1.3. Identifica els principals serveis financers per a particulars i petites empreses; com comptes
148
corrents, targetes de crèdit i dèbit, canvi de divises, transferències, préstecs i crèdits, entre d’altres,
i en raona la utilitat.
2. Planificar la vida financera personal, diferenciar entre inversió i préstec de diners, raonar per què
es paguen o reben interessos, qui són els agents financers principals del nostre sistema i
comprendre el diferent grau de risc aparellat a cada una de les alternatives.
2.1. Gestiona les necessitats financeres personals de curt i llarg termini, identifica els diferents
tipus d’ingressos i inversions en la vida de les persones i valora l’impacte de la planificació i la
importància de l’estalvi en la vida de cadascú.
2.2. Valora la importància i significat dels imposts més importants i els relaciona amb el benestar
social i com a font d’equitat per a tota la societat.
2.3. Comprèn el significat dels guanys i pèrdues en diversos contextos financers i reconeix com
algunes formes d’estalvi o inversió són més arriscades que d’altres, així com els beneficis de la
diversificació.
2.4. Calcula, en supòsits bàsics, les variables de productes d’estalvi i préstec i aplica matemàtiques
financeres elementals.
2.5. Descriu els principals drets i deures dels consumidors en el món financer i reconeix les
principals implicacions dels contractes financers més habituals.
3. Identificar alguns indicadors financers bàsics amb els canvis en les condicions econòmiques i
polítiques de l’entorn i reconèixer la importància de les fonts de finançament i despesa pública.
3.1. Relaciona les condicions bàsiques dels productes financers amb els principals indicadors
econòmics i reconeix la interacció d’aquests amb les condicions econòmiques i polítiques dels
països.
7.1.6. Economia 4t ESO
BLOC 1. IDEES ECONÒMIQUES BÀSIQUES
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Explicar l’economia com a ciència social i valorar l’impacte permanent de les decisions
econòmiques en la vida dels ciutadans.
1.1. Reconeix l’escassetat de recursos i la necessitat de triar i prendre decisions com les claus dels
problemes bàsics de tota economia, i comprèn que qualsevol elecció suposa renunciar a altres
alternatives i que qualsevol decisió té conseqüències.
1.2. Diferencia formes diverses d’abordar i resoldre problemes econòmics i n’identifica els
avantatges i els inconvenients, així com les limitacions.
149
2. Conèixer la terminologia econòmica bàsica i l’ús dels models econòmics i familiaritzar-s’hi.
2.1. Comprèn i utilitza correctament diferents termes de l’àrea de l’economia.
2.2. Diferencia entre economia positiva i economia normativa.
2.3. Representa i analitza gràficament el cost d’oportunitat mitjançant la frontera de possibilitats
de producció.
3. Prendre consciència dels principis bàsics de l’economia que s’han d’aplicar en les relacions
econòmiques bàsiques tenint en compte els recursos i les necessitats.
3.1. Representa les relacions que s’estableixen entre les economies domèstiques i les empreses.
3.2. Aplica raonaments bàsics per interpretar problemes econòmics provinents de les relacions
econòmiques del seu entorn.
BLOC 2. ECONOMIA I EMPRESA
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Descriure els diferents tipus d’empreses i les formes jurídiques que poden presentar, i
relacionar-los amb les exigències de capital que impliquen i amb les responsabilitats legals dels
propietaris i gestors, així com amb les interrelacions que les empreses tenen amb l’entorn
immediat.
1.1. Distingeix les diferents formes jurídiques de les empreses i les relaciona amb les exigències
requerides de capital per constituir-les i amb les responsabilitats legals per a cada tipus.
1.2. Valora les formes jurídiques d’empreses més apropiades en cada cas segons les
característiques concretes aplicant el raonament sobre la classificació de les empreses.
1.3. Identifica els diferents tipus d’empreses i d’empresaris que actuen en el seu entorn, així com la
forma com s’interrelacionen amb l’àmbit més proper i els efectes socials i mediambientals, positius
i negatius, que s’observen.
2. Analitzar les característiques principals del procés productiu.
2.1. Indica els diferents tipus de factors productius i les relacions entre productivitat, eficiència i
tecnologia.
2.2. Identifica els diferents sectors econòmics, així com els reptes i les oportunitats que presenten.
3. Identificar les fonts de finançament de les empreses.
3.1. Explica les possibilitats de finançament del dia a dia de les empreses i diferencia el
finançament extern i l’intern, a curt i a llarg termini, així com el cost de cada una i les implicacions
en la marxa de l’empresa.
4. Determinar per a un cas senzill l’estructura d’ingressos i costs d’una empresa, i calcular-ne el
150
benefici.
4.1. Diferencia els ingressos i els costs generals d’una empresa, n’identifica el benefici o la pèrdua i
aplica raonaments matemàtics per interpretar els resultats.
5. Diferenciar els imposts que afecten les empreses i la importància de complir les obligacions
fiscals.
5.1. Identifica les obligacions fiscals de les empreses segons l’activitat i assenyala el funcionament
bàsic dels imposts i les principals diferències entre ells.
5.2. Valora l’aportació que suposa la càrrega impositiva a la riquesa nacional.
BLOC 3. ECONOMIA PERSONAL
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Elaborar un pressupost personal en el qual es distingeixin els diferents tipus d’ingressos i
despeses, controlar el grau de compliment del pressupost i les possibles necessitats d’adaptar-lo.
1.1. Elabora un pressupost o pla financer personalitzat en què identifica cada un dels ingressos i de
les despeses, i en fa el seguiment.
1.2. Empra eines informàtiques per preparar i desenvolupar un pressupost o pla financer
personalitzat.
1.3. Usa gràfics d’anàlisi que li permeten comparar una realitat personalitzada amb les previsions
establertes.
2. Decidir amb racionalitat davant les alternatives econòmiques de la vida personal després de
relacionar-les amb el benestar propi i social.
2.1. Comprèn les necessitats de planificació i de gestió dels assumptes financers al llarg de la vida.
Aquesta planificació es vincula a la previsió feta en cada una de les etapes d’acord amb les
decisions preses i l’evolució de l’activitat econòmica nacional.
3. Expressar una actitud positiva cap a l’estalvi i emprar-lo com a mitjà per assolir diferents
objectius.
3.1. Coneix i explica la rellevància de l’estalvi i del control de la despesa.
3.2. Analitza els avantatges i els inconvenients de l’endeutament, en valora el risc i selecciona la
decisió més adequada per a cada moment.
4. Reconèixer el funcionament bàsic dels doblers, diferenciar els diferents tipus de comptes
bancaris i de targetes emeses com a mitjans de pagament, i valorar l’oportunitat d’usar-los amb
garanties i responsabilitat.
4.1. Comprèn els termes fonamentals i descriu el funcionament de les operacions amb els comptes
151
bancaris.
4.2. Valora i comprova la necessitat de llegir detingudament els documents que presenten els
bancs, així com la importància de la seguretat quan la relació es produeix per Internet.
4.3. Reconeix el fet que es poden negociar les condicions que presenten les entitats financeres i
analitza el procediment de reclamació davant les entitats.
4.4. Identifica i explica les diferents modalitats de targetes que hi ha, així com els aspectes més
importants de la seguretat quan s’opera amb targetes.
5. Conèixer el concepte d’assegurança i la finalitat que tenen les assegurances.
5.1. Identifica i diferencia els diferents tipus d’assegurances segons els riscs o les situacions
adverses en les diferents etapes de la vida.
BLOC 4. ECONOMIA I INGRESSOS I DESPESES DE L’ESTAT
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Reconèixer i analitzar la procedència de les principals fonts d’ingressos i despeses de l’Estat, i
interpretar gràfics que en mostrin la distribució.
1.1. Identifica les vies d’on procedeixen els ingressos de l’Estat i les principals àrees de les despeses
de l’Estat, i en comenta les relacions.
1.2. Analitza i interpreta dades i gràfics de contingut econòmic relacionats amb els ingressos i les
despeses de l’Estat.
1.3. Distingeix el comportament dels ingressos i les despeses públics en els diferents cicles
econòmics, així com els efectes que es poden produir al llarg del temps.
2. Diferenciar i explicar els conceptes de deute públic i dèficit públic.
2.1. Comprèn i expressa les diferències entre els conceptes de deute públic i dèficit públic, així com
la relació que es produeix entre ells.
3. Determinar l’impacte de la desigualtat de la renda per a la societat i estudiar les eines per
redistribuir-la.
3.1. Coneix i descriu els efectes de la desigualtat de la renda i els instruments per redistribuir-la.
BLOC 5. ECONOMIA I TIPUS D’INTERÈS, INFLACIÓ I DESOCUPACIÓ
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Diferenciar les magnituds de tipus d’interès, inflació i desocupació, així com analitzar les
relacions existents entre elles.
1.1. Descriu les causes de la inflació i valora les principals repercussions econòmiques i socials que
té.
152
1.2. Explica el funcionament dels tipus d’interès i les conseqüències de la variació que poden
presentar per a l’evolució de l’economia.
2. Interpretar dades i gràfics vinculats als conceptes de tipus d’interès, inflació i desocupació.
2.1. Valora i interpreta dades i gràfics de contingut econòmic relacionats amb els tipus d’interès, la
inflació i la desocupació.
3. Valorar diferents opcions de polítiques macroeconòmiques per fer front a la desocupació.
3.1. Descriu les causes de la desocupació i en valora les principals repercussions econòmiques i
socials.
3.2. Analitza les dades de desocupació a Espanya i les polítiques contra la desocupació.
3.3. Investiga i reconeix àmbits d’oportunitats i tendències d’ocupació.
BLOC 6. ECONOMIA INTERNACIONAL
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Valorar l’impacte de la globalització econòmica, del comerç internacional i dels processos
d’integració econòmica en la qualitat de vida de les persones i el medi ambient.
1.1. Analitza el grau d’interconnexió de les diferents economies de tots els països del món i aplica
la perspectiva global per emetre’n una valoració crítica.
1.2. Explica les raons que justifiquen l’intercanvi econòmic entre països i que influeixen en aquest
intercanvi.
1.3. Analitza esdeveniments econòmics contemporanis en el context de la globalització i el comerç
internacional.
1.4. Coneix i enumera avantatges i inconvenients del procés d’integració econòmica i monetària de
la Unió Europea.
1.5. Reflexiona sobre els problemes mediambientals i la relació que tenen amb l’impacte econòmic
internacional, i analitza les possibilitats d’un desenvolupament sostenible.
7.1.7. Economia 1r Batxillerat
BLOC 1. ECONOMIA I ESCASSETAT. L’ORGANITZACIÓ DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Explicar el problema dels recursos escassos i les necessitats il·limitades.
1.1. Reconeix l’escassetat i la necessitat d’elegir i de prendre decisions com els elements més
determinants que s’han d’afrontar en tot sistema econòmic.
2. Observar els problemes econòmics d’una societat, analitzar les formes de resolució d’aquests
problemes des del punt de vista dels diferents sistemes econòmics i expressar-ne una valoració
153
crítica.
2.1. Analitza els diferents plantejaments i les diferents formes d’abordar els elements clau en els
principals sistemes econòmics.
2.2. A partir de casos concrets, analitza els canvis més recents en l’escenari econòmic mundial i els
relaciona amb les circumstàncies tècniques, econòmiques, socials i polítiques que els expliquen.
2.3. Compara diferents formes d’abordar la resolució de problemes econòmics a partir d’exemples
de situacions econòmiques actuals de l’entorn internacional.
3. Comprendre el mètode científic que s’utilitza en l’àrea de l’economia així com identificar les
fases de la recerca científica en economia i els models econòmics.
3.1 Distingeix les proposicions econòmiques positives de les proposicions econòmiques
normatives.
BLOC 2. L’ACTIVITAT PRODUCTIVA
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Analitzar les característiques principals del procés productiu.
1.1. Expressa una visió integral del funcionament del sistema productiu partint de l’estudi de
l’empresa i la seva participació en sectors econòmics, així com la seva connexió i interdependència.
2. Explicar les raons del procés de divisió tècnica de la feina.
2.1. Relaciona el procés de divisió tècnica de la feina amb la interdependència econòmica en un
context global.
2.2. Indica les diferents categories de factors productius i les relacions entre productivitat,
eficiència i tecnologia
3. Identificar els efectes de l’activitat empresarial per a la societat i la vida de les persones.
3.1. Estudia i analitza les repercussions de l’activitat de les empreses, tant en un entorn proper
com en un entorn internacional.
4. Expressar els principals objectius i funcions de les empreses a partir de referències reals de
l’entorn proper i transmetre la utilitat que es genera amb l’activitat que duen a terme.
4.1. Analitza i interpreta els objectius i les funcions de les empreses.
4.2. Explica la funció de les empreses de crear o incrementar la utilitat dels béns.
5. Relacionar i distingir l’eficiència tècnica i l’eficiència econòmica.
5.1. Determina i interpreta l’eficiència tècnica i econòmica a partir dels casos plantejats.
6. Calcular i emprar els costs i els beneficis de les empreses, així com representar i interpretar
gràfics relatius als conceptes esmentats.
154
6.1. Comprèn i utilitza diferents tipus de costs, tant fixos com variables, totals, mitjans i marginals, i
representa i interpreta gràfics de costs.
6.2. Analitza i interpreta els beneficis d’una empresa a partir de supòsits d’ingressos i costs d’un
període.
7. Analitzar, representar i interpretar la funció de producció d’una empresa a partir d’un cas donat.
7.1. Representa i interpreta gràfics de producció total, mitjana i marginal a partir de supòsits
donats.
BLOC 3. EL MERCAT I EL SISTEMA DE PREUS
1. Interpretar, a partir del funcionament del mercat, les variacions en les quantitats de béns i
serveis demanades i oferides en funció de diferents variables.
1.1. Representa gràficament els efectes de les variacions de les diferents variables en el
funcionament dels mercats.
1.2. Expressa les claus que determinen l’oferta i la demanda.
1.3. Analitza les elasticitats de la demanda i de l’oferta i interpreta els canvis en els preus i les
quantitats, així com els efectes que tenen sobre els ingressos totals.
2. Analitzar el funcionament de mercats reals i observar les diferències que presenten amb els
models, així com les conseqüències que tenen per als consumidors, les empreses o els estats.
2.1. Analitza i compara el funcionament dels diferents tipus de mercats i n’explica les diferències.
2.2. Aplica l’anàlisi dels diferents tipus de mercats a casos reals identificats a partir de l’observació
de l’entorn més immediat.
2.3. Valora, de forma crítica, els efectes que es deriven sobre els que participen en els diversos
mercats.
BLOC 4. LA MACROECONOMIA
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Diferenciar i emprar les principals magnituds macroeconòmiques, analitzar les relacions que hi
ha entre elles i valorar els inconvenients i les limitacions que presenten com a indicadors de la
qualitat de vida.
1.1. Valora, interpreta i comprèn les principals magnituds macroeconòmiques com a indicadors de
la situació econòmica d’un país.
1.2. Relaciona les principals macromagnituds i les utilitza per establir comparacions amb caràcter
global.
1.3. Analitza de forma crítica els indicadors estudiats i en valora l’impacte, els efectes i les
155
limitacions per mesurar la qualitat de vida.
2. Interpretar dades i indicadors econòmics bàsics i l’evolució que presenten.
2.1. Utilitza i interpreta la informació continguda en taules i gràfics de diferents variables
macroeconòmiques i l’evolució que presenten en el temps.
2.2. Valora estudis de referència com a font de dades específiques i comprèn els mètodes d’estudi
utilitzats pels economistes.
2.3. Empra variables econòmiques en aplicacions informàtiques, les analitza i interpreta, i presenta
les valoracions de caràcter personal que en fa.
3. Valorar l’estructura del mercat laboral i la relació que té amb l’educació i la formació, i analitzar
de forma especial la desocupació.
3.1. Valora i interpreta dades i gràfics de contingut econòmic relacionats amb el mercat de treball.
3.2. Valora la relació entre l’educació i la formació i les probabilitats d’obtenir una ocupació i salaris
millors.
3.3. Investiga i reconeix àmbits d’oportunitats i tendències d’ocupació.
4. Estudiar les diferents opcions de polítiques macroeconòmiques per fer front a la inflació i a la
desocupació.
4.1. Analitza les dades de la inflació i la desocupació a Espanya i les diferents alternatives per lluitar
contra aquests dos fenòmens.
BLOC 5. ASPECTES FINANCERS DE L’ECONOMIA
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Reconèixer el procés de creació dels diners, els canvis de valor que experimenten i la forma en
què es mesuren.
1.1. Analitza i explica el funcionament dels diners i del sistema financer en una economia.
2. Descriure les diferents teories explicatives sobre les causes de la inflació i els efectes que té
sobre els consumidors, les empreses i el conjunt de l’economia.
2.1. Reconeix les causes de la inflació i valora les repercussions econòmiques i socials que té.
3. Explicar el funcionament del sistema financer i conèixer les característiques dels principals
productes i mercats del sistema.
3.1. Valora el paper del sistema financer com a element canalitzador de l’estalvi a la inversió i
identifica els productes i mercats que el componen.
4. Analitzar els diferents tipus de política monetària.
4.1. Raona de forma crítica, en contextos reals, sobre les accions de política monetària i l’impacte
156
econòmic i social que tenen.
5. Identificar el paper del Banc Central Europeu, així com l’estructura de la política monetària que
aplica.
5.1. Identifica els objectius i la finalitat del Banc Central Europeu i raona sobre el paper que té i la
manera com funciona.
5.2. Descriu els efectes de les variacions dels tipus d’interès en l’economia.
BLOC 6. EL CONTEXT INTERNACIONAL DE L’ECONOMIA
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Analitzar els fluxos comercials entre dues economies.
1.1. Identifica els fluxos comercials internacionals.
2. Examinar els processos d’integració econòmica i descriure les passes que s’han produït en el cas
de la Unió Europea.
2.1. Explica i reflexiona sobre el procés de cooperació i integració econòmica produït a la Unió
Europea i valora les repercussions i implicacions que ha tingut per a Espanya en un context global.
3. Analitzar i valorar les causes i les conseqüències de la globalització econòmica i el paper dels
organismes econòmics internacionals en la regulació del fenomen.
3.1. Expressa les raons que justifiquen l’intercanvi econòmic entre països.
3.2. Descriu les implicacions i els efectes de la globalització econòmica per als països i reflexiona
sobre la necessitat d’establir mecanismes per regular-la i coordinar-la.
BLOC 7. DESEQUILIBRIS ECONÒMICS I EL PAPER DE L’ESTAT EN L’ECONOMIA
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Reflexionar sobre l’impacte del creixement i les crisis cícliques en l’economia i sobre els efectes
que tenen en la qualitat de vida de les persones, el medi ambient i la distribució de la riquesa en
els àmbits local i mundial.
1.1. Identifica i analitza els factors i les variables que influeixen en el creixement econòmic, el
desenvolupament i la redistribució de la renda.
1.2. Diferencia els conceptes de creixement i de desenvolupament.
1.3. Reconeix i explica les conseqüències del creixement sobre el repartiment de la riquesa, el medi
ambient i la qualitat de vida.
1.4. Analitza de forma pràctica els models de desenvolupament dels països emergents i les
oportunitats que tenen els països en vies de desenvolupament per créixer i progressar.
1.5. Reflexiona sobre els problemes mediambientals i la relació que tenen amb l’impacte econòmic
157
internacional, i analitza les possibilitats d’un desenvolupament sostenible.
1.6. Desenvolupa actituds positives en relació amb el medi ambient i valora i considera aquesta
variable en la presa de decisions econòmiques.
1.7. Identifica els béns ambientals com un factor de producció escàs, que proporciona inputs i
acumula materials de rebuig i residus, la qual cosa suposa valorar els costs associats.
2. Explicar i il·lustrar amb exemples significatius les finalitats i les funcions de l’Estat en els sistemes
d’economia de mercat, identificar els principals instruments que utilitza i valorar els avantatges i
els inconvenients del paper de l’Estat en l’activitat econòmica.
2.1. Comprèn i explica les diferents funcions de l’Estat: fiscals, estabilitzadores, redistributives,
reguladores i proveïdores de béns i serveis públics.
2.2. Identifica els principals errors del mercat, les causes que els provoquen, els efectes que tenen
per als agents que intervenen en l’economia i les diferents opcions d’actuació de l’Estat.
7.1.8. Economia de l'empresa 2n de batxillerat
BLOC 1. L’EMPRESA
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Descriure i interpretar els diferents elements de l’empresa, les classes d’empreses, les funcions
que duen a terme en l’economia i les diferents formes jurídiques que adopten i relacionar cada una
de les formes jurídiques amb les responsabilitats legals dels propietaris i gestors i les exigències de
capital.
1.1. Distingeix les diferents formes jurídiques de les empreses i les relaciona amb les exigències de
capital i les responsabilitats establertes per a cada tipus.
1.2. Valora les formes jurídiques d’empreses més apropiades en cada cas segons les
característiques concretes aplicant el raonament sobre classificació de les empreses.
1.3. Analitza, per a un determinat cas pràctic, els diferents criteris de classificació d’empreses: la
naturalesa de l’activitat que desenvolupen, la dimensió que tenen, el nivell tecnològic que
assoleixen, el tipus de mercat en el qual operen, la fórmula jurídica que adopten, el caràcter públic
o privat que presenten.
2. Identificar i analitzar els trets principals de l’entorn en el qual l’empresa desenvolupa l’activitat i
explicar, a partir d’aquests trets, les diferents estratègies i decisions adoptades i les possibles
implicacions socials i mediambientals de l’activitat.
2.1. Identifica els diferents tipus d’empreses i empresaris que actuen al propi entorn, així com la
forma en què es relacionen amb el seu àmbit més proper.
158
2.2. Analitza la relació entre empresa, societat i medi ambient. Valora els efectes, positius i
negatius, de les actuacions de les empreses en els àmbits social i mediambiental.
2.3. Analitza l’activitat de les empreses com a element dinamitzador i de progrés i valora el fet que
creïn valor per a la societat i per als ciutadans.
BLOC 2. DESENVOLUPAMENT DE L’EMPRESA
1. Identificar i analitzar les diferents estratègies de creixement i les decisions preses per les
empreses considerant les característiques del marc global en el qual actuen.
1.1. Descriu i analitza els diferents factors que determinen la localització i la dimensió d’una
empresa i valora la transcendència futura per a l’empresa de les decisions preses.
1.2. Valora el creixement de l’empresa com a estratègia competitiva i relaciona les economies
d’escala amb la dimensió òptima de l’empresa.
1.3. Explica i distingeix les estratègies d’especialització i diversificació.
1.4. Analitza les estratègies de creixement intern i extern a partir de supòsits concrets.
1.5. Examina el paper de les petites i mitjanes empreses al nostre país i valora les seves estratègies
i formes d’actuar, així com els avantatges i els inconvenients que presenten.
1.6. Descriu les característiques i les estratègies de desenvolupament de l’empresa multinacional i
valora la importància de la responsabilitat social i mediambiental.
1.7. Estudia i analitza l’impacte de la incorporació de la innovació i de les noves tecnologies en
l’estratègia de l’empresa i el relaciona amb la capacitat per competir de forma global.
2. Analitzar la situació de les multinacionals i de les petites i mitjanes empreses espanyoles i de les
Illes Balears en una economia global.
BLOC 3. ORGANITZACIÓ I DIRECCIÓ DE L’EMPRESA
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Explicar la planificació, l’organització i la gestió dels recursos d’una empresa i valorar les
possibles modificacions que s’han de dur a terme segons l’entorn en el qual desenvolupa l’activitat
i els objectius plantejats.
1.1. Reflexiona sobre la divisió tècnica de la feina en un context global d’interdependència
econòmica i la valora.
1.2. Descriu l’estructura organitzativa, l’estil de direcció, els canals d’informació i comunicació, el
grau de participació en la presa de decisions i l’organització informal de l’empresa.
1.3. Identifica la funció de cada una de les àrees d’activitat de l’empresa —aprovisionament,
producció i comercialització, inversió i finançament, recursos humans i administració— i la manera
159
com s’interrelacionen.
1.4. Analitza l’organització de les empreses de l’entorn més proper, n’identifica els avantatges i els
inconvenients, hi detecta els problemes que s’han de solucionar i descriu propostes de millora.
1.5. Aplica els seus coneixements a una organització concreta, hi detecta els problemes i proposa
millores.
1.6. Valora la importància dels recursos humans en una empresa i analitza diferents maneres de
gestionar-los i de relacionar la motivació amb la productivitat.
BLOC 4. LA FUNCIÓ PRODUCTIVA
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Analitzar diferents processos productius des de la perspectiva de l’eficiència i la productivitat i
reconèixer la importància de l’R+D+I.
1.1. Elabora càlculs de la productivitat de diferents factors, interpreta els resultats obtinguts i
coneix els mitjans i les alternatives de millora de la productivitat en una empresa.
1.2. Analitza i valora la relació existent entre la productivitat i els salaris dels treballadors.
1.3. Valora la relació entre el control d’inventaris i la productivitat i l’eficiència en una empresa.
1.4. Reflexiona sobre la importància, per a la societat i per a l’empresa, de la recerca i la innovació
tecnològica en relació amb la competitivitat i el creixement.
2. Determinar l’estructura d’ingressos i costs d’una empresa i calcular-ne el benefici i el llindar de
rendibilitat a partir d’un supòsit plantejat.
2.1. Diferencia els ingressos i els costs generals d’una empresa, n’identifica el benefici o la pèrdua
generats al llarg de l’exercici econòmic i aplica raonaments matemàtics per interpretar resultats.
2.2. Calcula els diferents tipus de costs, ingressos i beneficis d’una empresa i els representa
gràficament.
2.3. Reconeix el llindar de vendes necessari per a la supervivència de l’empresa.
2.4. Analitza els mètodes d’anàlisi cost-benefici i cost-efectivitat com a mètodes de mesurament i
avaluació i com a ajuda per prendre decisions.
3. Descriure els conceptes fonamentals del cicle d’inventari i emprar els models de gestió.
3.1. Identifica els costs que genera el magatzem i resol casos pràctics sobre el cicle d’inventari.
3.2. Valora les existències al magatzem mitjançant diferents mètodes.
BLOC 5. LA FUNCIÓ COMERCIAL DE L’EMPRESA
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Analitzar les característiques del mercat i explicar, d’acord amb aquestes característiques, les
160
polítiques de màrqueting aplicades per una empresa davant diferents situacions i objectius.
1.1. Caracteritza un mercat segons diferents variables, com per exemple el nombre de competidors
i el producte venut.
1.2. Identifica, i adapta a cada cas concret, les diferents estratègies i enfocaments de màrqueting.
1.3. Interpreta i valora estratègies de màrqueting i incorpora a la valoració consideracions de
caràcter ètic, social i ambiental.
1.4. Comprèn i explica les diferents fases i etapes de la recerca de mercats.
1.5. Aplica criteris i estratègies de segmentació de mercats a diferents casos pràctics.
1.6. Analitza i valora les oportunitats d’innovació i transformació amb el desenvolupament de la
tecnologia més actual aplicada al màrqueting.
BLOC 6. LA INFORMACIÓ A L’EMPRESA
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Identificar les dades més rellevants del balanç i del compte de pèrdues i guanys, explicar-ne el
significat, diagnosticar la situació a partir de la informació obtinguda i proposar mesures per
millorar-la.
1.1. Reconeix els diferents elements patrimonials i la funció que tenen assignada.
1.2. Identifica i gestiona correctament els béns, els drets i les obligacions de l’empresa en masses
patrimonials.
1.3. Interpreta la correspondència entre inversions i el finançament d’aquestes.
1.4. Detecta, mitjançant la utilització de proporcions, possibles desajusts en l’equilibri patrimonial,
la solvència i el palanquejament de l’empresa.
1.5. Proposa mesures correctores adequades en cas que es detectin desajusts.
1.6. Reconeix la importància del domini de les operacions matemàtiques i els procediments propis
de les ciències socials com a eines que faciliten la solució de problemes empresarials.
1.7. Reconeix la conveniència d’un patrimoni equilibrat.
1.8. Valora la importància de la informació en la presa de decisions.
2. Reconèixer la importància de complir les obligacions fiscals i explicar els diferents imposts que
afecten les empreses.
2.1. Identifica les obligacions fiscals de les empreses segons l’activitat i descriu el funcionament
bàsic dels imposts i les principals diferències que hi ha entre aquests. Valora l’aportació que suposa
la càrrega impositiva a la riquesa nacional.
BLOC 7. LA FUNCIÓ FINANCERA
161
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Valorar diferents projectes d’inversió i justificar raonadament la selecció de l’alternativa més
avantatjosa, i diferenciar les possibles fonts de finançament en un determinat supòsit i raonar
l’elecció més adequada.
1.1. Coneix i enumera els mètodes estàtics (termini de recuperació) i dinàmics (criteri del valor
actual net i criteri de la taxa interna de rendibilitat) per seleccionar i valorar inversions.
1.2. Explica les possibilitats de finançament de les empreses i diferencia el finançament extern i
l’intern, a curt i a llarg termini, així com el cost de cada possibilitat i les implicacions que tenen en
la marxa de l’empresa.
1.3. Analitza, en un supòsit concret de finançament extern, les diferents opcions possibles, els
costs que tenen i les variants d’amortització.
1.4. Analitza i avalua, a partir d’una necessitat concreta, les diferents possibilitats que tenen les
empreses de recórrer al mercat financer.
1.5. Valora les fonts de finançament de l’empresa, tant externes com internes.
1.6. Analitza i descriu les opcions financeres que s’adapten millor a un cas concret de necessitat
financera.
1.7. Aplica els coneixements tecnològics a l’anàlisi i a la resolució de supòsits.
7.1.9. Valors ètics a ESO
Valors Ètics 1r d'ESO
Els criteris d'avaluació de la matèria de Valors Ètics de primer d'ESO són:
BLOC 1. LA DIGNITAT DE LA PERSONACriteris d’avaluació 1. Construir un concepte de persona sent conscients que és indefinible i valorar la dignitat
de les persones pel fet de ser lliures.
2. Comprendre la crisi de la identitat personal que sorgeix a l’adolescència i les causes que
la provoquen i descriure les característiques dels grups que formen els adolescents i la
influència que exerceixen sobre els membres, amb la finalitat de prendre consciència de la
necessitat de desenvolupar la pròpia autonomia personal i controlar la conducta per seguir
creixent moralment i passar a la vida adulta.
4. Descriure en què consisteix la personalitat i valorar la importància d’enriquir-la amb
valors i virtuts ètiques mitjançant l’esforç i la voluntat personal.
7. Analitzar en què consisteix la intel·ligència emocional i valorar la importància que té en
162
el desenvolupament moral de l’ésser humà.
8. Valorar la importància del desenvolupament de la intel·ligència emocional, la influència
que exerceix en la construcció de la personalitat i el caràcter moral que té, i ser capaç
d’utilitzar la introspecció per reconèixer emocions i sentiments propis, amb la finalitat de
millorar les habilitats emocionals.BLOC 2. LA COMPRENSIÓ, EL RESPECTE I LA IGUALTAT EN LES RELACIONS
INTERPERSONALSCriteris d’avaluació1. Conèixer els fonaments de la naturalesa social de l’ésser humà i la relació dialèctica que
s’estableix entre aquest i la societat, i valorar la importància d’una vida social dirigida pels
valors ètics.
2. Descriure i valorar la importància de la influència de l’entorn social i cultural en el
desenvolupament moral de la persona mitjançant l’anàlisi del paper que exerceixen els
agents socials.
4. Assenyalar i valorar la importància de les habilitats de la intel·ligència emocional
assenyalades per Goleman en relació amb la vida interpersonal i el vincle que mantenen
amb els valors ètics que enriqueixen les relacions humanes.
5. Utilitzar la conducta assertiva i les habilitats socials amb la finalitat d’incorporar a la
pròpia personalitat alguns valors i virtuts ètiques necessaris per desenvolupar una vida
social més justa i enriquidora.BLOC 3. LA REFLEXIÓ ÈTICACriteris d’avaluació1. Distingir entre ètica i moral, assenyalar-ne les semblances i les diferències i valorar la
importància de la reflexió ètica com un saber pràctic necessari per guiar de forma racional
la conducta de l’ésser humà cap a la seva plena realització.
2. Destacar el significat i la importància de la naturalesa moral de l’ésser humà, analitzar
les seves etapes de desenvolupament i prendre consciència de la necessitat que té de
normes ètiques, lliurement i racionalment assumides, com a guia del seu comportament.
4. Justificar i apreciar el paper dels valors en la vida personal i social i destacar-ne les
característiques, la classificació i la jerarquia, amb la finalitat de comprendre’n la
naturalesa i la importància.
5. Destaca la importància dels valors ètics, les especificacions d’aquests i la influència que
exerceixen en la vida personal i social de l’ésser humà, així com la necessitat que siguin
reconeguts i respectats per tothom.
163
8. Explicar les característiques i els objectius de les teories ètiques, així com la classificació
d’aquestes en ètiques de finalitats i procedimentals, i assenyalar els principis més
destacats de l’hedonisme d’Epicur. BLOC 4. LA JUSTÍCIA I LA POLÍTICACriteris d’avaluació1. Comprendre i valorar la importància de la relació existent entre els conceptes d’ètica,
política i justícia mitjançant l’anàlisi i la definició d’aquests termes i destacar el vincle que
els uneix en el pensament d’Aristòtil.
2. Conèixer i valorar la política d’Aristòtil i les seves característiques essencials, entendre el
seu concepte de justícia i la relació d’aquesta amb el bé comú i la felicitat i elaborar un
judici crític sobre la perspectiva d’aquest filòsof.
3. Justificar racionalment la necessitat dels valors i principis ètics continguts en la
Declaració universal dels drets humans com a fonament universal de les democràcies
durant els segles XX i XXI, i destacar-ne les característiques i la relació amb els conceptes
d’estat de dret i de divisió de poders.
4. Reconèixer la necessitat de la participació activa dels ciutadans en la vida política de
l’Estat amb la finalitat d’evitar els riscs d’una democràcia que violi els drets humans.
5. Conèixer i valorar els fonaments de la Constitució espanyola de 1978 i identificar els
valors ètics dels quals parteix i els conceptes preliminars que estableix. BLOC 5. ELS VALORS ÈTICS, EL DRET, LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS I
ALTRES TRACTATS INTERNACIONALS SOBRE DRETS HUMANSCriteris d’avaluació1. Assenyalar la vinculació existent entre l’ètica, el dret i la justícia a través del coneixement
de les semblances, les diferències i les relacions d’aquests conceptes i analitzar el significat
dels termes de legalitat i legitimitat.
4. Identificar, en el preàmbul de la Declaració universal dels drets humans, el respecte a la
dignitat de les persones i els seus atributs essencials com el fonament del qual deriven tots
els drets humans.
5. Interpretar i apreciar el contingut i l’estructura interna de la Declaració universal dels
drets humans amb la finalitat de conèixer-la i propiciar-ne la valoració i el respecte.
7. Avaluar, utilitzant el judici crític, la magnitud dels problemes als quals s’enfronta
actualment l’aplicació de la Declaració universal dels drets humans i valorar la tasca que
duen a terme institucions i ONG que defensen els drets humans auxiliant les persones que,
per naturalesa, tenen aquests drets, però que no tenen l’oportunitat d’exercir-los.
164
BLOC 6. ELS VALORS ÈTICS EN RELACIÓ AMB LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIACriteris d’avaluació2. Entendre i valorar el problema de la tecnodependència i l’alienació humana a la qual
aquesta condueix.
4. Reconèixer que, actualment, hi ha casos en què la recerca científica no és neutral, sinó
que està determinada per interessos polítics, econòmics, etc., mitjançant l’anàlisi de la
idea de progrés i de la interpretació equivocada que se’n fa quan els objectius que es
pretenen aconseguir no respecten un codi ètic fonamentat en la Declaració universal dels
drets humans.
Valors Ètics 2n d'ESO
Els criteris d'avaluació de la matèria de Valors Ètics de segon d'ESO són:
BLOC 1. LA DIGNITAT DE LA PERSONACriteris d’avaluació2. Comprendre la crisi de la identitat personal que sorgeix a l’adolescència i les causes que
la provoquen i descriure les característiques dels grups que formen els adolescents i la
influència que exerceixen sobre els membres, amb la finalitat de prendre consciència de la
necessitat de desenvolupar la pròpia autonomia personal i controlar la conducta per seguir
creixent moralment i passar a la vida adulta.
4. Descriure en què consisteix la personalitat i valorar la importància d’enriquir-la amb
valors i virtuts ètiques mitjançant l’esforç i la voluntat personal.
5. Justificar la importància que té l’ús de la raó i la llibertat en l’ésser humà per determinar
“com vol ser” i triar els valors ètics que vol incorporar a la seva personalitat.
6. Entendre la relació entre els actes, els hàbits i el desenvolupament del caràcter
mitjançant la comprensió del concepte de virtut d’Aristòtil i, especialment, en referència a
les virtuts ètiques, per la importància que tenen en el desenvolupament de la personalitat.
7. Analitzar en què consisteix la intel·ligència emocional i valorar la importància que té en
el desenvolupament moral de l’ésser humà.
8. Valorar la importància del desenvolupament de la intel·ligència emocional, la influència
que exerceix en la construcció de la personalitat i el caràcter moral que té, i ser capaç
d’utilitzar la introspecció per reconèixer emocions i sentiments propis, amb la finalitat de
millorar les habilitats emocionals.BLOC 2. LA COMPRENSIÓ, EL RESPECTE I LA IGUALTAT EN LES RELACIONS
165
INTERPERSONALSCriteris d’avaluaci2. Descriure i valorar la importància de la influència de l’entorn social i cultural en el
desenvolupament moral de la persona mitjançant l’anàlisi del paper que exerceixen els
agents socials.
5. Utilitzar la conducta assertiva i les habilitats socials amb la finalitat d’incorporar a la
pròpia personalitat alguns valors i virtuts ètiques necessaris per desenvolupar una vida
social més justa i enriquidora.BLOC 3. LA REFLEXIÓ ÈTICACriteris d’avaluació2. Destacar el significat i la importància de la naturalesa moral de l’ésser humà, analitzar
les seves etapes de desenvolupament i prendre consciència de la necessitat que té de
normes ètiques, lliurement i racionalment assumides, com a guia del seu comportament.
3. Reconèixer que la llibertat constitueix l’arrel de l’estructura moral de la persona i valorar
el paper de la intel·ligència i la voluntat com a factors que incrementen la capacitat
d’autodeterminació.
6. Establir el concepte de norma ètica i apreciar-ne la importància, identificar-ne les
característiques i conèixer la naturalesa del seu origen i la validesa que tenen, mitjançant
el coneixement del debat ètic que va existir entre Sòcrates i els sofistes.
9. Entendre els principals aspectes de l’eudemonisme aristotèlic, identificar-lo com una
ètica de finalitats i valorar-ne la importància i la vigència actuals. BLOC 4. LA JUSTÍCIA I LA POLÍTICACriteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables3. Justificar racionalment la necessitat dels valors i principis ètics continguts en la
Declaració universal dels drets humans com a fonament universal de les democràcies
durant els segles XX i XXI, i destacar-ne les característiques i la relació amb els conceptes
d’estat de dret i de divisió de poders.
4. Reconèixer la necessitat de la participació activa dels ciutadans en la vida política de
l’Estat amb la finalitat d’evitar els riscs d’una democràcia que violi els drets humans.
5. Conèixer i valorar els fonaments de la Constitució espanyola de 1978 i identificar els
valors ètics dels quals parteix i els conceptes preliminars que estableix.
6. Mostrar respecte per la Constitució espanyola, identificar-hi, mitjançant una lectura
explicativa i comentada, els drets i els deures que té l’individu com a persona i ciutadà i
valorar-ne l’adequació a la Declaració universal dels drets humans, amb la finalitat
166
d’assumir de forma conscient i responsable els principis de convivència que han de regir a
l’Estat espanyol.
7. Assenyalar i apreciar l’adequació de la Constitució espanyola als principis ètics defensats
per la Declaració universal dels drets humans mitjançant la lectura comentada i reflexiva
de les seccions “Els drets i els deures dels ciutadans” (articles 30-38) i “Els principis rectors
de la política social i econòmica” (articles 39-52).BLOC 5. ELS VALORS ÈTICS, EL DRET, LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS I
ALTRES TRACTATS INTERNACIONALS SOBRE DRETS HUMANSCriteris d’avaluació2. Explicar el problema de la justificació de les normes jurídiques mitjançant l’anàlisi de les
teories del dret natural o jusnaturalisme, el convencionalisme i el positivisme jurídic i
identificar l’aplicació d’aquestes teories al pensament jurídic d’alguns filòsofs, amb la
finalitat d’anar conformant una opinió argumentada sobre la fonamentació ètica de les
lleis.
5. Interpretar i apreciar el contingut i l’estructura interna de la Declaració universal dels
drets humans amb la finalitat de conèixer-la i propiciar-ne la valoració i el respecte.
6. Comprendre el desenvolupament històric dels drets humans com una conquesta de la
humanitat i valorar la importància dels problemes que suposa actualment l’exercici dels
drets de la dona i de l’infant a gran part del món, conèixer les causes d’aquests problemes i
prendre’n consciència amb la finalitat de promoure’n la solució.BLOC 6. ELS VALORS ÈTICS EN RELACIÓ AMB LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIACriteris d’avaluació1. Reconèixer la importància que té la dimensió moral de la ciència i la tecnologia, així com
la necessitat d’establir límits ètics i jurídics amb la finalitat d’orientar-ne l’activitat d’acord
amb els valors defensats per la Declaració universal dels drets humans.
3. Utilitzar els valors ètics continguts en la Declaració universal dels drets humans en el
camp científic i tecnològic amb la finalitat d’evitar que els avenços s’apliquin de forma
inadequada i solucionar els dilemes morals que de vegades es presenten, especialment en
el terreny de la medicina i la biotecnologia.
Valors ètics 3r d'ESO
Els criteris d'avaluació de la matèria de Valors Ètics de 3r d'ESO són:
BLOC 1. LA DIGNITAT DE LA PERSONACriteris d’avaluació
167
1. Construir un concepte de persona sent conscients que és indefinible i valorar la dignitat
de les persones pel fet de ser lliures.
4. Descriure en què consisteix la personalitat i valorar la importància d’enriquir-la amb
valors i virtuts ètiques mitjançant l’esforç i la voluntat personal.
9. Comprendre i apreciar la capacitat de l’ésser humà d’influir de manera conscient i
voluntària en la construcció de la seva pròpia identitat, conformement a un valors ètics, i
així millorar l’autoestima.BLOC 2. LA COMPRENSIÓ, EL RESPECTE I LA IGUALTAT EN LES RELACIONS
INTERPERSONALSCriteris d’avaluació3. Distingir, en la persona, els àmbits de la vida privada i de la vida pública —la primera
regulada per l’ètica i la segona, pel dret—, amb la finalitat d’identificar els límits de la
llibertat personal i de la social.
6. Justificar la importància que tenen els valors i les virtuts ètiques per aconseguir unes
relacions interpersonals justes, respectuoses i satisfactòries.BLOC 3. LA REFLEXIÓ ÈTICACriteris d’avaluació1. Distingir entre ètica i moral, assenyalar-ne les semblances i les diferències i valorar la
importància de la reflexió ètica com un saber pràctic necessari per guiar de forma racional
la conducta de l’ésser humà cap a la seva plena realització.
2. Destacar el significat i la importància de la naturalesa moral de l’ésser humà, analitzar
les seves etapes de desenvolupament i prendre consciència de la necessitat que té de
normes ètiques, lliurement i racionalment assumides, com a guia del seu comportament.
4. Justificar i apreciar el paper dels valors en la vida personal i social i destacar-ne les
característiques, la classificació i la jerarquia, amb la finalitat de comprendre’n la
naturalesa i la importància.
5. Destaca la importància dels valors ètics, les especificacions d’aquests i la influència que
exerceixen en la vida personal i social de l’ésser humà, així com la necessitat que siguin
reconeguts i respectats per tothom.
6. Establir el concepte de norma ètica i apreciar-ne la importància, identificar-ne les
característiques i conèixer la naturalesa del seu origen i la validesa que tenen, mitjançant
el coneixement del debat ètic que va existir entre Sòcrates i els sofistes.
7. Prendre consciència de la importància dels valors i les normes ètiques com a guia de la
conducta individual i de la social, i assumir la responsabilitat de difondre’ls i promoure’ls
168
pels beneficis que aporten a la persona i a la comunitat. BLOC 4. LA JUSTÍCIA I LA POLÍTICACriteris d’avaluació1. Comprendre i valorar la importància de la relació existent entre els conceptes d’ètica,
política i justícia mitjançant l’anàlisi i la definició d’aquests termes i destacar el vincle que
els uneix en el pensament d’Aristòtil.
3. Justificar racionalment la necessitat dels valors i principis ètics continguts en la
Declaració universal dels drets humans com a fonament universal de les democràcies
durant els segles XX i XXI, i destacar-ne les característiques i la relació amb els conceptes
d’estat de dret i de divisió de poders.
5. Conèixer i valorar els fonaments de la Constitució espanyola de 1978 i identificar els
valors ètics dels quals parteix i els conceptes preliminars que estableix.
6. Mostrar respecte per la Constitució espanyola, identificar-hi, mitjançant una lectura
explicativa i comentada, els drets i els deures que té l’individu com a persona i ciutadà i
valorar-ne l’adequació a la Declaració universal dels drets humans, amb la finalitat
d’assumir de forma conscient i responsable els principis de convivència que han de regir a
l’Estat espanyol.
7. Assenyalar i apreciar l’adequació de la Constitució espanyola als principis ètics defensats
per la Declaració universal dels drets humans mitjançant la lectura comentada i reflexiva
de les seccions “Els drets i els deures dels ciutadans” (articles 30-38) i “Els principis rectors
de la política social i econòmica” (articles 39-52).
8. Conèixer els elements essencials de la Unió Europea i analitzar els beneficis rebuts i les
responsabilitats adquirides pels estats membres i els ciutadans, amb la finalitat de
reconèixer-ne la utilitat i allò que ha aconseguit..BLOC 5. ELS VALORS ÈTICS, EL DRET, LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS I
ALTRES TRACTATS INTERNACIONALS SOBRE DRETS HUMANSCriteris d’avaluació1. Assenyalar la vinculació existent entre l’ètica, el dret i la justícia a través del coneixement
de les semblances, les diferències i les relacions d’aquests conceptes i analitzar el significat
dels termes de legalitat i legitimitat.
3. Analitzar el moment històric i polític que va impulsar l’elaboració de la Declaració
universal dels drets humans i la creació de l’ONU, amb la finalitat d’entendre-les com una
necessitat del seu temps, el valor de les quals continua vigent com a fonament ètic
universal de la legitimitat del dret i dels estats.
169
5. Interpretar i apreciar el contingut i l’estructura interna de la Declaració universal dels
drets humans amb la finalitat de conèixer-la i propiciar-ne la valoració i el respecte.
6. Comprendre el desenvolupament històric dels drets humans com una conquesta de la
humanitat i valorar la importància dels problemes que suposa actualment l’exercici dels
drets de la dona i de l’infant a gran part del món, conèixer les causes d’aquests problemes i
prendre’n consciència amb la finalitat de promoure’n la solució.
7. Avaluar, utilitzant el judici crític, la magnitud dels problemes als quals s’enfronta
actualment l’aplicació de la Declaració universal dels drets humans i valorar la tasca que
duen a terme institucions i ONG que defensen els drets humans auxiliant les persones que,
per naturalesa, tenen aquests drets, però que no tenen l’oportunitat d’exercir-los.BLOC 6. ELS VALORS ÈTICS EN RELACIÓ AMB LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIAContingutsImplicacions ètiques de la ciència i la tecnologia.
Principals perills de la recerca científica i tecnològica.
Els perills de la tecnodependència.
La bioètica i els problemes que presenta.Criteris d’avaluació1. Reconèixer la importància que té la dimensió moral de la ciència i la tecnologia, així com
la necessitat d’establir límits ètics i jurídics amb la finalitat d’orientar-ne l’activitat d’acord
amb els valors defensats per la Declaració universal dels drets humans.
2. Entendre i valorar el problema de la tecnodependència i l’alienació humana a la qual
aquesta condueix.
3. Utilitzar els valors ètics continguts en la Declaració universal dels drets humans en el
camp científic i tecnològic amb la finalitat d’evitar que els avenços s’apliquin de forma
inadequada i solucionar els dilemes morals que de vegades es presenten, especialment en
el terreny de la medicina i la biotecnologia.
4. Reconèixer que, actualment, hi ha casos en què la recerca científica no és neutral, sinó
que està determinada per interessos polítics, econòmics, etc., mitjançant l’anàlisi de la idea
de progrés i de la interpretació equivocada que se’n fa quan els objectius que es pretenen
aconseguir no respecten un codi ètic fonamentat en la Declaració universal dels drets
humans.
Valors Ètics 4t d'ESO
Els criteris d'avaluació de la matèria de Valors Ètics de 4t d'ESO són:
170
BLOC 1. LA DIGNITAT DE LA PERSONACriteris d’avaluació 1. Interpretar i valorar la importància de la dignitat de la persona com el valor del qual
parteix i en el qual es fonamenta la Declaració universal dels drets humans i destacar els
atributs inherents a la naturalesa humana i els drets inalienables i universals que se’n
deriven com el punt de partida sobre el qual han de girar els valors ètics en les relacions
humanes a nivell personal, social, estatal i universal.BLOC 2. LA COMPRENSIÓ, EL RESPECTE I LA IGUALTAT EN LES RELACIONS
INTERPERSONALSCriteris d’avaluació1. Explicar, basant-se en la Declaració universal dels drets humans, els principis que han de
regir les relacions entre els ciutadans i l’Estat, amb la finalitat d’afavorir que es compleixin
en la societat en la qual viuen.
2. Explicar en què consisteix la socialització global i com es relaciona amb els mitjans de
comunicació de massa, valorar-ne els efectes en la vida i en el desenvolupament moral de
les persones i de la societat i reflexionar sobre el paper que han de tenir l’ètica i l’Estat en
relació amb aquest tema.BLOC 3. LA REFLEXIÓ ÈTICACriteris d’avaluació 1. Reconèixer que, en el món actual, en què tenen lloc canvis ràpids de gran abast, és
fonamental una regulació ètica a causa de la magnitud dels perills als quals s’enfronta
l’ésser humà, la qual s’ha d’actualitzar i ampliar als nous camps d’acció de la persona, amb
la finalitat de garantir que es compleixen els drets humans.
2. Comprendre i valorar la importància que tenen per a l’ésser humà del segle XXI les
circumstàncies que l’envolten i destacar els límits que li imposen i les oportunitats que li
ofereixen a l’hora d’elaborar el seu projecte de vida, d’acord amb els valors ètics que
lliurement tria i que donen sentit a la seva existència.
3. Distingir els principals valors ètics en els quals es fonamenten les ètiques formals,
establir la relació que mantenen amb l’ètica kantiana i assenyalar la importància que Kant
atribueix a l’autonomia de la persona com a valor ètic fonamental.
4. Identificar l’ètica del discurs de Habermas i Apel com una ètica formal que destaca el
valor del diàleg i el consens en la comunitat com a procediment per trobar normes ètiques
justes.BLOC 4. LA JUSTÍCIA I LA POLÍTICA
171
Criteris d’avaluació 1. Concebre la democràcia no tan sols com una forma de govern, sinó com un estil de vida
ciutadana en què els ciutadans són conscients del seu deure com a elements actius de la
vida política i col·laboren en la defensa i la difusió dels drets humans tant en la vida
personal com en la social.
2. Reflexionar sobre el deure que tenen els ciutadans i els estats de promoure
l’ensenyament i la difusió dels valors ètics com a instruments indispensables per defensar
la dignitat i els drets humans davant el perill que el fenomen de la globalització pot
representar per a la destrucció del planeta i la deshumanització de la persona.BLOC 5. ELS VALORS ÈTICS, EL DRET, LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS I
ALTRES TRACTATS INTERNACIONALS SOBRE DRETS HUMANSCriteris d’avaluació1. Apreciar la necessitat de les lleis jurídiques a l’Estat per garantir el respecte als drets
humans i raonar sobre alguns dilemes morals en els quals es produeix un conflicte entre els
deures ètics, relatius a la consciència de la persona, i els deures cívics que imposen les lleis
jurídiques.
2. Raonar sobre la teoria de Rawls basada en la justícia com a equitat i com a fonament ètic
del dret i emetre un judici crític sobre aquesta teoria.
3. Valorar la Declaració universal dels drets humans com a conjunt d’ideals irrenunciables,
tenir presents els problemes i les deficiències existents a l’hora d’aplicar-los, especialment
en l’àmbit econòmic i en el social, i indicar la importància de les institucions i els voluntaris
que fan feina per a la defensa dels drets humans.
4. Entendre la seguretat i la pau com un dret reconegut en la Declaració universal dels
drets humans (art. 3) i com un compromís dels espanyols en l’àmbit nacional i en
l’internacional (Constitució espanyola, preàmbul), i identificar i avaluar el perill de les noves
amenaces que han sorgit darrerament que les poden afectar.
5. Conèixer la missió atribuïda, en la Constitució espanyola, a les forces armades i la relació
d’aquestes amb els compromisos que Espanya té amb els organismes internacionals a favor
de la seguretat i la pau, i reflexionar sobre la importància del dret internacional per regular
i limitar l’ús i l’aplicació de la força i el poder.BLOC 6. ELS VALORS ÈTICS EN RELACIÓ AMB LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIACriteris d’avaluació1. Identificar criteris que permetin avaluar, de forma crítica i reflexiva, els projectes
científics i tecnològics, amb la finalitat de valorar si són idonis pel que fa al respecte dels
172
drets i valors ètics de la humanitat.
2. Valorar la necessitat que els científics, els tecnòlegs i altres professionals compleixin una
ètica deontològica.
7.1.10. Filosofia a 1r batxillerat
Els criteris d'avaluació de la matèria de Filosofia de primer de Batxillerat són:
BLOC 1. CONTINGUTS COMUNSCriteris d’avaluació 1. Llegir comprensivament i analitzar, de forma crítica, textos significatius breus pertanyents
a pensadors destacats.
2. Argumentar i raonar els propis punts de vista sobre temàtiques estudiades a la unitat de
forma oral i escrita, amb claredat i coherència.
3. Seleccionar i sistematitzar informació obtinguda de diverses fonts.
4. Analitzar plantejaments filosòfics, argumentar sobre aquests i elaborar, de forma
cooperativa, esquemes, mapes conceptuals, taules cronològiques i altres procediments útils
emprant mitjans i plataformes digitals.BLOC 2. EL SABER FILOSÒFICCriteris d’avaluació 1. Conèixer i comprendre l’especificitat i la importància del saber racional en general i del
filosòfic en particular com a saber de comprensió i interpretació de la realitat i valorar que la
filosofia és, a la vegada, un saber i una actitud que estimula la crítica, l’autonomia, la
creativitat i la innovació.
2. Identificar la dimensió teòrica i pràctica de la filosofia i els seus objectius, característiques,
disciplines, mètodes i funcions, i relacionar-los paral·lelament amb altres sabers de
comprensió de la realitat.
3. Contextualitzar històricament i culturalment les problemàtiques analitzades, expressar
per escrit les aportacions més importants del pensament filosòfic des del seu origen,
identificar els principals problemes plantejats i les solucions aportades i expressar les
pròpies opinions respecte a aquestes qüestions.
4. Comprendre i usar amb precisió el vocabulari tècnic filosòfic fonamental i elaborar un
glossari de termes de forma cooperativa mitjançant les possibilitats que ofereixen les
tecnologies de la informació i la comunicació.
5. Analitzar de forma crítica fragments de textos significatius i breus sobre l’origen, la
173
caracterització i la vigència de la filosofia, identificar les problemàtiques i les solucions
exposades, distingir-hi les tesis principals i l’ordre de l’argumentació i relacionar els
problemes que apareixen en els textos amb el que s’ha estudiat a la unitat i amb el
plantejament d’altres intents de comprensió de la realitat, com el científic i el teològic, o
altres tipus de filosofia, com l’oriental.BLOC 3. EL CONEIXEMENTCriteris d’avaluació1. Conèixer de forma clara i ordenada les problemàtiques implicades en el procés de
coneixement humà analitzades des del camp filosòfic i els seus graus, eines i fonts, i exposar
per escrit els models explicatius del coneixement més significatius.
2. Explicar el problema de l’accés a la veritat, reflexionar-hi i identificar les problemàtiques i
les postures filosòfiques que han sorgit al voltant de l’estudi d’aquest problema.
3. Analitzar de forma crítica fragments de textos significatius sobre l’anàlisi filosòfica del
coneixement humà i dels elements, possibilitats i límits que té, i valorar els esforços de la
filosofia per aproximar-se a la veritat i allunyar-se del dogmatisme, l’arbitrarietat i els
prejudicis.
4. Conèixer i explicar la funció de la ciència, els models d’explicació, les seves
característiques i els mètodes i la tipologia del saber científic, exposar les diferències i les
coincidències de l’ideal i de la recerca científica amb el saber filosòfic, com la problemàtica
de l’objectivitat o l’adequació teoria-realitat, i argumentar les pròpies opinions de forma
raonada i coherent.
5. Relacionar i identificar les implicacions de la tecnologia com a saber pràctic transformador
de la natura o de la realitat humana i reflexionar, des de la filosofia de la tecnologia, sobre
les relacions que manté amb la ciència i amb els éssers humans.
6. Analitzar de forma crítica fragments de textos filosòfics relacionats amb la reflexió
filosòfica sobre la ciència, la tècnica i la filosofia, identificar-hi les problemàtiques i les
solucions proposades, distingir-hi les tesis principals i l’ordre de l’argumentació, relacionar
els problemes que s’hi plantegen amb el que s’ha estudiat a la unitat i raonar la resposta.
7. Entendre i valorar la relació entre la filosofia i la ciència.BLOC 4. LA REALITATCriteris d’avaluació1. Reconèixer i valorar la metafísica, disciplina filosòfica que estudia la totalitat de la realitat,
i distingir-la de les ciències que versen sobre aspectes particulars de la realitat.
2. Conèixer i explicar, des d’un enfocament metafísic, els principals problemes que planteja
174
la realitat.
3. Conèixer i comparar les explicacions donades des de les grans cosmovisions sobre
l’univers.
4. Elaborar taules i/o mapes conceptuals per comparar els diferents caràcters adjudicats
històricament a l’univers, entès com a totalitat del real, contextualitzar històricament i
culturalment cada cosmovisió i ampliar la informació mitjançant Internet i/o fonts
bibliogràfiques.
5. Llegir i analitzar de forma crítica textos filosòfics, epistemològics i científics sobre la
comprensió i la interpretació de la realitat, tant des del punt de vista metafísic com físic,
emprant amb precisió els termes tècnics estudiats, relacionant els problemes plantejats en
els textos amb el que s’ha estudiat a les unitats i raonant la pròpia postura.BLOC 5. L’ÉSSER HUMÀ DES DE LA FILOSOFIACriteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables1. Reconèixer en què consisteix l’antropologia filosòfica.
2. Conèixer i explicar les implicacions filosòfiques de l’evolució i relacionar-les amb
continguts metafísics i pensadors ja estudiats.
3. Reflexionar de forma argumentada sobre la interacció dialèctica entre el component
natural i el cultural que caracteritzen l’ésser humà i reconèixer que el que s’ha adquirit
culturalment és una condició per a la innovació i la creativitat que caracteritzen l’espècie
humana.
4. Valorar els coneixements adquirits en aquesta unitat i rebutjar els prejudicis
antropocèntrics i per motius físics i actituds d’intolerància, injustícia i exclusió.
5. Reflexionar sobre les concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà que hi ha hagut al llarg
de la història de la filosofia occidental, comparar les semblances i les diferències entre els
successius plantejaments, analitzar críticament la influència del context sociocultural en la
concepció filosòfica i valorar alguns plantejaments divergents que han obert camí cap a la
consideració actual de la persona.
6. Comparar la visió filosòfica occidental de l’ésser humà amb la visió filosòfica oriental —
budisme, taoisme i hinduisme— i argumentar les pròpies opinions sobre les semblances i les
diferències.
7. Dissertar, de forma oral i escrita, sobre les temàtiques intrínsecament filosòfiques en
l’àmbit del sentit de l’existència, com la qüestió del sentit, l’essència i l’existència, el jo, la
llibertat, la mort, el destí, l’atzar, la història o la necessitat de transcendència, entre altres.
175
8. Conèixer algunes teories filosòfiques occidentals sobre el cos humà, reflexionar-hi de
forma cooperativa i argumentar els propis punts de vista. BLOC 6. LA RACIONALITAT PRÀCTICACriteris d’avaluació 1. Identificar l’especificitat de la dimensió pràctica de la raó com a orientadora de l’acció
humana.
2. Reconèixer l’objecte i la funció de l’ètica.
3. Conèixer i explicar les principals teories ètiques sobre la justícia i la felicitat i sobre el
desenvolupament moral.
4. Explicar la funció, les característiques i els principals interrogants de la filosofia política,
com l’origen i la legitimitat de l’Estat, les relacions individu-Estat o la naturalesa de les lleis.
5. Conèixer les principals teories i conceptes filosòfics en què s’ha basat la construcció de la
idea d’Estat i les funcions d’aquest i valorar el paper de la filosofia com a reflexió crítica.
6. Dissertar de forma oral i escrita sobre la utilitat del pensament utòpic i analitzar-ne i
valorar-ne la funció per proposar possibilitats alternatives, projectar idees innovadores i
avaluar el que ja s’ha experimentat.
7. Distingir els conceptes de legalitat i legitimitat.
8. Reconèixer la capacitat simbòlica com a element distintiu de l’espècie humana.
9. Conèixer el camp de l’estètica i reflexionar sobre les aportacions filosòfiques de tres de les
construccions simbòliques culturals fonamentals.
10. Relacionar la creació artística amb altres camps, com els de l’ètica, el coneixement i la
tècnica.
11. Analitzar textos en els quals es comprengui el valor de l’art, la literatura i la música com a
vehicles de transmissió del pensament filosòfic, utilitzant amb precisió el vocabulari
específic propi de l’estètica filosòfica.
12. Reflexionar per escrit sobre alguns dels temes significatius estudiats, argumentant les
pròpies posicions i ampliar, a través d’Internet, la informació apresa.
13. Entendre la importància de la comunicació per al desenvolupament de l’ésser humà i les
societats.
14. Conèixer en què consisteix la lògica proposicional i apreciar-ne el valor per mostrar el
raonament correcte i l’expressió del pensament com a condició fonamental per a les
relacions humanes.
15. Conèixer les dimensions que formen part de la composició del discurs retòric i aplicar-les
176
a la composició de discursos.
16. Conèixer i utilitzar les regles i les eines bàsiques del discurs basat en l’argumentació
demostrativa.
17. Conèixer les possibilitats de la filosofia a l’hora de crear un projecte, en general i en
l’àmbit empresarial en particular, i valorar-ne el paper potenciador de l’anàlisi, la reflexió i el
diàleg.
18. Comprendre la importància de la manera de demanar radical de la metafísica per
impulsar una idea o un projecte, vital o empresarial, la qual facilita els processos de
qüestionament i definició de les preguntes radicals i les respostes a aquestes preguntes.
19. Comprendre el valor de la teoria del coneixement, la raó crítica i la lògica per introduir
racionalitat a l’origen i al desenvolupament d’un projecte.
20. Valorar les tècniques del diàleg filosòfic, l’argumentació i la retòrica per organitzar la
comunicació entre les parts, resoldre negociacions i conflictes, generar un diàleg basat en la
capacitat d’argumentar correctament, i definir i comunicar correctament l’objectiu d’un
projecte.
21. Valorar la capacitat de l’estètica filosòfica per afavorir el pensament creatiu i innovador
que permet adaptar-se i anticipar-se als canvis, generar innovació i evitar l’estancament.
22. Comprendre i apreciar la funció axiològica de l’ètica per establir un sistema de valors que
permeti millorar el clima laboral i entendre que els valors ètics són clau per aconseguir
l’equilibri entre innovació, sostenibilitat i competitivitat.
23. Conèixer i valorar la importància de la raó crítica per fer avançar un projecte personal i
col·lectiu.
24. Valorar la funció i la importància de les persones emprenedores i innovadores per
construir i fer que avanci una cultura i per transformar la realitat.
7.1.11. Història de la Filosofia a 2n batxillerat
Els criteris d'avaluació de la matèria d'Història de la Filosofia de segon de Batxillerat són els
següents:
BLOC 1. CONTINGUTS COMUNSCriteris d’avaluació1. Analitzar fragments dels textos més rellevants de la història de la filosofia i ser capaç de
transferir els coneixements a altres autors o problemes.
177
2. Argumentar amb claredat i capacitat crítica, oralment i per escrit, les pròpies opinions
sobre els problemes fonamentals de la filosofia i dialogar de manera raonada amb altres
posicions diferents.
3. Aplicar adequadament les eines i els procediments del treball intel·lectual a
l’aprenentatge de la filosofia, mitjançant treballs d’organització i recerca dels continguts.
4. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació per elaborar i exposar els
treballs de recerca filosòfica. BLOC 2. LA FILOSOFIA A LA GRÈCIA ANTIGACriteris d’avaluació 1. Conèixer l’origen de la filosofia a Grècia i comprendre el primer gran sistema filosòfic,
l’idealisme de Plató; analitzar la relació entre realitat i coneixement, la concepció dualista
de l’ésser humà i la dimensió antropològica i política de la virtut; relacionar-ho amb la
filosofia presocràtica i el gir antropològic de Sòcrates i els sofistes; valorar la seva influència
en el desenvolupament de les idees i els canvis socioculturals de la Grècia antiga, i apreciar
críticament el seu discurs.
2. Entendre el sistema teleològic d’Aristòtil, relacionar-lo amb el pensament de Plató i la
física de Demòcrit i valorar la influència que exerceix en el desenvolupament de les idees i
en els canvis socioculturals de la Grècia antiga.
3. Conèixer les diferents escoles ètiques sorgides a l’hel·lenisme, com l’epicureisme,
l’estoïcisme i l’escepticisme, valorar el paper que exerceixen en el context sociohistòric i
cultural de l’època, reconèixer la repercussió dels grans científics hel·lenístics i apreciar la
gran importància de la biblioteca d’Alexandria per a occident.BLOC 3. LA FILOSOFIA A L’EDAT MITJANACriteris d’avaluació 1. Explicar l’origen del pensament cristià i la trobada d’aquest pensament i la filosofia a
través de les idees fonamentals d’Agustí d’Hipona i apreciar la seva defensa de la llibertat,
la veritat i el coneixement interior o la història.
2. Conèixer la síntesi de Tomàs d’Aquino, relacionar-la amb l’agustinisme, la filosofia àrab i
la jueva i el nominalisme i valorar la seva influència en el desenvolupament de les idees i
els canvis socioculturals de l’edat mitjana.
3. Conèixer les teories centrals del pensament de Guillem d’Ockham, la reflexió crítica del
qual va suposar la separació raó-fe, la independència de la filosofia i un nou impuls per a la
ciència.BLOC 4. LA FILOSOFIA EN LA MODERNITAT I LA IL·LUSTRACIÓ
178
Criteris d’avaluació 1. Comprendre la importància del canvi del pensament occidental que s’esdevé durant el
Renaixement, el qual anticipa la modernitat, valorar el nou humanisme que enalteix la
dignitat humana, la recerca dels prejudicis del coneixement de Francis Bacon i les
implicacions de la revolució científica, i conèixer les tesis fonamentals del realisme polític
de Maquiavel.
2. Entendre el racionalisme de Descartes, relacionar-lo amb la filosofia humanista i el
monisme panteista de Spinoza i valorar la seva influència en el desenvolupament de les
idees i els canvis socioculturals de l’edat moderna.
3. Conèixer l’empirisme de Hume, relacionar-lo amb el liberalisme polític de Locke i valorar
la seva influència en el desenvolupament de les idees i els canvis socioculturals de l’edat
mitjana.
4. Conèixer els principals ideals dels il·lustrats francesos, aprofundir en el pensament de J.
J. Rousseau i valorar la importància del seu pensament per al sorgiment de la democràcia
mitjançant un ordre social conforme a la naturalesa humana.
5. Comprendre l’idealisme crític de Kant, relacionar-lo amb el racionalisme de Descartes,
l’empirisme de Hume i la filosofia il·lustrada de Rousseau i valorar la influència que
exerceix en el desenvolupament de les idees i els canvis socioculturals de l’edat moderna.BLOC 5. LA FILOSOFIA CONTEMPORÀNIACriteris d’avaluació1. Entendre el materialisme històric de Marx, relacionar-lo amb el pensament de Hegel i de
Feuerbach i valorar la seva influència en el desenvolupament de les idees i els canvis
socioculturals de l’edat contemporània.
2. Comprendre el vitalisme de Nietzsche, relacionar-lo amb el pensament de
Schopenhauer i valorar la seva influència en el desenvolupament de les idees i els canvis
socioculturals de l’edat contemporània.
3. Entendre el raciovitalisme d’Ortega y Gasset, relacionar aquest filòsof amb figures tant
de la filosofia espanyola (Unamuno) com del pensament europeu i valorar les influències
que rep i la repercussió del seu pensament en el desenvolupament de les idees i la
regeneració social, cultural i política d’Espanya.
4. Conèixer les tesis fonamentals de la crítica de l’Escola de Frankfurt, analitzar la
racionalitat dialògica de Habermas, relacionar aquest filòsof amb la filosofia crítica de
l’Escola de Frankfurt i valorar la seva influència en el desenvolupament de les idees i els
179
canvis socioculturals de l’edat contemporània.
5. Conèixer les tesis més definitòries del pensament postmodern, identificar les tesis
fonamentals de Vattimo, Lyotard i Baudrillard i valorar críticament la repercussió que tenen
en el pensament filosòfic a partir del final del s. XX.
7.2. Procediments d'avaluació i criteris de qualificació de l'aprenentatge
7.2.1. Ciències Socials a ESO
Els instruments de qualificació que farem servir per avaluar són els següents:
• El treball diari de l’alumne/a. Mitjançant l’observació diària i el seguiment del quadern de
classe i de l'agenda avaluarem el treball diari i avaluar així la constància i l’esforç.
• La implicació activa i positiva en el bon desenvolupament de la classe. Ens referim a la
puntualitat en les entrades i sortides de classe, a la participació oral, a la col·laboració amb
els companys i el professor o professora…
• Les proves o exercicis tant escrits com orals sobre els continguts.
• Els treballs o petites investigacions
Criteris de qualificació. És molt important tenir present que per obtenir una qualificació
almenys de suficient, s’han de complir una sèrie de circumstàncies prèvies imprescindibles:
• Assistència a classe amb regularitat i puntualitat.
• Tenir el quadern de Ciències socials al dia: ordenat, complet, corregit i pulcre. En cas que
el/la professor/a ho consideri oportú, serà obligatori presentar el quadern per poder
aprovar la matèria.
• Portar el material necessari per al correcte desenvolupament de les activitats.
• Realitzar les activitats proposades (treballs, resums, mapes, gràfiques, …), en els terminis
previstos. Necessàriament hauran d’estar totes fetes i lliurades al professorat que les ha
d’avaluar.
• Tenir assolits els coneixements bàsics de cada una de les unitats didàctiques.
• Es farà un examen després d'haver acabat un o dos temes. La nota mitjana dels exàmens
representarà el 70% de la nota trimestral.
Es valorarà l'interès en el treball diari, concretament la puntualitat, la participació, el
comportament, el treball a classe i a casa. Aquesta part representarà un 30% de la nota trimestral.
180
7.2.2. Història del món contemporani (1r de batxillerat)
Els instruments de qualificació que farem servir per avaluar són els següents:
• La implicació activa i positiva en el bon desenvolupament de la classe. Ens referim a la
puntualitat en les entrades i sortides de classe, a la participació oral, a la col·laboració amb
els companys i el professor o professora …
• La realització de comentaris de mapes i text i altres activitats proposades pel professor.
• La realització de proves escrites.
Criteris de qualificació
És molt important tenir present que per obtenir una qualificació almenys de suficient, s’han de
complir una sèrie de circumstàncies prèvies imprescindibles:
• Assistència a classe amb regularitat i puntualitat.
• Realitzar les activitats proposades (treballs, resums, mapes, gràfiques, …) en els terminis
previstos.
• Tenir assolits els coneixements bàsics de cada una de les unitats didàctiques.
Es faran exàmens periòdicament. L'examen representarà el 80% de la nota trimestral.
També es valorarà la realització dels comentaris de mapes i textos i altres activitats proposades.
Aquesta part representarà un 20% de la nota trimestral.
7.2.3. Història d'Espanya (2n de batxillerat)
L’avaluació de la matèria es durà a terme principalment a partir de la realització de proves escrites i
de treballs sobre els continguts conceptuals. Igualment, es farà un seguiment de les activitats de
classe i de l’actitud de l’alumnat.
La realització de proves escrites suposarà un 90% de la nota. La realització dels treballs i
altres activitats de classe suposarà el 10%.
La nota final del curs serà el resultat de la mitjana dels tres trimestres: La primera avaluació
suposarà un 20% de la nota, la segona avaluació un 40% i la tercera un 40%.
Si es considera necessari, es podran realitzar proves escrites de recuperació, bé després de
cada trimestre, bé en forma de prova final.
7.2.4. Geografia (2n de batxillerat)
L’avaluació de la matèria es durà a terme principalment a partir de la realització de proves
181
escrites i de treballs sobre els continguts conceptuals. Igualment, es farà un seguiment de les
activitats de classe i de l’actitud de l’alumnat.
La realització de proves escrites suposarà un 70% de la nota. La realització dels comentaris i
treballs un 20% i la tasca diària un 10%.
Si es considera necessari, es podran realitzar proves escrites de recuperació, bé després de
cada trimestre, bé en forma de prova final. L'examen final que es farà la darrera setmana podrà per
recuperar la matèria si fos necessari o bé per pujar nota si la qualificació obtinguda és superior a la
nota resultant de la mitjana del curs.
7.2.5. Iniciació a l'activitat emprenedora i empresarial (3r ESO)
Els instruments de qualificació utilitzats en la matèria d’IAEE seran els següents:
1. Valoració dels treballs, participació i assistència.
2. Observació de l'evolució de l'alumnat i progrés en el treball individual i en grup.
3. Valoració de l'adquisició de tècniques, procediments i habilitats, amb treballs pràctics i
proves objectives.
4. Avaluació de l'elaboració i presentació de treballs.
5. Avaluació de la comprensió dels continguts a través de proves i exàmens escrits.
Els criteris de qualificació seran:
Els percentatges assignats a cada un dels instruments de qualificació són els següents:
50% continguts de les proves escrites o exàmens.
30% treballs i activitats.
20% participació en el desenvolupament de les classes.
Els continguts s’avaluaran a partir de proves escrites. Es realitzaran com a mínim dues proves
escrites durant el trimestre. Es farà una mitjana de les notes obtingudes sempre que la nota no
sigui inferior a 3,00 en cada una d’elles. En la nota de la prova es valorarà, a més dels coneixements
relacionats amb la matèria a avaluar, els següents aspectes: Ortografia, Presentació i Claredat en
l’expressió escrita.
La no presentació a les proves escrites, sense motiu justificat, d’acord en la normativa del centre,
suposarà la no superació de l'esmentada prova. L’alumnat tindrà l’oportunitat de realitzar la
recuperació en el període de recuperació fitxat per la professora.
Pel que fa als treballs i les activitats, s’avaluaran i qualificaran tant els treballs i les activitats
realitzats a l’aula com a casa. Les activitats no lliurades seran puntuades amb un 0 i no seran
182
recuperables. S’establirà una data per a la seva presentació, després de la qual no se’n recollirà
cap.
Per aprovar una avaluació l’alumnat haurà de tenir com a mínim un 5,00 de nota mitjana de les
proves realitzades durant el trimestre.
La nota de final de curs s’obtindrà realitzant la mitjana de les notes de cada avaluació.
L'alumnat que hagi suspès alguna avaluació tindrà dret a realitzar una prova de recuperació on
s'inclouran tots els continguts que s'haurien d'haver assolit durant l'esmentada avaluació. Aquesta
prova es realitzarà en el mes de juny, independentment de l'avaluació suspesa.
7.2.6. Economia (4t ESO)
Els instruments de qualificació utilitzats en la matèria d'Economia seran els següents:
1. Valoració dels treballs, participació i assistència.
2. Observació de l'evolució de l'alumnat i progrés en el treball individual i en grup.
3. Valoració de l'adquisició de tècniques, procediments i habilitats, amb treballs pràctics i proves
objectives.
4. Avaluació de l'elaboració i presentació de treballs.
5. Avaluació de la comprensió dels continguts a través de proves i exàmens escrits.
Els percentatges assignats a cada un dels intruments de qualificació són els següents:
• 70% continguts de les proves escrites o exàmens.
• 20% treballs i activitats.
• 10% participació en el desenvolupament de les classes.
Els continguts s’avaluaran a partir de proves escrites. Es realitzaran com a mínim dues proves
escrites durant el trimestre. Es farà una mitjana de les notes obtingudes sempre que la nota no
sigui inferior a 3,00 en cada una d’elles. En la nota de la prova es valorarà, a més dels coneixements
relacionats amb la matèria a avaluar, els següents aspectes: Ortografia, Presentació i Claredat en
l’expressió escrita.
La no presentació a les proves escrites, sense motiu justificat, d’acord en la normativa del centre,
suposarà la no superació de l'esmentada prova. L’alumnat tindrà l’oportunitat de realitzar la
recuperació en el període de recuperació fitxat per la professora.
Pel que fa als treballs i les activitats, s’avaluaran i qualificaran tant els treballs i les activitats
realitzats a l’aula com a casa. Les activitats no lliurades seran puntuades amb un 0 i no seran
recuperables. S’establirà una data per a la seva presentació, després de la qual no se’n recollirà
cap.
183
Per aprovar una avaluació l’alumnat haurà de tenir com a mínim un 5,00 de nota mitjana de les
proves realitzades durant el trimestre.
La nota de final de curs s’obtindrà realitzant la mitjana de les notes de cada avaluació.
L'alumnat que hagi suspès alguna avaluació tindrà dret a realitzar una prova de recuperació on
s'inclouran tots els continguts que s'haurien d'haver assolit durant l'esmentada avaluació. Aquesta
prova es realitzarà en el mes de juny, independentment de l'avaluació suspesa.
Recuperació en juny
En la prova de recuperació de juny, l'alumnat haurà de contestar les preguntes corresponents a
l'avaluació o avaluacions suspeses i haurà de lliurar els treballs pendents, si escau.
Recuperació en setembre
En la convocatòria extraordinària de setembre, per poder superar positivament l'assignatura,
l'alumnat haurà de:
Realitzar, lliurar i estudiar els continguts i activitats didàctics proposats, que es troben al quadern
de l’alumne, en el llibre de text utilitzat, o en els documents i material lliurat per la professora.
Presentar-se a la prova extraordinària de setembre, que consistirà en un únic examen, i treure una
qualificació de almenys 5,00 punts.
La qualificació de la convocatòria de setembre es calcularà tenint en compte els següents apartats:
• la prova escrita, un 80%.
• les activitats i/o treballs a lliurar, un 10%.
• el seguiment i/o evolució de l'alumnat, un 10%. Aquest 10% serà el resultat d'aplicar un
10% a la nota obtinguda en la convocatòria ordinària del mes de juny.
7.2.7. Economia (1r de batxillerat)
Els intruments de qualificació en aquesta matèria seran els següents:
• El treball individual i/o en grup de l'alumnat. S'observarà i es revisarà el treball: activitats,
apunts i arxius dels alumnes, per a comprovar el seu progrés i per avaluar l'hàbit de feina i
el seu interès per la matèria.
• La participació de l'alumnat a les classes. Es fomentarà i valorarà la participació de tots els
alumnes en les explicacions diàries motivant-los perquè es plantegin interrogants i dubtes i
altres raonin i contestin a les preguntes formulades per la professora a altres companys de
classe.
• Activitats de recerca i indagació per Internet i premsa general i especialitzada.
• Treballs i petites investigacions que realitzarà l'alumnat individualment o en grup.
184
• Les proves escrites i exàmens de les unitats didàctiques.
Mentre que els criteris de qualificació la matèria d'Economia s'obtindran tenint en compte els
següents criteris:
• El 20% de la nota serà la qualificació del quadern d'economia, la nota màxima que es podrà
assolir és de 2 punts (10% la feina a l'aula, 10% el contingut).
• El 10%, següent de la nota, serà la qualificació obtinguda de l'actitud que l'alumnat que
manté en tot allò relacionat dins i fora de l'aula. La nota màxima que es podrà assolir en
aquest apartat és d'1 punt. La nota s'obtinfrà de la mitjana aritmètica de totes aquelles
puntuacions obtingudes de la participació activa de les classes així com el seu
comportament, la relació amb els seus companys i l'assistència a classe.
• L'altre 70% de la nota serà resultat de la prova escrita, la nota màxima que es podrà assolir
serà de 7 punts. Aquestes proves es duran a terme una vegada finalitzades dues unitats
didàctiques. No es farà mitjana de les notes obtingudes si alguna de les qualificacions
obtingudes en les proves escrites és inferior a 3 punts.
La qualificació de cada una de les avaluacions. La nota de l'avaluació es calcularà sumant la
mitjana aritmètica de les notes del quadern, la nota de l'actitud i la nota de la prova escrita. En el
cas en què alguna avaluació tingui un nota inferior a 5 punts, aquesta avaluació s'haurà de
recuperar, tal i com indiqui la professora en el mes de juny.
La qualificació ordinària de juny. La nota final de juny de l’assignatura es calcularà amb una
mitjana ponderada de les tres avaluacions, de tal manera que la primera aportarà un 30%, la
segona un 35% i la tercera un 35%, sempre i quan la nota de cada una de les avaluacions sigui
superior a 5.
La qualificació de la convocatòria extraordinària de setembre. Aquesta qualificació serà el resultat
de la nota obtinguda de la prova escrita realitzada. Es farà un sol examen de tots els continguts
explicats i treballats.
Aspectes importants a tenir en compte:
• Si algun alumne no pogués venir a fer el control o prova escrita el dia que està estipulat,
haurà de lliurar un justificant oficial pel motiu pel qual no ha pogut assistir a l'esmentada
prova. En cas que no es tingui cap justificant obtindrà una puntuació de 0 punts i no podrà
repetir-la.
• La revisió del quadern d'economia es podrà fer en qualsevol moment al llarg del curs. No
185
dur al dia el quadern durant alguna de les revisions significarà una qualificació de zero per a
l'alumnat.
• L'alumnat podrà recuperar la matèria en el mes de juny per trimestres. Hi haurà una
recuperació de les proves escrites per a cada trimestre (primer, segon i tercer). La nota de
l'avaluació recuperada serà aquella obtinguda en la prova escrita i la nota de quadern i
actitud obtinguda en l'avaluació pertinent.
• És imprescindible presentar els treballs obligatoris per poder aprovar en termini indicat per
la professora.
• Si es troba a un alumne copiant en alguna prova escrita, automàticament se li retirarà la
prova i obtindrà una puntuació de 0 punts.
7.2.8. Economia de l'empresa (2n de batxillerat)
Els instruments de qualificació d'aquesta matèria seran els que es detallen a continuació:
• El treball individual i/o en grup de l'alumnat.
• La participació dels alumnes a les classes.
• Activitats de recerca i indagació per Internet i premsa general i especialitzada en l'àrea de
l'empresa i de l'economia.
• Els exàmens o proves escrites. S'intentarà en la mesura que sigui possible i sempre que la
professora ho consideri adient, adaptar al màxim l'estructura de la prova a l'examen de la
PBAU de la mateixa assignatura.
Els criteris de qualificació de la matèria d'Economia de l'empresa s'obtindran tenint en compte els
següents criteris:
• El 10% de la nota serà la qualificació del quadern d'economia, la nota màxima que es podrà
assolir és d'1 punt.
• El 10%, següent de la nota, serà la qualificació obtinguda de l'actitud que l'alumnat que
manté en tot allò relacionat dins i fora de l'aula. La nota màxima que es podrà assolir en
aquest apartat és d'1 punt. La nota s'obtinfrà de la mitjana aritmètica de totes aquelles
puntuacions obtingudes de la participació activa de les classes així com el seu
comportament, la relació amb els seus companys i l'assistència a classe.
• L'altre 80% de la nota serà resultat de la prova escrita, la nota màxima que es podrà assolir
serà de 8 punts. Aquestes proves es duran a terme una vegada finalitzades dues unitats
didàctiques. No es farà mitjana de les notes obtingudes si alguna de les qualificacions
186
obtingudes en les proves escrites és inferior a 3 punts.
La qualificació de cada una de les avaluacions. La nota de l'avaluació es calcularà sumant la
mitjana aritmètica de les notes del quadern, la nota de l'actitud i la nota de la prova escrita. En el
cas en què alguna avaluació tingui un nota inferior a 5 punts, aquesta avaluació s'haurà de
recuperar, tal i com indiqui la professora en el mes de juny.
La qualificació ordinària de maig. La nota final de l’assignatura es calcularà amb una mitjana
aritmetica de les tres avaluacions, sempre i quan la nota de cada una de les avaluacions sigui
superior a 5.
La qualificació de la convocatòria extraordinària de juny. Aquesta qualificació serà el resultat de la
nota obtinguda de la prova escrita realitzada. Es farà un sol examen de tots els continguts explicats
i treballats.
• Si algun alumne no pogués venir a fer el control o prova escrita el dia que està estipulat,
haurà de lliurar un justificant oficial pel motiu pel qual no ha pogut assistir a l'esmentada
prova. En cas que no es tingui cap justificant obtindrà una puntuació de 0 punts i no podrà
repetir-la.
• La revisió del quadern d'economia es podrà fer en qualsevol moment al llarg del curs. No
dur al dia el quadern durant alguna de les revisions significarà una qualificació de zero per a
l'alumnat.
• És imprescindible presentar els treballs obligatoris per poder aprovar en termini indicat per
la professora.
• Si es troba a un alumne copiant en alguna prova escrita, automàticament se li retirarà la
prova i obtindrà una puntuació de 0 punts.
• En cas que l'alumne hagi de recuperar la matèria hi haurà un examen global de
convocatòria ordinària en el mes de maig que inclourà totes les unitats treballades durant el
curs i un segon examen de recuperació en l'avaluació extraordinària del mes de juny que
inclourà, també, totes les unitats didàctiques. La nota de l'avaluació recuperada serà
aquella obtinguda en la prova escrita i la nota de quadern i actitud obtinguda en l'avaluació
pertinent.
7.2.9. Valors Ètics a ESO
Valors Ètics 1r d'ESO
187
Bloc Procediment Qualificació
Dossier aprenentatge Actitud i participació
I. La dignitat de lapersona
Sí Sí 50% de la nota cadaprocediment
II La comprensió, elrespecte i la igualtat enles relacionsinterpersonals
Sí Sí
50% de la nota cadaprocediment
III. La reflexió ètica Sí Sí 50% de la nota cadaprocediment
IV. La justícia i lapolítica
Sí Sí 50% de la nota cadaprocediment
V Els valors ètics, eldret, la declaracióuniversal dels dretshuamns i altres tractatsinternacionals sobredrets humans
Sí Sí 50% de la nota cadaprocediment
VI. Els valors ètics enrelació amb la ciència ila tecnologia
Sí Sí 50% de la nota cadaprocediment
Valors Ètics 2n d'ESO
Bloc Procediment Qualificació
Dossier aprenentatge Actitud i participació
I. La dignitat de lapersona
Sí Sí 55% dossier, 45%actitud i participació
II La comprensió, elrespecte i la igualtat enles relacionsinterpersonals
Sí Sí
55% dossier, 45%actitud i participació
188
III. La reflexió ètica Sí Sí 55% dossier, 45%actitud i participació
IV. La justícia i lapolítica
Sí Sí 55% dossier, 45%actitud i participació
V Els valors ètics, eldret, la declaracióuniversal dels dretshuamns i altres tractatsinternacionals sobredrets humans
Sí Sí 55% dossier, 45%actitud i participació
VI. Els valors ètics enrelació amb la ciència ila tecnologia
Sí Sí 55% dossier, 45%actitud i participació
Valors Ètics 3r d'ESO
Bloc Procediment Qualificació
Dossier aprenentatge Actitud i participació
I. La dignitat de lapersona
Sí Sí 60% dossier, 40%actitud i participació
II La comprensió, elrespecte i la igualtat enles relacionsinterpersonals
Sí Sí
60% dossier, 40%actitud i participació
III. La reflexió ètica Sí Sí 60% dossier, 40%actitud i participació
IV. La justícia i lapolítica
Sí Sí 60% dossier, 40%actitud i participació
V Els valors ètics, eldret, la declaracióuniversal dels dretshuamns i altres tractats
189
internacionals sobredrets humans
Sí Sí 60% dossier, 40%actitud i participació
VI. Els valors ètics enrelació amb la ciència ila tecnologia
Sí Sí 60% dossier, 40%actitud i participació
Valors Ètics 4t d'ESO
Bloc Procediment Qualificació
Dossier aprenentatge Actitud i participació
I. La dignitat de lapersona
Sí Sí 60% dossier, 40%actitud i participació
II La comprensió, elrespecte i la igualtat enles relacionsinterpersonals
Sí Sí
60% dossier, 40%actitud i participació
III. La reflexió ètica Sí Sí 60% dossier, 40%actitud i participació
IV. La justícia i lapolítica
Sí Sí 60% dossier, 40%actitud i participació
V Els valors ètics, eldret, la declaracióuniversal dels dretshuamns i altres tractatsinternacionals sobredrets humans
Sí Sí 60% dossier, 40%actitud i participació
VI. Els valors ètics enrelació amb la ciència ila tecnologia
Sí Sí 60% dossier, 40%actitud i participació
7.2.10. Filosofia (batxillerat)
Filosofia 1r Batxillerat
190
Bloc Procediment Qualificació
Prova escrita activitats Actitud participació
I.Contingutscomuns
No Sí No 30% (activitats)
II. El saber filosòfic Sí Sí Sí 65%, 30%, 5%
III. El coneixement Sí Sí Sí 65%, 30%, 5%
IV. La realitat Sí Sí Sí 65%, 30%, 5%
V. L'ésser humà desde la filosofia
Sí Sí Sí 65%, 30%, 5%
VI. Racionalitatpràctica
Sí Sí Sí 65%, 30%, 5%
Història de la Filosofia 2n Batxillerat
191
7.2.11. Religió catòlica
Per poder aprovar l'assignatura és condició necessària que l'alumne assisteixi regularment a classe,
dugui el material (un quadern o folis i un bolígraf) i segueixi les normes de convivència. Si no
compleix alguna d'aquestes normes, l'assignatura li quedarà suspesa.
La nota de l'assignatura s'extraurà de la següent manera: es realitzaran activitats a l'aula. L'alumne
les ha de desenvolupar. A cadascuna d'elles el professor indicarà com s'ha de dur a terme. El
professor posarà nota a cada activitat.
Si el professor detecta bé que un alumne ha copiat, bé que dos alumnes s'han copiat entre ells,
tendran un menys cinc punts d'aquella activitat.
Perquè la feina del dia que va faltar a classe li compti com a entregada, l'lalumne l'ha d'haver
entregada dins els 14 dies de termini extra; i, a més, la falta d'assistència ha de figurar com a
justificada al programa Gestib de la Conselleria d'Educació, com a tard, 14 dies abans del dia en
què s'entreguen els butlletins de notes oficials de la respectiva avaluació als alumnes.
Si un alumne, durant una classe de Religió, no segueix les normes de convivència de manera greu,
no es comptarà la nota de la feina que hagi entregat aquell dia, i se li posarà un -5 (menys cinc)
punts com a nota d'aquella sessió. A més, el professor li donarà deures, que haurà d'entregar fets a
l'inici de la següent sessió; si no els entrega fets, se li restaran 5 punts més de la feina del dia en
què va tenir un mal comportament.
A cada sessió es realitzaran activitats. El professor indicarà als alumnes quines compten per nota, i
com es qualifiquen i avaluen. A cada sessió amb activitats qualificades amb una nota, s'extraurà
una nota de la sessió; el professor indicarà als alumnes com s'extreu aquesta. La nota final de cada
avaluació s'extraurà de sumar les notes de l'alumne de totes les sessions de l'avaluació
corresponent qualificades amb una nota; i dividir el resultat pel número de sessions qualificades
amb una nota.
La nota final de cada avaluació només s'arrodonirà cap al punt superior a partir del decimal 0'7 de
la mitjana.
La nota de final de curs serà el resultat de sumar les notes arrodonides de les tres avaluacions -és a
dir, les que surten al butlletí oficial- i dividir-la per tres. Igualment, la nota de final de curs només
s'arrodonirà a l'alça a partir del decimal 0'7 de la nota mitjana de les tres avaluacions.
L’alumne aprovarà la matèria de Religió si a la nota de final de curs arrodonida li queda una nota de
5 o superior.
192
Per tal d'optar a aprovar l'avaluació final de juny és imprescindible que l'alumne hagi tret una nota
mínima de 3 a les tres avaluacions. Si no és així s’haurà de presentar a la convocatòria de
setembre.
En cas que l'alumne suspengui l'avaluació final (juny), podrà recuperar la matèria a la convocatòria
de setembre mitjançant la realització d'un examen.
A més, els alumnes han d'escriure amb un bolígraf blau o negre, la tinta dels quals no s'ha de
poder esborrar. Els alumnes no poden escriure amb llapis ni amb bolígrafs de colors que no siguin
blaus o negres. Només poden emprar bolígrafs que no siguin de tinta blava o negra -o retoladors,
llapis, pintures, etc.- per subratllar, destacar o remarcar allò escrit; o bé si el professor ho autoritza
explícitament en alguna activitat concreta.
7.3. Criteris i procediments de recuperació
7.3.1. CIÈNCIES SOCIALS A ESO
Al llarg del curs es podran dur a terme activitats de recuperació de la matèria suspesa, de forma
trimestral o bé de forma global a final de curs, en forma de proves escrites de recuperació o de
treballs específics. En qualsevol cas, el professor de la matèria en determinarà la necessitat i
informarà puntualment a l'alumnat d'aquests mecanismes de recuperació.
A l'avaluació extraordinària de setembre, l'alumne/a haurà de fer un examen sobre tota la matèria
impartida al llarg del curs (o sobre una part, segons el criteri del professor/a). També haurà de
lliurar una tasca d'estiu. La qualificació d'aquesta avaluació es farà considerant la nota de l'examen
(80%), la tasca d'estiu (10%) i la nota de l'avaluació ordinària (10%), en el benentès que aprovar la
prova escrita suposarà la recuperació de la matèria.
7.3.2. HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI (1R DE BATXILLERAT)
Al llarg del curs es podran dur a terme activitats de recuperació de la matèria suspesa, de forma
trimestral o bé de forma global a final de curs, en forma de proves escrites de recuperació o de
treballs específics. En qualsevol cas, el professor de la matèria en determinarà la necessitat i
informarà puntualment a l'alumnat d'aquests mecanismes de recuperació.
7.3.3. HISTÒRIA D'ESPANYA (2N DE BATXILLERAT)
Al llarg del curs es podran dur a terme activitats de recuperació de la matèria suspesa, de forma
193
trimestral o bé de forma global a final de curs, en forma de proves escrites de recuperació o de
treballs específics. En qualsevol cas, el professor de la matèria en determinarà la necessitat i
informarà puntualment a l'alumnat d'aquests mecanismes de recuperació.
7.3.4. GEOGRAFIA (2N DE BATXILLERAT)
Al llarg del curs es podran dur a terme activitats de recuperació de la matèria suspesa, de forma
trimestral o bé de forma global a final de curs, en forma de proves escrites de recuperació o de
treballs específics. En qualsevol cas, el professor de la matèria en determinarà la necessitat i
informarà puntualment a l'alumnat d'aquests mecanismes de recuperació.
7.3.5. INICIACIÓ A L'ACTIVITAT EMPRENEDORA I EMPRESARIAL
Recuperació en juny
En la prova de recuperació de juny, l'alumnat haurà de contestar les preguntes corresponents a
l'avaluació o avaluacions suspeses i haurà de lliurar els treballs pendents, si escau.
Recuperació en setembre
En la convocatòria extraordinària de setembre, per poder superar positivament l'assignatura,
l'alumnat haurà de:
Realitzar, lliurar i estudiar els continguts i activitats didàctics proposats, que es troben al quadern
de l’alumne, en el llibre de text utilitzat, o en els documents i material lliurat per la professora.
Presentar-se a la prova extraordinària de setembre, que consistirà en un únic examen, i treure una
qualificació de almenys 5,00 punts.
La qualificació de la convocatòria de setembre es calcularà tenint en compte els següents apartats:
• La prova escrita, un 80%.
• Les activitats i/o treballs a lliurar, un 10%.
• El seguiment i/o evolució de l'alumnat, un 10%. Aquest 10% serà el resultat d'aplicar un
10% a la nota obtinguda en la convocatòria ordinària del mes de juny.
7.3.6. ECONOMIA (4T ESO)
Recuperació en juny
En la prova de recuperació de juny, l'alumnat haurà de contestar les preguntes corresponents a
l'avaluació o avaluacions suspeses i haurà de lliurar els treballs pendents, si escau.
Recuperació en setembre
En la convocatòria extraordinària de setembre, per poder superar positivament l'assignatura,
l'alumnat haurà de:
194
Realitzar, lliurar i estudiar els continguts i activitats didàctics proposats, que es troben al quadern
de l’alumne, en el llibre de text utilitzat, o en els documents i material lliurat per la professora.
Presentar-se a la prova extraordinària de setembre, que consistirà en un únic examen, i treure una
qualificació de almenys 5,00 punts.
La qualificació de la convocatòria de setembre es calcularà tenint en compte els següents apartats:
• la prova escrita, un 80%.
• les activitats i/o treballs a lliurar, un 10%.
• el seguiment i/o evolució de l'alumnat, un 10%. Aquest 10% serà el resultat d'aplicar un
10% a la nota obtinguda en la convocatòria ordinària del mes de juny.
7.3.7. ECONOMIA (1R DE BATXILLERAT)
A final de curs hi haurà dos exàmens globals, un al juny, al qual s’hauran de presentar aquells
alumnes que no arribin a cinc fent la mitjana dels tres trimestres, i un al setembre que inclourà
tota la matèria, tan els trimestres aprovats com els suspesos.
7.3.8. ECONOMIA DE L'EMPRESA (2N DE BATXILLERAT)
En cas que l'alumne hagi de recuperar la matèria hi haurà un examen global al mes de juny que
inclourà totes les unitats treballades durant el curs i un segon examen de recuperació a setembre
que inclourà també totes les unitats didàctiques.
7.3.9. VALORS ÈTICS A ESO
La nota final de curs serà extreta de les mitjanes sense arrodonir de les diferents avaluacions
sempre i quant no hi hagi cap nota de trimestre inferior a 4, encara que la nota mitjana resultat
sigui superior a 5 punts sobre 10. En el cas de que un alumne no arribi a la nota mitjana necessària
(5 punts sobre 10) d'alguna avaluació o tengui menys d'un 4 en alguna d'elles, aquest tindrà dret a
una recuperació ordinària al mes de juny on haurà d'aportar les tasques que el docent indiqui
respecte a l'avaluació/ns suspesa/es.
En el cas de que algun alumne no obtengui una nota mínima final de 5 al juny l'alumnat tindrà
dret a una avaluació extraordinària al mes de setembre on apart de presentar un dossier de
tasques que haurà d'elaborar durant l'estiu s'haurà de sotmetre a una prova escrita sobre els
continguts de la matèria. El professor facilitarà un guió tant de les activitats com dels continguts
que l'alumnat haurà de preparar per a la prova escrita.
7.3.10. FILOSOFIA (BATXILLERAT)
Filosofia 1r de Batxillerat
195
La possibilitat de recuperar les avaluacions suspeses serà a final de curs (juny) i consistirà en una
prova escrita sobre els continguts de l’avaluació suspesa amb un 3 o menys. El professor entregarà
a l’alumne un guió per tal de facilitar-ne la tasca. En el cas de que la mitjana final d'un alumne no
arribi a 5 després de realitzar la mitjana de les tres avaluacions s'haurà de sotmetre a un procés de
recuperació d'aquella/es avaluacions amb més baixa nota o de tot el contingut segons estimi
oportú el professor.
Al setembre funcionarà de manera semblant, però a més de la prova escrita que inclourà el
contingut de tot el curs, l’alumne haurà d’entregar un dossier d’activitats amb exercicis de la
mateixa dificultat i d’estil similar als treballats a classe. El professor lliurarà el material de
recuperació de setembre als alumnes suspesos el mes de juny juntament amb un guió dels
continguts que entraran a la prova per facilitar-ne la seva preparació.
Història de la Filosofia 2n de Batxillerat
La possibilitat de recuperar les avaluacions suspeses serà a final de curs (juny) i consistirà en una
prova escrita sobre els continguts de l’avaluació suspesa amb un 3 o menys. El professor entregarà
a l’alumne un guió per tal de facilitar-ne la tasca. En el cas de que la mitjana final d'un alumne no
arribi a 5 després de realitzar la mitjana de les tres avaluacions s'haurà de sotmetre a un procés de
recuperació d'aquella/es avaluacions amb més baixa nota o de tot el curs si el professor així ho
estima oportú.
Al setembre funcionarà de manera semblant, però a més de la prova escrita que inclourà el
contingut de tot el curs, l’alumne haurà d’entregar un dossier d’activitats amb exercicis de la
mateixa dificultat i d’estil similar als treballats a classe, sobretot comentaris de texts i dissertacions
que seran d'utilitat per a preparar la prova escrita. El professor lliurarà el material de recuperació
de setembre als alumnes suspesos el mes de juny juntament amb un guió dels continguts que
entraran a la prova.
7.3.11. RELIGIÓ CATÒLICA
En cas que l'alumne suspengui l'avaluació final (juny), podrà recuperar la matèria a la convocatòria
de setembre mitjançant la realització d'un examen.
196
8. ESTÀNDARDS D'APRENENTATGE AVALUABLES
8.1. Ciències Socials a ESO
Primer curs
BLOC 1. El medi físic
1.1. Classifica i distingeix tipus de mapes i diferents projeccions.
1.2. Analitza un mapa de fusos horaris i diferencia zones del planeta amb horari semblant.
1.3. Localitza un punt geogràfic en un planisferi i distingeix els hemisferis de la Terra i les principals
característiques que presenten.
1.4. Localitza espais geogràfics i llocs en un mapa utilitzant dades de coordenades geogràfiques.
2.1. Situa en un mapa físic les principals unitats del relleu balear, espanyol, europeu i mundial.
3.1. Enumera i descriu les peculiaritats del medi físic espanyol.
4.1. Descriu les diferents unitats de relleu amb l’ajuda del mapa físic d’Espanya.
5.1. Localitza en un mapa els grans conjunts o espais bioclimàtics d’Espanya.
5.2. Analitza i compara les zones bioclimàtiques espanyoles utilitzant gràfics i imatges.
6.1. Explica les característiques del relleu europeu.
7.1. Localitza en un mapa els principals elements i unitats del relleu europeu.
8.1. Classifica i localitza en un mapa els diferents tipus de clima d’Europa.
9.1. Distingeix i localitza en un mapa les zones bioclimàtiques del nostre continent.
10.1. Compara una projecció de Mercator amb una de Peters.
11.1. Localitza en un mapa físic mundial els principals elements i referències físiques: mars i
oceans, continents, i illes i arxipèlags més importants, a més dels principals rius i cadenes
muntanyoses.
11.2. Elabora climogrames i mapes per situar els climes del món i els elements més importants
d’aquests climes.
12.1. Cerca informació a mitjans impresos i digitals referent a problemes mediambientals actuals i
localitza pàgines i recursos web directament relacionats amb aquests problemes.
Bloc 2. La història
1.1. Reconeix els canvis evolutius fins a arribar a l’espècie humana.
2.1. Anomena i identifica quatre classes de fonts històriques.
197
2.2. Comprèn que la història no es pot escriure sense fonts, ja siguin restes materials o fonts
textuals.
3.1. Ordena temporalment alguns fets històrics i altres fets rellevants utilitzant les nocions
bàsiques de successió, durada i simultaneïtat.
4.1. Elabora diversos tipus d’eixos cronològics.
5. Identificar i localitzar en el temps i en l’espai els processos i els esdeveniments històrics més
rellevants de la prehistòria i l’edat antiga per adquirir una perspectiva global de l’evolució d’aquests
períodes.
5.1. Analitza la transcendència de la revolució neolítica i el paper que hi té la dona.
6.1. Explica la diferència dels dos períodes en què es divideix la prehistòria i descriu les
característiques bàsiques de la vida en cada un dels períodes.
7.1. Reconeix les funcions dels primers ritus religiosos, com els de la deessa mare.
8.1. Distingeix etapes dins la història antiga.
9.1. Descriu formes d’organització socioeconòmica i política noves, com els diversos imperis de
Mesopotàmia i d’Egipte.
10.1. Entén que diverses cultures existien alhora a diferents punts geogràfics.
11.1. Diferencia les fonts prehistòriques (restes materials, àgrafes) de les fonts històriques (textos).
12.1. Interpreta un mapa cronològic i geogràfic de l’expansió egípcia.
12.2. Descriu les principals característiques de les etapes en què es divideix la història d’Egipte:
reines i faraons.
13.1. Explica com materialitzaven els egipcis la seva creença en la vida del més enllà.
13.2. Elabora un mapa conceptual amb els principals déus del panteó egipci.
14.1. Localitza en un mapa els principals exemples de l’arquitectura egípcia i de la mesopotàmica.
15.1. Identifica diferents trets de l’organització sociopolítica i econòmica de les polis gregues a
partir de diversos tipus de fonts històriques.
16.1. Descriu algunes de les diferències entre la democràcia grega i les democràcies actuals.
16.2. Localitza en un mapa històric les colònies gregues de la Mediterrània.
17.1. Contrasta les accions polítiques de l’Atenes de Pèricles amb l’imperi d’Alexandre el Gran.
17.2. Elabora un mapa de l’imperi d’Alexandre el Gran.
198
18.1. Compara dos relats a diferents escales temporals sobre les conquestes d’Alexandre el Gran.
19.1. Explica les característiques essencials de l’art grec i com evoluciona en el temps.
19.2. Dóna exemples representatius de les diferents àrees del saber grec i argumenta per què es
considera que la cultura europea parteix de la Grècia clàssica.
20.1. Confecciona un mapa amb les diferents etapes de l’expansió de Roma.
20.2. Identifica diferències i semblances entre les formes de vida republicanes i les de l’Imperi a la
Roma antiga.
21.1. Compara obres arquitectòniques i escultòriques de l’època grega i de la romana.
22.1. Elabora un mapa de la península Ibèrica en què es reflecteixen els canvis administratius a
l’època romana.
22.2. Analitza diversos exemples del llegat romà que sobreviuen actualment.
23.1. Entén què va significar la romanització en diferents àmbits socials i geogràfics.
24.1. Compara les formes de vida de l’Imperi romà amb les dels regnes germànics en diversos
aspectes.
Segon Curs
25.1. Utilitza les fonts històriques i entén els límits del que es pot escriure sobre el passat.
26.1. Caracteritza la societat feudal i les relacions entre senyors i camperols.
27.1. Comprèn els orígens de l’islam i l’abast que té posteriorment.
27.2. Explica la importància d’al-Àndalus a l’edat mitjana.
28.1. Interpreta mapes que descriuen els processos de conquesta i repoblació cristianes a la
península Ibèrica.
28.2. Explica la importància del Camí de Sant Jaume.
29.1. Descriu característiques de l’art romànic, del gòtic i de l’islàmic.
30.1. Comprèn l’impacte d’una crisi demogràfica i econòmica en les societats medievals europees.
31.1. Distingeix diferents maneres de periodització històrica: edat moderna, Renaixement, barroc,
absolutisme.
32.1. Identifica trets del Renaixement i de l’humanisme en la història europea a partir de diferent
tipus de fonts històriques.
32.2. Coneix obres i el llegat d’artistes, humanistes i científics de l’època.
199
33.1. Coneix els principals fets de l’expansió d’Aragó i de Castella pel món.
34.1. Explica les diferents causes que varen conduir els europeus a descobrir Amèrica, a conquerir-
la i a colonitzar-la.
34.2. Valora interpretacions conflictives sobre la conquesta i la colonització d’Amèrica.
35.1. Distingeix les característiques de règims monàrquics autoritaris, parlamentaris i absoluts.
36.1. Analitza les relacions entre els regnes europeus que condueixen a guerres com la dels Trenta
Anys.
37.1. Analitza obres o fragments d’obres d’alguns autors d’aquesta època en el context en què
varen ser creades.
38.1. Identifica obres significatives de l’art barroc.
Tercer Curs
1.1. Explica la piràmide de població d’Espanya i de les diferents comunitats autònomes.
1.2. Analitza a diferents mitjans els moviments migratoris de les tres darreres dècades.
2.1. Distingeix en un mapa polític la distribució territorial d’Espanya: comunitats autònomes,
capitals, províncies, illes.
3.1. Compara paisatges humanitzats espanyols segons l’activitat econòmica que s’hi duu a
terme.
4.1. Situa els parcs naturals espanyols en un mapa i explica la situació actual d’alguns d’ells.
5.1. Classifica els principals paisatges humanitzats espanyols a través d’imatges
6.1. Interpreta textos que expliquen les característiques de les ciutats d’Espanya amb l’ajuda
d’Internet o de mitjans de comunicació escrits.
7.1. Explica les característiques de la població europea.
7.2. Compara la població europea de diferents països tenint en compte la distribució, l’evolució i
la dinàmica.
8.1. Diferencia els diversos sectors econòmics europeus.
9.1. Distingeix els diversos tipus de ciutats existents al nostre continent.
9.2. Resumeix elements que diferencien el món urbà i el rural a Europa.
10.1. Localitza al mapa mundial els continents i les àrees més densament poblats.
10.2. Situa al mapa del món les vint ciutats més poblades, esmenta a quin país pertanyen i
200
explica la posició econòmica que ocupen.
10.3. Explica l’impacte de les onades migratòries als països d’origen i als d’acollida.
11.1. Diferencia aspectes concrets dins un sistema econòmic i analitza com es relacionen.
12.1. Defineix el concepte de desenvolupament sostenible i descriu conceptes clau que hi estan
relacionats.
13.1. Situa al mapa mundial les principals zones cerealícoles i les masses boscoses més
importants del món.
13.2. Localitza i identifica en un mapa les principals zones productores de minerals al món.
13.3. Localitza i identifica en un mapa les principals zones productores i consumidores d’energia
al món.
13.4. Identifica i anomena algunes energies alternatives.
14.1. Localitza en un mapa, mitjançant els símbols i la llegenda adequats, els països més
industrialitzats del món.
14.2. Localitza i identifica en un mapa les principals zones productores i consumidores d’energia
al món.
15.1. Traça sobre un mapamundi l’itinerari que segueix un producte agrari i un altre de ramader
des que el recol·lecten o el produeixen fins que el consumeixen en zones llunyanes, i n’extreu
conclusions.
16.1. Compara la població activa de cada sector a diversos països i analitza el grau de
desenvolupament que mostren aquestes dades.
17.1. Elabora gràfics de diferent tipus (gràfics lineals, gràfics de barres i diagrama de sectors) en
suports virtuals o analògics que reflecteixen informació econòmica i demogràfica de països o
àrees geogràfiques a partir de les dades seleccionades.
18.1. Descriu adequadament el funcionament dels intercanvis internacionals utilitzant mapes
temàtics i gràfics en els quals es reflecteixen les línies d’intercanvi.
18.2. Elabora un gràfic amb dades de l’evolució del creixement de la població urbana al món.
19.1. Compara les característiques del consum interior de països com el Brasil i França.
20.1. Elabora mapes conceptuals, emprant recursos impresos i digitals, per explicar el
funcionament del comerç i indica els organismes que agrupen les zones comercials.
201
21.1. Elabora un informe sobre les mesures per intentar superar les situacions de pobresa.
21.2. Assenyala àrees de conflicte bèl·lic al mapamundi i les relaciona amb factors econòmics i
polítics.
Quart Curs
BLOC 1. EL SEGLE XVIII A EUROPA FINS AL 1789
1.1. Distingeix conceptes històrics com Antic Règim i Il·lustració.
2.1. Valora els avenços científics i l’aplicació d’aquests avenços a la vida diària i contextualitza el
paper dels científics a la seva època.
2.2. Comprèn les implicacions de l’empirisme i el mètode científic en diverses àrees.
3.1. Descriu les característiques de la cultura de la Il·lustració i quines implicacions té en algunes
monarquies.
3.2. Diferencia l’absolutisme del parlamentarisme a través de l’anàlisi de diferents textos.
BLOC 2. L’ERA DE LES REVOLUCIONS LIBERALS
1.1. Redacta una narració sintètica amb els principals fets d’alguna de les revolucions burgeses
del segle XVIII, amb explicacions de les causes que les provoquen i valorant-ne els pros i els
contres.
2.1. Discuteix les implicacions de la violència amb diversos tipus de fonts.
3.1. Redacta una narració sintètica amb els principals fets d’alguna de les revolucions burgeses
de la primera meitat del segle XIX, amb explicacions de les causes que les provoquen i valorant-
ne els pros i els contres.
4.1. Valora les raons dels revolucionaris per actuar com ho varen fer.
4.2. Analitza fonts de diverses èpoques i reconeix el valor que tenen no tan sols com a
informació, sinó també com a evidència per als historiadors.
BLOC 3. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
1.1. Analitza i compara la industrialització, en diferents escales temporals i geogràfiques, de
diversos països d’Europa, Amèrica i Àsia.
2.1. Analitza els pros i els contres de la primera revolució industrial a Anglaterra.
2.2. Explica la situació laboral femenina i infantil a les ciutats industrials.
3.1 Compara el procés d’industrialització a Anglaterra amb el dels països nòrdics.
202
4.1. Especifica algunes repercussions polítiques dels canvis econòmics a Espanya.
BLOC 4. L’IMPERIALISME DEL SEGLE XIX I LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL1.1. Explica raonadament que el concepte d’imperialisme reflecteix una realitat que influirà en la
geopolítica mundial i en les relacions econòmiques transnacionals.
1.2. Discuteix sobre l’eurocentrisme i la globalització.
2.1. Reconeix cadenes i interconnexions causals entre el colonialisme, l’imperialisme i la Gran
Guerra de 1914.
3.1. Diferencia els esdeveniments dels processos en una explicació històrica de la Primera Guerra
Mundial.
3.2. Analitza el nou mapa polític d’Europa.
3.3. Descriu la derrota d’Alemanya des de la seva pròpia perspectiva i des de la perspectiva dels
aliats.
4.1. Contrasta algunes interpretacions de l’abast de la Revolució Russa actuals i de l’època en què
va tenir lloc.
5.1. Elabora un eix cronològic, diacrònic i sincrònic, amb els principals avenços científics i
tecnològics del segle XIX.
6.1. Comenta analíticament quadres, escultures i exemples arquitectònics de l’art del segle XIX.
6.2. Compara moviments artístics europeus i asiàtics.
BLOC 5. L’ÈPOCA D’ENTREGUERRES (1919-1945)
1.1. Analitza interpretacions diverses de fonts històriques i historiogràfiques de procedència
diferent.
1.2. Relaciona algunes qüestions concretes del passat amb el present i les possibilitats del futur,
com l’abast de les crisis financeres del 1929 i del 2008.
1.3. Discuteix les causes de la lluita pel sufragi de la dona.
2.1. Explica les principals reformes durant la II República espanyola i les reaccions a aquestes
reformes.
2.2. Explica les causes de la Guerra Civil espanyola en el context europeu i internacional.
3.1. Explica diversos factors que varen fer possible l’apogeu del feixisme a Europa.
BLOC 6. LES CAUSES I LES CONSEQÜÈNCIES DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL (1939-1945)
203
1.1. Elabora una narració explicativa de les causes i les conseqüències de la Segona Guerra Mundial
en diferents nivells temporals i geogràfics.
2.1. Reconeix la jerarquia causal (més o menys importància d’unes causes segons les diferents
narratives).
3.1. Interpreta per què va acabar abans la guerra “europea” que la “mundial”.
3.2. Situa les fases del conflicte en un mapa.
4.1. Reconeix la significació de l’Holocaust en la història mundial.
5.1. Descriu els fets més rellevants del procés de descolonització.
6.1. Distingeix contextos diferents del mateix procés; per exemple, l’Àfrica subsahariana (1950-60) i
l’Índia (1947).
BLOC 7. L’ESTABILITZACIÓ DEL CAPITALISME I L’AÏLLAMENT ECONÒMIC DEL BLOC SOVIÈTIC
1.1. Explica alguns dels conflictes de l’època de la Guerra Freda emprant fonts històriques i
historiogràfiques.
1.2. Explica els avenços de l’estat del benestar a Europa.
1.3. Reconeix els canvis socials derivats de la incorporació de la dona a la feina com a assalariada.
2.1. Descriu les conseqüències de la guerra del Vietnam.
3.1. Coneix la situació de la postguerra i la repressió a Espanya i les diferents fases de la dictadura
de Franco.
3.2. Discuteix com s’entén a Espanya i a Europa el concepte de memòria històrica.
4.1. Compara la crisi energètica del 1973 amb la financera del 2008.
BLOC 8. EL MÓN RECENT ENTRE ELS SEGLES XX I XXI
1.1. Interpreta el renaixement i el declivi de les nacions al nou mapa polític europeu d’aquesta
època.
1.2. Comprèn els pros i els contres de l’estat del benestar.
2.1. Analitza diversos aspectes (polítics, econòmics, culturals) dels canvis produïts després de
l’ensorrament de l’URSS.
3.1. Compara interpretacions diverses sobre la Transició espanyola dels anys setanta i de
l’actualitat.
3.2. Enumera i descriu algunes de les principals fites que varen donar lloc al canvi en la societat
204
espanyola de la Transició: coronació de Joan Carles I, Llei per a la reforma política de 1976, Llei
d’amnistia de 1977, obertura de Corts Constituents, aprovació de la Constitució del 1978, primeres
eleccions generals, creació de l’Estat de les autonomies, etc.
3.3. Analitza el problema del terrorisme a Espanya durant aquesta etapa (ETA, GRAPO, Terra Lliure,
etc.): gènesi i història de les organitzacions terroristes aparició dels primers moviments associatius
en defensa de les víctimes, etc.
4.1. Discuteix sobre la construcció i el futur de la Unió Europea.
BLOC 9. LA REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA I LA GLOBALITZACIÓ AL FINAL DEL SEGLE XX I PRINCIPI DEL
XXI
1.1. Cerca notícies a la premsa d’algun sector amb relacions globalitzades i elabora arguments a
favor i en contra.
2.1. Analitza algunes idees de progrés i de retrocés en la implantació de les tecnologies de la
informació i la comunicació en diferents àmbits geogràfics.
3.1. Crea continguts que inclouen recursos com textos, mapes i gràfics per presentar algun aspecte
conflictiu de les condicions socials del procés de globalització.
BLOC 10. LA RELACIÓ ENTRE EL PASSAT, EL PRESENT I EL FUTUR A TRAVÉS DE LA HISTÒRIA I LA
GEOGRAFIA
1.1. Planteja possibles beneficis i desavantatges per a les societats humanes i per al medi natural
d’algunes conseqüències de l’escalfament global, com el desgel del Bàltic.
1.2. Valora com una Europa en guerra durant el segle XX pot arribar a una unió econòmica i política
al segle XXI.
1.3. Compara, en un aspecte o en diversos, les revolucions industrials del segle XIX amb la
revolució tecnològica de final del segle XX i principi del XXI.
8.2. Història del món contemporani a 1r de batxillerat
1.1. Extreu els trets de l’Antic Règim d’un text proposat que els contingui.
1.2. Obté i selecciona informació escrita i gràfica rellevant, utilitzant fonts primàries o secundàries,
relativa a l’Antic Règim.
2.1. Classifica els trets de l’Antic Règim en aspectes demogràfics, econòmics, polítics, socials i
culturals.
2.2 Explica les transformacions de l’Antic Règim que afecten l’economia, la població i la societat.
205
2.3 Analitza l’evolució dels trets de l’Antic Règim del segle XVII i el segle X
3.1. Descriu les característiques del parlamentarisme anglès a partir de fonts històriques.
3.2. Descriu les revolucions angleses del segle XVII com a formes que promouen el canvi polític de
l’Antic Règim.
4.1. Enumera i descriu les idees de la Il·lustració i les idees del liberalisme de començament del
segle XIX.
5.1 Situa a mapes d’Europa els diversos països o regnes segons els conflictes en què intervenen.
6.1. Distingeix i caracteritza obres d’art del rococó.
7.1. Elabora mapes conceptuals que expliquen els trets característics de l’Antic Règim.
8.1. Estableix les semblances i les diferències entre les idees de la Il·lustració i el liberalisme de
començament del segle XIX.
9.1. Identifica les causes de la primera revolució industrial.
9.2. Explica raonadament l’evolució cap a la segona revolució industrial.
10.1. Analitza comparativament i esquemàticament les dues revolucions industrials.
11.1. Assenyala els canvis socials més rellevants del segle XIX i els associa al procés de la revolució
industrial.
11.2. Descriu la ciutat industrial britànica a partir d’un plànol.
11.3. Identifica en imatges els elements propis de la vida en una ciutat industrial del segle XIX.
12.1. Localitza en un mapa els països industrialitzats i les regions industrials corresponents.
13.1. Compara els corrents de pensament social de l’època de la revolució industrial: socialisme
utòpic, socialisme científic i anarquisme.
13.2. Distingeix i explica les característiques dels diversos tipus d’associacionisme obrer.
14.1. Explica les causes i les conseqüències de les crisis econòmiques i les possibles solucions a
aquestes crisis a partir de fonts històriques.
14.2. Analitza, a partir de fonts historiogràfiques, aspectes que expliquen el desenvolupament
econòmic del sector industrial dels primers països industrialitzats.
14.3. Comenta mapes que expliquen l’evolució de l’extensió de les xarxes de transport: ferrocarril,
carreteres i canals.
15.1. Elabora eixos cronològics amb els esdeveniments de la primera meitat del segle XIX
206
representats de forma diacrònica i sincrònica.
16.1 Identifica jerarquies causals en la Guerra d’Independència dels Estats Units a partir de fonts
historiogràfiques.
17. Explicar, a partir d’informació obtinguda a diferents fonts bibliogràfiques i a Internet, la
Revolució Francesa de 1789, incloent-hi les causes, el desenvolupament i les conseqüències.
17.1. Explica les causes de la Revolució Francesa de 1789.
17.2. Explica esquemàticament el desenvolupament de la Revolució Francesa.
18.1. Identifica en un mapa històric l’extensió de l’Imperi napoleònic.
19.1. Analitza les conclusions del Congrés de Viena i les idees que s’hi varen defensar i les relaciona
amb les conseqüències que se’n varen derivar.
20.1. Compara les causes i el desenvolupament de les revolucions de 1820, 1830 i 1848.
21.1. Descriu i explica la unificació d’Itàlia i la d’Alemanya a partir de fonts gràfiques.
22.1. Estableix les característiques pròpies de la pintura, l’escultura i l’arquitectura del
neoclassicisme i del Romanticisme a partir de fonts gràfiques.
23.1 Elabora un eix cronològic explicatiu de la independència de les colònies hispanoamericanes al
començament del segle XIX.
24.1. Elabora un diagrama en què exposa les cadenes causals i els processos dins el període que va
de final del segle XIX a començament del XX.
25.1. Elabora un eix cronològic amb fets que expliquen l’evolució, durant la segona meitat del segle
XIX, d’Anglaterra, França, Alemanya, l’Imperi austrohongarès, Rússia, els Estats Units i el Japó.
25.2. Explica a partir d’imatges les característiques que permeten identificar l’Anglaterra victoriana.
25.3. Analitza textos relatius a l’època de Napoleó III a França.
25.4. Identifica i explica raonadament els fets que converteixen Alemanya en una potència europea
durant el mandat de Bismarck.
26.1. Identifica i explica raonadament les causes i les conseqüències de l’expansió colonial de la
segona meitat del segle XIX.
26.2. Localitza en un mapamundi les colònies de les diferents potències imperialistes.
27.1. Descriu les aliances dels països més destacats durant la pau armada.
28.1. Identifica les causes de la Primera Guerra Mundial a partir de fonts històriques o
207
historiogràfiques.
28.2. Comenta símbols commemoratius vinculats a la Primera Guerra Mundial.
29.1. Analitza i explica les diferents etapes de la Gran Guerra a partir de mapes històrics.
30.1. Extreu conclusions de gràfics i imatges sobre les conseqüències de la Primera Guerra
Mundial.
31.1. Explica les característiques del període d’entreguerres a partir de manifestacions artístiques i
culturals de començament del segle XX.
32.1. Identifica i explica algunes de les causes de la Revolució Russa de 1917.
32.2. Compara la Revolució Russa del febrer de 1917 amb la de l’octubre de 1917.
33.1 Explica els acords dels tractats de pau de la Primera Guerra Mundial i n’analitza les
conseqüències a curt termini.
33.2. Analitza el paper que juga la Societat de Nacions en les relacions internacionals a partir de
fonts històriques.
34.1. Interpreta imatges de la Gran Depressió.
34.2. Comenta gràfics que expliquen la crisi econòmica de 1929.
35.1. Compara el feixisme italià i el nazisme alemany.
35.2. Distingeix símbols dels feixismes europeus de la primera meitat del segle XX.
35.3. Analitza, a partir de diferents fonts contraposades, les relacions internacionals anteriors a
l’esclat de la Segona Guerra Mundial.
36.1. Identifica i explica les causes desencadenants de la Segona Guerra Mundial a partir de fonts
històriques.
36.2. Explica les etapes de la Segona Guerra Mundial tant al front europeu com a la guerra del
Pacífic.
36.3. Analitza el desenvolupament de la Segona Guerra Mundial a partir de mapes històrics.
37.1. Descriu les conseqüències de la Segona Guerra Mundial.
38.1. Analitza imatges que expliquen l’Holocaust duit a terme per l’Alemanya nazi.
38.2. Sintetitza textos que expliquen la intervenció de l’ONU en les relacions internacionals i en
afers relacionats amb la descolonització.
39.1. Localitza en un mapa els països que formen el bloc comunista i els que formen el bloc
208
capitalista.
40.1. Identifica i explica els conflictes de la Guerra Freda a partir d’un mapa històric.
41.1. Selecciona símbols i imatges que s’identifiquen amb el món capitalista i amb el món
comunista.
42.1. Explica algunes característiques de l’economia capitalista a partir de gràfics.
42.2. Descriu raonadament i comparativament les diferències entre el món capitalista i el món
comunista.
43.1. Explica algunes característiques de l’economia comunista a partir de gràfics.
43.2. Identifica formes polítiques del món occidental i del món comunista.
44.1. Elabora presentacions de textos, imatges, mapes i gràfics que expliquen qualssevol dels
blocs.
45.1. Extreu conclusions de textos, imatges, mapes i gràfics que expliquen l’evolució dels dos blocs
enfrontats en la Guerra Freda i assenyala a quin bloc pertanyen i alguns motius que expliquen
aquesta pertinença.
46.1. Localitza en un mapa les zones afectades per la descolonització i els conflictes que s’hi
produeixen.
47.1. Descriu de forma raonada les diferents causes i factors que desencadenen i expliquen el
procés de descolonització.
47.2. Identifica i compara les característiques de la descolonització d’Àsia i d’Àfrica.
48.1. Analitza les característiques dels països del Tercer Món a partir de gràfics.
49.1. Explica les actuacions de l’ONU en el procés descolonitzador a partir de fonts històriques.
50.1. Explica l’evolució de les relacions entre els països desenvolupats i els països en vies de
desenvolupament i compara l’ajuda internacional amb la intervenció neocolonialista.
51.1. Localitza en un mapa els països del Tercer Món.
51.2. Analitza textos i imatges del Moviment de Països No Alineats i dels països subdesenvolupats.
52.1. Elabora línies del temps que relacionen fets polítics, econòmics i socials dels països
capitalistes, comunistes i del Tercer Món.
53.1. Localitza en un mapa les repúbliques exsoviètiques i els diferents països formats després de
la caiguda del mur de Berlín.
209
53.2. Elabora un eix cronològic amb els esdeveniments que expliquen la desintegració de l’URSS, la
formació de la CEI i l’aparició de les repúbliques exsoviètiques.
53.3. Compara, utilitzant mapes de situació, els països dels Balcans des dels anys 80 fins a
l’actualitat.
54.1. Descriu els trets polítics i socioeconòmics de l’URSS des de l’època de Bréjnev fins a la de
Gorbatxov.
55.1. Elabora un quadre sinòptic sobre la situació política i econòmica de les repúbliques
exsoviètiques i la CEI-Federació Russa.
56.1. Analitza imatges que reflecteixen la caiguda del mur de Berlín.
56.2. Explica les noves relacions de les repúbliques exsoviètiques amb l’Europa occidental.
57.1. Descriu comparativament l’evolució política dels països de l’Europa central i oriental després
de la caiguda del mur de Berlín.
57.2. Descriu i analitza les causes, el desenvolupament i les conseqüències de la guerra dels
Balcans, especialment a Iugoslàvia.
58.1. Duu a terme una recerca guiada a Internet per explicar de manera raonada la dissolució del
bloc comunista.
59.1. Enumera les línies del pensament econòmic del món capitalista de la segona meitat del segle
XX.
60.1. Identifica raonadament les característiques i els símbols de l’estat del benestar.
61.1. Elabora eixos cronològics sobre el procés de construcció de la Unió Europea.
62.1. Relaciona raonadament les institucions de la Unió Europea amb els objectius que aquesta
persegueix.
63.1. Elabora un eix cronològic dels fets més significatius de tipus polític, social i econòmic dels
Estats Units des dels anys 60 als anys 90.
63.2. Selecciona i presenta, mitjançant mapes o xarxes conceptuals, informació referida als Estats
Units des del 1960 al 2000.
64.1. Descriu raonadament les característiques i els símbols que expliquen aspectes singulars del
capitalisme del Japó i de l’àrea del Pacífic.
65.1. Explica el model capitalista d’un país amb informació obtinguda d’una recerca guiada a
Internet.
210
66.1. Identifica les principals característiques lligades a la fiabilitat i l’objectivitat del flux
d’informació existent a Internet i a altres mitjans digitals.
66.2. Extreu conclusions d’imatges i material videogràfic relacionats amb el món actual.
67.1. Duu a terme una recerca guiada a Internet sobre l’amenaça terrorista, les organitzacions que
li donen suport, els actes més rellevants (Nova York 11-S, Madrid 11-M, Londres 7-J, etc.), els seus
símbols i les repercussions que té en la societat (els ciutadans amenaçats, les associacions de
víctimes, la mediació en conflictes, etc.) i analitza i comunica la informació més rellevant.
8.3. Història d'Espanya a 2n de batxillerat
BLOC 0. COM S’ESCRIU LA HISTÒRIA. CRITERIS COMUNS
1.1. Cerca informació d’interès (a llibres o Internet) sobre la importància cultural i artística d’un
personatge històricament rellevant, fet o procés històric i elabora una breu exposició.
2.1. Representa una línia del temps i situa en un eix els principals esdeveniments relatius a
determinats fets o processos històrics.
3.1. Respon a qüestions plantejades a partir de fonts històriques i historiogràfiques,
4.1. Distingeix el caràcter de les fonts històriques no tan sols com a informació, sinó com prova per
respondre les preguntes que es plantegen els historiadors.
BLOC 1. LA PENÍNSULA IBÈRICA DES DELS PRIMERS HUMANS FINS A LA DESAPARICIÓ DE LA
MONARQUIA VISIGÒTICA (711)
1.1. Explica les diferències entre l’economia i l’organització social del paleolític i del neolític i les
causes del canvi de model.
1.2. Descriu els avenços en el coneixement de les tècniques metal·lúrgiques i explica quines
repercussions tenen.
1.3. Resumeix les característiques principals del regne de Tartessos i cita les fonts històriques per
conèixer-lo.
1.4. Explica el diferent nivell de desenvolupament de les àrees celta i ibèrica abans de la conquesta
romana en relació amb la influència rebuda dels indoeuropeus, del regne de Tartessos i dels
colonitzadors fenicis i grecs.
1.5. Defineix el concepte de romanització i descriu els mitjans emprats per dur a terme aquest
procés.
1.6. Compara el ritme i el grau de romanització dels diferents territoris peninsulars.
211
1.7. Resumeix les característiques de la monarquia visigòtica i explica per què varen assolir tant
poder l’Església i la noblesa.
1.8. Cerca informació d’interès (a llibres o a Internet) sobre pervivències culturals i artístiques del
llegat romà a l’Espanya actual i elabora una breu exposició.
1.9. Dibuixa un mapa esquemàtic de la península Ibèrica i hi delimita les àrees ibèrica i celta.
1.10. Representa una línia del temps des del 250 aC fins al 711 dC i hi situa els principals
esdeveniments històrics.
1.11. Partint de fonts historiogràfiques, dóna resposta a qüestions o a situacions.
1.12. Identifica les diferències entre una imatge de pintura cantàbrica i una altra de pintura
valenciana.
BLOC 2. L’EDAT MITJANA: TRES CULTURES I UN MAPA POLÍTIC EN CANVI CONSTANT (711-1474)
1.1. Explica les causes de la invasió musulmana i de la ràpida ocupació de la península Ibèrica.
1.2. Representa una línia del temps des del 711 fins al 1474 i situa en un eix els principals
esdeveniments relatius a al-Àndalus i en una altra els relatius als regnes cristians.
1.3. Descriu l’evolució política d’al-Àndalus.
1.4. Resumeix els canvis econòmics, socials i culturals introduïts pels musulmans a al-Àndalus.
2.1. Descriu les grans etapes i les causes generals que condueixen al mapa polític de la península
Ibèrica al final de l’edat mitjana.
2.2. Explica l’origen de les Corts als regnes cristians i les principals funcions que tenien.
2.3. Compara l’organització política de la Corona de Castella, la Corona d’Aragó i el regne de
Navarra al final de l’edat mitjana.
2.4. Comenta l’àmbit territorial i les característiques de cada sistema de repoblació, així com les
causes i les conseqüències de cada sistema.
3.1. Descriu les grans fases de l’evolució econòmica dels territoris cristians durant l’edat mitjana.
4.1. Explica l’origen i les característiques del règim senyorial i de la societat dividida en estaments
en l’àmbit cristià.
5.1. Descriu la tasca dels centres de traducció.
5.2. Cerca informació d’interès (a llibres o a Internet) sobre la importància cultural i artística del
Camí de Sant Jaume i elabora una breu exposició.
212
BLOC 3. LA FORMACIÓ DE LA MONARQUIA HISPÀNICA I LA SEVA EXPANSIÓ MUNDIAL (1474-1700)
1.1. Defineix el concepte d’unió dinàstica aplicat a Castella i Aragó en temps dels Reis Catòlics i
descriu les característiques del nou Estat.
1.2. Explica les causes i les conseqüències dels fets més rellevants de 1492.
1.3. Analitza les relacions dels Reis Catòlics amb Portugal i els objectius que perseguien.
2.1. Compara l’imperi territorial de Carles I i el de Felip II i explica els diferents problemes que
varen tenir.
2.2. Explica l’expansió colonial a Amèrica i al Pacífic durant el segle XVI.
2.3. Analitza la política respecte a Amèrica al segle XVI i les conseqüències que té per a Espanya,
Europa i la població americana.
2.4 Representa una línia del temps des del 1474 fins al 1700 i hi situa els principals esdeveniments
històrics.
3.1. Descriu l’obra dels validos i els efectes que té en la crisi de la monarquia.
3.2. Explica els principals projectes de reforma del comte duc d’Olivares.
3.3. Analitza les causes de la Guerra dels Trenta Anys i les conseqüències que té per a la monarquia
hispànica i per a Europa.
3.4. Compara i comenta les rebel·lions de Catalunya i Portugal del 1640.
3.5. Explica els principals factors de la crisi demogràfica i econòmica del segle XVII i les
conseqüències que se’n deriven.
4.1. Cerca informació d’interès (a llibres o a Internet) i elabora una breu exposició sobre els
següents pintors del segle d’or espanyol: El Greco, Ribera, Zurbarán, Velázquez i Murillo.
BLOC 4. ESPANYA EN L’ÒRBITA FRANCESA: EL REFORMISME DELS PRIMERS BORBONS (1700-1788)
1.1. Explica les causes de la Guerra de Successió espanyola i la composició dels bàndols en
conflicte.
1.2. Representa una línia del temps des del 1700 fins al 1788 i hi situa els principals esdeveniments
històrics.
1.3. Detalla les característiques del nou ordre europeu sorgit de la Pau d’Utrecht i el paper que hi
té Espanya.
2.1. Defineix què varen ser els decrets de Nova Planta i explica la importància que varen tenir en la
213
configuració del nou Estat borbònic.
2.2. Elabora un esquema comparatiu del model polític dels Àustries i el dels Borbons.
2.3. Explica les mesures que varen adoptar o varen projectar els primers Borbons per sanejar la
hisenda reial.
2.4. Descriu les relacions Església-Estat i les causes de l’expulsió dels jesuïtes.
3.1. Compara l’evolució demogràfica del segle XVIII amb la de la centúria anterior.
3.2. Desenvolupa els principals problemes de l’agricultura i les mesures impulsades per Carles III en
aquest sector.
3.3. Explica la política industrial de la monarquia i les mesures adoptades respecte al comerç amb
Amèrica.
4.1. Especifica les causes de l’enlairament econòmic de Catalunya al segle XVIII.
5.1. Comenta les idees fonamentals de la Il·lustració i defineix el concepte de despotisme il·lustrat.
5.2. Raona la importància de les societats econòmiques d’amics del país i de la premsa periòdica en
la difusió dels valors de la Il·lustració.
BLOC 5. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788-1833): LIBERALISME ENFRONT D’ABSOLUTISME
1.1. Resumeix els canvis que experimenten les relacions entre Espanya i França des de la Revolució
Francesa fins al començament de la Guerra de la Independència.
1.2. Descriu la Guerra de la Independència: causes, la composició dels bàndols en conflicte i el
desenvolupament dels esdeveniments.
2.1. Compara les Corts de Cadis amb les corts dividides en estaments de l’Antic Règim.
2.2. Comenta les característiques essencials de la Constitució de 1812.
3. Descriure les fases del regnat de Ferran VII i explicar els principals fets de cada una d’aquestes
fases.
3.1. Detalla les fases del conflicte entre liberals i absolutistes durant el regnat de Ferran VII.
3.2. Defineix el carlisme i resumeix l’origen que té i els suports de què disposava inicialment.
3.3 Representa una línia del temps des del 1788 fins al 1833 i hi situa els principals esdeveniments
històrics.
3.4. Representa en un esquema les diferències, quant a sistema polític i estructura social, entre
l’Antic Règim i el règim liberal burgès.
214
4.1. Explica les causes i el desenvolupament del procés d’independència de les colònies
americanes.
4.2. Especifica les repercussions econòmiques per a Espanya de la independència de les colònies
americanes.
5.1. Cerca informació d’interès sobre Goya (a llibres o a Internet) i elabora una breu exposició
sobre la seva visió de la guerra.
BLOC 6. LA CONFLICTIVA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL (1833-1874)
1.1. Identifica l’àmbit geogràfic del carlisme i explica el seu ideari i els seus suports socials.
1.2. Especifica les causes i les conseqüències de les dues primeres guerres carlines.
1.3. Representa una línia del temps des del 1833 fins al 1874 i hi situa els principals esdeveniments
històrics.
2.1. Descriu les característiques dels partits polítics que varen sorgir durant el regnat d’Isabel II.
2.2. Resumeix les etapes de l’evolució política del regnat d’Isabel II des de la seva minoria d’edat i
explica el paper dels militars.
2.3. Explica les mesures de liberalització del mercat de la terra duites a terme durant el regnat
d’Isabel II.
2.4. Compara les desamortitzacions de Mendizábal i de Madoz i especifica els objectius de cada
una.
2.5. Especifica les característiques de la nova societat de classes i la compara amb la societat
dividida en estaments de l’Antic Règim.
3.1. Compara l’Estatut reial de 1834 i les constitucions de 1837 i 1845.
4.1. Explica les etapes polítiques del Sexenni Democràtic.
4.2. Descriu les característiques essencials de la Constitució democràtica de 1869.
4.3. Identifica els grans conflictes del Sexenni i explica les conseqüències polítiques que se’n
deriven.
5.1. Relaciona l’evolució del moviment obrer espanyol durant el Sexenni Democràtic amb la del
moviment obrer internacional.
BLOC 7. LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA: IMPLANTACIÓ I CONSOLIDACIÓ D’UN NOU SISTEMA
POLÍTIC (1874-1902)
215
1.1. Explica els elements fonamentals del sistema polític ideat per Cánovas.
1.2. Especifica les característiques essencials de la Constitució de 1876.
1.3. Descriu el funcionament real del sistema polític de la Restauració.
1.4. Representa una línia del temps des del 1874 fins al 1902 i hi situa els principals esdeveniments
històrics.
2.1. Resumeix l’origen i l’evolució del catalanisme, el nacionalisme basc i el regionalisme gallec.
2.2. Analitza els diferents corrents ideològics del moviment obrer i camperol espanyol, així com
l’evolució que experimenten durant el darrer quart del segle XIX.
3.1. Compara el paper polític dels militars durant el regnat d’Alfons XII amb el paper que tenen en
les etapes precedents del segle XIX.
3.2. Descriu l’origen, el desenvolupament i les repercussions de la tercera guerra carlina.
4.1. Explica la política espanyola respecte al problema de Cuba.
4.2. Assenyala els principals fets del desastre colonial del 1898 i les conseqüències territorials del
Tractat de París.
4.3. Especifica les conseqüències per a Espanya de la crisi del 1898 en els àmbits econòmic, polític i
ideològic.
BLOC 8. PERVIVÈNCIES I TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES AL SEGLE XIX: UN
DESENVOLUPAMENT INSUFICIENT
1.1. Identifica els factors del lent creixement demogràfic espanyol al segle XIX.
1.2. Compara l’evolució demogràfica de Catalunya amb la de la resta d’Espanya al segle XIX.
2.1. Explica els efectes econòmics de les desamortitzacions de Mendizábal i Madoz.
2.2. Especifica les causes dels baixos rendiments de l’agricultura espanyola del segle XIX.
2.3. Descriu l’evolució de la indústria tèxtil catalana, de la siderúrgia i de la mineria al llarg del segle
XIX.
2.4. Compara la revolució industrial espanyola amb la dels països més avançats d’Europa.
2.5. Relaciona les dificultats del transport i el comerç interior amb els condicionaments geogràfics.
2.6. Explica els objectius de la xarxa ferroviària i les conseqüències de la Llei general de ferrocarrils
de 1855.
2.7. Compara els suports, els arguments i les actuacions de proteccionistes i lliurecanvistes al llarg
216
del segle XIX.
2.8. Explica el procés que va conduir a la unitat monetària i a la banca moderna.
2.9. Explica la reforma Mon-Santillán de la hisenda pública i els efectes que va tenir.
2.10. Especifica com les inversions a Espanya de França i Anglaterra varen afectar el model de
desenvolupament econòmic espanyol durant el segle XIX.
BLOC 9. LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ I LA CAIGUDA DE LA MONARQUIA (1902-1931)
1.1. Defineix en què va consistir el “revisionisme polític” inicial del regnat d’Alfons XIII i explica les
principals mesures adoptades.
1.2. Representa una línia del temps des del 1902 fins al 1931 i hi situa els principals esdeveniments
històrics.
1.3. Elabora un esquema amb els factors interns i externs de la fallida del sistema polític de la
Restauració.
2.1. Especifica l’evolució de les forces polítiques d’oposició al sistema: republicans i nacionalistes.
2.2. Explica les repercussions de la Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa a Espanya.
2.3. Analitza les causes, els principals fets i les conseqüències de la intervenció d’Espanya al Marroc
entre el 1904 i el 1927.
2.4. Analitza la crisi general del 1917: causes, manifestacions i conseqüències.
3.1. Especifica les causes del cop d’estat de Primo de Rivera i els suports de què va disposar
inicialment.
3.2. Descriu l’evolució de la dictadura de Primo de Rivera, des del directori militar al directori civil i
el seu final.
3.3. Explica les causes de la caiguda de la monarquia.
4.1. Analitza els efectes de la Primera Guerra Mundial sobre l’economia espanyola.
4.2. Descriu la política econòmica de la dictadura de Primo de Rivera.
4.3. Explica els factors de l’evolució demogràfica d’Espanya durant el primer terç del segle XX.
BLOC 10. LA SEGONA REPÚBLICA. LA GUERRA CIVIL EN UN CONTEXT DE CRISI INTERNACIONAL
(1931-1939)
1.1. Explica les causes que varen menar a la proclamació de la Segona República i relaciona les
dificultats a les quals va haver de fer front amb la crisi econòmica mundial dels anys 30.
217
1.2. Diferencia les forces que varen donar suport a la República al començament de les que s’hi
varen oposar i descriu les seves raons i principals actuacions.
2.1. Resumeix les reformes impulsades durant el bienni reformista de la República.
2.2. Especifica les característiques essencials de la Constitució de 1931.
2.3. Analitza el projecte de reforma agrària: motius, desenvolupament i efectes.
2.4. Compara les actuacions del bienni radical-cedista amb les del bienni anterior.
2.5. Descriu les causes, el desenvolupament i les conseqüències de la revolució d’Astúries de 1934.
2.6. Explica les causes de la formació del Front Popular i les actuacions des del seu triomf electoral
fins al començament de la guerra.
2.7. Representa una línia del temps des del 1931 fins al 1939 i hi situa els principals esdeveniments
històrics.
3.1. Especifica els antecedents de la Guerra Civil.
3.2. Relaciona la Guerra Civil espanyola amb el context internacional.
3.3. Compara l’evolució política i la situació econòmica dels dos bàndols durant la guerra.
3.4. Especifica els costs humans i les conseqüències econòmiques i socials de la guerra.
3.5. Sintetitza en un esquema les grans fases de la guerra des del punt de vista militar.
4.1. Cerca informació d’interès (a llibres o a Internet) i elabora una breu exposició sobre l’edat
d’argent de la cultura espanyola.
BLOC 11. LA DICTADURA FRANQUISTA (1939-1975)
1.1. Elabora un esquema amb els grups ideològics i el suports socials del franquisme a l’etapa
inicial.
1.2. Diferencia etapes en l’evolució d’Espanya durant el franquisme i resumeix els trets essencials
de cada etapa.
1.3. Explica l’organització política de l’Estat franquista.
1.4. Explica les relacions exteriors, l’evolució política i la situació econòmica d’Espanya des del final
de la Guerra Civil fins al 1959.
1.5. Explica les relacions exteriors, l’evolució política i les transformacions econòmiques i socials
d’Espanya des del 1959 fins al 1973.
1.6. Especifica les causes de la crisi final del franquisme des del 1973.
218
1.7. Relaciona l’evolució política del règim amb els canvis que es produeixen en el context
internacional.
1.8. Explica la política econòmica del franquisme en les diferents etapes i l’evolució econòmica del
país
1.9. Descriu les transformacions que experimenta la societat espanyola durant els anys del
franquisme, així com les causes d’aquestes transformacions.
1.10. Especifica els diferents grups d’oposició política al règim franquista i comenta com
evolucionen en el temps.
1.11. Representa una línia del temps des del 1939 fins al 1975 i hi situa els principals
esdeveniments històrics.
2.1. Cerca informació d’interès (a llibres o a Internet) i elabora una breu exposició sobre la cultura
de l’exili durant el franquisme.
BLOC 12. NORMALITZACIÓ DEMOCRÀTICA D’ESPANYA I INTEGRACIÓ A EUROPA (DES DEL 1975)
1.1. Explica les alternatives polítiques que es proposaven després de la mort de Franco i qui les
defensava.
1.2. Descriu el paper exercit pel rei durant la Transició.
1.3. Descriu les actuacions impulsades pel president del Govern Adolfo Suárez per a la reforma
política del règim franquista: Llei per a la reforma política de 1976, Llei d’amnistia de 1977, etc.
1.4. Explica les causes i els objectius dels Pactes de la Moncloa.
1.5. Descriu com es varen establir les “preautonomies” de Catalunya i el País Basc.
2.1. Explica el procés d’elaboració i aprovació de la Constitució de 1978 i quines característiques
essencials té.
3.1. Elabora un esquema amb les etapes polítiques des del 1979 fins a l’actualitat, segons el partit
que té el poder, i assenyala els principals esdeveniments de cada etapa.
3.2. Comenta els fets més rellevants del procés d’integració a Europa i les conseqüències per a
Espanya d’aquesta integració.
3.3. Analitza l’evolució econòmica i social d’Espanya des de la segona crisi del petroli del 1979 fins
al començament de la crisi financera mundial del 2008.
3.4. Analitza l’impacte de l’amenaça terrorista sobre la normalització democràtica d’Espanya,
descriu la gènesi i l’evolució de les diferents organitzacions terroristes que han actuat des de la
219
Transició democràtica fins a l’actualitat (ETA, GRAPO, etc.) i reflexiona sobre altres temes que hi
estan relacionats: la ciutadania amenaçada, els moviments associatius de víctimes, la mediació en
conflictes, etc.
3.5. Representa una línia del temps des del 1975 fins a l’actualitat i hi situa els principals
esdeveniments històrics.
4.1. Explica la posició i el paper de l’Espanya actual a la Unió Europea i al món.
8.4. Geografia 2n batxillerat
BLOC 1. LA GEOGRAFIA I L’ESTUDI DE L’ESPAI GEOGRÀFIC
1.1. Descriu la finalitat de l’estudi de la geografia i les principals eines d’anàlisi i els procediments
d’aquesta disciplina.
2.1. Identifica els diferents paisatges geogràfics.
2.2. Enumera i descriu les característiques dels paisatges geogràfics.
3.1. Utilitza adequadament les eines característiques de la ciència geogràfica.
4.1. Extreu informació del mapa topogràfic nacional mitjançant els procediments de feina del
geògraf.
4.2. Extreu informació de mapes i plànols de diferents escales.
5.1. Identifica en un paisatge les diferències entre paisatge natural i paisatge cultural.
6.1. Extreu conclusions de l’observació d’un mapa i comenta les característiques de l’espai
geogràfic.
BLOC 2. EL RELLEU ESPANYOL: DIVERSITAT GEOMORFOLÒGICA
1.1. Dibuixa i assenyala les unitats del relleu sobre un mapa físic d’Espanya i comenta les
característiques que presenten.
2.1. Identifica i representa en un mapa els elements del relleu que són similars i els que són
diferents del territori peninsular i de l’insular.
3.1. Enumera i descriu els principals trets del relleu d’Espanya.
4.1. Classifica les unitats del relleu espanyol segons les característiques geomorfològiques.
5.1. Descriu sumàriament en un mapa l’evolució geològica i la conformació del territori espanyol.
6.1. Elabora un tall topogràfic i explica el relleu que reflecteix.
7.1. Enumera i descriu els elements constitutius dels diferents tipus de sòl a Espanya.
220
7.2. Localitza en un mapa d’Espanya els diferents tipus de sòl peninsulars i insulars.
BLOC 3. LA DIVERSITAT CLIMÀTICA I LA VEGETACIÓ
1.1. Localitza en un mapa d’Espanya els diversos climes.
2.1. Descriu i compara els climes d’Espanya i n’enumera els factors i els elements característics.
3.1. Representa i comenta climogrames específics de cada clima.
3.2. Comenta les característiques dels diferents climes espanyols a partir de climogrames
representatius.
4.1. Enumera els trets dels diferents tipus de temps atmosfèric establerts per les estacions
climatològiques.
5.1. Identifica i interpreta en un mapa del temps els elements que expliquen els diversos tipus de
temps atmosfèric.
6.1. Comenta un mapa del temps d’Espanya i hi distingeix els elements que expliquen el tipus de
temps característic de l’estació de l’any corresponent.
7.1. Analitza els efectes del canvi climàtic a Espanya.
7.2. Extreu conclusions mediambientals de gràfics i estadístiques que reflecteixen les pluges
torrencials.
8.1. Identifica en un mapa els diferents dominis vegetals i comenta les característiques que
presenten.
9.1. Identifica en un paisatge natural les formacions vegetals que hi apareixen.
9.2. Analitza raonadament una clisèrie.
BLOC 4. LA HIDROGRAFIA
1.1. Identifica la diversitat hídrica d’Espanya.
2.1. Localitza en un mapa d’Espanya les principals conques fluvials.
3.1. Relaciona els règims hídrics dels cursos fluvials amb les possibilitats d’aprofitament hídric a
Espanya.
4.1. Localitza en un mapa les zones humides espanyoles i debat un aspecte d’actualitat que hi
estigui relacionat.
5.1. Situa els grans embassaments en un mapa de la xarxa hidrogràfica espanyola i dedueix les
conseqüències que se’n deriven analitzant també les característiques climàtiques.
221
5.2. Analitza i comenta gràfics i estadístiques que reflecteixen les èpoques de sequera en relació
amb un mapa dels tipus de règims fluvials dels rius de la península i n’extreu conclusions.
6.1. Selecciona imatges i notícies periodístiques que reflecteixen la desigualtat hídrica del país i
com interacciona amb les activitats humanes.
BLOC 5. ELS PAISATGES NATURALS I LES RELACIONS NATURALESA-SOCIETAT
1.1. Distingeix les característiques dels grans conjunts paisatgístics espanyols.
2.1. Localitza en un mapa els paisatges naturals espanyols i n’identifica les característiques.
3.1. Identifica i exposa els problemes suscitats per la interacció home-naturalesa als paisatges.
3.2. Analitza algun element legislador que corregeixi l’acció humana sobre la naturalesa.
4.1. Diferencia els paisatges humanitzats dels naturals.
5.1. Selecciona i analitza notícies periodístiques o imatges en les quals es reflecteix la influència del
medi en l’activitat humana.
5.2. Selecciona i analitza notícies periodístiques o imatges de diferents fonts d’informació en les
quals es percep la influència de l’home sobre el medi.
5.3. Obté i analitza la informació que apareix als mitjans de comunicació social referida a la
destrucció del medi natural per part de l’home.
6.1. Diferencia els diversos paisatges naturals espanyols a partir de fonts gràfiques i comenta
imatges representatives de cada una de les varietats de paisatges naturals procedents de mitjans
de comunicació social, Internet o fonts bibliogràfiques.
BLOC 6. LA POBLACIÓ ESPANYOLA
1.1. Utilitza les eines d’estudi de la població.
2.1. Comenta la piràmide de població espanyola actual i la compara amb alguna piràmide d’un
període anterior o amb previsions futures.
2.2. Distingeix les diferents piràmides de població al llarg de l’evolució històrica.
2.3. Resol problemes de demografia referits al càlcul de taxes de població.
3.1. Aplica la teoria de la transició demogràfica al cas espanyol.
3.2. Tria dades i taxes demogràfiques que mostren la configuració de la població d’un territori.
4.1. Explica els processos migratoris antics que han afectat Espanya.
4.2. Identifica i analitza les migracions recents.
222
5.1. Comenta el mapa de la densitat de població actual d’Espanya.
6.1. Analitza un gràfic de l’estructura de la població espanyola.
7.1. Compara i comenta la població de les regions en què aquesta augmenta i la de les regions en
què aquesta minva.
8.1. Explica les relacions entre comunitats autònomes tenint en compte les migracions interiors.
9.1. Selecciona i analitza informació sobre les perspectives de futur de la població espanyola.
10.1. Presenta informació sobre la població espanyola, la defensa i en ressalta els aspectes més
significatius utilitzant gràfics, mapes, piràmides, etc., en una presentació amb recursos informàtics
o mitjançant exposicions en directe.
BLOC 7. L’ESPAI RURAL I LES ACTIVITATS DEL SECTOR PRIMARI
1.1. Identifica les activitats agropecuàries i forestals.
1.2. Diferencia les activitats del sector primari d’altres activitats econòmiques.
2.1. Situa en un mapa la distribució dels principals aprofitaments agraris.
2.2. Aporta els aspectes del passat històric que han incidit en les estructures agràries espanyoles.
3.1. Selecciona i comenta imatges que posen de manifest les característiques dels diversos
paisatges agraris espanyols.
4.1. Defineix històricament i sumàriament l’estructura de la propietat.
5.1. Identifica i analitza les característiques dels diversos paisatges agraris espanyols.
6.1. Aporta dades o gràfics d’aspectes estructurals que expliquen el dinamisme d’un sector agrari
concret.
7.1. Comenta textos periodístics que expliquen la situació espanyola en la PAC.
8.1. Exposa les característiques i les peculiaritats de l’activitat pesquera espanyola.
9.1. Selecciona i analitza notícies periodístiques que tracten de problemes pesquers i n’identifica
l’origen.
9.2. Elabora gràfics comparatius del pes específic al PIB de les activitats agràries, ramaderes,
forestals i pesqueres espanyoles en comparació d’altres sectors d’activitat.
BLOC 8. LES FONTS D’ENERGIA I L’ESPAI INDUSTRIAL
1.1. Selecciona i analitza informació sobre els problemes i la configuració de la indústria espanyola.
1.2. Selecciona i analitza imatges que mostren l’evolució històrica de la indústria espanyola en una
223
zona concreta o en un sector concret.
2.1. Relaciona el naixement de la indústria i la localització de fonts d’energia i matèries primeres al
país.
3.1. Estableix un eix cronològic per explicar l’evolució històrica de la industrialització espanyola.
3.2. Enumera les característiques de la indústria espanyola i les diferències regionals.
3.3. Elabora i analitza gràfics i estadístiques que expliquen les produccions industrials.
4.1. Analitza i comenta paisatges d’espais industrials.
4.2. Assenyala en un mapa els assentaments industrials més importants i hi distingeix els diferents
sectors industrials.
5.1. Localitza i descriu les regions industrials i els eixos de desenvolupament industrial.
5.2. Descriu els eixos o focus de desenvolupament industrial i les perspectives de futur que tenen.
6.1. Descriu les polítiques industrials de la Unió Europea i la influència que exerceixen en les
polítiques espanyoles.
BLOC 9. EL SECTOR DE SERVEIS
1. Analitzar la terciarització de l’economia espanyola i exposar les característiques que presenta i la
influència que exerceix en el producte interior brut.
1.1. Identifica les característiques del sector terciari espanyol.
2.1. Explica la incidència del sector de serveis en l’economia espanyola.
3.1. Descriu com s’articulen els mitjans de comunicació més importants d’Espanya (ferrocarrils,
carreteres, ports i aeroports).
3.2. Comenta sobre un mapa de transports la transcendència que aquest sector té a l’hora
d’articular el territori.
3.3. Descriu i analitza mapes que reflecteixen un sistema de transport determinat.
3.4. Distingeix en un mapa els principals nodes del transport espanyol.
3.5. Resol problemes plantejats en un cas específic sobre vies de comunicació al nostre país.
4.1. Comenta gràfics i estadístiques que expliquen el desenvolupament comercial.
5.1. Analitza i explica les desigualtats de l’espai turístic.
6.1. Comenta gràfics i estadístiques que expliquen el desenvolupament turístic espanyol.
6.2. Explica com articulen el territori altres activitats terciàries.
224
7.1. Analitza i comenta imatges de l’espai destinat al transport, al comerç o a altres activitats del
sector de serveis.
8.1. Elabora esquemes per analitzar la influència del sector de serveis en l’economia i l’ocupació a
Espanya a partir d’imatges que reflecteixen l’impacte d’aquest sector en un paisatge
BLOC 10. L’ESPAI URBÀ
1.1. Defineix el concepte de ciutat i n’aporta exemples.
2.1. Comenta un paisatge urbà a partir d’una font gràfica.
2.2. Analitza i explica el plànol de la ciutat més propera o significativa respecte al lloc de residència.
3.1. Identifica les característiques del procés d’urbanització.
3.2. Explica els processos de planificació urbana i en posa exemples.
4.1. Assenyala la influència històrica en el plànol de les ciutats espanyoles.
4.2. Explica la morfologia urbana i assenyala les parts d’una ciutat sobre un plànol.
5.1. Selecciona i analitza imatges que expliquen la morfologia i l’estructura urbana d’una ciutat
coneguda.
6.1. Explica la jerarquització urbana espanyola.
7.1. Descriu i analitza les influències mútues existents entre la ciutat i l’espai que l’envolta.
8.1. Selecciona i analitza notícies periodístiques que mostren la configuració i la problemàtica del
sistema urbà espanyol.
BLOC 11. FORMES D’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL
1.1. Explica i localitza en un mapa l’organització territorial espanyola partint del municipi i de la
comunitat autònoma.
2.1. Distingeix i enumera les comunitats autònomes, les principals ciutats de cada una i els països
fronterers amb Espanya.
3.1. Explica l’ordenació territorial espanyola a partir de mapes històrics i actuals.
3.2. Compara l’ordenació territorial actual i la de la primera meitat del segle XX.
4.1. Descriu l’ordenació territorial establerta per la Constitució de 1978.
4.2. Explica les polítiques territorials que practiquen les comunitats autònomes en aspectes
concrets.
4.3. Enumera els desequilibris i els contrasts territorials existents en l’organització territorial
225
espanyola.
5. Descriure la transcendència de les comunitats autònomes i les polítiques territorials que duen a
terme.
5.1. Distingeix els símbols que diferencien les comunitats autònomes.
6.1. Explica raonadament els trets essencials de les polítiques territorials autonòmiques.
BLOC 12. ESPANYA A EUROPA I AL MÓN
1.1. Localitza en un mapa les grans àrees de la geografia econòmica i assenyala les àrees amb les
quals Espanya té més relació.
1.2. Identifica aspectes rellevants d’Espanya en la situació mundial.
1.3. Localitza la situació espanyola entre les grans àrees de la geografia econòmica mundial.
2.1. Explica la posició d’Espanya dins la Unió Europea.
3.1. Extreu conclusions de les mesures que la Unió Europea pren en política regional i de cohesió
territorial que afecten Espanya.
3.2. Comenta notícies periodístiques o textos que expliquen la posició d’Espanya dins la Unió
Europea.
4.1. Identifica i descriu els trets de la globalització amb exemples que afecten el nostre país.
5.1. Elabora quadres comparatius de l’aplicació a casos concrets del concepte de mundialització i
del concepte de diversitat territorial.
6.1. Explica les repercussions de la inclusió d’Espanya dins espais geopolítics i socioeconòmics
continentals i mundials a partir de diferents fonts d’informació geogràfica.
8.5. Iniciació a l'activitat emprenedora i empresarial
BLOC 1. AUTONOMIA PERSONAL, LIDERATGE I INNOVACIÓEstàndards d’aprenentatge avaluables1.1. Identifica les fortaleses i debilitats personals, les relaciona amb els diferents àmbits del
desenvolupament personal i la vida diària i les aplica en les tasques proposades.
1.2. Resol situacions proposades fent ús dels seus recursos personals amb seguretat i
confiança.
1.3. Analitza els resultats assolits amb consciència de l’esforç personal aplicat i els fins
obtinguts i fa propostes de millora sobre el propi treball.
2.1. A partir d’un objectiu establert, elabora un llistat de tasques assignant terminis i
226
compromisos per dur-les a terme i assumeix les responsabilitats personals i de grup
corresponents
2.2. Comprèn la necessitat de reflexió i planificació prèvia a la realització d’una tasca,
marca temps, metes i seqüències i ho relaciona amb l’eficiència i qualitat en el compliment
dels objectius finals.
2.3. Analitza una situació determinada, discrimina què supera el seu propi acompliment,
valora la necessitat d’ajuda externa i quins recursos són idonis en la situació proposada.
3.1. Participa en situacions de comunicació de grup, demostra iniciativa i respecte,
expressa amb claredat les seves idees i recull i argumenta les dels altres integrants.
3.2. Proposa alternatives de solució, intenta integrar interessos i assolir acords mitjançant
negociació aplicant tècniques i intenta influir positivament en els altres.
3.3. Exerceix el rol dirigent quan li correspon amb respecte, entusiasme i autocontrol,
organitza les tasques del grup i determina normes de funcionament que impliquin i motivin
a tots i promoguin la consecució de la tasca del grup.
4.1. Proposa solucions originals a les situacions plantejades, genera nombroses possibilitats
a partir d’un ús nou dels recursos amb què compta i relaciona la innovació amb el progrés
de la societat.
4.2. Empra coneixements adquirits anteriorment en la solució de situacions o problemes,
relaciona l’adequació entre aquests, presenta aplicacions que no es limitin a l’ús habitual i
salva possibles rutines o prejudicis.
4.3. Investiga el seu entorn per detectar experiències relacionades amb les tasques
plantejades que puguin aportar solucions i li permetin desenvolupar una visió de
desafiaments i necessitats futures i conseqüències.BLOC 2. PROJECTE EMPRESARIALEstàndards d’aprenentatge avaluables1.1. Defineix els conceptes d’iniciativa emprenedora i persona emprenedora a partir d’una
anàlisi de les característiques personals, classifica els diferents tipus d’emprenedors
(incloent-hi els intraemprenedors i els emprenedors socials) i les seves qualitats personals i
els relaciona amb la innovació i el benestar social.
1.2. Identifica la capacitat d’emprenedoria de les persones i la pròpia a partir d’una anàlisi
de les seves característiques personals, la refereix a diferents camps professionals i a
227
diferents funcions que hi existeixen i analitza el seu pla personal per emprendre.
1.3. Determina el concepte d’empresari, n’identifica les característiques personals, els tipus
d’empresaris i l’aportació social de les empreses en el seu entorn.
2.1. Planteja alternatives de negoci/empresa a partir de diverses tècniques de generació
d’idees, determina quines necessitats de l’entorn satisfaria, s’informa sobre aquest entorn i
assenyala com crear valor i com generaria benefici.
2.2. Elabora un pla de negoci/empresa en grup incloent la definició de la idea i l’objecte de
negoci, dissenya un pla de comercialització del producte, un pla econòmic financer i
demostra el valor del negoci per a l’entorn.
2.3. Valora la viabilitat del projecte de negoci a partir de càlculs senzills d’ingressos i
despeses.
2.4. Estableix un llistat cronològic de processos vinculats al desenvolupament de l’activitat
proposada en el pla de negoci/empresa, identifica els recursos humans i materials
necessaris i duu a terme una planificació i temporalització sobre aquests.
2.5. Elabora documents administratius bàsics dels negocis/empreses propis del pla de
negoci proposat i els relaciona amb les diferents funcions dins l’empresa.
2.6. Descriu el paper de l’Estat i les administracions públiques en els negocis/empreses,
analitza els tràmits necessaris i les fonts d’ingrés i despesa pública i els reconeix com a
elements del benestar comunitari.
3.1. Aplica un sistema de control del projecte, estableix indicadors a priori per a cada fase i
demostra flexibilitat i innovació per resoldre els problemes identificats.
3.2. Identifica la responsabilitat corporativa de l’empresa/negoci i descriu els valors de
l’empresa i el seu impacte social i mediambiental.BLOC 3. FINANCESEstàndards d’aprenentatge avaluables1.1. Reconeix el valor social dels diners i el seu paper en l’economia personal, descriu
pagaments diaris, despeses i ingressos en relació amb l’intercanvi de béns i serveis i entén
que els diners poden ser invertits o deixats.
1.2. Comprèn el paper dels intermediaris financers en la societat i en caracteritza i
identifica els principals, com bancs i companyies d’assegurances, quan la seva capacitat
d’estalvi és insuficient.
228
1.3. Identifica els principals serveis financers per a particulars i petites empreses; com
comptes corrents, targetes de crèdit i dèbit, canvi de divises, transferències, préstecs i
crèdits, entre d’altres, i en raona la utilitat.
2.1. Gestiona les necessitats financeres personals de curt i llarg termini, identifica els
diferents tipus d’ingressos i inversions en la vida de les persones i valora l’impacte de la
planificació i la importància de l’estalvi en la vida de cadascú.
2.2. Valora la importància i significat dels imposts més importants i els relaciona amb el
benestar social i com a font d’equitat per a tota la societat.
2.3. Comprèn el significat dels guanys i pèrdues en diversos contextos financers i reconeix
com algunes formes d’estalvi o inversió són més arriscades que d’altres, així com els
beneficis de la diversificació.
2.4. Calcula, en supòsits bàsics, les variables de productes d’estalvi i préstec i aplica
matemàtiques financeres elementals.
2.5. Descriu els principals drets i deures dels consumidors en el món financer i reconeix les
principals implicacions dels contractes financers més habituals.
3.1. Relaciona les condicions bàsiques dels productes financers amb els principals
indicadors econòmics i reconeix la interacció d’aquests amb les condicions econòmiques i
polítiques dels països.
8.6. Economia 4t ESO
BLOC 1. IDEES ECONÒMIQUES BÀSIQUES
1.1. Reconeix l’escassetat de recursos i la necessitat de triar i prendre decisions com les claus dels
problemes bàsics de tota economia, i comprèn que qualsevol elecció suposa renunciar a altres
alternatives i que qualsevol decisió té conseqüències.
1.2. Diferencia formes diverses d’abordar i resoldre problemes econòmics i n’identifica els avantatges i
els inconvenients, així com les limitacions.
2.1. Comprèn i utilitza correctament diferents termes de l’àrea de l’economia.
2.2. Diferencia entre economia positiva i economia normativa.
2.3. Representa i analitza gràficament el cost d’oportunitat mitjançant la frontera de possibilitats de
producció.
229
3.1. Representa les relacions que s’estableixen entre les economies domèstiques i les empreses.
3.2. Aplica raonaments bàsics per interpretar problemes econòmics provinents de les relacions
econòmiques del seu entorn.
BLOC 2. ECONOMIA I EMPRESA
1.1. Distingeix les diferents formes jurídiques de les empreses i les relaciona amb les exigències
requerides de capital per constituir-les i amb les responsabilitats legals per a cada tipus.
1.2. Valora les formes jurídiques d’empreses més apropiades en cada cas segons les característiques
concretes aplicant el raonament sobre la classificació de les empreses.
1.3. Identifica els diferents tipus d’empreses i d’empresaris que actuen en el seu entorn, així com la
forma com s’interrelacionen amb l’àmbit més proper i els efectes socials i mediambientals, positius i
negatius, que s’observen.
2.1. Indica els diferents tipus de factors productius i les relacions entre productivitat, eficiència i
tecnologia.
2.2. Identifica els diferents sectors econòmics, així com els reptes i les oportunitats que presenten.
3.1. Explica les possibilitats de finançament del dia a dia de les empreses i diferencia el finançament
extern i l’intern, a curt i a llarg termini, així com el cost de cada una i les implicacions en la marxa de
l’empresa.
4.1. Diferencia els ingressos i els costs generals d’una empresa, n’identifica el benefici o la pèrdua i
aplica raonaments matemàtics per interpretar els resultats.
5.1. Identifica les obligacions fiscals de les empreses segons l’activitat i assenyala el funcionament
bàsic dels imposts i les principals diferències entre ells.
5.2. Valora l’aportació que suposa la càrrega impositiva a la riquesa nacional.
BLOC 3. ECONOMIA PERSONAL
1.1. Elabora un pressupost o pla financer personalitzat en què identifica cada un dels ingressos i de les
despeses, i en fa el seguiment.
1.2. Empra eines informàtiques per preparar i desenvolupar un pressupost o pla financer
personalitzat.
1.3. Usa gràfics d’anàlisi que li permeten comparar una realitat personalitzada amb les previsions
establertes.
230
2.1. Comprèn les necessitats de planificació i de gestió dels assumptes financers al llarg de la vida.
Aquesta planificació es vincula a la previsió feta en cada una de les etapes d’acord amb les decisions
preses i l’evolució de l’activitat econòmica nacional.
3.1. Coneix i explica la rellevància de l’estalvi i del control de la despesa.
3.2. Analitza els avantatges i els inconvenients de l’endeutament, en valora el risc i selecciona la
decisió més adequada per a cada moment.
4.1. Comprèn els termes fonamentals i descriu el funcionament de les operacions amb els comptes
bancaris.
4.2. Valora i comprova la necessitat de llegir detingudament els documents que presenten els bancs,
així com la importància de la seguretat quan la relació es produeix per Internet.
4.3. Reconeix el fet que es poden negociar les condicions que presenten les entitats financeres i
analitza el procediment de reclamació davant les entitats.
4.4. Identifica i explica les diferents modalitats de targetes que hi ha, així com els aspectes més
importants de la seguretat quan s’opera amb targetes.
5.1. Identifica i diferencia els diferents tipus d’assegurances segons els riscs o les situacions
adverses en les diferents etapes de la vida.
BLOC 4. ECONOMIA I INGRESSOS I DESPESES DE L’ESTAT
1.1. Identifica les vies d’on procedeixen els ingressos de l’Estat i les principals àrees de les despeses de
l’Estat, i en comenta les relacions.
1.2. Analitza i interpreta dades i gràfics de contingut econòmic relacionats amb els ingressos i les
despeses de l’Estat.
1.3. Distingeix el comportament dels ingressos i les despeses públics en els diferents cicles econòmics,
així com els efectes que es poden produir al llarg del temps.
2.1. Comprèn i expressa les diferències entre els conceptes de deute públic i dèficit públic, així com la
relació que es produeix entre ells.
3.1. Coneix i descriu els efectes de la desigualtat de la renda i els instruments per redistribuir-la.
BLOC 5. ECONOMIA I TIPUS D’INTERÈS, INFLACIÓ I DESOCUPACIÓ
1.1. Descriu les causes de la inflació i valora les principals repercussions econòmiques i socials que
té.
1.2. Explica el funcionament dels tipus d’interès i les conseqüències de la variació que poden
231
presentar per a l’evolució de l’economia.
2.1. Valora i interpreta dades i gràfics de contingut econòmic relacionats amb els tipus d’interès, la
inflació i la desocupació.
3.1. Descriu les causes de la desocupació i en valora les principals repercussions econòmiques i
socials.
3.2. Analitza les dades de desocupació a Espanya i les polítiques contra la desocupació.
3.3. Investiga i reconeix àmbits d’oportunitats i tendències d’ocupació
BLOC 6. ECONOMIA INTERNACIONAL
1.1. Analitza el grau d’interconnexió de les diferents economies de tots els països del món i aplica
la perspectiva global per emetre’n una valoració crítica.
1.2. Explica les raons que justifiquen l’intercanvi econòmic entre països i que influeixen en aquest
intercanvi.
1.3. Analitza esdeveniments econòmics contemporanis en el context de la globalització i el comerç
internacional.
1.4. Coneix i enumera avantatges i inconvenients del procés d’integració econòmica i monetària de
la Unió Europea.
1.5. Reflexiona sobre els problemes mediambientals i la relació que tenen amb l’impacte econòmic
internacional, i analitza les possibilitats d’un desenvolupament sostenible.
8.7. Economia 1r Batxillerat
BLOC 1. ECONOMIA I ESCASSETAT. L’ORGANITZACIÓ DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA
1.1. Reconeix l’escassetat i la necessitat d’elegir i de prendre decisions com els elements més
determinants que s’han d’afrontar en tot sistema econòmic.
2.1. Analitza els diferents plantejaments i les diferents formes d’abordar els elements clau en els
principals sistemes econòmics.
2.2. A partir de casos concrets, analitza els canvis més recents en l’escenari econòmic mundial i els
relaciona amb les circumstàncies tècniques, econòmiques, socials i polítiques que els expliquen.
2.3. Compara diferents formes d’abordar la resolució de problemes econòmics a partir d’exemples
de situacions econòmiques actuals de l’entorn internacional.
3.1 Distingeix les proposicions econòmiques positives de les proposicions econòmiques
normatives.
232
BLOC 2. L’ACTIVITAT PRODUCTIVA
1.1. Expressa una visió integral del funcionament del sistema productiu partint de l’estudi de
l’empresa i la seva participació en sectors econòmics, així com la seva connexió i interdependència.
2.1. Relaciona el procés de divisió tècnica de la feina amb la interdependència econòmica en un
context global.
2.2. Indica les diferents categories de factors productius i les relacions entre productivitat,
eficiència i tecnologia
3.1. Estudia i analitza les repercussions de l’activitat de les empreses, tant en un entorn proper com en
un entorn internacional.
4.1. Analitza i interpreta els objectius i les funcions de les empreses.
4.2. Explica la funció de les empreses de crear o incrementar la utilitat dels béns.
5.1. Determina i interpreta l’eficiència tècnica i econòmica a partir dels casos plantejats.
6.1. Comprèn i utilitza diferents tipus de costs, tant fixos com variables, totals, mitjans i marginals, i
representa i interpreta gràfics de costs.
6.2. Analitza i interpreta els beneficis d’una empresa a partir de supòsits d’ingressos i costs d’un
període.
7.1. Representa i interpreta gràfics de producció total, mitjana i marginal a partir de supòsits
donats.
BLOC 3. EL MERCAT I EL SISTEMA DE PREUS
1.1. Representa gràficament els efectes de les variacions de les diferents variables en el
funcionament dels mercats.
1.2. Expressa les claus que determinen l’oferta i la demanda.
1.3. Analitza les elasticitats de la demanda i de l’oferta i interpreta els canvis en els preus i les
quantitats, així com els efectes que tenen sobre els ingressos totals.
2.1. Analitza i compara el funcionament dels diferents tipus de mercats i n’explica les diferències.
2.2. Aplica l’anàlisi dels diferents tipus de mercats a casos reals identificats a partir de l’observació
de l’entorn més immediat.
2.3. Valora, de forma crítica, els efectes que es deriven sobre els que participen en els diversos
mercats.
233
BLOC 4. LA MACROECONOMIA
1.1. Valora, interpreta i comprèn les principals magnituds macroeconòmiques com a indicadors de
la situació econòmica d’un país.
1.2. Relaciona les principals macromagnituds i les utilitza per establir comparacions amb caràcter
global.
1.3. Analitza de forma crítica els indicadors estudiats i en valora l’impacte, els efectes i les
limitacions per mesurar la qualitat de vida.
2.1. Utilitza i interpreta la informació continguda en taules i gràfics de diferents variables
macroeconòmiques i l’evolució que presenten en el temps.
2.2. Valora estudis de referència com a font de dades específiques i comprèn els mètodes d’estudi
utilitzats pels economistes.
2.3. Empra variables econòmiques en aplicacions informàtiques, les analitza i interpreta, i presenta
les valoracions de caràcter personal que en fa.
3.2. Valora la relació entre l’educació i la formació i les probabilitats d’obtenir una ocupació i salaris
millors.
3.3. Investiga i reconeix àmbits d’oportunitats i tendències d’ocupació.
4.1. Analitza les dades de la inflació i la desocupació a Espanya i les diferents alternatives per lluitar
contra aquests dos fenòmens.
BLOC 5. ASPECTES FINANCERS DE L’ECONOMIA
1.1. Analitza i explica el funcionament dels diners i del sistema financer en una economia.
2.1. Reconeix les causes de la inflació i valora les repercussions econòmiques i socials que té.
3.1. Valora el paper del sistema financer com a element canalitzador de l’estalvi a la inversió i
identifica els productes i mercats que el componen.
4.1. Raona de forma crítica, en contextos reals, sobre les accions de política monetària i l’impacte
econòmic i social que tenen.
5.1. Identifica els objectius i la finalitat del Banc Central Europeu i raona sobre el paper que té i la
manera com funciona.
5.2. Descriu els efectes de les variacions dels tipus d’interès en l’economia
BLOC 6. EL CONTEXT INTERNACIONAL DE L’ECONOMIA
234
1.1. Identifica els fluxos comercials internacionals.
2.1. Explica i reflexiona sobre el procés de cooperació i integració econòmica produït a la Unió
Europea i valora les repercussions i implicacions que ha tingut per a Espanya en un context global.
3.1. Expressa les raons que justifiquen l’intercanvi econòmic entre països.
3.2. Descriu les implicacions i els efectes de la globalització econòmica per als països i reflexiona sobre
la necessitat d’establir mecanismes per regular-la i coordinar-la.
BLOC 7. DESEQUILIBRIS ECONÒMICS I EL PAPER DE L’ESTAT EN L’ECONOMIA
1.1. Identifica i analitza els factors i les variables que influeixen en el creixement econòmic, el
desenvolupament i la redistribució de la renda.
1.2. Diferencia els conceptes de creixement i de desenvolupament.
1.3. Reconeix i explica les conseqüències del creixement sobre el repartiment de la riquesa, el medi
ambient i la qualitat de vida.
1.4. Analitza de forma pràctica els models de desenvolupament dels països emergents i les
oportunitats que tenen els països en vies de desenvolupament per créixer i progressar.
1.5. Reflexiona sobre els problemes mediambientals i la relació que tenen amb l’impacte econòmic
internacional, i analitza les possibilitats d’un desenvolupament sostenible.
1.6. Desenvolupa actituds positives en relació amb el medi ambient i valora i considera aquesta
variable en la presa de decisions econòmiques.
1.7. Identifica els béns ambientals com un factor de producció escàs, que proporciona inputs i
acumula materials de rebuig i residus, la qual cosa suposa valorar els costs associats.
2.1. Comprèn i explica les diferents funcions de l’Estat: fiscals, estabilitzadores, redistributives,
reguladores i proveïdores de béns i serveis públics.
2.2. Identifica els principals errors del mercat, les causes que els provoquen, els efectes que tenen
per als agents que intervenen en l’economia i les diferents opcions d’actuació de l’Estat.
8.8. Economia de l'empresa 2n de batxillerat
BLOC 1. L’EMPRESA
1.1. Distingeix les diferents formes jurídiques de les empreses i les relaciona amb les exigències de
capital i les responsabilitats establertes per a cada tipus.
1.2. Valora les formes jurídiques d’empreses més apropiades en cada cas segons les
característiques concretes aplicant el raonament sobre classificació de les empreses.
235
1.3. Analitza, per a un determinat cas pràctic, els diferents criteris de classificació d’empreses: la
naturalesa de l’activitat que desenvolupen, la dimensió que tenen, el nivell tecnològic que
assoleixen, el tipus de mercat en el qual operen, la fórmula jurídica que adopten, el caràcter públic
o privat que presenten.
2.1. Identifica els diferents tipus d’empreses i empresaris que actuen al propi entorn, així com la
forma en què es relacionen amb el seu àmbit més proper.
2.2. Analitza la relació entre empresa, societat i medi ambient. Valora els efectes, positius i
negatius, de les actuacions de les empreses en els àmbits social i mediambiental.
2.3. Analitza l’activitat de les empreses com a element dinamitzador i de progrés i valora el fet que
creïn valor per a la societat i per als ciutadans.
BLOC 2. DESENVOLUPAMENT DE L’EMPRESA
1.1. Descriu i analitza els diferents factors que determinen la localització i la dimensió d’una
empresa i valora la transcendència futura per a l’empresa de les decisions preses.
1.2. Valora el creixement de l’empresa com a estratègia competitiva i relaciona les economies
d’escala amb la dimensió òptima de l’empresa.
1.3. Explica i distingeix les estratègies d’especialització i diversificació.
1.4. Analitza les estratègies de creixement intern i extern a partir de supòsits concrets.
1.5. Examina el paper de les petites i mitjanes empreses al nostre país i valora les seves estratègies
i formes d’actuar, així com els avantatges i els inconvenients que presenten.
1.6. Descriu les característiques i les estratègies de desenvolupament de l’empresa multinacional i
valora la importància de la responsabilitat social i mediambiental.
1.7. Estudia i analitza l’impacte de la incorporació de la innovació i de les noves tecnologies en
l’estratègia de l’empresa i el relaciona amb la capacitat per competir de forma global.
BLOC 3. ORGANITZACIÓ I DIRECCIÓ DE L’EMPRESA
1.1. Reflexiona sobre la divisió tècnica de la feina en un context global d’interdependència
econòmica i la valora.
1.2. Descriu l’estructura organitzativa, l’estil de direcció, els canals d’informació i comunicació, el
grau de participació en la presa de decisions i l’organització informal de l’empresa.
1.3. Identifica la funció de cada una de les àrees d’activitat de l’empresa —aprovisionament,
producció i comercialització, inversió i finançament, recursos humans i administració— i la manera
236
com s’interrelacionen.
1.4. Analitza l’organització de les empreses de l’entorn més proper, n’identifica els avantatges i els
inconvenients, hi detecta els problemes que s’han de solucionar i descriu propostes de millora.
1.5. Aplica els seus coneixements a una organització concreta, hi detecta els problemes i proposa
millores.
1.6. Valora la importància dels recursos humans en una empresa i analitza diferents maneres de
gestionar-los i de relacionar la motivació amb la productivitat.
BLOC 4. LA FUNCIÓ PRODUCTIVA
1.1. Elabora càlculs de la productivitat de diferents factors, interpreta els resultats obtinguts i
coneix els mitjans i les alternatives de millora de la productivitat en una empresa.
1.2. Analitza i valora la relació existent entre la productivitat i els salaris dels treballadors.
1.3. Valora la relació entre el control d’inventaris i la productivitat i l’eficiència en una empresa.
1.4. Reflexiona sobre la importància, per a la societat i per a l’empresa, de la recerca i la innovació
tecnològica en relació amb la competitivitat i el creixement.
2.1. Diferencia els ingressos i els costs generals d’una empresa, n’identifica el benefici o la pèrdua
generats al llarg de l’exercici econòmic i aplica raonaments matemàtics per interpretar resultats.
2.2. Calcula els diferents tipus de costs, ingressos i beneficis d’una empresa i els representa
gràficament.
2.3. Reconeix el llindar de vendes necessari per a la supervivència de l’empresa.
2.4. Analitza els mètodes d’anàlisi cost-benefici i cost-efectivitat com a mètodes de mesurament i
avaluació i com a ajuda per prendre decisions.
3.1. Identifica els costs que genera el magatzem i resol casos pràctics sobre el cicle d’inventari.
3.2. Valora les existències al magatzem mitjançant diferents mètodes.
BLOC 5. LA FUNCIÓ COMERCIAL DE L’EMPRESA
1.1. Caracteritza un mercat segons diferents variables, com per exemple el nombre de competidors
i el producte venut.
1.2. Identifica, i adapta a cada cas concret, les diferents estratègies i enfocaments de màrqueting.
1.3. Interpreta i valora estratègies de màrqueting i incorpora a la valoració consideracions de
caràcter ètic, social i ambiental.
237
1.4. Comprèn i explica les diferents fases i etapes de la recerca de mercats.
1.5. Aplica criteris i estratègies de segmentació de mercats a diferents casos pràctics.
1.6. Analitza i valora les oportunitats d’innovació i transformació amb el desenvolupament de la
tecnologia més actual aplicada al màrqueting.
BLOC 6. LA INFORMACIÓ A L’EMPRESA
1.1. Reconeix els diferents elements patrimonials i la funció que tenen assignada.
1.2. Identifica i gestiona correctament els béns, els drets i les obligacions de l’empresa en masses
patrimonials.
1.3. Interpreta la correspondència entre inversions i el finançament d’aquestes.
1.4. Detecta, mitjançant la utilització de proporcions, possibles desajusts en l’equilibri patrimonial,
la solvència i el palanquejament de l’empresa.
1.5. Proposa mesures correctores adequades en cas que es detectin desajusts.
1.6. Reconeix la importància del domini de les operacions matemàtiques i els procediments propis
de les ciències socials com a eines que faciliten la solució de problemes empresarials.
1.7. Reconeix la conveniència d’un patrimoni equilibrat.
1.8. Valora la importància de la informació en la presa de decisions.
2.1. Identifica les obligacions fiscals de les empreses segons l’activitat i descriu el funcionament
bàsic dels imposts i les principals diferències que hi ha entre aquests. Valora l’aportació que suposa
la càrrega impositiva a la riquesa nacional.
BLOC 7. LA FUNCIÓ FINANCERA
1.1. Coneix i enumera els mètodes estàtics (termini de recuperació) i dinàmics (criteri del valor
actual net i criteri de la taxa interna de rendibilitat) per seleccionar i valorar inversions.
1.2. Explica les possibilitats de finançament de les empreses i diferencia el finançament extern i
l’intern, a curt i a llarg termini, així com el cost de cada possibilitat i les implicacions que tenen en
la marxa de l’empresa.
1.3. Analitza, en un supòsit concret de finançament extern, les diferents opcions possibles, els
costs que tenen i les variants d’amortització.
1.4. Analitza i avalua, a partir d’una necessitat concreta, les diferents possibilitats que tenen les
empreses de recórrer al mercat financer.
238
1.5. Valora les fonts de finançament de l’empresa, tant externes com internes.
1.6. Analitza i descriu les opcions financeres que s’adapten millor a un cas concret de necessitat
financera.
1.7. Aplica els coneixements tecnològics a l’anàlisi i a la resolució de supòsits.
8.9. Valors ètics a ESO
Primer cicle
BLOC 1. LA DIGNITAT DE LA PERSONA
1.1. Assenyala les dificultats per definir el concepte de persona, n’analitza el significat etimològic i
valora algunes definicions aportades per filòsofs.
1.2. Descriu les característiques principals de la persona: substància independent, racional i lliure.
1.3. Explica i valora la dignitat de la persona, que, com a ens autònom, es converteix en un “ésser
moral”.
2.1. Està informat, de fonts diverses, sobre les característiques dels grups d’adolescents i la
influència que exerceixen sobre els membres a l’hora de determinar la seva conducta, i fa un
resum de la informació obtinguda.
2.2. Elabora conclusions sobre la importància que té per a l’adolescent desenvolupar l’autonomia
personal i tenir el control de la pròpia conducta de conformitat amb els valors ètics lliurement
triats.
3.1. Explica la concepció kantiana del concepte de persona com a subjecte autònom capaç de
dictar les pròpies normes morals.
3.2. Comenta i valora la idea de Kant de concebre la persona com un fi en si mateix i rebutjar la
possibilitat que sigui tractada pels altres com a instrument per aconseguir finalitats alienes a ella.
4.1. Identifica en què consisteix la personalitat i els factors genètics, socials, culturals i
mediambientals que intervenen a l’hora de construir-la i aprecia la capacitat d’autodeterminació
en l’ésser humà.
5.1. Descriu i valora el paper rellevant de la raó i la llibertat per configurar, amb els seus propis
actes, l’estructura de la seva personalitat.
5.2. Elabora una llista dels valors ètics que considera desitjables per integrar-los a la seva
personalitat i explica les raons d’aquesta tria.
6.1. Assenyala en què consisteix la virtut i les característiques que té segons Aristòtil i indica com
239
es relaciona amb els actes, els hàbits i el caràcter.
6.2. Enumera alguns dels beneficis que, segons Aristòtil, aporten les virtuts ètiques a l’ésser humà,
identifica algunes d’aquestes virtuts i les ordena d’acord amb un criteri racional.
7.1. Defineix la intel·ligència emocional, descriu les característiques que presenta i valora la
importància que té en la construcció moral de l’ens humà.
7.2. Explica en què consisteixen les emocions i els sentiments i com es relacionen amb la vida
moral.
7.3. Mitjançant un debat en grup, troba la relació que hi ha entre algunes virtuts i valors ètics i el
desenvolupament de les capacitats d’autocontrol emocional i automotivació, com la sinceritat, el
respecte, la prudència, la temprança, la justícia i la perseverança, entre altres.
8.1. Comprèn en què consisteixen les habilitats emocionals que, segons Goleman, ha de
desenvolupar l’ésser humà i elabora, en col·laboració amb el grup, un esquema explicatiu
d’aquesta qüestió.
8.2. Relaciona el desenvolupament de les habilitats emocionals amb l’adquisició de les virtuts
ètiques, com la perseverança, la prudència, l’autonomia personal, la temprança, la fortalesa de
voluntat, l’honestedat amb un mateix, el respecte a la justícia i la fidelitat als propis principis ètics,
entre altres.
8.3. Utilitza la introspecció com a mitjà per reconèixer els propis sentiments, emocions i estats
d’ànim, amb la finalitat de tenir-ne més autocontrol i ser capaç d’automotivar-se, de convertir-se
en l’amo de la seva pròpia conducta.
9.1. Reconeix i valora la capacitat que té de modelar la seva pròpia identitat i fer de si mateix una
persona justa, sincera, tolerant, amable, generosa, respectuosa, solidària, honesta, lliure, etc.; en
una paraula: una persona digna de ser apreciada per ella mateixa.
9.2. Dissenya un projecte de vida personal conforme al model de persona que vol ser i els valors
ètics que vol adquirir i fa que la seva pròpia vida tengui un sentit.
BLOC 2. LA COMPRENSIÓ, EL RESPECTE I LA IGUALTAT EN LES RELACIONS INTERPERSONALS
1.1. Explica per què l’ésser humà és social per naturalesa i valora les conseqüències que té aquest
fet en la seva vida personal i moral.
1.2. Reflexiona, en petits grups, sobre la influència mútua que s’estableix entre l’individu i la
societat.
240
1.3. Aporta raons que fonamenten la necessitat d’establir uns valors ètics que guiïn les relacions
interpersonals i empra la iniciativa personal per elaborar, mitjançant suports informàtics, una
presentació gràfica de les seves conclusions sobre aquest tema.
2.1. Descriu el procés de socialització i valora la importància que té en la interiorització individual
dels valors i les normes morals que regeixen la conducta de la societat en la qual viu.
2.2. Exemplifica, en col·laboració amb el grup, la influència que tenen en la configuració de la
personalitat humana els valors morals inculcats pels agents socials, entre els quals la família,
l’escola, els amics i els mitjans de comunicació de massa, i elabora un esquema i unes conclusions
utilitzant suports informàtics.
2.3. Justifica i valora la necessitat de la crítica racional com a mitjà indispensable per adequar els
costums, les normes, els valors, etc., del seu entorn als valors ètics universals establerts en la
Declaració universal dels drets humans i rebutja tot el que pot atemptar contra la dignitat humana
i els drets fonamentals de les persones.
3.1. Defineix els àmbits de la vida privada i de la pública, així com el límit de la llibertat humana en
tots dos casos.
3.2. Distingeix els àmbits d’acció que corresponen a l’ètica dels que corresponen al dret i exposa les
seves conclusions mitjançant una presentació elaborada amb mitjans informàtics.
3.3. Reflexiona sobre el problema de la relació entre el camp privat i el públic i la possibilitat que
sorgeixi un conflicte de valors ètics entre tots dos, així com sobre la forma de trobar una solució
basada en els valors ètics, exemplifica de manera concreta aquests casos i exposa les possibles
solucions fonamentades èticament.
4.1. Comprèn la importància que, per a Goleman, tenen les capacitats de reconèixer les emocions
alienes i de controlar les relacions interpersonals i elabora un resum esquemàtic d’aquest tema.
5.1. Explica en què consisteix la conducta assertiva, la compara amb el comportament agressiu o
inhibit i adopta com a principi moral fonamental, en les relacions interpersonals, el respecte a la
dignitat de les persones.
5.2. Mostra, en les relacions interpersonals, una actitud de respecte cap als drets que qualsevol
ésser humà té de sentir, pensar i actuar de forma diferent, d’equivocar-se, de gaudir del temps de
descans, de tenir una vida privada, de prendre les pròpies decisions, etc., i, específicament, de ser
valorat de forma especial pel simple fet de ser persona, sense discriminar ni menysprear ningú.
241
5.3. Empra, en diàlegs curts reals o inventats, habilitats socials com l’empatia, l’escolta activa i la
interrogació assertiva, entre altres, amb la finalitat d’aprendre a utilitzar-les de forma natural en la
relació amb els altres.
5.4. Exercita, mitjançant diàlegs orals, algunes tècniques de comunicació interpersonal, com la
forma adequada de dir no, el disc ratllat, el banc de boira, etc., amb l’objecte de dominar-les i
poder-les utilitzar en el moment adequat.
6.1. Identifica l’adquisició de les virtuts ètiques, entre les quals la prudència, la lleialtat, la
sinceritat, la generositat, etc., com una condició necessària per aconseguir unes bones relacions
interpersonals
6.2. Elabora una llista amb alguns valors ètics que han d’estar presents en les relacions entre
l’individu i la societat, com la responsabilitat, el compromís, la tolerància, el pacifisme, la lleialtat,
la solidaritat, la prudència, el respecte mutu i la justícia, entre altres.
6.3. Destaca el deure moral i cívic que té tothom d’ajudar qualsevol persona la vida, la llibertat i la
seguretat de la qual estiguin en perill de forma imminent i de col·laborar, segons les pròpies
possibilitats, a prestar els primers auxilis en casos d’emergència.
BLOC 3. LA REFLEXIÓ ÈTICA
1.1. Reconeix les diferències que hi ha entre l’ètica i la moral quant a l’origen i la finalitat.
1.2. Aporta raons que justifiquen la importància de la reflexió ètica com una guia racional de
conducta necessària en la vida de l’ésser humà i expressa de forma apropiada els arguments en els
quals es fonamenta.
2.1. Distingeix la conducta instintiva de l’animal del comportament racional i lliure de l’ésser humà,
destaca la magnitud de les seves diferències i valora les conseqüències que tenen en la vida de les
persones.
2.2. Assenyala en què consisteix l’estructura moral de la persona com a ésser racional i lliure, raó
per la qual aquesta és responsable de la seva conducta i de les conseqüències que se’n deriven.
2.3. Explica les tres etapes del desenvolupament moral de l’home segons la teoria de Piaget o la de
Köhlberg i les característiques pròpies de cadascuna, i destaca com es passa de l’heteronomia a
l’autonomia.
3.1. Descriu la relació existent entre la llibertat i els conceptes de persona i estructura moral.
3.2. Analitza i valora la influència que tenen en la llibertat personal la intel·ligència, que ens permet
242
conèixer les possibles opcions que podem triar, i la voluntat, que ens dóna la fortalesa suficient per
fer el que hem decidit fer.
3.3. Analitza alguns factors biològics, psicològics, socials, culturals i ambientals que influeixen en el
desenvolupament de la intel·ligència i la voluntat, especialment el paper de l’educació, i exposa les
seves conclusions de forma clara mitjançant una presentació elaborada amb suports informàtics i
audiovisuals.
4.1. Explica què són els valors, descriu les principals característiques que presenten i valora la
importància que tenen en la vida individual i col·lectiva de les persones.
4.2. Cerca i selecciona informació sobre l’existència de diferents classes de valors, com els
religiosos, els afectius, els intel·lectuals, els vitals, etc.
4.3. Elabora, en grup, una jerarquia de valors i explica la seva fonamentació racional mitjançant
una exposició en què s’usen mitjans informàtics o audiovisuals.
5.1. Descriu les característiques distintives dels valors ètics utilitzant exemples concrets i valora la
relació essencial que mantenen amb la dignitat humana i la conformació d’una personalitat justa i
satisfactòria.
5.2. Empra el seu esperit emprenedor per dissenyar, en grup, una campanya destinada a difondre
la importància de respectar els valors ètics tant en la vida personal com en la vida social.
6.1. Defineix el concepte de norma i de norma ètica i les distingeix de les normes morals,
jurídiques, religioses, etc.
6.2. Exposa qui eren els sofistes i alguns dels fets i les raons en els quals es fonamentava la seva
teoria relativista de la moral, i assenyala les conseqüències que aquesta té en la vida de les
persones.
6.3. Coneix els motius que varen empènyer Sòcrates a afirmar l’intel·lectualisme moral i explica en
què consisteix i quina crítica li va fer Plató.
6.4. Compara el relativisme i l’objetivisme moral, valora la vigència d’aquestes teories ètiques
actualment i expressa les seves opinions de forma argumentada.
7.1. Destaca algunes de les conseqüències negatives que, per a l’individu i la comunitat, té
l’absència de valors i normes ètiques, com l’egoisme, la corrupció, la mentida, l’abús de poder, la
intolerància, la insolidaritat, la violació dels drets humans, etc.
7.2. A partir de la seva iniciativa personal i la col·laboració en grup, organitza i desenvolupa una
243
campanya al seu entorn amb la finalitat de promoure el reconeixement dels valors ètics com a
elements fonamentals del ple desenvolupament personal i social.
8.1. Enumera els elements distintius de les teories ètiques, argumenta la classificació d’aquestes
com a ètiques de finalitats i elabora un esquema amb les característiques més destacades.
8.2. Enumera els aspectes fonamentals de la teoria hedonista d’Epicur i els valors ètics que defensa
i destaca les característiques que la identifiquen com una ètica de finalitats.
8.3. Elabora, en col·laboració amb el grup, arguments a favor i/o en contra de l’epicureisme i
exposa les seves conclusions amb els arguments racionals corresponents.
9.1. Explica el significat del terme eudemonisme i el significat per a Aristòtil de la felicitat entesa
com a bé suprem, i n’extreu unes conclusions.
9.2. Distingeix els tres tipus de tendències que hi ha a l’ésser humà, segons Aristòtil, i com es
relacionen amb el que ell considera bé suprem de la persona.
9.3. Aporta raons per classificar l’eudemonisme d’Aristòtil dins la categoria de l’ètica de finalitats.
10.1. Ressenya les idees fonamentals de l’ètica utilitarista: el principi d’utilitat, el concepte de plaer,
la compatibilitat de l’egoisme individual amb l’altruisme universal i la ubicació del valor moral en
les conseqüències de l’acció, entre altres.
10.2. Enumera les característiques que fan de l’utilitarisme i de l’epicureisme unes ètiques de
finalitat.
10.3. Argumenta racionalment les seves opinions sobre l’ètica utilitarista.
BLOC 4. LA JUSTÍCIA I LA POLÍTICA
1.1. Explica i valora les raons que dóna Aristòtil per establir un vincle necessari entre ètica, política
i justícia
1.2. Utilitza i selecciona informació sobre els valors ètics i cívics, i identifica i valora les semblances,
les diferències i les relacions que hi ha entre aquests valors.
2.1. Elabora, partint de la seva iniciativa personal, una presentació en suport informàtic sobre la
política aristotèlica com una teoria organicista, amb una finalitat ètica i que atribueix la funció
educativa a l’Estat.
2.2. Selecciona i usa informació, en col·laboració amb el grup, per entendre i valorar la importància
que Aristòtil dóna a la justícia com el valor ètic en el qual es fonamenta la legitimitat de l’Estat i la
relació que manté amb la felicitat i el bé comú, i exposa les seves conclusions personals
244
degudament fonamentades.
3.1. Fonamenta racionalment i èticament l’elecció de la democràcia com un sistema que està per
damunt altres formes de govern pel fet d’incorporar, com a principis, els valors ètics assenyalats en
la Declaració universal dels drets humans.
3.2. Defineix el concepte d’estat de dret i el relaciona amb la defensa dels valors ètics i cívics en la
societat democràtica.
3.3. Descriu el significat dels conceptes de democràcia, ciutadà, sobirania, autonomia personal,
igualtat, justícia, representativitat, etc., i la relació existent entre aquests conceptes.
3.4. Explica la divisió de poders proposada per Montesquieu i la funció que exerceixen el poder
legislatiu, l’executiu i el judicial a l’estat democràtic com a instruments per evitar el monopoli del
poder polític i com a mitjà que permet als ciutadans controlar l’Estat.
4.1. Assumeix i explica el deure moral i civil que tenen els ciutadans de participar activament en
l’exercici de la democràcia amb la finalitat que es respectin els valors ètics i cívics en el si de l’Estat.
4.2. Defineix la magnitud d’alguns dels riscs que existeixen als governs democràtics quan no es
respecten els valors ètics de la Declaració universal dels drets humans, com la degeneració en
demagògia, la dictadura de les majories i l’escassa participació ciutadana, entre altres, i exposa
possibles mesures per evitar-los.
5.1. Identifica i aprecia els valors ètics més destacats en els quals es fonamenta la Constitució
espanyola i assenyala l’origen de la seva legitimitat i la finalitat que persegueix mitjançant la lectura
comprensiva i comentada del preàmbul.
5.2. Descriu els conceptes preliminars delimitats en la Constitució espanyola i la seva dimensió
ètica, com la nació espanyola, la pluralitat ideològica i les funcions atribuïdes a les forces armades,
a través de la lectura comprensiva i comentada dels articles 1-9.
6.1. Assenyala i comenta la importància i els límits dels drets i les llibertats públiques fonamentals
de la persona establerts en la Constitució, com la llibertat ideològica, religiosa i de culte; el caràcter
aconfessional de l’Estat espanyol; el dret a la lliure expressió d’idees i pensaments, i el dret a la
reunió pública i a la lliure associació.
7.1. Coneix i aprecia l’adequació de la Constitució espanyola a la Declaració universal dels drets
humans i assenyala els valors ètics en els quals es fonamenten els drets i els deures dels ciutadans,
així com els principis rectors de la política social i econòmica.
245
7.2. Explica i assumeix els deures ciutadans que estableix la Constitució, els ordena per ordre
d’importància i justifica l’ordre triat.
7.3. Aporta raons per justificar la importància que té, per al bon funcionament de la democràcia, el
fet que els ciutadans siguin conscients no tan sols dels seus drets, sinó també de les seves
obligacions com a deures cívics, jurídics i ètics.
7.4. Reconeix la responsabilitat fiscal dels ciutadans com un deure ètic que contribueix al
desenvolupament del bé comú i la relació que manté amb els pressuposts generals de l’Estat.
8.1. Descriu la integració econòmica i política de la Unió Europea, el desenvolupament històric que
ha experimentat des del 1951 i els objectius i els valors ètics en els quals es fonamenta, d’acord
amb la Declaració universal dels drets humans.
8.2. Identifica i valora la importància del que ha assolit la Unió Europea i els beneficis que ha
suposat per a la vida dels ciutadans, com ara l’anul·lació de fronteres i restriccions duaneres, la
lliure circulació de persones i capitals, etc., així com les obligacions adquirides als diferents àmbits:
econòmic, polític, de la seguretat i la pau, etc.
BLOC 5. ELS VALORS ÈTICS, EL DRET, LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS I ALTRES
TRACTATS INTERNACIONALS SOBRE DRETS HUMANS
1.1. Cerca i selecciona informació de pàgines web per identificar les diferències, les semblances i
els vincles existents entre l’ètica i el dret i entre la legalitat i la legitimitat, i elabora i presenta
conclusions fonamentades.
2.1. Elabora, en grup, una presentació en suport digital sobre l’objectiu i les característiques de la
teoria jusnaturalista del dret i identifica, en el pensament de Locke, un exemple d’aquesta teoria,
relacionat amb l’origen de les lleis jurídiques, la validesa que tenen i les funcions que atribueix a
l’Estat.
2.2. Destaca i valora, en el pensament sofista, la distinció entre phýsis i nomós, descriu l’aportació
que fa al convencionalisme jurídic i elabora conclusions argumentades sobre aquest tema.
2.3. Analitza informació sobre el positivisme jurídic de Kelsen, principalment pel que fa a la
validesa de les normes i els criteris que utilitza, especialment el d’eficàcia, i a la relació que
estableix entre l’ètica i el dret.
2.4. Recorre al seu esperit emprenedor i a la iniciativa personal per elaborar, en grup, una
presentació en suport informàtic en què compara les tres teories del dret i explica les seves
246
conclusions.
3.1. Explica la funció de la Declaració universal dels drets humans com un codi ètic reconegut pels
països integrants de l’ONU amb la finalitat de promoure la justícia, la igualtat i la pau a tot el món.
3.2. Contrasta informació dels esdeveniments històrics i polítics que varen donar lloc a la
Declaració universal dels drets humans, entre els quals les ideologies nacionalistes i racistes que
defensaven la superioritat d’uns homes sobre els altres fins a arribar a l’extrem de l’Holocaust jueu
i a la discriminació i l’extermini de totes les persones que no pertanyien a una determinada ètnia,
model físic, religió, idees polítiques, etc.
3.3. Assenyala els objectius que va tenir la creació de l’ONU i la data en la qual es va signar la
Declaració universal dels drets humans, i valora la importància d’aquest fet per a la història de la
humanitat.
4.1. Explica, mitjançant la lectura del preàmbul de la Declaració universal dels drets humans, en
què consisteix la dignitat que aquesta Declaració reconeix a l’ésser humà com a persona
posseïdora d’uns drets universals, inalienables i innats.
5.1. Elabora un esquema sobre l’estructura de la Declaració universal dels drets humans, que es
compon d’un preàmbul i 30 articles, que es poden classificar de la manera següent:
— Els articles 1-2 es refereixen als drets inherents a qualsevol persona: la llibertat, la igualtat, la
fraternitat i la no-discriminació.
— Els articles 3-11 es refereixen als drets individuals.
— Els articles 12-17 estableixen els drets de l’individu en relació amb la comunitat.
— Els articles 18-21 assenyalen les llibertats i els drets polítics.
— Els articles 22-27 se centren en els drets econòmics, socials i culturals.
— Finalment, els articles 28-30 es refereixen a la interpretació de tots els drets, a les condicions
necessàries per exercir-los i als límits que tenen.
5.2. Elabora una campanya, en col·laboració amb el grup, amb la finalitat de difondre, al seu
entorn escolar, familiar i social, la Declaració universal dels drets humans com a fonament del dret i
la democràcia.
6.1. Descriu els fets més influents en el desenvolupament històric dels drets humans, partint dels
drets de la primera generació —els drets civils i polítics— i passant pels de la segona generació —
econòmics, socials i culturals— i els de la tercera —els drets dels pobles a la solidaritat, el
247
desenvolupament i la pau.
6.2. Dóna raons sobre l’origen històric del problema dels drets de la dona i reconeix els patrons
econòmics i socioculturals que han fomentat la violència i la desigualtat entre sexes.
6.3. Justifica la necessitat d’actuar en defensa dels drets dels infants i lluitar contra la violència i
l’abús de què són víctimes els infants al segle XXI, com l’abús sexual, el treball infantil, la utilització
d’infants com a soldats, etc.
6.4. Elabora, en col·laboració amb el grup, una campanya contra la discriminació de la dona i la
violència masclista adreçada al seu entorn familiar, escolar i social i avalua els resultats obtinguts.
7.1. Investiga, mitjançant informació obtinguda de diferents fonts, els problemes i els reptes que té
l’aplicació de la Declaració universal dels drets humans quant a l’exercici dels drets següents:
— Els drets civils, amb problemes relatius a la intolerància, l’exclusió social, la discriminació de la
dona, la violència masclista i l’existència d’actituds com l’homofòbia, el racisme, la xenofòbia,
l’assetjament laboral i escolar, etc.
— Els drets polítics: guerres, terrorisme, dictadures, genocidi, refugiats polítics, etc.
7.2. Indaga, mitjançant un treball col·laboratiu, la tasca que duen a terme institucions i voluntaris a
tot el món perquè es compleixin els drets humans, com ara Amnistia Internacional i ONG com
Mans Unides, Metges sense Fronteres i Càritas, entre altres, i elabora i exposa les seves
conclusions.
BLOC 6. ELS VALORS ÈTICS EN RELACIÓ AMB LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA
1.1. Utilitza informació de diferents fonts per analitzar la dimensió moral de la ciència i la
tecnologia i avaluar l’impacte positiu o negatiu que poden tenir en tots els àmbits de la vida
humana, com el social, l’econòmic, el polític, l’ètic i l’ecològic, entre altres.
1.2. Aporta arguments que fonamenten la necessitat de posar límits ètics i jurídics a la recerca i a la
pràctica científica i tecnològica, amb la dignitat humana i els valors ètics reconeguts en la
Declaració universal dels drets humans com a criteri normatiu.
1.3. Recorre a la iniciativa personal per exposar les seves conclusions sobre el tema tractat
ordenades racionalment i de forma argumentada, utilitzant mitjans informàtics i audiovisuals.
2.1. Destaca el problema i el perill que representa per a l’ésser humà la tecnodependència,
n’assenyala els símptomes i les causes i en valora les conseqüències negatives, com una addicció
incontrolada als dispositius electrònics, als videojocs i a les xarxes socials, que condueixen les
248
persones cap a una progressiva deshumanització.
3.1. Analitza informació seleccionada de diverses fonts amb la finalitat de saber en què
consisteixen alguns dels avenços en medicina i biotecnologia que plantegen dilemes morals, com la
utilització de cèl·lules mare, la clonació i l’eugenèsia, entre altres, i assenyala alguns perills que
aquests comporten si es prescindeix del respecte a la dignitat humana i als seus valors
fonamentals.
3.2. Presenta una actitud de tolerància i respecte davant les diferents opinions que s’expressen en
la confrontació d’idees amb la finalitat de solucionar els dilemes ètics, sense oblidar la necessitat
d’utilitzar el rigor en la fonamentació racional i ètica de totes les alternatives de solució
plantejades.
4.1. Obté i selecciona informació, mitjançant un treball col·laboratiu, d’alguns casos en què la
recerca científica i tecnològica no ha estat guiada pels valors ètics de la Declaració universal dels
drets humans ni hi és compatible, la qual cosa genera impactes negatius en l’àmbit humà i en el
mediambiental, i n’assenyala les causes.
4.2. Raona, en col·laboració amb el grup, sobre la idea de progrés en la ciència i la relació que
manté amb els valors ètics i el respecte a la dignitat humana i al seu entorn, i n’extreu unes
conclusions i les exposa.
4.3. Selecciona i contrasta informació, en col·laboració amb el grup, sobre algunes de les amenaces
que, per al medi ambient i la vida, suposa l’aplicació indiscriminada de la ciència i la tecnologia,
com l’explotació descontrolada dels recursos naturals, la destrucció d’hàbitats, la contaminació
química i industrial, la pluja àcida, el canvi climàtic, la desertificació, etc.
Quart curs
BLOC 1. LA DIGNITAT DE LA PERSONA
1.1. Identifica en la dignitat de l’ésser humà com a persona i en els atributs inherents a la seva
naturalesa l’origen dels drets inalienables i universals que estableix la Declaració universal dels
drets humans.
1.2. Identifica, en la Declaració universal dels drets humans, els atributs essencials de l’ésser humà:
la raó, la consciència i la llibertat.
1.3. Relaciona de forma adequada els termes i les expressions següents, utilitzats en la Declaració
universal dels drets humans: dignitat de la persona, fraternitat, llibertat humana, tracte digne,
249
judici just, tracte inhumà o degradant, detingut arbitràriament, presumpció d’innocència,
discriminació, violació de drets, etc.
BLOC 2. LA COMPRENSIÓ, EL RESPECTE I LA IGUALTAT EN LES RELACIONS INTERPERSONALS
1.1. Comenta, segons el que estableix la Declaració universal dels drets humans en els articles 12-
17, els drets de l’individu en les relacions entre els ciutadans i l’Estat que aquest ha de respectar i
fomentar.
1.2. Explica els límits de l’Estat que estableix la Declaració universal dels drets humans en els
articles 18-21 en determinar les llibertats dels ciutadans que l’Estat ha de protegir i respectar.
1.3. Elabora una presentació en suport informàtic i audiovisual per il·lustrar els continguts més
destacats que s’han tractat en el tema i exposar les seves conclusions de forma argumentada.
2.1. Descriu i avalua el procés de socialització global, mitjançant el qual s’interioritzen valors,
normes, costums, etc.
2.2. Assenyala els perills que suposa el fenomen de la socialització global si es desenvolupa al
marge dels valors ètics universals, i debat sobre la necessitat d’establir límits ètics i jurídics en
aquest tema.
2.3. Raona sobre l’impacte que tenen els mitjans de comunicació de massa en la vida moral de les
persones i de la societat i expressa les seves opinions amb rigor intel·lectual.
2.4. Valora la necessitat de regular èticament i jurídicament l’ús de mitjans de comunicació de
massa, respectant el dret a la informació i a la llibertat d’expressió dels ciutadans.
BLOC 3. LA REFLEXIÓ ÈTICA
1.1. Justifica racionalment i valora la importància de la reflexió ètica al segle XXI com a instrument
de protecció dels drets humans davant el perill que poden representar ens posseïdors de grans
interessos polítics i econòmics i grups violents, que tenen accés a armament de gran abast científic
i tecnològic i que són capaços de posar en risc els drets fonamentals de la persona.
1.2. Assenyala alguns dels nous camps als quals s’aplica l’ètica, com el professional, la bioètica, el
medi ambient, l’economia, l’empresa, la ciència i la tecnologia, entre altres.
2.1. Descriu i avalua les circumstàncies que actualment l’envolten i identifica les limitacions i les
oportunitats que se li plantegen des de les perspectives socials, laborals, educatives, econòmiques,
familiars, afectives, etc., a fi de dissenyar, a partir d’aquestes, el seu projecte de vida personal i
determinar lliurement els valors ètics que han de guiar-lo.
250
3.1. Defineix els elements distintius de les ètiques formals i els compara amb els relatius a les
ètiques materials.
3.2. Explica les característiques de l’ètica kantiana —formal, universal i racional—, així com la
importància de la seva aportació a l’ètica universal.
3.3. Valora, en l’ètica kantiana, que es fonamenti en l’autonomia de la persona com a valor ètic
essencial i que es manifesti en l’imperatiu categòric i les seves formulacions.
4.1. Identifica l’ètica del discurs com una ètica formal, descriu en què consisteix l’imperatiu
categòric que formula i assenyala les similituds i diferències amb l’imperatiu de l’ètica de Kant.
4.2. Utilitza la seva iniciativa personal i emprenedora per elaborar una presentació en suport
informàtic sobre les ètiques formals, n’extreu conclusions fonamentades i les exposa.
BLOC 4. LA JUSTÍCIA I LA POLÍTICA
1.1. Comprèn la importància que té per a la democràcia i la justícia que els ciutadans coneguin i
compleixin els seus deures, entre els quals la defensa dels valors ètics i cívics, la cura i la
conservació de tots els béns i serveis públics, la participació en l’elecció dels representants polítics,
el respecte i la tolerància a la pluralitat d’idees i de creences i el compliment de les lleis i les
sentències dels tribunals de justícia, així com el pagament dels imposts establerts, entre altres.
2.1. Raona i elabora conclusions, en grup, sobre el fet que, si no s’estableix una regulació ètica i
política, el fenomen de la globalització pot tenir per a l’ésser humà unes terribles conseqüències,
com ara l’egoisme, la desigualtat, la interdependència, la internacionalització dels conflictes armats
i la imposició de models culturals determinats per interessos econòmics que promouen el
consumisme i la pèrdua de llibertat humana, entre altres.
2.2. Comenta el deure ètic i polític que tenen tots els estats, davant els riscs de la globalització, de
prendre mesures de protecció dels drets humans, especialment l’obligació de fomentar
l’ensenyament dels valors ètics, la vigència d’aquests i la necessitat de respectar-los a tot el món,
com el deure de contribuir a la construcció d’una societat justa i solidària fomentant la tolerància,
el respecte als drets dels altres, l’honestedat, la lleialtat, el pacifisme, la prudència, la mútua
comprensió mitjançant el diàleg, i la defensa i la protecció de la naturalesa, entre altres.
BLOC 5. ELS VALORS ÈTICS, EL DRET, LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS I ALTRES
TRACTATS INTERNACIONALS SOBRE DRETS HUMANS
1.1. Explica la finalitat i les característiques de les lleis jurídiques dins l’Estat i la justificació ètica
251
d’aquestes per fonamentar-ne la legitimitat i l’obediència.
1.2. Debat sobre la solució de problemes en els quals hi ha un conflicte entre els valors i els
principis ètics de l’individu i els de l’ordre civil i exposa solucions raonades en casos com els de
desobediència civil i objecció de consciència.
2.1. Cerca informació a Internet amb la finalitat de definir i relacionar els principals conceptes
emprats a la teoria de Rawls, com la posició original i el vel d’ignorància, el criteri d’imparcialitat i
la funció dels dos principis de justícia que proposa.
2.2. Emet un judici crític sobre la teoria de Rawls i exposa la conclusió argumentada que n’extreu.
3.1. Justifica racionalment la importància dels drets humans com a ideals que han d’assolir les
societats i els estats i reconeix els reptes que encara han de superar.
3.2. Assenyala alguna de les deficiències existents en l’exercici dels drets econòmics i socials, com
la pobresa, la falta d’accés a l’educació, a la salut, a l’ocupació, a l’habitatge, etc.
3.3. Elabora una presentació, en suport informàtic i audiovisual, sobre algunes institucions i
voluntaris que, a tot el món, fan feina per a la defensa i el respecte dels drets humans, com l’ONU i
els organismes que en depenen —la FAO, l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA),
l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la
Ciència i la Cultura (UNESCO), entre altres— i ONG com Greenpeace, UNICEF, la Creu Roja i la Mitja
Lluna Roja, així com el Tribunal Internacional de Justícia i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea,
entre altres.
4.1. Raona, en petits grups, sobre la seguretat i la pau com un dret fonamental de les persones, en
valora la importància per a l’exercici del dret a la vida i a la llibertat (art. 3 de la Declaració universal
dels drets humans), n’extreu conclusions i les exposa.
4.2. Pren consciència del compromís dels espanyols amb la pau com una aspiració col·lectiva i
internacional, reconeguda en la Constitució espanyola, rebutja la violació dels drets humans i
mostra solidaritat amb les víctimes de la violència.
4.3. Elabora una presentació, en suport audiovisual, sobre algunes de les noves amenaces per a la
pau i la seguretat en el món actual, com el terrorisme, els desastres mediambientals, les
catàstrofes naturals, les màfies internacionals, les pandèmies, els atacs cibernètics i el tràfic
d’armes de destrucció massiva, de persones i d’òrgans, entre altres.
5.1. Coneix, analitza i assumeix, com a ciutadà, els compromisos internacionals d’Espanya com a
252
membre d’organismes internacionals —ONU, OTAN, UE, etc.— per defensar la pau i protegir els
drets humans,
5.2. Explica la importància de la missió de les forces armades (art. 15 de la Llei de defensa
nacional) en matèria de defensa i seguretat nacional, de defensa dels drets humans i de promoció
de la pau, i la contribució que fan en situacions d’emergència i ajuda humanitària, tant nacionals
com internacionals.
5.3. Analitza les conseqüències dels conflictes armats internacionals i valora la importància de les
organitzacions internacionals que promouen i vigilen el compliment d’un dret internacional,
fonamentat en la Declaració universal dels drets humans.
BLOC 6. ELS VALORS ÈTICS EN RELACIÓ AMB LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA
1.1. Utilitza informació de forma selectiva a fi de trobar alguns criteris per valorar la viabilitat de
projectes científics i tecnològics, tenint en compte la idoneïtat ètica dels objectius que pretenen i
avaluant els riscs i les conseqüències personals, socials i mediambientals que pugui comportar el
fet d’aplicar-los.
2.1. Comprèn i explica la necessitat de donar suport a la creació i l’ús de mètodes de control i a
l’aplicació d’una ètica deontològica per als científics i tecnòlegs i, en general, per a totes les
professions, a fi de fomentar l’aplicació dels valors ètics en el món laboral, financer i empresarial.
8.10. Filosofia a 1r batxillerat
BLOC 1. CONTINGUTS COMUNS
1.1. Analitza de forma crítica textos pertanyents a pensadors destacats, identifica les
problemàtiques i les solucions exposades, hi distingeix les tesis principals i l’ordre de
l’argumentació i relaciona els problemes que s’hi plategen amb el que s’ha estudiat a la unitat,
amb el que han aportat altres filòsofs o corrents i/o amb sabers diferents de la filosofia.
2.1. Argumenta i raona les seves opinions, de forma oral i escrita, amb claredat, coherència i
demostrant un esforç creatiu i acadèmic en la valoració personal dels problemes filosòfics
analitzats.
3.1. Selecciona i sistematitza informació obtinguda tant de llibres especialitzats com d’Internet i
empra les possibilitats de les tecnologies de la informació i la comunicació per consolidar i ampliar
la informació.
3.2. Elabora llistes de vocabulari de conceptes, en comprèn el significat, els aplica amb rigor i els
253
organitza en esquemes o mapes conceptuals, taules cronològiques i altres procediments útils per
comprendre la filosofia.
4.1. Elabora amb rigor esquemes, mapes conceptuals, taules cronològiques, etc., i demostra que
comprèn els eixos conceptuals estudiats.
BLOC 2. EL SABER FILOSÒFIC
1.1. Reconeix les preguntes i els problemes que han caracteritzat la filosofia des del seu origen i els
compara amb el plantejament d’altres sabers, com el científic o el teològic.
1.2. Explica l’origen del saber filosòfic i el diferencia dels sabers preracionals, com el mite i la
màgia.
2.1. Identifica, relaciona i distingeix el vessant pràctic i el teòric de l’activitat filosòfica i identifica
les diferents disciplines que conformen la filosofia.
3.1. Reconeix les principals problemàtiques filosòfiques característiques de cada etapa cultural
europea.
3.2. Expressa per escrit les tesis fonamentals d’alguns dels corrents filosòfics més importants del
pensament occidental.
4.1. Comprèn i utilitza amb rigor conceptes filosòfics com raó, sentits, mite, logos, arkhé,
necessitat, contingència, essència, substància, causa, existència, crítica, metafísica, lògica,
gnoseologia, objectivitat, dogmatisme i criticisme, entre altres.
5.1. Llegeix i analitza, de forma crítica, fragments de textos breus i significatius sobre l’origen de
l’explicació racional i sobre les funcions i les característiques del pensament filosòfic i identifica les
problemàtiques filosòfiques plantejades.
BLOC 3. EL CONEIXEMENT
1.1. Identifica i expressa, de forma clara i raonada, els elements i les problemàtiques que comporta
el procés de coneixement de la realitat, com ara els graus, les possibilitats i els límits.
2.1. Coneix i explica diferents teories sobre el coneixement i la veritat, com l’idealisme, el realisme,
el racionalisme, l’empirisme, el perspectivisme, el consens o l’escepticisme, i contrasta les
semblances i les diferències entre els conceptes clau que empren.
2.2. Explica i contrasta diferents criteris i teories sobre la veritat tant des del punt de vista metafísic
com gnoseològic emprant amb rigor termes com gnoseologia, raó, sentits, abstracció, objectivitat,
certesa, dubte, evidència, escepticisme, autoritat, probabilitat, prejudici, coherència o adequació,
254
consens, incertesa, interès i irracional, entre altres, i elabora un glossari de conceptes de forma
col·laborativa usant Internet.
3.1. Analitza fragments de textos breus de Descartes, Hume, Kant, Nietzsche, Ortega y Gasset,
Habermas, Popper, Kuhn o Michel Serres, entre altres.
4.1. Explica els objectius, les funcions i els principals elements de la ciència emprant termes com
fet, hipòtesi, llei, teoria i model.
4.2. Construeix una hipòtesis científica, n’identifica els elements i raona l’ordre lògic del procés de
coneixement.
4.3. Utilitza amb rigor termes epistemològics com inducció, hipoteticodeductiu, mètode,
verificació, predicció, realisme, causalitat, objectivitat, relativitat, caos i indeterminisme, entre
altres.
5.1. Extreu conclusions raonades sobre la inquietud humana per transformar i dominar la
naturalesa per posar-la al servei de l’ésser humà, així com sobre les conseqüències d’aquesta
actuació, i participa en debats sobre les implicacions de la tecnologia en la realitat social.
6.1. Analitza fragments de textos breus i significatius de pensadors com Aristòtil, Popper, Kuhn, B.
Russell, A. F. Chalmers, o J. C. García Borrón, entre altres.
7.1. Identifica problemes comuns al camp filosòfic i al científic, com els límits i les possibilitats del
coneixement, la qüestió de l’objectivitat i la veritat, la racionalitat tecnològica, etc., i hi reflexiona
de forma argumentada,
7.2. Cerca i selecciona, a Internet, informació procedent de fonts solvents sobre les
problemàtiques esmentades i duu a terme un projecte de grup sobre algun tema que aprofundeixi
en la relació entre la filosofia i la ciència.
BLOC 4. LA REALITAT
1.1. Sap què és la metafísica, empra l’abstracció per comprendre’n els continguts i l’activitat i raona
sobre aquests.
2.1. Descriu les principals interpretacions metafísiques i els problemes que suscita el coneixement
metafísic de la realitat.
2.2. Comprèn i utilitza amb rigor conceptes metafísics com ésser, sistema metafísic, realitat,
aparença, matèria i esperit, unitat, dualitat, multiplicitat, esdevenir, necessitat, contingència,
transcendència, categoria i abstracció, materialisme, espiritualisme, existencialisme o
255
essencialisme, entre altres.
2.3. Analitza críticament teories metafísiques divergents d’interpretació de la realitat.
2.4. Analitza i comprèn fragments de textos breus i significatius sobre les problemàtiques
metafísiques que planteja la realitat de pensadors com Plató, Aristòtil, Tomàs d’Aquino, Descartes,
Marx i Nietzsche, entre altres, compara els diferents enfocaments, estableix semblances i
diferències entre aquests i disserta de forma coherent sobre les diferents postures històriques.
3.1. Explica i compara dues de les grans cosmovisions de l’univers: el paradigma organicista
aristotèlic i el model mecanicista newtonià.
3.2. Descriu els caràcters essencials de la interpretació contemporània relativista i quàntica de la
realitat i explica les implicacions filosòfiques que hi estan associades.
3.3. Utilitza amb rigor termes epistemològics i científics com cosmovisió, paradigma, univers,
naturalesa, finalisme, organicisme, determinisme, ordre, causalitat, conservació, principi,
mecanicisme, matèria, relativitat, quàntic, espai, temps, atzar, determinisme, indeterminisme,
probabilitat i caos, entre altres.
4.1. Elabora esquemes, taules i/o mapes conceptuals en què compara els diferents caràcters
adjudicats històricament a l’univers, entès com a totalitat del real, contextualitza històricament i
culturalment cada cosmovisió i amplia la informació mitjançant Internet i/o fonts bibliogràfiques.
5.1. Analitza textos filosòfics i científics, clàssics i contemporanis, que aborden les mateixes
problemàtiques i comprova la vigència de les idees exposades.
5.2. Reflexiona, argumentant de forma raonada i creativa les pròpies idees, sobre les implicacions
filosòfiques que afecten la visió de l’ésser humà en cada una de les cosmovisions
filosoficocientífiques estudiades.
BLOC 5. L’ÉSSER HUMÀ DES DE LA FILOSOFIA
1.1. Utilitza amb rigor vocabulari específic de la temàtica, com evolució, dialèctica, procés, progrés,
emergència, atzar, selecció natural, apte, reduccionisme, creacionisme, evolució cultural, vitalisme,
determinisme genètic, naturalesa i cultura.
2.1. Coneix i explica les consideracions filosòfiques implicades en la teoria de l’evolució, com la
consideració dinàmica i dialèctica de la vida o l’indeterminisme, entre altres.
2.2. Analitza fragments breus i significatius d’E. Morin, K. Popper, R. Dawkins, J. Mosterín, A.
Gehlen, M. Harris, M. Ponty, entre altres.
256
3.1. Identifica i exposa en què consisteix el component natural innat de l’ésser humà i com es
relaciona amb els elements culturals que sorgeixen en els processos d’antropogènesi i
humanització a fi de donar lloc a la identitat pròpia de l’ésser humà.
3.2. Disserta sobre l’ésser humà com a resultat de la dialèctica evolutiva entre el que és
genèticament innat i el que és culturalment adquirit, condició per a la innovació i la capacitat
creativa que caracteritzen la nostra espècie.
3.3. Localitza informació a Internet sobre les recerques actuals relacionades amb l’evolució
humana i reflecteix la informació seleccionada i sistematitzada de forma cooperativa.
4.1. Argumenta de forma coherent, fonamentant-se en les dades objectives apreses, sobre les
implicacions d’adoptar prejudicis antropocentristes per jutjar els éssers humans i les cultures.
5.1. Contrasta i relaciona les principals concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà que hi ha hagut
al llarg de la història.
5.2. Analitza de forma crítica textos significatius i breus dels grans pensadors.
5.3. Utilitza amb rigor termes com dualisme i monisme antropològic, areté, ment, cos, esperit,
creacionisme, antropocentrisme, teocentrisme, ànima, humanisme, persona, dignitat, sentit, estat
de naturalesa, estat de civilització, existència, llibertat, emoció, passió, determinisme, alienació,
nihilisme, existència, inconscient, mort, història o transcendència, entre altres.
6.1. Coneix i explica les principals concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà que hi ha hagut,
històricament, en el context de la filosofia occidental.
7.1. Disserta, de forma oral i escrita, sobre les grans qüestions metafísiques que donen sentit a
l’existència humana.
8.1. Argumenta i raona, de forma oral i escrita, sobre els seus propis punts de vista sobre l’ésser
humà des de la filosofia i sobre diferents temàtiques filosòfiques relacionades amb el sentit de
l’existència humana.
8.2. Coneix les teories filosòfiques sobre la relació ment-cos: monisme, dualisme, emergentisme,
etc., argumenta sobre aquestes teories i en compara les semblances i les diferències de forma
cooperativa.
BLOC 6. LA RACIONALITAT PRÀCTICA
1.1. Reconeix la funció de la racionalitat pràctica per dirigir l’acció humana, si bé reconeix els
vincles ineludibles que té amb la raó teòrica i la intel·ligència emocional.
257
1.2. Explica l’origen de l’ètica occidental en el pensament grec i contrasta, de forma raonada, la
concepció socràtica amb la dels sofistes.
2.1. Explica de forma raonada l’objecte i la funció de l’ètica.
3.1. Expressa de forma crítica les argumentacions de les principals teories ètiques sobre la felicitat i
la virtut, raona les seves pròpies idees i aporta exemples del compliment o no d’aquestes teories.
3.2. Expressa de forma crítica les argumentacions de les principals teories ètiques sobre la justícia,
raona les seves pròpies idees i aporta exemples del compliment o no d’aquestes teories.
3.3. Analitza textos breus d’alguns dels filòsofs representants de les principals teories ètiques sobre
el desenvolupament psicològic moral de l’individu.
3.4. Utilitza amb rigor termes com ètica, moral, acció moral, autonomia, responsabilitat, convenció
moral, maduresa moral, virtut moral, subjectivisme, relativisme i universalisme moral, utilitarisme,
deure moral, ètica de màxims, ètica de mínims, consens, justícia, eudemonisme, hedonisme,
emotivisme i utilitarisme.
4.1. Identifica la funció, les característiques i els principals interrogants de la filosofia política.
4.2. Utilitza amb rigor conceptes clau de la filosofia política com democràcia, Estat, justícia, dret,
drets naturals, estat democràtic i de dret, legalitat, legitimitat, convenció, contractualisme,
alienació, ideologia i utopia, entre altres.
5.1. Explica de forma coherent els plantejaments filosoficopolítics de Plató, els sofistes, Maquiavel,
Locke, Montesquieu, Rousseau, Hobbes, Kant, John Stuart Mill, Popper o Habermas, entre altres.
5.2. Analitza la relació individu-Estat i hi reflexiona sobre la base del pensament dels sofistes, de
Marx i de l’Escola de Frankfurt.
5.3. Analitza de forma crítica textos significatius i breus d’alguns dels autors estudiats en què
s’argumenta sobre el concepte d’Estat i els elements i les característiques d’aquest.
5.4. Valora i utilitza la capacitat argumentativa, de forma oral i escrita, com a eina contra
l’arbitrarietat, l’autoritarisme i la violència.
6.1. Reflexiona per escrit sobre les possibilitats del pensament utòpic, argumentant les pròpies
idees.
7.1. Descriu i compara els conceptes de legalitat i legitimitat.
8.1. Explica les tesis fonamentals d’E. Cassirer sobre la capacitat simbòlica humana i les de H.
Poincaré sobre el procés creatiu.
258
9.1. Comprèn i utilitza conceptes com estètica, creativitat, creació, símbol, signe, art, experiència
estètica, mimesi, bellesa, gust, subjectivitat, judici estètic i avantguarda.
9.2. Contrasta i relaciona algunes construccions simbòliques fonamentals en el context de la
cultura occidental i analitza, de forma cooperativa, textos literaris, audicions musicals i
visualitzacions d’obres d’art per explicar els continguts de la unitat.
10.1. Disserta sobre la relació entre la creació artística, la ciència i l’ètica i la possibilitat que tenen
de transformar la realitat humana.
11.1. Coneix i descriu alguns dels elements fonamentals de la reflexió estètica sobre l’art a partir
de textos significatius de filòsofs com Plató, Schelling, Hume, Kant, Nietzsche, Walter Benjamin,
Gadamer, Marcuse o Adorno, entre altres, i aplica aquestes idees a l’estudi de diverses obres d’art.
11.2. Entén el valor filosòfic de la literatura analitzant textos breus de pensadors i literats com
Plató, sant Agustí, Calderón de la Barca, Pío Baroja, Machado, Voltaire, Goethe, Sartre, Unamuno,
Borges o Camus, entre altres.
11.3. Coneix la visió filosòfica de la música a través de l’anàlisi de textos filosòfics breus sobre la
visió pitagòrica, de Plató, Schopenhauer, Nietzsche o Adorno, entre altres, i mitjançant audicions
significatives.
12.1. Disserta de forma clara i coherent sobre el valor de les arts per transmetre idees filosòfiques.
13.1. Coneix i empra amb rigor conceptes com símbol, comunicació, llenguatge formal, lògica,
judici lògic, raonament, demostració, discurs, eloqüència, orador, retòrica, exordio, inventio,
dispositio, argumentació, elocutio, compositio, actio, fal·làcia, debat, negociació, persuasió i
concepte universal, entre altres.
14.1. Utilitza els elements i les regles del raonament de la lògica d’enunciats.
15.1. Comprèn i explica l’estructura i l’estil de la retòrica i de l’argumentació.
15.2. Coneix l’estructura i l’ordre del discurs i escriu breus discursos retòrics establint
coherentment l’exposició i l’argumentació.
16.1. Construeix un diàleg argumentatiu en el qual demostra les seves pròpies tesis mitjançant les
regles i les eines de l’argumentació.
16.2. Distingeix un argument verídic d’una fal·làcia.
16.3. Analitza i comenta textos breus i significatius de Plató, Aristòtil, Ciceró, Quintilià i Tàcit, així
com d’autors contemporanis, sobre l’art de la retòrica i l’argumentació.
259
17.1. Utilitza conceptes amb sentit filosòfic i els aplica al context empresarial: principis, saber,
ordre lògic, finalitat, demostració, raonament, inducció, deducció, argumentació, sentit, significat,
creativitat, diàleg, objectiu/subjectiu, emocions, globalitat i valor, entre altres.
18.1. Planteja correctament els interrogants filosòfics radicals en què s’ha de basar la creació d’un
projecte, tant vital com laboral, com per exemple “Què som?”, “Què faig?”, “Per què?”, “Per a
què?”, “Quin és el meu objectiu?”, “Quin sentit o raó de ser té?”, i sap defensar amb arguments les
respostes.
19.1. Dissenya un projecte, vital o empresarial, sobre la base de la filosofia, valorant l’íntima relació
entre els pensaments i les accions, entre la raó i les emocions, a través del diàleg, l’argumentació i
el llenguatge filosòfic.
20.1. Coneix i utilitza les eines de l’argumentació i el diàleg per resoldre dilemes i conflictes dins un
grup humà.
21.1. Valora la necessitat de fer possible les tasques innovadores, així com la funció i la importància
de les persones emprenedores i innovadores per construir i fer que avanci una cultura i per
transformar la realitat.
22.1. Elabora un decàleg de valors ètics que han de regir el món laboral, de cara a la societat i a la
naturalesa.
23.1. Comprèn i valora la importància de la raó crítica per fer avançar un projecte personal i
col·lectiu.
24.1. Valora i disserta sobre la importància de la feina per desenvolupar-nos com a éssers humans,
per fer avançar una cultura i per transformar la realitat.
8.11. Filosofia a 2n batxillerat
BLOC 1. CONTINGUTS COMUNS
1.1. Comprèn el sentit global dels textos més rellevants dels autors estudiats, identifica l’ordre lògic
de l’argumentació i és capaç de transferir els coneixements a altres autors o problemes i reconèixer
els plantejaments que es defensen.
1.2. Identifica i analitza les idees, la conclusió, els conceptes o idees rellevants, l’estructura i l’ordre
lògic de les idees del text.
1.3. Argumenta l’explicació de les idees presents en el text i les relaciona amb la filosofia de l’autor
i els continguts estudiats.
260
2.1. Argumenta les pròpies opinions amb claredat i coherència, tant de forma oral com per escrit.
2.2. Utilitza el diàleg racional per defensar les opinions pròpies, valora positivament la diversitat
d’idees i, al mateix temps, es basa en els aspectes comuns.
3.1. Sintetitza correctament la filosofia de cada autor mitjançant resums dels seus continguts
fonamentals, que classifica en els nuclis temàtics presents al llarg de la història de la filosofia:
realitat, coneixement, ésser humà, ètica i política.
3.2. Elabora llistes de vocabulari de conceptes, comprèn el significat d’aquests conceptes, els aplica
amb rigor i els organitza en esquemes o mapes conceptuals, taules cronològiques i altres
procediments útils per comprendre la filosofia d’un autor.
3.3. Selecciona informació de diverses fonts, bibliogràfiques i d’Internet, i reconeix les que són
fiables.
3.4. Elabora redaccions o dissertacions, treballs de recerca i projectes que impliquen un esforç
creatiu i una valoració personal dels problemes filosòfics plantejats en la història de la filosofia.
4.1. Utilitza les eines informàtiques i del web 2.0, com ara wikis, blogs, xarxes socials, processador
de textos, presentació de diapositives o recursos multimèdia, per elaborar i presentar treballs.
4.2. Fa cerques avançades a Internet sobre els continguts de la recerca i decideix quins són els
conceptes adequats.
4.3. Col·labora en treballs col·lectius de recerca sobre els continguts estudiats emprant les TIC.
BLOC 2. LA FILOSOFIA A LA GRÈCIA ANTIGA
1.1. Utilitza conceptes de Plató com idea, món sensible, món intel·ligible, bé, raó, doxa, episteme,
universal, absolut, dualisme, reminiscència, transmigració, mimesi, methexis, virtut i justícia, entre
altres, i els aplica amb rigor.
1.2. Entén i explica amb claredat les teories fonamentals de la filosofia de Plató, tant oralment com
per escrit, i analitza la relació entre realitat i coneixement, la concepció dualista de l’ésser humà i la
dimensió antropològica i política de la virtut.
1.3. Distingeix les respostes del corrent presocràtic referents a l’origen del cosmos, els conceptes
fonamentals de la dialèctica de Sòcrates i el convencionalisme democràtic i el relativisme moral
dels sofistes, i identifica els problemes de la filosofia antiga i els relaciona amb les solucions
aportades per Plató.
1.4. Respecta l’esforç de la filosofia de Plató per contribuir al desenvolupament de les idees i als
261
canvis socials de la Grècia antiga, valora positivament el diàleg com a mètode filosòfic, el
naixement de les utopies socials, el sentit del governant filòsof o la seva defensa de la inclusió de
les dones a l’educació.
2.1. Utilitza amb rigor conceptes del marc del pensament d’Aristòtil com substància, ciència,
metafísica, matèria, forma, potència, acte, causa, efecte, teleologia, lloc natural, inducció,
deducció, abstracció, ànima, monisme, felicitat i virtut, entre altres.
2.2. Comprèn i explica amb claredat les teories fonamentals de la filosofia d’Aristòtil, tant oralment
com per escrit, i examina la seva concepció de la metafísica i la física, el coneixement, l’ètica
eudemonista i la política i la compara amb les teories de Plató.
2.3. Descriu les respostes de la filosofia de Demòcrit, identifica els problemes de la filosofia antiga i
els relaciona amb les solucions aportades per Aristòtil.
2.4. Aprecia l’esforç de la filosofia d’Aristòtil per contribuir al desenvolupament del pensament
occidental i valora positivament el plantejament científic de les qüestions.
3.1. Descriu les respostes de les doctrines ètiques hel·lenístiques i identifica algunes de les grans
fites de la ciència alexandrina.
BLOC 3. LA FILOSOFIA A L’EDAT MITJANA
1.1. Explica la trobada de la filosofia i la religió cristiana primigènia a través de les tesis centrals del
pensament d’Agustí d’Hipona.
2.1. Defineix conceptes de Tomàs d’Aquino com raó, fe, veritat, Déu, essència, existència, creació,
immortalitat, llei natural, llei positiva i precepte, entre altres, i els aplica amb rigor.
2.2. Entén i explica amb claredat les teories fonamentals de Tomàs d’Aquino, tant oralment com
per escrit, distingeix la relació entre fe i raó, les vies de demostració de l’existència de Déu i la llei
moral i compara aquestes teories amb les de la filosofia antiga.
2.3. Discrimina les respostes de l’agustinisme, la filosofia àrab i la jueva i el nominalisme, identifica
els problemes de la filosofia medieval i els relaciona amb les solucions aportades per Tomàs
d’Aquino.
2.4. Valora l’esforç de la filosofia de Tomàs d’Aquino per contribuir al desenvolupament de les idees
i als canvis socials de l’edat mitjana i jutja positivament la universalitat de la llei moral.
3.1. Coneix les tesis centrals del nominalisme de Guillem d’Ockham i la importància que tenen per
a l’entrada en la modernitat.
262
BLOC 4. LA FILOSOFIA EN LA MODERNITAT I LA IL·LUSTRACIÓ
1.1. Comprèn la importància intel·lectual del canvi del pensament científic que s’esdevé al
Renaixement i descriu les respostes de la filosofia humanista sobre la naturalesa humana.
1.2. Explica les idees eticopolítiques fonamentals de Maquiavel i les compara amb els sistemes
eticopolítics anteriors.
2.1. Identifica conceptes de Descartes com raó, certesa, mètode, dubte, hipòtesi, cogito, idea,
substància i subjectivisme, entre altres, i els aplica amb rigor.
2.2. Comprèn i explica amb claredat les teories fonamentals de la filosofia de Descartes, tant
oralment com per escrit, analitza el seu mètode i la relació entre coneixement i realitat a partir del
cogito i el dualisme a l’ésser humà i compara aquestes teories amb les de la filosofia antiga i la
medieval.
2.3. Identifica els problemes de la filosofia moderna i els relaciona amb les solucions aportades per
Descartes.
2.4. Aprecia l’esforç de la filosofia de Descartes per contribuir al desenvolupament de les idees i als
canvis socioculturals de l’edat moderna i valora positivament la universalitat de la raó cartesiana.
3.1. Utilitza amb rigor conceptes de Hume com escepticisme, crítica, experiència, percepció,
immanència, associació, impressions, idees, hàbit, contradicció, causa, creença, sentiment, mèrit,
utilitat, felicitat, contracte social, llibertat i deure, entre altres.
3.2. Entén i explica amb claredat les teories fonamentals de la filosofia de Hume, tant oralment
com per escrit, distingeix els principis i els elements del coneixement respecte a la veritat, la crítica
a la causalitat i a la substància i l’emotivisme moral i compara aquestes teories amb les de la
filosofia antiga i la medieval i amb el racionalisme modern.
3.3. Coneix i explica les idees centrals del liberalisme polític de Locke, identifica els problemes de la
filosofia moderna i relaciona aquestes idees amb les solucions aportades per Hume.
3.4. Valora l’esforç de la filosofia de Hume per contribuir al desenvolupament de les idees i als
canvis socioculturals de l’edat moderna i jutja positivament la recerca de la felicitat col·lectiva.
4.1. Comprèn els ideals que varen impulsar els il·lustrats francesos i explica el sentit i la
transcendència del pensament de Rousseau, la seva crítica social, la crítica a la civilització, l’estat
de naturalesa, la defensa del contracte social i la voluntat general.
5.1. Comprèn conceptes de Kant com sensibilitat, enteniment, raó, crítica, transcendental, ciència,
263
innat, judici, a priori, a posteriori, facultat, intuïció, categoria, il·lusió transcendental, idea, llei,
fenomen, noümen, voluntat, deure, imperatiu, categòric, autonomia, postulat, llibertat, dignitat,
persona, pau i pacte, entre altres, i els utilitza amb rigor.
5.2. Entén i explica amb claredat les teories fonamentals de la filosofia de Kant, tant oralment com
per escrit, analitza les facultats i els límits del coneixement, la llei moral i la pau perpètua i
compara aquestes teories amb les de la filosofia antiga, medieval i moderna.
5.3. Descriu la teoria política de Rousseau, identifica els problemes de la filosofia moderna i la
relaciona amb les solucions aportades per Kant.
5.4. Respecta i raona l’esforç de la filosofia de Kant per contribuir al desenvolupament de les idees i
als canvis socioculturals de l’edat moderna i valora positivament la dignitat i la recerca de la pau
entre les nacions.
BLOC 5. LA FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA
1.1. Identifica conceptes de Marx com dialèctica, materialisme històric, praxi, alienació,
infraestructura, superestructura, forces productives, mitjans de producció, lluita de classes, feina,
plusvàlua i humanisme, entre altres, i els empra amb rigor.
1.2. Coneix i explica amb claredat les teories fonamentals de la filosofia de Marx, tant oralment
com per escrit, i examina el materialisme històric, la crítica de l’idealisme, l’alienació i la ideologia i
la seva visió humanista de l’individu.
1.3. Identifica els problemes de la filosofia contemporània i els relaciona amb les solucions
aportades per Marx.
1.4. Valora l’esforç de la filosofia de Marx per contribuir al desenvolupament de les idees i als
canvis socials de l’edat contemporània i jutja positivament la defensa de la igualtat social.
2.1. Defineix conceptes de Nietzsche com crítica, tragèdia, intuïció, metàfora, convenció,
perspectiva, genealogia, transvaloració, nihilisme, superhome, voluntat de poder i etern retorn,
entre altres, i els aplica amb rigor.
2.2. Entén i explica amb claredat les teories fonamentals de la filosofia de Nietzsche, tant oralment
com per escrit, considera la crítica de la metafísica, la moral, la ciència, la veritat com a metàfora i
l’afirmació del superhome com a resultat de la inversió dels valors i la voluntat de poder i compara
aquestes teories amb altres teories de la filosofia antiga, medieval, moderna i contemporània.
2.3. Distingeix les respostes de Schopenhauer en la seva afirmació de la voluntat, identifica els
264
problemes de la filosofia contemporània i els relaciona amb les solucions aportades per Nietzsche.
2.4. Aprecia l’esforç de la filosofia de Nietzsche per contribuir al desenvolupament de les idees i als
canvis socials de l’edat contemporània i valora positivament la defensa de la veritat i la llibertat.
3.1. Utilitza conceptes com objectivisme, ciència, europeïtzació, filosofia, món, circumstància,
perspectiva, raó vital, raciovitalisme, vida, categoria, llibertat, idea, creença, història, raó històrica,
generació, home massa i home selecte, entre altres, i els aplica amb rigor.
3.2. Comprèn i explica amb claredat les teories fonamentals de la filosofia i de l’anàlisi social
d’Ortega y Gasset, tant oralment com per escrit, i les relaciona amb postures filosòfiques com el
realisme, el racionalisme, el vitalisme o l’existencialisme, entre altres.
3.3. Respecta l’esforç de la filosofia d’Ortega y Gasset per contribuir al desenvolupament de les
idees i als canvis socials i culturals de l’edat contemporània espanyola i valora positivament el seu
compromís amb la defensa de la cultura i la democràcia.
4.1. Identifica conceptes de Habermas com coneixement, interès, consens, veritat, enunciat,
comunicació, desigualtat o món de la vida, i conceptes de la filosofia postmoderna com
desconstrucció, diferència, cultura, text, art i comunicació, entre altres, i els aplica amb rigor.
4.2. Entén i explica amb claredat les teories de la filosofia de Habermas, tant oralment com per
escrit, distingeix els interessos del coneixement i l’acció comunicativa i les teories fonamentals de
la postmodernitat i analitza la desconstrucció de la modernitat, des de la multiplicitat de la societat
de la comunicació i les teories fonamentals de la postmodernitat.
4.3. Reflexiona sobre les respostes de la filosofia crítica de l’Escola de Frankfurt i identifica els
problemes de la filosofia contemporània.
4.4. Aprecia l’esforç de la filosofia de Habermas i del pensament postmodern per contribuir al
desenvolupament de les idees i als canvis socials de l’edat contemporània i valora positivament el
seu esforç en la defensa del diàleg racional i el respecte a la diferència.
5.1. Coneix les tesis característiques del pensament postmodern, com la crítica de la raó il·lustrada,
la idea de progrés, el pensament totalitzador, la trivialització de l’existència, el crepuscle del deure
o la pèrdua del subjecte davant la cultura de masses, entre altres.
5.2. Explica les principals tesis de filòsofs postmoderns com Vattimo, Lyotard i Baudrillard i
reflexiona sobre la seva vigència actual.
5.3.
265
8.12. Religió catòlica
1r ESO
Expressa per escrit esdeveniments imprevistos que mostren que el món en què vivim no és el
resultat de l’acció humana.
Avalua amb els companys esdeveniments i situacions en els quals es posa de manifest que l’univers
és un do de Déu.
Relaciona i distingeix, verbalment, l’origen de la creació en els relats mítics de l’antiguitat i en el
relat bíblic.
Reconeix i indica les diferències existents entre l’explicació teològica i l’explicació científica de la
creació.
Respecta l’autonomia de l’explicació teològica i l’autonomia de l’explicació científica de la creació, i
n’assenyala algunes diferencies essencials.
Coneix i explica als companys dos dels aspectes més rellevants de l’Encíclica del papa Francesc
sobre la creació i la protecció del medi ambient.
BLOC 2. LA REVELACIÓ: DÉU INTERVÉ EN LA HISTÒRIA
Coneix, interpreta i construeix una trajectòria temporal amb els principals esdeveniments i
personatges de la història d’Israel.
Mostra interès per la història d’Israel i dialoga respectuosament sobre els beneficis d’aquesta
història per a la humanitat.
Cerca relats bíblics i selecciona gestos i paraules de Déu que posen de manifest la seva
manifestació al poble d’Israel.
Cerca relats bíblics i selecciona gestos i paraules de Déu que posen de manifest la seva
manifestació al poble d’Israel.
Recorda i explica de manera constructiva, oralment i per escrit, accions que reflecteixen la
manifestació de Déu al poble d’Israel.
BLOC 3. JESUCRIST, COMPLIMENT DE LA HISTÒRIA DE LA SALVACIÓ
3.1. Descobreix i exposa les raons que acrediten la historicitat dels quatre evangelis.
3.2.1. Identifica i classifica de manera raonada les diferències entre la naturalesa divina i la
naturalesa humana de Jesús segons els relats evangèlics.
3.2.2. S’esforça per comprendre les manifestacions de la naturalesa humana i la naturalesa divina
266
en els relats evangèlics.
3.3. Descobreix, a partir de la lectura dels textos evangèlics, alguns trets de la persona de Jesús i en
descriu la missió i el missatge.
3.4. Ordena i explica els passos del procés de redacció i divulgació dels quatre evangelis.
BLOC 4. PERMANÈNCIA DE JESUCRIST EN LA HISTÒRIA: L'ESGLÉSIA
4.1. Indica i explica les distintes formes de presència de Jesucrist en l’Església: els sagraments, la
paraula de Déu, el servei de l’autoritat i la caritat.
4.2.1. Coneix i respecta que els sagraments expressen l’acció de l’Esperit en la construcció de
l’Església.
4.2.2. Associa l’acció de l’Esperit en els sagraments amb les distintes etapes i moments de la vida.
4.2.3. Pren consciència i aprecia l’acció de l’Esperit per al creixement de la persona.
2n ESO
BLOC 1. EL SENTIT RELIGIÓS DE LA PERSONA HUMANA
1.1.1. Argumenta la dignitat de l’ésser humà en relació als altres éssers vius.
1.1.2. Distingeix i debat de forma justificada i respectuosa l’origen de l’ésser humà.
1.2. Valora, en situacions del seu entorn, la dignitat de tot ésser humà amb independència de les
capacitats físiques, cognitives, intel·lectuals, socials, etc.
1.3.1. Classifica accions de l’ésser humà que respecten o destrueixen la creació.
1.3.2. Dissenya en petit grup un pla de col·laboració amb el seu centre educatiu en el que
s’incloguin al menys cinc necessitats i les possibles solucions que el propi grup duria a terme.
BLOC 2. LA REVELACIÓ: DÉU INTERVÉ EN LA HISTÒRIA
2.1.1 Busca i escull personatges significatius del poble d’Israel i identifica i analitza la resposta de fe
en ells.
2.1.2. S’interessa per conèixer i valora la resposta de fe al Déu que es revela.
2.2.1. Identifica, classifica i compara les característiques fonamentals dels Llibres Sagrats mostrant
interès pel seu origen diví.
2.2.2. Llegeix, localitza i esquematitza els criteris recollits a la Dei Verbum al voltant de la
interpretació de la Bíblia valorant-los com a necessaris.
2.2.3.1. Distingeix i assenyala en textos bíblics la presència d’un Déu que es comunica, justificant
267
en el grup la selecció dels textos.
2.2.3.2. Coneix i justifica per escrit l’existència en els Llibres Sagrats de l’autor diví i l’autor humà.
BLOC 3. JESUCRIST, COMPLIMENT DE LA HISTÒRIA DE LA SALVACIÓ
3.1.1.1. Coneix i descriu les característiques del Déu cristià.
3.1.1.2 Llegeix relats mitològics, localitza trets de les divinitats de les religions politeistes i els
contrasta amb les característiques del Déu cristià.
3.1.2. Reconeix, descriu i accepta que la persona humana necessita de l’altre per assolir la seva
identitat a semblança de Déu.
3.2.1 Confecciona materials on s’expressen els moments rellevants de la història salvífica i els
relaciona amb les veritats de fe formulades en el Credo.
3.2.2. Classifica les veritats de fe contingudes en el Credo i explica el seu significat.
BLOC 4. PERMANÈNCIA DE JESUCRIST EN LA HISTÒRIA: L'ESGLÉSIA
4.1.1 Localitza en el mapa els llocs d’origen de les primeres comunitats cristianes i descriu les seves
característiques.
4.1.2 Reconstrueix l’itinerari dels viatges de Sant Pau i explica amb les seves paraules la difusió del
cristianisme en el món pagà.
4.2.1 Descriu i valora l’arrel de la unitat i santedat de l’Església.
4.2.2 Elabora materials, utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació, on es reflecteix
la universalitat i apostolicitat de l’Església.
3r ESO
BLOC 1. EL SENTIT RELIGIÓS DE LA PERSONA HUMANA
1.1. Expressa i comparteix en grup situacions o circumstàncies en les que reconeix l’exigència
humana de felicitat i plenitud.
1.2.1. Analitza i valora l’experiència personal enfront de fets bells i dolorosos.
1.2.2. Selecciona escenes de pel·lícules o documentals que mostren la recerca de sentit.
BLOC 2. LA REVELACIÓ: DÉU INTERVÉ EN LA HISTÒRIA
2.1. Identifica, analitza i comenta situacions actuals on s’expressa el pecat com a rebuig o
suplantació de Déu.
2.2.Analitza el text sagrat diferenciant la veritat revelada de la vestidura literària i recrea un relat
268
de la veritat revelada sobre el pecat original amb llenguatge actual.
BLOC 3. JESUCRIST, COMPLIMENT DE LA HISTÒRIA DE LA SALVACIÓ
3.1.1 Busca i selecciona biografia de conversos.
3.1.2 Expressa judicis respectuosos sobre la novetat que la trobada amb Crist ha introduït en la
forma d’entendre el món, segons les biografies seleccionades.
3.2. Crea i comparteix textos, vídeos clip, curts, per a descriure les conseqüències que en la vida
dels cristians ha suposat la trobada amb Crist.
BLOC 4. PERMANÈNCIA DE JESUCRIST EN LA HISTÒRIA: L'ESGLÉSIA
4.1. Busca, selecciona i presenta justificant l’experiència d’una persona que ha trobat Crist en
l’Església.
4.2. Escolta testimonis de cristians i debat amb respecte sobre la plenitud de vida que en ells
s’expressa.
4.3.1. Demostra mitjançant exemples prèviament seleccionats que l’experiència cristiana ha estat
generadora de cultura al llarg de la història.
4.3.2. Defensa de forma raonada la influència de la fe en l’art, el pensament, els costums, la salut,
l’educació, etc.
4t ESO
BLOC 1. EL SENTIT RELIGIÓS DE LA PERSONA HUMANA
1.1.1. Identifica i classifica els trets principals (ensenyament, comportament i culte) en les religions
monoteistes.
1.1.2. Busca informació i presenta al grup les respostes de les diferents religions a les preguntes de
sentit.
1.2.1. Raona per què la revelació és la plenitud de l’experiència religiosa.
1.2.2. Analitza i debat les principals diferències entre la revelació de Déu i les religions.
BLOC 2. LA REVELACIÓ: DÉU INTERVÉ EN LA HISTÒRIA
2.1.1. Identifica i aprecia la fidelitat permanent de Déu que troba en la història d’Israel.
2.1.2. Pren consciència i agraeix els moments de la seva història en els que reconeix la fidelitat de
Déu.
2.2.1. Identifica, classifica i compara els trets del Messies sofrent i el Messies polític.
269
2.2.2. S’esforça per comprendre la novetat del Messies sofrent com a criteri de vida.
BLOC 3. JESUCRIST, COMPLIMENT DE LA HISTÒRIA DE LA SALVACIÓ
3.1. Localitza, selecciona i argumenta en textos evangèlics la crida de Jesús.
3.2.1. Llegeix de manera comprensiva un evangeli, identifica i descriu la missió salvífica de Jesús.
3.2.2. Busca i identifica persones que actualitzen avui la missió de Jesús i exposa en grup per què
continuen la missió de Jesús.
BLOC 4. PERMANÈNCIA DE JESUCRIST EN LA HISTÒRIA: L'ESGLÉSIA
4.1.1. Elabora judicis a partir de testimonis que exemplifiquin una forma nova d’usar la raó i la
llibertat i d’expressar l’afectivitat.
4.1.2. Adquireix l’hàbit de reflexionar buscant el bé davant les eleccions que se li ofereixen.
4.1.3. És conscient de les diferents formes de viure l’afectivitat i prefereix la que reconeix com a
més humana
.4.2.1. Identifica persones que són autoritat en la seva vida i explica com reconeix en elles la
veritat.
4.2.2. Reconeix i valora en l’Església diverses figures que són autoritat, pel servei o pel testimoni.
4.2.3. Localitza i justifica tres esdeveniments de la història en els que l’Església ha defensat la
veritat de l’ésser humà.
4.3. Investiga i debat sobre les iniciatives eclesials del seu entorn que col·laboren en la construcció
de la civilització de l’amor.
1r Batxillerat
1.1.1. Reflexiona sobre esdeveniments mostrats en els mitjans de comunicació i emet judicis de
valor sobre la necessitat de sentit.
1.1.2. Identifica i diferencia la diversitat de respostes salvífiques que mostren les religions.
1.2.1. Descobreix, a partir d’un visionat que mostri la injustícia, la incapacitat de la llei per a
fonamentar la dignitat humana. Compara amb textos eclesials que vinculen la dignitat de l’ésser
humà a la seva condició de creatura.
1.2.2. Investiga, obté dades estadístiques i analitza traient conclusions, comportaments dels joves
que defensen o atempten contra la dignitat de l’ésser humà.
1.3. Qualifica les respostes de sentit que ofereix l’ateisme, agnosticisme o laïcisme i les contrasta
270
amb la proposta de salvació que ofereixen les religions.
BLOC 2. DOCTRINA SOCIAL DE L'ESGLÉSIA
2.1. Identifica problemes socials de finals del segle XIX. N’estudia l’evolució fins a l’actualitat i
analitza les respostes de la doctrina social de l’Església.
2.2.1. Elabora una definició personal sobre els termes, legal, ètic i moral. Explica públicament les
diferències entre els termes amb l’ajuda de mitjans audiovisuals.
2.2.2. Comprèn i defineix amb paraules personals el significat de bé comú, destí universal dels béns
i subsidiarietat. Aplica a situacions concretes aquests principis justificant el pensament social de
l’Església.
BLOC 3. RELACIÓ ENTRE LA RAÓ, LA CIÈNCIA I LA FE
3.1. Identifica, a través de fonts, els diferents mètodes de conèixer la veritat en la filosofia, la
teologia, la ciència i la tècnica. Distingeix quins aspectes de la realitat permet conèixer cada
mètode.
3.2.1. Reconeix amb sorpresa i s’esforça per comprendre l’origen diví del cosmos i distingeix que no
prové del caos o l’atzar.
3.2.2. S’informa amb rigor i debat respectuosament, sobre el cas de Galileu, Servet, etc. Escriu la
seva opinió, justificant raonadament les causes i conseqüències d’aquests conflictes.
3.3.1. Aprèn, accepta i respecta que el criteri ètic neix del reconeixement de la dignitat humana.
3.3.2. Analitza casos i debat de manera raonada les conseqüències que es deriven d’un ús de la
ciència sense referència ètic.
BLOC 4. L'ESGLÉSIA, GENERADORA DE CULTURA AL LLARG DE LA HISTÒRIA
4.1.1. Estudia, analitza i defineix el concepte de cultura en diferents èpoques i ho contrasta amb el
caràcter antropològic de l’ensenyament de l’Església.
4.1.2.1. Identifica els elements propis de diverses cultures i elabora un material audiovisual on les
compari críticament.
4.1.2.2. Coneix i respecta els trets de la vida monàstica. N’identifica la influència en la organització
social i la vida laboral.
4.2. Valora el treball dels monjos per conservar l’art i la cultura grecollatina, elaborant un material
audiovisual en el qual es reculli la síntesi del seu estudi.
271
9. ELEMENTS TRANSVERSALS TRACTATS
9.1. Àrea de Ciències Socials
El tractament interdisciplinari d’aquesta etapa és molt ampli, ja que, d’acord amb les finalitats, els
objectius, els continguts i els estàndards d’aprenentatge avaluables de l’etapa, s’han d’obtenir,
segons la normativa, les competències clau i una sèrie de finalitats, entre les quals podem destacar
les següents: el ple desenvolupament de la personalitat i de les capacitats dels alumnes; l’educació
en el respecte dels drets i les llibertats fonamentals, en la igualtat de drets i oportunitats, en la
igualtat de tracte i la no-discriminació, i en la tolerància i la llibertat dins els principis democràtics
de convivència; el plurilingüisme i la interculturalitat, i la prevenció dels conflictes i la resolució
pacífica d’aquests.
S’han de dur a terme treballs de recerca que han d’obligar a emprar diferents fonts i recursos
bibliogràfics, audiovisuals i informàtics de forma interdisciplinària per aconseguir que els alumnes
arribin a investigar, valorar, exposar i aplicar els coneixements associats a l’assignatura de geografia
i història.
9.2. Àrea de Filosofia
Valors ètics de 1r, 2n, 3r i 4t d'ESO
Com s’indica al Decret 34/2015, de 15 de maig pel qual s’estableix el currículum de l’educació
secundària obligatòria a les Illes Balears, s’exigeix l’educació en valors o el tractament dels
anomenats «elements transversals», atès que no es poden estudiar de manera aïllada. Aquests
principis s’escauen perfectament a la nostra assignatura, ja sigui de manera directa assenyalada en
el currículum, però també de manera col·lateral. A l’article13 s’enumeren una sèrie de qüestions i
d’habilitats que tenen una relació evident amb l’assignatura Valors Ètics independentment del curs
o etapa en que es realitzi. Així doncs, d’entre els valors marcats, els que treballarem a classe són
l’educació per a la democràcia i per al coneixement i la pràctica dels drets humans, l’educació
moral i cívica, l’educació per a la igualtat d’oportunitats, l’educació per a la igualtat dels drets i
deures de les persones, l’educació per a la interculturalitat i per a la construcció europea, la
comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, la comunicació audiovisual, les tecnologies de la
informació i la comunicació, l’emprenedoria, l’educació cívica i constitucional, ja que vénen en el
currículum i formen part dels continguts de les diferents unitats didàctiques que es
desenvoluparan al llarg del curs. D’altres aspectes no surten directament al currículum, però també
es tocaran com són l’educació per a la pau, l’educació ambiental i del consumidor. En aquest curs i
272
assignatura no tractarem l’educació viària, ni l’educació per a la salut i l’educació sexual.
Filosofia de 1r de Batxillerat
De la mateixa manera que a la secundària, els elements transversals exigeix l’educació en valors
o el tractament dels anomenats «elements transversals», atès que no es poden estudiar de
manera aïllada. Aquests principis s’escauen perfectament a la nostra assignatura de Batxillera de
manera directa i relacionada amb el currículum. A l’article 13 s’enumeren una sèrie de qüestions i
d’habilitats que tenen una relació evident amb l’assignatura de Filosofia. Així doncs, d’entre els
valors marcats, els que treballarem a classe són l’educació per a la democràcia i per al coneixement
i la pràctica dels drets humans, l’educació moral i cívica, l’educació per a la igualtat d’oportunitats,
l’educació per a la igualtat dels drets i deures de les persones, l’educació per a la interculturalitat i
per a la construcció europea, la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, la comunicació
audiovisual, les tecnologies de la informació i la comunicació, l’emprenedoria, l’educació per a la
pau, l’educació ambiental i del consumidor, l’educació cívica i constitucional i l’educació sexual, ja
que es poden relacionar fàcilment amb els continguts del currículum que desenvoluparem amb les
diferents unitats didàctiques del curs. En aquest curs i assignatura no tractarem l’educació viària, ni
l’educació per a la salut.
Història de la Filosofia 2n de Batxillerat
De la mateixa manera que a la secundària i a la matèria de primer de Batxillerat, els elements
transversals exigeix l’educació en valors o el tractament dels anomenats «elements transversals»,
atès que no es poden estudiar de manera aïllada. Aquests principis s’escauen perfectament a la
nostra assignatura de Batxillerat, encara que de manera indirecta. A l’article 13 s’enumeren una
sèrie de qüestions i d’habilitats que tenen una relació evident amb l’assignatura d'Història de la
Filosofia. Així doncs, d’entre els valors marcats, els que treballarem a classe són l’educació per a la
democràcia i per al coneixement i la pràctica dels drets humans, l’educació moral i cívica, l’educació
per a la igualtat d’oportunitats, l’educació per a la igualtat dels drets i deures de les persones,
l’educació per a la interculturalitat i per a la construcció europea, la comprensió lectora, l’expressió
oral i escrita, la comunicació audiovisual, les tecnologies de la informació i la comunicació,
l’emprenedoria, l’educació per a la pau, l’educació ambiental i del consumidor, l’educació cívica i
constitucional i l’educació sexual, ja que es poden relacionar fàcilment amb els continguts del
currículum que desenvoluparem amb les diferents unitats didàctiques del curs. En aquest curs i
assignatura no tractarem l’educació viària, ni l’educació per a la salut.
273
9.3. Àrea d'Economia
Tal com indica l’article 13 del Decret 34/2015, de 15 de maig, que: “1. Sense perjudici del seu
tractament específic en algunes de les matèries de l’etapa, la Comprensió lectora, l’expressió oral i
escrita, la comunicació audiovisual, les Tecnologies de la informació i la comunicació,
l’emprenedoria i l’educació cívica i Constitucional s’han de treballar en totes les matèries. 2. S’ha
de fomentar el desenvolupament dels valors que promoguin la igualtat efectiva entre homes i
dones i la prevenció de la violència de gènere, i dels valors inherents al Principi d’igualtat de tracte
i de no-discriminació per qualsevol condició o Circumstància personal o social. S’han d’evitar els
comportaments i els continguts Sexistes i els estereotips que suposin discriminació. 3. S’ha de
fomentar l’aprenentatge de la prevenció i la resolució pacífica de conflictes en tots els àmbits de la
vida personal, familiar i social, així com dels valors que sustenten la llibertat, la pau, la justícia, la
igualtat, el pluralisme polític, la democràcia, el respecte als drets humans i a les persones amb
discapacitat, el rebuig a la violència, el respecte i la consideració a les víctimes del terrorisme, la
pluralitat, el respecte a l’estat de dret i la prevenció del terrorisme i de qualsevol altre tipus de
violència. 4. La conselleria d’educació i universitat i els centres docents han de fomentar mesures
Perquè els alumnes participin en activitats que els permetin desenvolupar la creativitat, La
sensibilitat artística, l’autonomia, la iniciativa, la feina en equip, l’esperit Emprenedor, la confiança
en un mateix i el sentit crític. 5. La conselleria d’educació, cultura i universitats i els centres docents
han d’adoptar mesures perquè l’activitat física i la dieta equilibrada formin part del comportament
juvenil. A aquest efecte, s’ha de promoure que els alumnes practiquin diàriament esport i exercici
físic, en els termes i les condicions que, seguint les recomanacions dels Organismes competents,
garanteixin un desenvolupament adequat per afavorir una vida activa, saludable i autònoma. El
disseny, la coordinació i la supervisió de les mesures que a aquest efecte s’adoptin al centre
educatiu han de ser assumits pels professors amb qualificació o especialització adequada en
aquests àmbits. 6. En l’àmbit de l’educació i la seguretat viàries, la conselleria d’educació, cultura i
Universitats i els centres docents han de promoure accions per millorar la convivència i prevenir els
accidents de trànsit, perquè els alumnes coneguin els seus drets i deures com a usuaris de les vies,
en qualitat de vianants, viatgers i conductors de bicicletes o vehicles a motor, respectin les normes
i els senyals, i s’afavoreixi la convivència, la tolerància, la prudència, l’autocontrol, el diàleg i
l’empatia amb actuacions adequades tendents a evitar els accidents de trànsit i les seves
seqüeles.”
274
10. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS
10.1. Ciències Socials a ESO
Llibres de text:
Geografia i Història 1 9788468231075 Albet – Benejam – García - Gatell Vicens Vives
Geografia i Història 2 9788468236797 Albet – Benejam – García - Gatell Vicens Vives
Geografia i Història 3 9788468234502 Albet-Bosch – Garcia - González-
Monfort
Vicens Vives
Geografia i Història 4 9788468236803 M. García – C. Gatell- S. Riesco Vicens Vives
Altres materials:
S'empraran mapes, textos, powerpoints, pel·lícules i en general, tot tipus de material que permeti
un major acostament a la matèria tractada i una major comprensió d'aquesta per part de
l'alumnat.
10.2. Geografia 2n BATXILLERAT
A més del llibre de text, que en aquest cas és Geografia (ed. Vicens Vives), s'emprarà tot tipus de
material que permeti una major comprensió dels continguts per part dels alumnes: textos, articles
de premsa, vídeos, mapes històrics, etc.
10.3. Història del món contemporani 1er BATXILLERAT
A més del llibre de text, que en aquest cas és Història del Món Contemporani (ed. Santillana),
s'emprarà tot tipus de material que permeti una major comprensió dels continguts per part dels
alumnes: textos, articles de premsa, vídeos, mapes històrics, etc.
10.4. Història d'Espanya
A més del llibre de text, que en aquest cas és Història d'Espanya (ed. ANAYA), s'emprarà tot tipus
de material que permeti una major comprensió dels continguts per part dels alumnes: textos,
articles de premsa, vídeos, mapes històrics, etc.
10.5. Economia 1er BATXILLERAT
Llibre de text:
ECONOMIA
Editorial Mc Graw Hill
275
ISBN: 978-84-481-9599.X
Autor: Anxo Penalonga Sweers
- Diverses publicacions o revistes de caire econòmic.
- Textos de la premsa diària relacionats amb l’actualitat econòmica
- Internet (en la mesura del que sigui possible s’utilitzaran les eines que proporciona la xarxa de
Internet, a més, de les avantatges que proporciona la web 2.0.)
- Materials de feina preparats pel professor: apunts, esquemes o mapes conceptuals,
qüestionaris breus, casos pràctics...
- Pel·lícules i documentals relacionats amb alguns dels continguts de la programació.
10.6. Economia 4t ESO
- Llibre de text
ECONOMIA
Editorial Mc Graw Hill
ISBN: 978-84-486-09535
Autor: Anxo Penalonga Sweers
- Diverses publicacions o revistes de caire econòmic.
- Textos de la premsa diària relacionats amb l’actualitat econòmica
- Internet (en la mesura del que sigui possible s’utilitzaran les eines que proporciona la xarxa de
Internet, a més, de les avantatges que proporciona la web 2.0.)
- Materials de feina preparats pel professor: apunts, esquemes o mapes conceptuals,
qüestionaris breus, casos pràctics...
- Extractes de pel·lícules i documentals relacionats amb alguns dels continguts de la
programació.
10.7. Economia 2n BATXILLERAT
- Llibre de text
ECONOMIA
Editorial Mc Graw Hill
ISBN: 978-84-481-9599.X
Autor: Anxo Penalonga Sweers
276
- Diverses publicacions o revistes de caire econòmic.
- Textos de la premsa diària relacionats amb l’actualitat econòmica
- Internet (en la mesura del que sigui possible s’utilitzaran les eines que proporciona la xarxa de
Internet, a més, de les avantatges que proporciona la web 2.0.)
- Materials de feina preparats pel professor: apunts, esquemes o mapes conceptuals,
qüestionaris breus, casos pràctics...
- Pel·lícules i documentals relacionats amb alguns dels continguts de la programació.
10.8. Valors ètics
Els materials i recursos que s’empraran a la matèria de Valors ètics no poden quedar del tot
concretats en aquest document degut als mateixos continguts d’aquestes matèries; per això, pel
que fa a materials, com puguin ser textos o documentals, en concret per cada una de les unitats
didàctiques ja seran seleccionats en funció dels temes, de les necessitats, l’actualitat de la
problemàtica i dels interessos de l’alumnat. L’ús d’aquests recursos quedarà a criteri del professor.
Així i tot, sí que podem fer referència a alguns materials i recursos que de segur que
s’empraran.
De l’alumnat:
a.- Quadern de classe.
b.- Llibre de text per Valors ètics: X. Martí Oriols, C Prestel Alonso Editorial Vicens Vives
( edició en català)
c.- Material que lliuri el professor (fragments de textos, premsa, etc.).
d.- Material cercat per l’alumnat (fragments de textos, premsa, etc.).
Del professorat:
Material i recursos escrits:
a.- Manuals de Filosofia, llibres de text i tot el material del departament i/o de la biblioteca
del centre.
b.- Material i recursos audiovisuals que es considerin adequats.
No està de més dir que sempre comptam, tant per l’alumnat com pel professorat, amb el
material de la biblioteca del centre com el de departament de Filosofia per consultar o elaborar
activitats o treballs.
277
10.9. Filosofia
Els materials i recursos que s’empraran a les matèries de Filosofia i Història de la Filosofia no poden
quedar del tot concretats a aquest document degut als mateixos continguts d’aquestes matèries;
per això, pel que fa a materials, com puguin ser textos o documentals, en concret per cada una de
les unitats didàctiques ja seran seleccionats en funció dels temes, de les necessitats, l’actualitat de
la problemàtica i dels interessos de l’alumnat. L’ús d’aquests recursos quedarà a criteri del
professor.
Així i tot, sí que podem fer referència a alguns materials i recursos que de segur que
s’empraran.
De l’alumnat:
a.- Quadern de classe.
b.- Material que lliuri el professor (apunts, fragments de textos, premsa, etc.).
c.- Material cercat per l’alumnat (fragments de textos, premsa, etc.).
d.- A primer de batxillerat, hi haurà un llibre de text: FLB Filosofia de C. Prestel Alonso de l'editorial
Vicens Vives
e.- A segon hi haurà un llibre de text: HFL Història de la Filosofia de l'autor C. Prestel Alonso de
l'editorial Vicens Vives
Del professorat:
Material i recursos escrits:
a.- Manuals de Filosofia i Ciència, Tecnologia i Societat, llibres de text i tot el material del
departament i/o de la biblioteca del centre.
b.- Material i recursos audiovisuals que es considerin adequats.
No està de més dir que sempre comptam, tant per l’alumnat com pel professorat, amb el material
de la biblioteca del centre com el de departament de Filosofia per consultar o elaborar activitats o
treballs.
10.10. Religió
Folis i un bolígraf blau o negre que no es pugui esborrar. A més, el professor pot indicar que
s’utilitzi material extra depenent de cada sessió (llapis, rotuladors, etc.).
278
11. PROCEDIMENTS DE SUPORT I PLA DE PENDENTS
Suport a alumnes NESE
En relació al l'atenció i suport als alumnes amb NESE, des del departament s'elaboraran les
adaptacions curriculars no significatives que siguin necessàries per tal de permetre a l'alumne el
seguiment de la matèria i l'assoliment dels objectius didàctics plantejats a principi de curs. Això no
obstant, en els casos en que els alumnes no requereixin aquest tipus d'actuació sinó més aviat un
suport educatiu, els professors del departament es posaran a la seva disposició, d'acord amb la
seva disponibilitat horària.
Alumnes repetidors
Als alumnes repetidors se'ls prestarà una atenció especial. Aquesta atenció es concretarà
en un major seguiment dels seus progressos, major atenció en la feina que van realitzant i més
incidència en la necessitat de treballar per passar de curs sense assignatures suspeses.
Recuperació de la matèria al llarg del curs i al setembre
Al llarg del curs es podran dur a terme activitats de recuperació de la matèria suspesa, de
forma trimestral o bé de forma global a final de curs, en forma de proves escrites de recuperació o
de treballs específics. En qualsevol cas, el professor de la matèria en determinarà la necessitat i
informarà puntualment a l'alumnat d'aquests mecanismes de recuperació.
A l'avaluació extraordinària de setembre, l'alumne/a haurà de fer un examen sobre tota la
matèria impartida al llarg del curs (o sobre una part, segons el criteri del professor/a). També
haurà de lliurar una tasca d'estiu. Aquesta tasca suposarà, cas d'estar ben feta, fins a un 40% de la
nota.
11.1. Pla de pendents
El departament de Ciències Socials ha elaborat el present pla per atendre els alumnes que porten
la matèria pendent d'altres cursos. En el curs 2019-2020, tenim alumnes que porten la matèria
pendent de Ciències Socials i de Valors Ètics, per la qual cosa aquest pla es refereix a la
recuperació d'aquestes dues matèries.
Objectius
• Afavorir la recuperació de la matèria no superada dels cursos anteriors d'una forma
pautada i gradual.
• Millorar l'índex de recuperació de la matèria pendent respecte els cursos anteriors.
279
• Vetllar per la realització de la tasca al llarg del curs.
• Garantir el dret dels alumnes de recuperar la matèria no superada.
• Afavorir l'assoliment dels mínim dels cursos en que no es superà la matèria pendent.
• Incrementar la comprensió de la matèria del curs actual a partir de la comprensió de la
matèria no superada en els cursos anteriors.
Activitats de recuperació
Els alumnes hauran de realitzar al llarg del curs un dossier d'activitats que cobrirà els
continguts mínims de la matèria no superada en el seu moment. Aquesta tasca s'estructurarà en
tres parts que s'aniran entregant a mesura que hagin fet la tasca anterior, en un sessió que servirà
per tutoritzar l'alumnat. D'aquesta forma pensam que serà més fàcil que l'alumnat pugui complir
amb la tasca realitzada.
Una vegada entregades les tres tasques, es realitzarà una prova escrita a partir dels
continguts treballats en el dossier de feina.
Materials de suport
Els alumnes disposaran del dossier de feina que se'ls entregarà des del departament. A més
podran comptar amb l'assessorament del professorat del departament a l'hora de realitzar les
esmentades tasques i sempre que el departament en disposi se'ls facilitarà el material que
precisin.
En el cas dels alumnes que tenguin la consideració de NEE o NESE, s'adaptarà el dossier de
feina al seu nivell.
Criteris d'avaluació i de recuperació
• L'alumnat haurà d'assistir a les sessions de tutoria individual per poder aprovar.
• La correcta realització de la tasca es valorarà positivament, però no serà requisit
indispensable per aprovar la matèria pendent.
• La prova escrita final versarà sobre els continguts treballats en les distintes activitats
realitzades.
Periodització
Les tutories individuals es faran els dies següents:
• 30 d'octubre de 2019: entrega de la primera part de la tasca a realitzar i explicació del
procediment de recuperació.
280
• 29 de gener de 2020: lliurament per part dels alumnes de la primera tasca realitzada i
entrega de la segona part de la tasca.
• 25 de març de 2020: lliurament per part dels alumnes de la segona tasca realitzada i
entrega de la tercera part de la tasca.
• 13 de maig de 2019: 30 de gener de 2019: lliurament per part dels alumnes de la tercera
tasca realitzada i realització de la prova escrita.
281
12. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS
12.1. CIÈNCIES SOCIALS
A principi de curs es plantegen les següents activitats, en el benentès que aquestes es poden
substituir per altres més adequades, no realitzar-se si la temporalització això ho aconsella o
ampliar-se amb altres activitats que sorgeixen al llarg del curs i de les quals no es té constància a
dia d'avui:
2n ESO
• Sortida Palma gòtica - 2n trimestre
• Mercat medieval de Capdepera – Maig
2n Batxillerat
• Sortida Serra de Tramuntana (data per determinar)
12.2. ÀREA D'ECONOMIA
3r ESO
• IAEE: Visita Visita a una empresa (per determinar)
4t ESO / 1r Batxillerat
• Visita a la seu del banc d’Espanya a Palma (data per determinar)
• Activitat del Centre Balears - Europa (per determinar si es farà a l’IES o a la seva seu)
AGE CFGM/CFGM
• Visita a una empresa del sector de l'oci o del turisme (data per determinar)
282
13. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A LA CONSECUCIÓ DE LES COMPETÈNCIES CLAU
La contribució a la consecució de les competències clau de cadascuna de les matèries és la
següent:
13.1. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA DE CIÈNCIES SOCIALS A L'ETAPA D'ESO A L'ADQUISICIÓ DE
LES COMPETÈCIES CLAU: La consecució de les competències bàsiques es fa seguint el següent
criteri:
a) Competències socials i cíviques.
Consisteix en:
- Comprensió i anàlisi crítica dels diferents codis de conducta de les societats a través de l’estudi
de la història i la geografia humana.
- Identificació de conceptes ètics relatius a la igualtat, la no-discriminació, la democràcia i els drets
humans en l’organització social, política i econòmica d’Espanya, d’Europa i del món.
- Comprensió dels processos socials i culturals de caràcter migratori en un món globalitzat.
- Organització de debats en els quals es respectin les diferències i se superin els prejudicis, a fi de
manifestar solidaritat i participar en la presa de decisions de forma democràtica.
Tot seguit, s'exposa la relació d'aquesta competència amb els objectius, continguts i criteris
d'avaluació de les ciències socials:
1r ESO
OBJECTIUS BLOCS DE CONTINGUT CRITERIS D'AVALUACIÓ
1, 4, 6, 7, 10, 11, 12 BLOC 1: El medi físic
BLOC 3: La història
Tots els del nivell
2n ESO
OBJECTIUS BLOCS DE CONTINGUT CRITERIS D'AVALUACIÓ
1, 4, 6, 7, 10, 11, 12 BLOC 3:
La història
Tots els del nivell
3r ESO
OBJECTIUS BLOCS DE CONTINGUT CRITERIS D'AVALUACIÓ
8, 9, 12 i 15 BLOC 2: L'espai humà Tots els del nivell
283
4t ESO
OBJECTIUS BLOCS DE CONTINGUT CRITERIS D'AVALUACIÓ
1, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 i 12 A tots els blocs. Tots els del nivell
b) Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.
Consisteix en:
- Utilització d’eines matemàtiques (magnituds, percentatges, taxes, escales) per analitzar i
descriure gràfics, fer càlculs i elaborar i interpretar mapes.
- Aplicació del mètode científic en tasques en les quals es duen a terme observacions, s’estableixen
hipòtesis i s’extreuen conclusions, amb l’objectiu de prendre decisions i adquirir disciplina, rigor,
paciència, risc i responsabilitat.
- Coneixement de la història de la Terra i dels processos que han originat la configuració que té
actualment.
- Relació dels sabers geològics amb la producció agrícola, ramadera, marítima, minera i industrial.
- Associació de l’aparició de noves tecnologies i avenços científics a la millora de les condicions de
vida al llarg de la història.
- Implicació en l’ús raonable dels recursos naturals, així com en la conservació del medi ambient.
- Valoració crítica de l’impacte de les activitats humanes sobre el medi físic.
- Relació dels sabers geològics amb la producció agrícola, ramadera, marítima, minera i industrial.
- Associació de l’aparició de noves tecnologies i avenços científics a la millora de les condicions de
vida al llarg de la història.
- Implicació en l’ús raonable dels recursos naturals, així com en la conservació del medi ambient.
- Valoració crítica de l’impacte de les activitats humanes sobre el medi físic.
Tot seguit, s'exposa la relació d'aquesta competència amb els objectius, continguts i criteris
d'avaluació de les ciències socials:
1r ESO
OBJECTIUS BLOCS DE CONTINGUT CRITERIS D'AVALUACIÓ
284
1 i 2 BLOC 1: El medi físic Tots els referits al medi físic
Dels referits a la història:
1, 2, 3, 5, 6, 8
2n ESO
OBJECTIUS BLOCS DE CONTINGUT CRITERIS D'AVALUACIÓ
1 i 2 BLOC 3: la història 1 a 4
3r ESO
OBJECTIUS BLOCS DE CONTINGUT CRITERIS D'AVALUACIÓ
1 i 2 BLOC 2: l'ESPAI HUMÀ Tots el del nivell
4t ESO
OBJECTIUS BLOCS DE CONTINGUT CRITERIS D'AVALUACIÓ
9 Bloc 3. 3
c) Consciència i expressions culturals.
Consisteix en:
- Coneixement, comprensió i valoració de les diferents manifestacions culturals i artístiques com a
font d’enriquiment i gaudi personal i consideració d’aquestes manifestacions com a part de la
riquesa i el patrimoni dels pobles.
- Aplicació de diferents habilitats perceptives i comunicatives i de pensament, sensibilitat i sentit
estètic per comprendre i valorar les obres artístiques i les manifestacions culturals i gaudir-ne.
- Identificació de la relació entre manifestacions artístiques i culturals i societat, la qual cosa
implica prendre consciència de l’evolució del pensament, dels corrents estètics, de les modes i dels
gusts.
- Respecte per la diversitat cultural i el diàleg entre cultures i societats.
- Gaudi, valoració crítica i promoció de la conservació del patrimoni cultural i artístic com a resultat
de l’evolució de les diferents cultures i demostració d’interès, estimació i respecte per aquest
patrimoni.
285
-Potenciació de la iniciativa, la creativitat i la imaginació mitjançant la realització de tasques que
suposin recreació, innovació i transformació.
- Promoció de la participació en activitats culturals de l’entorn immediat, la qual cosa implica
comportaments favorables a la convivència.
Tot seguit, s'exposa la relació d'aquesta competència amb els objectius, continguts i criteris
d'avaluació de les ciències socials:
1r ESO
OBJECTIUS BLOCS DE CONTINGUT CRITERIS D'AVALUACIÓ
4, 5, 6, 7, 12 BLOC 3: La història 1 a 24 del decret
2n ESO
OBJECTIUS BLOCS DE CONTINGUT CRITERIS D'AVALUACIÓ
4, 5, 6, 7, 12 BLOC 3: La història 25 a 38
3r ESO
OBJECTIUS BLOCS DE CONTINGUT CRITERIS D'AVALUACIÓ
8, 9 i 14 BLOC 2: l'ESPAI HUMÀ Del 2 al 21
4t ESO
OBJECTIUS BLOCS DE CONTINGUT CRITERIS D'AVALUACIÓ
1, 6, 7 i 12 Tots els blocs. Tots el del nivell
d) Competència digital.
Consisteix en :
- Coneixement i ús de diferents motors de cerca i bases de dades a fi de triar el més adequat a les
pròpies necessitats.
- Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per cercar, obtenir i processar informació
de manera crítica; és a dir, per comparar-la, avaluar-ne la fiabilitat i l’adequació i transformar-la en
coneixement.
- Creació de continguts digitals en diversos formats (text, àudio, vídeo, imatges) utilitzant els
286
programes o les aplicacions que s’adapten millor a les tasques.
- Respecte dels principis ètics en l’ús de les fonts informàtiques i reconeixement dels riscs associats
a l’ús de recursos en línia i l’addicció a determinats aspectes de la tecnologia digital.
- Demostració d’una actitud activa, crítica i realista cap a les tecnologies i valoració de les fortaleses
i les debilitats que presenten.
- Motivació per aprendre a emprar les tecnologies i per millorar-ne l’ús.
Tot seguit, s'exposa la relació d'aquesta competència amb els objectius, continguts i criteris
d'avaluació de les ciències socials:
1r ESO
OBJECTIUS BLOCS DE CONTINGUT CRITERIS D'AVALUACIÓ
9 BLOC 1: El medi físic
BLOC 3: La història
Tots el del nivell
2n ESO
OBJECTIUS BLOCS DE CONTINGUT CRITERIS D'AVALUACIÓ
9 BLOC 3: La història Tots el del nivell
3r ESO
OBJECTIUS BLOCS DE CONTINGUT CRITERIS D'AVALUACIÓ
9 BLOC 2: L'espai humà Tots el del nivell
4t ESO
OBJECTIUS BLOCS DE CONTINGUT CRITERIS D'AVALUACIÓ
9 Tots els blocs Tots el del nivell
e) Comunicació lingüística
Consisteix en:
- Adquisició del lèxic adequat mitjançant la pràctica de l’oralitat i l’escriptura a l’aula.
- Resolució de problemes que inclouen aplicar destreses comunicatives a l’hora de llegir, escriure,
287
parlar, escoltar i conversar.
- Adquisició d’habilitats vinculades al tractament de la informació a través de la producció de
textos electrònics.
- Utilització del diàleg, mitjançant debats, com a eina per a la convivència, la resolució de conflictes
i el desenvolupament de les capacitats afectives.
Tot seguit, s'exposa la relació d'aquesta competència amb els objectius, continguts i criteris
d'avaluació de les ciències socials:
1r ESO
OBJECTIUS BLOCS DE CONTINGUT CRITERIS D'AVALUACIÓ
2, 5, 7, 8, 9, 10 Bloc 1: El medi físic.
Bloc 3: La història.
Tots els del nivell
2n ESO
OBJECTIUS BLOCS DE CONTINGUT CRITERIS D'AVALUACIÓ
2, 5, 7, 8, 9, 10 BLOC 3: La història. Tots els del nivell
3r ESO
OBJECTIUS BLOCS DE CONTINGUT CRITERIS D'AVALUACIÓ
8, 9, 12 i 15 BLOC 2: L'espai humà Tots els del nivell
4t ESO
OBJECTIUS BLOCS DE CONTINGUT CRITERIS D'AVALUACIÓ
5, 8 9 i 10 Tots els del nivell Tots els del nivell
f) Competència per aprendre a aprendre
Consisteix en:
- Coneixement dels processos per al propi aprenentatge partint del que sap, del que desconeix, del
que és capaç d’aprendre i del que li interessa.
- Obtenció d’estratègies de planificació per resoldre una tasca (pensar abans d’actuar), supervisar
el propi treball (analitzar el curs i ajustar el procés) i avaluar els resultats obtinguts (consolidar
288
l’aplicació del pla si ha donat bons resultats o modificar-lo si els resultats no han estat bons).
- Ús de la motivació i la confiança per aconseguir sentir-se protagonista del procés i el resultat de
l’aprenentatge a partir de metes realistes.
- Ús i aplicació de nous coneixements gràcies a la curiositat per aprendre a partir d’experiències
vitals prèvies.
Tot seguit, s'exposa la relació d'aquesta competència amb els objectius, continguts i criteris
d'avaluació de les ciències socials:
1r ESO
OBJECTIUS BLOCS DE CONTINGUT CRITERIS D'AVALUACIÓ
Tots Bloc 1: El medi físic.
Bloc 3: La història.
Tots els del nivell
2n ESO
OBJECTIUS BLOCS DE CONTINGUT CRITERIS D'AVALUACIÓ
Tots Bloc 3: La història. Tots els del nivell
3r ESO
OBJECTIUS BLOCS DE CONTINGUT CRITERIS D'AVALUA
Tots BLOC 2: l'espai humà Tots els del nivell
4t ESO
OBJECTIUS BLOCS DE CONTINGUT CRITERIS D'AVALUACIÓ
Tots tots Tots els del nivell
g) Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor.
Consisteix en:
- Elaboració de projectes mostrant creativitat i imaginació a l’hora de planificar-los, analitzar-los,
organitzar-los i gestionar-los, tant de forma individual com col·lectiva dins un equip.
- Utilització de debats sobre temes de geografia i història per saber comunicar-se, presentar idees i
negociar de manera argumentada.
289
- Adquisició de pensament crític i de sentit de responsabilitat.
Tot seguit, s'exposa la relació d'aquesta competència amb els objectius, continguts i criteris
d'avaluació de les ciències socials:
1r ESO
OBJECTIUS BLOCS DE CONTINGUT CRITERIS D'AVALUACIÓ
8, 9, 10 Bloc 1: El medi físic.
Bloc 3: La història.
11, 12, 2, 5, 22
2n ESO
OBJECTIUS BLOCS DE CONTINGUT CRITERIS D'AVALUACIÓ
8, 9, 10 Bloc 3: La història tots
3r ESO
OBJECTIUS BLOCS DE CONTINGUT CRITERIS D'AVALUACIÓ
8, 9, 10 Bloc 2: l'espai humà Tots
4t ESO
OBJECTIUS BLOCS DE CONTINGUT CRITERIS D'AVALUACIÓ
8, 9 i 10 tots Tots
13.2. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA D'HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI (1r DE BATXILLERAT)
A L'ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES CLAU
Comunicació lingüística
- Assoliment i ús de forma adequada del llenguatge històric, imprescindible per descriure
esdeveniments i processos històrics.
- Capacitat per comprendre textos i informació, sabent trobar les diferències entre les idees
principals i les secundàries.
- Realització d’exposicions orals i escrites coherents, amb un ús de la sintaxi i el lèxic correctes, per
dur a terme comentaris de documents de diferent format (textos, imatges, mapes, gràfics...)
290
referents a un fet històric.
- Disposició per al diàleg crític i constructiu, com a eina per a la convivència i la interacció amb els
companys.
Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia
- Ús d’eines matemàtiques (magnituds, percentatges, taxes) que serveixin d’ajuda en l’anàlisi i la
descripció d’una època de la història contemporània.
- Aplicació del mètode científic per elaborar tasques en què facin observacions, estableixin
hipòtesis i obtenguin conclusions, amb l’objectiu de prendre decisions.
- Associació de l’aparició de noves tecnologies i avenços científics amb les millores en les
condicions de vida al llarg de la història.
Competència digital
- Ús correcte del llenguatge específic digital a les aplicacions informàtiques.
- Utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació per cercar, obtenir i processar la
informació, de manera crítica, és a dir, acarar-la, avaluar-ne la fiabilitat i adequació, i transformar-la
en coneixement.
- Producció de continguts a través del mitjà informàtic en diferents formats (text, àudio, vídeo,
imatges), utilitzant els programes/aplicacions que millor s’adaptin a la realització de tasques.
- Utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació per a la interacció professor-
alumne a través de plataformes o programes digitals (Moodle, aula virtual, blogs...).
- Respecte pels principis ètics en l’ús de les fonts informàtiques i reconeixement dels riscs associats
a l’ús de recursos en línia i l’addicció a determinats aspectes de la tecnologia digital.
- Valoració de la selecció d’informació de manera crítica, considerant la fiabilitat de les fonts de les
quals procedeix.
- Motivació per l’aprenentatge i la millora fent ús de les tecnologies.
Aprendre a aprendre
- Reconeixement dels processos necessaris per a l’aprenentatge partint del que sap i organització
del seu propi aprenentatge a través de la gestió del temps i de la informació d’una manera eficaç.
- Obtenció d’estratègies de planificació amb què poder resoldre una tasca, supervisar el propi
treball i avaluar els resultats obtinguts.
- Assoliment del fet que l’alumne se senti protagonista del procés i el resultat de l’aprenentatge, a
291
través de la motivació i la curiositat per aprendre.
- Curiositat per aprendre basant-se en experiències vitals i prèvies per utilitzar i aplicar nous
coneixements.
Competències socials i cíviques
- Comprensió dels diferents codis de conducta de les societats a través de l’estudi de la història
contemporània.
- Identificació de conceptes ètics (igualtat, no-discriminació, democràcia, drets humans...) en les
diferents èpoques i societats al llarg de la història espanyola.
- Realització de debats de contingut històric, en què es respectin les diferències i se superin els
prejudicis, per manifestar solidaritat i participar en la presa de decisions de forma democràtica.
Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor
- Realització de projectes, mostrant creativitat i imaginació a l’hora de planificar-los, analitzar-los,
organitzar-los i gestionar-los.
- Utilització de debats sobre temes d’història contemporània per saber comunicar-se, presentar i
negociar de manera argumentada.
- Adquisició d’un pensament crític i del sentit de responsabilitat.
Consciència i expressions culturals
- Coneixement del patrimoni històric i artístic i reconeixement dels diferents estils i gèneres
artístics, tant històrics com actuals.
- Aplicació de diferents habilitats de pensament amb sensibilitat i sentit estètic per comprendre
valorar, emocionar-se i gaudir de les obres artístiques i les manifestacions culturals.
- Respecte per la diversitat cultural, el diàleg entre cultures i societats.
- Interès, estima, respecte, gaudi i valoració crítica de les obres artístiques i culturals.
- Potenciació de la iniciativa, la creativitat i la imaginació mitjançant la realització de tasques que
suposin una recreació, innovació i transformació.
13.3. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA D'HISTÒRIA D'ESPANYA (2n DE BATXILLERAT) A
L'ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES CLAU
Comunicació lingüística
— Adquisició i ús adequat del llenguatge històric, imprescindible per descriure fets i processos
292
històrics.
— Comprensió de textos i d’informació, diferenciant les idees principals de les secundàries.
— Elaboració d’exposicions orals i escrites coherents, amb un ús de la sintaxi i el lèxic correctes,
per dur a terme comentaris de documents de diferent format (textos, imatges, mapes, gràfics...)
referents a un fet històric.
— Disposició per al diàleg crític i constructiu, com a eina per a la convivència i la interacció amb els
companys.
Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia
— Utilització d’eines matemàtiques (magnituds, percentatges, taxes) per analitzar i descriure una
època de la història.
— Utilització del mètode científic en l’elaboració de tasques en què facin observacions, estableixin
hipòtesis i obtenguin conclusions, amb l’objecte de prendre decisions.
— Associació de l’aparició de noves tecnologies i avenços científics amb la millora de les condicions
de vida al llarg de la història.
Competència digital
— Utilització del llenguatge específic en l’ús d’aplicacions informàtiques.
— Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per cercar, obtenir i processar la
informació, de manera crítica, és a dir, acarar-la, avaluar-ne la fiabilitat i adequació, i transformar-la
en coneixement.
— Creació de continguts a través del mitjà informàtic en diferents formats (text, àudio, vídeo,
imatges), utilitzant els programes/aplicacions que millor s’adaptin a la realització de tasques.
— Utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació per a la interacció professor-
alumne (Moodle, aula virtual, blogs...).
— Respecte pels principis ètics en l’ús de les fonts informàtiques i reconeixement dels riscs
associats a l’ús de recursos en línia i l’addicció a determinats aspectes de la tecnologia digital.
— Valoració de la selecció d’informació de manera crítica, considerant la fiabilitat de les fonts de
les quals procedeix.
— Motivació per l’aprenentatge i la millora en l’ús de les tecnologies.
Aprendre a aprendre
— Reconeixement dels processos per a l’aprenentatge partint del que sap i organització del seu
293
propi aprenentatge a través de la gestió del temps i de la informació d’una manera eficaç.
— Obtenció d’estratègies de planificació per resoldre una tasca, supervisar el propi treball i avaluar
els resultats obtinguts.
— Assoliment del fet que l’alumne se senti protagonista del procés i el resultat de l’aprenentatge, a
través de la motivació i la curiositat per aprendre.
— Curiositat per aprendre basant-se en experiències vitals i prèvies per utilitzar i aplicar nous
coneixements.
Competències socials i cíviques
— Comprensió dels diferents codis de conducta de les societats a través de l’estudi de la història
d’Espanya.
— Identificació de conceptes ètics (igualtat, no-discriminació, democràcia, drets humans,
justícia...) en les diferents èpoques i societats al llarg de la història espanyola.
— Realització de debats de contingut històric, en què es respectin les diferències i se superin els
prejudicis, per manifestar solidaritat i participar en la presa de decisions de forma democràtica.
Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor
— Realització de projectes, mostrant creativitat i imaginació a l’hora de planificar-los, analitzar-los,
organitzar-los i gestionar-los.
— Utilització de debats sobre temes d’història per saber comunicar-se, presentar i negociar de
manera argumentada.
— Adquisició d’un pensament crític i del sentit de responsabilitat.
Consciència i expressions culturals
— Coneixement del patrimoni històric i artístic i reconeixement dels diferents estils i gèneres
artístics, tant històrics com actuals.
— Aplicació de diferents habilitats de pensament amb sensibilitat i sentit estètic per comprendre,
valorar, emocionar-se i gaudir de les obres artístiques i les manifestacions culturals.
— Respecte per la diversitat cultural, el diàleg entre cultures i societats.
— Interès, estima, respecte, gaudi i valoració crítica de les obres artístiques i culturals.
— Potenciació de la iniciativa, la creativitat i la imaginació mitjançant la realització de tasques que
suposin una recreació, innovació i transformació.
294
13.4. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA DE GEOGRAFIA (2n DE BATXILLERAT) A L'ADQUISICIÓ DE LES
COMPETÈNCIES CLAU
A.) Competències socials i cíviques.
Consisteix en:
- Comprensió i anàlisi crítica dels diferents codis de conducta de les societats a través de l’estudi
de la història i la geografia humana.
- Identificació de conceptes ètics relatius a la igualtat, la no-discriminació, la democràcia i els drets
humans en l’organització social, política i econòmica d’Espanya, d’Europa i del món.
- Comprensió dels processos socials i culturals de caràcter migratori en un món globalitzat.
- Organització de debats en els quals es respectin les diferències i se superin els prejudicis, a fi de
manifestar solidaritat i participar en la presa de decisions de forma democràtica.
B) Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.
- Utilització d’eines matemàtiques (magnituds, percentatges, taxes, escales) per analitzar i
descriure gràfics, fer càlculs i elaborar i interpretar mapes.
- Aplicació del mètode científic en tasques en les quals es duen a terme observacions, s’estableixen
hipòtesis i s’extreuen conclusions, amb l’objectiu de prendre decisions i adquirir disciplina, rigor,
paciència, risc i responsabilitat.
- Coneixement de la història de la Terra i dels processos que han originat la configuració que té
actualment.
- Relació dels sabers geològics amb la producció agrícola, ramadera, marítima, minera i industrial.
- Associació de l’aparició de noves tecnologies i avenços científics a la millora de les condicions de
vida al llarg de la història.
- Implicació en l’ús raonable dels recursos naturals, així com en la conservació del medi ambient.
- Valoració crítica de l’impacte de les activitats humanes sobre el medi físic.
- Relació dels sabers geològics amb la producció agrícola, ramadera, marítima, minera i industrial.
- Associació de l’aparició de noves tecnologies i avenços científics a la millora de les condicions de
vida al llarg de la història.
- Implicació en l’ús raonable dels recursos naturals, així com en la conservació del medi ambient.
C). Coneixement, comprensió i valoració de les diferents manifestacions culturals i artístiques com
295
a font d’enriquiment i gaudi personal i consideració d’aquestes manifestacions com a part de la
riquesa i el patrimoni dels pobles.
- Aplicació de diferents habilitats perceptives i comunicatives i de pensament, sensibilitat i sentit
estètic per comprendre i valorar les obres artístiques i les manifestacions culturals i gaudir-ne.
- Identificació de la relació entre manifestacions artístiques i culturals i societat, la qual cosa
implica prendre consciència de l’evolució del pensament, dels corrents estètics, de les modes i dels
gusts.
- Respecte per la diversitat cultural i el diàleg entre cultures i societats.
- Gaudi, valoració crítica i promoció de la conservació del patrimoni cultural i artístic com a resultat
de l’evolució de les diferents cultures i demostració d’interès, estimació i respecte per aquest
patrimoni.
-Potenciació de la iniciativa, la creativitat i la imaginació mitjançant la realització de tasques que
suposin recreació, innovació i transformació.Promoció de la participació en activitats culturals de
l’entorn immediat, la qual cosa implica comportaments favorables a la convivència.
D) Digital.
Consisteix en :
- Coneixement i ús de diferents motors de cerca i bases de dades a fi de triar el més adequat a les
pròpies necessitats.
- Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per cercar, obtenir i processar informació
de manera crítica; és a dir, per comparar-la, avaluar-ne la fiabilitat i l’adequació i transformar-la en
coneixement.
- Creació de continguts digitals en diversos formats (text, àudio, vídeo, imatges) utilitzant els
programes o les aplicacions que s’adapten millor a les tasques.
- Respecte dels principis ètics en l’ús de les fonts informàtiques i reconeixement dels riscs associats
a l’ús de recursos en línia i l’addicció a determinats aspectes de la tecnologia digital.
- Demostració d’una actitud activa, crítica i realista cap a les tecnologies i valoració de les fortaleses
i les debilitats que presenten.
- Motivació per aprendre a emprar les tecnologies i per millorar-ne l’ús
E) Comunicació lingüística
Consisteix en:
296
- Adquisició del lèxic adequat mitjançant la pràctica de l’oralitat i l’escriptura a l’aula.
- Resolució de problemes que inclouen aplicar destreses comunicatives a l’hora de llegir, escriure,
parlar, escoltar i conversar.
- Adquisició d’habilitats vinculades al tractament de la informació a través de la producció de
textos electrònics.
- Utilització del diàleg, mitjançant debats, com a eina per a la convivència, la resolució de conflictes
i el desenvolupament de les capacitats afectives.
F) Competència per aprendre a aprendre
Consisteix en:
- Coneixement dels processos per al propi aprenentatge partint del que sap, del que desconeix, del
que és capaç d’aprendre i del que li interessa.
- Obtenció d’estratègies de planificació per resoldre una tasca (pensar abans d’actuar), supervisar
el propi treball (analitzar el curs i ajustar el procés) i avaluar els resultats obtinguts (consolidar
l’aplicació del pla si ha donat bons resultats o modificar-lo si els resultats no han estat bons).
- Ús de la motivació i la confiança per aconseguir sentir-se protagonista del procés i el resultat de
l’aprenentatge a partir de metes realistes.
- Ús i aplicació de nous coneixements gràcies a la curiositat per aprendre a partir d’experiències
vitals prèvies.
G) Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor.
Consisteix en:
- Elaboració de projectes mostrant creativitat i imaginació a l’hora de planificar-los, analitzar-los,
organitzar-los i gestionar-los, tant de forma individual com col·lectiva dins un equip.
- Utilització de debats sobre temes de geografia i història per saber comunicar-se, presentar idees i
negociar de manera argumentada.
- Adquisició de pensament crític i de sentit de responsabilitat.
13.5. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA D'INICIACIÓ A L'ACTIVITAT EMPRENEDORA I EMPRESARIAL
DE 3r D'ESO A L'ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES CLAU:
La matèria d’iniciació a l’activitat emprenedora i empresarial dins l’educació secundària obligatòria
suposa, per primera vegada, la incorporació d’un conjunt de continguts prou amplis i específics de
la ciència econòmica dins l’etapa secundària obligatòria del sistema educatiu per assolir les
297
competències que defineix el currículum. Per fer-ho, hem de valorar les possibilitats d’aquesta
ciència en la consecució d’aquestes que li reconeix el currículum.
Epistemològicament, el caràcter excessivament positiu que sempre ha demostrat tenir la ciència
econòmica per desenvolupar les seves teories suposa un repte per als professors encarregats del
desenvolupament curricular d’aquesta matèria per dotar de coherència metodològica les seves
propostes curriculars i, molt especialment, perquè aquestes s’enfoquin cap al desenvolupament de
les competències que defineix el currículum.
Comunicació lingüística
La matèria d’iniciació a l’activitat emprenedora i empresarial empra un vocabulari que es
contextualitza primordialment dins l’entorn econòmic. És així que els alumnes aprenen a usar el
llenguatge que regeixen les activitats econòmiques tant oralment com per escrit; per exemple, en
la comunicació i la negociació amb els clients i proveïdors, però també en la feina en equip per
relacionar-se amb els companys o en la redacció i l’exposició dels treballs d’aula.
Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia La matèria d’iniciació a
l’activitat emprenedora i empresarial implica la capacitat d’aplicar el raonament matemàtic per
descriure, interpretar i valorar diferents fenòmens en el seu context. Es contribueix a l’adquisició
d’aquesta competència mitjançant la realització d’un petit estudi de viabilitat financera o l’estudi
del funcionament bàsic d’alguns imposts.
Competència digital
La matèria d’iniciació a l’activitat emprenedora i empresarial fa servir de manera general en les
seves propostes els mateixos entorns digitals i telemàtics que utilitza l’entorn econòmic que vol
estudiar. És així que els alumnes aprenen a dominar-los i augmenten la seva competència
tecnològica a l’hora de participar de l’entorn com a subjectes econòmics. En concret, es potencia la
investigació amb mitjans telemàtics de diferents àrees d’activitat professional i les passes
necessàries per posar en marxa una empresa, així com amb l’ús de programes de gestió de clients i
proveïdors.
Aprendre a aprendre
La matèria d’iniciació a l’activitat emprenedora i empresarial fomenta activitats d’ensenyament-
aprenentatge el més reals possibles; per la qual cosa els alumnes aprenen a indagar i a ser curiosos
quan s’han d’enfrontar a continguts que necessiten ser abordats des de múltiples perspectives
d’aprenentatge, no tan sols teòricament com, per exemple, en la planificació de projectes
298
personals i professionals o en el projecte d’empresa.
Competències socials i cíviques
La matèria d’iniciació a l’activitat emprenedora i empresarial fomenta la dimensió de la figura de
l’emprenedor i l’empresari i incideix en la responsabilitat social de l’empresa. Els coneixements
relacionats amb els drets, les obligacions, els sistemes de protecció dels treballadors i els valors
relacionats amb la importància del sistema impositiu també contribueixen a l’adquisició d’aquesta
competència.
Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor
La matèria d’iniciació a l’activitat emprenedora i empresarial fomenta l’esperit emprenedor en el
sentit més ampli del terme, el qual, allunyat d’una concepció restrictiva i excessivament
empresarial, possibilita que els alumnes aprenguin a ser autodisciplinats, innovadors, creatius i que
aprenguin a assumir i gestionar riscs perquè els seus projectes puguin ser valorats positivament pel
seu entorn.
Consciència i expressions culturals
La matèria d’iniciació a l’activitat emprenedora i empresarial fomenta les activitats d’ensenyament-
aprenentatge que es contextualitzen dins l’entorn pròxim dels alumnes. És així com aprenen a
respectar i fomentar totes les manifestacions de la cultura pròpia de les Illes Balears.
Per tal d'assolir les competències definides en el currículum, es definiran les propostes
metodològiques per fer una veritable iniciació a l’activitat emprenedora i empresarial la UE, en el
seu Entrepreneurship Education miniCoP, es defineix com a nivell òptim de qualsevol proposta
didàctica aquella que possibilita l’aprenentatge actiu, tant individual com en grup, el qual reforça i
es reforça mitjançant la vinculació amb altres matèries i d’acord amb les competències definides
en el currículum.
13.6. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA D'ECONOMIA DE 4t D'ESO A L'ADQUISICIÓ DE LES
COMPETÈNCIES CLAU
Les competències clau són les que totes les persones necessiten per a la seva realització i el seu
desenvolupament personals, així com per a la ciutadania activa, la inclusió social i l’ocupació. En
aquest sentit, l’estudi de l’economia afavoreix l’assoliment de molts dels aspectes d’aquestes
competències.
Referent a la competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia, la
299
contribució és rellevant. Inclou, entre altres aspectes, l’anàlisi i la representació gràfica del cost
d’oportunitat i de la frontera de possibilitats de producció, la capacitat de valorar i interpretar
dades i gràfics de contingut econòmic relacionats amb els tipus d’interès, la inflació i la
desocupació, així com la destresa per elaborar i fer el seguiment d’un pressupost o pla financer
personalitzat i per diferenciar entre ingressos i costs generals d’una empresa, per identificar-ne el
benefici o la pèrdua, i per aplicar raonaments matemàtics a la interpretació dels resultats.
Les contribucions que l’estudi de l’economia pot fer a la competència en comunicació lingüística
van més enllà de la utilització del llenguatge com a vehicle de comunicació en el procés
d’ensenyament-aprenentatge. El que es pretén, a més, és facilitar que s’assoleixin habilitats per
saber donar explicacions i fer raonaments i valoracions crítiques de diversos problemes econòmics
i empresarials, així com conèixer el vocabulari bàsic necessari, que hauria de passar a formar part
del llenguatge habitual dels alumnes i del procés d’ensenyament-aprenentatge de la matèria.
Probablement una de les competències més rellevants per a la matèria és la de sentit d’iniciativa i
esperit emprenedor. Aquesta competència és present en els àmbits personal, social, escolar i
laboral en els quals es relacionen les persones, i els permet desenvolupar les seves activitats i
aprofitar noves oportunitats. Constitueix igualment el fonament d’altres capacitats i coneixements
més específics, i inclou la consciència dels valors ètics que hi estan relacionats. Entre els
coneixements que s’assoleixen de la competència sentit d’iniciativa i esperit emprenedor, s’hi
inclou la capacitat de reconèixer les oportunitats existents per a les activitats personals,
professionals i comercials. També s’hi inclouen aspectes de més gran amplitud que proporcionen el
context en el qual les persones viuen i treballen, com la comprensió de les línies generals que
regeixen el funcionament de les societats i les organitzacions sindicals i empresarials, així com les
econòmiques i financeres, l’organització i els processos empresarials, i el disseny i la
implementació d’un pla financer. Alguns aspectes metodològics basats en petites recerques, feines
en grup i feines de tipus cooperatiu permeten als alumnes emprar les noves tecnologies en el seu
procés d’ensenyament-aprenentatge, amb la qual cosa es contribueix a la competència digital dels
alumnes. Així mateix, s’han d’emprar eines informàtiques per preparar i desenvolupar un
pressupost o pla financer personalitzat i per emprar i analitzar gràfics per poder comparar la
realitat amb les previsions. La matèria d’economia contribueix a les competències socials i cíviques
mitjançant l’aplicació de raonaments bàsics per interpretar problemes econòmics que provenen de
les relacions econòmiques de l’entorn. El coneixement i la descripció dels efectes de la desigualtat
de la renda i els instruments per redistribuir-la, els efectes socials i mediambientals de les
300
empreses, la importància de l’estalvi i la inversió, les causes de la desocupació i la repercussió
econòmica que té, així com el coneixement del procés de cooperació i integració econòmica
produït a la Unió Europea i el funcionament del Banc Central Europeu, han de permetre als
alumnes assolir les habilitats, les actituds i els valors implícits en aquesta competència.
13.7. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA D'ECONOMIA DE 1r DE BATXILLERAT A L'ADQUISICIÓ DE LES
COMPETÈNCIES CLAU: L’economia de l’empresa contribueix a l’adquisició de les competències clau
del batxillerat. La competència en comunicació lingüística fa referència a la utilització del
llenguatge en contextos propis de ciutadans adults com a instrument de comunicació oral i escrita,
de representació, interpretació i comprensió de la realitat, la construcció i comunicació del
coneixement i d’organització i autoregulació del pensament, les emocions i la conducta.
Els continguts de la matèria, la seva forta interrelació amb l’entorn, la necessitat de debatre i
contrastar opinions sobre els desajusts existents en l’activitat empresarial i el seu entorn o bé
sobre l’èxit de determinades estratègies empresarials contribueixen al desenvolupament d’aquesta
competència. En totes les activitats, cal dominar les eines del llenguatge oral i escrit, el vocabulari
específic, l’elaboració i l’organització del discurs i l’ús d’eines tecnològiques de suport a la
comunicació, l’originalitat i l’empatia, destreses presents en altres matèries del batxillerat però
aplicades en aquest cas al coneixement del món de l’empresa.
Quant a la competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia, és evident
que l’estudi de l’economia de l’empresa contribueix a l’adquisició d’aquestes competències, ja que
de cada vegada més el món de l’empresa es mou dins paràmetres científics, per la qual cosa
l’econometria i les matemàtiques aplicades a les ciències socials són un instrument fonamental per
assolir-ho. D’aquesta manera, en l’anàlisi de qualsevol fenomen relacionat amb el món empresarial
és necessària l’habilitat per interpretar informacions, dades i argumentacions, i demostrar un
esperit crític en l’observació i en l’anàlisi sistemàtica de la realitat.
La competència digital en la matèria d’economia de l’empresa s’assoleix en la mesura que la presa
de decisions empresarials reposa en el tractament, l’anàlisi i la presentació de la informació. Totes
les àrees funcionals de l’empresa desenvolupen l’activitat per mitjà de l’anàlisi de dades
quantitatives: les xifres de vendes, les estadístiques dels estudis de mercat, el càlcul d’un full de
salari, l’estudi dels costs empresarials, l’anàlisi de projectes d’inversió o l’anàlisi dels comptes
anuals d’una empresa. Tots aquests processos requereixen capacitats d’organització i
sistematització de la informació, tractament mitjançant càlculs matemàtics i estadístics, ús d’eines
301
informàtiques i de xarxes virtuals per arribar a unes conclusions que permetin la presa d’una
decisions encertades i responsables. Així mateix, aquesta competència també es manifesta en la
capacitat d’adaptació a nous models de feina, l’organització o la comunicació com a conseqüència
dels canvis tecnològics constants, així com la disposició a un reciclatge constant en l’ús de les
tecnologies.
D’altra banda, també obre el debat sobre l’ètica en l’ús de la informació obtinguda per l’empresa i
el difús límit entre els objectius empresarials i la privacitat de les persones, així com la confusió
informativa de determinades comunicacions que pretenen mostrar una imatge interessada o
deformada dels seus productes o serveis. La competència d’aprendre a aprendre s’adquireix
mitjançant el desenvolupament d’estratègies en la resolució de problemes pràctics.
L’estudi de l’economia de l’empresa implica la curiositat de plantejar-se preguntes, identificar i
gestionar la diversitat de respostes possibles utilitzant diverses estratègies i metodologies que
permetin afrontar la presa de decisions de manera racional i crítica. A més, exigeix habilitats per
obtenir informació i per transformar-la en coneixement propi, relacionant i integrant la nova
informació amb els coneixements previs i amb la pròpia experiència personal, tractant de saber
aplicar els nous coneixements i capacitats en situacions similars i contextos diversos. L’estudi de
l’economia de l’empresa contribueix a la consciència i les expressions culturals des de la
consideració del coneixement com la manera que té la societat de produir, intercanviar i créixer
econòmicament com a contribució al desenvolupament cultural.
Les diferents maneres d’organitzar la producció al llarg de la història han contribuït al patrimoni
cultural de la humanitat. Les distintes fases històriques s’han correspost amb situacions i sistemes
organitzatius de l’activitat empresarial diferents i amb diferents maneres de resoldre els seus
problemes. El sentit d’iniciativa i esperit emprenedor fa referència a la capacitat de triar amb
criteri propi, d’imaginar projectes i de dur endavant les accions necessàries per desenvolupar les
opcions i plans personals adquirint autonomia i responsabilitat en la presa de decisions i
consciència de les conseqüències dels seus actes.
L’economia de l’empresa ajuda a l’adquisició d’aquesta competència perquè cerca transformar les
idees en accions, és a dir, proposar-se objectius i planificar i dur a terme projectes, elaborant els
plantejaments previs o noves idees, cercant solucions. És palesa la necessitat que té el mercat
laboral de professionals amb sentit d’iniciativa i esperit emprenedor per a empreses que operen
en entorns i mercats canviants que requereixen contínues adaptacions i reformulacions de les
302
tasques. Igualment, la construcció d’equips de feina, els lideratges i l’empatia esdevenen
imprescindibles en les estructures organitzatives i formen part del capital humà empresarial, que
sovint esdevé un dels factors estratègics que motiva l’èxit.
Les competències socials i cíviques fan possible comprendre la realitat social en què es viu,
cooperar, conviure i exercir la ciutadania democràtica en un societat plural. L’estudi de l’economia
de l’empresa ofereix l’oportunitat de conèixer millor el funcionament i l’organització de les unitats
empresarials de l’entorn immediat i també el món globalitzat.
13.8. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA D'ECONOMIA DE L'EMPRESA DE 2n DE BATXILLERAT A
L'ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES CLAU
L’economia de l’empresa contribueix a l’adquisició de les competències clau del batxillerat.
La competència en comunicació lingüística fa referència a la utilització del llenguatge en contextos
propis de ciutadans adults com a instrument de comunicació oral i escrita, de representació,
interpretació i comprensió de la realitat, la construcció i comunicació del coneixement i
d’organització i autoregulació del pensament, les emocions i la conducta. Els continguts de la
matèria, la seva forta interrelació amb l’entorn, la necessitat de debatre i contrastar opinions sobre
els desajusts existents en l’activitat empresarial i el seu entorn o bé sobre l’èxit de determinades
estratègies empresarials contribueixen al desenvolupament d’aquesta competència. En totes les
activitats, cal dominar les eines del llenguatge oral i escrit, el vocabulari específic, l’elaboració i
l’organització del discurs i l’ús d’eines tecnològiques de suport a la comunicació, l’originalitat i
l’empatia, destreses presents en altres matèries del batxillerat però aplicades en aquest cas al
coneixement del món de l’empresa.
Quant a la competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia, és evident
que l’estudi de l’economia de l’empresa contribueix a l’adquisició d’aquestes competències, ja que
de cada vegada més el món de l’empresa es mou dins paràmetres científics, per la qual cosa
l’econometria i les matemàtiques aplicades a les ciències socials són un instrument fonamental per
assolir-ho. D’aquesta manera, en l’anàlisi de qualsevol fenomen relacionat amb el món empresarial
és necessària l’habilitat per interpretar informacions, dades i argumentacions, i demostrar un
esperit crític en l’observació i en l’anàlisi sistemàtica de la realitat.
La competència digital en la matèria d’economia de l’empresa s’assoleix en la mesura que la presa
de decisions empresarials reposa en el tractament, l’anàlisi i la presentació de la informació. Totes
les àrees funcionals de l’empresa desenvolupen l’activitat per mitjà de l’anàlisi de dades
303
quantitatives: les xifres de vendes, les estadístiques dels estudis de mercat, el càlcul d’un full de
salari, l’estudi dels costs empresarials, l’anàlisi de projectes d’inversió o l’anàlisi dels comptes
anuals d’una empresa. Tots aquests processos requereixen capacitats d’organització i
sistematització de la informació, tractament mitjançant càlculs matemàtics i estadístics, ús d’eines
informàtiques i de xarxes virtuals per arribar a unes conclusions que permetin la presa d’una
decisions encertades i responsables. Així mateix, aquesta competència també es manifesta en la
capacitat d’adaptació a nous models de feina, l’organització o la comunicació com a conseqüència
dels canvis tecnològics constants, així com la disposició a un reciclatge constant en l’ús de les
tecnologies. D’altra banda, també obre el debat sobre l’ètica en l’ús de la informació obtinguda per
l’empresa i el difús límit entre els objectius empresarials i la privacitat de les persones, així com la
confusió informativa de determinades comunicacions que pretenen mostrar una imatge
interessada o deformada dels seus productes o serveis.
La competència d’aprendre a aprendre s’adquireix mitjançant el desenvolupament d’estratègies en
la resolució de problemes pràctics. L’estudi de l’economia de l’empresa implica la curiositat de
plantejar-se preguntes, identificar i gestionar la diversitat de respostes possibles utilitzant diverses
estratègies i metodologies que permetin afrontar la presa de decisions de manera racional i crítica.
A més, exigeix habilitats per obtenir informació i per transformar-la en coneixement propi,
relacionant i integrant la nova informació amb els coneixements previs i amb la pròpia experiència
personal, tractant de saber aplicar els nous coneixements i capacitats en situacions similars i
contextos diversos.
L’estudi de l’economia de l’empresa contribueix a la consciència i les expressions culturals des de la
consideració del coneixement com la manera que té la societat de produir, intercanviar i créixer
econòmicament com a contribució al desenvolupament cultural. Les diferents maneres
d’organitzar la producció al llarg de la història han contribuït al patrimoni cultural de la humanitat.
Les distintes fases històriques s’han correspost amb situacions i sistemes organitzatius de l’activitat
empresarial diferents i amb diferents maneres de resoldre els seus problemes.
El sentit d’iniciativa i esperit emprenedor fa referència a la capacitat de triar amb criteri propi,
d’imaginar projectes i de dur endavant les accions necessàries per desenvolupar les opcions i plans
personals adquirint autonomia i responsabilitat en la presa de decisions i consciència de les
conseqüències dels seus actes. L’economia de l’empresa ajuda a l’adquisició d’aquesta competència
perquè cerca transformar les idees en accions, és a dir, proposar-se objectius i planificar i dur a
304
terme projectes, elaborant els plantejaments previs o noves idees, cercant solucions. És palesa la
necessitat que té el mercat laboral de professionals amb sentit d’iniciativa i esperit emprenedor
per a empreses que operen en entorns i mercats canviants que requereixen contínues adaptacions
i reformulacions de les tasques. Igualment, la construcció d’equips de feina, els lideratges i
l’empatia esdevenen imprescindibles en les estructures organitzatives i formen part del capital
humà empresarial, que sovint esdevé un dels factors estratègics que motiva l’èxit.
Les competències socials i cíviques fan possible comprendre la realitat social en què es viu,
cooperar, conviure i exercir la ciutadania democràtica en un societat plural. L’estudi de l’economia
de l’empresa ofereix l’oportunitat de conèixer millor el funcionament i l’organització de les unitats
empresarials de l’entorn immediat i també el món globalitzat.
13.9. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA DE VALORS ÈTICS (ESO) A L'ADQUISICIÓ DE LES
COMPETÈCIES CLAU
La matèria de valors ètics contribueix al desenvolupament de les competències clau següents:
-Comunicació lingüística
Afavoreix la utilització tant del llenguatge verbal oral com de l’escrit i la valoració crítica dels
missatges explícits i implícits que apareixen en diverses fonts, i possibilita també l’enriquiment del
vocabulari.
-Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia
S’estudien la percepció i el coneixement de l’espai físic i natural en què es desenvolupen l’activitat i
la convivència humanes, tant en grans àmbits com a l’entorn immediat, així com la interacció que
es produeix entre tots dos.
-Aprendre a aprendre
Fomenta la consciència de les pròpies capacitats. També fomenta l’estímul de les virtuts i habilitats
socials, la feina en equip, la informació i la opinió, que afavoreixen també els aprenentatges
posteriors.
-Competències socials i cíviques
Propicia l’adquisició d’habilitats i virtuts cíviques per viure en societat i per exercir la ciutadania
democràtica. També contribueix a millorar les relacions interpersonals pel fet de formar l’alumne
perquè prengui consciència dels propis pensaments, valors, sentiments i accions.
-Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor
305
Es desenvolupen iniciatives de planificació, presa de decisions, participació i assumpció de
responsabilitats.
-Consciència i expressions culturals
Es relaciona principalment amb el fet de conèixer i valorar les manifestacions i els assoliments
rellevants i el significat que tenen en diferents grups i societats.
Les competències esmentades se treballaran al llarg del curs a les distintes unitats didàctiques.
13.10. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA DE FILOSOFIA (PRIMER DE BATXILLERAT) A L'ADQUISICIÓ
DE LES COMPETÈNCIES CLAU
La matèria de filosofia contribueix al desenvolupament de les competències clau següents:
Comunicació lingüística
— Pensant amb ordre i criteri i exposant les opinions pròpies amb raons, respectant les dels altres i
valorant-les per enriquir la pròpia visió de la realitat.
Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia
— Coneixent les regles matemàtiques de presa de decisions democràtiques, així com els conceptes
matemàtics en què es basen les diferents definicions tradicionals de justícia.
— Identificant problemes filosòfics plantejats per la ciència actual sobre l’ésser humà i la seva
condició biològica i cultural i abordant-los de manera crítica.
— Relacionant les dimensions física i biològica, social i cultural dels éssers humans i emprant
aquests coneixements de forma intel·ligent quan sigui necessari.
Competència digital
— Sabent cercar i usar eines informàtiques per exposar activitats i/o el propi pensament.
Aprendre a aprendre
— Adquirint estratègies que serveixin a l’individu per desenvolupar el propi pensament i
l’autonomia i la iniciativa personals.
Competències socials i cíviques
— Identificant problemes filosòfics i abordant-los críticament mitjançant la definició i l’ús rigorós
de conceptes, l’anàlisi d’idees, el diàleg i l’argumentació.
— Reconeixent i valorant les relacions entre política i ciutadania.
— Aconseguint l’habilitat de practicar els valors democràtics.
306
Consciència i expressions culturals
— Distingint les característiques que defineixen la ciència enfront del saber artístic.
13.11. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA (2n DE BATXILLERAT) A
L'ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES CLAU
La matèria d’història de la filosofia contribueix al desenvolupament de les competències clau
següents:
Comunicació lingüística
— Desenvolupant la comprensió oral i escrita de textos filosòfics.
— Expressant oralment i per escrit les pròpies opinions.
Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia
— Coneixent el paper de les matemàtiques en el desenvolupament de la cultura occidental.
— Comprenent les relacions causa-efecte i correlativa, comunes a la realitat social i a la natural.
Competència digital
— Analitzant informació, considerant-ne especialment la validesa i la fiabilitat.
— Sistematitzant la informació procedent de diverses fonts.
Aprendre a aprendre
— Desenvolupant el pensament racional, que facilita aprenentatges posteriors.
Competències socials i cíviques
— Analitzant els condicionaments dels fenòmens socials.
— Coneixent les teories sobre la societat i la història i les teories ètiques i polítiques.
Consciència i expressions culturals
— Coneixent la història de les idees en la cultura occidental i la relació d’aquestes amb altres
fenòmens.
13.12. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA DE RELIGIÓ A L'ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES CLAU
Les competències clau del currículum d'ESO són les següents:
a) Comunicació lingüística.
b) Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.
c) Competència digital.
d) Aprendre a aprendre.
307
e) Competències socials i cíviques.
f) Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.
g) Consciència i expressions culturals.
308
14. ADAPTACIONS NECESSÀRIES PER ATENDRE L'ALUMNAT AMB NESE
14.1 Plans d'actuació
Es faran les adaptacions que calguin per respondre a les necessitats que presenta la diversa
tipologia d’alumnat amb l'objectiu de crear les condicions necessàries que permetin, a determinats
alumnes amb dificultats, accedir als aprenentatges establerts en el currículum.
Les adaptacions, de vegades, s’hauran de fer al conjunt d’objectius, continguts, mètodes
pedagògics i criteris d’avaluació, però que en tot cas no es pot generalitzar perquè cada alumne
pot requerir una determinada adaptació curricular específica per a la seva situació. O bé pot
requerir adaptacions puntuals més concretes a cada moment.
A més de les adaptacions significatives, de les quals s’haurà de redactar document específic, o de
les quals s'encarregaran els membres del departament d'Orientació, el professorat d'àrea podrà
realitzar les adaptacions no significatives i puntuals que cregui convenients. A més, el professorat
de la nostra àrea i el professorat del departament d'Orientació es coordinaran per dur a terme les
adaptacions necessàries dels continguts curriculars que es treballin. Així mateix serà una decisió
d'ambdós professors l'atenció dins o fora de l'aula de l'alumnat NESE que ho requereixi.
Per a les ADAPTACIONS CURRICULARS NO SIGNIFICATIVES cal recordar que podrem fer una
adaptació de metodologia, organització i procediments per a l'avaluació de manera puntual als
alumnes (o grup d'alumnes) que considerem per tal que puguin assolir els objectius marcats d'àrea
i de nivell, sempre que demostrin una predisposició positiva cap a la feina i l'àrea. Aquestes
adaptacions sempre hauran de partir dels objectius mínims a cada nivell, que seran
convenientment adaptats per a cadascun dels alumnes:
El principal criteri a l'hora d'elaborar les adaptacions serà aconseguir la consecució dels objectius
màxims que permeti la competència currícular de cada alumne. A partir d'aquesta premissa,
s'intentarà que l'adaptació permeti que l'alumne segueixi la dinàmica de classe i emprar el mateix
material de classe que la resta dels seus companys. Quan això no sigui possible, es prepararà un
dossier de feina que l'alumne anirà realitzant a classe amb l'ajuda del professor. En el cas
d'adaptacions molt significatives, s'optarà per prioritzar aquells continguts de caire eminentment
pràctic per sobre aquells teòrics, ja que es considera que aquests seran més fàcils d'assimilar per
part de l'alumne i li permetran treballar de forma més autònoma dins l'aula. Es procurarà comptar
amb l'assessorament del departament d'orientació del centre per tal de dur a terme unes
adaptacions curriculars el més acurades que sigui possible.
309
Per a l'ALUMNAT D'ALTES CAPACITATS, es plantejaran activitats d'ampliació de continguts tot
partint de les motivacions individuals de cada alumne en concret. Es prioritzaran els exercicis de
recerca, ús de les noves tecnologies, la lectura i l'expressió escrita (sobretot exercicis de creació
literària). Òbviament tots es duran a terme sota la supervisió i la direcció del professorat.
14.2 Mesures individuals de suport en vistes al desenvolupament de les competències i
l'assoliment dels objectius
Metodologia: donar explicacions individualitzades i complementàries, donar més temps, proposar
la realització de l’activitat fent servir instruments (diccionari o ordinador, per exemple) que no
s’han posat a l’abast dels altres alumnes, etc.
Organització de l’aula: assignar un company tutor, asseure l'alumne al costat del professor,
individualment, etc.
Activitats: variació d'activitats, oferir un model a seguir, presentar-li informació gràfica o escrita
que completi les instruccions o informacions orals donades, donar instruccions més senzilles,
explicacions, reforços, seleccionar activitats adients i/o eliminar activitats, recomanar algun
altre llibre de lectura obligatori (més curt, més senzill) a l'alumnat que ho requereixi o treballar-
lo per capítols.
Adaptacions en el procés d’avaluació: diversificar els procediments i els instruments d’avaluació,
fer proves orals i escrites, canviar una mica els percentatges de valoració de proves, reduir el
nombre d'activitats, posar exemples de realització d'activitats, quadern, canviar la puntuació de
les proves i reduir la puntuació de l'ortografia a un punt o descomptar menys per errada, deixar
emprar el diccionari en algunes proves.
Continguts: prioritzar els continguts de caire pràctic o actitudinals per sobre dels conceptes,
canviar la seqüenciació d’algun contingut de manera que l’alumne el treballi durant el curs però
que s’avaluï l’adquisició d'aquest quan s'acabi.
310
15. SEGUIMENT DE LA PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA. INDICADORS D'ASSOLIMENT
Les reunions de departament constitueixen un espai de trobada per valorar el seguiment de la
programació didàctica. Entenem que l'esmentat document ha de ser una eina viva i que, per
aquest motiu, convé revisar periòdicament. Partim de la idea que no hem d'avaluar tan sols els
avanços dels alumnes, sinó també la nostra pràctica docent, la qual cosa es traduirà ben segur en
una millora global de procés d'ensenyament-aprenentatge.
No obstant això, convé establir una sèrie de punts que han de ser objecte d'anàlisi constant. Entre
d'altres, hi tendrem en compte els següents indicadors:
1- Valoració de la consecució dels objectius programats.
2- Control de les activitats previstes i del material necessari per dur-les a terme.
3- Adequació dels ítems anteriors a la temporització (tenint en compte el ritme del curs).
4- Revisió i valoració de les estratègies metodològiques posades en pràctica.
5- Anàlisi del compliment i de la idoneïtat criteris d'avaluació prevists (a partir dels resultats
obtinguts)
6- Coordinació amb el departament d'Orientació per valorar els resultats de les adptacions
curriculars i mesures d'atenció a la diversitat.
7- Valoració general de les activitats extraescolars i complementàries. Aspectes a millorar.
311
16. PREVENCIÓ DE QUALSEVOL FORMA DE VIOLÈNCIA
Val a dir que moltes d'aquestes propostes que detallarem a continuació poden anar enllaçades o
es poden organitzar en coordinació amb el Pla d'acció tutorial. En primer lloc, cal no obviar que la
majoria de lectures obligatòries elegides fomenten un bon esperit de convivència i contribueixen a
tractar aspectes de la situació de desequilibri mundial (violència, xenofòbia, racisme, refugiats,
assetjament...). Aquests i altres aspectes, que comentarem a classe a través de les lectures, també
seran susceptibles de treballar-se també a través de textos, comprensions i comentaris que durem
a terme periòdicament en tots els nivells. Així mateix, es podran veure pel·lícules o curtmetratges
que permetin treballar la prevenció i sensibilització davant la violència de gènere.
Totes les obres elegides -tant les clàssiques com les específicament juvenils- presenten temàtiques
o reflexions que poden contribuir a millorar la competència social i ciutadana: la justícia, la
solidaritat, l'amistat, la llibertat, la llibertat d'expressió, la lluita contra la violència…
312
17. MÒDULS DE CICLES FORMATIUS
17.1. (MÒDUL 4) ADMINISTRACIÓ, GESTIÓ I COMERCIALITZACIÓ EN LA PETITA EMPRESA (AFD21)
0. INTRODUCCIÓ
El RD 2049/1995, de 22 de desembre, pel qual s’estableix el títol de Tècnic en Conducció
d’Activitats Físic-Esportives en el Medi Natural, associa el mòdul d’ ”Administració, Gestió i
Comercialització en la Petita Empresa” amb la unitat de competència 4: “Realitzar l’administració,
gestió i comercialització en una petita empresa”.
1. COMPETÈNCIES PROFESSIONALS
Les competències i les realitzacions més rellevants que ha de manifestar el professional per poder
assolir l’esmentada unitat de competència es detallen a continuació:
a) 4.1. Avaluar la possibilitat d’implementar una petita empresa o taller en funció de la seva
activitat, volum de negoci i objectius.
b) 4.2. Determinar les formes de contractació més idònies en funció de la grandària, activitat i
objectius d'una petita empresa.
c) 4.3. Elaborar, gestionar i organitzar la documentaci6n necessària per a la constitució d'una
petita empresa i la generada pel desenvolupament de la seva activitat econòmica.
d) 4.4 Promoure la venda de productes o serveis mitjançant els mitjans 0 relacions
adequades, en funció de l'activitat comercial requerida.
e) 4.5 Negociar amb proveïdors i clients, buscant les condicions mes avantatjoses en les
operacions comercials.
f) 4.6. Crear, desenvolupar i mantenir bones relacions amb clients reals o potencials.
g) 4.7. Identificar, dintre del termini i en la forma escaient, les accions derivades de les
obligacions legals d'una empresa.
2. CAPACITATS CLAU
Són les capacitats, majorment de tipus individual, més associades a conductes observables en
l’individu i són, en conseqüència, transversals en el sentit que afecten molts llocs de treball i
transferibles a noves situacions.
Aquestes capacitats constitueixen el referent per a les actituds de cada un dels mòduls
professionals del cicle formatiu.
a) Capacitat de resolució de problemes
Consisteix en detectar les mancances, les anomalies o les errades que es puguin presentar i tenir la
disposició i l’habilitat necessàries per enfrontar-s’hi i donar-los resposta, d’acord amb la normativa
313
vigent i/o les directrius rebudes.
Aquesta capacitat es manifesta en:
- La modificació de l’itinerari o de les activitats previstes en comprovar que les condicions
(meteorològiques, del medi ambient, del nivell dels usuaris) no són les previstes.
- La reparació sobre la marxa del material que s’utilitza durant l’activitat.
- La presa de decisions quan es detectin signes d’inadaptació al medi, de fatiga o d’altres
alteracions de les persones i, en el cas d’haver-hi lesionats o accidentats, determinació de la
necessitat de traslladar-los o d’aplicar els primers auxilis.
b) Capacitat d’organització del treball
Consisteix en la disposició i habilitat per crear les condicions adequades d’utilització dels recursos
humans i/o materials existents, per tal de dur a terme les tasques encomanades amb el màxim
d’eficàcia i d’eficiència.
Aquesta capacitat es manifesta en:
- La planificació d’itineraris i d’activitats considerant les característiques dels clients, del medi i dels
recursos que cal utilitzar.
- La direcció del grup de clients durant la realització d’un itinerari o el desenvolupament de les
activitats.
- La verificació sistemàtica de les prediccions meteorològiques i del bon funcionament del material.
c) Capacitat de responsabilitat en el treball
És la disposició per implicar-se en la feina, considerant-la l’expressió de la competència personal i
professional, i vetllant pel bon funcionament dels recursos humans i/o dels materials relacionats
amb el treball.
Aquesta capacitat es manifesta en:
- El seguiment de les normes de seguretat durant les actuacions en el medi natural.
- El compliment de les instruccions rebudes.
- La constància en verificar l’adequació de les activitats programades a les característiques d’edat i
d’aptitud física.
- El foment del respecte al medi natural on es desenvolupa l’activitat.
- El foment del bon tracte als cavalls.
- El foment del bon ús del material que s’utilitza.
d) Capacitat de treball en equip
És la disposició i l’habilitat per col·laborar de manera coordinada en la tasca realitzada
314
conjuntament per un equip de persones, per tal d’assolir un objectiu proposat.
Aquesta capacitat es manifesta en:
- La coordinació de les tasques de planificació de l’activitat i del manteniment del material amb els
altres companys de feina.
- La responsabilitat en l’acció d’integrar tots els participants en la dinàmica del grup.
- L’execució sistemàtica de presa de decisions.
g) Capacitat d’autonomia
És la capacitat per realitzar una tasca de forma independent, és a dir, executar-la de principi a fi
sense necessitat de rebre cap ajut o suport, tot i que aquesta capacitat de treballar de forma
autònoma no implica que el professional, en algunes tasques concretes, no hagi de ser assessorat.
Aquesta capacitat es manifesta en:
- L’assessorament a clients en la utilització del material i en l’execució de les tècniques pròpies de
l’activitat.
- La realització dels itineraris programats complint amb les condicions adequades d’informació, de
dinamització i de seguretat.
- La resolució de les contingències que es presentin en el seu àmbit d’actuació amb relació a les
persones, al medi, a les instal·lacions i al material.
- La seguretat per aplicar les tècniques de primers auxilis en les situacions en què es requereix una
actuació immediata.
f) Capacitat de relació interpersonal.
És la disposició i l’habilitat per comunicar-se amb els altres, amb un tracte adient, amb atenció i
empatia.
Aquesta capacitat es manifesta en:
- Comunicar-se amb els clients de manera que rebin un servei de qualitat i un tracte amable.
- Poder establir una comunicació amb els clients en anglès.
- Comunicar-se amb els superiors i amb els altres companys que participen en la planificació i en la
realització de les activitats.
g) Capacitat d’iniciativa
És la disposició i l’habilitat per prendre decisions sobre propostes i accions. Donat el cas que vagin
en la línia de millorar el procés, el producte o el servei, per canvi o modificació, s’està definint la
capacitat d’innovació.
Aquesta capacitat es manifesta en:
315
- La proposta de nous espais de pràctica i de nous serveis.
- La proposta d’accions per a la millora de la imatge del servei i de la
seguretat de l’activitat.
- La participació en activitats de formació relacionades amb les tècniques
pròpies de la l’activitat.
3. CAPACITATS TERMINALS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
Es consideren les capacitats terminals com a expressió dels resultats que han de ser aconseguits
per l’alumnat en el procés d’ ensenyament aprenentatge, i els criteris d'avaluació com a referència
del nivell acceptable d'aquests resultats. Les capacitats d’aquest mòdul es detallen a continuació
amb els seus corresponents criteris d’avaluació:
CAPACITAT TERMINAL 1
4.1 Analitzar les diferents formes jurídiques vigents d'empresa, assenyalant la més adequada en
funció de l'activitat econòmica i els recursos disponibles.
Els criteris d’avaluació associats a n’aquesta capacitat terminal són:
• Especificar el grau de responsabilitat legal dels propietaris, segons les diferents formes
jurídiques d'empresa.
• Identificar els requisits legals mínims exigits per a la constitució de l'empresa, segons la
seva forma jurídica.
• Especificar les funcions dels òrgans de govern establertes legalment per als diferents tipus
de societats mercantils.
• Distingir el tractament fiscal establert per a les diferents formes jurídiques d'empresa.
• Esquematitzar, en un quadre comparatiu, les característiques legals bàsiques identificades
per a cada tipus jurídic d'empresa.
• A partir d'unes dades suposades sobre capital disponible, riscos que s'assumiran, grandària
de l'empresa i nombre de socis, si escau, seleccionar la forma jurídica més adequada
explicant avantatges i inconvenients.
CAPACITAT TERMINAL 2
4.2 Avaluar les característiques que defineixen els diferents contractes laborals vigents més
habituals en el sector.
Els criteris d’avaluació associats a n’aquesta capacitat terminal són:
Comparar les característiques bàsiques dels diferents tipus de contractes laborals, establint
les seves diferències respecte a la durada del contracte, tipus de jornada, subvencions i
316
exempcions, si escau.
A partir d'un supòsit simulat de la realitat del sector:
Determinar els contractes laborals més adequats a les característiques i situació de
l'empresa suposada.
Emplenar una modalitat de contracte.
CAPACITAT TERMINAL 3
4.3 Analitzar els documents necessaris per al desenvolupament de l'activitat econòmica d'una
petita empresa, la seva organització, la seva tramitació i la seva constitució.
Els criteris d’avaluació associats a n’aquesta capacitat terminal són:
Explicar la finalitat dels documents bàsics utilitzats en l'activitat econòmica normal de
l'empresa.
A partir d'unes dades suposades:
Emplenar els següents documents:
o Factura.
o Albarà.
o Nota de comanda.
o Lletra de canvi.
o Xec.
o Rebut.
Explicar els tràmits i circuits que recorren en l'empresa cadascun dels documents.
Enumerar els tràmits exigits per la legislació vigent per a la constitució d'una empresa,
nomenant l'organisme on es tramita cada document, el temps i forma requerits.
CAPACITAT TERMINAL 4
4.4 Definir les obligacions mercantils, fiscals i laborals que una empresa té per a desenvolupar la
seva activitat econòmica legalment.
Els criteris d’avaluació associats a n’aquesta capacitat terminal són:
Identificar els impostos indirectes que afecten el trànsit de l'empresa i els directes sobre
beneficis.
Descriure el calendari fiscal corresponent a una empresa individual o col·lectiva en funció
d'una activitat productiva, comercial o de serveis determinada.
A partir d'unes dades suposades emplenar:
317
o Alta i baixa laboral.
o Nòmina.
o Liquidació de la Seguretat Social.
Enumerar els llibres i documents que ha de tenir emplenats l'empresa amb caràcter
obligatori segons la normativa vigent.
CAPACITAT TERMINAL 5
4.5 Aplicar les tècniques de relació amb els clients i proveïdors, que permetin resoldre situacions
comercials tipus.
Els criteris d’avaluació associats a n’aquesta capacitat terminal són:
Explicar els principis bàsics de tècniques de negociació amb clients i proveïdors, i d'atenció
al client.
A partir de diferents ofertes de productes o serveis existents en el mercat:
Determinar quina d'elles és la més avantatjosa en funció dels següents paràmetres:
o Preus del mercat.
o Terminis de lliurament.
o Qualitats.
o Transports.
o Descomptes.
o Volum de comanda.
o Condicions de pagament.
o Garantia.
o Atenció postvenda.
CAPACITAT TERMINAL 6
4.6 Analitzar les formes mes usuals en el sector de promoció de vendes de productes o serveis.
Els criteris d’avaluació associats a n’aquesta capacitat terminal són:
Descriure els mitjans més habituals de promoció de vendes en funció del tipus de producte
i/o servei.
Explicar els principis bàsics del «marxandatge».
CAPACITAT TERMINAL 7
4.7 Elaborar un projecte de creació d'una petita empresa o taller, analitzant la seva viabilitat i
explicant els passos necessaris.
318
Els criteris d’avaluació associats a n’aquesta capacitat terminal són:
El projecte haurà d'incloure:
o Els objectius de l'empresa i la seva estructura organitzativa.
o Justificació de la localització de l'empresa.
o Anàlisi de la normativa legal aplicable.
o Pla d'inversions.
o Pla de finançament.
o Pla de comercialització.
o Rendibilitat del projecte.
4. CONTINGUTS
CONTINGUTS BÀSICS (durada 50 hores)
El RD 2049/1995, de 22 de desembre, també estableix els continguts bàsics, que no són més que
una selecció dels continguts que es detallen en el REAL DECRETO 1263/1997, de 24 de juliol, pel
qual s’estableix el currículum del cicle formatiu de grau mitjà corresponent al titulo de Tècnic en
Conducció d’ Activitats Físic-Esportives en el Medi Natural. Aquests continguts bàsics no són més
que les ensenyances mínimes que ha de assolir el nostre alumnat.
Els continguts bàsics són:
a) L'empresa i el seu entorn:
- Concepte jurídic-econòmic d'empresa.
- Definició de l'activitat.
- Localització de l'empresa.
b) Formes jurídiques de les empreses:
- L'empresari individual.
- Anàlisi comparativa dels diferents tipus de societats mercantils.
c) Gestió de constitució d'una empresa:
- Tràmits de constitució.
- Fonts de finançament.
d) Gestió de personal:
- Conveni del sector.
- Diferents tipus de contractes laborals.
- Emplenament de nòmines i Assegurances Socials.
e) Gestió administrativa:
319
- Documentació administrativa.
- Tècniques comptables.
- Inventari i mètodes de valoració d'existències.
- Càlcul del cost, benefici i preu de venda.
f) Gestió comercial:
- Elements bàsics de la comercialització.
- Tècniques de venda i negociació.
- Tècniques d'atenció al client.
g) Obligacions fiscals:
- Calendari fiscal.
- Impostos que afecten l'activitat de l'empresa.
- Càlcul i emplenament de documents per a la liquidació d'impostos indirectes, IVA i IGIC, i
d'impostos directes, IS i IRPF.
h) Projecte empresarial.
CONTINGUTS (64 hores)
Els continguts que es treballaran en aquest mòdul són els que es detallen a continuació i estan
classificats en:
A. Fets, conceptes i sistemes conceptuals
1. L’empresa i el seu entorn
Concepte juridicoeconòmic d’empresa.
Concreció de la idea de negoci.
Estructura interna: àrees funcionals i organigrama.
Estudi de mercat i segmentació.
Localització, ubicació i dimensió adequada de l’empresa.
Normativa urbanística i mediambiental que regulen l’activitat.
2. Constitució legal d’una empresa
Responsabilitat de l’empresari. Concepte de capital.
Formes jurídiques de les empreses: L’empresari individual. Societats mercantils
i civils. Cooperatives.
Tràmits de constitució. Organismes i entitats on adreçar-se.
Despeses i inversions necessàries prèvies a l’inici de l’activitat.
Ajudes i subvencions a l’empresari per constituir-se com a societat o
320
empresa individual.
Fonts de finançament: pròpies i alienes.
3. Gestió de personal
Conveni del sector.
Avaluació de les necessitats de personal a l’empresa.
Tipus de contractes laborals.
Rebut justificatiu de salaris.
Assegurances socials.
4. Gestió administrativa
Documentació administrativa.
Comptabilitat i llibres comptables.
Inventari.
Càlcul del cost, del benefici i del preu de venda.
5. Gestió comercial amb clients i proveïdors
Elecció de proveïdors i negociació de condicions mercantils.
Tècniques de màrqueting: preu, productes o serveis, promoció, venda.
Atenció i negociació amb clients.
Relacions amb entitats financeres.
6. Obligacions fiscals
Calendari fiscal.
Imposts que afecten l’activitat de l’empresa.
Liquidació d’IVA i d’IRPF.
7. Projecte empresarial
Concreció d’una idea de negoci.
Pla d’empresa: Definició de l’activitat empresarial. Anàlisi de mercat i
tipus de clients. Normativa legal aplicable i permisos per desenvolupar l’activitat.
Localització de l’empresa. Inventari de necessitats: inversions i despeses.
Previsió de despeses i d’ingressos. Contractació laboral. Pla comercial i de màrqueting.
Anàlisi de la viabilitat del projecte.
B. Procediments
1. L’empresa i el seu entorn.
Recerca d’informació sobre empreses que es dediquin a la conducció
321
d’activitats fisicoesportives a les Illes Balears i serveis que ofereixen: dimensió,
activitats desenvolupades, nombre de treballadors, tipus de clients, localització,
etc.
Debat a classe sobre la possibilitat de crear una empresa dedicada al turisme
i a l’oci relacionat amb les activitats esportives: concreció d’idees.
Investigació i valoració de l’estructura i el grau d’importància que té el
turisme que afecta als entorns naturals de les Illes Balears.
Identificació de la normativa mediambiental i requisits necessaris per
poder desenvolupar activitats de conducció d’activitats fisicoesportives.
2. Constitució legal d’una empresa
Identificació dels tràmits necessaris per constituir legalment una empresa,
relacionant tràmits i organismes i/o entitats on dirigir-se per a la seva tramitació
Confecció d’organigrames per àrees funcionals per a una empresa relacionada
amb activitats fisicoesportives en entorns naturals.
Previsió de despeses i d’inversions necessàries per engegar una empresa.
Avaluació de les diferents fonts de finançament d’una inversió.
Identificació de les fonts de finançament pròpies de l’empresa: aportació dels
socis, autofinançament; i alienes a l’empresa: préstecs, crèdits, proveïdors, ajudes
i subvencions, altres formes de finançament.
Càlcul d’amortització de préstecs i d’altres formes de finançament.
3. Gestió de personal
Anàlisi dels llocs de treball i característiques del treballadors necessaris en
una empresa d’activitats fisicoesportives.
Consulta de la normativa laboral aplicable i del conveni col·lectiu adient
a l’activitat empresarial desenvolupada.
Selecció del tipus de contracte laboral adequat per a cada lloc de feina que
s’ha de cobrir en una empresa simulada.
Interpretació d’un rebut justificatiu de salaris, indicant-ne les obligacions
que té l’empresari respecte a les cotitzacions a la Seguretat Social i les retencions
d’ IRPF dels treballadors.
4. Gestió administrativa
Interpretació i gestió de la documentació legal necessària en una empresa,
322
generada pel desenvolupament de l’activitat econòmica: comandes, albarans,
factures, mitjans de pagament, llibres obligatoris de caire comptable, laboral i
fiscal.
Organització de la informació comptable que permeti conèixer la situació
econòmica i financera actualitzada de l’empresa.
Càlcul de despeses i d’ingressos prevists: previsió de tresoreria.
5. Gestió comercial amb clients i amb proveïdors
En casos simulats: anàlisi de condicions mercantils i selecció de proveïdors
d’una empresa: preus, qualitats, descomptes, serveis, distància, terminis de
lliurament, etc.
Recerca d’informació sobre fires i exposicions que permetin conèixer
nous productes o serveis.
Càlcul del preu de venda tenint en compte les variables que intervenen en
el preu de cost i en funció del benefici previst.
Determinació de la rendibilitat econòmica amb dades suposades: punt
mort, dades econòmiques i financeres.
6. Obligacions fiscals
Elaboració d’un document que identifiqui els imposts que afecten l’activitat
empresarial: IVA, IRPF i altres imposts amb el calendari de liquidació
corresponent.
Emplenar els documents corresponents per a la liquidació dels imposts
amb Hisenda i la Seguretat Social vigents: retencions i cotitzacions socials.
7. Elaboració d’un projecte d’empresa
Obtenir informació sobre la normativa que afecta a l’activitat empresarial
d’activitats fisicoesportives: permisos municipals, normativa mediambiental,
activitats en entorns naturals, etc.
Concreció de la idea de negoci, valorant les oportunitats, els inconvenients
i els punts forts i dèbils d’aquest mercat.
Elaboració d’un pla d’empresa que inclogui els següents punts:
Definició de les activitats que s’han de desenvolupar.
Tipus de negoci i forma jurídica que s’ha d’adoptar.
Anàlisi de mercat.
323
Tràmits necessaris per engegar l’empresa.
Recursos humans.
Elaboració d’una previsió de despeses i d’ingressos prevists.
Pla d’inversions i finançament necessaris.
Avaluació de la viabilitat del projecte
C. Actituds
Reconeixement de les funcions que desenvolupen les empreses i l’aportació
que en fan a la societat.
Interès pel treball a compte propi, valorant la responsabilitat de l’empresari
i el risc que comporta la creació d’una empresa.
Creativitat en la recerca de les formes d’actuació i d’organització de les
tasques i de les accions relacionades amb el projecte de creació d’una empresa.
Demostració de respecte per la salut, el medi ambient i la seguretat laboral:
l’aplicació correcta de les normes de seguretat i de les mesures de prevenció
i de protecció.
Apreciació de la importància de l’autoaprenentatge com a via de progrés i
promoció dins de la professió.
Realitzacions de treballs de qualitat: disciplina, correcció i puntualitat.
Valoració crítica dels resultats: esperit crític en la interpretació de les
dades i dels fets socioeconòmics.
Adaptació a noves situacions derivades dels canvis socials, laborals i tecnològics,
així com a la demanda de noves formes d’oci i de fer turisme.
Valoració de la importància de treballar en equip: col·laboració activa, respecte
per les aportacions de la resta de membres de l’equip, aportació de solucions
originals i innovadores en situacions laborals conflictives.
5. INSTRUMENTS I CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
Els instruments de qualificació utilitzats en la matèria d'AGE seran els següents:
Valoració dels treballs, activitats de recerca i indagació, exposicions orals i/o escrites,
informes i comentaris de text.
Actitud, participació i assistència a classe.
Observació de l'evolució de l'alumnat i progrés en el treball individual i en grup.
Valoració de l'adquisició de tècniques, procediments i habilitats, amb treballs pràctics i
324
proves objectives.
Avaluació de l'elaboració i presentació de treballs.
Avaluació de la comprensió dels continguts a través de proves i exàmens escrits.
Els criteris de qualificació seran el resultat d’aplicar els percentatges assignats a cada un dels
instruments de qualificació. Per calcular la nota de cada una de les avaluacions es tindran en
compte els següents percentatges:
70% continguts de les proves escrites o exàmens.
20% quadern, treballs i activitats, realitzats tant a l’aula com a casa.
10% actitud i participació en el desenvolupament de les classes.
En el cas que l’alumnat superi el 15% de faltes no justificades de les hores d’una avaluació del
mòdul (15% de (64h/3 avaluacions) = 3 h) perd el dret d’avaluació continua, podent-se examinar
només en l’avaluació ordinària. Aquest percentatge es veu reduït al 10% en cas que les faltes no
justificades s’adonin de mode continu.
En el cas que l’alumnat superi el 15% de faltes no justificades (15% de 64h = 10 h) de les hores
totals d’aquest mòdul (64h) perd el dret d’avaluació, i podrà ser donat de baixa d’ofici del mòdul en
qüestió. Aquest percentatge es veu reduït al 10% en cas que les faltes no justificades s’adonin de
mode continu.
Es realitzaran com a mínim dues proves escrites durant cada avaluació. Es farà una mitjana de les
notes obtingudes sempre que la nota no sigui inferior a 3,00 en cada una d’elles. En la nota de la
prova es valorarà, a més dels coneixements relacionats amb la matèria a avaluar, els següents
aspectes: Ortografia, Presentació i Claredat en l’expressió escrita. Per superar cada una de les
avaluacions s’ha d’obtenir en cada una d’elles una qualificació superior a 5 punts.
La no presentació a les proves escrites, sense motiu justificat, d’acord en la normativa del centre,
suposarà la no superació de l'esmentada prova. L’alumnat tindrà l’oportunitat de realitzar la
recuperació en el període de recuperació fitxat per la professora.
Pel que fa als treballs i a les activitats que no siguin no lliurades en el període corresponent seran
puntuades amb un 0 i no seran recuperables. S’establirà una data per a la seva presentació,
després de la qual no se’n recollirà cap.
La nota de final de curs s’obtindrà realitzant la mitjana de les notes de cada avaluació.
L'alumnat que hagi suspès alguna avaluació tindrà dret a realitzar una prova de recuperació on
s'inclouran tots els continguts que s'haurien d'haver assolit durant l'esmentada avaluació. Aquesta
prova es realitzarà en el mes de juny, independentment de l'avaluació suspesa.
325
Recuperació ordinària en juny (AFO)
En la prova de recuperació de juny, l'alumnat haurà de contestar les preguntes corresponents a
l'avaluació o avaluacions suspeses i haurà de lliurar els treballs pendents, si escau.
Recuperació extraordinària en juny (AFE)
En la convocatòria extraordinària, per poder superar positivament l'assignatura, l'alumnat haurà
de:
Realitzar, lliurar i estudiar els continguts i activitats didàctics proposats, que es troben al quadern
de l’alumne, en el llibre de text utilitzat, o en els documents i material lliurat per la professora.
Presentar-se a la prova extraordinària, que consistirà en un únic examen, i treure una qualificació
de almenys 5,00 punts.
La qualificació de la convocatòria extraordinària es calcularà tenint en compte els següents
apartats:
la prova escrita, un 80%.
les activitats i/o treballs a lliurar, un 10%.
el seguiment i/o evolució de l'alumnat, un 10%. Aquest 10% serà el resultat d'aplicar un
10% a la nota obtinguda en la convocatòria ordinària del mes de juny.
6. SEQÜENCIACIÓ DE LES UNITATS DE TREBALL
La seqüenciació serà la següent:
Blocs de continguts Unitats de treball Avaluació1. L’empresa i el seu entorn UT01. Introducció: l’emprenedor i la
idea
1a
UT02. L’empres i el seu entorn 1a2. Constitució legal d’una empresa UT03. Formes jurídiques 1a
UT04. Constitució d’una empresa 1a3. Gestió de personal Es treballaran al mòdul de FOL *4. Gestió administrativa UT05. Gestió comptable 2a
UT07. Gestió Administrativa 2a5. Gestió comercial amb clients i
proveïdors
UT08. Gestió comercial 3a
6. Obligacions fiscals UT06. Fiscalitat en l’empresa 2a7. Projecte empresarial UT09. Projecte empresarial 3a
MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS
Els materials i recursos que s’utilitzaran en aquest MÒDUL seran:
Dossier que anirà elaborant l'alumnat.
326
Material addicional preparat per la professora: esquemes, qüestionaris, exercicis
d’aplicació, etc. procedent dels diferents mitjans de comunicació, notícies econòmiques
publicades en els principals periòdics i revistes del país, sempre relacionats amb l'actualitat
econòmica i els continguts tractats i treballats a classe.
També seria recomanable la utilització dels portàtils per part de l'alumnat.
Plataforma educativa Google Classroom, on l'alumnat podrà consultar les unitats de treball.
7. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS
Les activitats complementàries que s’han planificat en aquesta programació són:
Es proposa realitzar una sortida durant el primer o segon trimestre. La intenció és visitar les
instal·lacions d'una petita empresa dedicada a les activitats turístiques i d’oci per tal que
l’alumnat vegi de primera mà el seu funcionament.
Les activitats extraescolars són aquelles que es desenvolupen fora de l’horari lectiu. Tenen caràcter
voluntari, ja que cap alumne pot ser obligat a anar-hi. No formen part del procés d’avaluació,
encara que algunes d’elles són pautades per reforçar els coneixements de l’alumnat. Durant aquest
curs escolar existeix la possibilitat de realitzar una sèrie d’activitats extraescolars. Aquestes poden
ser:
Participació en concursos organitzats per diferents entitats, per exemple, Obra social de la
Caixa...
Assistència a cursos i tallers: Taller-concurs d’oratòria, Taller Sant Jordi, Dia de la dona,...
8. METODOLOGIA
Els criteris fonamentals sobre els que es basarà tot el procés d’ensenyament-aprenentatge
determinaran la metodologia, que es caracteritzarà per ser:
Activa. L’alumne serà el protagonista responsabilitzant-se de les seves pròpies activitats.
Flexible: Adaptant-la a cada alumne, segons les diferències individuals.
Participativa: Fomentant i potenciant la cooperació, de tal forma que tenguin sentit les
activitats motivadores, utilitzant activitats lúdiques
Integradora: Partint de les capacitats i possibilitats de cada alumne, i entenent que no
existeix una resposta única, sinó una millora i progressió de tots els aspectes de la persona.
La metodologia que es seguirà per impartir el mòdul transversal d’Administració, gestió i
comercialització d’una petita empresa, tindrà present el món econòmic i empresarial actual, i farà
referència a la realitat de les Illes Balears, sense oblidar nos de donar-hi l’enfocament
interdisciplinari que posi l’economia de l’empresa dins un context sociològic, polític i històric.
327
S’ha de tenir en compte que es tracta d’un mòdul transversal del cicle formatiu Conducció
d’activitats físiques i esportives en el medi natural.
9. AVALUACIÓ
El procediment d’avaluació pretendrà valorar l’aprenentatge de l’alumnat i el desenvolupament del
procés d’ensenyament aprenentatge.
L’avaluació d’aquests aspectes ha d’integrar:
Mètodes qualitatius: observació, entrevista,...
Mètodes quantitatius: tests, qüestionaris,...
Les fases i moments en que s’aplicarà l’avaluació seran:
Avaluació inicial i diagnòstic, el que permetrà saber quins són els coneixements previs i
necessitats de l’alumnat. Es realitzarà a l’inici del mòdul per tal de determinar la presència
i/o absència d’habilitats prèvies, determinar el nivell de domini dels coneixements i
determinar les causes possibles de dificultats en l’aprenentatge.
Avaluació continua i integradora, de caràcter formatiu al llarg del procés d’ensenyament i
aprenentatge, que permetrà comprovar si el procés es desenvolupa correctament, o bé
requereix una reorientació per tal d’assolir els objectius establerts. Els principals
instruments seran la realització de proves elaborades pel professor.
Avaluació sumativa, en la que es detecta el nivell d’assoliment dels coneixements per part
dels alumnes, en acabar la unitat. Els principals instruments seran: la observació
sistemàtica del treball de l’alumne en cada sessió, les dades obtingudes de les proves i
activitats realitzades, el quadern de treball i les proves orals i escrites, les activitats
d’autoavaluació i coavaluació.
10. ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ I DE REFORÇ
Per l’alumnat que hagi realitzat amb èxit les activitats proposades i hagi adquirit tots els
coneixements previstos i que tinguin un alt grau de comprensió dels continguts treballats en la
unitat, se’ls proporcionarà activitats i material perquè puguin ampliar i aprofundir en els continguts
(la qual cosa no significa més quantitat d’activitats sinó que aquestes siguin d’un nivell de dificultat
superior). En canvi, per l’alumnat que presenti una major dificultat per resoldre les activitats
proposades es plantejaran activitats de suport i de reforç. Les activitats de suport i reforç són
activitats que no ha de suposar un problema per als alumnes que hagin realitzat les activitats del
tema de manera satisfactòria. No obstant això poden ser molt útils per a aquells que han anat
tenint problemes d'aprenentatge o diferents ritmes d’aprenentatges amb els diferents continguts.
328
El conjunt d’aquestes activitats (reforç, suport i ampliació) es desenvolupen a cada una de les
unitats didàctiques de la programació.
11. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Després de l’avaluació inicial el professor ajustarà l’ajuda pedagògica a les diferents necessitats de
l’alumnat, facilitant recursos i estratègies diverses que permetin donar resposta a les diferents
motivacions, interessos i capacitats de l’alumnat
L'alumnat és tingut en compte en la seva diversitat, considerant la possibilitat de optar, que suposa
desenvolupar idèntiques capacitats marcades en els objectius, però seguint plantejaments
diferents dels continguts.
Es tractarà d'articular les mesures correctores i vies alternatives que facilitin el procés
d'ensenyament i aprenentatge en cada Unitat de Treball.
Encara que les vies específiques que permeten afrontar aquest repte (adaptacions curriculars), la
diversitat dels alumnes cal entendre-la com una característica de la pràctica docent ordinària, per
la qual cosa aquesta atenció a les necessitats educatives de tots els alumne/as, s'abordarà a través
de diferents elements del currículum:
Adaptació dels objectius
Priorització de continguts, desenvolupant determinades capacitats al seu nivell i
seleccionant de cada contingut el nucli que es consideri més adequat.
Gradació dels criteris d'avaluació, adaptant-los i concretant-los.
L'elecció del nivell d'ajuda necessari per a cada alumne, s'orientés a situar els nous
aprenentatges a l'abast de cada alumne/a segons el seu procés de construcció de
l'aprenentatge.
Es marcaran i concretaran aquests nivells en cada U. Treball, segons les necessitats i
dificultats que es detectin, tant en l'Avaluació Inicial, com en el desenvolupament del
procés d'aprenentatge.
12. ELEMENTS TRANSVERSALS
La LOGSE estableix que l’educació ambiental és una àrea o un eix transversal, com ho és l’educació
per a la pau, l’educació per al consum o per a la igualtat. Això implica que totes les àrees o
disciplines han d’adoptar una perspectiva ambiental en tot el procés de desenvolupament del
currículum. Així doncs, s’opta per l’ambientalització més que per la definició d’uns continguts
específics d’educació ambiental.
Foment de la lectura
329
Des del mòdul de Processos de Venta es fomenta diàriament l'hàbit de la lectura entre l'alumnat.
Han d'estar al corrent de l'actualitat econòmica, cosa que fa que llegeixin premsa escrita (en paper
o digital) amb molta freqüència. Pel curs 2016 - 2017 no s'ha establert cap lectura. No obstant, de
forma periòdica, es fan recomanacions de lectures de temàtica econòmica, ja sigui de forma oral, a
classe, o mitjançant una nova entrada al bloc.
Ús de les TIC
És evident que no es pot deixar de banda l’ús de les noves tecnologies de la informació i la
comunicació, TIC, per al desenvolupament de qualsevol dels mòduls d’aquest cicle formatiu.
Sempre que sigui possible es mostrarà als alumnes les immenses possibilitats de la Xarxa com a
font d’informació, mitjançant la visita de portals Web i amb exemples pràctics de recerca
d’informació. A més, es donaran a conèixer els programes informàtics més útils per al
desenvolupament de tècniques d’investigació de mercats, per fer fulls de càlcul, etc.
En moltes activitats d'aprenentatge es proposarà a l'alumnat que cerqui informació a Internet per
a resoldre les qüestions plantejades o per a formar-se una opinió pròpia sobre els continguts de la
matèria. També aprofitarem la tecnologia present a l'aula.
Educació en valors
Educació ambiental
Educació per a la salut i educació sexual
Interès per la cura i higiene corporals. Foment d’hàbits preventius i valoració de
l’alimentació sana, descans i activitats a l’aire lliure. Anàlisi crític de les drogodependències i
la seva influència sobre la salut.
Educació moral i cívica
Participació i responsabilitat d’assumir tasques comuns, mostrant actituds de solidaritat i
col·laboració. Valoració de la participació per damunt de l’esperit competitiu.
Responsabilitat en el treball i gust per la feina ben feta. Acceptació de les opinions de la
resta. Acceptació de la diversitat física de les persones en els àmbits socials. Respecte pels
materials d’ús comú. Respecte dels drets i deures propis i dels altres.
Educació per a la pau
Reconeixement del diàleg com a forma de superar els conflictes sorgits a l’aula, en el centre
en general, en la família i en àmbits socials més amplis. Tolerància i respecte als altres.
Compromís en la proposta i en la resolució de situacions conflictives. Valoració de les
associacions que promouen la pau. Ús de recursos amb finalitats pacífiques.
330
17.2. (MÒDUL 6) ORGANITZACIÓ I GESTIÓ D’UNA PETITA EMPRESA D’ACTIVITATS DE TEMPS
LLIURE I SOCIOEDUCATIVA (AFD31)
0.INTRODUCCIÓ
El RD 2048/1995, de 22 de desembre, pel qual s’estableix el títol de formació professional Tècnic
superior en Animació d’Activitats Físiques i Esportives, associa el mòdul d’ ”Organització i Gestió
d’una Petita Empresa de temps lliure i socioeducativa” amb la unitat de competència 6: “Organitzar
i gestionar una petita empresa d’activitats de temps lliure i socioeducativa”.
1. COMPETÈNCIES PROFESSIONALS
Les competències i les realitzacions més rellevants que ha de manifestar el professional per poder
assolir l’esmentada unitat de competència es detallen a continuació:
• Obtenir, organitzar i valorar la informació necessària per a realitzar estudis que permetin
avaluar la possibilitat d’ implantar una petita empresa, àrea, departament del sector i/o
l'establiment d'objectius i activitats que es puguin oferir, aplicant els procediments i
tècniques adequades.
• Determinar i gestionar la constitució d'una petita empresa del sector, complint la legislació
vigent.
• Definir el programa general d'activitats d'acord amb els objectius establerts i els recursos
disponibles.
• Organitzar i gestionar els recursos humans, materials i econòmics, optimitzant l’assignació
dels mateixos d'acord amb els objectius establerts.
• Gestionar i organitzar la documentació generada pel desenvolupament de l'activitat,
aplicant procediments administratius, d'acord amb la legislació vigent.
• Controlar i avaluar el programa d'activitats, assegurant la seva correcta execució i la qualitat
del servei prestat.
• Gestionar i controlar accions promocionals, d'acord amb el pressupost i objectius
establerts.
2. CAPACITATS CLAU
Són les capacitats, majorment de tipus individual, més associades a conductes observables en
l’individu i són, en conseqüència, transversals en el sentit que afecten molts llocs de treball i
transferibles a noves situacions.
Aquestes capacitats constitueixen el referent per a les actituds de cada un dels mòduls
professionals del cicle formatiu.
331
a) Capacitat de resolució de problemes
Consisteix en detectar les mancances, les anomalies o les errades que es puguin presentar i tenir la
disposició i l’habilitat necessàries per enfrontar-s’hi i donar-los resposta, d’acord amb la normativa
vigent i/o les directrius rebudes.
Aquesta capacitat es manifesta en:
- La modificació de l’itinerari o de les activitats previstes en comprovar que les condicions
(meteorològiques, del medi ambient, del nivell dels usuaris) no són les previstes.
- La reparació sobre la marxa del material que s’utilitza durant l’activitat.
- La presa de decisions quan es detectin signes d’inadaptació al medi, de fatiga o d’altres
alteracions de les persones i, en el cas d’haver-hi lesionats o accidentats, determinació de la
necessitat de traslladar-los o d’aplicar els primers auxilis.
b) Capacitat d’organització del treball
Consisteix en la disposició i habilitat per crear les condicions adequades d’utilització dels recursos
humans i/o materials existents, per tal de dur a terme les tasques encomanades amb el màxim
d’eficàcia i d’eficiència.
Aquesta capacitat es manifesta en:
- La planificació d’itineraris i d’activitats considerant les característiques dels clients, del medi i dels
recursos que cal utilitzar.
- La direcció del grup de clients durant la realització d’un itinerari o el desenvolupament de les
activitats.
- La verificació sistemàtica de les prediccions meteorològiques i del bon funcionament del material.
c) Capacitat de responsabilitat en el treball
És la disposició per implicar-se en la feina, considerant-la l’expressió de la competència personal i
professional, i vetllant pel bon funcionament dels recursos humans i/o dels materials relacionats
amb el treball.
Aquesta capacitat es manifesta en:
- El seguiment de les normes de seguretat durant les actuacions en el medi natural.
- El compliment de les instruccions rebudes.
- La constància en verificar l’adequació de les activitats programades a les característiques d’edat i
d’aptitud física.
- El foment del respecte al medi natural on es desenvolupa l’activitat.
- El foment del bon tracte als cavalls.
332
- El foment del bon ús del material que s’utilitza.
d) Capacitat de treball en equip
És la disposició i l’habilitat per col·laborar de manera coordinada en la tasca realitzada
conjuntament per un equip de persones, per tal d’assolir un objectiu proposat.
Aquesta capacitat es manifesta en:
- La coordinació de les tasques de planificació de l’activitat i del manteniment del material amb els
altres companys de feina.
- La responsabilitat en l’acció d’integrar tots els participants en la dinàmica del grup.
- L’execució sistemàtica de presa de decisions.
g) Capacitat d’autonomia
És la capacitat per realitzar una tasca de forma independent, és a dir, executar-la de principi a fi
sense necessitat de rebre cap ajut o suport, tot i que aquesta capacitat de treballar de forma
autònoma no implica que el professional, en algunes tasques concretes, no hagi de ser assessorat.
Aquesta capacitat es manifesta en:
- L’assessorament a clients en la utilització del material i en l’execució de les tècniques pròpies de
l’activitat.
- La realització dels itineraris programats complint amb les condicions adequades d’informació, de
dinamització i de seguretat.
- La resolució de les contingències que es presentin en el seu àmbit d’actuació amb relació a les
persones, al medi, a les instal·lacions i al material.
- La seguretat per aplicar les tècniques de primers auxilis en les situacions en què es requereix una
actuació immediata.
f) Capacitat de relació interpersonal.
És la disposició i l’habilitat per comunicar-se amb els altres, amb un tracte adient, amb atenció i
empatia.
Aquesta capacitat es manifesta en:
- Comunicar-se amb els clients de manera que rebin un servei de qualitat i un tracte amable.
- Poder establir una comunicació amb els clients en anglès.
- Comunicar-se amb els superiors i amb els altres companys que participen en la planificació i en la
realització de les activitats.
g) Capacitat d’iniciativa
És la disposició i l’habilitat per prendre decisions sobre propostes i accions. Donat el cas que vagin
333
en la línia de millorar el procés, el producte o el servei, per canvi o modificació, s’està definint la
capacitat d’innovació.
Aquesta capacitat es manifesta en:
- La proposta de nous espais de pràctica i de nous serveis.
- La proposta d’accions per a la millora de la imatge del servei i de la
seguretat de l’activitat.
- La participació en activitats de formació relacionades amb les tècniques
pròpies de la l’activitat.
3. CAPACITATS TERMINALS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
Es consideren les capacitats terminals com a expressió dels resultats que han de ser aconseguits
per l’alumnat en el procés d’ ensenyament aprenentatge, i els criteris d'avaluació com a referència
del nivell acceptable d'aquests resultats. Les capacitats d’aquest mòdul es detallen a continuació
amb els seus corresponents criteris d’avaluació:
CAPACITAT TERMINAL 1
6.1 Aplicar els procediments i les tècniques adequades per a l'obtenció i valoració de la informació
necessària en la realització d'estudis del sector referents a petites empreses, organismes i
col·lectius.
Els criteris d’avaluació associats a n’aquesta capacitat terminal són:
Descriure les principals característiques i aplicacions de les tècniques de recerca social i de
mercats més utilitzades en el sector.
Explicar el concepte de font primària, secundària, directa i indirecta i definir procediments per
a obtenir informació d'aquestes.
Definir els paràmetres que requereix la implantació d'una petita empresa.
Indicar la informació necessària per a definir una oferta general d'activitats, així com els criteris
i procediments per a la seva elaboració.
Identificar els paràmetres que permetin valorar la qualitat del servei prestat en el
desenvolupament d'activitats.
Descriure diferents tècniques de recollida d'informació per a avaluar la qualitat del servei
prestat.
A partir d'unes dades convenientment caracteritzades relatius a paràmetres que subministren
informació d'un determinat entorn:
Aplicar els estadístics que subministrin informació sobre la situació de l'entorn.
334
Interpretar i analitzar estadísticament els resultats obtinguts, deduint conclusions.
Definir els serveis que es poden establir, a partir de les conclusions obtingudes.
A partir d'un supòsit convenientment caracteritzat en el qual es necessita realitzar un estudi
d'implantació d'una petita empresa del sector:
Identificar les variables que tinguin efectes sobre l'estudi.
Identificar i seleccionar les fonts d'informació i els procediments d'obtenció d'aquesta.
Confeccionar un format per a la recollida de dades que s'adapti a les necessitats
d'informació.
Interpretar la informació recollida, aplicant les tècniques adequades.
Identificar els recursos que es dedueixen com a necessaris per a la implantació.
Avaluar la viabilitat de la creació de l'empresa.
A partir d'un supòsit en el qual s'identifiquin convenientment uns objectius, una població, uns
recursos i una sèrie d'activitats tipus amb els seus requeriments, objectius, etc.:
Justificar la selecció d'una oferta d'activitats.
A partir d'un suposat estudi en el qual es presenten unes necessitats d'informació definides per
a un determinat segment de població:
Definir la mostra representativa del segment
Justificar la selecció de la tècnica d'obtenció d'informació més adequada.
Elaborar un qüestionari per a la recollida de dades.
Obtenir la informació aplicant les tècniques seleccionades.
Seleccionar i aplicar el tractament estadístic més adequat per a la interpretació de la
informació recollida.
Elaborar un informe amb les conclusions obtingudes.
Utilitzar les aplicacions informàtiques adequades per a l'obtenció i presentació del
treball.
CAPACITAT TERMINAL 2
6.2 Analitzar els procediments per a la constitució i posada en marxa d'una petita empresa del
sector, d'acord amb la legislació vigent.
Els criteris d’avaluació associats a n’aquesta capacitat terminal són:
Distingir les diferents formes jurídiques d'empresa, identificar en cada cas el grau de
responsabilitat i els requisits legals mínims per a la seva constitució.
Descriure els tràmits exigits per la legislació vigent per a la constitució i establiment d'una
335
empresa, especificant els documents requerits, els organismes en els quals es tramiten i la
forma i el termini requerits.
Interpretar la legislació específica que regula l'activitat d'una petita empresa del sector.
A partir d'un supòsit pràctic de constitució i posada en marxa d'una petita empresa del sector,
convenientment caracteritzat:
Identificar i interpretar la legislació vigent aplicable al supòsit definit.
Identificar els organismes oficials que tramiten la documentació exigida i gestionar
l'obtenció d'aquesta.
Emplenar correctament la documentació requerida i descriure el procés de la seva
tramitació.
CAPACITAT TERMINAL 3
6.3 Analitzar l'organització i gestió de recursos en la prestació de serveis d'una petita empresa
d'activitats del sector.
Els criteris d’avaluació associats a n’aquesta capacitat terminal són:
Descriure les àrees funcionals d'una empresa tipus del sector i la relació funcional entre
aquestes.
Descriure els principis que regeixen una organització empresarial i la seva jerarquització:
rendibilitat, productivitat, eficàcia, competitivitat, qualitat, seguretat i viabilitat.
Enumerar els diferents elements i factors que fan que una organització sigui eficaç.
Explicar l'estructura i descriure les funcions d'un departament tipus i una àrea d'una empresa
del sector.
Identificar les variables essencials que cal tenir en compte en l'organització del treball d'un
departament/àrea d'activitats del sector.
Precisar les diferències entre inversió, despesa i pagament i entre ingrés i cobrament.
Definir els conceptes d'actiu, passiu exigible i net, precisant la seva relació fonamental.
Identificar les necessitats fonamentals d'inversió en immobilitzat per a una petita empresa
tipus del sector.
Descriure el procediment d'elaboració d'un pressupost.
Interpretar la informació que subministren els «ràtios» economicofinancers més utilitzats en la
valoració de la situació patrimonial d'una empresa del sector.
Descriure les característiques bàsiques dels diferents tipus de contractes laborals, identificant
els seus requisits, durada, jornada, tràmits de formalització i subvencions i exempcions, si
336
escau.
Precisar les variables laborals que regula el conveni col·lectiu del sector.
Definir les obligacions laborals d'un empresari autònom, identificant documentació i tràmits
exigits, procediments i terminis establerts.
Descriure les fonts i formes de finançament més usuals en el sector.
Interpretar la informació subministrada per diferents entitats de crèdit, sobre les alternatives
de finançament que ofereixen, deduint avantatges i inconvenients per a cadascuna d'elles.
Explicar els principis bàsics de tècniques de negociació amb clients i proveïdors, així com
d'atenció al client.
A partir de diferents ofertes de productes o serveis existents en el mercat, determinar com
d'elles és la més avantatjosa en funció dels següents paràmetres: preus del mercat;
terminis de lliurament; qualitats; descomptes i condicions de pagament; garantia; atenció
post-venda.
A partir d'un programa d'activitats perfectament caracteritzat:
Descriure l'estructura organitzativa que més s'adequa al programa.
Identificar els recursos humans més idonis per a l'execució d'aquest, així com la forma
de contractació.
Deduir els recursos materials necessaris .
Recollir informació del mercat i realitzar un pressupost aproximat del programa.
Identificar el tipus de finançament més idoni.
CAPACITAT TERMINAL 4
6.4. Analitzar els procediments administratius bàsics relatius a la gestió d'una petita empresa i
interpretar i/o elaborar la documentació generada, aplicant la legislació vigent.
Els criteris d’avaluació associats a n’aquesta capacitat terminal són:
Descriure les característiques dels impostos indirectes que afecten el trànsit de l'empresa i els
directes sobre beneficis.
Precisar el calendari fiscal corresponent a les empreses individuals i societats.
Explicar els règims fiscals de l'IVA i els subjectes passius als quals se'ls aplica.
Enumerar els llibres i documents que ha de tenir emplenats l'empresa amb caràcter obligatori,
segons la normativa vigent.
Identificar i caracteritzar els documents mercantils bàsics generats en l'activitat d'una petita
empresa d'activitats del sector, distingint la seva funció i els requisits legals que han de
337
reunir.
Identificar els requisits legals bàsics dels contractes de compravenda i de lloguer de béns
immobles.
Identificar i interpretar la informació que contenen una nòmina i els documents de cotització a
la seguretat social.
Descriure les fases del procés comptable de la informació economicofinancera.
Explicar el procediment que se segueix en la liquidació de comptes corrents i d'estalvi, en la
gestió del cobrament i descompte d'efectes comercials i en la concessió i amortització de
préstecs i de línies de crèdit bancari.
Descriure els paràmetres rellevants que han de considerar-se en la selecció d'ofertes de
proveïdors i que són susceptibles de negociació.
Explicar les principals «ràtios» que permeten obtenir informació sobre la rendibilitat de
l'activitat de l'empresa.
Interpretar i descriure la informació fonamental que proporciona el Balanç de Situació i el
Compte de Resultats.
A partir d'operacions de compravenda convenientment caracteritzades, elaborar correctament,
utilitzant els models documentals i el programa informàtic adequats, els següents
documents:
Les notes de comanda.
Els albarans i factures.
Les lletres de canvi.
Els rebuts.
Els xecs.
CAPACITAT TERMINAL 5
6.5 Analitzar diferents accions promocionals que poden desenvolupar-se en una empresa
d'activitats.
Els criteris d’avaluació associats a n’aquesta capacitat terminal són:
Identificar i descriure els diferents instruments o mitjans promocionals que normalment
s'utilitzen en el sector.
Relacionar mitjans promocionals amb diferents objectius i amb el públic objectiu.
Descriure els diferents mitjans, suports i formes publicitàries que poden utilitzar-se com a
instruments promocionals.
338
Descriure les principals estratègies psicològiques que s'apliquen en el disseny d'una activitat
publicitària.
Definir les variables que cal controlar en una campanya promocional per a aconseguir un
resultat òptim.
Analitzar els principals mètodes de mesurament de l'eficàcia publicitària, explicant avantatges i
inconvenients.
En un supòsit pràctic, convenientment caracteritzat, d'un programa general d'activitats d'una
determinada empresa:
Analitzar algun dels mitjans promocionals que s'adeqüen al supòsit definit;
Seleccionar un mitjà de promoció adequat, explicant els efectes psicològics possibles que pugui
produir en el públic objectiu;
Definir el contingut i forma del missatge promocional.
4. CONTINGUTS
4.1. CONTINGUTS BÀSICS (durada 65 hores)
El RD 2048/1995, de 22 de desembre, també estableix els continguts bàsics, que no són més que
una selecció dels continguts que es detallen en el REAL DECRETO 1262/1997, de 24 de juliol, pel
qual s’estableix el currículum del cicle formatiu de grau superior corresponent al titulo de Tècnic
Superior en Animació d’Activitats Físiques i Esportives. Aquests continguts bàsics no són més que
les ensenyances mínimes que ha de assolir el nostre alumnat.
Els continguts bàsics són:
a) L'empresa i el seu entorn.
Concepte jurídic-econòmic d'empresa.
Definició de l'activitat.
Estructura organitzativa i funcional.
Regulació aplicable al sector.
b) La recerca social i de mercats.
Fases d'un estudi de recerca.
Tècniques o procediments d'obtenció d'informació.
L'observació.
L'enquesta.
L'entrevista.
El qüestionari.
339
Aplicació de l'estadística a la recerca social i de mercats.
c) Creació i legalització de petites empreses del sector.
Formes jurídiques d'empresa.
Gestió de la constitució i posada en marxa. Tràmits oficials i documentació.
Elements patrimonials.
Recursos humans, materials i econòmics.
d) Regulació de les relacions laborals.
Conveni del sector.
Tipus de contractes laborals.
Nòmina i assegurances socials.
e) Gestió administrativa.
Documentació administrativa.
Llibres mercantils.
Serveis bancaris per a la petita empresa.
Compravenda i lloguer de béns immobles.
Tècniques d'arxiu.
f) Obligacions fiscals.
Impostos més importants que afecten l'activitat de l'empresa.
Liquidació d'IVA i IRPF.
g) Gestió financera de l'empresa.
Fuentes de finançament.
Préstecs bancaris a curt i llarg termini.
Ajudes i subvencions a la petita empresa.
Ràtios economicofinancers del sector.
h) Gestió comercial.
Tècniques de negociació en la compravenda.
Tècniques d'atenció al client.
i) Les accions promocionals.
Instruments promocionals utilitzats en el sector.
Mètodes de control de les accions promocionals.
j) Oferta general d'activitats.
Criteris i procediments per a l'elaboració d'una oferta d'activitats.
340
k) Valoració de la qualitat del servei prestat.
Conceptes bàsics de qualitat de prestació d'un servei.
Mètodes de control.
l) Utilització de programes informàtics de gestió d'empreses i tractament de la informació.
4.2. CONTINGUTS (95 hores)
El Real Decret 1262/1997, de 24 de juliol, estableix els continguts que es treballaran en aquest
mòdul són els que es detallen a continuació i estan classificats en:
A. Fets, conceptes i sistemes conceptuals
• 1. L’empresa i el seu entorn
◦ Concepte juridicoeconòmic d’empresa.
◦ Elements que integren l’empresa.
◦ Classificació de les empreses.
◦ L’empresa turística i la conjuntura econòmica.
◦ La dimensió i localització de l’empresa.
◦ Signes distintius de l’empresa.
◦ Definició de l’activitat.
◦ Regulació aplicable al sector.
◦ Característiques específiques de l’empresa turística.
• 2. La investigació social i de mercats
◦ Tècniques d’investigació aplicades a les PIME turístiques.
◦ Fases d’un estudi d’investigació.
◦ Tècniques o procediments d’obtenció d’informació.
• 3. Formes jurídiques que pugui adoptar l’empresa
◦ Distintes formes jurídiques que pugui adoptar l’empresa.
◦ Aspectes que influeixen en l’elecció de la forma jurídica.
• 4. La constitució de l’empresa
◦ Tràmits necessaris per adquirir la condició d’empresari.
◦ Tràmits necessaris per adquirir la personalitat jurídica.
◦ La legalització de l’empresa. Obligacions civils i obligacions mercantils.
◦ Obligacions formals relacionades amb la legalització de l’empresa i el seu
◦ cost.
• 5. La comptabilitat en l’empresa
341
◦ El patrimoni empresarial. Concepte.
◦ Elements que componen el patrimoni.
◦ L’estructura patrimonial de l’empresa.
◦ La comptabilitat.
◦ Principals documents comptables.
◦ Principis comptables. Terminologia i conceptes comptables bàsics.
◦ Classes de comptes. El balanç.
◦ La gestió d’existències.
◦ El càlcul de costos, benefici i preu de venda al públic.
• 6. La gestió financera de l’empresa
◦ Les fonts de finançament. Classificació.
◦ Finançament intern.
◦ Finançament extern.
◦ Les ajudes i subvencions públiques.
◦ Pla economicofinancer de l’empresa.
◦ Ràtios economicofinanceres del sector.
◦ Situacions crítiques d’una empresa. La suspensió de pagaments i la fallida.
• 7. La gestió administrativa
◦ La gestió i organització administrativa empresarial.
◦ Tècniques d’arxiu.
◦ Els documents administratius:
◦ L’albarà.
◦ La factura.
◦ El rebut.
◦ La lletra de canvi i el xec.
◦ Els contractes.
◦ Els contractes de compravenda i lloguer de béns immobles.
• 8. La gestió de personal
◦ El procés de selecció dels recursos humans.
◦ La contractació de treballadors: obligacions laborals.
◦ Tècniques per al càlcul de cost d’un treballador.
◦ Seguretat social: règim general i règim especial de treballadors autònoms.
342
◦ Altres normes laborals.
• 9. La gestió comercial de l’empresa
◦ L’empresa i el mercat.
◦ Classes de mercats. El mercat turístic.
◦ El màrqueting i els seus components. Màrqueting mix d’una empresa de
◦ serveis.
◦ Polítiques de màrqueting intern.
◦ Tècniques de negociació en la compravenda.
◦ Tècniques d’atenció al client.
◦ Les accions de promoció: instruments més utilitzats en el sector.
• 10. Les obligacions fiscals de l’empresa
◦ L’activitat economicofinancera de l’Estat.
◦ Els ingressos públics.
◦ Els tributs.
◦ Relació entre forma jurídica de l’empresa i fiscalitat.
◦ L’impost sobre activitats econòmiques (IAE).
◦ L’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF).
◦ L’impost sobre societats (IS).
◦ L’impost sobre el valor afegit (IVA).
◦ El calendari fiscal.
• 11. El control de qualitat del servei
◦ Concepte de qualitat aplicada a la prestació d’un servei.
◦ Índex de satisfacció del client (ISC)
◦ Mètodes de control de qualitat.
◦ Criteris i tècniques de valoració de la qualitat d’un servei.
◦ Normativa específica aplicable al sector turístic.
◦ La qualitat total.
• 12. El projecte empresarial
◦ Com elaborar un pla d’empresa.
◦ El mercat: orientació estratègica de l’empresa.
◦ La competència.
◦ Estructura i organització de l’empresa.
343
◦ Estructura economicofinancera d’una petita empresa
◦ L’elecció de la forma jurídica, avantatges i inconvenients.
◦ Tràmits per a la constitució i posada en funcionament.
B. Procediments
• 1. Obtenció d’informació econòmica i social sobre el sector d’animació turística
◦ Aplicació de l’estadística a la investigació social i de mercats.
◦ Identificació de les fonts d’informació.
◦ Selecció de la informació.
◦ Ordenació i síntesi de les dades.
◦ Presentació dels resultats.
• 2. Formalització de documents administratius
◦ Anàlisi de la normativa legal aplicable al sector.
◦ Estudi dels distints documents administratius.
◦ Identificació de les dades que cal incloure en el model.
◦ Quantificació dels fets.
◦ Realització i registre dels documents.
◦ Comprovació de les dades i dels requisits formals.
◦ Arxiu de documents.
• 3. Anàlisi de la informació economicofinancera de l’empresa
◦ Anàlisi dels elements que conformen la informació economicofinancera de
◦ l’empresa.
◦ Elaboració dels comptes anuals.
◦ Càlcul de costos.
◦ Càlcul del cost d’un treballador.
◦ Valoració d’existències.
◦ Interpretació de la informació que han donat les ràtios.
• 4. Utilització de programes informàtics de gestió d’empreses i tractament de la
informació.
◦ Selecció de l’aplicació adequada.
◦ Tractament de textos i full de càlcul.
◦ Elaboració de gràfics i dibuixos mitjançant l’aplicació adequada.
◦ Introducció de dades.
344
◦ Maneig de programes comptables adaptats a la petita i mitjana empresa.
• 5. Elaboració d’un pla d’empresa
◦ Creació d’una petita empresa d’activitats de temps lliure i socioeducatives:
◦ desenvolupament del projecte a partir de la idea de negoci.
◦ Anàlisi del mercat.
◦ Estudi de la competència.
◦ Elaboració de l’estudi economicofinancer.
◦ Estudi de la viabilitat econòmica.
◦ Elecció de la forma jurídica.
◦ Realització dels tràmits per a la constitució de l’empresa i posada en
◦ funcionament.
• 6. Màrqueting mix:
◦ Definició de l’oferta de serveis
◦ Disseny del servei d’aquesta oferta.
◦ Aplicació de tècniques de comercialització i comunicació de l’oferta.
◦ Aplicació de tècniques d’atenció al client.
• 7. Aplicació dels diferents models de qualitat als serveis:
◦ Control de qualitat
◦ Assegurament de la qualitat. (ISO 9000).
◦ Qualitat total (EFQM)
C. Actituds
• Reconeixement de les funcions que desenvolupen les empreses i l’aportació
• que en fan a la societat.
• Interès pel treball a compte propi, valorant la responsabilitat de l’empresari
• i el risc que comporta la creació d’una empresa.
• Creativitat en la recerca de les formes d’actuació i d’organització de les
• tasques i de les accions relacionades amb el projecte de creació d’una empresa.
• Demostració de respecte per la salut, el medi ambient i la seguretat laboral:
• l’aplicació correcta de les normes de seguretat i de les mesures de prevenció
• i de protecció.
• Apreciació de la importància de l’autoaprenentatge com a via de progrés i
• promoció dins de la professió.
345
• Realitzacions de treballs de qualitat: disciplina, correcció i puntualitat.
• Valoració crítica dels resultats: esperit crític en la interpretació de les
• dades i dels fets socioeconòmics.
• Adaptació a noves situacions derivades dels canvis socials, laborals i tecnològics,
• així com a la demanda de noves formes d’oci i de fer turisme.
• Valoració de la importància de treballar en equip: col·laboració activa, respecte
• per les aportacions de la resta de membres de l’equip, aportació de solucions
• originals i innovadores en situacions laborals conflictives.
5. INSTRUMENTS I CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
Els instruments de qualificació utilitzats en la matèria d'AGE seran els següents:
Valoració dels treballs, activitats de recerca i indagació, exposicions orals i/o escrites,
informes i comentaris de text.
Actitud, participació i assistència a classe.
Observació de l'evolució de l'alumnat i progrés en el treball individual i en grup.
Valoració de l'adquisició de tècniques, procediments i habilitats, amb treballs pràctics i
proves objectives.
Avaluació de l'elaboració i presentació de treballs.
Avaluació de la comprensió dels continguts a través de proves i exàmens escrits.
Els criteris de qualificació seran el resultat d’aplicar els percentatges assignats a cada un dels
instruments de qualificació. Per calcular la nota de cada una de les avaluacions es tindran en
compte els següents percentatges:
70% continguts de les proves escrites o exàmens.
20% quadern, treballs i activitats, realitzats tant a l’aula com a casa.
10% actitud i participació en el desenvolupament de les classes.
En el cas que l’alumnat superi el 15% de faltes no justificades de les hores d’una avaluació (15% (95
h/2 avaluacions) = 7 h) del mòdul perd el dret d’avaluació continua de l’avaluació pertinent,
podent-se examinar només en l’avaluació ordinària pertinent. Aquest percentatge es veu reduït al
10% en cas que les faltes no justificades s’adonin de forma contínua.
En el cas que l’alumnat superi el 15% de faltes no justificades de les hores totals del mòdul (15%
95h = 14 h) podrà ser donat de baixa d’ofici del mòdul en qüestió. Aquest percentatge es veu
reduït al 10% en cas que les faltes no justificades s’adonin de forma contínua.
Es realitzaran com a mínim dues proves escrites durant cada avaluació. Es farà una mitjana de les
346
notes obtingudes sempre que la nota no sigui inferior a 3,00 en cada una d’elles. En la nota de la
prova es valorarà, a més dels coneixements relacionats amb la matèria a avaluar, els següents
aspectes: Ortografia, Presentació i Claredat en l’expressió escrita. Per superar cada una de les
avaluacions s’ha d’obtenir en cada una d’elles una qualificació superior a 5 punts.
La no presentació a les proves escrites, sense motiu justificat, d’acord en la normativa del centre,
suposarà la no superació de l'esmentada prova. L’alumnat tindrà l’oportunitat de realitzar la
recuperació en el període de recuperació fitxat per la professora.
Pel que fa als treballs i a les activitats que no siguin no lliurades en el període corresponent seran
puntuades amb un 0 i no seran recuperables. S’establirà una data per a la seva presentació,
després de la qual no se’n recollirà cap.
La nota final de l'avaluació ordinària del mòdul es calcularà realitzant la mitjana ponderada de les
dues avaluacions, de tal manera que la primera aportarà un 40% i la segona un 60%, sempre i quan
la nota de cada una de les avaluacions sigui superior a 5.
L'alumnat que hagi suspès alguna avaluació tindrà dret a realitzar una prova de recuperació on
s'inclouran tots els continguts que s'haurien d'haver assolit durant l'esmentada avaluació. Aquesta
prova es realitzarà en l’avaluació ordinària (AFO), independentment de l'avaluació suspesa.
Recuperació en l’avaluació ordinària (AFO, març)
En la prova de recuperació ordinària, l'alumnat haurà de contestar les preguntes corresponents a
l'avaluació o avaluacions suspeses i haurà de lliurar els treballs pendents, si escau.
Recuperació en l’avaluació extraordinària (AFE, abril)
En la convocatòria extraordinària, per poder superar positivament l'assignatura, l'alumnat haurà
de:
Realitzar, lliurar i estudiar els continguts i activitats didàctics proposats, que es troben al quadern
de l’alumne, en el llibre de text utilitzat, o en els documents i material lliurat per la professora.
Presentar-se a la prova extraordinària, que consistirà en un únic examen, i treure una qualificació
de almenys 5,00 punts.
La qualificació de la convocatòria extraordinària es calcularà tenint en compte els següents
apartats:
la prova escrita, un 80%.
les activitats i/o treballs a lliurar, un 10%.
el seguiment i/o evolució de l'alumnat, un 10%. Aquest 10% serà el resultat d'aplicar un 10% a
la nota obtinguda en la convocatòria ordinària del mes de març.
347
6. SEQÜENCIACIÓ DE LES UNITATS DE TREBALL
La seqüenciació serà la següent:
Unitats de treball AvaluacióUT01. L’empres i el seu entorn 1aUT02. Formes jurídiques de l’empresa 1aUT03. Procés de creació d’una petita empresa 1aUT04. Documentació administrativa 1aUT05. Les obligacions comptables 1aUT06. La funció financera 1aUT07. Les obligacions fiscals 2aUT08. Gestió de personal Aquests continguts es
treballen en el mòdul de
FOLUT09. La funció comercial 2aUT10. Gestió d’estocs i aprovisionaments 2aUT11. Gestió de vendes 2aUT12. Projecte empresarial 2a
7. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS
Els materials i recursos que s’utilitzaran en aquest MÒDUL seran:
Dossier que anirà elaborant l'alumnat.
Material addicional preparat per la professora: esquemes, qüestionaris, exercicis d’aplicació,
etc. procedent dels diferents mitjans de comunicació, notícies econòmiques publicades en
els principals periòdics i revistes del país, sempre relacionats amb l'actualitat econòmica i
els continguts tractats i treballats a classe.
També seria recomanable la utilització dels portàtils per part de l'alumnat.
La plataforma educativa Google Classroom, on l'alumnat podrà consultar les unitats de treball.
8. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS
Les activitats complementàries que s’han planificat en aquesta programació són:
Es proposa realitzar una sortida durant el primer o segon trimestre. La intenció és visitar les
instal·lacions d'una petita empresa dedicada a les activitats turístiques i d’oci per tal que
l’alumnat vegi de primera mà el seu funcionament.
Les activitats extraescolars són aquelles que es desenvolupen fora de l’horari lectiu. Tenen caràcter
voluntari, ja que cap alumne pot ser obligat a anar-hi. No formen part del procés d’avaluació,
encara que algunes d’elles són pautades per reforçar els coneixements de l’alumnat. Durant aquest
348
curs escolar existeix la possibilitat de realitzar una sèrie d’activitats extraescolars. Aquestes poden
ser:
Participació en concursos organitzats per diferents entitats, per exemple, Obra social de la
Caixa...
Assistència a cursos i tallers: Taller-concurs d’oratòria, Taller Sant Jordi, Dia de la dona,...
9. METODOLOGIA
Els criteris fonamentals sobre els que es basarà tot el procés d’ensenyament-aprenentatge
determinaran la metodologia, que es caracteritzarà per ser:
Activa. L’alumne serà el protagonista responsabilitzant-se de les seves pròpies activitats.
Flexible: Adaptant-la a cada alumne, segons les diferències individuals.
Participativa: Fomentant i potenciant la cooperació, de tal forma que tenguin sentit les
activitats motivadores, utilitzant activitats lúdiques
Integradora: Partint de les capacitats i possibilitats de cada alumne, i entenent que no existeix
una resposta única, sinó una millora i progressió de tots els aspectes de la persona.
La metodologia que es seguirà per impartir el mòdul transversal d’Administració, gestió i
comercialització d’una petita empresa, tindrà present el món econòmic i empresarial actual, i farà
referència a la realitat de les Illes Balears, sense oblidar nos de donar-hi l’enfocament
interdisciplinari que posi l’economia de l’empresa dins un context sociològic, polític i històric.
S’ha de tenir en compte que es tracta d’un mòdul transversal del cicle formatiu Conducció
d’activitats físiques i esportives en el medi natural.
10. AVALUACIÓ
El procediment d’avaluació pretendrà valorar l’aprenentatge de l’alumnat i el desenvolupament del
procés d’ensenyament aprenentatge.
L’avaluació d’aquests aspectes ha d’integrar:
Mètodes qualitatius: observació, entrevista,...
Mètodes quantitatius: tests, qüestionaris,...
Les fases i moments en que s’aplicarà l’avaluació seran:
Avaluació inicial i diagnòstic, el que permetrà saber quins són els coneixements previs i
necessitats de l’alumnat. Es realitzarà a l’inici del mòdul per tal de determinar la presència
i/o absència d’habilitats prèvies, determinar el nivell de domini dels coneixements i
determinar les causes possibles de dificultats en l’aprenentatge.
Avaluació continua i integradora, de caràcter formatiu al llarg del procés d’ensenyament i
349
aprenentatge, que permetrà comprovar si el procés es desenvolupa correctament, o bé
requereix una reorientació per tal d’assolir els objectius establerts. Els principals
instruments seran la realització de proves elaborades pel professor.
Avaluació sumativa, en la que es detecta el nivell d’assoliment dels coneixements per part dels
alumnes, en acabar la unitat. Els principals instruments seran: la observació sistemàtica del
treball de l’alumne en cada sessió, les dades obtingudes de les proves i activitats
realitzades, el quadern de treball i les proves orals i escrites, les activitats d’autoavaluació i
coavaluació.
11. ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ I DE REFORÇ
Per l’alumnat que hagi realitzat amb èxit les activitats proposades i hagi adquirit tots els
coneixements previstos i que tinguin un alt grau de comprensió dels continguts treballats en la
unitat, se’ls proporcionarà activitats i material perquè puguin ampliar i aprofundir en els continguts
(la qual cosa no significa més quantitat d’activitats sinó que aquestes siguin d’un nivell de dificultat
superior). En canvi, per l’alumnat que presenti una major dificultat per resoldre les activitats
proposades es plantejaran activitats de suport i de reforç. Les activitats de suport i reforç són
activitats que no ha de suposar un problema per als alumnes que hagin realitzat les activitats del
tema de manera satisfactòria. No obstant això poden ser molt útils per a aquells que han anat
tenint problemes d'aprenentatge o diferents ritmes d’aprenentatges amb els diferents continguts.
El conjunt d’aquestes activitats (reforç, suport i ampliació) es desenvolupen a cada una de les
unitats didàctiques de la programació.
12. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Després de l’avaluació inicial el professor ajustarà l’ajuda pedagògica a les diferents necessitats de
l’alumnat, facilitant recursos i estratègies diverses que permetin donar resposta a les diferents
motivacions, interessos i capacitats de l’alumnat
L'alumnat és tingut en compte en la seva diversitat, considerant la possibilitat de optar, que suposa
desenvolupar idèntiques capacitats marcades en els objectius, però seguint plantejaments
diferents dels continguts.
Es tractarà d'articular les mesures correctores i vies alternatives que facilitin el procés
d'ensenyament i aprenentatge en cada Unitat de Treball.
Encara que les vies específiques que permeten afrontar aquest repte (adaptacions curriculars), la
diversitat dels alumnes cal entendre-la com una característica de la pràctica docent ordinària, per
la qual cosa aquesta atenció a les necessitats educatives de tots els alumne/as, s'abordarà a través
350
de diferents elements del currículum:
Adaptació dels objectius
Priorització de continguts, desenvolupant determinades capacitats al seu nivell i seleccionant
de cada contingut el nucli que es consideri més adequat.
Gradació dels criteris d'avaluació, adaptant-los i concretant-los.
L'elecció del nivell d'ajuda necessari per a cada alumne, s'orientés a situar els nous
aprenentatges a l'abast de cada alumne/a segons el seu procés de construcció de
l'aprenentatge.
Es marcaran i concretaran aquests nivells en cada U. Treball, segons les necessitats i dificultats
que es detectin, tant en l'Avaluació Inicial, com en el desenvolupament del procés
d'aprenentatge.
13. ELEMENTS TRANSVERSALS
La LOGSE estableix que l’educació ambiental és una àrea o un eix transversal, com ho és l’educació
per a la pau, l’educació per al consum o per a la igualtat. Això implica que totes les àrees o
disciplines han d’adoptar una perspectiva ambiental en tot el procés de desenvolupament del
currículum. Així doncs, s’opta per l’ambientalització més que per la definició d’uns continguts
específics d’educació ambiental.
Foment de la lectura
Des del mòdul de Processos de Venta es fomenta diàriament l'hàbit de la lectura entre l'alumnat.
Han d'estar al corrent de l'actualitat econòmica, cosa que fa que llegeixin premsa escrita (en paper
o digital) amb molta freqüència. Pel curs 2016 - 2017 no s'ha establert cap lectura. No obstant, de
forma periòdica, es fan recomanacions de lectures de temàtica econòmica, ja sigui de forma oral, a
classe, o mitjançant una nova entrada al bloc.
Ús de les TIC
És evident que no es pot deixar de banda l’ús de les noves tecnologies de la informació i la
comunicació, TIC, per al desenvolupament de qualsevol dels mòduls d’aquest cicle formatiu.
Sempre que sigui possible es mostrarà als alumnes les immenses possibilitats de la Xarxa com a
font d’informació, mitjançant la visita de portals Web i amb exemples pràctics de recerca
d’informació. A més, es donaran a conèixer els programes informàtics més útils per al
desenvolupament de tècniques d’investigació de mercats, per fer fulls de càlcul, etc.
En moltes activitats d'aprenentatge es proposarà a l'alumnat que cerqui informació a Internet per
a resoldre les qüestions plantejades o per a formar-se una opinió pròpia sobre els continguts de la
351
matèria. També aprofitarem la tecnologia present a l'aula.
Educació en valors
Educació ambiental
Educació per a la salut i educació sexual
Interès per la cura i higiene corporals. Foment d’hàbits preventius i valoració de l’alimentació
sana, descans i activitats a l’aire lliure. Anàlisi crític de les drogodependències i la seva
influència sobre la salut.
Educació moral i cívica
Participació i responsabilitat d’assumir tasques comuns, mostrant actituds de solidaritat i
col·laboració. Valoració de la participació per damunt de l’esperit competitiu.
Responsabilitat en el treball i gust per la feina ben feta. Acceptació de les opinions de la
resta. Acceptació de la diversitat física de les persones en els àmbits socials. Respecte pels
materials d’ús comú. Respecte dels drets i deures propis i dels altres.
Educació per a la pau
Reconeixement del diàleg com a forma de superar els conflictes sorgits a l’aula, en el centre
en general, en la família i en àmbits socials més amplis. Tolerància i respecte als altres.
Compromís en la proposta i en la resolució de situacions conflictives. Valoració de les
associacions que promouen la pau. Ús de recursos amb finalitats pacífiques.
352