Narració de valencià

.-NARRACIÓ-. Ja fa un temps, Pepeta, tenia un restaurant vora la mar. Un matí de dissabte normal i corrent, van arribar al restaurant dues persones per a esmorzar. Pareixien ser una parella de casats, ja jubilats els dos. La dona va prendre un got de llet amb un entrepà de pernil. Per altra banda l’home no sabia què demanar, estava molt indecís. Van passar deu minuts, l’home encara no s’havia decidit i la cambrera ja estava nerviosa de tant d’esperar i preguntar. De sobte va aparéixer una bafarada amb un entrepà i un got de suc de taronja dibuixat. Aleshores, l’home es va alçar, ho va mirar i va agafar la bafarada. La dona, molt estranyada, acceptà la bafarada i li l’entregà a la seua companya perquè prepararen el que allí hi havia representat. Després l’home, molt feliç, es va menjar l’entrepà i el suc, igual que la seua dona. I a l’hora de pagar va pensar en diners i va aparéixer una altra bafarada que li entregà a la cambrera, i marxà cap a casa. .-TEATRE-. (Al restaurant “Si els pirates ens ataquen, li respondrem amb barres de pa”. Entra Batiste Ceba i la seua dona Maria Rosa, i els rep Pepeta) BATISTE. Bon dia! PEPETA. Bon dia, don Batiste! Com estan vostés? MARIA ROSA. Bé, i vosté? PEPETA. Bé, a la faena (rient-se) (Batiste i Maria Rosa seuen a una taula i obrin la carta) MARIA ROSA. Jo agafaré un got de llet i un entrepà de pernil PEPETA. I vosté, don Batiste? BATISTE. Bé, jo no se que agafar, tinc molta fam pero no se que agafar. PEPETA. No es preocupe Batiste, tenim tot el temps del món. (Deu minuts després) BATISTE. No sé què agafar encara... Perdone vosté... PEPETA. No passa res, Batiste. (De sobte apareix una bafarada damunt de Batiste) PEPETA. Però què és això? BATISTE. Vaja, ja m’ha tornat a passar. (Batiste s’alça i agafa la bafarada) BATISTE. Prenga vosté, això és el que vull

Upload
juan-caselles-mira
Category

Documents
view
113
download
0

Embed Size (px):

Transcript of Narració de valencià

.-NARRACIÓ-.

Ja fa un temps, Pepeta, tenia un restaurant vora la mar. Un matí de dissabte normal i corrent, van arribar al restaurant dues persones per a esmorzar. Pareixien ser una parella de casats, ja jubilats els dos. La dona va prendre un got de llet amb un entrepà de pernil. Per altra banda l’home no sabia què demanar, estava molt indecís. Van passar deu minuts, l’home encara no s’havia decidit i la cambrera ja estava nerviosa de tant d’esperar i preguntar. De sobte va aparéixer una bafarada amb un entrepà i un got de suc de taronja dibuixat. Aleshores, l’home es va alçar, ho va mirar i va agafar la bafarada. La dona, molt estranyada, acceptà la bafarada i li l’entregà a la seua companya perquè prepararen el que allí hi havia representat. Després l’home, molt feliç, es va menjar l’entrepà i el suc, igual que la seua dona. I a l’hora de pagar va pensar en diners i va aparéixer una altra bafarada que li entregà a la cambrera, i marxà cap a casa.

.-TEATRE-.

(Al restaurant “Si els pirates ens ataquen, li respondrem amb barres de pa”.Entra Batiste Ceba i la seua dona Maria Rosa, i els rep Pepeta)BATISTE. Bon dia!PEPETA. Bon dia, don Batiste! Com estan vostés?MARIA ROSA. Bé, i vosté?PEPETA. Bé, a la faena (rient-se)(Batiste i Maria Rosa seuen a una taula i obrin la carta)MARIA ROSA. Jo agafaré un got de llet i un entrepà de pernilPEPETA. I vosté, don Batiste?BATISTE. Bé, jo no se que agafar, tinc molta fam pero no se que agafar.PEPETA. No es preocupe Batiste, tenim tot el temps del món.(Deu minuts després)BATISTE. No sé què agafar encara... Perdone vosté...PEPETA. No passa res, Batiste.(De sobte apareix una bafarada damunt de Batiste)PEPETA. Però què és això?BATISTE. Vaja, ja m’ha tornat a passar. (Batiste s’alça i agafa la bafarada)BATISTE. Prenga vosté, això és el que vull(Li dona la bafarada a Pepeta i aquesta ho du a la cuinera. Passen deu minuts i s’ho acaben tot)BATISTE. Bé, haurem de pagar Maria Rosa.MARIA ROSA. Sí. Tens tu els diners, veritat?BATISTE. I tant que sí.(Apareix una bafarada amb diners)BATISTE. Ahí tens Pepeta, adéu i que vaja bé.PEPETA. (Estranyada) Adéu!