Narcisa Hirsch, est-oest - Es Baluard

Es Baluard. Porta Sta. Catalina, 10. 07012 Palma [email protected] Tel. +34 971 908 201 www.esbaluard.org

Reproductibilitat 2.1 Narcisa Hirsch, est-oest (una aproximació a la seva obra 1967-1999) Comissariat: Nekane Aramburu Dates: De l’11 de març al d’3 abril de 2016 Els dies 18, 19 i 20 de març, aquesta exposició romandrà tancada al públic Sala: Aljub

Nekane Aramburu, comissària de l'exposició, realitzarà una introducció a l'obra de Narcisa Hirsch dia 11 de març a les 12 hores. Activitat gratuïta amb aforament limitat. Es Baluard organitza per primera vegada a l’Estat espanyol una exposició de l’obra de Narcisa Hirsch en l’emblemàtic espai de l’Aljub, vertebrada entorn de peces crucials per entendre el desenvolupament de la imatge en moviment i vinculada al projecte «Reproductibilitat», sota la curadoria de Nekane Aramburu. Els films experimentals de Narcisa varen suposar una passa endavant, continua i sostinguda en la investigació de les possibilitats de la imatge en moviment des del sud del continent americà. Artista d’origen alemany (Berlín, 1928), iniciada en primer lloc en la pintura, va realitzar el seu treball majoritàriament a Argentina, tot articulant, però, a través de la seva obra una relació de temps oscil·lants entre l’est i l’oest, el desplaçament físic i místic, l’exploració de l’interior i l’exterior dels éssers i els seus contexts. Avui és possible destacar la seva influència com a pionera, als anys seixanta i setanta, en el desenvolupament, a més de propostes de cinema experimental, d’instal·lacions, peces objectuals, performances, grafits i intervencions urbanes, en un moment social i polític molt dens del país on ha viscut la gran part de la seva existència, Argentina. Involucrada també en el treball amb els col·lectius d’avantguarda, va participar amb intensitat en l’escena artística al voltant de l’experimentalisme proper a l’Instituto Di Tella dels anys seixanta. La seva immersió en el cinema polític, des d’una concepció personal al marge del que s’entenia per «polític», i en l’univers femení en plena segona onada del moviment feminista, singularitza el posicionament vital i creatiu d’aquesta artista encara en actiu als vuitanta-vuit anys. La seva major projecció fílmica correspon al període de la darrera dictadura militar argentina, posteriorment també es dedicà a la videoinstal·lació i l’edició. Les seves peces involucren l’espectador, tot incitant-lo a descodificar el missatge audiovisual i conduint-lo a un nou lloc temporal on l’ull i l’inconscient ens traslladen més enllà d’allò fenomènic i del mitjà tècnic amb què es treballa en cada moment. La majoria de les seves obres de l’etapa primera, i més reveladora de Narcisa, varen ser realitzades en Super-8 i en 16 mm, i més endavant emprà també el vídeo. L’ull va ser per a l’avantguarda cinematogràfica l’òrgan director. Si Eisenstein l’utilitzava per aprofundir en la violència, l’autora ens demostra que des de la subtilesa en el tractament de les imatges es concatenen escenes i conceptes que fan possible un cinema «com a instrument de poesia», tal com el reivindicava Buñuel en la seva cèlebre conferència de Mèxic, el 1958.


En tota l’obra de Narcisa Hirsch advertim la connexió entre allò existencial i la pulsió cap un cert misticisme vinculat a les tendències filosòfiques i religioses d’Orient (idealitzat des dels seixanta), l’instint sexual i l’instint de mort, l’endins i el fora, el temps passat i el futur alineats en la mateixa freqüència. Aquest tipus de producció exigeix una nova forma de veure, i en això la ruptura perceptiva és evident. El paisatge interior i exterior, en associació lliure, s’aproximen a les premisses de l’atzar dadaista i a les associacions irracionals i enigmàtiques del surrealisme. Maya Deren va definir la seva obra cinematogràfica com un chamber film (pel·lícula de cambra), pres del terme més estès de música de cambra o teatre de cambra. El treball des del fet provisional, domèstic, fruit de les limitacions tècniques, és també una altra de les característiques de l’obra de Narcisa. «El meu marit havia portat de fora una càmera de 16 mil·límetres per filmar els esdeveniments familiars, els aniversaris o els viatges. Una càmera que encara tinc (…). Vaig començar a filmar juntament amb una altra pionera, Marie Louise Alemann, també. Passàrem al Super-8. »Em varen contar que s’havia fet una altra pel·lícula en què es posa una càmera fixa i s’hi veuen només els prestatges d’un estudi; i la seva veu va narrant el que es veu als prestatges. Vaig pensar en donar una volta més: fer una pel·lícula amb una càmera fixa sobre una paret fixa i narrar el que no es veu. Vaig fer aquella pel·lícula en una doble versió, una en espanyol i una en anglès. Aquell va ser el gran èxit de la meva carrera, s’anomena Taller, en espanyol, Workshop, en anglès. Aquella i una altra que vaig fer amb música de Steve Reich que també és molt tortuosa, per què no hi passa absolutament res per un temps llarg». Workshop (1975) i Come out (1971) són els seus curts estructurals destacats i en els quals més s’adverteix la influència d’allò conceptual i minimalista per la seva connexió amb Michael Snow i el descobriment fortuït que l’autora va realitzar sobre la seva obra al MOMA. Amb Wavelength (1967), la pel·lícula en zoom continu que avança des d’una posició física durant 45 minuts, aquest escultor i creador canadenc va obrir un camí en la investigació sobre la percepció i el temps, un mitjà per construir des de la imatge en moviment un lloc temporal per situar-s’hi, com afirmava Snow, i amb el qual Narcisa va connectar sincrònicament. Sobre el cinema experimental ella afirma: «El cinema experimental, també anomenat “underground” o ocult, és considerat moltes vegades enigmàtic, perquè juntament amb la poesia, el seu llenguatge requereix d’una participació oberta, es diria quasi ingènua de l’espectador qui generalment “tem” que les imatges es tornin amenaçadores per ser massa inesperades. »No s’ha d’entendre res, un s’ha de deixar fluir amb les imatges i amb el só i ja està. Si això li és afí, a vostè, bé, si no, bé, és com la música». Amb Narcisa començam a entendre a més la desjerarquització en el procés de construcció de les imatges i el guió, que permet repensar la realitat marc des d’una altra perspectiva.


Existeixen a més tres factors importants per entendre com de significatives són les seves decisions com a autora compromesa amb el seu temps. Primerament, les intervencions en l’espai públic, en què se n’apropia, que passava, fins i tot, per accions de texts amb esprai en murs. Per una altra part, la construcció des d’allò col·laboratiu actiu entre grups de creadors amb una voluntat comuna, encara que ella es va considerar sempre com algú que treballava molt al marge en pro de la subversió. I, finalment, per la consciència de compartir la ideologia de reivindicació d’allò femení és membre fundadora al començament de l’agrupació Lugar de Mujer. Les tres peces claus que componen la revisió d’Es Baluard són imprescindibles per entendre la seva pulsió creativa i el seu compromís davant el fet narratiu-representatiu. La primera de les obres destacades és Marabunta, realitzada, el 1967, com a projecte performatiu, planejat i desenvolupat per ella, i filmat en 16 mm per Raymundo Gleyzer. En un altre vessant de la seva creació es presenta Come out, de 1971, sobre la música del nord-americà Steve Reich, film estructuralista exemple del seu posicionament davant la imatge-temps com a laboratori experiencial. La peça central de l’exhibició és Rumi, de 1999, una obra fonamental per entendre l’essència del seu gest polític i poètic, en què cerca l’experiència, però també allò sublim. Rumi s’inspira precisament en el poeta sufí del segle XIII i al llarg de l’obra es produeix la concatenació del subconscient, la modulació visual i la sublimació rítmica, tot donant lloc a un relat catàrtic sota la forma d’enigma. Descàrregues:

Frames d’obres en alta resolució i full de crèdits: http://ow.ly/X01k9

Frames d’obres en baixa resolució i full de crèdits: http://ow.ly/X01tN

Retrats de Narcisa Hirsch en alta resolució: http://ow.ly/XTk09

Retrats de Narcisa Hirsch en baixa resolució: http://ow.ly/XTjW7 Exposició amb la col·laboració de:


Biografia

Narcisa Hirsch neix a Berlín l’any 1928. Son pare era pintor. Arribà a l’Argentina amb la seva mare, als cinc anys, després de viure a Àustria. En els seus començaments, com a pintora i dibuixant, les seves obres s’exhibeixen a la Galería Lirolay, una de les galeries d’avantguarda de Buenos Aires dels anys 60. Aquell moment va coincidir amb Jorge Romero Brest, crític d’art molt influent, que havia decretat la mort de la pintura, la pintura tradicional de cavallet. A partir d’aquí, Narcisa es va llançar al carrer inspirada pels nous corrents artístics que sorgiren sobretot als Estats Units amb les performances, el

«LivingTheater» i esdeveniments que es produïen en llocs no tradicionals. Va començar amb el que en aquell moment es denominava happenings, dels quals els més destacats foren: Manzanas, Bebés i, el 1967, Marabunta. Amb la documentació de Marabunta, es va llançar al mitjà fílmic, al seu registre i construcció. Hem de recordar que després del cop d’Estat de 1966 el govern autocràtic de Juan Carlos Onganía dissolgué els partits polítics, s’instaurà la censura per decret llei i s’intervenien les universitats i, en conseqüència, començaren a l’Argentina les revoltes estudiantils. Durant aquesta etapa i els anys successius formà part del grup de cineastes Grupo Experimental Goethe, que integraven artistes com Marie Louise Alemann, Claudio Caldini, Juan José Mugni, Juan Villola i Horacio Vallereggio, els quals s’acostaren al cinema des de diferents disciplines artístiques i que exhibien els seus films fora del circuit de cinemes i institucions (amb excepció de l’Institut Goethe) entre els anys 70 i 80. Gran part del material de les pel·lícules està enregistrat en Super-8; les més conegudes són: Come Out, Taller, AMA-ZONA, Testamento y Vida Interior, Homecoming, A-Dios, La Pasión, Ana donde estás?, Rumi, El Aleph i, per últim, El Mito de Narciso, una auto-imago-biografia. A més de les pel·lícules purament experimentals, Narcisa va concebre, i encara ara en fa, instal·lacions, com El Silencio i Predicando en el Desierto, aquestes dues en col·laboració amb Enrique Banfi, i l’obra El Grito, amb Jorge Caterbetti. Quan el Super-8 desaparegué del mercat s’inicià en el vídeo i començà a escriure. Aleshores publicà tres llibres, La Pasión, El Silencio i Aigokeros, un llibre d’assaigs acompanyat de haikus escrits en espanyol i traduïts després al japonès i, recentment, La filosofía es una pasión inútil, de converses amb Florencio Noceti.


Sinopsis i fitxes tècniques

Narcisa Hirsch Marabunta 1967 Registre documental. Pel·lícula de 16 mm transferida a DVD, blanc i negre, so estèreo Duració: 7′5″ Direcció:Narcisa Hirsch Càmera i edició: Raymundo Gleyzer Música: Edgar Varèse Protagonistes: Narcisa Hirsch, Marie Louise Alemann & Walther Mejía Cortesia de l’artista

Documental sobre el happening del mateix nom que es va dur a terme al teatre Coliseo de la ciutat de Buenos Aires, el 31 d’octubre de 1967. Com una acció neodadà convertida en una acció política, el procés de crear l’esquelet de guix de quatre metres esdevé un assaig, una provocació i una temptativa d’obrir el fet contemporani a un país submergit en greus problemes polítics i socials. Marabunta va ser armada per Narcisa Hirsch, Marie Louise Alemann i Walther Mejía com a escenificació d’una cerimònia d’antropofàgia col·lectiva de l’esquelet cobert per complet de menjar i que conté a l’interior coloms i cotorres vives pintades amb colors fosforescents, que surten volant, i juga també amb la sorpresa i l’humor. Mentre la gent devora aquest cos de dona que havia estat fet pels artistes, s’escolta la música d’Edgar Varese, una analogia de la voracitat humana.

Narcisa Hirsch Come out 1971 Pel·lícula de 16 mm transferida a DVD, color, so Duració: 10′ Direcció: Narcisa Hirsch Càmera: Horacio Maira Cortesia de l’artista

Mentre la repetició d’una frase es va desfasant electrònicament des d’un primer pla difús, la imatge fa un moviment invers i s’expandeix d’allò més petit al més gran. La peça ens recorda el cinema de Michael Snow i Empire, d’Andy Warhol, i comparteix les seves troballes sobre el fet partint de l’economia de recursos i d’una gravació impersonal és possible resoldre un procés complex, en aquest cas només amb dos plans. L’enregistrament sonor que prové del disc de vinil és una composició de Steve Reich (Nova York, 1936), un dels pioners de la música minimalista i en l’ús dels loops en cinta i els efectes repetitius. La composició va ser realitzada per a una campanya benèfica destinada a obtenir fons per intentar la revisió de la condemna en un judici per disturbis racials, en el qual sis al·lots de color varen ser arrestats, el 1966, acusats d’haver matat un policia. La veu és de Daniel Hamm, de dinou anys en aquell moment, i descriu una pallissa que va rebre a la comissaria i en mostra les ferides per demostrar-ho.


Narcisa Hirsch Rumi 1995-1999 Pel·lícula de 16 mm transferida a DVD, color, so estèreo Duració: 27′ Direcció: Narcisa Hirsch Càmera: Humberto Navarro & Narcisa Hirsch Producció: Victoria Keledjian

Intèrprets: Vanessa Dee, Paula Pravaz, Julio Galán, Susana Pravaz, Andrea Hirsch, Dolores Cardoso, Natacha Pravaz, Carlos Mallmann, Elias Cherñajovsky, Carlos Echeverría, Rafael Maino, César Marín & Avelino Salazar Cortesia de l’artista En el film es fonen en transicions subtils els paisatges d’un temps i un lloc somniats i els de Buenos Aires i la Patagònia argentina, on Narcisa Hirsch resideix freqüentment, la intensitat de la qual queda reflectida en moltes de les seves obres. La peça idea una narració a partir de la interpretació en imatges dels textos de Rumi (1207-1273), mestre sufí i un dels principals poetes místics islàmics. La pel·lícula comença amb els texts del poeta escrits per la mateixa autora i després se centra en l’orquestració de metàfores del cos, la passió i la poderosa naturalesa alterna entre Orient i Occident. Es presenta com una proposta subjectiva per reflexionar sobre l’amor, l’erotisme, la il·luminació de l’ànima, el fet quotidià i el camí interior. El fil argumental es construeix així a partir dels textos reinterpretats, la mirada cap a la casa i, a la inversa, davant un paisatge mutant i obert que evoca l’experiència autorreferencial de la cineasta. La dansa religiosa sufí en què els dervixos giren en estranys cercles, imitant el moviment dels planetes, serveix de pauta, finalment, per a les seves transicions i el ritme oníric d’aquesta peça.

Recursos seleccionats

Text d’Andrea Giunta: http://alternativas.osu.edu/es/issues/autumn-2013/debates/giunta.html Entrevista: http://desdelapatagonia.uncoma.edu.ar/index.php/numeros/revista-n-16/item/190-reportaje-a-narcisa-hirsch L’editorial MQ2 va publicar una antologia essencial dels seus filmes.

Michael Snow, Wavelength, 1967. https://youtu.be/aBOzOVLxbCE

Homenatge a Narcisa Hirsch al MAC-3er FIVA 2015. https://youtu.be/BKp_B31uG2Y

Vidas de Película: Narcisa Hirsch. https://youtu.be/bFPGqEjE598 Documental de Daniela Muttis. https://youtu.be/qAhpXg9fhTA

Narcisa Hirsch, est-oest - Es Baluard

Documents

Transcript of Narcisa Hirsch, est-oest - Es Baluard