DISSABTE · 27 de juliol del 2019. Any XLIV. Núm. 15071 - AVUI / Any XLI. Núm. 13941 - EL PUNT

1,50€

ELS NOSTRES AJUNTAMENTSBadalona

Àlex Pastor

“Encetem una novaetapa de concòrdia”

LES SÈRIES. Quan el Montgó porta capell, pica espart i fes cordell / La memòria dels peixos només dura uns pocs segons P6-7

3830

24-1

1106

53®

1301

88-1

2092

64Q

PROBLEMES · Una avaria alTAV i una vaga al Prat compliquenla mobilitat en plenes vacances

PERILL · Trànsit alerta delrepunt d’accidents, que aquestasetmana han causat ja 5 morts

Operació sortidaembussada

Els usuaris del TAV van ser transbordats a l’estació de Sants de Barcelona a trens regionals, que van quedar col·lapsats ■ ACN

NACIONAL P16

El Consell per laRepública avisaque cal unitatToni Comín afirma que la sentènciade l’1-O “obliga” el sobiranisme acompartir estratègia passat l’estiu

P8,9

L’independentismeampliaria la majoria parlamentària araEsquerra guanyaria les eleccions si es fessinavui, mentre que JxCat i el PSC es disputarienla segona plaça, segons l’enquesta del CEO

Nova mort violenta alscarrers de Barcelona

Nacional P14

El jutge dicta presó per a l’autor del’assassinat masclista de Terrassa

Culpa Iglesias de les duesinvestidures fallides

Nacional P13

Sánchez enterrala coalició ambUP i mira al PP i Cs

Acord entre dreta iextrema dreta a Múrcia

Europa-Món P20

2 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 27 DE JULIOL DEL 2019

astego l’aire querespiro. És un ai-

re especialment densperquè aixeco pols. Im’envio aquesta pols.Sense voler. Però no

puc fer altrament. Aquest ambient tanterriblement sec que fa d’esca dels focsque ens van assotant, ho propicia. I mésquan amb una dalla moderna: una des-brossadora, miro de netejar el tros, elsavellaners, de les males herbes que hanagafat alçada i que poden destorbar lacollita passat l’estiu. Una desbrossadorapenjada al coll, motoritzada, i amb la qualvaig imitant el moviment d’una dalla, vaigfent la dansa de la mort i aixecant unapolseguera de tan arran de terra que faiganar el capçal de la màquina. El seu giresperitat fa que les dues vetes de plàsticque hi poso, ja sigui fent forma de creu oen paral·lel, esdevinguin dos ganivets quetallen l’herba i fan saltar les pedretes quehi ha al pas. La pols, un núvol marronós,m’entela les ulleres i se’m clava al nas. Elpare conservava un esclopet, una eina defusta, amb forma d’esclop, complementdels segadors, que feien servir per prote-gir-se els dits de la mà esquerre. Ara amb

les desbrossadores et venen una mallaper protegir-te la cara dels impactes deles pedres, i per protegir els dits, guants.

Quan acabo la jornada, dutxat i tot,només cal que em soni el nas per recolliral mocador una mostra d’aquella terre-gada. En l’aire que he respirat hi ha lapols que ara tinc al cos. Com si m’haguésmenjat un plat de la sopa de pedres delXesco Boix. Però de sobre. Vet aquí lanostra fragilitat. Aquestes feines físiques,assumides de manera esporàdica i percontrast amb el meu dia a dia habitual(més semblant al d’un oficinista), són lesque em recorden la nostra petitesa. Peròal mateix temps l’esforç, la suor, el cansa-ment, i el veure com avança la feina, comfa net la nova dalla, i constatar el que hiha per fer, té una part de gratificant, unintangible, una satisfacció que fa ques’eixamplin els pulmons, s’obrin els nari-us, i es dibuixi un somrís serè. És allò quesentia a dir a casa: que és maca la terratreballada! O com diria Ausiàs March:“Plena de seny, lletjos desitjos talle; en elmeu hort no vull les males herbes; per-què s’entenga com dins del meu cor, elspensaments no em davallen avall.”

M

Keep calmXavier Graset

Fet pols

Les feines físiques assumidesde manera esporàdica sónles que em recorden lanostra petitesa

hir vaig acabar l’ombra fent unelogi del cineasta David Lean re-ferint-me a la seva delicadesa a

propòsit d’una escena de l’adaptaciód’El doctor Givago en què, a partird’una descripció de Boris Pasternak,es mostra el braç de Lara/Julie Chris-tie en penombra abans que, tan fasci-nat com pertorbat, el doctor desco-breixi a través d’un mirall qui és la no-ia quan Komarovski (interpretat perRod Steiger) encén el llum de l’habita-ció i intueixi que són amants. Semprem’ha agradat David Lean, que va man-tenir una mena d’intimisme i de subti-lesa en les pel·lícules èpiques (a mésd’aquesta, El pont del riu Kwai, Law-rence d’Aràbia, La filla de Ryan) queva abordar a la seva maduresa. Recor-do que, de jove, sentia que aquestesgrans superproduccions no eren gaireestimades (de manera particular el Gi-vago, tot i que encara més en el cas deLa filla de Ryan amb l’afegit que vaser un fracàs que va apartar Lean delcinema fins cap al final de la seva vidaen què va dirigir l’esplèndida Passatgea l’Índia) per certa cinefília que lesconsiderava un exemple d’un conven-

A

cionalisme narratiu a la recerca de lacomercialitat mentre que també espropagava la idea de la seva simplifica-ció històrica. Pel que fa a El doctor Gi-vago, fins se la bescantava pel seu su-posat reaccionarisme burgès i antire-volucionari que, com si fos un contra-punt dels films d’Eisenstein, posa en elcentre del relat unes experiències in-dividuals. Però, a banda de qüestions

ideològiques i encara que jo descobrísadmirada altres maneres de fer cine-ma induïda per una cinefília distant aDavid Lean, El doctor Givago no vadeixar d’encantar-me. Ho continuafent.

De fet, a més d’haver captivat elgran públic, la pel·lícula El doctor Gi-vago també ha tingut grans defensors.Quan vaig començar a escriure aques-ta tanda d’ombres, Guillem Terribasem va explicar que el poeta Juan LuisPanero considerava que la pel·lícula deDavid Lean és insuperable, de maneraque li va dir que no calia que llegís lanovel·la de Pasternak. El meu amic lli-breter hi va afegir que Miquel Pairolí(en qui penso sovint i encara mésquan escric per a aquest espai que,amb el títol genèric de L’escaire, vaocupar durant anys en què el substitu-ïa al mes d’agost) li va dir el mateix enuna conversa que va mantenir-hi tresdies abans de la mort de l’escriptor. Demoment no he arribat a gaire més decent pàgines de la novel·la, de maneraque no puc pronunciar-me en relacióamb la pel·lícula, però sí que puc dirque em paga la pena llegir-la.

“A més d’havercaptivat el granpúblic, la pel·lícula‘El doctor Givago’també ha tingutgrans defensors

Imma Merino

Elogi del cineasta David Lean

Ombres d’estiu

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

lbert Batlle –el gran fitxatged’Ada Colau per a Barcelona enparaules de Manuel Valls– ja ha

anotat la primera matisació al capda-vant de la tinència d’alcaldia de Segu-retat de l’Ajuntament. Acaba de pas-sar amb la proposta feliçment avorta-da de plantejar el “retorn assistit” delsmenors no acompanyats, aquestes co-lles de joves magribins que campenper pobles i ciutats. De primer platBatlle va posar sobre la taula la possi-bilitat d’embarcar els menors cap alpaís d’origen amb el discutible argu-ment “que sempre estaran millor en elseu entorn social i familiar”. Com amínim la intenció inicial de Batlle pas-sava per alt dues evidències, comen-çant pel fet que si els menors han vin-gut fins aquí és precisament pel dete-riorament de l’entorn social i familiard’allà. La segona evidència és, tal comli ha refregat el conseller de Treball,Afers Socials i Famílies, Chakir el

A “L’expressió“retorn assistit”recordava massa les“devolucions encalent”

Homrani, que ni l’Ajuntament ni laGeneralitat tenen competències perexpulsar menors sense el seu consen-timent. Veient que el menú no feia sa-livar gens la resta de companys delconsistori, Batlle ha retirat finalmentel plat i l’ha posat al congelador per simés endavant convé servir-lo amb mi-

llor sort. No ho tindrà fàcil. La rebus-cada expressió “retorn assistit” en re-corda massa una altra tant o més des-afortunada, aquella de les “devolu-cions en calent”. Una mena d’expul-sions reiteradament censurades pelTribunal Europeu de Drets Humans iles Nacions Unides, que consisteixen aretornar els immigrants sense papersen el moment mateix en què els enxar-pen intentant creuar la frontera entreEspanya i el Marroc, sense aplicar-loscap garantia legal prevista a la legisla-ció del país on volen entrar. Una pràc-tica en teoria desterrada del modusoperandi policial però reactivada apartir de l’entrada en vigor de la llei deseguretat ciutadana del PP. A Batlle seli ha de suposar la bona intenciód’afrontar un problema social greu.Però convé que els polítics evitin ferpropostes “en calent” sense valorar-nebé la repercussió i sense tenir garantitel necessari coixí legal.

Declaracions “en calent”Xevi Sala / xsala@elpuntavui.cat

A la tres

Les dades aportades per l’es-tudi monogràfic de la Cam-

bra de Comerç de Barcelona sobrel’impacte econòmic real de la inver-sió estrangera directa a Catalunyaconstaten tres realitats. La primeraés que Catalunya lidera la inversióestrangera a l’Estat espanyol; la se-gona, que el Ministeri d’Indústriafalseja la realitat amb una compta-bilitat basada en la localització de laseu i no en l’impacte efectiu de lainversió; la tercera, que les notícies iinterpretacions que s’han llançatdes de Madrid sobre els perjudicisdel procés independentista enl’economia de Catalunya, tambédes d’aquest punt de vista són inte-ressades i no responen a la realitat.

El criteri del ministeri no és re-al, perquè quan una empresaestrangera amb seu a Madrid inver-teix a Catalunya, comprant terre-nys, construint fàbriques, com-prant maquinària o obrint centresde treball, adjudica la inversió a Ma-drid i no allà on la inversió té un im-pacte productiu. És d’un criteri pu-rament financer, que concorda ambla concepció centralista de l’Estat,però no amb la seva realitat econò-mica. El càlcul real situa l’impactede la inversió estrangera a Catalu-nya en el 22,5% del total espanyol(Madrid, 17%) l’any 2017 i sense os-cil·lació a la baixa atribuïble a la si-tuació política.

Diversos indicadors parlen de lafortalesa de l’economia catalana i delseu atractiu per a empreses i capi-tals estrangers i l’estudi de la Cam-bra de Comerç aporta realisme i cla-redat a aquesta radiografia, fins i totper revelar que el lideratge català enl’atracció d’inversió estrangera no estradueix al final en lideratge en lacreació de llocs de treball. Una cons-tatació gens anecdòtica, que no dei-xa espai a l’autocomplaença; ans alcontrari hauria de generar una anàli-si i un esforç suplementari per corre-gir aquesta situació.

Inversionstransparents

EDITORIAL

Les cares de la notícia

Qui ha estat director adjunt del Grec Festival elsdarrers dotze anys plega per carregar piles i deixaenrere una feina magnífica de suport a la direcciói a la producció del festival amb la confiança detres directors consecutius: Ricardo Szwarcer, Ra-mon Simó i Cesc Casadesús.

DIRECTOR DEL SERVEI CATALÀ DE TRÀNSIT

Alimentar la màquina

El centenar de morts a les carreteres catalanes el2019 són una pèssima notícia, malgrat el descensdel 16% respecte al 2018, i constata la molta feina afer encara per assolir l’objectiu del Pacte Nacionalper la Mobilitat Segura, que persegueix reduir del50% les morts en accident en el període 2010-2020.

-+=

-+=

Exculpat de l’1-OMiquel Buch

Drama a les carreteresJuli Gendrau

-+=

Isaac Vila

El TSJC ha arxivat la causa contra l’ara conseller,en la seva condició d’alcalde de Premià de Mardurant l’1-O. La querella de la fiscalia no tenia fo-nament perquè després de l’advertiment del TCBuch va donar suport polític referèndum, però nova signar ni va adoptar cap mesura perquè es fes.

CONSELLER DE L’INTERIOR

DIRECTOR ADJUNT DEL GREC FESTIVAL

EL PUNT AVUIDISSABTE, 27 DE JULIOL DEL 2019 | Punt de Vista | 3

De reüllMaria Palau

En volemmés

es exposicions no són un món de coneixementstancat. Malament quan en surts sense la necessitat

de voler-ne saber més. Una bona exposició és aquellaque continua fora del museu: t’estimula a devorar llibresd’especialistes, a buscar desesperadament a Googledades d’un aspecte que només aborda tímidament...Una exposició és un enamorament, una mossegada, unperfum, un virus contagiós, un nou xip mental. DeFeminismes!, al CCCB, en surts amb golafreria desabers. I amb una sensació d’insatisfacció combativa.

No només en volem saber més,d’aquest ferm activisme que vaemergir als setanta i de la sevagenealogia de cabdells, sinó que envolem més en la nostraquotidianitat. I en els museus. Novolem gestos puntuals, no volemque el treguin a lluir com una monade fira, volem polítiques que

l’integrin plenament en les institucions artístiques. Laxarxa de Museus d’Història i Monuments fa temps quecamina cap a aquesta direcció. El 2017 va crear el grupde treball Museus i Gènere per esmicolar els vells, peròencara vigents, patrons masculins que dominen lescol·leccions, la recerca, les activitats educatives, ladifusió a les xarxes socials, les adquisicions d’obres... Elpròxim 16 de setembre farà una nova jornada oberta alsprofessionals. La xarxa de Museus d’Art es troba enprocés de gestar la seva pròpia comissió. I des d’aquí nopodem deixar d’encoratjar-los. Perquè en volem més.

L

Surts de‘Feminismes!’ambgolafreria desabers i decombat

http://epa.cat/c/en4mvc

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

1any

Dret de decidir i presos, en lacimera Generalitat-Estat. Elgovern català força els dostemes en l’ordre del dia de lacomissió bilateral.

10anys

20anys

Finançament i Estatut encomptagotes. La comissiómixta Estat-Generalitat preveunomés tres transferènciesmenors.

La Generalitat xifra en 400.000milions els guanys definançament amb el PP. Serraafirma que Aznar ha enganyatPujol amb el 30% de l’IRPF.

Temes de la cimera Comissió mixta Nou finançamentTal diacomavui fa...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 27 DE JULIOL DEL 20194 | Punt de Vista |

edro Sánchez ésun polític que ha

perdut la por al risc.La seva trajectòria re-cent és de vertigen: vaescapolir-se dels es-

càndols de Caja Madrid tot i ser-neconseller, va sobreviure a la traïció delscompanys de partit que van defenes-trar-lo a instàncies de l’establishmentespanyol, va renéixer en unes primà-ries inusuals i va sortir victoriós del tri-ple salt mortal d’unes eleccions inne-cessàries amb l’excusa del bloqueig alspressupostos. Amb aquests antece-dents, Sánchez no té por d’unes noveseleccions. Les enquestes li diuen quepot millorar en vots i en escons, per laqual cosa només acceptarà una coali-ció en forma de rendició incondicionaldels partits que li donin suport. El perilld’una reconfiguració de l’espai de lesdretes per treure més profit de les re-gles electorals és un risc eventual queSánchez estarà encantat d’entomar.

Mentrestant, l’independentisme téun mes sencer per avaluar quina ha deser la seva posició si hi ha un nou in-

tent d’investidura al setembre. Amb laproximitat de les sentències dels lídersi activistes independentistes, creixeranels incentius per a un bloqueig que–tot i la vulneració democràtica de lasuspensió de diputats que alteren lesmajories– és a les seves mans. Si l’in-dependentisme català i basc voten encontra, no hi ha investidura possible.

Unes eleccions espanyoles el 10 denovembre comencen a ser una possi-bilitat real a l’horitzó. Unes eleccionsamb les condemnes més injustes imés severes que poden excitar les ba-ses independentistes i mobilitzar-lesper superar –d’una vegada per totes–el 50% dels vots emesos. La greu ines-tabilitat de la política espanyola –ques’explica en gran part per la seva inca-pacitat per resoldre el conflicte ambCatalunya– pot obrir una nova oportu-nitat a l’independentisme català. Con-vindria aprofitar aquestes setmanesde calor per traçar una estratègia co-muna. Un independentisme fort da-vant una Espanya en crisi política per-manent pot accelerar un procés queara per ara sembla estancat.

P

Full de rutaGermà Capdevila

Al setembretot canvia

Un independentisme fortdavant una Espanya en crisipolítica permanent potaccelerar un procés que araper ara sembla estancat

“L’escola, i lasecundària enparticular, és cabdalen el foment de l’úsdel català

ecentment la Plataforma per laLlengua ha fet públic un informeon s’ha observat la llengua d’ús als

patis de 50 centres escolars de primària ide secundària en 35 municipis dels méspoblats de Catalunya. L’estudi constataque a secundària l’ús habitual del catalàentre els adolescents era només del14,6%. També indica que a secundària el27,8% dels professors parlen en castellàals alumnes en els patis. Semblaria,doncs, que la immersió lingüística a lesaules no té correlació directa amb el per-centatge d’ús del català en altres contex-tos com el pati escolar.

AQUESTS RESULTATS no poden sorpren-dre a tots aquells que coneguin la dinàmi-ca de bona part dels centres de secundà-ria del nostre país. Tots sabem que unacosa són les hores de classe en les dife-rents matèries i una altra els espais nolectius dins i fora dels centres. No és tascadels docents intervenir en la llengua queusen els escolars en les hores d’esbarjo nien els espais informals del centre. Si s’ex-pressen majoritàriament en llengua cas-tellana això respon a múltiples factors, la

R majoria d’ells aliens a la dinàmica escolarperò que exerceixen una enorme pressióper l’ús del castellà.

ARA BÉ, TAMBÉ ÉS JUST manifestar la partde responsabilitat que tenen els docents,sobretot a secundària, a l’hora de no prio-ritzar ni prestigiar l’ús del català en elscentres. Tots en coneixem alguns on elcatalà només s’usa en les classes d’aques-ta llengua i on la quasi totalitat de docentss’expressen entre ells molt majoritària-ment en castellà a la sala de professors,als passadissos i també a reunions i claus-tres. És evident que el model que oferei-xen als alumnes no és pas el de la norma-

lització de la llengua.

SOVINT AFIRMEM que el sistema educatiucatalà és un exemple de convivència deles llengües però mai hem analitzat l’úsefectiu que es fa d’elles en tots els espais iper part de tots els professionals. De capmanera hem d’imposar el català a l’alum-nat com a molts de nosaltres ens imposa-ren el castellà a l’escola. L’alumne ha deser lliure d’escollir la seva llengua de co-municació fora de l’aula, però és evidentque els docents es troben compromesosen la promoció i pràctica d’un determi-nant projecte educatiu i lingüístic de cen-tre que marca les pautes d’ús de les dife-rents llengües d’aprenentatge i de comu-nicació. L’escola ni pot ni ho ha de fer sola.Però l’escola, i la secundària en particu-lar, és un element cabdal de preservació ifoment de l’ús del català i no només delseu aprenentatge. I el professorat ha deser el primer a donar exemple d’aquest úsperquè si no aposta per utilitzar la llenguamés feble ho fa pel contrari, és a dir, refor-ça la tendència que la llengua catalana re-culi en el seu ús social. A cadascú, doncs,la seva responsabilitat.

Enric Roca Casas. Director d’Edu21 i professor d’educació a la UAB

La llengua dels docentsTribuna

Una pregunta

b Una pregunta al Sr. Jordi S.Berenguer en relació amb lacarta publicada el 22/07/19:Quantes cartes ha escrit i en-viat queixant-se que les televi-sions espanyoles s’obstinen adesnaturalitzar la realitat lin-güística d’Espanya?ALBERT VILABarcelona

Ocupem lavariant N-340!!b Mitja vida atrapats. Proucues a l’N-340!! Ens han atro-pellat, i ens han enganyat.

Vam driblar l’aqüífer quedeien “indefectiblement insal-vable”, i les mines. Van “insi-nuar”, via geòleg “oficial”, queels esperits de les fosses de laguerra no deixarien passar elstúnels. De bojos.

Només des de la perseve-rança i resiliència militant, de-nunciant, no sense costospersonals, foscos i alts inte-

ressos de la Diagonal, hemavançat, i el tram de variantde la travessia urbana de Valli-rana, ja enllestit, serà, quanells vulguin, una realitat. Quèesperen per obrir-la al trànsit?

Aquests entrebancs, ma-nant sempre el PSOE. PrimerGonzález/Borrell, que no vanvoler ni aprovar l’avantprojec-te. Després, un cop el PP d’Az-nar/Arias aproven i inicien lesobres, són Zapatero/Álvarezque, en arribar, les aturen unsanys, i ja amb Ajuntament so-cialista les tornen a pararabans de plegar. I és de nouamb el PP, sí, el PP de Rajoyque, potser pendent d’altresafers, es reprenen les obres, igairebé les acaben abans queel PSOE de Sánchez se n’ado-ni.

Mentrestant, el peatge deMartorell, intocable.

Hem fet dues estacions delVia Crucis, queden Les Case-tes, les voltes de Can Julià, elpont gran, l’Ordal... fins a Vila-franca, per seguir fent caixa...

o bank?I ara què hem d’esperar?

Massa temps supeditats a laseva cobdícia. L’obra està aca-bada, estem contents, peròtambé emprenyats, ocupemla variant, ells no tenen cappressa, fem efectiu el nostreCarrer Major. Som hi!!

República catalana ja!JOSEP ALEMANY I RIGOLVallirana (Baix Llobregat)

A més de fumats,multats!b Tot i que fa més d’ una dè-cada que reclamem aire net al’Ajuntament de Barcelona (idurant tot aquest molt dilatatperíode temporal ens hemhagut d’empassar i seguimempassant-nos un aire pu-dent i il·legal que en molts ca-sos ens ha emmalaltit i hacostat la vida a molts delsnostres conciutadans), resul-ta que ara, en la nostra condi-ció també de contribuents,haurem a més d’assumir l’alt

cost d’una multimilionàriamulta derivada del flagrant in-compliment de la normativaeuropea de qualitat de l’aireen la nostra ciutat. Per serclars, a més de cornuts, araens toca pagar el beure.

M’ indigno quan sento elsresponsables d’aquest desga-vell traient-se les puces de so-bre tot intentant encolomar laresponsabilitat a d’altres.

El fet és que tot i ser-ne ple-nament conscients i dispo-sant d’eines per poder resol-dre-ho fàcilment, incompren-siblement, el consistori barce-lonès, a diferència de moltesaltres urbs europees, no hafet els deures ni ha defensat lasalut dels seus ciutadans,motiu pel qual crec necessarique s’assumeixin responsabi-litats de tot tipus i no s’ama-gui més el cap sota l’ala da-vant d’una negligència monu-mental que ha causat mésvíctimes que el terrorisme.ANNA M. GOULABarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 27 DE JULIOL DEL 2019

Carmen Calvo, VICEPRESIDENTA DEL GOVERN

“Ens agradaria que la sentència del Tribunal Suprem noarribés amb un govern en funcions”

La frase del dia

“Les coses i laconsciència de lagent han posat enevidència que, alsnostres atletes, lescames els fan figa.Han estat elegits,però no tenenpoder

i res caracteritza l’estat de la polí-tica catalana és la convicció queels partits indepactistes només

miren pels seus interessos particulars–electorals– i que s’han desentès delgruix del moviment independentistaperquè “els vota”. És clar que el mateixmoviment independentista, o el seugruix electoral, ho propicia, perquè nose sap mai si el seu vot al Congrés és enclau simbòlica (“sempre els guanyem ales urnes”) o per demostrar la forçadels petits (“bloquejar la legislatura”).Sigui com vulgui, la por de les maquinà-ries partidistes és que un sí o una abs-tenció dels indepactistes, que propi-ciés la investidura de Pedro Sánchez,podria haver afavorit, amb l’expectati-va de les sentències del judici-farsa dela tardor, la formació d’un movimentalternatiu al monopoli institucional alPrincipat.

N’HI HA QUE, des d’un realisme indepen-dentista (?), ens diran que hi havia lapossibilitat d’obrir un diàleg que per-metés d’abordar, en to menor, l’allibe-rament a terminis dels presos polítics,ni que fos a partir d’un graciós indultborbònic. I afegiran que ens cal recupe-rar forces per al llunyà objectiu de la in-dependència. I, doncs, ¿com s’hi arri-ba, a aquest procés, després de l’1-O?,¿com es construeix la consciència delpoder propi, si, després que el teu pobles’hi ha deixat la pell, li demanes que, ales primeres de canvi, acoti el cap i aju-di a reconstruir la malmesa unitat i elprestigi malmès de l’Estat opressor? Iafegiran, també, que cal dialogar ambl’Estat per eixamplar les bases de l’in-dependentisme i apropar-nos even-tualment a un 60, un 70, o un 80% devoluntats per assolir una democràticaindependència... I pregonaran, igual-ment, les bondats de donar el sí vergo-nyós o l’abstenció vergonyant en nomd’un realisme que demana eficàcia, osigui, acords i rigor. Home, si els acords

S et venen imposats, com és el cas, ambrepressió, mentides, i insults a la intel-ligència, l’eficàcia i el rigor estaran alservei de la causa que te’ls ha imposat,perquè, si no, et diran que ets un maso-ver que campa al seu aire i et ficaran ala presó.

N’HI HA QUE TRIARAN paraules grandilo-qüents, com ara “dignitat”, “momentgreu”, “extrema seriositat”, tot escritamb la tinta invisible del consens, nofos que prenguéssim mal. I, si el mo-ment és tan greu i tan digne i tan se-riós, ¿com és que no criden a la mobilit-zació contra fets que clamen al cel, comara la participació més que probable deles clavegueres de l’Estat en els mortsdels atemptats d’agost del 2017? ¿Perquè no deien quines serien les hipotèti-ques contrapartides de què podriendisposar, a canvi de la suor de cada dia,si propiciaven la investidura de PedroSánchez? Doncs, senzillament, perquèno n’hi hauria, ja que la investidura,com bé es va explicar dijous passat, se-ria a canvi de no res, un mer acte de“bona voluntat”... democràtica per pro-piciar la “unitat de les esquerres”. Ni

les podien saber, encara que ho vol-guessin, les contrapartides, atesal’opacitat en què es reclou mani qui ma-ni l’Estat dominador, abans la seva bu-rocràcia repressora no t’endinyi la prò-xima llei orgànica en benefici propi, ot’anul·li l’última llei del Parlament, ot’imputi, o et sentenciï...

N’HI HA QUE DIRAN que l’independentis-me podia tornar a guanyar una batalla,que Espanya no es pot governar contraCatalunya, que cal una aliança estratè-gica amb la resta de pobles d’Espanya...a través de l’indepactisme, nova repre-sentació de la vella política del “peix alcove”. Seran els que avisen que maimés no ens prendran seriosament aMadrid, que hi ha hagut excessos pelsdos costats... Com si importés gairequedar bé davant els criats de l’amoque t’imposa tota mena d’exaccions.Com si algú et pogués tenir respecte, sino tens poder. Com si l’ofegador tin-gués els mateixos drets morals quel’ofegat. ¿Què volen? ¿Una o dues gene-racions més de gent mesella, fent laviu-viu, mentre perdem tots els trensde la sobirania, Espanya ens tritura,Europa ens ignora, i la globalitzacióens dissol? Carai, si tenien –i tenen–por del no a la investidura de PedroSánchez.

EL QUE SINTETITZA aquesta por difusa ésla pinça política entre indepactistes iPSOE-PSC per tancar el bucle neoauto-nomista, ficant-hi el no dins un poti-po-ti favorable al trifachito contra Catalu-nya. El cas és que tots aquests senyorsdel neopactisme ens volen fer creureque disputen una cursa d’obstacles,amb tanques de debò. Però les coses,que són obstinades, i la consciència dela gent, que ha vist aquí i allà el cartó-pedra del decorat, han posat en evidèn-cia que, als nostres atletes, les camesels fan figa. Han estat elegits, però notenen poder.

Julià de Jòdar. Escriptor

El penúltim obstacleTribuna

SísifJordiSoler

cabat el llarg ci-cle electoral de

primavera, és mo-ment de donar un copd’ull al nou mapa polí-tic del país i treure’n

conclusions. És com si s’hagués aixe-cat la boira i ara quedés net el paisatgeper ser observat amb deteniment.S’ha apagat el soroll del ball de sabresdels pactes municipals, s’ha esmorteïtl’estrèpit de tots els que s’han esquin-çat les vestidures en constatar la de-funció de la unitat d’acció en el procés,s’ha apagat la remor dels que s’hansorprès per la recuperació de la socio-vergència autonomista i ja no sonenels visques dels que han celebrat la fide la travessia del desert del PSC. Dittot això, queda un últim fet noticiableper plorar, o aplaudir, que cadascú sesap la seva debilitat. La notícia del mo-ment no és altra que la constatacióque Ciutadans continua sent un partitirrellevant a Catalunya perquè no haaconseguit obtenir cap ajuntament. Elmomentum Arrimadas ha passat iValls ha est un bluf. Un partit incapaçde manar al territori és una formacióvirtual, un moviment fruit d’una fogo-nada d’estiu o d’una insuflada de di-ners més pròpia d’aquell que busca unrendiment a curt termini a la borsa queno pas l’estratègia pacient de la ideolo-gia assentada sobre uns principisferms. Sense fonament, ni cartera,sense líder ni lideressa –Lorena Rol-dán? Quina broma pesada és aques-ta–, encara aferrats a l’obsessió per lapatètica política del canutasso, el partitdel decadent Albert Rivera camina capa la irrellevància política, amb cara demort vivent.

El partit ha mort, però els votants hicontinuaran sent, esperant la nova cri-da a la demagògia. Ara només quedapregar al totpoderós Iceta per tal queel seu partit no es vesteixi de taronja.

A

De set en setJordi Panyella

Ciutadans hamort

Les forces independentis-tes mantindrien, i fins i totpodrien ampliar, l’actualmajoria absoluta de 70 es-cons si ara es fessin elec-cions al Parlament. És unade les conclusions de la se-gona onada del 2019 del ba-ròmetre del Centre d’Estu-dis d’Opinió (CEO), que sibé no preveu grans canvisen la correlació de blocs, síque hi detecta una recom-posició interna, amb untransvasament que perme-tria a ERC i el PSC arrabas-sar els respectius lideratgesa uns JxCat i Cs claramenta la baixa, seguint la ten-dència de l’últim cicle elec-toral. En aquest marc,ERC, que ara té 32 escons,guanyaria de llarg les elec-cions amb un resultat d’en-tre 38 i 40, seguit de JxCat,que baixaria de 34 i en tin-dria entre 25 i 27, que, aixòsí, li podrien permetre con-tinuar sent la segona força.La CUP repuntaria lleuge-rament dels quatre als sis oset, amb la qual cosa l’inde-pendentisme revalidariauna forquilla d’entre 69 i 74escons. Això, unit a la puja-da dels comuns, de 8 a 11 o12 diputats, faria que lamajoria sobiranista que de-fensa l’autodeterminacióquedés més que consolida-da, en créixer dels 78 dipu-tats a entre 80 i 86, no tan

lluny dels dos terços (90).En el bloc unionista, el PSCpujaria de 17 a 25 i passariaal davant de Cs, que s’en-fonsaria i passaria de serprimera força a ser la quar-ta, i dels 36 escons actuals aentre 23 i 25. El PP es que-daria amb tot just tres.

Si es repetissin les elec-cions estatals, la pugna se-ria molt oberta entre ERC iel PSC, que va al davant pertres dècimes en intenció devot però al darrere en es-cons, ja que n’obtindria 13o 14 (el 28-A van ser 12),per 14 o 16 dels republi-cans (ara en tenen 15).JxCat en podria perdre undels set que té, i en canvi elscomuns el guanyarien. En

general, els resultats serienmolt similars als de fa tresmesos, si bé altre cop la pa-tacada més forta se l’endu-ria Cs, que baixaria de cinca tres escons. El PP podriapujar d’un a dos, i Vox i laCUP (el 28-A se’n va pre-sentar una part, Front Re-publicà) tornarien a mal-dar per entrar. En l’ante-rior onada, del març, elCEO es va aproximar forçaals resultats reals, tot i queahir el seu director, JordiArgelaguet, es mostravamolt caut amb l’actual, quees va fer amb 1.500 entre-vistes presencials del 25 dejuny al 17 de juliol, desprésde constituir-se els ajunta-ments, enmig de polèmi-

ques al Parlament Euro-peu, a les diputacions i con-sells, i abans de la trenca-dissa de dijous a Madrid. “Siféssim l’enquesta la setma-na que ve, veient què passaal Congrés m’hi jugaria unpèsol que sortirien cosesdiferents, i també la sen-tència ho pot canviar”, ex-posava Argelaguet. I el ma-teix valdria al Parlament.“Molts cops acaba decidintl’electorat que és sensible ala conjuntura”, indicava.

Baixa el suport explícitTot i que l’independentis-me manté la majoria parla-mentària, el baròmetre de-tecta una davallada del su-port explícit a la indepen-

dència, ja que en una pre-gunta binària sobre si es volun estat independent, el síseria superat pel no (44 a48,3%), capgirant just lesxifres de l’enquesta delmarç, per bé que les duesopcions s’estan intercan-viant constantment les po-sicions en la sèrie històricadels últims cinc anys, sem-pre totes per sobre del 40%.“Estem en una mena depseudoempat en què depe-nent de la mostra i del con-text polític guanya una op-ció o l’altra”, explicava Ar-gelaguet, que sí que veiamés significativa la davalla-da, de 5,2 punts, quan lapregunta és oberta sobrel’organització preferida: la

resposta d’un estat inde-pendent cau 5,2 punts res-pecte al març, fins al 34,5%,i retrocedeix així a nivellsd’abans del procés, que noes veien des del juny del2012. Això sí, continuasent la principal opció, persobre de continuar com acomunitat autònoma(27%) o ser un estat d’unaEspanya federal (24%),que creix 3 punts.

Aquest cop, la preguntasobre si Catalunya té dret afer un referèndum d’auto-determinació s’emmarcaen la valoració d’un seguitd’afirmacions morals. Un70,8% hi estan d’acord omolt d’acord, i només un17,8% ho rebutgen. ■

Creix lamajoriasobiranistaÒscar PalauBARCELONA

FOTO · Segons el CEO, l’independentisme continuaria senthegemònic al Parlament, liderat per una ERC que es jugaria ambel PSC guanyar les estatals FRE · El sí a l’estat propi, però, recula

Baròmetre del juliol del Centre d’Estudis d’Opinió

GRÀFIC: EL PUNT AVUI

Creu que Catalunya hauria de ser... (Entre parèntesis, baròmetre del març)

7,8 (5,9)

27,0 (26,3) 24,5 (21,5)

34,5 (39,7)

4,6 1,6

Una regiód’Espanya

Una comunitatautònoma d’Espanya

Un Estat dins unaEspanya federal

Un Estatindependent

No ho sap No contesta

Vol que Catalunya esdevinguiun Estat independent?(Entre parèntesis, baròmetre del març)

Sobre l’actual situació de les relacionsentre Catalunya i Espanya, què diriavostè que és més necessari?

44,0 (48,4)

48,3 (44,1)

5,5

2,1

Sí

No

No ho sap

No contesta

42,3

39,7

3,7

9,1

4,1

1,1

Una política de diàleg i negociació sense límits

Una política de diàleg i negociació dins del marc de la Constitució

Una política de "mà dura" per part del Govern espanyol

Una política unilateral per partdel Govern de Catalunya

No ho sap

No contesta

En %

En % En %

L’enquesta pregunta per pri-mer cop què es veu més ne-cessari per afrontar el conflic-te entre Catalunya i Espanya.Un 42,3% reclamen un diàleg“sense límits”, opció quetriomfa amb entre el 54 i el65% dels votants d’ERC, elscomuns, JxCat i la CUP. Això sí,un 39,7% reclamen tambédiàleg però estrictament “dinsdel marc de la Constitució”, op-ció majoritària entre els delPSC, Cs i el PP. En canvi, no-més un 9,1%, sobretot votantsde la CUP (41,2%) i en menormesura de JxCat (22%) i ERC(13,2%), advoquen per la uni-

lateralitat, per un residual3,7% que voldrien una políticade “duresa” de l’Estat, nomésdefensada pel 10% dels vo-tants de Cs i el PP, partits quepropugnen un 155 immediat.La confiança en la classe polí-tica espanyola creix un pèl ibaixa la confiança en la catala-na, que tot i això es manté persobre. Junqueras torna a ser elpolític més ben valorat (6,26),davant d’Asens (5,25). Iceta ésl’únic que creix un pèl (4,33);Puigdemont (4,31) i Torra (4,15)tampoc aproven, i Arrimadas,Carrizosa i Alejandro Fernándezsón els més mal valorats.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Només un 9% per la unilateralitat

EL PUNT AVUIDISSABTE, 27 DE JULIOL DEL 20198 |

Entrevista alsocialista ÀlexPastor, alcalde deBadalona

Trànsit alerta delrepunt d’accidents,amb cinc mortsaquesta setmana

“Badalonanecessitapartitsresponsables”

El nombre devíctimes a lacarreterasegueix a l’alçaNacional

%vots

ESCONS

%vots

ESCONS

Cs 17,0 23-24

Junts per Catalunya

16,6 25-27

ERC 26,5 38-40

PSC 18,7 25

CeC-Podem 9,5 11-12

CUP 5,2 6-7

PP 3,5 3

Altres 2,6 -

PARLAMENTDE CATALUNYA

Estimació de vot

ERC-Sobiranistes 25,4 14-16

PSC 25,7 13-14

En Comú Podem-Guanyem el Canvi

16,2 8

Junts per Catalunya

10,9 6-7

Cs 8,7 3

PP 5,0 1-2

Vox 3,0 0-1

CUP 2,5 0-1

Altres 2,1 -

CONGRÉSDE DIPUTATS

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDISSABTE, 27 DE JULIOL DEL 2019

Aquest cop li hatocat al TGV

L’APUNT és el servei, com ahir es va tornar a posar de manifest.Una nova avaria va afectar 4.000 passatgers de l’altavelocitat. Aquest cop li va tocar al TGV i l’impacte vaser més gran que el degoteig d’incidències gairebédiari a rodalies perquè hi va haver trens que es vananul·lar. Però la qüestió de fons és la mateixa: un ser-vei que dona massa ensurts als seus usuaris.Rosa M. Bravo

Últimament, cada cop que surto de casa per agafar eltren consulto l’aplicació de rodalies per veure l’hora aquè surt el tren de l’estació i el compte de Twitter aveure si hi ha incidències en la meva línia. Perquè, s’hade reconèixer, en les xarxes socials Renfe està funcio-nant força bé. Tant, que trobem informació més ac-tualitzada al Twitter que a les estacions. Una altra cosa

1170

77-1

2127

02Q

Jornada de replegamentde les forces independen-tistes a Waterloo l’endemàde la fallida investidura delcandidat a la presidènciadel govern espanyol, Pe-dro Sánchez. A l’agendadel dia hi havia un objectiufixat: preparar el terrenyde cara al nou curs polític.Abans d’anar de vacances,el Consell per la Repúblicava convocar ahir els seusmembres i el president dela Generalitat, Quim Tor-ra, per discutir l’estratègiade cara a l’enèsima tardorcalenta amb la sentènciadel cas de l’1-O i la incògni-ta sobre la formació de go-vern a Madrid.

Al final d’una llarga tro-bada, el vicepresident delConsell per la República,Toni Comín, va assegurarque havia estat “molt sa-tisfactòria” per “construirla unitat estratègica del’independentisme”. “Ésevident que l’independen-tisme per avançar de ma-nera seriosa necessitauna estratègia unitària”,

va reivindicar. Davant eldistanciament més granentre els dos grans partitsindependentistes, JxCat iERC, Comín va defensarque la sentència del casl’1-O “obliga” les forces so-biranistes a tenir un placomú “a partir del mesd’octubre”. “És molt im-

portant crear un marc deconfiança i de diàleg quegeneri capacitat per con-sensuar”, va reclamar.

Si bé l’exconseller vaadmetre la “complexitat”de fer un front comú per“la repressió” de l’Estatespanyol i “el cicle electo-ral”, creu que ara hi ha

“millors condicions” pertenir l’estratègia “més cla-ra”.

A la reunió d’ahir, hi vaassistir Lluís Llach, quetenia la missió de presen-tar les conclusions delConsell Assessor per al’Impuls d’un Fòrum Cívici Social pel Debat Consti-

tuent. El cantant tambéva reclamar a la classe po-lítica una “estratègia” enquè el moviment indepen-dentista es pugui “identi-ficar”. “Seria el moment ino s’hauria de retardargaire més”, va alertar, re-cordant el clam del car-rer. ■

El CpR reclama unitat “apartir de l’octubre”

Natàlia SeguraBRUSSEL·LES

a Reunió “satisfactòria” de les forces sobiranistes integrants a Waterloo per construir l’estratègiaa Comín creu que ara hi ha “millors condicions” per unir l’independentisme de cara a la sentència

Davant el clima de desavi-nences internes a Catalunya,el Consell per la República esva reivindicar ahir com un es-pai per trobar el consens en-tre l’independentisme. El pre-sident del Consell Assessorper a l’Impuls d’un Fòrum Cí-vic i Social pel Debat Consti-tuent, Lluís Llach, va realçarel CpR com “l’única platafor-ma unitària” que té ara ma-teix el moviment. De fet, ahirvan donar la benvinguda alsnous membres del consell degovern, com Marta Sibina, deSom Alternativa (Front Repu-blicà).

Toni Comín, vicepresident del CpR, durant l’atenció als mitjans després de la reunió ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Waterloo, unespai per al’entesa?

EL PUNT AVUIDISSABTE, 27 DE JULIOL DEL 201910 | Nacional |

Marta MembrivesBADALONA

ontra tot pronòstic, Àlex Pastor(PSC) ha tornat a recuperar la ca-dira d’alcalde aconseguida un anyabans arran de la moció de con-

fiança plantejada per l’anterior alcaldes-sa, Dolors Sabater (Guanyem Badalona).Tot i encapçalar la tercera força més vo-tada i no aconseguir imposar-se en capdels 34 barris de la ciutat, la seva candi-datura va aglutinar el suport de totes lesforces amb representació municipal quees van conjurar per frenar l’accés a l’al-caldia de Xavier Garcia Albiol (PP), queva treure uns resultats millors que en elsanteriors comicis.

Ha estat un regal ser escollit alcalde?Ha estat un orgull. Aquest any, jo i elmeu equip hem treballat amb totes lesnostres forces. No hi ha res que no hàgimprovat. El sacrifici l’han fet les nostres fa-mílies, però ha estat un somni fet reali-tat poder canviar les polítiques d’aquestaciutat i millorar-ne la gestió.

Vistos els resultats del 26-M, esperavatornar a ser alcalde?Nosaltres aquella nit teníem molt clarque s’havia acabat la polarització dels ex-trems. Badalona necessita partits polí-tics responsables, que siguin capaços deparlar amb els que no pensen com ells.La gestió del dia a dia es fa des d’un puntde vista no ideològic sinó pragmàtic i

Caquí sí que la gran majoria dels veïns de-manaven un acord per tirar endavantaquesta ciutat. Aquella nit vam veuremolt clar que l’única força política quepodia fer-ho érem nosaltres i a partird’aquí vam plantejar l’escenari. Vam dirque no votaríem ni Garcia Albiol ni lacandidata de la Badalona Valenta. Vampresentar a la investidura la nostra prò-pia candidatura i ho vam fer parlant ambtots els grups municipals.

Guanyem Badalona, els Comuns i JxCatvan assegurar que li donaven suport perresponsabilitat. El PSC hauria deixatque el PP governés?Nosaltres ho vam dir molt clar: som l’op-ció política que respecta la neutralitat,les opinions de tots els veïns, i es dedica atreballar per la ciutat. A partir d’aquí, elque no podíem fer és deixar Badalona enmans de qui la fa sortir als mitjans pernotícies negatives. Volem construir unaBadalona en positiu, que tothom se sentiorgullós de ser badaloní, i treballem permirar d’explotar les potencialitats de laciutat. Creiem que amb la Badalona delfutur s’hi han de poder emmirallar ciu-tats no només de Catalunya sinó tambéd’Espanya i d’Europa.

Aquest projecte de ciutat només el po-dia encapçalar el PSC?Teníem una proposta molt clara, al mar-ge de les opcions excloents. La picabara-lla dels darrers anys, que s’ha vist tambéen l’àmbit nacional, no beneficia a ningú.El que hem de tenir molt clar tots els re-

gidors i regidores d’aquest Ajuntamentés que els veïns que paguen els seus im-postos el que volen és veure com els seusdiners reverteixen en el seu carrer, mésben mantingut, més net i més segur.

Ha presentat un acord de govern ambels comuns que suma 8 regidors d’un to-tal de 27. És suficient per gestionar unaciutat amb la complexitat de Badalona?Sí, i tant. El que importa no és el nombrede regidors, sinó tenir l’equip necessari.Nosaltres, com a responsables, el quehem d’aconseguir és que això tiri enda-vant parlant amb tots els grups munici-pals, tant del govern com de l’oposició.

Hi ha possibilitats que s’ampliï el pactede govern?No ho tenim sobre la taula. No s’ha plan-tejat, ni per part de la resta de partits niper part nostra. El més important aramateix no són les cadires, sinó les políti-ques, i hi ha bona entesa amb la resta de

grups municipals. Tots volem una admi-nistració més moderna, més àgil i méseficient, i treballarem perquè així sigui.

L’aval al cartipàs anava acompanyat dela proposta d’una comissió d’estudi permodernitzar i descentralitzar l’adminis-tració local que no va tirar endavant elmandat anterior. Ara sí que ho farà?Confio que sí, perquè tothom estàd’acord amb aquesta modernització. Laresta de partits que aspiren a governaren el futur el que volen és tenir una ad-ministració eficient i àgil. Quan parlemde modernització de l’administració par-lem d’un model gerencial amb un equipdirectiu que es dedicarà a fer un gestióprofessional més eficient i més eficaç.Ens falten recursos humans i ens faltamillorar els nostres serveis i posar-los aldia per donar respostes.

Aquesta millora es farà juntament ambels treballadors municipals?

LEGITIMITAT Tot i encapçalar la tercera força del ple,Pastor està convençut que és la millor opció per feravançar Badalona “al marge del debat identitari”OPOSICIÓ Reclama suport per poder millorar la ciutat

ELS NOSTRES AJUNTAMENTSBADALONA

“Encetemuna novaetapa deconcòrdia”

ORIOL DURAN

2015 2019

27R E G I D O R S

27R E G I D O R S

PP10

Cs1

PSC4

CiU2

ICVEUiA2

ERC3

GuanyemBadalona

5PP11

GuanyemBadalona

7

PSC6

JxCat1

Badalonaen Comú

2

Àlex PastorAlcalde de Badalona (PSC)

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDISSABTE, 27 DE JULIOL DEL 2019

És evident. Jo em dedico a la política, nosoc tècnic i no puc parlar de qüestions ju-rídiques o legals, de viabilitats econòmi-ques... El que sí que puc fer és demanarals professionals que ens assessorin perfer més viable aquesta modernització del’administració.

El fet que la coalició Badalona Valentas’hagi separat en dos grups municipalsfacilita el diàleg amb ERC i Guanyem perseparat?Nosaltres parlarem amb tothom. El queimporta és que tinguem aquest diàleg.Volem que cada un dels regidors del pleestigui amb nosaltres per a les iniciativesque fan millorar la ciutat.

Quina actitud esperen del PP de GarciaAlbiol?Vaig escoltar totes i cada una de les in-tervencions en el ple de constitució i laveritat és que em va sobtar veure que elportaveu del partit que ha guanyat les

eleccions digués que quan portem políti-ques que beneficien els veïns no parlemamb ell. Jo el que li demano al PP, que haguanyat les eleccions però no ha aconse-guit una majoria clara al ple municipal,és que escolti els veïns i que aposti permillorar la ciutat i no per posar pals a lesrodes. Encetem una nova etapa de con-còrdia, de diàleg i de pacte.

Hi ha línies vermelles en aquest diàleg?Crec que no. Les úniques línies vermellessón pel que va més enllà de la normalitatdemocràtica i, per descomptat, aquestgovern no farà res fora de la legalitat oque pugui ser sospitós.

Tot i haver estat un any a l’alcaldia, elPSC només ha passat de quatre a sis re-gidors i no ha guanyat en cap barri, unapujada minsa comparada amb els resul-tats a l’àrea metropolitana. A què hoatribueix?Ha estat la polarització de la campanya a

Badalona. Veníem de set anys amb unaconfrontació molt clara entre dos ex-trems i al final, quan es polaritza molt,els extrems es retroalimenten. Aquestaincitació a l’odi no beneficia a ningú i araho hem començat a revertir. Hem pre-sentat un govern d’esquerres que respec-ta a qui pensa diferent de nosaltres i so-bretot el que vol és millorar la ciutat. Calsuperar la confrontació partidista.

De què li ha servit l’any a l’alcaldia arrande la moció de confiança a l’anterior al-caldessa?Sobretot per aprendre quines qüestionss’han de millorar. No enganyaré a ningúsi dic que quan vaig arribar a alcalde, faun any, tenia al cap tot el que volia fer ino ho he pogut fer perquè hi ha una sèried’entrebancs de tràmits i gestions quecal millorar i cal posar al dia a l’ajunta-ment. Tenim grans professionals, peròcal millorar els procediments. És impos-sible que donem una resposta àgil i efi-

cient al veí o veïna que té una necessitatsi no tenim la maquinària engreixada.

Des de l’oposició no la veia, aquesta difi-cultat?És evident. Crec que l’administració lo-cal ve d’una època de crisi en què es vanretallar molts serveis, però, més enllàd’això, no es van cobrir les baixes per cul-pa de les lleis de Mariano Rajoy i del se-nyor Montoro, que ho impedien. Pertant, hem reduït els recursos humans iels procediments són cada cop més fei-xucs. Hem de posar els canals indicatsper agilitzar tràmits.

Fa un any acusava l’anterior govern deno haver fet res. Vista la pròpia expe-riència, matisaria l’acusació?Crec que era un govern amb una bonateoria que no va saber posar en pràctica.La mostra són aquests darrers onze me-sos. La gent ens ha dit que ha vist els car-rers més nets. Vam posar en marxa lesbrigades de manteniment i van tenirmolt bona acceptació; vam tirar enda-vant un projecte del govern anterior queno van arribar a fer, com és la rehabilita-ció de la carretera de Can Ruti; vam re-soldre el conflicte pels aparcaments alpasseig Marítim... Vam solucionar mol-tes qüestions en només onze mesos. Amés, hem fet la major convocatòria entota la història de la Guàrdia Urbana,amb 56 places i una inversió d’1,4 mi-lions per a recursos materials que ja escomença a notar. En pocs mesos comen-çarem a instal·lar les càmeres que vamanunciar. Tot això demostra que de lateoria a la pràctica hi ha un pas, peròaquest pas s’ha de fer. Per això reclama-va la mentalitat pragmàtica que no vademostrar l’anterior govern.

Assegurava que s’havien trobat facturesimpagades a proveïdors per valor de 20milions d’euros. Han revertit la situació?Ho estem fent. Hem aconseguit rebaixarmolt el deute. No podem demanar a unproveïdor que ens doni un servei quantenim deutes pendents amb petites imitjanes empreses que per aixecar la se-va persiana han de demanar un crèdit.L’Ajuntament ha de ser més sensibleamb aquestes qüestions.

Han aconseguit escurçar els terminis depagament a proveïdors?Els estem escurçant i hem baixat el deu-te a proveïdors. Hem d’anar cap al deutezero, que és el que faria que les empresespoguessin treballar. He trobat moltesempreses que prestaven serveis sensecontracte i que per aquest deute que te-nia l’Ajuntament van deixar de prestar-lo. Parlem de manteniment d’ascensors,de climatització als edificis municipals,que són qüestions cabdals.

Insisteix en governar només en clau deBadalona. És possible a les portes de lasentència del procés?Hem demostrat que treballem nomésper Badalona. Jo tinc la meva posició po-lítica, però com a alcalde tinc total res-pecte pel que pensa diferent. Només de-mano respecte per a tothom i que es pu-gui treballar per millorar la ciutat.

Com pot afectar la convocatòria d’uneseleccions anticipades a Catalunya?En el que penso és en el deute de la Gene-

Nascut el mateix any que es consti-tuïen els primers ajuntaments de-mocràtics del postfranquisme,Àlex Pastor s’ha convertit en elpolític més jove que ocupa l’al-caldia de Badalona. Precisa-ment el dia que responia aaquesta entrevista compliaquaranta anys i ho feia, segonsconfessava, sense cap indici decrisi. “Crec que estic en el millormoment, millor fins i tot que quanen tenia trenta”, diu. D’empenta, ener-gia i il·lusió assegura que no n’hi fal-ten. Ha viscut sempre envoltat dedones: el va criar la seva mare ambl’ajut de la seva àvia al barri de SantRoc, a les feines ha tingut caps quehan estat dones i ara té dues filles.“És un orgull poder estar sempre alcostat de les dones que són les perso-nes que més m’han cuidat i mésm’han protegit”, declara. Aquest estiuno espera tenir gaire temps lliure, pe-rò es reservarà una setmana de des-cans a l’agost perquè diu que desdel gener no ha tingut ni un sol diade festa. “Soc molt de casa. La tar-da perfecta seria veure una pel·lí-cula al sofà amb la meva dona i lesmeves filles i poder jugar ambelles. Si em deixen una estona,m’agrada sortir a córrer. Surtoeconòmic!”, assegura.

L’alcalde més jove queha tingut Badalona

❝Badalona necessita partitspolítics responsables, quesiguin capaços de parlaramb els que no pensencom ells

❝El més important aramateix no són les cadires,sinó les polítiques, i hi hauna bona entesa amb laresta de grups municipals

Veníem de set anys ambuna confrontació moltclara entre dos extrems i,quan es polaritza, elsextrems es retroalimenten

❝

EL PUNT AVUIDISSABTE, 27 DE JULIOL DEL 201912 | Nacional |

ralitat amb l’Ajuntament de Badalona.Hem reclamat més mossos d’esquadra alconseller d’Interior; nosaltres hem fet elsdeures amb la policia local i ara li toca ala Generalitat. Tenim altres deures itambé construccions pendents d’escolesi d’un ambulatori. Aquestes són les qües-tions que em preocupen i no la picabara-lla identitària. Els reclamem una bonagestió i sensibilitat amb el territori.

A Badalona el PSC s’ha entès amb elsComuns. Recomanaria a Pedro Sánchezque fes el mateix?A Barcelona també hi ha un pacte quecrec que funcionarà, però cada situacióés diferent.

No es poden descartar noves eleccions?Espero que el president del govern siguiPedro Sánchez i faci el millor govern pos-sible, però això no depèn de mi. El quemés importa és arribar a un bon acord.

Com afectarà al territori la desapariciódel Consell Comarcal del Barcelonès?El que és més important és preservar elsprofessionals, d’una banda, i, de l’altra,mirar què fem amb competències comara el manteniment de les rondes –quetenia delegada el Consell Comarcal–, lesbeques de menjador i qüestions com araRegesa i la societat Marina Badalona,que gestiona el port de la ciutat. Els pro-fessionals ja estan ressituats i cal fer-hotambé amb les competències. Crec ques’ha de simplificar l’administració, peròno podem deixar de prestar serveis ne-cessaris.

Quan diu que vol governar per a tothomes refereix també a les famílies acampa-des que fa prop de dos mesos que recla-men habitatges dignes?I tant! No només per a les quatre famíliesacampades, sinó també per al centenarde famílies que malauradament tenimen una llista d’espera que estem comen-çant a revertir adjudicant pisos a travésde la mesa d’emergència social. Hi hauna cosa molt clara: l’alcalde mai donaràun pis a dit, es fa a través dels criteristècnics dels serveis socials i, a partird’aquí, les famílies amb més necessitatpassaran a tenir prioritat.

El problema de l’habitatge és un delsreptes d’aquest mandat?No és un tema únicament local. Crec ques’hauria d’enfocar a nivell metropolità.Tenim una bombolla en els preus del llo-guer que afecta fins i tot els barris méshumils de Badalona. Nosaltres hem co-mençat a donar ajuts al lloguer perquèels joves no hagin de marxar fora del mu-nicipi i ho ampliarem a altres segments.No ens estarem de braços plegats. Co-mençarem a adquirir més habitatges i laidea és tenir un parc públic d’habitatge aBadalona per poder donar solució als ca-sos d’emergència i poder oferir habitat-ges de lloguer social.

Quants pisos tenen previst aconseguir?Amb el que podem adquirir a través de lamesa d’emergència social més els pisosque faran a l’antic centre de formacióocupacional de Badalona Capaç, crec queestaria molt satisfet si arribem a més dedos-cents pisos a final de mandat.

És normal que aquest estiu s’hagin de

tancar tres biblioteques a Badalona perdeficiències en la climatització?No és normal, sobretot quan en el cas dela biblioteca central els problemes persis-teixen des de la inauguració, fa més de25 anys. Per tant, no és un problema depetit manteniment. Cal un pacte ambtots els grups municipals perquè en el fu-tur pressupost d’inversions posem al diales nostres oficines.

Hi ha escoles que porten molts anys enbarracons. S’acabaran fent en aquestmandat?En la construcció de les escoles VentósMir i Badalona Port, fem un pas enda-vant i no esperem que ho faci la Generali-tat. El que s’ha de mirar és la planificacióeducativa perquè cap infant hagi d’anarquatre barris més enllà d’on viu per po-der tenir educació pública de qualitat.

Es podrà desencallar el canal del port?S’ha iniciat la construcció de l’hotel iamb els diners obtinguts acabarem el ca-nal, descontaminarem la platja que en-cara està contaminada i farem el viaduc-te del tren. Allà crearem un barri nouamb més de 3.000 habitatges i tots elsserveis. La meva previsió és que cap amitjans d’aquest mandat pugui estar elcanal acabat. També estem parlant defer arribar el tramvia fins a l’estació deltren i d’allargar la L1 fins a l’estació dePompeu Fabra. Hem de millorar tambéla connectivitat dins i fora de la ciutat.

Parla d’inversions supramunicipals. Quèfarà l’Ajuntament perquè arribin?Depenen molt de la pressió que fem desde l’Ajuntament i també de la pressió so-cial. Estem treballant per aconseguirtambé un projecte de ciutat importantcom és l’acabament del lateral de l’auto-pista. Obrirem un pla director per repen-sar l’autopista perquè deixi de ser unabarrera física i social que trenca la ciutati contribueixi a cosir els nostres barris.

Què és el primer que es començarà aconcretar a partir de la tardor?Després de les vacances començarem atreballar en un nou contracte de netejaque sigui molt més ambiciós que el queteníem fins ara. Malauradament, el PP elva retallar i ara hem de potenciar la nete-ja perquè és una de les grans demandes.L’objectiu és que l’any vinent tinguem unservei de neteja a l’altura del que es me-reixen els nostres barris.

Neteja i seguretat seran els cavalls debatalla de l’oposició per desgastar-los?No en tinc cap dubte, però no sé quins ar-guments tindran. Hem fet la major in-versió en seguretat de tota la història de-mocràtica d’aquest Ajuntament i ara es-tem treballant per fer el millor contractede neteja que pugui tenir la ciutat. No-més espero que l’oposició sigui construc-tiva, per sumar i per millorar la ciutat.

Quin és el projecte que més l’il·lusionacom a alcalde?N’hi ha bastants. Un és el pol d’investiga-ció biomèdica de Can Ruti, on hemd’apostar per la formació i l’ocupació.Hem d’aconseguir sentir-nos orgullososde la nostra ciutat, atreure un turismede qualitat i fer que la gent que vingui defora vegi en Badalona una ciutat on esviu i es conviu. ■

ORIOL DURAN

❝Estaria molt satisfet si afinal de mandataconseguim tenir més dedos-cents pisos al parcd’habitatge públic

❝Començarem a treballaren un nou contracte de laneteja que sigui molt mésambiciós que el queteníem fins ara

La meva previsió és quecap a mitjans d’aquestmandat el canal del port deBadalona pugui estaracabat

❝ Volem apostar per laformació i l’ocupació al’entorn del pold’investigació biomèdicade Can Ruti

❝

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDISSABTE, 27 DE JULIOL DEL 2019

382430-1197008Q

El ple del Consell de Diplo-màcia Pública de Catalu-nya, presidit pel president,Quim Torra, i el consellerd’Exteriors, Alfred Bosch,va aprovar ahir el pla estra-tègic 2019-2022. Torra vadestacar la voluntat dedescentralització i la parti-cipació del món local en elpla, que desplegarà einescom els programes de visi-tants, l’organització d’acti-vitats i la interacció ambels mitjans. “La diplomà-cia pública és essencial perprojectar-nos al món senseintermediaris”, va dir Tor-ra, que vol que Catalunyapugui “incidir” en les deci-sions globals. ■

El Diplocataprova el noupla estratègic

Ò. PalauBARCELONA

L’actual portaveu de Ciu-tadans al Parlament, Lo-rena Roldán, serà la candi-data del partit a les pròxi-mes eleccions al Parla-ment, després d’imposar-se en les primàries fetesfins ahir, en què va obtenir993 vots, el 86,6% delsemesos. En total, hi ha-vien concorregut una dot-zena de candidats, si béRoldán era l’opció que pre-sentava la direcció. La no-va líder a Catalunya seràpresentada avui oficial-ment per la seva predeces-sora, Inés Arrimadas. ■

Lorena Roldánguanya lesprimàries a Cs

RedaccióBARCELONA

El govern de coalició entreel PSOE i Unides Podem ésuna via enterrada des queva morir dijous amb la in-vestidura fallida de PedroSánchez a causa dels 155vots en contra. Tot i queencara queden dos mesosfins a la data límit del 23 desetembre per assajar unanova investidura abansd’anar a una repetició elec-toral el 10 de novembre,Sánchez va visitar el rei Fe-lip VI per desvincular-se deviva veu del seu encàrrecen una audiència a La Zar-zuela i la vicepresidentaCarmen Calvo advertia Pa-blo Iglesias que l’opció defer una coalició ha expirat ija no es repetirà. “Al governde coalició li ha tancat laporta Unides Podem, ésque no hi ha més. No hi havia en aquesta direcció, to-ca explorar altres vies”,avisa Calvo. Sánchez tornaara a la partitura originalde mirar al PP i a Ciuta-dans amb l’afany que li re-galin una abstenció in ex-tremis per por a les urnes.

Sánchez eleva a duesl’historial d’investiduresfallides –el 2016 desprésdel pacte amb Albert Rive-ra sota el quadre El abrazode Genovés i la de dijous en

què sumava l’únic vot delcantàbric José María Ma-zón (PRC) en 80 dies–, pe-rò no se’n sent responsablei ha trobat un culpable.

“Iglesias té el lamentablerècord de barrar el pasdues vegades a un presi-dent socialista amb duesinvestidures fallides”, va

censurar Calvo.L’única cosa que Sán-

chez acceptaria és el su-port de Podem des de fora,i Calvo va citar l’exemple

del govern d’António Costaa Portugal i de Mette Fre-deriksen a Dinamarca, enquè el primer ministre so-cialdemòcrata té el suportde l’equivalent d’Iglesiassense cedir ni un sol minis-teri.

A Unides Podem, IreneMontero feia una pausa enla baixa –per l’avançada fa-se de l’embaràs– i exigia noesperar al setembre i ex-plorar l’entesa a l’agost.“No hi ha vacances que hivalguin”, diu Montero, as-pirant a la vicepresidènciasocial després del sacrificid’Iglesias. Montero refutael relat socialista segons elqual “en 80 dies ha assolitel suport d’un sol diputatperò la culpa és de la resta iespecialment d’Iglesias”.

En l’actual atzucac enquè viu la política estatal,Sánchez no se sent cridat afer res més enllà de teniruna interlocució oberta iposa el focus sobre PabloCasado i Albert Rivera pertenir “els braços caiguts”,segons Calvo. “Ara no hi hacandidat, i com que no hiha candidat, qualsevolcandidat pot assumir l’en-càrrec i la responsabilitatno és eludible per ningú”,va arribar a dir Calvo. “SiCasado vol intentar-ho,doncs que ho intenti”, diufins i tot la vicepresidenta.Si bé el gallec Alberto Nú-ñez Feijóo s’obre a valorarl’abstenció si el PP pot im-posar condicions de signeespanyolista al PSOE, Ca-sado ho descarta del tot.

El laberint espanyol vaarribar a La Zarzuela, on lapresidenta del Congrés,Meritxell Batet, va acudir adir a Felip VI el que ja sabia:la inutilitat del seu encàr-rec a Sánchez. El rei enpren nota i renuncia a fercap nova ronda al preud’evidenciar la inoperàn-cia per al desbloqueig. ■

Sánchez enterra la coalicióamb Iglesias i mira al PPi Cs per evitar les eleccions

David PortabellaMADRID

a Endossa les dues investidures fallides al líder morat i ja només acceptaria elsuport de Podem si fos fora del govern a El rei constata la inutilitat de l’encàrrec

Que fracassi una votació el25 de juliol i tothom situï larevàlida al setembre ha fetpensar a Pedro Sánchez queaquest estiu no és un estiuqualsevol, i el que farà és ferde l’agost un mes hàbil.

La vicepresidenta Calvo dona per enterrada una coalició amb Iglesias ■ J .J. GUILLÉN / EFE

Com va anunciar ahir la vi-cepresidenta Carmen Calvoen la compareixença depremsa posterior al Consellde Ministres, el govern no favacances i treballarà al’agost. El signe més visible

serà el Consell de Ministres,que es reunirà els dies 2, 9, 23i 30 del mes. L’única conces-sió estival al descans serà elpont del 15 d’agost. Sánchezvol enviar l’avís que continuaal peu del canó tot i el fracàs.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El govern espanyol treballarà tot l’agost com a avís