DISSABTE · 6 d’octubre del 2018. Any XLIII. Núm. 14781 - AVUI / Any XL. Núm. 13651 - EL PUNT

1,50€

1515

27-1

1836

56L

3830

24-1

1106

53®

NACIONAL P12

Desmemòriadel Sisd’OctubreAquell episodi haestat tergiversat com si hagués estatuna proclamacióindependentista

NACIONAL P10

El polític deixa el Parlament i lapresidència del PP per centrar-seen la cursa per a l’alcaldia

Albiol buscarefugi aBadalona

COMICIS · Quim Torra i PereAragonès s’esforcen per donaruna imatge d’estabilitat queallunyi el fantasma electoral

ENTESA · En una declaració,es “conjuren” per assolir unamillor coordinació del governi dels grups parlamentaris

JxCat i Esquerragaranteixen unitatfins a la sentència

Quim Torra i Pere Aragonès, en la compareixença d’ahir al matí al Palau de la Generalitat ■ ORIOL DURAN

P6 i 7

Cultura Palm Grier P30,31Actriu nord-americana a Sitges

“Sommulticulturals ide la diversitaten surt el geni”

El nou centre contra la leucèmia és aBadalona i té 100 investigadors

Nacional P18

Un moment de la visita institucional al centre ■ O.D.

L’Institut Carrerasestrena la tercera seu

La lluita contra la violènciasexual, Nobel de la pau

Europa-Món P25

2 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 6 D’OCTUBRE DEL 2018

ugust Coca i Pon-cem, un dels

noms de poeta queem ressonen de sentirparlar d’Els jocs floralsde Canprosa, una ga-

tada superior, una divertida sàtira deSantiago Rusiñol que friso per córrercap al TNC a veure ara, animat, mésque engrescat per les impressions delsprimers espectadors, guanyadors depernil inclòs, d’aquesta “rediversió” deJordi Prat i Coll.

Coca Poncem i Dolcet i Sucre, dospoetes, un de gras i un de magre, un deveu femellenca, l’altre molt mascle,l’un decadent, l’altre realista. Llegeixoles acotacions al text de l’obra que araha editat L’Avenç, juntament amb al-tres obres com L’hèroe, Llibertat!, ElMístic, El bon policia, i La ‘merienda’fraternal, sota el títol de Teatre polè-mic. I és que l’estrena el 1902 d’Els jocsflorals de Camprosa va ser tot un es-càndol i va generar gran polèmica. Alllibre que ha editat L’Avenç hi ha la notade Rusiñol responent a la polseguera, idefensant el seu amor per la poesia

necessària, i carregant contra les imi-tacions poètiques per dur a les fires icasinos, i de la utilització política de lafesta de la poesia. I això, a més, ditrient, en una comèdia: “Ja és prou granCatalunya, ja és prou just lo que defen-sa, perquè no es pugui fer broma detotes les petiteses que tenen les cau-ses nobles.” Com han fet tots els po-bles, Rusiñol demana capacitat de fo-tre’s de les Bases de Manresa i els Se-gadors que no seguen, que “de sèrioses van tornant Marxa de Cadis”. Aniréal TNC a veure aquesta festa escènicad’un text que tampoc buscava trans-cendir, però que ja només amb lesacotacions és pura delícia, com quanRusiñol diu que “la roba de tots plegatsha de fer olor de poma camosa”, o quea l’escenari hi ha un llum amb “vidretsd’aquells que s’enduen els exploradorsper enlluernar i enganyar l’indi”. Ganesde riure, i de sàtira, com la del ball par-lat de Dames i Vells a Tarragona, ame-naçat amb querella per Cs, o com laclàssica de les chirigotas de Cadis, queaquests en canvi aplaudeixen quanguillotinen Puigdemont. Riem i brin-dem per l’èxit de Camprosa.

A

Keep calmXavier Graset

Coca

L’estrena el 1902 d’‘Els jocsflorals de Camprosa’ va sertot un escàndol i va generargran polèmica

m ve a veure en Josep Ruaix Du-ran, en JRDuran, com firma lesfotografies que l’han fet cèlebre

al Brasil, país on viu, i als Estats Units.En aquests llocs pronunciar “Ruaix”no els ve bé. Ja n’he parlat alguna vega-da: som cosins, va emigrar amb elsseus pares al Brasil quan tenia dissetanys. Durant anys vaig tenir notíciesseves per tercers. No venia mai. Si alprincipi ens escrivíem, després vamdeixar de fer-ho. Amb l’edat s’ha inte-ressat pels seus orígens. Ens veiem al-menys una vegada a l’any, sempre aBarcelona. Ahir va tocar visita. Passaunes jornades a França i va trobar unmoment per agafar l’avió. Com sem-pre, un dinar al 7 Portes. Un arròs Pa-rellada, i unes cosetes prèvies per pi-car. Amb el cafè vam demanar una co-peta de ratafia a la salut de Quim Tor-ra. No l’havia tastat mai i no li va agra-dar. El va qualificar de licor “trist”.

Si abans m’explicava ell aventuresperquè quan no fa fotografies a l’Àfricanegra les fa a l’Orient groc, ahir el pesde la narració va anar a càrrec meu.Sense moure’ns de casa, el “procés”ens ha fet saltar d’un arbre a l’altre,

E

ens n’ha fet veure de tots colors i ensha fet patir molt. N’està al cas. Si anysenrere era indiferent al que poguéspassar a Catalunya, des de fa temps ensegueix l’actualitat. Es va adherir alsanhels independentistes, també per-què jo l’engrescava. Sense deixar decensurar l’actuació injustificable delsjutges i la policia repressiva, no aca-bem d’abonar la trajectòria seguidapels partits i les organitzacions inde-pendentistes l’últim any. Em diu quefins a l’octubre del 2017 el prestigid’aquests era molt alt al món que ellconeix bé. El dia abans de la nostratrobada, Quim Torra havia emès l’ulti-

màtum a l’Estat. Avui, al Parlament,els partits independentistes han mos-trat desacords. Em prenc un glopet deratafia. Ell no reincideix.

Com que és lector de Juan Marsé, faque el condueixi al mirador del turó dela Rovira des d’on el Pijoaparte con-templava la Barcelona que volia “con-querir”. Ho ulla tot: aquella noia,aquell matrimoni, el sol que toca aque-lla escultura... “En aquesta època Bar-celona té una llum de tarda molt boni-ca.” L’observo: és com David Hem-mings a Blow Up, amb uns anys més,amb l’acumulació d’una carrera bri-llant. Veuria una pilota de tennis in-existent. L’informo que el Guinardó éstambé literari perquè hi va viure JoanSales, l’autor d’Incerta glòria. Ara laseva neta hi manté l’editorial que vafundar. Em fa passar pels carrers peron devia baixar el Pijoaparte amb mo-to. Passem pel passeig Maragall, li evo-co Raimon, “aquest carrer que mai noens ha fet gràcia”. Entrem a Horta.“No és d’aquí Manuel Valls? El que usfaltava pel duro.” Sovint repeteix ex-pressions sentides a la casa familiar,del Brasil o Mataró.

“El cosí delBrasil el tasta i elqualifica de licor“trist”

Vuits i nous

Una copa de ratafiaManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

l president Torra i el vicepresi-dent Aragonès es van fer ahiruna foto junts. És la que foto que

tocava l’endemà del desgavell al Parla-ment, i que pretén demostrar que latan reclamada unitat independentistano només hi és sinó que es pot fotogra-fiar. Potser sí. Però jo no en faig prou,amb aquesta foto. Ni vostès, no n’hau-rien de fer prou. Perquè no m’ho acabode creure, tot plegat. La unitats’aguanta per un fil i això no ens ho po-dem permetre. Com que ara tots re-passem el que va passar fa un any,ahir, que m’havia de preparar per a uncol·loqui en què m’havien demanatque intervingués al vespre al meu po-ble, a Cassà de la Selva (visca Cassà!),vaig trobar el discurs que el presidentPuigdemont havia fet el setembre del2016 al Parlament. Era el dia que esdebatia la famosa qüestió de confiança–després que la CUP li bloquegés elpressupost– i en què el president va

E “Se’n recorden,d’allò de la cadenade confiances? S’haesquerdat. I corre elperill de trencar-serebrotar amb aquell “o referèndum oreferèndum”. Vaig rellegir el discurs.“Us proposo que iniciem una cadenade confiances que no s’acabi l’endemàde la votació sinó que continuï finsque Catalunya esdevingui un estat in-dependent de dret”, va dir Puigde-mont. I hi va afegir: “[...] i aquesta ca-dena de confiances ha d’involucrartothom i no prescindir de ningú [...].És imprescindible fer creure queanem de debò, que estem decidits”. Ihi va haver una cadena de confiança, i

per això l’1-O va anar bé. Què ha pas-sat ara? Per què al juliol Torrent sus-pèn els plens i aquesta setmana l’es-pectacle dels partits independentistesal Parlament ha estat de vergonyaaliena? Doncs perquè la cadena deconfiança entre les forces indepen-dentistes s’esquerda. Entre JxCat iERC s’ha esquerdat (i l’esquerda no éspas petita) i amb la CUP sembla tren-cada. Sí, el Suprem en té culpa, comdiuen Torra i Aragonès. Però la cade-na de desconfiances, també. Les ten-sions internes són normals: també hieren la legislatura passada, però la ca-dena de confiances prevalia. Entrepartits i amb això que n’hem dit lagent, que som vostè i jo. El perill és queara, veient determinats espectacles, lacadena de confiança entre els partits ila gent també rebi. I que s’esquerdi o estrenqui. I això no s’ho poden permetre.No ens ho podem permetre. Per aixòvolem alguna cosa més que una foto.

I després de la foto, què?Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

El PP a Catalunya farà un con-grés extraordinari el mes que

ve per triar nou president, amb l’ob-jectiu de deixar enrere la pitjor etapade la seva història. El líder del partiten aquesta etapa (2015-2018), Xa-vier García Albiol, deixarà la presi-dència i l’acta de diputat del Parla-ment per refugiar-se a Badalona, onaspira a reconquerir l’alcaldia. El seullegat i el dels seus caps a Madrid ésuna evident desconnexió de la so-cietat catalana i una catastròficapèrdua de suport electoral, que l’haportat dels 19 diputats al Parlamenten les eleccions del 2012 als 4 obtin-guts el 21-D convocat per MarianoRajoy sota l’article 155.

Amb el PP degradat a últimaforça política de l’arc parlamentaricatalà, García Albiol tenia la sentèn-cia firmada i només era qüestió detemps i oportunitat que es fes el re-lleu. L’adeu de Rajoy i l’elecció de Pa-blo Casado a Madrid –Albiol va do-nar suport a la candidatura de So-raya Sáenz de Santamaría– ha su-posat l’empenta definitiva per esce-nificar un canvi de cares, que no ne-cessàriament es traduirà en un can-vi substancial ni en l’estratègia, ni enel discurs, ni tan sols en el to.

El PP sempre ha tingut un sos-tre a Catalunya, però la pèrdua fins itot de l’electorat que li havia estat fi-del en successives conteses electo-rals, no s’atribueix únicament a laimatge i el discurs gens moderatsd’Albiol, ni a la responsabilitat del PPen l’1-O i la judicialització de la políti-ca catalana, sinó també a la presèn-cia emergent de Ciutadans dispu-tant-li l’electorat de dreta i el cartellde vot útil de l’espanyolisme. Algunshan posat l’actual portaveu del PP alParlament, Alejandro Fernández–que sí que va donar suport a Casa-do–, en el primer lloc de les traves-ses per succeir Albiol. És aviat persaber-ho, però res fa pensar que elPP es proposi recuperar la modera-ció dels seus millors temps.

Albiol i elfracàs del PP

EDITORIAL

Les cares de la notícia

L’Institut d’Investigació Josep Carreras ha inaugu-rat el centre científic més gran d’Europa (100.000m²) dedicat a investigar exclusivament la leucè-mia i situat al recinte de l’hospital de Can Ruti deBadalona amb l’objectiu que els pacients accedei-xin més ràpidament als nous tractaments.

ACTIVISTA I PREMI NOBEL DE LA PAU 2018

L’aposta per la investigació

L’activista kurda i el ginecòleg congolès DenisMukwege rebran el premi Nobel de la pau per laseva dedicació a posar fi a l’ús de la violació com aarma de guerra. Mukwege ha atès milers de vícti-mes i Murad va ser una de les 3.000 joves vícti-mes d’Estat Islàmic, fins que va poder fugir.

-+=

-+=

Amb la destral a la bocaManuel Valls

Activista per la pauNadia Murad

-+=

Josep Carreras

L’ex-primer ministre francès va sortir defenestratde la política francesa i va aterrar com un paracai-gudista a la cursa per l’alcaldia de Barcelona, peròel seu discurs destraler va més enllà i, igual quediu que el castellà perilla a les escoles catalanes,ara diu que cal tornar a aplicar el 155 a Catalunya.

CANDIDAT A L’ALCALDIA DE BARCELONA

PRESIDENT DE LA FUNDACIÓ JOSEP CARRERAS

EL PUNT AVUIDISSABTE, 6 D’OCTUBRE DEL 2018 | Punt de Vista | 3

De reüllMaria Palau

Festa alPrado

l Museu del Prado està a punt de celebrar, a partir del19 de novembre, els seus 200 anys d’història. El

programa commemoratiu, que s’allargarà durant totl’any que ve, fa goig. No podia ser d’una altra manera,tractant-se d’una de les pinacoteques més grans delmón. Als actes del bicentenari hi destina 12,5 milionsd’euros. El seu director, Miguel Falomir, es queixaamargament que bona part d’aquesta quantitat s’hauràde sacrificar del pressupost ordinari perquè el govern hasigut garrepa amb la inversió extraordinària que es

mereixeria un esdeveniment comaquest. Falomir denuncia que elPrado està infradotat. Comparatamb institucions europees de laseva dimensió, té tota la raó. Però nosé com hauríem de qualificar llavorsla situació del Museu Nacional d’Artde Catalunya (MNAC), i ja nodiguem la del teixit d’equipaments

petits i mitjans catalans i espanyols. Gestionen misèriaper tirar endavant el dia a dia, sovint amb dificultatsinclús per pagar la factura de la llum. Els números perveure qui està realment infradotat són aquests: el Pradomou 46 milions, 14 dels quals els hi ingressa el Ministeride Cultura; mentrestant, el museu de capçalera de l’artcatalà ha de fer miracles amb 15,5 milions, dos d’aquests,finançats amb diner públic estatal. Per a la celebració delcentenari del MNAC encara falta temps. Serà el 2034.Veurem en quin estat hi arriba. Tant econòmic com...polític, és clar, que d’aquí venen els mals.

E

La pinacotecade Madrid repset vegadesmés diners del’Estat que elMNAC

http://epa.cat/c/oxfhku

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert(Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

1any

El Tribunal Constitucional veta,a instàncies del PSC, el pledel Parlament per debatre lesconseqüències de la consultade l’1 d’octubre.

10anys

20anys

Ernest Maragall insta elsmestres a evitar laconfrontació. Afirma que la lleid’educació vol restaurar elsuport als docents.

Els republicans augmenten aquinze els possibles delictespels quals el president delsEstats Units, Bill Clinton, hauriade ser destituït.

L’anàlisi de l’1-O La llei d’educació Setge a ClintonTal diacomavui fa...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 6 D’OCTUBRE DEL 20184 | Punt de Vista |

n som? Què vapassar aquell oc-

tubre? Què està pas-sant ara? Encara hiha possibilitats? O sen’ha anat tot en or-

ris? L’independentisme viu hores degran desconcert. Encara hi ha pregun-tes de fa un any que ningú no respon iencara, un any després, ens assaltennoves preguntes, després de veurel’espectacle d’aquesta setmana alParlament. El moviment independen-tista català és pacífic i democràtic perdefinició. La violència no és ni ha estatmai una variable a considerar. Total’estratègia dels últims anys estavadestinada a dos objectius: fer un refe-rèndum d’autodeterminació i establiruna negociació amb Espanya. En capde les travesses entrava una reacciórepressiva tan violenta com la quel’Estat va posar en marxa a partir del20 de setembre, quan va fer un auto-cop a l’estil Fujimori per mantenir alpreu que fos la unitat de la pàtria. Elsfets d’octubre del 2017 són un banyde realitat que l’independentisme fa-

ria bé de pair. L’Estat no negociaràuna secessió, i si per evitar-la ha dedestruir la mateixa democràcia i ha devulnerar els drets fonamentals, ho fa-rà sense despentinar-se, amb un con-sens transversal que va del PP alPSOE passant per Ciudadanos. L’altragran lliçó és que Europa també miracap a una altra banda si no es generaun problema a escala europea. Sigui aPolònia, a Hongria o a Espanya, laUnió Europea es limitarà a fer declara-cions buides, però només intervindràdavant fets que posin en perill l’statuquo, com va fer el 10 d’octubre del2017. La bona notícia és que la inde-pendència continua sent una possibi-litat real. Fa un parell de dies la BBCfeia un reportatge sobre les conse-qüències econòmiques de la secessióde Catalunya, la qual cosa prova que–mentre aquí perdem el temps discu-tint com obeir desobeint, o com des-obeir obeint, al Palau de la Generalitat,al parc de la Ciutadella o a Berga– elcas català continua a les agendes eu-ropees.

O

Full de rutaGermà Capdevila

Tot en orris?

Fa un parell de dies la BBCfeia un reportatge sobre lesconseqüències econòmiquesde la secessió de Catalunya,mentre aquí perdem eltemps discutint

“Dilluns ens vamreunir la gent de laTallada per dedicar al’1 d’octubre la plaçade l’Ajuntament

ireu per on, ha fet més en Rajoyper la República catalana que elsmilers, els milions de catalans

que ens hem manifestat i hem votat. Totsconeixem gent que ens ha dit clarament: jono era independentista però en Rajoym’ha fet canviar d’opinió. Estic segur –és lameva opinió– que si el primer dia que es vacomençar a parlar d’independència des deMadrid haguessin reaccionat en positiu,s’hauria fet la consulta i no l’hauríem gua-nyada. La història, que no perdona i acabaessent objectiva, ens dirà, i d’això sí quen’estic segur, que Mariano Rajoy ha estat elpresident de govern de l’Estat espanyolmés inútil de tota la història. I no pel que hafet, sinó pel que no ha fet. I la culpa d’aixòno la té ell sinó els que el van votar. A Euro-pa encara deuen riure quan deuen parlard’ell. Sí, aquell que no sabia ni una paraulad’anglès, ni francès, ni italià, ni per des-comptat d’alemany.

SI AL COSTAT D’AQUEST DESASTRE de go-vern hi posem els jutges, escolanets benpagats pels que manen, ja podem tirar elbarret al foc. I ara, que tot està ben emboli-cat, què cal fer. I, mentrestant, ha passat

M un any des que vam votar. Aquest dilluns,al capvespre, ens vam reunir la gent delmunicipi de la Tallada per dedicar la plaçade l’Ajuntament a l’1 d’octubre. També hiva ser, com es podia esperar, la tramunta-na, que a l’Empordà no hi falta mai quan hiha moments importants. Jo crec que hiérem tots els veïns de la Tallada, de Tor, deMarenyà, de Canet, una mica o força abri-gats –la tramuntana no ens agafa mai des-previnguts– acompanyats per veïns i alcal-des de molts pobles veïns per recordar laforça d’un poble quan ens obliguen a de-mostrar que tenim dignitat. Els mateixosque hi vivim i ens coneixem no ens hau-

ríem pensat mai que tots a l’una fóssim ca-paços d’enfrontar-nos, pacíficament, con-tra aquells energúmens que no sabien nion eren ni per què hi eren. M’ha quedat en-registrada la imatge d’en Joan Maria ambel micro a la mà dient: “Os lo decimos encastellano para que nos entendáis, no en-tendéis nada, no sabéis nada, solo quere-mos votar”.

VAN ACONSEGUIR ENTRAR perquè els dedins els van obrir la porta, eren incapaçosni de tirar una porta a terra a cops de mall.No portaven ni un serraller. Materialmentels vam fer fora del poble, tot demanant in-dependència i cantant Els segadors. Tristespectacle, que els hauria d’haver fet pena.Però no arriben ni a això. I volen que esti-guem amb ells, que formem part del seugovern. Molt trist, la veritat. I haver de sen-tir que les imatges han estat manipulades.Sort dels mòbils que es van disparar mi-lers, milions de vegades per deixar clar elque va passar. No s’ho volen creure, això ésel més trist. Ens ho han deixat clar, volemser independents, volem ser república. No-més així obriran els ulls i es posaran les pi-les. Esprem-ho.

Pep Collelldemont. Periodista

1 d’octubreTribuna

Unilateralitat idivisió social: dostòpics de laSra. Nebrera

b Hauria de reconèixer quequi té el poder (especialmenten aquest país) és qui actuaunilateralment tant com pot.Per exemple: la gestió del fonssocial de l’IRPF, la gestió de lesbeques... Fins i tot desobeintsentències del TC. La Generali-tat n’assenyala un reguitzell.Però la unilateralitat més greu imés flagrant va ser la sentèn-cia del 2010 contra l’Estatut.Tan unilateral que companysexperts en aquesta matèria hoqualifiquen de cop d’estat. Nocal ser gaire despert per veureque tot això que està passantés conseqüència directa del’actuació unilateral del TC. Ladivisió és inherent en una so-cietat democràtica. Per això esfan les eleccions. La divisió hiés i no és perceptible, però,quan algun sector social està

silenciat per la força. La divisió,ara, ens arriba quan encara noestem prou entrenats.JOSEP M. PUIGTerrassa (Vallès Occidental)

No s’entén res?

b I tant que s’entén, Sr. Espa-da, a la vista del que està pas-sant i de la repassada que feu aJxCat (... “erosionant el presi-dent del Parlament”) i a la CUP(... “falsa desobediència judi-cial”). El que passa desaperce-but és que per a vós els raona-ments crítics fets parteixen del’acceptació de les sentènciesjudicials intrusives sobre la vo-luntat popular expressada a lesurnes. Que cal avançar, tot te-nint cura de la realitat dels pre-sos polítics i evitar-ne d’altres avenir. Senzillament, seguir fentaixò del processisme que, defet, és tacticisme, allò que criti-queu als partits i que reproduïua la vostra columna. Les intro-missions llarenistes a la demo-cràcia catalana s’han d’accep-

tar? Llavors, sí, cal que els nos-tres electes abaixin el cap i fa-cin com que avancen sensemoure’s de les cadires.JOSEP JALLÉ I ALARICardedeu (Vallès Oriental)

Carta als Reis

b No vull donar-vos cap im-portància, sou tan normalscom els que anomeneu súb-dits. Però la ràbia que em pro-voqueu m’ho impedeix. No usconec personalment, però lesvostres accions us delaten. Lavostra supèrbia passejantpels carrers davant multituds,guarnits amb el més elegantsentiment de l’estupidesa hu-mana: la superiorat. Pensantque aquell gest amb la mà se-rà un elixir per a les masses, ino sou res més que fum, lanecessitat de les persones atenir un referent. Que endar-rerits que estem encara, elsplebeus. La vostra talla moralcom a persones de sang ver-mella, per acceptar que hi ha-

gi causes judicials per havercriticat amb duresa els vos-tres privilegis. Sou tan divinsque ni se us pot mencionar. Lavostra mediocritat en l’educa-ció als vostres fills permetentque tinguin retribucions astro-nòmiques, quan podeu olorarles misèries d’alguns dels vos-tres súbdits. Com els explica-reu d’on surt tant privilegi, glò-ria i grandesa?, de l’esforç itreball diari? El pitjor de tot,però, és veure que alguns se-guiran sortint al carrer a re-bre-us o que llegiran en revis-tes i diaris les vostres videssortides de contes de reis iprinceses, com diu SalvadorEspriu: seguiria el meu somni imarxaria lluny d’aquesta ter-ra, però em quedaré aquí finsa la mort amb l’esperança queaquesta meva pobra, bruta idissortada pàtria doblegui lainjustícia i que diguem adeu aaquells que sota el paraigüesdel poder viuen com reis.XAVI BUSOM I MASJOANTerrassa (Vallès Occidental)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 6 D’OCTUBRE DEL 2018

Pere Aragonès, VICEPRESIDENT DEL GOVERN

“Ara i aquí ens conjurem per reforçar l’acord estratègic delegislatura”

La frase del dia

“La crida a lamobilització no ésperquè la gent esllanci al carrer senseobjectius clarsi sense lideratgesque donin la cara

es de la ruptura del pacte consti-tuent i la liquidació de la Constitu-ció a Catalunya, amb la imposició

d’un Estatut no votat, la majoria políticacatalana va fer diversos assajos d’acordaruna via pactada per un referèndum d’auto-determinació però amb qüestionari obert.L’Estat s’hi oposà frontalment i començàuna guerra incruenta mediàtica, econòmi-ca i d’erosió de l’autogovern català. Davantd’això la majoria catalana, sempre deixantles portes obertes al diàleg, s’emmirallà enels casos del Quebec i d’Escòcia i va pro-moure juntament amb la societat civil or-ganitzada una via democràtica tradicionala la sobirania: manifestacions pacífiquesmultitudinàries i vots majoritaris reite-rats. D’aquí va venir el pas de la llei a la llei,d’aquí va venir que les famoses estructuresd’estat eren les mínimes imprescindiblesperquè en una via democràtica també hiha el pas d’administració a administració.El que un dia abans és titularitat de l’Estatespanyol, l’endemà passa al nou Estat.

MALGRAT QUE AL LLARG DELS MESOS es vaanar veient que pintaven bastos hi haviauna hipòtesi generalitzada que l’Estat po-dia acabar fent com el 9-N, tolerar el refe-rèndum i dir que no era legal. I l’altra hipò-tesi era que en cas que l’Estat espanyol uti-litzés la violència Europa respondria. Ambtot, a mesura que l’Estat va anar ense-nyant les dents, començant a activar la viajudicial, es posà en marxa el dispositiu pera una acció no violenta alegal: l’organitza-ció del referèndum. Decisió dels darrersmesos en la discreció. Mentrestant, però,el relat de totes les forces polítiques i so-cials continuava essent el mateix: via de-mocràtica tradicional, “ hi haurà urnes ipaperetes”.

EL XOC VE EL DIA 1, quan som capaços de ce-lebrar un referèndum massiu, sense totesles condicions que exigiria una comissiód’experts internacionals, per culpa de l’Es-tat. Gran èxit que quedarà com el primerepisodi de ruptura amb aquest Estat. El se-

D gon episodi de ruptura el provoca el mateixEstat amb la intervenció paramilitar i ven-jativa de les forces de l’ordre. I el tercerpunt de ruptura ve el dia 3, amb la massivaresposta que desborda de molt el camp in-dependentista i probablement arriba als lí-mits d’aquesta frontera del 80%, que reite-radament surt a les enquestes contrari a larepressió, favorable a la República i a l’au-todeterminació pactada amb Europa.

EL QUE PASSA DESPRÉS DEL 3 és fruit de nohaver sabut o pogut dir en aquell momentque teníem una victòria molt important,però que no estàvem preparats per a labrutal violència de l’Estat i la vergonyosaabsència d’Europa. Aquest debat sobre onérem es va allargar un mes i encara dura.Proclamar i aguantar, aturar el rellotge ireclamar negociacions o noves eleccions.Encara ens estem matant per discutir allòque hauria pogut ser i no va ser. I qui vanser els responsables. A hores d’ara tant és.

PERÒ SI MIREM ENDAVANT tenim dades: 1.Conservem el gruix dels 2 milions mobilit-zats, encara que dolguts, desconcertats.2. Tenim decapitada la cúpula del sobira-nisme. 3. La situació judicial que ens per-

judica també està erosionant el pilar mo-nàrquic, judicial i policial de l’Estat; hanperdut el consens a Catalunya i creixent-ment a Espanya. 4. Emperò els movi-ments civils amb alguna excepció encaraestan ancorats en el relat de l’anterior fasepulcrament democràtica, només pressio-nant els polítics i el partits catalans perallò que havia de passar. 5. Gent esverada ipescadors hàbils de vots desencantatsatien el concepte “heu de complir el quevau prometre”, com aquell nen que recla-ma al pare que compleixi amb la comprad’una bicicleta, però resulta que el pare haanat a l’atur i no pot. Els líders catalans nohan dit explícitament que això és així i al-guns d’ells surfegen sobre l’onada de de-cepció continuant venent bicicletes o pot-ser motos inviables, per ara. 6. Aquestbuit de lideratge social i polític és aprofitatpel qui creu que la independència arribaràdepurant tots els traïdors, que solen sertots, menys ells. I a aquests populistes s’hisumen els revolucionaris que prioritzenla revolució impossible a la ruptura possi-ble. D’ambdós llocs la contundència ver-bal i les ànsies manifestants encarrilen lesenergies cap a la lluita interna: desprestigide polítics i d’institucions com els mitjanspúblics de comunicació o els Mossos. 7.Per això, és urgent establir tallafocs ambaquells que van a provocar, a dividir i a dis-minuir les forces.

PER AIXÒ, PERÒ, NECESSITEM que es parliclar de la correlació de forces reals, que esreconegui que ni amb accions simbòli-ques, ni amb el vot crescut n’hi hauràprou. I que la crida a la mobilització no ésperquè la gent es llanci al carrer sense ob-jectius clars. Passar de la fase democràti-ca tradicional a la nova, sense caure enl’insurreccionalisme fallit, vol una estra-tègia no violenta de llarg abast comparti-da, focalitzada, per fases i amb lideratgesque donin la cara i no que s’amaguin dar-rere sigles amb direccions invisibles queno donen cap seguretat a la massa de mo-bilitzables.

Josep Huguet Biosca. Enginyer industrial i llicenciat en història

Resum del guióTribuna

SísifJordiSoler

a dissort d’aquestpaís és tan gran

que inclús les polèmi-ques polítiques d’altvoltatge es construei-xen sobre elementals

errades lingüístiques que converteixenels posteriors debats dialèctics en re-tòrica d’una absoluta vacuïtat. Queaquests episodis esperpèntics els atiïnels senyors Albert Rivera o Xavier Gar-cía Albiol té la seva lògica, perquè elseu afany d’arraconar el català peracabar imposant un succedani lingüís-tic empeltat d’espanyol no té aturador,però que en aquest lamentable joc hiprengui part el president de la Genera-litat, Quim Torra, és una qüestió pre-ocupant i que permet confirmar que laperversió de la llengua ha arribat fins al’últim racó, inclús entre aquells ques’han dedicat al noble art de l’edició.

Al president de la Generalitat li hanplogut uns quants mastegots dels par-tits espanyolistes des del dia que diri-gint-se als CDR va dir allò d’“apreteufeu bé d’apretar”. A Madrid tothom elva entendre, perquè d’apretar las tuer-cas o apretar las clavijas en saben molt(que ho preguntin als presos polítics),però dita en català aquesta frase no tésentit, perquè a Catalunya en tot cases pressiona o s’empeny. Hauria sonatmolt bé i molt solemne que el presi-dent Torra, dirigint-se als CDR, els ha-gués convidat a empènyer-lo, a ell i atot el govern. “Empenyeu, feu bé d’em-pènyer”, hauria pogut dir, o encara ambuna versió més col·loquial hauria po-gut proclamar: “Emprenyeu, feu béd’emprenyar”, però ni això, ni allò altreque diuen que va dir, va dir el presi-dent. Potser hauria estat més encertat,i descarnat, que algú de Ciutadans lihagués retret a Torra la falta de polide-sa lingüística. Tant de bo algú, algundia, es preocupi per empènyer la llen-gua. Com a mínim, salvem la llengua.

L

De set en setJordi Panyella

Emprenyeuel president

EL PUNT AVUIDISSABTE, 6 D’OCTUBRE DEL 20186 |

El candidat al’alcaldia deBarcelona ho creunecessari per sortirde la “paràlisi”

El president del PPCes vol dedicar deple a intentarrecuperar l’alcaldiade Badalona

García Albioldeixa el seuescó alParlament

Valls defensaque es torni aaplicar el 155Nacional

El govern continua. QuimTorra i Pere Aragonès esvan esforçar ahir per pro-jectar una imatge de con-trició i estabilitat perapuntalar la unitat del’executiu després de lacrisi –ells en van dir “difi-cultats”– entre Junts perCatalunya i ERC de dijousque va acabar amb l’ajor-nament de l’última sessiódel debat de política gene-ral en una jornada que vaempènyer la legislatura alcaire del precipici.

President i vicepresi-dent es van reunir ahir almatí al Palau de la Genera-litat i en van sortir ambuna declaració conjuntasota el braç llegida per totsdos a la galeria gòtica enquè es “conjuren” per co-ordinar-se millor –governi grups parlamentaris,aquí i a Madrid– i garantei-xen la unitat “com a mí-nim fins al dia de les sen-tències” contra els presospolítics.

“Aquest govern governades del primer dia, és fort,està unit i avui reforcemaquest compromís d’uni-tat”, va assegurar el cap del’executiu. “L’estabilitat

del govern no està en capcas en qüestió, està garan-tida, seguim avançant”, vainsistir el seu número 2.

Torra i Aragonès defen-sen que és raonable quepartits diferents tinguinfórmules i propostes dife-rents per resoldre les difi-cultats i que “les discre-pàncies, en política, són le-gítimes, també entre elssocis d’un govern que téunitat estratègica i duesveus al Parlament”.

Els màxims responsa-bles del gabinet atribuei-xen a la complexitat i l’ex-cepcionalitat del moment,amb la pressió de la justí-cia espanyola al clatell i unEstat que “malgrat el canvi

de govern, no treu el peudel pedal de la repressió”,les desavinences i contra-diccions que van aflorar di-jous a la cambra, no pas aestratègies electorals i res-sentiments entre l’inde-pendentisme.

El fantasma de les elec-cions s’allunyava així delcalendari, almenys finsque arribin les sentències,que serà quan postconver-gents i republicans pren-dran “les decisions que cal-gui conjuntament amb elParlament”, va remarcarel vicepresident. Torra vaparlar d’un punt d’inflexiói de no retorn en cas quefossin condemnatòries enel seu discurs de dimarts.

Com a primer tast, aviatarribaran els escrits d’acu-sació de la fiscalia contraels presos. “Aquest serà unmoment important per alpaís, veurem a què ens en-frontem, en què es concre-taran les peticions de pe-nes”, va avançar Torra.

L’ultimàtum reapareixL’ultimàtum a Pedro Sán-chez no va aparèixer en lacarta enviada al presidentespanyol, però va reapa-rèixer ahir en la declaraciósubscrita pel president i elvicepresident de la Gene-ralitat. “Hem posat datade caducitat a l’estabilitatdel govern de Pedro Sán-chez si no presenta una

proposta per a Catalu-nya”, afirma el fragmentque va llegir Torra. El fetque la compareixençad’ahir fos conjunta ambAragonès “respon”, se-gons Torra, la pregunta desi l’anunci de l’ultimàtumllançat pel president di-marts en el discurs d’ober-tura del debat estava acor-dat amb el PDeCAT i ERC,que són, en darrer terme,qui hauria de fer efectival’amenaça al Congrés.

Tanmateix, Torra creuque el termini del novem-bre no impedeix que puguiseguir havent-hi negocia-cions amb el govern espa-nyol: “Una cosa és l’estabi-litat parlamentària i una

altra és la porta oberta aldiàleg. Nosaltres tindremsempre la porta oberta aldiàleg.” El dirigent d’ERCho va secundar i hi va afe-gir que és “molt difícil” ga-rantir l’estabilitat del go-vern espanyol si Sánchezmanté una línia de conti-nuïtat amb l’expresidentdel PP Mariano Rajoy tantpel que fa als procedi-ments penals contra l’in-dependentisme com pelrebuig a “debatre a fons” eldret a l’autodeterminacióper trobar una solució po-lítica al conflicte.

Ahir al migdia encarano hi havia hagut cap res-posta formal a la invitacióper carta a Sánchez per

ENDAVANT · Torra i Aragonès allunyen el fantasma de les eleccions i apuntalen elgovern “com a mínim fins al dia de les sentències” CONTRICIÓ · President ivicepresident prometen coordinar millor l’executiu i els grups parlamentaris iatribueixen les desavinences al manteniment de la pressió repressiva de l’Estat

Emili BellaBARCELONA

El ple del Parlament es re-prendrà dimarts a les tres delmigdia amb la votació de lespropostes de resolució deldebat de política general queva quedar ajornat dijous a lanit. La mesa de la cambra esreunirà dilluns a la tarda perprosseguir la reunió que vaquedar interrompuda i queha de pronunciar-se sobre lespeticions de reconsideraciópresentades per Ciutadans,

el PSC i el subgrup del PP so-bre l’acord d’aquest òrgan depermetre les votacions perdelegació dels diputats Car-les Puigdemont, Jordi Sàn-chez, Jordi Turull i Josep Rull,una fórmula qüestionadapels lletrats del Parlament.

L’endemà, dimecres, i di-jous tindrà lloc un ple ordinarique inclourà, després de l’ha-bitual sessió de control al go-vern, un debat monogràfic

sobre “priorització de l’agen-da social i recuperació de laconvivència”, sol·licitat pelgrup d’Inés Arrimadas i quehavia quedat pendent des deljuliol passat. Posteriormentes debatrà una proposició dellei que modifica la llei de ren-da garantida de ciutadania, amés d’una proposta de reso-lució per crear una comissiód’estudi sobre els drets civilsi polítics.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El ple del Parlament es reprendrà dimarts

Torra i Aragonès, reunits ahiral Palau ■ ORIOL DURAN

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDISSABTE, 6 D’OCTUBRE DEL 2018

ReferL’APUNT fins a les sentències del judici de l’1-O, però l’executiu

surt d’aquest episodi en una situació d’extrema debili-tat. I demostrant, un cop més, que hi ha diferències defons entre els dos partits que el formen, a les qualss’han de sumar les discrepàncies que també hi man-té la CUP. Ara per ara no hi ha una unitat estratègicade l’independentisme. És necessari refer-la.Anna Serrano

Una compareixença conjunta de Quim Torra i PereAragonès després de reunir-se al Palau de la Generali-tat pretenia tancar la nova ferida oberta entre els so-cis de JxCat i ERC, després de les dures desavinencesper la suspensió dels diputats que van bloquejar l’últi-ma sessió del debat de política general. Torra i Arago-nès garanteixen l’estabilitat del govern com a mínim

celebrar una reunió a SantJaume, tal com van acor-dar els dos mandataris enla trobada a La Moncloaque va marcar l’inici deldesgel.

La previsió era que la re-unió per greixar el governdurés una hora i mitja, jaque es va convocar els mit-

jans de comunicació a dosquarts de dotze. Però elsdos dirigents no van apa-rèixer fins gairebé la unadel migdia. El llenguatgeno verbal que mostravenles imatges que arribavende la trobada denotava ri-gidesa amb postures a ladefensiva, reforçades per

les cares llargues que feiena la galeria gòtica. “Hemsortit per donar imatged’estabilitat del govern”,admetia Torra. En tot cas,cap dels dos no va detallarla concreció dels mecanis-mes per coordinar-se mi-llor a partir d’ara.

Els acords presos dijouspels dos grups majoritarisde l’independentisme re-colzats en la votació de di-marts al Parlament perdesignar el vot dels dipu-tats presos i de CarlesPuigdemont “continuen”vigents, segons Aragonès.“La cosa important –sostéTorra– és que vam trobaraquest acord, que es basa ano acceptar la suspensió

dels diputats”, tal compretenia el jutge del Tribu-nal Suprem Pablo Llare-na.

El president va reiterarque el govern ja ha posaten marxa algunes de lesvies d’acció republicana,com són l’Oficina delsDrets Civils i Polítics, la re-cuperació de les lleis so-cials suspeses per l’Estat,l’anomenada marxa cívicapels drets civils, socials inacionals, el personamentcom a acusació popular atotes les causes de perse-cució política de l’indepen-dentisme i el fòrum de de-bat constituent, que espresentarà els pròximsdies. ■

“Avui reforcemaquest compromísd’unitat com a mínimfins al dia de lessentències”

Quim TorraPRESIDENT DE LA GENERALITAT

“Les discrepàncies sónlegítimes entre els socisd’un govern que téunitat estratègica i duesveus al Parlament”

Pere AragonèsVICEPRESIDENT DE LA GENERALITAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

La portaveu del govern es-panyol, Isabel Celaá, vainstar ahir el Parlamentde Catalunya a trobar unasolució “conforme a la le-gislació” en relació amb elsdiputats suspesos pel Tri-bunal Suprem. Celaá es vamostrar confiada que aixíes farà, segons recull l’a-gència Efe i s’hi va referirahir després que JxCat iERC arribessin dijous a unacord per desencallar elvot delegat dels diputatssuspesos, que els lletratsdel Parlament no avalenen considerar que “no so-luciona els errors” detec-tats.

Celaá va precisar que,en el cas dels diputatsafectats, no es pot parlard’una delegació de vot, “si-nó de transmissió de vot”,ja que aquests parlamen-taris “estan inhabilitats”.

“Parlem de transmissiódels drets parlamentaris iel govern espera queaquesta transmissió esporti a terme d’acord ambl’acte del Suprem i, perdescomptat, d’acord ambla llei, i a allò resolt per les

forces parlamentàriesamb allò interpretat pelslletrats del Parlament”, vadir la portaveu. Amb tot,Celaá no va detallar elspassos que seguiria el go-vern espanyol en cas quela decisió fos contrària a lallei espanyola. ■

a Creu que la proposta del Parlamentper a la suspensió no ha de sortir de lanorma a No estudia aplicar el 155

La Moncloa instael Parlament atrobar una solució“conforme a la llei”

RedaccióBARCELONA

La ministra portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá, ahirdurant la seva compareixença davant la premsa ■ EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Entre un 155perpetu, davant lainsistència del PP i Csd’aplicar-lo ara, i laruptura hi ha espai”Isabel CelaáPORTAVEU DEL GOVERN ESPANYOL

EL PUNT AVUIDISSABTE, 6 D’OCTUBRE DEL 20188 | Nacional |

omés som al peude la munta-nya.” D’una ma-nera didàctica,

el portaveu d’ERC al Congrés,Joan Tardà, va respondre així ala directa i eloqüent qüestió“d’on som ara mateix” en el ca-mí cap a la República. Una pre-gunta que, com a moderador del’acte, va realitzar el periodistaJordi Grau, i que va encetar uncol·loqui organitzat per l’ANC aGirona. El mateix dubte sobre eltram del recorregut en què es-tem el van contestar els dos al-

“Ntres ponents: el diputat i alcaldede Borrassà, Ferran Roquer(PDeCAT), i l’exdiputada de laCUP Mireia Boya. Per Roquer,tenim un govern català i un Par-lament amb unes forces inde-pendentistes “més unides” delque sembla, i va subratllar ambconvenciment: “Anem cap a laRepública, però no de maneratan directa com ens havíem pen-sat.” Precisament respecte a launitat, però, Boya va voler re-marcar que “mai” han rebut unaproposta en ferm per entrar algovern. Hi va afegir que el diàlegamb l’Estat és una quimera i queaposta per la desobediència civilno-violenta. Tardà va rebatre

que des d’ERC “es portarà sem-pre més aixecada la bandera deldiàleg que no pas la de la desobe-diència”: “Per preparar un nouembat cal que siguem més i la

nostra estratègia es basa a fer in-evitable i ineludible un referèn-dum avalat internacionalment.”

D’altra banda, entre les múlti-ples intervencions de Boya que

van aixecar aplaudiments del pú-blic, n’hi va haver una amb espe-cial càrrega emotiva. Va dir quetroba a faltar sobretot més pesdes de l’exterior de Marta Rovira(ERC), i es va declarar “cuixar-tista”: “Rovira va ser una de lesveritables líders del referèndumde l’1-O: una dona valenta i llui-tadora que crec que no ha tingutel reconeixement que mereix.” I,paral·lelament, va destacar queJordi Cuixart “feia molt de fron-tissa” quan hi havia discrepàn-cies: “Era un líder espiritual.Sense infravalorar ningú, pensoque és una de les veus que méshem d’escoltar i que té molt clarcom afrontarà el judici polític”. ■

“On som ara mateix?”— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Política

G. PladeveyaGIRONA

POSICIONS · Joan Tardà (ERC), Mireia Boya (CUP) i Ferran Roquer (PDeCAT) participen en un col·loqui a Girona sobre la situaciópolítica actual ESTRATÈGIA · Divergències entre la via del diàleg o la de potenciar la desobediència civil no-violenta

L’acte Fem República... Parlem-ne?, ahir a l’Auditori Josep Irla ■ JOAN SABATER

L’endemà que JxCat i ERCescenifiquessin, i poste-riorment reconduïssin,les diferències d’interpre-tació perquè els diputatsprocessats pel jutge PabloLlarena no perdin els seusdrets parlamentaris i ferefectiu així el rebuig apro-vat amb majoria pel Parla-ment, el Tribunal Consti-tucional (TC) va anunciarque havia decidit per una-nimitat admetre a tràmitel recurs d’empara quevan presentar l’exvicepre-sident de la GeneralitatOriol Junqueras i l’excon-seller d’Exteriors Raül Ro-meva contra la seva sus-pensió de càrrec públic or-denada pel Tribunal Su-prem (TS).

La sala argumenta en laseva providència per estu-diar-ho que “concorre unaespecial transcendènciaconstitucional perquè elrecurs planteja un proble-ma o afecta una facetad’un dret fonamental so-

bre el qual no hi ha doctri-na” del mateix TC. En elsrecursos que va presentarel 19 de setembre l’advo-cat de Junqueras i Rome-va, Andreu van den Eyn-de, considerava que la sus-pensió suposava “la mort”

dels seus drets polítics iuna “vulneració dels dretsde participació política i dellibertat d’expressió i ideo-lògica”. A més també ad-vertia que la Constitució“no pot anul·lar les fun-cions d’un diputat electe” i

reclamava també que esrespectessin els drets a te-nir un jutge imparcial, a latutela judicial efectiva i aun procés amb totes les ga-ranties. Considerava tam-bé que la causa del procéss’hauria de tramitar al

TSJC i no al Suprem, queva confirmar la suspensiódictada pel jutge Llarenael 30 de juliol en aplicacióde l’article 384 bis de la lleid’enjudiciament criminal.El lletrat sol·licitava al tri-bunal que tramités el re-

curs de manera urgent per“evitar danys irrepara-bles”. Ara, el TC demana ala sala del Suprem queabans de deu dies els re-meti la certificació dels ac-tes recorreguts en contra.

Junqueras i Romevavan ser els dos únics dipu-tats que dimarts, el ma-teix dia que el ple aprovavael rebuig a la suspensió, esvan acollir a la delegaciódels seus vots en el presi-dent del grup d’ERC, SergiSabrià. Els diputats deJxCat processats per re-bel·lió, Carles Puigde-mont, Josep Rull, JordiTurull i Jordi Sànchez,van acabar acceptant fir-mar dijous un documenten què es mostren d’acordamb un escrit presentatpel seu portaveu, AlbertBatet, en què diu que con-tinuarà votant en repre-sentació seva i rebutja lasuspensió dels drets i deu-res parlamentaris, com esva aprovar en la resolucióde dimarts.

Altres recursosEl TC també va admetreels recursos de Puigde-mont i l’exconsellera ClaraPonsatí contra el seus pro-cessaments i la suspensió.El tribunal admet el delprocessament i concedeixdeu dies perquè presentinuna demanda separada enrelació amb la suspensió.L’altre recurs acceptat ésel de Jordi Cuixart contrala decisió del Suprem demantenir-lo a la presó. ■

a Admet els recursos d’empara per anul·lar la decisió del Suprem en afectar “un dret fonamentalsobre el qual no hi ha doctrina” a També els de Puigdemont i Ponsatí pel processament per rebel·lió

RedaccióMADRID

El TC estudiarà la suspensióde Junqueras i Romeva

Els exconsellers Oriol Junqueras i Raül Romeva en una imatge d’arxiu, ara en presó provisional a Lledoners ■ ANDREU PUIG

EL PUNT AVUIDISSABTE, 6 D’OCTUBRE DEL 201810 | Nacional |

Canvi de cares però esmanté inalterable la ma-teixa estratègia de con-frontació al sobiranisme.El president del Partit Po-pular a Catalunya, XavierGarcía Albiol, va anunciarahir que abandona el seuescó al Parlament i el lide-ratge del partit a Catalu-nya per dedicar-se de ple al’objectiu de recuperar l’al-caldia de Badalona en leseleccions municipals del’any vinent. La marxad’Albiol obrirà un procésde renovació de la presi-dència del PP català, cursaen la qual sembla que surten posició privilegiada eldiputat i actual presidentdel PP de Tarragona, Ale-jandro Fernández. Enaquesta clau successòrias’interpreta la participa-ció de Fernández en el de-bat de política generalsubstanciat aquesta set-mana, en el lloc d’Albiol.

Xavier García Albioldeixarà el càrrec portantper sempre més l’etiquetade ser el cap de llista del PPque pitjors resultats haaconseguit en unes elec-cions al Parlament de Ca-talunya. En canvi, serà re-cordat com un dels queamb més duresa s’ha mos-trat en la defensa dels seuspostulats i l’atac a les for-macions independentis-tes. En aquest sentit, elpossible relleu d’Albiol perFernández suposariamantenir inalterable eldiscurs d’un espanyolismedur, tal com ja va quedardemostrat en la interven-ció que va fer el diputat di-mecres passat al ple i queel president Quim Torrava equiparar amb el del ge-neral franquista GonzaloQueipo de Llano.

L’elecció del nou presi-dent s’haurà de fer en uncongrés extraordinari queconvocarà dilluns vinentel president del PP, PabloCasado, i que es podria ce-lebrar el cap de setmanadel 10 i 11 de novembre.L’elecció de Fernández ca-sa a la perfecció amb l’es-

tratègia marcada per Ca-sado que en comptes de re-baixar la tensió en relacióamb els partits indepen-dentistes l’ha incremen-tat parlant de possibles il-legalitzacions i de recupe-rar la figura de l’article155 de la Constitució. Lasimple presència de Casa-do dilluns a Barcelona jaserà tota una declaraciód’intencions, perquè hi re-unirà el seu consell de di-recció amb l’ànim de com-memorar la gran manifes-tació unionista del 8 d’oc-

tubre de l’any passat.La marxa d’Albiol sem-

blava obligada després deldesastre electoral del 21de desembre passat, onl’ascens de Ciutadans vagairebé esborrar els popu-lars del Parlament. Albiolva aguantar aleshores perno transmetre la imatged’un partit que feia aigües,però és evident que sim-plement va ajornar el tem-po de la seva marxa finspoder fer-la casar amb laprecampanya de les muni-cipals. Ahir, Albiol va cen-trar les seves explicacionsen l’objectiu electoral delmaig vinent, i va deixar almarge tota consideraciósobre la fortalesa real delPP a Catalunya. “Semprehe mostrat el meu desig deser alcalde de Badalonaper poder seguir impul-sant el procés de moder-nització de la meva ciutat,va afirmar ahir Albiol.

El pas pel Parlament

d’Albiol es pot resumiramb un guarisme, el 4, quecorrespon al nombre de di-putats que va treure el 21de desembre passat, 7menys dels 11 que ell ma-teix va aconseguir en elscomicis del 2015 i 15menys dels 19 que va asso-lir Alícia Sánchez-Cama-cho, el 2012, en els quevan ser els millors resul-tats dels populars en uneseleccions al Parlament deCatalunya. En aquelleseleccions del 2012, el PPva arribar al sostre dels471.681 vots, mentre queen les últimes eleccions Al-biol només va arribar als185.670. És un fet que l’as-cens de Ciutadans i els es-càndols de corrupció delPP van castigar les possi-bilitats d’Albiol. Pel per-centatge de vot i amb no-més 4 diputats, els popu-lars van perdre el gruppropi i es van haver d’inte-grar al grup mixt, on hi hatambé la CUP. ■

Albiol deixa el Parlament iFernández apunta a nou líder

RedaccióBARCELONA

a El president del PP català anuncia la seva determinació de centrar-se en la campanya per al’alcaldia de Badalona a Pablo Casado convocarà un congrés extraordinari per formalitzar el relleu

Albiol rima amb Jusapol, l’or-ganització policial que recla-ma cobrar el mateix que elsMossos d’Esquadra i que dis-sabte passat va organitzaruna manifestació a Barcelonaper reivindicar qüestions sa-larials i homenatjar els poli-cies i guàrdies civils que vanreprimir amb extrema duresael referèndum de l’1 d’octu-bre.

El sindicat policial va

Albiol i Fernández conversen als escons del Parlament, durant una sessió de l’any passat ■ EFE

anunciar ahir que pensen tor-nar a manifestar-se a Barce-lona el 10 de novembre queve, dissabte, precisament elmateix dia que podria cele-brar-se el congrés del PartitPopular a Catalunya per ele-gir el substitut de Xavier Gar-cía Albiol al capdavant delpartit i que, ben segur, tindràla presència de Pablo Casado.Des del sindicat Jusapol s’as-segura que tornaran a Barce-

lona: “Per acabar la manifes-tació que no ens van deixaracabar”, segons van assegu-rar ahir els seus líders. Aques-ta serà la tercera manifesta-ció de Jusapol a Barcelonades de principis d’any. La pri-mera es va fer el 20 de gener,en plena aplicació de l’article155, i va tenir la participaciódels líders de Ciutadans, Al-bert Rivera i Inés Arrimadas, ide Xavier García Albiol.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Jusapol i Casado, cap de setmana espanyolista

4diputats va treure Albiol el21 de desembre passat, el mí-nim històric del PP.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

10regidors té el PP a Badalona,que va ser el partit més votaten les eleccions municipalsdel 2015.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

EL PUNT AVUIDISSABTE, 6 D’OCTUBRE DEL 2018 | Nacional | 11

1790

18-1

1954

55Q

Un cop oficialitzada la se-va candidatura a l’alcaldiade Barcelona, ManuelValls ha multiplicat la sevaagenda mediàtica perabordar, indistintament,afers de la política local,catalana o estatal. Seguintaquest esquema, l’ex-pri-mer ministre francès vadefensar ahir, en una en-trevista a Onda Cero, lanecessitat que l’executiuespanyol adopti mesuresdràstiques respecte a laGeneralitat. “Si hi ha parà-lisi i no funciona la institu-ció, el govern central hau-rà de buscar una solució,com aplicar l’article 155”,va manifestar Valls, que,alhora, però, va voler sub-ratllar que aquesta even-tual decisió seria respon-sabilitat directa i exclusi-va del president català.“Ningú vol el 155, volemque les institucions fun-cionin, però sembla que elsenyor Torra sí que ho volamb les seves frases i acti-tuds”, va reblar el candi-dat de la plataforma Bar-celona, Capital Europea.

Els fets ocorreguts di-jous al Parlament, on es vahaver d’ajornar l’últimasessió del debat de políticageneral per la crisi obertaentre JxCAT i ERC per lesseves posicions discre-pants sobre el vot delegatdels diputats suspesos,són el detonant, a parer deManuel Valls, que empeny

a plantejar-se opcions tanseveres. “No es pot atacaraixí l’estat de dret ni la se-paració de poders. Això nopot ser acceptat, ni aquí nien un altre país”, va etzi-bar el polític, que també vavoler alertar que la situa-ció que es viu avui dia a Ca-talunya “pot tenir conse-qüències greus per a Espa-nya i per a Europa”.

En la mateixa entrevis-ta, Valls també va fer unaapel·lació explícita al pre-sident del govern espa-nyol, Pedro Sánchez, per-què doni suport a la sevallista. “Ha de mirar cap a

Catalunya i Barcelona, i sino vol que els independen-tistes guanyin a la ciutat,aquí hi ha un candidat –re-ferint-se a ell mateix– queve de la família socialista,de les esquerres, i que volser el candidat de tots”, vaexposar, alhora que es vamostrar taxatiu amb elsqui l’assenyalen com l’al-caldable dels poders eco-nòmics: “Colau sí que ésl’elit, però l’elit del topmanta i dels ocupes”, vareblar. ■

a Insta Pedro Sánchez a donar-lisuport per frenar l’independentisme

Valls defensa el155 per sortir dela “paràlisi”

RedaccióBARCELONA

Manuel Valls, el dia que va presentar la seva candidatura perBarcelona en un acte al CCCB ■ JUANMA RAMOS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Si hi ha paràlisi i nofunciona la institució,el govern central hauràde buscar una solució,com ara el 155”Manuel VallsCANDIDAT A L’ALCALDIA DEBARCELONA

En una decisió que ha tin-gut la complicitat explícitade grups com ara el

PDeCAT o ERC, el governd’Ada Colau ha fet un pri-mer pas per canviar el nomde l’avinguda de Borbó, aldistricte de Nou Barris,per la dels Quinze. Aques-

ta nova denominació éscom es coneix popular-ment una franja de la ciu-tat que engloba part delsbarris del Guinardó, Vila-picina i la Torre Llobeta oCongrés i els Indians, enreferència als 15 cèntimsque costava el bitllet deltramvia, el 46, que l’uniaamb el centre. El canvi denom de l’avinguda haviaestat reclamat per diver-ses entitats, com ara laTaula Unitària de Nou Bar-

ris per la República, quefins i tot havien organitzatrecollides de signatures. Elprimer tinent d’alcaldia del’Ajuntament de Barcelo-na, Gerardo Pisarello, vacelebrar ahir una decisióque contribueix a “reduirla petja de la dinastia bor-bònica a Barcelona”. Uncop ja aprovada pel ple deldistricte de Nou Barris, lamesura haurà de ser ratifi-cada ara per la Comissió deNomenclàtor. ■

Barcelona rebatejal’avinguda de Borbóper la “dels Quinze”

F.E.BARCELONA

EL PUNT AVUIDISSABTE, 6 D’OCTUBRE DEL 201812 | Nacional |

a alguns dies, durant la pre-sentació d’un llibre de laFAES dedicat a la figura deMiguel Maura, l’expresident

del govern espanyol José María Az-nar va comparar la situació actualamb la generada arran de la revoltadel 6 d’octubre del 1934. No és laprimera vegada que algun dirigentconservador es refereix a aquell es-deveniment històric. L’actual pre-sident del PP i deixeble declaratd’Aznar, Pablo Casado, s’hi va refe-rir, en to amenaçador, pocs diesdesprés del referèndum de l’1 d’oc-tubre. L’aleshores vicesecretari decomunicació del Partit Popular vaetzibar: “El dia 6 va passar sensepena ni glòria el 83è aniversari dela declaració d’independència perpart de Companys. Crec que la his-tòria no cal repetir-la; esperem quedemà no es declari res. El que la de-clari potser acaba com el que la vadeclarar fa 83 anys.” En aquest cas,la referència al Sis d’Octubre anavacarregada de cinisme, sobretot te-nint en compte que qui la feia nitan sols ha condemnat els crims co-mesos pel franquisme i s’ha negatreiteradament a declarar la nul·li-tat del judici a Lluís Companys.

Però, més enllà de les ocurrèn-cies de Casado, la dreta espanyolas’ha dedicat a manipular, de mane-ra sistemàtica, aquell episodi. Undels missatges més recurrents haestat la idea que el mòbil de Com-panys era “separatista”, una imat-ge que va començar a difondre lapremsa conservadora de l’època.No es tractava d’un recurs nou, si-nó d’una idea que es va començar acovar el 7 d’octubre del 1934 i ques’alimentava de la dèria sistemàticade bona part de la premsa de Ma-drid per etiquetar qualsevol movi-ment català com a “separatista”, jafos el tancament de caixes del 1899o la revolta anticlerical i antimilita-rista del 1909. Després de més de80 anys, però, hom hauria de sercapaç de llegir els documents origi-nals. Si ho fes, descobriria que lacrida de Companys no tenia, en capcas, un component separatista. Elpresident de la Generalitat va pro-clamar “l’Estat Català de la Repú-blica Federal Espanyola”. “El go-vern que presideixo els convida aestablir a Catalunya el govern pro-visional de la República, que troba-rà en el nostre poble català el mésgenerós impuls de fraternitat en elcomú anhel d’edificar una Repúbli-ca Federal lliure i magnífica”, anun-

F

ciava. La intenció de Companys, talcom han destacat la majoria delshistoriadors, era provocar un giren la direcció de la República. Recu-perar, dit d’una altra manera, l’es-perit del 14 d’abril del 1931, per-vertit arran de l’entrada de la dretareaccionària i antiautonomista algovern de l’Estat. De fet, la revoltano es va limitar a Catalunya, sinóque es va produir també en altres

punts de l’Estat, amb una especialintensitat a Astúries. I va tenir elsuport inestimable del PSOE, lesaltres esquerres hispàniques i al-gunes organitzacions obreres, quevan convocar una vaga general re-volucionària arreu de l’Estat. Nocal conèixer gaire la figura de LluísCompanys per adonar-se que noera independentista i, paradoxal-ment, que la vegada que es va mos-trar més proper a una situaciód’independència va ser a partirdel 19 de juliol del 1936, quan elfracàs del cop d’estat va generar

un buit de poder i va conduir laGeneralitat a una situació que al-guns historiadors han definit coma “quasi estat”.

A banda dels mòbils, una altradiferència remarcable del movi-ment del Sis d’Octubre respecte ala situació actual és que en aquellcas no hi va haver cap participaciódel Parlament ni, com ens podemimaginar, cap referèndum queacredités el suport a la proclama deCompanys. De fet, el president delParlament després de la depuraciódels representants d’esquerres, eldiputat de la Lliga Catalanista An-toni Martínez, va presentar un re-curs d’inconstitucionalitat a la sus-pensió de l’autogovern que haviaimpulsat el govern d’Alejandro Ler-roux. En el seu escrit, Martínez vaargumentar que el govern espanyolhavia suspès l’Estatut “violentantel sistema jurídic que va crear laConstitució” i hi va afegir que “elParlament no havia delinquit, jaque no havia pres cap acord quesubvertís l’ordre establert”. Es trac-tava d’un argument carregat deraó. I, de fet, el Tribunal de Garan-ties, l’antecedent del TribunalConstitucional, li va donar la raó iva declarar la nul·litat de la suspen-sió el 5 de març del 1936, una clate-

llada que el legislador del 1978 vatenir molt en compte.

En tot cas, posats a emmirallar-se en aquell episodi, estaria bé quehom es fixés en l’actitud que va te-nir la CEDA en la Diputació Perma-nent del 21 de febrer del 1936, con-vocada pocs dies després de la vic-tòria del Front Popular i en la quales va debatre un decret llei d’am-nistia als presos polítics. En aquellaocasió, el representant de la CEDAva votar a favor d’aquesta mesurai ho va justificar dient que ho feia“per pacificar els esperits i com unaconseqüència de la voluntat electo-ral del país”. No es tractava d’ungest menor. La CEDA havia estat elprincipal motor de la repressió pos-terior al Sis d’Octubre, i el 21 de fe-brer del 1936 controlava la majoriade la Diputació Permanent del Con-grés, amb la qual cosa tenia la capa-citat per decidir si l’amnistia eraimmediata o no. Després d’escoltarels dirigents del PP i de Ciutadansclamant contra l’indult i els delPSOE sense voluntat de retirar lesacusacions de la fiscalia, es fa difíciltrobar algun dirigent espanyol quetingui una mínima voluntat de “pa-cificar els esperits”. Mentrestant,com a mínim, que deixin de falsejarla història. ■

La “traïcióseparatista”Des de l’endemàmateix de la revoltadel Sis d’Octubre,alguns mitjans con-servadors espanyolsvan començar a ali-mentar la idea quees tractava d’una“traïció separatista”.El 9 d’octubre, perposar-ne un exem-ple, el diari ‘ABC’ vapublicar un editorialen què recordava,per si algun lectorho havia oblidat, que“Catalunya és Espa-nya”. I tot seguit hiafegia, en un to ame-naçador: “No hi ha-via cap espanyolque no cregués, sialguna vegada Cata-lunya es declaravaindependent, en lareconquesta ambuna guerra civil quedurés setmanes omesos”.

RECORDATORI · La revolta del 6 d’octubre del 1934 s’ha convertit en el precedent més recordat per la dreta espanyola,sobretot arran del procés independentista MANIPULACIÓ · En la majoria dels casos, hi ha una tergiversació d’aquellepisodi històric, que es presenta explícitament com una proclama independentista quan en realitat no ho va ser

Desmemòria del Sis d’Octubre

Pere Bosch i CuencaBARCELONA

Lluís Companys i els consellers empresonats arran dels Fets d’Octubre ■ ARXIU

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La proclama de Companyses refereix a “l’Estat Catalàde la República FederalEspanyola”

EL PUNT AVUIDISSABTE, 6 D’OCTUBRE DEL 201814 | Nacional |

MIQUEL RIERA

Els líders d’Òmnium Cultural i l’Assemblea NacionalCatalana (ANC), Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, i el ma-jor dels Mossos d’Esquadra, a més de la intendent Tere-

Cuixart, Sànchez i Trapero declaren a l’Audiencia Nacionalsa Laplana, han comparegut a l’Audiencia Nacional,davant la jutgessa Carmen Lamela, imputats per undelicte de sedició arran de les protestes del 20 de se-

MALEÏDA HEMEROTECA AVUI FA UN ANY 6 d’octubre del 2017

L’Estat abona eltrasllat de seus socialsEl Consell de Ministres aprova un de-cret per facilitar el trasllat de seus so-cials fora de Catalunya, el mateix diaque CaixaBank anuncia que traslladala seva seu a València, l’endemà queBanc Sabadell ho fes a Alacant.

“Ho lamento moltíssim i demanoexcuses. Les imatges de les càrreguespolicials són terribles”ENRIC MILLO DELEGAT DEL GOVERN ESPANYOL ACATALUNYA

tembre davant la seu del Departament d’Economia iEmpresa. Després de declarar, Lamela els va deixar enllibertat, però ja va dir que els tornaria a citar.

Suïssa s’ofereix d’àrbitreentre el govern i l’EstatEl Departament d’Afers Estrangers suís esmostra disposat a intervenir en un diàleg en-tre els governs espanyol i català, segons la te-levisió pública helvètica. Això el mateix diaque es reuneix la Comissió Independent perla Mediació, el Diàleg i la Conciliació.

Puigdemont finta el TC ianuncia un ple per al dia 10El ple suspès pel TC que s’havia de celebrarel dilluns dia 9 s’anuncia finalment pel di-marts dia 10, després que el Parlamentaprovi un canvi de data a petició del mateixpresident, per tal d’informar del full de rutaarran dels resultats de l’1-O.

Voten més de 2,2 milions, el90% per la independènciaCinc dies després del referèndumd’autodeterminació de l’1-O, el go-vern català en fa públics els resul-tats. Al final, tot i les càrregues, elsproblemes informàtics i les enor-mes dificultats per votar, van exer-cir el seu dret un total de 2.286.217

persones, el 90,18% de les quals vanvotar a favor de la independència.Aquesta participació en percentat-ge sobre el cens supera l’aval ciuta-dà que va obtenir l’Estatut el 2006.Sis-cents col·legis, amb un cens de770.000 votants, van ser tancats.

“La investigació s’hade centrar en tots elsllocs on s’intervingué”FRANCISCO MIRALLES TITULARDEL JUTJAT D’INSTRUCCIÓ NÚMERO7 DE BARCELONA

“Els consumidors hand’evitar entrar en unaespiral de boicots”SANTI VILA CONSELLERD’EMPRESA I CONEIXEMENT

1818

70-1

1955

84L