nº 373 Coordina: Rafel Montaner EL MERCANTIL VALENCIANO aula · Aula, València Amb el...
4
Aula, València Amb el títol Camins, viles i cas- tells en la crònica de Jaume I, Es- cola Valenciana acaba de treure al carrer el tercer volum de la col·lecció audiovisual l’Àl- bum amb el suport del Go- vern de les Illes Balears, la Generalitat de Catalunya i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Aquest CD-Rom inter- actiu ha estat coordinat per l’escriptor valencià Víctor G. Labrado i es va enllestir a finals del 2008 per ser l’any de la cele- bració del 800 aniversari del naixement del rei Conqueri- dor. Inspirat en el «LLibre dels Fets» Camins, viles i castells en la crò- nica de Jaume I és una ruta multi- mèdia de les conquestes que, al se- gle XIII, van donar origen als po- bles mallorquí i valencià, seguint de prop la narració que el mateix rei va dictar en la Crònica o Llibre dels Fets. El relat va acompanyat dels paisatges on esdevin- gueren les accions, de l’ar- quitectura que n’ha perdurat, dels ambients i condicions materials viscuts pels prota- gonistes, recreats en il·lus- tracions d’època o poste- riors. Aquest audiovisual us ofereix un material didàctic interactiu, adreçat a l’en- senyament secundari i de Batxillerat, que dóna un am- pli marge de llibertat a l’hora de fer-ne un ús pedagògic. Aquest volum es pot obtindre telefonant a la seu d’Escola Va- lenciana en València (96 347 27 83) i el seu preu és de 10 euros. El CD-Rom consta de tres ca- pítols: Un regne enmig del mar, on es detalla la conquesta de Mallor- ca i Menorca; La frontera d’Aragó, on s’explica la conquesta de part del que es convertiria en el futur Regne de València per una banda, i per l’altra, de la conquesta de l’i- lla d’Eïvissa; i València, regne i frontera, on es detalla la configu- ració final del Regne de València. Pel que fa als apartats dedicats a la conquesta de Mallorca, Me- norca i Eivissa, ha estat l’escripto- ra i periodista Esperança Camps, nascuda a Ciutadella de Menorca, l’encarregada de fer la locució dels diversos relats. La col·lecció l’Àlbum Amb els volums d’aquest re- curs audiovisual, Escola Valencia- na vol acostar els autors de la nos- tra tradició cultural a l’alumnat dels centres d’ensenyament, tant de Primària com de Secundària i Batxillerat com a material de su- port al professorat. Els textos, les imatges i la mú- sica poden servir, no sols d’intro- ducció a l’obra i la biografia dels nostres dels nostres referents cul- turals i literaris més importants, sinó també de repàs a la història valenciana. Joan Fuster, una biografia visual i Sendes i Carenes, el món d’Enric Valor són el primer i el segon vo- lum d’aquest col·lecció. Cavalcant al costat de Jaume I a ula MATERIALS DIDÀCTICS Miércoles, 14 de enero de 2009 ■ Levante EL MERCANTIL VALENCIANO Suplemento Escolar nº 373 Coordina: Rafel Montaner Correo electrónico: [email protected] El espacio de la participación L’IES de Torreblanca ha celebrat diversos tallers, com ara d’escacs (foto). A més, l’Escola de Dansa de la Casa de la Cultura i Joventut de Manises va acomiadar l’any obrint les seues classes a pares i familiars dels alumnes amb una actuació amb música en directe, i el CP Angelina Carni- cer de València ha gaudit de la festa de la tardor. PÀG. 3 ▼ IES TORREBLANCA LA TIRA DE CIRO ▼ «Camins, viles i castells en la crònica de Jaume I» es el títol del nou volum de la col·lecció Audiovisual l’Àlbum d’Escola Valenciana, un CD-Rom didàctic interactiu, adreçat a Secundària i Batxillerat IL·LUSTRACIONS. El CD-Rom, la portada d’aquest tercer volum i imatges de la Conquesta al castell d’Alcanyís i del desembarcament a Mallorca. ESCOLA VALENCIANA ✔ És una ruta multimèdia de les conquestes que, al segle XIII, van donar origen als pobles mallorquí i valencià LA CONQUESTA. Imatges del CD-Rom en la que apareixen una recreació, a partir del «Llibre dels Fets», del castell emprat a la conquesta de Borriana, el desembarcament a Mallorca i un fenèvol. ESCOLA VALENCIANA http://www.fev.org
Transcript of nº 373 Coordina: Rafel Montaner EL MERCANTIL VALENCIANO aula · Aula, València Amb el...
Aula, ValènciaAmb el títol Camins, viles i cas-tells en la crònica de Jaume I, Es-cola Valenciana acaba de treureal carrer el tercer volum dela col·lecció audiovisual l’Àl-bum amb el suport del Go-vern de les Illes Balears, laGeneralitat de Catalunya il’Acadèmia Valenciana dela Llengua.
Aquest CD-Rom inter-actiu ha estat coordinatper l’escriptor valenciàVíctor G. Labrado i es vaenllestir a finals del 2008per ser l’any de la cele-bració del 800 aniversaridel naixement del rei Conqueri-dor.
Inspirat en el «LLibre dels Fets»Camins, viles i castells en la crò-
nica de Jaume I és una ruta multi-mèdia de les conquestes que, al se-gle XIII, van donar origen als po-bles mallorquí i valencià, seguintde prop la narració que el mateixrei va dictar en la Crònica o Llibredels Fets.
El relat va acompanyatdels paisatges on esdevin-gueren les accions, de l’ar-quitectura que n’ha perdurat,dels ambients i condicionsmaterials viscuts pels prota-gonistes, recreats en il·lus-tracions d’època o poste-riors. Aquest audiovisual usofereix un material didàcticinteractiu, adreçat a l’en-senyament secundari i deBatxillerat, que dóna un am-pli marge de llibertat a
l’hora de fer-ne un ús pedagògic. Aquest volum es pot obtindre
telefonant a la seu d’Escola Va-lenciana en València (96 347 2783) i el seu preu és de 10 euros.
El CD-Rom consta de tres ca-pítols: Un regne enmig del mar, ones detalla la conquesta de Mallor-ca i Menorca; La frontera d’Aragó,on s’explica la conquesta de partdel que es convertiria en el futurRegne de València per una banda,i per l’altra, de la conquesta de l’i-lla d’Eïvissa; i València, regne ifrontera, on es detalla la configu-ració final del Regne de València.
Pel que fa als apartats dedicatsa la conquesta de Mallorca, Me-norca i Eivissa, ha estat l’escripto-ra i periodista Esperança Camps,nascuda a Ciutadella de Menorca,l’encarregada de fer la locució delsdiversos relats.
La col·lecció l’ÀlbumAmb els volums d’aquest re-
curs audiovisual, Escola Valencia-na vol acostar els autors de la nos-tra tradició cultural a l’alumnatdels centres d’ensenyament, tantde Primària com de Secundària iBatxillerat com a material de su-port al professorat.
Els textos, les imatges i la mú-sica poden servir, no sols d’intro-ducció a l’obra i la biografia delsnostres dels nostres referents cul-turals i literaris més importants,sinó també de repàs a la històriavalenciana.
Joan Fuster, una biografia visuali Sendes i Carenes, el món d’EnricValor són el primer i el segon vo-lum d’aquest col·lecció.
Cavalcant al costat de Jaume I
aula
MATERIALS DIDÀCTICS
Miércoles, 14 de enero de 2009 ■ Levante EL MERCANTIL VALENCIANOSuplemento Escolar nº 373 Coordina: Rafel Montaner Correo electrónico: [email protected]
El espacio de la participaciónL’IES de Torreblanca ha celebrat diversos tallers, comara d’escacs (foto). A més, l’Escola de Dansa de la Casa dela Cultura i Joventut de Manisesva acomiadar l’any obrintles seues classes a pares i familiars dels alumnes amb unaactuació amb música en directe, i el CP Angelina Carni-cer de València ha gaudit de la festa de la tardor. PÀG. 3
▼
IES
TORR
EBLA
NCA
LA TIRA DE CIRO▼
«Camins, viles icastells en la crònicade Jaume I» es eltítol del nou volumde la col·leccióAudiovisual l’Àlbumd’Escola Valenciana,un CD-Rom didàcticinteractiu, adreçat aSecundària iBatxillerat
IL·LUSTRACIONS. El CD-Rom, la portada d’aquest tercer volum i imatges de la Conquesta al castell d’Alcanyís i del desembarcament a Mallorca.
ESCOLA VALENCIANA
✔
És una ruta multimèdiade les conquestes que, al segle XIII, van donar origen als pobles mallorquí i valencià
LA CONQUESTA. Imatges del CD-Rom en la que apareixen una recreació, a partir del «Llibre dels Fets», del castell emprat a la conquesta de Borriana, el desembarcament a Mallorca i un fenèvol.ESCOLA VALENCIANA
http://www.fev.org�
EL RACÓ DEL BOTÀNIC▼
Pepa Rey Martí(*), ValènciaEn un clima temperat com és elnostre, estem acostumats a asso-ciar el canvi d’estació a canvis es-tructurals i funcionals i a canvis decomposició d’espècies: a la tardor,caiguda de les fulles; a la primave-ra, camps plens de flors, que coin-cideix amb l’aparició dels insectesque les pol·linitzen.
Tot i amb això, podem trobar alsboscos i matolls del Mediterraniplantes com l’arboç, la bufalaga ol’arínjol, que floreixen a la tardor. Iencara és més sorprenent veureplantes, com els jacints, els marxí-vols o el bruc d’hivern, entre altres,que són visitades llavors per insec-tes amb molta paciència, i que, toti tractar-se d’èpoques d’adversitatclimatològica, un 80% donen fruitsa l’hivern.
En alguns casos els insectes su-porten el fred gràcies a l’alta con-centració de sucres que troben alnèctar de les flors, amb el qual aug-menten la temperatura corporal iaixí poder pol·linitzar; unes altresplantes, com els jacints, proporcio-nen als visitants un oasi tèrmic en-cara en els pitjors moments del’any, gràcies a la forma, la mida i ladisposició de les flors.
Climes extremsEn climes extrems, on solament
hi ha dues estacions, viuen les plan-
tes alpines, plantes que prosperenen condicions d’alta lluminositat,exposades a forts vents i amb granfluctuacions diàries de temperatu-ra. Moltes espècies floreixen en hà-
bitats rocosos amb poca terra i handesenvolupat estratègies per su-portar el dur entorn. La majoriapassen el temps cobertes per laneu. Aquestes plantes, llavors, com
que no disposen d’aigua de mane-ra directa, suporten un període desequera. Quan la neu es fon, però,queden exposades al vent i a l’in-tens sol.
Igual que les plantes del desert,aquestes han desenvolupat carac-terístiques per reduir la pèrdua d’ai-gua i fer front als raigs ultraviolatsamb les estratègies següents: fullesmenudes apinyades i grans florsper atraure els insectes, sovint car-noses o encerades (gènere Ser-pervivum), amb pèls o escames iamb poquets estomes (porus) a lessuperfícies exteriors.
Amenaçades per l’escalfament globalTambé s’enganxen al terreny
per oferir resistència mínima alvent, que podria assecar-les o dan-yar-les, i a més disposen d’un sis-tema d’arrels que les ancora i aju-da a agafar la humitat. Moltes d’a-questes plantes estan amenaçades,bé perquè viuen en llocs restringitsi són causa de saqueig, bé perquèsofreixen l’efecte de l’escalfamentglobal.
En aquest moment patim unaonada de fred extrem al qual lesnostres plantes no estan acostu-mades. Al costat vos donem, doncs,alguns consells per preservar-lesde les gelades. Amb aquesta po-queta cura les plantes passaranl’hivern. Sobretot s’ha d’evitar queno es gelen, ja que es componenmajoritàriament d’aigua.
No obstant això, el fred no és unimpediment per venir a visitar elJardí Botànic i veure’n les peculia-ritats hivernals. Aquest curs pre-sentem novetats, sobretot als ta-llers de secundària, en què es par-larà de canvi climàtic i fotosíntesi.
(*)GABINET DE
DIDÀCTICA DEL JARDÍ BOTÀNIC
La saviesa de la natura, protecció del fredAl Botànic podem trobar els jacints, els marxívols o el bruc, que donen fruits a l’hivern
JBUV
PANELL. Plantes que floreixen a l’hivern.
■ D’INTERIOR: Si són plantesd’interior —les tropicals—,més sensibles, cal entrar-lesdins de casa, en un lloc on hihaja llum i sense corrent d’ai-re, allunyades de la calefacció.A l’hora de regar-les, és millorfer-ho amb l’aigua tèbia.
■ D’EXTERIOR: Si les plantes sónd’exterior i estan en testos a laterrassa, cal posar-les a recerdel vent en algun lloc mésassolellat, totes juntes; a la nit,si cal, les podem tapar ambun plàstic i tot. Si les plantessón grans i estan plantades engrans recipients, o en terra aljardí, convé cobrir la terraamb algun material aïllant,com ara escorça de pi, palla ofulles d’arbre, perquè no esgele el substrat.
Com evitar que esgelen les plantes?
ELS CONSELLS DEL JARDÍ
2LA PÁGINA VERDE aulaLevante EL MERCANTIL VALENCIANO ■ Miércoles, 14 de enero de 2009
AMPARO Amparo Lara Manguán, profesora deDanza Moderna y Hip-hop, y Toñi CarmonaRodríquez, profesora de Danza Clásica y Dan-
za Moderna, de la Casa de Cultura y Juventud deManises, abrieron las puertas de sus clases a pa-dres, familiares y amigos para así despedir el año.Esta vez se hizo algo especial y diferente, algo nun-ca trabajado anteriormente en estas clases. Losalumnos tuvieron la oportunidad de realizar la se-sión de danza con música en directo. Alba GalánLara, de 9 años, sobrina de Amparo y estudiante de
música y danza, acompañó el movimiento de losalumnos, con pequeñas piezas al piano. Así se des-arrollaron las dos sesiones: En primer lugar alum-nos de 6 a 9 años de edad, dirigidos por su profe-sora T. Carmona, trabajaron la barra y el centro de
clásico, mientras sonaba el Minueto de Mozart (iz-quierda). La clase de Danza Moderna, estuvo im-partida por A. Lara y dirigida a alumnos mayoresde 16 años, con un considerado nivel técnico (de-recha). Esta sesión dio entrada al piano con tres co-nocidas piezas: Álbum de Ana Magdalena,de Bach,Le candeur de Burgmüller, y Pequeña Pieza deHaydn.Los centros educativos o instituciones que quieran mostrarsus actividades en este espacio deben enviar por correo elec-trónico ([email protected]) fotos y un texto explicativo.
El espacio de la participación
con la danzaManises disfruta
ELS xiquets i xiquetes d’Infantil del CP Angelina Carnicer de Va-
lència —dues fotografies de dalt— han celebrat la festa de la tar-
dor. Cada classe ha treballat un fruit ( carabassa, raïm, nou, cas-
tanya, bolet i magrana) i a través de poesies, endevinalles, contes i
degustació dels productes han descobert els fruits típics de la tar-
dor i els canvis que es produeixen a l´estació (temps, roba...)
Festa de la tardor al CP A. Carnicer de València
ELS alumnes de l’IES de Torreblanca van acomiadar el primer tri-mestre del curs amb la realització de diversos tallers (dalt i a la
dreta): escacs, crêpes, karaoke en anglés, jocs matemàtics i de llen-gua, etc... Tots els joves d’aquest institut de la Plana Alta s’ho vanpassar molt bé.
Tallers a l’IES de Torreblanca
3 aula TABLÓN ■Levante EL MERCANTIL VALENCIANOMiércoles, 14 de enero de 2009
4LIBROS aula Levante EL MERCANTIL VALENCIANO ■ Miércoles,14 de enero de 2009
VISITES ESCOLARS▼ L’escola entra en Levante-EMV
CP FERNANDO DE LOS RÍOS DE VALENCIA. Alumnos del CP Fernando de los Ríos de Valencia visitaron este diario el 8 de enero. A la derecha la clase de 4º de Primaria con suprofesora, Trinidad García, y, al lado, los escolares de 3º de Primaria y la profesora Amparo Monrós.
IES VALL DE LA SAFOR DE VILLALONGA. Cincuenta jóvenes del IES Vall de la Safor de Villalonga visitaron este periódico el 16 de diciembre. A la izquierda la clase de 3º de ESOcon sus profesoras Silvia Morant y Pilar Castellanos, y al lado la clase de 4º d’ESO con los profesores Joan Lluís Martín y Pilar Castellanos.
Aula, Valencia-¿Cómo surge la idea de publi-car este libro?-La situación de nuestro sistemaeducativo está cada vez peor, larealidad de las aulas es muy di-ferente de las preocupacionespolíticas que estructuran nues-tro organigrama escolar. El li-bro trata de dar soluciones aproblemas reales del aula, ofre-ce posibilidades de actuaciónante insultos, clases descontro-ladas, amenazas… y ademásofrece alternativas para la me-jora académica del alumnado.-Entonces, ¿es un libro prácti-co?-Se ofrece una visión tanto teó-rica como práctica, la praxispura nos aleja de los fundamen-tos que justifican nuestra actua-ción, quedarse en la teoría nosimpide llegar a la realidad delalumno.-¿Por qué no podemos conellos?-No es cuestión de poder o nopoder, el alumno, como nos-otros, necesita sentirse realiza-do, si no se puede realizar aca-démicamente tratará de desta-car por otros medios, general-mente menos correctos, comosabotear las clases. En cambio,si académicamente minimiza-mos su fracaso, y somos capa-
ces de hacer que valore otros as-pectos de sí mismo estaremosen buen camino.-Pero… ¿El alumno conflictivonace o se hace?-A veces los hacemos nosotros,ya que cometemos errores quealejan a los alumnos especialesde poder llegar a sentirse útiles.Otras veces hay alumnos quepor su naturaleza, aspectos fa-miliares, o simplemente porquesí, dan problemillas. Pero debe-mos aceptar que el conflicto esalgo normal en la sociedad, fal-ta enseñar técnicas y formas deresolverlo que eviten la agre-sión física o verbal.-¿Y eso se debe hacer en la es-cuela?-Bueno, el papel del docente escada vez más amplio, somos es-trategas del aula, dinamizado-res de la enseñanza, somos die-tistas e higienistas, a veces tocaser policía, mediador, manager,en definitiva, nos toca hacer detodo, incluso de padres. Cadavez hay más cosas que las fami-lias y las políticas educativas de-legan a la escuela. Evidente-mente nosotros debemos ense-ñar a nuestros alumnos a resol-ver sus conflictos, a distinguirlo importante de lo no impor-tante.-¿Es tan mala la situación comose pinta?-No, no tanto. Suele hablarsemucho de los problemas de Se-cundaria, y muchos de ellos sonconflictos originados en Prima-ria y que no han aprendido a re-solver. Por suerte hay muchosalumnos espléndidos y que so-breviven a los conflictivos, queson pocos, pero ruidosos.
-¿Las propuestas del libro sonútiles?-Eso lo debe valorar cada uno.Leer y no aplicar suele ser sinó-nimo de fracaso. Aplicar sin sen-tido, lo mismo. Pienso que laspropuestas realizadas son útilessi hay voluntad de mejora, si seaplican, esto puede ayudar a so-lucionar el 90% de los conflictoscotidianos escolares, sobre todoen lo que se refiere a los capítu-los de Disciplina en el aula y Re-solución de conflictos. Otras téc-nicas planteadas son el trata-miento indirecto del conflicto: lamejora escolar, Estrategias y téc-nicas de estudio, y la mejora dela labor docente: estilos deaprendizaje y motivación delalumnado.
«Hay que enseñar a los niñosa resolver sus conflictos»
■ Maestro en una escuela de Quart de Poblet.Francesc Vicent Nogales lleva 7 años recogiendoy poniendo en práctica estrategias y técnicas deresolución de conflictos en el aula, un trabajo queahora muestra en «Cuando no puedas con ellos...».
Francesc Vicent NogalesENTREVISTA MAESTRO ESPECIALISTA DE PEDAGOGÍA TERAPÉUTICA Y DE AUDICIÓN Y LENGUAJE
CUANDO NO PUEDAS CONELLOS... Francesc Vicent Nogales SanchoEditorial DiálogoColección Materiales Educativos168 páginas15 euros
AUTOR. Francesc Vicent Nogales, autor de «Cuando no puedas con ellos...»LEVANTE-EMV
