MUNTANYA 896

download MUNTANYA 896

of 68

  • date post

    10-Mar-2016
  • Category

    Documents

  • view

    253
  • download

    10

Embed Size (px)

description

Revista Muntanya 896 (Agost 2011). Des de fa uns anys les vies ferrades han anat guanyant adeptes al nostre país gràcies a les noves obertures d’itineraris i al seu bon equipament. En aquets número presentem una proposta atractiva: encadenar 7 vies ferrades a Andorra en un dia. La pràctica d’aquest esport de muntanya ens ofereix unes sensacions indescriptibles, que abans només eren a l’abast d’escaladors. Aprofitem també aquesta edició d’estiu per dedicar una especial atenció al petit país pirinenc d’Andorra que, recentment ha obert noves rutes d’alta muntanya i itineraris ecoturístics de gran interès.

Transcript of MUNTANYA 896

  • EXCURSIONISMEPassejant pel Montgr

    TREKKINGS

    La ruta dels GegantsVIATGES

    Els Highlands dEscciaCAMINS MILLENARIS

    La via romana de Capsacosta

    ANDORRAUN DIA DE FERRADES

  • Sumari 3

    Redacci i administraciCentre Excursionista de CatalunyaParads, 10-1208002 BarcelonaTelfon: 933 152 311 Fax: 933 151 408revista.muntanya@cec.cat

    DirectorFerran Alexandriferran.muntanya@cec.cat

    Secretari de RedacciErnest Godernest.muntanya@cec.cat

    Consell de RedacciTon Barnils, Jordi Bernat, Joan Campa, David Mengual, Enric Noss, Roger Rovira, Josep Maria Sala, Carol Torres

    Edici i correcciEstudi Ferran Alexandriwww.alexandri.cat

    Disseny i maquetaciEstudi Toni Inglswww.toni-ingles.com

    Cartografi aiGeowww.i-geo.es

    Publicitat i subscripcionsTelfon: 933 152 311 Fax: 933 151 408revista.muntanya@cec.cat

    Distribuci a llibreriesLlibreria Altar, S.L.Telfon: 933 208 648

    ImpressiIGOL, S.A.

    Dipsit legal: B-545-1958 ISSN:0212-2111

    La revista Muntanya respecta les opinions expressades a travs dels articles dels seus col laboradors, per no les comparteix necessriament, fent propis noms els continguts de leditorial.

    El Centre Excursionista de Catalunya, a lefecte previst en larticle 32.1, pargraf segon del TRLPI vigent, soposa expressament a qu qualsevol de les pgines de la revista Muntanya, o una part daquestes pgines, siguin utilitzades per a la realizaci de revistes de premsa.

    Qualsevol acte dexplotaci (reproducci, distribuci, comunicaci pblica, posada a disposici, etc.) de la totalitat o duna part de les pgines de la revista Muntanya, requerir lautorizaci oportuna, que ser concedida per CEDRO (www.cedro.org).

    La revista Muntanya s membre de:

    CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA Club Alp Catal

    8 Passejant pel MontgrAlfred Montserrat Nebot

    El masss del Montgr s una muntanya plena de llegendes i histries reals, per tamb un lloc privilegiat i una veritable talaia sobre lEmpord, la Costa Brava i el Pirineu.

    20 Andorra, un dia de ferrades Marc Umbert LlorensAmb aquest article es presenta una interessant proposta per encadenar en un sol dia set vies ferrades.

    28 La ruta dels GegantsJordi Oll Marras

    LAlta Via 1 s un sender dalta muntanya que travessa doest a est el nord de la Vall dAosta, a lombra del vessant sud del Mont Blanc, el Grand Combin, el Mont Cervin i el Monte Rosa. Per aix tamb se lanomena ruta dels Gegants.

    36 Els Highlands. LEsccia ms salvatgeToni Salas

    Un viatge a les terres i illes del nord dEsccia ens convida a descobrir un paisatge ple dautenticitat i vida ferstega.

    48 Via de Capsacosta.Tots els camins porten a RomaJoan Rovira, Ignasi Forcada i Josep Jordana

    Itinerari de gran bellesa i inters histric que recorre un tram de la via romana que anava dEmpries als Pirineus.

    Muntanya896ANY 135 AGOST 2011

    SECCIONS 4 Editorial 5 La motxilla de muntanya 54 Publicacions 56 Crnica alpina 58 Vies descalada 62 Lexcursi del mes 64 Noticiari 66 Els arxius del CECIM

    PRS

    EN

    PA

    PER

    EC

    OL

    GIC

  • 4 Muntanya 896 / AGOST 2011

    EDITORIAL

    Des de fa uns anys les vies ferrades han anat guanyant adeptes al nostre pas grcies a les noves obertures ditineraris i al seu bon equipament. En aquets nme-ro presentem una proposta atractiva: en-cadenar 7 vies ferrades a Andorra en un dia. La prctica daquest esport de mun-tanya ens ofereix unes sensacions indes-criptibles, que abans noms eren a labast descaladors.

    Aprofi tem tamb aquesta edici des-tiu per dedicar una especial atenci al pe-tit pas pirinenc dAndorra que, recentment ha obert noves rutes dalta muntanya i iti-neraris ecoturstics de gran inters.

    LAlt Empord s una comarca que ofereix una gran ventall de senders de muntanya, de linterior fi ns a la costa, duna bellesa especial i amb evidents tra-ces dun passat histric fonamental per al nostre pas, des de la Prehistria fi ns a larribada de dues grans civilitzacions: Grcia i Roma.

    Els trekkings de les Altes Vies 1 i 2 de la regi autnoma de la Vall dAosta sn una bona opci muntanyenca per a aquests mesos, amb 330 km i 24.000 m de desnivell acumulat. Sens dubte, aix s una proposta atractiva per a tots els amants de lalta muntanya alpina.

    Un viatge a les terres altes dEsccia, els Highlands, ens trasnportar a una re-gi muntanyosa amb un relleu molt variat i poc poblat: lEsccia ms ferstega.

    Finalment, el darrer treball daquest nmero mostra un cam millenari: lantiga via romana de Capsacosta, un exemple notable de reutilitzaci viria, amb la pet-jada de les ramades transhumants, que actualment sha convertit en tot un refe-rent excursionista.

    Director de Muntanya

    De nou sobre un debat sobre el polmic accs de vehicles en el medi natural que, tanmateix, mai no havia estat tancat. La norma vigent s tan restrictiva que, a la prctica, signi -ca que no sigui perms laccs amb vehicles a la majoria de pistes forestals o camins rurals, amb la consegent limitaci per a la prc-tica desports amb vehicles i motocicletes preparades per aquestes modalitats.

    El cert s que tots els excursionistes han vist amb gran satisfacci aquesta limitaci, particularment pels efectes que aquesta prctica tenia en el medi natural per lerosi, el soroll i les actituds ms aviat agressives, desgraciadament molt freqents dels conductors gens res-pectuosos amb els camins i els vianants. Aix, juntament amb el nombre creixent de practicants, va portar com a resultat a la norma-tiva actual.

    Els excursionistes veiem amb preocupaci la possibilitat que no-vament lespai natural sigui envat pels incvics, i tamb cal afegir que els propietaris de pistes i camins rurals es puguin veure de nou amenaats per una invasi que tantes destrosses ha fet en el passat, a ms a ms del perill dincendis que pot comportar.

    No voldrem que sens veis com uns puristes. Reconeixem que la norma s molt restrictiva, per creiem que la natura es ms feble del que sembla i, per tant, cal protegir-la i ning pot discutir limpacte negatiu en el medi ambient dels vehicles de qu parlem, que poden causar mals irreversibles.

    Al nostre entendre, el que cal fer s de nir en quins espais es pot admetre la prctica daquets esports certament a cap dels espais protegits del nostre pas i afegir que en els espais permesos els prac-ticants es facin responsables dels danys i del cost que signi ca la restauraci del medi deteriorat.

    Verticalitat, alta muntanya i camins millenaris

    Accs al medi natural

    JUPI

    TER

    IMA

    GES

    Josep M. PuentePresident del Centre Excursionista de Catalunya

  • www.facebook.com/RevistaMuntanya

    www.twitter.com/RevistaMuntanya

    www.muntanya.wordpress.com

    www.cec.cat

    La motxilla de muntanya 5

    LA MOTXILLA DE MUNTANYA

    La columna Per Emma Roca

    MUNTANYA a la xarxa

    Via ferrada de Racons (Andorra).

    Fotgraf: Roger Rovira.

    FOTO DE PORTADA

    AR

    XIU

    EM

    MA

    RO

    CA

    Cau una gota per la meva galta, avui no vaig maquillada. Avui porto una altra mscara, la desportista, femenina igual, per guerrera. La muntanya s exigent. El ritme, com el dun equ, passa del galop al trot, i ara quan el desnivell augmenta, ja anem al pas. El cor batega, la sang circula per cada rac del cos i aporta la vida a tota fibra muscular. Travesso rius, salto per pedres, pujo la glacera i ja estic passant el pas de Mahoma. Final-ment cim! Toco la creu amb la m, noto la seva fredor, lhi dno la volta. Membriaga la immensitat del paissatge, lalegria de coronar i el caliu de la gent animant.

    Som una minoria les dones que fem esport, poques que fem muntanya i encara quatre que competim. Per tant, les que hi som ja hem passat una garbellada natural que ens fa dures i resistents, per sobre de la mitjana.

    En muntanya la figura de la dona es fa ms espordica i inusual, costa de donar-li un valor esportiu i se la veu ms aviat com una ancdota. Magradria pensar que aquestes paraules ja han quedat obsoletes i que fan referncia a bastants anys enrere, per no s aix. Avui en dia les do-nes muntanyenques encara patim una discriminaci important. Has des-devenir bastant meditica perqu la gent parli de tu. Independentment dels xits esportius, no serveix de res ser de les tres primeres, ja que moltes vegades no parlen ni de la classificaci femenina. Abans es coneix la imatge de la persona que el seu resultat. En els homes no passa tant, sempre parlen de qui ha guanyat i potser en el futbol trobem a vegades ms la imatge del jugador que no pas el resultat que ha fet.

    Les jugadores de volei han danar de curt, s luniforme oficial obligat, per qu? Des de quan es condiciona laparena fsica i no es busca una manera de vestir que ajudi a millorar el rendiment deixant de banda la res-ta de detalls? Per qu encara ara els judicis que es fan de les gestes es-portives femenines tenen en laspecte fsic un pes especfic important?

    En els esports de muntanya, per sort, no hi ha tanta bestiesa, i encara que la dona busqui estar ms femenina sense deixar destar cmoda i portar el material escaient per a lexigncia requerida, no deixa de ser important el que fa. Tenim el nostre espai i, de mica en mica, anem obrint cam i marcant referents per les que vnen al darrere. Falten models a seguir, sobretot en alpinisme, escalada, esqu de muntanya, etc., i aix no mestranya: mai no ho hem tingut fcil.

    Si ara hi ha una Edurne pujant les muntanyes ms al-tes, una Mireia fent les curses desqu de muntanya amb un ritme que mai podem haver imaginat, una Josune esca-lant les parets ms difcils del mn, esperem que transmetin els bons valors i la capacitat de sacrifici. Voler s poder. I que serveixin de mirall a mol-tes nenes perqu busquin en lesport i la muntanya uns es-tmuls i recompenses que no trobaran enlloc ms.

    Nosaltr