TREKK I N GS

Laugavegurinn,una visió íntimad’IslàndiaP I R I N EUSLa Faja de las Flores d’Ordesa

EXCU RS I O N ISM ELa façana marítima de Begur

G EO G RAF IALa Carta comarcal de Catalunyade Font i Sagué

P I RAG Ü ISM EDescens de l’Ebre català

BUTLLETA D’INSCRIPCIÓ: III CONCURS DE FOTOGRAFIA DE LA REVISTA MUNTANYA

Pseudònim

Nom i cognoms

Adreça

Població CP

Telèfon de contacte e-mail

Títol 1

Títol 2

Títol 3

FOTO

COPI

EULA

BUTL

LETA

PARTICIPANTSPoden participar tots els fotògrafs, aficio-nats o professionals que ho vulguin.

TEMAL’esquí i el seu entorn. Fotografies d’esquí de mun-tanya, nòrdic, alpí, snowboard o qualsevol altra deles modalitats que es puguin practicar a la neu, tanten l’àmbit esportiu com en la competició.

OBRESLes obres es presentaran amb arxius digitals en for-mat JPEG. Cada autor podrà presentar fins a unmàxim de tres fotografies. La mida i el format reco-manable és de 24 x 36 cm amb una resolució de300 ppp.

PRESENTACIÓLes fotografies s’enviaran per correu postal, grava-des en un CD o DVD. Juntament amb aquestCD/DVD s’hi adjuntarà la butlleta d’inscripció en unsobre tancat. A la coberta del sobre hi ha de figurarel pseudònim emprat, el mateix que ha de constaren el CD/DVD, i el títol de l’obra.

DATA D’ADMISSIÓ I ENVIAMENTFins al 30 de desembre del 2010, al Centre Excursio-nista de Catalunya (Paradís, 12, 08018 Barcelona).

JURATSerà designat per la Redacció de la revista Munta-nya entre persones de prestigi reconegut en l’àmbitde fotografia de muntanya i entre els patrocinadorsdel concurs. La seva decisió serà inapel·lable i, siescau, resoldran les incidències que hi pugui haver.

DECISIÓLa decisió del Jurat es farà pública durant la prime-ra quinzena de gener del 2011 a través del webwww.cec.cat.

PREMIS

Guanyador: dos caps de setmana a VALLNORD(Andorra), en Hotel en AD (ABBA XALET SUITES****,HOTEL MÀGIC MASSANA****) i forfets per a dues per-sones, a més un lot de tres llibres.

Finalista: pells d’esquí de muntanya POMOCAADVENTURE GLIDE, destinades a esquiadors demuntanya i a competidors amateurs, amb tecnolo-gia Pomoca Safer Skin (70 % mohair, 30% niló); unamotxilla d’equí FERRINO LITE 25, de poliester, ambbutxaques per a sonda i pala, portapiolets, cinta decompressió i compatibilitat amb bossa d’hidratació,a més d’un lot de tres llibres.

ALTRES CONSIDERACIONS� Les fotografies premiades es publicaran a larevista Muntanya i s’enviarà gratuïtament un exem-plar als concursants.Informació i consultes: revista.muntanya@cec.cat/ www.cec.cat

BASES

III CONCURSDE FOTOGRAFIADE LA REVISTAMUNTANYA

� 100 anys d’esquí a Catalunya. Passions de neu.Antoni Real

� Objectiu infinit. L’ambiciosa i intensacreació fotogràfica d’Ignasi Canals i Tarrats.Josep Maria Cuenca - Ramon Barnadas

� Flora i vegetació. Josep Vigo i Bonada

Guanyador2 caps de setmana(hotel + forfets)

per a dues persones a

HOTEL MÀGIC MASSANA ****ABBA XALET SUITES****

+ un lot de llibresConjunt valorat en 750 €

Finalistapells POMOCA

ADVENTURE GLIDE imotxilla FERRINO LITE 25

+ un lot de llibres

Conjunt valorat en 350 €

Guanya dos caps de setmana (hotel+forfets)a Vallnord (Andorra), o emporta’t un materialde primera classe per a la pràctica de l’esquí,a més d’un lot de llibres de muntanya.

Tema: Esquí

Lot de llibres:

MUNTANYACENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

Club Alpí Català

A N Y 1 3 4 / N Ú M . 8 8 9 / J U N Y 2 0 1 0

Redacció i administracióCentre Excursionistade CatalunyaParadís, 10 i 1208002 BarcelonaTel.: 933 152 311Fax: 933 151 408revista.muntanya@cec.catwww.cec.cat

SubscripcionsTel.: 933 152 311Subscripció anual: 24 €

(sis números)

PublicitatTel.: 696 206 159revista.muntanya@cec.cat

Dipòsit legalB-545-1958

ISSN0212-2111

Imprès en paper ecològic

DirectorFerran Alexandriferran@alexandri.cat

Edició iassessorament lingüísticEstudi Ferran Alexandriwww.alexandri.cat

Secretari de redaccióErnest Godó

Consell de redaccióFrancesc BeatoJordi BernatJoan CampañàDavid MengualEnric NosàsJosep M. SalaValentí Zapater

Disseny i maquetacióEstudi Toni Inglèswww.toni-ingles.com

CartografiaAlbert Martínez

06/2010 M U NTANYA 889 3

La revista Muntanya respecta les opinions expressades a travésdels articles dels seus col·laboradors, però no les comparteixnecessàriament, fent propis només els continguts de l’editorial.

El Centre Excursionista de Catalunya, a l’efecte previst en l’article32.1, paràgraf segon del TRLPI vigent, s’oposa expressament aquè qualsevol de les pàgines de la revista Muntanya, o una partd’aquestes pàgines, siguin utilitzades per a la realizació de revistesde premsa.

Qualsevol acte d’explotació (reproducció, distribució, comunicaciópública, posada a disposició, etc.) de la totalitat o d’una part de lespàgines de la revista Muntanya, requerirà l’autorizació oportuna,que serà concedida per CEDRO (www.cedro.org).

La revista Muntanyaés membre de:

ARTICLES

6 La Faja de las Flores. Un bonic itinerari alternatiuper la FraucataJordi Lloret Prieto

14 La façana marítima de BegurF. Xavier Gregori i Rosa M. Comamala

22 Laugavegurinn, un trekking de contrastos a IslàndiaEsther Almagro García i Borja Bouza Badenes

30 Norbert Font i Sagué versus Pau Vila:les comarques de CatalunyaJesús Burgueño

36 Baixada de l’Ebre en piragua (tram català)Albert Arnau Trias

SECCIONS5 Editorial40 Vies d’escalada42 Llibres i mapes44 La motxilla de muntanya49 Amics de la muntanya50 Itineraris excursionistes

6

14

22

30

Portada: Laugavegurinn (Islàndia). Foto: Esther Almagro.

36

ImpressióIGOL, S.A.www.igol.es

Publicació d’articlesPer publicar articles a la revistaMuntanya, descarregueu-vosles normes de presentació d’originals a www.cec.cat(Publicacions, Revista Muntanya).

El Centre Excursionista de Catalunya, per mitjà de la Secció de Geografia iCiències Naturals, convoca aquest premi en homenatge a l’eminet geògraf Pau Vila,amb la finalitat de promoure i estimular l’excursionisme científic.

Es premiarà el millor article de recerca sobre geografia o ciències naturalsde les terres catalanes. La dotació d’aquest premi és de 600 €.Trobareu les bases a www.cec.cat (impreses en díptics a l’Àrea d’Atenció al Soci).

EDITORIAL

06/2010 M U NTANYA 889 5

A Islàndia, tot i anar cami-nant, el paisatge canvia moltde pressa i cal seure per gau-dir-lo. No vaig poder evitartreure la càmera per immor-talitzar aquell instant d’im-mensitat. La intenció de lafotografia va ser reflectir elstres plans que vivia en aquellmoment: el terra bru i erosio-nat que trepitjava, un segonpla d’un món verd que queiadavant meu, poblat d’anticsvolcans ara coberts de vege-tació i un llac blau intens; i untercer pla dominat per la gla-cera, blanca i llunyana, queassoliríem tres dies després.

Fotògrafa:Esther Almagro.Càmera:Canon EOS 400D.Objectiu:Tamron 17-50 f/2,8 a 17mm.Exposició:f/8 1/400s ISO 100, RAW.

La seguretata la muntanya

Prepareml’estiu

Per començar a trepitjar l’alta mun-tanya d’estiu un bon recorregut pelPirineu d’Osca, a l’alta vall d’Ordesa,és la Faja de las Flores, un indretbellíssim que no pot deixar indiferent aningú, sobretot per la geologia, el pai-satge elevat i l’observació de la floraestival. Aquí us el presentem amb unitinerari alternatiu per la Fraucata.Les muntanyes costaneres de

vegades són poc valorades, però tenenun encant especial, sobretot feréstec,que cal no oblidar i que recomanemde conèixer amb profunditat tant a l’hi-vern com a la tardor o la primavera. Jainiciàvem el 2010 amb un reportatgesobre les cales del cap de Creus; pros-seguim ara amb la façana marítima deBegur.Una bona proposta per a aquest

estiu també pot ser fer un trekking aIslàndia, la terra del gel, un dels païsosmés sorprenents del món i un esclatpaisatgístic únic, a través d’un itinerarilluny del turisme. La visió personal queens aporten els autors d’aquest reco-rregut recorre el sud de l’illa en quatreetapes poc freqüentades.Seguim, també, en aquest número

de Muntanya, amb l’homenatge queenguany dediquem a Norbert Font iSagué, on presentem ara i aquí la sevafaceta com a geògraf, amb la cèlebreCarta comarcal de Catalunya, un delstresors que es conserven a la Cartote-ca del CEC.I per acabar, una activitat plena-

ment estiuenca: la baixada en piraguapel tram català de l’Ebre. Certament, elcaiac i el piragüisme són esports quetambé ens poden oferir una bonaperspectiva del paisatge natural; pertant, revistes com la nostra no podendeixar d’informar-vos-en.

Ferran AlexandriDirector de Muntanya

ESCOLA

DEMUNTANYA

CEC

En una altre editorial vaig comentar que la Declaració del Tirolno és altra cosa que un codi de principis que haurien de guiar la

pràctica dels esports de muntanya.Per la seva mateixa naturalesa els esports de muntanya són difícils

de concretar en un reglament, a diferència d’altres esports amb reglesmolt ben definides i de compliment obligat.

Això, en els esports de muntanya només es dóna en el cas de lesde competicions on es defineixen clarament les normes que els espor-tistes han de complir i que en bona part són per garantir la seguretatdel participant i exigir un mínim de material d’autoprotecció.

Aquest interès per vetllar per la seguretat pròpia, i encara més pera tots els participants en la realització d’una sortida d’una certa difi-cultat, és sovint oblidat i fins i tot considerat innecessari.

¿Quantes vegades l’excusa del pes excessiu fa que es desestimi uncert material que en un moment determinat, com podria ser el fet dedisposar d’una corda o de protegir-nos amb un casc, ens permetrienestalviar-nos possibles rescats o accidents amb greus conseqüències?

El fet de prescindir de determinats elements de seguretat no ens famillors muntanyencs, ans al contrari. Cal vetllar per la nostra vida ila dels altres que comparteixen una mateixa activitat.

Ja sé que les meves advertències tindran poc ressò, però em sentomoralment obligat a fer-les.

Josep Manel PuentePresident del CEC

MUNTANYA 889 06/20106

Primer sector de laFaja des de Cotatuero.És aquí on trobem lesflors de neu. Al fons,en primer terme, elcirc de Carriata iel Tozal del Mallo;darrera de tot s'enlairala serra de Tendeñera.

PIRINEUS

06/2010 MUNTANYA 889 7

Per a molts excursionistes la Faja de las Flores és un delsrecorreguts més bonics que es poden fer pel Pirineu d’Osca.Un indret que mereix de ser conegut per tothom qui s’estimila natura i que estigui disposat a trescar unes horetesmuntanya amunt.

Un bonic itinerari alternatiu per la Fraucata

LA FAJADE LAS FLORES

Vall d’Ordesa

Text i fotos: Jordi Lloret i Prieto

MUNTANYA 889 06/20108

Nosaltres vàrem dissenyar un senzill itinerari,diferent del convencional, i que ara us proposemamb detall. La premissa era poder passar com méstemps millor fruint dels paisatges, sense cap pressa.Fins i tot, romandre almenys una nit bivaquejant alcor del lloc que ens semblés més bonic. I per aixòens calia disminuir el temps d’ascensió, o sigui,estalviar-nos gran part del quilòmetre de desnivell.Per aconseguir-ho calia pujar amb transport públicfins a Góriz i dirigir-nos a la Faja pel llarg camí quecircumda la Fraucata. I així ho vaig dur a terme doscops gairebé seguits, primer el darrer cap de setma-na de juny amb un bivac i, tant em va complaure,que vaig tornar a mitjan juliol i encara va ser millor,amb dos bivacs. Vaig comptar amb la bona com-panyia de la Montserrat Ubach i dels meus com-panys de barrancs, en Vicenç Fernández i en RomanMontull. Amb els apunts presos en aquestes duesexcursions us ofereixo ara aquests suggeriments persi encara no heu fet la Faja o la voleu repetir deforma original i més relaxada.

Per la FraucataComencem amb la reserva telefònica de les placesnecessàries a l’autocar per muntanyencs que surt deNerín a les cinc del matí del dissabte i que et deixauna mitja hora més tard a uns 2.100 m, a prop i alpeu de Cuello Gordo (2.190 m) en el vessant sud dela molt fotogènica capçalera d’Ordesa. Prèviamenthavíem reservat també a l’alberg de Nerín per la nitde divendres.Un cop sortim del vehicle, caminem xano-xano,

tot i que fa fred, fruint al màxim de la sortida del solsobre aquest circ majestuós. Fem la curta pujadeta alcoll, seguim les faixes occidentals de la serra de Custo-

Finalitzem la voltaper la Fraucata i enstrobem de cop ambl'immens trau deCotatuero. Davantnostre, a l'altra bandadel circ i gairebé daltde tot de la cingleramés alta, comencema distingir l’estretaranura de la Faja.

La Faja de las Flores es una típica faixa calcàriaformada a les juntes d’estratificació que es des-

envolupen de forma pràcticament horitzontal persobre de les grans parets del vessant dret (septentrio-nal) de la vall d’Ordesa. Un escenari esplendorósamb unes perspectives excepcionals. Discorrem desdel circ de Carriata, a l’oest, fins al circ de Cotatue-ro, a l’est, travessant tota la immensa convexitat delGallinero a una cota mitjana de 2.450 m, just 1.100m per sobre de la Pradera, el lloc on aparquen cot-xes i autobusos i on s’inicia la marxa a peu per recó-rrer Ordesa.L’itinerari habitual, recomanat per gairebé totes

les nombroses guies de la regió i també a les resse-nyes que es publiquen a Internet, consisteix, a granstrets, en pujar des de la casa Oliván (situada a 1.300 mi un parell de quilòmetres abans de la Pradera venintdes de Torla) fins a la part superior de Carriata, a2.400 m; s’agafa la Faja que es distingeix fàcilment ala dreta i se segueix cap a l’est per arribar a Cotatue-ro. I aquí cal davallar més de mil metres per tornar ala vall d’Ordesa i retrocedir riu Arazas avall fins a laPradera, on ens espera el nostre cotxe o, en tempo-rada turística, l’autobús del parc nacional que ensdurà a l’aparcament gratuït a Torla. Sis o set hores abon ritme.En resum: un dia sencer caminant amb gran part

del temps dedicat a l’esforç per enfilar-se i després bai-xar més d’un quilòmetre de desnivell, i tant sols unsescassos 90 minuts per gaudir de l’esplèndid panora-ma. Úniques complicacions: fàcils clavilles de Saleronsa l’ascens per Carriata, evitables pel pas de la Fajeta, iunes més complicades i ineludibles a la baixada perCotatuero, senzilles per qui està acostumat al pati,però terrorífiques per a qui pateix vertigen.

PIRINEUS

06/2010 MUNTANYA 889 9

dia i en un parell d’horetes, pràcticament sense desni-vell, arribem al Refugi Delgado Ubeda (més conegutcom Refugio de Góriz) a 2.195 m. Al fons s’aixecamagnífic el Mont Perdut amb els altres tresmils queformen la serralada calcària, i aïllades clapes de neufan encara més atractiu tot el paisatge que ens envol-ta. Som a Góriz just a temps de prendre l’últim tornd’esmorzars, bufet lliure amb cereals, galetes, magda-lenes, cafè, llet... bona relació de qualitat i preu.A les 9 ens acomiadem dels companys Manel

Quiroga i el seu fill Nico, que ens han acompanyatfins aquí i ara segueixen cap a la Cola de Caballo;emprenem, sense cap possibilitat de pèrdua, el camícap a la Fraucata, també coneguda com a Tobacor,que és el seu cim, amb 2.769 m. Primer baixem acreuar el barranc de Soaso pel lloc factible més pro-per al refugi. Comencem un suau i relaxat ascensdes dels 2.150 m fins vora dels 2.500 m seguint uncorriolet que recorre el vessant sud. Un excel·lentbalcó que s’aboca sobre la vall i que en dues hores depasseig i de fer fotos ens trobem davant del gegant iimpressionant trau del circ de Cotatuero. Només perveure aquest embut immens ja val la pena l’excursió.¡Quin panorama! Al nord, amunt, als 2.807 m, perprimer cop avui contemplem la Breca de Roland itota la sèrie de cims que l’escorten. Quina tempta-ció agafar qualsevol camí i perdre’ns per aquestesmuntanyes, però la Faja ens espera.

Rodejant CotatueroDavant nostre a l’esquerra, a més d’un quilòmetre imig en línia recta a vol d’ocell, veiem inconfusiblel’inici de la Faja, el nostre objectiu. De lluny es comuna ranura just per sota de la cinglera més enlairadade la muntanya. Ens havien dit que pujant perCotatuero hi havien grans possibilitats de no trobarel camí exacte per arribar al començament, però desdel punt alt per on hem accedit no hi ha cap dubte.També des d’on estem podem construir perfecta-ment l’itinerari que ens separa de la Faja: es tractade no perdre alçada; hem de donar tota la volta alcirc. Més de dues hores caminant per un paratge debellesa enorme. En tot moment seguim corrioletsfressats i tenim a la vista el que ens queda per recór-rer. Impossible perdre’s.Aquesta ruta que circumda Cotatuero no apareix

a cap dels mapes més moderns que coneixem: ni al’excel·lent 1:15.000 de Miguel Angulo (publicatper Sua Edizioak, que és el que he escollit per obte-nir totes les alçades i toponímia que surten enaquesta ressenya) ni al de Alpina a 1:40.000, ni al’antic de Piolet a 1:25.000. Tots aquests plànolsproposen corriols que fan un brutal descens d’unsquants centenars de metres pel cantó est de Cota-tuero per ascendir-los a continuació per l’oest. Real-ment hi ha sobre el terreny un viarany molt marcatque només perd uns pocs metres d’alçada i quedóna tota la volta al circ per la part superior, pelsvoltants de la corba dels 2.300 m, arribant a unpunt màxim a 2.395 m al peu del vessant meridio-nal del Descargador (2.627 m).

La Fajeta, preàmbulo colofó emocionantde la Faja. Estretbalconet d'un centenarde metres derecorregut que permetevitar les clavilles deSalarons al circ deCarriata, tant si esfa de baixada comde pujada.

ALB

ER

TM

AR

TÍN

EZ

(BA

SE

GO

OG

LEM

AP

S)

Mentre el recorrem ens anem entretenint ambtot el que veiem, amb els isards que ens anemcreuant, amb les roques i les morfologies d’erosióglaciar i de dissolució de la calcària, amb els rierolsque ragen de les geleres i s’escolen pels plans verdsde l’alta muntanya, amb les mil tonalitats de la cati-fa de flors que ens envolta per tot el camí, amb elsvermells, els grocs i tots el colors que esclaten,lluents i contrastats.En aquest sector trobàrem molts llocs on prendre

aigua per anar reomplint les cantimplores. Dúiempastilles purificadores, però no les vàrem utilitzar,perquè era aigua corrent procedent del desglaç isemblava molt neta. Això sí, anàvem amb un quartde quilet de pols per anar fent beguda isotònica, iaixò ens va ajudar a donar-li sabor, i també perquèens tragués realment la set i recuperéssim constant-ment els electròlits perduts per la suor.Abandonem Cotatuero, deixant el descens de les

famoses clavilles per una altra ocasió i ens endinsema la Faja. Les clàssiques 32 clavilles van serinstal·lades l’any 1881 pel ferrer de Torla, Bartolo-mé Lafuente, amb l’ajut de Miguel Bríngola, perencàrrec del caçador anglès Richard Buxton quevolia disposar d’un accés més fàcil per a les sevesincursions. Varen cobrar 50 duros per la feina. Enels darrers anys han estat remodelades i proveïdesd’un cable de seguretat tipus via ferrada. El més

normal és agafar-se del cable amb les mans però, sies vol, es pot dur arnès i baga d’ancoratge per asse-gurar-se de forma correcta.

I per fi... la FajaLa Faja se’ns presenta com un recorregut bastantaeri, penjat al mig de les parets gairebé verticals delGallinero. Per a nosaltres, avesats a vies ferrades,barrancs i avencs no significa cap problema, però ensadonem que alguns trams, sense tenir cap risc objec-tiu, poden oferir problemes a qui tingui aprensió ales alçades. Es un camí fàcil, a vegades estret, quediscorre mil metres per sobre de la vall d’Ordesa.Però convé anar-hi quan la neu ha desaparegut de lafaixa, perquè en cas contrari sí que pot ser perillosa.Enfront, a l’altra banda d’aquest magnífic canyó

glaciar, i mig amagada entre el bosc que ocupa elvesant meridional, distingim la llarga Faja de Pelay,menys atractiva que la de Flores, però també maca idigna de ser recorreguda. Veiem també clarament elsector terminal, la Senda de los Cazadores, que baixamolt dret els darrers 600 m, des del Mirador de Cal-cilarruego (1.980 m) fins a prop de la Pradera.A mitja Faja ensopeguem amb el lloc idoni per

fer bivac, un tram amb un petit eixamplament on hiha fet un muret de pedres soltes. La paret és un xicabalmada, i això ens fa pensar que en cas de plujaestaríem protegits. Tot i que una de les condicions

Nosaltres vàremdissenyar unsenzill itinerari,diferent delconvencional.La premissa erapoder passarcom més tempsmillor fruintdels paisatgessense cap pressa

El camí al refugi deGóriz venint des deCuello Gordo ensregala una de lesmillors vistes del'espectacularcapçalera de la valld'Ordesa.

PIRINEUS

06/2010 MUNTANYA 889 11

Servei regular de microbusos de Nerín. Per la pista d’accés limitat que uneixNerín amb Torla per la serra de las Cutas. Sortides a les 5 i 7 del matí per deixar elsexcursionistes a uns 2.100 m d’alçada a prop de Cuello Gordo (2.190 m), no gairelluny del mirador de Sierracils. I recollides a les 6 i les 8 del vespre ( Tel.: 974 489 024;14 € anar i 19 anar/tornar). Convé reservar. Funcionen des de començaments dejuny. Molt utilitzats pels muntanyencs per anar al refugi (dues horetes), pujar al MontPerdut o un altre tresmil, agafar el bus de tornada i ser de nou al poble en només undia. També és interessant si es vol fer Ordesa de baixada, pel fons de la vall o perPelay-Cazadores, però aleshores cal comptar amb la recuperació del cotxe que ensha dut a Nerín, amb un segon vehicle o taxi des de Torla.Microbusos regulars de Torla. Per la mateixa pista d’accés limitat, però en sentitcontrari (Tel.: 630 418 918). Servei per a turistes que et recull (a l’hotel, a l’aparca-ment o a la Pradera, si vols deixar allà el teu cotxe per fer una travessa) i et portatambé fins prop del Cuello Gordo. Anar i tornar 25 € per persona. Va fent parades icurtes excursionetes guiades als tres o quatre miradors penjats sobre el vessantmeridional d’Ordesa, amb excel·lents vistes del fons de la vall i de les parets septen-trionals (Carriata, Flores, Cotatuero, Fraucata...). Activitat apta per a tothom, des degent gran o no caminadora fins a muntanyencs que poden baixar a la meitat del tra-jecte, just al final de l’anada i seguir a peu, menys de dues hores sense desnivell, perarribar descansats a Góriz, amb l’avantatge, si volen baixar Ordesa, que el vehicle ésal fons de la vall.Lloguer de vehicles. També es pot llogar el vehicle sencer per sortir a qualsevolhora, però en aquest cas el cotxe ens deixa 4 km abans de Cuello Gordo, ja que, aconseqüència de las famoses picabaralles entre els responsables del parc, els regi-dors de Torla i el polèmic batlle de Fanlo (poble al qual pertany Nerín), quanaquests vehicles públics turístics que pugen de Torla ho fan per acostar excursio-nistes al Refugi de Góriz no poden passar del límit de tots dos municipis; per tant,cal baixar al Collado de Diazas (2.140 m), al peu de la Punta Acuta (2.235 m). Ambaixò, l’aproximació al refugi passa de dues a tres hores, però almenys el desnivellsegueix sent insignificant. Amb els 80 € que ens costa llogar el taxi sencer no ensestalvien gaire temps (la pujada des de la Pradera al refugi, resseguint tota la vallfins a la Cola de Caballo i ascendint per les clavilles de Soaso costa unes quatrehores; una bonica i clàssica excursió que, en tot cas, s’ha de fer mes d’un cop a lavida), però sí que ens lliura totalment dels 900 m d’ascens.Taxis de Torla. Per anar a Nerín costa 50 € recollir un vehicle, si des d’aquestpoblet hem agafat el microbús i hem seguit a peu fins a la Pradera (de la Praderaa Torla es baixa amb l’autocar del parc en temporada i en autoestop fora de tempo-rada.(Tel.: 974 486 243 / 974 486 153).Refugi de Góriz. És imprescindible fer reserva amb molta anticipació si volemfer-hi nit. El refugi disposa de mantes. Si només es vol prendre un àpat, tambéconvé trucar abans per informar-se de les perspectives horàries i de la disponibili-tat. Tenen bones informacions sobre l’estat i les possibilitats de les excursions. Fandescomptes per als federats. (Tel.: 974 341 201 / www.goriz.es). Des del 2010 jaes poden fer reserves per Internet.Albergue Añisclo.Nerín. 12 € la nit en dormitoris de diverses places, amb lliteres (Tel.: 974 489 100).Hotel El Turista.Nerín. (Tel.: 974 489 016).Autobusos de Torla a la Pradera. 3 € en un sentit i 4,50 € anar i tornar. Fun-cionen per Setmana Santa, de l’1 de juliol al 13 de setembre i (el 2009) el pont del12 d’octubre. Diuen que serveixen per evitar la saturació de vehicles al fràgil eco-sistema de l’inici d’Ordesa. Els cotxes particulars es deixen en un gran aparcamentpúblic gratuït a Torla. Fora d’aquestes dates de màxima afluència turística es per-met accedir amb mitjà de locomoció propi fins l’aparcament de la Pradera.Per a més informació:Parque Nacional de Ordesa y Monte PerdidoTel.: 974 486 472. www.ordesa.netOficina de Turisme de TorlaTel.: 974 486 378

Dades pràctiques (estiu del 2009)per garantir l’èxit d’aquesta excursió és consultarabans la meteo a Internet i escollir un cap de setma-na amb previsions sense precipitacions. Això, junta-ment amb un bon sac, ens estalvien el pes de latenda. En aquest balcó privilegiat dormirem la nitde dissabte a diumenge de la primera excursió.Sopes i pasta bullits en un lleuger fogonet d’alcohol,ganyips, capricis energètics, tota l’aigua que volem i,cansats després d’una curta nit a l’alberg de Nerín,ens fiquem als sacs a les vuit de la tarda.Segurament ja sabreu que el nom de la Faja li ve

de les moltes flors que hi ha a l’extrem oriental(Cotatuero), especialment la flor de neu o edelweiss(Leontopodium alpinum). A la primera excursió, afinals de juny, malgrat una gran riquesa de totamena de floretes de muntanya en tot el trajectenomés vàrem veure un parell de petis exemplars d’a-quest bonica flor alpina. A la segona excursió a mit-jans de juliol, en canvi, el nombre de flors al llargdels camins encara era molt mes abundant i a l’inicide la Faja calculo que vàrem trobar més de migmiler de flors de neu, solitàries, en grups de dues otres, en poms de deu o més, en petites praderiesamb la cinquantena d’exemplars.

MUNTANYA 889 06/201012

El descens de CarriataDiumenge matinem i seguim l’horeta escassa queens falta per arribar a Carriata. Un altre circ impres-sionant i d’una enorme bellesa, tot i que és inferioren volum a Cotatuero. També aquí hi trobem fàcil-ment el camí i comencem a davallar els 1.000 mque ens separen de la casa Oliván. Tot seguit d’ini-ciar el descens arribem a una bifurcació: per l’esquer-ra, qui vulgui prescindir de les clavilles pot baixarper un pendent molt fort fent un seguit de ziga-zagues. Nosaltres escollim l’opció de les clavilles deSalarons. Una primera tirada vertical, fàcil, unacurta caminada i un segon tram equipat, mésesglaonat i encara més senzill. A cap dels dos no hiha cable i tampoc no fa cap falta. A la nostra esque-rra veiem clarament la Fajeta, una estreta repisaenfront de la vertical paret del Gallinero, que portaals que han escollit baixar pel camí en pendent i onmodernament s’ha col·locat un cable passamans.També, des d’aquest punt es pot arribar ràpida-

ment al proper cim del Tozal del Mallo (2.254 m),que després, a la baixada de Carriata, ens serviràtota l’estona de fotogènic teló de fons.Seguim baixant fent amples giragonses. A la cota

1.750 m creuem el rierol que baixa per Carriata i a

l’esquerra veiem una desviació que aquest cop noprenem. Es l’accés a la Faja Racún (o Racón), unaaltra faixa a mitja alçada del Gallinero, quelcommenys espectacular que la de Flores, i que tambéporta a Cotatuero, però ja per sota de les seves clavi-lles, i d’allà segueix encara més cap al circ finald’Ordesa per les faixes Petazals i Canarellos. ¡Quantsracons interessants que té aquesta vall glacial!En poc més d’una hora i mitja de descens passem

dels prats d’alta muntanya als trams intermedis d’a-vets i grèvols, i finalment a l’ombrívol bosc de pinsque ens acosta a la cota 1.300 m. Arribem a la casaOliván i caminem els darrers quinze minuts carrete-ra amunt fins la Pradera. Aquí ens espera un segoncotxe, perquè, per poder organitzar aquesta excursióens ha calgut venir amb dos vehicles. Divendres a latarda havíem quedat aquí mateix; havíem deixat undels cotxes i amb l’altre havíem anat a Nerín. Ara,baixem cap a Torla i a les dues de la tarda del diu-menge estem a Broto menjant un saborós i econò-mic plat combinat. Marxem a Sarvisé, on prenem lacarretereta interior a Nerín per recuperar l’altreautomòbil i cap a casa.Al llarg de totes dues excursions hem tingut la

gran fortuna de trobar-nos sols la major part del

Arribant al punt onun gran bloc moltcaracterístic gairebétalla la Faja. Venintdes de Cotatuero jaestem al final; aldavant tenim Carriata,i de seguida veuremel camí de baixadacap al fons de la vall.

PIRINEUS

06/2010 MUNTANYA 889 13

temps. En arribar a la Faja a mitja tarda només enscreuàvem amb els darrers excursionistes que s’afa-nyaven para anar a baixar Cotatuero. I de dia, des-prés de la Faja, només coincidírem amb aïllats gru-pets que anaven ascendint a poc a poc Carriata.Aquesta solitud afavoreix que els encontres ambfauna, tots dos cops, hagin estat molt abundants.Marmotes a dojo en els pedregams a prop del refugii aïlladament al llarg de tot l’itinerari. Isards tambéper tot arreu: a Fraucata i sobre tot a cinc o sis dife-rents indrets al llarg de la gran volta a Cotatuero. Itambé a Carriata, en grupets o parelles. Aquestariquesa faunística era el que faltava per completaruna excursió suau, poc perdedora i molt agradableper uns racons d’un atractiu molt alt.

La baixada pel boniccirc de Carriata,més avall, ja de lesclavilles, amb el Tozaldel Mallo de teló defons.

Tram superior de lesclavilles de Saleronsa Carriata; el mésvertical i sense cable.¡O això... o la Fajeta!

MUNTANYA 889 06/201014

CAMINS DE MUNTANYA

06/2010 MUNTANYA 889 15

parcament i comencem a caminar per la carretera decircumval·lació per travessar-la en direcció alcementiri, no gaire lluny. Allà prenem amunt el pas-seig de sa Miranda (ruta del GR 92) fins a la plaçaForgas. D’aquest punt hi ha una panoràmicaexcel·lent del poble en primer terme, amb el castellmedieval que presideix el conjunt. Arribem a laparada de l’autobús, on comença el carrer Campd’en Forgas, a mà dreta. Deixem Begur, baixant peraquest carrer que, als afores, passa a ser la carreteraGIP-6531. Anem davallant tranquil·lament per unvial ciclopedestre que segueix segregat pel costat de

Begur és un poble amb una profunda persona-litat històrica, fruit d’una intensa existència.A l’empara del seu castell medieval, corallers

pescadors indians i surotapers han protagonitzatpàgines brillants d’una història que es reflecteix acada carrer, a cada casa i a cada racó del poble.

L’itinerariEntrem a Begur per la carretera de Regencós GI-653, sortegem un giratori i de seguida localitzem, al’esquerra, l’aparcament de la Font de Baix (180 m),que és a tocar del parc de l’Arbreda. Sortim de l’a-

Text i fotos: F. Xavier Gregori i Rosa M. Comamala

Suggestiu i dur periple que ens permetrà intimar amb la característica asprord’aquesta vigorosa costa begurenca, que ens brinda en el seu recorregut circularuns enclavaments naturals d’una gran vàlua. Els senders, generalment evidents ide bon caminar, alternen zones urbanitzades on el paisatge és sempre present.

LA FAÇANA MARÍTIMA DE

BEGUR Per Sesfalugues,Aiguablava,sa Tuna, sa Rierai l’illa Roja

Página anterior:El cap de Begur ambl’edifici del Semàfor,de camí a la platja deSa Tuna, des d’unpetit mirador ran delcingle.

L'illot del Pa de Pessicamb la marengrescada, arribanta la platja de Sa Riera.També es veu el camíde ronda ben penjat.

MUNTANYA 889 06/201016

la carretera i arribem a la cruïlla que duu a Fornellsi Aiguablava cap a l’esquerra. Travessem, i a l’altrecostat trobem la senyalització vertical del GR 92(28 min – 166 m). Deixem l’asfalt i entrem per unvial de terra que després de passar la finca de laSibyle ens planteja una alternativa de camins,davant el xalet Can Montcal. Deixem el GR per unaestona, i tirem a la dreta per un camí carreter que téun senyal de sense sortida. Anem per dins d’un boscprimigeni mediterrani fins al seu final, a la part deldarrere de les instal·lacions d’un camp de tennis.Continuem endavant per un corriol que s’endinsabosc amunt, en direcció sud, fins a un punt alt delsuau vessant carener. Tot seguit anem costa avall perun terreny sorrenc, mig boscos antany cremats, bai-xant per un sender cada cop més evident i ample,per acabar sortint a la pista Camí Vell de Tamariu(15 min – 125 m). De moment no deixem la pista ila seguim avall fins a un gir tancat. Senyalitzacióvertical del GR (104 m). Abandonem la pistaentrant pel ramal de l’esquerra, i de seguida ensacostem als camps de mas Llord. Plafó informatiud’aquest espai d’interès natural. Entrem a la dretaper un accés barrat amb un cable que ens duu avorejar els cultius d’aquest ruïnós mas, que es passaper l’esquerra. A l’extrem dels camps continuem perun corriol que travessa una porció de bosc una micaembrossat que ens treu a un camí travesser. Ara

seguim amunt pel camí vell d’Aiguablava que ens vede la dreta. Senyals de GR de la variant a Begur perla costa. Anem pujant i acabem sortint al coll de sesFalugues (0h 55 min – 121 m). Situat en una petitacarena, on coincidim amb l’extrem nord d’unabarriada de l’urbanització d’Aigua-xelida. Senyalit-zació vertical del GR 92. Deixem opcionalment peruna estona el camí d’Aiguablava i enfilem pelcorriol que ens duu, per un terreny cremat de fatemps, fins dalt del puig de ses Falugues. Després desolucionar els petits obstacles naturals que presentaaquesta curiosa orografia, assolim la muntanya deses Falugues (1h 10 min – 178 m). Emergint persobre els pins, aquest rocós puig esdevé un promon-tori carener ample i configurat per uns amuntega-ments granítics erosionats que el fan singular. Lavista abasta un ample territori costaner, que abraçades del cap de Begur, al nord, fins a la torre de guai-ta de San Sebastià, damunt de Llafranc.Les falugues són éssers femenins de la mitologia

catalana, menuts com un gra de sorra que resideixenprop del mar i a les coves que porten el seu nom.De tornada al collet (11 min), descendim pel

carrer de la Cova del Bisbe fins a coincidir amb lacarretera d’Aiguablava que va baixant a mà dreta. Alfinal de la zona d’aparcament, prenem un passatgeentre les cases que ens duu a la sorra de la platjad’Aiguablava (1h 35 min – 2 m).

L’accesible penínsulades Plom des delcamí de ronda, molt aprop del racó des’Aixugador, arribant ala platja de Sa Tuna.

CAMINS DE MUNTANYA

06/2010 MUNTANYA 889 17

Realment privilegiada geogràficament, mostraunes aigües d’infinits matisos blaus, que descriuena la perfecció el topònim. L’indret no té parió, ientrada la primavera o en els asserenats dies de latardor, és quan de veritat es pot gaudir dels seusencants. En un promontori encinglerat que tancala cala hi ha el Parador de Turisme d’Aiguablava,inaugurat el 1966. Des de la sorra, anem a trobarunes escales que connecten amb un exquisit tramde camí de ronda i de seguida tornem a ser arrande mar, a la caleta Port d’Esclanyà (10 min – 1 m),espai que comparteix amb la veïna caleta delsTries. Deixem el lloc per unes escales i ens entafo-rem pels passadissos de la finca casa Cruylles, quetenim al damunt nostre. A la sortida d’un carrerótombem a la dreta i continuem en direcció al marentre un olivar (paratge de s’Armanac) i el murd’una finca. Al final sortim d’entre unes cases peruns graons a la platgeta d’en Malaret (10 min – 1 m).Encisador racó. Continuem costejant i de seguidaestem recorrent el resguardat port de ses Orats. Lasenyalització GR ens mena per una estretor entreles cases que ens duu a passar per l’entrant d’esCau, l’embarcador de casa Rosa, magnífica mansióobra de Duran i Reynals (1945), i de seguidaentrem a recórrer el port de Fornells (1h 43 min –3 m). Passat el port, avancem per la peculiar geolo-gia pètria de Ses Planelles i sense més anem a parardins l’entrant rocós de la cala de n’Estasia que con-serva un vell embarcador. De la platjola pugenunes altes escales en zig-zag que arriben fins a unnou tram de l’originari camí de ronda. Passada lafont de n’Estasia ens alcem pel costat d’un reccanalitzat, es pugen unes escaletes i sortim al carrerde la Platja Fonda (12 min – 30 m), que anem aconèixer. Es troba enfonsada en un desnivellimportant respecte al camí que hi duu. Cal baixaruna llarga escala abans de descobrir aquest paratgerecondit i salvatge de color pissarrós. De la platjaFonda tornem a pujar (8 min) i anem carreramunt fins arribar al pont que passa el rec de sesGralles. Allí la ruta gira a mà dreta i s’entafora perun passadís amb graons, intercalats pel mig de lesfinques. En sortir-ne, abordem el carrer ses Gavi-nes, que caminem cap a la dreta i que de seguidas’acaba en una placeta rodona per on s’entra aterreny boscós. Ara continuem amunt pujant fort,fent costat amb una tanca metàl·lica, i un cop daltsortim davant l’entrada d’una casa. Indicador derutes (9 min – 99 m). Molt a prop tenim un revolttancat de la carretera de Fornells on hi ha el mira-dor d’Aiguablava amb bancs i una font. Es refermala pujada, al principi per dins del bosc espès devegetació on els pins s’acompanyen d’alzines ialguns ullastres. Anem superant esglaonadamentles feixes que la ruta talla costerudament. Unavegetació atapeïda de llentiscle, romaní i garricesgarrapacames, omplen el sotabosc. Superat elsostingut desnivell, anem a parar a l’entrada de lafinca casa Candida, quasi bé dalt de la carena, alparatge de Ses Costes (2h 30 min – 250 m).

Cal dir que malgrat la urbanització del territori,que s’ha enfilat pels vessants de la muntanya finspràcticament al capçal del puig de Son Ric, l’indretmanté el seu encant. Anem cap a la dreta i molt aprop trobem una senyalització vertical que ensmena per un corriol (camí de Feixes) que s’allargafent costat amb la tanca d’una finca a la dreta. Pas-sat un punt alt panoràmic a 252 m d’altitud (cotamàxima de l’excursió), el camí va baixant per dins lapineda; més avall sortim a un replà a prop de la

DadesSituació:Baix Empordà.Població de referència:Begur.Punt de sortidai arribada:aparcament de laFont de Baix.Horari:6 h 10 min.Desnivellacumulat:1.017 m.Altitud màximaassolida:252 m.Distància:22,78 Km.

ALB

ER

TM

AR

TÍN

EZ

Panell informatiu al paratge d'interès naturalde mas Llor.

MUNTANYA 889 06/201018

ofereix des de diversos punts una vista panoràmicaespectacular dels penya-segats i de la zona de For-nells. Tot seguit emprenem un camí que baixa a lafondalada del rec de l’Aigua fent llaçades i continuafins a la costa. Nosaltres el deixem abans, pujant perun carrer que ara comença, de l’urbanització de laBorna. Quan s’acaba el carrer del Rec de l’Aigua,que estem seguint, prenem un tram d’escales queduen a un xalet i de seguida que les balises ensmenen, les deixem a la dreta, i anem per un camídins del bosc que fa pujades i baixades, mentre esressegueix més o menys a prop l’espadat litoral. Espassa un panoràmic indret amb una taula rodona iseients de pedra, ran el marge del cingle que s’eslla-vissa de mica en mica.Asseguts uns moments podem meravellar-nos

amb aquest feréstec paratge que acaba a mar amb unasuccessió d’esculls coneguts com a Ses Falguerines.Bosc enllà, amb tots els pins abocats al mar per laforça de la Tramuntana, acabem sortint en un puntalt carener a una cota aproximada de 135 m. Assolitaquest punt indeterminat, el corriol inicia una dava-llada fins al mirador de Sant Josep (26 min – 99 m).Allà trobem un gran pedestal sense res i veiem partdel bosc que es va cremar per Sant Joan l’any 2009.D’aquí en avall, el corriol es precipita força dreturer ierosionat, per damunt de la platjola de s’Aixugador,arrecerada en l’itsme rocós de sa Punta des Plom. Arael caminet fa un desnivell oblicu per dins del bosc,sortosament salvat de l’incendi, i ens fa sortir a unaporció de camí de ronda, dins l’àmbit de sa Tuna. Eltrajecte és d’allò més fotogènic, i ens fa arribar d’entreles cases al passeig de l’Ancora, ran la sorra de la platjade sa Tuna (3h 20 min – 2 m).Mentre a l’estiu tot és enrenou, a l’hivern torna

a la més absoluta calma i l’aigua irisada de merave-llosos colors és neta i transparent. A l’altre extremde la platja, tocant a les genuïnes cases dels pesca-dors, hi veiem un pal indicador. Deixem la conti-nuïtat del GR que marxa terra endins de tornada aBegur, i prenem l’enllaç del sender local (SL; senyalsen blanc/verd) en direcció a Aiguafreda. Allí recupe-rem un dels camins de ronda pioners, amb unpanoràmic recorregut. Des de la punta de sesVaques, se sobremunta l’accidentat litoral, fent alts ibaixos, sense descuidar-se dels inevitables tramsd’escales que ens farà arribar a l’entrada cala d’Ai-guafreda (15 min – 1 m). Cala rocosa sense platja i

El panoràmic indretdel mirador de SesFalugues, ran elmarge del cingle ques’esllavissa de micaen mica.

Pàgina següent:El trajecte fins a laplatja de Sa Tuna ésd’allò més fotogènicfins a arribar d’entreles cases al passeigde l’Ancora.

Mostra de flora que podem trobar en el recorregut.

carena, en terreny descobert. Estem al peu del puigde sa Guàrdia (7 min – 236 m) que dóna nom alserrat contigu que s’allarga fins al cap de Begur. Elsvessants d’aquesta part s’esmunyen fins a la ratlla demar, d’una manera precipitada, fent que aquesttram de costa esdevingui inexpugnable. Seguint lesbalises, anem ara cap a l’est, fins més enllà d’unbarri residencial, seguint una petita carretera local.Quan arribem a un revolt continuem recte per unapista vella asfaltada, molt descarnada, que duu alSemàfor, en l’extrem del cap de Begur. Sense arribara aquesta instal·lació que s’està adequant per a altresusos, ens aturem on hi ha una senyalització verticaldel GR i un plafó am les característiques naturalsdel paratge (2h 50 min – 127 m).La zona del cap de Begur, també coneguda amb

el nom del Semàfor per l’edifici que hi ha emplaçat,

CAMINS DE MUNTANYA

06/2010 MUNTANYA 889 19

amb un petit moll i també una agradable zona depícnic, amb taules i bancs de pedra a l’ombra delspins, juntament amb la font. Aquí es fa palesa aque-lla idíl·lica imatge d’una Costa Brava en la qual elspins arriben a tocar el mar. Voregem l’embarcador, iprenem el camí de ronda, molt ben arranjat. Amesura que avancem encara veiem la cala de SaTuna i al davant l’antany luxós Hotel de Cap sa Sal,bastit el 1963, reconvertit en apartaments. Seguintel camí, pugem unes escales fins a l’esplanada apar-cament de cap sa Sal. Deixem l’entrada dels aparta-ments a la dreta i caminem per la carretera a l’esquer-ra, que planeja entre pinedes de pi blanc i granstorres d’estiueig. Bifurcació. En aquest punt, pre-nem cap a mà dreta la carretera (carrer s’Antiga) queva pujant fins a un punt alt. Confluència de fins acinc carrers amb un indicador de rutes (15 min –63 m). Continuem per la carretera asfaltada endirecció nord i una mica més amunt arribem a unaaltra bifurcació. Deixem la carretera GIV-6534, ianem a la dreta baixant pel carrer de Sa Nau Perdudaen direcció al mar. Ens aturem després d’un últimxalet a l’esquerra, on el carrer de Sa Nau Perduda, faun revolt tancat a la dreta (3h 55 min – 57 m).D’aquí fins sa Riera s’estén un litoral abrupte i

accidentat que recorre un senderó abalisat escadus-serament en color blau que no tardarem en veurearranjat com a camí de ronda, per gaudir com cald’aquest extraordinari tram de costa. El camí queencetem, un dels més bonics i salvatges de la zona,

Una construcció singular

El Semàfor del cap de Begur

Aquesta antiga estació meteorològica i d’orientació de vaixells– telègrafde banderes o lluminós- coneguda com el Semàfor, es va posar en fun-

cionament el 10 de desembre de 1891 i va funcionar durant prop d’un segle.Es troba en un dels espais més privilegiats del litoral català, dins del PEINMuntanyes de Begur, qualificat com a zona d’equipaments.La instal·lació del Semàfor en el cap de Begur, des d’on es pot observar

una amplia panoràmica marítima, és posterior a la construcció dels fars quejalonen la costa catalana. Aparegué una mica massa tard en el temps. El seufuncionament coincidí amb l’inici de la decadència de la navegació a vela. Latelegrafia sense fils li donà el cop mortal. Ara per ara, la finca, que ocupa1.312 m2, està en fase de recuperació per destinar-la a altres usos més ensintonia amb el privilegiat indret on és situada.

MUNTANYA 889 06/201020

surt pel marge del revolt, davalla una clotada espessade vegetació baixa i torna a remuntar, mentre s’albi-ra ja la gran extensió de la platja de Pals. Ara baixemmolt fort per l’altre vessant cobert de brolla i traves-sem la fondalada del rec de sa Murtra, en el tramcostaner que compren la reserva de Ses Negres.La punta de Ses Negres dóna nom a la reserva

marina que comprèn 1,3 km de costa i més de 40 hade mar, estesa entre les cales de sa Riera i s’Aiguafreda,d’un important valor ecològic i paisatgístic.A continuació, una vigorosa enfilada ens fa arribar

dalt del promontori del cap des Forn (14 min- 55 m).A aquesta alçada una porció del sender marxa

proper a un mur de pedres dins del bosc, últim ves-tigi de les vinyes que antany poblaven l’indret. Fouper l’any 1882 que la plaga de la fil·loxera arruïnàaquest cultiu que havia estat el pa de cada diadurant generacions.

Els camins de ronda

Es tracta d’uns senders per a vianants al llarg del litoral de domini públicmarítim i terrestre, segons la llei de costes. Aquest itineraris que voregen

la costa a frec dels més espectaculars penya-segats, i que testimonien unarelació secular entre els poblaments humans i el territori, tenien finalitatsdefensives o de mobilitat. La història dels camins de ronda tradicionals estàfarcida d’enfrontaments amb carrabiners i més tard guàrdies civils que elsrecorrien sovint, que feien l’anomenat servei de ronda, i vigilaven el possibledesembarcament de mercaderies de contraban.Avui en dia les actuacions sobre aquest patrimoni persegueixen assegu-

rar la seva integritat i adequada conservació, garantir l’ús públic del mar iregular la seva utilització d’acord amb el respecte al paisatge, al mediambient i al patrimoni històric. Els organismes competents han endegat unprograma de reconstrucció, condicionament i adquisició de sol que permetialliberar de manera efectiva les porcions costaneres que vulneren la zona deservitud. Amb la recuperació d’aquests camins de ronda es preveu preservardefinitivament importants trams costaners d’incalculable valor natural i pai-satgístic perquè s’hi pugi passejar ininterrompudament i gaudir d’aquestadmirable espai litoral des de Blanes a Portbou.

Baixem un altre cop per travessar una nova fon-dalada, distanciats dels rompents i ens toca tornar aremuntar fins a anar a passar prop la tanca inferiord’un xalet amb piscina. Deixem unes escales quepugen i de seguida connectem amb un vell tram decamí de ronda que ens facilita l’avenç fins més enllàde la punta de la Creu. Mirador privilegiat de lesilles Medes i del més allunyat cap de Creus. Aquí lacosta es torna molt accidentada amb grans penya-segats. Passem un nou tram d’escales i s’interrompel camí de ronda. Ara continuem pel corriol queressegueix les fites blanques maritimoterrestres. Sesuperen unes altres escales mentre avancen curosa-ment damunt del cingle costaner (marques blavesvelles) a traves d’una extraordinària geologia amal-gamada de color. Salvat l’entrant del rec d’en Gara,no deixem el voramar mentre marxem ran el murd’un seguit de finques. Finalment passem l’arrecera-da cala del Port des Pi i desemboquem al gramsorral de la platja de sa Riera (4h 45 min – 1 m).Sa Riera rep el seu nom d’un torrent que divideix

la platja en dos meitats. És la més gran de Begur iconserva encara les antigues cases de pescadors. A

Pàgina següent:La vista des del puigde Ses Faluguesabasta des del cap deBegur, al nord, fins ala torre de guaita deSant Sebastià, damuntde Llafranc.

El camí de ronda,marxant de la calad’Aiguafreda amb lapenínsula des Plom ala dreta de la imatge.

Els camins de ronda

CAMINS DE MUNTANYA

06/2010 MUNTANYA 889 21

urbanització Puig Vermell, i es fica dins d’una pine-da. Seguim per l’asfalt i aviat arribem al paratge dela font de la Bruixa (10 min – 55 m) amb un barrestaurant. La font no raja. Continuem de front perun camí dins la llera d’un torrent en un ambientvegetal selvàtic i ombrívol. Un tros enllà, arrenca unramal a la dreta i el prenem fins una altra derivacióa l’esquerra per on continuarem bosc endins, orien-tats definitivament al sud, marxant pel que en diuenel Bon Camí (5 h 30 min – 86m). Camí que antiga-ment comunicava Begur amb la platja de Pals. Ensinternem al cor de les magnífiques pinedes del boscMajor, fent petits alts i baixos, sempre per unterreny eminentment sorrenc com el de tota la zona,seguint unes barroeres marques blanques als arbres.Passem sota d’una línia elèctrica on hi ha una cruïllade pistes (27 min – 162 m) i de seguida ens incor-porem al carrer Carles d’Homs de la urbanització SaFontansa. Al final del carrer sortim davant del gira-tori de la carretera de circumval·lació. Tombem al’esquerra cap el parc de l’Arbreda i, anant per lavorera xapada de ferro, que és el tipus de materialque decora aquest parc, entrem a l’aparcament de laFont de Baix, després d’un periple de 6 hores i 10minuts. Que us hagi anat tot bé.

l’altre extrem de la cala contactem amb el camí deronda, molt ben arranjat de nou que en forta pujadasobremunta la roca Negra (8 min - 47 m), un puntalt amb perspectives estupendes. Ara descendim unbon tram del camí amb graons intercalats i petgemla platja de l’Illa Roja, amb l’escarpat penyal rogencque li dóna el nom, unit a la platja per una llencasorrenca. Camí enllà superem la punta Espinuda,deixant enrere una espectacular orografia mineral.Tot seguit, per damunt de les formacions calcàriesfracturades de Ses Planasses, tornem a caminar perla sorra entremig d’alguns pins arrecerats a la platjadel Racó (5 h 05 min – 4 m).La darrera platja que pertany al municipi de

Begur afronta per l’est amb el terme municipal dePals. Seguint la platja un tros, de seguida marxemcap a l’esquerra i sortim a l’aparcament de la plaçadel Racó. La passem i continuem de front per unaavinguda ampla (carretera GIV-6502) amb moltesbotigues i restaurants concentrats a la part baixa.Anem deixant alguns carrers laterals a banda ibanda fins al punt que aquesta avinguda de laMediterrània inicia una corba a la dreta. Nosaltrestombem a l’esquerra pel carrer de la Font de la Brui-xa (7 min – 24 m) que ens treu als afores passada la

Per saber-ne mésBibliografia

GREGORI, F. Xavier /COMAMALA, Rosa M.Costa Brava. LesGavarres – l’Ardenya.Guia Alpina. Granollers:Editorial Alpina, 2004.

PUNSETI, Daniel /SABATER, Daniel.A peu pel Baix Empordà.Entre Garbí iTramuntana. Valls:Cossetània edicions,2003.

A peu per Begur.Prospecte turístic ambplànol i textos. Edital’Àrea de Turisme deBegur, 2008.www.visitbegur.com.

Cartografia

Costa Brava. L’Empordàen detall. 3 mapes. Full 3,Begur-Palamós. EditorialPiolet, 2003. Escala1:25.000.

Mapa comarcal deCatalunya. Baix Empordà,nº 10. Generalitat deCatalunya. InstitutCartogràfic de Catalunya,2000. Escala:1.25.000.

MUNTANYA 889 06/201022

Text i fotos: Esther Almagro García i Borja Bouza Badenes

Laugavegurinn,un trekking de contrastos a

ISLÀNDIA

ILLES DE L’ATLÀNTIC

06/2010 MUNTANYA 889 23

L’itinerari que presentem aporta unavisió més íntima, personal i autènticadel paisatge de l’illa, a la vegada que evitales massificacions en els punts d’interèsturístic que, malauradament, s’hanconvertit en pseudoparcs d’atraccions.

Una llengua de laglacera Myradalsjökulés l’origend’imponents rius quetrenquen la morfologiaglacial.

Laugavegurinn: un nom propi que defineixun camí. Un camí que és molt més que l’e-rosió provocada en el sòl deguda a l’anar ivenir dels caminants. En aquest cas, el

camí físic equival a parlar de 55 km, desnivell acu-mulat de 2.500 m ascendents i 2.700 m descen-dents, i cinc dies d’estada en plena natura. En unsentit més personal, parlar del Laugavegur equival aparlar de col·leccions de paisatges i sensacions queels nostres sentits agrairan.

La ruta transita per la part interior sud de l’illa,entre les zones de Landmannalaugar i Thorsmörk,tot i que creiem que val la pena allargar-la fins a lalocalitat de Skógar, a tocar de la costa. El tempshabitual en fer aquest recorregut és de quatre etapes,ja es faci en sentit nord-sud (majoritàriament des-cendent, i el que aquí es descriu) o sud-nord.

Per arribar a Landmannalaugar no hi ha massaopcions possibles, ja que cal creuar diversos rius, perals quals pocs vehicles estan capacitats. Així, els ser-veis d’autobusos NAT i RE ofereixen una ruta perles Highlands des de Reykjavík amb parada a Land-mannalaugar (línia 11). Aquest trasllat comportaquatre hores de viatge i surt des de Reykjavík uncop al dia a 2/4 de 9 del matí.

És ben conegut el clima oceànic d’Islàndia, i lazona per la qual es desenvolupa el recorregut, lescaracterístiques meteorològiques subàrtiques podenser més acusades. Per tant, l’estiu és l’època mésadient per fer aquest recorregut, especialment elsmesos de juliol i agost, tot i que la variabilitat mete-orològica estigui assegurada, amb temperatures noc-turnes per sota de 0 ºC, sol, pluja i vent.

BO

RJA

BO

UZA

BO

RJA

BO

UZA

MUNTANYA 889 06/201024

LandmannalaugarLandmannalaugar (63°59.60N-19°03.66W; 600 m)és el punt de sortida del Laugavegur, tot i que potser alguna cosa més que això. Pot ser un lloc on pas-sar-hi molt més d’un dia. La seva situació privilegia-da permet gaudir d’innombrables colors i texturesque es generen damunt de les imponents i erosiona-des muntanyes de riolita i camps de lava que confi-guren el paisatge, i que donen lloc a una àmplia vallque s’estén molt més enllà d’on la nostra vista ensporta. A més a més, les rutes possibles des d’aquestpunt són moltes, i poden acabar-se amb un banyben calent en alguna de les basses naturals d’aiguacalenta, perquè Landmannalaugar vol dir ‘les bassesde la gent del país’.

Des d’un punt de vista logístic, Landmannalau-gar resulta perfecte com a camp base per realitzardiverses excursions diàries, ja que compta ambdiverses instal·lacions, com un petit alberg, serveis i

dutxes, una àmplia zona d’acampada i fins i tot unapetita botiga-autobús on probablement acabeucomprant una màscara antimosquits. Així doncs,Landmannalaugar és un bon lloc on relaxar-se peragafar forces per començar el camí que ens ha deportar fins a Thorsmörk. Per aquest motiu, en arri-bar a l’indret podem quedar sorpresos per la quanti-tat de vehicles tot terreny, persones i tendes que s’es-campen al llarg del marge dret del riu que configurala vall.

Landmannalaugar-HrafntinnuskerEl camí comença davant del refugi. S’inicia amb lesmarques que ens han d’acompanyar durant tot eltrajecte fins a Thorsmörk. Aquestes marques estansituades cada 100 m, la qual cosa fa que sigui difícilperdre’s si no és que una intensa boira o un momentd’inconsciència personal ens surtin al pas.

El camí comença solcant les formes rugoses,

Les llums i els colorsdels vessants de lesmuntanyes de riolitasón tot un espectacleper contemplar des deLandmannalaugar.

ILLES DE L’ATLÀNTIC

06/2010 MUNTANYA 889 25

arrodonides i amb vegetació del camp de lava cone-gut com a Laugahraun que limita pel sud el campa-ment de Lanmannalaugar. Però la definició de campde lava no és intel·ligible fins que comencem l’as-cens dels pendents de la muntanya de Brennistein-salda (855 m). És llavors quan l’observació de lamorfologia de la colada de lava que s’estén cap alfons de la vall ens trasllada al moment en què leserupcions volcàniques van definir el paisatge queavui veiem. En aquesta zona, l’aparent monocromiadel camp de lava deixa pas a un catàleg de colorsinimaginables: des del blanc fins al negre, passantper blaus, verds, grocs i vermells, que s’amaguenrere fumaroles que esquitxen el paisatge i despertenel nostre olfacte amb el seu intens olor a sofre.

La densitat d’elements geotèrmics disminueix amida que el camí ascendeix fins arribar a desaparèi-xer pràcticament en els punts elevats d’aquestaascensió a Brennisteinsalda. Des d’aquí el pendent

ascendent continua, però ara de forma més suau iacompanyat per nous matisos de colors, dels qualsara destaca el beix, deixant enrere els intensos ver-mells i grocs.

Després de tres hores de marxa s’arriba a unindret que des de la llunyania queda perfectamentlocalitzat per columnes de fum degudes a l’activitatgeotèrmica. Es tracta de Stórihver, un racó on con-flueixen un parell de torrents que afavoreixen la vidavegetal, d’un verd intens que contrasta amb lesimportants acumulacions de neu i amb els verme-llosos vessants excavats per la força de l’aigua.Aquest punt és un bon lloc on alimentar-se i ali-mentar als sentits: els colors, les olors sulfuroses, lestremolors del sòl sota els peus i la música que provéde les nombroses deus d’aigua termal i el seu conti-nu borbolleig, poden ser una bona companyia delmerescut descans.

Des de Stórihver el camí continua cap al sudamb un fort però curt pendent que porta a un

Dades d’interès

ALB

ER

TM

AR

TÍN

EZ

(BA

SE

GO

OG

LEM

AP

S)

Preu del refugi:4.200 ISK (24,42 €)per persona i nit.

Preu en zonad’acampada:1.000 ISK (5,81 €)per tenda.

Preu bitllet autobúsReykjavík –Landmannalaugar:6.300 ISK (36,63 €).

Preu bitllet autobúsThorsmörk – Reykjavik:5.200 ISK (30,24 €).

Icelandic meteo office:www.en.vedur.is

Companyiad’autobusos:www.re.is

ES

THE

RA

LMA

GR

O

BO

RJA

BO

UZA

...els colors, lesolors sulfuroses,les tremolors delsòl sota els peusi la música queprové de lesnombroses deusd’aigua termal iel seu continuborbolleig,poden ser unabona companyiadel merescutdescans

MUNTANYA 889 06/201026

immens camp de neu present pràcticament totl’any. Les formes sinuoses del terreny tenyit de blancper la neu entre la qual apareixen retalls de sòlnegre, visible pel desgel, generen una sèrie de textu-res que recorden els cossos de les balenes orca. L’ex-tensió de neu culmina en el pic Södjull, punt quedefineix l’enorme cràter del volcà Hrafntinnusker.La neu s’alterna amb les nombroses esquitxades delvolcà en forma de blocs d’obsidiana; Hrafntinnus-ker vol dir ‘illa d’obsidiana’. La successió de blanc inegre acompanya fins al punt més alt de tot el trek-king: el coll de Södjull des d’on veurem la banderaislandesa que corona el refugi de Hrafntinnusker,punt final del primer tram.

El refugi de Hrafntinnusker té les instal·lacionsbàsiques: un lavabo sense dutxa, una zona d’estar ihabitacions. Si es vol dormir al refugi cal reservaramb suficient antelació, ja que la capacitat màximaés de 36 persones. En els terrenys adjacents hi hauna zona d’acampada en la qual es pot passar la nitsi no disposem de plaça en el refugi. Cal dir queaquesta zona és molt ventosa, per aquest motius’han construït cercles (rings) de pedra que perme-ten refugiar la tenda del vent. Ara bé, cal arribard’hora, ja que si no ho fem, podríem quedar-nossense el nostre ring.

Etapa Landmannalaugar-HrafntinnuskerDistància: 10 km.Desnivells acumulats: +700 m / -252 m.Coordenades Hrafntinnusker:63º55.84N – 19º09.70W.

Hrafntinnusker – ÁlftavatnDes del refugi de Hrafntinnusker s’albira una partdel recorregut de 12 km d’aquesta segona etapa,perquè transcorre per una extensa i ondulada planaa 1.000 m d’alçada. El recorregut s’inicia per la peti-ta vall en la qual hi ha el refugi, que condueix fins ala gran plana. Allà, els barrancs, molt encaixats,coberts per importants gruixos de neu, són fre-qüents; per això caldrà anar amb compte i no hemde caminar fora del camí assenyalat. Les formesondulades creades pels petits turons i per la neuacumulada sobre els torrents, fan que les pujades ibaixades siguin constants.

Després de caminar durant 4 km, la gran planaacaba amb una sobtada baixada que condueix a unpetit torrent. Després de creuar-lo, sense cap difi-cultat, s’inicia una pujada amb un fort pendent de100 m de desnivell que culmina en un mirador

El tapís herbaci dediferents tonalitatsverdoses recobreixvolcans, planes i rieresa prop del llacAlftavatn.

06/2010 MUNTANYA 889 27

natural sobre la gran plana deixada enrere, i on pos-siblement ens relaxarem tot contemplant la immen-sitat de l’escena. Recuperades les forces, una mun-tanya singular situada just davant del nostre punt dedescans ens crida probablement l’atenció. Es tractade Háskerdjingur (1.281m), i si el dia és clar, unràpid ascens al seu cim valdrà la pena, ja que lapanoràmica que ofereix és senzillament espectacular,i la vista ens portarà a les terres que durant un parellde dies haurem de trepitjar.

Des d’aquest punt, les pujades i baixades conti-nuen acompanyant el camí, però ara amb pendentsmés acusats. Les extenses capes de neu comencen adisminuir i les surgències d’aigües sulfuroses tornende nou a fer acte de presència. Els colors de lesmuntanyes comencen també a fer-se uniformes, i elcolor taronja intens passa a ser el predominant. Enaquest marc, s’arriba a un petit coll, el pas del qualanirà acompanyat d’un sentiment de felicitat i gran-desa en veure l’espectacle que s’aixeca davant elsnostres ulls: un món de color verd, de volcans, dellacs i de glaceres. Aquest espectacle visual probable-ment ens porti a buscar un lloc tranquil on poderdescansar tot gaudint de les magnífiques vistes quefaran oblidar el cansament que les nostres camesarrosseguen.

El món verd de llacs i volcans es troba uns 400 mper sota d’aquest punt. Aquest desnivell es realitzaen poc menys de 2 km, per una zona coneguda comJökultungur, on els forts pendents són la caracterís-tica principal. El descens desemboca en el riu Gras-hagakvísl, el primer de certa entitat de tot el recorre-gut. Per creuar-ne l’aigua gèlida caldrà ajupir-se,treure’s les botes i posar-se les sandàlies.

Ara el camí planeja suaument entre prats d’unverd pràcticament fluorescent: hem arribat al mónverd. A la vora del llac Álftavatn (llac dels cignes) hiha el refugi del mateix nom; s’hi arriba en pocmenys d’una hora.

El refugi d’Álftavatn està format per la cabanadel guarda, un parell de cabanes amb habitacionsper 58 persones i una cabana on es localitzen lespreuades i anhelades dutxes que, per 500 IKS, lestrobarem exquisides. La zona d’acampada se situa apocs metres d’aquest complex en direcció al llac.

Etapa Hrafntinnusker–ÁlftavatnDistància: 12 km.Desnivells acumulats: +384 m / -829 m.Coordenades del campament de Álftavatn:63º51.47N – 19º13.64W

Ara el camíplanejasuaument entreprats d’un verdpràcticamentfluorescent:hem arribat almón verd

ES

THE

RA

LMA

GR

O

MUNTANYA 889 06/201028

Álftavatn – EmstrurS’inicia aquesta etapa pujant un suau pendent rereel refugi; ràpidament ens trobem un primer rierolper creuar. Poques desenes de metres més enllà tro-barem un segon riu força més cabalós (Brattháls-kvísl). Per tant, és prudent canviar-se les botes perles sandàlies des d’un inici i creuar tranquil·lamenttots dos rius. En aquesta zona, la curiosa morfologiadel terreny per la qual discorre el camí està tapissadaper una manta de gespa de color verd intens.

Després de poc més d’una hora de marxa arri-bem a un petit indret on s’aixequen un parell d’edi-ficacions. Es tracta del refugi de Hvanngil, una

alternativa a la clàssica pernoctació a Álftavatn(també disposa de dormitoris, dutxes i zona d’acam-pada). En aquest punt, el camí es bifurca i cal pren-dre el sender que passa pel costat del refugi, que con-dueix, entre un camp de lava esquitxat per relluentsobsidianes, a un interminable desert de cendra volcà-nica negra que la nostra vista és incapaç de delimitar.

El recorregut per aquest desert s’inicia seguint lesmarques dels enormes tot terreny que hi circulen.Les rugoses i arrodonides formes de les colades delava petrificades i les punxants i còncaves formes deles obsidianes han desaparegut en el desert. L’apa-rent monotonia s’instal·la en el paisatge. Tot i laseva duresa, existeixen formes de vida en aquestaimmensa i desolada plana: les silene uniflora donenvida a aquest paratge.

El primer element important que trobem en eldesert, després de 15 minuts de marxa, és el riu Kal-daklofskvísl, que es creua a través d’un rudimentariperò eficaç pont de fusta. No podria ser d’una altraforma, intentar creuar aquest riu a peu és una aven-tura suïcida, ja que el cabal i la velocitat del riu sónveritablement imponents. En canvi, sí que s’haurà decreuar a peu el riu Blafjallakvisl; tot i no ser compa-rable amb l’anterior, atesa la seva força i el seu calatde més de 60 cm, serà necessària l’ajuda d’un com-pany i uns bastons si es vol arribar sa i estalvi a l’altremarge. L’elevada velocitat i la fredor extrema de lesaigües faran que els 20 m d’amplada del riu es creuinràpidament. La intensitat d’aquests instants s’acabasobtadament en contemplar l’interminable desert, inovament la monotonia, el silenci, el negre i la polsseran companys uns quilòmetres més.

De nou un pont imprescindible ens facilita l’en-creuament d’un altre riu imponent, el seu colorrogenc ens dóna fe del gran volum de sediments quetransporta. El camí continua. Les muntanyes,abans llunyanes, estan a tocar. La fi del gran desertsembla propera, i es materialitza en una petita colla-da. En arribar-hi, observem de nou una altra planainterminable, negra i ondulada que ens portarà des-prés d’una hora més de marxa a un petit coll des delque sí podrem veure la bandera que situa el refugid’Emstrur.

A Emstrur trobem quatre petites edificacions defusta entre les quals hi ha el refugi amb capacitat per40 persones, i una altra destinada a serveis i dutxes.La zona d’acampada és en unes petites planes situa-des una desena de metres per sota de les edifica-cions, vora uns rierols que fan possible el creixementd’una abundant vegetació en les ribes. Cal dir que sihi arribem amb temps i forces, és recomanable feruna curta excursió a l’espectacular congost de Mar-karfljótsgljúfur.

Etapa Álftavatn-EmstrurDistància: 16 km.Desnivells acumulats: +640 m / -658 m.Coordenades Emstrur:63º45.96N - 19º22.48W.

Per tal de creuar lesimponents gorges deSÿari-Emstruá hi hapetites infraestructuresque permeten arribar al’altre marge.

BO

RJA

BO

UZA

ILLES DE L’ATLÀNTIC

06/2010 MUNTANYA 889 29

Emstrur - ThormörkEls rierols que travessen la zona d’acampada escam-pen una forta olor a sofre, que dificulta agafar elson. No és mal consell, doncs, aprofitar aquestinconvenient per matinar i posar ruta a l’últim diad’aquest trekking. En el primer tram, el camí ésd’un color negre intens, i fonamentalment descen-dent. Al cap d’una hora de marxa arribem a un con-gost molt marcat i profund, anomenat Syäri-Ems-truá, que es travessa mitjançant un pont de fustaque, a primera vista, pot semblar poc estable, peròque resulta prou segur. Això sí, per arribar fins alpont cal baixar per unes roques de parament verti-cal, amb l’ajuda d’unes cordes ancorades que facili-ten el pas als caminants. Per aquells que pateixen devertigen, l’encreuament no comporta cap dificultatafegida, però es recomana creuar amb rapidesa perla sensació d’inestabilitat que pot causar l’alçada i lagran velocitat a la qual circula l’aigua sota els nostrespeus. Les profundes parets d’aquest congost, de mésde 100 m d’alçada, s’han creat al llarg dels anys peldesgel de la glacera Mýrdalsjökull, una de les llen-gües de la qual es pot observar en direcció est.

Un cop travessat el congost s’avança entre morre-nes laterals que delaten que per allà, ja fa molt detemps, lliscava una altra llengua de la glacera. El pai-satge morrènic, amb monticles intermitents, conti-nua durant dues hores més, mentre deixem enrere lallengua de la glacera i a l’oest ens limita el profundcongost, paral·lel al nostre camí. Val la pena allu-nyar-se del camí per contemplar l’espectacular con-fluència dels dos congosts, el que ja haurem travessati el de Markarfljótsgljúfur, que incideix perpendicu-larment al primer. Conforme anem guanyant terrenya les morrenes, es divisa en la llunyania el cos de laglacera Mýrdalsjökull i múltiples de les seves llen-gües, que baixen precipitadament sobre Thorsmörk.El camí continua paral·lel al congost de Markarfl-jótsgljúfu pel seu marge esquerre, en un recorregutmajoritàriament pla. Aquesta àrea per la que transi-tem és coneguda com Almenningar. Després decreuar un petit rierol amb un pont s’ascendeix fins auna carena des de la qual podrem admirar i accedir al’extensa vall del riu Pröngà. Es tracta d’un riu trenatd’uns 200 m d’amplada que, per tal de creuar-lo, ensobligarà a canviar-nos novament les botes per les

sandàlies. La primera part no té dificultat, però en lasegona part es travessa el curs principal, amb calats ivelocitats superiors. Si ha plogut, s’haurà de vigilarespecialment. Si l’itinerari es fa en grup, es recomanaagafar-se de la mà els uns amb els altres, per salvar laforça del corrent. L’últim tram del recorregut de pocmés de mitja hora transcorre per un dels pocs boscosde tota Islàndia, amb arbres de fullatge clar, fona-mentalment de la família de les betulàcies: estem aThorsmörk (el bosc de Thor). Sobta l’increment depersones que es van sumant al camí, i que indiquenque la fi és a prop. Un cop arribats al refugi deThorsmörk hi ha diverses ofertes d’allotjament, tot ique també hi ha l’opció d’agafar l’autobús que portaa Reykjavík a les 3 de la tarda i buscar allotjament ala capital.

Etapa Emstrur-ThormökDistància: 16 km.Desnivells acumulats: +744 m / -913 mCoordenades del refugi a Thorsmörk:63º40.96N - 19º30.89W

Durant gran part delrecorregut, la neu,encara present al’estiu, contrasta ambla negror de lescendres volcàniques.

ES

THE

RA

LMA

GR

O

MUNTANYA 889 06/201030

Undels més preuats tresors que custodia laCartoteca del Centre Excursionista deCatalunya és la Carta comarcal de Cata-

lunya de Norbert Font i Sagué. És l’obra d’un semi-narista aficionat a l’excursionisme i a la geologia, de23 anys, que fou qui per primera vegada dibuixàamb precisió l’àmbit territorial de 40 comarques(34 al Principat estricte), tot fent servir com a basede treball un excel·lent mapa topogràfic publicat perl’exèrcit francès. Aquell mapa inèdit complementaval’assaig Determinació de les comarques naturals e his-tòriques de Catalunya, premiat als Jocs Florals de1897. Mapa i text constitueixen una fita cabdal enel debat comarcalista. Fins aquell moment s’haviaparlat molt de comarques i se n’havien elaboratalguns llistats, però cap estudiós no havia aplegat unconeixement geogràfic tan ampli del país com perraonar extensament els detalls de proposta i dibui-xar-ne els límits. El jove seminarista, amb un puntde supèrbia, no dubtava a desautoritzar les divisionso propostes anteriors: «Greu nos sap dir que capd’elles és encertada, però és la veritat».En El problema comarcal de Catalunya (1931)

Pau Vila afirmava que «cap més tractadista no haaplegat una documentació com la seva per a fixar lesdemarcacions d’aquests territoris, puix que aquestautor acut a molt diverses disciplines per tal de treu-re els elements de judici». Efectivament, un delsvalors de l’obra de Font i Sagué és que entén lacomarca com un fet complex i per això recorre a unampli ventall de factors que li permeten caracterit-zar i «determinar les comarques naturals de Cata-lunya»: geologia, orografia («les muntanyes són lesfites naturals establertes pel Creador de l’Univers»),hidrografia, etnografia, toponomàstica, divisionshistòriques, documentació antiga i tradició («alassenyalar los térmens d’una comarca, deu tenir-semolt en compte l’opinió popular»). «Amb recursos

Autor: Jesús Burgueño

Doctor en geografia, professor de la Universitatde Lleida i responsable del Servei cientificotècnicde Cartografia i SIG

Norbert Font i Saguéversus Pau Vila:les comarques de Catalunya

AFC

EC12028

Pau Vila i la seva néta el dia de Sant Jordide 1936 a la plaça de Sant Jaume.

GEOGRAFIA

06/2010 MUNTANYA 889 31

tan abundosos i variats –deia novament Pau Vila–Font i Sagué arriba a una divisió comarcal de Cata-lunya més enraonada que cap altra de les que hanestat fetes.» Tot i amb això, també és cert que feiaun èmfasi especial en l’antropologia històrica, i d’a-quí es deriven moltes afirmacions que, llegides alsegle XXI, resulten ben pintoresques

L’origen històric d’una comarca deu buscar-se en la

protohistòria, en los seus primers pobladors, en una tribu,

en un clan. (...) L’home de ciència, qui atravessa diferen-

tes comarques, pot assenyalar lo límit de les races amb

la sola observació i comparació de la gent del camp, de

la manera de vestir, variants del llenguatge, festes popu-

lars, etc. (...) La tradició és la única que ha resistit a totes

les divisions y despotismes, conservant al través de cent

generacions lo record de les primitives tribus.

Alguns trets de la proposta comarcal Font i Sagués’allunyen força del que finalment n’ha quedat legal-ment establert. En el seu mapa hi figuren el Moia-nès, el Lluçanès i la Ribera de Sió. La Garrotxa(actual Pla de l’Estany i rodalia de Besalú) apareixcom l’espai intermedi entre l’Empordà i la Mun-tanya (rodalia d’Olot i vall de Camprodon). LaSelva comprenia la ciutat de Girona, Cassà i la Valld’Aro, en tant que el Gironès restava reduït a lesvalls tributàries del Ter per l’esquerra, entre Susque-da i Sant Julià de Ramis. La Segarra incloïa Igualadai Tàrrega (i naturalment Calaf i Santa Coloma deQueralt). El Penedès comprenia aproximadamentl’antiga vegueria, amb nombroses localitats de l’ac-tual Anoia. Cardona i Solsona feien part d’unamateixa comarca. Tampoc no destriava el Baix Llo-bregat del Pla de Barcelona. Les Garrigues noincloïen les Borges Blanques, que restaven a l’extensPla d’Urgell (però sí Llardecans, Maials...) i la Nogue-ra no comprenia ni Artesa de Segre ni Ponts. El Ripo-llès abraçava Besora i el Pallars Jussà era designat coma Conca de Tremp (la Pobla de Segur sí que pertanyiaal Pallars). No identificava com a comarques elMontsià, la Ribera d’Ebre ni l’Alta Ribagorça, isobretot no subdividia elCamp de Tarragona, l’Em-pordà, el Penedès ni el Vallès.La proposta de Font i

Sagué va tenir un granimpacte i acceptació entre elsestudiosos del país. Posterior-ment es van fer molts altresmapes i descripcions de comar-ques (bona part sorgides des delmón excursionista), però lamajoria (com ara les obres deCèsar A. Torras o Pere Blasi)seguien les directrius bàsiquesestablertes pel geòleg. Així, quanel novembre de 1918 el presidentde la Mancomunitat Josep Puig iCadafalch encarregà una propostad’organització territorial de Cata-

lunya, establí el requisit de fonamentar-la «sobre lesantigues comarques naturals i històriques, determi-nades per mossèn Norbert Font i Sagué».Pau Vila va trigar bastants anys (1931) a elaborar

una proposta pròpia, original i que no fos gens deu-tora de les directrius de l’espeleòleg, sinó més aviatoposada. El plantejament de qui havia esdevingutpresident del CEC anava contracorrent d’allò que

llavors defensaven les mateixespublicacions excursionistes, comara el Diccionari nomenclàtor depobles (CEC, 1931) o els ÀlbumMeravella (C. E. Barcelonès,1928-1933). Si Font i Saguédefensava l’heterogeneïtat de lescomarques (el seu Garraf noméscomprenia el municipi de Sit-ges, en tant que l’Empordàabastava més de dos milers dekm2), Vila cercava l’homoge-neïtat en extensió i població.L’un parava esment en laforma de ballar la sardanaper diferenciar l’Empordà dela Selva, l’altre reivindicavala importància del factoreconòmic. El geòleg adme-tia comarques «secundà-

cap estudiósno havia aplegatun coneixementgeogràfic tanampli del paíscom per raonarextensamentels detalls deproposta idibuixar-neels límits

Diccionarinomenclàtor depobles (CEC, 1931)

CARTO

TECACECRC1166

GEOGRAFIA

06/2010 MUNTANYA 889 33

Un dels méspreuats tresorsque custodiala Cartotecadel CentreExcursionistade Catalunyaés la Cartacomarcal deCatalunyade NorbertFont i Sagué

CARTO

GRAFIADELCECRC1166

MUNTANYA 889 06/201034

(...) en totes elles el fet econòmic, com el fet de les

relacions socials, són completament negligits, descone-

guts. Conscientment o inconscientment són criteris tra-

dicionalistes. Ha estat una mena de període romàntic

dels estudis comarcals. ...el fet de no tenir en compte

l’activitat productora i comercial de les comarques ha

inutilitzat per a tota implantació les divisions comarcals

establertes. (...) la consideració de l’aspecte econòmic i

de comunicació és essencial.

Cal situar les propostes de la Ponència de la divi-sió territorial nomenada per la Generalitat i presidi-da per Vila en les coordenades d’aquest nou para-digma dels estudis comarcals. El 1933 la Generalitatva publicar el llibre amb les dues propostes: una quepròpiament corresponia al parer de Pau Vila (mino-ritari en la comissió) i l’altra –la que al capdavallgaudí d’acceptació política i fou aprovada l’agost de1936– fruit de l’acord entre el secretari Josep Iglé-sies i l’influent polític Antoni Rovira i Virgili. Amb-dues propostes restaven molt lluny dels planteja-ments de Font i Sagué, fins el punt que la que vatriomfar més aviat es pot considerar una simplereforma del partits judicials.En fer-se públic el dictamen de la Ponència, fou

inevitable que els afeccionats a la qüestió comarcal –entre els que hi podem comptar tots els excursionis-tes– comparessin la vella proposta del venerat Font iSagué amb la molt trencadora alternativa de laPonència justament encapçalada per qui llavors pre-sidia el CEC, Pau Vila. Alguns van discrepar de laproposta oficial, en considerar-la una «paròdia del

BURGUEÑO, Jesús.Història de la divisiócomarcal. Barcelona:Rafael Dalmau Ed.,2003.

Bibliografía bàsica:

ries» com el Moianès o el Lluçanès, en tant que Vila–sense ignorar-les– les sacrificava en ares a una admi-nistració més uniforme i econòmica del país. MossènNorbert rebutjava la partició de grans comarquescom el Camp de Tarragona o el Vallès, i Vila ho con-siderava necessari per tal d’equilibrar les demarca-cions administratives. Vila volia fer una divisió útil iaplicada, expressament dirigida a les necessitats d’es-tructurar el govern de Catalunya en el moment dereinstauració de la Generalitat; el geòleg, abans queres, feia una divisió científica, sobre la base de laqual, en tot cas, es podria fer un altre estudi «tant omés dificultós en què es determinés l’organitzacióinterna que s’hauria de donar a aquestes comarqueslo dia en que fos un fet lo Regionalisme.»Pau Vila trobava a mancar la societat en l’estudi

del geòleg:

(...) l’escassa aportació dels fets humans vius i de la

vida de relació... dóna a la divisió fontsaguerenca un

caràcter estàtic; quasi diríem arqueològic. Hom no veu

l’encaix de les comarques delimitades per mossèn Font i

Sagué amb les manifestacions del treball i el tràfic. Hom

té la impressió que l’home n’és absent.

De manera més genèrica, en relació a totes lesdivisions comarcals anteriors a 1931:

Album Meravella(C.E. Barcelonès,1928-1933)

partit judicial», massa allunyada de les comarquestradicionals definides per l’introductor de l’espeleo-logia. Pau Vila els respongué amb un article perio-dístic amb un títol ben significatiu: «Comarcalisme.Del mite a la realitat», en el qual cridava a cercar«solucions pràctiques basades sobre realitats vives» ia abandonar els mites romàntics. Si la polèmica nova anar a més fou perquè els Fets d’Octubre vancapgirar l’agenda política i ciutadana, i quan esreprengué el tema hi havia una guerra pel mig.Josep Iglésies explica que Font i Sagué fou el

detonant de la formació de la Secció de Geografia iGeologia dins el CEC, i precisament Pau Vila vapresidir-la anys després. L’enfrontament d’ambdósmodels comarcals era, al capdavall, una baralla defamília. Comptat i debatut és ben lògic que duesvisions de país fetes amb un interval de 35 anysfossin ben diferents; Vila havia assumit de formaentusiasta els plantejaments de l’escola regionalfrancesa, que el duien a prioritzar l’aspecte humàde la geografia. La «cantarella de la geografiahumana» –recordava Iglésies– desplaïa els naturalis-tes, els quals, si més no inicialment, van menystenirles aportacions de Pau Vila.L’any 1935 s’escaigué el 25è aniversari de la mort

de Font i Sagué. Amb aquest motiu el CEC varecordar la figura del geòleg i el propi Pau Vila nova dubtar a retre-li sincer homenatge amb un articlea La Publicitat: «Norbert Font i Sagué, un patriota iun mestre». En el cor generós de Pau Vila no hitenia lloc la supèrbia ni l’oblit interessat, ben al con-trari. El geògraf glossava el curs de geologia dinàmi-ca i estratigrafia que Font impartí «a la casa pairal del’excursionisme català» i el recorda com un «èxitsense precedents: la sala del vell casal s’omplia; lesexcursions eren molt concorregudes. Els fets fisio-gràfics i geològics en boca de Font i Sagué, tremolo-sos els conceptes per l’emoció d’un cert autodidac-tisme [compartit pel Vila], esdevenien comprensiusi interessants.» Novament les classes impartides alCEC estableixen un paral·lelisme entre les duesfigures: segons Iglésies, les classes de Pau Vila «cons-tituïen una font de vocacions semblants a les que enèpoca més reculada havia originat l’apostolat espeleo-lògic de mossèn Norbert Font i Sagué». Això sí,com és ben lògic, a parer de Pau Vila la divisió del1897 ja no era la millor existent: «aquesta obraconstitueix el millor estudi comarcalista de conjuntentre els estudis anteriors als treballs de la Ponènciaper a la divisió territorial de Catalunya».El mapa i l’assaig comarcal de Font i Sagué duien

com a lema: «És feina pesada, però amb constància,de tot se surt». Tractant-se d’un treball amb aquestatemàtica ens sembla justificat traslladar l’afirmaciódel geòleg a l’actual debat sobre l’organització terri-torial de Catalunya en vegueries. Podria ser tambéun lema per al llarg procés legal, ara tot just iniciat,de transició de la província a la vegueria. Tant de boaquesta transició anés també acompanyada d’unarevisió del mapa comarcal atenent, perquè no, algu-nes de les lúcides idees de Norbert Font i Sagué.

MUNTANYA 889 06/201036

Aquest recorregut vol viure el darrer tram delriu que transcorre pel nostre país, totcomençant per la confluència amb el riu

Segre i acabant allà on el riu s’ajunta amb l’infinit.Vist en un mapa un tram molt petit d’aquest granriu. Vist pels nostres ulls, tot un món desconegutper on val molt la pena perdre’s de tant en tant. Sitants pocs quilòmetres ens han deixat aquest gust deboca, ¿quin gust hauria de deixar una travessa inte-gral del riu? Imaginació al poder...

Si reflexionem ara sobre els dies passats al riu, uspuc dir que cadascuna de les etapes que vàrem fer vaser molt diferent de les altres. Canvia el color de lesterres que passem, però també el riu: en un principiel riu és calmat i molt ample, després més estret isinuós, on el corrent et porta suaument d’un margel’altre; per últim, es torna engrandir i perd altra vega-da la força del corrent. Realment, de vegades hom téla impressió de circular per un ens vivent, lo Riu.

DE MEQUINENSAA RIBA-ROJA D’EBRE (35 KM)Un dur començament per aigüesd’embassamentsComençar pel més dur no sempre és el més aconse-llable en aquesta vida. Potser ho és menys quan unno està del tot habituat a aquesta modalitat esporti-va i la seva companya de viatge està embarassada.Però per algun lloc cal començar, i amb bonesmaneres, paciència i il·lusió es mouen muntanyes.¿Què és el que fa que aquest sigui el tram més dur?

Text: Albert Arnau TriasFotos: Albert Arnau Trias i Rosa Bou Torrent

Baixar l’Ebre a cop de rem és endinsar-se en la històriad’aquest riu i contemplar-lo com es feia fa uns anys, ambcalma i paciència. És una manera diferent de recórrer unspaisatges de vegades desapercebuts tot i ser sovint moltencisadors. És envoltar-se del caliu de la gent que aniremtrobant, i també és un bon punt d’observació des d’on espoden contemplar els pobles riberencs.

Baixada de l’Ebreen piragua (tram català)

Al pantà de Riba-rojatrobem trams de granbellesa en paratgessolitaris.

PIRAGÜISME

06/2010 MUNTANYA 889 37

Doncs tres raons principalment: la primera queíntegrament transcorre per embassaments, concreta-ment el de Riba-roja i bona part del de Flix. Això faque l’exigència a l’hora de remar sigui superior ad’altres trams on el corrent juga al nostre favor. Lasegona, és que hi ha una pressa que cal passar i noestà precisament massa adaptada a la navegació con-tínua pel riu. En definitiva, que cal sortir de l’em-bassament i portar la piragua a l’altra costat, totcobrint una bona distància i un multitud d’obsta-cles. I per últim, que no hi ha pobles entremig, i l’e-xigència d’arribar al punt final és superior, si no ésque un porti estris per pernoctar de manera autòno-ma. En contrapartida, trobarem grans trams solita-ris d’engorjats en què sembla que el soroll dels remsen contacte amb l’aigua és escandalós. Potser ésaquest l’adjectiu que més bé defineix aquest tram deriu: solitari.Així és el nostre primer contacte amb el riu, físi-

cament exigent, però captivador i envoltat de paisat-ges inhòspits. També és el nostre primer contacteamb els nombrosos pescadors, alguns dels quals vede molt lluny a la recerca dels grans silurs i altreshabitants del riu. Malauradament, aquests no sem-pre són tan respectuosos amb l’entorn com caldria.A poc a poc la tarda se’ns va tirant a sobre i arri-

bem al poble de Riba-roja d’Ebre ja en l’hora màgi-ca del capvespre. És durant les primeres hores deldia i les últimes del matí, en què el riu està especial-ment bonic. En aquestes hores normalment no fa

vent i l’aigua crea un efecte mirall que et sap greuanar trencant amb els rems. La fauna està en plenaactivitat, amb els peixos que pugen a la superfície isalten per agafar insectes; les garses i d’altres ocellspescadors també estan en plena activitat.

DE RIBA-ROJA D’EBREA MÓRA D’EBRE (34,7 KM)S’acaben els embassaments i el riu prenuna mica de forçaAmb els braços i la part superior de l’esquena bas-tant ressentida del dia anterior, comencem a remard’hora. En poca estona la densitat de cases augmen-ta i arribem a la presa de Flix. Aquesta se sortejamillor que l’anterior, tot i que també té les sevesdificultats. Passada la presa, sembla que comenci unnou riu i un nou viatge. Un lleuger corrent al nostrefavor, trams més estrets i més poblacions al voltantdel riu seran la tònica d’aquesta etapa. L’últim obs-tacle no navegable el trobem poc abans de la centralnuclear d’Ascó, que tot i ser incòmode de passar, ésmolt més senzill que les preses.Un típic dia de navegació amb piragua per aquest

riu transcorre així: les primeres hores del dia sónmolt tranquil·les. Normalment hi ha molta calma il’aigua està completament plana, l’efecte mirall quehe comentat abans. En definitiva, que és l’hora deremar amb la càmera fotogràfica a punt. A mig matí,la brisa va entrant i l’aigua es va eriçant formant peti-tes ones. Una cosa és clara, el 95% de les vegades

Sensacionalpanoràmica deMiravet des del’embarcador.

És durantles primereshores del dia iles últimes delmatí, en quèel riu estàespecialmentbonic

MUNTANYA 889 06/201038

aquesta brisa és en contra (sempre que anem cap al’est, però); això fa una mica més incòmode la traves-sa. Cap al migdia i fins la primera meitat de la tarda,aquesta brisa pot incrementar-se força i les onades iel vent en contra ens fan la vida més difícil. Fins itot, si deixes de remar, la piragua va cap endarrere.És el moment d’apretar les dents i parlar poc. Final-ment, durant la segona meitat de la tarda, la brisa escalma i tot retorna a la calma inicial.D’aquesta manera arribem a l’embarcador de

Móra d’Ebre, la capital de Ribera d’Ebre, antigaduana fluvial quan per l’Ebre hi transitaven enor-mes quantitats de mercaderies.

DE MÓRA D’EBRE A TORTOSA (48,3 KM)El corrent del riu ens porta per algunsdels millors paisatges de la travessaA primera hora passem per sota de dos ponts, vore-gem l’illa de Galatxo i els seus meandres, i enfilemla piragua en direcció el castell de Miravet. Aquesttram, acabat de començar el dia, és especialmentbonic, i ja no us dic l’arribada a l’embarcador deMiravet, envalentits pel corrent. Aquí fem una para-da. És impressionant l’estampa d’aquest poble desdel riu. Passat Miravet entrem en una zona mun-tanyosa fins que el riu torna a eixamplar-se per arri-bar a Benifallet. Ja s’intueix la proximitat dels Ports.Després de dinar arribem a l’assut de Xerta, que

en temporada de navegació compta amb una resclo-sa que ens baixa de nivell sense sortir de la piragua.És un moment simpàtic, ja que tot el mecanisme dela resclosa es posa en marxa per només nosaltres dos.Durant tots aquests dies constantment travessem

grans bancs d’algues, on els peixos els agrada estarimmòbils tot esperant el pas d’alguna presa. Devegades veiem fins i tot puntes d’aletes que sobre-surten de l’aigua. La piragua, en ser una embarcaciópoc sorollosa, es pot apropar molt a aquests peixos,que en l’últim moment fugen amb un ràpid i sonormoviment. De vegades, quan no te’ls esperes t’en-duus un bon ensurt, ja que tot passa a pocs centí-metres de l’embarcació.L’arribada pel riu a Tortosa a darreres hores de laA

LBE

RT

MA

RTÍ

NE

Z

El riu s’encaixa entremuntanyes en el tramMiravet - Benifallet.

Tornem a gaudirun dia més del’espectacle de

veure enlairar-seles garses alnostre pas

PIRAGÜISME

06/2010 MUNTANYA 889 39

tarda en plena festa major va ser tot un espectacle. Laimatge de nosaltres dos en mig de les parades i atrac-cions, carregats amb rems, armilles i bosses estanquesa la recerca d’allotjament devia ser digne de veure.

DE TORTOSA A DELTEBRE (28,2 KM)El suau paisatge del Delta s’obre pas enel viatge cap a la marTornem a gaudir un dia més de l’espectacle de veureenlairar-se les garses al nostre pas, tot remant a propde l’illa de Vinallop, a la sortida de Tortosa. Al fonses veu de tant en tant com un peix arriba a saltargairebé mig metre fora de l’aigua. Sens dubte, ésuna bona manera de començar el dia.En poques hores ja som sota el pont de l’autopis-

ta AP-7 a punt d’entrar a Amposta a descansar unaestona. El riu s’ha eixamplat bastant aquest darrersquilòmetres, i a poc a poc el paisatge s’ha anat sua-vitzant molt.A partir d’ara ens espera el Delta amb els seus

canyissars i baixos horitzons. A mida que ens apro-pem a Deltebre el trànsit d’embarcacions diversess’intensifica. Sabent que l’etapa d’avui és curta, larelaxació s’apodera de nosaltres. A poc a poc l’illa deGràcia s’apropa i comença l’extensíssim nucli urbàde Deltebre, fins que arribats a l’alçada de l’embar-cador, donem al migdia l’etapa per acabada. Un bonarròs negre serà el nostre premi a aquests dies de tra-vessa tot esperant l’arribada al mar del dia següent.

DE DELTEBRE A RIUMAR: (13,3 KM)Cel i riu es fonen en l’horitzóEn plena nit comencem a remar direcció al mar. Laclaror de la lluna ens il·lumina les siluetes a les voresriu. De tant en tant apareix alguna edificació típicadel Delta. Avui els peixos ens espanten més quemai, perquè tenen una mida de vegades molt consi-derable, i no ens veuen venir fins que literalmentestem a sobre d’ells.De mica en mica la claror es va apoderant de

l’horitzó. Ens creuem amb alguna petita barca depescadors que torna a port amb la feina feta d’unallarga però productiva nit. Cada vegada hi ha menysgruix entre el riu i el no-res.Surt el sol. El roig és vivent a l’horitzó quan arri-

bem a les darreres palmeres que donen pas al marobert. L’espectacle sublim. Un nou dia de sol alDelta i la mirada clavada a l’infinit que formen riu,mar i horitzó. Un nou dia que ens dur a la fi d’a-quest viatge.D’aquesta manera deixem a la fi de remar cap a

l’est per vorejar el Delta tot encarant la llarga platjade Riumar.Passem per uns darrers moments d’atenció on la

nostra treballada coordinació ens permetrà sortejarunes onades que trenquen en un banc de sorradavant la platja, i que amenacen en transformar lapiragua en submarí.Finalment, arribem a la platja i traiem la piragua

de l’aigua ja per última vegada. Un nou dia comen-ça, però per nosaltres l’aventura acaba.

Informació pràctica

Pas de la presa de Riba-rojaCal sortir del pantà pel cantó esquerre (sempre que anem riu avall). El terrenyés força incòmode al començament, ja que cal superar un terraplè d’alçadaconsiderable abans d’arribar a un camí que s’uneix amb la carretera que provédel damunt de la presa, de trànsit gairebé inexistent. Una vegada passada lapresa, per un altre camí, podem retornar de nou al riu. El tram es fa llarg i moltfeixuc amb la piragua. Tot plegat ens porta ben bé una hora i mitja.

Pas de la presa de FlixSi es va riu avall cal sortir novament pel cantó esquerre del pantà. Allà troba-rem un camí que ens durà a la carretera, que cal travessar amb precaució jaque té força trànsit. Un cop a l’altre cantó baixem amb atenció al riu mitjan-çant unes escales. És força més fàcil i curt que la maniobra per evitar la presaanterior.

Pas de l’assut d’AscóCal esquivar-lo novament per la vora del riu pel cantó esquerra. Tot i que és untram molt curt, és un pèl incòmode, ja que tota la maniobra es fa pel damuntde roques.

Pas de l’assut de XertaAquest pas compta amb una reclosa que en temporada de navegació, del 9d’abril al 2 de novembre, fa passar les embarcacions d’un cantó a l’altre de l’as-sut. Cal trucar la telèfon 977 473 158 abans d’arribar a l’assut per informarque activin el mecanisme. (També es pot consultar www.ebrenavegable.com.)Fora de temporada, és possible de desembarcar per una rampa a la dreta delcanal i portar la piragua fins a l’embarcador de l’assut, ja a l’altre cantó.

Lloguer de piragüesNosaltres les vàrem llogar a l’empresa de Flix, Rogles Aventura. Pagant unsuplement, ells mateixos ens van portar la piragua al punt de sortida i ens vanvenir a recollir al punt d’arribada. El tracte amb ells va ser d’allò més fàcil i sónuna bona font de bons consells per a la travessa. Hi ha també una altra empre-sa de Benifallet: Beniemocions (Tel: 619 334 384, www.beniemocions.cat)que també són bons coneixedors del riu i ofereixen un servei similar.

InternetA lloc web www.ebre.ephemera.cat en Jordi Cots ofereix un útil road bookde la travessa que va fer, així com informació útil.

VIES D’ESCALADA A cura d’Armand Ballart

MUNTANYA 889 06/201040

ROQUES DEL MASMUTA l’esquerra de la Via d’un Temps, ToñoLópez realitza tot sol la via PolvosGinebrinos. Oberta els dies 29 i 30 d’a-bril del 2009 amb la col·laboració deMiguel Ángel en els dos primers llargs,ofereix un traçat semiequipat ambparabolts de 8 i 10 mm, on destacal’exigent fissura de la tercera tirada onhaurem de col·locar alguns friends deprogressió. Cal dir també que l’últimllarg ha quedat molt forçat a la dretaper no trepitjar les altres vies, a mésde tenir les assegurançes més allunya-des que la resta de l’itinerari. Cal durunes 18 cintes, estreps i friends mit-jans i grans. És una roca discreta enalgun passatge, però acceptable enconjunt. A la sortida de la via es potbaixar còmodament per la canal del’esquerra amb dos ràpels equipatsamb anelles senyalitzats amb una fita

Amb el títol «Buscant les parets perdudes», un article de la desapareguda revista Extrem, encetava la trajectòria d’una zona quemai ha estat de moda malgrat el seu encant: les roques del Masmut. Una col·lecció d’esperons curiosament ordenats hanmerescut durant 27 anys l’atenció d’uns pocs apassionats que han descobert una a una les línies més sinuoses i arrogants.

Una tasca difícil, ateses les característiques d’un terreny molt vertical i amb poques possibilitats de clavar, reservada als escaladorsmés experimentats en aquest tipus de conglomerat. Uns anys després, el rocam similar de Collegats surt a la llum i es repeteix lamateixa història, uns pocs escaladors assidus descobreixen uns tresors que a hores d’ara encara s’han d’avaluar. El mateix passaamb Comiols, al peu de la carretera: la gent no s’acosta. Tres indrets amb mínima aproximació, còmode descens i poca freqüentació,sols poden tenir un denominador en comú: conglomerat amb pocs parabolts.

Si preferiu el calcari, presentem un nou escenari explorat darrerament pels germans Ullastre, que si bé tampoc no hi trobaremmassa parabolts, podrem trampejar molt més amb l’ajuda dels tascons i friends: el puig de Millà, sobre el pantà de Canelles.

al cim. Al bar Sociedad de Pena-roja hitrobarem un llibre de escalades onpodrem consultar les ressenyes origi-nals de les vies, factor important ja quela graduació de moltes data de fa mésde 20 anys, algunes sense repetició.Cal agraïr la tasca de restauració deles vies més clàssiques per Santi Grà-cia de Valderoures, l’alma mater de lazona, i per molts anys.

COLLEGATSAmb l’aparició de la tercera guia d’es-calades al congost de Collegats, s’om-ple un buit molt important d’informa-ció generada amb la considerable acti-vitat dels darrers anys, tant en elterreny d’aventura com l’àmbit espor-tiu. Aprofitem per ressenyar l’últimavia oberta que ja no surt a la publica-ció. Es tracta d’un itinerari molt capti-vador situat immediatament a la dreta

MASSÍS DELS PORTS / ROQUES DEL MASMUT

Via Polvos Ginebrinos (160 m, MD+/A1 )

de la clàssica via Performance, quecompleta el marc de línies més elo-qüènts que dóna la façana occidentalde les moles del Pessó. La via ÀnimesBessones oberta el febrer del 2010 perLluís Parcerisa en solitari, representaun nou repte a l’estil més acurat de lazona, amb certa semblança al tipusd’escalada de Canalda al Solsonès(d’aquí el nom de la via). L’escaladaarrenca des de l’interior de l’agullarepenjada cap a la dreta (parabolt visi-ble), i en dos llargs guanya el terrenymés sinuós i exigent fins la R2, punt

on cambia radicalment el panorama.Roca molt bona en general, amb algunpas discret i una mica bruta en el L2,on trobarem el pas clau de la via a lasortida de l’Ae per anar a cercar elsegüent parabolt, tram amb líquens illeugerament desplomat. Itinerari semie-quipat amb parabolts i ponts de roca, onseran útils els tascons, cintes molts llar-gues, cordinos, aliens i friends. Cal ano-tar l’existència d’un niu actiu de voltorsper sota la R2, per la qual cosa caldràevitar l’època de nidificació.

PALLARS JUSSÀ / CONGOST DE COLLEGATS

Via Ànimes Bessones (220 m, MD+/A2 )

COMIOLSSobre el mur més cridaner de Comiols,on fins ara sols restava la via ClubParaíso, oberta l’any 1989 amb tansols set espits de progressió, hi trobemun nou itinerari anomenat ChiricahuaRoc (29-9-08), obert per Joan Vidal,que multiplica per set les xapescol·locades per superar la mateixa con-trada. Aquest és un de tants exemplesde com pot evolucionar l’escalada grà-cies a la comoditat del trepant i lamanca d’ofici. Potser la tècnica perso-nal de l’autor és la correcta o no, peròsegur que no té rés a veure amb l’èticautilitzada abans per escalar les parets.Així doncs, ja tenim el recorregut mésassegurat per gaudir d’aquesta extensaparet, ideal per les matinals d’estiu iformidable mirador de la conca deTremp i el Pirineu. Cal dur unes 15 cin-tes i els estreps. Accés des de la pistaque surt del poble de Benavent endirecció a l’objectiu; cal aparcar a l’al-çada de la paret (10 min). El descensa peu es fa per la canal més assequi-ble situada a l’oest (fita), on trobaremdiversos passamans instal·lats. És unazona molt poc visitada per la dubtosaaparença del seu conglomerat, que noés ni més bo ni més dolent que el mésfreqüentat de Montserrat.

LA NOGUERA / PUIG DE MILLÀ CARA OEST

1. Via Esbiaixada (250 m, ED-/A1 )2. Via de l’Enforcadura (50 m, ED- )3. Via del Roc Travesser (60 m, ED-/A0 )4. Via de l’Atzucac (130 m, MD+/A1 )5. Via del Gran Escanyall (150 m, MD+/A2 )6. Via del Sostre Llis (130 m, MD+)7. Via del Diedre Costerut (150 m, ED-/A0 )8. Canal de la Pedra Travada (120 m, D+)

VIES D’ESCALADA

06/2010 MUNTANYA 889 41

accés aquesta bonica i llaminera paretsolcada de línies prou evidents. En unprimer contacte amb la zona, l’inquietexplorador baixa i torna a pujar per lacanal de la Pedra Travada (26-5-06),que sera l’entrada definitiva al sector,que a poc a poc desvetllarà junt ambel seu germà Ferran. El primer objectiud’aquesta campanya correspon a lesAgulles Bessones de les Conclues, ambla via del Roc Travesser (18-9-06) a lapunta meridional. Un traçat que pujaper la paret del cingle per aprofitar ungran bloc empotrat per travessar a l’a-gulla i fer el cim. Cal dur els tascons ifriends fins al nº3. Als pocs dies hi tor-nen per obrir la via del Gran Escanyall(22-10-06) per una escletxa pregonaque domina al centre del bastió. Esca-lada força tècnica i variada on seranútils els tascons i les cintes llargues.

La via del Diedre Costerut (18-4-07)explora la part dreta de la paret perconquerir el monolític diedre final. Caldur tascons i friends fins nº4. La via del’Enforcadura (13-10-07) assoleix lapunta septentrional de les Agulles Bes-sones. Al cim hi trobarem la instal·laciód’un ràpel de 45 m per baixar. Difícilitinerari on caldra el mateix que la rutaanterior. La via del Sostre Llis (20-10-07) ofereix una bona combinació dediedres i plaques poc equipades onseran necessaris els mateixos estris.La via de l’Atzucac (30-5-08) repre-senta una de les línies més fissuradesi mantingudes. Cal portar un bon jocde friends amb les talles grans repeti-des. L’última del repertori, la via Esbiai-xada (19-5-09), com el seu nom indi-ca, és tot un invent per aprofitar almàxim el marge esquerra de la paret,

on surten ni més ni menys que 11 tira-des de dificultat, i amb poques esca-patòries. Cal dur els tascons i friendsfins nº 4,5 (recomanable repetir del nº3al nº4). Totes aquestes vies restensemiequipades amb parabolts i algunspitons, i les reunions les trobaremassegurades amb alguna clara excep-ció per muntar. La graduació del dibuixpanoràmic representa el grau màximassolit en lliure; la major part dels iti-neraris es poden fer amb un nivell de6a/A0. Aproximació des de Millà pelcamí que passa per la font i condueixal puig de Millà (1.025 m). Un cop alcim cal davallar en direcció al pantà(oest) fins a localitzar la canal de laPedra travada (fites) que ens portara alpeu de paret, primer desgrimpant unbon tros i després muntant un ràpel de50 m instal·lat en dos ponts de roca.

GU

ILLE

MU

LLA

STR

E

SERRA DE COMIOLS

Via Chiricahua Roc(190 m, MD+/A2 )

El puig de Millà (la Noguera).

LA NOGUERAEl pantà de Canelles amaga tot unarsenal de bones parets calcàries en elseu tram més estret entre el pas deMont-rebei i la presa de Canelles. Unad’aquestes troballes és sota el vessant

oest del puig de Millà, a ponent delpoble del mateix nom, proper a Àger.En la primavera del 2005 GuillemUllastre es deixa caure per aquestindret, prèvia inspecció des de l’altrecostat del pantà, per cercar el millor

Novament Víctor Ferrer ens ofereixun extraordinari guiatge fotogràfic

per les grans cavitats mediterrànies,que constitueix el segon volum d’a-quest ambiciós projecte de documen-tació iconogràfica.

El gruix de l’obra es concentra enles cavitats agrupades regionalment, ide cadascuna s’inicia per un índex imapa del sector. A continuació hi ha lesgaleries fotogràfiques de les cavitatsseleccionades precedides per unail·lustració dels seus paisatges, un dis-seny topogràfic de la cavitat, mapa desituació i la col·lecció de fotos de granformat amb petits comentaris. Segueixuna llista de les cavitats regionals mésgrans, imatges d’altres cavitats inte-ressants i llista de clubs.

Aquesta obra ofereix imatges expec-taculars de la sala de l’avenc de la Sala-mandra i la de l’avenc Noir, les cèlebresformes de Trabuc, l’històrica travessa deBramabiau, les freqüentades Saint Mar-cel d’Ardeche, Orgnac, Armand, etc. Elspaisatges i concrecions de lo Gaug-nas/Cabrespine, les excèntriques prodi-gioses i les concrecions blaves de Mala-val, de l’Aguzou, la TM.71, el riu de la

L’Andorralacustre

Estanys d’AndorraFrancesc X. Gregori iRosa M. ComamalaEdita: Editorial Alpina. Granollers (2010)[Col·lecció: Guia Alpina]144 pàgines, amb il·lustracions

LLIBRES I MAPES A cura de Francesc Beato

Grans coves i avencs delLlenguadoc i del Roergue

MUNTANYA 889 06/201042

Grandes cuevas y simas del MediterráneoVíctor Ferrer RicoEdita: L’autor. Barcelona (2010)276 pàgines, amb il·lustracionsDVD Audiovisual: 12 minuts

El Pirineu en50 etapes

Els Pirineus de cap a cap. 50 etapes.La Transpirinenca (GR 11)Marta Viladot i Daniel CallejaEdita: Cossetània Edicions. Valls (2010)[Col·lecció: Khroma, 5]120 pàgines, amb il·lustracions

Aquest és un llibre de gran format,amb un recull de magnífiques foto-

grafies que conviden a iniciar una llar-ga travessia pirinenca de la Mediterrà-nia al Cantàbric, 800 km de paisatgesgrandiosos a través del GR 11, ambl’al·licient de complementar la rutaamb l’ascensió a l’Aneto, el Posets, elMont Perdut i la pica d’Estats.

Aquesta és la invitació que us faaquesta guia fotogràfica, la de traves-sar una vall rere una altra per descobrirallò que només es pot trobar quan femcamí pas a pas.

L’obra ve acompanyada d’uns tex-tos que us faran venir ganes de posar-vos la motxilla i emprendre la fantàsti-ca aventura que ens ofereixen el Piri-neus.

Aquest llibre és molt més que unaguia, perquè al llarg de les seves pàgi-nes gaudireu d’uns textos amb els qualja viureu els paisatges que us proposade travessar.

Amb cinquanta itineraris se’ns pro-posa de fer aquesta travessia transpi-rinenca. En cada un dels itineraris hitrobareu un petit croquis amb les refe-rències geogràfiques més destacadesi una fitxa tècnica amb les dades exac-tes que us informaran de les caracte-rístiques.

grotte d’Aldène, les verticalitats de laLeicase, i del Rabanel, les concrecionsd’aragonit verd de la Montagne Noire,i tambè Lauzinas, Demoiselles, l’avencde Camellié, etc.

Un complement interessant és elDVD que incorpora, que ens mostrauna selecció d’imatges i vídeos ambmúsica original.

En resum, una obra com n’hi hapoques, on es condensa el treball demoltes visites, al llarg de cinc anysd’un grup d’espeleòlegs especialitzatsi amants de la fotografia subterrània.Un plaer visual i alhora una incitació aconèixer aquestes meravelles queVíctor Ferrer i l’equip de Flash BlackCorb ens posen al nostre abast.(flashbackcorb@hotmail.com).

Amb aquesta guia us podreu apro-par als millors paisatges lacustres

d’Andorra. Consta de 26 itineraris, dediverses difuclutats, des dels itinerarisper visitar els estanys més coneguts,que podríem dir més clàssics, fins ad’altres de menys freqüentats. Gairebétotes les rutes són d’un dia, però tam-bé n’hi ha de dos i tres dies.

Podreu trobar-hi excursions, ascen-sions i travessies als estanys, a cinc deles set parroquies andorranes: Escal-des-Engordany, Encamp, Canillo, Ordi-no i la Massana.

Per a cada cada itinerari hi troba-reu una fitxa molt ben elavorada: unperfil força detallat, la fitxa amb lescaracterístiques bàsiques, una curtaintroducció, la descripció detallada dela ruta que ens portarà a l’estany, comtambé la descripció de les ascencionsal cim que a partir de la ruta podreufer. Totes les rutes estan il·ustradesamb magnifíques fotografies i un mapaben dibuixat.

En les primeres pàgines de la guiahi trobareu una curta introducció ambrecomanacions sobre les mesures deseguretat que cal seguir per iniciarqualsevol dels recorreguts i unes notesde caire geogràfic.

LLIBRES I MAPES

06/2010 MUNTANYA 889 43

Aquest any, que coincideix ambl’any jacobeu, ha apregut una guia

de 13 etapes cicloturistes que recorreel Camí del Nord, una ruta que és unainteressant alternativa al massificatCamí Francès, especialment en elsmesos d’estiu. Qui hagi caminat opedalejat pel Camí Francès i busquiuna nova experiència en la ruta costa-nera no ha de caure en l’error de com-parar ambdues rutes, perquè sóncompletament diferents des d’un puntde vista geogràfic.

El Camí del Nord és més dur i exi-gent, els desnivells d’algunes etapessuperen els 1.000 m de pujades posi-tives i, en general, l’adversa meteoro-logia del Cantàbric és incomparableamb la bondadosa placidesa de lesplanes castellanes i l’erm lleonès.

No obstant això, hom es veuràrecompensat per un món verd de bos-cos, pastures, hortes i belles vilesrurals, una ruta exigent, però alhoratranquil·la, amb olor de salnitre, brisamarina i eucaliptus.

La guia us facilita tota la informaciópràctica perquè pugueu planificar lavostra ruta: tots els albergs, serveis deles poblacions de pas, etc. Tot aixòil·lustrat amb un mapa detallat, perfil del’etapa i les fotos més representatives.

Camino del Norte en BTT.Ruta jacobea de la costaJuanjo AlonsoEdita: Editorial Desnivel. Madrid (2010)228 pàgines, amb il·lustracions

El Camí delNord amb BTT

Les muntanyesde Barcelona

Altres novetatseditorialsParcs Nacionals dels Pirineus.80 recorregutsDidier Castagnet –Gérard NéveryEdita: Cossetània Edicions. Valls (2010)[Col·lecció: Azimut, 106]239 pàgines, amb il·lustracions

Red de Parques Nacionales.Guia de VisitaEdita: Organismo Autónomo ParquesNacionales. Madrid (2009)446 pàgines, amb il·lustracions

Ribera d’Ebre. 17 excursions en BTTPep Ulldemolins MarínEdita: Cossetània Edicions. Valls (2010)[Col·lecció: Azimut Comarcal. Sèrie BTT, 1]119 pàgines, amb il·lustracions

Terres de l’Ebre. Vida i colorsText i fotos:Vicent Pellicer OllésEdita: Cossetània Edicions. Valls (2010)[Col·lecció: Khroma, 6]131 pàgines, amb il·lustracions

Excursionisme en BBT.Manual pràcticBeti Costillas –Joan Gelabert[Col·lecció: Manuals de muntanya, 4]120 pàgines, amb il·lustracions

La travessa de la Costa BravaSergi Lara – Jordi PuigEdita: Triangle Postal. Barcelona (2010)223 pàgines, amb il·lustracions

Panorámicas del Pirineo AragonésIgnacio FerrandoEdita: Ábaco digital. Saragossa (2009)223 pàgines, amb il·lustracions

Un Siglo de Parques Nacionales.Historia y futuro de los parquesen EspañaEdita: EUROPARC. Madrid (2009)43 pàgines, amb il·lustracions

Refranysmeridionals

Refranys geogràfics (Volum II)Ricard Serra i FeuEdita: L’autor. Mollerussa (2010)256 pàgines, amb il·lustracions

Barcelonès. 17 excursions a peuRafa López MartíEdita: Cossetània Edicions. Valls (2010)[Col·lecció: Azimut Comarcal.Senderisme, 3]119 pàgines, amb il·lustracions

L’autor d’aquest llibre ha fet un llargcamí per donar a conèixer el nostre

país. Ha publicat, entre d’altres llibres,Comarques i subcomarques de Cata-lunya en vint-i-quatre volums, on esrecullen una infinitat de dades geogrà-fiques de tota la nostra geografia, untreball llarg i laboriós, de vint-i-un anysde constant dedicació.

Aquest llibre es el segon volum d’u-na altra col·lecció en la qual recull lesdites i refranys geogràfics dels nostrespobles. Ara, posa en evidència la uni-tat i la riquesa de la llengua catalanadins de les diverses variants que tro-bem al llarg i ample de la nostra geo-grafia, i es publica en un moment moltoportú: quan s’acaba de publicar en elBoletín Oficial de Aragón la Llei d’Ús,protecció i promoció de les llengüespròpies d’Aragó, un primer pas cap ala tan esperada i ajornada normalitza-ció del català parlat a la Franja.

A més, hi trobareu una llista demunicipis d’aquesta zona on coincidei-xen les comarques valencianes, cata-lanes i aragoneses, amb tots els seuspobles, barris i caserius, com també elpatrimoni arquitectònic, arqueològic inatural, els cims de la zona, amb laseva altitud i adscripció municipal.

Aquesta guia excursionista per lacomarca del Barcelonès ens pre-

senta 17 excursions a peu. Les tresprimeres recorren la serralada deMarina, entre Badalona i Santa Colo-ma; dotze per Collserola i dues perMontjuïc; en cadascuna s’hi expliquenaspectes rellevats del paisatge de lafauna i la flora.

En aquest recull d’itineraris, desco-brireu la comarca més petita de Cata-lunya. Encara que una gran part de laseva superfície està ocupada per terri-tori urbà, el Barcelonès amaga forçaterreny per recórrer a peu.

La descripció dels itineraris ésexcel·lent, amb observacions sobre elpaisatge que ens faran descobriraspectes poc coneguts de l’entornurbà de Barcelona. Caminant amb laMediterrània com a teló de fons, visi-tarem les serres litorals amb els seuscontrastos paisatgístics, el seu patri-moni històric i humà en forma demonuments, masies, fonts i la sevagran diversitat de flora i fauna.

Tots aquests racons es poden visi-tar aprofitant la gran infrastructura detransport públic que ofereix aquestacomarca.

LA MOTXILLA DE MUNTANYA A cura d’Hèctor Abella

MUNTANYA 889 06/201044

Escalada

S’obre una nova via a la caraNE del tuc d’Ermèr (Baix Aran)

Espai CEC

El dia 23 d’abril passat, dia mun-dial del llibre, la revista Muntanya

va ser present durant tota la jornadaa l’estand que va instal·lar el CentreExcursionista de Catalunya a lesRambles, just davant mateix del mer-cat de la Boqueria, en el primer actepúblic del 40è aniversari de la publi-cació més emblemàtica de l’excursio-nisme català.

Amb el número 640, publicat pelCentre Excursionista de Catalunya l’a-bril de 1970, la revista Muntanya espublica per primera vegada en català irecupera l’antiga numeració, que és elresultat de sumar els números del But-

lletí del CEC (el primer número va apa-rèixer el 1891) i els de Montaña(1952-1969), en una clara manifesta-ció de la continuïtat centenària (119anys) de l’anfany de publicació del Cen-tre Excursionista de Catalunya, ambl’objectiu de divulgar informació cientí-fica i muntanyenca a tot el col·lectiu i ala societat en general.

Amb l’aparició, doncs, del número888 (abril del 2010), la capçalera encatalà compleix exactament 40 anys.Han estat quatre dècades de premsaexcursionista en català que han posi-cionat aquesta revista com una de lesmés prestigioses i antigues del sector.

Aproximació: Refugi d’Era Hone-ria. Cal seguir el GR 211 fins a l’inicidel barranc de Güerri. Després calguanyar alçada per la dreta delbarranc deixant enrere una torremetàl·lica i s’enfila una canal de ladreta (II+, 55º). 3 hores d’aproxima-ció, 4 h de via i 3 h més de descens.Descens: per les pales de la carasud fins a la capçalera de la vall deBedreda. Es davalla per un terrenysuau fins a un collet a la dreta (curtascens per arribar-hi). A partir d’a-quí hi ha un camí evident pel mar-ge dret de la vall de Bedrera.Primera ascensió: J. Llanes i J.Jover (26-03-10).Dificultat: MD-.Desnivell: 300 m.Material: 1/2 joc de tascons,1/2 joc de friends i 5 cargols.

JOA

NJO

VER

JOA

NJO

VER

RO

GE

RR

OVI

RA

Diada de Sant Jordi. I acte del 40èaniversari de la revista Muntanya

El Corredor dels Nusos és una novavia que ha estat oberta recentment

al tuc d’Ermèr, al municipi de Canejan,a l’extrem nord de la Vall d’Aran. La viaha estat oberta pels alpinistes JoanJover i J. Llanes, en la que ha estat laseva tercera temptativa.

«Es tracta d’una esplèndida ascen-sió per un corredor ben definit, ambmolt ambient i en un paratge aïllat. L’i-tinerari és sostingut, amb dos ressaltsmés verticals, el primer dels quals potpresentar-se en un terreny mixt. Lescondicions en què ens vam trobar erenmediocres a la part baixa, sense lacascada que habitualment vesteix elprimer resalt, de manera que en aquestpunt vam progressar per terreny mixtdelicat i difícil de protegir.»

Joan Jover

FE D’ERRADESLa recensió que vam fer al darrernúm. 888 de la revista Muntanya, ala pàgina 43, sobre la guia Raque-tes pel Pallars Sobirà (Desnivel Edi-ciones) és obra dels autors XaviGros i la Luisa Capilla, i no pas deMarcel Costa i Jordi Mazon, tal comindicàvem per un error de redacció.

A la notícia «SPOT: un petit apa-rell que et pot salvar la vida»,publicat a la pàgina 48 del mateixnúmero, va desaparèixer, per cau-sa atribuïda al procés d’impressióde la revista, la imatge d’aquestaparell GPS, que ara reproduïm.

ens resoldrà tots aquells dubtes de lanostra activitat, des de la seguretat, latècnica, la mecànica, el medi ambienti els últims avenços en tècnica foto-gràfica.

El divendres 25 de juny a les 7 delvespre es farà la presentació oficial a laseu de l’ECEM (Escola Catalana d’Es-ports de Muntanya), que acabarà ambel sopar de clausura de dissabte 26.

Mari Nivera(responsable de GORGS 2010)Més informació:http://gorgs.espeleologia.cathttp://gorgs.feec.cat.

LA MOTXILLA DE MUNTANYA

06/2010 MUNTANYA 889 45

Barranquisme

Gorgs 2010: VII TrobadaInternacional Pont de Suert

Arriba la setena edició de Gorgs de lamà de les dues federacions organit-

zadores, la Federació d’Entitats Excur-sionistes de Catalunya (FEEC) i la Fede-ració Catalana d’Espeleologia (FCE), totun referent per al col·lectiu barranquis-ta. Enguany, per dur a terme aquestesdeveniment s’ha triat el municipi delPont de Suert, cap de comarca de l’AltaRibagorça, els dies 25, 26 i 27 de juny.

L’Alta Ribagorça està formada pertres municipis, el Pont de Suert, la vallde Boí i Vilaller. És una zona de mun-tanya amb un relleu abrupte, un terri-tori ideal per practicar tots els esportsde muntanya, tant a l’estiu com a l’hi-vern, i evidentment el descens de ca-nyons, barrancs i engorjats. Un autèn-tic paradís on les possibilitats sónil·limitades.

Aquesta edició inclou, a més a mésde la pròpia trobada, el IV CongrésInternacional de Canyons, Barrancs iEngorjats i el III Concurs Internacionalde Fotografia Lucien Briet, així com elConcurs d’Audiovisuals; i com a nove-tat, els Tallers de Formació impartitsper les escoles de totes dues federa-cions, l’ECAM i l’EFCE i l’escola del’Alta Ribagorça, l’ECEM, dirigits a totsels participants de la trobada i per atots els nivells.

Gràcies als nostres patrocinadors,col·laboradors i expositors, a la fira hipodrem veure les últimes novetats dematerial. El congrés ens exposarà i

Congressos de muntanya

VI Congrés Mundial de Turismede Neu i Muntanya a Andorra

Més de 350 participants de 20 paï-sos van participar en la sisena

edició del Congrés Mundial de deTurisme de Neu i Muntanya que es vacelebrar a Ordino els dies 13 i 14 d’a-bril passats, entre els quals hi haviauna delegació de premsa de la revistaMuntanya. Els experts mundials vancentrar el debat, entre altres coses, enla política de preus, l’ús de la tecnolo-gia i el futur dels destins de neu i mun-tanya. Es va parlar sobretot de rein-ventar el turisme, amb neu, però tam-bé sense neu.

Bonaventura Espot, alcalde d’Ordi-no, va destacar la major participacióen aquesta edició en totes les ponèn-cies, que van comptar amb una assis-tència entre 300 i 150 persones, itambé de l’augment en el nombre deponents (31). Els ponents van analizarel present i el futur de les destinacionsturístiques de neu i muntanya en elsàmbits econòmic, esportiu, tecnològic,social i mediambiental.

Amb tot, això també ens porta areflexionar sobre el turisme de mun-tanya enfocat a un col·lectiu que no ésexcursionista ni té una experiènciacom a muntanyenc, però que es fasci-na pel paisatge. Les empreses d’ocialeshores proposen una aventura percaptar aquest turisme en les valls de

muntanya més famoses del món, on laneu i els esports associats hi juguenun paper important; però que quan latemporada de neu s’acaba, cal reiven-tar aquest paisatge amb propostesesportives i d’oci noves en el marc delmedi natural.

Però si aprofundim més, la reflexióens ha de dur, al nostre parer, a la filo-sofia dels centres excursionistes, indretsdes dels quals cal enfocar veritablementel coneixement, la conducta i la preven-ció de riscos que comporta la muntan-ya. Només des de la garantia dels cen-tres excursionistes, que vetllen per for-mar i educar els excursionistes, es potparlar correctament d’un ús adient de lamuntanya i el seu entorn.

El ministre de Turisme, Indústria iComerç d’Andorra, Claude Benet; l’al-calde de l’Ajuntament d’Ordino, Bona-ventura Espot; el de la Massana, JosepMaria Camp, i el director executiu del’Organització Mundial de Turisme,Fréderic Pierret (a la foto), van prota-gonizar la clausura del congrés, enquè els experts van destacar d’Ando-rra la innovació en la creació de pro-ductes d’oci.

F. A.Més informació:www.congresdeneu.ad G

OR

GS

2009

CO

NG

RÉ

SD

EN

EU

.AD

LA MOTXILLA DE MUNTANYA A cura d’Hèctor Abella

MUNTANYA 889 06/201046

LII Ral·li CEC d’esquí demuntanya a la vall de Conangles

Curses de muntanya

El 10 i 11 d’abril passat el CentreExcursionista de Catalunya va orga-

nitzar la 52a edició del Ral·li CEC d’es-quí de muntanya, històrica cursa queaquest any es desenvolupava a la vall deConangles (Vall d’Aran) i dins del parcnacional d’Aigüestortes, amb un granrecorregut i magnífiques condicions.

El repte que aquest any es va plan-tejar l’equip organitzador va ser mar-car un itinerari de 3.000 m de desni-vell, tornar a les curses d’abans, físi-cament dures, fora de l’abric de lesestacions d’esquí, amb trams alpins itècnics on els corredors havien dedescalçar-se els esquís, posar-se elsgrampons i caminar canal amunt.

El repte es va assolir, i tant l’orga-nització com els corredors es van ado-nar que aquesta no havia estat unacursa com tantes altres. Sis canvis depells, dos canals a peu amb ajuda decordes fixes instal·lades, l’ascensió atres cims i 2.800 m de desnivell mar-cats amb banderes verdes i vermelles,dos avituallaments sòlids i un de líquidi tres itineraris marcats per donarcabuda a tots els corredors.

161 persones van prendre part enla cursa, 37 equips (de 2 o 3 persones)corrien l’itinerari més llarg, 16 equipsun itinerari de 2.000 m aproximats dedesnivell i 4 equips i 23 corredors indi-viduals l’itinerari de 1.200 m de desni-vell. La sortida per als corredors delrecorregut 3.000 i 2.000 es va fer alcostat del refugi Sant Nicolau, a la cota1.600 m, al costat de la boca sud deltúnel de Viella, tocades les 7 del matíper evitar el sol i la calor que estavenprevistes desfessin la neu i compro-

Mònica Aguilera, del Centre Excur-sionista de Catalunya, ha estat la

guanyadora de la 25 edició de la Mara-tó de les Arenes (Marathon des Sables),una duríssima carrera de 250 km peldesert del Sàhara en sis dies. «Maivaig pensar que podria guanyar. Vaigvenir per veure, per aprendre, persaber què era això. És el meu primerany aquí, i no vaig venir pensant en lavictòria», deia la corredora catalana encreuar la meta de la sisena i darreraetapa de la prova.

Els 922 participants que han aca-bat aquesta edició de la prova, consi-derada la cursa per etapes més duradel món, han hagut de córrer algunsdies amb més de 40º C (que contrastenamb els 10º C de la nit) damunt dedunes i petits còdols negres que et des-trossen els peus, a més de superar lafatídica quarta etapa, de més de 82 km,que ha estat la més llarga de la histò-ria d’aquesta prova.

La corredora Mònica Aguilera hatrigat una mica més de 30 hores arecórrer els 250 km, gairebé mitjahora menys que la segona dona queha acabat la prova, l’holandesa Jolan-da Linschooten; per això s’ha adjudi-cat la victòria en quatre de les sis eta-pes de la carrera.

En la categoria masculina, el ven-cedor induscutible ha estat el marro-quí Mohamad Ahansal, que no nomésha guanyat amb claredat todes lesetapes, sinó que ha aconseguit acabarels 250 km en menys de 20 hores,

mentre que els espanyols Jorge Aube-so i Aurelio Antonio Olivar van acabaren quarta i sisena posició en la classi-ficació general.

En aquesta edició de la marató hihan participat 1.200 corredors de 52països diferents que van posar a provala seva resistència en sis etapes: pri-mera etapa (29 km); segona (35,5km); tercera (40 km); quarta (82,2km); cinquena (42 km) i la sisena i últi-ma (21,1 km).

La Marató de les Arenes és unaprova d’autosuficiència; és a dir, elscorredors han de portar en la sevamotxilla menjar, el sac de dormir, l’es-tora, la roba i tot el necessari per alssis dies de carrera. Tot menys l’aigua,que l’organització els va lliurant en elsdiversos controls de pas de la cursa.

Francesc Beato

Mònica Aguilera guanya laMarató de les Arenes

ALV

AR

OA

RE

NA

S

AR

XIU

M.A

.

metessin la seguretat de la cursa. Elsprimers 160 m de desnivell els van fera peu amb els esquís a l’esquena,però de seguida els corredors es vanhaver de posar els esquís per pujar endirecció al port de Rius i al tuc delSarrahera. Jumere Wilfrid i Raúl Lópezja passaven primers pel control de cimi així van acabar la cursa, perseguitsde prop per Joan Maria Vendrell iAlfons Gaston. En la primera baixada,però, Vendrell va trencar un delsesquís, i va quedar fora de cursa unade les parelles amb més possibilitatsde podi del ral·li.

Del tuc de Sarrahera (2.645 m) bai-xaven al llac Redon, que ja començavaa desglaçar-se, tot seguit feien un altrecanvi de pells per pujar al tuc deth Pòrtde Vielha (2.604 m), treien les pellsper baixar fins a la cota 1.950 m, ifeien una volta circular pel tuc desHomnes per enfilar el coll que els por-tava al llac de Rius (2.300 m) i al tucde Conangles (2.748 m). La cursaacabava en una vertiginosa baixada dequasi 1.000 m de desnivell fins al límitdel mantell nival. Wilfrid i López aca-baren la cursa amb 3 h i 33 min,seguits de Jordi Palomares i AlbertVilana amb 6 min de diferència.

En la categoria femenina, només unequip va acabar el recorregut llarg,Vanesa Señís i Montserrat Bacardit, quees van proclamar campiones del ral·liamb 5 h 59 min. En segon lloc van que-dar Maria Murcia i Visitación Garcia,que van acabar fent el recorregut de2.000 m amb un temps de 3 h 52 min.

El recorregut popular de 1.200 m iel que corrien els corredors menors de20 anys que participen en la CopaPetits Pirineus, sortia del mateix llocque el primer, però aquest pujava altuc de Conangles directament. Dels 23infants que van sortir, els tres primersen arribar van ser francesos: PierreMouluquet va arribar en 1 h 41 min,mentre que la primera nena, AresIzard, ho va fer en 2 h i 14 min.

El ral·li es va acabar amb una botifar-rada al Refugi de Conangles, lloc on esva fer el lliurament de premis i el sor-teig de material, sota un temps espec-tacular de sol i temperatures altes.

Álvaro Arenas

06/2010 MUNTANYA 889 47

Publicacions

Pablo Rey i Anna Callau han prota-gonitzat aquesta aventura que van

presentar en forma de llibre el 6 d’a-bril passat a la llibreria Altaïr de Barce-lona. Ja porten deu anys fent la voltaal món de Barcelona a Barcelona enuna furgoneta 4x4 a través d’Europa,el Pròxim Orient, Àfrica de nord a sud,Amèrica de sud a nord i la Sibèria finsa Finesterre.

Ells diuen que en un principi pensa-ven que podien donar la volta al món enquatre anys (un per a cada continent);després van tenir clar que l’acabarienen set anys. Però quan ja portaven sisanys viatjant, van pensar que deu anysseria un bon número, un número rodó.Aquest més de juny compliran exacta-ment deu anys vivint en ruta, i encaraels queda mig planeta per recórrer (ahores d’ara són a Mèxic).

La vuelta al mundo en 10 años: ellibro de la independencia és la històriad’un somni; un dia dues persones nor-mals decideixen declarar la seva inde-

L’escalador Antonio García Picazoha autoeditat i publicat la seva

darrera obra, La alquimia del alpinis-mo (ja n’ha imprès la segona eidició el2009), un llibre esplèndid que reflexio-na a partir de l’experipència dels pri-mers alpinistes i de les cites d’a-quests, però també de literats, filòsofso simplement persones sensiblessobre la visió de la muntanya i la natu-ra. El subtítol és ben explícit: «Pregun-tes, respostes i definicions sobre lesmotivacions de per què s’escala a tra-vés del sentiment romàntic».

La idea és excel·lent i arriba en unbon moment per redirigir el col·lectiua reflexionar sobre què representasortir a la muntanya, sobretot quan jacomencem a estar saturats d’heroïci-tats suïcides que no van enlloc, comara la dèria de voler fer tots els vuit-mils del món en el menor temps pos-sible, en solitari o de qualsevol mane-ra nova.

Segons l’autor, l’alpinisme en elprincipi es va crear per al benestardel físic i el plaer espriritual, també esva tenir cura que el seu arbre genea-lògic creixés juntament a un referentde pensament i reflexió. L’evolució de

Himalaisme

L’alpinistamallorquí ToloCalafat mor al’Annapurna

El 27 d’abril passat Tolo Calafatassolia el cim del seu sisè vuitmil,

l’Annapurna. Un cop havia iniciat eldescens de la muntanya, l’alpinista vapatir probablement un edema cerebralque va el va impossibilitar d’arribar ales tendes del camp IV, on l’esperavenels seus companys Carlos Pauner iJuanito Oiarzábal, que també acaba-ven de fer el cim d’aquesta muntanyadel Nepal.

En el campament IV, Oiarzábal iPauner, que van arribar cap a la mitjanit amb congelacions i ceguesa lleu,van mantenir el contacte amb ToloCalafat durant tota la nit. Després depassar la nit a la intempèrie, a 7.600 ma la cara nord de la muntanya, hi vahaver un primer intent de rescat ambhelicòpter, que es va haver de suspen-dre a causa de les condicions meteo-rològiques.

A les sis del matí del dia següent,el xerpa Sonam va anar a buscar-lo enel lloc on Tolo es va quedar dient queno podia continuar. Alhora, un segonvol d’helicòpter molt més exhaustiu nova poder localitzar enlloc l’alpinista,seguramet perquè estaria colgat per laneu.

La volta al món en…¡deu anys!

L’alquímia de l’alpinismel’alpinisme ha estat tan imparableque avui dia s’ha convertit en una tor-tura per a la ment i el físic, i això cadadia creix.

Aquest curiós llibre tracta de retor-nar als orígens del gran alpinismeclàssic i romàntic, i mira de reafirmarl’esperit entusiamador de l’origen queaporta aquesta activitat, en contacteamb horizonts amples i practicadaper éssers hipersensibles al paisatgei la natura.

PH

OTO

PR

ES

S

AR

XIU

A.G

.PIC

AZO

LA MOTXILLA DE MUNTANYA

pendència i renunciar «a la doble vidaque ens arrossega a fer els caps desetmana tot el que ens hauria agradatde viure de dilluns a divendres». És lahistòria dels camins accidentats deBabel, un viatge per alguns dels pitjorscamins del món en una furgoneta 4x4transformada en una casa amb rodes,i a la bona ventura.

Aquest llibre explica una infinitatd’anècdotes curioses, des d’encontresamb la policia turca, converses al cordel Kurdistan, nits compartides ambl’islam tradicional, trucs para viatjaramb pocs diners, un atac d’elefants,una persecució a trets per Etiòpia imoltes històries desconegudes quetrenquen esquemes i descobreixen unmón emocionant. És també la historiade la gent.

Pablo Rey va néixer a Buenos Aires.L’any 1996 arribà Barcelona i el 2000va llogar el seu pis i es va mudar a unafurgoneta amb Anna Callau, la sevacompanya. Encara són a la ruta.

Astronomia i muntanya

El cap de setmana de l’1 i 2 de maigpassat, dedicat a la celebració del

20è aniversari del telescopi Hubble,unes 400 persones van passar pelCentre d’Observació de l’Univers delParc Astronòmic del Montsec (PAM).

El Centre d’Observació de l’Univers(COU) ha estat un dels cent centresescollits arreu del món per l’AgènciaEspacial Europea entre els centres dedivulgació i recerca en astronomia quelideren la commemoració del 20è ani-versari de la posada en marxa deltelescopi espacial Hubble, el telescopique probablement ha contribuït més alprogrés en el coneixement de l'Univers.

El COU, com els diversos centres

Defensa de la muntanya

Aquest any es compleix el vintè ani-versari de Mountain Wilderness de

Catalunya. Aquesta entitat, que agrupaels alpinistes de tot el món en defensade l’alta muntanya, celebrarà el properdimecres 2 de juny a les 7 de la tardaa la sala d’actes del Centre Excursio-nista de Catalunya l’Assemblea Gene-ral Ordinària. Aquest mateix dia, i des-prés de l’assemblea, es farà la presen-tació del llibre Muntanyes verdes, 20anys de compromís, que s’ha publicatamb motiu dels vint anys de MountainWilderness de Catalunya, a càrrec delsseus principals autors: Joan Cervera,Josep Sicart, Jordi Quera i Joan-MarcPassada.

Wilderness vol dir ‘naturalesa sal-vatge no modificada per l’activitat del’home’. Mountain Wilderness (alpinis-tes de tot el món en defensa de l’altamuntanya) és una associació oberta atothom, sense finalitat de lucre, que hanascut per defensar l’entorn munta-nyenc i, per tant, de promoure unareforma de la cultura alpinística d'a-cord amb l'esperit Wilderness.

L’entitat va néixer el mes de novem-bre de 1987 quan el Club Alpí Acadè-mic Italià i la Fundació Sella van pre-sentar a Biella (Itàlia) la proposta perdeterminar l’estat actual de degradacióde l’entorn muntanyenc i de les ame-naces mundials a la wilderness. En elsdebats van participar alpinistes detotes les nacions i com a resultat delstreballs fou redactat un documentfinal, la Tesi de Biella, amb què s’esta-

blí el naixement de l’associació, elsseus objectius i finalitats. En aquestamateixa assemblea es van elegir 21garants, responsables de promourearreu les iniciatives i objectius deMountain Wilderness. Els objectius del’entitat són els de protegir els darrersllocs sense contaminar i els recursosnaturals de la muntanya; recuperarzones compromeses que encara espuguin salvar, i promoure el creixe-ment de la consciència mediambientalde tothom que estigui relacionat ambla muntanya.

Mountain Wilderness de Catalunyasorgeix a iniciativa de Jordi Pons, garantde l’associació internacional, el 19 dejuny de 1989 en el marc d’una reunióconstitutiva a la seu de la Federaciód’Entitats Excursionistes de Catalunya.

20 anys de MountainWilderness de Catalunya

LA MOTXILLA DE MUNTANYA A cura d’Hèctor Abella

CO

U

MUNTANYA 889 06/201048

20è aniversari del telescopiespacial Hubble des del Montsec

Espeleologia

La formació dels tècnicsd’espeleologia

Al BOE del 19 febrer del 2010 es vapublicar el Real Decreto 64/2010,

de 29 de gener, segons el qual s’esta-blia el títol de Tècnic Esportiu en Espe-leologia i es fixaven els ensenyamentsmínims i els requisits d’accés.

La formació de tècnics d’esport aCatalunya ha estat tradicionalmentassociada, d’una banda, a les federa-cions esportives catalanes, a través deles seves escoles de formació de tèc-nics (i entrenadors, segons la disciplinaesportiva) i, de l’altra, a l’Escola Catala-na de l’Esport, com a centre docent dela Generalitat. Tots dos han estat, finsara, els ens responsables del procés deformació de tècnics. Aquest procés for-matiu, que ha permès atendre lesnecessitats generades en l’àmbitesportiu amb un gran nivell de qualitat,ha constituït també un sistema de for-mació molt heterogeni.

Actualment, aquesta formació delstècnics d’esports, està en un procésde canvi pel que fa a l’estructura, ladurada, els requisits d’accés i lescaracterístiques dels centres docents idel professorat.

Aquest canvi implica la considera-ció com a ensenyaments de règimespecial, que tenen validesa acadèmi-

ca i professional, com estableix elDecret 169/2002, d’11 de juny, delDepartament d’Ensenyament.

Aquests ensenyaments donen al'alumnat la formació necessària peradquirir la competència professionalcaracterística de cada títol, alhora queel capaciten per exercir professional-ment la matèria esportiva en la moda-litat i especialitat cursada.

La incorporació d’aquests estudisés possible gràcies a l’acord entre elDepartament d'Educació i la SecretariaGeneral de l’Esport i a la participació deles diverses federacions esportivescatalanes, com a entitats que disposende coneixements tècnics contrastats id’una llarga experiència en l’ensenya-ment d'especialitats esportives.

La validesa de la titulació de tècnicesportiu en espeleologia tindrà, doncs,caràcter acadèmic i professional i vali-desa a tot l’estat. Correspon ara alDepartament d’Educació treballar enel disseny curricular del títol i en eldesenvolupament normatiu que com-porta la implantació d'aquest ense-nyament.

Lluís Català

escollits, va mostrar a tots els visitantsla imatge commemorativa del 20è ani-versari que ha obtingut el telescopiespacial en el marc d’un cap de set-mana dedicat al telescopi. Bona partde les activitats han estat relacionadesamb les imatges que el Hubble haobtingut al llarg de la història. Els visi-tants que hi han accedit han pogutveure imatges i explicacions del teles-copi en els diversos monitors que hi haal centre, així com en el propi planeta-ri abans d’iniciar cada sessió. Tambéen l’espai d’observacions s’ha fet unrecordatori del paper del TelescopiEspacial Hubble en l’obtenció d’algu-nes de les millors imatges astronòmi-

ques de les que disposem.La imatge queda en propietat del

COU i hi serà exposada a la sala d’ex-posicions temporals del mateix centre,així com en un futur en activitats delParc Astronòmic en altres espais.

La imatge, que ha fet pública l’A-gència Espacial Europea (ESA) i l’A-gència Americana (NASA) i a la quehan anomenat Muntanya Mística,mostra la regió de formació estel·laranomenada Nebulosa Carina amb unsdetalls i una bellesa sense precedents.

Tot i que la imatge ja és accessibleper Internet (http://hubblesite.org/) veu-re-la en gran mida (més de 2 m d’alça-da) n’augmenta l’espectacularitat.

AMICS DE LA MUNTANYA A cura d’Hèctor Abella i Jordi Bernat

06/2010 MUNTANYA 889 49

¿Antonio què representa per a tula serra d’Alano?Més que la serra de Alano, la vall d’An-só. Representa la darrera descobertaque he fet al Pirineu. Hi he trobat mol-tes parets verges on he pogut gaudirde la meva trajectòria. Hem estat allàquatre anys escalant pràcticamentsols. Jo vaig anar a la vall d’Ansó quanestava treballant el segon volum del lli-bre Viaje descriptivo pasional a losfantásticos escenarios rocosos del Piri-neo. Arribo al bar d’Ansó, que és unbar preciós, i li dic a la noia del bar:«Les ressenyes», i ella em diu: «¿Quèés això?». «Doncs les ressenyes d’es-calada, que això és ple de parets» (¡30parets diferents!) «¿Què és això?» Jo li

Nascut a Tarazona de la Mancha (Albacete) fa 53 anys, des de molt jovenetes va traslladar amb la família a Barcelona. És un dels aperturistes en rocamés prolífics de la seva generació, amb nombroses vies a diversos massis-sos com el Pedraforca, els Ports i els Mallos de Riglos; però especialment aMontserrat, on visqué alguns anys com a guarda del Refugi Vicenç Barbé, ial congost de Mont-rebei al Montsec. Darrerament ha redescobert la valld’Ansó, al Pirineu aragonès, on ja porta una dozena d’itineraris inaugurats.Cal destacar la seva afició a escalar en solitari, passió en la qual obre viesde molta anomenada, com les dues Picazo al les parets nord del Pedraforcai també a la paret de l’Aeri de Montserrat, la Fisura Picazo al Tozal, les deMont-rebei, la Sud de la Maladeta i també repeticions en solitari. Tot plegat,una llista molt extensa.

És coneguda també la seva dedicació a escriure guies d’escalada, queomple amb acurades ressenyes biogràfiques i retalls d’història de l’escala-da de la qual n’és un gran coneixedor. Ha publicat els següents títols:Mont-serrat, las mas bellas ascensiones (1981); Ensonyaments i escalades ensolitari (1987); Escalades al Montsec, Mont-rebei (1987); Guia de escaladasen Montserrat (1997); Mont-rebei, biografia alpinística 1970-1995 (1997);Escaladas en el valle de Ansó (2007) i La alquímia del alpinismo (2008).

dic que «vies», i ella diu: «Bah, aquí vegent i s’enfila per una aresta…» I vaiganar al peu d’una paret de 250 m, lafutura via El Espíritu del Bosque, i notrobo res d’obert, i no l’he apuntada…ja porto 12 parets verges…

¿Com recordes la teva primeraescalada?La recordo molt encantat. Va ser alFigueró, la via Jovis. Jo havia fet mol-tes excursions, jo no sóc com els noisd’avui dia que fan 6a el primer dia, enun boulder, i al cap d’un mes ja fan7a… i ja són en aquest món artificial.Hi ha nois que s’enganxen… és untema que a mi no em preocupa. A quiveritablement li agrada la muntanya, a

qui la porta a dins, comenci per oncomenci, acabarà anant a la muntanya.

En el teu llibre Ensonyaments iescalades en solitari presentesuna faceta que ha estat una cons-tant al llarg d’aquests anys: l’es-calada en solitari. ¿Què et va mou-re a començar-hi?Jo sempre he estat un personatge unamica místic, tinc un rampell d’anaco-reta, perquè m’agrada anar sol a lamuntanya. Susposo que el dia que dei-xi d’escalar no em parlaré amb ningú ime n’aniré a l’Himàlaia. Jo he viscutquatre mesos en una ermita, esplaiant-me amb el paisatge. A mi m’agradamolt llegir, jo m’he fet una biblioteca demuntanya molt interessant, amb nom-brosos títols en francès i en italià, quesón els millors…

En el mateix llibre relates una ober-tura en condicions bastant extre-mes a la paret sud de la Maladeta,però no et coneixem gaires aventu-res hivernals. ¿És una mena d’es-calada que no t’atrau?Bé, perquè no he tingut mitjans, no hetingut accés. Ja la tercera hivernal queintentàvem va sortir molt malament i hovaig deixar. Jo faig escalada en roca, jonomés lluito en un front. L’escaladord’avui dia penso que és una ànima enpena perquè vol fer Himàlaia, vol ferparets de 2.000 m en una tarda, vol ferglaç, vol fer Dry Tolling, vol pujar a l’A-neto corrents en una hora… l’escaldord’avui dia lluita en molts fronts, jonomés lluito en un front, de roca... i sol.

Parla’ns del que va significar obrirla Valentín Casanovas a la paretde l’Aeri de Montserrat.Teníem 18 anys, agafàvem el tren i bai-xàvem a Monistrol i anàvem a Montser-rat… És que quan la vam obrir noméshi havia tres vies a l’Aeri: la Pani-TIM ,l’Anglada i la GESAM. Et parlo de l’any76. Va ser una cosa molt innocent. Vamobrir aquesta via en tres caps de set-mana… Va ser l’època més guapa per-què l’espai i el temps no existien. Mar-xàvem d’aquí el divendres a la tarda ianàvem a Montserrat i fins al dilluns ales 8 no hi havia cap més món, capmés espai i cap més temps que no fos

sera allà, a Montserrat. No sabíem queobríem la Valentín, però no sé que hapassat que s’ha convertit en la via mésfamosa, perquè tothom em fa el conyàsamb aquesta via… (riu).

¿Què significa per a tu aquestmassís que va ser casa tevadurant un temps i un indret on hasfet tantes escalades?Montserrat és una cosa molt difícild’explicar en una frase… són unesroques úniques, fantàstiques. L’escala-da en si té una connexió neuronal ambel món místic, i a Montserrat això és onmés se sent i on més es viu, del móninterior de Montserrat, és una munta-nya interior. La muntanya és això: unmisticisme interior. Avui tot està enca-rat a l’escalada heroicosuïcida…

¿Quina és la teva opinió del ree-quipament, sobreequipament oneteja de vies d’escalada que hanesdevingut clàssiques i tenenferros vells?L’escalada és una cosa d’autènticstorracollons. S’ha convertit en unesport de torracollons, perquè abansno hi havia vies superequipades, i arales han netejades… abans eren un A1i ara s’han convertit en vies extremesd’artificial perquè han vingut quatresavis… i unes vies les equipen més id’altres menys, i aquí és on això és unesport de torracollons per a tothom.

Però tu t’ho passes bé escalant…Jo no escalo, jo passejo. Dir-me queescalo és com insultar-me. Jo no sócescalador. Ara l’escalada és un mónmolt artificial. Fixa’t només amb el ques’està fent amb el circ dels vuitmils.¡Això és vergonyós per a la muntanya,per al veritable alpinisme! Jo, del queestic més orgullós és de l’elegància enquè he obert les meves vies. Jo he obertmoltíssimes parets verges… estic enboca de molta gent… tinc publicats setllibres; però a mi això és una cosa queno m’afecta gens, perquè jo estic foradel cercle dels torracollons. Leslie Ste-phen al 1860 reivindicava el dret depracticar l’alpinisme «només per plaer».¡Això és fantàstic! Però del que n’esticmés orgullós, és d’haver escrit aquestllibre: La alquimia del alpinismo…

RO

GE

RR

OVI

RA

«Jo no necessito una entrevista perquè les meves vies parlen per mi».

Antonio García Picazoo l’elegància de l’escalada

ITINERARIS EXCURSIONISTES A cura d’Alfred Montserrat Nebot

MUNTANYA 889 06/201050

El Montclar pels Carcaixells d’en Dalmau

Temps de camí:3 h

Desnivell:+450 m (acumulats).

Dificultat:Cert nivell de dificultat.

CartografiaBaix Empordà.Institut Cartogràfic de Catalunya.Escala 1:50.000.

Can LlauradóPas de la MilocaPont penjatColl de CepsMontclar

ALF

RE

DM

ON

TSE

RR

AT

ALB

ER

TM

AR

TÍN

EZ

que permet creuar damunt d’un pro-fund tall que separa dos blocs rocosos.Es recomanable portar aigua, especial-ment en el dies de més calor, ja que nose’n troba en tot el recorregut.

Itinerari:0:00 h Entre Llagostera i Santa Cristi-na d’Aro, poc abans d’arribar a aques-ta última població, a la dreta s’iniciauna carretera que porta a Solius. No estriga a veure el mas Pla. Davantmateix, una pista porta a can Llauradó,on es pot deixar el vehicle. Es comen-ça a caminar per una pista de sauló.Aviat s’arriba al menhir que porta elnom de la casa. Aquest monumentprehistòric ja era conegut el 1677; lacuriositat és que està format per untipus de granit que no es troba a lazona.0:20 h El camí penetra en una zonaboscosa. De cop fa un gir a l’esquerraamb una pujada pronunciada. S’avan-ça paral·lel al torrent de Penyella fins aarribar a una bifurcació. El camí amplesegueix endavant, però per la dretas’inicia un corriol que travessa eltorrent per un petit pont conegut comel pas de la Miloca. Comença una for-ta pujada dins del bosc.0:40 h Després de deixar endarrereuna altra bifurcació que porta a una

El Montclar és un cim de 417 m d’al-çada al massís d’Ardenya (Baix Empor-dà), que s’aixeca entre les valls forma-des pels torrents de Solius i del Vilar.Hi ha diverses rutes que porten al puntmés alt d’aquesta muntanya, però nohi ha dubte que la més espectacularés la que recorre els Carcaixells d’enDalmau. Es tracta d’una carena graní-tica, on es poden trobar tota una sèriede bonys que reben noms tan suggeri-dors com: Teto, Escanaill, Suro, RocaLlisa, Bec, Punxa o Enforcadura. Sónuns relleus que s’han d’anar superantamb l’ajuda d’instal·lacions artificialfixes, com ara cadenes, cables i cordes,sense deixar al marge un pont penjat

senzilla via ferrada, s’arriba a un petitcim coronat per una senyera. A la rocahi ha una imatge dedicada a SantFrancesc. A partir d’aquest punt, situatal peu d’una escarpada muralla roco-sa, comencem a avançar amb l’ajudad’unes cadenes fixades a la pedra.0:55 h Pont penjat. Es tracta d’unaconstrucció metàl·lica bastant rovella-da per l’acció dels agents meteorolò-gics, però que no ofereix cap tipus deperill, sobretot si es passa de maneraindividual. Tot i això, hi ha uns cartellsque prohibeixen el pas i donen la res-ponsabilitat als usuaris. Tot seguint lesmarques de pintura blanca sobre laroca, es van succeint una sèrie detrams, amb pujades i baixades, que esvan superant amb l’ajuda de diversostipus de passamans.1:10 h Després de davallar pel pas dela Canaleta es localitza una fita quedóna pas a un camí en forta baixada.És per aquí per on s’ha de tornar a canLlauradó.1:20 h Es continua la carena dels Car-caixells fins a assolir un coll. Una micamés enllà es va a parar a una pistaque s’ha de continuar en pujada fins alcoll de Ceps. Aquest punt és un impor-tant nus d’itineraris del massís de l’Ar-denya. Per la dreta, un pal indicadorassenyala la direcció al Montclar.

1:45 h Cim del Montclar. La vista ésàmplia, especialment si el dia és net.Sota el cim hi ha diverses plaques decentres excursionistes i una petitacapella excavada a la roca dedicada aSant Bernat de Menthon. La part mésalta de la muntanya està ocupada peruna senyera.2:20 h S’ha de retornar fins al puntabans esmentat, al peu del pas de laCanaleta, per agafar, a la dreta, el camíde baixada i que en uns quarantaminuts ens durà fins al punt d’inicid’aquest itinerari.3:00 h Can Llauradó.

El pont penjat a la carenadels Carcaixels.

¿T’estimes la Muntanya?

933 152 311Doncs, et donem el seu telèfon:

Quan li truquis, felicita-la pels seus 40 anys(1970-2010)

Truca ara, subscriu-t’hi i aprofita aquests avantatges:

Números endarrerits ¿Te’n falta cap?Oferta especial 6 números 18 €

TIKKA PLUS 2

� Llanterna frontal 1 LED potent, 1 LED vermelli cinc modes d’il·luminació (3 fixos, 2 intermitents)� 2 fonts lluminoses: 1 LED blanc potent (50 lúmens)i 1 LED vermell per a visió nocturna o senyalització.� Autonomia de 140 hores.� Valorada en 36 €

Centre Excursionista de Catalunya Paradís, 10 i 12 - 08002 Barcelona - www.cec.catDe dilluns a divendres, de 9:00 a 13:00 i de 16:30 a 21:30.

6 números +frontal Petzl TIKKA PLUS 2

24 €(enviament gratuït)