MRC i hipertensio final - schta.cat i hipertensio arterial.pdf · proteïnúria, alteracions del...
-
Upload
trinhhuong -
Category
Documents
-
view
219 -
download
0
Transcript of MRC i hipertensio final - schta.cat i hipertensio arterial.pdf · proteïnúria, alteracions del...
MRC i hipertensió arterial
CURS CURS CURS CURS D’ATENCIÓ A D’ATENCIÓ A D’ATENCIÓ A D’ATENCIÓ A LA MALALTIA LA MALALTIA LA MALALTIA LA MALALTIA
RENAL RENAL RENAL RENAL CRÒNICA I LA CRÒNICA I LA CRÒNICA I LA CRÒNICA I LA HIPERTENSIÓ HIPERTENSIÓ HIPERTENSIÓ HIPERTENSIÓ ARTERIALARTERIALARTERIALARTERIAL
MRC i hipertensió arterialJavier Sobrino
Divendres 15 de marçDivendres 15 de marçDivendres 15 de marçDivendres 15 de marçHospital Universitari Hospital Universitari Hospital Universitari Hospital Universitari Germans Trias i PujolGermans Trias i PujolGermans Trias i PujolGermans Trias i Pujol
Relación riñón-HTA
• Las enfermedades renales se suelen acompañar de HTA,
especialmente si el filtrado glomerular (FG) está disminuido.
• La HTA juega un importante papel en la evolución de las
enfermedades renales.
• La HTA es una causa de daño renal.
• La HTA se puede originar en el riñón.
Enfermedad Renal Crónica
Hipertensión ArterialHipertensión Arterial
Malaltia renal crònica (MRC): disminució de la funció renal, expressada per un filtrat glomerular
estimat (FGe) <60 ml/min/1,73 m2 o per la presència de dany renal de forma persistent durant al
menys 3 mesos.
Dany renal: alteracions histològiques a la biòpsia renal o presència de marcadors com albuminúria o
proteïnúria, alteracions del sediment urinari o en proves d’imatge.
Insufi ciència renal crònica (IRC): filtrat glomerular <60 ml/min/1,73 m2 de forma persistent
durant al menys 3 mesos.
Fisiopatologia
Mecanismos por los que las enfermedades renales
producen hipertensión
• Expansión de volumen extracelular.
• Aumento de la producción de agentes “vasopresores”.
• Disminución de la producción de “vasodepresores”.• Disminución de la producción de “vasodepresores”.
• Retención de inhibidores endógenos de NO.
• Aumento de actividad SNS.
• HTA esencial preexistente.
FG disminuido
↑↑↑↑ actividad SRA
Retención sodio
↑↑↑↑ actividad SNS
Disfunción endotelial
↓↓↓↓ renalasaInflamación
Anemia
Alteraciones metabolismo fosfocálcico
Relación riñón-HTA. Etiopatogenia
Enfermedad cardiovascular
PA elevada
↑↑↑↑ rigidez arterial
↓↓↓↓ renalasa
↑↑↑↑ endotelina
↑↑↑↑ ADMA
SAOS
Hipertrofia y remodelado
ventricular
↑↑↑↑ resistencia vascular
La HTA influye en la evolución
de las distintas nefropatías
(Bidani AK, Griffin KA. Hypertension 2004; 44: 595-601)
A mayor PA, mayor deterioro de la función renal
(Pohl MA et al. J Am Soc Nephrol 2005; 16: 3027-37)
Presión arterial y progresión de ERC
–6
–4
–2
095 97 99 101 103 105 107 109 111 113 115 117 119
MAP (mmHg)
GF
R(m
l/m
in/
yr)
(mm
Hg
)
121
–14
–12
–10
–8
–6
GF
R(m
l/m
in/
yr)
(mm
Hg
)
Untreated HTN
140/90130/85
Graph: (Bakris GL. J Clin Hypertens. 1999) *Trials marked by * are non-diabetic renal disease patients.(Parving HH, et al. Br Med J. 1989) (Viberti GC, et al. JAMA. 1993) (Klaur S, et al. N Engl J Med. 1993*) (Herbert L, et al. Kidney Int. 1994) (Lebovitz H, et al.
Kidney Int. 1994) (Moschio G, et al. N Engl J Med. 1996*) (Bakris GL, et al. Kidney Int. 1996) (Bakris GL, et al. Hypertension. 1997) (GISEN Group, Lancet.
1997)Trials:
Bidani KA et al. Nat. Rev. Nephrol. 7, 128–130 (2011)
Prevalencia y control HTA en la ERCla ERC
Prevalencia de ERC en hipertensos
• Atención primaria en España: 34% de hipertensos
Gomez-Marcos: Hipertension riesgo vasc.2 010; 27(5):187–194
ERCcreatinina > 1,5 mg/dl (varon) o >1,4 mg/dl(mujer)microalbuminuria cociente albumina/creatinina entre 30 – 300 mg/g en mujeres o entre 22 – 300 mg/g en varones,macroalbuminuria (cociente albumina/creatinina >300 mg/g), FG por MDRD < 60 ml/min/1,73m2, o por Cockrofk-Gault < 60 ml/min
Prevalencia de HTA según el nivel de FG
75 77
68
55
39 4240
60
80
100
Población (%)
42
0
20
40
15 30 45 60 90 120
Nivel de FG (mL/min.)
Población (%)
(ARIC Study. JACC 2003; 41: 47)
Control de HTA en ERC
• 2.501 pacientes con IRC (creat ≥ 1,3 mg/dl en ♀ y ≥ 1,4 mg/dl en ♂)
• 52 servicios de nefrologia del territorio español
• Control HTA (<140/90 mmHg) 45,5%• Control HTA (<140/90 mmHg) 45,5%
• Un total de 1.899 patients (75.9%) con BSRA
• 1.048 patients (41.9%) en tratamiento con 3 o mas farmacos
antihipertensivos
Blood pressure control in patients with chronic renal insufficiency in Spain: a cross-sectional studyRafael Marın. Journal of Hypertension 2006, 24:395–402
Control HTA en ERC
• 34.563 hipertensos de Mapapres• 1.728 pacientes (5,0%) con enfermedad renal (creatinina sérica
≥ 1,2 mg/dl en mujeres o ≥ 1,3 mg/dl en varones o por microalbuminuria / proteinuria).
Control HTA clínica 19,3%
Control HTA MAPA 40,7%
Tratamiento antihipertensivo
Número nEdad años
Sexo masculino n (%)
PAS clínica mmHg
PAD clínica mmHg
Número medio de fármacos nDatos MAPAPAS 24 horas mmHg
PAD 24 horas mmHg
PAS diurna mmHg
PAD diurna mmHg
PAS nocturna mmHg
PAD nocturna mmHg
Grado de control mediante MAPAPA 24 horas < 130/80 mmHg n (%)
p
< 0,001< 0,001< 0,001< 0,001
< 0,001
< 0,001< 0,001< 0,001< 0,001< 0,0010,008
< 0,001
1.728
Con enfermedad renal
64,6 ± 12,91.085 (62,8)154,5 ± 21,885,2 ± 13,3
2,4 ± 1,4
136,2 ± 17,675,8 ± 11,4138,4 ± 17,778,0 ± 11,8130,1 ± 20,469,5 ± 11,9
572 (33,1)
32.835
Sin ERC
58,7 ± 13,717.201 (52,4)149,2 ± 19,187,9 ± 11,6
1,4 ± 1,3
130,3 ± 14,377,1 ± 10,2133,5 ± 14,780,0 ± 10,7121,1 ± 16,368,8 ± 10,3
13.922 (42,4)
Características de hipertensos con MRC
PAS, presión arterial sistólica; PAD, presión arterial diastólica; MAPA, monitorización ambulatoria de la presión arterial; PA, presión arterial.
PA 24 horas < 130/80 mmHg n (%)
PA diurna < 135/85 mmHg n (%)
PA nocturna < 120/70 mmHg n (%)
< 0,001< 0,001< 0,001
572 (33,1)706 (40,9)487 (28,2)
13.922 (42,4)16.056 (48,9)13.481 (41,1)
Patrón circadiano2 categorías
Patrón circadiano4 categorías
Sin ERC Con ERC
Dipper 47,9%No dipper 52,1%
Dipper extremo 7,1%Dipper 40,9%No dipper 39,6%Riser 12,4%
p<0,001
32,6%67,4%
4,0%28,6%45,0%22,4%
p<0,001
HTA nocturna 71,8 %IC 95% 69,6 73,9
Control de la presión arterial en la enfermedad renal crónica
PA <130/80 mmHg PA <140/90 mmHg
COPARENAL (España) 17,4 % 45,5%
IV NHANES (USA) 37% 56%
NKF (USA) 46,1% 67,1%
Marín R, J Hypertens. 2006.Zamboli P, Curr Hypertens Rep. 2006. Segura J, Adv Chronic Kidney Dis. 2011.
Cifras de PA para control HTA en la ERCHTA en la ERC
• < 120/75 mmHg
• < 130/80 mmHg• < 130/80 mmHg
• < 140/90 mmHg
En pacientes con nefropatía no diabética
• Estudio REIN-2 (Ramipril Efficacy In Nephropathy trial):
• 338 pacientes aleatorizados a control convenciona PAD < 90 vs control intensivo PA < 130/80
• En tto con ramipril añadiendose felodipino para objetivo control
• Seguimiento 36 meses
• Evento final enfermedad renal terminal
Hazard ratio 1,00 [IC 95% 0,61–1,64]; p=0,99).
Piero Ruggenenti The Lancet 2005; 365: 939 - 946
En pacientes con nefropatía no diabética
• Estudio AASK (African American Study of Kidney Disease and Hypertension)
- 1094 Pacientes afroamericanos con enfermedad renal hipertensiva FG 20-65 ml/min/1,73 m2
- Seguimiento 3-6,4 años- PAM habitual 107-102 vs PAM < 92 mmHg- Evento: cambio en FG y disminución del FG ≥ 50%, ERT o muerte
- :
JAMA. 2002;288:2421-2431
RR para grupo PA baja 2%; IC 95% −22% - 21%; P=0,85).
Hypertension. 2011;57:1061-1068
N Engl J Med 2010;363:918-29.
En pacientes con nefropatía no diabética
Seguimiento de estudio AASK entre 8,8 y 12,2 años
En pacientes con nefropatía no diabética
• Estudio MDRD (Modification of Diet in Renal Disease) Estudio 1989-1993 Seguimiento 2000- 840 pacientes con predominantemente nefropatia no diabetica con FG 13-55 ml/min/1,72 m2
- PAM habitual <107 (≈ 140/90) vs PAM intensiva < 92 mmHg (≈ 125/75).
En pacientes con nefropatía no diabética
• Estudio ADVANCE (Action in Diabetes and Vascular disease: Preterax and Diamicron Modified Release Control Evaluation):J Am Soc Nephrol 2009;20:883-92
En pacientes con nefropatía diabética
• Mejor evolución renal si PAS <110 mmHg.
• Estudio IDNT (Irbesartan in Diabetic Nephropathy Trial): Mejor evolución renal si objetivo de PA inferior, pero PAS <121 mmHg supuso triplicar el riesgo de mortalidad.
• Estudio ACCORD (Action to Control CardiOvascular Risk in Diabetes): No mejor evolución renal ni cardiovascular si objetivo de PAS <120 mmHg.
4.733 pacientes con DM tipo 2 de alto riesgo CV Terapia intensiva PAS < 120
vsTerapia convencional PAS < 140
Seguimiento medio 5 años
• Estudio ACCORD (Action to Control CardiOvascular Risk in Diabetes): No mejor evolución renal ni cardiovascular si objetivo de PAS <120 mmHg (excepto ictus).
Kidney International 2012; 81:586–594;
Desarrollo microalbuminuria
Desarrollo macroalbuminuria
Desarrollo insuficiencia renal
PLoS Med 2012;9(8):e1001293. doi: 10.1371/journal.pmed.1001293. Epub 2012 Aug 21.
PLoS Med 2012;9(8):e1001293. doi: 10.1371/journal.pmed.1001293. Epub 2012 Aug 21.
Recomendaciones:
Si EUA < 30 mg PA objetivo ≤ 140/90 (1B)
Sugieren:
Global Outcomes (KDIGO) Blood Pressure Work Group. KDIGO Clinical Practice Guideline for the Management of Blood Pressure
in Chronic Kidney Disease. Kidney inter., Suppl. 2012; 2: 337-414.
Sugieren:
Si EUA > 30 mg PA objetivo ≤ 130/80 (2D) si > 300 mg (2C)
Tratamiento de la HTA en la ERCERC
Modificaciones higiénico dietéticas
Consejos para moderar el consumo de sal
Reducir gradualmente la sal añadida en la comida
< 100 mEq/dia de NaCl, < 6 g/dia de NaCl
Cocinar con especies mas que con sal
Si Alimentos frescosNo Comida procesada o transformada
Comer pan bajo en sal
Mirar el contenido de sodio en las etiquetas de alimentos
Fármacos antihipertensivos
• Diuréticos: si no dieta sin sal (Na > 100 meq/dia)– Tiazidas si FG > 40 ml/min– Asa si FG < 40 ml/min
J Clin Hypertens (Greenwich). 2012;14:32–37
23 hipertensos con ERC estadio 4-5
•Bloqueadores del sistema renina-angiotensina:• IECAs
• ARA II
• IDR
De elección especialmente en las nefropatías que se acompañen de proteinuria >1 g/día.
Efecto protector de ARA II en nefropatia diabetica (RENAAL, IDNT)
No indicación especifica en ERC no proteinurica
• El efecto superior en disminución de eventos cardiovasculares de la combinación de IECA y ARA II (por su mayor efecto antiproteinúrico) respecto a otros regímenes terapéuticos, en el tratamiento de las nefropatías proteinúricas, está aún por demostrar.
• Contraindicada la asociación de IDR, aliskiren, con otro BSRA (estudio ALTITUDE)
Recomendaciones:
Si EUA > 300 mg (1B)
Sugieren:
Si EUA > 30 mg y < 300 mg (2D)
Efecto a corto y medio plazo de los IECA sobre la función renal
-5
0
5
Bjorck 92 MDRD 96
Ihle 96
Kamper 92
Cam
bio en el filtrado glomerular (m
l/min)
Bakris GL, Weir MR. Arch Intern Med 2000;160:685.
basal inicial final-20
-15
-10Bakris 96
Nielsen 94
MDRD 96
Cam
bio en el filtrado glomerular (m
l/min)
Recomendaciones para el tratamiento con BSRA
Evaluar en las primeras semanas cambios en K y creatinina
Evitar alimentos ricos en K
Evitar AINEs
Si es necesario administrar resinas fijadoras de K
Retirar fármaco si persiste hiperK o ▲ > 30% creatinina sobre basal
Mg de potasio por cada 100 g de producto
1.300
705
441
396
328
600
220
Evaluar función renal y
potasio plasmático a las 2-4
semanas de tratamiento
↑ creatininapl ↑ creatininapl K K K
< 35 % valor basal ≥≥≥≥ 35% valor basal < 5,6 mEq/l 5,6-6 mEq/l > 6 mEq/l
Suspender fármacoDescartar:
Consumo de AINEs
Precauciones con la utilización de IECAs y ARA2
Descartar:
Hipoperfusión
Estenosis bilateral art. renal
Consumo de AINEs
Suspender fármaco
Continuar tratamiento
Consumo de AINEs
Suplementos de K
Depleción de volumen
Practicar:Restricción dietética
Suspender suplementos de K y AINEs
Resinas antipotasio
Corrección acidosis
Diuréticos de asa
Hiperpotasemia persistente
Suspender fármaco
• Calcioantagonistas: importantes para el control de la PA, siempre y cuando el control de PA logrado sea óptimo (para evitar empeoramiento de la autorregulación renal).
• Vigilar nicardipino y nimodpino en anciano con ERC
DiuréticosDiuréticos
ARA IIARA IIββ--bloqueantesbloqueantes
IECAIECA
CalcioantagonistasCalcioantagonistasαα11--bloqueantesbloqueantes
Reappraisal ESH/ESC Guidelines. J Hypertens 2009; 27: 2121-2157
,060
,080
,100
,120
Pro
po
rtio
n o
f P
ati
en
ts
B+A (events=113)
B+H (events=215)
p < 0,0001
Progresión de Enfermedad Renal en el estudio ACCOMPLISH
Kaplan-Meier Curves for Renal Progressión(GFR < 15 + Dialysis + 2xCr ).
11.506 hipertensos con alto riesgo vascular
,000
,020
,040
Pro
po
rtio
n o
f P
ati
en
ts
Time to derived renal progression (months)
B+A 5743 5578 5452 5336 5203 5022 3016 1559
Numberat Risk
0 6 12 18 24 30 36 42
Bakris GL, et.al. Lancet 2010;375:1173-81.
En los pacientes con ERC (1.093 con > 50% nefropatia diabetica)
Progresión de la ERC no difiere entre grupos
16 (4,8%) en B+A vs. 17 (5,5%) en B+H (HR 0,78,IC 95% 0,38–1,56; p=0,48)
Añadir mortalidad cardiovascular tampoco diferencias
B+A 28 eventos (8,4%) vs. 30 eventos (9,7%; HR 0,79, IC 0,47–1,34; p=0.39)
ACCOMPLISH
Bakris GL, et.al. Lancet 2010;375:1173-81.
Criteris de derivació. Quan consultar? Quan derivar ?
Taula 5: Criteris de derivació a l’atenció especialitzada
Criteris Indicació
HTA MRC amb HTA mal controlada malgrat l’ús de 3 fàrmacs sinèrgics, un d’ells un diürètic a sinèrgics, un d’ells un diürètic a dosis plenes tolerades
Sospita d’estenosi d’artèria renal
Muchas gracias