Models Aprenentatge Motor
Transcript of Models Aprenentatge Motor
" Un principi de l'art de l'educació, en Un principi de l'art de l'educació, en el que haurien de fixar-se els el que haurien de fixar-se els
encarregats de dirigir-la, és el que no encarregats de dirigir-la, és el que no s'ha d'educar als nens conforme el s'ha d'educar als nens conforme el present, sinó conforme a un estat present, sinó conforme a un estat
superior, més perfecte, possible en el superior, més perfecte, possible en el provenir de l'espècie humana".provenir de l'espècie humana". Kant
INFLUIR SOBRE UNA PERSONA ÉS INFLUIR SOBRE UNA PERSONA ÉS TRANSMETRE-LI LA NOSTRA PRÒPIA ÀNIMATRANSMETRE-LI LA NOSTRA PRÒPIA ÀNIMA
Oscar Wilde
Redactar correctament objectius generals i didàctics.
Aplicar diferents estils d´ensenyament a l´activitat física.
Identificar les parts d´una sessió pràctica.
Diferenciar les diferents capacitats motrius.
Diferenciar les habilitats motrius bàsiques i específiques.
Analitzar la complexitat de les tasques motores i seqüenciar-les per facilitar-ne el seu aprenentatge.
Conèixer els elements i possibilitats d´organització d´una sessió.
Aplicar el model de processament de la informació de Marteniuk a les diferents habilitats motrius.
Aplicar correctament les tasques motrius de Famose.
Dinamitzar activitats físico-recreatives adaptant-les al medi i ales necessitats dels participants (nens/es, tercera edat, poblacions especials, etc…).
CAPACITAT DE PORTAR UN GRUP I
TRANSMETRE… CONEIXEMENTS
El model de processament de l´informació de Marteniuk
Les parts d’una sessió
Els tipus d´objectius (generals, didàctics i operatius).
Tipus de continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals).
Les tasques motores de Famose.
Els estils d´ensenyament de reproducció.
Estils d´ensenyament de producció.
CONCEPTES 60%-Prova de conceptes final (60%) S´ha d´aprovar per fer mitjana
PROCEDIMENTS 20%-Resolució correcta de les sessions pràctiques proposades.-Participació activa i reflexiva en les pràctiques de les sessions.
ACTITUDS 20% - Respecte cap al professorat i els companys - Atenció i interès a classe - Assistència i puntualitat a les sessions del crèdit - Puntualitat en el lliurament de les activitats proposades a classe - Intervenció i participació activa a les sessions del crèdit - Acceptació dels companys i les seves possibles limitacions *Una assistència inferior al 80% del total d’hores de classe d’aquest crèdit obligarà a l’alumnat a presentar-se a l’avaluació extraordinària.
Divendres, 20 de novembre de 200916:15 Recollida de la informació.16:30 Seminaris pràctics.18:30 Presentació institucional.19:00 Conferència:..... a càrrec de Ricard Pradas. Professor de la UdG 20:00 Tancament de la sessió.Dissabte, 21 de novembre de 200909:00 Seminaris pràctics.11:00 Pausa Cafè.11:30 Ponències. 12:30 Conferència: El treball dels continguts d'Educació Física amb l'alumnat que presenta discapacitats motrius. Recursos humans. A càrrec de la Sra. Montserrat Cumelles. (Professora d’Educació Física. Doctorant INEFC de Barcelona).13:30 Dinar.15:00 Seminaris pràctics.17:30 Taula rodona: El joc lliure i espontani al carrer. Possibilitat de recuperar-ho?. Per: Ramón Montané (President de l’AMPA CEIP Joana d'Empúries. Castelló d’Empúries). Sergi Polo (Professor d’Educació física. ZER Requesens). Jordi Rotllan Torrent (President de l'Associació Comerç Figueres). Moderador.19:00 Conferència: El treball de les TIC a l’àrea d’Educació Física. A càrrec del Sr. Jordi Díaz Lucea ().20:00 Tancament de les jornades.
Why esport?
OBSERVA EL VÍDEO I FES UN RECULL DE TOTS ELS COMPORTAMENTS QUE CONSIDERIS QUE NO S’AJUSTEN A LA
DIDÀCTICA DE L’ACTIVITAT FÍSICA
EDUCACIÓ
ETIMOLÒGICAMENT
EDUCARE: Crear, nutrir, des de fora
EDUCERE:Treure, conduir, de dintre cap a fora
Formar, ensenyar i instruir els infants, i també els adults, per tal d'aconseguir el desenvolupament integral de llur
personalitat
LECTURA ARTICLE
PEDAGOGIA
DEL GREC PAIDAGOGIA: DERIVA DE NEN I CONDUIR/DIRIGIR
Formar, desenvolupar i conduir al nen, i per extensió a la persona humana, a través del seu progressiu integral i
harmònic, i cap a seva maduresa física, psíquica, moral, cívica i social.
PEDAGOGIA EDUCACIÓ=
CONJUNT DE CONEIXEMENTS FETS I PROCESSOS
DIDÀCTICA
DEL GREC DIDASKEIN: ENSENYAR, INSTRUIR, EXPLICAR
EN LLATÍ DISCERE: APRENDRE
És l’estudi científic de la organització de les situacions d’aprenentatge que viu un educand per aconseguir un
objectiu cognitiu, afectiu o motor
OBJECTES DE LA DIDÀCTICA
FUNCIÓ DOCENT FUNCIÓ DISCENT OBJECTIUS I CONTINGUTS
RECURSOS
DIDAXOLOGIAS’esforça a través de la
investigació empírica, a elaborar un sistema coherent de
prescripcions verificables que fan referència a la optimització de
l’acció didàctica.
ACTE DIDÀCTICAcció que posa en relació al que
ensenya amb el que aprèn.
METODOLOGIAPart de la pedagogia que tracta els mètodes d’ensenyament, és a dir, de la manera racional i sistemàtica
d’ensenyar
COMPONENTS DEL PROCÉS D’ENSENYAMENT
L’ALUMNE No tan sols com a un jugador que aprèn tècnica i tàcticament, sinó com a un ser humà en evolució, amb totes les seves capacitats i limitacions, peculiaritats, impulsos, interessos i reaccions.
EL PROFESSOR- MONITOR
No tan sols com a expert de l’esport, sinó com a educador apte per a desenvolupar la complexa missió d’estimular,orientar i dirigir amb habilitat l’aprenentatge dels seus alumnes
ELS OBJECTIUS Són la raó de ser, les metes que perseguim
ELS CONTINGUTSHan de ser seleccionats, programats i dosificats de tal forma que facilitin el seu aprenentatge
ELS MÈTODE D’ENSENYAMENT
Que fusiona intel·ligentment tots els recursos material i personals disponibles per tal d’assolir els objectius proposats
ELS CONTEXT D’INTERACCIÓ
Entorn social i d'instal·lacions on portarem a terme el procés
MÉS CONCEPTES!!!
HABILITAT MOTRIU
Habilitat és la capacitat adquirida per l’aprenentatge de produir uns resultats previstos amb el màxim de certesa i freqüentment amb la
mínima despesa de temps i energia (B.Knapp)
TOTA HABILITAT ÉS APRESA I ÉS QUELCOM FÍSIC
L’habilitat és igual per a tothom... La destresa és individual
TASCA MOTRIU
Representa la unitat bàsica de les activitats, exercicis, situacions i problemes plantejats, i té com a objectiu oferir als alumnes
l’oportunitat d’experimentar, de realitzar una sèrie d’exercicis amb les quals assolir les habilitats motrius (Florence)
LA PROPOSTA DEL PROFESSOR PER TAL D’APRENDRE L’HABILITAT
ACCIÓ MOTRIU
És el moviment en sí, allò que es realitza realment.
DESTRESA
Capacitat de la qual gaudeix un individu per adquirir una habilitat .
MOVIMENTS REFLEXES
Comportament motor involuntari i no conscient, caracteritzat per la seva elevada velocitat d’execució. Són innats a l’individu i, per tant,
no hi ha aprenentatge previ. Ex: reflexa de succió dels nadons, reflexa plantar, reflexa ocular
MOVIMENTS VOLUNTARIS
S’origina i es realitza de forma conscient i voluntària per l’individu
MOVIMENTS AUTOMÀTICS (AUTOMATISMES)
Es realitzen de forma inconscient, i en podem distingir dos tipus:
-Innats: no en tenim control absolut però hi podem incidir (ex: respiració, pols...)
- Voluntaris que a partir de la repetició s’han transformat en un hàbit. Permeten alliberar la consciència
És qüestió d’anatomia?
FLASH INTRODCUTORI basat en Batalla, A.
Fem un petit experiment...treballarem amb accions motrius que no hem portat a terme anteriorment...
Alguns científics creuen que el sistema de control del moviment no pensa en músculs quan dóna les ordres al
sistema motor
Doncs en què pensa?
Potser pensa en el moviment?
Seguiu aquestes trajectòries amb els dos braços alhora i d’esquerra a dreta
Les dues primeres són més fàcils perquè descriuen trajectòries idèntiques alhora
Les darrera és més difícil, doncs no s’assembla a cap forma coneguda
Mechsner et al. arriben a la conclusió que el control del moviment és de caràcter perceptiucognitiu
És a dir, el control de moviment necessita tenir una idea clara i concreta d’allò que vol fer, i el sistema locomotor tradueix, de manera automàtica, aquests conceptes en
moviments corporals
Ens fem una imatge mental d’allò que volem fer
I saber això per a què carai ens servirà?
Si el control de moviment no entén de músculs ni de moviments concrets...ens podem estalviar totes les
informacions sobre músculs que intervenen i moviments específics
Cal donar informacions que facilitin el desenvolupament de les representacions mentals
ALTRES
DEMOSTRACIONS (poques i a l’inici)
INTERVENCIONS DIRECTES SOBRE ELS COS (ex: gimnàstica)
Què ens ajuda més a l’aprenentatge, la repetició o la variació?
LES DUES COSES...la repetició afavoreix l’automatisme (i podem deixar lliure l’atenció conscient), i la variabilitat
establim una base motriu amplia
ATENCIÓ, L’OBLIT ENS AJUDA
Si repetim diverses vegades la mateixa activitat ho acabem fent de manera mecànica...s’aprèn més ràpid, també s’obliden abans...Per tant, és millor plantejar situacions variades que ens obliguin a invertir més esforç.
TEORIES DE PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ
Neixen com un intent de superar les limitacions més importants del conductisme (ambientalisme, associacionisme, antimentalisme).
S’estructura a partir dels postulats propis de la psicologia cognitiva.
L’aprenent té un element actiu, més enllà de respondre a determinades característiques de l’ambient.
“El dominio cognitivo es ladiferencia fundamental entre el hombre y
los animales inferiores y se hace difícilplantear las leyes del aprendizaje
humano al margen de él”ADAMS,1971
ADAMS,1971
Es tracta del model bàsic del processament de la informació
S’inicia amb l’arribada d’un o més estímuls (inputs) d’informació a un més òrgans sensorials, a partir d’aquí
s’inicia el seu processament (caixa negra) que acaba amb l'emissió d’una resposta motora (output)
El processament de la informació no és observable
Ex: dibuixa un arbre
Es varen adonar que tot i que les entrades eren les mateixes les respostes no sempre eren
iguals, ni desitjades.
Calia detectar les fases d’aquest procés…
Per intentar donar respostes a aquests processos
Materniuk presenta el següent model:
Presenta un model on desglossa l’execució motriu en tres mecanismes o etapes. La seva interrelació és tal
que una errada en una d’elles provoca el fracàs en l’assoliment de l’objectiu.
1- MECANISME PERCEPTIU1- MECANISME PERCEPTIU
Identifica i integra dades sensorials provenen de l’entorn i també del propi subjecte.
Les informacions de l’entorn són enviades al mecanisme de decisió, però també es guarden a la memòria. Això ens permetrà identificar i interpretar
estímuls.
2- MECANISME DE DECISIÓ2- MECANISME DE DECISIÓ
Procés de decisió intern que té lloc abans d’executar qualsevol tasca motriu. Aquest procés no sempre és conscient. Intervenen les capacitats cognitives de l’individu.
El subjecte escull d’entre les respostes que té emmagatzemades la que més s’ajusta a la situació
concreta.
Moltes vegades anticipem. Coneixem els indicadors i es preveuen els estímuls que apareixen.
3- MECANISME D’EXECUCIÓ3- MECANISME D’EXECUCIÓ
Encarregat de la realització del moviment.
És el responsable de la organització motriu que coordinarà les diferents accions musculars implicades
en la resposta programada prèviament.
EXEMPLES:
MECANISME PERCEPCIÓ XMECANISME DECISIÓ X
MECANISME EXECUCIÓ X
Segons l’exemple anterior la tasca proposada presenta unes exigències en l’aprenentatge que fan
referència als tres mecanismes….
Existeixen tasques motrius diferents, i per tant requeriran un tractament didàctic diferent
WELFORD (1976) PROPOSA UN NOU MODEL:
QUATRE CIRCUITS PRINCIPALS DE FEEDBACK!
1- DECISIÓ I MEMÒRIA: Abans de donar la resposta motriu, l’individu recorre a les experiències passades o
fins i tot a la pràctica imaginada.
2- CONTROL NEUROMUSCULAR: Control automàtic de les parts o components del moviment a realitzar.
3- CONEIXEMENT DE L’EXECUCIÓ: A partir dels òrgans sensorials de caràcter kinestésic
4- CONEIXEMENT DELS RESULTATS: El resultat extern percebut a través dels sentits perifèrics (vista, oída...)
EL DIA DEL GOL
Aquells estímuls que som capaços de captar a través dels òrgans
sensorials
La interpretació de les sensacions, donant significat i organització
Cada persona construeix d’una manera exclusiva i única les percepcions recollides per estímuls. Ex:
un perfum que ens recorda...
Procés a través del qual es realitza el canvi d’energia externa per energia nerviosa, processable com a
informació per part de l’organisme, la seva transmissió als nivells de memòria, i la seva organització primària
per tal de ser identificada.
Receptors sensorials
Són els òrgans concrets que realitzen la funció de rebre l’energia externa i transformar-la en energia nerviosa.
Característiques dels receptors
Especificitat: cada receptor tan sols respon a un tipus d’estímul partícula (ex: ull---llum, oïda...ones sonores) .
Excitabilidad: nivell mínim d’estimulació necessari per provocar les reaccions químiques que mobilitzen l’impuls
cap al cervell.
Adaptació: en la mesura que l’estímul es manté constant l’excitabilitat va desapareixent i es produeix una
adaptació (ex: olor permanent)
Classificació
Pel que fa al moviment:
Els propioceptors són els receptors més específics pel que fa al comportament motor.
Els interoceptors no tenen funcions directes relacionades amb el moviment.
D’entre els exteroceptors la vista és el que té més importància per les conductes motores
GUITART
ON SOM?
ELS RECEPTORS PROPIOCEPTIUS
Informen sobre la posició de les parts del cos i el moviment.
DUES CATEGORIES
KINESTÈSICS LABERÍNTICS
Existeix gran diversitat d’informacions rebudes pels receptors sensorials propioceptius...això a l’inici
provoca...
A l’aparell locomotor i pell A l’oïda
DESORIENTACIÓ
INCERTESA
Durant el procés d’aprenentatge
integrem totes les fonts propioceptives, i
també la visual, en unitats més grans.
Procés a traves del qual el subjecte determina, filtra i es posa condicions a l’estimulació externa.
Nosaltres decidim quins dels estímuls que rebem seleccionem i organitzem en interacció amb els processos de memòria, atenció i programació.
El que en realitat fem és establir un esquema perceptiu (Piaget)
Element comú a diferents objectes i situacions
L’ús dels esquemes depèn dels aprenentatges previs
El reconeixement d’aquests patrons mostra la relació entre tots els processos comportamentals.
MECANISME DE PERCEPCIÓ
ANALITZADORS EXTERNS ANALITZADORS INTERNS
Anàlisi Comparació
MEMÒRIA
Codi
Perceptiu
LA COMPLEXITAT DELS ESPORTS COL·LECTIUS
El jugador s’ha de fixar en:
CATEGORIES D’INFORMACIÓ
ADVERSARIS
COMPANYS TEMPS
ESPAI
PILOTA
REGLAMENT CAPACITATS PRÒPIES
Directa, dels companys, i intencions
Situacions i intencions
De joc i de la competició Tècniques, físiques i tàctiques
Camp i joc proper
Del partit i de la acció concreta
Ubicació i perillositat
VALORACIÓ DEL NIVELL DE DIFICULTAT PERCEPTIVA DE LES TASQUES MOTRIUS
ELEMENT D’ANÁLISI - COMPLEXITAT + COMPLEXITAT
Segons condicions entorn
Entorn estable Entorn canviant
Segons tipus de control
Feedback intern Feedback extern
Segons estat inicial de l’individu i
l’objecte
Individu i objecte estàtic
Individu i objecte en moviment
ELEMENT D’ANÁLISI - COMPLEXITAT + COMPLEXITAT
Segons el propòsit de la tasca en
relació a la mobilització d’objectes
Llançament a distància
Intercepció del mòbil buscant-nos
Colpeig objecte estàtic
Llançament en precisió
Intercepció del mòbil evitant-nos
Colpeig d’objectes en moviment
Segons el tipus d’estimulació
Petit nº d’estímuls
Baixa velocitat i màxima durada de l’estímul
Molta intensitat d’estímul
Estímuls poc conflictius
Gran nº d’estímuls
Alta velocitat i poca durada de l’estímul
Poca intensitat d’estímul
Estímuls molt conflictius
ANTICIPACIÓ
COM A PREDICCIÓ DEL DESENVOLUPAMENT DE L’ACCIÓ, FET QUE ENS PERMET
GENERAR UNA RESPOSTA PREVIA A L’APARICIÓ DE L’ESTÍMUL
Accions defensives (recuperació de pilota, ajudes...) i ofensives (desmarcatges de ruptura, furts de pilota...)
APRENENTATGE EXPERIÈNCIA ATENCIÓ
MECANISME DE DECISIÓ
LES MEVES CAPACITATS
MEMÒRIA
Codi Perceptiu
Contrastació
OBJECTIU DE LA
ACCIÓ QUÈ?
PROGRAMA D’ACCIÓ
COM?
VALORACIÓ DEL NIVELL DE DIFICULTAT EN LA PRESA DE DECISIONS PER A LA REALITZACIÓ DE
TASQUES MOTRIUS
ELEMENT D’ANÁLISI - COMPLEXITAT + COMPLEXITAT
Nº de decisions Escàs nº decisions Gran nº decisions
Nº propostes motrius
alternatives en cada decisió
Proposta motriu única
Multiplicitat de propostes motrius
Velocitat requerida en la decisió
Molt temps per decidir
Temps de decisió molt breu
ELEMENT D’ANÁLISI - COMPLEXITAT + COMPLEXITAT
Nivell incertesa Els factors fixes Els factors variables
Nivell de risc No hi ha risc físic Hi ha risc físic
Ordre seqüencial de decisions
Ordre fix (programa lineal)
Ordre variable (programa ramificat)
Nº d’elements que és necessari
recordar
Pocs elements a memoritzar
Molts elements a memoritzar
MECANISME D’EXECUCIÓ
SISTEMA NEUROMUSCULAR
GEST
Característiques de la acció motriu
Fluidesa : capacitat de no interrompre el moviment .
Variabilitat : capacitat de modificar una acció que estic realitzant .
Anticipació: mentre realitzes un gest, mentalment en penses un altre.
Precisió: fer coincidir allò desitjat amb el que succeeix .
Economia: utilitzar exclusivament els músculs necessaris per aquells moviments .
Estètic : coincidència o no amb els estàndards.
VALORACIÓ DEL NIVELL DE DIFICULTAT DE LES TASQUES MOTRIUS RESPECTE AL MECANISME
D’EXECUCIÓ I CONTROL
FACTORS QUE INTERVENEN - DIFICULTAT + DIFICULTAT
Coordinació neuro-muscular
Pocs grups ms
Estructura simple
Poca velocitat execució
Poca exigència precisió
Molts grups ms
Estructura complexa
Alta velocitat execució
Molta exigència precisió
Condició física Poca exigència Molta exigència
RECURSOS METODOLÒGICSRECURSOS METODOLÒGICS
LA MOTIVACIÓ
Tot allò que ens impulsa a fer qualsevol tipus d’activitat (física i/o cognitiva)
Sentiment d’inferioritat
Rendiment
FrustracióObjectius reals
Tasques significatives
InteressosEmpatia
MOTIVACIÓ INTRÍNSECA
Lligada a l’activitat i a la pròpia personalitat
JOC
Agonisme
MOTIVACIÓ EXTRÍNSECA
Lligada a la relació social i l’entorn
Éxit
Associació
Estètica
BÀSICA
QUOTIDIANA
CRIDAR L’ATENCIÓ
DEMOSTRACIÓ + EXPLICACIÓ
REPETIR EL MÉS IMPORTANT
FER QUE ELS ALUMNES S’EXPRESSIN
ATENCIÓ PERSONALITZADA
ACONSEGUIR EL NIVELL D’ACTIVACIÓ ÒPTIM
ESTRÈSESTRÈS MOTIVACIÓMOTIVACIÓ
VERBAL
SANCIONAR
ENTORN
VERBAL
JOC
AMBIENT TREBALL
L’alumne necessita conèixer el resultat d’allò que ha practicat, i el professor ha de trobar els errors i els
encerts per tal d’informar a l’alumne.
ASPECTES RELLEVANTS
-NO DONAR MASSA INFORMACIÓ (SATURACIÓ).
-RECOMANABLE DONAR EL FEEDBACK ENTRE ELS 5” I ELS 20” DESPRÉS DE L’ACTIVITAT.
-NO CAL DONAR EN TOTES LES EXECUCIONS FEEDBACK (deixar l’alumne que visqui els seus propis errors)
CLASSIFICACIÓ
Segons la forma de donar la informació.
-Auditiu – Gestual - Vídeo
Segons la direcció
-Individual – Grupal
Segons com s’utilitza en el temps
-Simultani – Terminal - Retardat
Segons l’objectiu
-Global – Segmentari
Segons el caràcter
-Positius (1r) – Negatius
Segons la seva intenció
-Avaluatius –Descriptius – Comparatiu – Afectiu
- Neutral - Interrogatiu
1- CONSTRUIR LA RELACIÓ DEL NEN AMB L’ENTORN: MOTRICITAT
2- CONSTRUIR LA RELACIÓ AMB LA PILOTA: INDIVIDUAL
3- CONSTRUIR EL JOC AMB ELS COMPANYS I ELS ADVERSARIS
4- DESENVOLUPAR LES NOCIONS D’ESPAI I TEMPS, RELACIONAT AMB EL JOC D’EQUIP
“...a mi me han educado desde los trece o catorce años para que conozca el futbol. Antes
jugaba porque jugaba, y creía que las cosas sucedían porque sí. Pero me han hecho entender
que suceden porque hay una lógica. Me educaron para descifrar el juego, y en cambio, a la mayoría de los jugadores nadie les ha dicho
nada. A muchos entrenadores les interesa nada de lo que estamos hablando. Desde jóvenes a los jugadores les dicen que hay que luchar, que hay
que ganar y esas cosas, y llegan a la primera división sin saber nada del juego. Esto es lo que pasa, y por eso es tan difícil que la gente hable
realmente de fútbol.” J. Guardiola
MODEL INTEGRATMODEL INTEGRAT1. DOMINI D’HABILITATS I DESTRESES BÀSIQUES
2. PRESENTACIÓ DE LA TÀCTICA ESPORTIVA AMB IMPLICACIÓ DE
POCS ELEMENTS TÈCNICS
2. PRESENTACIÓ DE LA TÈCNICA ESPORTIVA AMB IMPLICACIÓ DE
POCS ELEMENTS TÀCTICS
3. PRESENTACIÓ DE SITUACIONS DE JOC SIMILARS A L’ESPORT DEFINITIU AMB APLICACIÓ D’ELEMENTS TÈCNICS I TÀCTICS APRESOS
4. PRESENTACIÓ DE LA TÀCTICA ESPORTIVA AMB IMPLICACIÓ DE
NOUS ELEMENTS TÈCNICS
4. PRESENTACIÓ DE LA TÈCNICA ESPORTIVA AMB IMPLICACIÓ DE
NOUS ELEMENTS TÀCTICS
5. PRESENTACIÓ DE SITUACIONS DE JOC SIMILARS A L’ESPORT DEFINITIU AMB APLICACIÓ D’ELEMENTS TÈCNICS I TÀCTICS APRESOS
Castejón i López Ros,1997; López Ros i Castejón, 2005
EN RELACIÓ A L’ESPAI
Augmentar o reduir el tamany del terreny de joc. Augmentar o reduir el tamany, la forma, y el número de metes (porteries) Incorporar àrees de joc restringides (àrees que no es poden trepitjar, àrees en les que tan sols hi podem estar un temps determinat...) Delimitar zones de llançament obligatòries. Obligar als jugadors a canviar d’espais durant el desenvolupament del joc. Obligar a los jugadores a mantenir una distància determinada amb els seus companys
EN RELACIÓ AL TEMPS
Limitar el temps per a realitzar determinades accions (ex: xut). Limitar el temps de possessió de pilota. Limitar el temps de permanència en determinades Determinar passivitat si no s’actua amb cert ritme. Canviar el temps d’actuació de les tasques (ex: partits a 10’...). Augmentar/reduir el número de períodes de descanso o de joc. Bonificar l’assoliment de determinats objectius en un temps determinat (ex: creuar mig camp en menys de x segons)Penalitzar el retràs en la culminació de determinats objectius
EN RELACIÓ AL
REGLAMENT
Variar el sistema de puntuació(ex: delimitar diverses àrees de puntuació en la porteria, etc.) Jugar amb una part de les regles per simplificar-lo. Introduir algunes normes para centrar-nos en determinats aspectes tàctics del joc (por exemples: prohibir el retrocés de la pilota, prohibir les passades recíproques, estipular el nombre de passades abans de xutar a portería...)
EN RELACIÓ A LA TÈCNICA
Modificar el número, forma, tamany o composició del mòbil. Determinar el número de contactes i la forma de contacte amb la pilota. Plantejar situacions que condicionen l’ús de determinades tècniques: passar con el interior...
EN RELACIÓ A LA TÀCTICA
Variar el número de jugadors (igualtat o desigualtat numèrica). Determinar les funciones d’alguns o tots els jugadors (atac, defensa, semioposició, neutra). Establir una seqüència de joc abans del joc lliure (ex: còrner...) Establir un sistema de joc. Establir canvis de joc davant determinades circumstàncies.