Mitologia clàssica (Sant Pau): tema 3. Les fonts per a l’estudi de la mitologia: textos i...
Transcript of Mitologia clàssica (Sant Pau): tema 3. Les fonts per a l’estudi de la mitologia: textos i...
Tema 3Tema 3
Les fonts Les fonts per a l’estudi de la mitologia: per a l’estudi de la mitologia:
textos i imatges.textos i imatges.
Mitologia clàssicaMitologia clàssicaProfessor: Sebastià GiraltProfessor: Sebastià Giralt
Aules d’Extensió Universitària Sant PauAules d’Extensió Universitària Sant PauUniversitat Autònoma de BarcelonaUniversitat Autònoma de Barcelona
Contradiccions: diversos dialectes, elements
d'èpoques diverses,
inconseqüències de l'argument
• Repeticions de versos, expressions i fins i tot escenes.
Existeix l’autor de la Ilíada i l’Odissea?
L‘autor La Ilíada i l'Odissea són obres d‘un autor sobre materials èpics de tradició oral
Les diverses teories oscil·len entre dos extrems: La Ilíada i l'Odissea són obres de dos poetes
diferents Tots dos poemes van ser redactats per un mateix
autor.
Què se’n pot saber:
Procedeix de la Jònia (dialecte jònic). Va compondre la Ilíada poc abans del 700 a. C.
HesíodeHesíode
La teogoniaLa teogonia Els treballs i els diesEls treballs i els dies
Possible retrat d’Hesíode, British MuseumPossible retrat d’Hesíode, British Museum
Hi ha qui diu que un exèrcit, o una tropaHi ha qui diu que un exèrcit, o una tropade cavallers, o una flota, és la cosade cavallers, o una flota, és la cosa més bonica del món; per mi, en canvi, més bonica del món; per mi, en canvi, és el que estimes.és el que estimes.
És fàcil fer que qualsevol ho entengui:És fàcil fer que qualsevol ho entengui:Hèlena, que en bellesa avantatjava Hèlena, que en bellesa avantatjava tots els mortals, va abandonar el seu hometots els mortals, va abandonar el seu homedistingidíssimdistingidíssim
i travessant la mar va arribar a Troia,i travessant la mar va arribar a Troia,i ja no va pensar en la seva fillai ja no va pensar en la seva fillani en els seus pares estimats, sinó queni en els seus pares estimats, sinó queva esgarriar-la,va esgarriar-la,[no pas a contracor, la dea Cipris].[no pas a contracor, la dea Cipris].
. . . . . . . . . . . . [Ella] ara d’Anactòria, que és fora,[Ella] ara d’Anactòria, que és fora,fa que em recordi:fa que em recordi:
voldria veure el seu pas adorablevoldria veure el seu pas adorablei l’espurneig radiant dels seu rostrei l’espurneig radiant dels seu rostremolt més que els carros lidis i el soldats ambmolt més que els carros lidis i el soldats ambtotes les armes.totes les armes. Safo, 5, Safo, 5,
traducció de Jordi Cornudellatraducció de Jordi Cornudella
Safo de Lesbos Safo de Lesbos (fl. 600)(fl. 600)
pro
em
ip
roe
mi
cen
tre
cen
tre
epí
leg
epí
leg
Els orígens del teatreEls orígens del teatre
Acte del culte al déu DionísActe del culte al déu Dionís:: Representacions (concurs) Representacions (concurs)
només durant els festivals de només durant els festivals de Dionís: Lenees (gener) i Grans Dionís: Lenees (gener) i Grans Dionísies (març)Dionísies (març)..
Teatre de Dionís, en un Teatre de Dionís, en un vessant de l’acròpolis.vessant de l’acròpolis.
Temple de Dionís al costatTemple de Dionís al costat
RepresentacióRepresentació Parts cantades i parts dialogades. Parts cantades i parts dialogades.
Parts cantades Parts cantades cor (un personatge col·lectiu) cor (un personatge col·lectiu) cantava i dansava a l’orquestra. cantava i dansava a l’orquestra. 15 coreutes a la tragèdia15 coreutes a la tragèdia 24 a la comèdia, 24 a la comèdia, corifeu o cap del cor.corifeu o cap del cor.
parts dialogades parts dialogades actorsactors ( (hypocritéshypocrités).). Actors i coreutes eren exclusivament homes Actors i coreutes eren exclusivament homes representaven personatges femenins. representaven personatges femenins.
Les màscares i els vestits indicaven al públic Les màscares i els vestits indicaven al públic els papers els papers
La tragèdiaLa tragèdiaExcepte els Excepte els PersesPerses d’Èsquil, totes d’Èsquil, totes
tragèdies conservades (32) tragèdies conservades (32) tenen arguments de la tenen arguments de la mitologia. mitologia. Noc calia inventar nous Noc calia inventar nous
arguments. arguments. Els grans trets de l’argument eren Els grans trets de l’argument eren
ja conegutsja coneguts Sovint diversos tràgics tractaven Sovint diversos tràgics tractaven
el mateix mite el mateix mite L’important era la interpretació de L’important era la interpretació de
l’autor l’autor experiència nova per als experiència nova per als espectadors.espectadors.
A través del mite la tragèdia posava en A través del mite la tragèdia posava en qüestió qüestió el passat míticel passat mític la moralla moral la condició humana. la condició humana.
Preguntes incòmodesPreguntes incòmodes Autoafirmació i propaganda atenesaAutoafirmació i propaganda atenesa S. V a. C. màxim esplendor de la S. V a. C. màxim esplendor de la
tragèdia tragèdia Èsquil, Sòfocles i Eurípides Èsquil, Sòfocles i Eurípides A partir del s. IV a. C. A partir del s. IV a. C. decadència. decadència.
4. Prosa4. Prosa Heròdot (484-post 430 a.C.): Heròdot (484-post 430 a.C.): HistòriaHistòria Diodor de Sicília (s. I a.C.): Diodor de Sicília (s. I a.C.): Biblioteca Biblioteca
històricahistòrica Pausànias (s. II d.C.): Pausànias (s. II d.C.): PeriègesiPeriègesi Llucià de Samòsata (s. II d.C.): Llucià de Samòsata (s. II d.C.): Diàlegs Diàlegs
dels déusdels déus, , Diàlegs dels mortsDiàlegs dels morts, , Diàlegs Diàlegs marinsmarins, , Judici de les deesJudici de les dees, , PrometeuPrometeu, , Zeus tràgicZeus tràgic......
Pseudo-Apol·lodorPseudo-Apol·lodor (mitògraf) (mitògraf) BibliotecaBiblioteca (s. II d.C.)(s. II d.C.)
Religió romana primitivaReligió romana primitiva Multitud de divinitats (Multitud de divinitats (numinanumina). Ex: primers ). Ex: primers
passos dels infants:passos dels infants: Cunina < Cunina < cunaecunae ‘bressol’ ‘bressol’ Rumina < Rumina < rumisrumis ‘mamella’ ‘mamella’ Educa < Educa < edoedo ‘menjar’ ‘menjar’ Potina < Potina < potopoto ‘beure’ ‘beure’ Statulinus < Statulinus < statuostatuo ‘posar dret’ ‘posar dret’ Fabulinus < Fabulinus < fabulorfabulor ‘parlar’... ‘parlar’...
Algunes divinitats eren més importants:Algunes divinitats eren més importants: Flora (deessa de les flors), Flora (deessa de les flors), Faune (déu dels ramats), Faune (déu dels ramats), Janus (déu de les portes, dels inicis i finals)...Janus (déu de les portes, dels inicis i finals)...
JanusJanus
Hel·lenització progressivaHel·lenització progressiva
EtruscosEtruscos Colònies Colònies
greguesgregues
Introducció dels déus grecs
Identificació amb déus itàlics (interpretatio): Alguns són molt semblants en funcions
Zeus – Júpiter (llum, llamp, pluja)Hèstia – Vesta (llar)
Altres solament tenen algun aspecte en comúPosidó – Neptú (aigües dolces)Demèter – Ceres (llavors)Afrodita – Venus (deessa dels jardins)Ares – Mart (déu de les collites)Atena – Minerva (artesans? / Bel·lona)Àrtemis – Diana (boscos) Hera – Juno (lluna)Dionís – Líber (déu de les vinyes, Bacus)
Adopció de nous déusAdopció de nous déus traducció traducció
Eros – CupidoEros – Cupido Hèlios - SolHèlios - Sol Plutó - DitisPlutó - Ditis
adaptació del nom grecadaptació del nom grec Apol·loApol·lo Plutó (Hades)Plutó (Hades) Prosèrpina (Persèfone)Prosèrpina (Persèfone) Hèrcules (Hèracles)Hèrcules (Hèracles)
Heroides Heroides Art d’estimarArt d’estimar MetamorfosisMetamorfosis FastosFastos
Ovidi (43 a.C.-17 d.C.).
Apol·lo i DafneApol·lo i Dafne, de Bernini , de Bernini (1622·25) (1622·25)
Júpiter i IoJúpiter i Io, Correggio, Correggio
Dalí, Dalí, La metamorfosi de La metamorfosi de NarcísNarcís
Mercuri i Argos, Velázquez, c. 1659, Museo del Prado
Sèneca (4 a.C. - 65 d.C.)Sèneca (4 a.C. - 65 d.C.) Nascut a Còrdova (Hispània Bètica).Nascut a Còrdova (Hispània Bètica). Agipina el fa preceptor de Neró.Agipina el fa preceptor de Neró. 9 tragèdies de Sèneca conservades:9 tragèdies de Sèneca conservades:
Medea, Medea, Èdip, Èdip, Fedra, Fedra, Agamèmnon, Agamèmnon, Hèrcules a l'Eta, Hèrcules a l'Eta, Hèrcules foll, Hèrcules foll, Tiestes, Tiestes, Fedra, Fedra, Les fenícies, Les fenícies, Les troianesLes troianes. . A
ntik
ensa
mm
lung
, Ber
lín
SimposiSimposi
Càntar, sàtirCàntar, sàtir
Quílix, Zeus i Quílix, Zeus i Ganimedes, Ganimedes,
FerraraFerrara
Cratera, Vas François, Museo Cratera, Vas François, Museo Archeologico, FlorènciaArcheologico, Florència
Àmfora panatenaica,Àmfora panatenaica,Detroit Institute of ArtsDetroit Institute of Arts
Competicions Competicions atlètiquesatlètiques
EsculturaEscultura
Apol·lo de Kassel (bronze original de Fídias, 450 a.C.)
Còpia romana en marbreRestauració
dels colors
EsculturaEscultura
Apol·lo amb la cítara, Museu de TrípoliApol·lo amb la cítara, Museu de TrípoliZeus, Museu de CireneZeus, Museu de Cirene
Temple grecTemple grec
frontófrontó
Fris interiorFris interiorFris interior
naos / cel·lanaos / cel·la
Mètopes + tríglifs
Partenó, reconstrucció
Frontó davanter del Partenó: lluita d’Atena i PosidóFrontó davanter del Partenó: lluita d’Atena i Posidó
Estàtua d’Atena de Fídias,Estàtua d’Atena de Fídias,Naos del PartenóNaos del Partenó
Lluita de lapites i centaures, mètopes del PartenóLluita de lapites i centaures, mètopes del Partenó
Els treballs d’Hèracles, mètopes del temple de Zeus a OlímpiaEls treballs d’Hèracles, mètopes del temple de Zeus a Olímpia
Escultura privadaEscultura privada
Eros i Psique, Museu Eros i Psique, Museu Grecoromà, AlexandriaGrecoromà, Alexandria
Fons de plata, British MuseumFons de plata, British Museum
Pintura públicaPintura pública
Stoá poikileStoá poikile (Pòrtic pintat, Atenes) (Pòrtic pintat, Atenes)
Pintura privadaPintura privada
El rapte de Persèfone, Tomba de Vergina, c. 350El rapte de Persèfone, Tomba de Vergina, c. 350
Pintura romanaPintura romana
Teseu alliberador, Museo Archeologico Nazionale, Nàpols Basílica d’HerculàBasílica d’Herculà Casa de Gavi Rufus, PompeiaCasa de Gavi Rufus, Pompeia