MISTERI D'ESPERANÇA · ser, el que hem fet malbé amb la nostra malaptesa o el nostre ... per...
2
Valls 1 abril 2018 N. 948 Pg/ Caputxins 24 Tel 977600349 WWW. parroquialledovalls.cat JUBILAT Un molt bon amic es va jubilar deu fer cap un any. Jo me’n he assaben- tat aqueta setmana, hi n’he quedat sorprès, no pas perquè no cregui que ens fem grans i ens jubi- lem, és cosa de tots, sinó perquè el feia més jove i em va sorprendre el fet d’estar apartat de la fei- na. Però com que és un home treballador, l’he tornat a veure al seu ma- gatzem on hi va per fer- se passar les ganes de no fer res i estar fent quel- com. No és fàcil per una persona activa, deixar-ho tot en mans d’altri, i en- cara que tinguis la vida assegurada, et quedes d’una manera estranya, tot pensant, i ara què haig de fer! L’amic veu que el seu negoci va en- davant, que tot continua al seu ritme de sempre, segurament que això el deu fer feliç, en veure que la seva “criatura” continua viva, tot i no estar ell al davant dirigint i ordenant. Tot va estar ben planificat i no és feia difícil de continuar l’o- bra. En sortir del seu ma- gatzem, que hi havia anat per un favor com sempre per aquests dies, parlem una estona m’interesso per la família i continuo fins a La Taulada. Pel camí anava pensant que els dies no passen en va i la cursa de la vida va endavant sense deixar passar ni un sol minut. La memòria em feia re- cordar els favors rebuts del bon amic, a favor del Lledó, i com ell li agra- dava de fer-ho. L’amistat es va enfortir al mateix temps que els dies avan- çaven. Com el bon amic, han estat molts els que han arribat a la jubilació, jo entre ells, i malgrat el temps cal continuar mirar endavant amb optimis- me, i donar gràcies a Déu pels anys que hem tingut de treball, lluita i esforç. D’aquesta manera hem contribuït a fer gran el nostre país. Aquests dies els jubilats reclamaven allò que els és lícit per a la seva supervivència, a vegades la vida no és justa amb els qui han estat fidels a la feina, reclamar-ho és de ple dret. P. Joan MISTERI D'ESPERANÇA Creure en el Ressuscitat és resistir-nos a acceptar que la nostra vida és només un petit parèntesi entre dos immensos buits. Recolzant-nos en Jesús ressuscitat per Déu, intuïm, desitgem i creiem que Déu està conduint cap a la seva veritable plenitud l'anhel de vida, de jus- tícia i de pau que es tanca en el cor de la Humanitat i en la cre- ació sencera. Creure en el Ressuscitat és rebel·lar-nos amb totes les nostres forces a que aquesta immensa majoria d'homes, dones i nens, que no- més han conegut en aquesta vida misèria, humiliació i sofri- ments, quedin oblidats per sempre. Creure en el Ressus- citat és confiar en una vida on ja no hi haurà pobresa ni dolor, ningú no estarà trist, ningú no haurà de plorar. Per fi podrem veure els que vénen en pasteres arribar a la seva veritable pà- tria. Creure en el Ressuscitat és apropar-nos amb esperança a tantes persones sense salut, malalts crònics, discapacitats físics i psíquics, persones en- fonsades en la depressió, can- sades de viure i de lluitar. Un dia coneixeran el que és viure amb pau i salut total. Escolta- ran les paraules del Pare: "Entra per sempre en el goig del teu Senyor". Creure en el Ressuscitat és no resignar-nos que Déu sigui per sempre un "Déu amagat" del qual no pu- guem conèixer la seva mirada, la seva tendresa i les seves abraçades. El trobarem encar- nat per sempre gloriosament en Jesús. Creure en el Ressusci- tat és confiar que els nostres esforços per un món més humà i feliç no es perdran en el buit. Un dia feliç, els últims seran els primers i les prostitutes ens precediran en el Regne. Creu- re en el Ressuscitat és saber que tot el que aquí s'ha quedat a mitges, el que no ha pogut ser, el que hem fet malbé amb la nostra malaptesa o el nostre pecat, tot arribarà en Déu la seva plenitud. Res no es perdrà del que hem viscut amb amor o al que hem renunciat per amor. Creure en el Ressuscitat és esperar que les hores alegres i les experiències amargues, les "empremtes" que hem deixat en les persones i en les coses, el que hem construït o hem gaudit generosament, quedarà transfigurat. Ja no coneixerem l'amistat que desapareix, la fes- ta que s'acaba ni el comiat que entristeix. Déu serà tot en tots. Creure en el Ressuscitat és creure que un dia escoltarem aquestes increïbles paraules que el llibre de l'Apocalipsi posa en boca de Déu: "Jo sóc el principi i la fi de tot. Qui tingui set, que vingui. Qui vulgui, que prengui aigua de la vida sense pagar res. No existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofri- ment. Perquè les coses d’abans han passat ". José Antonio Pagola Amb les famílies que ompli- en el nostre Santuari, hem celebrat un Diumenge de Rams espectacular. Les dues celebracions han estat ben reeixides i davant el Santuari ple fins a mig pas- seig i atapeït fins a la biblioteca popu- lar. Tot recordant aquest Jesús que s’encamina triomfant a Jerusalem, per passar per la Passió i mort fèiem me- mòria del sofriment d’avui de pobles sencers i països sotmesos a violència constant. Jesús ve mansoi damunt d’u- na somera, en deia l’evangeli del diu- menge, però està disposat a donar-se en el Sant Sopar i a ser mort a la Creu, és el seu sacrifici, ple de la voluntat del Pare, per acostar-nos a tots a la vida de Déu. Dijous Sant, també una colle- ta de famílies, van voler participar de la Cena del Senyor. Van formar els dotze apòstols encara que eren uns quants més de nens i nenes de la Catequesi Familiar de segon any. Cada un d’ells portava el nom d’un Apòstol, hi havia silenci a la celebració en veure els gestos dels infants. Després d’escoltar la Pa- raula de Déu el Celebrant ens va convidar a rentar-nos les mans, no els peus que és fa difícil, dient: Vols que el Senyor purifiqui el teu cor com ara et rentes les mans? I seguidament el mateix celebrant va anar passant fent aquest gest i s’hi va sumar altres feligresos. Final- ment el Monument posava punt final a la celebració. I a les deu de la nit l’hora santa amb una petita presència de fidels. Feliç Pasqua del Senyor! Ha Ressuscitat Al·leluia! Hem vist el Senyor i és viu! Jesús els diu: La pau sigui amb vosaltres!
Transcript of MISTERI D'ESPERANÇA · ser, el que hem fet malbé amb la nostra malaptesa o el nostre ... per...
Valls 1 abril 2018 N. 948Pg/ Caputxins 24 Tel 977600349 WWW. parroquialledovalls.cat
JUBILATUn molt bon amic es vajubilar deu fer cap unany. Jo me’n he assaben-tat aqueta setmana, hin’he quedat sorprès, nopas perquè no cregui queens fem grans i ens jubi-lem, és cosa de tots, sinóperquè el feia més jove iem va sorprendre el fetd’estar apartat de la fei-na. Però com que és unhome treballador, l’hetornat a veure al seu ma-gatzem on hi va per fer-se passar les ganes de nofer res i estar fent quel-com. No és fàcil per unapersona activa, deixar-hotot en mans d’altri, i en-cara que tinguis la vidaassegurada, et quedesd’una manera estranya,tot pensant, i ara quèhaig de fer! L’amic veuque el seu negoci va en-davant, que tot continuaal seu ritme de sempre,segurament que això eldeu fer feliç, en veureque la seva “criatura”continua viva, tot i noestar ell al davant diriginti ordenant. Tot va estarben planificat i no és feiadifícil de continuar l’o-bra. En sortir del seu ma-gatzem, que hi havia anatper un favor com sempreper aquests dies, parlemuna estona m’interessoper la família i continuofins a La Taulada. Pelcamí anava pensant queels dies no passen en va ila cursa de la vida vaendavant sense deixarpassar ni un sol minut.La memòria em feia re-cordar els favors rebutsdel bon amic, a favor delLledó, i com ell li agra-dava de fer-ho. L’amistates va enfortir al mateixtemps que els dies avan-çaven. Com el bon amic,han estat molts els quehan arribat a la jubilació,jo entre ells, i malgrat eltemps cal continuar mirarendavant amb optimis-me, i donar gràcies a Déupels anys que hem tingutde treball, lluita i esforç.D’aquesta manera hemcontribuït a fer gran elnostre país. Aquests diesels jubilats reclamavenallò que els és lícit per ala seva supervivència, avegades la vida no ésjusta amb els qui hanestat fidels a la feina,reclamar-ho és de pledret. P. Joan
MISTERID'ESPERANÇACreure en el Ressuscitat ésresistir-nos a acceptar que lanostra vida és només un petitparèntesi entre dos immensosbuits. Recolzant-nos en Jesúsressuscitat per Déu, intuïm,desitgem i creiem que Déu estàconduint cap a la seva veritableplenitud l'anhel de vida, de jus-tícia i de pau que es tanca en elcor de la Humanitat i en la cre-ació sencera. Creure en elRessuscitat és rebel·lar-nosamb totes les nostres forces aque aquesta immensa majoriad'homes, dones i nens, que no-més han conegut en aquestavida misèria, humiliació i sofri-ments, quedin oblidats persempre. Creure en el Ressus-citat és confiar en una vida onja no hi haurà pobresa ni dolor,ningú no estarà trist, ningú nohaurà de plorar. Per fi podremveure els que vénen en pasteresarribar a la seva veritable pà-tria. Creure en el Ressuscitatés apropar-nos amb esperançaa tantes persones sense salut,malalts crònics, discapacitatsfísics i psíquics, persones en-fonsades en la depressió, can-sades de viure i de lluitar. Undia coneixeran el que és viureamb pau i salut total. Escolta-ran les paraules del Pare:"Entra per sempre en el goigdel teu Senyor". Creure en elRessuscitat és no resignar-nosque Déu sigui per sempre un"Déu amagat" del qual no pu-guem conèixer la seva mirada,la seva tendresa i les sevesabraçades. El trobarem encar-nat per sempre gloriosament enJesús. Creure en el Ressusci-tat és confiar que els nostresesforços per un món més humà
i feliç no es perdran en el buit.Un dia feliç, els últims seranels primers i les prostitutes ensprecediran en el Regne. Creu-re en el Ressuscitat és saberque tot el que aquí s'ha quedata mitges, el que no ha pogutser, el que hem fet malbé ambla nostra malaptesa o el nostrepecat, tot arribarà en Déu laseva plenitud. Res no es perdràdel que hem viscut amb amor oal que hem renunciat per amor.Creure en el Ressuscitat ésesperar que les hores alegres iles experiències amargues, les"empremtes" que hem deixaten les persones i en les coses,el que hem construït o hemgaudit generosament, quedaràtransfigurat. Ja no coneixereml'amistat que desapareix, la fes-ta que s'acaba ni el comiat queentristeix. Déu serà tot en tots.Creure en el Ressuscitat éscreure que un dia escoltaremaquestes increïbles paraulesque el llibre de l'Apocalipsiposa en boca de Déu: "Jo sóc elprincipi i la fi de tot. Qui tinguiset, que vingui. Qui vulgui, queprengui aigua de la vida sensepagar res. No existirà més lamort, ni dol, ni crits, ni sofri-ment. Perquè les coses d’abanshan passat ".
José Antonio Pagola
Amb les famílies que ompli-en el nostre Santuari, hemcelebrat un Diumenge deRams espectacular. Les duescelebracions han estat ben reeixides idavant el Santuari ple fins a mig pas-seig i atapeït fins a la biblioteca popu-lar. Tot recordant aquest Jesús ques’encamina triomfant a Jerusalem, perpassar per la Passió i mort fèiem me-mòria del sofriment d’avui de poblessencers i països sotmesos a violènciaconstant. Jesús ve mansoi damunt d’u-na somera, en deia l’evangeli del diu-menge, però està disposat a donar-seen el Sant Sopar i a ser mort a la Creu,és el seu sacrifici, ple de la voluntatdel Pare, per acostar-nos a tots a lavida de Déu.
Dijous Sant, també una colle-ta de famílies, van voler participarde la Cena del Senyor. Van formarels dotze apòstols encara que erenuns quants més de nens i nenes dela Catequesi Familiar de segonany. Cada un d’ells portava el nomd’un Apòstol, hi havia silenci a lacelebració en veure els gestos delsinfants. Després d’escoltar la Pa-raula de Déu el Celebrant ens vaconvidar a rentar-nos les mans, noels peus que és fa difícil, dient:Vols que el Senyor purifiqui el teucor com ara et rentes les mans? Iseguidament el mateix celebrant vaanar passant fent aquest gest i s’hiva sumar altres feligresos. Final-ment el Monument posava puntfinal a la celebració. I a les deu dela nit l’hora santa amb una petitapresència de fidels.
Feliç Pasqua del Senyor!Ha Ressuscitat Al·leluia!
Hem vist el Senyor i és viu!Jesús els diu:
La pau sigui amb vosaltres!
DIA DE PASQUAJesús és viu, ha ressuscitat! Al·leluia!
Avui és la festa cristiana per excel·lència, la gran festa, laresurrecció del Senyor, Jesús. Ho celebrem amb totes lesnostres forces i energies, amb l’ànima i el cor. Celebrem lavida, la paraula, la comunió, la victòria sobre la mort, mainingú s’ho havia imaginat mai! Celebrem que l’amic,Aquell que ens ha portat la Bona Notícia és viu entre nosal-tres per sempre. Celebrem que gràcies a Ell, tot ha pogutrecomençar de nou.
ORACIÓ INICIALOh Déu, avui el vostre Unigènit (en aquesta nit santa)vencent la mort, ens ha obert les portes de l’eternitat;feu que els qui celebrem la resurrecció del Senyor, re-novats pel vostre esperit, ressuscitem amb Crist a lallum de la vida. Ell que viu i regne per sempre. Amén.
SALM 117Serviu el Senyor, amb alegria
Enaltiu el Senyor: que n'és, de bo!Perdura eternament el seu amor.Que respongui la casa d'Israel:Perdura eternament el seu amor.
La dreta del Senyor fa proeses,la dreta del Senyor és poderosa.No moriré, viuré encara,per contar les proeses del Senyor.
La pedra rebutjada pels constructors,ara és la pedra principal.És el Senyor qui ho ha fet,i els nostres ulls se'n meravellen.
PREGÀRIESPer tots nosaltres que hem estat redimits per la mort deCrits:Que siguem testimonis vius de la resurrecció del Se-nyor.
Que la Resurrecció del Jesús, mogui a tots:Homes i dones, a viure en esperança i pacifiquem elspobles.
Que la Resurrecció de Jesús ompli de vida:Els cors que viuen angoixats, pel dolor i el sofriment.
Per la nostra comunitat Cristiana del Lledó:Que per l’experiència del Ressuscitat i renovats pelBaptisme, portem a casa la seva pau.
Pels infants i joves que avui han rebut el Baptisme:Que la gràcia de l’Esperit que han rebut, ompli cadadia les seves vides.
Per tots els Missioners i Missioneres del món:Que portin la Bona Notícia de Jesús amb fermesa iesperança.
ORACIÓ FINALOh Déu, protegiu perpètuament la vostra Església, per-què renovada pels sagraments pasquals, arribi a la glò-ria de la resurrecció. Vós que viviu i regneu per sem-pre. Amén.
SANTAUNCIÓ ALSMALALTS
Diumenge dia 15farem la Santa Un-ció als ancians imalalts que ho de-manin a la Missade les 11’30h
En el traspàs de la SaloméEn el traspàs de l’àvia, la néta, fa un emotiu record, ésun homenatge, sincer i viu, carregat d’amor i reconei-xement a una àvia, que ho ha donat tot i que ha estimatmolt, i també l’han estimat molt...PER TU ÀVIAAra fa quasi noranta-vuit anys.A cal Campaner la Salomé naixia,la darrera de la fila,l’única fadrina, la més eixerida.Sant Pere 1, fou la teva llar,el trucador de casa els veïns feien repicar,escales amunt, escales avall,i la golfa sempre plena de bestiar.
Les teves mans han fet olor de pell,els dits t’han quedat ben retorçats, treballadora incansable,didal a punt o màquina de cosir en marxa,i l’amo que reclamava amb rapidesa la peça exacta.Els teus ulls han vist per dos,a la terra sempre ajudant al teu Biel,a l’avellana i a l’ametlla t’has ajupit,i d’una en una el cabàs deixaves pleper després poder fer els millors panellets.
El punt de creu t’ha captivat,amb l’agulla enfilada les hores et volavenminut a minut, puntet a puntetamb precioses tovalloles i jocs de taula ens has obsequiat.
Els ocells matiners aguaitaven el teu pas,sempre activa, bambes posades i cames en movimenttant si plovia o feia vent,pas a pas , ferma i decididacaminar per la Verneda t’omplia immensament!El diumenge a missa puntuala l’església no faltaves maila Verge de la Candela al Febrer el cor t'il·luminavaper viure una fe molt espiritual.Com a bona mare, àvia, besàvia i padrinahas brodat dins els nostres cors moments, vivències i llaçosd’afecte que mai oblidarem.Gràcies per tot l’AMOR I ESTIMA que ens has donat,ho guardarem per sempre amb un dolç somriurecom el regal més bonic i preuat.
T’ESTIMEM ÀVIA ARA I SEMPRE!!!
REFLEXIÓ PASQUALQuè has vist aquesta nit, sentinella?-He vist molts focs encesos,és com si volguessin il·luminar pobles i ciu-
tats.-Era com si el foc brollés des de dins els cors.-Era com si tot allò vell cremési comencés un món nou.-Era com si tots els focses concentressin en un de sol.-Era com un sol que no s’apaga mai,capaç d’il·luminar l’univers.-Veig que ha estat el triomf de la llumsobre la tenebra.-He vist sorgir de la tomba, el Victoriós,portava la mà una creu.-He vist que resplendia molti la seva llum travessava l’univers.-He vist que el Victoriós,
A LA TAULADADes del començament que La Taulada fa cada any eldinar de Nadal, però no fèiem res per la Pasqua i aquestany és el primer que fem el “Sopar de Dijous Sant” con-vidant als usuaris que hi ha volgut participar una llargallista. El sopar ha estat precedit d’una cerimònia de“rentamans” (recordem que Jesús va rentar els peus) unaprojecció on podíem veure imatges relacionades al SantSopar mentre es llegia l’Evangeli. Seguit del sopar, hu-mil i senzill, però sempre bo com fan les voluntàries. Enacabar el P. Joan va projectar les / paraules que Jesús vapronunciar des de la creu. Vam rebre un petit record perportar a casa, era beneit pel Senyor.En tota aquesta celebració volem agrair els voluntaris ivoluntàries que ho han fet possible. Tots i totes són partviva de La Taulada. Que el bon Déu us premiï un diaamb la resurrecció.
Mn. Ramón un recordEns ha deixat un gran amic i un bon sacerdot,
Mn. Ramon Blas.M’han demanat fer una breu ressenya de qui hem compartitmoltes hores junts. No em puc negar perquè el bé rebut haestat immens. Escriure unes ralles és una manera de “pagar”amb la mateixa moneda.El vaig conèixer fa una colla d’anys i més en especial quanera rector de Riudoms. Va demanar a l’equip missionerclaretià fer la missió del seu poble. Vaig estar preparant iexercint els diferents actes de la missió al seu costat. Dona-va gust. La seva senzillesa i disponibilitat permetia fer lescoses amb unitat.Puc dir, sense cap mena de por: “Feliç Ramon perquè hasarribat a la mort des de l’estil de viure característic dels se-guidors de Jesús, el Senyor”. Ha passat la vida sense fersoroll però deixant un estel d’exemples admirables, de testi-moni de fe, fent-se servidor dels altres en un amor delicat iconcret. El dimarts abans de la seva entrada al cel em dema-nava -quan ens vàrem veure- el sagrament de la confessió iun mes abans li vaig donar la santa unió dels malalts. Estavamés que preparat.Pensant-hi, en venen a la memòria tants i tants momentsviscuts amb ell. Sóc conscient que no hi ha paraules adientsper expressar tants records que sento a l’ànima. Deixeu-medir alguns pocs trets que m’han impressionat d’una formaespecial.-la seva fe gran en l’amor de Déu, en deixar fer la seva vo-luntat. -un altre tret impressionant era la importància que lidonava el fer el bé als altres i dels seus llavis sempre hi ha-via una paraula d’agraïment. -l’acceptació del sofriment icontrarietats. En tot, hi veia el rostre de Jesús crucificat iAbandonat a la creu. -impressiona també la seva confiançaen la Mare de Déu (de la Candela, del Lledó). Molts anysportant “les nits de Maria”. L’Obra de Maria, del Movimentdels Focolars, li donava vida. Quantes vegades veiem víde-os sobre Maria a través de Chiara Lubich o del Papa. -tambéestimava la nostre terra. El feia patir tota la situació conflic-tiva de Catalunya. Però sempre amb un seny i amb una un-ció de serenor, de concòrdia i de diàleg. Intentava veure lespersones i els esdeveniments amb els ulls de Déu. A Déugràcies per la vida d’en Ramon. I a tu Ramon: a reveure.P. Xavier Ma. Piquer cmf
GRUP BÍBLICContinuem amb la primera carta als Corintis, en la que,segons ens diu Pau, se sent un instrument de Déu guiat perla força de l’Esperit. L’Apòstol predica la Bona Nova ambcoratge que genera una gran quantitat de conversos que permitjà de la fe descobreixen la saviesa de Déu, revelada permitjà de l’Esperit Sant, contraposada a la saviesa humanad’aquest món. La fe va més enllà de la raó natural, i encaraavui és un concepte que ens costa copsar amb tota la sevaplenitud.Després de Pasqua ens tornarem a trobar el dia 14 d’abrilper a continuar amb el nostre estudi.
La germandat del Sant Cristde Lepant van fer una visita ala Residència de santa Teresaemocionant amb el Sant Cristals ancians residents.
