El dia 02.11.2010 la Vanessa Gellida ens va exposar la seva mirada educativa. Ella ens va parlar de les dificultats de les persones cegues i per això ens va embenar els ulls i ens va fer identificar un objecte només utilitzant el tacte. Després ens va explicar que els cecs utilitzen el llenguatge brille per llegir i escriure, però ens va explicar que és molt difícil i es triga molt temps. A més ens va parlar d'un objecte que l'havia sorprès molt el "colorito" que és un objecte què serveix per saber si la llum està encesa o apagada, per saber els colors, entre d'altres coses.

Com a conclusió ella ens va dir que el què ens volia mostrar era que no fa més qui pot sinó qui vol.Va ser la primera mirada educativa que vam fer, però va ser molt sorprenent, ja què va ser molt innovadora perquè no ens ho esperàvem.

***

El dia 10.11.2010 l'Eva ens va mostrar una imatge d'una aula de Benviguda d'una escola. La seva mirada educativa va parlar de la immigració a l'educació infantil.

Ens va explicar algunes conseqüències de la immigració, que són les següents:

- Augment de la població.- Més població jove.- Ajuden a sostenir la Seguretat Social.- Agafen feines que nosaltres no volem.

Després de tota l'exposició vam arribar a la conclusió de què havíem de donar-los eines i suports perquè es poguessin integrar fàcilment.

***

El dia 23.11.2010 la Gisela ens va exposar la seva mirada educativa. Ella ens va posar la imatge d'un gos i un gat estirats al sofà jugant.Ens va dir que tot i què físicament, és a dir, per fora tots són diferents, per dins pel que fa a l'organisme són iguals. El que volia era apropar-nos als nouvinguts i què siguéssim conscients i capaços d'ajudar-los a adaptar-se. Vam arribar a la conclusió de què encara que les persones i els animals som de races diferents molt sovint compartim molts moments i que hauríem d'intentar no fer tantes diferències.

***

El dia 01.12.2010 li va tocar a l'Ada. Ella ens va ensenyar la foto d'una nena que veu el seu germà petit acabat de néixer.A la seva exposició va parlar dels vincles que s'estableixen entre els germans, de que havíem d'intentar donar una certa autonomia als nens, de què els havíem d'acompanyar i què els mestres haurien d'intentar fer el mateix i que gairebé sempre els nens petits solen tenir com a referència els germans grans.

***

El dia 21.12.2010 ens van explicar la mirada educativa la Clara Tur i la Carla Ortega.

Per una banda la Clara ens va ensenyar una foto de tres nens a l'escuma. Dos d'aquests nens jugaven junts i un jugava per la seva banda, tot sol. Ens va dir que havíem de ser capaços de donar-nos compte de què en moltes ocasions molts nens donen de banda a d'altres i al final aquest aspecte els acaba afectant psicològicament i que nosaltres com a futurs mestres ens havíem d'adonar d'aquests casos i evitar-los.

Per l'altre banda la Carla ens va parlar dels nens sords. Ens va dir que encara que molta gent els anomena sordmuts no els haurien d'anomenar així, ja què aquests nens escolten perfectament el que passa que no intenten parlar perquè no senten. Considera que hauríem de saber interpretar el llenguatge de signes i, a més, que caldria que en conferències i altres actes hi haguessin intèrprets perquè les persones amb aquest problema no es veiessin limitades.