MIRADA TURÍSTICA A LA BISBAL D’EMPORDÀ

ESTUDI DE L’ANÀLISI DEL COMPORTAMENT DELS VISITANTS

Coordinador de l’estudi: Daniel Sabater

Realització dels seguiments i les observacions: Guillem Bargalló i Laia Solé

Anàlisi de les dades: Mireia Ceinos i Laia Solé

Redactat del document: Mireia Ceinos i Daniel Sabater

2

La realització d’aquest estudi ha sigut possible gràcies a la contractació de persones a l’atur a partir dels plans d’ocupació del Servei d’Ocupació de Catalunya de la Generalitat.

El primer pla d’ocupació s’ha dut a terme entre juny i novembre del 2011 i el segon entre desembre de 2011 i juny de 2012.

3

ÍNDEX

1. Introducció .................................................................................................................. 6

1.1. Context de la proposta – Motivació .................................................................. 6

1.2. Objectius ............................................................................................................ 7

1.3. Metodologia ...................................................................................................... 8

1.4. Estructura del document ................................................................................. 10

2. Marc teòric ................................................................................................................. 12

3. Estudi de les dades obtingudes ................................................................................ 13

3.1. El perfil del visitant .......................................................................................... 13

3.1.1. Procedència ........................................................................................... 13

3.1.2. Edat .................................................................................................. 15

3.1.3. Segment de mercat turístic ................................................................... 15

3.1.4. Freqüència de visita ............................................................................... 17

3.1.5. Comarca i municipi d’allotjament ......................................................... 18

3.1.6. Tipus d’allotjament ................................................................................ 20

3.1.7. Durada de les vacances ......................................................................... 22

3.1.8. Mitjà a través del qual han conegut la Bisbal ........................................ 23

3.1.9. Motius que els han portat a visitar la Bisbal ......................................... 25

3.2. Anàlisi del comportament dels visitants observats ........................................... 26

3.2.1. Punt de partida: El pàrquing gratuït del Passeig ................................... 26

3.2.2. El paper de l’Oficina de Turisme ............................................................ 28

3.2.2.1. Individus que no visiten l’Oficina de Turisme .......................... 29

3.2.2.2. Individus que sí visiten l’Oficina de Turisme ............................ 31

3.2.3. Els dos focus turístics de la Bisbal ........................................................ 32

4

3.2.4. El centre històric .................................................................................. 34

3.2.4.1. Els atractius turístics ................................................................ 35

3.2.4.2. Quantitat de nodes visitats pels individus durant el seu

recorregut ................................................................................ 37

3.2.5. La zona comercial de la ceràmica ........................................................ 39

3.2.5.1. Els comerços de l’Aigüeta ........................................................ 40

3.2.5.1.1. De 25 a 35 visites ..................................................... 41

3.2.5.1.2. De 10 a 25 visites ..................................................... 41

3.2.5.1.3. Menys de 10 visites .................................................. 41

3.2.5.2. Quantitat de comerços visitats pels individus durant el seu

recorregut ................................................................................ 42

3.2.5.3. El final del Carrer de l’Aigüeta ................................................. 43

3.2.5.4. Punts del Carrer de l’Aigüeta per on travessen els individus .. 46

3.2.6. Consum turístic .................................................................................... 47

3.2.6.1. Comerços ................................................................................. 48

3.2.6.2. Bars i restaurants ..................................................................... 50

3.2.7. Fotografies pel record .......................................................................... 52

3.2.8. La durada de l’estada dels visitants ..................................................... 54

3.2.9. L’actitud adoptada pels visitants durant el seu recorregut ................. 57

3.3. Valoracions ......................................................................................................... 59

3.3.1. Valoració de l’Oficina de Turisme .......................................................... 59

3.3.2. Valoració dels serveis i recursos de la Bisbal i el Baix Empordà ........... 61

3.3.3. Observacions, queixes i suggeriments .................................................. 64

3.4. Dades finals més rellevants ............................................................................... 65

3.4.1. El recorregut típic .................................................................................. 65

4. Propostes d’actuació ................................................................................................. 67

4.1. Línies d’actuació ................................................................................................. 67

5

4.1.1. Adequació de la ciutat a la recepció dels visitants ................................ 67

4.1.2. Promoció de la ciutat ............................................................................. 70

4.2. Fitxes descriptives .............................................................................................. 71

5. Conclusions ................................................................................................................ 88

6. Annex ......................................................................................................................... 85

6.1. Model de la fitxa de seguiment ......................................................................... 85

6.2. Model de l’enquesta .......................................................................................... 86

6

1. INTRODUCCIÓ

Durant aproximadament uns tres mesos (del 13 de juliol al 7 d’octubre) des de l’àrea

de Promoció de la Ciutat s’han dut a terme a la Bisbal una sèrie de seguiments a

diferents visitants dels quals s’ha detallat i analitzat la conducta (conjunt de

comportaments) desenvolupada durant la seva visita. Una vegada obtinguts els

resultats, s’han extret i analitzat en aquest document, el qual servirà per a establir

possibles directrius o actuacions futures en matèria de promoció de la ciutat.

L’objectiu principal d’aquest estudi és millorar i posar al dia la imatge turística que

transmetem de la nostra ciutat fruit de les reflexions que planteja la pròpia elaboració

de l’estudi i dels resultats obtinguts de les enquestes i seguiments duts a terme.

Cal remarcar que aquest estudi no és completament exhaustiu sinó que està emmarcat

per pautes que, si bé el defineixen de manera coherent, també el condicionen. Per

exemple, el fet de triar com a punt d’inici un pàrquing determinat, exclou fàcilment el

turisme de segona residència establert al propi municipi o els visitants que en comptes

d’escollir aquest punt de partida per a la seva visita, n’escullen, per les raons que sigui,

un altre.

Es pot assegurar que aquest estudi provarà coses de les quals ja es té coneixença, però

es tindrà així, doncs, un document en el que basar i justificar futures accions. Per altra

banda però, es pot assegurar també que n’hi haurà d’altres que sorprendran.

1.1. EL CONTEXT DE LA PROPOSTA - MOTIVACIÓ

La raó principal de voler dur a terme un estudi d’aquestes característiques, neix de la

motivació des de l’Àrea de Promoció de la Ciutat de voler reformar el sector turístic de

la Bisbal. Any rere any s’intenta millorar la qualitat dels serveis prestats en matèria

turística, ja que any rere any també canvia el turisme i les necessitats del turista.

7

Per altra banda, una de les altres raons que complementen i justifiquen la realització

d’aquest document és el fet de verificar i recollir en paper una informació que, com

s’ha citat anteriorment, pot ser més o menys figurada de forma general.

Com a última raó i per finalitzar aquest punt s’ha volgut realitzar un treball com aquest

perquè es creu que és un bon medi per ajudar a conèixer el que es valora positivament

i negativament de la ciutat en matèria turística més enllà de l’enquesta general que es

realitza a l’Oficina de Turisme de Torre Maria i al Punt d’Informació del Castell-Palau.

1.2. OBJECTIUS

Com ha estat comentat anteriorment, l’objectiu principal d’aquest estudi es centra en

la millora de la imatge turística de la Bisbal, saber què està bé i què es fa bé i què està

malament i què es fa malament, conèixer el que els hi manca als turistes quan visiten

la Bisbal i intentar establir llavors una sèrie d’accions futures per a millorar-ho.

Per a la correcció d’aquesta imatge turística es requereix conèixer una sèrie

d’elements, els quals són també objectius marcats, importants i destacats durant la

visita de l’individu a la ciutat. Així doncs, es necessita tenir coneixement:

• De la importància de l’Oficina de Turisme pel visitant, si realment creuen

necessitar-la i la visiten abans d’iniciar el recorregut per la ciutat (o durant el

mateix recorregut) o si, per altra banda, no creuen necessari anar a cercar-hi

informació.

• Del temps mitjà de l’estada del visitant a la Bisbal, per tal d’allargar-lo el màxim

possible si creiem que en general és curt.

8

• De la conducta que desenvolupen els visitants al realitzar el recorregut per la

vila, si mostren un interès significatiu en els diferents atractius turístics, o si,

simplement, es passegen sense prestar especial atenció en res.

• De la quantitat de nodes (atractius turístics) visitats pels individus, a banda

també de conèixer els més visitats i els més fotografiats.

• De la quantitat de comerços visitats pels individus i també els més destacats en

quant a visites.

• Del consum turístic realitzat pels individus a les botigues, i als bars i restaurants.

• De si visiten els dos principals focus turístics de la ciutat, o si només n’escullen

visitar-ne un, i les raons que els porten a decidir escollir un i altra.

• De la valoració dels serveis i recursos de la ciutat en general.

• Del què els sorprèn, el què els hi agrada, el què els desagrada i el què realment

pensen de la ciutat a través de les observacions i els suggeriments indicats en

les enquestes.

• Del perfil del turista que visita la Bisbal.

Així doncs, s’extrauen al final del treball conclusions de totes les dades contemplades i,

a partir d’aquestes conclusions, es plantegen futures accions per a la millora de la

dinamització turística.

1.3. METODOLOGIA

Ja feia temps que es pensava en la idea de fer un estudi d’aquestes característiques i

l’oportunitat de dur-lo a terme ha arribat a través de dos plans d’ocupació de la

9

Generalitat anomenats projectes de dinamització turística els quals han permès

contractar dos tècnics en atur. El primer pla d’ocupació s’ha dut a terme entre juny i

novembre del 2011 i el segon entre desembre de 2011 i juny de 2012.

Per a la correcta realització de l’estudi s’ha intentat emprar una metodologia clara i

ordenada la qual es constitueix d’una combinació de mètodes qualitatius i

quantitatius.

D’una banda, pel que fa als mètodes qualitatius, aquests han consistit, principalment,

en les dades extretes de les observacions directes dels recorregut realitzats pels

visitants.

El punt de partida, el començament dels seguiments duts a terme, ha sigut el pàrquing

gratuït del Passeig, on tenia l’emplaçament l’antic camp de futbol. Des d’allà, s’ha

esparat l’arribada dels visitants per a llavors començar l’observació del recorregut que

han dut a terme, de la conducta que han adoptat al realitzar-lo, de la seva durada, de

les mostres arquitectòniques que han decidit contemplar, de les fotografies que han

pres, dels seus hàbits de consum, del seu comportament davant la senyalització, etc.

D’altra banda, els mètodes quantitatius, han constat de diverses enquestes. Unes

realitzades aleatòriament als individus que no han estat observats, quan han tornat

cap al pàrquing a agafar el seu vehicle, i altres, realitzades al final del recorregut dels

individus observats.

Així doncs, un cop els individus han finalitzat la visita i han tornat al punt de partida, al

pàrquing on tenien el cotxe, s’ha procedit a comentar-los que havien estat seguits per

un estudi en curs per tal de millorar la qualitat dels serveis emprats i la realització de

l’enquesta. La gran majoria de les persones entrevistades han col·laborat fàcilment en

les enquestes tot i la reacció de xoc inicial al mencionar-los-hi que havien estat seguits

per algú durant la seva visita a la Bisbal.

10

És important recalcar la disposició dels individus no només a col·laborar amb

l’enquesta, sinó també a expressar-se i anar més enllà de les preguntes fetes. Han

estat disposats a ensenyar les fotografies que havien pres i a exposar obertament i

sincerament les seves opinions.

Per altra banda, sempre s’ha intentat amb el màxim rigor que l’observació fos oculta i

que els turistes no s’adonessin de que hi havia algú que els estava seguint. Tot i així,

alguna vegada no ha sigut possible, els individus se n’han adonat, i s’ha hagut de

revelar la informació sobre el nostre estudi abans d’hora. Inclús alguna vegada, en

algun moment, els visitants s’han acostat a fer alguna pregunta de caire turístic al

veure’ns en diverses ocasions. Tot i així, no es creu que aquest fet hagi influït

negativament en l’estudi sinó tot el contrari, sembla que llavors, al explicar-los el que

es duia a terme i que s’elaborava des de l’Ajuntament i no des d’una empresa privada,

els individus han cooperat inclús més a l’hora de la realització de l’enquesta donant el

seu punt de vista de la ciutat, es creu que amb total sinceritat, tant si l’opinió era

positiva com negativa.

Altrament, aquesta informació extreta de les enquestes també es complementa, en

algun apartat, amb les dades de registre de turistes recollides per l’Oficina de Turisme

de Torre Maria i el Punt d’Informació del Castell-Palau.

Finalment, s’han realitzat un total de 51 seguiments i 100 enquestes, així doncs, els

objectius de seguiments i enquestes han tingut un escenari optimista en quant a

seguiments i un escenari probable en quan a enquestes tal i com es plantejava en el

breafing inicial del treball.

1.4. ESTRUCTURA DEL DOCUMENT

Pel que fa a l’estructura del document, aquest es divideix en cinc parts:

11

• La part introductòria, que és aquest mateix punt que es tracta ara, el qual

disposa dels següents apartats: el context de la proposta on s’explica la

motivació de voler dur a terme un treball d’aquestes característiques, els

objectius als quals es vol arribar, la metodologia emprada i l’estructura del

document.

• El marc teòric, a on es fa referència a tots els autors i documents consultats

prèviament i durant la realització del treball.

• L’estudi de les dades obtingudes, la part més extensa, el cos del treball, amb les

dades extretes separades en quatre parts: les dades del perfil del visitant, les

dades de l’anàlisi del comportament dels visitants observats, les dades de les

valoracions i les dades finals més rellevants.

• Les propostes d’actuació, l’apartat en el qual es plantegen diferents accions a

dur a terme en matèria turística.

• Les conclusions finals, on s’intenta exposar l’opinió final i personal del projecte i

si s’han assolit positivament els objectius exposats a l’inici del document.

12

2. MARC TEÒRIC

Per al correcte desenvolupament del present estudi ha sigut imprescindible la lectura

de diferents documents els quals tracten i investiguen el comportament dels turistes o

similars.

En primer lloc, el document el qual ha servit d’inspiració i ha sigut la font documental

principal per a la realització de la present investigació la qual, bàsicament, es basa en

un treball de camp que sosté tot el document, ha sigut la Tesi duta a terme per la

professora de la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona, Núria Galí Espelt,

anomenada Mirades turístiques a la ciutat. Anàlisi del comportament dels visitants del

Barri Vell de Girona.

Val a dir però, que el contingut global del present document és molt diferent a la Tesi

de la professora Galí, ja que són estudis totalment diferents en els quals la principal

característica que els relaciona és l’observació dels visitants per tal de dur a terme un

determinat objectiu.

A banda d’aquest, també s’ha consultat l’estudi dut a terme per l’investigador Joan-

Enric Capellà-Cervera titulat El comportamiento espacial de los turistas. Anotaciones

desde Fidji, en el qual s’estudia el coneixement del comportament espacial dels

turistes mitjançant la realització de l’observació participativa en estacions turístiques

de nova creació com Fidji.

Altrament, s’ha fet lectura també de documents com el de la doctora Auliana Poon

sobre estratègies competitives per a un “nou turisme”, on l’autora compara el que ella

descriu com a “vell turisme” i “nou turisme” i mostra la transformació de la indústria

turística internacional; o el TFC (Treball Final de Carrera) de Laura Pozo anomenat

Disseny d’una metodologia per a conèixer el perfil dels usuaris del turisme rural a les

comarques de Girona, per tal de tenir més coneixement en la realització de les

enquestes utilitzades en l’estudi.

13

3. ESTUDI DE LES DADES OBTINGUDES

Els 51 seguiments realitzats entre juliol i octubre són, sense dubte, la part més

important i significativa d’aquest projecte, la part amb la qual obtindrem les dades

més rellevants a analitzar per extreure conclusions i proposar accions futures per a la

millora de la dinamització i promoció turística a la ciutat.

Com ja hem comentat anteriorment a l’apartat introductori, l’objectiu de seguiment

que es va marcar en el breafing inicial del projecte ha estat assolit positivament, amb

una mitjana d’uns 4 seguiments per setmana en un total de 13 setmanes.

3.1. EL PERFIL DEL VISITANT

Primerament, abans d’iniciar l’anàlisi de les diferents dades extretes dels seguiments,

és necessari tenir una idea del perfil del visitant que recorre la Bisbal.

S’han obtingut els resultats mostrats a continuació a partir de 49 enquestes realitzades

a individus observats i 51 enquestes realitzades a individus escollits aleatòriament

sense ser observats anteriorment.

3.1.1. Procedència

Una de les dades més importants a conèixer quan s’intenta tenir una idea del perfil

dels individus és la nacionalitat, per a tenir en compte les diferents llengües possibles a

l’hora d’editar els fulletons turístics, entre moltes altres coses.

Així doncs, es mostra a continuació, un gràfic amb les dades de procedència dels

individus que han visitat la Bisbal.

14

Tal i com ens indica el gràfic, els francesos són la nacionalitat amb més presència a la

ciutat, amb un 34% del total. Com és evident, la proximitat hi juga un paper molt

important, ja que la part sud de França es troba a menys de 100 quilòmetres de la

Bisbal. Tot i així, en les dades estadístiques d’aquest passat 2011 recollides per

l’Oficina de Turisme de Torre Maria i el Punt d’Informació del Castell-Palau, aquest

mercat és el segon més destacat per sota dels catalans. Sí que és cert, però, que és el

primer posicionat dels mercats internacionals.

En segon lloc en el gràfic, els turistes nacionals catalans són els que més ens visiten,

amb un 22%. Els espanyols, en canvi, es troben inclús per sota dels anglesos, amb un

7% del total, fet que no es relaciona directament amb les estadístiques de procedència

de l’Oficina de Turisme, on el turista espanyol és el segon amb més presència, per sota

del català i seguit del francès.

A continuació, els individus internacionals que més ens visiten són els holandesos,

amb un 13% seguit dels anglesos i els alemanys amb un 9% i un 7% respectivament.

El marcat holandès és cada vegada més present a la ciutat, i això és veu reflectit tant

15

en les enquestes d’aquest estudi com en les estadístiques de l’Oficina de Turisme i el

Punt d’Informació, tot i que el mercat anglès és encara més destacat que l’holandès en

aquestes dades estadístiques.

Després d’analitzar la informació de les 100 enquestes i comparar-la amb la de les

estadístiques de tot un any dels individus que han visitat l’Oficina de Turisme o el Punt

d’Informació, es pot observar que les dades són, en més d’un cas, contradictòries. Tot i

així, també s’ha de tenir en compte que 100 enquestes són molt poques si es vol tenir

una informació el màxim precisa possible sobre aquest aspecte.

3.1.2. Edat

En segon terme, l’edat dels visitants, és també un factor important a tenir en compte

per a la millora de la promoció i la dinamització turística.

Així doncs, s’ha agafat totes les edats anotades de les 100 enquestes realitzades i s’ha

calculat que la mitjana d’edat dels individus que visiten la Bisbal és de 52,74 anys.

S’ha separat també aquests individus en diferents grups d’edat per tal de tenir una

idea més visual d’aquest ítem i, com es pot observar en la taula següent, els visitants

entre 40 i 60 anys són els que més predominen a la ciutat.

EDAT menys 30 30 40 50 60 més 60

NOMBRE

D’INDIVIDUS

2 10 19 39 25 5

3.1.3. Segment de mercat turístic

En aquest següent punt es vol intentar conèixer quin tipus de turisme i turista atrau la

Bisbal. D’una banda, ja es té una idea quan s’analitza l’edat mitjana i es veu que

16

aquesta ronda entre els 50 i els 60 anys que els individus són, majoritàriament, gent de

mitjana edat que passa les vacances en parella.

Això mateix és el que mostra el gràfic que es detalla a continuació, on, amb un 59% del

total, la gran majoria d’individus que visiten la Bisbal ho fan amb parella, mentre que

un 25% ho fa en família. Així doncs, més de la meitat dels individus conformen només

un grup de dos persones, i una quarta part en conformen un de tres o més.

Per altra banda, també hi ha un petit percentatge d’un 9% d’individus enquestats

que recorre la Bisbal amb un grup de persones (principalment autocars de grups

organitzats per A.A.V.V.) i d’un 7% que ho fa amb els propis amics.

Així doncs, tenir coneixença d’aquests segments de mercat és important, per

exemple, a l’hora de crear activitats per a dur terme a la ciutat, sobretot durant els

mesos d’estiu.

17

3.1.4. Freqüència de visita

S’ha preguntat en les enquestes també si els individus ja havien estat aquí amb

anterioritat o, si pel contrari, era la primera vegada que trepitjaven la Bisbal.

Ha sorprès saber que, un 43% dels enquestats ja havien estat aquí anteriorment,

mentre que un 57% era la primera vegada que visitava la ciutat.

Així doncs, aquesta dada dóna una informació molt positiva en quant a la visió que

tenen els individus de la Bisbal, ja que si gairebé la meitat dels individus enquestats

han decidit tornar és perquè els hi ha agradat la ciutat i han tingut ganes de visitar-la

altra vegada, ja sigui per la ceràmica i l’artesania o pel llegat històric.

És important, doncs, intentar millorar la imatge turística de la vila perquè aquests

visitants que ja s’hi han passejat tornin una vegada més i, els que ho fan per primer

cop, tinguin la intenció de voler tornar a estar aquí en un futur.

Per altra costat, a banda de saber la quantitat d’individus que ja havien estat a la ciutat

altres vegades, s’ha volgut conèixer també si ho havien fet en temporada d’estiu (de

juny a setembre) o irregularment durant l’any.

18

S’observa, doncs, en el gràfic detallat, que més de la meitat dels individus que han

visitat la Bisbal anteriorment, un 69,8% exactament, ho han fet durant l’època

estival, mentre que un 30,2% l’han visitat la resta de mesos de l’any.

És molt positiu tenir un nombre estimatiu aproximat d’aquesta dada, la qual ja es tenia

idea de que era així com a norma general, però que podem corroborar amb aquest

estudi.

3.1.5. Comarca i municipi d’allotjament

A continuació s’analitzen les comarques i els municipis d’allotjament dels visitants

enquestats en aquest estudi per tal de tenir més coneixement sobre les

característiques de les seves vacances.

Es mostra el gràfic següent amb un total de 7 comarques diferents: Alt Empordà, Baix

Empordà, Barcelonès, Gironès, La Garrotxa, La Selva i Maresme i, com es pot veure,

n’hi ha que predominen contundentment per sobre d’altres.

19

Primer de tot, s’ha de comentar que el tant per cent total està agafat en base a 97

enquestats en comptes de 100, ja que n’hi ha un total de 3 que són visitants catalans

d’un sol dia que no pernocten a Catalunya.

Així doncs, la comarca del Baix Empordà és la seu d’allotjament de la majoria

d’individus enquestats, concretament d’un total de 42,3% (41 de 97 enquestats),

gairebé la meitat dels enquestats. Dins la nostra comarca, l’Estartit és el municipi on

més individus s’hi allotgen amb un total de 10 sobre 41 enquestats, seguit de Pals,

Platja d’Aro i Sant Feliu de Guíxols amb un total de 4 sobre 41 cada un. També cal

destacar municipis com Calella de Palafrugell, Calonge, Llafranc, Palamós i Torroella de

Montgrí que han estat anotats en varies ocasions també en les enquestes d’aquest

estudi.

Seguidament del Baix Empordà es troba l’Alt Empordà com a comarca més

enregistrada, amb un 35% (34 de 97 enquestats). En quant a municipis d’aquesta

comarca, l’Escala és la més destacada, la qual ha sigut apuntada en un total de 16

enquestes, proclamant-se el municipi d’allotjament més comú entre tots els visitants

20

enquestats en aquest projecte. D’altres com Roses i Sant Pere Pescador, han tingut un

total de 4 sobre 31 enquestats cada un i Figueres i Sant Martí d’Empúries un total de 3

sobre 34 també cada un.

En tercer lloc es troba La Selva, amb un 14,4% (14 de 97 enquestats) i Lloret de Mar

com a municipi més representatiu d’aquesta comarca amb 9 sobre 14 enquestes,

seguit de Tossa de Mar amb 3 sobre 14.

El Barcelonès és la quarta comarca més enregistrada amb un 5,15% (5 de 97

enquestes) amb la pròpia capital, Barcelona, com a ciutat d’allotjament en tots els

casos. Aquesta dada pot sobtar d’un bon principi, però, tret d’un dels casos en que els

visitants són espanyols, els altres quatre són tots canadencs que s’allotgen a Barcelona

i des d’una A.A.V.V. els hi han recomanat venir a la Bisbal per la ceràmica ja que alguns

d’ells també es dediquen a la terrissa al Quebec.

Finalment, les comarques del Gironès, la Garrotxa i el Maresme han tingut una

representació d’un 1,05% (1 de 97 enquestes), amb els municipis de Madremanya,

Montagut i Masnou com a principals allotjaments.

D’altra banda, també és important comentar que cap dels enquestats s’allotja al

municipi de la Bisbal pròpiament, així doncs, es considera a tots els individus de la

ciutat analitzats en aquest estudi com a visitants/excursionistes (visitants d’un sol dia

que no pernocten a la ciutat).

3.1.6. Tipus d’allotjament

Per altra costat, s’ha volgut conèixer també el tipus d’allotjament escollit pels turistes

per albergar-se durant les seves vacances.

21

Com es pot comprovar en el gràfic detallat a dalt, l’apartament turístic de lloguer és el

tipus d’allotjament més enregistrat en les enquestes amb un 41,25% (40 de 97

enquestats). Per el tipus de zona turística general, on el turisme de sol i platja és el

protagonista, aquesta és gairebé sempre la millor opció ja que les estades són, en

molts casos, llargues i amb els apartaments els individus poden cuinar-se ells mateixos

els àpats i tenir una llibertat que potser l’hotel no dóna. Tot i així, l’hotel es troba en

segon terme, amb un 21,65% (21 de 97 enquestats).

Seguidament els tipus d’allotjament més utilitzats són l’habitatge en propietat de

segona residència que acostumen a tenir molts francesos i catalans, amb un 18,55%

(18 de 97 enquestats) i el càmping, una opció també molt freqüent a la part més

costanera, amb un 17,5% (17 de 97 enquestats).

Finalment, també hi ha hagut un registre de casa de turisme rural que conforma un

1,05%.

22

Si ens centrem més concretament amb la comarca del Baix Empordà les conclusions

canvien lleugerament, sobretot pel que fa a l’hotel (9,75%), que passa al penúltim lloc i

posiciona a l’allotjament en propietat de segona residència (26,8%) i al càmping

(17,1%) en segon i tercer lloc respectivament. Pel que fa a l’apartament turístic de

lloguer (43,9%) aquest és també al Baix Empordà el tipus d’allotjament més escollit

pels turistes.

3.1.7. Durada de les vacances

Ja s’ha comentat anteriorment que, com a norma general, el turista que estiueja a la

Costa Brava acostuma a passar 7 o més dies de vacances a la regió.

A continuació es detalla un gràfic de la durada de les vacances dels individus que han

visitat la Bisbal on es corrobora el que s’ha citat abans.

23

Així doncs, la durada de les vacances del 46% dels individus és de més d’una

setmana. Seguidament, la del 30% una setmana justa i la del 21% menys d’una

setmana.

També s’han marcat els 3 casos en que els enquestats són excursionistes i la durada

és tan sols d’un dia.

3.1.8. Mitjà a través del qual han conegut la Bisbal

Aquest primer apartat consisteix en descobrir a través de quin mitjà els individus han

conegut la Bisbal i han decidit visitar-la.

A les enquestes s’ha facilitat un total de 7 respostes diferents a indicar: agències de

viatges; familiars, amics i coneguts; fires turístiques i fulletons turístics; guies

turístiques, oficines de turisme i Internet.

24

S’observa en el gràfic detallat anteriorment que el 40% dels individus coneix la Bisbal

gràcies al boca-orella, per recomanació de familiars, amics i coneguts. Així doncs,

aquesta dada mostra un fet molt positiu, i és que, en general, als visitants els hi agrada

la Bisbal i recomanen visitar-la.

En segon lloc, un 22% dels individus han conegut la destinació a través de fulletons

turístics, seguidament d’un 18% que l’han coneguda mitjançant el suport de guies

turístiques. Aquest tant per cent d’individus que han visitat la ciutat a través de

diferents guies turístiques són, la gran majoria, individus de nacionalitat francesa,

holandesa i alemanya.

En quart i cinquè lloc, se situen un 12% dels individus que ha conegut la Bisbal a

través de la mateixa agència de viatges que els hi ha organitzat les vacances,

seguidament d’un 4% que ha sabut de la Bisbal al mateix moment de travessar-la

amb el cotxe, per la mateixa carretera.

25

Finalment, i amb uns tant per cents menys elevats, els individus han contestat haver

conegut la Bisbal a través de les Oficines de Turisme i d’Internet amb un 2% cada

resposta.

3.1.9. Motius que els han portat a visitar la Bisbal

En aquest segon apartat basat en les dades extretes de les enquestes de l’estudi, es vol

tenir una idea dels motius que han portat al turista a decidir finalment visitar la Bisbal

entre un gran nombre de diferents ofertes turístiques a escollir.

Tal i com es pot observar en el gràfic detallat a dalt, el motiu que més ha mogut als

individus a visitar la ciutat ha sigut la ceràmica bisbalenca, aquesta opció ha estat

escollida per 69 dels 100 enquestats, seguidament del patrimoni, que ha sigut el

segon motiu més marcat per 39 de 100 enquestats, el comerç, assenyalat per 21 de

100 enquestats, i la gastronomia, per 15 de 100.

26

Així doncs, els individus visiten la Bisbal suscitats per l’interès de visitar el contingut

(ceràmica i patrimoni) dels dos principals focus turístics que s’han anat citant durant el

llarg del document.

Per un costat, l’opció senyalitzada com a comerç, està directament lligada al mercat

setmanal que es du a terme els divendres matí i que comporta la visita de molts

individus, sobretot, i com és evident, durant els mesos d’estiu, que és quan es fa més

notori el turisme a la ciutat. Per l’altra costat, la Bisbal compte amb diverses

pastisseries i productes pastissers de força nomenada, al igual que algun restaurant

amb bones referències.

Finalment, els altres motius que han portat els visitants a recorre la Bisbal, han estat

la visita a familiars i amics, per 5 de 100 enquestats, la visita de l’entorn natural, per

zones com Castell d’Empordà i Sant Pol i petits pobles com Cruïlles, Fonteta,

Vulpellac... i la realització d’activitats culturals com demostració de torn, visites

guiades... amb 3 de 100 enquestats cada opció.

3.2. ANÀLISI DEL COMPORTAMENT DELS VISITANTS OBSERVATS

3.2.1. Punt de partida: El pàrquing gratuït del Passeig

Aquest emplaçament és on han tingut l’inici tots els seguiments realitzats, entre les

10h i les 13h del migdia la gran majoria o entre les 17h i les 19h de la tarda alguns

altres.

El pàrquing, com a norma general, està ben considerat pels visitants. Agraeixen que hi

hagi un espai gran a on poder aparcar de forma gratuïta i, a més, prop dels dos

principals focus turístics de la Bisbal: el nucli antic i la zona comercial de la ceràmica

(l’Aigüeta). Ara bé, tot i així, una petita crítica sí que té i és que li falta “imatge”. Segons

els visitants, sembla que estigui inacabat, que s’hagi d’acabar d’enllestir, agrairien

sobretot que hi hagués arbres grans que fessin una mica d’ombra al costat dels bancs,

27

que hi hagués una mica més de jardí, etc. Tot i així, de manera generalitzada, la

valoració que arriba per a la Bisbal dels turistes que la visiten és “està bé, es pot

millorar, continueu així”.

Un cop surten del cotxe i es disposen a iniciar el seu recorregut, un 43% (22 de 51

seguiments) decideix decantar-se per passar per un dels carrers de connexió amb la

zona comercial de la ceràmica (l’Aigüeta), mentre que el 57% (29 de 51 seguiments)

restant escull pujar cap a la carretera principal pel Passeig Marimon Asprer.

D’aquests últims que escullen dirigir-se cap a la carretera principal passant pel Passeig

Marimon Asprer, un cop arribats al Pont Nou, un 13,8% (4 de 29 seguiments)

prefereixen tombar a la dreta i dirigir-se a la zona comercial de l’Aigüeta i un 86,2%

(25 de 29 seguiments) opten per adreçar-se cap al nucli antic de la ciutat.

Cal puntualitzar però, que aquest tant per cent que es dirigeix cap a la zona comercial

de la ceràmica, no significa que forçosament comenci la seva visita a la ciutat per

aquesta zona, ja que el que fan els individus és entrar a l’Oficina de Turisme de Torre

Maria i, un cop surten d’ella, un parell es dirigeixen cap al nucli antic i no visiten

l’Aigüeta i els altres dos visiten ambdues zones.

Amb aquestes dades, el que es pot precisar, i el que vertaderament interessa, és que hi

ha dues clares direccions a prendre per al visitant quan aquest arriba al pàrquing i

baixa del vehicle: el Passeig Marimon Asprer i el Carrer de l’Esport (que és el més

transitat pels individus que es volen dirigir cap a les botigues de ceràmica, a excepció

dels visitants que arriben en autobús, que acostumen a passar pel Carrer Ramón

Masifern, a l’estar el pàrquing d’autobusos situat a la part sud). El primer deixa a

l’individu just al mig dels dos focus turístics de la ciutat i el segon el deixa enmig de les

botigues de ceràmica i artesania.

28

3.2.2. El paper de l’Oficina de Turisme

Actualment, la Bisbal, compta amb una Oficina de Turisme situada al bell mig de la

carretera principal, dins del casal Torre Maria, construït pel cubà Àngel Pérez l’any

1932, actualment propietat de l’Ajuntament; i amb un Punt d’Informació habilitat dins

del monument més destacat de la ciutat, el Castell-Palau dels Bisbes de Girona.

Com és evident, una de les observacions interessants a tractar durant l’estudi és si els

visitants han entrat o no a l’Oficina de Turisme de Torre Maria o al Punt d’Informació

del Castell-Palau (tot i que, finalment, no tenim constància d’individus que entrin al

Castell-Palau per demanar informació turística).

Així doncs, amb els diferents seguiments realitzats, s’ha observat que hi ha individus

que primer es dirigeixen cap a les botigues de ceràmica de l’Aigüeta, perquè és el que

han vist a l’entrar a la ciutat o ja saben que hi ha, i just al passejar-se per l’avinguda es

topen amb l’Oficina de Turisme i decideixen entrar-hi, o altres, planifiquen des d’un

bon principi fer una volta primer per aquesta zona i després acostar-se a l’Oficina per

endinsar-se, més tard, en la part antiga de la vila. Tot i així, amb aquest projecte, s’ha

pogut descobrir que el nombre de visitants que no s’apropen fins a l’Oficina de

Turisme per demanar informació és molt més elevat respecte als que sí que ho fan.

Al tractar les dades dels seguiments relacionades amb aquest punt, es coneix que

només un 25,5% (13 de 51 seguiments) dels turistes que visiten la Bisbal s’apropen a

l’Oficina de Turisme per demanar documentació, mentre que un 74,5% (38 de 51

seguiments) no ho fa.

29

Per a poder exposar i interpretar de manera clara i senzilla els diferents motius pels

quals es visita o no l’Oficina de Turisme, s’ha simplificat les respostes desglossant-les

en tres grups pel que fa als visitants que no la visiten i en dos grups pel que fa als

visitants que sí que ho fan.

3.2.2.1. Individus que no visiten l’Oficina de Turisme

Els motius pels quals no es visita l’Oficina de Turisme són diversos, i aquests s’han

esbrinat mitjançant una enquesta al finalitzar el recorregut, un cop els visitants

tornaven al pàrquing del Passeig.

El motiu pel qual el 55,25% (21 de 38 seguiments), el tant per cent més elevat, ha

respòs que no ha visitat l’Oficina de Turisme, ha sigut perquè ja tenien coneixement

del què buscaven a la ciutat.

30

Òbviament, i com s’ha detallat anteriorment, les respostes lliurades pels individus són

força variades, però s’ha intentat sintetitzar-les el màxim possible, tot sent també el

màxim fidels possible.

Així doncs, es contempla que gairebé la meitat dels individus observats ja tenen idea

d’on anar i creuen no necessitar informació complementaria. Per exemple, i com ja

s’ha fet referència anteriorment, bona part dels visitants observats està interessat en

la zona comercial de la ceràmica, que és de molt fàcil accés i gens difícil de trobar al

situar-se a la mateixa carretera principal de la ciutat.

En segon lloc, amb un 39,5% (15 de 38 seguiments), es troba el total dels turistes que

han determinat no visitar l’Oficina de Turisme i dur a terme un recorregut lliure per

la ciutat, sense necessitat de cap suport turístic. Alguns, han decidit recorre els carrers

de la vila i localitzar ells mateixos els atractius turístics més interessants als seus ulls.

Altres, ja havien estat aquí anteriorment i coneixien una mica la ciutat.

Per últim, un 5,25% dels observats (2 de 38 seguiments), respon a l’enquesta que no

ha trobat l’Oficina de Turisme. Aquesta última dada, tot i no ser un tant per cent molt

elevat, interessa especialment pel plantejament d’accions futures de millora en

senyalització.

31

3.2.2.2. Individus que sí visiten l’Oficina de Turisme

Per altra banda, del 25,5% (13 de 51 seguiments) total que sí decideix entrar i

documentar-se a l’Oficina de Turisme, un 61,5% (8 de 13 seguiments) decideix visitar-

la per cercar informació, conèixer millor i tenir una idea del recorregut a plantejar-se,

i un 38,5% (5 de 13 seguiments) assegura que hi ha entrat perquè se l’ha trobat

casualment.

Com ja s’ha detallat anteriorment, es vol concretar també, que d’aquest 25,5% (13 de

51 seguiments) que visita l’Oficina de Turisme, un 30,8% (4 de 13 seguiments), ho fa

un cop arriba a la Bisbal per informar-se sobre el que poden veure a la ciutat,

planificar-se la visita, buscar informació específica o documentar-se sobre qualsevol

cosa que pot ser del seu interès.

32

Aquest any passat 2011, van entrar un total de 4.558 individus a l’Oficina de Turisme

de Torre Maria i 5.613 al Castell-Palau. Amb aquestes dades doncs, es té una idea del

total d’individus que van visitar la Bisbal el darrer any (10.171), i de la seva afluència

turística general. Òbviament, aquestes estadístiques sempre s’han agafat amb pinces,

ja que es té consciència de que no tothom visita l’Oficina de Turisme de Torre Maria o

entra al Castell-Palau, però, amb aquest estudi, tot i no ser exhaustiu, s’observa que

potser és molt més del que es podia imaginar, ja que els individus que no la visiten

formen gairebé una tercera part dels seguiments observats.

3.2.3. Els dos focus turístics de la Bisbal

Com s’ha anant citant anteriorment en aquest mateix document, es pot distingir dos

principals focus turístics a la Bisbal: el centre històric, el nucli on trobem tot el llegat

antic; i la zona comercial de la ceràmica (l’Aigüeta), amb els comerços de ceràmica i

artesania com a element principal.

33

Al dur a terme un estudi com aquest, basat en l’observació, s’ha volgut determinar si

els individus que visiten la Bisbal recorren les dues zones o, per al contrari, s’inclinen

només per passejar-se per una de les dues en concret.

Com es pot contemplar en el gràfic que detallem a continuació, gairebé la meitat dels

individus observats visiten ambdues zones, aquests representen un 49% (25 de 51

seguiments) del total, mentre que, per altra banda, la resta, un 51% del total (26 de

51 seguiments), es decanta per visitar només una de les dues.

D’aquest 51% (26 de 51 seguiments) restant que decideix visitar una sola zona

turística, un 46,15% (12 de 26 seguiments), estableix la seva visita a la Bisbal amb un

itinerari pel nucli antic, mentre que un 53,85% (14 de 26 seguiments), opta per

recórrer el carrer de l’Aigüeta i visitar les diferents botigues de ceràmica i artesania.

34

Així doncs, es pot afirmar que un 76,5% (39 de 51 seguiments) dels visitants es

passeja per la zona comercial de l’Aigüeta, i un 72,5% (37 de 51 seguiments) recorre

el nucli antic. Com es pot comprovar, el percentatge d’individus que visiten només un

dels dos focus turístics i el percentatge d’individus que estableixen un recorregut per

tots dos, es troba gairebé en la igualtat.

Per altra banda, també es pot extraure la conclusió, que, en el cas dels visitants que

només passegen per una de les dues zones, un tant per cent poc més elevat tendeix a

escollir la zona comercial de la ceràmica. Val a dir, però, que aquestes són les dades

d’una petita mostra no representativa i, per tant, no són concloents.

3.2.4. El centre històric

El nucli antic de la Bisbal d’Empordà està bàsicament i majoritàriament compost per

diverses mostres arquitectòniques que es poden observar fàcilment durant el

recorregut, com ara la curiosa estructura del propi Carrer del Call, les Voltes, el Pont

Vell, el Portal de la Riera i la Volta de la Mel. Per altra banda, però, també hi ha un

llegat important d’observació més extensa i perllongada, ja que, a part de poder-se

observar exteriorment, es pot visitar l’interior, com és el cas de les esglésies de Santa

Maria i de la Pietat i el Castell-Palau, quan tots són oberts, és clar.

35

Una de les queixes més comuna és que les esglésies, sobretot la de Santa Maria, no

siguin obertes, tret dels horaris d’oratòria, com a norma general durant el dia, encara

que només fos una estona a la tarda i una estona al matí. Però això serà analitzat més

detalladament en els nivells de satisfacció de les enquestes, ja que és en aquest

apartat on els visitants puntuen més o menys elevadament depenent de les traves o

facilitats que hagin pogut trobar durant el seu recorregut.

3.2.4.1. Els atractius turístics

S’analitza en aquest punt, detallant amb el gràfic següent, els nodes més observats

pels visitants a la Bisbal.

Quan es parla de nodes observats o visitats, es fa referència a tots aquells individus

que han “trepitjat” el node, que l’han tocat, que han estat al seu davant, a molt poca

distància.

36

Així doncs, ja només a simple vista s’observa que n’hi ha un parell que destaquen, en

quant a visites, per sobre dels altres. Aquests són l’església de Santa Maria i el

Passeig Marimon Asprer, amb un 60,8%, 31 visites de 51 seguiments cada un.

Del Passeig es pot ressaltar que és un lloc de pas molt freqüentat pels individus a

l’estar just al costat del pàrquing gratuït on molts visitants aparquen els seus vehicles i

estar també situat just al centre de la ciutat, a la mateixa carretera principal, en

paral·lel al riu Daró. Forma part del recorregut escollit pels propis turistes un cop

arriben a la Bisbal, quan baixen del cotxe i decideixen passar per aquest o pel Carrer de

l’Esport.

Per altra banda, l’església de Santa Maria es troba situada a la Plaça Major, un punt

d’enllaç a diferents arcs (segments de carrers entre dues interseccions), molt

important dins del centre històric, un espai on es el turista hi va a parar molt fàcilment.

Altrament, les esglésies sempre són un element d’interès turístic elevat.

Per darrera d’aquests dos punts s’hi troben les Voltes i el Pont Vell amb un 37,25%

cada un, un total de 19 visites en 51 seguiments observats.

Totes dues mostres arquitectòniques són de fàcil observació. Les Voltes, es troben en

la mateixa carretera principal, així doncs, són fàcils de trobar. Per altra banda, el Pont

Vell, es veu també des de la mateixa carretera, així que també és de fàcil localització a

l’hora d’anar-lo a cercar.

A continuació, l’atractiu turístic més visitat és el Castell-Palau, amb un total de 16

visites en 51 seguiments, un 31,4%. A més a més, s’ha de remarcar també que,

d’aquestes 16 visites, només 5 entren dins a fer-hi una visita.

Aquesta és probablement una de les dades que més pot sobtar, ja que, el Castell-

Palau, és, amb diferència, el node més característic de la ciutat, l’element turístic més

destacat en quant a patrimoni i llegat històric de la Bisbal. Des de les enquestes

37

realitzades a l’Oficina de Turisme i al mateix Punt d’Informació del Castell, els individus

ja havien fet saber en alguna ocasió que aquest podria estar millor senyalitzat, i, a la

vista dels resultats en aquest estudi, serà un dels temes que s’hauran de prendre més

en consideració.

La Volta de la Mel, un dels porxos d’accés a la Plaça Major quan aquesta era porticada,

segueix molt de prop en visites al Castell-Palau, amb un 29,4%, unes 15 visites de 51

seguiments observats, seguida del Portal de la Riera, l’única torre que resta de les

antigues muralles que encerclaven la ciutat, amb un total de 13 visites en 51

seguiments, un 25,5%.

Per finalitzar, s’observa l’església de la Pietat i el Call Jueu amb un 9,8% cada un, un

total de 5 visites en 51 seguiments.

3.2.4.2. Quantitat de nodes visitats pels individus durant el seu

recorregut

Amb aquest estudi, a l’obtenir un coneixement totalment verídic del recorregut dels

individus, i a part d’esbrinar quins són els nodes més visitats, s’ha volgut també tenir

una idea de la quantitat d’atractius turístics visitats pels individus durant el seu

recorregut.

Es detalla una taula amb la quantitat de nodes visitats, la quantitat de seguiments i el

tant per cent sobre 37, que són els seguiments observats que s’han acostat fins el nucli

antic.

38

QUANTITAT DE NODES VISITATS

QUANTITAT DE SEGUIMENTS % SOBRE 37

1 node 2 5,4% 2 nodes 2 5,4% 3 nodes 8 21,6% 4 nodes 9 24,3% 5 nodes 11 29,7% 6 nodes 3 8,1% 7 nodes 1 2,7% 8 nodes 1 2,7%

De 37 itineraris pel centre històric (72,5%), el nombre més elevat de nodes que es

visita són 8, així doncs, s’obté una mitjana de 4,6 nodes visitats per recorregut.

Després d’estudiar les dades, com a norma general, els visitants que recorren el nucli

antic, independentment de si visiten també o no la zona comercial de l’Aigüeta, creen

un itinerari d’entre una i dues hores. Es mostra a la taula que es detalla tot seguit, on

es distingeix clarament que és així en més d’un terç dels visitants (30 dels 37

seguiments observats).

Seguiments de menys d’una hora

Seguiments d’entre una i dues hores

Seguiments de més de dues hores

1 Nodes 2 2 Nodes 1 1 3 Nodes 1 6 1 4 Nodes 8 1 5 Nodes 8 3 6 Nodes 3 7 Nodes 1 8 Nodes 1

5,4% 81,1% 13,5%

Només un 5,4% dels seguiments que visiten el casc antic (2 de 37) passa menys d’una

hora a la ciutat. S’ha consultat les dades i s’ha vist que, en un dels casos, l’únic que

visiten és el Passeig i les Voltes, així doncs, no acaben d’entrar dins el nucli antic de la

vila. Ara bé, els individus de l’altra seguiment sí que han fet un recorregut per dins el

nucli antic, visitant l’església de Santa Maria i el Call Jueu.

39

Dels seguiments d’entre una i dues hores, sobte veure’n un parell que només visita un

únic node, per aquest motiu s’ha fet una ullada i s’ha observat que l’únic que han vist

ha sigut les Voltes i després s’han dirigit cap a la zona comercial de l’Aigüeta per anar a

comprar a les botigues de ceràmica.

En els casos més heterogenis d’entre una i dues hores a la ciutat, aquells que només

han visitat dos nodes, després han estat molta més estona passejant per la zona

comercial de la ceràmica. Pel contrari, els que n’han visitat set o vuit, han voltejat

únicament pel centre històric.

També hi ha un petit percentatge d’aquests que volten pel nucli antic, que conforma

un 13,5% (5 de 37 seguiments) del total, que es queda més de dues hores a la ciutat.

D’aquests 5 seguiments, 3 han visitat ambdues zones, 2 només el nucli antic i el que

resta la zona comercial de la ceràmica. Això sí, tots 5 han consumit en un restaurant i,

un parell, en un bar.

3.2.5. La zona comercial de la ceràmica

La Bisbal és un dels centres terrissers més importants del país i la seva ceràmica és

coneguda i admirada a tot Catalunya, per això, la ciutat, sempre ha tingut un reclam

turístic prou important.

La major part de les botigues de ceràmica i artesania es concentren en la denominada

zona comercial de la ceràmica, al Carrer de l’Aigüeta, que forma part de la carretera

principal que travessa pel bell mig de la ciutat.

Com a norma general, el turista nacional, sobretot el català, com és evident, té idea de

la relació de la Bisbal amb la ceràmica, cosa que potser el turista internacional no

coneix tant. Tot i així, sí que és cert que en les diverses guies turístiques, així com en la

informació prestada per altres Oficines de Turisme de la comarca, es fa referència a

aquesta tradició terrissaire, i que hi ha molts turistes estrangers que visiten l’Aigüeta.

40

Ja s’ha pogut comprovar en un apartat anterior d’aquest estudi que la visita a la zona

comercial de la ceràmica està molt igualada en visites amb la del centre històric quan

els individus només en visiten una, però, moltes vegades, sobretot pels estrangers, la

visita a l’Aigüeta és un complement a la visita al centre històric de la ciutat, no ho

veuen tant com a una prioritat, sinó com a un plus, un a més a més.

A continuació es tracten quatre punt específics que s’han tingut en compte durant

l’observació dels visitants per aquesta zona.

3.2.5.1. Els comerços de l’Aigüeta

Actualment, només a la zona comercial de la ceràmica es compta amb un total

aproximat d’uns 22 establiments de venda al detall de ceràmica.

S’ha volgut tenir una idea de les botigues més visitades pels individus en el seu

recorregut per aquesta zona, fent-ho comparable amb el nucli antic i els seus atractius

turístics.

41

Es pot dividir les visites als comerços de l’Aigüeta en tres grups: les que obtenen de 25

a 35 visites, les que obtenen de 10 a 25 visites i les que n’obtenen menys de 10, de 39

seguiments observats per aquesta zona.

3.2.5.1.1. De 25 a 35 visites

Els establiments amb les visites més elevades són aquells que criden l’atenció als

individus per alguna cosa o altra, aquells que tenen un complement diferent i que el

turista veu interessant.

Aquests que destaquen per sobre de la resta són un total de dos, La Botiga i

Ceràmiques Bosch (l’establiment amb els detalls dels gira-sols a la façana). El primer

amb 30 visites de 39 seguiments i el segon amb 34 visites de 39 seguiments. Per tant

doncs, gairebé un 85% dels individus que han visitat l’Aigüeta han entrat a aquestes

dues botigues.

3.2.5.1.2. De 10 a 25 visites

Per altra banda, hi ha un total de 5 botigues que ronden entre 11 i 22 visites.

Aquestes són el Talleret, Cals Americanos, Ceràmiques Avellí, Ceràmiques Bosch i

Ceràmiques Fang i Art. Si es situa la mitjana en unes 18 visites, s’obté que un 46% dels

visitants tenen tendència a entrar en alguns d’aquests establiments.

3.2.5.1.3. Menys de 10 visites

Per últim, la resta de comerços han tingut menys de 10 visites cada un. Si es calcula

que en queden uns 14 dedicats exclusivament a la ceràmica i situant la mitjana a 5

visites, gairebé un 36% dels turistes visiten alguns d’aquests comerços.

42

3.2.5.2. Quantitat de comerços visitats pels individus durant el seu

recorregut

A banda d’obtenir un càlcul sobre les botigues més visitades, s’ha volgut tenir una idea

també, de la mitjana de botigues que s’han visitat per seguiment, un punt semblant a

la quantitat de nodes visitats pels turistes durant el seu recorregut pel casc antic.

QUANTITAT DE BOTIGUES VISITADES

QUANTITAT DE SEGUIMENTS % SOBRE 39

Cap 1 2,6% Entre 1 i 5 26 66,6%

Entre 5 i 10 12 30,8% Més de 10 0 0%

Amb aquesta taula anterior es pot contemplar que més de la meitat dels individus que

es passegen per la zona comercial de la ceràmica (un 66,6%, 26 de 39 seguiments)

visiten entre 1 i 5 establiments, fet que resulta poc si tenim en compte que, només

dedicats a la ceràmica, ja n’hi ha aproximadament uns 22, i que també n’hi ha d’altres

situats en aquesta mateixa zona que ofereixen altres productes per a la llar, de

jardineria, etc.

Per altra banda, hi ha un seguiment que crida l’atenció perquè no ha visitat

absolutament cap botiga. Així doncs, s’han consultat les dades referents a aquest i s’ha

vist que aquests visitants han estat només uns 45 minuts a la ciutat consumint en un

dels bars situats a l’Aigüeta.

Finalment, es veu doncs, que un 30,8% (12 de 39 seguiments), visita entre 5 i 10

comerços i no hi ha cap individu que en visiti més de 10. Aquests, són fets que

s’entenen si es té en compte que la durada mitjana del visitant a la Bisbal consta

d’aproximadament una hora i trenta minuts i que la meitat dels individus dels

seguiments observats visita les dues zones turístiques i només poc més d’una quarta

part visita exclusivament l’Aigüeta.

43

En referència als motius que porta als turistes a no visitar més botigues, aquests poden

ser varis i simples:

• La gran majoria de vegades les botigues de ceràmica poden resultar molt iguals

entre si, poden arribar a donar una imatge de “més del mateix” als visitants,

llavors, a no ser que tinguin un especial interès en la ceràmica, amb veure’n

algunes, ja en tenen prou i ja els hi és suficient.

• Habitualment, durant la visita a l’interior de la comarca del Baix Empordà, els

turistes allotjats a la costa sempre visiten més d’un poble, entre ells la Bisbal.

Per tant, la nostra població és una destinació molt visitada dins una estada molt

curta. Altrament, la major part de les observacions dels diferents seguiments

s’han realitzat a partir de les 10h o 11h del migdia i els turistes internacionals

dinen a partir de les 12h o les 13h, així que el temps també pot ser quelcom a

tenir en compte.

3.2.5.3. El final del Carrer de l’Aigüeta

A l’elaborar un estudi com aquest, basat en l’observació directa, s’han anat anotant

també, tots aquells individus que han arribat fins al final del carrer de la zona

comercial de la ceràmica, i tots aquells que no ho han fet.

És habitual, en els recorreguts turístics, passejar-se per un circuït bastant repetitiu

entre els visitants, i l’Aigüeta no n’és una excepció. Per tant, el comportament dels

visitants en el recorregut va lligat en funció de la seva percepció sobre si hi ha més

comerços o altres elements interessants als seus ulls.

Per aquest motiu, s’ha elaborat un gràfic de pregunta booleana (sí - no), on s’indica

clarament el que s’ha citat al primer paràgraf.

44

Així doncs, més d’un terç dels visitants, un 82,05% (32 de 39 seguiments) no completa

el seu recorregut fins al final del carrer i només un 17,95% (7 de 39 seguiments) sí

que ho fa.

Per a tenir una idea clara de la zona comercial de la ceràmica, es pot segmentar el

Carrer de l’Aigüeta amb tres parts:

• El primer segment de carrer, des de l’edifici Torre Maria, ubicació de l’Oficina

de Turisme, fins el Carrer Adela Trayter. Aquesta part més sud, més propera al

centre, és on es concentren més comerços i sembla que hi ha més ambient.

• El segon segment, des del punt anterior, Carrer Adela Trayter, fins a la botiga El

Rissec-Valls i Llenas, una part que compte amb unes quantes botigues a una

banda de carrer però amb gairebé cap a l’altra.

• L’últim segment, des de Rissec-Valls i Llenas fins a la botiga La Bisbal Art, on

encara hi trobem alguns comerços de ceràmica però que, cada vegada més,

45

s’està convertint en una zona de serveis amb supermercat, perruqueria, quiosc,

restaurant... i amb poc atractiu turístic (atractiu basat en la concentració de

botigues de ceràmica i artesania).

Per tant doncs, el 82,05% dels visitants que no han acabat el seu recorregut per

l’Aigüeta s’entén que en algun moment han tingut la impressió de què ja no hi havia

res més interessant a veure.

En aquest aspecte, hi ha dos punts clau:

• El primer, es troba situat entre el concessionari i taller mecànic Peugeot i la

botiga Ceràmiques Nadal. Els individus recorren tot el primer segment de carrer

i part del segon, sense arribar al final d’aquest. En aquest punt, els visitants

tenen la sensació de què queda poc per veure i decideixen finalitzar el seu

itinerari. Ignoren que encara queden aproximadament unes 8 botigues

dedicades a la ceràmica i a l’artesania, però, a partir d’aquest punt, tot sembla

força més buit i la imatge general no dóna tant peu a passejar-hi.

• L’altra punt on els visitants poden posar fi al seu recorregut per la zona

comercial de la ceràmica, és unes poques passes més avall, entre la botiga El

Rissec-Valls i Llenas i Ceràmiques Llensa, al començament de l’últim segment

del carrer que s’ha definit anteriorment. El Rissec-Valls i Llenas és un comerç

molt gran i diferent de la resta de botigues situades més al sud, generalment

més petites, més juntes i concentrades i amb productes a l’exterior que ajuden

a visualitzar la presència de comerç. A més a més, en aquest tram de carrer, hi

ha un parell d’antigues botigues també grans i actualment tancades, que, com

és evident, no donen una bona imatge turística.

Es veu doncs, que la imatge és un dels element fonamentals d’aquesta zona turística i,

també, un element a millorar.

46

3.2.5.4. Punts del Carrer de l’Aigüeta per on travessen els individus

Una d’aquelles altres dades que no es poden recollir en una enquesta i que, per tant,

s’ha tractat en els respectius seguiments, són els punts per on travessen els individus

durant el seu recorregut pel Carrer de l’Aigüeta.

Les botigues se situen a banda i banda del carrer, i hi ha diferents passos de vianants

(concretament 7; des del que es troba just davant de l’Oficina de Turisme, fins l’últim

situat davant del restaurant xinès Wok), per a poder creuar d’un costat a l’altra de

carrer. Tot i així, hi ha diferents punts on els individus travessen pel mig de la carretera

sense utilitzar pas de peatons, ja que aquest els hi queda o més amunt o més avall de

la següent botiga que volen visitar.

Els tres punts no peatonals per on els individus travessen durant el seu recorregut per

la zona comercial de la ceràmica són els que detallem a continuació:

• Entre Ceràmiques Katy i Ceràmiques Bosch, un cop ja han visitat la Botiga i

volen entrar a un d’aquests dos comerços que són els següents però a l’altra

banda de carrer. Hi ha un pas de vianants a punta i punta del tram de carrer,

però, tot i així, si no passen cotxes, els individus decideixen travessar pel mig.

Aquest punt es situa en el primer segment del Carrer de l’Aigüeta definit

anteriorment.

• Entre el Bambú Bambú i el Talleret on, tot i tenir també uns passos de zebra a

pocs metres, els individus travessen pel mig de la carretera. Aquest es troba

situat cap a la part final del primer segment del carrer.

• Entre El Rissec-Valls i Llenas i Ceràmiques Llensa, a la fi del segon segment

definit, a la part més nord de la zona comercial, on els passos de zebra es

troben allunyats entre ells.

47

Per altra banda, el pas de vianants més utilitzat és el que es troba just davant de la

botiga Ceràmiques Bosch (la que té detalls amb gira-sols a la façana).

3.2.6. Consum turístic

Com és evident, la dinamització turística no es basa només en oferir béns i serveis

sense obtenir-ne res a canvi. L’allotjament, la restauració, el comerç... el sector terciari

en general, necessita que aquests visitants consumeixin els seus productes i serveis per

a un millor rendiment econòmic de la ciutat.

Per aquest motiu, s’ha volgut tenir una idea de quants individus dels seguiments

realitzats han decidit consumir en un bar o restaurant, o comprar alguna cosa en algun

comerç.

48

3.2.6.1. Comerços

Com ja s’ha comentant al llarg del document, els comerços relacionats amb la

ceràmica, l’artesania i també amb les antiguitats, són molt nombrosos. Per altra banda,

es troba, a més a més, un gran nombre d’establiments de tot tipus situats pel centre

de la ciutat: pastisseries, llibreries, xarcuteries, joieries, drogueries, botigues de roba i

complements, etc.

Així doncs, es tracta en aquest punt si els turistes han comprat o no durant la seva

estada i es contempla en el gràfic que detallem a continuació que dels 51 seguiments

realitzats, un 60,8% dels visitants (31 de 51 seguiments) sí decideix comprar, mentre

que el 39,2% (20 de 51 seguiments), no ho fa. Així doncs, més de la meitat dels

visitants compren.

Per altra banda, a part de conèixer si han comprat o no, s’ha volgut anar més enllà i

conèixer la zona turística on han adquirit el producte, on han efectuat el consum.

49

Observem doncs, que un 83,9% dels visitants (26 de 31 seguiments) efectuen el

consum a la zona comercial de l’Aigüeta, mentre que un 9,7% (3 de 31 seguiments)

ho fan al centre històric i un 6,4% (2 de 31 seguiments) a tots dos llocs.

Un cop s’ha descobert aquestes dades, es pot conèixer també que, dels 39 seguiments

observats que visiten les botigues de l’Aigüeta, gairebé un terç, un 71,8% (28

seguiments) sí que compren, mentre que un 28,2% (8 seguiments) no ho fan.

50

3.2.6.2. Bars i restaurants

Una altra de les anotacions relacionades amb aquest punt que s’ha pres durant les

observacions, ha sigut si els visitants han consumit en algun bar o si han dinat en algun

restaurant de la ciutat durant la seva estada a la Bisbal.

Resumidament, el que més interessa saber, és que un 60,8% (31 de 51 seguiments)

dels visitants no consumeix enlloc, mentre que un 39,2% (20 de 51 seguiments) sí

que ho fa.

51

D’aquest 39,2% (20 de 51 seguiments), un 70% (14 de 20 seguiments) consumeix en

un bar o similar durant la seva estada a la Bisbal, un 20% (4 de 20 seguiments) ho fa

en un restaurant i, finalment, un 10% (2 de 20 seguiments) ho fa a tots dos llocs, ja

que han estat més de dues hores a la ciutat.

52

3.2.7. Fotografies pel record

A banda de conèixer els nodes més visitats, també s’ha volgut prendre nota dels

atractius més fotografiats pels individus durant el seu recorregut. Allò que els ha pogut

agradar, cridar l’atenció... i han volgut immortalitzar per a tenir un record de la seva

estada a la Bisbal.

A continuació es mostra un gràfic amb la quantitat de fotografies realitzades de cada

monument, espai, objecte... S’ha agrupat els elements en categories per a una millor

comprensió de les dades i la classificació ha estat la següent: cases i carrers,

elements d’àmbit comercial, patrimoni arquitectònic i altres.

Tal i com es pot observar, les fotografies al patrimoni arquitectònic de la Bisbal (el

Castell, el Pont Vell, l’Església de Santa Maria, el Portal de la Riera, la Volta de la Mel i

les Voltes) són les més realitzades, amb un total de 44,8% (39 de 87 fotografies).

53

En segon terme, amb un total de 40,25% (35 de 87 fotografies), trobem les

instantànies agrupades en la categoria “cases i carrers”. Aquestes instantànies són les

que s’han fet als diferents carrers i places del casc antic i a les cases i a les façanes del

mateix.

Tot seguit, i amb un tant per cent força més baix, un 13,8% (12 de 87 fotografies) hi

ha la categoria on s’engloben tots els aspectes d’àmbit comercial, tots aquells

elements relacionats amb la ceràmica i l’artesania com ara els aparadors dels

comerços i la ceràmica exposada fora d’aquests i els detalls que criden l’atenció dels

visitants com ara la façana de gira-sols de Ceràmiques Bosch i els ninots de l’entrada

de La Botiga.

Finalment a l’última categoria, anomenada “altres”, amb un 1,15% (1 de 87

fotografies), trobem només un element que ha estat fotografiat, el grafit polític que

es troba en una de les façanes del costat del pàrquing gratuït del Passeig.

Si s’analitza més detalladament dins de cada categoria, el Pont Vell, és l’atractiu més

fotografiat, amb un total de 13 instantànies. Ajuda el fet que des del Pont Nou, a la

mateixa carretera principal, es pugui tenir una visió clara de tota la seva estructura.

El segon node més fotografiat és el Castell, l’atractiu patrimonial més altívol de la

Bisbal, amb gairebé 10 instantànies, on s’han realitzat fotografies de tot el conjunt

monumental i els detalls de la façana del mateix, els merlets, les finestres i la porta

d’entrada. En tercer lloc, s’han realitzat també, un total de 9 retrats a la Volta de la

Mel.

Per altra banda, hi ha unes altres 8 fotografies que s’han pres de les façanes de les

cases que constitueixen la Plaça del Castell, que són la quarta tipologia de fotografia

més realitzada, separades de la cinquena tipologia d’instantànies, que engloben

façanes de cases del casc antic en general, a banda també del Passeig Marimon

Asprer i la Plaça Major, amb el mateix nombre de retrats. L’arquitectura és un tema

54

que interessa als visitants, es fixen molt en l’estructura de les cases, els colors de les

façanes, etc.

Evidentment, hi ha moltíssimes fotografies possibles a prendre. Seguit de les més

comunes anomenades anteriorment, també es fan retrats a l’Església de Santa Maria,

a diversos carrers del nucli antic en general, al Carrer del Call, als aparadors de les

botigues de ceràmica i als productes exposats fora els comerços de la zona comercial

de l’Aigüeta. També alguna fotografia al Portal de la Riera, a les Voltes, etc.

3.2.8. La durada de l’estada dels visitants

Un dels temes que més interessava esbrinar, tot i ja tenir una idea, era la durada

aproximada de la visita del turista a la Bisbal, molt possiblement, un dels assumptes

més importants en gestió turística.

Es té present que hi ha moltíssimes dades que no es poden reunir en una enquesta i

està clar que, en el cas de la durada de la visita a la Bisbal, l’individu podria calcular les

hores passades a la ciutat si se li preguntés, però molt probablement donaria un

nombre aproximatiu, ja que podria fàcilment no recordar l’hora exacte d’arribada. Per

aquest motiu, s’ha decidit dur a terme un estudi d’aquestes característiques, on el

propi interessat, en aquest cas, l’Àrea de Promoció de la Ciutat, fa el càlcul d’aquestes

dades, entre altres difícils o impossibles de recollir en una enquesta.

Interessa especialment allargar tant com es pugui la durada dels visitants a la ciutat

per a que consumeixin també, tant com sigui possible. Amb aquest verb “consumir”, es

fa referència a l’acció de gastar diferents bens i/o serveis i utilitzar-los per a satisfer les

pròpies necessitats. En matèria turística, el consum té components bàsics i importants

com l’allotjament, la restauració, el transport i els serveis culturals i recreatius.

Analitzant les diferents observacions realitzades, es contempla que hi ha de tot, cosa

que, com és normal, també s’ha d’afirmar que ja es sabia i/o s’intuïa.

55

Hi ha individus que tenen clar el què venen a fer a la Bisbal, com ara comprar qualsevol

cosa que ja saben que busquen a la zona comercial de la ceràmica i marxar, ja sigui

perquè no els interessa veure res més o perquè ja han estat aquí anteriorment i

coneixen el centre històric. Altres, decideixen no tenir pressa per marxar i passar unes

quatre o cinc hores a la ciutat, tot passejant pels carrers en busca d’atractius,

comprant, prenent alguna cosa o dinant tranquil·lament.

Així doncs, després de calcular l’estada mitjana dels visitants a partir de les diferents

durades anotades dels 51 seguiments realitzats entre juliol i octubre, hem extret una

durada mitjana de 1 hora i 31 minuts.

Com es pot observar en el gràfic anterior, la durada de l’estada dels visitants a la

Bisbal que predomina contundentment, amb un 72,5% del total (37 de 51

seguiments), és d’entre una i dues hores.

La Bisbal és, en general, una ciutat petita. Si prenem en consideració el fet que el

Castell-Palau, d’uns 30 minuts de recorregut lliure, ha estat visitat per molt pocs dels

individus observats, la durada del recorregut pel centre històric disminueix molt

56

considerablement, ja que aquest és reduït i les mostres arquitectòniques que es poden

contemplar són d’observació ràpida per a la gran majoria d’individus.

Per altra banda, la zona comercial de la ceràmica no és sempre un lloc d’interès pels

turistes i alguns ometen visitar-la i decideixen recorre només el casc antic. O viceversa,

no els atrau visitar el nucli antic, però si que passegen per l’Aigüeta. En tots dos casos,

dues hores és temps força suficient per a veure-ho més o menys tot.

Els casos en que els turistes transcorren menys d’una hora a la ciutat és d’un 15,7%

del total (8 de 51 seguiments). En aquests, contemplem que com a norma general,

tret d’un parell de seguiments, els individus han comunicat després en l’enquesta final

que ja tenien idea del que buscaven, i gairebé tots s’han passejat molt ràpidament per

l’Aigüeta, probablement, en busca d’alguna peça de ceràmica concreta.

És clar que també hem de tenir en compte els seguiments que més ens criden l’atenció

per alguna cosa o altra, i, hi ha un parell de casos en què els individus es passegen pel

centre històric durant només uns 20 - 30 minuts. Evidentment doncs, hem de tenir en

compte que un itinerari tant ràpid ha de tenir les seves raons, i consultant les dades,

s’ha sabut que els que han estat només 20 minuts ha sigut perquè tenien pressa i es

dirigien cap a Girona però, a més a més, i aquest és un motiu a tenir en compte, a

l’intentar visitar el casc antic, s’han trobat amb obres i han sigut desviats. D’altra

banda, el motiu pel qual els individus del segon seguiment només s’han passejat 30

minuts pel centre històric, ha sigut perquè ja havien estat aquí altres vegades, així que,

han vingut per alguna gestió en concret.

Per al contrari, també hi ha alguns casos en què la durada de l’estada dels turistes ha

estat de més de dues hores, aquests tenen un pes d’un 11,8% del total (6 de 51

seguiments), inclús en alguns, els individus han estat entre 4 i 5 hores a la ciutat.

Així doncs, tal i com hem dit al principi de l’apartat, i havent calculat que l’estada

mitjana del visitant a la Bisbal és d’una hora i mitja en els seguiments realitzats,

57

haurem de plantejar productes i/o accions que suscitin l’atenció del visitant, per

intentar allargar, per poc que sigui, aquesta estada mitjana.

3.2.9. L’actitud adoptada pels visitants durant el seu recorregut

Com s’ha anat comentat al llarg del document, un estudi com aquest, permet conèixer

aspectes totalment desconeguts per a nosaltres fins ara, aspectes que no es poden

detallar en una enquesta, com és el comportament que adopten els individus durant la

seva visita.

Aquesta idea de valorar l’actitud adoptada pels visitants durant el seu recorregut, està

agafada de la Tesi elaborada per la professora Núria Galí que, com s’ha comentat en el

marc teòric, ha sigut la font documental principal del nostre projecte.

Així doncs, s’han classificat els visitants en funció de les seves actituds, en un total de

tres diferents: deambulant, detallista i de shopping. Val a dir que, les actituds

deambulant i detallista son preses de la Tesi de la Núria Galí i la de shopping, ha estat

creada per nosaltres mateixos.

58

Amb un 41,2% (21 de 51 seguiments), el comportament més adoptat pels visitants ha

sigut el de deambulant. Amb aquesta denominació, s’engloba a tots aquells individus

que es dediquen a passejar per la ciutat. No tenen un interès molt elevat en anar a

cercar el patrimoni monumental, tampoc en tenen en anar a comprar a la zona

comercial de l’Aigüeta. Visiten la Bisbal perquè decideixen veure els pobles de l’interior

de la comarca, però d’una manera molt global, sense fixar-s’hi especialment. Res no els

crida l’atenció, no posen molt interès en els detalls, senzillament fan una passejada per

la ciutat.

En segon lloc, amb un 35,3% (18 de 51 seguiments), es troba l’actitud detallista,

totalment contraria a l’anterior. Amb aquest comportament es refereix als individus

que es fixen en gairebé tots els detalls. No els interessa tant una visió global del lloc on

es troben, sinó que busquen coses més específiques o busquen conèixer més i millor la

ciutat. Molts s’acosten a l’Oficina de Turisme i demanen informació de la ciutat per a

poder tenir una informació complementària del què veuen o obtenir informació

específica.

59

En tercer i últim lloc, amb un 23,5% (12 de 51 seguiments), es troba l’actitud de

shopping, el comportament que adopten tots aquells individus que han vingut a la

Bisbal únicament a comprar, ja sigui ceràmica o artesania (el més habitual), o altres

com productes de pastisseria. A la majoria d’aquests individus no els hi interessa el

llegat històric, no tenen intenció de practicar el turisme cultural. Els podríem

diferenciar en dos grups diferents:

• Els individus que ja saben el que volen i el que busquen i no necessiten

informació sobre res més. Un grup que ve mostrat directament per un desig de

compra concreta.

• Els individus que visiten exclusivament les botigues de ceràmica buscant un

record, un souvenir autèntic del seu lloc de vacances.

3.3. VALORACIONS

3.3.1. Valoració de l’Oficina de Turisme

Ja s’ha parlat anteriorment en l’apartat de les dades relatives als individus observats

sobre la relació entre l’Oficina de Turisme i els visitants, comprovant, que la gran

majoria dels individus no la visita.

Com és evident, les dades globals donen els mateixos resultats: només un 27% visita

l’Oficina de Turisme mentre que un 73% no ho fa, tal i com detalla el gràfic a

continuació:

60

Per altra banda, en aquest apartat es procedeix a extreure les dades de valoració de

l’Oficina de Turisme lliurades a través de les enquestes realitzades pels individus que

l’han visitat.

S’han proposat un total de 8 ítems a donar resposta de 1 a 5, essent 1 molt deficient i 5

molt eficient, i s’ha extret la mitjana de de totes les puntuacions proporcionades pels

visitants, tal i com es detallen a la taula següent:

SERVEIS I RECURSOS A VALORAR MITJANA Quantitat de la informació rebuda 4,50 Especialització de la informació 4,40 Valoració global de la informació rebuda 4,60 Temps de resposta 4,95 Tracte personal 4,85 Horaris d’atenció 4,85 Accessibilitat o Localització de l’Oficina 4,35 Satisfacció global del servei 4,80

Com es pot contemplar doncs, la mitjana de satisfacció és més elevada de 4 en tots

els ítems plantejats a qualificar, i la mitjana global extreta de totes les mitjanes

detallades a la taula és de 4,70.

61

El servei de temps de resposta és el que obté la puntuació més elevada amb un 4,95 i

l’accessibilitat o localització de l’Oficina el que obté la més baixa amb un 4,35.

Així doncs, potser el recurs més important a valorar seria el relacionat amb la

senyalització de l’Oficina de Turisme que, tot i ser senyalitzada en diversos punts de la

ciutat, potser no és insuficient pels visitants.

3.3.2. Valoració dels serveis i recursos de la Bisbal i el Baix Empordà

A banda de tenir coneixement de la valoració de les dades referents a l’Oficina de

Turisme, s’ha volgut saber també la puntuació que els individus donen de diferents

aspectes relacionats amb la dinamització i gestió del turisme a la Bisbal.

Primerament, es detalla el gràfic següent, on s’observa que els resultats dels 100

enquestats no disten gens dels obtinguts en les dades extretes dels 51 seguiments, ja

que la majoria d’individus, un 59% exactament, visiten ambdues zones.

Pel que fa als individus que s’han decantat per una de les dues zones turístiques, la

més escollida és la zona comercial de la ceràmica per un 27% dels individus.

Finalment, el nucli antic ha sigut escollit com a única zona a visitar per un 14% dels

visitants.

62

Pel que fa a la valoració dels serveis i recursos, cal prendre en consideració que les

valoracions no s’han basat única i exclusivament en la Bisbal, sinó que, en alguns casos

que es detallen a continuació, també es fonamenten en una valoració més global de la

zona turística on es troben.

En aquest cas, s’ha proporcionat un total de 13 ítems diferents a donar resposta

també de 1 a 5, essent 1 molt deficient i 5 molt eficient. Detallem la taula amb les

mitjanes dels serveis i recursos a continuació:

63

SERVEIS I RECURSOS A VALORAR MITJANA Allotjament - Restauració 4,30 Oferta d’activitats 3,95 Relació Qualitat – Preu 3,70 Tracte i atenció rebuda 4,50 Informació turística rebuda 4,25 Infraestructures i espais públics 4,15 Soroll 3,35 Seguretat 4,65 Senyalització 3,90 Atractius turístics 4,10 Conservació i neteja 3,70 Valoració global de la Bisbal d’Empordà 4,30

S’observa doncs, que en l’ítem d’allotjament no hi ha hagut valoracions ja que tots els

individus han sigut excursionistes i, per tant, no han pernoctat a la Bisbal i no han

puntuat aquest servei.

Per altra banda, contràriament, i fent referència al detallat uns paràgrafs, després

d’haver analitzat la quantitat d’individus que donen puntuació al servei de restauració,

on ho fan més visitants dels què realment han consumit a un bar o restaurant a la

Bisbal, es creu en una possible valoració sobre els serveis i recursos més globalitzada

de la zona turística on