Volta de la CapellaSixtina i El Judici Final

1480, interior de la Capella Sixtina abans de ser pintada per M. Àngel.

Documentació general

Títol: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final.

Autor: Miquel Àngel (Caprese, 1475- Roma, 1564).

Cronologia: 1508-1512/1536-1541.

Tècnica: fresc.

Mides: 13 x 36 (volta); 13 x 12 (Judici Final).

Estil: Renaixentista.

Tema: bíblic.

Localització: Capella Sixtia del Vaticà (Roma).

Anàlisi foral: Elements plàstics

Estudi minuciós de cada detall i cura en la preparació dels dibuixos., per tant la línia és important.

Coneixement perfecte del cos humà, gràcies a la seva faceta d’escultor.

Figures representades amb una naturalitat extrema.

Els colors originals, restaurats a finals del segle XX, eren molt forts i lluminosos.

Malgrat la variada policromia, hi predominen el verd i el violeta (colors litúrgics de la missa). Miquel Àngel dona una dimensió

espiritual als seus dibuixos.

Recreació en els tendons, braços ben tornejats, torsos amples, cames en tensió, postures complicades...Concepció plenament escultòrica de la figura humana.

Perfecta representació de l’anatomia i el volum del cos humà.

Personatges robusts, gegantins, musculosos. Són escultures pintades. Incorpora les lleis de la tradició clàssica de l’escultura. Els cossos, modelats amb el clarobscur, són volums plens de força. Dinamisme i expressivitat, com en La creació d’Adam, on amb pocs, però expressius gests, explica un moment transcendental del llibre del Gènesis i de tota la història de la religió juedocristiana.

Anàlisi formal: composició de la volta

El sostre de la volta es dividí, amb 10 arcs faixons pintats, en 9 sectors transversals, que al seu torn es divideixen en 3 registres separats per falses cornises

Arcs faixons pintats

1 registre

2 registre

3 registre

L’arquitectura pintada és el fons sobre el que estan distribuïdes totes les figures de la volta.A les escenes centrals hi ha fons amb paisatges senzills o monocromàtics.

La creació d’Adam és un dels temes més famosos de la volta. Ocupa la part central del quart registre. Hi podem veure les arquitectures pintades, amb les falses cornises, nens-cariàtides, que simulen marbre i aguanten les cornises, i les llunetes i els triangles.

Aquesta estructura de registre s’alterna amb altres sense les llunetes. La composició dels frescos es considera la més complexa de tot l’art occidental.

Separació de llumi tenebres

Creació dels astres

Separació terrai aigua

Creació d’Adam

Creació d’Eva

Pecat original iExpulsió Paradís

Sacrifici de Noé

Diluvi universal

Embriaguesa de Noé

Ignudis

Medalló

Sibil·la líbica

Profeta Daniel

Sibil·la cumana

Profeta Isaies

Sibil·la dèlfica

Sibil·la pèrsica

Sibil·la eritrea

Profeta Jeremies

Profeta Ezequiel

Profeta Joel

Avantpassats

http://es.wikipedia.org/wiki/B%C3%B3veda_de_la_Capilla_Sixtina

El contingut de la volta és un extens programa iconogràfic bíblic (Antic Testament).

El papa Juli II li va fer l’encàrrec a Miquel Àngel i morí un any després de la inauguració de la volta. El significat del conjunt de la pintura no queda clar. Per alguns aquest papa volia reflectir les seves aspiracions de poder polític, recordant la salvació de Roma gràcies al poder papal, o el poder del papa davant la nova situació de crisi religiosa. Juli II concentrà molt poder en les seves mans.

No està clar el paper dels ignudi, que no gosen mirar la caiguda de l’home, però un d’ells sí que mira la seva creació.

Per alguns historiadors a la volta hi ha tres realitats humanes: condicions abans de la Revelació (llunetes, petxines i triangles); el coneixement (sibil·les, profetes i ignudi) i la relació directa amb el cel (històries bíbliques)

Als espais centrals s’hi representen els orígens de la humanitat i els seus primers temps, començant per la creació.

Déu separa la llum de les tenebres.

Al seu voltat quatre joves nus, els ignudi, semblen apartar la vista de l’acció de Déu pare.

Déu, que apareix dues vegades, de cara i d’esquena, per reflectir la direcció del seu moviment, crea el sol i la lluna i les plantes. Déu, a la dreta, amb gest ferm, fa aparèixer un sol groc i lluent i una freda lluna blanc. Quatre infants surten d’entre les seves robes. A l’esquerra Déu fa aparèixer les plantes sobre la terra erma.

La separació de la Terra i les Aigües. Aquesta 3a escena completa el cicle de la creació del món. Amb les dues anteriors són les que Miquel Àngel pintà en últim lloc, però les primeres en l’ordre cronològic. Aquí Déu vola per sobre una zona blava que sembla el mar, amb un cel clar que es va enfosquint al fons. L’acompanyen els àngels i al voltant tornen a haver-hi 4 ignudi.

La creació d’AdamLa imatge de Déu pare creada per M. Àngel s’ha mantingut al llarg dels segles posteriors. Déu està dins un mantell en forma d'el·lipsi, simbolitzant el que és etern (forma d’ou). Mentre que Adam està en un oval incomplet. Amb l’extensió dels braços i el lleu contacte dels dits, el raig creador passa de l’un a l’altre. Déu fa el primer home a la seva imatge, i crea una criatura de gran bellesa. Del grup que està dins el mantell de Déu destaca la dona sota el braç, per a molts Eva, els seus fills i tots els que encara no ha creat.

Les mirades són d’amor i confiança entre els dos personatges.

La creació d’Eva ocupa el panell central de la volta. Té 4 ignudi. Amb postures molt diferents, als costats. És el primer cop que M. Àngel pintà la figura de Déu, repetint-la després en els que hem vist anteriorment. Eva sembla sortir de les roques en comptes del cos d’Adam. Ajunta les mans adorant a Déu, que amb la seva mà dreta la fa aixecar. Aquest està embolicat en un mantell violeta

Els ignudi mostren medallons de bronze amb escenes de l’Antic Testament.

El pecat original i l’expulsió del Paradís. És la sisena escena cronològica. Consta de dues parts: el pecat i l’expulsió, amb l’arbre del Bé i el Mal al mig amb la serp-dimoni amb aparença de dona enroscada al seu tronc. Contrasta el fons de l’esquerra, l’arbre ple de fruits, amb el de la dreta, dessolat i desèrtic. Fins i tot l’aspecte del primer home i la primera dona sembla haver canviat després del pecat. Els dos es mostren temorosos, avergonyits, semblen més grans, caminen corbats... Mentre que al Paradís es mostraven confiats, serens, bells...

El sacrifici de Noé. La composició s’inspira en els relleus clàssics. Abraham ofereix a Déu el sacrifici d’uns animals abans de pujar a l’arca.

El sacrifici de Noé

El diluvi universalEls últims habitants de la Terra pugen als cims més alts, però la pluja continua. Ningú no es a salvar, només aquells que anaven en l’arca de Noé, que apareix als fons de la composició. La desolació és completa.

L’embriaguesa de Noé

Els Profetes, que anunciaren al poble d’Israel la vinguda del Messies, són 5 i porten el seu nom escrit a sota. Tots sostenen papers o llibres, com a símbol de la seva clarividència. Tots mediten o llegeixen. Tots són personatges gegantins.

Els profetes s’alternen amb les sibil·les, dones que van profetitzar l’arribada del Messies entre els gentils.

Sibil.la Eritrea

Les 4 petxines de les cantonades amb escenes de la salvació del poble d’Israel.

La serp de bronze. Aquí es veu com impressionà al pintor la trobada del Laocoont i els seus fills el 1506. La història explica que durant l’Èxode del poble jueu varen ser atacats per una plaga de serps; Moisès intercedí davant Déu i els va salvar. Déu els manà fer una serp de bronze i que la pengessin d’un pal tot dient: “Tot el que hagi estat mossegat per una serp i la miri viurà”.

David i Goliat. Mostra el moment de la decapitació del gegant pel jove David, amb la pròpia espasa d’aquest.

El castic d’ Amàn. El nu del centre recorda els captius de la tomba de Juli II, per la qual va fer el Moisès. Esther, era una jueva proclamada reina de Pèrsia pel rei Asuero. Esther descobrí que Amàn, el primer ministre, intentava destruir el poble d’Israel i ho va impedir i Amàn fou crucificat.

Judit y Holofernes. Episodi narrat en 3 escenes. A l’esquerra un guàrdia dorm. A la dreta Holofermes jeu decapitat. Al centre Judit i la criada vestida de groc (representa l’Església) i Judit de blanc, símbol de puresa, estan cobrint amb una tela la safata on porten el cap d’Holofernes, el rostre del qual es diu que és un autoretrat de Miquel Àngel.

El Judici Final

Pintura feta al fresc per Miquel Àngel per decorar la paret frontal de la Capella Sixtina. Fou acabat el 1541, després de 5 anys de treball.

M. Àngel va ocupar fins l’últim racó de la paret, anul·lant-ne la consistència, creant la sensació d’un cel sense límits, un espai indeterminat.

Les figures humanes van enfosquint-se a mesura que baixem la vista cap avall.

Les més de 400 figures, algunes de les quals fan 350 cm o més, i les més reduïdes en fan 155 cm, semblen moure’s quan se les observa amb atenció.

L’element principal de l’obra, el protagonista és el cos humà, engegantit. Miquel A. s’entreté en pintar cada part del cos amb el màxim detall. Les mans i els gestos de la majoria de figures són completament expressius.

Tractament totalment escultòric de la figura humana.

Composició

El fresc es pot dividir, horitzontalment, en 4 parts o frisos, cadascun amb una temàtica concreta:

1. La part celestial, on els àngels porten els instruments de la Passió.

2. La part on es trobem Crist i la Verge, envoltats de tots els escollits.

3. La part de trànsit, on pugen al cel els elegits (esquerra) i on cauen o són llençats els condemnats (dreta).

4. La part de baix, a l’esquerra on ressusciten els mots el dia del Judici, i a la dreta on els condemnats van a parar a l’infern.

Composició

Conjunt central

Jesucrist és el centre de l’obra. Amb un gest enèrgic i aterridor separa els justos del pecadors.Expressió d’enuig i airada.

La Verge Maria, al seu costat, mostra una actitud espantada, es com si s’amagués .

Darrere hi ha una forta il·luminació, fent que tota la llum i l’atenció es concentri en les dues figures centrals.

La resta de personatges, sobretot els que envolten aquestes figures, formen com un remolí que gira al seu voltant.

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/8e/Michelangelo_-_Fresco_of_the_Last_Judgement.jpg

Els àngels tocant les trompetes del dia del Judici

L’arcàngel San Miquel amb el Llibre dels escollits

El Llibre dels comdemnats

Al centre del tercer registre:

Lluneta del costat esquerre, dalt de tot. Els àngels, sense ales, porten amb esforç els símbols de la passió: la creu i la corona d’espines.

Lluneta del costat dret, els àngels també porten instruments de la Passió, com la columna de la flagel·lació i la canya amb l’esponja.

Part esquerra del fresc, dreta de Crist.

Adam com a primer home.

Més a l’esquerra trobem les dones (santes, verges i màrtirs, juntament amb sibil·les i heroïnes de l’Antic Testament)

La dona de primer pla que sembla protegir una noia jove agenollada, s’identifica normalment com Eva, la primera dona.

Part dreta del fresc, esquerra de Crist.

Aquí hi ha els màrtirs de l’Església amb els instruments del seu martiri.

San Bartomeu (2) amb la seva pell a la mà. Santa Caterina (3) amb la roda de punxes, San Sebastià amb les fletxes (4)...

El cirineu, l’home que ajudà Jesús amb la creu o Dimes, el bon lladre(5)

També San Pere, oferint les grans claus del regne a Jesús. (1)

1

2

34

5

5

L’autoretrat de l’artista apareix aquí com a San Bartomeu, amb la seva pell, que li van arrencar en martiritzar-lo, a la mà, i com interrogant a Crist sobre el seu destí.

El rostre es pot veure també a la pell, mostra del terror de M. Àngel al pecat i a la condemnació.

Detall dels elegits

La pujada al cel dels elegits, ajudats pels àngels, a la part esquerre del fresc.

Els condemnats són llençats cap a l’infern. Els cossos, les anatomies en tensió, són elements destacables.El personatge de sota sembla estar sofrint un gran turment interior, potser com el propi artista. És empès cap avall també.

La part més baixa, a l’esquerra, ens mostra la resurrecció dels morts

Caront porta els condemnats, amb la seva barca, fins la boca de l’infern.Influència clara de Dante i de la mitologia clàssica. També del Dies Irae, de Fra Tomàs de Celano, i sobre tot influència de les Sagrades Escriptures, de l'Apocalipsi de San Joan.

El terrible rostre de Caront, que segons la mitologia clàssica, portava les ànimes dels pecadors davant del jujtge infernal, Minos.

Minos, el jutge del món subterrani, amb serps al voltant del cos, davant de Leviatan, el monstre marí que simbolitza el caos, descrit al llibre de Job.

Abans i després de la restauració

Funció

El papa Pau III, família Farnese, nomenà a Miquel Àngel primer arquitecte, escultor i pintor del Vaticà. L’artista es traslladà definitivament a Roma el 1535. El 1534 li havia encarregat el fresc del Judici Final, el qual l’acabà el 31 d’octubre de 1541.

A la volta Miquel Àngel va pintar l'origen del món i de l’ésser humà, tal com narra l’Antic Testament. Va donar la seva particular visió del text bíblic que ha transcendit al llarg de la història.

A la paret frontal va pintar el final del món i de l’ésser humà. És l’Apocalipsi, l’últim dels llibres de la Bíblia, escrit per Sant Joan, la que narra el que passarà el dia de la fi del món, el dia del Judici Final. Miquel Àngel, amb aquest últim fresc, va tancar el cicle de la vida humana, i en donà també la seva pròpia visió.

Vasari, Tomba de Miquel Àngel, Santa Croce, Florència

La Capella Sixtina és el lloc on, quan un papa mor, s’hi reuneixen tots els cardenals i trien el seu successor. És per tant un lloc important per a l’Església catòlica, ja que aquí es decideix qui l’ha de governar.

Models i influències

La referència principal varen ser les escultures clàssiques, que Miquel Àngel coneixia bé i que havien inspirat la seva obra escultòrica. Els frescos de la catedral d’Orvieto, de Luca Signorelli també el degueren inspirar, o les obres del Bosch, que amuntegava figures en un mateix quadre.

Luca Signorelli, L’infern ,1499-1502

Les fonts literàries foren diverses i ja han estat esmentades.

La influència posterior ha estat molt gran, tant en els pintors manieristes com barrocs i fins el segle XIX.