M’ESTIMES O NO M’ESTIMES?

Na Lola esta molt contenta perquè aquest matí ha tingut un germanet. I el seu pare i ella van anar a l’hospital per veure’l per primera vegada.

LOLA Pare, pare que ja arribem? És allà? PARE: Si, ara d’aquí una estoneta arribarem.

Quan és al passadís de l’hospital la Lola comença a córrer. Espera Lola!! No corris!! Deia el pare.Però na Lola no el va escoltar. Ella frisava tant i tant de veure el seu germanet que va obrir la primera porta que es va trobar.

Nooo això és privat!!

On és, el meu germà? És aquí?

Després va obrir la següent porta.

On és, el meu germà?

És aquí?

Mmmm…Mmm

m…Noooaquí no

El pare troba a la Lola al passadís i els dos es dirigeixen a l'habitació on hi ha la mare i el seu germanet.

Oh mare per fi t’he trobat!!i...amb el meu germà! Oh que bufó que és,! S’assembla a mi! Mare, puc venir al teu costat jo també?

Ets massa gran, reina!

Mare puc agafar el Teo en

braços com tu?

Ets massa petita, reina!

La mare i el Teo es queden a l’hospital uns quants de dies.

Agafa el Teo amb molt de compte, però

queda’t al meu costat...

Hola! Jo sóc la Lola, la teva

germana! A que vols que juguem?

Sembla que no m’estimi.....

Uèe, uèe

Una tarda, la mare arriba a casa amb el Teo i la Lola es posa mooolt i moooltcontenta!Ella es va atracar al Teo i li va mostrar el seu peluix preferit: el Conill

Mira és per tu! Un regal de la

Lola!

Uèèèè`, uèèèè!

La Lola es va posar una mica trista i va pensar: “Oh, Ni tan sols vol la meva joguina preferida!”

A la nit, la mare bressola el Teo, que fa cara de content.

Mare ho puc provar jo, ara?

I tant! Però no ho facis

fort!

Hola Teo, que bé, oi?

No tant fort!

Uèe, uèe

No hi ha dubte que no

m’estima!

La Lola va a l’habitació i intenta dormir...

Oi Jo no tinc ningú que

em bressoli!

Ella prova de bressolar-se tota sola, però ho fa tant i tant fort que...

CAU DEL LLIT!!!AUUU…!

El pare i la mare van sentir un soroll que venia de l’habitació de la Lola i van anar-hi

A que jugues, Lola? Apa, no

estiguis trista: aquí ens

tens...

Així, encara penseu una mica

en mi!!

i tant Lola!!! Has tingut un

germanet, però igualment

t’estiment i t’estimarem

sempre!!

Aquesta nit, la Lola no pot dormir. Pensa en el Teo. Açò de tenir un germanet no li resulta fàcil. Tot d’una, la Lola s’aixeca. Surt de la seva habitació i

va a veure el Teo, a poc a poc s’acosta al bressol.

El Teo es desperta i no plora!

Eh, Teo! Que dorms? Sóc la

Lola...

El Teo no plora. Somriu, tanca els ulls i s’adorm una altra vegada tot bellugant suaument el cap com fent que sí.Caminant de puntetes, la Lola torna a ficar-se al llit. Agafa el seu peluix i li diu a l’orella un secret!

EL MEU GERMÀ JA M’ESTIMA!