Mesopotamia jn

21
M E S O P O T À M I A Prof. Joan Grimal. 1ESO SOCIALS. Presentació adaptada (no original) al nostre contingut curricular.

description

SINTESI MESOPOTÀMIA 1R ESO

Transcript of Mesopotamia jn

Page 1: Mesopotamia jn

MESOPOTÀMIA

Prof. Joan Grimal. 1ESO SOCIALS. Presentació adaptada (no original) al nostre contingut curricular.

Page 2: Mesopotamia jn

L’ESPAI FÍSIC

Les primeres civilitzacions van aparèixer a Mesopotàmia, a la vora dels rius Tigris i Èufrates, i, una mica més tard a Egipte, al voltant del riu Nil. Més endavant, van sorgir unes altres cultures urbanes: la hindú, originada a l’entorn del riu Indus, i la xinesa, que va néixer al voltant del riu Groc. S’anomenen civilitzacións fluvials.

Page 3: Mesopotamia jn

LES CIUTAT-ESTATVan néixer les primeres ciutats construïdes de manera ordenada i amb certa planificació, amb carrers, places, edificis públics, muralles i, sobretot, amb una zona monumental on hi havia els palaus i els temples. (ciutats independents, tenien les seves pròpies lleis, exèrcit, govern...)

Page 4: Mesopotamia jn

Es tractava de pobles que vivien fonamentalment de l’agricultura, per la qual cosa el control i l’aprofitament dels recursos hidràulics (construcció de dics, canals i recs) eren necessaris per assegurar la supervivència de la comunitat.

La regió mesopotàmica era una zona àrida, però la construcció de canals per al regadiu va permetre que l’agricultura s’hi desenvolupés amb molta intensitat. A més, la seva situació geogràfica la va convertir en una regió clau per al comerç entre l’Àsia Menor, el mar Mediterrani i Síria.

Page 5: Mesopotamia jn

L’agricultura va experimentar una gran millora gràcies a la realització d’obres d’irrigació i a la invenció de l’arada tirada per bous, cosa que va contribuir a l’augment de la producció. Tot això va fer possible que ja no calgués un nombre tan gran de persones per a treballar la terra.

D’aquesta manera, paulatinament, va estendre’s la divisió i especialització del treball amb l’aparició de militars, funcionaris, sacerdots, comerciants, artesans i agricultors, entre d’altres. I amb aquest procés sorgirien les primeres diferenciacions socials. Els grups privilegiats tenien tots els drets i la majoria de les riqueses.

El rei, els sacerdots, els nobles i els alts funcionaris i caps militars s’apropiaven, mitjançant els tributs de la major part de la producció agrària (l’excedent), mentre que els agricultors vivien en condicions precàries.

Page 6: Mesopotamia jn

La vida de les primeres ciutats sumèries s’organitzava a l’entorn del temple, dedicat al déu que protegia la ciutat. A més de ser el centre religiós, el temple era la seu del govern, dels tribunals de justícia i de les escoles. El temple era propietari de totes les terres i els tallers de la ciutat.

Més endavant, els reis van passar a controlar el govern dels seus regnes i als seus palaus es van dur a terme les mateixes funcions que abans es feien als temples. Els seus reis no eren divins, però creien que eren escollits pels déus. El títol de rei era hereditari i es transmetia de pares a fills.

GUDEA: Rei de la ciutat mesopotámica de Lagash(.( 2141-2122 a.C.)

Page 7: Mesopotamia jn

UNA SOCIETAT URBANA I JERARQUITZADA

REI i familia

NOBLES, SACERDOTS ALTS CÀRRECS

EXÈRCIT

FUNCIONARIS (ESCRIBES)

CAMPEROLS, ARTESANS, PETITS COMERCIANTS

PRIVILEGIATS

NO PRIVILEGIATS

Page 8: Mesopotamia jn

EVOLUCIÓ TERRITORI MESOPOTÀMIC.

Page 9: Mesopotamia jn

L’ESCRIPTURA CUNEÏFORME

A Mesopotàmia, l’escriptura va sorgir com una necessitat dels temples per a controlar la producció, la possessió de les terres i el cobrament dels tributs.

La primera forma d’escriptura va ser la cuneïforme, que s’escrivia mitjançant un burí triangular sobre taules d’argila tova i humida, que després s’endurien al forn. L’ús de l’escriptura va permetre la redacció de lleis, la més important de les quals va ser el Codi d’Hammurabi del segle XVIII a.C. En ell, es concebia la justícia com una forma de revenja. És el famós “ull per ull”:

Page 10: Mesopotamia jn
Page 11: Mesopotamia jn
Page 12: Mesopotamia jn

Religió politeista. Cada ciutat adorava els seus propis déus que podien estar associats a les forces de la natura o als oficis. Podem destacar com exemple al déu Marduck, que va ser el principal déu de la Babilònia d’Hammurabi .

La religió ocupava un paper molt important en la societat mesopotàmica. Tot depenia dels déus que controlaven i feien funcionar tots els aspectes de la vida. Era important, doncs, guanyar-se el favor dels déus.

LES CREENCES

Page 13: Mesopotamia jn
Page 14: Mesopotamia jn

Els déus més antics són Anu (An), déu del firmament i els cels. Enlil, déu de les tempestes i les inundacions encara que a vegades protegia també la terra i Enki o Ea, déu de les aigües. Amb ells apareix sempre una deessa mare o deessa de la fertilitat que en aparença sembla tenir més poder que els déus.Més tard es crea una teogonia en la que el déu masculí Apsú, que és l’esperit o l’energia, s’uneix a la matèria inerte Tiamat i té tres fills, Anu el celeste, Ea, l’aigua i Enlil l’amo de la terra que s’ocupa de premiar o castigar els essers humans. Segons els textos sumeris “Quan el déu Apsú va haver creat el cel i la terra, van sorgir els rius, es van formar els pantans i els cucs, començant la vida al món. Més tard en algunes ciutats Enlil, sumeri, arriba a ser el déu suprem creador de l’univers i finalment serà substituit per Matduk , arcadi i desprès babiloni.

Page 15: Mesopotamia jn

Els temples eren la casa dels déus a la Terra. A vegades els construïen sobre una torre esglaonada o ziggurat, per aproximar-los al cel. A les sales que hi havia dins d’aquests temples, els creients celebraven els seus ritus religiosos: sacrificis d’animals, ofrenes d’estàtues i pràctiques màgiques.

ELS TEMPLES: ZIGGURATS

Page 16: Mesopotamia jn

Els mesopotàmics van ser grans constructors, el seu art era de tipus monumental, amb edificis de grans dimensions. El més representatiu era el temple (ziggurat), una enorme torre construïda sobre terrasses esglaonades amb materials pobres, com el maó i la tova. Els ziggurats tenien diverses funcions: observatori astronòmic, lloc de culte o centre d’endevinació.

Page 17: Mesopotamia jn

ARTARQUITECTURA

TEMPLESPALAUS

El ziggurat i el palau van ser les dues grans construccions de les ciutats mesopotàmiques que es construïen amb tova (o rajoles de fang) i per a decorar-los es feien servir revestiments de ceràmica vidriada de colors brillants. La gran aportació mesopotàmica a l’arquitectura va ser l’arc i la volta, amb els quals van construir temples i palaus imponents.

Page 18: Mesopotamia jn

ESCULTURA

RELLEUS

En escultura destaquen unes petites estatuetes d’orants i representacions reis (Gudea de Lagaix). Per a decorar els murs i les portes dels temples i dels palaus es feien servir relleus que representaven les figures de reis, animals monstruosos També iesteles on s’esculpien escenes de victòries militars i caceres.

Page 19: Mesopotamia jn

Al llarg del seu regnat, el monarca babilònic Hammurabi (1792-1750 a.C.) va realitzar una compilació de les lleis (tot i que seria més correcte parlar de sentències) que ell mateix havia dictat, creant el primer corpus legislatiu de la història que ha arribat complet fins els nostres dies. Gravat en una estela de diorita d’uns tres metres d’alçada i escrit en lletra cuneïforme acàdia, la seva finalitat era que els súbdits no poguessin excusar-se en el desconeixement davant d’una hipotètica sanció.

EL CODI D’HAMMURABI

Page 20: Mesopotamia jn

Es descriuen tres tipus de castes de súbdits: els homes lliures, els semilliures i els esclaus, i les sentències s’ajustarien a la condició social i jurídica pròpia de cada casta.

El Codi recorre freqüentment a l’anomenada llei del talió. És a dir, es concebia la justícia com una forma de revenja en la qual es castigava el culpable amb una pena similar al delicte realitzat. És el famós “ull per ull”:

8. Si un home roba un bou, o una ovella, o un ase, o un porc, o una barca i [allò que l’home ha robat] pertany a la religió o a l’Estat, restituirà trenta vegades el seu valor; si pertany a un ciutadà particular, en restituirà deu vegades el seu valor. Si el lladre no posseeix el necessari per restituir, serà condemnat a mort.

196. Si un senyor treu l’ull a un membre de l’aristocràcia, se li destruirà el seu.

197. Si trenca l’os d’un altre senyor, se li trencarà l’os a ell. 198. Si destrueix l’ull d’un plebeu o trenca l’os d’un plebeu, pagarà

una mina d’argent. 199. Si li buida l’ull a l’esclau d’un senyor o li trenca l’os a l’esclau

d’un senyor, pagarà a l’amo la meitat del seu preu.

Page 21: Mesopotamia jn

CULTURA I CIÈNCIA Escriptura cuneïforme Calendari de 12 mesos (cicle lunar) Precursors del sistema sexagesimal (hora -60

minuts-; 24 h/dia; 7 dies, una setmana) Geometria (mesura de superfícies) Medicina Tecnologia: treball metalls, roda (transports),

arada (productivitat de la terra) Torn (perfecciona el treball de la ceràmica) Utilitzen com a material de construcció el

maó Utilitzen l’arc i la volta