Memòria direcció d’infermeria - Althaia · 2015-06-12 · Memòria direió dinfermeria Página...
Transcript of Memòria direcció d’infermeria - Althaia · 2015-06-12 · Memòria direió dinfermeria Página...
Memòria direcció
d’infermeria
Any 2013
Memòria direcció d’infermeria Página 1
Índex
Presentació...........................................................................................................pàg.2
Valoració dels objectius de la Direcció d’Infermeria.............................................pàg. 3/77
A nivell d’organització...................................................................................pàg. 3/6
A nivell dels recursos humans: gestió de persones.......................................pàg. 7/8
A nivell assistencial: Cures Infermeres..........................................................pàg. 9/62
A nivell de formació........................................ .............................................pàg. 63/77
Divulgació de treballs científics............................................................................ pàg. 78/86
Participació en comissions i/o grups de treball interdisciplinaris..........................pàg. 87/88
Memòria direcció d’infermeria Página 2
PRESENTACIÓ
La memòria de l’any 2013, com cada any, pretén exposar els objectius generals i operatius
portats a terme pel Departament d’infermeria.
El 2013 la Fundació Althaia ha fet un pas molt important en l’objectiu d’unificar tota l’activitat
publica en un sol edifici, amb l’ampliació de l’Hospital de Sant Joan de Déu, posant en marxa
dues unitats d’hospitalització on la Direcció d’infermeria hi ha tingut una gran implicació. S’han
obert dues unitats de 38 llits dedicades a l’activitat quirúrgica, aquestes unitats tenen unes
millors condicions ergonòmiques, ambientals i de comoditat tant pels pacients i famílies com
pels professionals.
També ha estat un any de contenció econòmica i d´austeritat que ha requerit nous esforços
per part dels professionals, una vegada més s’ha vist la responsabilitat dels professionals
signant un pacte d’empresa, que a part d’altres qüestions ha suposat un increment de les
hores anuals, fet que ha repercutir molt en la gestió de recursos humans de la Direcció
d’Infermeria degut a la implicació en jornades de 24h/365, havent de reestructurar calendaris
de gairebé tota la plantilla.
De les accions que ens havíem proposat, en conjunt a l’acabar l’any ens donem per satisfets, ja
que hem complert amb els objectius plantejats, mantenint l’activitat a nivell d’hospitalització,
urgències, consultes i HD, així com a les àrees quirúrgiques, i amb uns bons resultats dels
indicadors de qualitat i seguretat, la majoria d’ells per sota dels estàndards, com es podrà
observar més endavant.
Aquesta Memòria conté tres apartats diferents interrelacionats entre si:
Valoració dels objectius:
A nivell d’organització
A nivell de recursos humans: gestió de persones
A nivell assistencial: cures infermeria
A nivell docent i de formació.
Divulgació de treballs científics
Participació en comissions i/o grups de treball de les infermeres.
Memòria direcció d’infermeria Página 3
A nivell d’organització
1. Noves Accions.-
1.1 A nivell assistencial; infermeria ha participat de manera activa en: 1.1.1 Tancament de 12 llits del malalt fràgil.-
El mes de juliol, aprofitant el tancament de llits a l’estiu, es van tancar 12 llits del segon pis del CH, on estaven ingressats malalts fràgils, aquests llits a la tardor ja no es van tornar a obrir.
1.1.2 Obertura de les unitats d’hospitalització NH.- El mes d’octubre es varen obrir les plantes 1 i 2 del Edifici A, ampliació del edifici de SJD, aquestes unitats consten de 24 habitacions, 14 de dobles i 10 individuals, actualment, s’utilitzen 38 llits a cada unitat. L’obertura d’aquestes unitats va suposar molts canvis organitzatius, tant dels professionals com de circuits, compres, farmàcia....
1.1.3 Canvis de les unitats.-
El trasllat de les unitats quirúrgiques en el nou edifici, edifici A, va deixar buides les
unitats 1, 2 i 7 de l’antic edifici, l’edifici B, a les unitats 1 i 2, després d’acondicionar-
les estructuralment, és vàrem traslladar els llits del àmbit de la fragilitat; a la unitat 1
es van traslladar els 12 llits de la UGA que estaven ubicats a la unitat 7, amb 20 llits,
augment de 8 llits, a la unitat 2; es van traslladar els 22 llits que estaven el CH de
malalt fràgil.
Tots aquests canvis varen suposar modificacions de les plantilles i varen donar lloc a
recol·locacions.
1.1.4 Escala de mesura del temps necessari per la gestió de cures a les unitats.- El setembre i octubre de 2013, es fa l’estudi del temps necessari per la gestió de cures de les unitats quirúrgiques, la UGA i la unitat de fràgil, per tal de poder deduir la quantitat de personal requerit per donar les cures i documentar la diferència entre personal requerit i personal real. Prèviament a l’estudi s’introdueix una mesura de temps a 171 intervencions i activitats del programa Gacela. Aquesta mesura és expressada en punts i cada punt té un temps.
Memòria direcció d’infermeria Página 4
Les dues plantes quirúrgiques tenen un total 76 llits, i realitzen un total de 235 hores de
cures al dia:
La UA1 inclou les especialitats de CIR i URO / la UA2 inclou les especialitats de Curta estada
quirúrgica, DIG i VAS, en el gràfic s’expressa el temps de cures per cada especialitat i torn :
64%
36%
hores de cures Cures tècniques i de comunicació(infermera)
Cures basiques (auxiliar d'infermeria)
0,64 0,65 0,56
1,2
0,94
0,65
1,7
1,06
0,86
1,66
1,19
0,55
1,55
0,77
0,52
0
0,2
0,4
0,6
0,8
1
1,2
1,4
1,6
1,8
MATI TARDA NIT
CE
URO
CIR
VAS
Digestiu
Mesura del temps per la gestió de les cures de la infermera
durant 24 hores
Cures
directes i indirectes
(intervencions aplicades directament a els
pacients + comunicació, educació...lligat a la intervenció)
Comunicacions
verbals i escrites referents al pacient
(Entre professionals infermers, amb el metge, altres unitats,...)
Activitats administratives i de manteniment unitat
(Segons el tipus d’unitat )
A 171 Intervencions de Gacela es va
introduir una mesura expressada
en punts. Cada punt té un
temps
Memòria direcció d’infermeria Página 5
Les unitats de UGA i Fràgil tenen un total de 42 llits, i realitzen un total de 153 hores de cures
al dia:
La U1 hi ha 20 malalts de UGA i la U 2 inclou 22 malalts fràgils, en el gràfic s’expressa el temps
de cures per cada tipologia de malalt, i torn :
1.1.5 Seguiment del projecte de control i maneig del dolor, un dret del pacient.-
Aquest projecte posant en marxa el 2012 amb la col·laboració de la Fundació Avedis Donabedian, té una durada de 2 anys. L’objectiu és controlar el dolor tant quirúrgic com crònic per tal que el malalt estigui amb un bon nivell de confort, evitant així que apareguin complicacions derivades del mateix, i assegurant una recuperació el més ràpid possible. Durant el 2013 s’ha continuat i consolidat, assolit una disminució molt significativa del dolor a les unitats.
42% 58%
hores de cures
cures tecniques
cures basiques
1,69
1,12
0,94
1,66
1,16
0,73
0
0,2
0,4
0,6
0,8
1
1,2
1,4
1,6
1,8
MATI TARDA NIT
FRÀGIL
UGA
Memòria direcció d’infermeria Página 6
1.1.6 Obertura de una unitat de pre-alta.-
El mes de novembre del 2013 es va posar en funcionament, a l’espai de l’antiga unitat d’observació d’urgències, una unitat de pre-alta. L’objectiu d’aquesta unitat, que depèn del de la Gestora de pacients, és agilitzar les altes el màxim possible, deixant lliures els llits d’hospitalització per poder fer la neteja i evitar esperes innecessaris al Servei d’urgències una vegada s’ha decidit que un malalt ha de ingressar.
1.1.7 Pla funcional d’hospitalització.-
Per tal de unificar criteris d’actuació alhora d’atendre els malalts ingressats, l’any 2013 es va realitzar un Pla Funcional d’Hospitalització, en el que hi van participar totes les Caps d’unitat d’hospitalització.
1.1.8 Renovació de monitors de Hemodiàlisis
Durant aquest any s’ha fet una total renovació dels monitors de homodialisis en el satèl·lit de Manresa. Això ha comportat un canvi a millor, simplificant la forma de treballar, augmentant la seguretat en la diàlisi, reduint el fungible, i també el residu de cada procediment. El canvi de monitors es va fer durant el mes de juliol, i en dos dies es van canviar tots els de la unitat de Manresa. La posada en marxa va ser un èxit gracies a l’esforç de tot l’equip de nefrologia, manteniment, neteja i també dels responsables de la casa comercial.
Memòria direcció d’infermeria Página 7
A nivell de recursos humans: gestió de persones
Aquest any s’ha continuat amb els canvis de categoria temporals, aquests professionals estan
contractats a Althaia en categoria d’auxiliar, tècnic o portalliteres i que han finalitzat els
estudis de DI. Seguint els criteris de planificació que tenim establerts, se’ls dóna la opció de
poder treballar d’infermers quan se’ns generen incidències laborals, quan no hi ha feina
d’infermer/a continuen treballant en la categoria de base que tenen contractada.
Els forats estructurals que s’han generat durant tot l’any (finalització de contractes de relleu,
jubilacions, etc.), han servit per promocionar canvis, o millorar les condicions laborals (seguint
estrictes criteris d’antiguitat en la categoria) d’infermeres/rs que tenien el calendari pendent
de planificar i han passat a ocupar places de jornada complerta amb la planificació
estructurada des de principi d’any.
1. Jubilacions
1.1 Les jubilacions totals han estat de 5 professionals:
Jubilacions totals:
2 Infermeres
1 Auxiliar
1.2 Jubilacions parcials.- Aquest any s’ha prejubilat 1 professional, lligat al seus
corresponent contracte de relleu:
Jubilacions parcials : 2 Infermeres
1 Auxiliar
2. Convocatòries.- Durant l’any 2013 s’han realitzat les següents convocatòries:
Professionals Convocatòries per contractes de relleu Convocatòries internes
Infermeres 3 1
Auxiliars 1 0
Coordinadora 0 1
Memòria direcció d’infermeria Página 8
106
39
12
26
10 12
6 6 6 1
13
28
13
101
34
11
24
9 10 5 6 6
0
13
24
8
0
20
40
60
80
100
120
Presentades Assolit nivell
Nivell B 2007
Nivell C 2007
Nivell B 2008
Nivell C 2008
Nivell B 2009
Nivell C 2009
Nicell B 2010
Nivell C 2010
Nivell B 2011
Nivell C 2011
Nivell B 2012
Nivell C 2012
Nivell D 2012
3. Noves incorporacions.- Duran el 2013 s’han incorporat dues cuidadores i dos portalliteres
4. Sistema d’incentivació professional.- L’any 2013 no hi va haver promoció professional, quedant aturat el sistema d’incentivació, com a mesura d’estalvi. El gràfic a continuació és l’evolució del sistema fins el 2012.
Anys Nivell B Nivell C Nivell D Totals
2007 Presentades 106 Presentades 39
Presentades 145
Assoleixen Nivell 101 Assoleixen Nivell 34
Assoleixen Nivell 135, el 93%
2008 Presentades 12 Presentades 26
Presentades 38
Assoleixen Nivell 11 Assoleixen Nivell 24
Assoleixen Nivell 35, el 92%
2009 Presentades 10 Presentades 12
Presentades 22
Assoleixen Nivell 9 Assoleixen Nivell 10
Assoleixen Nivell 19, el 86%
2010 Presentades 6 Presentades 6
Presentades 12
Assoleixen Nivell 5 Assoleixen Nivell 6
Assoleixen Nivell 11, el 91%
2011 Presentades 6 Presentades 1
Presentades 7
Assoleixen Nivell 6 Assoleixen Nivell 0
Assoleixen Nivell 6, el 86%
2012 Presentades 13 Presentades 28 Presentades 13 Presentades 54
Assoleixen Nivell 13 Assoleixen Nivell 24 Assoleixen Nivell 8 Assoleixen Nivell 45, el 83%
Memòria direcció d’infermeria Página 9
A nivell assistencial: gestió de cures
1.- Continuació de la implantació del programa Gacela:
1.1-Formació dels usuaris i implantació de les unitats pendents:
L’any 2013 s’ha implantat el programa Gacela a la unitat d’observació d’urgències i a la Unitat
de preingrés (també vinculada als serveis d’urgències). S’han realitzat 6 cursos de formació:
4 cursos de 12 h cadascun, dirigit a 64 infermeres. Les formadores han estat Judith Casellas i Teresa Segarra.
2 cursos de 3 h cadascun, dirigit 20 auxiliars. La formadora ha estat Teresa Segarra.
Durant els anys 2010-2012 van rebre formació en Gacela els professionals de les unitats
d’hospitalització, quiròfans i sala de parts dels edificis de l’HSJD, CHM i CSJ, en total van ser
451 infermeres, 309 auxiliars i 12 caps d’unitat i es van realitzar 32 cursos per a infermeres i 24
cursos per a auxiliars.
Unitats formades Nº Infermeres
Hores infermeres
Nº Auxiliars Hores auxiliars
Formació 2010
Unitats hosp. UCI i NN (SJD i CHM)
303 inf. (20 cursos)
2940h 222 aux. (18 cursos)
1029h
Formació 2011
Unitats hosp. CSJ + Quiròfans 3 centres
116 inf. (9 cursos)
1116h 87 aux. (6 cursos)
576h
Formació 2012
Sala de parts SJD 32 inf. (3 cursos)
128h - -
Formació 2013
Observació d’urgències I unitat de
preingrés
64 inf. (4 cursos)
768h 20 aux. (2 cursos)
60h
TOTAL: 2010/13
515 infermeres (36 cursos)
4952h
329 auxiliars (26 cursos)
1655h
1.2-Cronograma d’implantació:
Durant el període d’implantació s’ha ofert suport presencial (Teresa Segarra al matí, Esther
Cortés a la tarda i Silvia Espejo i Assutzena Molina durant la nit):
4 – 17 de febrer Unitat de preingrés
23 de maig al 5 de juny Unitat d’Observació d’urgències
Memòria direcció d’infermeria Página 10
2.- Implementació de les Consultes al programa Gacela:
Durant l’any 2013 s’han implementat diferents consultes a Gacela que ens ha permès poder
realitzar l’explotació de dades de diferents aspectes de l’activitat infermera:
2.1 Catèter vascular central (CVC) Durant l’any 2013 s’han inserit 911 CVC (347 – 38%- posats a UCI i 564 – 62%- posats fora
d’UCI)
TIPUS DE CATÈTER
DIES D’INSERCIÓ
0 50 100 150 200 250 300 350
Subclavia (3v)
DRUM (1v)
Jugular (3v)
Femoral (2-3v)
Seldinflex (2v)
Altres
227
56
161
56
323
88
0 2 4 6 8 10 12
Subclàvia
DRUM
Jugular
Seldinflex
11,6
8,2
10,4
9,8
80,6
7,5 4,8
77,6
9,9
0,6 3,1 6,2
1,2
67,8
8,9 7,1 5,4 1,8
7,1
70,3
10,5
2,5
11,1
2,5 0,9
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
Senseincidències
Signesinflamatoris
Falta de llums Extravassació Sortidaesp./autoret.
Obstrucció
MOTIU DE RETIRADA
Subclàvia Jugular DRUM Seldinflex
Memòria direcció d’infermeria Página 11
2.2 Catèter vascular perifèric Durant l’any 2013 s’han inserit 26.052 catèters perifèrics.
TIPUS DE CATÈTER
DIES D’INSERCIÓ
MOTIU DE RETIRADA
Catèter mig
Palometa
Catèter arterial
Catèter curt
240
244
284
25284
0 1 2 3 4 5 6
Catèter mig
Palometa
Catèter arterial
Catèter curt
5,59
3,44
3,5
2,59
56
2,8 2,6 1,2 2
61,8
7,6
25,4
4,6 1,5
64,5
2,4
16,1
4,8 1,6
59,6
6,8
22,3
1,8 5
0
10
20
30
40
50
60
70
Sense incidències Signes inflamatoris(flebitis, febre, dolor)
Extravassació/disfunció Sortida esp./autoret. Obstrucció
Arterial Catèter curt Palometa Catèter mig
Memòria direcció d’infermeria Página 12
2.3 Cateterisme vesical Durant l’any 2013 s’han inserit 5683 sondes vesicals.
TIPUS DE SONDA
MOTIU D’INSERCIÓ
2.4 Contenció mecànica a Salut Mental
NOMBRE TOTAL DE CONTENCIONS
MITJA DE DIES AMB CONTENCIÓ
S. Suprapúbica
S.Rigida (2 v.)
Sonda 3 vies
Sonda 2 vies
33
61
582
5007
Medicació
Rentat vesical
Retenció
Control hemodinàmic
Control postquirúrgic
42
570
866
2030
2175
Risc de caigudes
Risc d'agitació
11
162
Risc de caigudes
Risc d'agitació
14,14
2,98
Memòria direcció d’infermeria Página 13
2.5 Grau de dependència (Escala de Barthel). Escala que mesura la capacitat d’una persona de realitzar de forma depenent o
independent 10 activitats bàsiques de la vida diària, com són: menjar, banyar-se, vestir-se,
arreglar-se, deposició, micció, anar al lavabo, transferència silló/llit, deambulació i escales.
La puntuació varia de 0-100, sent la màxima independència:100 i la màxima dependència:0
2.6 Diagnòstics infermers: El 45% dels pacients ingressats a hospitalització (excepte Salut Mental) tenen posat com a
mínim un diagnòstic infermer. Els diagnòstics infermers més freqüents són:
A Salut Mental el 100% dels pacients tenen com a mínim un diagnòstic infermer. Els
diagnòstics infermers més freqüents a Salut Mental:
20
45,6
62,7
73,5
78
78,6
81,8
87,6
88
88,4
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
ULLE
UMFA
Convalescència
COT SJD
COT CHM
UGA
MI SJD
CIR SJD
CARDIO/ONCO
MI- CIR privada CSJ
28,37 30,7
15,15 7 7,02
3,7 1,51
0,3 0,68 0,6 0,4
0 5 10 15 20 25 30 35
Risc de caigudesRisc det. Integritat cutània
TemorRisc de restrenyiment
Deterior. Mobilitat físicaAlletament eficaç
Risc d'aspiracióTranstorn de la imatge corporal
Neteja ineficaç vies aeriesConex. Def.: lactància materna
Deteriorament de la mucosa oral
Memòria direcció d’infermeria Página 14
2.7 Pacients amb risc d’úlcera per pressió (escala de Norton) L’Escala de Norton és un test de 5 ítems (estat físic general, estat mental, nivell d’activitat, la
mobilitat i la incontinència). El rang total de l’escala és de 5-20. Un total de 14 punts o més
baix ens indica que el pacient és de risc i han d’adoptar-se mitjans preventius
El total de pacients amb risc de desenvolupar una UPP és:
2.8 Pacients amb úlcera per pressió Durant l’any 2013 s’han informat 895 Ulceres per pressió (UPP) en tot Althaia, el que
representa el 3.47% del total de les altes de l’hospital (25.726)
LLOC ON S’HA PRODUIT LA UPP/ TOTAL ALTES
30
23
21
14,5
21
14,5
37
11,3
16,1
0 5 10 15 20 25 30 35 40
Transtorn de la identitat personal
Ansietat
Incompliment del tractament
Insomni
afrontament ineficaç
Risc de violència dirigida a un mateix
Conex. deficients: al procés i al tract.
Risc de restrenyiment
Risc de caigudes
70,6
77,7
10
10
32
19,5
16,5
54,1
15,9
0
4,7
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90
UMFA
ULLE
UGA
Convalescència
COT SJD
COT CHM
MI SJD
UCI
CIR SJD
MI- CIR privada CSJ
Tràfics CSJ
0,00% 0,50% 1,00% 1,50% 2,00% 2,50%
Hospital
Domicili, residencia, altre hospital
Es desconeix
1,00%
2,22%
0,24%
Memòria direcció d’infermeria Página 15
ESTADI DE LES UPP
2.9 Percentatge de pacients amb risc de caigudes: L’objectiu de l’avaluació de risc és detectar aquells pacients que tenen més probabilitat de
patir una caiguda.
Els factors de risc que més prediuen la probabilitat d’una caiguda són: Història de caigudes,
Estat cognitiu alterat, Presència de malaltia o mobilitat alterada, Problemes de
continència, Medicació de risc.
Per determinar un pacient de risc només cal tenir un factor de risc present.
Estadi 1
Estadi 2
Estadi 3
Estadi 4
no consta
25,90%
29,60%
30,20%
13,50%
0,60%
89,8
100
90
96
92,4
90,2
45,8
47,6
56,6
23,8
47,6
0 20 40 60 80 100 120
UMFA
ULLE
UGA
Convalescència
COT SJD
COT CHM
MI SJD
CIR SJD
MI- CIR privada CSJ
Tràfics CSJ
UHaD
Memòria direcció d’infermeria Página 16
3.- Protocols
La comissió de protocols ha facilitat des de la seva creació el 2005 la participació activa dels
professionals en l’elaboració de protocols i ha suposat un pilar molt important per la unificació
definitiva dels mètodes de treball.
Durant l’any 2013 la comissió de protocols ha coordinat i consensuat l’elaboració de 9
protocols nous, també ha donat suport als autors per la preparació, la difusió, la implantació i
l’avaluació posterior del document.
Nous protocols 2013
1. Monitorització hemodinàmica EV 1000 (UCI) 2. Teràpies de depuració extrarenal contínues amb Prismaflex (UCI) 3. Protocol BIS VISTA (UCI) 4. Pla d’acollida per a nous professionals d’infermeria a UCI 5. Oxigenoteràpia d’alt flux (Optiflow) (UCI) 6. Ecoendoscòpia i ultrasonografia endoscòpica
7. Potencials auditius evocats als nadons 8. Actuació de la llevadora a planta. 9. Cures infermeres en pacients amb disfàgia (unitat d’ictus)
0
10
20
30
40
50
60
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Protocols
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Memòria direcció d’infermeria Página 17
Actualització de protocols durant el 2013.- Des de la comissió de protocols s’ha coordinat amb
els autors l’actualització de 56 protocols, quedant pendents 9 protocols més que tenien la data
de revisió prevista per aquest any.
Aquest any també s’han eliminat 5 protocols de la intranet perquè són tècniques que ja no
s’utilitzen o perquè s’ha elaborat un altre protocol que inclou l’eliminat.
Un cop la comissió ha aprovat els protocols, procediments i plans educacionals, tots han estat
publicats o substituïts a la intranet en l’apartat de protocols i procediments d’infermeria.
4.-Plans d’educació.-
S’han elaborat 3 nous programes d’educació que s’afegeixen als 14 elaborats en anys
anteriors. Aquest procés educatiu permet als pacients que pateixen malalties cròniques
adquirir coneixements, habilitats i voluntat per poder intervenir en les decisions que tinguin
efectes sobre la seva salut:
Nous plans d’educació 2013
1. Programa educació en malalties renals 2. Intervenció de pròtesis de genoll amb ràpid recovery 3. Pla educacional pacients amb AVC
7
2 2 3 3
0
1
2
3
4
5
6
7
8
2009 2010 2011 2012 2013
2009
2010
2011
2012
2013
Memòria direcció d’infermeria Página 18
5. Plans de cures .-
Seguint amb la dinàmica d’anys anteriors i amb la mateixa metodologia de treball,
conjuntament amb tots els professionals d’infermeria, s’han elaborat plans de cures
estandarditzats que s’han introduït directament a l’aplicació Gacela.
S’han realitzat 13 plans de cures estàndards que es sumen els 170 que teníem d’anys anteriors.
Actualment disposem de 183 plans de cures estàndards que serveixen de guia a la infermera
per tal d’individualitzar les cures per cada malalt.
Nous plans de cures 2013
OBU
1. Hospitalització / OBU GINE
1. Plàsties més tècnica antiincontinència 2. Laparoscòpia quirúrgica /salpingectomia 3. Malaltia inflamatòria Pèlvica 4. Embaràs ectòpic 5. Reparació del prolapse amb malles (Surelift) 6. Tècnica antiincontinència (Banda Remeex)
CIR
Hèrnia d’hiatu
SALUT MENTAL
1. DI Automutilació 2. DI Descuit personal 3. DI Coneixements deficients del tractament 4. DI Temor
PEDIATRIA
1. DI Risc de deteriorament parental
0
2
4
6
8
10
12
14
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
COT
Cirurgia
Medicina
Pediatria
Gine-Obst
Salut Mental
UCI
AP
HMD
Socio
HD Onco
Hemato
CMA
Urgencies
UHaD
Distribució dels Plans de cures estandarditzats realitzats i implantats
Memòria direcció d’infermeria Página 19
6.-Fulls informatius i recomanacions.-
Seguint amb la dinàmica d’anys anteriors i amb la mateixa metodologia de treball,
conjuntament amb tots els professionals d’infermeria, s’han elaborat plans de cures
estandarditzats que s’han introduït directament a l’aplicació Gacela.
7.-Valoració del procés de cures a Gacela.-
Aquest any s’han realitzat 744 avaluacions del procés de cures a Gacela, que suposen el 2.12%
de les altes realitzades a Althaia durant l’any 2013.
7.1 La complementació del procés de cures a les unitats d’hospitalització: ha estat bastant
satisfactori, encara que hi ha alguns paràmetres que han de millorar; la valoració del dolor a
l’ingrés i la complementació dels diagnòstics d’infermeria pendents a l’alta.
ITEMS 2011 2012 2013
Dades
generals
Nº de registres valorats 368 681 744
Valoració
d’ingrés
Valorades les necessitats d’ingrés establertes a
cada unitat (model V. Henderson):
85.3% 92,2% 95.6%
Valorat el risc de caiguda (elim/mob/e.consc.) 86.5% 93,4% 94.8%
Valorat el risc de det. de la int. cut. 95.7% 95,6% 97.9%
Valorat el Barthel d’ingrés 98.9% 94% 89.6%
Valorada la situació social 96% 96,3% 97.8%
Consta el telèfon referència 91% 93,8% 94.9%
Valorat el dolor d’ingrés 83.3% 79,3% 89%
Diagnòstic Seguiment diagnòstic infermer al pla de cures 86.9% 85,5% 91.9%
Alta Alta feta 96.5% 95,8% 93.6%
Consten els diagnòstics d’infermeria pendents 45.2% 47,4% 85.7%
VALORACIÓ GLOBAL 86,5% 87,3% 93.8%
Memòria direcció d’infermeria Página 20
7.2 L’edat mitjana per unitats (exceptuant pediatria i obstetrícia):
8.-Interconsultes Infermeria.-
A partir de febrer de 2013 s’han posat en funcionament les interconsultes infermeres, treball
social i nutrició. En 11 mesos se n’han fet 2091. Amb aquestes interconsultes les infermeres
poden sol·licitar una consulta a les infermeres gestores i/o expertes en diferents temes i també
a nutrició i treball social:
CONSULTOR Nº INTERCONSULTES MOTIUS DE CONSULTA
Infermeres educadores diabetis (2)
369 Valoració i educació dieta (153) Educació tècnica insulina (139) Educació autocontrols (26) Gestió material (2) Altres (49)
Infermera gestora cardiologia
15 Educació cardiopatia isquèmica (13) Gestió implant marcapàs (1) Altres: (1)
Infermeres gestores pneumologia (2)
290 Prescripció/seg. oxigenoteràpia (117) Deshabituació tabac (106) Educació inhaladors (32) Seguiment CPAP, BiPAP: (24) Educació nebulitzadors (3) Gestió de l’alta (1) Altres: (7)
Infermera gestora vascular
138 Valoració i pauta cura úlcera extremitat inferior (82) Valoració i pauta de cura d’altres ferides (15) Seguiment (15) Valoració i tractament UPP (9) Gestió de productes de cura i material (3) Gestió d’enllaç (1) Altres (14)
85
83,1
79,5
77,9
74,3
72,7
70,1
69,2
67,5
66,6
62,6
60,1
53,6
50,5
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90
UGA
UMFA
ULLE
Convalescència
COT SJD
COT CHM
UCI
CIR SJD
MI SJD
MI- CIR privada CSJ
UHaD
CE/ UCSI
Tràfics CSJ
Salut Mental
Memòria direcció d’infermeria Página 21
Infermera ostomies
96 Educació cures nefrostomia (21) Valoració i cura pacients portadors de PEG (20) Gestió material (16) Educació cures ostomia (12) Complicacions estoma (11) Altres (16)
Infermera UPP 71 Valoració i tractament UPP (65) Altres (6)
Servei de nutrició
679 Adaptar dieta (568) Screening nutricional positiu (32) Signes de desnutrició (22) Altres (57)
Treballadores socials (6)
433 Valoració social (202) Valoració UFFIS (135) Dificultat per l’alta (51) Altres (45)
9.- Indicadors de qualitat i seguretat.-
Per tal d’avaluar i millorar la qualitat i la seguretat en les cures, es difereixen aquells aspectes
qualitatius més rellevants que es volen avaluar i s’elaboren els indicadors per mesurar-los.
1.1 Metodologia
Els indicadors sempre estan relacionats amb la seguretat del pacient en l’àrea determinada.
El seguiment dels indicadors implica la recollida de dades en un temps determinat. Les fonts
d’informació poden ser:
La història clínica.
L’observació directa del malalt.
L’observació directa de l’entorn.
La revisió dels registres informàtics
Els resultats analítics (en el cas d’infeccions).
La recollida i anàlisis de les dades es fa des de l’àrea de qualitat d’infermeria, que la formen la
responsable de l’àrea de qualitat i dues infermeres que porten el control d’infeccions i donen
suport a la resta d’indicadors. En la recollida hi col·laboren altres comandaments d’infermeria.
Els resultats de qualitat són eines de gestió i així queden reflectides en els contractes de gestió
de les unitats, aquests contractes, siguin propis d’infermeria o multidisciplinaris, es pacten a
primers d’any amb tot l’equip assistencial i es revisen els resultats obtinguts l’any anterior.
Memòria direcció d’infermeria Página 22
1.2 Indicadors generals:
1.2.1 Prevalença de flebitis en catèters venosos perifèrics
Durant l’any 2013 s’han realitzat 2 talls de prevalença fent observació directa de tots els
catèters inserits en pacients ingressats o atesos en els dies determinats:
Els encarregats de la realització d’aquests talls de prevalença de presència de flebitis a CVC
són:
Dolors Mas, infermera de control d’infeccions
Fina Obradors, infermera de control d’infeccions
Teo Baeza, responsable de qualitat i seguretat del pacient d’infermeria
El resultats obtinguts han anat baixant progressivament en els últims anys, arribant a ser tan
baixos que el mantenir-se estable ja es un gran esforç:
Catèters 2009 2010 2011 2012 2013
Nombre catèters observats 310 493 559 392 382
Nombre catèters amb flebitis 13 17 16 6 6
Prevalença de flebitis en els CVP 4,19% 3,45% 2,86% 1,5% 1,57%
0,00%
20,00%
40,00%
60,00%
80,00%
100,00%
120,00%
1 2 3 4 5
prevalença de flebitis enels CVP
percentatged'assoliment delprotocol
Data 1r. tall 22 abril
Data 2n. tall 18 novembre
Memòria direcció d’infermeria Página 23
Per valorar l’aplicació de les mesures preventives es monitoritzen els següents ítems:
1r. tall 2n. tall Total %
22/04/2013 18/11/2013
N. PACIENTS INGRESSATS 324 282 606
N. DE CATÈTERS PERIFÈRICS (ABOCAT) 205 177 382 63,0%
N. CATÈTER PERIFÈRICS (VENOCATH) 3 0 3 0,8%
N. CATÈTERS SENSE UTILITZAR 8 3 11 2,9%
N. CATÈTERS > 72H 10 16 26 6,8%
N. CATÈTERS SENSE TAP OBTURADOR 7 2 9 2,4%
N. CATÈTERS AMB APÒSIT INCORRECTE 2 0 2 0,5%
N. CATÈTERS AMB EQUIP INCORRECTE 3 0 3 0,8%
N. CATÈTERS AMB FLEBITIS 4 2 6 1,6%
N. CATÈTER AMB EXTRAVASACIÓ 3 1 4 1,0%
La tendència dels resultats verifica la relació del procés amb els resultats de la taxa de flebitis:
Conclusions:
• La taxa de prevalença de flebitis és molt baixa • Hi ha estudis que demostren que el canvi de catèter no és necessari que es realitzi
cada 3 dies, en les nostres dades, tot i que són d’una mostra molt petita, observem que un 6,8% dels catèters es conserven durant més de 72h i no ha implicat més flebitis.
Accions de millora: Mantenir els mateixos acompliments del protocol, això implicarà mantenir uns bons resultats.
Comparatiu
2009 2010 2011 2012 2013
Percentatge d'assoliment del
protocol 91,20% 87,70% 89,70% 94,50% 97,3%
Memòria direcció d’infermeria Página 24
1.2.2 Prevalença de la infecció d’orina
S’han fet 2 talls de prevalença d’infecció d’orina en pacients sondats, realitzats en el mes de
juliol i desembre, per la infermera d’infeccions, a tots els malalts portadors de sonda vesical
dels 3 edificis d’hospitalització.
El resultat ha estat el següent:
La taxa de prevalença anual del 2013 ha estat del 11,3%, sent el 10% l’estàndard determinat.
Ha estat la taxa més alta dels últims anys:
Infecció d’orina en malalts sondat en els últims anys:
3,33%
5,76% 5,34% 6,25%
4,34%
11,30%
0,00%
2,00%
4,00%
6,00%
8,00%
10,00%
12,00%
2008 2009 2010 2011 2012 2013
Infecció d'orina
Infecció d'orina
Data
N. de sondes
infectades
Percentatge de sondes
infectades
Lloc d’ubicació del
pacient
1º tall 17/07/2013 2 de 27 7,40%
1 U-8
1 U-5
2º tall 18/12/2013 5 de 35 14,28%
1 U-1 1 UCI
1 Conva 1 5P
1 3P CSJ
Memòria direcció d’infermeria Página 25
La utilització racional de la sonda vesical és un altre indicador mesurat:
Data
N. de pacients
observats
N. de pacients
sondats
Percentatge de pacients
sondats
1r tall 17/07/2013 335 27 8.06%
2n tall 18/12/2013 391 35 8.95%
El percentatge de pacients sondats és més baix que en altres talls; al 2012 va ser de 11,9% en
el 1º tall i de 10,6% en el 2º; això ens indica que la utilització de la sonda vesical es fa amb bons
criteris i es manté col·locada el temps únicament necessari.
La indicació de sondatge més freqüent és la del control hemodinàmic en un 51,42%, seguida
del control postoperatori de 25.7% i de la retenció urinària en un 22%.
La causa principal de l’augment de la taxa d’infeccions urinàries en pacients sondats ha estat
els dies de permanència de la sonda vesical, el 40% dels pacients l’han utilitzat més de 5 dies i
d’aquests, el 50% més de 10 dies on s’acumulen el 90% de les infeccions.
En altres talls, el percentatge de pacients que utilitzaven la sonda vesical més de 10 dies va ser
de 7,4% mentre que en aquest tall és d’un 20%.
1.2.3 Incidència de Caigudes
La monitorització de la taxa de caigudes en pacients hospitalitzats es realitza a través de la
notificació voluntària dels professionals d’infermeria.
Els resultats, de tota la institució, d’aquests anys han estat els següents:
Estàndard 1r.semestre 2n semestre TOTAL
N. caigudes notificades 65 75 140
N. estades 123.398 130.857 254.255
Taxa de caigudes per 1000 dies d'estada
< 2 0.5 0.6 0.94
N. de caigudes amb lesió greu
9 1 10
Taxa de caigudes amb lesió
0 0,07 0,007 0,07
Les caigudes han disminuït considerablement en relació al 2012 (176) i també ho ha fet les
estades.
Memòria direcció d’infermeria Página 26
En canvi les caigudes amb lesió han augmentat en relació als anys anteriors (3 al 2011, 6 al
2012 i 10 aquests any), totes elles han estat analitzades i valorades pel Nucli de seguretat del
pacient.
Les dades per nivells, aguts i sociosanitari:
Per a fer una millor valoració de la taxa de caigudes és interessant conéixer els factors de risc
que presenten els pacients que han caigut:
2013: Caigudes Aguts
2013: Caigudes Sociosanitari
0
50
100
150
200
20
09
20
10
20
11
20
12
20
13
Nº caigudes
Caigudes 1r.S
Caigudes2n.S
Totalcaigudes
0
2
4
6
20
09
20
10
20
11
20
12
20
13
Nº caigudes amb lesió
Lesions 1r.S
Lesions 2n.S
Total lesions
0
2
4
2011 2012 2013
Nº caigudes amb lesió SS
Lesions 1r.S
Lesions 2n.S
Total lesions0
10
20
30
2011 2012 2013
Nº caigudes SS
Caigudes 1r.S
Caigudes2n.S
Totalcaigudes
Memòria direcció d’infermeria Página 27
FACTORS DE RISC
Història Caiguda 1r.S 2n. S TOTAL %
en blanc 2 2 4 3,7%
si 56 17 73 67,6%
no 5 11 16 14,8%
no ho sap 2 13 15 13,9%
Total 65 43 108 100,0%
Estat Cognitiu 1r.S 2n. S TOTAL %
en blanc 1 2 3 2,8%
si 5 6 11 10,2%
no 38 16 54 50,0%
desorientació 9 11 20 18,5% 37,0%
agitació 2 0 2 1,9%
altres 7 5 12 11,1%
Total 65 43 108 100,0%
Malaltia Neuro 1r.S 2n. S TOTAL %
en blanc 1 0 1 0,9%
si 41 36 77 71,3%
no 23 7 30 27,8%
Total 65 43 108 100,0%
Continències 1r.S 2n. S TOTAL %
en blanc
incontinència
urinària
38
11
16
10
54
21
50,0%
19,4%
incontinència
urinària 11 10 21 19,4%
incontinència
fecal 7 2 9 8,3% 50,0%
Memòria direcció d’infermeria Página 28
incontinència
d'esforç 2 1 3 2,8%
urgència
miccional 1 6 7 6,5%
induïda per
fàrmacs 3 3 6 5,6%
altres 3 5 8 7,4%
Total 65 43 108 100,0%
Medicació Risc 1r.S 2n. S TOTAL %
en blanc 1 1 2 1,9%
si 49 35 84 77,8%
no 15 7 22 20,4%
Total 65 43 108 100,0%
Amb el diagnòstic previ de risc de caiguda podem saber si les valoracions han estat correctes,
tenint en compte també que un percentatge de caigudes pot ser degut a l’accidentalitat.
DIAGNÒSTIC DE CAIGUDA
DI risc caiguda 1r.S 2n. S TOTAL %
en blanc 2 2 4 3,7%
si 53 32 85 78,7%
no 10 9 19 17,6%
Total 65 43 108 100,0%
Per tipus de caigudes veiem que les més habituals són quan el pacient està caminant o amb llit
i amb baranes posades:
Forma de caiguda 1r.S 2n. S TOTAL %
llit amb baranes 13 10 23 21,3%
llit sense baranes 2 1 3 2,8%
llitera 0 2 2 1,9%
cadira/silló 2 8 10 9,3%
Memòria direcció d’infermeria Página 29
altres en repòs 3 3 2,8%
altre bipedestació 1 0,0%
lavabo/dutxa 11 8 19 17,6%
deambulant 19 7 26 24,1%
transferència 14 7 21 19,4%
Total 65 43 108 100,0%
Conclusions
La taxa de caigudes es manté dins els estàndards establerts, tot i que el nombre de caigudes ha
augmentat en l’àrea sociosanitària i ha disminuït en hospitalització d’aguts.
Les caigudes amb lesió estan augmentant en els últims anys, això ve determinat pel tipus de
pacient i la seva fragilitat (edat avançada, pluri patologia,)
Seguiment de les mesures preventives de les caigudes en el pacient hospitalitzat.
Per fer el seguiment del protocol de prevenció de caigudes monitoritzem també el compliment
de les mesures preventives.
La metodologia consisteix en observar una mostra de pacients, valorar si tenen factors de risc
que identifiquin el risc de caiguda i comparar amb la valoració i planificació feta per infermeria.
En hospital d’aguts:
PRESENCIA DE FACTORS DE RISC REGISTRATS
TOTAL OBSERVACIONS 60 55 115
1º TALL 2º TALL TOTAL %
HISTORIA DE CAIGUDES 9 12 21 18,3%
ESTAT COGNITIU ALTERAT 11 11 22 19,1%
M. NEURO/MOBI ALTER 34 32 66 57,4%
INCONTINENCIA 14 20 34 29,6%
MEDICACIÓ DE RISC 57 52 109 94,8%
APLICACIÓ DE MESURES GENERALS
1º TALL 2º TALL TOTAL %
Memòria direcció d’infermeria Página 30
SABATES TANCADES 36 39 75 65,2%
LLIT BAIX 59 49 108 93,9%
INDICACIÓ TRANSFERÈNCIES 59 55 114 99,1%
ENTORN SEGUR
1º TALL 2º TALL TOTAL %
HABITACIÓ PROPERA A INFERMERIA 2 4 6 5,2%
TIMBRE A L'ABAST 60 55 115 100,0%
LAVABO SENYALITZAT 30 27 57 49,6%
TERRA ANTILLISCANT DUTXA 0 0 0 0,0%
IDENTIFICACIÓ ACTIVA PACIENT DE RISC
1º TALL 2º TALL TOTAL %
REGISTRE A LA HC (DIAGNÒSTIC) 37 29 66 57,4%
TARGETA IDENTIFICATIVA 38 42 80 69,6%
INFORMACIÓ FAMILIA 23 26 49 42,6%
CONTROL SEGONS FACTORS DE RISC
1º TALL 2º TALL TOTAL %
HISTORIA DE CAIGUDES 8 13 21 18,3%
CONSTANCIA DETALL CAIGUDA
ANTERIOR 5 7 12 57,1%
PROGRAMA EXERCICIS 8 10 18 85,7%
VALORACIÓ VISUAL 8 12 20 95,2%
ESTAT COGNITIU ALTERAT 11 11 22 19,1%
ACOMPANYAT FAMILIA 2 3 5 22,7%
EXPLICACIÓ ORIENTACIÓ 6 4 10 45,5%
M. NEURO/MOBI ALTER 33 33 66 57,4%
AJUDA DESPLAÇAR-SE 22 27 49 74,2%
PREVENCIÓ HIPOTENSIÓ 3 7 10 15,2%
Memòria direcció d’infermeria Página 31
RECOMANACIONS AIXECAR-SE 18 22 40 60,6%
PROGRAMA EXERCICIS 33 29 62 93,9%
UTILITZAR BANDA MES FORTA 22 23 45 68,2%
INCONTINENCIA 14 20 34 29,6%
LAVABO DINS HAB 14 13 27 79,4%
PLA DE CURES INCONTINENCIA 8 13 21 61,8%
MEDICACIÓ RISC 58 52 110 95,7%
REVISIÓ DIARIA MEDICACIÓ 54 43 97 88,2%
INTERRUPCIÓ/AJUST 0 0 0 0,0%
El resultat global de l’acompliment del protocol en les unitats d’hospitalització d’aguts ha estat
del 76,80%
En les unitats sociosanitàries
PRESENCIA DE FACTORS DE RISC REGISTRATS
TOTAL OBSERVACIONS 10 10 20
1º TALL 2º TALL TOTAL %
HISTORIA DE CAIGUDES 5 1 6 30,0%
ESTAT COGNITIU ALTERAT 3 2 5 25,0%
M. NEURO/MOBI ALTER 10 10 20 100,0%
INCONTINENCIA 7 4 11 55,0%
MEDICACIÓ DE RISC 9 8 17 85,0%
APLICACIÓ DE MESURES GENERALS
1º TALL 2º TALL TOTAL %
SABATES TANCADES 10 10 20 100,0%
LLIT BAIX 8 8 16 80,0%
INDICACIÓ TRANSFERÈNCIES 10 10 20 100,0%
ENTORN SEGUR
1º TALL 2º TALL TOTAL %
Memòria direcció d’infermeria Página 32
HABITACIÓ PROPERA A INFERMERIA 0 0 0 0,0%
TIMBRE A L'ABAST 10 10 20 100,0%
LAVABO SENYALITZAT 10 0 10 50,0%
TERRA ANTILLISCANT DUTXA 0 0 0 0,0%
IDENTIFICACIÓ ACTIVA PACIENT DE RISC
1º TALL 2º TALL TOTAL %
REGISTRE A LA HC (DIAGNÒSTIC) 8 9 17 85,0%
TARGETA IDENTIFICATIVA 7 7 14 70,0%
INFORMACIÓ FAMILIA 14 4 18 90,0%
CONTROL SEGONS FACTORS DE RIS
1º TALL 2º TALL TOTAL %
HISTORIA DE CAIGUDES 5 1 6 30,0%
CONSTANCIA DETALL CAIGUDA
ANTERIOR 1 0 1 16,7%
PROGRAMA EXERCICIS 5 1 6 100,0%
VALORACIÓ VISUAL 5 1 6 100,0%
ESTAT COGNITIU ALTERAT 3 2 5 25,0%
ACOMPANYAT FAMILIA 0 0 0 0,0%
EXPLICACIÓ ORIENTACIÓ 0 0 0 0,0%
M. NEURO/MOBI ALTER 10 10 20 100,0%
AJUDA DESPLAÇAR-SE 5 5 10 50,0%
PREVENCIÓ HIPOTENSIÓ 5 5 10 50,0%
RECOMANACIONS AIXECAR-SE 5 5 10 50,0%
PROGRAMA EXERCICIS 10 10 20 100,0%
UTILITZAR BANDA MES FORTA 5 5 10 50,0%
INCONTINENCIA 7 4 11 55,0%
LAVABO DINS HAB 7 4 11 100,0%
Memòria direcció d’infermeria Página 33
PLA DE CURES INCONTINENCIA 4 4 8 72,7%
MEDICACIÓ RISC 9 8 17 85,0%
REVISIÓ DIARIA MEDICACIÓ 9 8 17 100,0%
INTERRUPCIÓ/AJUST 0 0 0 0,0%
El resultat global de l’acompliment del protocol en les unitats sociosanitàries ha estat del
84,53%.
L’acompliment és més alt en les unitats sociosanitàries, és evident que les estades molt més
llargues d’aquests pacients i la seva situació més estable permet fer una planificació més
acurada i sistemàtica que a l’àrea d’aguts.
Per tal de mesurar si les valoracions de risc de caigudes són correctes en les observacions
directes al pacient ingressat es mesura:
Si el pacient té risc de caiguda i ha estat correctament valorat (en blau)
Si el pacient té risc de caiguda però no està registrat (en vermell)
En tots els casos, les accions de millora que estan planificades (en verd)
Conclusions
Aquests any no hi ha hagut millora en relació a l’any anterior, els diagnòstics incorrectes han
baixat a l’àrea sociosanitària però són més elevats en els pacients aguts.
Continuem tenint el problema de pacients amb un nombre de diagnòstics elevat i això fa que
la infermera prioritzi i deixi de registrar el risc de caiguda.
La informació a la família és un dels ítems que menys s’acompleix.
Propostes de millora per al proper any
0,0%
20,0%
40,0%
60,0%
80,0%
100,0%
2010 2011 2012AG
2012 SS 2013AG
2013 SS
PACIENTS AMB DI RISC DECAIGUDA
Incorrecte: tenen risc i no hi haDI o no tenen risc i si que hi ha DI
TOTAL MESURES PREVENTIVES
Memòria direcció d’infermeria Página 34
Al 2013 s’ha posat en marxa l’activació automàtica del diagnòstic de risc de caiguda amb la
presencia de 2 factors de risc, dels 5 factors determinats.
A través del programa Gacela podem determinar que els 5 factors de risc funcionin com una
escala de valoració i, segons protocol, activar el diagnòstic sempre que hi hagi 2 o més factors
de risc presents. Esperem que això ajudi a millorar l’activació del diagnòstic.
Caldrà continuar fent formació de prevenció de risc de caigudes per millorar el compliment del
protocol.
1.2.4 Anàlisis de la prevalença d’úlceres per pressió
Per a conèixer la prevalença d’UPP en el nostre centre es fan 2 talls anuals en tots els pacients
ingressat, excepte a UCI, a on es realitza un seguiment continuat del 100% dels pacients
ingressats que han tingut UPP, ja sigui d’origen extern al servei com les generades durant la
seva estada.
Aquests any hem tingut la dedicació d’una infermera experta, Montserrat Manzanares
Baltierrez, de 180 h anuals pel control i seguiment de les UPP.
Aquesta infermera a fet gestió de les interconsultes d’infermeria, per assessorament i
valoració de la cura de les UPP; els 2 talls de prevalença, sessions formatives, a col·laborat en
l’actualització del protocol de prevenció i tractament de les ulceres i també s’ha preocupat de
gestionar les màrfegues de les unitats d’hospitalització, valorant l’estat de les actuals i les
necessitats d’adquirir de noves.
Interconsultes:
Des del 8 de maig fins el 31 de desembre del 2013 s'han realitzat un total de 65 interconsultes
per UPP.
Se n'han anul·lat 10 per diversos motius i se n'han realitzat 55.
D'aquestes IC el promig d'edat ha estat de 74 anys, i hi han hagut un total de 23 èxitus degut a
l'estat dels pacients.
Sessions formatives: 1 sessions d’infermeria: UPP en l'ancià
Participació en 2 dels cursos de formació continuada:
o Curs de cura de la pell i mobilització de pacients per auxiliars d’infermeria o Curs d’Atenció al pacient crònic complex per infermeres
Protocols:
o Actualització del protocol sobre tractament UPP
Memòria direcció d’infermeria Página 35
0,00%
2,00%
4,00%
6,00%
8,00%
2011 2012 2013
Prevalença d'UPP
Seguiment i control de l'estat de les màrfegues:
o Recompte de les màrfegues, classificació, marcatges i ubicació o Retirada de les deteriorades o Valoració de productes nous
S'ha realitzat dos talls de prevalença durant el 2013 un al maig-juny i l'altre al novembre com a indicador de qualitat de pacients ingressats a la fundació Althaia.
La dada global d’UPP segons l’indicadors
Nº de pacients que desenvolupen UPP durant l’ingrés
nº de malalts observats
UPP 2004 2005 2006 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
AGUTS
(ST 4%) 8,50% 4,90% 4,40% 3% 2,50% 1,5% 2,10% 1,8% 1,4% 1,1% 1,47%
SS
(ST 6%)
4,0% 7,2% 5,77%
Per la valoració de les mesures preventives s’ha observat cada registre dels pacients ingressats
per comprovar si estava feta la valoració del risc i actualitzada, si el pacient presentava UPP, el
seu origen i el seu estat:
0,00%
0,50%
1,00%
1,50%
2011 2012 2013
Prevalença d'UPP
AGUTS SOCIOSANITARI
Memòria direcció d’infermeria Página 36
PREVALENÇA D'UPP 2013 Aguts
1º TALL 2º TALL TOTAL %
Nº total de pacients ingressats 233 242 475
Nº de pacients ingressats amb UPP 13 10 23 4,8%
Nº de pacients ingressats a la unitat amb UPP
nosocomials 2 5 7 1,5%
Nº de pacients amb registre de Norton 215 210 425 89,5%
Nº de pacients amb el Norton actualitzat (c/ 48h en
aguts i c/7d en SS) 164 159 323 68,0%
Nº de pacients amb Norton ≤ 14 30 40 70 14,7%
Nº de pacients amb Norton ≤ 14 i DI de "risc de
deterior de la integritat cutània" o "deterior de la
integritat cutània"
29 37 66 94,3%
Nº de pacients amb Norton ≤14 i DI i NOC (mesures
preventives pautades) 29 37 66 100,0%
Nº informes de cura de UPP oberts 18 13 31
estadi I 6 5 11 35,5%
estadi II 8 7 15 48,4%
estadi III 4 1 5 16,1%
estadi IV 0 0 0 0,0%
Presencia d’exsudat i/ signes d'infecció 3 0 3 9,7%
Informes amb seguiment 18 11 29 93,5%
Memòria direcció d’infermeria Página 37
PREVALENÇA D'UPP 2013 Sociosanitari
1º TALL 2º TALL TOTAL %
Nº total de pacients ingressats 52 52 104
Nº de pacients ingressats amb UPP 7 8 15 14,4%
Nº de pacients ingressats a la unitat amb UPP
nosocomials 2 4 6 5,8%
Nº de pacients amb registre de Norton 52 50 102 98,1%
Nº de pacients amb el Norton actualitzat (c/ 48h en
aguts i c/7d en SS) 44 31 75 72,1%
Nº de pacients amb Norton < 14 23 19 42 40,4%
Nº de pacients amb Norton < 14 i DI de "risc de
deterior de la integritat cutània" o "deterior de la
integritat cutània"
22 18 40 95,2%
Nº de pacients amb Norton <14 i DI i NOC (mesures
preventives pautades) 21 18 39 97,5%
Nº informes de cura de UPP oberts 9 12 21
estadi I 1 3 4 19,0%
estadi II 2 2 4 19,0%
estadi III 5 6 11 52,4%
estadi IV 1 1 2 9,5%
Presencia d’exsudat i/ signes d'infecció 1 3 4 19,0%
Informes amb seguiment 8 12 20 95,2%
En comparació a l’any anterior, el percentatge d’acompliment de les mesures preventives ha
millorat considerablement a l’àrea d’aguts, i ha baixat al sociosanitari.
Memòria direcció d’infermeria Página 38
Hospitalització d’aguts Sociosanitari
A la Unitat de cures intensives els resultats han estat:
PREVALENÇA D'UPP 2013 UCI
Nº total de pacients ingressats a la unitat 10
Nº de pacients ingressats a la unitat amb UPP 1 10,0%
Nº de pacients ingressats a la unitat amb UPP
nosocomials (aparegudes durant l'estada hospitalària) 0 0,0%
Nº de pacients amb registre de Norton 10 100,0%
Nº de pacients amb el Norton actualitzat (c/ 48h en
aguts i c/7d en SS) 9 100,0%
Nº de pacients amb Norton ≤14 7
Nº de pacients amb Norton ≤14 i DI de "risc de deterior
de la integritat cutània" o "deterior de la integritat
cutània"
7
Nº de pacients amb Norton ≤14 i DI i NOC (mesures
preventives pautades) 7
Nº informes de cura de UPP oberts 1 100,0%
estadi I 1 10,0%
estadi II 0 0,0%
estadi III 0 0,0%
estadi IV 0 0,0%
Presencia d’exsudat i/ signes d'infecció 0 0,0%
Informes amb seguiment 0 0,0%
0,75
0,8
0,85
0,9
2011 2012 2013
Assoliment del protocol
0,86
0,88
0,9
0,92
2011 2012 2013
Assoliment del protocol
Memòria direcció d’infermeria Página 39
A la UCI l’aplicació de les mesures preventives depèn de l’estat del pacient, no sempre són
possibles de posar en pràctica, tot i així el percentatge ha estat del 80%.
Mesures preventives a UCI
Dieta enteral 1 10,0%
Matalàs antiescaras 8 80,0%
canvis posturals 8 80,0%
Hidratació 8 80,0%
Conclusions:
Tenim una taxa d’UPP dins dels estàndards marcats, molt bona en el cas d’hospitalització
d’aguts.
Les dades de l’acompliment de les mesures preventives són ben representatives en quan a la
relació prevenció-resultats, especialment a l’àrea sociosanitària a on podem apreciar que la
disminució de les mesures va augmentar el resultat a l’any 2012 i la recuperació d’aquestes ha
millorar notablement la taxa d’UPP.
La incorporació d’unes hores de dedicació d’una infermera especialitzada va més dirigida a les
cures complexes, la nostra taxa és bona però també ens arriben pacients en situacions molt
complicades de salut, que presenten nafres que precisen cures especifiques.
La utilització de bons materials també és una part important en la millora, materials de
prevenció i de tractament, que una infermera experta pot escollir amb bon criteri.
1.2.5 Identificació de malalts
L’any 2006 es va introduir el sistema d’identificació de pacients amb polseres que porten
etiquetes amb el nom i altres dades dels pacients (CIF, HC, edat, episodi...).
Al 2012 es va treballar i fer difusió del protocol d’identificació, dirigit, no només a infermeria
sinó a tots els treballadors de la Institució (metges, administratius, ...), en que s’inclou la
identificació activa del pacient, és a dir, no és suficient estar correctament identificat sinó que
cal que, en les situacions de risc, es comprovi de manera sistemàtica aquesta identificació.
Seguint en aquesta línia hem realitzat 2 talls fent observacions d’oportunitats d’identificació de
pacients i si porten o no la polsera.
Els resultats estan a la taula següent
Memòria direcció d’infermeria Página 40
DADES GENERALS D’IDENTIFICACIÓ 2013
1º TALL 2º TALL TOTAL
abril novembre
Nº PACIENTS 394 297 691
Nº PACIENTS AMB
POLSERA CORRECTA 374 285 659
PERCENTATGE 94,9% 96,0% 95,4%
1º TALL 2º TALL TOTAL
abril novembre
Nº OPORTUNITATS
OBSERVADES 107 121 228
Nº OPORTUNITATS AMB
IDENTIFICACIÓ
POSITIVA* 62 78 140
PERCENTATGE 57,9% 64,5% 61,4%
*Identificació positiva= han demanat com a mínim el nom al pacient i/o comprovat el nom amb
la polsera.
Comparatiu
2009 2010 2011 2012 2013
nº de pacients observats 854 1388 1429 971 659
% de pacients amb polsera
identificaiva 97,5% 90,2% 96,6% 96,9%
nº de pacients amb polsera
identificaiva correcta 94,8% 87,9% 95,9% 96,4% 95,4%
% OBSERVACIONS AMB IDENT ACTIVA
(com a mínim fer 1 comprovació:
llegir polsera o demanar el nom
0,59 61,4%
Memòria direcció d’infermeria Página 41
Els resultats de les observacions directes per a la valoració de la identificació activa dels
pacients estan relacionats amb el benchmarking del projecte d’identificació inequívoca de
pacients. Es presenten a la 1º columna o fila les dades del nostre centre i a la 2ª els resultat de
la suma total del tots els centres que hi participen.
Memòria direcció d’infermeria Página 42
Conclusions:
La complimentació de la polsera ha baixat aquests any, estem en uns valors alts però no
avancem, les àrees més difícils de millora són pediatria i urgències tot i les accions que s’han
dut a terme:
• Formació: portalliteres, sessions de casos, auxiliars,…. • Donar la possibilitat a infermeria d’imprimir etiquetes. • Canvi de tinta de les polseres a la unitat 6. • Recomanació a les mares per evitar roba que tapi els peus dels nadons. • Implicació del portalliteres en el pacient quirúrgic (check lits pre quirúrgic).
En quan a la realització de la identificació activa dels pacients, podem observar que continua sent una pràctica molt poc habitual en tots els centres sanitaris que formen part del projecte. En el nostre, la millora ve determinada també per la flexibilitat del mètode d’observació, és a dir, si comptem la identificació activa tal i com està descrita a les normes de seguretat incloent nom, cognoms, data de naixement i comprovació amb l'HC, és molt baixa (3,25%), però si observem que com a mínim es fa una de les comprovacions pugem al 61,4%. Des d’aquest punt de vista podem observar una millora tot i que és escassa i lenta. Queda per fer el proper any:
• Formació en seguretat del pacient a Sala de parts. • Millorar el compliment del protocol d’identificació: difusió, formació, seguiment… • Utilitzar carpetes marrons d’HC (sense codificar) pel trasllat de documentació clínica.
Taxa de realització de la Identificació Activa del Pacient
Inclou nom, cognoms, data de naixement i comprovació amb l'HC
Sense la data de naixement
Inclou nom i/o comprovació amb la HC 61,4%
Memòria direcció d’infermeria Página 43
1.2.6 Hemocultius contaminats
La contaminació dels hemocultius amb una tècnica inadequada pot ocasionar errors de
diagnòstic, o repeticions innecessàries de la prova. Està comprovat que la realització asèptica
de la punció i la correcta manipulació de la mostra millora els resultats.
El sistema d’avís individualitzat que es porta a terme per les infermeres d’infeccions, des de fa
4 anys, ha millorat notablement els resultats. Es tracta d’un seguiment continu dels registres
dels resultats dels hemocultius realitzats mantenint un feedback amb els professionals
relacionats amb la tècnica
Els resultats obtinguts aquest any són els següents:
Pacients adults (edat superior a 15 anys)
Pacients pediàtrics (edat inferior a 15 anys)
ADULTS ESTD: 3%
NENS ESTD: 5%
Memòria direcció d’infermeria Página 44
La tendència des de 1994:
La complementació dels registres quan es realitza un hemocultiu és important per la anàlisis
dels resultats, sabem el total d’hemocultius realitzats per l’activitat del laboratori, però per
identificar la taxa individual és necessari que el professional que el realitza s’identifiqui.
Els resultats d’aquestes notificacions d’aquests any i els anteriors ha estat:
Evolució
any 2006 = 6,6% any 2007 = 4,8% any 2008 = 4% any 2009 = 2,5% any 2010 = 2%/ any 2011 = 3,%
any 2012 = 2,40%
any 2013= 1,95%
ADULTS
Evolució
any 2006 = 7,2% any 2007 = 9,2% any 2008 = 5,3% any 2009 = 4,0% any 2010 = 4,4%
any 2011 = 3,0%
any 2012 = 3,8 %
any 2013 = 3,7%
NENS
Memòria direcció d’infermeria Página 45
Conclusions
Pacients adults (edat superior a 15 anys)
Durant l’estudi d’incidència en els dos serveis d’Urgències (període gener – juny 2013),
observem que els resultats són molt bons, excepte en els pacients pediàtrics de la CSJ, es parla
amb els Caps dels serveis implicats i es pacten estades formatives d‘infermeres de la CSJ a
urgències de SJD. Han estat 3 infermeres que ho han fet i elles mateixes han preparat una
sessió d’infermeria dins del seu servei per difondre les bones pràctiques.
Creiem que les possibles millores apreses fa poc temps que les porten a terme (desembre 13),
no obstant junt amb el que varen observar i la seva motivació, creiem que durant els proper
mesos ja es podran veure millores per reduir la taxa.
La taxa en pacients adults ha estat la més baixa de tots els anys (1,95%)
Pacients pediàtrics (edat inferior a 15 anys)
Els resultats obtinguts han millorar respecte als de l’any passat i continuen per sota dels
estàndards descrits en la literatura (5%)
Accions de millora
Continuar amb una infermera responsable dels indicadors a nounats, que recordi el mètode a l’hora de realitzar la tècnica; tant al personal d’staff com al suplent.
Continuar rebent mensualment la informació personalitzada, sobre taxa de contaminació, tant el professional, com el seu cap.
Informació de les taxes cada 6 mesos, al servei d'Urgències i a qualsevol unitat/servei, en que observi que la taxa va en augment.
Continuar amb l’acompliment del procediment: antisèpsia de: mans dels professionals i zona de punció dels pacients, guants estèrils, mantenir l’asèpsia durant la connexió dels diferents dispositius abans de realitzar l’hemocultiu.
1.2.7 Avaluació del dolor a hospitalització
El 2013 ha estat el 2º any del projecte “Althaia sense Dolor”, que s’està realitzant amb el
suport de l’Institut Avedis Donabediam, i que lideren la Cap de la Unitat de COT, Lourdes
Manent, i l’anestesiòleg Dr. Josep Delgado.
Els 5 indicadors que s’han avaluat durant el projecte són:
1. Valoració de dolor i número de valoracions.
2. Presencia de prescripció de tractament farmacològic amb objectiu analgèsic.
3. Revaloració del dolor posterior a l’administració de tractament analgèsic.
4. Conèixer si el pacient o cuidadors han rebut educació o informació sobre el maneig del
dolor.
5. Prevalença del dolor en les últimes 24 hores i en el moment que es realitza l’avaluació.
Memòria direcció d’infermeria Página 46
1. Valoració de dolor i número de valoracions
2. Presencia de prescripció de tractament farmacològic amb objectiu analgèsic.
Memòria direcció d’infermeria Página 47
3. Revaloració del dolor posterior a l’administració de tractament analgèsic
Memòria direcció d’infermeria Página 48
4. Conèixer si el pacient o cuidadors han rebut educació o informació sobre el maneig del
dolor.
5. Prevalença del dolor en les últimes 24 hores i en el moment que es realitza l’avaluació
Memòria direcció d’infermeria Página 49
Conclusions:
Els líders del projecte han fet una bona valoració del procés i dels resultats:
El lema ha tingut una bona acceptació.
Les intervencions basades en les necessitats de cada unitat han estat efectives per millorar els indicadors del procés i de resultat.
La satisfacció de les infermeres sent les principals gestores del control del dolor a millorat la seva motivació i implicació.
Els professionals han adquirit més coneixements i competències
1.2.8 Higiene de mans La higiene de mans continua sent el 1er repte mundial per la prevenció d’infeccions. Althaia
participa des del 2009 en el projecte del Departament de Salut per a la millorar de
l’acompliment dels professionals en el rentat de mans en els 5 moment de risc.
El sistema d’avaluació es realitza per observació directa del compliment d’higiene de mans,
aquests any han participat 7 observadors però les observacions s’han fet de forma continuada
durant tot l’any.
La mostra ha estat de 861 observacions de diferents oportunitats d’higiene de mans a
diferents professionals (metges, infermeres, auxiliars, portalliteres i altres).
Els resultats s’han introduït en una base de dades on-line, on es pot comparar els resultats de
l’hospital amb els altres centres participants del projecte. Els resultats, agrupats per àrees, han
estat:
Total acompliment: 58,77%
Àrees Metges Infermeres Auxiliars Altres Total
Àrea Mèdica 57,89% 54,55% 50% 85,71% 57,33%
Àrea de Cirurgia 52,94% 61,11% 57,14% 47,37% 54,67%
Àrea de
Traumatologia 38,78% 74,36% 53,19% 37,93% 48,36%
Àrea Medico
quirúrgica (CSJ) 63,1% 69,44% 73,33% 64,29% 67,83%
Àrea Urgències 81,82% 60,38%% 55,88% 28,57% 61,18%
U-6 (SJD) 36,36% 66,67%
No
observades
No
observades 47,06%
Àrea Crítics 33,33% 60% 75%
No
observades 58,82%
Memòria direcció d’infermeria Página 50
U-4 No
observades
No
observades
No
observades
No
observades
Consultes Externes
(Hospital de dia) 50% 100% 25%
No
observades 53,85%
Quiròfan No
observades
No
observades
No
observades
No
observades
Sala de Parts No
observades
No
observades 57,14%
No
observades 57,14%
Neonatologia
(SJD/CSJ)
No
observades
No
observades No observades
No
observades
Convalescència 60% 66,67% 73,68% 66,67% 68,89%
Radiologia
No observades No observades No
observades
No
observades
Total 54,83% 65,25% 61,57% 46,88% 58,77%
Comparatiu anys anteriors:
Any Acompliment
2009 57,7%
2010 63,3%
2011 66,2%
2012 48,5%
2013 58,8%
Memòria direcció d’infermeria Página 51
Gràfic agrupat per àrees/comparatiu any 2009-2013
Per categories professionals (2013)
54,83
65,25 61,57
46,88
metges infermeres auxiliars altres
0 20 40 60 80 100
URG
A.quirurgica
A.traumatologia
A.obstetricia
Pediatria
Quirófan
Radiologia
2013
2009
2010
2011
2012
Memòria direcció d’infermeria Página 52
Per categories professionals/comparatiu amb els altres hospitals
Per categories professionals comparatiu any 2009-2013 (només Althaia)
Total per Unitat
Professionals Metges Infermeres Auxiliars Altres Total
Àrea Medica
2 planta CHM 0% 100% 25% 41,6%
Unitat 8 SJD 100% 50% 100% 100% 85,71%
Unitat 9 SJD 50% 33% 50% 41%
Unitat 7 SJD 71,4% 56% 40% 75% 59%
Àrea COT
Unitat 5 SJD 43,75% 61% 43,75% 25% 43,9%
5 planta CHM 62,5% 80% 50% 37,5% 57,5%
Tràfics (CSJ) 64% 90% 64,7% 80% 70,68%
0
10
20
30
40
50
60
70
80
2009
2010
2011
2012
2013
Memòria direcció d’infermeria Página 53
Àrea Medico quirúrgica
Planta 3A/CSJ 67,7% 66,6% 68% 67,4%
Planta 3B/CSJ 60% 71% 77% 64% 68%
Àrea Quirúrgica
Unitat 1 50% 62,5% 72,7% 25% 59,37%
Àrea obstetrícia/pediatria
Unitat 2 55% 60% 40% 63% 55%
Unitat 6 SJD 36,6% 66,6% 47%
Àrea Crítics
UCI adults 33% 60% 25% 58,8%
Consultes Externes
Hospital de Dia
Medicina/Onco 50% 100% 25% 58%
Sala de parts
Sala de parts SJD 57% 57%
Sociosanitari
Convalescència i
ULLE
CHM
60% 66,6% 70% 66,6% 67%
Urgències
Urgències SJD 20% 48,38% 20% 21% 33,8%
Urgències CSJ 46,5% 83% 60,7% 100% 58,6%
Memòria direcció d’infermeria Página 54
Observació, compliment higiene de mans en els 5 moments (2013)
Històric compliment higiene de mans en els 5 moments (2009-2013)
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
2009 2010 2011 2012 2013
M1
M2
M3
M4
M5
Memòria direcció d’infermeria Página 55
Conclusions.
En general els resultats obtinguts són acceptables.
Malgrat la formació als professionals, les observacions, les solucions alcohòliques en el punt
d’atenció al pacient, no s’observa una millora des de l’inici de la campanya.
Pel que fa als moments: M1 i M5 no milloren, mentre que els moments M2 i M3 milloren molt.
Això ens demostra clarament que la higiene de mans és un hàbit que costarà molt de canviar.
(Abans de la definició per la OMS dels 5 moments no estava indicat rentar-se les mans abans
del contacte amb el pacient ni desprès del contacte amb l’entorn del pacient).
S’ha observat que el compliment general ha augmentat respecte a l’any passat (2012 / 48,5% -
2013 / 58,7%), similar a l’inici del projecte 2009 (57,6%).
Hi ha una millora en totes les categories professionals.
Referent a les infermeres, no han millorat respecte a l’any passat, però són els professionals
que al llarg del temps s’han mantingut amb un percentatge alt (60-70%) en comparació als
altres professionals.
En general s’observa una disminució en totes les àrees de l’hospital.
En algunes àrees com Unitats de Traumatologia, UCI i Pediatria que en anys anteriors van
assolir compliments alts, aquest any han disminuït considerablement.
El moment 1 (abans del contacte amb el pacient) i el moment 5 (desprès del contacte amb
l’entorn), continuen essent els indicadors amb el compliment més baix.
Aquests 2 indicadors tenen una clara tendència a disminuir.
Pel contrari, el moment 2 (abans de realitzar una tècnica asèptica) i el moment 3 (Desprès del
contacte amb fluids corporals) tenen una tendència de millora considerable.
1.2.9 Seguiment del protocol de contenció mecànica:
Fins ara la monitorització de les contencions mecàniques només s’ha fet a la unitat de Salut
Mental, aquests any hem iniciat el seguiment a les unitats d’hospitalització.
El grup de treball del pacient crònic complex a treballat un protocol específic de contencions,
amb una visió més preventiva, orientada a la seguretat del pacient i no tant enfocada a la
agressivitat relacionada amb patologies psiquiàtriques.
Aquests nou enfoc no descarta el compliment del protocol per evitar esdeveniments
relacionats amb la mateixa contenció, però si que es diferencia en el professional que indica la
mesura preventiva, que pot ser la infermera responsable del pacient que prèviament ha fet
una valoració integral dels riscos.
Memòria direcció d’infermeria Página 56
S’han fet 2 talls amb l’objectiu de conèixer el numero de contencions que tenim al nostre
hospital, hem seguit les mateixes variables que teníem marcades al protocol anterior.
Els resultats han estat:
ULLE CONVA SM UGA FRÀGIL U1-2 U8-9 U5 privada
Nº PACIENTS A LA UNITAT 54 47 100 29,00 60 110 101 55 31
PACIENTS AMB CONTENCIÓ
MECÀNICA 23 0 6 0 3 0 0 0 0
PROMITG HORES DE
CONTENCIÓ/DIA 31 0 17,8 0,00 16,7 0 0 0 0
Registre específic 100% 0 100% 0% 1 0 0 0 0
contenció homologada 100% 0 100% 0% 1 0 0 0 0
valorades alternatives 100% 0 100% 0% 1 0 0 0 0
Ordre mèdica 0% 0 100% 0% 0 0 0 0 0
registre diari 0% 0 100% 0% 1 0 0 0 0
consentiment a la família 0% 0 0% 0% 0 0 0 0 0
revaloració cada torn 0% 0, 100% 0% 1 0 0 0 0
TOTAL 42,9%
85,7%
71,4%
El percentatge de pacients continguts només és elevat a la unitat de llarga estada i parlem de
contencions preventives, per evitar caigudes, principalment, i retirades accidentals de sondes.
L’acompliment del protocol és excel·lent, excepte en el tema de signar el consentiment
informat per part de la família i l’existència de l’ordre mèdica. Aquets últim és el tema que es
modificarà amb el nou protocol, però, en relació a la informació a la família, és necessari
insistir en la importància que quedi registrat a la història del pacient.
9.2.10 Seguiment enquestes de satisfacció de la unitat de CSI/CMA
En total s’han realitzat 1.485 enquestes complertes en els 3 edificis d’Althaia, xifra molt similar
a la de l’any anterior (1510 enquestes).
La unitat de cirurgia sense ingrés de l’edifici de Sant Joan de Déu ha patit diferents canvis
d’ubicació amb els conseqüents canvis d’infermeres referents, fet que ha influït també en el
seguiment de les trucades.
Memòria direcció d’infermeria Página 57
CIRURGIA SENSE INGRÉS DE
CHM
2010 2011 2012 2013
1r.sem 2n.sem 1r.sem 2n.sem 1r.sem 2n.sem 1r.sem 2n.sem TOTAL
Total d’enquestes realitzades 651 345 583 325 589 381 600 324 924
Enquestes a pacients del pla de
xoc (hernies i artroscopies
genoll)
70
0
Enquestes a pacients amb IQ:
halux valgus 4 0
5 2 3 0 3
Enquestes a pacients amb IQ:
varices 122 76 126 86 129 103 123 67 190
Enquestes a pacients amb IQ:
hèrnies 164 92 157 123 160 115 178 98 276
Enquestes a pacients amb IQ:
artroscòpia genoll 50 41 61 33 36 37 43 17 60
Enquestes a pacients amb IQ:
artroscòpia espatlla 22 16 31 13 36 18 33 13 46
Enquestes a pacients amb IQ:
enquesta general 219 120 208 70 223 106 220 129 349
CIRURGIA SENSE INGRÉS DE
SJD
2010 2011 2012 2013
1r.sem 2n.sem 1r.sem 2n.sem 1r.sem 2n.sem 1r.sem 2n.sem TOTAL
Total d’enquestes realitzades 259 168 148 111 102 80 119 81 200
Enquestes a pacients amb IQ:
cirurgia peu
1
2
2
Enquestes a pacients amb IQ:
varices
22 5 7 2 8 3 8 3 11
Enquestes a pacients amb IQ:
hernies
21 26 6 11 12 11 15 6 21
Enquestes a pacients amb IQ:
artroscòpia genoll
9 12 13 14 9 2 8 1 9
Enquestes a pacients amb IQ:
artroscòpia espatlla
0 0 0 0 3 1 3 3 6
Enquestes a pacients amb IQ:
ginecologia
14 21 16 9 9 6 21 21 42
Enquestes a pacients amb IQ: 25 9 4 2 12 11 6 2 8
Memòria direcció d’infermeria Página 58
otorrino
Enquestes a pacients amb IQ:
urologia
1 1
Enquestes a pacients amb IQ:
enquesta general
168 94 102 73 49 46 55 45 100
CIRURGIA SENSE INGRÉS DE CSJ
2010 2011 2012 2013
1r.sem 2n.sem 1r.sem 2n.sem 1r.sem 2n.sem 1r.sem 2n.sem TOTAL
Total d’enquestes realitzades 200 211 403 148 194 172 176 185 361
Enquestes a pacients amb IQ:
UROLOGIA 52 31 49 20 61 46 52 42 94
Enquestes a pacients amb IQ:
MAXILO 40 21 43 10 0 0 0 0 0
Enquestes a pacients amb IQ:
OTORRINO 71 25 74 37 51 44 69 64 133
Enquestes a pacients amb IQ:
artroscòpia genoll 13 6 17 39 19 34 7 40 47
Enquestes a pacients amb IQ:
artroscòpia espatlla 19 8 12 16 18 15 13 19 32
Enquestes a pacients amb IQ:
enquesta general 5 120 208 26 45 33 35 20 55
El seguiment de les trucades a domicili, 24h després de la intervenció, obeeix a diferents
finalitats. Primer de tot és que forma part del procés de cirurgia sense ingrés, per tal que el
pacient tingui comunicació amb la infermera ja sigui per resoldre dubtes i reforçar les
indicacions per la seva recuperació. Però també ens aporta informació molt valuosa sobre les
complicacions relacionades amb la intervenció i ens mesura el grau de confort i satisfacció del
pacient.
Un dels indicadors més significatius que es monitoritzen és el dolor del pacient durant el
període postoperatori i el dolor en el moment de la trucada: els pacients que han manifestat
més dolor són els intervingut d’artroscòpia d’espatlla, amb una diferencia significativa en
relació a les altres intervencions:
CH: mitja de dolor de 3,4 en l’escala EVA
CSJ: mitja de dolor de 1,6 en l’escala EVA
SJD: mitja de dolor de 3,9 en l’escala EVA
Memòria direcció d’infermeria Página 59
Les segones intervencions realitzades a cirurgia sense ingrés, en les que els pacients
manifesten més dolors són les hernies:
CH: mitja de dolor de 1,6 en l’escala EVA
SJD: mitja de dolor de 2,05 e l’escala EVA
1.3 Projectes de Seguretat del Pacient Continuant amb els projectes de millora de la Seguretat dels Pacients aquest període anual
hem fet les següents activitats:
Nucli de Seguretat del Pacient: S’han fet 11 reunions amb una assistència del 71,7%, més alta que en els últims anys (68,6% al
2012 i 57,3% del 2011).
El percentatge d’assistència a les reunions per cada membre ha estat:
Sra. Fina Obradors; infermera de control d’infeccions: 82%
Sra. Dolors Mas; infermera de control d’infeccions: 82%
Dr. Fermí Roqueta; adjunt a la Direcció Especialitzada i expert en seguretat clínica: 82%
Sra. Assutzena Molina; instructora de seguretat d’urgències: 45%
Dra. Anna Vilaseca; Cap de Farmàcia: 45%
Dr. Pere Esquius; Cap d’Anestèsia: 73%
Dr. Miquel Palos; adjunt d’urgències: 73%
Dra. Silvia Cano; metge intensivista: 64% (baixa per maternitat)
Sra. Teo Baeza; responsable de qualitat i seguretat d’infermeria: 100%
El sistema de notificació d’incidents s’ha modificat en el mes d’octubre, hem passat de
treballar amb un base de dades pròpia a tota una plataforma TPSC Cloud, que proporciona el
Departament de Salut a tots els centres sanitaris, molt més complerta i també complexa de
gestionar.
Aquesta plataforma facilita la gestió i al mateix temps obliga a tenir un control i seguiment
continu de les notificacions del professionals, així com fer l’anàlisi de tots els casos.
Aquets any a augmentat poc el numero de notificacions, és possible que el temps de dedicació
a complimentar el nou sistema tingui alguna influencia.
Segons la gravetat dels esdeveniments declarats, s’identifiquen en SAC 1 els més greus fins a
SAC 4 els menys greus o potencials.
Podem veure al gràfic que la majoria de les notificacions són d’esdeveniments poc greus i/o
situacions de risc però que no han arribat al pacient.
Memòria direcció d’infermeria Página 60
També hem tingut un nombre considerable de notificacions (23) que no corresponen a
seguretat del pacient, el que vol dir que no hi ha un concepte clar del què pot ser un incident
relacionat amb l’assistència sanitària o bé que els professionals busquen respostes per
diferents vies.
Nº
NOTIFICACIONS
any 2010 27
any 2011 43
any 2012 121
any 2013 127
Memòria direcció d’infermeria Página 61
El tipus d’esdeveniments més notificat han estat els relacionats amb la identificació de
pacients, ja sigui per documentació mal identificada, falta de polsera identificativa en els
pacients o polsera errònia. Seguit d’errors en els circuits, majoritàriament en circuits
quirúrgics.
Com a resultat d’aquests anàlisis s’han portat a terme 44 accions de millora, i 3 més han
quedat pendents de fer:
Accions formatives: o En identificació de pacients:
o 2 cursos per auxiliars, o 1 curs per portalliteres, o 2 sessió a la U6 a propòsit d’un cas, o 2 sessions per infermeria
o En transfusions segures: o 1 Sessió per infermeria o 1 Sessió per anestesistes
o Participació de 30 professionals d’infermeria en les Jornades de Seguretat del Pacient del Departament de Salut i programa VINCAT
Comunicació del cas al comandament: o 6 (manca de reserva de sang) o 1 (material de connexió no adequat) o 1 (afegir a l’estoc polseres identificatives de recanvi) o 1 (prof SEM registrin la data de la via a l’apòsit) o 4 (desconnexió de vies/drenatges fent Rx) o 1(lesió durant trasllat ambulància) o 1 (bateries no carregades en bombes perfusió) o 1 (mal funcionament de la taula quirúrgica) o 1 (entrar un codi incorrecte (MUFAC en lloc del CIP)
Informar al professional implicat de l’error: o 7 (error identificació) o 1(trombosis per CVC no retirat) o 1 (infecció de CVC) o 1 (problemes CVP)
Segons tipus esdeveniments 2012
Memòria direcció d’infermeria Página 62
Revisió, elaboració o ampliació de protocol/procediment: o Check lits prequirurgic afegir un item que identifiqui si el pacient s'ha
administrat l'heparina (2 casos). o Analitzar circuit de programació quirúrgica a la privada (2 casos). o Revisió del protocol de trasllat del pacient crític (2 casos)
Relacionats amb material: o Col·locar a la Unitat de llarga estada i unitats de pacients amb risc de caiguda i
sense familiar o cuidador baranes de 1,70 (1 cas). o Modificar la col·locació de les HC (1 cas)
Derivacions: o A informàtica (error en Gacela detecta pacients de CH a SJD) (2 casos)
Projectes de Seguretat del Pacient: En relació als projectes per a la millora de la Seguretat del Pacient, liderats pels Departament
de Salut, aquests any s’ha treballat prioritàriament en:
El seguiment del projecte “Desenvolupament de les unitats funcionals de seguretat dels pacients en els hospitals de la XHUP”:
o Pla estratègic de Seguretat del Pacient al nostre centre. o Instauració de la plataforma de notificació d’esdeveniments adversos TPSC
Cloud. o Quadre d’indicadors de Seguretat del Pacient.
Prevenció de la infecció nosocomial hospitalària: Higiene de mans: o Pla estratègic per la millorar de l’adhesió a la higiene de mans
Pneumònia Zero associada a la ventilació mecànica: o Seguiment del projecte a UCI.
Prevenció d’incidents a cirurgia: o Sessions de difusió per departaments mèdics.
Abordatge integral de la seguretat en els equips d’atenció primària: o Sessions formatives.
Memòria direcció d’infermeria Página 63
1. Docència i Formació:
1.1. Docència.-
1.1.1. Residents d’especialitats d’infermeria Aquesta any han finalitzat la seva residencia 2 llevadores i 2 l’han iniciat al mes de maig.
En Salut Mental també ha finalitzat el 2on any de residencia 1 infermera especialitzada i ha
començat una altre, convivint cada any 1 de 1er i un altre de 2on any.
1.1.2. Alumnes en pràctiques
Durant el curs 2012/13 han passat per la nostra Institució un total de 235 alumnes
d’infermeria, en pràctiques pre-grau i post-grau, terapeutes ocupacionals, alumnes d’auxiliar
d’infermeria i de formació ocupacional.
Les escoles amb les que hem col·laborat amb pràctiques assistencials han estat:
Centres col·laboradors Nº d’alumnes Tipus de pràctiques
Fundació Universitària del Bages 149 Pre-grau Diplm. Infermeria
Fundació Universitària del Bages 8 Post – grau Anestèsia i Reanimació
Universitat Sant Llàtzer
(antiga Creu Roja)
2 Pre-grau Diplm. Infermeria
EUI Andorra 2 Pre – grau Diplm. Infermeria
Sant Joan de Deu d’Esplugues 1 postgrau Anestesia i reanimació
EUI de Vic 1 Pre – grau Diplm. Infermeria.
Escola Joviat 22 Tècnic en Auxiliar de cures
Escola Guillem Catà 30 Tècnic en Auxiliar de cures
CIO (Centre d’iniciatives per a
l’ocupació)
18
Formació ocupacional
Alumnes instituts 2 Orientació professionals
Memòria direcció d’infermeria Página 64
1.1.3 Formació acadèmica que han realitzat les infermeres rebent ajuts des de la Institució.
Per la realització d’estudis de pregrau d’infermeria, 2012-2013, s’han donat ajuts d’hores de
formació a 2 professionals de la institució:
Activitat Formativa Participants
1º de Grau d’Infermeria 1
2º de Grau d’Infermeria 1
Per la realització de màsters i post- graus a 2 professionals:
Activitat Formativa Participants
Màster en anestesia, reanimació i terapèutica del dolor 1
Atencion integral enfermo critico y emergencias 1
1.2. Formació continuada.-
Com cada any, en col·laboració amb el Servei de Formació de la Fundació i coordinats per la
responsable de l’àrea de Formació d’infermeria, s’han impartit un seguit de cursos interns i
externs, per a la formació continuada dels professionals de la direcció infermera.
Els cursos externs han estat impartits per l’Escola Universitària d’Infermeria de Manresa (FUB);
per docents col·laboradors de la UCF (Unió Consorci i Formació) i Fundació Internacional
Catalana Sanitària (FUDINCA).
Memòria direcció d’infermeria Página 65
1.2.1. Formació interna:
Els cursos planificats i fets han estat:
CURS DATA HORES
FORMACIÓ
Nº
PROFESSION
ALS
ASSISTENS
CRÈDITS
Curs RCP bàsic i avançat 21 de gener al
13 de febrer 6h 59
Curs de precaucions d’aïllament per evitar la
transmissió d’agents infecciosos als centres
sanitaris.
del 15 de
gener al 15 de
febrer
2h on
line
709
Atenció i cures en pacients amb disfàgia.
14 i 15 de
març 2013
19 i 21 de
març 2013
8h 62 2.5
Taller de contencions mecàniques 3 març 4h 21
Atenció al malalt amb patologia respiratòria
d’alt risc.
3, 8, 10, 15 i
17 d’abril 22h 23 3.4
Suport Vital Avançat. 18 de març 3h 22
Pràctiques clíniques per auxiliars
d’infermeria.
5,7,12 i 14 de
març
8,10,15,17
octubre
18h 48 3.6
Curs bàsic de electrocargiogrames per
auxiliars de consultes externes i hospitals de
dia.
16 d’abril 2013
2h 11
Curs d’atenció al pacient pediàtric. 15, 17, 22, 24 i
29 d’abril 2013 20h 18 3.2
Educació per la salut. 2, 4, 9, 11 i 16
d’abril del
2013
20h 24
Cura de la pell i mobilització de pacients. 13,14 maig
22, 23 octubre
10h 44 1.9
Memòria direcció d’infermeria Página 66
La gestió de conflictes amb els usuaris i
d’altres interclocutors de l’àmbit sanitària.
7,9,14 i 16 de
maig 16h 17
Atenció d’infermeria al pacient cardiologic. 21, 22, 28, 29
de maig i 4 i 5
de juny
24h 21 4.5
Curs de formació continuada en analgèsia i
anestèsia obstètrica.
4 d’octubre 9h 27 0.9
Taller d’ètica. 30 maig 6h 14
Conceptes i bones pràctiques per
portalliteres.
24-29-31-31
d’octubre i 5 i
7 de novembre
12h 23
Atenció integral al resident.
19,21,26,28
novembre i 3
desembre
20h 17
Atenció d’infermeria al pacient crònic
complex.
5,12,14,19,21 i
26 de
novembre
28h 22
Als que hem de sumar les activitats formatives escollides pels equips i subvencionades amb el
pressupost dels seus contractes de gestió:
Curs entrevista clínica. 4,6,8,11,13 de
febrer 20h 22
Curs d’eines de gestió per a equips de treball
en l’àmbit sanitari.
12 i 19 de
febrer 8h 24
Curs d’eines de gestió per a equips de treball
en l’àmbit sanitari.
30/09;4/10;18
/10;25/10
20h 16
Curs d’eines de gestió per a equips de treball
en l’àmbit sanitari.
20,22,25,27
novembre 20h 20
Memòria direcció d’infermeria Página 67
1.2.2. Infermeres d’Althaia que han fet de docents en cursos de formació interna:
Curs RCP bàsic i avançat:
Alba Lloys Rodriguez
Pilar Mingo Valles
Manel Mingo Valles
Curs d’Atenció d’Infermeria en el malalt amb patologia respiratòria:
Nuria Basany Genesca
Teresa Segarra Perramon
Anna Capsada Juanola
Amàlia Molina Jimenez
Xavier Andorrà Sunyer
MªIsabel Parés Ferrete
Curs de Pràctiques Clíniques per auxiliars d’infermeria
Alba Lloys Rodriguez
Ascen Navarro Caballero
Teresa Segarra Perramon
Montse Salvadó Arques
Fina Obradors Soriano
Dolors Mas Rubio
Teo Baeza Ransanz
Emma Casals Canudas
Curs d’Atenció d’Infermeria al pacient pediàtric:
Dolors Cañizares Ortiz
Anna Gomez Garrido
MªElena Xixons Clotet
Jennifer Iglesias Porta
Cristina Cruz Mas
Dolors Chaves Villar
MºIsabel Pares Ferrete
Gemma Vallespí Ramos
Vanessa Gonzalez Rodriguez
Núria Sole Reixachs
Eva Masafrets Tomas
Memòria direcció d’infermeria Página 68
Curs d’Atenció i cures en pacients amb disfàgia:
MªAngels Tiñena Angosto
Mireia Torras Galobart
Conceptes i bones pràctiques per portalliteres
Mº Carme Ros Esquius
Josefina Obradors Soriano
Roser Claret Ros
Teodora Baeza Ransanz
José Pérez Sanchez
Curs bàsic de electrocargiogrames per auxiliars de consultes externes i hospitals de dia:
Montserrat Perramon Vilaseca
Anna Vers Cots
Curs d’Atenció d’Infermeria al pacient crònic complex:
Alba Comellas Padro
Teodora Baeza Ransanz
Olga Colell Costa
Anna Mª Pavón Antequera
Montserrat Manzanares Baltierrez
Teresa Martin Viñolas
1.2.3. Formació externa:
114 professionals han assistit a cursos o tallers en altres centres o entitats.
L’import de les inscripcions ha estat de 2.393€ més 3.002€ d’altres subvencions. I el total
d’hores realitzades han estat 1352,8.
1.2.4. Estades formatives:
Un total de 27 professionals han fet estades per formació interna per adequació al lloc de
treball, que han suposat 1.110 h de formació.
195 h repartides entre 18 professionals per a fer visites i estades formatives externes.
1.2.5. Formació en Servei
Les sessions d’infermeria són una part fonamental de la formació continuada, totes les unitats
planifiquen les seves sessions clíniques que són obertes a tots els professionals.
Memòria direcció d’infermeria Página 69
Aquests any s’han registrat 283 sessions, incloses les sessions multidisciplinàries; el qual
representen 132 més que l’any anterior.
S’ha de tenir en compte que aquests anys s’han afegit les sessions clíniques multidisciplinàries
de les àrees bàsiques.
El total d’hores d’assistència a sessions ha sigut de 3795 aproximadament (calculant 1h de
durada a cada sessió). En relació al 2012 ha augmentat en un 48% (1823 assistències). 314
assistències corresponen a infermeres de l’atenció primària.
És el segon any que les sessions clíniques infermeres es comptabilitzen dins de la jornada
laboral dels professionals. Les sessions classificades per unitats han estat aquestes:
CCEE i HD
Actualització en càncer de pròstata
Cerca Bibliogràfica
Comitè de la Unitat de Patologia Mamària
Cures d'infermeria en les reconstruccions mamàries
Difusió protocol ferida quirúrgica neta i exsudativa
Difusió protocol ferida quirúrgica neta i exsudativa
Formació noves rentadores endoscòpies
Guia de productes de cura
Nous criteris d'avaluació oncològics
Post ascó colon recta
POST ascó mama
Post ascó pulmó/gine
Presentació dispositiu inhalatori Nexhaler
Presentació protocol mussitis
Presentació resultats estudi Tiospiro
Protocol urticària crònica
Reciclatge RCP consultes edifici A
Revisió novetats ICO
Memòria direcció d’infermeria Página 70
Sessió formativa catèter BARD
Sessió formativa sobre CPAP en AP
Tobramicina Inhalada en tractament bronquial
Toxicitat cardíaca secundaria a quimioteràpia
Broncoscòpies i asma
Bronquiolitis obliterant amb pneumònia organitzativa
Casos clínics : IQ metàstasis vertebrals
Cirurgia hepàtica. Indicacions
Classe teòric-pràctica d’hemostàsia en endoscòpia
Com donar males noticies
Com mesurar la tensió arterial
Cures d'infermeria en les reconstruccions mamàries
Manejo y administració de Vidaza
Necròpsia cas clínic
Novetats en el càncer de mama
Novetats en el càncer de pulmó
Presentació nou fàrmac (Igilimumab) per tto melanoma i n. pulmo
Presentació nou fàrmac SEELSI per tto MPOC
Projecte de coordinació de les infermeres unitat del son amb atenció primària
SAHS en edats extremes de la vida (nens i vells)
Sessió formativa sobre SHAREKM: Portal del coneixement
Sessió nefrostomies: material bàsic a utilitzar en les nefrostomies
Sessió RT ginecològica
Tractament del SHAS amb DAM
Visita d'infermeria preanestèsia en pacients de cirurgia convencional
CDF
Memòria direcció d’infermeria Página 71
Curs de gestió emocional i comunicació interpersonal en l'entorn laboral
Gestió emocional i comunicació interpersonal en el entorn laboral
Gestió emocional i comunicació interpersonal en l'entorn laboral
Rentat de mans i aïllaments
Cirurgia
Curs Gacela per a infermeres
Maneig del Pacient Isquèmic
Manteniment Unitats d'hospitalització
Pacient diabètic
Prevenció Infeccions
Protocol d'incontinència
COT
Actualització registre Gacela
Cas clínic COT
Estalvi de sang a COT
Posicions quirúrgiques més habituals de COT
Ràpid Recovery
Diàlisi
Actualització software FRESENIUS 5008
Hemocontrol
Metabolisme calç/fòsfor en els pacients en diàlisi
DxI
Introducció al programa gacela
Sessió clínica ecografia
Urosonografia miccional seriada (UMS)
Fràgil
Memòria direcció d’infermeria Página 72
Actualització en dietes
Actualització registre Gacela
Alteracions sensorials i estrenyiment en la gent gran. Presentació protocol de suïcidi
Canvis funcionals i psicològics
Contencions mecàniques 2
Gestió de les emocions. Tallers ULLE
Pacient crònic complexa. Situació actual dins el Pla de Salut
Presentació protocol de cures d'infermeria sobre la disfàgia
Share KM / Donació de teixits
Taller ULLE: gestió de les emocions
UPP en l'ancià
Valoració geriàtrica integral / valoració infermera
Sessió clínica pacient compartit
General
Canvis en el sistema de notificació d'incidents
Neteja d'utillatge
Nova plataforma de seguretat dels pacients
Materno_infantil
Atenció als pares en situacions desafortunades
Declaració esdeveniments adversos- identificació
Difusió del protocol de transfusió de sang i hemoderivats a pediatria
Gacela
Proves més comuns en la detecció d'al·lèrgia i/o intolerància a pediatria
Recordatori de les normes d'aïllament a l'àrea maternoinfantil
Medicina
Prevenció i hàbits saludables en pacients amb patologia coronària
Memòria direcció d’infermeria Página 73
Protocol incontinència ús de bolquers
Protocol risc de desnutrició
Sessió protocol i cures en la disfàgia
Venocath i Drucafix
Primària
Actualitzacions/modificacions e-CAP (full monitoratge)
Actualització equipament emergències - Equip de treball AP
Actualització recursos sociosanitaris hospital Sant Andreu
Administració vacuna PNEUMO-13 i PNEUMO-23
Codi IAM
Continuïtat de cures d'infermeria salut mental - infermeria atenció primària
CPAP
Derivacions consulta al·lèrgies atenció primària
Derivacions salut internacional
Facturació tercers
Formació en CPAPP
Grup respiratori asma MPOC
Immunologia. Equip Al·lèrgies Althaia
MPOC . Grup respiratori
Noves tendència en incontinència urinària i bolquers
Presentació netejador/desinfectant “tovalloletes Clinell”
Presentació nou glucòmetre per canvi tires (Menarini)
Repàs i dubtes ECAP
Resum de la I JORNADA DE VACUNES DE L´AIFICC
Reumatologia
Reunió treball: formació e-CAP registre ATDOM-pla de cures
Memòria direcció d’infermeria Página 74
Reunió treball: formació e-CAP registre pacients ATDOM
Reunió treball: formació e-CAP registre/comanda vacunes
Reunió treball: formació e-CAP registre-fitxa material diabetis
Seguretat
Sessió al·lèrgies
Sessió endocrí
Sessió formativa Clinell
Sessió formativa SHASS.
Sessió formativa sobre SHAREKM: Portal del coneixement
Sessió informativa: sociosanitari St. Andreu
Sessió respiratori: ASMA-SAHS-MPOC (grup de treball RESPIRATORI AP)
Sessió reumatologia
Sessió SAHS-grup de treball RESPIRATORI Atenció Primària
Taller embenats
Taller formatiu en embenats terapèutics
Taller teòric-pràctic RCP bàsica-avançada (equip emergències AP)
PTG VANGUARD BIOMET
Residus
RESPIRADOR DRÄGUER RPQ
Seguretat en electrocirurgia
Seguretat en la transfusió
Sessió del dolor
Trocars
Sala de parts
Protocol inducció al part
Sessió formativa incubadora transport
Memòria direcció d’infermeria Página 75
Salut mental
Competències de les auxiliars d'infermeria de salut mental en el CSAM
Cas clínic multidisciplinar
Competències de les aux. d'infermeria de salut mental en el CSAM
Competències de les aux. d'infermeria en una unitat d'aguts de salut mental
Comunicació per Aux. en salut mental
Curs sobre comunicació per auxiliars en salut mental
Hàbits saludables de cara a l'alta del pacient
Higiene de mans
Resultats grups psicoeducatius TMG
Sessió formativa sobre SHAREKM: Portal del coneixement
Sessió residents infermeria: intervencions infermeria en el TEC
Taller de contencions mecàniques
SEM
Actuació del SEM davant el malalt fràgil i d'edat
Codi sèpsia extra hospitalària
Dades qualitatives, projectes en curs Base Manresa, nous protocols SEM
Dades qualitatives, projectes en curs base Manresa. Nous protocols SEM
Jornada SEM Catalunya Central Codi Iam
Resum reunió Caps base SEM Catalunya Central
UCI
Cerca bibliogràfica
Formació noves bombes Braum
Infermeria al 2020
Itinerari formatiu
Itinerari formatiu/ Sessió respiratori per a Aux UCI
Memòria direcció d’infermeria Página 76
La mitjana d’assistents a les sessions ha estat de 13,47 assistents per sessió (12 l’any anterior i
11,5 al 2011) amb una gran variabilitat, des de 1 a 51 assistents (la mateixa sessió es repeteix
en 2 horaris diferents)
Els professionals han assistit a una mitja de 3,9 sessions, també amb una variabilitat molt
elevada, de 0 a 43 sessions.
Itinerari formatiu/ Sessió respiratori per a DI UCI
Pneumònia i Bacterièmia 0 resultats UCI
Taller absorbents / incontinència
Taller balanç
Uhad
Actualització en el tractament de les malalties respiratories MPOC I SAOS.
Presentació nous apòsits TenderWet Active. Casos clínics
Urgències
Codi IAM
Codi Ictus
Codi PPT
Codi PTT
Codi sèpsia
Donació d'òrgans i manteniment a urgències
Protocol Incontinència. Taller: Us racional de bolquers i empapadors
Ventilació mecànica no invasiva
Memòria direcció d’infermeria Página 77
Les sessions, classificades per unitats, han estat aquestes:
La suma de les hores de formació planificades prèviament va ser de 12.449,25h, de les quals
s’han realitzat 12.181,3h, el 97,8% de les planificades.
Aquestes, sumades a les 4.114 h de sessions i les 5.053h de formació no planificada, fan un total de 21.349,6 h de formació registrada dels professionals de la Direcció Infermera.
Memòria direcció d’infermeria Página 78
2. Divulgació de treballs científics 1.1 Participació en Congressos i Jornades:
Han assistit a 107 Congressos , Jornades i Simpòsiums, un total de 242 professionals.
Ha suposat una dedicació de 2013h i un cost total de 8.689 € més 2.702€ que provenen de
subvencions externes al pressupost de la direcció d’infermeria.
Congrés/Jornada nº de prof
CONGRES AUXILIARS INFERMERIA
VIII AUXILIARS INFERMERIA 27
CONGRES CATALA
5º Congres català: Salut Mental I societat 1
9º PSQUIATRIAI 1
Congrés Català de Sinologia i patologia mamària 1
TCA SJD 1
URGENCIES I EMERGENCIES 1
CONGRES INTERNACIONAL
26TH GLANCE 1
XXXI PNEUMOLOGIA 1
CONGRES NACIONAL
18º HOSPITALS I GESTIO SANITARIA 2
1ER CONGRESO ESPAÑOL DE LA MAMA 1
38º SEDEN 2
8º Escuela de Verano del GNEAUP i el 6º encuentro Nacional 1
AO TRAUMA 1
AUXILIARES INFERMERIA 1
CONGRES NAC SEEYUC 1
CONGRESO NACIONA DE ENFERMERIA VASCULAR Y HERIDAS 1
ENFERMERIA QUIRURGICA 2
Memòria direcció d’infermeria Página 79
GESIDA CONGRES NACIONAL DE SIDA 1
II CONRESO ESTATAL 1
III Jornada sobre prevenció d'infeccions nosocomials 2
OSTOMIES 2
PNEUMOLOGIA 1
XXIV CONGRESO DE DIABETES SEVILLA 1
XXV CONGRESO NACIONAL DE ENFERMERIA VASCULAR Y HERIDAS 1
XXX SALUT MENTAL 2
XXXVII CONGRES SEICAP 1
XXXVII Congreso SEICAP 2013 - AVILA 1
JORNADA
33 JORNADA URGENCIES EN PEDIATRIA 22
ACTUAL DEL PROGRAMA CONCORDIA 2
BIOETICA 1
II Jornada : La Seguridad del Paciente 1
II Jornada CEA entorn les mesures restrictives 2
II JORNADA DE PRESERVACIÓ DE LA FERTILITAT EN PACIENTS 1
II ONCOLOGIA 3
INAUGURAL INFER SM 2
INFERMERA I LES COMPTENCIES AVANÇADES 1
IV Jornada de Seguretat (Vall d'Hebron) 3
IX JORNADA DE SALUT: Atenció al malalt amb patologia crònica 1
JORNADA ACTUALITZACIO CARDIOPATIA DE L'ESPORT 1
JORNADA CLOENDA DE LA SCAIC 2
JORNADA D'ATENCIO PRIMARIA RURAL 1
JORNADA PLA DE SALUT DE CATALUNYA 1
Memòria direcció d’infermeria Página 80
JORNADA PROJECTE I CONFIANÇA DE LA SEGURETAT DEL PACIENT 2
JORNADA RECERCA I INNOVACIO 1
JORNADA REHABILITACIÓ EN ESCLEROSIS 1
Jornada, Atenció malalt crònic complex 1
LA VIDA DESPRES DE LA LESIO CEREBRAL 1
REHABILITACIO 1
REHABILITACIÓ EN ESCLESROSI MÚLTIPLE 1
SALUT MENTAL I TABAC 1
SEGURETAT DEL PACIENT 2
SEM CATALUNYA CENTRAL CODI IAM 5
SOBRE PREVENCIO D'INFECCIONS 1
V Trobada Programa Atenció Primària Sense Fum 1
VI JORNADA DE ENFERMERIA DE SALUD MENTAL 2
VII DOLOR 1
VIII JORNADES CEAS 2013 1
VINCAT 2013 8
XVII Jornada Joves i Salut 3
JORNADA CATALANA
ATENCIO PRIMARIA RURAL 1
I JORNADA VACUNES 4
III TRACTAMENT I CONTROL DEL TABAQUISME 1
INFERMERIA SALUT MENTAL 4
IV SEGURETAT PACIENTS 1
SEGURETAT ATENCIO PACIENT CRITIC 1
XV JORNADA CAT QUALITAT I RECERCA 1
XXXI JORNADA PNEUMOLOGIA 2
Memòria direcció d’infermeria Página 81
XXXI PNEUMOLOGIA 1
JORNADA INTERNACIONAL 3
COMPARTINT CONEIXEMENT INFERMER 1
IV JORNADAS INTER DOLOR INFANTIL 1
JORNADA TECNICA
28ª ESTERILITZACIO 2
2ª ONCOLOGIA 1
3ª DROGUES 1
CIENTIFICA 2
CIENTIFICA INFERMERIA 1
EMERGENCIA GERIATRIA 1
ESTERILITZACIO 1
GESTIO DE LA SEGURETAT 1
GESTION CLINICA DENTAL 1
HOSPITALITZACIO DOMICILI 1
I ACTUALITZACIO CANCER 1
II CEA 3
II ECO TRACTO URINARIO 1
IMPLEMENTACIO SALUT 4
MODEL GESTIO 2
PLA SALUT 2
PRECAUCIO INFECCIONS 4
SEGURETAT PACIENT 2
V JORNADA TÈCNICA D'INNOVACIONS INFERMERIA 1
JORNADES NACIONAL
24 JORNADAS NACIONAL ENFERMERAS GESTORAS 2
Memòria direcció d’infermeria Página 82
29º TRAUMATOLOGIA 4
ATENCIO FAMILIES AMBIT SALUT MENTAL 2
I JORNADA HOSPITALITZACIO 3
III SEGURETAT PACIENT 5
JORANDES R+D+I 1
JORNADA DE CRONICITAT 2
JORNADA EMERGENCIA I GERIATRIA 1
JORNADA: EMERGENCIA I GERIATRIA 2
JORNADES DE CRONICITAT 1
LIDERATGE INFERMERIA 1
V JORNADA TECNICA INNOVACIONS INFERMERES 5
VII JORNADA PER A LA SEGURETAT 4
VIII JORNADES CEACS 2013 1
SEMINARI 9
V SEMINARI DE BIOETICA 9
SIMPOSIUM NACIONAL
TDAH 1
D’aquestes assistències la participació activa ha estat la següent
Ponències:
XIV Reunió d’infermeria en sinologia i patologia mamària. Seminari de VIC, 14 juny de 2013.
Marcel·la Sarró Planas, “Procés de reconstrucció. Cures d’infermeria”.
9ª Jornada del Bages. Dia Mundial de l’Alzheimer. Sala Gòtica de l’Hospital de Sant Andreu.
Fundació sociosanitària de Manresa. 3 d’octubre de 2013.
Montse Anfruns Garcia, taula rodona: “Eines de suport i abordatge de la malaltia de
l’Alzheimer.
Memòria direcció d’infermeria Página 83
II Curs d'Actualització en MPOC
Organitzat pel Servei de Pneumologia de la Fundació Althaia i Grup de Respiratori del Bages,
Berguedà i Solsonès. Althaia, Manresa, 24 d’octubre de 2013.
Maneig de pacients amb Patologia Respiratòria Crònica
(MPOC) i infecció bronquial crònica. Què hem de fer?
Martin, E; Molina, A.
Atenció Multidisciplinària del pacient amb Patologia
Respiratòria Crònica avançada al Bages. Què fem. Rols i circuits
(FA-PADES-UFISS-EAP).
Perez, C; Capsada, A; Villanueva, C.
Comunicacions orals:
18 Congreso Nacional de Hospitales y Gestión Sanitaria.
Bilbao, 20-22 de febrer del 2013
Reordenación del Servicio de medicina interna y ambito de atención al paciente
crónico complejo.
Comellas Padro, MA.
III Jornadas Nacionales sobre Seguridad del Paciente en Urgencias y Emergencias.
Zaragoza, 14-15 març 2013
Análisis de la evolución de la cultura de Seguridad en un Servicio de urgencias.
Riera Sanguesa, E; Molina Ruiz, A.
XXX Congreso Nacional de Enfermeria en Salud Mental.
Sevilla, 20-22 de març del 2013
Resultados de la enquesta infermera referente en hospitalización de salud mental.
Zaragoza Bueso, I; Corominas Roca, X.
29 Jornadas Nacionales de Enfermeria en Traumatologia y Cirurgia Ortopedica.
Santiago de Compostela, 22-24 de maig del 2013
Memòria direcció d’infermeria Página 84
La importància de la infermera gestora de casos en la unidad de fractura de fèmur.
Manent Larroya, L; Castejon Martinez, M
29 Jornadas Nacionales de Enfermeria en Traumatologia y Cirurgia Ortopedica.
Santiago de Compostela, 22-24 de maig del 2013
Implantación de infermeria en el proyecto de la pròtesis total de rodilla con sistema
“Ràpid recovery” versus pròtesis total de rodilla convencional.
Maraver Bermudez, E; Manent Larroya, L
XXV Congreso Nacional de Enfermeria Vascular y Heridas.
Girona, 30-31 de maig del 2013
Teleúlceras: innovando en estratègies de coordinación.
Navarro Caballero, MA
24 Jornadas Nacionales de Enfermeras Gestoras: compromiso, soluciones y sostenibilidad.
Alicante, 12, 13 i 14 de junio de 2013
Los contratos de gestión dentro de las unidades de infermeria.
Manent Larroya, L; Casellas de Miguel, J.
VIII Jornades CEAS (Comitès d’ètica Assitencials de Catalunya)
Sabadell, 22 de novembre del 2013
Protocol de contenció mecànica II: ús de dispositiu de seguretat en pacient fràgil.
Comellas Padró, MA; Álvarez Yubero, J; Comellas Suñe, R; Mas Vila, S; Sanchez Borrella, M;
Soria Cubero, B.
Congrés Nacional TCAE
Esplugues de Llobregat, 29-30 novembre 2013
Respeto. Una experiència íntima de todos.
Martinez Herrera, J.X
Pla de salut de Catlaunya, 3ª jornada.
Sitges, 13 de desembre de 2013
Unitat d’atenció al malalt crònic complexe (UACC) i hospital de dia del malalt crònic;
una aliança entre nivells per a millorar el confort dels pacients PCC-MACA del Bages.
Cardona,o; Rusiñol, M; Aligué, J; Carbó,T; Güell, I; Cerarols, N.
Memòria direcció d’infermeria Página 85
Pòsters
Cuidados Enfermeros en la TEC.Implantación de un protocolo.
Fernandez Rocha, ML; Plazas Villegas FJ (residents de SM)
XXX Congreso Nacional de Enfermeria en Salud Mental.
Sevilla, 20-22 de març del 2013
Estudio inicial de aplicación de medidas preventives para la neumonia associada a
ventilación mecànica (NAV).
Tarrés Garcia, E; Gijón Acosta, C; Moreno Moreno, C; Giralt Sellarés, E
XXXIX Congreso Nacional de la SEEIUC.
Tenerife, 9-12 maig del 2013
Impacto i consolidación del proyecto bacterièmia 0 en la UCI.
Tarrés Garcia, E; Gijón Acosta, C; Moreno Moreno, C; Giralt Sellarés, E
XXXIX Congreso Nacional de la SEEIUC.
Tenerife, 9-12 maig del 2013
Impacte i consolidació del projecte “Bacterièmia zero” a la UCI.
Tarrés Garcia, E; Gijón Acosta, C; Moreno Moreno, C; Giralt Sellarés, E
XV Jornada de la Societat Catalana de Qualitat, recerca i innovació en qualitat. Sabadell, 13 de
juny del 2013.
Perfil de la enfermera especialista en pacientes VIH en Cataluña: resultados
preliminares.
Taulé Malé, R.
XVI Congreso Nacional sobre el Sida y XI Conferencia de AIDSImpact.
28-29 de setembre del 2013
17º ESGENA: conference. Berlin, 12-14 octubre del 2013
Traslation and validation of fatigue scale for people in treatment of Hepatitis C.
Taulé Malé, R.
Primer Congreso Español de la MAMA. Madrid, 17, 18 19 d’octubre de 2013.
Memòria direcció d’infermeria Página 86
Manejo radiológico del técnico de piezas quirúrgicas.
Naranjo Caparros, M.
II Congreso de ANAMA (Asociación Navarra de Matronas). Pamplona, 17,18 i 19 de octubre de
2013.
Trítico de anticoncepción hormonal combinada oral para jovenes.
Vancells Prat, A; Vilanova Alsedà, N. (residents)
Congrés AIDS IMPACT europeu de VIH i Salut Mental.
Barcelona 29-30 d’octubre del 3013
Estudio de prevalencia de trasntornos mentales en pacientes VIH+.
Taulé Malé, R.
Altres participacions
Café con expertos: Contratos de gestión con unidades de infermeria.
Casellas de Miguel, J; Manent Larroya, L
7º Congreso infermeres coordinadores de recursos materiales.
6-8 de novembre del 2013
Taller Educació estructurada a pacients amb MPOC
Capsada, A; Cobacho, R.
II Curs d'Actualització en MPOC
Organitzat pel Servei de Pneumologia de la Fundació Althaia i Grup de Respiratori del Bages,
Berguedà i Solsonès. Althaia, Manresa, 24 d’octubre de 2013
Memòria direcció d’infermeria Página 87
Participació de professionals d’infermeria en comissions i/o grups de treball
Comissions Participants
Comissió de Seguretat del Pacient
Sra. Teo Baeza Sra. Dolors Mas Sra. Assutzena Molina Sra. Fina Obradors
Junta d’infermeria
Sra. Dolors Llorens Sra. Teresa Segarra Sra. Judit Casellas Sra. Roser Escudé Sra. Mònica Mora Sra. Iluminada Golet Sra. Mª Jesus Marmol Sra. M. Antònia Masjoan Sra. Pilar Mingo Sra. M. Lluïsa Tulleuda Sra. Dolors Palà Sra. Pilar Priego Sra. Pilar Tapias Sra. Maria Carmona Sra. Elàdia Belmonte Sra. Mercè Benito Sra. Verònica Dominguez Sra. Mª Neus Martinez Sra. Mª Rosario Mutuberria
Comissió Atenció al Professional
Sra. Roser Claret Sr. Santi Garcia Sra. Alba Comellas Sra. Cristina Cruz
Comissió Recerca i Innovació
Sra. Gemma Prat (Salut Mental) Sra. Teo Baeza
Nucli de qualitat
Sra. Teo Baeza(coordinadora) Sra. Alba Comellas Sra. Mar Masanés Sra. Dolors Gassó Sra. Teresa Martin
Comissió Paritària SIPDP del grup de diplomats assistencials
Sr. Martín Cano (SATSE-SJD) Sra. Rosa Cobacho (SATSE-ABS) Sra. Montse Frade (SATSE-CSJ) Sra. Glòria Garcia (SATSE-SJD) Sra. Blanca Gómez (CATAC-SJD) Sr. Eduard Maldonado (SATSE-CH) Sra. Maria Muñoz (CCOO-SJD) Sra. Alba Comellas (Coord. Àmbit Fragilitat) Sra. Antònia Masjoan (Junta Infermeria) Sra. Mònica Mora (Junta Infermeria) Sra. Dolors Gassó (Coord. Àrea Privats) Sra. Teresa Segarra (Gestió Assistencial i Metodologia de cures) Sra. Assumpta Prat (Adjunta a la Direcció d’Infermeria) Sra. Anna Oliveras (Secretària Direcció RRHH) Sra. Dolors Llorens (Directora Infermeria) Sr. Jordi Nonell (Director RRHH ) Sra. Maria Carro (Adjunta Direcció RRHH)
Memòria direcció d’infermeria Página 88
Comissió del dolor Sra. Anna Vaquero Sra. Lourdes Manent Sra. Teo Baeza Sra. Mercè Cols Sra. Mireia Loureiro Sra. Pilar Martin Sra. Dolors Riba Sra. Imma Prat Sra. Anna Mª Font
Consell de la Professió infermera Conselleria de Salut
Sra. Dolors Llorens
Comissió tècnica d’infermeria UCH Sra. Dolors Llorens
Comitè d’ètica
Sra. Neus Garcia Sra. Mar Sánchez Sra. Alba Comellas Sra. Carme Ros
Comissió de tumors Sra. Mercè Marsinyach Sra. Mar Masanés Sra. Anna Rosal
Comissió d’infeccions
Sra. Fina Obradors Sra. Dolors Mas Sra. Montse Salvador Sra. Teresa Segarra Sra. Dolors Gassó Sra. Mercè Sola
Comissió de mortalitat
Sra. Mar Massanes Sra. Elisabet Tarrés
Comissió de farmàcia Sra. Pilar Puig Plana Sra. Teresa Segarra
Comissió d’hemoteràpia Sra. Montse Esclusa
Comissió de documentació Sra. Teresa Segarra
Comissió de protocols
Sra. Montse Esclusa Sra. Alba Vall Sra. Pilar Prieto Sra. Encarna Maraver Sra. Isabel Obradors Sra. Dolors Reverter Sra. Teresa Segarra Sra. Àngels Serra
Comissió Althaia Lliure de Fum
Sra. Anna Capsada Sra. Rosa Cobacho Sra. Alba Vall Sra. Amalia Molina Sra. Lidia Rubió
Comissió d’accessos a la informació Assistencial
Sra. Teresa Segarra