MEMÒRIA DE GESTIÓ - Serra de Collserola€¦ · Sra. Mònica Gemma Moren Abad AMICS DE COLLSEROLA...

xarxa de municipis

2002MEMÒRIA DE GESTIÓ

Parc de CollserolaMemòria de gestió

2002

© Consorci del Parc de CollserolaCtra. de l’Església, 92 (Ctra. Vallvidrera - St. Cugat, km 4,7)08017 BarcelonaE-mail: [email protected]://ParcCollserola.amb.es

Correcció i composició: Addenda

Impressió: El Tinter

Dipòsit legal: B-18.224-2003

5Índex

Presentació 7

Consell Consultiu 9

Assemblea del Consorcidel Parc de Collserola 11

Comissió Executiva 12

Serveis Tècnics 13

Pressupost 2002 15

Pressupost 2003 17

Secció d’Administració i Contractació 19

Àmbit econòmic, gestió de recursoshumans i contractació

Acció juridicoadministrativa

Conservació dels sistemes naturals 23

IntroduccióPrevenció d’incendisGestió forestal i agrícolaGestió de la fauna, estudis i estació

biològica de Can BalascVigilància i control del planejamentManteniment d’infraestructures, àrees

de lleure i senyalització

Informació territorial i urbanisme 37

IntroduccióÀmbit UrbanismeÀmbit SIGÀmbit d’Informàtica

Obres i projectes 39

Actuacions executades en el marc dels convenis amb els ajuntaments afectats

Altres actuacionsManteniments i millores

Ús públic, divulgació 45i educació ambiental

IntroduccióPromoció i Ús PúblicPublicacionsCentre d’InformacióCan Coll, Centre d’Educació AmbientalMas Pins , Centre d’Educació AmbientalCentre de documentació i recursos

educatius (CDRE)Els Voluntaris del Parc

6Centres del Parc

Serveis Tècnics del Consorcidel Parc de Collserola (1)Centre d’Informació del Parc (2) Ctra. de l’Església, 92 (Ctra. Vallvidrera - St. Cugat, km 4,7) 08017 Barcelona(1) tel.: 93 280 06 72 fax: 93 280 60 74(2) tel.: 93 280 35 52 fax: 93 280 60 74E-mail: [email protected]

Can Coll, Centre d’Educació Ambiental (1) Centre de Documentació i RecursosEducatius (2)Ctra. de Cerdanyola a Horta, km 2Apartat de correus 12108290 Cerdanyola del Vallès(1) tel.: 93 692 03 96 fax: 93 580 76 54

E-mail: [email protected](2) tel.: 93 692 29 16 fax: 93 580 76 54

E-mail: [email protected]

Mas Pins, Centre d’Educació AmbientalCtra. de Molins de Rei a Vallvidrera, km 808017 Barcelonatel.: 93 406 95 60 fax. 93 406 84 52E-mail: [email protected]

Can Balasc. Estació BiològicaCamí de Can Balasc, s/n08017 Les Planes (Barcelona)Tel.: 93 587 95 13 - 600 464 006E-mail: [email protected]

Durant el període d’aquest 2002, voldria destacar,per damunt de tot, la consolidació d’una propostade mutu compromís, m’estic referint a la col·labo-ració estratègica entre el Consorci i els municipisdel Parc, que es tradueix en el fet que aquestsassumeixen i materialitzen els projectes i les inicia-tives que s’emmarquen en el Pla Especial, la qualcosa configura una nova visió de la protecció delParc.

Cal destacar, en aquest mateix sentit i com a pro-jectes de gran importància, la perllongació delPasseig de les Aigües als sectors de Barcelona (dis-trictes d’Horta-Guinardó i Nou Barris). Tot aprofi-tant la xarxa de pistes existents, la continuació dela recuperació de la pista de la Vall de Gausac i l’a-dequació dels accessos a la plaça Mireia a Esplu-gues de Llobregat o al mirador de la Torre del Baróper la carretera alta de Roquetes. I no esmentemaltres actuacions de caire similar que s’han anatdesenvolupant al llarg d’aquest mandat.

De l’any transcorregut, voldria posar de manifestuna actuació fora de programa que ens haobligat a fer front a una despesa important que

ha repercutit en tots els municipis del Parc. Estracta dels treballs forestals necessaris per ferfront a les destrosses produïdes al bosc com aconseqüència de les nevades del mes de desem-bre de l’any 2001, gràcies al pressupost extraordi-nari atorgat per la Diputació de Barcelona i l’ÀreaMetropolitana de Barcelona. D’altra banda, i enel marc de la divulgació, àmbit no poc important,vull destacar la campanya «Com conviure amb elsenglar a Collserola» per reconduir els efectesnegatius provocats per la presència d’uns quantsexemplars en zones urbanes, dins la ciutat deBarcelona.

Finalment, cal que ens referim, un cop més, algran nombre d’activitats que al llarg de l’anyomplen el parc de famílies, escoles o grups orga-nitzats, que volen gaudir amb respecte d’un espainatural tan singular com és Collserola i que ensanimen a continuar amb il·lusió la nostra tasca.

Ramon López LozanoVicepresident executiu del Consorci

del Parc de Collserola

7

Enguany s’han complert 15 anys de l’aprovació delPla Especial d’Ordenació i Protecció del Medi Na-tural del Parc de Collserola. Quan s’assoleix unafita tan significativa, és obligat, i més en aquestcas, aturar-se a reflexionar i analitzar el nivell d’im-plantació d’aquesta eina de gestió i protecció. Noés gens difícil adonar-se de l’alt grau de madu-resa de què avui gaudeix el Pla Especial i el graud’implicació i compromís que, progressivament,han anat assolint els diferents ajuntaments quedisposen de terme municipal dins del Parc. Lamostra més evident és la col·laboració que s’esta-bleix amb el Consorci, mitjançant convenis, permaterialitzar projectes concrets que permeten ferrealitat els objectius de l’esmentat Pla Especial.

Tanmateix, després de 15 anys, el Parc de Collse-rola ha guanyat popularitat i estimació per part dela població metropolitana, que valora molt espe-cialment el fet de disposar, tan a prop, d’un espaide natura i esbarjo. A tot això han contribuït, sensdubte, les actuacions que el Consorci desenvo-lupa any rere any, i especialment en aquest exer-cici transcorregut, que contribueixen a consolidari millorar la diversitat d’ecosistemes de la serra i a

incrementar les infraestructures per poder fruird’un lleure respectuós vers els sistemes naturals.

Vull posar en relleu, però, altres celebracions queaporten un gruix humà i fins i tot sentimental aaquest memòria de gestió, com són el desè ani-versari de la creació de Voluntaris de Collserola,amb la presentació del nou llibre Descobreix Coll-serola amb els voluntaris i amb la inauguració del’«Itinerari dels voluntaris», tot coincidint amb ladiada de Sant Medir 2002. Donen una nova i enri-quidora visió del Parc.

I, finalment, cal destacar que la celebració a Ca-talunya de l’Any Verdaguer, figura cabdal de leslletres catalanes, també ha tingut una repercus-sió especial al nostre Parc. Així, el dia 10 de juny,a Vil·la Joana (on cent anys abans morí el poeta),es va inaugurar un itinerari poètic al llarg delcamí que ens porta des de l’estació dels ferroca-rrils fins al Centre d’Informació.

Manuel Royes i VilaPresident del Consorci del Parc de Collserola

Presentació

9Consell Consultiu

President:Sr. Marià Martí ViudesCONSORCI PARC DE COLLSEROLA

Vicepresident:Sr. Ramon Terricabras MarangesDIPUTACIÓ DE BARCELONA

Sr. Joan Pons VallsACCIÓ ECOLOGISTA-ECOLOGISTES EN ACCIÓDE CATALUNYA

Sr. Manel Cunill LlenasADENC

Sr. Joan CastellvíADF PUIGMADRONA -OLORDA

Sra. Mònica Gemma Moren AbadAMICS DE COLLSEROLA

Sra. Núria Gamundi PagesAMICS DE LA BICI

Sr. Juli Fontoba SogasASSOCIACIÓ CULTURAL I ECOLOGISTACOL·LECTIU AGUDELLS

Sr. Miquel Àngel Ros BaraldésASSOCIACIÓ DE PROPIETARIS DE SANT CUGATDEL VALLÈS

Sr. Salvador Ferran RaubertASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE MONT D'ORSÀ -VALLVIDRERA

Sra. Esther AymerichSr. Antonio Mateo (des de 1-3-02)ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DEL BARRI DE MONTBAU

Sr. Alberto López ParrasASSOCIACIÓ VEÏNS CANYELLES

Sr. Joan Estevadeordal FlotatsBARCELONA CAMINA - ASSOCIACIÓPELS DRETS DEL VIANANT

Sr. Lluís Terrades SolerCAMBRA OFICIAL DE LA PROPIETAT URBANA

Sra. Eva Mas TrepatCENTRE D’ECOLOGIA I PROJECTES ALTERNATIUS(CEPA)

Sr. Ignasi Forcada SalvadóCENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYACOMISSIÓ DE PROTECCIÓ DE NATURA

Sr. Jordi Roca BuronCENTRE EXCURSIONISTA DE MOLINS DE REI

Sra. Mercè FrigolaCLUB D’AMICS DELS ARBRES PER LA TERRA

Sr. Josep Closas SolàCLUB VELERS COLLSEROLA

Sr. Daniel Espejo FragaSra. Maria Valls Biosca (des de 18-12-02)DEPANA

Sra. Maria Antonia Grifols MonpelECOMEDITERRÀNIA

Sr. Carles Manel Barnés GarciaECOS DE BARNA

Sr. Ricard Pie Ninot Sr. Ramon Sastre (des de 23-7-02)ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D'ARQUITECTURADEL VALLÈS

Sr. Josep Vigo BonadaUNIVERSITAT DE BARCELONAFACULTAT DE BIOLOGIA

Josep Jordà BarreresFEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA

Sr. Narcís CastanyerFEDERACIÓ ENTITATS EXCUSIONISTES DE CATALUNYA

Sra. Anna Romeu RipollFUNDACIÓ CATALANA DE L’ESPLAI

Sr. Jordi de Dios TejedorGRODEMA

Sr. Jordi Domènech Gimeno Sr. Sergi Sales (des de 18-10-02) GRUP CATALÀ D’ANELLAMENTMuseu de Zoologia

Sr. Domènec Miquel SerraGRUP D’ESTUDIS LOCALS

Sr. Josep M. EspeltaINSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURAL Sra. Virgínia del Arco GiménezPLATAFORMA CÍVICA DEL PAPIOL

Sr. Manuel Carracedo EscuderoSERVEI D’EXTINCIÓ D’INCENDIS I SALVAMENTAJUNTAMENT DE BARCELONA

Sr. Albert Torras PérezSOCIETAT CATALANA D’EDUCACIÓ AMBIENTAL(SCEA)

Sr. Roberto Sáez RodríguezSOCIETAT CATALANA D’HERPETOLOGIAMuseu de Zoologia

Sr. Josep Pujolar FaureU.E.C GRÀCIA

Sra. Montse Lligadas SorribasUNIÓ DE PAGESOS

Sr. Jordi MontserratUNIÓ EXCURSIONISTA DE CATALUNYA D’HORTA

Sr. Ferran RodàUNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

Dr. Daniel Serra de la FigueraInstitut d'Estudis Territorials

UNIVERSITAT POMPEU FABRA

Sr. Oriol de BolòsSecció de Ciències Biològiques

INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS

Sr. Xavier Losantos AntichCLUB MUNTANYENC DE SANT CUGAT

Sr. Roger Caballé SasotCOORDINADORA VIA VERDA DE CERDANYOLA

Sr. Manuel Pérez BenzalAJUNTAMENT DE BARCELONA - Dte. 8è NouBarris

Sr. Eduard Vicente GómezAJUNTAMENT DE BARCELONA - Dte. 7è HortaGuinardó

Consell Consultiu 10

Sr Eduardo Mateos (des de 4-6-2002)COMISSIÓ OBRERA NACIONAL DE CATALUNYA(CCOO)

Sr. Miquel TrepatAJUNTAMENT DE BARCELONA - Dte. 5è Sarrià-Sant Gervasi

Sr. Victor Puntas AlvaradoAJUNTAMENT DE MOLINS DE REI

Sr. César Romero GarciaAJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT

Sr. Jordi San José Buenaventura Sra. Maite Ruf Almirall (des del 6-03-02)AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT

Sr. Rafael Viñals MaymóAJUNTAMENT DE CERDANYOLA DEL VALLÈS

Sr. Joan Borràs AlborchAJUNTAMENT DE EL PAPIOL

Sr. Alfons Romo DomingoAJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXACH

Sr. Jordi Ferrés ValcarceAJUNTAMENT DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

Sr. Eduard Saurina MaspochMANCOMUNITAT DE MUNICIPIS DE L’ÀREAMETROPOLITANA DE BARCELONA

Sra. Màxima Rubio GarciaAJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN

"

"

"

"

11

PresidentExcm. Sr. Manuel Royes Vila President de la Diputació de Barcelona

VicepresidentExcm. Sr. Joan Clos Matheu Alcalde de Barcelona

Vicepresident executiuIm. Sr. Ramón López LozanoAlcalde de Sant Just Desvern

SecretariSr. Josep M. Esquerda Roset

InterventorIl·lm. Sr. Josep Rodrigo Molí

TresoreraIl·lma. Sra. Teresa Raurich Montasell

MembresIl·lm. Sr. Dídac Pestaña RodríguezMancomunitat de Municipis de l’ÀMB

Il·lm. Sr. Lluís Tejedor BallesterosMancomunitat de Municipis de l’ÀMB

Il·lm. Sr. Celestino Corbacho ChavesMancomunitat de Municipis de l’ÀMB

Il·lma. Sra. Manuela de Madre Ortega (fins al juny de 2002)

Im. Sr Bartomeu Muñoz Calvet (des del juny de 2002 )Mancomunitat de Municipis de l’ÀMB

Il·lm. Sr. Josep Manel Abad Navarrete Mancomunitat de Municipis de l’ÀMB

Il·lm. Sr. Enric Llorca IbáñezMancomunitat de Municipis de l’ÀMB

Il·lma. Sra. Imma Mayol Beltran Mancomunitat de Municipis de l’ÀMB

Il·lm. Sr. Jordi Cornet SerraMancomunitat de Municipis de l’ÀMB

Il·lm. Sr. Jaume Ciurana Llevadot Mancomunitat de Municipis de l’ÀMB

Il·lm. Sr. Jordi Labòria MartorellDiputació de Barcelona

Il·lm. Sr. Francesc Martos AguileraDiputació de Barcelona

Il·lm. Sr. Antoni P. Fogué MoyaDiputació de Barcelona

Il·lm. Sr. Francesc Castellana Aregall Diputació de Barcelona

Il·lma. Sra. Imma Moraleda Perez Diputació de Barcelona

Il·lm. Sr. Joan Recasens GuinotDiputació de Barcelona

Il·lm. Sr. Jesús Maestro GarcíaDiputació de Barcelona

Il·lm. Sr. Juan Carlos del Río Pin Diputació de Barcelona

Il·lm. Sr. Antoni Morral BerenguerDiputació de Barcelona

Sr. Victor Puntas AlvaradoAjuntament Molins de Rei

Sr. Jordi Sanjosé Buenaventura Sra. Maite Ruf Almirall (des del 6-3-02)Ajuntament Sant Feliu de Llobregat

Sr. Rafael Viñals Maymó Ajuntament Cerdanyola del Vallès

Sr. Albert Vila BadiaAjuntament del Papiol

Il·lm. Sr. Cesar Arrizabalaga ZabalaAjuntament Montcada i Reixac

Sr. Jordi Ferrés ValcarceAjuntament Sant Cugat del Vallès

Sr. Cesar Romero GarciaAjuntament Esplugues de Llobregat

Sr. Carles Martí JufresaAjuntament de Barcelona. Dte. Sarrià-Sant Gervasi

"

"

Assemblea del Consorci del Parc de Collserola

PresidentIl·lm. Sr. Ramon Lopez LozanoAjuntament de Sant Just Desvern

SecretariIl·lm. Sr. Josep Ma. Esquerda Roset

Secretari delegatSr. Francesc Bartoll Huerta

InterventorIl·lm. Sr. Josep Rodrigo Molí

Interventor delegatSr. Lluís Artal Vidal

Representants de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de BarcelonaSr. Jaume Vendrell AmatSr. Eduard Saurina Maspoch Sra. Carme Figueres SiñolSra. Màxima Rubio García Sr. Jordi Menéndez Pablo

Representants de la Diputació de BarcelonaSr. Carles Anglada CasasIl·lm. Sr. Francesc Martos AguileraIl·lm. Sr. Antoni Morral BerenguerSr. Jordi Bertran CastellvíSr. Martí Doménech Montagut

Representants dels ajuntamentsIl·lm. Sr. Manuel Pérez Benzal Ajuntament de Barcelona. Districte 8è

Il·lma. Sra. Imma Moraleda Pérez Ajuntament de Barcelona. Districte 7è

Il·lm. Sr. Carles Martí Jufresa Ajuntament de Barcelona. Districte 5è

Sr. Víctor Puntas Alvarado Ajuntament de Molins de Rei

Sr. Jordi Sanjose Buenaventura Sra. Maite Ruf Almirall (des del 6-3-02)Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Sr. Rafael Vinyals MaymóAjuntament de Cerdanyola del Vallès

Sr. Joan Borràs AlborchAjuntament del Papiol

Sr. Alfons Romo DomingoAjuntament de Montcada i Reixac

Sr. Jordi Farrés ValcarceAjuntament de Sant Cugat del Vallès

Sr. César Romero GarciaAjuntament d’Esplugues de Llobregat

"

"

12Comissió Executiva

Director gerentMarià Martí Viudes

Cap del gabinet de PresidènciaAntoni Verdaguer Viaplana

SecretariJosep M. Esquerda Roset

Secretari delegatFrancesc Bartoll i Huerta

InterventorJosep Rodrigo Molí

Interventor delegatLluís Artal Vidal

TresoreraM. Teresa Raurich Montasell

Tresorera delegada / Tresorer delegatTrinidad Tomàs CasteràAntoni Puigarnau Puigarnau

Secció d’Administració i Contractació

Antoni Puigarnau Puigarnau, cap de secció

Susanna Prats Prat, tècnic Gestió Econòmica

Allan Alexandre Backlund González, auxiliar Gestió

Personal

Ester Jordi Lavilla, auxiliar Gestió Medi Natural

Imma Joseph Munné, auxiliar Gestió Gerència

Núria Villena García, auxiliar Gestió Patrimoni

Montserrat Gómez Saucedo, auxiliar Gestió Comptabilitat

Virgilio Juez Coca, auxiliar Gestió Arxiu

Montserrat Fructuoso Olesa, auxiliar Gestió UPDEA

Antoni Sedó Gil, subaltern

Manuel Devesa Pereiro, auxiliar Gestió Administració

i Contractació

Oriol Monclús Majó, auxiliar Gestió Projectes i Obres

Isabel Herrerías Hernández, oficial telefonista-

recepcionista (1)

Olga Rosal Gambin, oficial telefonista-recepcionista (2)

Servei del Medi Natural

Lluís C. Cabañeros Arantegui, cap de servei

Francesc Llimona Llovet, biòleg

Joan Capdevila Solà, cap de grup de Prevenció d’Incendis

Joan Vilamú Viñas, enginyer tècnic agroforestal

Josep Oriol Soler Casas, cap de grup de Conservació

i Repoblació Forestal

Joaquim Hernández Núñez, tècnic auxiliar de Suport

Francesc Calomardo Ortiz, oficial especial de

Conservació i Treballs Forestals i Agrícoles

Ángel Mateo Maldonado, guarda

Jordi Piera Nieto, guarda

Carles Sobrino Ruiz, guarda

F. Javier García Gutiérrez, guarda

Joan M. Cabañeros Arantegui, oficial de Conservació

i Treballs Forestals i Agrícoles

José Muñoz Medina, oficial de Conservació i Treballs

Forestals i Agrícoles

Àlvar González Picañol, oficial de Conservació i Treballs


Carmelo Palau Pérez, oficial de Conservació i Treballs


Eduard Pozo Navarro, oficial de Conservació i Treballs


Miguel Rosas Mancebo, oficial de Conservació i Treballs


José Miguel Segura Tamayo, oficial de Conservació i Tre-

balls Forestals i Agrícoles

Julio Domínguez Laconte, operari de camp i prevenció

d’incendis

Fernanda Tamayo Terrón, ajudant forestal (3)

Rafael Blanca Gadeo, operari de camp

Jordi Díaz León, operari de camp

Rafael Parra Sotillo, operari de camp

Vigilants prevenció d’incendis

Servando Fernández LópezPilar Flores RiolJuan López LozanoConcepció López PorcelJordi Nadal CánovasCarlos A. Palau GarcíaFrancisco Pérez FernándezFrancisco Pozo DíazJosé Rodríguez LlamasJuan José Rondón HerreríasMontserrat Romero MudarraJuan A. Sánchez BarredaDolores Sánchez ParraJosé A. Silgüe HervàsFrancisco Torres VallejoMiguel Vílchez RamírezJoaquim Vives CarcasonaRamón Vives CarcasonaIsabel Ribell Bachs (4)Joaquina Lupia Rebollo (4)Pere Fàbregas Margarit (4)

Daniel Díaz Diethelm (4)Albert Ginesta Per (4)José Luis Sánchez García (4)Juli Prieto Pisa (4)Antonio Álvarez Amigo (4)Alexis Catalán Moreno (4)Félix Serrano Arteaga (4)Cristina Mestre Navarro (4)Alberto Sánchez González (4)Lourdes Salvador Barbarroja (4)Mònica Sánchez de Miguel (4)Albert Musarró Batlle (4)

Servei de Projectes i Obres

Josep Mascaró Català, cap de servei

Teresa Sardà Amills, arquitecte tècnic

Antoni Ardèvol Fernández, tècnic auxiliar d’Obres

i Manteniment

Pere Mayoles Mallol, dibuixant/delineant

Máximo García González, treballador designat en

matèria de seguretat i salut

Joan Gómez de la Tia Vallés, dibuixant/delineant

Mercè Reventós Rovira, dibuixant/delineant

Antonio Moya Justicia, operari de camp - Manteniment

d’Instal·lacions (5)

Servei d’Ús Públic, Divulgaciói Educació Ambiental

Isabel Raventós Gastón, cap de servei

Heleni Munujos Vinyoles, tècnic Gestió d’Ús Públic, Divul-

gació i Educació Ambiental (6)

Sebastià Duñó Esteve, coordinador de Voluntaris

Alfons Raspall Campabadal, tècnic Gestió d’Ús Públic,

Divulgació i Educació Ambiental

Sílvia Mampel Alandete, tècnic Gestió d’Ús Públic,


Centre d’Informació del ParcCecília Cardús Ros, tècnic Gestió d’Ús Públic, Divulgació

i Educació Ambiental

Ana Prieto Unsión, auxiliar d’Ús Públic, Divulgació


Juan José Montero Márquez, auxiliar d’Ús Públic,


Anna Pla Adrové, auxiliar d’Ús Públic, Divulgació

i Educació Ambiental - Caps de setmana

Manel Casademunt Blay, auxiliar d’Ús Públic, Divulgació

i Educació Ambiental - Caps de setmana

Joan A. Lorente Matea, auxiliar d’Ús Públic, Divulgació i

Educació Ambiental - Caps de setmana

13Serveis Tècnics

Serveis Tècnics

Centre d’Educació Ambiental Can CollRoser Armendares Calvet, tècnic Gestió d’Ús Públic,


Montserrat Ventura Cabús, tècnic Gestió d’Ús Públic,


Miquel Palau Casanovas, tècnic Gestió d’Ús Públic,


Joan Cueto Gañet, tècnic Gestió d’Ús Públic, Divulgació


Marta Doñoro Moya, tècnic Gestió d’Ús Públic, Divulgació

i Educació Ambiental (7)

Centre de Documentació i Recursos EducatiusTeresa Cañellas Isern, tècnic Gestió d’Ús Públic, Divulgació


Centre d’Educació Ambiental Mas PinsMarian Navarro Navarro, tècnic superior Gestió d’Ús

Públic, Divulgació i Educació Ambiental

Glòria Arribas Muñoz, tècnic Gestió d’Ús Públic, Divul-

gació i Educació Ambiental

Cecília Jori, tècnic Gestió d’Ús Públic, Divulgació i Educació

Ambiental

Isabel M. Da Silva Cruz Alves, tècnic Gestió d’Ús Públic,


Àrea d’Informació Territoriali Urbanisme

Joaquim Calafí Rius, arquitecte

Raimón Reventós Rovira, tècnic de Gestió de Sistemes

Informàtics

Jordi Sánchez Ruiz, dibuixant/delineant

(1) Fins al 16-04-02(2) des del 17-04-02(3) fins al 18-09-02(4) des del 22-04-02 fins al 14-10-02(5) des del 04-07-02(6) fins al 03-03-02(7) des del 14-10-02

"

"

"

"

14

15Pressupost 2002

CAPÍTOL III Taxes i altres ingressos Consignació Contretpressupostada

30000 Vendes 13.222,27 19.773,3031000 Taxes ocupació privativa d’espais 1.803,04 1.501,17

públics34000 Preus públics serveis culturals 72.722,46 70.075,1535200 Preus públics utilització temporal 6.611,13 4.144,28

instal·lacions Parc38000 Reintegraments de pressupostos 0,00 0,00

tancats39900 Altres ingressos 1.502,53 14.565,6939901 Anuncis d’ofertes i concursos 1.502,53 1.536,32

Total Capítol III 97.363,96 111.595,91

CAPÍTOL IV Transferències corrents

40000 Transferències MMAMB com a ens 2.035.928,50 2.035.928,50consorciat

40001 Transferències Diputació BCN com 2.035.928,50 2.035.928,97a ens consorciat

42400 Transferències d’entitats públiques: 9.104,95 8.804,44patrocini

46200 Transferències Ajuntament 88.980,86 88.929,25de Barcelona

46201 Transferències Diputació BCN per 51.086,03 51.086,03altres conceptes

46202 Transferències Ajuntament Cerdanyola 3.005,06 0,00del Vallès

47000 Transferències d’empreses privades: 84.141,69 51.967,39patrocini

Total Capítol IV 4.308.175,59 4.272.644,58

CAPÍTOL V Ingressos patrimonials

52000 Interessos de dipòsits en bancs i caixes 18.030,36 27.037,6555000 Concessions administratives 37.100,25 36.192,99

Total Capítol V 55.130,61 63.230,64

Total operacions corrents 4.460.670,16 4.447.471,13

A. Operacions corrents B. Operacions de capital

Estat d’ingressos 2002

CAPÍTOL VII Transferències de capital Consignació Contretpressupostada

70000 Transferències MMAMB 420.708,47 420.708,47com a ens consorciat

70001 Transferències Diputació BCN 558.941,25 558.941,25com a ens consorciat

72400 Transferències d’entitats 300,51 6.010,12públiques: patrocinis

76200 Trasferències Ajuntament 66.111,33 66.111,33Esplugues de Llobregat

76201 Transferències Ajuntament 60.101,21 60.101,21Montcada i Reixac

Total Capítol VII 1.106.162,77 1.111.872,38

Total operacions de capital 1.106.162,77 1.111.872,38

Pressupost 2002 5.566.832,93 5.559.343,51Romanents 2002 749.311,53 744.010,27Total pressupost 2002 6.316.144,46 6.303.353,78

Pressupost 2002 16

CAPÍTOL I Remuneracions de personal Consignació Contretpressupostada

130001210 Retribucions de personal fix 1.905.249,90 1.905.249,90131001210 Retribucions de personal temporal 368.908,63 368.908,63160001210 Seguretat Social 666.988,58 666.315,55162051210 Assegurances personal 12.320,75 11.427,62163001210 Formació de personal 7.650,88 7.022,27165001210 Fons social 100.169,32 101.266,11

Total Capítol I 3.061.288,06 3.060.190,08

CAPÍTOL II Adquisició de béns i serveis

204001210 Lloguer de vehicles 25.598,14 25.598,14205001210 Lloguer de fotocopiadores 2.307,89 2.298,15210005330 Reparacions, manteniment de millora 340.961,48 340.515,80

del medi natural212004320 Reparació d’edificis i d’instal·lacions 95.350,26 94.608,51212005330 Manteniment material mobiliari 27.045,54 26.844,05

àrees lleure214001210 Reparacions i manteniment vehicles 21.035,42 21.023,41215001210 Manteniment, consums i assistència 3.826,76 3.627,12

fotocopiadores216001210 Assistència informàtica 12.000,00 12.246,00220001210 Despeses d’oficina 10.926,82 11.723,60220011210 Llibres, revistes i butlletins 4.116,93 3.530,11220021210 Consumibles informàtics i altres materials 9.616,19 15.886,18221001210 Consum electricitat 31.252,63 31.252,63221011210 Consum aigua 22.628,11 21.718,25221021210 Consum gas 7.212,15 8.000,67221031210 Consum combustible 32.366,29 30.754,60221041210 Vestuari treballadors medi natural 18.030,36 18.187,89221051210 Productes alimentaris (Mas Pins) 6.010,12 3.530,87222001210 Servei telefonia fixa 31.372,84 30.367,14222011210 Postals 6.160,37 6.357,45222021210 Telegràfiques 150,25 0,00222051210 Servei telefonia mòbil 21.335,93 20.880,93223001210 Transports i missatgeria 3.005,06 2.223,34224001210 Assegurances 23.439,47 21.583,73225001210 Tributs 5.108,60 4.780,87226001210 Despeses diverses Secció AC 601,01 198,62226005330 Despeses diverses de medi natural 1.988,32 2.227,63226011210 Representació i protocol 13.222,27 13.704,18226021210 Anuncis d’ofertes i concursos 3.606,07 5.742,00226024510 Servei d’Ús Públic, Divulgació 184.510,73 146.771,52

i Educació Ambiental226031210 Advocats, procuradors i notaris 3.606,07 2.471,28227001210 Neteja edificis 81.682,85 83.189,48227011210 Vigilància edificis 121.947,30 111.112,37227061210 Estudis i treballs AC 10.818,22 18.408,50227064320 Estudis i treballs PO 12.020,24 11.256,87227064510 Estudis i treballs UPDEA 601,01 0,00

A. Operacions corrents

Estat de despeses 2002

227065330 Estudis i treballs MN 62.367,97 51.657,36230001210 Dietes consellers 4.010,12 3.595,14230011210 Dietes personal 9.222,27 7.455,92231001210 Locomoció i trasllats 33.494,41 34.563,72

Total Capítol II 1.304.556,47 1.249.894,03

CAPÍTOL III Despeses financeres

34200200 Interessos demora 300,51 137,0034900200 Altres despeses financeres-despeses 450,76 402,40

de gestió bancària

Total Capítol III 751,27 539,40


470005330 Transferències corrents a empreses 300,51 0,00privades millora MN

489001210 Transferències corrents a institucions 24.491,44 22.563,88489005330 Transferències corrents a institucions 52.494,52 52.494,52

millora MN

Total Capítol IV 77.286,47 75.058,40

Total operacions corrents 4.443.882,27 4.385.681,91

CAPÍTOL VI Inversions reals

601004320 Inversió nova en infraestructura 371.746,89 349.292,85i béns destinats a l’ús general

601004510 Inversions en Ús Públic, Divulgació 12.020,24 11.975,10i Educació Ambiental

601005330 Inversions en Medi Natural 495.865,03 481.913,14611014520 Inversió de reposició en béns 164.415,63 161.885,29

destinats a l’ús general611015330 Inversió de reposició en béns 16.828,34 16.809,25

destinats al medi natural625004320 Mobiliari i equipament SSTT 6.010,12 5.904,46625005330 Inversions en mobiliari i estris 12.020,24 12.020,24626001210 Inversió nova funcionament operatiu 26.013,81 25.985,25

dels serveis636011210 Inversió reposició funcionament 18.030,36 18.013,42

operatiu dels serveis

Total Capítol VI 1.122.950,66 1.083.799,00

Total operacions de capital 1.122.950,66 1.083.799,00

Pressupost 2002 5.566.832,93 5.469.480,91Romanents 2002 749.311,53 744.010,27Total pressupost 2002 6.316.144,46 6.213.491,18

B. Operacions de capital

17Pressupost 2003

CAPÍTOL III Taxes i altres ingressos consignació definitiva

30000 Vendes 19.230,0031000 Taxes ocupació privativa d’espais públics 1.800,0034000 Preus públics Serveis Culturals 75.150,0035200 Preus públics utilització temporal 6.600,00

instal·lacions del Parc39900 Altres ingressos 3.600,0039901 Anuncis d’ofertes i concursos 1.670,00

Total Capítol III 108.050,00


40000 Transferències MMAMB com a ens consorciat 2.035.928,5040001 Transferències Diputació Barcelona com a ens 2.035.928,50

consorciat42400 Transferències d’entitats públiques: patrocini 300,0042401 Transferències Consorci Urbanístic Centre 30.050,00

Dir Cerdanyola del Vallès46200 Transferències Ajuntament de Barcelona 46.756,9846201 Transferències Diputació de Barcelona per altres 53.770,00

conceptes46203 Transferències Ajuntament Sant Cugat del Vallès 120.202,0146204 Transferències altres ajuntaments 30,0047000 Transferències corrents d’empreses privades: 112.126,00

patrocini

Total Capítol IV 4.435.092,00

CAPÍTOL V Ingressos patrimonials

52000 Interessos de dipòsits en bancs i caixes 19.840,0055000 Concessions administratives 43.890,00

Total Capítol V 63.730,00

Total operacions corrents 4.606.872,00

A. Operacions corrents B. Operacions de capital

Ingressos 2003

CAPÍTOL VII Transferències de capital consignació definitiva

70000 Transferències MMAMB com a ens consorciat 474.799,5670001 Transferències Diputació Barcelona com a ens 336.566,78

consorciat76200 Transferències Ajuntament Esplugues de Llobregat 72.121,4576201 Transferències Ajuntament Montcada i Reixac 60.101,2176202 transferències Ajuntament de Barcelona 465.570,5076204 Transferències altres ajuntaments 30,0072400 Transferències d’entitats públiques: patrocinis 300,0077000 Transferència d’entitats privades: patrocinis 30.050,00

Total Capítol VII 1.439.539,50

Total operacions de capital 1.439.539,50

Total pressupost ingressos 6.046.411,50

Pressupost 2003 18

CAPÍTOL I Remuneracions de personal consignació definitiva

012113000 Retribucions de Personal fix 2.021.564,67012113100 Retribucions de Personal temporal 274.873,08012116000 Seguretat Social 685.563,80012116105 Pensions a càrrec del CPC 23.138,97012116205 Assegurances Personal 12.620,00012116300 Formació de personal 7.890,00012116500 Fons Social 108.181,48

Total Capítol I3.133.832,00

CAPITOL II Adquisició de béns i serveis

012120400 Lloguer de vehicles 26.250,00012120500 Lloguer de fotocopiadores 2.300,00053321000 Reparacions,manteniment de millora del medi natural 356.310,00043221200 Reparació d'edificis i d'instal·lacions 101.600,00053321200 Manteniment material mobiliari àrees lleure 30.000,00012121400 Reparacions i manteniment vehicles 17.050,00012121500 Manteniment, consums i assistència de fotocopiadores 3.970,00012121600 Assistència informàtica 300,00012122000 Despeses oficina 15.900,00012122001 Llibres, revistes i butlletins 3.690,00012122002 Consumibles informàtics i altres materials 11.575,00012122100 Consum electricitat 33.055,00012122101 Consum aigua 23.230,00012122102 Consum gas 7.200,00012122103 Consum combustible 42.525,00012122104 Vestuari treballadors MN 7.750,00012122105 Prod. aliment. (Mas Pins) 6.000,00012122200 Servei telefonia fixa 28.965,00012122201 Postals 6.150,00012122202 Telegràfiques 150,00012122205 Servei telefonia mòbil 21.290,00012122300 Transports i missatgeria 6.680,00012122400 Assegurances 26.575,00012122500 Tributs 5.260,00012122600 Despeses diverses Secció AC 500,00012122601 Representació i protocol 13.200,00012122602 Anuncis d'ofertes i concursos 3.730,00045122602 Servei d'Ús Públic, Divulg. i Ed. Amb. 196.300,00053322600 Despeses diverses Medi Natural 2.600,00012122603 Advocats, procuradors i notaris 3.600,00012122700 Neteja edificis 103.000,00012122701 Vigilància edificis 105.000,00012122706 Estudis i treballs AC 14.500,00043222706 Estudis i treballs PO 12.000,00043222706 Estudis i treballs ITU 28.000,00045122706 Estudis i treballs UPDEA 600,00

A. Operacions corrents

Despeses 2003

053322706 Estudis i treballs MN 74.365,00012123000 Dietes consellers 6.000,00012123001 Dietes personal 13.200,00012123100 Locomoció i trasllats 33.500,00

Total Capítol II 1.393.870,00

CAPÍTOL III. Despeses financeres

002034200 Interessos demora 300,00002034900 Altres despeses financeres-Despeses de gestió bancària 450,00

Total Capítol III 750,00

CAPITOL IV Transferències corrents

053347000 Transferències corrents a empreses privades 300,00per a la millora del medi natural

012148900 Transferències corrents a institucions 14.700,00053348900 Transferències corrents a institucions per a la millora 63.420,00

del medi natural

Total Capítol IV 78.420,00

Total operacions corrents 4.606.872,00

CAPITOL VI Inversions reals

012160000 Adquisició sòl 228.478,69043260100 Inversió nova en infrastructura i béns destinats 823.680,81

a l'ús general045160100 Inversions en Ús públic, Divulgació i Educació Ambiental 42.070,00053360100 Inversions en medi natural 159.360,00045261101 Inversió de reposició en béns destinats 105.850,00

a l'ús general053361101 Inversió de reposició en béns destinats al medi natural 17.400,00043262500 Mobiliari i equipament SSTT 6.000,00053362500 Inversions en mobiliari i estris 12.500,000.121.62600 Inversió nova associada al funcionament 18.000,00

operatiu dels serveis (equipament informàtic)0.121.63601 Inversions de reposició associada al funcionament 26.200,00

operatiu dels erveis (equipament informàtic)

Total Capítol VI 1.439.539,50

Total operacions capital 1.439.539,50

Total pressupost de despeses 6.046.411,50

B. Operacions de capital

A la Secció d’Administració i Contractació li corres-ponen les funcions estructuradores del funciona-ment de l’ens gestor del Parc, amb l’objectiu defacilitar el procediment per tal que es puguinassolir les funcions finalistes dels altres serveis.

Els àmbits de gestió són els següents:

— Econòmic, gestió de recursos humans i con-tractació.

— Acció jurídica i administrativa.— Gestió del patrimoni públic.— Arxiu.

Àmbit econòmic, gestió derecursos humans i contractació

L’aspecte econòmic té com a finalitat principal lagestió del pressupost.

La major part dels recursos provenen de les entitatsconsorciades: la Mancomunitat de Municipis del’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Diputacióde Barcelona, amb aportacions a parts iguals querepresenten al voltant del 91,6% dels ingressos. Laresta prové d’activitats de col·laboració específiquesamb diversos ajuntaments del territori del Parc deCollserola per cofinançar projectes concrets, d’acti-vitats d’educació ambiental, de la venda de publi-cacions i articles, del programa de patrocini, de lesconcessions administratives o dels interessos delsdipòsits en bancs i caixes d’estalvi.

El pressupost de l’any 2002 manté l’estructura delsanteriors exercicis i es fa un èmfasi especial en elpes específic del manteniment i de les inversions dereposició. S’assenyala la característica de refermar iaprofundir en la línia de col·laboració amb els ajun-taments per executar noves inversions.

Amb una plantilla funcional que el 31 de desem-bre de 2002 constava de 90 efectius, dels quals18 són vigilants de prevenció d’incendis, indefi-nits fixos discontinus o a temps parcial (con-tractes de nou mesos l’any), l’entitat no pot exe-cutar íntegrament el pressupost.

En el marc de la gestió dels recursos humansdurant l’any 2002, cal destacar l’aprovació delConveni col·lectiu i de la relació de llocs de tre-ball, la qual cosa suposa la consolidació de l’es-tructura organitzativa del Consorci del Parc deCollserola.

D’una banda, l’Assemblea General del Consorcidel Parc de Collserola, en la sessió de 26 denovembre de 2002, va aprovar el Convenicol·lectiu del personal laboral del Consorci delParc de Collserola, amb una vigència per a unperíode de tres anys, que es compta des de l’1 degener de 2003. D’altra banda, en la mateixasessió també es va aprovar la relació de llocs detreball de l’entitat, que inclou les fitxes descrip-tives de les funcions bàsiques i dels requisits per ala provisió de cadascun dels llocs de treball.

Per això, d’acord amb el caràcter prestador deserveis i gestor públic de l’ens gestor del Parc, lamajor part de la seva activitat administrativa técaràcter contractual. Així, es concerten principal-ment contractes de subministrament, de serveis,de consultoria i d’assistència tècnica i d’obra.

En aquest punt, cal assenyalar que l’AssembleaGeneral del Consorci va aprovar, en la sessió dedata 4 de juny de 2002, l’adhesió als plecs de clàu-sules administratives generals aprovats per laDiputació de Barcelona, aplicables als contractesd’obres i instal·lacions, i als de consultoria i assis-tència, de serveis i de subministraments, comtambé a altres contractes administratius i privats.

Acció juridicoadministrativa

Aquest àmbit de gestió destaca en dos vessantsd’especial transcendència: la defensa dels inte-ressos del Consorci davant els tribunals de justícia,i la formalització de convenis de col·laboració ambentitats i particulars per tal d’optimitzar la gestiódel Parc, obtenir fonts de finançament noves idesenvolupar programes de formació i investigacióadients a l’execució dels objectius de l’ens gestor.

Les tasques fonamentals desenvolupades són lesque corresponen per imperatiu estatutari i legal al’assessoria jurídica preceptiva a l’entitat i latutela i assistència del òrgans de govern del Con-sorci, a més de l’assessoria en matèria de recla-macions administratives i contenciosa administra-tiva. Durant l’any 2002, l’activitat principal vaésser la següent:

Assessoria jurídica general

Aquest àmbit comporta la redacció i preparaciód’informes específics, amb caràcter previ amoltes qüestions i problemàtiques que calafrontar des dels òrgans de govern del Consorci.En altre ordre temàtic, es tramiten els conten-ciosos que es detallen a la taula adjunta (p. 20).

En aquest punt, cal assenyalar que, d’una banda,continua el tràmit de la demanda presentada alJutjat Contenciós Administratiu de Barcelona enrelació a l’aprovació de diversos plans tècnics degestió cinegètica al Parc de Collserola per part dela Generalitat de Catalunya i, d’una altra banda,que continua el tràmit del recurs 719/2001, enquè el Consorci és codemandat en relació a unaproposta de modificar el Pla General Metropolitàa l’àmbit de la Carretera de les Aigües, núms.157-187.

Convenis vinculats a l’administració

Al llarg de l’any 2002 han continuat els pro-grames de col·laboració amb institucions, entitatspúbliques i privades per executar estudis i desen-volupar investigacions adreçades a la protecció iconservació del parc, com també a la captaciód’aportacions econòmiques per al desenvolupa-ment de projectes i altres vies de col·laboracionsinstitucionals dins del marc de cooperació inter-administrativa. Bona part dels resultats d’aquestàmbit de gestió es reflecteix en els capítols deConservació i gestió dels sistemes naturals, i dePromoció, divulgació i educació ambiental, en lestaules dels convenis establerts.

Ressalta el conveni de cooperació subscrit ambl’Ajuntament de Barcelona (districte de Sarrià-Sant Gervasi) relatiu al pantà de Vallvidrera, pro-jecte emblemàtic que s’ha d’executar durantl’any 2003.

19Secció d’Administració i Contractació

Plantilla funcional consolidada el 31 de desembre de 2002

Laborals indefinits 59Funcionaris 3Treballadors temporals 6Treballadors fixos discontinus 18(abril-desembre)Altres contractats temporals 4(reforços al marge de la plantilla)

Total: 90


Mitjançant conveni amb l’Ajuntament de SantCugat del Vallès, hom ha adoptat el compromísper desenvolupar diferents actuacions i obres alterme municipal de Sant Cugat del Vallès, desta-cant la del camí de la Vall de Gausac des de SantAdjutori a Sant Medir. D’altra banda, hi ha tot unseguit d’actuacions forestals (franges de pro-tecció), millores de pistes de la xarxa bàsica, senya-lització, neteja, etc. Té una especial transcen-dència, atès que suposa la plena integració i uncompromís absolut per part de l’Ajuntamentesmentat en la gestió del Parc.

Activitats dels òrgans de govern

Consell Consultiu

El Consell Consultiu es configura com l’òrgan departicipació del Consorci del Parc de Collserola, alcostat dels òrgans de govern i d’administració.Les funcions del Consell són, entre d’altres, lesd’informació, consulta i assessorament respecteal Pla d’actuacions del Consorci.

L’any 2002 varen celebrar-se dues sessionsordinàries els dies 18 de juliol i 28 de novembre, iuna d’extraordinària el 17 de gener de 2002.

En la sessió de 19 de desembre de 2001 es creàla comissió especial d’urbanisme del ConsellConsultiu, que celebrà la seva sessió constitutivael 19 de febrer de 2002.

En la sessió extraordinària de 17 de gener de2002 es dugué a terme un interessant i, alhora,important debat sobre un nou marc de proteccióde Collserola, amb diverses intervencions sobreles propostes presentades per representants de laPlataforma Cívica per a la Defensa de Collserola.La Comissió Executiva del Consorci del Parc deCollserola restà assabentada de l’acord adoptatpel Consell Consultiu en la sessió de data 5 demarç de 2002.

També es concretaren les normes de funciona-ment de la Comissió de seguiment de temesurbanístics.

La sessió de 28 de novembre de 2002 esde-vingué informativa, atenent la manca de quòrumper cele brar una sessió ordinària.

Comissió Executiva

La Comissió Executiva del Consorci del Parc deCollserola és un òrgan operatiu l’objecte del qual

Recursos en tràmit

Núm. Jutjat Núm. recurs / Tipus / Contingut Estat de tramitacióAny inici

5 288/2001 I i Administratiu / Plans Tècnics de Gestió Iniciat el període probatori288/2001 C Cinegètica al Parc de Collserola

Jutjats del Contenciós Administratiu de Barcelona

Núm. recurs / Any inici Tipus / Contingut Estat de tramitació

947/90 Urbanístic / Expropiació finca forestal Formulades al·legacions221/97 Administratiu / Reclamació responsabilitat Sentència favorable. En tràmit

patrimonial al Tribunal Suprem719/2001 Urbanístic / Modificació del PGM a l’àmbit Pendent de sentència

de la Ctra. de les Aigües, núms. 157-185

Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)

Núm. recurs / Any inici Tipus / Contingut Estat de tramitació

9/229/2002 Administratiu / Reclamació responsabilitat Pendent de sentènciapatrimonial

Tribunal Suprem (TS)

és fer el seguiment i establir els mecanismes deposada en marxa de les decisions preses en l’As-semblea General. L’any 2002 van celebrar-sequatre sessions ordinàries els dies 5 de març, 4 dejuny, 1 d’octubre i 26 de novembre.

Assemblea General

L’Assemblea General és l’òrgan suprem de deli-beració i decisió del Consorci del Parc de Collse-rola. Durant l’any 2002 van celebrar-se sessionsels dies 4 de juny i 26 de novembre.

Gestió del patrimoni públic

Continua la línia de gestió indirecta mitjançantconcessions administratives en determinats ser-veis del Parc, fonamentalment pel que fa a lesàrees de lleure.

A banda d’això, l’entitat du a terme una tascacontínua quant a identificar cadastralment iregistralment les finques públiques del Parc deCollserola a l’efecte que la gestió sigui progressi-vament més acurada.

Sobresurt l’acord adoptat en matèria de patri-moni, pel qual el Consorci del Parc de Collserolava acceptar l’adscripció de l’ús de les finques demas Pins i can Borni, propietat de l’Ajuntamentde Barcelona, a aquest Consorci.

Arxiu

A finals del mes de març de 2000, la xarxa in-formàtica del Consorci incorporà la base de dadesque serveix per gestionar i tramitar els expedients,fet que va permetre automatitzar les transferèn-cies de documentació des de les unitats adminis-tratives a l’arxiu administratiu.

Durant el mes d’octubre de 2001, es va dur aterme el trasllat de l’arxiu administratiu del Con-sorci a l’edifici de can Balasc, fet que implicà unamillora en la gestió, atès que l’espai dedicat s’am-plià considerablement mitjançant la instal·laciód’un sistema d’armaris de doble alçada (sistemapicking-up de dues plantes) i s’arranjà per man-tenir-lo en unes condicions òptimes de tempera-tura i humitat. A més de la millora aconseguida enla gestió de l’arxiu, aquesta actuació també vapermetre recuperar espai per a les diferents unitatsadministratives del Consorci.


En aquest context, cal destacar l’aprovació defi-nitiva del Reglament de l’arxiu del Consorci el dia24 de gener de 2002.

El conjunt d’aquestes actuacions ha permèsmillorar l’eficàcia en el tractament de la documen-tació i la gestió documental.

En el transcurs de l’any 2002, l’arxiu administratiudel Consorci del Parc de Collserola ha rebut lasegüent documentació de les seves unitats admi-nistratives:

A més, durant l’any 2002 l’arxiu va atendre 182préstecs i 95 consultes de caràcter intern i 2 decaràcter extern, i també va realitzar un total de50 registres en el fons bibliogràfic del Consorci.

Convenis de cooperació científica i tècnica

Entitat Projecte associat

Universitat Autònoma de Barcelona Estada en pràctiques d’alumnes de la llicenciatura de CiènciesAmbientals

Universitat Autònoma de Barcelona Realització de pràctiques professionals del Mestratge en Tecnologies de la Informació Geogràfica

Universitat Autònoma de Barcelona Realització d’estades en pràctiques dels alumnes de la Llicenciatura de Biologia

Institut d'Educació Contínua (Universitat Col·laboració per a l'estada en pràctiques dels alumnes del MestratgePompeu Fabra) en Dret Públic i Organització AdministrativaUniversitat Pompeu Fabra Col·laboració per a la realització de pràctiques d'alumnes de la

Llicenciatura de DretEscola Tècnica Superior d’Arquitectura Elaboració del mapa del sistema d’espais lliures a l’entorn del Parc del Vallès de CollserolaUniversitat de Barcelona Realització d’un estudi sobre la fauna herpetològica del Parc de CollserolaUniversitat de Barcelona Realització d’un estudi sobre els mamífers, especialment el toixó

(Meles meles)Universitat de Barcelona Realització d’un estudi sobre els peixos del Parc de Collserola

i la seva problemàticaUniversitat de Barcelona Realització d’un projecte de recerca sobre l’estat ecològic

dels ecosistemes aquàtics de CollserolaUniversitat de Barcelona Realització d’un projecte sobre «el component fúngic dels estepars

(cistion) del Parc de Collserola: estudi florístic, fitosociològic i fenològic»Universitat de Barcelona Realització de pràctiques dels alumnes de la Facultat de Pedagogia

Universitats


Ajuntament de Barcelona Execució del «Projecte de restauració de la presa i el vas del Pantà de Vallvidrera»

Ajuntament Sant Cugat del Vallès Cooperació en l’execució de projectes a desenvolupar pel Consorci del Parc de Collserola

Institut Municipal d’Educació de Barcelona Col·laboració en el desenvolupament d’un programa d’educació (Ajuntament de Barcelona) ambientalPatronat Municipal del Museu de Granollers Estudi sobre la presència i utilització de l’hàbitat per part dels (Ajuntament de Granollers) quiròpters al Parc de CollserolaDistricte VII Horta - Guinardó (Ajuntament Cessió exposició itinerant «Collserola, una realitat compartida»de Barcelona)Ajuntament de Barcelona Estudi estratègic del vessant barceloní del Parc de CollserolaDistricte V Sarrià - Sant Gervasi Finançament del «Pla de prevenció d'incendis forestals» (PPIF) (Ajuntament de Barcelona) de Barcelona 2001 - 2005

Ajuntaments


Grup Català d'Anellament Realització de programes d'anellament sistemàtics i regulars seguint la proposta metodològica de «monitoring» del Constant Effort Site

Ecole Nationale des Travaux Publics Estada en pràctiques de l’Êtat (Lyon, França)

Altres institucions

Secció d’Administració i Contractació

"

"

22


Escola Virolai Cessió exposició itinerant «Collserola, una realitat compartida»Escola de Capacitació Agrària Mas Bové Col·laboració pràctiques de formació d'alumnesSocietat d’Estudis i Investigacions Col·laboració en la realització de pràctiquesComunitàriesEscola de Capacitació Agrària del Pirineu Col·laboració pràctiques de formació d'alumnesAsociación para el Estudio y Recuperació Gestió del mòdul de recuperació de la fauna autòctona de l'Estació de la Flora y Fauna Autóctonas Biològica de Can BalascCollserola 10

Altres convenis de col·laboració


Institut Municipal de Serveis Funeraris Col·laboració en la realització d’estudis i actuacions per a la millora de Barcelona del medi natural del Parc per a l’any 2002Torre de Collserola, SA Conservació del Parc de Collserola i sensibilització i promoció de la

conservació del medi ambientEdiciones Primera Plana, SA Col·laboració en la promoció del Parc Planeta Med, SL (Paral·lel 40) Producció d’un vídeo del ParcTúnels i Accessos de Barcelona, SAC Col·laboració en la realització de la «Guia de la Natura del Parc»

PATROCINI

Unitat Documentació

Servei de Medi Natural Informes de treball del personal de camp: 17 caixesInformes diaris d’incidències detectades pels guardes: 10 carpetesPliques administratives: 12 caixesResums campanyes prevenció incendis: 3 caixes82 plànols163 expedients12 projectes

Secció d’Administració 500 expedientsi Contractació Manaments de pagament: 17 caixes

Nòmines 1999-2000: 3 caixesTickets de caixa 1999-2000: 3 caixesRebuts 1999-2000: 2 caixesAutoritzacions de despeses 2000: 1 caixaIngressos 1999: 3 caixesIngressos valors 1999: 1 caixaDocumentació bancària 2000: 1 caixaIngressos pressupostaris 2000: 2 caixesOperacions extraordinàries 2000: 1 caixaFactures emeses 2000: 1 caixaMemòries del Parc (1986-1997): 2 caixes1 Llibre de registres de sortida 20012 Llibres de registre d’entrada 2000-2001

Servei d’Ús Públic, Divulgació 120 expedientsi Educació Ambiental Material editat pel Parc 1986-2000: 13 caixes

Servei de Projectes i Obres 239 expedients

Gerència 12 expedients

23

INTRODUCCIÓ

El Servei de Medi Natural és el responsable, engran part, de la conservació i actuació sobre elssistemes naturals. S’organitza a partir de cinc pro-grames molt interrelacionats que contenen activi-tats diverses, com es detalla tot seguit. Aquestany, el conjunt d’activitats ha comptat amb unadotació pressupostària de 2.158.713,37 euros,incloent el pressupost extraordinari de 255.770,62euros aprovat per fer front els efectes catastròficsde les nevades.

PROGRAMA 1: Prevenció d’incendisActivitat 1. Redacció de plans i projectesActivitat 2. Detecció, vigilància i intervenció im-

mediataActivitat 3. Execució i manteniment de mesures

de prevencióActivitat 4. Coordinació del dispositiu i anàlisi de

dadesActivitat 5. Control d’usos perillosos

PROGRAMA 2: Gestió forestal i agrícolaActivitat 1. Redacció de plans i projectesActivitat 2. Replantació, ordenació i treballs silví-

colesActivitat 3. Repoblacions, treballs de restauració

i mantenimentActivitat 4. Foment de l’agricultura i ramaderia

PROGRAMA 3: Gestió de la fauna, estudis iestació biològica

Activitat 1. Seguiment i anàlisi d’activitats cine-gètiques

Activitat 2. Gestió d’hàbitats i potenciació de lafauna

Activitat 3. Estació Biològica de Can BalascActivitat 4. Estudis i seguiments sobre el medi

natural

PROGRAMA 4: Vigilància ambiental i controldel planejament

Activitat 1. Inspecció guarderia

PROGRAMA 5: Manteniment d’infraestruc-tures, àrees de lleure i senya-lització

Activitat 1. Control i manteniment de la maqui-nària

Activitat 2. Manteniment del mobiliari i la se-nyalització

Activitat 3. Activitats agrícoles a can Coll

Activitat 4. Neteja àrees de lleureActivitat 5. Manteniment àrees de lleure

PROGRAMA 1:Prevenció d’incendis

La gestió del Dispositiu de Prevenció d’IncendisForestals de la MMAMB és l’actuació que com-porta el major esforç pressupostari. La finalitat ésprotegir el bosc dels incendis forestals que,ateses les característiques del Parc i la freqüen-tació, es produeixen en un nombre molt conside-rable, com es pot apreciar en la taula següent.

Les mesures que es prenen per disminuir el risc illuitar contra els incendis forestals les diferenciemen prevenció passiva i prevenció activa:

Prevenció passiva

Consisteix en aquelles actuacions que tenen l’ob-jectiu de disminuir la vulnerabilitat del territori enrelació als incendis forestals. Durant el 2002s’han executat les següents:

1. Sensibilització I Divulgació

Com els darrers anys, s’han distribuït fullets infor-matius i s’ha introduït la prevenció d’incendisforestals dins dels continguts pedagògics delscentres d’educació ambiental.

2. Vigilància del compliment de la legislació vigent

La guarderia del Parc de Collserola vetlla pelcompliment de la legislació vigent en matèria deprevenció d’incendis en les diferents activitatsque es realitzen dins del Parc, complementant les

de la Guàrdia Urbana, Agents Rurals, SEPRONA,Mossos d’Esquadra i Policia Nacional.

Els gestors del Parc Natural del Garraf i del Con-sorci de la Serralada de Marina disposen, també,dels seus serveis de guarderia i vigilància.

3. Actuacions sobre la vegetació

Aquesta actuació es basa en la tala selectiva d’ar-brat i desbrossada de matolls per tal de rebaixarla quantitat de combustible, en una ampladamitjana de 25 metres a l’entorn de zones urba-nitzades i a banda i banda de camins principalsde la Xarxa Bàsica, amb l’objectiu de definir unesfranges en què els bombers puguin treballar ambseguretat i eficàcia.

Enguany s’han executat les franges següents:

Conservació dels sistemes naturals

Sector Nombre Sup. Sup. no Sup.d'incendis total arbrada arbrada

(Ha) (Ha) (Ha)

Collserola 44 4,2 4,2 0,0Garraf 6 0,7 0,7 0,0Marina 15 17,4 14,4 3,0Vallès 7 122,7 119,4 3,3AMB 72 145,1 138,7 6,4


4. Arranjament i conservació de la xarxaviària bàsica

Considerem com a xarxa viària bàsica aquell con-junt de camins que es troben en tot momentaptes per permetre la circulació de vehicles delsbombers i altres mitjans d’extinció.

Dins de l’àmbit del Parc de Collserola, el Consorciassumeix el compromís de mantenir-la en bonestat i efectuar les tasques de mantenimentnecessàries.

Dins d’aquest capítol, durant el 2002 s’han fetels treballs de manteniment del ferm que esdetallen en la taula adjunta (p. 25).

5. Senyalització

L’any 2002 s’ha acabat la segona fase del projectede senyalització, iniciada el 2001, en la qual s’haninstal·lat nous suports i noves plaquetes, i s’hacanviat la posició d’altres per tal de millorar i faci-litar la utilització de la cartografia de prevenciód’incendis sobre el terreny. Concretament, a finalsde la campanya del 2002 s’ha deixat acabada lasenyalització del sectors A, B, C, D, E, F i G.

6. Hidrants i basses per a helicòpterbombarder

Com cada any, també s’ha procedit al manteni-ment sistemàtic dels punts d’aigua gestionats pelConsorci, que són:

24

Franges de nova creació i obertures de caixa

Districte Codi Descripció ml m2

V D02 Can Pasqual 1.500 9.000V FF14 Carena can Pasqual – 38.000V D04 Vallvidrera - Can Cuiàs 1.200 7.200VIII A06 Torre Baró - Can Rius 1.500 9.000Cerdanyola Can Coll - Montflorit 3.000 18.000Cerdanyola B09 Can Codonyers 400 2.400TOTAL 63.600

Masses boscoses

Districte Codi Descripció Superfície

VIII PF1 Torre Baró 37.000 m2

IV PF2 Sant Pere Màrtir 40.000 m2

TOTAL 77.000 m2

Manteniment de franges


VII Perímetre torre Eco 2.000 m2

VII FF9 Can Borni 23.000 m2

VII FU18 C/ Ceràmica 2.500 m2

VII FU19 Zoonosi 10.000 m2

PARCIAL I 37.500 m2


V FU3 Camí St. Cugat Tibidabo 2.500 m2

V FU4 Col. Sagrada Família 13.600 m2

V FU5 Mas Guimbau 24.800 m2

V FU11 Font del Mont Hotel Coll 5.000 m2

V FU12 Ctra. de les Aigües 6.400 m2

V FU13 Ctra. Vallvidrera V. Paula 800 m2

V FU14 Can Sauró 20.000 m2

V FU15 Franja oest Rectoret 28.300 m2

V FU16 Franja oest MasGuimbau 37.500 m2

V FF7 Santa Margarida 36.000 m2

PARCIAL II 174.900 m2


VIII FU26 Mirador de Torre Baró 20.000 m2

VIII Mirador de Torre Baró (carrer Castelldefels) 1.500 m2

VIII Ctra. Alta Roquetes (de castell Torre Baró a camí A 06) 8.200 m2

PARCIAL III 29.700 m2

Municipi Codi Descripció Superfície

Molins de Rei F03 Turó d’en Quirze 30.000 m2

Sant Just E7-E15 Vessant Sant Just 97.000 m2

Montcada A12 Turó Pelat 47.000 m2

PARCIAL IV 174.000 m2

TOTAL 416.100 m2

25

Sistemes de dipòsits d’aigua amb hidrants nor-malitzats per a bombers:

— Santa Creu d’Olorda - Barcelona— Can Catà - Cerdanyola— La Salut - El Papiol— Flor de Maig - Cerdanyola— Pl. Mireia - Sant Just

Basses per a helicòpter bombarder, a part de lesconstruïdes enguany:

— Can Balasc - Barcelona— Vil·la Paula - Barcelona— Caserna de Bombers de Vallvidrera - Barcelona— Montbau - Barcelona— Can Rius— Sant Pere Màrtir— Ciutat Meridiana— Turó Pelat— Penya del Moro— Pedrera Puig d’Olorda— Can Castelví— Sol i Air

El manteniment dels punts d’aigua ha suposat uncost de 18.847,42 euros.

7. Control d’usos perillosos

a) Línies elèctriquesLes esteses de línies de transport i distribució d’e-nergia elèctrica representen un perill potenciald’inici d’incendi forestal si no es mantenen lesdistàncies de seguretat a la vegetació i el bonestat de les instal·lacions.

Per garantir aquests aspectes, el Consorci de Coll-serola fa un seguiment de totes les tasques preven-tives que han d’efectuar les companyies, i tambéha establert convenis de col·laboració per tal d’anarracionalitzant i reduint l’impacte de les línies quetravessen el Parc: A partir del mes de febrer del2002, es van iniciar una sèrie de comissions tècni-ques encaminades a estudiar les possibilitats realsde retirar nous trams de línia de distribució.

b) Neteja de la brossa als marges de carre-teres, camins i altres llocs del Parc

En la taula següent s’exposa el resum anual de larecollida ordinària de brossa en les diferents àrees.

El cost total d’aquestes actuacions ha estat de:149.375,00 euros.

Treballs de manteniment del ferm

Codi Camí Longitud (m) Cost euros

A04 Camí de can Ferrer 1.750 2.187A05 Camí de can Catà 1.650 2.062A08 Can Catà - cementiri 1.300 1.625A10 Serra d’en Fotja 3.700 4.625A11 Font dels Caçadors 1.800 2.250A14 Serra de can Ferrer 1.316 1.645B01 Pas del Rei 400 500B03 Turó de Valldaura 2.100 2.625B06 Riera de Sant Medir - Can Borrell 2.150 2.687B09 Can Coll - Cal Codonyers 2.600 6.538C01 Carretera de les Aigues 600 750C02 Camí del Salze 600 750C04 Carretera Vallvidrera a Barcelona 900 1.125C12 De camí del Salze al Rectoret 1.650 2.062D02 Camí del mas Guimbau, c/ de la Gespa, Ps/ Vimetera, C7 Azalea,

c/ Pi Forcat, Psg del Grevol 1.100 1.375D03 Camí de can Llevallol, camí del mas Sauró, camí alt del mas Sauró

i Torrent del Rovelló 1.650 2.062D07 Camí del turó de l’Alzina, camí de Bellavista i camí mig de can Balasc 1.100 1.375D08 Camí de can Balasc 800 1.000E03 Camí de Vallvidrera (Pista forestal de la Vall de Sant Just) 1.700 2.125E08 Camí de la Font Beca 1.800 2.250E09 Can Vilà - Coll de les Tres Torres 1.850 2.312E14 Camí de Santa Margarida 2.900 3.625F01 Camí de Torre Abadal Can Capellans 500 625F01 Camí de Torre Abadal Can Capellans 2.250 2.812F02 De Molins a Santa Creu d’Olorda 1.400 15.433F07 Camí de ca n’Amigó del Clot a Castellciuró 1.150 1.437

Pàrquing de can Coll 150 187Camí serra dels Agudells 1.350 1.687Camí repoblació Montbau 1.000 1.250Camí font del Ferro 800 1.000Camí font Muguera 500 625Camí de can Messeguer 300 375Viver can Borni 300 375Camí repoblació Sanson 800 1.000

TOTAL 45.916 74.361


Prevenció activa

És una de les claus per minimitzar la superfíciecremada per incendi i reduir al màxim el tempsd’arribada dels mitjans d’extinció.

El Dispositiu adopta les mesures següents:

— Sistema d’alerta meteorològica— Detecció— Descripció fiable de l’indret i característiques

del foc— Col·laboració dels mitjans d’extinció— Infraestructures de suport a l’extinció— Vigilància mòbil

1. Sistema d’Alerta Meteorològica

Ha continuat funcionant el dispositiu d’alertameteorològica que es va dissenyar conjuntamentamb l’Ajuntament de Barcelona amb l’objectiuprincipal de detectar les situacions climatològi-ques més desfavorables, les que poden contribuira l’inici i propagació dels incendis forestals a lavessant d’aquesta ciutat.

El dia 9 d’abril d’enguany, però, es va aprovaruna modificació del dispositiu de prevenció ope-rativa de bombers de Barcelona previst pel Plad’actuació d’emergències municipals per aincendis forestals.

Es continua tenint en compte els valors màximsque poden prendre algunes variables meteorolò-giques abans d’esdevenir perillosos. Mesura elsvalors l’estació situada sobre l’edifici annex a laTorre de Comunicacions de Collserola, pertanyenta la xarxa de control ambiental de la Diputació deBarcelona. Aquestes dades es reben en temps reala la central de telecomunicacions del Consorci, ons’efectuen consultes cada 10 minuts:

— Velocitat del vent superior a 4,5 m/s quan técomponents d’est a oest (dels 60 als 220 o).

— H. R. inferior al 50 %— Temperatura mitjana superior als 25 graus.

Es decreta estat d’alerta quan coincideixen,durant 10 minuts, dos dels tres valors límit.

Es decreta estat d’alerta crítica quan coinci-deixen, durant 10 minuts, els tres valors límit o siels mitjans disponibles per part dels Bombers de

la Generalitat estan dispersos en altres incendisforestals.

La situació d’alerta es desactiva quan durant 30minuts ja no es donen les condicions establertes.

L’activació i desactivació de l’alerta es notifica desde la Central del Consorci al Cap de Guàrdia delSEIS, per tal que aquest faci efectiva la mobilit-zació de vehicles establerta per a cada situació:

S’estableixen tres zones de cobertura en la ves-sant Barcelona de major risc d’incendi:

— Zona Alta: carreteres i camins que van pa-ral·lels al cim des del Forat del Vent a SantaCreu d’Olorda.

— Zona Mitjana Occidental: Entorn de coberturade la Ctra. de les Aigües i Ctra. de Vallvidrera

— Zona Mitjana Oriental: Entorn de cobertura dela Ctra. Alta de Roquetes, Torre Baró i Ctra. delCementiri.

Dispositius d’alerta i cobertura:

Situació normal:

Es cobreix la Zona Alta des del Parc de Vallvidreraamb dos recorreguts diaris de dues hores dedurada, l’un al matí i l’altre a la tarda, a càrrecd’un vehicle que circula per l’itinerari assenyalatper a aquesta zona.

26

Neteja de la brossa

Indrets Total (kg)

Àrea de can Coll 7.965Àrea de can Cuiàs 691Àrea del Terral 1.177Àrea de Castellciuró 3.993Àrea de la Salut del Papiol 1.743Àrea de la Salut de Sant Feliu 687Àrea de Santa Creu d’Olorda 5.525Àrea de Santa Maria de Vallvidrera 2.853Àrea de Sant Medir 2.203Àrea de Sant Pere Màrtir 9.171Àrea de Torre Baró 1.970Les Escletxes del Papiol 100Esplanada de can Cerdà 612Font del Bacallà 729Font de la Budellera 1.513Font dels Castanyers 680Font del Ferro 141Font Groga 161Font Muguera 997Font d’en Ribes 271Font de Sant Pau 98Font de Sant Ramón 116Itineraris de la Budellera 225Mirador de l’Arrabassada 3.301Revolt de les Monges 348Font de la Beca 102Mirador de Cerdanyola 637Miradors d’Horta 1.242Mirador de la font Groga 1.613Mirador de Montbau 3.184Mirador de Sarrià 1.241Parc de Vil·la Joana 6.862Passeig dels til·lers 39Turó d’en Cors 1.729Turó de la Magarola 87Turó del Mont 96Vista Rica 1.170Carretera del Tibidabo 988Camí de can Catà 995Camí de can Rius a Torre Baró 768Carretera de les Aigües (Manel Arnús) 211Camí del Pas del Rei 549Carretera de l’Arrabassada 992Camí Antic de Vallvidrera 225Ctra. de Sarrià a Vallvidrera 930Ctra. de Vallvidrera a les Planes 882Ctra. de Vallvidrera a Molins de Rei 1.227Ctra. d’Horta a Cerdanyola 1.552Ctra. Molins de Rei - Sant Just Desvern 145Revolt de la Paella - Zoonosi 122Camí de can Borni 333Can Balasc 2.513

TOTALS 77.704


Alerta meteorològica:

No es fan els recorreguts anteriors, sinó que elsvehicles tenen assignat un emplaçament fix:

— Per cobrir la Zona Alta: emplaçament d’unvehicle amb dotació al Parc de Vallvidrera.

— Per cobrir la Zona Mitjana Occidental:emplaçament d’un vehicle amb dotació pro-cedent del Parc de la Vall d’Hebron a la Ctra.de les Aigües Km. 3.5 (Font del Mont).

— Per cobrir la Zona Mitjana Oriental: emplaça-ment d’un vehicle amb dotació al Parc deSant Andreu. Restarà al parc a disposició coma reforç preventiu, mentre duri l’alerta.

Alerta crítica:

Els mitjans seran els de l’alerta meteorològica,més els següents:

Una autobomba del Parc de l’Eixample ambdotació restarà emplaçada al Parc de la Vall d’He-bron com a reforç preventiu, mentre duri l’alerta.

En la campanya d’enguany s’ha decretat alertatan sols 19 vegades, de les quals 4 han estat d’a-lerta crítica.

2. Vigilància fixa

L’àmbit del Dispositiu de Vigilància d’IncendisForestals, gestionat des del Parc de Collserola,comprèn oficialment els 32 municipis queformen part de l’Entitat del Medi Ambient, iocupa una superfície total de 58.662 ha, de lesquals 22.530 es consideren d’ús forestal.

Els vigilants situats en punts estratègics, peraconseguir la màxima cobertura visual, són bàsicsper obtenir una detecció immediata de lapresència de columnes de fum produïdes per l’e-xistència d’un foc i per determinar-ne la situacióexacta. Concretament, es disposa de 13 punts,dels quals 12 estan ubicats en torres de vigilànciai un al Santuari del Tibidabo. Com a eines princi-pals, s’utilitza l’alidada per llegir alineacions engraus, i prismàtics, mapes de diferents escales iradiotransmissors. Els vigilants estan comunicatsper ràdio directament amb Bombers de la Gene-ralitat, amb Bombers de l’Ajuntament de Barce-lona, amb la Central del Dispositiu ubicada a laseu del Parc i amb la resta dels organismes i enti-

tats que integren el dispositiu. Aquest fet facilital’actuació de tots els mitjans, ja que podendemanar directament la informació que desitgina la persona que millor veu la situació de l’in-cendi mentre no arriben els mitjans d’extinció.

L’any 2002 s’ha donat per acabada totalment lasubstitució de les torres de vigilància antigues perun nou model millorat respecte a les 4 que jas’havien substituït anteriorment. Concretament,han estat substituïdes 8 torres: BRAVO, CHARLI,ECO, GOLF, KILO, MIQUEL, ROMEO i JULIET. Elcost total d’aquestes obres ha estat de158.373,32 euros.

L’any 2002 la campanya de vigilància des de lestorres de guaita es va iniciar el dia 22 d’abril i vafinalitzar el dia 22 de setembre. Han estat 5 me-sos de vigilància continuada, amb jornades de10 hores. Per cobrir aquesta tasca es disposa de26 persones, dues per torre.

3. Vigilància mòbil

Constituïda fonamentalment per: la Guarderiadel Parc (TANGO 1) i l’Equip d’Intervenció Imme-diata del Parc (VÍCTOR 1), les policies locals delsmunicipis del dispositiu, agents rurals de lescomarques corresponents, patrulles dels GrupSierra de la Generalitat, les unitats de ProteccióCivil i ADF dels diferents municipis, i patrulles delSEPRONA de la Guàrdia Civil.

La seva actuació es basa en la vigilància i la dis-suasió a fi de reduir al màxim les causes, i en la

intervenció immediata, ja que, normalment, grà-cies a la seva mobilitat, alguns d’ells són els pri-mers d’arribar a l’incendi. Un cop hi arriben elsbombers, passen a formar part de l’equip desuport per facilitar l’extinció de l’incendi, l’orga-nització de mitjans, tancament de carreteres,anàlisi de les causes, etc.

El personal contractat directament pel Consorcide Collserola per fer aquestes tasques el consti-tueixen quatre persones del Servei de Guardes iquatre persones de l’Equip d’intervenció imme-diata.

4. Coordinació

Com en anys anteriors, el CPC coordina el dispo-sitiu mitjançant la realització de les tasquessegüents:

a) Compra i distribució d’emissores de ràdioEl CPC dota el dispositiu amb més de 60 radio-transmissors portàtils i 12 bases fixes. L’any 2002es van comprar 4 equips nous per substituir-nealgun dels antics, i es va contractar el servei demanteniment de la xarxa per tal d’assegurar elbon funcionament durant la campanya. El costtotal d’aquesta operació ha estat de 6.315 euros.

b) Establiment d’una central de coordinacióa la seu del Consorci

Hi ha dues persones assignades a la «CentralCollserola» que són les encarregades principalsde coordinar tots els integrants del dispositiu,tant a través de la xarxa de comunicacions comper telèfon. Les tasques realitzades són:

— Disposen d’un programa SIG per facilitar lalocalització de l’incendi i disposar de totes lesdades informatives de manera automatitzada.

— Recullen totes les dades i incidències referentsals incendis i emplenen la base de dades.

— Controlen les estacions meteorològiques pertal d’avisar dels estats d’alerta.

— Controlen els horaris, torns, baixes i altes,permisos administratius, etc., del personal deldispositiu contractat pel Consorci.

— Controlen tot el repartiment i recollida d’e-quips personals i material.

27


PROGRAMA 2: Gestió forestal i agrícola

Manteniment de repoblacions

Durant l’any 2002 s’ha continuat amb el pro-grama d’anys enrere, que consisteix en l’execucióde les tasques següents:

— Estassada d’esbarzers i matolls a l’entorn delsarbres

— Esporga de branques inferiors— Reposició de marres i reg d’aquestes— Tractaments fitosanitaris

Aquestes actuacions han estat realitzades perpersonal propi en les repoblacions següents:

Aquest any també s’han realitzat, mitjançant lacontractació d’una empresa especialitzada en tas-ques forestals, els tractaments silvícoles de millorade les repoblacions dutes a terme els anys quarantaa les finques del terme municipal de Barcelona:

— Pere Màrtir 4 ha— Torre Baró 4 ha

Aquí, els treballs han consistit en l’estassada d’ar-bustos a l’entorn dels arbres, la tala dels arbressecs, la poda de les branques baixes dels arbresrestants i l’obertura de caixa i arranjament del fermdels camins annexes. Aquestes actuacions són prè-vies a la realització dels inventaris forestals de lesfinques repoblades, a partir dels quals es redac-taran els Plans d’Ordenació Forestal corresponents.

Tales, aclarides i esporgues sanitàries

Tala d’arbres amb el tronc trencat, escapçats,torts, secs, inclinats, sense possibilitat de recupe-ració i aquells la densitat dels quals faci inviable

el desenvolupament normal. Esporga de les bran-ques seques i trencades.

Aquesta actuació es realitza normalment enindrets on hi ha perill de caiguda d’arbres o bran-ques sobre persones o edificis, o en el cas de cai-guda d’arbres en camins forestals. Amb aquestcriteri es va actuar als indrets següents:

— Can Xuliu— Escola Judicial— Carretera de les Aigües i carrer Bellesguard— Ciutat Meridiana— Santa Margarita de Valldonzella— Cementiri de Collserola— Camí del pantà de Vallvidrera— Escola Baloo— Bassa de can Lloses— Pla de les Bruixes

Actuacions silvícoles per contrarestar l’efecte de les nevades

Les nevades caigudes entre el 14 i 15 de desem-bre de l’any 2001 van fer que es multipliquessin

les actuacions d’urgència realitzades per l’equipde manteniment del Parc.

— Carretera de Vallvidrera— Carretera de Sarrià— Escola Xiprers— Centre d’Informació— Can Balasc— Parc de Vallvidrera— Creu de l’Aragall— Can Coll— Torrent de can Coll— Font i itineraris de la Budellera— Mas Pins— Camí de can Gravat— Observatori Fabra— Font de Sant Pau— Camí de Sant Medir— Pas del Rei— Turó d’en Cors— Mas Guimbau— Turó d’en Cors— Carretera de les Aigües— Camí Antic de Vallvidrera— Torre Bones Hores— La Salut del Papiol— Camí de can Borni— Camí de can Sauró a Mas Guimbau

A més a més, es va habilitar un pressupost extra-ordinari per fer front als efectes catastròfics deles nevades per un import de 255.770,62 euros(Exp: 2001/363-MN), tasques que es van adju-dicar a una empresa externa que va actuar princi-palment als entorns de les carreteres i camins dela Xarxa Viària Bàsica de Prevenció d’IncendisForestals i d’altres camins secundaris. La despesaper municipi ha estat la següent:

28

TM BarcelonaSerra Vilana 1 haMontbau 6 haTorrents de la Ctra. de les Aigües 1 haTorrent de la Font de Santa Eulàlia 1 ha

TM Esplugues de LlobregatSant Pere Màrtir 6 ha

Molins de Rei 89.739,50 €El Papiol 37.567,66 €Sant Cugat del Vallès 52.501,22 €Barcelona Dte. Vè 39.380,32 €Barcelona Dte. VIIè 4.138,21 €Sant Just Desvern 5.716,69 €Sant Feliu de Llobregat 5.801,32 €Cerdanyola del Vallès 15.712,06 €Montcada i Reixac 1.840,82 €

TOTAL 252.397,80 €

Seguretat i Salut 3.368,18 €255.765,98 €

Liquidació 4,64 €255.770,62 €


Manteniment de corriols

Eliminació de la vegetació que impedeix el pas devianants, ja siguin corriols molt utilitzats o béactuacions per recuperar-los.

— Turó de l’Espinagosa— Torrent de can Cerdà— Sant Medir— Rectoret— Pedrera de can Farrés— Camí de can Codina— Font del Ferro— Font de la Beca— Turó de Valldaura

Lluita contra els flagells forestals

Durant el 2002 s’ha continuat el programa esta-blert, que s’ha centrat en el control de l’esca-rabat perforador dels pins, Tomicus destruens,mitjançant el seguiment visual de les poblacions.

Pel que fa a la processionària del pi, Thaumeto-poea pityocampa, s’ha realitzat el control anualde vol de mascles adults mitjançant trampes deferomones durant els mesos d’estiu, des de lasegona quinzena de juliol fins a la primera set-mana d’octubre i amb revisions setmanals.Aquest any s’ha enregistrat un augment del totalde captures en relació a 2001, i en algunes zonesestudiades s’han reduït considerablement lescaptures (Turó d’en Fotjà, Fàbrica Sanson i CanCanaris) mentre que en altres l’augment ha estatmolt important (Roquetes, Ctra. de les Aigües iSant Pere Màrtir). Així, al llarg de la primera set-

mana de novembre, es va contractar unaempresa especialitzada en tractaments fitosani-taris per tal d’actuar sobre les zones amb méssuperfície de pins afectats, ja que aquesta menad’empreses disposen de maquinària més potent iamb millors rendiments (canó atomitzador).

Plans tècnics de gestió i milloraforestal (PTGMF)

Durant l’any 2002 s’han realitzat actuacionsincloses en els PTGMF de les finques de can Costai can Catà.

Amb vista a l’ordenació de les forests del Parc deCollserola, s’ha parlat amb diversos propietaris definques forestals, i l’any 2002 ja s’ha començat aredactar els PTGMF de can Castellví (80 Ha) i canBova (30 ha).

Camps de conreu com a hàbitatsper a la fauna

La recuperació de camps de conreu s’emmarcadins les mesures d’ajut a la fauna del Parc deCollserola i és una eina important de la gestiódels hàbitats i del manteniment de la biodiver-sitat ambiental del Parc. El projecte es va co-mençar a desenvolupar a partir de 1989 i actual-ment es conreen les zones agrícoles de lesfinques públiques de can Coll, can Balasc, canFerriol, can Salat i Santa Margarita de Valldon-zella. Els principals conreus són els cereals d’hi-vern (blat, ordi i sègol) i les lleguminoses (alfals).

A can Coll hi ha unes feixes que es destinen aaltres conreus: horta, vinya i fruiters. En aquestcas, l’objectiu és doble, ja que, a més de crear unespai diferent al del bosc que l’envolta per afa-vorir les espècies faunístiques pròpies d’aquestsambients, compleixen una funció pedagògica pera l’alumnat que passa pel Centre d’EducacióAmbiental de Can Coll.

La plantació de fruiters existent a can Coll eramolt vella i aquest any s’han arrencat gairebétots (excepte els cirerers) i s’han recuperat elsmarges del mateix camp, que estaven envaïts perla vegetació de l’entorn (sobretot per l’esbarzer).En lloc de plantar fruiters de nou, s’ha sembratcivada com a conreu d’alternança a fi de millorarl’estructura del sòl i poder realitzar la nova plan-tació de fruiters a finals de l’any 2003.

Vinya de can Coll

Aquest any la verema es va produir més tard quel’any 2001. El 9 de setembre es van collir 460 kgde la varietat Ull de llebre, i el 12 de setembre esva collir el raïm de les varietats cabernet sau-vignon i merlot, amb unes quantitats de 463 kg i597 kg, respectivament. La primera va donar unagraduació d’11,7º mentre que en les duesdarreres el grau alcohòlic va ser de 13.

El raïm es va traslladar a una cooperativa delPenedès, on va tenir lloc la premsada i les corres-ponents fermentacions en tines d’acer inoxidable.Des del 9 de desembre, 300 litres d’aquest vi(amb un cupatge de 20 % ull de llebre, 40 %cabernet sauvignon i 40 % merlot) envelleixen enuna bóta de roure francès al celler de can Collabans que es pugui posar en ampolla al cap d’unsmesos per tal de completar el procés de criança.

PROGRAMA 3:Gestió de la fauna, estudis i Estació Biològica de Can Balasc

Els treballs realitzats l’any 2002 pel que fa a lagestió de la fauna han intentat incidir en dosaspectes principals. D’una banda, s’ha potenciatla línia d’estudi i coneixement patrimonial i de labiodiversitat del Parc amb l’inici de nous pro-jectes, sobre grups poc coneguts, com és el cas

29


dels quiròpters i peixos, i sobre la qualitat ecolò-gica dels ecosistemes aquàtics de Collserola.D’altra banda, s’ha posat èmfasi en què lamajoria de treballs aportessin informació d’utilitatamb vista a abordar la problemàtica de l’aïllamentdel Parc, de garantir-ne la connectivitat i con-servar els ambients més amenaçats de Collserola.

Mol·luscs de la serra de Collserola:estudi de camp i revisió bibliogràfica

En aquesta fase del programa s’ha fet una des-cripció preliminar de les comunitats de llimacs obavoses de l’espai natural de Collserola i de lesespècies més freqüents de mol·luscs, relacio-nades estretament amb els hàbitats aquàtics.

S’ha aprofundit en el coneixement de la distri-bució i els requeriments biològics de les espèciesde mol·luscs de la Serra de Collserola iniciat l’any2001, mitjançant l’estudi de noves localitats. Elsprincipals resultats han estat relacionats amb laconstatació de la pobresa d’espècies de mol·luscsd’aigua dolça en els punts d’aigua estudiats:fonts, basses, trams de rierols i abeuradors.Diverses espècies documentades per la biblio-grafia no han estat retrobades.

També cal destacar la gran abundància de l’espècieintroduïda durant els darrers anys, Potamopyrgusantipodarum, que té el seu origen biogeogràfic a laregió australiana, i que ocupa de manera generalit-zada bona part dels hàbitats aquàtics de l’àmbitd’estudi. A les zones forestals, els llimacs hi sónescassos, tant pel nombre d’espècies com pelnombre d’exemplars, especialment a les pinedesmés xeròfiles. Bona part dels tàxons habiten, prefe-rentment, en ambients de ribera i antropòfils.

S’han obtingut 41 lots d’exemplars de llimacs, i elresultat ha estat la identificació de 10 espècies depulmonats nus de 5 famílies diferents. Les famíliesAgriolimacidae i Limacidae han resultat ser lesmés nombroses, amb 3 espècies cadascuna.

Se citen per primera vegada a la serra Arionintermedius (primera citació a la província de Bar-celona) Deroceras reticulatum, Deroceras laeve,Lehmannia valentiana i Limax maximus.

S’ha de remarcar, especialment, la citació deLimax maximus, ja que representa el límit sud dela seva àrea de distribució coneguda en el nord-est de la península Ibèrica. Probablement es tractid’una espècie en expansió. Deroceras laeve esl’espècie de llimac més generalitzada en les loca-litats de recol·lecció, especialment durant elsmesos de juny a setembre.

S’ha observat la importància tant de la conser-vació i potenciació de les piques i petits estanyolsalimentats per les fonts, com dels abeuradorsartificials instal·lats pel mateix Consorci del Parcde Collserola per al manteniment de petitescomunitats de mol·luscs aquàtics, com també perals altres éssers vius. Physella acuta és l’espècieque ocupa de manera més generalitzada, con-juntament amb Potamopyrgus antipodarum, elsabeuradors artificials. Tanmateix, cal assenyalar lafacilitat de colonització que mostren aquestesespècies de mol·luscs, de la qual els ocells ensón, probablement, els principals responsables.

Seguiment de les poblacions de ropalòcers (papallones diürnes)al Parc de Collserola. Resultats preliminars de la temporada 2002

Enguany s’ha completat el desè any de segui-ment de les poblacions de papallones diürnes alParc de Collserola, a can Ferriol, i el vuitè enzones cremades, al Turó del Fumet. La metodo-logia emprada és la Butterfly Monitoring Scheme(BMS), que, bàsicament, consisteix en comp-tatges visuals d’exemplars adults de ropalòcers alllarg d’un recorregut fixat.

Can Ferriol

La temporada 2001 va mostrar un segon any debaixada general de l’abundància de la major partde les espècies de ropalòcers de can Ferriol, cons-tituint-se com al pitjor any des de l’inici del se-guiment.

Aquest descens, molt probablement, va venirdonat per l’adversa climatologia d’aquell any.Però tanmateix, a aquest factor cal sumar-ne d’al-tres. Potser els més importants són la desapariciód’hàbitats i l’aïllament de les poblacions. Aquest

fet es fa més evident en aquelles espècies quedepenen d’espais oberts, que tenen poblacionstancades i amb baixa capacitat de dispersió, com,per exemple, P. hispana, P. panoptes, M. lachesis,M. occitanica i C. dorus. D’aquestes, la primeras’ha extingit a can Ferriol, i les altres es trobenactualment en una situació molt precària.

La desbrossada i la pastura que la majoria de sec-cions han sofert aquests darrers anys han ajudata aquest descens de manera important, sobretotpel que fa a desaparició de fonts de nèctar, moltnecessàries, principalment a l’estiu, quan sónmolt escasses. Tanmateix, en l’estudi preliminarde les dades de la temporada 2002 sembla ques’ha produït un augment en el nombre d’exem-plars comptats. Cal aprofundir més en aquestesdades per veure quines han estat les espèciesafavorides i quines no, i les raons d’aquest aug-ment, molt probablement a causa de les excep-cionals condicions de bonança d’aquest any.

Turó d’en Fumet

A partir de 1997, el millor dels anys des que esva iniciar el seguiment de ropalòcers del Turód’en Fumet, s’ha produït una davallada constant,arribant, el 2001, a unes presències molt baixes,semblants a les de 1996. Destaquen en particularles davallades importants en algunes de les espè-cies dominants al turó, com és el cas de Charaxesjasius i Satyrium esculi. L’excepcional climatologiad’aquests darrers anys impedeix discernir si elque s’està observant és conseqüència de l’evolu-ció de l’indret o, pròpiament, de la climatologia.Per tant, caldrà esperar a veure què passa elspropers anys i contrastar les dades obtingudesamb les del conjunt del CBMS.

30


Seguiment de les poblacions de Processionària del Pi (Thaumatopoea pityocampaD.&S.), a la Serra de Collserola

En la campanya d’aquest any, s’ha observat unadisminució generalitzada de la processionària, toti que continua essent preocupant en algunspunts. Cal fer un esment especial de la poblacióde l’extrem nord-est (Roquetes) i de la carreterade Vallvidrera-Tibidabo, on els nivells assolits con-tinuen essent els més elevats, com també a lazona de la carretera de les Aigües i a Sant PereMàrtir, pel constant increment d’aquests darrersanys.

Aproximació a la fauna herpetològica del Parc de Collserola

En aquesta fase del projecte, s’han localitzat 9espècies d’amfibis: 2 urodels i 7 anurs.

En uns punts escollits s’ha fet un seguimentdetallat i periòdic, quinzenal, per tal de deter-minar la fenologia. Així, s’ha fet una caracterit-zació preliminar de les àrees herpetològiques delParc.

Per tal d’estudiar la incidència dels atropella-ments sobre els amfibis i els rèptils, s’ha realitzatun total de 25 recorreguts, 20 diürns i 5 noc-turns. S’han trobat atropellats un total de 44individus, entre amfibis, rèptils, aus i mamífers.Aquests 44 exemplars corresponen a 15 espècies.Entre els amfibis i rèptils, el 65 % dels atropella-ments correspon al grup dels amfibis, i el 35%restant als rèptils en general.

Dins del recorregut estudiat, es pot dir que elgrup més afectat és, sens dubte, el dels amfibis, idintre d’aquests, dues espècies en concret: lasalamandra (Salamandra salamandra) i el gripaucomú (Bufo bufo).

El percentatge de mortaldat més alt registratentre els rèptils correspon al grup del ofidis, cen-trat especialment en la serp verda (Malpolonmonspessulanus).

Estudi de la ictiofauna del Parc de Collserola

L’any 2002 s’ha signat un Conveni de col·labo-ració amb la Universitat de Barcelona per tal dedur a terme un estudi sobre els peixos del Parc deCollserola. El programa té una duració previstade 3 anys. En aquesta primera fase es desenvo-lupa un estudi de la població de peixos de la Rie-rada, i molt especialment del Barb cua-roja(Barbus haasi) en el qual s’incidirà sobre les prin-cipals mesures per tal de garantir la pervivència

de aquesta espècie endèmica de la Conca delLlobregat i de l’Ebre, i, alhora, l’única espècieautòctona de la ictiofauna del Parc.

Estudi de la població de senglar(Sus scrofa) a la Serra de Collserola

Seguiment de la població de senglar (Sus scrofa)a la Serra de Collserola

Els darrers anys, s’han anat consolidant els tre-balls d’investigació que es duen a terme a Collse-rola sobre el senglar; de manera que, actual-ment, es té un nivell d’enteniment força bo sobreel funcionament ecològic de la seva població alParc. Els eixos principals del seguiment durantl’any 2002 s’han centrat, d’una banda, en l’ob-tenció d’informació respecte a l’abundància desenglars mitjançant la recollida de dades cinegèti-ques, i també de manera paral·lela a través dediversos treballs de camp. D’altra banda, al 2002s’ha posat especial èmfasi en conèixer més a fonsles problemàtiques generades per la presència desenglars a les zones periurbanes del Parc. Enaquest sentit, es considera que la conscienciaciódels veïns ha de ser un element clau en la gestiód’aquesta problemàtica.

Cada cop més, es confirma el fet que, malgratl’entorn metropolità, la població de senglars aCollserola mostra uns trets ecològics força típicsper a aquesta espècie. És a dir, depèn estreta-ment de l’estat del seu medi al Parc, i especial-ment dels boscos d’alzinar i roure. A finals de2001, moment en què hi havia una certaabundància de senglar a Collserola en compa-ració amb anys anteriors, es va constatarl’absència d’aglans a Collserola, un dels alimentsclaus per al senglar. Tal com es va preveure enaquell moment, s’ha observat una reduccióimportant de la població de senglars a finals de2002, i els nivells actuals són comparables ambels de fa sis o set anys.

Així i tot, l’any 2002 va estar marcat per unnombre considerable d’incidències generades perla presència de senglars en zones urbanes, acausa de la facilitat amb què l’animal trobamenjar a l’abast en aquests indrets. Fruit d’a-questes incidències, s’ha iniciat una importantcampanya de sensibilització dels veïns pel que fa

31


als problemes que genera l’habituació de grupsde senglars a les persones. Dins d’aquesta cam-panya, que va tenir molt ressò en els mitjans decomunicació, destaca l’elaboració d’un trípticdivulgatiu amb el títol «Com conviure amb elsenglar a Collserola». També, en col·laboracióamb el Departament de Medi Ambient i laGuàrdia Urbana de Barcelona, s’han realitzatcaptures específiques en viu de grups de senglarsproblemàtics en zones urbanes. Afortunadament,alguns d’aquest senglars han pogut ser acollitsposteriorment en espais tancats, com al Parc deSobreestany, al Baix Empordà, però per desgràciaalguns individus s’han hagut de sacrificar, ja queen haver-se habituat a les persones, no es podenalliberar al seu medi natural.

El mes de setembre de 2002 es van presentar elsresultats de la recerca sobre el senglar a Collse-rola al 4t Simposi Internacional sobre el Senglar,que va tenir lloc a Lousã, Portugal. Del simposi,destaca la diversitat de situacions en què viu elsenglar, i la complexitat de la seva gestió, enfunció, sobretot, de l’entorn en què es troba. Espreveu que, en breu, les principals conclusionsdel simposi es podran consultar a la pàgina websegüent: http://www.wild-boar.org

Estudi ecoetològic del toixò (Melesmeles) com a eina d’avaluació deproblemes de conservació i gestióde la fauna a Collserola

Aquest any s’han elaborat les memòries de sín-tesi de les dues línies principals del treball: L’es-tudi de la població de toixons al Parc i els treballssobre el comportament dels individus de la toixo-nera de Can Balasc, i més específicament elspatrons de dispersió dels individus nascuts a lainstal·lació, posteriorment alliberats. Les recoma-nacions sobre la gestió són les següents:

Es fonamental assegurar la tranquil·litat dels llocsen què els toixons tenen els seus caus, i preservarles zones més adients per als seus moviments. Enambdós casos, aquest objectiu passa per la con-servació de les rieres amb vegetació molt densa.També cal potenciar l’activitat agrícola per mitjàd’una gestió tradicional i respectuosa amb lapresència de fauna salvatge.

També és imprescindible continuar la lluita contrael furtivisme, que continua essent elevat a Collse-rola, tant mitjançant l’acció directe en contracom amb programes de conscienciació. Tambécal identificar els punts negres de la xarxa viària icontinuar amb les campanyes de prevenció d’a-tropellaments i de lluita contra l’abandonamentde gossos.

Algunes de les morts (algunes per atropellaments)s’han produït durant la dispersió d’individus jovescap a nous territoris, quan són especialment vul-nerables. Cal, doncs, tenir especialment cura deles zones perifèriques del Parc, ja que la densaxarxa viària accentua aquest problema.

La nova línia de recerca encetada l’any 2002 ésl’estudi de la connectivitat en funció del segui-ment dels exemplars que viuen en les àreesperifèriques del Parc. Les campanyes de capturaes realitzaran a partir del final de la temporadade caça a Collserola.

Seguiment de la població de rapinyaires diürnes nidificants al Parc de Collserola

L’any 2002 s’ha efectuat el seguiment de lapoblació nidificant de rapinyaires diürnes del Parc.Aquest seguiment s’ha dut a terme des del mesde març fins a l’agost. La metodologia empradaper realitzar el seguiment habitual es va dividir entres fases:

Època prèvia a la reproducció en la qual es rea-litzen esperes en punts d’observació que per-meten detectar vols nupcials de les parelles pertal de tenir una idea de les primeres aproxima-cions al territori de nidificació.

La segona fase del seguiment consisteix en lalocalització del punt de cria sense pertorbar latranquil·litat dels rapinyaires. En la darrera fasedel seguiment es confirma l’èxit de la reproduc-ció, és a dir l’envol dels polls per a cada sector.Aquest any els resultats del seguiment han estatmés negatius del que esperàvem pel que fa a lareproducció tant d’astor (Accipiter gentilis) comd’aligot (Buteo buteo). Per a les dues espèciesnomés s’ha pogut constatar la nidificació de duesparelles. S’atribueix el fracàs de la posta a molès-ties ocasionades per les persones.

Pel que fa a altres espècies, constatem l’interèsde les repetides observacions, amb comporta-ment territorial de l’àguila marcenca (Circaetusgallicus)

Seguiment de l’avifauna

L’any 2002 s’ha continuat amb els inventarisornitològics primaverals i hivernals realitzats enles diferents unitats de vegetació del Parc. Elseguiment hivernal va constatar la duresa de lescondicions metereològiques que ha afectat l’avi-fauna a una escala territorial molt àmplia.

A més, en el marc del projecte de l’Atlas Orni-tològic dels Ocells Nidificants de Catalunya,coordinat pel Grup Català d’Anellament, hafinalitzat el seguiment de les quadrícules 10 x 10i subquadrícules 1x1 corresponents al Parc deCollserola.

32


Activitats d’anellament científic d’ocells a Collserola

En el marc del Conveni amb el Grup Català d’A-nellament, per desè any consecutiu s’ha dut aterme una campanya d’anellament a la parcel·lade can Balasc, en el període comprès entre l’1d’abril i el 30 d’agost, amb una jornada de campcada 10 dies, a més de la campanya d’hivernentre el 15 de desembre i el 28 de febrer de l’anysegüent. Aquesta campanya s’inclou en el pro-jecte Sylvia engegat des del Grup Català d’Ane-llament i que té una xarxa d’estacions d’anella-ment al llarg del territori català amb l’objectiud’estudiar la biologia dels ocells que nidifiquen ihivernen a Catalunya. Can Balasc és l’estació mésantiga, amb 10 anys de funcionament.

Al llarg dels 10 anys de seguiment a can Balasc,s’ha realitzat un total de 2.163 primeres cap-tures, entre les quals destaca el pit-roig (Erithacusrubecula), 389; la merla (Turdus merula), 376, i eltallarol de casquet (Sylvia atricapilla), 216. Durantel període reproductor del 2002 s’han realitzat188 primeres captures, amb una mitjana inferiorals 19 ocells/dia. Curiosament, la merla hadominat, amb 52 captures, sobre la resta d’espè-cies, i destaquen les baixes captures de pitroig(35) i tallarol de casquet (16). Amb aquests resul-tats, ha quedat clarament documentat l’efectedevastador que va tenir un hivern tan fred i unperllongat període de cobertura de neu sobre el

terra de l’àrea. Sobretot va afectar espècies comel pitroig, que ha de cercar l’aliment bàsicamental terra i que tenen menys capacitat de desplaça-ment d’una àrea a una altra. També va afectar demanera important el tallarol capnegre (Sylviamelanocephala), que estava expandint la sevadistribució a can Balasc, del qual només es va cap-turar 1 exemplar, per 19 al 2001.

Alhora, es constata la colonització de la zona perpart del rossinyol del Japó (Leiothrix lutea).Paral·lelament, s’ha fet un seguiment de lescaixes niu col·locades a la zona.

Campanya de seguiment i divulgacióde la migració postnupcial de rapinyaires al Parc de Collserola

En la campanya del 2002 s’han observat, des del’observatori del Turó de la Magarola, 1.598 indi-vidus, de 19 espècies d’ocells rapinyaires icigonyes, en pas postnupcial. Com és habitual,l’espècie més freqüent ha estat l’aligot vesper(Pernis apivorus), amb 768 exemplars; seguit perl’esparver (Accipiter nisus), amb 225 exemplars;l’arpella (Circus aeruginosus), amb 200, i el xori-guer (Falco tinnunculus), amb 195. Les xifres demigració d’aquest any es poden considerarbaixes i mantenen una tendència de disminucióconstatada els darrers anys.

Anàlisi de la dieta de la geneta

La geneta (Genetta genetta), espècie caracterís-tica de la fauna del Parc, és un carnívor forestalindicador de la qualitat dels boscos. Atesa laimportància que té conèixer-ne la dieta per com-prendre millor el seu paper ecològic, i la utilitatd’aquesta informació en la gestió, enguany s’haposat en marxa un nou projecte d’estudi amb elsobjectius de:

— Establir una metodologia estandarditzada pera l’estudi de la dieta de l’espècie a Collserola.

— Obtenir dades precises sobre l’alimentaciód’aquest animal al Parc, durant tot el cicleanual, a partir de l’anàlisi de les femtes.

— Fer un estudi comparatiu de la seva dieta alParc respecte a la d’altres poblacions.

Actualment es disposa ja d’una mostra moltàmplia en el temps i en l’espai de femtes reco-llides sistemàticament en latrines, i s’ha començata abordar el procés d’anàlisi.

Complementàriament a la recerca pròpiamentfaunística, l’estudi de la població de geneta alParc n’ha revelat l’interès com a espècie emble-màtica, com a factor de gran utilitat en la divul-gació i per a la conscienciació sobre els valorsecològics de Collserola.

Presència i utilització de l’hàbitatper part dels quiròpters al Parc de Collserola

Singularitzades per la seva capacitat de vol, lesratapinyades són també uns mamífers extraor-dinàriament sensibles per la seva especialitzadaalimentació insectívora i pels seus requerimentsd’hàbitat. Però, tot i comptar amb una elevadariquesa d’espècies, són, encara, un grup moltdesconegut a causa dels seus hàbits crepuscularsi la difícil localització dels amagatalls.

Aquest estudi pretén impulsar significativamentel coneixement d’aquest grup al Parc a partir del’assoliment dels objectius següents:

— Inventariar les espècies presents al Parc, laseva abundància i distribució arreu.

— Estudiar la utilització de l’hàbitat per part deles diferents espècies.

— Valorar l’estat dels refugis potencials més des-tacables.

33

FOTO

GRA

FIA:

AN

NA

PLA.


— Localitzar i caracteritzar l’ús dels refugispotencials per a quiròpters.

— Determinar els períodes i les àrees de caça deles diferents espècies de quiròpters.

— Delimitar els corredors que més utilitzen perdesplaçar-se del refugi a l’àrea de caça.

— Elaborar un pla de treball per a la gestió, con-servació i seguiment de les poblacions dequiròpters del parc, de manera que es puguiseguir la seva evolució al llarg dels anys.

Des del punt de vista metodològic, cal destacar lautilització de les noves tècniques de detecció,registre i processament dels ultrasons com a ele-ment bàsic per establir protocols de prospecció iidentificació de les espècies.

Els resultats preliminars, corresponents al primerseguiment estival, constaten la presència de 4 es-pècies: La ratapinyada pipistrel·la soprano o nana,Pipistrellus pygmaeus; La ratapinyada pipistrel·lacomuna Pipistrellus pipistrellus; la ratapinyadapipistrel·la de vores clares, Pipistrellus kuhlii, i la ra-tapinyada dels graners, Eptesicus serotinus.

Les espècies que han estat identificades sóncaracterístiques d’ambients antropitzats. Destaca,però, la ratapinyada pipistrel·la soprano o nana,que és l’espècie més petita d’Europa i que va serdescoberta el 1999.

D’altra banda, la ratapinyada pipistrel·la de voresclares és la que es troba més freqüentment enel total de les estacions estudiades (en un 75 % deltotal).

De l’esforç en la prospecció de refugis durant elperíode d’estiu (en total s’han observat 10 refugispotencials), cal destacar que no ha estat trobadacap evidència de colònia d’hivernada o cria.

Estat ecològic dels ecosistemesaquàtics de Collserola

Els ecosistemes aquàtics són elements claus en elpaisatge. El caràcter bioindicador de la comunitatde macroinvertebrats presents a l’aigua permetobtenir índexs molt fiables de la qualitat de l’aiguai l’estat ecològic del sistema, extremadament útilsper a la correcta gestió del medi natural.

Enguany s’ha iniciat la primera de les dues fasesd’aquest projecte d’estudi dels ecosistemes aquà-tics del Parc, centrada en la conca de la Riera deVallvidrera, i té com a principals objectius:

— Valorar l’estat ecològic de la Riera de Vallvi-drera mitjançant un muestreig mensual ambl’anàlisi dels paràmetres fisicoquímics.

— Caracteritzar la comunitat de macroinverte-brats i obtenir els índexs de qualitat associats.

— Realitzar un seguiment de les poblacions decranc americà (Procambarus clarkii).

— Millorar la gestió de la conca a partir de la in-formació obtinguda.

Resultats principalsS’han obtingut valors de l’1 a 5 de l’índex Ecos-trimed de pitjor a millor qualitat, en 14 punts dis-tribuïts al llarg de la riera i alguns dels afluents. Elsvalors més dolents s’han donat en quatre puntsde la riera, com a causa, principalment, de ladegradació del bosc de ribera i dels abocamentshumans. En els punts més externs al Parc, l’im-pacte negatiu s’accentua per la presència de polí-gons industrials i la canalització del tram final.

En general, la resta de punts presenta un mateixestat moderat de qualitat ecològica. La qualitatde l’aigua és similar a tot arreu, i és apreciablel’autodepuració de l’aigua inicial que està moltrelacionada amb la presència de bosc de ribera.En aquest cas, és molt visible la incidència de laprotecció forestal que ofereix el Parc de Collse-rola. Malgrat això, només dos punts presentenun estat de qualitat bo. En aquest hi ha molt bonbosc de ribera i no hi ha cap tipus d’efectehumà, ja que és una zona de màxima protecció.

Per a la resta de punts, la contaminació difusa queprové d’urbanitzacions i masies, l’extracció d’aiguaper a l’agricultura i la reducció del bosc de riberasubstituït per zones de conreu, són els principalsfactors que explicarien que la qualitat no millori.

Es confirma la necessitat de mantenir el cabalque aporta el torrent de les Mines a la Rierada.

34

F OTO

GRA

FIA:

CA

RLES

FLA

QU

ER


En aquest sentit, es recomana crear un sistemade llacunes per depurar aquesta aigua i derivar-lacap la riera com a acció de millora d’aquest eco-sistema fluvial.

Activitats de divulgació faunística

Tal i com s’ha fet els darrers anys, s’han donatdiverses xerrades relacionades amb la gestió de lafauna a petició dels professors de la Facultat deBiologia de la Universitat de Barcelona. Aquestessessions s’adrecen a alumnes de l’assignatura dezoologia aplicada de 4t curs. S’han realitzat endiverses ocasions durant els mesos de novembre idesembre de l’any 2001.

Estació Biològica de Can Balasc

Les activitats que es realitzen en aquest equipa-ment són:

— Mòdul de recuperació i assistència a la faunaautòctona de Collserola i la Mancomunitat deMunicipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.HI ha hagut un total de 392 entrades, lesquals, agrupades per grups faunístics, donenels resultats següents:

• Ocells: 262• Mamífers: 52• Rèptils: 47• Amfibis: 31

En aquest mòdul, i fruit d’una col·laboracióamb el Centre d’Estudis CIM, especialitzat enla formació d’auxiliars veterinaris, han realitzatles pràctiques necessàries per a l’obtenció delDiploma Oficial de Auxiliar Tècnic Veterinari,durant l’any 2002, un total de 16 estudiants.Cada alumne realitza un període de pràcti-ques no inferior als 3 mesos, amb possibilitatde pròrrogues. La puntuació obtinguda percada alumne té una importància destacadaper obtenir l’esmentat Diploma, ja que s’ava-luen conjuntament les pràctiques realitzades acan Balasc i les realitzades al mateix CIM.

— Grup Català d’anellamentUtilitzen tant les instal·lacions interiors comles exteriors per realitzar els seguiments del’avifauna explicats anteriorment.

— Toixonera artificialInstal·lació cedida al Departament de BiologiaAnimal segons Conveni amb la Universitat deBarcelona. S’hi desenvolupen programesd’estudi i reintroducció dels toixons al Parc.

— Suport a les tasques realitzades directamentpel personal del Servei de Medi Natural.

PROGRAMA 4: Vigilància i control delplanejament

Incidències de guarderia

Una de les tasques de la guarderia del Parc deCollserola és detectar les incidències urbanísti-ques i mediambientals que es puguin produir enl’àmbit del Parc. En aquests casos, els guardesemeten un informe en què detallen el tipus d’in-fracció i on ha tingut lloc i que es lliura als ServeisTècnics, on es decideixen els tràmits que cal rea-litzar en funció del tipus d’incidència detectada.

El 2002 es van detectar 156 incidències, 106 de lesquals ja s’han resolt, i la resta es troba en procés

de resolució per part dels ajuntaments correspo-nents. Seguidament n’enumerem unes quantes:

— Obres de condicionament i millora d’unavivenda fora d’ordenació existent a la carre-tera de Sarrià a Vallvidrera (Districte de Sarrià-Sant Gervasi, Barcelona).

— Abocament de papers publicitaris procedentsde la neteja dels plafons publicitaris sobre lavegetació i al costat de la carretera de l’Arra-bassada (Districte de Gràcia, Barcelona).

— Moviment de terres i obres d’ampliació de lavivenda fora d’ordenació a la carretera del Tibi-dabo (Districte d’Horta-Guinardó de Barcelona).

— Construcció d’una bassa en un hort del camí decan Vilagut (terme municipal de Molins de Rei).

— Ampliació de les construccions i dels seususos a la zona de parc forestal del torrentd’en Tapioles (Montcada i Reixac).

— Obres d’ampliació en edificacions fora d’or-denació mas Fortuny (Sant Cugat del Vallès).

— Abocament continuat de vidres i altresresidus sobre la vegetació existent darrera lafàbrica de vidre i els tallers existents a canCanals (terme municipal del Papiol).

— Trencament de portes de dues cases deshabi-tades i fora d’ordenació al costat de la nauramadera abandonada a la zona del Turó de la

35


Garsa (terme municipal de Sant Feliu de Llo-bregat).

— Obertura de dos pous i abocament d’aigüesnegres sense tractament a la riera de SantJust a can Carbonell (terme municipal deSant Just Desvern).

Denúncies i actes d’intervenció

La guarderia del Parc emet denúncies d’infrac-cions mediambientals que posteriorment els ser-veis tècnics del Parc envien a la Delegació Territo-rial del Departament de Medi Ambient de laGeneralitat de Catalunya o bé a les policies lo-cals, segons s’escau, per tal que les tramitin,perquè actuïn i s’imposin les sancions correspo-nents.

Així, aquest any s’han tramitat denúncies enrelació a:

— Estacionament de vehicles que impedeixen elpas a camins forestals o bé que han aparcatfora de les zones habilitades amb aquesta fi-nalitat

— Circulació amb vehicles per camins forestalsamb trànsit restringit

— Caça d’ocells amb vesc— Caça amb parany tipus ballesta amb xarxa

PROGRAMA 5:Manteniment d’infraestructures,àrees de lleure i senyalització

Manteniment de les àrees de lleure, miradors i fonts

Es tracta d’aquells indrets del Parc de màximafreqüentació de visitants, i que, per tant, neces-siten un tractament específic, intens i continu.Aquí és on es concentra la major part de mobi-liari (bancs, taules, barbacoes, fonts, plafonsinformatius i altres, segons sigui el cas) i la vege-tació existent, autòctona o no, rep un tractamentmés propi de jardineria que forestal.

Les tasques que realitza el personal de l’equip demanteniment del Parc són: treballs en superfícies

verdes (com ara segues i desbrossades), treballsen arbres i arbusts, esporgues, retall de tanques,repàs d’escocells, plantacions de reposicions i/ode millora, regs, tractaments fitosanitaris; treballsen superfícies de sauló, escatar, escombrar i ne-tejar. També es realitzen petites obres de reparacióen murets, arquetes; neteja de cunetes i passosd’aigua.

Un equip es dedica exclusivament al manteni-ment, reposició i col·locació de nous elements desenyalització i mobiliari, tant dins les àrees delleure com a la resta del Parc. En aquest apartat,s’inclou tant el mobiliari (taules, bancs, etc.) comaltres elements complementaris (baranes de fusta,cable d’acer, tarimes, escales...) i tota mena desenyalització (senyals de carretera, plafons infor-matius, banderoles, plaquetes...); també els tan-caments de camins mitjançant cadenes i cadenatso socs de delimitació d’àmbits. Enguany s’haacabat la senyalització específica dels camins deXarxa Bàsica, dissenyada especialment per faci-litar als bombers el desplaçament per la serra.

Àrees de lleure: Can Coll, Castellciuró, SantaCreu d’Olorda, La Salut de Sant Feliu, La Salutdel Papiol, Sant Pere Màrtir, can Cuiàs i Parc deVallvidrera.

Miradors i espais annexes a les carreteres:Horta, Montbau, Cerdanyola, Font del Bacallà,Illes de l’Arrabassada, Arrabassada, FontGroga, Sarrià, Turó d’en Cors, el Terral, accésTorre Collserola, Torre Baró, Carretera delCementiri, Pedrera de Montbau, Turó de laMagarola, Penya del Moro.

Fonts: Beca, Budellera, Sant Pau, Bacallà, Ferro,Roure, Ribes, Arrabassada, Muguera.

Les tasques referents a la neteja de deixalles ibuidatge de les papereres ubicades en aquestesàrees, a més dels marges de camins i carreteresde diferents zones del Parc, les realitza unaempresa externa contractada mitjançant concurspúblic (FCC).

Manteniment dels itineraris

Dins el Parc de Collserola hi ha una sèrie de pas-sejades, itineraris i recorreguts, tant per caminarcom per anar amb bicicleta, i tots estan senyalit-zats amb els corresponents indicadors. Les tas-ques de manteniment consisteixen en la netejade la vegetació i en el repàs del ferm dels camins,la reposició de senyals vells, malmesos o desapa-reguts, la col·locació de nous senyals orientadorsi la instal· lació de plafons informadors alsaccessos principals.

Del seu manteniment se’n fa càrrec l’equip demanteniment del Parc, excepte en alguns casos(senders de petit recorregut —PR— i de granrecorregut —GR— i els d’algunes entitats excur-sionistes) en què se n’encarrega la mateixa entitatpromotora.

"

"

36

Informació territorial i urbanisme

INTRODUCCIÓ

Durant aquest any s’ha consolidat la formació del’Àrea d’Informació Territorial i Urbanisme inclosadins de la Gerència del Consorci. Les seves tasquesbàsiques són la tutela i suport del planejamenturbanístic del Parc, el desenvolupament i manteni-ment del sistema d’informació geogràfic per a lagestió del Parc —conegut amb l’acrònim Sig-PARC— i la gestió de les tecnologies de la infor-mació de tots els serveis i centres del Consorci.Aquesta àrea es divideix en tres àmbits directa-ment relacionats amb les tasques esmentades:

Àmbit Urbanisme

Durant l’any 2001, es van iniciar 31 expedientsurbanístics, 24 dels quals es van incoar per tal derespondre la sol·licitud d’informe sobre figures de

planejament que s’ha desenvolupat dins del’àmbit del Parc. Aquest informe-dictamen éspreceptiu segons la legislació vigent. D’aquestsexpedients, 20 s’han resolt favorablement, i 4s’han desestimat perquè no complien les deter-minacions del Pla Especial del Parc.

Hem de subratllar que, al llarg d’aquest darrerexercici, s’han desenvolupat diverses modifica-cions de Pla General Metropolità que han aportatun augment de la superfície destinada a sòlforestal dins del Parc. Un element important quecal destacar és que les propostes presentadeshan resolt el destí de tots els sòls urbanitzablesno programats dins del Parc de manera satis-factòria per l’ordenació i la preservació del Parc.Cal apuntar que molts es troben en una fase ini-cial (aprovació inicial o provisional).

Dins de la tutela del planejament i suport a lesadministracions competents, s’ha promogut un

conveni de col·laboració amb el sector d’urba-nisme de l’Ajuntament de Barcelona, perredactar l’estudi estratègic del vessant barceloníde la Serra de Collserola, i un altre amb l’Ajunta-ment de Cerdanyola, per tal de realitzar el pro-jecte de recuperació ambiental del sector deltorrent de can Fatjó.

Com a resultat d’un conveni iniciat l’any 2001, esvan rebre els primers resultats del conveni ambl’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Valléssobre la situació urbanística del sistema d’espaislliures a l’entorn del Parc de Collserola.

La resta d’expedients corresponen a sol·licitud d’in-formació urbanística i accions d’ordre intern. Tambés’ha establert un dia de consulta (divendres) peratendre àgilment les peticions d’informació urbanís-tica i consultes sobre la legislació urbanística secto-rial. Durant l’any 2002 es van realitzar 60 consultes.

37

Àmbits de sòl urbanitzable no programat. Zona del Terral i zona de l’Avinguda Pearson.

Informació territorial i urbanisme

Àmbit SIGLa gestió dels serveis tècnics, des de l’any 1994,ha recolzat en eines SIG. Els darrers dos anys,des de la creació del Consorci, es va assumir queles tasques de desenvolupament i mantenimentdel SigPARC es realitzessin des de la mateixaorganització. Durant aquest any, s’ha desenvo-lupat una aplicació específica destinada a ges-tionar les franges de protecció contra incendisper part del Servei de Medi Natural. Com a tascaquotidiana, s’ha donat suport als usuaris i s’hamantingut les aplicacions existents al Consorci,com ara: gestió d’alarmes del dispositiu de pre-venció d’incendis, control i gestió d’incidènciesdel Servei de Guardes del Parc, gestió d’expe-dients del Consorci, observacions faunístiques, il’aplicació general de consulta de dades (ConsultaSIG). I una altra tasca destacada d’aquest àmbitha estat la producció de cartografia i mapestemàtics per a tots els serveis del Consorci. Lesaplicacions actuals de SigPARC permeten generarcartografia de diversa mena. Només voldríem des-tacar, com a exemple, la sèrie cartogràfica del dis-

positiu d’incendis, que abasta 52 municipis i quecorrespon a més de 50 fulls Din A3 a escala1:10.000, de la qual s’han produït més de 20col·leccions.

Una altra tasca consisteix a col·laborar ambagents externs que realitzen treballs i projectesen l’àmbit del Parc i sol·liciten informació territo-rial. Així, aquest any s’ha col·laborat amb la Insti-tució Catalana d’Història Natural (ICHN) per al’enquesta sobre espais naturals; amb Clave-gueram de Barcelona (CLABSA); amb l’Escolad’Arquitectura del Vallés (ETSAV), i amb diversosgabinets d’enginyeria forestal per realitzar planstècnics de gestió forestal.

El Consorci manté des de fa dos anys un convenide col·laboració amb l’Institut Municipal d’In-formàtica de l’Ajuntament de Barcelona per a latransferència d’informació territorial. Durantaquest any, l’àmbit SIG ha incorporat la base car-togràfica 1:500, com a base cartogràfica dereferència en les seves aplicacions per al termemunicipal de Barcelona i ha col·laborat activament

en l’aportació d’informació territorial per a l’edicióde la Guia Urbana de la Ciutat de Barcelona.

Complint amb les fases del projecte SigPARC,s’han realitzat aplicacions informàtiques internesper censar l’equipament informàtic del Consorci iobtenir informació sobre la utilització i la gestióde les aplicacions corporatives.

Àmbit d’Informàtica

Finalment, en aquest àmbit s’han realitzat les tas-ques necessàries per al manteniment i la reso-lució d’avaries dels 60 equips de què actualmentdisposa el Consorci.

Durant l’any 2002 s’ha fet un esforç per renovarles aplicacions informàtiques lligades a la secciód’Administració i Contractació, aprofitant el canvide moneda. Així, s’ha implantat nous programarisper a la gestió de recursos humans (nòmines icontrol de presència), i gràcies a la col·laboraciódel servei d’Informàtica de la Diputació de Barce-lona s’ha incorporat una nova aplicació per a lagestió comptable.

Es van reposar 10 ordinadors i material de comu-nicació per a la connexió de les xarxes locals decan Balasc i Serveis Tècnics amb el servei d’In-formàtica de la Mancomunitat de Municipis del’Àrea Metropolitana de Barcelona, que assessoraen qüestions d’administració de xarxa.

"

"

38

Actuacions executades en el marc dels convenis amb elsajuntaments afectats

Projecte de peatonalització parcialdel carrer Pau Vergós, al termemunicipal d’Esplugues del Llobregat

Per a l’any 2002 es va aprovar i iniciar el «Projectede peatonalització parcial del carrer Pau Vergós»,el qual té un pressupost de cent seixanta-un milquatre-cents cinquanta-quatre euros amb sei-xanta-nou cèntims (161.454,69 euros), IVA inclòs.

Descripció de l’obra

El progressiu arranjament de l’àrea de lleure deSant Pere Màrtir, amb l’execució d’una àrea delleure complementària a la que ja existeix, aixícom l’arribada del passeig de les Aigües a laplaça Mireia, ha dinamitzat fortament l’ús d’a-questa àrea. Aquesta circumstància ha portat aplantejar la construcció d’una vorera en paral·lelal carrer Pau Vergós, per tal de facilitar el fluxdels visitants no motoritzats.

Aquesta vorera tindrà una longitud total de 290 mli la secció serà de 2,69 m. Aquesta amplada s’a-conseguirà mitjançant la regularització de lacalçada i l’ocupació de l’amplada necessària pelcantó del torrent.

En un escocell corregut, i a una distància regularde 5 m, es plantaran, alternativament, til·lers(tillia platiphylos) i arbres de Júpiter (lagerstro-

emia índica) amb un sistema de reg per tal d’as-segurar-ne el bon manteniment.

L’obra també contempla la configuració i la res-tauració vegetal de la capçalera del torrent pertal de dignificar la nova àrea de lleure construïdaa la plaça Mireia.

Projecte de restauració dels entornsde can Cuiàs, al terme municipal deMontcada i Reixac. Segona fase - c (any 2002)

La 2a fase-c, realitzada l’any 2002, és continuacióde les fases a i b ja realitzades i es va plantejar detal manera que, amb una inversió assumible,representés una actuació coherent tant des delpunt de vista constructiu com de l’aprofitamentsocial i de la mitigació de l’impacte mediambientalde l’àrea. Té un pressupost de cent vint mil centquaranta-cinc euros amb noranta-vuit cèntims(120.145,98 euros), IVA inclòs.

Els criteris a l’hora de definir les actuacions enaquesta fase han estat els següents:

— Realitzar els moviments de terres adequatsper tal de poder implantar d’una manera de-finitiva l’àrea d’estada 1.

— Actuar sobre el torrent de la Feixa Llarga,aconseguint d’aquesta manera dues finalitats:la seva progressiva millora mediambiental i lamajor protecció del polígon enfront les plugesintenses que periòdicament cauen a la zona.

— Col·locar el mobiliari, la senyalització i la vege-

tació necessaris perquè els visitants puguinsentir des d’un primer moment que estanimmergits en una àrea tractada del Parc deCollserola.

1. Elements

— Elements de protecció i de separació: baranes.N’hi ha de dues menes: unes formades perpeus drets de fusta i cables trenats d’acer gal-vanitzat. L’altre tipus està formada per peusdrets metàl·lics en L galvanitzats i cables d’acergalvanitzat.

— Bancs i taules. S’hi han col·locat 11 bancs itaules de fusta per al pícnic (un dels quals ésadequat a les necessitats dels minusvàlids, ipermeten l’accés de les cadires de rodes) jaque aquesta serà, previsiblement, una de lesprincipals activitats que es desenvoluparan enaquesta àrea.

— Papereres. S’hi han col·locat 2 papereresmodel Collserola, de fosa, resistent al vanda-lisme.

— Senyalització. Es divideix en: Indicadors dedirecció, indicadors in situ, indicadors d’ori-gen d’itineraris i indicadors d’avisos cívics.

— Escala de fusta. S’ha construït una escala defusta de 14,2 X 2 m per salvar el desnivell quehi ha entre el camí de passejada i l’àrea depícnic 1.

2. Restauració del torrent de la FeixaLlarga

El torrent existent, situat al sud-est de l’àrea, estrobava en un greu estat de deteriorament i debrutícia. S’hi fa el tractament següent:

— Neteja de tots els abocaments i runes acumu-lades al llarg dels anys.

— Estassada selectiva de la vegetació invasora imenys valuosa, per tal d’encetar un procés decolonització de la vegetació amb les espèciesapropiades a l’àmbit.

— Formació de 3 dics de contenció de les aigüesa fi de retardar la seva circulació i manteniruna zona a manera d’aiguamolls.

3. Plantació de vegetació

En aquesta actuació s’ha realitzat una plantaciócomplementària consistent en reforçar les proxi-mitats de talussos mitjançant arbres i arbusts

39Obres i projectes

Obres i projectes

espessos formant barreres de protecció, àreesd’estada, amb plantacions d’arbres per subminis-trar aixoplucs d’ombra.

Projecte de restauració de la presa i del vas del pantà de Vallvidrera, al terme municipal de Barcelona(Districte de Sarrià - Sant Gervasi)

La presa del pantà de Vallvidrera, dissenyada iconstruïda per l’arquitecte Elies Rogent, fou inau-gurada el 15 de juliol de 1864 amb l’objectiu degarantir l’abastament d’aigua a l’antic municipide Sarrià.

Amb el pas dels anys, l’abandonament féu que lavegetació cobrís l’obra de fàbrica del paramentaigües avall, i que els sediments i replens soter-ressin el parament superior, disminuint enorme-ment el volum d’aigua emmagatzemable, demanera que, en època de pluges, l’embassamentassolia una moderada làmina d’aigua que esperdia en un curt període de temps a causa deproblemes d’estanqueïtat del vas i de la tancada.

El Consell d’Administració de l’extint Patronat delParc de Collserola, en la seva sessió de data 15 de

desembre de 1999, aprova definitivament el «Pro-jecte de restauració de la presa i del vas del pantàde Vallvidrera», amb un pressupost de quatre-centsseixanta-cinc mil cinc-cents setanta euros amb cin-quanta cèntims (465.570,50 euros), IVA inclòs.L’objecte del Projecte és la recuperació i revalorit-zació del pantà per convertir-lo en una superfíciepermanent d’una fondària variable amb diversesfinalitats: de protecció mediambiental i faunística,instrument pedagògic i instrument científic.

Finalment, la modificació del «Projecte de restau-ració de la presa i del vas del Pantà de Vallvi-drera» que ara es presenta no altera cap criteri nicap element bàsic del Projecte, i té un pressupostde cinc-cents trenta-dos mil vuit-cents vint-i-noueuros amb noranta-set cèntims (532.829,97euros), IVA inclòs. La modificació que es plantejaafecta els perfils del vas del pantà per tal d’a-daptar-los més acuradament a la llum dels tre-balls científics existents respecte a la fauna engeneral i als amfibis en particular, pel que fa a lescondicions òptimes dels hàbitats que l’esmen-tada fauna precisa. L’altra modificació plantejadaafecta la revisió de preus causada pel dilatatperíode de temps transcorregut entre la redacciódel Projecte (març de 1999) i la contractació deles obres, estimada per a principis de 2003.

Condicionament del vas

Les obres de condicionament del vas consis-teixen en:

— L’esbrossada i neteja de la totalitat de lasuperfície que ocupa actualment el vas.

— L’excavació de l’interior del vas i reperfilamentdels talussos perimetrals.

— L’execució d’una xarxa de drenatge mit-jançant tubs de PVC ranurat.

— La formació d’una berma de terra compac-tada a la cota 258,5 m al llarg de tot el perí-metre del vas.

— La impermeabilització de tota la superfície delvas amb revestiment elàstic d’impermeabilit-zació de cautxú EPDM protegit per geotèxtil.

Condicionament del parament d’aigüesamunt de la presa

Aquesta fase de l’obra consisteix en el desenvo-lupament dels següents treballs en el paramentd’aigües amunt de la presa:

— Excavació arran de parament.— Construcció d’un desguàs de mig fons, perfo-

rant transversalment la presa i connectant-hila canonada que recull tots els drenatges dela presa.

— Repicat dels desperfectes del material existent(maó) que forma el parament.

— Aplicació de morter impermeabilitzant.— Col·locació d’un maó de característiques simi-

lars.

Plantació d’arbres i espècies herbàciesals marges

Aquest punt de l’obra comprèn els treballs deplantació d’arbrat (espècies autòctones) voral’embassament.

Complementari del «Projecte d’adequació del camí d’accés i delcim de la Penya del Moro», al termemunicipal de Sant Just Desvern

Durant l’execució del «Projecte d’adequació delcamí d’accés i del cim de la Penya del Moro»anaren apareixent noves estructures medievals iibèriques que no es van poder ignorar. Això varepresentar un canvi important en el planteja-ment del projecte original, motivat per aquestadilatació de l’espai i el temps.

A partir d’aquestes noves dades, es varen rea-litzar les obres de consolidació de les troballes,les quals varen contemplar els aspectes següents:

— Excavació manual arqueològica de les restes,realitzada per mà d’obra especialitzada enarqueologia.

— Els treballs de documentació, planimetria i me-mòria científica, amb treball de camp i científic.

— La consolidació de la torre medieval i habita-cles adossats, com també les restes ibèriques,de murs de maçoneria, amb cura, recol·lec-tant les pedres de paredat despreses.

— Rebliment de la torre per tal de protegir lesrestes d’estructures medievals i ibèriques tro-bades al seu interior.

— Subministrament i col·locació de la senyalit-zació: indicadors d’indret, de direcció, divulga-tiu i d’avisos cívics.

40

Obres i projectes

Una vegada realitzades les obres esmentades deconsolidació dels murs i murets, es va fer del totnecessari garantir-ne la protecció mitjançant lacol·locació d’una tanca de protecció, per tal deformalitzar i acotar el circuit de la visita, d’unestravesses de fusta encastades al terra del circuitper tal de formalitzar-lo, com també de dosbancs per al descans. És per aquest motiu que esva aprovar i executar el complementari del «Pro-jecte d’adequació del camí d’accés i del cim de laPenya del Moro», amb un pressupost de d’onzemil nou-cents vint-i-vuit euros amb cinquanta-dos cèntims (11.928,52 euros), IVA inclòs.

Altres actuacions

Projecte de construcció del mur de la Font de la Budellera, al termemunicipal de Barcelona (Districte de Sarrià-Sant Gervasi)

El mur inferior que conforma l’explanada de lafont de la Budellera no havia estat reforçat niarranjat des que es va construir, cap a l’any 1918.

Aquest mur té unes dimensions considerables:24 m de llarg per una altura màxima de 4 m iestà realitzat amb pedra licorella amorterada,

amb morter pobre en certs llocs i sense morteren altres. Una part de l’aigua que rep l’explanadasuperior desguassa per superfície, i una altra partmolt menor filtra i surt per les juntes del mur.

Totes aquestes circumstàncies, afegides al llargperíode de temps transcorregut des de la cons-trucció del mur, feia que fos imprescindible substi-tuir-lo per un de nova construcció. El «Projecte deconstrucció del mur de la Font de la Budellera» téun pressupost de setanta-cinc mil nou euros ambvuitanta-sis cèntims (75.009,86 euros), IVA inclòs.

Donada la impossibilitat de consolidar el murexistent a causa de les seves característiques dedeficient construcció esmentades anteriorment,el projecte plantejava l’enderroc i la nova cons-trucció.

El nou mur es realitzà amb gabió rígid de 3X1X1 md’acer galvanitzat en calent, amb malla de10X10 cm i 5 mm de diàmetre. Els gabions esreompliren amb pedra llicorella de recuperació id’aportació. Es va refer el pou de recollida d’aiguade la font per tal que tornés a brollar pel brolladorexistent novament col·locat. Finalment, es col·locàuna barana del mateix gabió rígid de 3X1X1 md’acer galvanitzat.

Projecte de porta de parc agrari de Mas Lluhí i camí de La Salut, al terme municipal de Sant Feliu de Llobregat

L’àmbit on s’insereix aquesta porta de parc estàsituat als marges d’una àrea recentment urbanit-zada (el nou barri de Mas Lluhí, a Sant Feliu delLlobregat) i el Parc de Collserola, en terrenys d’an-tics camps de conreu. Prop d’aquest àmbit, i con-nectat amb un antic camí rural, es troba l’àrea delleure de la Salut. El paisatge de tot aquest terri-tori es caracteritza per la seva significació agrícola.

El Projecte enceta la transformació i reordenaciód’aquest territori a partir de la configuració d’unaporta de parc i l’arranjament del camí que, pas-sant per aquest espai agrícola, arriba a l’àrea delleure de la Salut de Sant Feliu del Llobregat.

El «Projecte de porta de parc agrari de Mas Lluhíi camí de La Salut» té un pressupost de vuitanta-un mil dos-cents vuitanta-nou euros amb qua-ranta-set cèntims (81.289,47 euros), IVA inclòs.

A l’àrea de porta, de 7.455 m2, es configurenunes àrees enmig dels terrenys llaurats i plantatsd’ametllers i oliveres respectivament, a les qualss’accedeix des del camí i on es pot descansar,informar-se mitjançant pannells i tenir aquestcontacte directe amb la terra llaurada i treba-llada, i tot plegat envoltats de fruiters. Les formesd’aquestes àrees estan pensades de tal maneraque, quan es roturin els camps, els solcs repro-duiran aquestes formes a la manera dels cercles

41

42Obres i projectes

que formen a l’aigua la caiguda d’una pedra,visualitzant en un sol cop d’ull el caprici i alhorala profunda racionalitat dels treballs agrícoles.Uns bancs, unes papereres i uns pannells infor-matius completen, conjuntament amb pilones defusta per tal de barrar el pas als vehicles, l’equi-pament i el mobiliari de l’àrea.

Al camí de la Salut, d’una longitud de 575 ml, elpassejant pot observar, a través d’unes tanquesbaixes, la varietat i la riquesa del territori agrícolaque travessa. El camí rep el tractament següent:es regularitza la seva secció, que passa a ser de3,5 m més cuneta; s’arranja el seu ferm, fent-liels passos d’aigua superficials necessaris; almarge superior es col·loca una tanca de filat debaixa altura per tal d’aconseguir la major trans-parència, i al marge inferior una tanca de simpletorsió, també de baixa altura; es mantenen elsaccessos existents, col·locant-hi les corresponentsportes.

Projecte d’Itinerari de Sant Medir(2a fase): Arranjament del camí de Sant Adjutori a Sant Mediral, al terme municipal de Sant Cugatdel Vallès

El camí que porta de Sant Cugat del Vallès a SantMedir és un dels més tradicionals de la serra.Diverses circumstàncies n’havien impossibilitat larestauració i el tractament per tal de dignificar-loi possibilitar la comunicació de vehicles de servei(guarderia, neteja, bombers, ambulàncies), peròuna vegada executada la primera fase de SantCugat del Vallès a Sant Adjutori, es va redactar la

segona fase de Sant Adjutori a Sant Medir.Aquesta actuació està finançada per l’Ajunta-ment de Sant Cugat del Vallès i té un import de265.374,12 euros.

El tram que s’arranja té 1.728 m de longitud.L’amplada que deixa lliure la vegetació és de 1,50a 2,50 m aprox. La caixa té una amplada de 1,00a 2,50 m aproximadament. Aquesta es troba enmolt mal estat, perquè fa molts anys que no s’hiha fet cap treball de manteniment. Moltes partsdel camí funcionen com cunetes d’aigua i, pertant, hi ha grans aixaragalls. Hi ha trams de camíque presenten un pendent longitudinal del 18 al21 %, la qual cosa fa, per tant, difícil i perillóstransitar-los. Les rieres i passos d’aigua que elcreuen no estan protegits i creen grans àrees defang desprès de les pluges.

Per totes les raons esmentades, es veu claramentque el seu control i l’accés per part de vehicles debombers i de vigilància es fa absolutamentimpossible.

En línies generals, el projecte consisteix en feruna caixa de 3 m d’amplada tot al llarg del camí,amb un acabat de paviment d’una barreja de tot-ú i de sauló (70% i 30% respectivament), una

cuneta de 50 cm d’amplada, uns passos d’aiguade diversos tipus, segons el cabdal d’aigua que hipassi, un mínim mobiliari i senyalització, i final-ment una reposició de vegetació allà on calgui.

També es fa una neteja selectiva de la vegetació,tant d’arbusts com d’arbres, en les seves voreres,com també en els àmbits de gran qualitatambiental i paisatgística que es van trobant alllarg de la seva traça.

A l’àmbit de Sant Adjutori es realitzarà una talad’arbres morts i una neteja selectiva d’arbusts, esformarà un corriol de 2 m d’amplada envoltantels restes de l’ermita, es configurarà el talús delseu darrere, es col·locarà una tanca de proteccióper tal d’evitar que la gent s’introdueixi entre lesrestes, es col·locarà un parell de bancs, unapaperera i un cartell explicatiu de la història i delvalor de les restes, i a l’explanada del davant s’es-tendrà un paviment de sauló per ressaltarl’àmbit. Al forn ibèric l’actuació serà més lleuencara. Consistirà en una neteja selectiva de lavegetació i en la construcció d’una rampa grao-nada d’accés al forn per tal de centrar l’àmbit.

A la font de Sant Sever s’arranjaran els graonsque hi porten i s’afegiran els que convinguin a fi

Obres i projectes

de fer l’arribada confortable. Es col·locarà unmuret de pedra llicorella a l’àmbit de la font perdonar-li una major amplitud.

Projecte de peatonalització parcialde la carretera alta de Roquetes

Les obres corresponents a la 1a fase de la peato-nalització parcial de la carretera alta de Roqueteshan començat dins el quart trimestre de 2002.

Consisteixen, bàsicament, en la formació d’unavorera de 2,50 m d’amplada, aconseguida a còpiade reduir 1 m l’amplada de la carretera (quepassen a tenir 6 m) i de recuperar 1,5 m de vorerade terra. D’aquesta manera, es conforma un pas-seig-mirador en forma de cornisa ascendent sobrela plana de Barcelona i la vall baixa del Besòs, queper les seves característiques visuals podem consi-derar com un indret privilegiat.

Seguint amb la lògica iniciada amb el projecte delmirador de Torre Baró de construir la vorera dedalt a baix, i ateses les disponibilitats pressu-postàries que no poden cobrir la totalitat, éslògic incrementar un nou tram de vorera que vadel PK 1752 al PK 812, partint des de dalt, on jaexisteix l’antic tram, de manera que s’ofereixinmillors condicions a l’oferta existent, deixant eltram restant per a una propera fase.

Projecte del perllongament del Passeig de les Aigües als tramsde Torre Baró a can Ferrer i de la carretera de Cerdanyola a la carretera de l’Arrabassada

Els Serveis Tècnics del Consorci varen col·laboraramb l’Ajuntament de Barcelona i el despatx d’ar-quitectura Puig-Pey, PBP en la redacció del pro-jecte. Aquest és el primer resultat concret delConveni de col·laboració signat entre l’Ajunta-ment de Barcelona i el Consorci del Parc de Coll-serola per estudiar el vessant barceloní del Parc.D’aquí ve la seva importància. El cost de les obresd’aquesta fase corren a càrrec de l’Ajuntamentde Barcelona i pugen la quantitat de 946.610,68euros (IVA inclòs).

El projecte consisteix en l’aprofitament de caminsexistents (el de can Rius-Torre Baró i el del Pas delRei) per tal de configurar un autèntic vial de pas-sejada de 4.725 m de llargada, amb un ample de4,20 m. pavimentat amb una barreja de tot-ú isauló, i una cuneta de 80 cm formada per trespeces de formigó prefabricat.

La conducció de les aigües pluvials es fa mit-jançant pou de caiguda de 80X80 cm, situats a lacuneta, amb reixa metàl·lica galvanitzada, icreuament del camí mitjançant tubs de formigóde 60 cm de diàmetre.

També s’aprofita l’actuació per realitzar planta-cions, restauració vegetal i estabilització detalussos als llocs que presenten més clarianes.

Es col·loca una passera de 26,40 m de llargadaper sobre de la carretera del cementiri, segregantd’aquesta manera el trànsit de passeig del delsvehicles.

Manteniments i millores

Dins del programa de manteniment, i enreferència a l’edifici seu del Consorci i Centred’Informació, es van realitzar els mantenimentssegüents:

1. Treballs de pintura

— Despatx del Gabinet de Vicepresidència Exe-cutiva; vestíbul de sota l’escala del Centre d’In-formació; diversos treballs al despatx d’Infor-mació Territorial i Urbanisme; 6 pilars de ferrode la marquesina enfront l’estació del Bai-xador de Vallvidrera.

2. Coberta de l’edifici

— Des de fa temps, a l’ala est de l’edifici seu delConsorci del Parc de Collserola es produïenproblemes de goteres a l’indret on està ubi-cada la canal de recollida d’aigua de pluja dela coberta. La solució elaborada va ser posaruna coberta de planxa per damunt de lacoberta existent, intercalant una canal a migtram del recorregut i fent més gran la canalexistent de recollida d’aigua dels dos vessants.

3. Plataforma d’entrada a la zona delsServeis Tècnics

— El paviment exterior de la zona que accedeixa l’entrada dels Serveis Tècnics de l’edifici delCentre d’Informació presentava un fort desni-vell, i el mur de contenció que suporta aquestespai presentava fissures. La causa d’aquestespatologies era el mal o nul funcionament deldrenatge del mur. L’actuació que es va plan-tejar per resoldre el problema no fou altraque la reposició del rebliment del mur per unmaterial que disposés de més permeabilitat al’aigua, i la creació d’un nou sistema de dre-natge consistent en la col·locació d’un tub de

43

Obres i projectes

drenatge que recollís les aigües del trasdós iles canalitzés fins a l’exterior del mur.

Així mateix, i dins del programa de millores, esvan realitzar les actuacions següents:

— El forjat de la torre del Centre d’EducacióAmbiental de Mas Pins, que des de sempreha evidenciat un cert vinclament, l’any passatva sofrir un increment alarmant. Es va veri-ficar que les bigues havien cedit, evidenciantuna fletxa considerable, i que en alguneszones havia aparegut una esquerda entre labiga i l’encadellat. Per tal de procedir a reha-bilitar convenientment aquests espais, es varefer el forjat, restituint el paviment de fusta iel cel ras, com també la instal·lació d’enllu-menat, i es va haver de desmuntar i refer totala instal·lació segons la normativa actual. Unavegada finalitzades les obres, es va restaurarels arrimadors de fusta i pintar la resta perdeixar-ho en condicions.

— En l’àmbit de la font de la Budellera també esva dur a terme petites obres de millora, ja quel’àmbit ha sofert durant els últims anys undeteriorament considerable a causa, d’unabanda, de la pressió dels visitants, i, d’una altra,al mateix envelliment d’aquelles zones en quèencara no s’havia actuat. Les incidències que esvan detectar i corregir van ser les següents: elcol·lapse d’un mur al corriol cap a can Mandó,l’esllavissada d’un talús sota la rotonda de lafont just sobre el fondal, i els talussos quetenen accés des del corriol d’entrada a l’àmbit,que han quedat despullats de vegetació iterres, de tal manera que la seva recuperacióobliga a construir uns enfeixinats.

"

"

"

"

44

45

INTRODUCCIÓ

El Parc de Collserola, un gran espai natural enmigd’una àrea força poblada, requereix una impor-tant tasca de divulgació dels seus valors naturals,per tal de garantir que l’ús públic de la serra siguicompatible amb els objectius de conservació queestableix el Pla Especial d’Ordenació i Protecciódel Medi Natural de Collserola.

El Consorci del Parc de Collserola compta ambun programa educatiu que està pensat i dis-senyat perquè tothom trobi resposta als seusinteressos, amb un programa d’activitats que s’o-fereix cada any a tot tipus de públic, i en especialals alumnes dels centres escolars de l’Àrea Me-tropolitana de Barcelona.

Aquest programa es desenvolupa a través dediferents línies de treball:

1. Promoció i ús públic2. Divulgació-publicacions3. Educació ambiental. Les diferents activitats es

duen a terme en funció dels destinataris, alCentre d’Informació, Centre d’Educació Am-biental can Coll, i Centre d’Educació AmbientalMas Pins.

4. Voluntaris de Collserola

Hem de destacar el fet que any rere any la de-manda per part dels centres escolars per tal derealitzar les activitats amb els educadors és supe-

rior a l’oferta, i per tal de donar resposta al màximde sol·licituds, els darrers anys es promouendiverses activitats autoguiades

D’altra banda, el Parc compta amb un Programade Patrocini amb les empreses publiques i pri-vades, per tal d’afavorir la participació de tots elssectors de la ciutadania en les tasques de conser-vació de Collserola.

Promoció i Ús Públic

En aquesta àrea queda emmarcada una de leslínies de treball rellevant pel que fa a la promoció idivulgació de les actuacions que es duen a termeal Parc de Collserola, ja sia en l’àmbit natural o enel de les relacions amb el ciutadà. Entendrem perpromoció, les accions per fer arribar al ciutadà elsdiferents missatges que es volen transmetre desdel Consorci en relació al Parc.

El seu contingut actúa de manera transversal endiferents àmbits i actuacions del Consorci enrelació als usuaris. D’aquesta manera, el missatgeemergent, sia per informar o divulgar determi-nats àmbits de gestió, com per promoure acti-tuds i valors de convivència i conservació es pro-dueix de manera coordinada i homogènia.

En aquesta àrea de treball s’hi relacionen el con-junt de pràctiques i activitats que realitzen elsusuaris del Parc en relació al gaudi de l’entorn,bé per conèixer els seus valors, bé per realitzaractivitats d’oci i lleure; de manera individual ocol·lectiva, espontània o organitzada.

Des d’aquest àmbit de treball, es canalitzen lesrelacions i col·laboracions amb entitats i institu-cions que elaboren propostes d’usos, ja siguinpuntuals, específiques o amb una certa conti-nuïtat en el temps. Sovint aquestes propostes esconcreten en forma d’acords i convenis per tre-ballar de manera conjunta dins l’àmbit del Parcen referència als usuaris.

Un altre dels aspectes que contempla aquestaàrea de treball és el seguiment de nivells òptimsde qualitat en relació als serveis que ofereix elParc als usuaris. Serveis dels quals en destacaríemels que s’ofereixen des de les àrees de lleure, lesquals concentren un nombre important de visi-tants en determinades èpoques de l’any. En elmanteniment d’una línia integrada dels mis-satges emergents des del Consorci, i en el cas deles àrees de lleure, la tasca es concreta en el con-tingut de la senyalització, que actua de maneracomplementària i de suport informatiu.

En aquest sentit, destaquem la celebració del Diade Collserola 2002, amb una Festa als Miradors

Ús públic, divulgació i educació ambiental


de Sant Pere Màrtir. El programa realitzat era elmateix que es va ajornar amb motiu de la grannevada del dia 15 de desembre del 2001.Es vainaugurar l’arranjament d’una nova àrea d’estadaa la plaça Mireia, i de les fonts de la Mandra i dela Senyora. També es va presentar oficialment lapassarel·la del passeig de les aigües amb unsrecorreguts en bicicleta que els diferents partici-pants en la festa tenien a la seva disposició pergentilesa del consorci.

També volem destacar la participació del Consorcidel Parc de Collserola en el actes celebrats amb

motiu de l’any Verdaguer, a Vil·la Joana. Concreta-ment s’ha conformat un itinerari poètic des del’estació del Baixador de Vallvidrera fins a Vil·laJoana. També es va senyalitzar el recorregut de laRuta Verdaguer en el seu tram per Collserola.

Des de tots els Serveis del Consorci es participaen promoure i facilitar la comprensió del Parc idel Consorci al ciutadà. El criteri d’homogeneïtati coherència busca aprofitar les oportunitats enels diferents àmbits, garantint així la recepció delmissatge per tots els sectors de la societat.

En aquest sentit, s’inicia la Campanya «Com con-viure amb el senglar a Collserola» amb la presen-tació als mitjans de comunicació a can Balascd’un tríptic en què es fan una sèrie de recomana-cions per tal que el comportament dels veïns delsbarris propers a la Serra no contribueixin a do-mesticar els exemplars de senglars que s’apropena les zones urbanes. Aquest tríptic s’ha distribuïtpels districtes de Barcelona on es concentraaquesta problemàtica.

El Butlletí del Parc de Collserola, trimestral, ésl’eina de difusió bàsica de les actuacions del Con-sorci. Reflecteix, també, els esdeveniments onotícies que fan referència a Collserola. De subs-cripció gratuïta, es fa arribar a prop de 17.000adreces, entre persones interessades i organismesi institucions.

Cal destacar una nova acció comunicativa que esva iniciar en el Butlletí 52, amb la realització d’una

entrevista amb els alcaldes dels diferents municipisamb territori a Collserola per tal de donar aconèixer les seves opinions envers l’actualitat delParc. L’any 2002 hem entrevistat els alcaldes deSant Feliu de Llobregat, Montcada i Reixac, Molinsde Rei i l’alcaldessa de Cerdanyola del Vallés.

Mitjans de comunicació

El Parc de Collserola ha estat en 522 ocasionsprotagonista de notícies en diferents mitjans permediació del Consorci.

Durant el 2002, el Parc de Collserola ha estatnotícia a la televisió en un total de 50 ocasions.

46


Això representa una mitjana de 4,16 vegades almes. Cal tenir en compte, però, que els impactess’han de repartir principalment entre 7 cadenes:TVE, TV3, T5, BTV, Antena3, Canal 33 i CityTV.

— Pel que fa als mitjans radiofònics, han estat40 les ocasions en què tècnics del Parc hanestat requerits per proporcionar informació.En general, la informació més demanada ésla referent a les activitats de lleure que espoden fer al Parc.

— A la premsa, el Parc hi ha aparegut, amb decla-racions dels tècnics o bé prèvia demanda d’in-formació al Consorci, en 432 ocasions. Aquestincrement s’ha produït per la campanya decomunicació dels senglars de Collserola.

Es col·labora habitualment en les revistes localsdedicades a la difusió d’activitats en el medinatural, i s’ha col·laborat, mitjançant articles, endiferents revistes de difusió nacional i de l’àmbitnaturalístic.

— Can Coll, Centre d’educació ambiental,col·labora habitualment amb el Servei Localde Català de Cerdanyola del Vallès amb dife-rents articles per a la revista Tot Cerdanyola.

— Es manté la línia de comunicació i promociómitjançant la contractació d’espais en dife-rents mitjans de comunicació :

• Anuari El Far• SER Catalunya: Ràdio Barcelona: contrac-

tació de mencions en directe per tota latemporada 2001-2002 del programa «LaGraderia».

• Descobrir Catalunya: contractació d’unespai durant 12 mesos a la secció GuiaPràctica.

• Catalunya Ràdio: contractació de 20 men-cions de 15 segons per donar a conèixerles propostes i recomanacions, així com elsesdeveniments que s’organitzen des delConsorci.

Relacions externes: amb entitats i institucions

— Col·laboració amb l’Ajuntament d’Espluguesde Llobregat. «VI Setmana Verda d’Esplu-gues» xerrada a càrrec d’un representant delParc. de l’11 al 21 d’abril.

— Participació en la Setmana Verda de SantJoan Despí, amb una conferencia a l’Aula degent gran.

— Participació en el Saló d’Experiències i Pro-postes Urbanes «Barcelona un món d’idees»,obert del maig fins al 28 de juliol.

— Col·laboració amb la Festa Major de Vallvi-drera mitjançant una subvenció.

— Col·laboració amb la Festa Major de Valldo-reix, amb l’aportació de materials.

— Turisme de Barcelona. Presentació a can Colldel programa «Barcelona Outdoor-corporateTraining» als mitjans de comunicació interna-cionals.

— Participació en la Fira de la Cirera del Papiolels dies 1 i 2 de juny.

— Participació en la Mostra d’entitats d’HortaGuinardó, els dies 10,11 i 12 de maig.

— Participació en la Mostra d’entitats de TrinitatNova.

Presentació del mapa de l’editorial Alpina en laseu social del Centre Excursionista de Catalunya,emmarcat en els actes de celebració del 125èaniversari del CEC.

Relacions externes amb el sector empresarial: programes de col·laboració

La protecció del medi natural és un factor claudins el desenvolupament de la societat actual.Assegurar la nostra qualitat de vida, la de l’en-

torn, i la de les futures generacions, no és unaqüestió només reservada a les institucions. Enaquest sentit, el Parc de Collserola contemplauna fórmula de participació que ofereix al sectorempresarial la possibilitat de donar suport a unagestió tan complexa i al mateix temps tan deli-cada.

Les propostes de col·laboració s’estableixen espe-cíficament per a cada empresa o entitat. Així,podem parlar de col·laboracions econòmiques,col·laboracions en forma de béns materials icol·laboracions en serveis.

Aquest programa de col·laboració empresarialinclòs en la línia de gestió del Parc permet:

— Obtenir el suport de sectors específics de lasocietat en la conservació d’un espai naturalprotegit de gran valor ecològic i social.

— Establir línies de col·laboració conjunta entreel sector públic i el sector privat amb la fina-litat de millorar i preservar el patrimoninatural i transmetre valors de conservació alconjunt de la societat.

— Oferir la possibilitat a les empreses d’implicar-se en la conservació del medi natural, i enaquest cas, d’un espai excepcional com elParc de Collserola.

La característica particular de Collserola, per laseva proximitat a nombroses àrees densamentpoblades, esdevé un incentiu empresarial quemaximitza el rendiment promocional de lesempreses col·laboradores.

47

Aportacions dins el Programade Patrocini 2002

La continuïtat i el suport empresarial ha marcat elprograma d’enguany. Cal fer esment, també, denoves incorporacions.

Caja Madrid Col·laboració econòmica en laCampanya de seguiment i observació d’aus rapinyaires.

Caja de Ahorros del Mediterráneo Convenivigent fins a l’octubre de 2002. Aportacióeconòmica en l’exercici anterior.

Catalunya Ràdio Col·laboració en serveis per a la difusió del Parc de Collserola

Cobega S.A. Aportació de material per a la realització del Dia de Collserola

FCC Col·laboració econòmica per a activitats de promoció i divulgació

FECSA-Endesa Col·laboració en l’estudi deracionalització de les línies elèctriques al Parc

Ferrocarrils de la Generalitat Col·laboracióeconòmica per a activitats divulgatives i de promoció del Parc

Giscosa Aportació de material per a la creació i manteniment de basses d’aigua

Novartis Col·laboració en tasques de netejaamb la participació de treballadors de l’empresa. Col·laboració econòmica

Serveis Funeraris de Barcelona S.A. Col·laboració econòmica per a tractamentsforestals de caràcter fitosanitari.

SONY España, S.A. Col·laboració en bénsmaterials per a la millora del funcionamentordinari dels Serveis Tècnics del Parc.

Torre de Collserola Col·laboració econòmicaper a la senyalització del Parc i edició dematerial divulgatiu.

Túnels i Accesos de Barcelona, S.A. Col·labo-ració econòmica per a l’edició de materialdivulgatiu. Nova guia de natura.

Valenciana de Cementos- CEMEX Col·labo-ració econòmica en el manteniment i millorade les zones humides.

Resum de les aportacions del Programa 2002

Econòmiques Béns i serveis Total

51.966 € 16.916 € 68.882 €

Publicacions

Les publicacions són un suport bàsic per alsobjectius de comunicació i divulgació del Parc.Durant aquest any, s’ha desenvolupat nous pro-jectes, i s’ha dut a terme la reedició d’algunsproductes exhaurits que mantenen una plenavigència.

Pel que fa als formats, val a dir que s’ha seguitapostant per l’ edició digital i multimèdia com amitjà complementari a l’edició impresa. En aquestsentit, cal destacar la realització d’un nou CDinteractiu, l’elaboració de presentacions audiovi-suals i la posada en marxa d’un nou projecte deremodelació i potenciació del web.

En la taula és relacionen les actuacions realit-zades durant aquest exercici:

Centre d’Informació

El Centre d’Informació del Parc és el punt d’aco-llida i referència del visitant. Els nostres objectiussón els de l’educació ambiental, és a dir: oferiruna informació general bàsica i pràctica, suggeriractivitats encaminades al coneixement del Parc idels seus valors i, sobretot, promoure’n l’ús edu-catiu i respectuós. Per això, des del Centre d’In-formació es desenvolupen diverses línies de tre-ball que exposem a continuació.

48Ús públic, divulgació i educació ambiental


L’equipament

El Centre d’Informació és l’equipament que desen-volupa, com a principal funció, la recepció delsvisitants, que inclou: l’acollida, la informació i l’as-sessorament i l’atenció de consultes. És obert totsels dies de la setmana de 2/4 de 10 a les 15 hores.

L’equipament va ser dissenyat especialment per aaquesta funció i conté tots els elements neces-saris per complir-la. Té unes dimensions ade-

quades per a aquesta fi, amb els seus diversosespais i recursos materials: vestíbul, taulell derecepció, sala d’exposicions amb la maqueta dela serra de Collserola, sala d’actes, bar, vitrinesamb informacions d’actualitat.

Durant el curs 2001-2002, cal destacar:

— La restauració i actualització de la maquetade la sala d’exposició.

La recepció

Considerem molt important oferir al visitant unservei de qualitat, la qual cosa va condicionadaper una bona preparació del personal d’atencióal públic, que haurà de tenir unes habilitats per altracte amb el públic, com també uns coneixe-ments específics. Des del Centre d’Informació esfa una recollida sistemàtica d’informació sobreindrets, patrimoni, fonts, i qualsevol punt d’in-terès per al visitant.

— Nombre de visitants (no grups) atesos: és de21.695.

— S’han rebut 167 grups de diverses tipologies,amb un total de 6.964 persones.

— Els correus electrònics atesos durant el curshan estat al voltant dels 800.

— S’han comptabilitzat un nombre de 6.300consultes telefòniques.

Porta de Parc de can CanaletesA través d’un conveni amb l’Ajuntament de Cer-danyola, es va posar en funcionament la casetad’informació de la Porta de Parc de Canaletes, alParc de la Riera de Sant Cugat, Ha estat oberta

diumenges i festius de 10 a 14 hores. Durant elcurs 2001/2002 s’ha atès 1.788 persones.

La recreació

Al Parc de Collserola es disposa d’un conjuntd’instal·lacions per al temps d’oci: Les àrees delleure, els miradors, la senyalització i els senders.La senyalització que s’instal·la en aquests espaisper al lleure és molt variada. Des de pannells indi-cadors, avisos cívics, pannells d’informació i inter-pretadors...

En el curs 2001-2002, s’ha col·laborat en el dis-seny i elaboració de continguts dels pannellsdivulgatius de la Porta de Parc de la pedrera deMontbau i del mirador de la Penya del Moro.

En relació amb la recreació dels usuaris del Parc,es porta un seguiment dels senders excursio-nistes a l’àmbit del Parc, els quals han estatcamins tradicionals o creats de nou a iniciativad’entitats locals, principalment centres excursio-nistes. S’ha establert relacions amb aquestes enti-tats per tal d’assessorar i valorar les noves pro-postes o canvis de recorregut dels itineraris.

Durant el curs 2001-2002 hem estat en contacteamb les entitats següents:

— Federació d’Entitats Excursionistes de Cata-lunya, per a una desviació del GR 96.

— Unió Excursionista de Catalunya d’Horta, pera la revisió de l’itinerari Marató.

— Senders de Catalunya, per a la Ruta Verdaguer.

Les activitats d’educació ambiental

Des del Centre d’Informació s’ofereix un conjuntd’activitats guiades que formen part del projected’educació ambiental adreçades a tot tipus depúblic, tant als visitants de caps de setmana comals que vénen els dies feiners, visitants individualso grups organitzats.

Activitats dirigides al públic en general:

— Conèixer el Parc de prop. Activitat de dissabteal matí amb què durant una hora de passeig,els participants poden, a través del contactedirecte amb l’espai, adquirir coneixements decaire naturalístic.

49

Nous productes

Llibres

• Descobreix Collserola amb els Voluntaris.• 35 propostes per gaudir de la serra

Opuscles

• Una Collserola per a tothom (Dia de Collserola 2002)• Com conviure amb el senglar a Collserola

(Campanya de sensibilització. setembre)• Pedrera de Montbau. Porta de Parc (Inauguració juny)• Les pissarres negres de Santa Creu d’Olorda.

(Col·laboració amb la UB, amb motiu de la Setmana de la Ciència)

• Què cal fer quan trobem un animal ferit?(Tríptic i cartell de difusió relacionats amb el Mòdulde recuperació de fauna de l’EB de can Balasc)

Exposicions

• Collserola, un espai... (Exposició de petit format de divulgació general del Parc. 4 plafons)

CD rom interactiu

• Les papallones de Collserola, pas a pas. Una guiamultimèdia per al coneixement i estudi

• Memòria de gestió 2001• Curs al Parc 2002-2003• Collserola. Butlletí del Parc. núms. 54 al 58• La migració d’aus rapinyaires al Parc de Collserola

• Parc de Collserola. Fullet de difusió general• A peu per Collserola. Guia de passejades, itineraris

i recorreguts recomanats del Parc de Collserola• Els ambients naturals de Collserola. (Pòster)

Publicacions periòdiques

Reedicions


— Nits d’Astronomia. L’activitat es realitza elvespre, i durant dues hores es fa una primerapart teòrica en la qual s’expliquen els con-ceptes bàsics d’astronomia, llegendes relacio-nades; la segona part es dedica a l’observaciódels estels amb el telescopi.

— Collserola Tour. És una activitat que combina eltrajecte amb autocar i la passejada a peu. L’au-tocar fa un itinerari per carretera amb diversesparades als miradors, des dels quals es té unabona panoràmica del paisatge de Collserola.Actualment s’adreça a grups organitzats.

Activitats adreçades a grups organitzats

Al llarg del temps la demanda d’activitats dirigidesals grups organitzats, la majoria d’ells escolars, vaanar augmentant, i a partir d’un moment es vancomençar a oferir de manera formal un conjuntd’activitats que encaixaven perfectament dins elprograma d’educació ambiental del Parc. Les acti-vitats de primer nivell són de caire més lúdic.

Passejar i conèixer. Són activitats de tres hores dedurada. Adequades als diferents nivells d’edat,amb un guia per cada grup classe. L’activitat esti-mula la participació, la descoberta del patrimoni(natural i cultural) i la reflexió sobre la intervencióde l’home en el paisatge.

Les activitats: Nits d’Astronomia i Collserola Toursón les mateixes que s’adrecen al públic en generali que ja hem explicat. Però en adreçar-se a grupsd’edats específiques el nivell dels continguts i elseu tractament s’hi adeqüen especialment.

També es fan Presentacions del Parc, per a aquellsgrups que en desitgen una explicació general i obé de la seva problemàtica i gestió.

La divulgació

Durant el curs 2001-2002, s’ha col·laborat en elprograma de publicacions del Consorci amb dife-rents nivells d’intensitat i temàtiques, i també enla relació amb els mitjans de comunicació.

Podem destacar:

— Col·laboració en l’edició del mapa de l’edito-rial Alpina.

— Col·laboració amb els mitjans de comuni-cació, com ara, entrevistes per a les TV, iintervencions en programes de ràdios locals.

— Participació en l’organització de Jornades,Cursos i Formació.

Creació i gestió de l’arxiu d’imatges delParcActualment es disposa d’una base de dades ambmés de 9.000 registres d’imatges del Parc. Ambl’objectiu de donar suport als tècnics del Con-sorci, per il·lustrar les publicacions del parc icol·laborar prestant imatges a altres institucions.

El control i regulació dels usos

Des del Centre d’Informació es tramiten lessol·licituds d’activitats que necessiten d’unpermís emès pel Consorci. Això implica la rebuda

50

Activitat guiades al públic general

Activitats Participants

Conèixer el Parc de prop 46 1.442

Nits d’astronomia 26 614

Excursions amb voluntaris 15 389

Collserola Tour 3 40

Total 90 2.483

Activitats guiades

Grups Participants

Passejar i conèixer amb infants 51 1.181

Passejar i conèixer amb nens 167 3.863i nenes

Passejar i conèixer amb joves 59 1.267

Passejar i conèixer amb adults 4 73

Passejar i conèixer esplais 31 743

Activitats d’estiu 25 516

Visita masia can Coll estiu 4 75

Collserola Tour per a grups 21 851organitzats

Nits d’astronomia 11 217

Activitats especials 8 420

Presentacions 3 45

Total 384 9.251


de la sol·licitud, l’assessorament i orientació, i elseguiment de la tramitació de l’autorització. Peraquest motiu s’ha establert relacions amb: pro-ductores de cinema i TV per a filmacions, amb lesentitats excursionistes, ciclistes, esportives, per aactivitats d’oci populars i massives, amb les asso-ciacions cíviques que organitzen activitatsdiverses (romeries, aplecs, costellades, dinars degermanor...) etc. Durant el curs s’han tramitat uns100 permisos.

Can Coll, Centre d’EducacióAmbiental

La tardor de 1988 va obrir les seves portes elCentre d’Educació Ambiental Can Coll, primerequipament públic del Parc de Collserola. Vanéixer amb la voluntat de promoure activitats dedescoberta i coneixement de la serra de Collse-rola, dirigides als escolars de l’Àrea Metropoli-tana de Barcelona.

No va ser fortuït que aquest primer equipamentdel Parc es dediqués a promoure els valors i fona-ments de l’educació ambiental, ja que el Plaespecial d’ordenació i protecció del medi naturalde Collserola considera imprescindible dedicaruna atenció preferent a la divulgació dels valorsde la serra i al foment d’actituds responsables perpart dels usuaris i ciutadans en general. Així, l’e-ducació ambiental, des del primer moment, es vaconvertir en una eina de gestió del Parc.

Catorze anys després, els objectius del Pla sónencara plenament vigents, alhora que el CEACan Coll continua treballant per tal de servir depunt de referència a tots aquells educadors que

volen incloure Collserola i l’educació ambientalen les seves programacions i també a aquells visi-tants interessats en les particularitats de Collse-rola i en la seva història. A llarg de l’any hanpassat per les instal·lacions del centre al voltantde 20.000 persones.

Actualment, Can Coll ofereix més de 20 pro-postes de treball per als diferents nivells de l’edu-cació formal. Són propostes diferenciades pertemàtiques i per edats, des de l’educació infantilfins al cicle superior de primària. Més de 9.600alumnes, acompanyats pels seus mestres, han

participat al llarg de l’any en els programes edu-catius del centre, programes que tenen el Parc deCollserola com a protagonista i l ’educacióambiental com a eix vertebrador. Aquesta anyl’oferta d’activitats didàctiques s’ha vist incre-mentada en dos nous programes dirigits al ciclemig de primària. Un programa d’aproximació del’ambient d’una riera de Collserola i un altre dedescoberta de la masia de can Coll.

Tanmateix, universitats, escoles d’estudis superiors,escoles d’adults o d’educació especial, mestres iprofessors poden trobar una oferta d’activitats per-sonalitzades que satisfacin les seves expectativesde treball i coneixement. Enguany hem de destacarespecialment el treball realitzat en sessions dedidàctica per alumnes universitaris, alumnes degrau superior o mestres i professors en actiu. Ses-sions on s’analitzen detalladament els recursos dis-senyats pel centre i on es fa un repàs de l’actualitatdel Parc de Collserola, alhora que es recullencomentaris i suggeriments. Hi han participat 495alumnes. En aquest context, cal afegir, a més a

51

Quadre resum del total de visitants al Centre

Activitats Grups Nombreassistents

Activitats guiades 384 9.251

Visites de grups no guiades 167 6.964

Activitats guiades públic general 90 2.483

Visitants particulars 21.695

Total 40.393

Activitats educatives de Can coll, centre d’educació ambiental

Programes/activitats N.º ParticipansGrups

Experimentem la granja EI/CI 81 1.996Experimentem el bosc EI/CI 73 1.778Aproximació a la fauna CM 13 322Aproximació a la fauna CS 7 179Aproximació a l’ambient CM 2 48de la rieraAproximació a la CS 23 560vegetacióAproximació al mòn rural CM/CS 32 800Aproximació històrica CS 6 147Treballem Collserola EI/CI 69 1.677Treballem el paisatge CM/CS 54 1.334Treballem la masia CM 6 150Treballem les plantes CM 15 376de l’alzinarCuidem la Terra, EI/CI/ 7 175cuidem Collserola CM/CSReunions de mestres 64 232i professorsPràctiques alumnes 3 3universitarisVisites a la masia EI/CI/ESO 23 530i a la granja /AdultsCollserola a l’abast EE 4 70Sessions de didàctica UNI 22 495Presentacions del centre TOTS 19 195Formació de voluntaris 3 45Activitats especials TOTS 19 247Col·laboracions TOTS 32 538

TOTAL 11.897

NIVELLS: EI/educ. infantil CI/cicle inicial de primària CM/ciclemig de primària CS/cicle superior de primària EE/educ. especialUNI/universitaris i escoles superiors


més, la sessió de treball oferta als assistents al «VCongreso Internacional sobre Enseñanza de lasCiencias Naturales». 80 congresistes d’arreu delmón es van desplaçar fins a can Coll per conèixerel centre i les activitats que s’hi desenvolupen.

Continuant en la línia de facilitar la formació afuturs professionals, el centre ha acollit al llarg del’any 2 estudiants d’Educació Social de la Univer-sitat de Barcelona, que han realitzat un total de240 hores de pràctiques. També ha efectuatpràctiques al centre un estudiant de quart cursde Pedagogia de la Universitat de Barcelona, queha realitzat 150 hores de treball corresponents alseu pràcticum d’implicació. S’ha col·laborat en eldisseny i realització d’una jornada de treball peralumnes de cicle superior de primària que formapart d’una tesi doctoral del Departament deDidàctica de la Matemàtica i les Ciències Experi-mentals de la Universitat Autònoma de Barce-lona. Aquesta tesi investiga sobre els processosde comprensió dels infants.

S’ha atès els alumnes de l’Escola d’Arquitecturadel Vallès que desenvolupaven un cas pràctic dedisseny d’una construcció rural ubicada a les feixesde can Coll. Igualment, s’ha atès els alumnes del’assignatura de fisiologia vegetal de la llicencia-tura de Biologia de la Universitat de Barcelona que

realitzaren itineraris de reconeixement i classifi-cació de les plantes de Collserola.

S’ha posat també especial interès en facilitar lesiniciatives que parteixen dels diferents ajunta-ments que formen part del Consorci del Parc deCollserola. Així, mitjançant el Servei de DinàmicaEducativa de l’Ajuntament de Cerdanyola, s’hanacollit els 325 alumnes, participants de dos pro-grames: «Visita a la granja de can Coll» per ainfants fins a 3 anys i «Com era una masia» peralumnes de cicle inicial de primària. S’ha fet unasessió de treball integrada dins dels cursos de l’Es-cola d’Adults, del Servei Local de català, on hi hanparticipat 40 persones, majoritàriament immi-grants. Al llarg de 6 mesos s’han cedit algunessales de la masia perquè el Servei de PatrimoniCultural de l’Ajuntament exposés els plafons ifullets informatius referents a l’oferta dels equipa-ments històrics i culturals del municipi.

S’ha donat suport al programa de subvencionsd’activitats educatives que desenvolupa l’Ajunta-ment d’Esplugues de Llobregat a través del seuServei de Vialitat i Medi Ambient. També s’ha for-malitzat la col·laboració amb les regidories deMedi ambient i d’Ensenyament de l’Ajuntament deSant Cugat per tal d’organitzar conjuntament elprograma «Cuidem la Terra, cuidem Collserola».

L’activitat, adreçada a totes les escoles públiquesde primària del municipi, s’ha incorporat al Pla deDinamització cultural de l’ajuntament. Aixímateix s’ha participat en l’exposició «3a Mostrad’ensenyament públic a Sant Cugat», amb unsplafons explicatius sobre aquest mateix pro-grama.

Pel que fa a l’àmbit de l’Ajuntament de Barce-lona, s’ha participat en dues reunions de treball:una amb la Comissió de medi ambient i sosteni-bilitat dels centres educatius del districte deSarrià-Sant Gervasi i una altra amb el Centre deRecursos pedagògics d’Horta-Guinardó.

Cal apuntar, també, que un tècnic de can Coll haparticipat amb l’Institut de Cultura de l’Ajunta-ment de Barcelona per tal d’organitzar els actesdel centenari de mossèn Cinto Verdaguer ques’han desenvolupat dins del marc del Parc deCollserola. La col·laboració ha consistit, entrealtres, en el disseny del guió per a l’ambientaciópoètica del camí des de l’estació de Vallvidrerafins al Museu-casa Verdaguer i la proposta d’iti-nerari poètic-botànic: Verdaguer i Collserola.

Les tasques d’acolliment i formació de grups querequereixen una atenció diferenciada estan reco-llides en la línia de treball anomenada «Collserolaa l’abast». Aquest any s’han realitzat 4 sessionsde treball amb 70 alumnes.

En aquest mateix context cal destacar el compli-ment, per tercer any consecutiu, del conveni decol·laboració entre el Centre de dia de SalutMental de Cerdanyola i el Consorci del Parc deCollserola. 17 dels seus usuaris han col·laboratun cop al mes, de setembre a juliol, tot realitzanttasques de manteniment de l’equipament, delsentorns i dels materials educatius. S’han fetfeines de jardineria, de pintura, de restauració demobles... I s’ha començat un projecte de restau-ració del carro d’escala que s’exposa al porxo dela quadra de la masia. Aquest projecte s’haexplicat en un article del Butlletí anual delsArriers de Sant Antoni Abat de Cerdanyola.Enguany, la col·laboració s’ha ampliat amb unajornada trimestral formativa sobre els valors delParc de Collserola, tant naturalistes com històrics.

Els dies festius, Can Coll es converteix en un puntd’informació obert a tots els usuaris del Parc. Per-sonal de cap de setmana i voluntaris del Parc ofe-

52


reixen informació sobre Collserola i sobre lamasia, visites guiades a les sales i exposicions dela casa, audiovisuals, itineraris pels voltants i acti-vitats de divulgació de l’ornitofauna de Collse-rola. Per tal d’afavorir la freqüentació, s’ha editatun targetó de benvinguda que s’ofereix, amanera d’ invitació pel cap de setmana, a tots elsalumnes que, entre setmana, treballen al centre,se n’han repartit al voltant de 10.000 exemplars.

Aquest any hi ha hagut activitats especials iimportants que mereixen un comentari. D’unabanda la celebració, per segon any consecutiu,del Dia Mundial dels Ocells. El primer diumenged’octubre els voluntaris del Parc van oferir infor-macions i activitats amb l’objectiu d’apropar elmón de les aus als usuaris. Unes 60 persones hivan participar. I per altra banda, el dia 28 d’abrilCan Coll va acollir al voltant de 4.000 persones,integrants i acompanyants de la 44a MarxaInfantil de Sant Cugat. Bona part dels recursosinformatius i educatius del centre van restar a laseva disposició.

Can Coll, diumenges i festius

A partir de la primavera, i per tal de potenciar elconeixement i el gaudi de l’equipament, can Collha passat a ser un nou escenari de l’activitat«Nits d’astronomia» adreçada al públic engeneral.

El centre i les activitats que s’hi desenvolupenhan sigut recollides per diferents programes deTelevisió de Catalunya. I ha rebut, entre altres, lesvisites dels membres de la Federació Fedenatur,que participaven en unes jornades tècniquessobre «Espais naturals periurbans en les políti-ques urbanes i metropolitanes», i dels integrantsdel grup d’estudi sobre incendis forestals de lafederació europea Eurosite.

Pel que fa a les actuacions encaminades a poten-ciar el funcionament i la qualitat de l’equipa-ment, durant l’any 2002 s’hi han fet obres d’a-daptació per a les persones amb mobil itatreduïda. Així, s’han instal·lat dues plataformeselevadores per accedir respectivament al primer isegon pis de la masia i també s’han construït 3rampes per facilitar els desplaçaments per laplanta baixa. També s’han començat les tasquesde planejament per a l’adaptació de la granja idels entorns agrícoles, que anirà acompanyatd’un projecte més important: la remodelaciógeneral dels espais agrícoles del centre.

Una altra fita important de l’any, llargamentdemanada, ha estat la instal·lació, a la zona d’a-parcament del centre, d’un punt de recollida selec-tiva d’escombraries, la gestió del qual correspon al’Ajuntament de Cerdanyola. Això ha anat acom-panyat de la ubicació en tres espais diferents,d’uns mòduls de classificació de deixalles de fàcilús per als infants des de tres anys. Totes aquestesiniciatives formen part del programa «L’escolacuida la Terra», que s’ofereix a les escoles i centresque vénen a treballar al CEA Can Coll.

Durant el darrer trimestre de l’any s’ha instal·latuna estació meteorològica automàtica que faci-lita, entre d’altres, dades de temperatura, pluja,direcció del vent, pressió atmosfèrica i tendènciadel temps. Aquesta estació també està connec-tada a l’ordinador central dels serveis tècnics delParc. També s’han renovat els cartells informatiusque hi ha als exteriors del centre, i s’ha començat,per raons de seguretat, a fer el tancament de lafinca en aquelles zones que van paral·leles a lacarretera.

53

Activitat nombre de persones

Visites a la masia 7.282

Visita a la Feixa dels Ocells 236

Total 7.518


Mas Pins, Centre d’EducacióAmbiental

Emmarcat en el Projecte d’Educació Ambientaldel Parc, el programa de Mas Pins té com aobjectiu promoure la reflexió sobre l’ús, conser-vació i gestió del territori amb la finalitat d’ajudara avançar en el camí vers a la sostenibilitat.

Des de Mas Pins s’organitzen i dinamitzen lesactivitats adreçades al professorat i l’alumnat delsnivells superiors de l’ensenyament: ESO, Batxi-llerat i Universitaris. Les propostes didàctiquesque s’elaboren es fonamenten en el mètode d’in-vestigació científica i estan vinculades als estudisde recerca que es realitzen al Parc sobre els sis-temes naturals.

Les activitats van començar el 9 d’octubre i,durant el curs, s’han pogut atendre les demandesde 95 centres i institucions educatives, la qualcosa ha representat 324 activitats realitzades i untotal de 4.646 participants.

Entre les activitats realitzades amb grups escolars,podem destacar una xerrada sobre aspectes degestió del Parc que es va fer amb els alumnes desegon cicle d’ESO de l’IES Severo Ochoa d’Esplu-gues de Llobregat, dins el crèdit de síntesi.

Totes les activitats amb grups requereixen un tre-ball previ amb els professors responsables.Aquesta tasca ha suposat un total de 84 sessionsde treball a Mas Pins, amb 54 professors.

El programa del centre també inclou sessionsespecífiques de didàctica o d’altres temes ques’organitzen en funció de l’interès i necessitatsde cada grup en concret. Una altra línia de treballconsisteix en crear espais d’intercanvi o formació,com per exemple cursos, seminaris, etc. on elprofessorat pugui treballar conjuntament sobretemes concrets.

Dins el marc de col·laboració existent entre elParc i les universitats, o altres entitats educatives,s’acullen estudiants que realitzen el seu períodede pràctiques al centre. Aquest any, hi han parti-cipat quatre alumnes, amb gairebé un total de500 hores de pràctiques. Dues estudiants de laFacultat de Pedagogia de la Universitat de Barce-lona, un estudiant de la Facultat de Ciències

Ambientals de la Universitat autònoma de Barce-lona i una estudiant d’un curs de post-grau orga-nitzat per la Societat d’Estudis i InvestigacionsComunitàries (SEIC).

Com a tècnics del Servei de Divulgació, EducacióAmbiental i Ús Públic, s’ha col·laborat en les dife-rents tasques del Servei. Entre totes, destaquemla preparació del contingut dels plafons col·locatsa la Pedrera de Sant Genís i del fulletó divulgatiu,editat amb motiu de la inauguració de les obresde condicionament d’aquest espai.

Dins el marc del conveni existent amb l’IMEB del’Ajuntament de Barcelona s’ha participat, com

en anys anteriors, en les reunions de treball delConsell de Coordinació pedagògica i grups detreball del Projecte Educatiu de Ciutat.

També s’ha assistit de manera activa, amb apor-tació de comunicacions, participació en grups detreball o materials, en els actes següents:

— Saló d’Ecolleure, fira d’activitats educatives ide lleure en el medi natural, celebrat de l’1 al3 de març de 2002, al Palau de Congressosde Cornellà. La nostra participació va ser coma membres del Consell de Centres de la So-cietat Catalana d’Educació Ambiental.

— Fòrum l’Escola i la Ciutat, organitzat per

54


l’IMEB de l’Ajuntament, del 10 al 12 d’abrilde 2002.

— II Mostra d’Àmbits Professionals de la Peda-gogia, organitzada per la Facultat de Peda-gogia de la UB, el 10 de maig de 2002. Parti-cipació com a ponents en la taula rodonasobre l’àmbit sociocultural.

Per demanda de la Conselleria de Medi Ambient,del Govern Balear, es va organitzar una estadad’intercanvi amb tècnics de diferents espais pro-tegits de les Illes, dins el programa de formacióque porta a terme aquesta Conselleria.

D’una altra banda, les instal·lacions de Mas Pinsreuneixen unes magnifiques condicions per al’organització de cursos, jornades o sessionsintensives de treball. Els dies festius i durant l’è-poca de vacances escolars, el centre ofereix lapossibilitat de realitzar estades de treball a grupsd’adults organitzats. També, entre setmana, esreben alguns grups, sempre que sigui compatibleamb el programa d’activitats dirigides. Totes lesestades requereixen un contacte previ amb elsresponsables del grup que permet fer una tascainformativa i divulgadora sobre el Parc en generali en concret sobre el programa del centre.

Centre de documentació i recursos educatius (CDRE)

Els tres àmbits de treball del centre de documen-tació i recursos educatius són:

— Informació i documentació— Elaboració de materials nous— Difusió i coordinació

Informació i documentacióServei d’informació

L’horari d’atenció al públic s’ha fet de 10 a 14 hels dies feiners, també s’han atès consultes elsdies de reunions de mestres de Can Coll i s’hadeixat documentació preparada pels dies festiusper a usuaris que no podien assistir al CDRE entresetmana. S’han atès un total de 276 consultes.

Pel que fa a la tipologia dels usuaris, es man-tenen les proporcions d’anys anteriors: dominenels professionals de l’educació, a continuació elcol·lectiu més important és el d’estudiants.Aquest curs s’han incrementat notablement lesconsultes d’estudiants de batxillerat que haviende preparar Treballs de Recerca. Vegeu en elquadre següent els percentatges de les personesque han adreçat consultes al CDRE.

En aquestes dades no consten les demandesd’informació per part del personal del Consorci,que representen aproximadament un 17 % deltotal de consultes.

Les consultes s’han fet visitant el centre (un 75 %)o s’han resolt per telèfon (10%), fax (2%), correupostal (7%) o correu electrònic (6 %).

Préstec

Les consultes han implicat 1.550 documents enpréstec i 32 donacions de publicacions del Parc.Els vídeos s’han deixat en 85 ocasions; els cd-rom,en 18 casos, i les col·leccions de diapositives, 25ocasions.

Els usuaris del CDRE han fet 448 fotocòpies.

Materials itinerantsL’exposició Cuidem la Terra i la Bibliomòbil, com aelements del programa Cuidem la Terra, cuidemCollserola, van estar a:

— Escola Pràctiques I (Barcelona)— Escola Collserola (Sant Cugat del Vallès)— Escola Nabí (Barcelona)

Aquests materials, independentment del pro-grama Cuidem la Terra, cuidem Collserola, tambés’han deixat a:

— Escola Els Xiprers (Barcelona)— Escola Costa Llobera (Barcelona)— Escola Sant Marc de Sarrià

Aquest curs també s’han deixat en préstec lesmaletes Collserola Conta Contes que es van pre-parar el curs passat. Són maletes que contenen lli-bres, bàsicament de ficció, relacionats amb lanatura i el medi ambient. S’han ofert durant lesreunions de mestres de can Coll durant el segon iel tercer trimestre del curs. S’han deixat en préstecles següents:

55

Quadre resum

Activitats Grups Participants

Descoberta de la vegetació 110 2.257

Descoberta de la fauna 36 535

Descoberta de la geografia 26 543

Descoberta de la geologia 20 336

Investigació sobre el bosc 21 387

Treballem el bosc mediterrani 1 10

Sessions de didàctica 1 21

Sessions específiques 1 37

Cursos i seminaris 1 28

Sessions de treball amb 36 54educadors

Preparacions via telefònica 48 48

Pràctiques amb universitaris 4 4

Estades de treball 19 386

Total 324 4.646

Educadors: mestres (36 %), professors (8 %) i altres(ed. social, ambiental, d’esplai, etc) (8 %)

Estudiants: universitaris (19 %), ESO i batxillerats (19 %)

Tècnics (tècnics municipals, documentalistes, etc.) (5 %), voluntaris (0 %), i altres (5 %)

10 %

52 %

38 %

Nivell educatiu Nombre de préstecs maletes

— EI: 0-3 anys 4— EI: 4-6 anys 7— EP: cicle inicial 7— EP: cicle mitjà 3— EP: cicle superior 2

Total: 23

Usuaris CDRE curs 2001-2002


L’exposició Collserola, una realitat compartidas’ha traslladat a diversos llocs, concretament haestat a:

— Casal de Sarrià (Barcelona)— Col·legi Montserrat (Cerdanyola del Vallès)

Biblioteca

La Biblioteca de Can Coll constitueix el fonsdocumental del CDRE. Actualment compta amb4.779 documents, 208 més respecte l’any passat.

Materials nous

Carpetes temàtiques

Enguany s’han reimprès exemplars de Vegetacióde Collserola i Fauna de Collserola. Documen-tació Jornades Tècniques

Arran d’una jornada de treball amb tècnics muni-cipals d’educació de l’àmbit de Collserola ambtècnics del Consorci realitzada el 15 d’octubres’ha preparat un dossier d’informació amb la

documentació que va generar la sessió. El títold’aquest dossier és Les propostes educatives deCollserola: Aportacions a la innovació educativa.

Maletes Collserola conta contes

A part de l’oferiment de petites biblioteques lli-gades a programes educatius més relacionatsamb la sostenibilitat, aquest curs s’han preparatmaletes Collserola conta contes específiques desuport a activitats organitzades per a nivells edu-catius d’Educació Infantil i cicle inicial de Primàriaa Can Coll CEA.

Concretament, s’han ofert maletes relacionadesamb els següents programes: Experimentem elbosc i Aproximació a la fauna.

Difusió i coordinació

Amb educadors

S’ha continuat amb la col·laboració del CDRE ales reunions trimestrals de mestres de can Collamb l’explicació dels serveis que s’ofereixen iexposició de materials didàctics.

També s’ha fet una sessió de presentació delCDRE i de recursos en educació ambiental per aun curs d’educadors ambientals de la FundacióPere Tarrés.

Amb centres de documentació d’espaisnaturals protegits, de medi ambient id’educació ambiental

S’ha participat en l’organització de la «SetenaSessió de Treball de Centres de Documentaciód’Espais Naturals Protegits» que es va fer el mesd’octubre al Parc natural del Cadí-Moixeró. Eltema d’aquest curs ha estat «Cal organitzar elprocés de cerca d’informació?» i «L’entorn In-ternet».

Al Butlletí del Parc

S’elabora periòdicament un article per a l’òrganinformatiu del Parc, amb el títol genèric: «ElCDRE suggereix...». Aquest curs s’ha fet:

— Recollir selectivament les deixalles

A les pàgines Web del Parc

S’ha mantingut l’habitual notícia bimensual deles noves adquisicions del centre.

Els Voluntaris del Parc

Gestió del programa

L’estudi d’entitats

Es va cloure l’estudi d’entitats.

Col·laboracions amb entitats externes

S’ha participat en l’equip sectorial d’Espais Natu-rals, de l’«Estratègia Catalana d’Educació Am-biental», i al seminari «Participación y medioambiente» que es promou des del CENEAM —Se-gòvia— assistint a la reunió del primer semestre.S’ha anat a exposar l’experiència a les «Jornadasde Voluntariado Ambiental» a Santa Cruz de laPalma, organitzades per la gerència de la Reservade la Biosfera de l’illa de La Palma (Illes Canàries).

56


10è aniversari de Voluntaris Collserola

Inauguració de l’«Itinerari dels Voluntaris»

Durant més de tres mesos, un equip de sis volun-taris, amb el suport del serveis tècnics, ha dis-senyat l’anomenat «Itinerari dels Voluntaris», que,amb sortida i arribada al centre d’informació,passa pels entorns més emblemàtics. El 3 de marçmés de 300 persones assistiren a l’acte de senya-lització i inauguració de l’itinerari. A aquesta cele-bració es va convidar totes les persones impli-cades en el projecte Voluntaris Collserola al llargd’aquests deu anys.

El llibre Descobreix Collserola amb els Voluntaris

El més de març es van començar el treballs de rea-lització del llibre. L’entrevista a diversos voluntaris,la recerca d’informació i el treball de camp per a larecerca de dades i imatges van ocupar bona partde la nostra feina fins al més d’agost. A la trobadade tardor es va presentar el llibre de Voluntaris i esfeu la cloenda dels actes del 10è aniversari.

Organització

Flux de voluntaris

A l’inici d’any hi havia inscrits 113 voluntaris.S’ha entrevistat 18 persones de les 25 que enshavien fet arribar l’enquesta, a partir de la qual

sol·licitaven la incorporació a l’organització. En elprocés de formació inicial han participat 16 per-sones, 14 de les quals van signar el seu com-promís el mes d’octubre. S’han donat de baixa31 persones per diversos motius —els canvis enla situació familiar o la reorientació d’interessosvan ser les raons principals.

Trobades generals

Com cada any, se n’han fet dues. El 8 de junyvam realitzar la de primavera, donant-li unmarcat caire formatiu: hi assistiren prop de sei-xanta voluntaris, que en diversos grups de treballrepassaren els continguts i els conceptes relacio-nats amb la serra. A la de tardor, feta el 16 denovembre, es va fer l’assemblea de Voluntaris, enquè els que ho van desitjar van renovar el com-promís. A darrera hora es va fer un aperitiu ambmúsica per tancar el 10è aniversari.

Comunicació

S’han realitzat 9 fulls informatius de caire generali més de 18 trameses específiques convocant a

trobades generals, reunions o sessions de for-mació.

La presència continuada del coordinador de capde setmana ha permès recollir les aportacions delVoluntaris i millorar la comunicació amb cada und’ells.

57


Tasques i projectes

Planificació i seguiment de les tasques

Com cada any, els mesos de juny i juliol es tre-ballà per definir diversos grups de treball i elcalendari de serveis per a cada un. Així, quan vacomençar la temporada 2002-2003, cada volun-tari tenia el treball de l’any perfectament definit iadaptat a les seves necessitats. Per a la nova tem-porada, es van plantejar dos objectius nous:aconseguir que els festius hi hagués presència deVoluntaris als centres i programar per a cada per-sona dos serveis de lliure elecció, és a dir, quedues vegades l’any cada voluntari pot optar perfer alguna feina que habitualment no fa.

Els voluntaris i l’atenció al visitant als centres

Al Centre d’Informació, durant 47 diumenges hiha hagut voluntaris que han mantingut la realit-zació d’una mitjana de 2 itineraris cada dia. Acan Coll hi ha hagut voluntaris 45 dies, entre diu-menges i festius, amb l’assistència de 2 o 3 cadadia que han fet una mitjana una mica superior ales dues visites a la casa diàries. El nombre d’iti-neraris guiats per l’exterior continua sent baix.

L’atenció als visitants a la feixa d’aushivernants

Durant el primer trimestre de l’any, fins acabar lacampanya 2001-2002, la feixa d’observaciód’aus hivernants de can Coll ha estat atesa pelgrup específic que ja ho ha fet els darrers anys.

Els itineraris a peu conduïts per Voluntaris

Durant aquest any han funcionat 3 grups perma-nents d’itineraris, un d’aquests constituït definiti-vament. A més dels tres grups estables, continuahavent-hi dos grups que fan un o dos itinerarisde manera esporàdica. S’han realitzat 15 itine-raris amb les seves sessions de preparació corres-ponents; l’assistència mitjana als itineraris haestat de 18 usuaris per sortida.

Participació en el seguiment de repoblacions

S’ha continuat amb el seguiment mensual de les9 repoblacions de sempre: Torre Baró, Tibidabo,

Font de la Beca, can Ferriol, Sant Pere Màrtir, canBaró, Forat del Vent, Montbau i Torre Abadal. Hacalgut reforçar de manera important els tresgrups responsables d’aquesta tasca.

Neteges realitzades per Voluntaris

S’han realitzat 7 neteges de millora del paisatgecontinuant amb la línia de fer intervencions sobrezones amb brossa molt dispersa que genera ungran impacte visual, malgrat no formar gransabocadors.

Formació

Equip de treball per la formació de voluntaris

El treball de l’equip ha acabat amb la confecciód’un esquema conceptual per aplicar al programade formació bàsica. Aquest programa, centrat enel coneixement de la serra, es desenvoluparà l’anyvinent en sis mòduls de caire monogràfic que esrealitzaran en zones emblemàtiques del Parc (SantMedir, mas Pins i turons de can Pasqual, canBalasc, vall de les Feixes, Puig Madrona i la vall deSant Just).

Formació inicial

16 futurs voluntaris de la 12a promoció han seguitel programa de formació inicial. Aquest any s’hanreduït les sessions formals (només 3) per donarprioritat al contacte amb els grups —l’anomenatrotatori, que s’ha fet des d’abril fins a juliol. A laprimera sessió s’ha incorporat una pujada a laTorre de Collserola que permet tenir una perspec-tiva força global de la serra. En la segona sessiós’ha introduït el paper dels voluntaris al Parc i en latercera han fet l’itinerari Barcelona als peus. Alrotatori i, els futurs voluntaris han fet una neteja,un seguiment de repoblacions i una visita a uncentre.

Formació específica i bàsica

Enguany hem intentat no carregar gaire el pro-grama de trobades a causa de la celebració del10è aniversari. Només cal destacar una sessiódedicada a l’atenció al visitant i l’assertivitat (elmes de gener).

"

"

58

Parc de Collserola

http://ParcCollserola.amb.es

MEMÒRIA DE GESTIÓ - Serra de Collserola€¦ · Sra. Mònica Gemma Moren Abad AMICS DE COLLSEROLA...

Documents

Transcript of MEMÒRIA DE GESTIÓ - Serra de Collserola€¦ · Sra. Mònica Gemma Moren Abad AMICS DE COLLSEROLA...