MEMÒRIA D’ACTIVITAT ANY 2015 · Taller cultural Activitat dirigida on s’acosta la cultura als...

60
MEMÒRIA D’ACTIVITAT ANY 2015 Febrer 2016 Entitat membre de:

Transcript of MEMÒRIA D’ACTIVITAT ANY 2015 · Taller cultural Activitat dirigida on s’acosta la cultura als...

MEMÒRIA D’ACTIVITAT ANY 2015

Febrer 2016

Entitat membre de:

2

Entitat membre de:

ÍNDEX

pàg.

MARC INSTITUCIONAL

3

CLUB SOCIAL PER PERSONES AMB TRASTORN MENTAL

7

PROGRAMA “MANS I TEMPS”. VOLUNTARIAT

16

ÀREA D’INSERCIÓ LABORAL

19

ÀREA HABITATGE

27

3

Entitat membre de:

MARC INSTITUCIONAL

4

Entitat membre de:

1. DADES IDENTIFICATIVES DE L’ENTITAT

Nom: FUNDACIÓ PRIVADA CENTRE D'HIGIENE MENTAL LES CORTS

Any constitució: 2002

NIF: G62882766

Seu social: C/ NUMANCIA, 107-109 planta baixa, Barcelona 08029

Telefon: 93 419 09 19

E-mail: [email protected] Web: www.grupchmsm.com

2. FINALITAT I OBJECTIUS

La Fundació Privada Centre d’Higiene Mental Les Corts té per finalitat principal l’atenció,

l’assistència, la rehabilitació, la inserció social, laboral i comunitària i la docència i la

investigació en el camp de la salut mental.

Per a la consecució de la seva finalitat, la Fundació tindrà per objecte:

a. Desenvolupar l’atenció a la salut mental i l’assistència psiquiàtrica.

b. Organitzar activitats de rehabilitació psiquiàtrica a la comunitat.

c. Realitzar programes d’inserció social, laboral i comunitària.

d. Facilitar l’habitatge per persones amb trastorn mental.

e. Promoure activitats de suport a les famílies de malalts mentals.

f. Impulsar la formació continuada, la docència i la recerca en salut mental.

g. Estimular l’educació sanitària i la sensibilització en salut mental comunitària.

3. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA

Es dota per la realització dels seus objectius d’una estructura amb tres àrees funcionals.

Completa la seva organització, depenent del patronat, amb un Departament de Recursos

Humans i Administració i un Departament de Formació i Recerca. Les seves activitats estan

concertades o subvencionats per la Generalitat de Catalunya (Departaments de Salut, Treball,

Afers Socials i Famílies i Empresa i Coneixement), per la Diputació de Barcelona i per

l’Ajuntament de Barcelona.

5

Entitat membre de:

4. ACORD MARC D’EMPRESES

La Fundació Privada Centre d’Higiene Mental Les Corts treballa de manera coordinada amb

l’Associació Centre d’Higiene Mental Les Corts, l’Associació Les Corts per la Inserció Laboral

(ALCIL) i la Fundació Privada Vol. A efectes d’optimitzar les respectives activitats de les

empreses esmentades, que col·laboren des dels seus inicis, s’ha signat un acord d’aliança

estratègica que comporta posar en comú els seus respectius recursos al servei de projectes

que per la seva magnitud o caràcter interdisciplinari així ho facin aconsellable. El conjunt de les

quatre entitats integra el Grup CHM Salut Mental.

El Grup CHM Salut Mental forma part de BCN Salut Mental, que es constitueix a finals de l’any

2010, a partir d’una aliança estratègica per tal de potenciar conjuntament l’experiència

assistencial i de gestió del conjunt d’entitats en el camp de la Salut Mental Comunitària. Està

integrat per:

Centre Psicoteràpia Barcelona S.A.

Asociació de Salud Mental Horta Guinardó.

Fundació de Salut Mental CPB.

Fundació Els Tres Turons.

Grup CHM Salut Mental.

ÀREA HABITATGE

Servei de Suport

Domiciliari

Llars amb supervisió

Llar Residència

ÀREA INSERCIÓ LABORAL

Servei Prelaboral

Servei d'Inserció

Laboral

ÀREA INSERCIÓ SOCIAL

Club Social Les Corts

Club Social Sarria-

St.Gervasi

Programa voluntariat

6

Entitat membre de:

La missió principal de l’Associació BCN Salut Mental és facilitar la integració funcional de les

diferents organitzacions per tal de promoure la qualitat dels processos assistencials i

l’optimització en l’articulació de recursos.

5. SISTEMA DE QUALITAT

El Grup CHM Salut Mental és conforme a la norma ISO 9001:2008 (Certificat núm. 160619 -

2014-AQ-IBE-ENAC).

7

Entitat membre de:

CLUB SOCIAL PER PERSONES AMB TRASTORN MENTAL

8

Entitat membre de:

La Fundació Privada Centre d’Higiene Mental Les Corts gestiona els Clubs Socials per

persones amb trastorn mental de Les Corts i de Sarrià Sant Gervasi de Barcelona. Estan

subvencionats pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies en la modalitat de Mòdul B

(més de 40 usuaris).

1. CLUB SOCIAL LES CORTS

1.1 FLUXOS ASSISTENCIALS

1.2 ACTIVITAT

Espai Club

Seu del Club i espai de referència d’aquest, on els usuaris es poden

relacionar amb els companys mitjançant els jocs, la prensa diària, les

revistes,...

L’Espai Club és una activitat en si mateixa i un punt de trobada de tots els

membres del Club per començar la següent activitat.

FLUXOS

ASSISTENCIALS

N

Total d’usuaris 89

ORIGEN

DERIVACIÓ

n %

CSM 11 12

SRC 41 46

Llar residència 36 41

SPL 1 1

DIAGNÒSTICS Casos

N= %

Esquizofrènia i altres trastorns

psicòtics

69 78

Trastorns de l'estat d'ànim 6 6

Trastorns de personalitat 9 11

TOC 4

5

9

Entitat membre de:

Tennis Taula Activitat per potenciar el tennis taula com a recurs per relacionar-se amb

els companys.

Reunió de

propostes

Reunió i punt de trobada per a proposar activitat a desenvolupar amb el

CS, sobretot les sortides. Aquesta activitat es complementa amb el club

de lleure on aquestes passen de propostes a activitats en ferm.

Taller de

premsa

Taller orientat al coneixement de les notícies d’actualitat i a afavorir el

diàleg entre els usuaris.

Cant Espai on un grup d'usuaris del club canten cançons de diferents estils i

èpoques.

Jocs de

Taula Espai per a la potenciació dels jocs de taula.

Pilates-Gym Activitat on es treballa la relació personal i interpersonal mitjançant la

pràctica d’esport i relaxació.

Cibercafè Espai de cessió d'ordinadors per tal de facilitar l'accés a Internet.

Taller

Musical

Explorar la història de la música utilitzant material visual i didàctic: vídeos,

documentals, imatges, internet, jocs i concursos.

Plàstica Espai per a la realització d'activitats expressives tals com el dibuix i la

pintura.

Taller cultural

Activitat dirigida on s’acosta la cultura als usuaris mitjançant 4 activitats

diferenciades: taller d’història, concurs, xifres i lletres, llocs per conèixer i

taller de ciències naturals.

Cinema

Visionar una pel·lícula de vídeo a la sala del Club, responsabilitzant al

grup de realitzar la programació.

Concerts Programació i visualització de concerts de rock a la seu del CS.

Taller de

relaxació Taller on es posen en pràctica tècniques de relaxació dirigides.

10

Entitat membre de:

Taller

Informàtica

Taller dedicat a fer una primera aproximació als principals recursos

informàtics. Poder fer ús i agafar destresa dels principals recursos

informàtics a nivell d’usuari i nocions bàsiques del funcionament de

l’ordinador: Facebook, gmail, hotmail, microsoft word, microsoft power

point, youtube i paint.

Tricotrí Espai relacional per a persones interessades en el món de les labors.

Tarda Social

Activitat que es desenvolupa amb una programació mensual. Cada mes

té atorgat una activitat diferent, dins d’aquesta podem trobar: l’educació,

el reciclatge, la màgia, actualitat, etc. L’estructura de cada tema es

desenvoluparà, en forma de sessions, explicació teòrica, dinàmica de

grup, tertúlia i documental. Aquesta activitat pretén explicar de forma

general i participativa temes d’interès personal i global.

Ballem Activitat on es treballa la relació interpersonal i amb el propi cos, a partir

d'exercicis de ball, ritme i moviments.

Butlletí Taller en el qual es realitzarà un butlletí-revista que tractarà de temes del

CS i d’altres que els usuaris vulguin mostrar als companys.

Jornada de

portes

obertes

Celebració 40è aniversari de la Institució.

Sortida

autònoms

Sortida programada setmanalment per fer una activitat de caire lúdic en

l’entorn comunitari sense suport professional. Les sortides realitzades

seran proposades pels usuaris i usuàries del grup i treballades amb

l’ajuda del professional (Reunió de Propostes i Club de Lleure). Abans de

començar l’activitat un monitor farà un breu acompanyament que

consistirà en explicar al grup la sortida programada, entregar la

documentació necessària, si escau, recordar el recorregut amb transport

públic i qualsevol altra dada que es consideri rellevant per portar-la a

terme.

Apropa Anar a veure els espectacles que ofereix l'Apropa cultura.

Club de

lleure

Espai on s’organitzen, amb suport professional, grups de treball amb

usuaris per planificar activats del propi CS o es facin de manera

independent, individual o grupalment i que compren: assessorament,

orientació, ús d’eines de cerca, preparació de visites i sortides, gestions i

recollida d’informació.

11

Entitat membre de:

1.3 INDICADORS

Núm. total de sol·licituds d'informació i acollida per accedir al

servei al llarg del període 16

Núm. total de persones usuàries al llarg del període 89

Núm. d'usuaris/àries nous atesos dins del període 16

Nombre de desvinculacions (sortides) del servei 6

Núm. d'usuaris per sexe 56H 33D

Núm. d'usuaris per grups d'edat 21-30a 5

31-40a 10

41-50a 40

51-60a 27

61-65a 5

>65a 2

Núm. d'usuaris per tipus de convivència sols 14

amb pares 23

amb altres 10

SSAPLL 1

Llar Suport 2

Llar

Residència 39

Motius persones no acceptades 0

Temps mitjà d'espera entre la sol·licitud d'accès al servei i la

prestació efectiva del mateix 7

Quantitat d'usuaris/àries en llista d'espera 0

Núm. de reclamacions dels usuaris/àries, les seves famílies o

referents socials 0

Tipus de vinculacions altres SSM 85,40%

No altres SSM 14,60%

Núm. de vinculacions a altres serveis com a resultat de la

intervenció del club social

66

Núm. d'activitats obertes a la comunitat 1

Núm. de participants a activitats obertes a la comunitat 23

12

Entitat membre de:

2. CLUB SOCIAL SARRIÀ-SANT GERVASI

2.1 FLUXOS ASSISTENCIALS ORIGEN DE DERIVACIÓ

BLOCS DIAGNÒSTICS N %

Esquizofrènia i altres trastorns psicòtics 35 70

Trastorns de l'estat d'ànim 5 7

Trastorns de personalitat 11 23

Total 51 100

2.2 ACTIVITAT

Espai Club

Espai de relació i punt de trobada del CS. Té un format obert,

d’accés lliure i flexible on el professional farà propostes de

dinamització puntuals, establint una dinàmica no estructurada.

Reunió de propostes

Espai de trobada i d’intercanvi d’idees que fomenta la

participació i la gestió de l’oci d’una manera autònoma i

espontània. Es realitzen propostes per fer de manera interna

(sobretot a les sortides) o externa. Es complementa amb el

Club de Lleure, on es treballen aquestes propostes.

Cafè tertúlia Activitat dirigida on s’ofereix un espai de comunicació

mitjançant el debat a partir de la lectura de la premsa del dia.

FLUXOS

ASSISTENCIALS

N

Usuaris atesos 51

ORIGEN DE

DERIVACIÓ

n %

SRCLC 20 40

CSMA 28 57

SPL 2 2

LLAR 1 1

13

Entitat membre de:

MusicArt

Espai de creació artístic on els usuaris poden expressar-se

mitjançant diferents tècniques artístiques a través de diferents

gÈneres musicals.

Escriptura Creativa Es tracta d’un taller amb el que es pretén realitzar activitats

com jocs d’improvisació escrita, tant individual com en grup.

Taller d'intercanvi

Espai on els participants proposen, preparen i exposen els

seus coneixements a la resta del grup. Es pot realitzar amb

suport de les professionals o de manera autònoma.

Seriesclub Seriesclub ofereix un espai grupal per visualitzar una sèrie i

compartir interessos a nivell audiovisual.

Anglès

Taller d’aprenentatge de la llengua anglesa amb un nivell bàsic

(principiant), per tal de desenvolupar-se davant de situacions

quotidianes.

Taller de ràdio Preparació i gravació d'un programa de ràdio.

Tarda esportiva Realització de diverses activitats esportives, com són petanca,

ping-pong i bàsquet.

Espai de relaxació Activitat física dins la categoria de gimnàstica tova.

Sortida

Activitat de lleure que es desenvolupa principalment en

recursos comunitaris, museus, exposicions, cinema, etc. Les

sortides són proposades pels usuaris a la reunió de propostes i

treballades des del Club de Lleure.

Taller de teatre

El taller consisteix en realitzar diferents dinàmiques grupals,

exercicis i jocs, dirigits a la desinhibició i a l’adquisició

d’habilitats socials destinades a millorar la interpretació teatral.

14

Entitat membre de:

Passejada Activitat física de baixa intensitat.

Apropa Cultura Assistència a espectacles culturals a través del programa

Apropa Cultura.

Ioga Activitat física dins la categoria de gimnàstica tova.

15

Entitat membre de:

2.3 INDICADORS

Núm. total de sol·licituds d'informació i acollida per

accedir al servei al llarg del període 13

Núm. total de persones usuàries al llarg del període 51

Núm. d'usuaris/àries nous atesos dins del període 11

Núm. de desvinculacions (sortides) del servei 13

Núm. d'usuaris per sexe 38H 13D

Núm. d'usuaris per grups d'edat 21-30a 0

31-40a 5

41-50a 21

51-60a 17

61-65a 3

>65a 5

Núm. d'usuaris per tipus de convivència sols 18

amb pares 24

amb altres 4

SSAPLL 2

Llar Suport 2

llar Residència 3

Motius persones no acceptades 0

Temps mitjà d'espera entre la sol·licitud d'accès al servei i

la prestació efectiva del mateix 8,5

Quantitat d'usuaris/àries en llista d'espera 0

Núm. de reclamacions dels usuaris/àries, les seves

famílies o referents socials 0

Tipus de vinculacions altres SSM 72,54%

No altres SSM 27,45%

Núm. de vinculacions a altres serveis com a resultat de la

intervenció del club social

44

Núm. d'activitats obertes a la comunitat 2

Núm. de persones que participen en les activitats obertes

a la comunitat 17

16

Entitat membre de:

PROGRAMA “MANS I TEMPS”. VOLUNTARIAT

17

Entitat membre de:

1. MARC D’ACTUACIÓ DEL PROGRAMA

La Fundació Privada Centre d’Higiene Mental Les Corts, integrada a la Federació Catalana

de Voluntariat Social (entitat F421), desenvolupa el Programa “MANS I TEMPS”: Programa

de voluntariat i salut mental.

Dins del camp de l’atenció a la salut mental, la Fundació té un acord estratègic amb

l’Associació Centre d’Higiene Mental Les Corts, l’Associació Les Corts per la Inserció

Laboral (ALCIL) i la Fundació Privada Vol. Està integrada a BCN Salut Mental, entitat que

gestiona diversos dispositius de la xarxa de salut mental de Barcelona. La Fundació forma

part també de la Unió Catalana d’Hospitals i de la Federació d’Entitats de persones amb

discapacitat de Les Corts.

El programa té per objectiu promoure i gestionar voluntariat social relacionat amb la

promoció i l’atenció a la salut mental. Desenvolupa la seva activitat a la ciutat de Barcelona.

2. ACTIVITAT REALITZADA

El nombre de persones voluntàries ha estat 15.

Les accions de voluntariat que promou el programa són:

2.1 ACCIONS VOLUNTÀRIES DE SUPORT A PERSONES AMB TRASTORN MENTAL

L’activitat assistencial realitzada per l’entitat permet detectar necessitats relacionades amb la

salut mental per l’actuació de personal voluntari: tasques d’assessorament tècnic i

dinamització en activitats i recolzament en la integració en activitats normalitzades. Els

voluntaris poden prestar atenció individual a persones o de suport a serveis de la Xarxa

d’Atenció a la Salut Mental.

Les activitat en què han participat són:

- Suport a activitats grupals de dispositius de salut mental (tallers de Club Social).

- Espai Jove (prevenció del trastorn mental).

2.2 ACCIÓ VOLUNTÀRIA PRESTADA PER PERSONES AMB TRASTORN MENTAL

El col·lectiu de persones amb problemes de salut mental pot ser prestador d’acció

voluntària, sigui donant suport a altres persones afectades (peer support) o fent altres

modalitats de voluntariat social.

18

Entitat membre de:

Les activitat en què han participat són:

- Participació en activitats comunitàries promogudes per l’Ajuntament de Barcelona o

altres entitats socials: suport a la Rua escolar de Carnestoltes, Festa Major de Les

Corts i de Sarriá, Dia de la Discapacitat.

- Acompanyaments individuals a altres usuaris (peer support).

La prospecció de voluntaris s’ha fet a partir de:

- Dispositius de la xarxa de salut mental gestionada pel Grup CHM Salut Mental.

- Coordinació amb la Federació Catalana de Voluntariat Social.

- Centres educatius que inclouen el voluntariat com una de les seves activitats.

3. VALORACIÓ

Es mantenen accions de voluntariat estables com la Rua de Carnaval, doncs permeten

participar en accions concretes o puntuals oferint un major suport personal a la persona

voluntària. S'han promocionat campanyes de voluntariat d'altres entitats per tal que, amb

major o menor suport des de “Mans i Temps”, els nostres usuaris puguin participar-hi. Hem

desenvolupat una col·laboració amb el Districte de les Corts per tal d'implementar un Servei

de manteniment d'un Hort Urbà del Districte gestionat per “Mans i Temps”. Hem incorporat

com a voluntaris de la pròpia Organització usuaris de l'entitat per tal que puguin

desenvolupar competències personals.

Segueix la priorització de la promoció del Voluntariat en persones amb problemes derivats

de Malaltia Mental, tot i que les ofertes a les borses de voluntariat són molt especialitzades i

de difícil accés. S'ha promogut la formació de voluntaris conjuntament amb la Federació

Catalana de voluntariat.

Pel que fa a accions de millora, és necessari aprofundir amb la formació dels voluntaris de la

pròpia organització i desenvolupar el programa d'acompanyament individual o peer support.

Valorem com a bona estratègia per al desenvolupament de d'activitats de voluntariat per a

persones usuàries el fet de poder disposar dels diferents serveis del Grup CHM Salut Mental

per a desenvolupar activitats de voluntariat en Serveis diferents dels que s'estan atenent.

Cal aprofundir en la cultura del voluntariat i que els Serveis del Grup ho tinguin en compte

com un actiu més del servei que presten. En aquest sentit des dels clubs socials de l'Entitat

ja es contempla la figura del voluntari com un recurs addicional a tenir en compte.

19

Entitat membre de:

ÀREA D’INSERCIÓ LABORAL

20

Entitat membre de:

1. MARC D’ACTUACIÓ DEL PROGRAMA

L’Àrea d’Inserció Laboral integra el Servei Prelaboral (SPL) i el Servei d’Inserció Laboral (SIL),

que desenvolupa un programa SIOAS. El SPL està subvencionat pel Departament de Treball,

Afers Socials i Famílies i gestiona 25 places. El SIL està subvencionat pel Departament

d’Empresa i Coneixement, la Fundació bancària “la Caixa” i l’Ajuntament de Barcelona.

L’activitat de l’àrea està integrada en el Servei Inserció Laboral BCN.

2. ORGANIGRAMA

3. ACTIVITAT REALITZADA

3.1 PROGRAMES

Servei/Programa Gestor Finançador

Servei Prelaboral (25 places) FCHMLC Dep. Treball, Afers Socials i

Famílies

Programa Incorpora BCN Salut

Mental

Fundació bancària “la Caixa”

Programa de Millora de la

Qualificació Professional

BCN Salut

Mental

Subvenció de concessió directa

de la Diputació de Barcelona

Servei Prelaboral

Preparació laboral Prospecció

Servei Inserció Laboral (SIL)

Àrea Inserció Laboral

21

Entitat membre de:

Millora de la competència en

Noves Tecnologies

FCHMLC Diputació de Barcelona

SIOAS (Serveis integrals

d'orientació, acompanyament i

suport a la inserció de les

persones amb discapacitat i/o

malaltia mental)

FCHMLC Dep. Treball, Afers Socials i

Famílies

Fons Social Europeu

Work in progress: Programa

Integrals (Programa de

Garantia Juvenil) ( *)

F3T +

FCHMLC

Dep. Treball, Afers Socials i

Famílies

Fons Social Europeu

Xarxa Barcelona d'inclusió al

mercat ordinari de treball

(XIB)

BCN Salut

Mental

Ajuntament de Barcelona

Programa d'acompanyament

a la inserció laboral de

persones amb trastorn

mental

FCHMLC Ajuntament de Barcelona

3.2 PARTICIPACIÓ

AMMFEINA-SMC: Entitat constituent de Salut Mental Catalunya, que aglutina 27

entitats socials no lucratives d’arreu de Catalunya dedicades a la inclusió laboral de

persones amb trastorn mental, oferint recursos i serveis. BCN Salut Mental forma part

de la Junta Directiva.

Participació en l’elaboració i aplicació de l’Ordre regulador dels SPL. Participació en el

Pla Integral de Salut Mental. Taula de CETs.

Prova pilot d’implantació de metodologia IPS per inserció en mercat ordinari de

persones amb trastorn mental al sector de la Barcelona esquerra (acord dels

Departaments de Salut i Treball, Fundació “la Caixa”, Fundació Avedis Donavedian i

Universitat de Dartmouth).

Auditories periòdiques, assistència a accions formatives i de coordinació directiva.

22

Entitat membre de:

Xarxa Barcelona d'inclusió al mercat ordinari de treball (XIB): Xarxa de

col·laboració entre el govern local i el tercer sector en l’àmbit de la inserció en el mercat

ordinari, integrada en l'Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva.

Participació en investigació de l’IGOP per mesurar l'impacte dels serveis d'inserció

laboral. Coordinació amb EAL del IMD. Accions de benchmarking. Participació en la

comissió de treball de directors dels serveis d’integració laboral, i en la de tècnics.

Programa +VALORS.

Xarxa d’Economia Social de Barcelona: Té per finalitat potenciar l’economia social

per afavorir la inserció sociolaboral de persones en risc d’exclusió i col·lectius

vulnerables, així com visualitzar bones pràctiques de les empreses socials, i de RSC de

les empreses mercantils. Aquesta xarxa està coordinada per Barcelona Activa.

ECAS: Plataforma d’entitats contra l’exclusió social, que gestiona, entre d’altres

iniciatives, el Programa Labora amb l’Ajuntament de Barcelona. ECAS forma part de la

Taula del Tercer Sector. SIL BCN està representat per la Fundació Tres Turons.

Participació en la Comissió d’inserció sociolaboral.

Federación Española de Asociaciones de Rehabilitación Psicosocial: BCN Salut

Mental forma part de la Junta Directiva, i assumeix una de les vicepresidències.

Participació en l’elaboració des del Grup de treball d’Inserció Laboral d’un “Informe

sobre recursos de inserción laboral en España”. Participació en el V Congrés de FEARP

realitzat a València.

Espai Les Corts per a la Inclusió 20+20+20: El SIL BCN participa en l'Espai Les Corts

per a la Inclusió 20+20+20, a través del Grup CHM. En aquest espai, liderat pel Districte

de Les Corts i que té entre els seus objectius afavorir la inserció laboral de persones

amb discapacitat, s'inclouen empreses i entitats del Districte de Les Corts

3. 3 ACTIVITAT

SIL BCN ha atès al 2015 un total de 342 persones, xifra que suposa un increment del 19% (65

usuaris més) en comparació amb el 2014. De les persones ateses, un 85% s’ han vinculat a

algun dels programes.

Hi ha un bon ritme de rotació d’usuaris: 205 usuaris són noves incorporacions durant l’any, el

que representa el 60% dels usuaris (millora en 15 punts el valor de rotació de 2014).

23

Entitat membre de:

Els usuaris vinculats són majoritàriament homes (61%) i d’edat compresa entre els 31 i 50 anys

(69% del total). La franja jove, en la que la intervenció té un valor pronòstic transcendental,

només arriba al 22%.

Experiència laboral: és freqüent que els usuaris tinguin experiència laboral prèvia (només un

26% no tenen experiència o és inferior a un any).

Certificat de discapacitat: la majoria dels usuaris tenen certificat de discapacitat. Un 63% tenen

certificat de discapacitat, amb un grau superior al 65% en el 33% dels usuaris. En relació al

2014, han disminuït les persones amb CD>65 en un 14% i han augmentat un 7% les

compreses entre 33-65. Les persones sense CD s’han incrementat, però nomes en un 4%.

277 342

251 291

2014 2015

Usuaris atesos i continuitat

Atesos Vinculats

Homes 61%

Dones 39%

Sexe

0

50

100

150

16-30 31-40 41-50 51-60 61-65

Edat

Usuaris per edat

126 205

151

137

2014 2015

Rotació

nous de continuitat

24

Entitat membre de:

Formació: el nivell de formació aconseguit pels usuaris està prou repartit entre les diferents

categories. Les persones sense estudis o només amb graduat escolar són el 28%, però el bloc

més gran correspon al de persones amb batxillerat o estudis universitaris (37%). Aquest bloc és

predominant en els usuaris atesos al SIL esquerra, mentre que la resta de categories són més

freqüents en el usuaris del SIL dreta.

Fluxos: la majoria dels usuaris han estat orientats al SIL des dels CSMA (55%). Però un 25%

han estat orientats per dispositius no inclosos en la xarxa sanitària d’atenció a la salut mental

(serveis socials, CAS, Incorpora, etc.).

Un 15% dels usuaris valorats no s’han vinculat a cap dels programes. Dels usuaris que es

vinculen al servei, un 54% ho han fet al SPL i un 46% al SIL.

102 29

99

112

Si tramit No

Certificat discapacitat

33-65 >65

0 10 20 30 40 50 60 70

Nivell formatiu

0- <1 any 26%

1-3 anys 20%

3-5 anys 18%

> 5 anys 36%

Experiència laboral

25

Entitat membre de:

Entre la població atesa, la distribució per servei ha variat en relació al 2014: la diferència a

favor del SPL era de 34 punts, que s’ha vist reduïda a només 6 punts.

Les insercions aconseguides (contractes laborals) han estat superiors en mercat ordinari que

en protegit (25% per 19%), capgirant la tendència de l’any anterior. Però la majoria de persones

contractades ho han estat al mercat protegit. Els 150 contractes corresponen a 86 usuaris, el

55% en empresa protegida i el 45% en mercat ordinari.

El 30% de les persones ateses a serveis han aconseguit una inserció laboral. S’han aconseguit

24 insercions formatives.

26 51

173 156

78

135

2014 2015

Usuaris per servei

no vinculat SPL SIL

CSMA 55%

H.Dia 12%

SRC 8%

Altres 25%

Procedència

SPL; 156

SIL; 135

Servei de destí

26

Entitat membre de:

Prospecció: la prospecció d’empreses ha guanyat un fort impuls; en un any s’ha triplicat

l’activitat prospectora. El sector empresarial en el que s’ha fet més prospecció és el de comerç.

S’han signat 32 convenis de col·laboració amb empreses i 2 convenis de pràctiques.

En l’àmbit de la prospecció formativa, s’han visitat 12 centres.

65 24

85

Laboral Formativa

Insercions

Mercat protegit Mercat ordinari

62

178

0

50

100

150

200

2014 2015

Empreses prospectades

21 26

26 13

SIL esq. SIL dreta

Persones contractades

Mer. Protegit Mer. Ordinari

27

Entitat membre de:

ÀREA D’HABITATGE

28

Entitat membre de:

L’Àrea d’Habitatge gestiona la Llar Residència per persones amb trastorn mental Les Corts,

recurs del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, les llars amb supervisió,

subvencionades per l’Ajuntament de Barcelona i el Servei d’Atenció Domiciliària, subvencionat

per l’Ajuntament de Barcelona i acreditat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies

com a prestar del Programa de Suport a l’Autonomia a la Propia Llar.

29

Entitat membre de:

SERVEI ATENCIÓ DOMICILIÀRIA (SAD)

30

Entitat membre de:

El Servei de Suport Domiciliari (SAD) gestiona des de l’any 2009 el Programa de suport a

l’autonomia a la pròpia llar per a persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental,

promogut pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Al 2014 ha disposat per la

prestació de programes de suport a la vida autònoma de persones amb trastorn mental, d’una

subvenció de l’Ajuntament de Barcelona.

Aquest servei està en procés d’integració en únic servei de BCN Salut Mental, que es diu

Servei Integral d’Atenció Domiciliaria (SIAD).

PROGRAMA DE SUPORT A LA VIDA INDEPENDENT DE PERSONES AMB TRASTORN

MENTAL

Aquest Programa, subvencionat per l’Ajuntament de Barcelona, té com a objectiu principal

potenciar les capacitats de vida independent de persones diagnosticades de trastorn mental

(TM).

L’objectiu és promocionar l'autonomia de les persones amb TM, i els dóna el suport necessari

pel desenvolupament de les activitats de la vida diària, de participació en la comunitat i de vida

relacional.

El programa ofereix un conjunt organitzat d'accions adaptades a les necessitats individuals dels

usuaris, aquestes es realitzen principalment en el domicili i entorn proper de la persona i

s'orienten a resoldre problemes o limitacions d'autonomia personal i social. La cartera de

serveis del programa abasta servei d'ajuda al domicili (cura personal, cura de la llar, gestions,

educació familiar) i acompanyament (per gestions o per suport i entrenament).

L'equip assistencial està format per psicòleg i tècnics d'intervenció domiciliària.

La previsió d'atenció del servei s'havia establert en 20 candidats i finalment han estat 22.

S'han seleccionat i valorat un total de 27 casos, dels quals han estat atesos per les prestacions

del programa un total de 22 usuaris. La prevalença d'usuaris dones es manté per sobre dels

usuaris homes, representat el gènere femení per un 62'2% del total d'usuaris atesos. Els

usuaris atesos en el programa són majors de 30 anys, trobant-se el 70% d'ells en la franja

d'edat dels 40 als 65 anys i no hem atès a usuaris en la franja dels 18 als 25 anys. Tots ells són

usuaris de la xarxa pública d'atenció a salut mental. La categoria diagnòstica dels usuaris és

Trastorn Mental Sever (TMS). La definició de TMS es fa d’acord a quatre vectors: tipus de

diagnòstic, grau de funcionalitat segons GAF, durada del trastorn i factors de complexitat

afegits La causa de discapacitat és en tots els usuaris malaltia mental, amb un grau igual o

superior al 65% en la gran majoria dels casos.

31

Entitat membre de:

La intervenció amb cada usuari s'ha establert a partir d'un Pla d'Atenció Personal, que es fa

consensuat amb l'usuari (i família, si escau).

Les intervencions s’agrupen en:

- Disseny, aplicació i avaluació del Pla d'Atenció Personal (PAP), consensuat amb

l'usuari.

- Acompanyaments dels usuaris a la xarxa comunitària, fomentant la participació social,

l'ús de recursos normalitzats i l'augment de la seva autonomia i la capacitat de maneig

en el medi: acompanyar en el coneixement del barri i entorn (mercats, biblioteques,

centres de salut, oficines bancàries, etc.). Coneixement dels mitjans de transport, cerca

d'informació d'activitats de lleure que es realitzen pel barri.

- Cura de salut i seguretat, sent l'objectiu principal mantenir l'estabilitat psicopatològica

dels usuaris treballant la prevenció de recaigudes i fomentar hàbits saludables, per tal

de treballar-ho: preparació setmanal del blíster i tenir la previsió de la medicació,

compliment del tractament prescrit, visites al CSMA de referència, identificació dels

símptomes i indicadors de possible desestabilització. Promoure l'adquisició d'hàbits i

estil de vida saludables (dietes, pràctica d'esport, reducció en el consum del tabac i

altres estimulants).

Aquestes 27 propostes de candidats van ser derivats des del CSMA, Serveis de Rehabilitació i

Fundacions tutelars. El programa ha ofert als usuaris diferents nivells d'intensitat de suport

professional pel desenvolupament de les activitats de la vida diària i la vinculació a la

comunitat. L'àmbit d'actuació ha estat la ciutat de Barcelona.

L'atenció al context domiciliari és una eina eficaç dins dels recursos per la promoció de la vida

independent per a aquelles persones amb trastorn mental que, amb un suport flexible, es

poden mantenir en el seu domicili. El servei de suport a domicili disposa d'una estructura que

facilita alternatives per a un model de serveis transversal i basat en un contínuum

residencial/assistencial.

L'intervenció més frequent ha estat afavorir i facilitar la integració social dels usuaris a la xarxa

comunitària, fomentant la seva participació social, l'ús dels recursos normalitzats i l'augment de

la seva autonomia i capacitats en el medi, per tal de promoure la integració a la comunitat s'han

realitzat les següents activitats:

- Acompanyar en el coneixement del barri i entorn.

- Coneixement dels mitjans de transport de la zona.

32

Entitat membre de:

- Estimular els interesos personals i ajudar en la planifcació del temps lliure fomentant la

participació fora de la llar.

- Ajudar en la cerca d'informació d'activitats d'oci que es realitzen pel barri.

L'altra intervenció amb un alt percentatge d'activitat ha estat la relacionada amb la salut i

seguretat, sent l'objectiu principal mantenir l'estabilitat psicopatològica dels usuaris treballant la

prevenció de recaigudes i fomentant hàbits saludables, per tal de treballar-ho: fomentar

l'autonomia respecte la preparació setmanal del blíster i tenir la previsió de la medicació,

compliment del tractament prescrit, compliment de les visites al CSMA de referència, identificar

els símptomes i indicadors de possible desestabilització, promoure l'adquisició d'hàbits i estil de

vida saludables (dietes, pràctica d'esport, reducció en el consum del tabac i altres estimulants).

Van ser estudiats un total de 27 casos, 5 usuaris no han rebut intervenció degut a expectatives

no adaptades al Programa.

El grau de satisfacció dels usuaris ha estat considerat molt bo (els resultats obtinguts a les

enquestes de satisfacció han estat per sobre del 8).

La durada limitada en el temps de la intervenció resulta insuficient per garantir l'estabilitat en els

usuaris més fràgils (el 70% requereixen mesures de suport domiciliari de més llarga durada).

Per tal de millorar l'accessibilitat i la detecció de possibles beneficiaris i tenir un coneixement

real i actualitzat de les necessitats del territori treballem en: campanyes informatives dirigides

als professionals dels serveis de salut mental i campanyes dirigides directament als usuaris

potencials.

PROGRAMA DE SUPORT A L’AUTONOMIA A LA PRÒPIA LLAR (PSAPL)

El Programa de Suport a l’Autonomia a la Pròpia Llar subvencionat pel Departament de Treball,

Afers Socials i Families, és un programa que forma part de la Cartera de Serveis Socials i que

completa i potencia la resta de serveis sanitaris i socials que s’ocupen de l’atenció al malalt

amb TM.

OBJECTIUS

El Programa de suport a l’autonomia a la propia llar té com a objectiu general millorar la qualitat

de vida i satisfacció de persones amb trastorn mental i les seves famílies a través de la

promoció de l’autonomia personal i la integració a la comunitat.

OBJECTIUS ESPECÍFICS

Assistencials:

33

Entitat membre de:

- Donar suport a la realització de les activitats de la vida diària, relacionades amb l’atenció

del domicili i la comunicació i relació amb l’exterior.

- Donar una atenció personal, mitjançant el control de medicació, d’alimentació i realitzant

els acompanyaments i gestions oportunes.

Les activitats que concreten aquest objectiu estan directament relacionades amb la persona

(higiene corporal, cura de la imatge, hàbits alimentaris, etc.) amb l’atenció del domicili (ordre i

manteniment de la llar, compra, preparació d’aliments, administració econòmica, etc.) i amb la

comunicació i relació amb l’exterior (afavorir les relacions amb la família, veïns, amics, etc.)

Preventius:

- Prevenir situacions de risc evitant el deteriorament o empitjorament de la qualitat de

vida.

- Afavorir l’adhesió als tractaments i als programes de rehabilitació.

Les activitats que concreten aquest objectiu són la detecció de símptomes que facilitin la

intervenció de l’equip terapèutic. La IS avalua el compliment del tractament, la dinàmica familiar

existent i l’actitud de l’usuari en el seu entorn més proper.

Educatius:

- Capacitació per planificar i gestionar la llar i els assumptes administratius i financers.

- Desenvolupament d’habilitats pràctiques per la vida diària i autocura.

- Desenvolupament d’habilitats socials i d’estratègies per la utilització de recursos

comunitaris.

Les activitats que concreten aquest objectiu són les mateixes que les assitencials, però amb

una orientació motivacional i habilitadora.

METODOLOGIA

1. Admissió al Programa

Els casos poden ser detectats inicialment des del CSMA, SRC o serveis socials de base i és el

treballador social coneixedor de la situació qui informarà del funcionament del servei a l’usuari i

valorarà la idoneïtat de sol·licitar el recurs. Serà la pròpia persona interessada qui faci la

sol·licitud al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i posteriorment passarà la

valoració del CAD.

El responsable del programa pot programar una visita domiciliària o al mateix servei per

conèixer l’usuari abans de realitzar la sol·licitud per tal d’orientar-lo i aclarir els dubtes que

34

Entitat membre de:

pugui tenir respecte al servei. Ha de crear un PAP per presentar-lo juntament amb la

documentació requerida.

Un cop aprovada l’ajuda i quan l’usuari rep el contracte assistencial es posa en contacte amb la

persona responsable del programa. En ocasions, però, el coordinador tècnic del programa pot

fer alguna entrevista orientativa amb l’usuari per tal d’aclarir dubtes i acompanyar-lo en la

tramitació inicial.

2. Avaluació

2.1 Visita al domicili. Aquesta visita proporciona informació rellevant sobre les necessitats de la

persona i estableix una relació professional entre la persona i l’equip. Abasta la seva percepció,

desitjos i expectatives del servei, així com el recolzament familiar amb el que compta, entorn,

característiques de l’habitatge, condicions d’habiltabilitat i estat, hàbits, salubritat, capacitats i

destreses.

2.2 Valoració funcional mitjançant:

- Escala de funcionament social (SFS) que ens permet avaluar el funcionament social de

persones amb TMS, aquelles àrees rellevants pel manteniment o funcionament en la

comunitat.

- Protocol d’avaluació funcional de les activitats de la vida diària bàsiques i instrumentals

per avaluar les aptituds per realitzar determinades funcions relacionades amb l’autocura

(aixecar-se, vestir-se, alimentar-se, higiene personal) i amb el desenvolupament

d’activitat de vida independent i autònoma (cuinar, netejar, comprar, gestions, control de

medicació, etc.).

- Avaluació de les condicions de l’habitatge.

La valoració integral constitueix una etapa fonamental en el programa d’atenció domiciliària ja

que permet una acurada planificació de les activitats i ajuda a l’usuari a ser més conscient de

les seves capacitats i necessitats reals per la qual cosa és més fàcil arribar a establir unes

àrees de treball consensuades.

3. Planificació de les activitats

En aquesta fase es defineixen els objectius específics, indicant els recursos humans i

materials, distribució de les sessions i aquelles mesures concretes que es vagin a portar a

terme.

Es presenta al professional que intervindrà al domicili i es consensuen els objectius i tasques a

realitzar. Això quedarà reflectit documentalment al PAP (Programa d’Atenció Personal). La

35

Entitat membre de:

intervenció terapèutica es basa en l’elaboració del PAP, el qual integra els diversos processos

d’atenció a la persona. Es diferencien els objectius segons les àrees d’actuació: - Cura

personal - Cura de la llar – Salut i seguretat – Vida social – Vida a la comunitat i ocupació –

Gestió de recursos. En cada una de les àrees es realitza una avaluació individualitzada de les

necessitats, capacitats i potencialitats dels usuaris i s’estableixen objectius terapèutics

consensuats amb la persona. Aquests tenen una validesa temporal, de manera que es revisen

als sis mesos i s’avaluen anualment, tot i que el PAP és un document que es manté obert i

flexible durant l’any de vigència. L’abordatge d’aquest procés d’atenció es realitza des d’un

enfocament interdisciplinar.

CURA PERSONAL

- Fomentar els hàbits higiènics i de cura personal (dutxes diàries, higiene buco-dental,

afaitat, depilació, cura durant la menstruació, cura de les ungles).

- Cura de l’aspecte físic.

- Fomentar que l’usuari vesteixi amb una roba neta i en bon estat, i adequada a l’època

de l’any.

- Promoure l’adquisició d’hàbits de vida saludables (exercici físic, reducció del consum de

tabac,etc.).

CURA DE LA LLAR

- Elaboració de menús i compres.

- Fomentar la participació i autonomia del grup en l’elaboració dels menús setmanals.

- Elaboració de la llista d’aliments necessaris per a la compra.

- Promoure l’autonomia en la compra dels aliments, valorant el pressupost econòmic

disponible, dates de caducitat, relació qualitat-preu, etc.

- Fomentar un correcte endreç dels aliments.

- Garantir el manteniment d’una dieta variada i equilibrada, i vetllar perquè l’alimentació

satisfaci els requeriments nutricionals.

CUINA

- Fomentar l’aprenentatge de les habilitats necessàries per cuinar (maneig d’estris de

cuina, entrenament en pràctiques de cuina, ús del temps i les mesures, diferents tipus

d’elaboració).

- Promoure l’ordre i la neteja de l’espai i dels estris emprats per cuinar.

- Potenciar l’adquisició d’hàbits en relació als horaris dels àpats.

- Afavorir que els àpats siguin un espai d’interacció social entre tots els usuaris.

BUGADERIA

- Fomentar l’adquisició dels aprenentatges relacionats amb la neteja de la roba: posar

rentadores, estendre la roba, ús de la secadora, plegar i planxar la roba.

36

Entitat membre de:

- Promoure una correcta neteja i endreç de la roba personal.

- Neteja i manteniment de la llar.

- Facilitar l’adquisició dels hàbits i habilitats relacionades amb la neteja i l’ordre dels

espais comunitaris (menjador, cuina, terrassa, lavabos).

- Promoure l’ordre i la neteja dels espais individuals (habitació personal).

- Dotar dels coneixements requerits per a l’ús d’aparells electrodomèstics.

- Utilització adequada de recursos energètics i reciclatge.

- Prevenció d’accidents domèstics.

- Dotar d’informació sobre possibles riscos a la llar i dotar d’hàbits segurs que redueixin la

possibilitat de tenir un accident domèstic.

- Informar del protocol d’actuació en cas d’accidents domèstics.

- Informar sobre l’ús adequat de la farmaciola de primers auxilis.

MANEIG DELS DINERS

- Fomentar l’autonomia en l’administració de les despeses personals.

- Aprendre a portar un control i previsió de les despeses de la llar.

- Dotar d’estratègies per a l’organització dels diners i control d’impulsos.

SALUT I SEGURETAT

L’objectiu principal d’aquesta àrea és el de mantenir l’estabilitat psicopatològica dels usuaris i

treballar la prevenció de recaigudes. Així mateix, s’aborden les problemàtiques relacionades

amb els problemes somàtics, fomentant la posada en pràctica d’hàbits saludables per a la seva

prevenció.

- Fomentar l’autonomia respecte la preparació (blíster setmanal) i previsió de la

medicació necessària (cerca de medicació a la farmàcia).

- Promoure la consciència de malaltia i la identificació dels indicadors de possible

desestabilització.

- Potenciar l’autonomia i la responsabilitat en el compliment de la medicació prescrita.

- Conèixer els possibles efectes secundaris de la medicació psiquiàtrica.

- Promoure l’autonomia respecte el compliment de les visites al CSMA de referència.

- Fomentar l’autonomia en la gestió del seguiment en diferents serveis de salut (atenció

primària i especialitats).

- Identificar els símptomes de malestar i resoldre els problemes somàtics.

- Fomentar la responsabilitat del compliment de les prescripcions mèdiques.

- Promoure l’adquisició d’hàbits i un estil de vida saludable (pràctica d’esport, dieta,

reducció del consum de tabac i estimulants).

37

Entitat membre de:

VIDA SOCIAL

- Afavorir les relacions interpersonals en el grup i intervenir en les dificultats inherents a la

convivència.

- Fomentar estils de comunicació assertius (entrenament en habilitats socials).

- Reforçar o recuperar els vincles familiars, i promoure la millora de les relacions amb la

família, sempre que sigui beneficiós per l’usuari.

- Potenciar bones relacions amb els veïns i amb el veïnat (establiments del barri).

- Aprenentatge del maneig de les emocions i de l’estrès.

COMUNITAT I OCUPACIÓ

Aquesta àrea dóna resposta a un objectiu important de la rehabilitació psicosocial: afavorir i

facilitar la integració social dels usuaris a la xarxa comunitària, fomentant la seva participació

social, l’ús de recursos normalitzats i l’augment de la seva autonomia i la capacitat de maneig

en el medi. Per tal de promoure la integració a la comunitat es realitzen les següents activitats:

- Acompanyar en el coneixement del barri i l’entorn (biblioteques, pavellons esportius,

mercats, autobusos, etc.), identificant llocs clau (centres de salut, oficines bancàries,

recursos culturals, cafeteries, etc.).

- Coneixement dels mitjans de transport.

- Ús de recursos normalitzats de la comunitat (biblioteca, centres cívics, escola d’adults,

entitats culturals, centres esportius, serveis de voluntariat, etc.).

- Estimular els interessos personals i ajudar en la planificació del temps lliure, tant dins

com fora de la llar. Aquesta àrea inclou l’oci, que aborda de forma específica l’ocupació

del temps de lleure per part dels usuaris. Treballem els següents aspectes:

- Identificar i estimular els interessos personals: detectar les capacitats i dificultats

individuals per organitzar el temps lliure de forma satisfactòria.

- Facilitar informació sobre les activitats d’oci, relacionades amb diferents estils i

continguts, que es realitzen a la comunitat: activitats físiques (esport, piscina, passejos,

etc.); activitats culturals (música, lectura, sortides culturals, etc.); activitats creatives

(pintura, ceràmica, dibuix, etc.) i jocs de taula.

- Acompanyar en la cerca d’informació sobre les activitats lúdiques que es realitzen al

territori.

- Ajudar i motivar en la planificació i organització del temps de lleure, tant dins com fora

de la llar, i establir estratègies per millorar el funcionament en aquesta àrea.

- Realitzar sortides d’oci i de socialització de forma conjunta amb el grup d’usuaris de la

llar (si es dóna el cas que comparteixen llar).

GESTIÓ DE RECURSOS

- Ajudar en la planificació económica.

38

Entitat membre de:

- Facilitar una planificació de les activitats de la llar per mantenir la llar neta i en ordre.

- Acompanyament per la realització de tràmits.

4. Intervenció al domicili

Es porten a terme les activitats i tasques planificades per a cada usuari. Es registra en el

document les intervencions planificades i les realitzades finalment, ja que pot variar.

Per establir el vincle entre el tècnic d’intervenció i l’usuari és fonamental la continuïtat en la

prestació del servei evitant canvis innecessaris sempre que això sigui possible, així com el

manteniment dels horaris que ajuden a l’usuari a organitzar el seu temps.

Els professionals que intervenen al domicili mostren una actitud d’empatia, escolta activa,

comprensió i consens amb l’usuari.

5. Avaluació del Programa d’Atenció Personal

La revisió del PAP és semestral (com a màxim), ja que és una eina de treball que permet ser

modificada sempre que es detecti una nova necessitat. En els espais de temps destinats a la

reunió d’equip es fa una valoració dels objectius qualitatius i quantitatius definits al

començament de la intervenció i s’estableixen noves tasques i àrees de treball. Si es considera

necessari es fa una visita domiciliària per tal de consensuar els canvis i establir noves

necessitats.

Aquesta revisió semestral ens permet mesurar l’eficàcia del programa, l’evolució i les seves

limitacions i pot ajudar a l’usuari a sentir que progressa favorablement i tenir un reforç positiu.

L’avaluació és anual.

6. Coordinació

6.1 Es realitza una coordinació interna setmanal amb l’equip interdisciplinar a fi de compartir

consensuar una metodologia de treball. Existeix una supervisió mensual amb el psicòleg que

permet orientar i tornar a avaluar els objectius plantejats en cada intervenció.

6.2 Es realitza una coordinació externa amb els serveis que intervenen i que són bàsics per

a l’usuari (CSMA, PSI, Serveis Socials, etc.) per tal d’evitar duplicitat en les intervencions i

establir entre tots una mateixa línia de treball adaptada als canvis propis de la persona amb

malaltia mental.

ACTIVITAT PORTADA A TERME I VOLUM D’USUARIS

- Núm. de casos sol·licitats durant l´any 2015: 14

- Núm. de casos nous aprobats durant el 2015: 10

39

Entitat membre de:

- Núm. total d´usuaris: 29

- Núm. total baixes: 0 baixes voluntàries (un dels usuaris que van demanar el PSAPLL al

2015 va renunciar abans de la signatura del contracte).

10

2 3 3 3

1 1 2 2

1 1

0

2

4

6

8

10

12

USU

AR

IS

Diagnòstics

40

Entitat membre de:

13

1 1

0

10

2

0

2

solter/a Divorciat/ada Separat/ada Vídua

0

2

4

6

8

10

12

14 Estat Civil

Homes

Dones

20

5

1 1 1 1

Sarria-Sant Gervasi

Les Corts El Besos Sant Andreu Eixample Dret Marina del Port

0

5

10

15

20

25

Districte Convivència

41

Entitat membre de:

10

12

1

5

Servei Rehabilitacio CSMA Hospital de Dia Altres (SAD i F.VOL)

0

2

4

6

8

10

12

14

Servei Derivant

19

3

0 1

6

Sol Amb Pares Amb fills Amb germans Altres

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

20

Convivència

42

Entitat membre de:

L'

8

1

9

4

10

Club Social

Servei Prelaboral

SRC

Altres

No estan vinculats a cap servei

0 2 4 6 8 10 12

nº usuaris

Vinculació a Altres Serveis

3

1

1

4

8

5

0

11

10 anys o més

9 anys

8 anys

7 anys

6 anys

5 anys

4 anys

3 anys o menys

0 2 4 6 8 10 12 nº usuaris

Durada Mitjana d'Intervenció

43

Entitat membre de:

L’equip de caràcter interdisciplinari està constituït per 1 psicòleg, 1 treballadora social, 1 DUI

(tècnic referent) i els tècnics d’intervenció són 4 auxiliars d’atenció domiciliària i han realitzat:

- 1.638 intervencions de les auxiliars d’atenció domiciliària amb els usuaris del

programa, que ha comportat una activitat en el propi domicili, així com intervencions a la

comunitat, acompanyaments per gestions mèdiques, tramitacions de prestacions, coneixement

de recursos, etc.

- 35 entrevistes al servei:

23 visites de seguiment al servei per fer un seguiment més acurat en

aquells casos que han requerit una intervenció més intensa (per

tramitació d’altres prestacions, informació de recursos o intervencions

d’altres professionals) o que han precisat un canvi dels objectius del

programa i s’ha valorat com a necessari pactar-ho amb l’usuari fora del

domicili.

12 visites de seguiment familiar. S’ha fet aquest seguiment en

situacions de dificultat d’intervenció al domicili, en situacions de crisi que

han requerit un ingrés, situacions familiars conflictives fent mediació entre

ambdues parts i per informar del servei a aquelles famílies noves. Amb

aquestes entrevistes es pretén buscar el recolzament i col·laboració

familiar, així com millorar la comunicació i les relacions interpersonals.

- 19 visites domiciliàries:

19 entrevistes de seguiment en el domicili que permeten veure l’evolució del servei i

redissenyar, si escau, un nou Pla d’Atenció Personal. En alguns casos s’ha fet conjuntament

amb l’auxiliar d’atenció domiciliària i això ens ha facilitat ajustar les tasques designades a les

expectatives dels usuaris i als objectius del servei.

- 62 accions de coordinació:

Coordinació Interna

40 reunions de seguiment i coordinació entre les auxiliars d’atenció

domiciliària i la Responsable del programa per ajustar setmanalment la

intervenció de la professional en el domicili i resoldre els problemes que han

pogut sorgir. Aquestes reunions solen ser d’equip, tot i que, quan l’auxiliar

d’atenció al domicili detecta qualsevol problema es reuneix amb la

responsable del programa per tal de solvertar-ho amb la major brevetat. La

malaltia mental provoca, en ocasions, desajustos en la persona que la

44

Entitat membre de:

pateix, la qual cosa obliga a l’auxiliar de domicili a flexibilitzar la seva

intervenció. Aquestes reunions faciliten un bon coneixement del sistema

social que millorarà les activitats relacionals i comunitàries del pacient.

10 reunions de supervisió de les auxiliars d’atenció al domicili, la

responsable del programa i el psicòleg coordinador de l’equip per tal de

revisar la metodologia d’intervenció i supervisar els casos que presenten

especials dificultats.

12 reunions de coordinació entre el psicòleg coordinador i el tècnic referent

per coordinar les línies generals del Programa, descripció de tasques,

elaboració d’horaris i disseny de documentació.

Coordinació Externa

10 reunions de coordinació externa a l’equip assistencial, que han permès consensuar

objectius i evitar duplicitats entre tots els equips intervinents (CSMA, PSI, Centre de Dia, Servei

de Rehabilitació i Servei de Suport a la Llar).

1 reunió Fòrum Salut Mental

7 reunions a BCN Salut Mental

45

Entitat membre de:

LLARS AMB SUPERVISIÓ

46

Entitat membre de:

1. DESCRIPCIÓ

El Servei de Llars amb Supervisió per a persones amb trastorn mental, gestionat per la

Fundació Privada Centre d’Higiene Mental Les Corts (Grup CHM Salut Mental), és un recurs

d’habitatge que promou i gestiona habitatges ubicats a la comunitat, amb supervisió

professional intermitent i adaptada a les necessitats dels usuaris.

Constitueix una alternativa normalitzada d’allotjament i suport a sistemes d’institucionalització,

com les residències, que facilita la integració comunitària i el desenvolupament d’una vida

independent dels usuaris.

2. HABITATGES GESTIONATS PER LA FCHMLC

Al 2015, la FCHMLC ha gestionat:

Dos habitatges (6 places), cessió de l’Ajuntament de Barcelona, al Districte de Sarrià-

Sant Gervasi:

- Passeig de la Bonanova, 98, 1r A

- Passeig de la Bonanova, 98, 1r B

Tres habitatges (3 places), contracte de cessió d’arrendament de la Societat Urbanística

Metropolitana de Rehabilitació i Gestió, S.A (Regesa), al Districte Sants – Montjuic:

- Mare de Déu del Port, 179-183 esc.A 1r B

- Mare de Déu del Port, 179-183 esc.A 1r D

- Mare de Déu del Port, 179-183 esc.A 1r H

Al mes d’abril hi ha hagut la incorporació de dos nous usuaris, un home i una dona. Un d’ells ja

tenia una experiència prèvia de 13 anys d’haver residit a altres pisos amb supervisió i l’altre

candidat que vivia amb la família presentava manca d’autonomia persona. Les 8 propostes dels

candidats per les Llars amb Supervisió van ser derivades des dels Serveis de Rehabilitació i

dels CSMA-SSG i CSMA-LC.

Els usuaris són beneficiaris del PSAPLL (Programa de suport a l’autonomia a la pròpia llar),

subvenció atorgada pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Els usuaris de nova

incorporació al 2015 van ser atesos des del mes d’abril a l’octubre mitjançant la subvenció

aprovada per l’Ajuntament de Barcelona.

La valoració global dels usuaris indica que, en la major part dels casos, el 83,3% mantenen una

estabilitat en el funcionament global, el 16,7% es troba en una situació amb presència de

símptomes lleus o transitoris, que ha generat situacions difícils, però s’han abordat sense

presentar major dificultat i ha permés un bon funcionament social.

47

Entitat membre de:

3. ACTIVITAT GENERADA

Tipus N Descripció

Intervencions

individuals

d’auxiliars

d’atenció

domiciliària

410 Suport a les activitats de la vida diària, acompanyaments en

la comunitat, acompanyaments per gestions mèdiques,

tramitacions de prestacions, coneixement de recursos, etc.

Aquestes intervencions han augmentat respecte l’any anterior

(48 visites més) degut al procés d’adaptació de les dues

noves incorporacions i a l’augment de suport que ha precisat

un usuari.

Reunions

grupals

8 Acords i resolució de conflictes convivencials i adaptació al

recurs dels usuaris nous (espais per fumar, tasques

domèstiques, ús de TV, ordinadors, espais comuns, visites).

El número de reunions s’ha reduït progressivament perquè

s’han establert bons canals de comunicació entre els usuaris

de les llars i no precisen de la mediació dels professionals.

Visites de

direcció

6 Supervisar l’estat de les llars i compliment de la normativa del

RRI.

Visites de

seguiment

familiar

10 Recolzament i col·laboració familiar, així com millorar la

comunicació i les relacions interpersonals.

Coordinació

interna

40 Revisió dels PAP.

Coordinació

externa

4 Coordinacions amb els diferents recursos de la xarxa de

Salut Mental amb l’objectiu de garantir la continuïtat en els

seus seguiments. (CSMA-SSG, CSMA-LC, Servei de

Rehabilitació, Club Social i Servei Prelaboral).

48

Entitat membre de:

LLAR RESIDÈNCIA

49

Entitat membre de:

1. INTRODUCCIÓ

La Llar Residència Les Corts ofereix des del 25 de gener de 2012 un servei d’acolliment

residencial de caràcter temporal o permanent, substitutori de la Llar i d’assistència integral a les

activitats de la vida diària per a persones adultes de menys de 65 anys, que tenen un grau de

discapacitat igual o superior al 33% pel que fa a la malaltia mental i tenen valorada la situació

de dependència. Les nostres actuacions estan orientades a oferir una continuïtat assistencial

per tal de:

- Proporcionar allotjament a persones amb un Trastorn Mental Sever que necessitin el

recurs.

- Aconseguir l’autonomia màxima dels usuaris, mantenint una adequada qualitat de vida.

- Facilitar la integració en la comunitat, assegurant el manteniment de la resta de recursos

assistencials de l’usuari, sanitaris, socials i comunitaris.

- Donar suport a les famílies afavorint el manteniment dels vincles relacionals amb el

resident.

- Possibilitar el marc residencial per al desenvolupament de processos de rehabilitació.

- Prevenir el deteriorament i l’aparició de situacions d’abandonament o marginació o

recuperar els vincles socials en aquelles persones en les que la malaltia mental ha

provocat una situació de marginació reduint el desajustament que s’ha produit i facilitant

unes relacions significatives amb la comunitat.

2. POBLACIÓ ATESA

Núm. de casos derivats des del Departament de Treball, Afers Socials i

Famílies

0

Renúncies a la plaça 0

Denegació per no perfil - Desorganització conductual

- Consum de tòxics

- Retard mental

- Altres

0

Admesos 0

Baixes 0

Núm. Total casos atesos al 2015 47

50

Entitat membre de:

3. PERFIL USUARIS

27 20 0

5

10

15

20

25

30

Homes Dones

Genere Usuaris

33 6 7 1 0

5

10

15

20

25

30

35

Solters Divorciat Separats Vidu/a

usu

aris

Estat Civil

4 2 9 22 10 0

5

10

15

20

25

20 a 29 anys 30 a 39 anys 40 a 49 anys 50 a 59 anys 60 a 70 anys

usu

aris

Edat

51

Entitat membre de:

24

9 5 1 2 1 1 1 3

0

5

10

15

20

25

30

Procedència

5 6 2 19 2 1 0

5

10

15

20

25

Ambos pares Mare Pare Germans Fills ExParella

usu

aris

Amb familiar referència

9 0

1

2

3

4

5

6

7

8

Sense referent però amb FT Sense referent ni FT

usu

aris

Sense referent familiar

2

52

Entitat membre de:

12 7 0

5

10

15

Fundacio Tutelar Tutor Familiar

Incapacitats Judicialment

6 19 8 2 8 1 0

5

10

15

20

Estudis Primaris Acabats

Estudis Primaris NO

acabats

EGB ESO Batxillerat FP Grau Mig

Nivell Acadèmic

21 22 1 9 23 4 1 1 1 1 4 0

5

10

15

20

25 Situació Laboral i Econòmica

53

Entitat membre de:

7 2 5 7 7 2 1 6 1 0

1

2

3

4

5

6

7

8

Grau I Grau II Gr.I nivell1

Gr.I nivell 2

Gr.II nivell 1

Gr.II nivell 2

Gr.III nivel 1

No grau En tramit

usu

aris

Valoració Dependencia

34 11 2 0

5

10

15

20

25

30

35

40

65% al 70% 71% al 80% >81%

usu

aris

Grau Discapacitat

54

Entitat membre de:

7 9 6 10 6 22 1 1 0

5

10

15

20

25

Problemes Salut Associats

INSULINODEPENDENT

55

Entitat membre de:

4. ACTIVITAT REALITZADA

El procés assistencial es divideix en tres fases:

Fase d’Acollida o Admissió.

Fase d’Atenció o Estada.

Fase de Desvinculació.

S’estableix per a cada resident el Pla d’Atenció Individualitzat (PAI), elaborat per l’equip

multidisciplinar coordinat pel psicòleg. La integralitat de l’atenció es garanteix per l’aportació del

CSMA i del SRC (i la resta de serveis especialitzats vinculats a l’Àrea de RPS: club social i

serveis de prelaboral) i el consens amb l’usuari. El disseny de la intervenció es fa combinant

recursos de la mateixa llar, del SRC (per desenvolupar les activitats rehabilitadores i de

socialització) i del CSMA (encarregat del seguiment psiquiàtric). Els acords del PAI s’inclouen

al PTI transversal del PAE-TMS.

El PAI es revisa trimestralment, recull els objectius, les activitats de cada àrea d’actuació i les

coordinacions necessaris pel seguiment de les intervencions en què participen altres

equipaments. Cal mencionar, però, que es tracta d’una eina flexible i subjecta a actualitzacions

constants per part de l’equip de cuidadors, en funció de l’evolució de l’usuari i les seves

circumstàncies.

Les àrees d’actuació sobre les que es defineix el Pla són:

- Acollida i adaptació inicial.

- Activitats de la vida diària.

- Activitats rehabilitadores.

- Activitats de lleure.

- Activitats formatives, laborals o d’integració comunitària .

- Intervencions amb famílies.

- Activitats de la vida diària:

El trastorn provoca dèficits en l’autocura, l’autonomia personal, l’organització del ritme de vida,

el coneixement de l’entorn sociocultural i el maneig dels recursos socials. Les àrees

d’intervenció s’inclouen en dos mòduls diferents:

- AVD Bàsiques: higiene personal, vestit, hàbits de vida.

- AVD Instrumentals: habilitats de neteja domèstica, organització domèstica, maneig

social, ús dels diners, coneixements bàsics.

56

Entitat membre de:

A partir d’una avaluació prèvia s’establiran uns objectius que tindran en compte: l’entorn social

del resident, l’aprenentatge i respecte d’unes normes de convivència i la possible sortida cap a

recursos residencials més normalitzats com les llars amb suport.

El funcionament quotidià de la llar ofereix una via de treball d’aquests continguts mitjançant:

- Tutories. Espai estable de relació entre usuari i referent, acompanyament i revisió del

programa extern i de la vida quotidiana (presència, disponibilitat, etc.).

- Taller de bugada: torn setmanal –min.- per rentar roba personal.

- Tasques domèstiques: grups estables que setmanalment es responsabilitzen del

parament de l’esmorzar, dinar o sopar, llençar la brossa, comprar la premsa, recollida o

endreça de llençols, cura dels espais comuns de menjador i terrassa.

- Ordre i neteja dels dormitoris.

- Espais de reunió setmanals.

- Activitats rehabilitadores:

Aquesta àrea recull les activitats rehabilitadores desenvolupades des del Programa Funcional

d’Activitats Rehabilitadores del SRC i des de la Llar Residència. La realització de les activitats

s’aplica segons el nivell de suport requerit per l’usuari.

Núm. de residents vinculats al SRC Les Corts 20

Núm. de residents vinculats a activitats de la Llar 19

Afegirem que durant el quart trimestre del 2015, l’organització de les activitats dutes a terme a

la Llar, va variar i es va introduir una millora en la qualitat assistencial. Es va crear per cada

activitat dos grups d’usuaris:

- Grup 11-12h: destinat a usuaris que presenten majors dificultats en la realització,

seguiment i concentració per desenvolupar l’activitat.

- Grup 12-13h: dissenyat per a usuaris que presenten majors habilitats personals i

funcionals, però cal reforçar igualment aspectes relacionats amb AVD, rehabilitació

cognitiva o habilitats socials.

També es va depurar el llistat de vinculacions a les activitats de la Llar, seguint com a criteri

que els usuaris que no hagin assistit al 50% de les sessions programades es desvincularien de

l’activitat. S’aconsegueixen els següents objectius:

57

Entitat membre de:

- Disposar d’un percentatge més ajustat d’absentisme.

- Oferir als usuaris que no assisteixen regularment a les activitats un pla rehabilitador més

ajustat a les seves necessitats o inquietuds.

- Garantir una atenció més personalitzada a cada necessitat i perfil d’usuari.

- Facilitar la consecució dels objectius terapèutics i rehabilitadors de les activitats.

Activitats realitzades durant l’any 2015.

Àrea

intervenció Definició Contingut

Àrea de

funcionalitat

Les dificultats derivades del trastorn mental

provoquen un dèficit important en la capacitat

d’autonomia personal, lligat a una forta necessitat

de dependència. La intervenció té per objectiu

capacitar i fomentar aquelles habilitats

relacionades amb el manteniment de la vida

quotidiana a la pròpia llar i al si de la comunitat.

Els tallers que es porten a terme combinen

diferents espais:

Locals del SRC

Espais públics de la comunitat

Llar Residència

Organització del lleure

Transports i orientació

Informació i actualitat

Nutrició

Noves tecnologies

Ús de mòbils

Cura personal

Cura de la roba

Gestió econòmica

Recursos Comunitaris

Àrea de

Rehabilitació

Cognitiva

Evitar o reduir el deteriorament cognitiu, que

encara que és variable, sol ser freqüent quan la

malaltia mental tendeix a la cronicitat. Es produeix

afectació del pensament, de la memòria, de la

concentració, de la percepció i de l’atenció. Degut

a que els estudis sobre l’aplicació de

l’entrenament neuropsicològic en persones amb

esquizofrènia han posat en evidència les

dificultats de generalització de les capacitats

entrenades a contextos diferents, les activitats

aquí incloses combinen l’entrenament bàsic amb

entrenament aplicat.

Tractament de

Rehabilitació Cognitiva

(TRC)

Mòdul IPT

Espai Pensem

Espai de Societat

Espai de Lectura i

Debat

Àrea de

salut

El TM provoca deteriorament de l’estat de salut

general degut a diverses causes:

- Manca de cura personal

Psicomotricitat

Gimnàstica

Relaxació

58

Entitat membre de:

- Tabaquisme

- Efectes secundaris dels tractaments

farmacològics

- Inactivitat i sedentarisme

- Alimentació poc equilibrada

- Conductes de risc

- Manca d’educació sanitària, etc.

Natació

Passejades

Àrea

d’activitats

expressives

Les capacitats de comprensió i expressió dels

aspectes emocionals es veuen sovint afectades.

Es tracta d’ajudar a organitzar i diferenciar els

propis pensaments i emocions, la realitat interna i

externa i la consciència corporal. Es

desenvolupen els canals verbals (orals i escrits) i

no verbals (plàstic, corporal) d’expressió.

Art-teràpia

Expressió plàstica

Escriptura creativa

Expressió corporal

Cultura musical

- Activitats de lleure:

Es pretén incrementar l’autonomia i l’ocupació del temps lliure en relació amb els recursos

comunitaris, així com la creació de vincles socials i interès per diferents temes de la comunitat.

Es facilita el contacte amb centres cívics, centres culturals, poliesportius, cinemes i altres

recursos de lleure del districte i la ciutat.

Pel desenvolupament d’aquesta àrea es fonamental la coordinació amb el Club Social Les

Corts, referent del territori.

Núm. de residents vinculats al Club Social Les Corts 35

- Activitats formatives, laborals o d’integració comunitària:

Es fomenta també la utilització de recursos comunitaris normalitzats, intervenció en activitats de

voluntariat així com l’assistència a recursos formatius o laborals quan això sigui possible.

- Intervenció amb famílies:

La variable familiar configura un aspecte determinant que influeix en el procés de rehabilitació

del resident, ja sigui en positiu (donant un bon suport i mantenint els lligams relacionals) com

des de la interferència (intrusió i manipulació) però que també s’ha de tenir en compte i no

deixar de banda.

59

Entitat membre de:

Des d’aquest àmbit els objectius a treballar són:

- Evitar la segregació pel fet de deixar el nucli familiar de convivència, mantenir un

contacte viu i implicat entre el resident i els membres de la seva família.

- Coordinació amb altres professionals implicats en el cas o en l’atenció a la família.

- Tractar les pautes relacionals familiars que interfereixen en el procés rehabilitant del

resident.

- Ajudar a establir vincles o recuperar el vincles perduts, millorant-los des de la distància.

- Oferir suport psicosocial a les famílies.

- Potenciar la col·laboració de les famílies en el procés rehabilitador del resident.

El treball específic de la intervenció ve definit segons les particularitats de cada cas. La

intervenció s’adapta a aquelles persones que per incapacitació judicial estiguin tutelades per

una Fundació, amb la que s’estableix coordinació periòdica i consens del PAI.

Núm. de famílies susceptibles de ser ateses 20

Núm. de famílies ateses 18

Núm. de Fundacions tutelars amb les que s’ha establert coordinació 6

5. QUALITAT ASSISTENCIAL

A continuació es recullen les millores que s’han aconseguit en els següents àmbits

assistencials implementant alguns canvis i actualitzacions en el sistema de Gestió de Qualitat

de la Llar al llarg d’aquest any 2015.

Àrea Mèdica

- Inclusió en el circuit visita mèdica RE/RM, la part Micro del procediment (identificació de

la DUI, nom, data i signatura de la modificació al blíster i a la RE o RM).

- Inclusió i identificació de les intoleràncies i al·lèrgies dels residents (dins del document

de Dietes i Menús).

- Modificació i actualització dels Protocols i Registres mèdics.

Àrea TG

- Creació d’una activitat alternativa per quan no es puguin fer Caminades per motius

climàtics.

- Reestructuració dels grups d’activitats/ TG de la Llar.

- Actualització del qüestionari d’avaluació per part dels professionals.

60

Entitat membre de:

- Creació de reunions mensuals per avaluar l’evolució dels TG i resoldre possibles

incidències o modificar continguts.

Àrea Gestió Diària i AVD

- Actualització i revisió del protocols, procediments i registres de l’equip assistencial.

- Creació d’un manual de protocols bàsics per als cuidadors.

- Creació del registre d’intervencions de cuidadors que promou el treball transversal.

Àrea Direcció

- Creació d’un Registre d’entrega de claus dels usuaris.

- Creació del Procediment de Retirada de les claus als usuaris.

- Redacció i implementació del Procediment de custòdia dels diners dels residents.

- Millora del canal de comunicació interna (creació de la instrucció núm. 5: Procediment

enviament de correus electrònics).

L’objectiu principal d’aquestes millores implementades és millorar la qualitat assistencial dels

usuaris. Altres objectius específics són:

- Optimitzar els canals de comunicació interna dels professionals.

- Establir els canals de comunicació externa o amb altres entitats.

- Optimitzar la gestió del temps i sistematitzar les intervencions dutes a terme amb els

usuaris.

- Disposar d’un percentatge més ajustat d’absentisme.

- Oferir als usuaris que no assisteixen regularment a les activitats, un pla rehabilitador

més ajustat a les seves necessitats o inquietuds.

- Garantir una atenció més personalitzada a cada necessitat i perfil d’usuari.

- Facilitar la consecució dels objectius terapèutics i rehabilitadors de les activitats.