MEMÒRIA CONCEPTUAL

DEL TFG

MEMÒRIA CONCEPTUAL

DEL TFG

LAURA GUANYABENS GARRIDO

4RT GRAU EN DISSENY ELISAVA

ÍNDEXINTRODUCCIÓ

CAPÍTOLS

CONCLUSIONS

BRIEFING

04154244

6

INTRODUCCIÓ

7

Aquesta proposta va començar a crèixer dins meu en el moment en que vaig anar a viure a Barcelona, a principis d’aquest curs.

Fins aleshores per a mi havia sigut un lloc de pas, en el qual havia d’anar per a cursar els meus estudis. Sols coneixia una petita part de la ciutat, la que està compresa entre la universitat i la parada de bus per tornar a casa. Les preses, la feina, el fet d’estar de pas, havien provocat que no se’m hagués desper-tat l’interès per la ciutat, fins aquest curs.

Vaig guanyar temps, el qual aprofitava per fer coses per Barcelona i conèixer la ciutat. Però per molt que caminés i busqués i m’in-teressés per tot el que em podia oferèixer, no em va costar gaire adonar-me’n de que seria incapaç de ser una barcelonina de cap a peus,

de poder-me proclamar experta en la ciutat.Per a alleugerar vaig parlar amb els au-

tèntics barcelonins, els que hi havien vis-cut sempre, i ni ells eren capaços de defi-nir-me i ensenyar-me la ciutat on viuen. Per a ells també s’havia convertit en un lloc de pas, en un no lugar.

Trista per aquest fet i animada per tot el que l’ha ciutat pot aportar, vaig decidir que trobaria la manera de crear un vincle senti-mental entre els seus ciutadants i Barcelona, un sistema que despertés l’interès de la gent per a conèixer-la, fins ara adormit entre llar-gues distàncies i massa feina per a sortir al carrer a perdre el temps.

8

BARCELONA COM A MARCA

INTRODUCCIÓ

Barcelona trata de erigirse como una ciudad global. La proliferación de estos nuevos barrios es el síntoma del cambio que se está dando. Sin embargo, este proce-so debe calibrar esta desposesión de lo local con la promoción de los rasgos identitarios que aún se conservan, cosificados y vendi-dos ahora como postal, homogeneizando su consumo turístico. Los monumentos his-tóricos acaban cayendo así en meras etapas de un tour prediseñado. El mayor problema es que, pese a que la elite global opere en este terreno ciberespacial, la vida se sigue viviendo en lo local. Como señala Zygmunt Bauman, “las ciudades se han convertido

en el vertedero de problemas engendrados y gestados globalmente”[2]. Barcelona es un claro ejemplo de ello: mientras se con-vierte orgullosamente en una ciudad global internacionalmente reconocida, sus habi-tantes son ninguneados y habitan en un espacio reacio a sus intereses y bienestar, en donde es difícil el reencuentro identitario, pagando muy caro el precio por ser una ciudad de postal.

Mourenza, Daniel. “ Barcelona, no lugar”. 27 de Juny de 2009. http://teoremafilmestudio.blogspot.com.es/2009/06/barcelona-no-lugar.html, [ 21 d’Abril de 2013]

9INTRODUCCIÓ

10 INTRODUCCIÓ

11

L’OCI A BARCELONA

Barcelona està reconeguda com a ciutat global degut a la seva importància cultural, financera, comercial i turística. Té una si-tuació geogràfica perfecte, contant amb un dels ports més importants del Mediterrani i vies de circul·lació que uneixen Espanya i França. Seu de diversos events mundials com l’Exposició Internacional el 1929 o els Jocs Olímpics del 1992.Varies obres arqui-tectòniques patrimoni de la Humanitat...

Barcelona és una ciutat plena de petits i grans comerços, de rutes arquitectòniques i d’indrets on han viscut grans artistes.

Monuments que reben més de dos mi-lions de visites l’any.

Festes populars amb grans grups musicals que volen deixar marca en la gran ciutat.

Però a part de tota aquesta informació que podem trobar a qualsevol pàgina d’in-ternet, hi ha molta més vida amagada per tots els racons de la ciutat, llocs màgics i se-crets, escenàris d’històries d’amor o terror...I tot i així la gent acostuma a visitar només

el que es troba en les guies, inclús els ciuta-dants que hi viuen i que haurien de voler conèixer la part més propera, fent-lo partí-cep de la història de la ciutat.

INTRODUCCIÓ

Així s’han fet les ciutats:construïdes lentamentamb pedres que ahir van servides humanes: amors, sofrimentsque ningú no recorda.

Narcís Comadira, Les ciutats. (1976), a Formes de l´ombra: Poesia 1966-2002, Barcelona, Edicions 62 i Empúries, 2002, p. 169

12

PROMOCIÓI COMUNICACIÓ

TURÍSTICA

INTRODUCCIÓ

No sé si és per l’edat o pels maldecaps, que tinc una certa tendència a deixar escam-pats trossets de mi mateixa; com si em fes por perdre’m, o no em refiés de quiem governa. Nostàlgica de la infantesa, m’he vist obligada a deixar un rastre de cigronets per on passava. Per veure’m de debò s’ha d’aixecar la mirada, buscar-me darrere d’un pedrís o guipar-me de reüll dins d’un forat. Sóc maldestra amb els detalls, malfiada i reservada. I amago els meus tresors amb l’avarícia de qui sempre està en perill.

Theros, Xavier. “De natural distreta i força secreta”. Barcelona metròpolis, 2012, nº 85, pp. 12-14

13

Per a potenciar l’oci a Barcelona s’han creat una serie de plataformes per a acon-seguir que la marca de Barcelona arribés a tots els tipos d’usuari.

Dins d’aquestes plataformes podem tro-bar les digitals: webs de turisme, webs de comerços i restauració, xarxes socials (Fa-cebook, Twitter...), app mobils (Instagram, Foursquare...)

De tracte personal: oficines de turisme, visites guiades...

I també podem trobar altres formes de comunicació turística en format tradicio-nal: guíes turístiques, plànols-guia, folletons, revistes urbanes.

Tot i arribar a tot arreu, no han trobat la manera de satisfer tot tipus d’interessos i curiositats, sols les més beneficioses per al turisme i l’economia de Barcelona.

En l’últim dels casos, les revistes urba-nes, es podria considerar que és una de les publicacions més interessants dins aquesta

categoria, ja que són de caràcter gratuït, no pertànyen a cap entitat pública, i s’apropen d’una manera més real i humana a la ciutat. Són guies que ens mostren una alternativa a les típiques visites guiades. Ens ensenyen els llocs i activitats més interessants basant-se en arguments més profunds, i deixant la marca de Barcelona a un costat.

Tot i ser la millor de les opcions vistes, també ens trobem amb varis errors, com per exemple el fet de ser gratuïtes no ajuden a crear un sentiment de propietat entre elles i l’usuari, i la forma alternativa en la que es mostren pot ser considerada com a no fiable per a alguns usuaris.

Centrant-me en aquestes revistes, agafo de punt de partida els errors esmentats ante-riorment, per a crear un element de les ma-teixs característiques però que acompleixi lobjectiu pel qual ha sigut creat, mostrar Barcelona d’una manera més propera, del ciutadà per al ciutadà.

INTRODUCCIÓ

14

TIPOLOGIA DELS VISITANTS

Per la ciutat de Barcelona passen diferents tipus de persones, a les quals s’ha anomenat visitants.

Trobem els grups següents:• Turistes allotjats a Barcelona: turista

que es desplaça a barcelona per diferents motius i que pernocta a la ciutat a la ve-gada que hi fa altres activitats com visitar museus, comprar... El perfil és el de turista urbà independent.

• Els excursionistes de Barcelona: perso-

nes que es desplaçen per motius de lleure a Barcelona però sense pernoctar-hi. Hi hau-ria dos grups, els turistes que estàn allotjats a altres zones de Catalunya i només visiten Barcelona durant un dia, i els residents de fora de l’Àrea Metropolitana de Barcelona que visiten la ciutats per motius com oci, compres, esdeveniments culturals..

• Els Barcelonins: ciutadants residens a Barcelona que fan activitats de lleure a la ciutat, i hi duen a terme les seves rutines.

INTRODUCCIÓ

15INTRODUCCIÓ

El primer dels perfils, el turista, és un visi-tant difícil de tractar. Està capficat en anar a tots els monuments que surten a la wikipedia, i a les guies que es compren a la Rambla. No tenen temps per a voltar i descobrir els diferents barris de Barcelona.

El segon perfil s’aproparia més al usuari que es busca, tot i que aquest també es tras-llada a Barcelona per un motiu concret, i en un temps just per a moure’s sense pressa per la ciutat.

El tercer perfil, doncs, és el que ens interes-sa, els propis barcelonins, els que hi conviuen i s’hi mouen cada dia, els que es desperten cada dia en un lloc el qual els hi és descone-gut d’una manera o d’una altre.

Es podria considerar que cap d’ells coneix la ciutat en la que viu, es limiten a moure’s sempre pels mateixos carrers, a agafar el mateix recorregut de transport públic. Ja és hora de que sel’s hi ofereixi una oportunitat de conèixer i fer-se seva la ciutat.

16

17

CAPÍTOLSCLIENT

USUARI

ANTECEDENTS

REFERENTSFORTALESES

DEBILITATS

METODOLOGIA

OBJECTIUS

1618203038394041

18 EL CLIENT

LA NOVA MARCAPer a desenvolupar aquest projecte no es

treballarà amb un client concret, si no que se’n crearà un de nou.

La nova marca amb la seva identitat de-terminada sera l’encarregada de donar vida a la nova revista urbana.

L’empresa estarà formada per gent jove de Barcelona, amb inquietuds sobre el lloc

on viuen, amb ganes de compartir amb la resta de barcelonins els seus coneixements, les seves experiències, i els diferents es-cenàris en els quals es mouràn per a com-posar el contingut de la publicació.

Seràn joves amb nocions de disseny, amb una mentalitat fresca i un estil que cridi l’atenció i es diferencïi dins la competència del mateix àmbit, en aquest cas les altres publicacions urbanes sobre Barcelona.

Per a desenvolupar aquest projecte, i ja que es tracta d’una publicació gratuïta la qual es produïrà sense ànim de lucre, cal trobar col·laboradors, per a poder afrontar els gastos de disseny i impressió.

En aquest cas es demanaria una ajuda als

possibles comerços, centres d’oci o culturals que apareguéssin a la guía, oferint a canvi publicitat en aquesta.

Aixo permetria generar un mecanisme de cooperació entre els dos grups, l’empresa que dissenya i produeïx la revista i els co-merciants o centres culturals que es troben anunciats a l’interior.

COL·LABORADORS

19EL CLIENT

1.EL CLIENT

20 ELS USUARIS

21ELS USUARIS

2. ELS USUARIS

Com ja hem vist en l’apartat de Tipologia dels Visitants, hem exclós el grup de turistes i excursionistes ( els que sols passen un dia a Barcelona), i ens hem quedat amb els barce-lonins. Així doncs, podriem considerar que el nostre usuari es troba dins aquest grup. Tot i així el públic objectiu no abarcarà tot l’apartat sencer, sino que ens centrarem en un determinat grup de barcelonins.

Eliminarem la gent gran, considerant que a la seva edat ja no canviaràn les costums de tota la vida, i no deixeràn el tros de carrer en el que sempre s’han mogut per anar a conèixer la ciutat.

Tampoc agafarem els grans empresaris que estàn completament dedicats al seu treball i no tenen temps per a perdre mo-vent-se per Barcelona sense un objectiu la-boral o econòmic.

Així doncs ens quedarem amb la resta, sobretot centrant-nos amb els joves de 16 a 25 anys i les famílies amb pares de 25-45 anys, junt amb els seus fills.

Aquest grup seria el més partícep a uti-litzar la nova guia que es crearia, els joves amb inquietuds i ganes de fer coses noves i les famílies que volen donar als seus fills l’oportunitat de conèixer el lloc on viuen.

22 ANTECEDENTS

23ANTECEDENTS

2. ANTECEDENTS

En aquest apartat s’analitzarà la compe-tència en aquest sector. Les altres revistes urbanes, en alguns casos en paper i en al-tres digitals. Es farà un anàlisi de la imatge gràfica i un mapping de posicionament per a ajudar en el posterior procés de disseny.

24 INTRODUCCIÓ

BUTXACAButxaca es una revista en català que et mostra l’agenda amb les activitats del mes. Està separada en diferents apartats segons es tracti de teatre, música, cine...La informació es troba en dos formats. El primer que podem trobar és més extens i va acompanyat d’un text ex-plicatiu. El segon format és una llista amb els dies i llocs en els quals es duen a terme les diferetns activitats.

El format de la revista és 11 cm x 16 cmi consta de 80 pàgines impreses en co-lor a doble cara.Encuadernació: grapatTipus de paper: estucat revista 70 gr

25INTRODUCCIÓ

MINIGUIDEMiniguide és una revista en anglès amb articles sobre activitats i llocs d’oci de Barcelona. Està separat en di-ferents parts segons es parli de músi-ca, cinema, llibres, art, moda, menjar...Els articles estan escrits per diferents autors, i l’estil és una narració desen-fadada, com si es tractés de bloggers.En l’últim apartat de la revista podem trobar mapes dels diferents barris amb els punts d’interés marcats en colors.

El format de la revista és 13cm x 16 cmi consta de 68 pàgines impreses en co-lor a doble cara.Encuadernació: grapatTipus de paper: offset mate 70 gr

26 INTRODUCCIÓ

CONECTGuia en angés destinada al turista. Co-mença explicant notícies de la ciutat i articles concrets i seguidamentet mos-tra activitats relacionades amb l’oci, restauració, i llocs d’interés turístics.L’apartat final està destinat als resi-dents, on es mostren pisos en venta i lloguer i anuncis de comerços de tot tipus.Inclou també un apartat d’entrevistes a estrangers a Barcelona.

El format de la revista és 14,85 cm x 21 cmi consta de 48 pàgines impreses en co-lor a doble cara.Encuadernació: grapatTipus de paper: estucat revista 80 gr

27INTRODUCCIÓ

METROPOLITANPublicació en anglés que conté articles sobre la ciutat i les actuals noticies que es desenvolupen en aquesta.Tracta temes d’art, d’activitats i events, i conté entrevistes amb diferents per-sonatges barcelonins.Hi ha molt espai dedicat a la publicitat, ja sigui a pàgina sencera o en petits re-quadres. T’informa també de llocs on anar a menjar o sortir de festa.

El format de la revista és 21cm x 29,7 cmi consta de 52 pàgines impreses en co-lor a doble cara.Encuadernació: grapatTipus de pape: estucat mate 70 gr

28 INTRODUCCIÓ

PORKTIE MAGAZINEPublicació en anglés de caràcter men-sual que tracta un tema concret en cada una de les seves revistes ( tempo-rades, barrris, events...)A cada una d’elles hi apareix informa-ció d’activitats d’oci, culturals i res-taurants relacionades amb el tema del qual parla. Cada revista té un disseny i classificació del contigut diferent.També ofereix la versió digital.

El format de la revista és 14,85 cm x 21 cmi consta de 50 pàgines impreses en co-lor a doble cara.Encuadernació: grapat Tipus de paper: estucat revista 80 gr

29INTRODUCCIÓ

BARCELONA ÉS MOLT MÉSRevista digital en castellà. Enra no sol-sament la ciutat, si no la província de Barcelona.Cada pàgina està destinada a un camp diferent: platges, pobles, art i cultura, de festa en festa...Té una imatge molt manual, barrejant fotografia i il·lustració. És una revista interectiva amb links de pàgines i codis QR. Inclou mapes de la zona i circulació.

El format de la revista és 21cm x 29,7 cmi consta de 52 pàgines impreses en co-lor a doble cara.Encuadernació: grapatTipus de pape: estucat mate 70 gr

30 INTRODUCCIÓ

FIABLE

DUBTOSA

SERIOSADESENFADADA

MAPPING DE POSICIONAMENT

31INTRODUCCIÓ

INÚTIL ÚTIL

INNOVADORA

Punt en el qual es vol posicio-nar la nova publicació.

TÍPICA

32 REFERENTS

4.REFERENTS En aquest apartat s’analitzaran referents

gràfics i conceptuals que han servit per a desenvolupar el concepte del projecte.

CONCEPTE

33

INCOMPLERT

REFERENTS

En aquests dos casos, el llibre se’t mostra incomplert, com un quadern semi en blanc, en el qual el creador és l’usuari, i per tant el resultat final de tots els llibres sera diferent.

El que es busca en la revista és aquesta capacitat de que cadascú acabi tenint com a resultat un quadern o guia diferent, depe-nent dels interessos propis.

34

PISTES, MISTERIS..

INTRODUCCIÓ

Es busca aconseguir que l’usuari sigui el protagonista de la seva aventura, resolent els seus propis misteris i desvelant les pistes que la guia els hi ofereix.

Podem trobar un referent en els llibres de detectius o d’aventures interactives.

35

PERSONALITZABLE

INTRODUCCIÓ

Cada guia serà com una agenda o quadern personal i intransferible. Es poden dur a terme les activitats en grup, però el resultat o síntesi de la ruta serà diferent en cada un dels usuaris. La guia es transforma en un quadern de viatge, però enlloc de començar des de zero, l’usuari parteix d’una base que l’hi mostra les possibilitats que s’ofereixen.

36 INTRODUCCIÓ

VALS, DESCOMPTESLa guia a part d’oferir activitats i vendre’s

com a una eina personal que tu pots utilit-zar al teu gust i que t’ajuda a conèixer la ciutat, també oferirà descomptes i vals re-lacionats amb els comersos o activitats que apareixeràn en aquell número de la publi-cació. Això potenciarà el seu ús i donarà un benefici als usuaris que l’utilitzin.

37INTRODUCCIÓ

COL·LECCIONABLE

Tant les guies en si (les quals es trobaràn separades per barris), com el contingut en si (mapes, postals...), seràn col·leccionables. Amb això es preten aconseguir motivar a l’usuari per a aconseguir-les i acabar-les to-tes. Hi hauria l’opció d’oferir un premi per al que ho aconsegueixi.

38 INTRODUCCIÓ

4.REFERENTS

GRÀFICS

39INTRODUCCIÓ

40 FORTALESES

5.FORTALESES

Per a parlar de les fortaleses que té el pro-jecte, cal basar-nos en els referents.

Si fem un cop d’ull enrera, i ens fixem en aquests, podrem detectar una sèrie de de-bilitats. Gràcies a aquest estudi previ el que preten aquesta publicació és partir d’aques-tes debilitats, convertir-les en objectius a re-soldre, i un cop resolts, extreuren d’aquests les fortaleses.

Així doncs de les revistes urbanes ja existents, la que es crearà serà la més útil, resultant i satisfactòria de cara a l’usuari, ja que el fet de redissenyar algo ja existent ens permet fer el redisseny pensant amb les coses que s’ha de millorar i el que es pot aportar de nou.

41DEBILITATS

6.DEBILITATSCom a debilitats cal parlar del món ac-

tual, dels canvis que hi han hagut en la so-cietat, i de com això pot afectar a aquesta publicació que es pretén crear.

En els últims anys, la tecnologia ha anat prenent força. La televisió s’ha menjat la radio, i l’internet els diaris. Inclús els llibres de lectura han sigut reduïts a una pantalla digital. El paper ha quedat obsolet. Per què volem carregar amb una pila de fulls i lli-bres, quan ho podem tenir tot en un aparell que cap a les nostres mans?

Aquesta nova generació suposarà una de les majors debilitats del projecte, el fet de que crear una publicació en paper pugui generar una pèrdua d’usuaris.

42 METODOLOGIA

7.METODOLOGIA

Per a desenvolupar aquest projecte es co-mençarà escollint un barri, que serà el que es pendrà com a referència per a fer la simul·la-ció de la revista, ja que el temps no permet fer la col·lecció sencera.

A partir del barri escollit, en aquest cas el barri de Gràcia, s’investiga la zona i es parla amb els seus veïns. Es preten aconseguir que aquests opinin que els hi agradaria que apa-regués, què volen donar a conèixer del barri o que els hi falta per a descobrir.

Es buscaràn varis exemples per a cada un dels apartats de la revista que puguin apor-tar novetats als usuaris, i es representaràn gràficament, convertint-los en un llibre d’activitats, àlbum, agenda, i quadern de viatge/guia.

Posteriorment es passarà a la part de pro-ducció i post producció, acabant el projecte amb la distribució de les publicacions en els diferents locals escollints. No solsament en el barri del qual tracta la revista d’aquell mes.

43OBJECTIUS

8.OBJECTIUS

Els objectius extrets a partir de l’ànalisi posterior són els següents:

• Redissenyar les actuals revistes urbanes gratuïtes que et guien per Barcelona.

• Aconseguir crear un vincle emocional, i de propietat entre l’objecte i l’usuari

• Donar una nova manera de descobrir la ciutat per a guanyar usuaris curiosos i con-vèncer als que no estaven prèviament inte-ressats en conèixer-la

• Apropar als Barcelonins a la seva ciutat, partint de la base que es tracta d’una gran superfície difícil de conèixer en la seva to-talitat.

• Promoure els barris i comerços de Barce-lona, excloent els turístes i els típics llocs als

quals aquests anirien. Aprofundir en l’esèn-cia dels barris i la seva gent.

• Crear un disseny innovador en quant a guies de viatge, fer partícep a l’usuari i no solsament dir-li el que ha de fer o on anar.

• Crear una col·lecció que incentivi als barcelonins a seguir les publicacions mes a mes i a conèixer un barri rere l’altre.

• Crear un concurs o premi que serveixi per a incentiu de cara als usuaris. Que en treguin alguna cosa d’utilitzar i completar aquesta guia.

• Oferir descomptes i vals que alhora ser-viràn per a patrocinar la revista, ja que al ser gratuïta es necessita trobar una font econò-mica. En aquest cas la publicitat indirecta.

44

CONCLUSIONS

45

El que s’ha pogut extreure de l’anàlisi an-terior és que la societat actual està impula-da per l’economia, i governada pels canvis tecnològics, però aquests punts no ens els podem agafar precisament com a favorables.

El turisme s’ha convertit en una de les aportacions econòmiques més gran de Bar-celona, i l’avaricia per a aconseguir més ha provocat que s’acabés donant més importàn-cia al de fora que al de dins. Promovent el turisme basura, mostrant solsament el que la gent vol veure, insistint en els tòpics i oblidant el que realment importa.

L’esència de Barcelona s’ha perdut, ni tan sols els barcelonins coneixen la seva pròpia ciutat. Ni ells són capaços de mostrar als que venen de fora més que el que apareix a les guies per a turistes.

És hora doncs de que això canvii, de crear una connexió entre el ciutadà i la ciutat, i per fer-ho què millor que utilitzar un dels siste-mes més vells de la història, el paper. Un cop més rememorant el que ens ha acompanyat tota la vida, i deixant en un costat les noves tecnologies i la societat, enganxada dia i nit a pantalles digitals.

S’ha perdut el contacte real, el fet de for-mar part d’alguna cosa, s’ha abandonat la realitat per entrar a formar part d’una reali-tat virtual, que creiem que ens ho pot aportar tot. Amb aquest projecte es vol aconseguir tornar a la part més humana i primària de la societat, aconseguir conectar una petita part de l’humanitat a la terra en la qual vivim, oferir una oportunitat per a començar una aventura dins el món que t’envolta.

46 NOM APARTAT

EMPRESA

ENCÀRREGTARGET

COMPETÈNCIA“ Nom per definir”. El nom de l’empresa

coincideix amb el nom de la revista, ja que es dedica exclusivament a aixo.

Empresa creada per joves dissenyadors barcelonins, guiats per la curiositat i les ga-nes de conèixer i donar a conèixer la ciutat on viuen.

La competència directa es trobaria en les altres revistes urbanes de Barcelona. Però tenint en compte que la revista a dissenyar serà innovadora i amb unes característiques que la diferenciaran de la resta, hauriem de centrar el camp competitiu en les noves guies digitals, o App’s, ja que aquestes s’apropen més a les noves societats i avansos tecnològics i a primera vista poden semblar més útils.

Queden exclosos els turistes i persones que sols pasen un dia a Barcelona.

S’inclouen els barcelonins, que hagin vis-cut tota la vida o no a la ciutat, tenen interés en conèixer-la més a fons.

Gent jove i fàmilies amb fills de 6-14 anys.La gent gran no es considera un públic

objectiu de primera mà, ja que es trobarien massa anclats a la seva zona o barri, o amb dificultats de traslladar-se.

Redisseny de les ja existents revistes urba-nes de Barcelona.

L’encàrreg és crear una nova publicació mensual, que tingui un to distintiu i que aquest animi als barcelonins a utilitzar-la.

Publicació col·leccionable. Cada revista ha de coïncidir amb un barri diferent.

Innovar en el terreny de les revistes urba-nes aportant un incentiu a l’usuari, i creant un vincle emocioal i de propietat entre l’ob-jecte i el receptor.

47NOM APARTAT

BRIEFINGOBJECTIUS ESTRATÈGIA DE COMUNICACIÓ

L’estratègia de comunicació de la qual s’és més partícep és el boca a boca, ja que el que es vol crear amb aquest projecte és una publi-cació feta dels usuaris, pels usuaris.

Ja que no es poden trobar en un lloc deter-minat, sino en diferents escenàris, el que es busca és la sorpresa al descobrir-ho tu mateix.

Tot i així cabria la possibilitat de fer pe-tits cartells amb un link a una pàgina web en la qual t’expliqués el funcionament i el concepte de la guia i et deixés participar opinant o aconsellant de cara a les següents publicacions.

Redissenyar i millorar les revistes ja exis-tents aportant les mateixes característiques de ser una publicació en paper i gratuïta.

Donar un incentiu als usuaris per a que utilitzin la guia.

Crear una col·lecció per a motivar als usuaris a aconseguir tota la sèrie sencera.

Innovar en quant a disseny creant un nou sistema de guia-cuadern d’activitats.

Promoure els barris i la ciutat de Barcelona dins el camp de ciutadania, evitant el movi-ment turista i els llocs més visitats per aquests ( Parc Güell, Sagrada Familia,...)

48

BIBLIOGRAFIA“Estat de l’economia i el turisme a

Barcelona”.http://www.turismebcn2015.cat/

T2015WEB/Que-es/_Sb46WF-TR8WoXPZuwwMDEOVRheSI8ok8pK-CRUwgfS3rI [ Consulta:10.02.13 ]

“Ajuntament de Barcelona”.http://ca.wikipedia.org/wiki/Ajunta-

ment_de_Barcelona [ Consulta: 10.02.13]

“App Turisme a Barcelona”.http://www.friendlyrentals.com/blog/

es/barcelona/sugerencias/aplicaciones_iphone_barcelona-posts-1-4_2287.htm

[ Consulta: 10.02.13]

“Pinterest”.www.pinterest.com [ Consulta: 18.02.13]

“Butxaca, l’agenda cultural de Barcelona”.www.butxaca.com [ Consulta: 17.02.13]

“Time Out, Barcelona”.www.timeout.cat [ Consulta: 17.02.13]

“Turisme de Barcelona”.www.barcelonaturisme.com [ Consulta:

17.02.13]

“Porktie magazine”http://www.porktie.com/ [ Consulta:

04.04.13]

“Barcelona Metròpolis”http://w2.bcn.cat/bcnmetropolis/

[Consulta: 07.04.13]

“Forfree”http://www.forfree.cat/index.php[Consulta: 07.04.13]

49

Butxaca, l’agenda cultural de Barcelona, Febrer 2013, nº 152, pp 80

Conect Barcelona.your Local Resident & Visitor Guide, Febrer 2013, nº 124, pp 48

Metropolitan Barcelona. Be part of it, Febrer 2013, nº 193 , pp 52

Miniguide Barcelona, Febrer 2013, nº 60 , pp 68

Theros, Xavier. “De natural distreta i força secreta”. Barcelona metròpolis, 2012, nº 85, pp. 12-14

Narcís Comadira, Les ciutats. (1976), a Formes de l´ombra: Poesia 1966-2002, Barcelona, Edicions 62 i Empúries, 2002, p. 169

Mourenza, Daniel. “ Barcelona, no lugar”. 27 de Juny de 2009. http://teore-mafilmestudio.blogspot.com.es/2009/06/barcelona-no-lugar.html, [ 21 d’Abril de 2013]

Carandell, José María. “Nueva guía se-creta de Barcelona” fotografías de Colita-- Barcelona : Martínez Roca, 1982.

Caballero, José Luis . “Enigmes de la història de Barcelona”. Teià : L’Arca, cop. 2012

de Sant Jordi, Martí. “El petit llibre de Barcelona” [anècodotes i curiositats de la història de Barcelona]. L’Arca, cop. op. 2013

Soldevila, Carles ”Myself ”.- “L’Art

d’ensenyar Barcelona : manual del cice-rone amateur que vol quedar bé, tot fent quedar bé la ciutat.” Barcelona : Llibres de l’Índex, 2007

Osácar, Eugeni. “Barcelona una ciutat de pel·lícula” Barcelona : Diëresis : Ajun-tament de Barcelona, 2013

Bergua, Neus. “Barcelona insòlita : una guia temàtica de barris”. Barcelona : Ajuntament de Barcelona, 2010

Ramírez Muro, Verónica; Sierra Carbo-nell , Rocio. “Barcelona insólita y secreta”

[Versailles] : Jonglez, cop. 2008

Suárez, Silvia ; Magriñà, Anna-Priscila . “1001 curiositats de Barcelona”. Barcelo-na : l’Arca, 2010