Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
-
Upload
enric-gil-garcia -
Category
Education
-
view
13.629 -
download
2
description
Transcript of Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
René DescartesRené Descartes
Una aproximació al seu pensamentUna aproximació al seu pensament
Meditació I: De les coses que es poden posar
en dubte Dubte sobre les opinions admeses
fins llavors com a veritables
Exercici de destrucció de les velles opinions
Els sentits ens enganyen: no ens podem refiar d’aquells que ens han enganyat almenys un cop
En els somnis em represento coses semblants a les de l’estat de vigília (no puc distingir amb claredat ambdós estats)
Meditació I Encara que les coses generals puguin
ser imaginàries, caldrà admetre que hi ha coses simples i universals que existeixen
Aritmètica i geometria tracten de coses simples i generals, certes i indubtables (despert o adormit, 2 + 3 = 5)
Hipòtesi del Déu enganyador: qui m’assegura que Déu no ha volgut fer que m’equivoqui en raonar matemàticament?
Déu és summament bo i seria contrari a la seva bondat que m’hagi creat de manera que sempre m’enganyi
Meditació I Com menys poderós sigui el
creador, més probable serà que jo m’equivoqui sempre
Tot i que hi ha moltes creences que sospito que són molt probables, he d’esforçar-me en jutjar-les falses
Hipòtesi del geni maligne: escepticisme universal
La seducció de les velles opinions és tan forta que em costa no recaure-hi
Meditació II: De la naturalesa de la ment humana; i que és més fàcil de conèixer
que el cos Suposaré que tot el que veig és
fals
Jo sóc alguna cosa: “jo penso, jo sóc”, primer principi absolutament veritable
La ment no pot tenir les propietats dels cossos
Què sóc? Sóc una cosa que pensa (res cogitans), esperit, enteniment o raó
Meditació II
El pensament és un atribut que em pertany: existeixo mentre estigui pensant
El jo no depèn de res material per ser conegut
Sóc jo qui dubta, qui entén, qui desitja, qui sent, qui percep
Exemple de la cera: el que coneixem distintament en un bocí de cera no són les qualitats sensibles, que canvien
Meditació II No puc entendre la cera sense una
ment humana
Em conec jo mateix amb més claredat i distinció
Encara que tot el que pensi sigui fals, n’hi ha prou amb pensar per ser (racionalisme)
Diferència entre percepció sensible i coneixement racional: concebem els cossos només amb l’enteniment
Meditació III: De l’existència de Déu
Sóc una cosa que pensa, dubta, afirma, nega, coneix, estima, odia, vol, no vol i sent
Encara que les coses que penso no siguin res, el que és cert és que les penso
Record del Déu enganyador, que posava en dubte es veritats matemàtiques
Necessitat de demostrar l’existència de Déu abans de tirar endavant, per veure si pot ser enganyador
Meditació III Divisió dels pensaments: imatges
(representen coses), volicions i judicis (efectuen accions)
Les idees en si no poden ser falses: “tant se val que imagini una cabra o una quimera”
Els judicis poden ser falsos (error de judici: pensar que les idees que hi ha en mi són semblants a les coses que hi ha fora de mi)
Tipus d’idees: adventícies (sensibles), factícies (inventades) i innates (que tinc de naixement)
Meditació III Les idees sensibles són
involuntàries i s’assemblen als seus objectes, però hi ha casos en què són diferents (el sol l’experimento com a petit però l’astronomia diu el contrari)
Fins ara havia cregut en l’existència de les coses externes per un impuls cec
Les idees que representen substàncies contenen més realitat objectiva que les que representen modes o accidents
Hi ha tanta realitat en la causa com en l’efecte
Meditació III El més perfecte no pot
dependre del menys perfecte
Tot el que es troba objectivament en la idea es troba efectivament en la causa
Cal arribar a una idea primera la causa de la qual sigui un patró o model
A part de la idea del jo, n’hi ha una que representa Déu
Meditació III Algunes de les idees clares i
distintes que tinc poden provenir de mi
La idea d’un Déu infinit no pot provenir de mi, atès que sóc finit
Déu: substància infinita, eterna, immutable, independent, omniscient, omnipotent i creadora
Com jo no puc haver format aquesta idea, ha de provenir d’una substància infinita: Déu existeix
Meditació III Hi ha més realitat en la
substància infinita que en la finita
Déu: idea clara i distinta, amb més realitat representacional que cap altra, ésser amb totes les perfeccions
No comprenc l’infinit, però la idea de Déu és la més clara i distinta
D’on he rebut l’existència? Si fos totalment independent, jo seria Déu
Meditació III Hi ha d’haver una primera
causa
La idea de Déu és innata, com la marca del meu autor: la meva existència com un jo implica la de Déu
No pot ser enganyador, ja que l’engany implica defecte i Déu és perfecte
Moment de contemplar la bellesa de la llum divina, anticipació de la vida eterna
Meditació IV: De la veritat i la falsedat
El coneixement del jo i de Déu és superior que el de les coses externes
Déu no pot ser enganyador: puc tenir coneixements vertaders sobre el món
L’error depèn de mi, la seva causa no és Déu
No sóc capaç d’entendre els designis de Déu, que m’ha creat amb l’opció de l’error
Meditació IV Cal considerar la totalitat de la
creació com a perfecta, no les criatures particulars
Les causes de l’error són l’enteniment i la voluntat, concretament “el fet que no retinc la meva voluntat dins els límits de l’enteniment”
Dualisme: no només existeixo com una cosa que pensa sinó que tinc alhora una idea de la naturalesa material
La imperfecció és pròpia de l’ésser humà i del mal ús de la llibertat
Meditació IV És millor que algunes de les
parts de l’univers tinguin defectes que un univers on tot sigui igual
Déu m’ha donat la possibilitat de no fer mai un judici sobre coses que no sé clarament si són veritat
No puc errar si mantinc la meva voluntat dins els marges del meu coneixement
He après el que he d’evitar per no equivocar-me
Meditació V: De l’essència de les coses materials, i novament de l’existència
de Déu Cal que ens desempalleguem
dels dubtes i mirem si podem tenir algun coneixement sobre les coses materials
Abans d’examinar si existeixen, hem de fer referència a les seves idees
Idea d’extensió i les seves parts: longitud, llargada i profunditat
Són idees no fingides, sinó amb una naturalesa immutable (en un triangle els seus angles equivalen a dos rectes), no són un pur no-res
Meditació V
En mi trobo la idea d’un ésser màximament perfecte, igual com hi trobo la d’una figura o un nombre
Tendeixo a pensar que l’existència pot separar-se de l’essència de Déu (per tant, que puc pensar Déu com a no existent)
Però no són separables, ja que no es pot concebre un Déu al qual li manqui l’existència (igual a com no és concebible una muntanya sense vall)
És la necessitat de l’existència de Déu allò que determina el meu pensament a concebre’l així
Meditació V
Sempre que pensi en l’ésser sobirà, li he d’atribuir totes les perfeccions (influència de Sant Anselm)
La certesa de la resta de coses depèn de la veritat que hi ha un Déu existent, atès que la seva idea es presenta clarament i distintament
Després de reconèixer que hi ha un Déu, reconec que totes les coses en depenen i que no és enganyador, per tant, el que conec clarament i distintament no pot ser fals
Meditació VI: De l’existència de les coses materials i de la distinció real
entre l’ànima i el cos de l’home
Em resta examinar si existeixen les coses materials
Déu és capaç de produir totes les coses que puc concebre distintament
El món extern es redueix a les nostres idees de les qualitats primàries
Diferència entre la imaginació i la pura intel·lecció o concepció: imaginar objectes geomètrics implica un esforç que no s’ha de fer per concebre’ls
La imaginació sembla que depèn d’alguna cosa no mental
Meditació VI
Imagino també les qualitats secundàries, que es perceben per mitjà d’un sol sentit. Caldrà examinar què és sentir
Puc fer esment de les sensacions externes i les internes
Considerant les idees de les qualitats, calia concloure que podia percebre coses diferents del pensament: els cossos d’on provenien aquestes idees
Encara que les idees que arriben pels sentits es presentessin en contra de la meva voluntat, això no provaria que procedissin de coses diferents de mi
Meditació VI
Sóc una cosa que pensa: potser tingui un cos, però com tinc idees clares i distintes de mi mateix com a cosa pensant i del meu cos com a cosa extensa, sóc diferent del cos i puc existir sense ell
Hi ha facultats que han d’existir en una substància extensa: tenim una facultat passiva de sentir però hi ha d’haver una facultat activa que produeixi les idees de les coses materials
Aquesta facultat ha de trobar-se en una substància diferent de mi, que posseeixi formalment o eminentment la realitat objectiva de les idees
Meditació VI
Aquesta substància pot ser Déu, un cos o una substància més noble que els cossos
Déu no ens pot enganyar, per tant, no ens envia directament aquestes idees ni indirectament per una altra criatura
Déu m’ha donat una inclinació molt forta a creure que procedeixen de les coses materials, per tant, els cossos existeixen
Les coses posseeixen realment les qualitats primàries d’extensió, figura i moviment, però no necessàriament les secundàries
Dualisme cos/ment: analogia entre el pilot i la nau
Meditació VI
Però les sensacions internes em mostren que estic unit estretament al meu cos: quan rebo una ferida sento dolor
Des de petits cometem l’errada de pensar que les coses són com les veiem: per exemple, la magnitud del sol
Les sensacions són útils, la qual cosa no vol dir que siguin vertaderes
La meva naturalesa no coneix universalment totes les coses: som finits i tenim un coneixement limitat
Com és que la bondat de Déu no evita que la naturalesa de l’ésser humà sigui fal·lible?
Meditació VI
La ment és indivisible i el cos divisible: són del tot diferents
Les sensacions es transmeten a la ment a través d’una glàndula del cervell
Rebutjo la incertesa sobre el fet que no puc distingir entre somni i vigília: la memòria sí que pot unir les coses que ens passen a la vigília, però no els somnis
Puc lligar tots els esdeveniments de la vigília en un jo
La vida humana, però, s’equivoca en coses particulars i per això reconeixem la feblesa de la nostra naturalesa
René DescartesRené Descartes
Autor de la presentació: Enric Gil GarciaAutor de la presentació: Enric Gil Garciawww.enricgil.cat
2011 Col·legi Sant Andreu - Badalona2011 Col·legi Sant Andreu - Badalona