7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF

http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 1/28

EDIACIOEN

E

t er

Francesc

Gui-

responsabie

e Recerca

de

ol ic ia

e

Catalunya),

apor tac jons

d 'Á lex

Bas

de l

Gabinet

d 'Estu-

de i

Depar tament

' l n te r ro r ) .

Bo r r i l l a

tecn ic

en Mino-

A juntament

e

Sta . Perpé-

de

la

Mogoda) ,

S í l v i a

Cedó

(Cent re

Unesco

de Cata lunya,

Projecte

NAPAP-PAVEMENT),

Josep

LluÍsDomínguez

Coordina-

dor

Técnic

e

I'Escola

e Policia

e

Catalunya),

sabel

Sánctiez

Direc-

ció de Planif icacio

Recerca

el

Sector

de ServeisPersonals.

jurr-

tament

de Barcelona)

Mandeep

Sira

(Conf l ict

Resolut ion

roject,

Ajuntament

e

SioLrgh

orough,

Gran

Bretanya).

7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF

http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 2/28

M E D I A C I Ó

E N

S I T U A C I O N S

MINORIES CONFLICTE

Ningú o negaque, omquecadadiahi ha més

estrangers

esidents

i

rregularE),ambé 'incrementa

el nombre e

membres'aquest

ol'lectiu

ue

duen

terme onductes

ipificadesom

a delictes.

ra

bé ,

nosembla e cap

manera ientífic

i objectiu stablir

un

nexe ausal ntre

ots dos

enómens.

A més, olem estacar

ue

ésdifícil

ntendrea

ina-

litat

d'aquest

ipusd'afirmacions

úbliques

erpart

d'autoritats

ue

haurien

e reballar

er

a

prevenció

i larepressióe adelinqüéncia,iguin uins iguin

els

seus utors,

ense

osar

n el

punt

de

mira els

operadors

elsistema e

ustícia

enal

i,

de et,de

tota

a

societat-

un col'lectiu

an ampli

tan divers

comel dels

mmigrants.osta

omprendre

om

pot

perjudicar beneficiar

esvíctimes

e delictes l et

que

el seu

agressoringui

nacionalitat

spanyola,

posem er

cas,

algeriana.

scert

que

a

preséncia

de certs

ipus

d'immigrants

ot

comportar,

n deter-

minats ontextos,n sentiment'inseguretatn els

autóctons,

om

ambého

és

que

hi haunes

proble-

mátiques

ssociades

a mmigració

ueprodueixen

conseqüéncies

nel

camp e

a

seguretat

quehan

de

ser ingudes

n

compte degudament

ractades

pels

poders

úblics. o creiem,

ero,

ue

a solució

al

problemaigui

ulpabilitzarot el

col'lectiummi-

grantde

a nseguretat xistent l nostre

aís.

eria

bo

recordar

ue

el

boom

e delinqüénciaelsanys

vuitant4 ueencaraepresentaossiblement'incre-

ment

més

gran

sobtatde

a

histbriaecent,

s

va

produir ense

a

preséncia

ignificativaeciutadans

estrangers

l

nostre

erritori.

Cal

emarcar,

'entrada,ue

sovint

ls

erm

s mmi-

grantsiminories tniques'utilitzenoma sinónims

quan

no enen

perqué

er-ho.

uan

arlem

e a

immigració

dels

problemes

ue

comporta

l.ludim

la

mmigracióntegradaerpersones

uepertanyen

a étnies

cultures iferents

e

es

nostres.

s

per

aixóque

ens

hi

referim,

e

vegades,

om

a minories

o minories

tniques. n aquest

erme,

eró,

'hi

pot

encabir

erfectament

acomunitat

itana,

lsmem-

Les dades de12OOO el 2OO1

no

permeten

culp abtlítzar els

immigrants

de

I'augment

de

Ia inseg'uretat.

bresde a

qual

no enen esd'immigrants,

a

que

es

troben l

nostre

erritori es

de a bastants

egles,

Ara bé,moltes e

es

problemátiqueselacionades

amb aseguretat lsafecten e a mateixamanera

que

a l es minories

ues'estan

ncorporant

ra

a

la

nostra ociet at om

a conseqüéncia

els

luxos

migratoris.

Massareqüentment

ssociem

a mmigració

les

minories mbsituacions

e

crisi.

sa

dir,

ns

dei-

xem

emportar

mb

elativafacilitat

eltÓpic

ueesta-

bleix na

elació irecta

ntre

mmigració/diversitat

i conf l ictes

ocials

més

o

menys

berts,

om

si

I'arribadaegentde I'exterioromés oguésenir

conseqüéncies

egatives,

uan

l

nostre

aís

eu

la

seva

iquesa

ctual

la barreja

e

persones

e

procedéncies

verses.

7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF

http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 3/28

G E S T I O N A R

L A

D I V E R S I T A T

És

cert

que,

e

vegades,

oden

paréixer

onflictes

entre

rups

persones

mb

afinitats

ulturals

ife-

rents

fins

tot

contradictÓries.

al

ser

capaq

e

per-

cebre, eró, ueaquestes

ituacions

rítiques

stan

estretament

ligades

problemátiques

ocials

és

complexes

ue

afavoreixen

a confrontació.

Molt

ovint

'element

e

diversitat

tnica

cultural

o

és

es

més

que 'espoleta

econflictes

enaturalesa

diferent,

ot

i

quesembla

ustificar-ne

'existéncia.

Les

situacions

conflictives

estan

lligades

a

problerná,tiques socials

complexes

que

afavoreixen

la

confrontació.

Així,

a mplicació

e

persones

'étnies

iferents

e

la majoritária

erveix

er

onamentarls

conflictes

fins

tot

per

agreujar-los.

es

notícies

ue

emarquen

lescaracterístiques

acials e

persones

uehan

estat

implicadesn etsnegatius,ins tot

delictius,em-

blen

enir

nés essó

ue

aquelles

ue

descriuen

ets

similarsuts

a terme

pels

de casa.

Aquest

et afavoreix

ueels

mitjans e

comunicació

siguin

roclius aquestes

istincions

que

consoli-

dinun

dels

paranys

ésestesos

n

el campde

a

immigració:

ls

mmigrants

,

en

general ,

ls

mem-

bresd'étnies

iferents

e

a majoritária

enenuna

tendénciadelinquir

olt uperior

la nostra,són

una ont nesgotable'inseguretatiutadana,coma

mínim,

'alarmaocial.

al,

oncs,

egons

lguns,

er

un ractament

xclusivamentecuritari

policial el

problema,

alun control

ermanent

obre ls

mem-

bres

e a

minoria.mporta

ocque

unestudi curat

de esestadístiques,de

a criminalitatesmenteixi

aquests

stereotips:

embla

ue

a legenda

egra

(l'esbiaixada

legenda

egra) ugui

més

quequalse-

vol

ecerca

ientífica

obre a

matéria.

És

cert

i,

aixó,

alafrontar-ho-uesovint lsnous

grups

ue

s'integren

n

anostra

ocietat resenten

pautes

e

conducta

molt

apartades

e esnostres,

fins

tot

contráries

lsvalors

n

qué

onamentem

lanostra onvivénciaocial.

s

possible

ue

calgui

adaptar lgunes

e

esnostres onviccions

er nte-

grar

a nova iversitat

ense dversitats

mportants,

peró

ambé s segur

ue

ots

haurem e

respectar

els

pilars

ásics n

qué

esbasa

a nostra

idaensoci-

etat

per

alde

gaudir

els

rets

ue

ens

són nherents

com

a membresel

grup.

Aquest s

undebat

uehemde

plantejarmb

otes

lesseves onseqüéncies,

a

queensservirá

er

cla-

ri f icar

n

paisatge assa

nfosquit

er

prejudicis,

estereotips,

nteressosiversos

una

por

excessiva

(peró

omprensible)

replantejar-nos,

i cal ,e ls

parámetres

e

referénciae

a nostra ocietat,

an-

viant l

que

calgui

mantenint

lló

que

considerem

irrenunciable,

ot establintnes

egles omunes

er

a othom.

Si

éssim naenquesta

anostra ocietat

pregun-

téssim

ls iutadansicreuen

ue a mmigraciói/ola

diversitatón

una ont

habitualeconflictes,

s

molt

probable

ue

molts 'ells

i responguessin

firmati-

vament. l

problema

s dentificar

quéens eferim

quan arlem

econflicte

decrisi

qué mplicana

situació e crisi.

odem star 'acord

ue

hi hacrisi

quan

n o diver sosonflictes

rovoquennfronta-

ments ntrea

població.rabé,

'origena

diosincrá-

siad'aquestsonflictes

oden

erdiversos.

Peresmentarets amentablementoneguts,

onsti-

tueixen risi lsenfrontaments

sde'¡inguts

ElEjido

a I 'hivern e I'any

000,

els

etsde Ca

NAnglada

de 'estiu el 1999o

les eaccions

opulars

ontra

I'habilitacióecentres eculte

er

a

immigrantse

religió usulmana,om

esquehem

resenciatés

recentmentn algurnes

ocalitatsallesanes

del

Maresme,

o

són

ets déntics,

eró

ots indrien

característ iques

omunes:

io léncia

coaccions

contra quells

ue

no

pertanyen la

comunitat,

Ue

vénen e ora ,

per

ant, ón

diferents.erien

asos

en

qué a majoria egaria

o,

en el

millor elscasos,

condicionaria)ls

drets els mmigrants

el

mer

et

denopertányerrigináriamentlgrup acomunitat

nacional local,

També

robem

ituacionsn

quées

produeix l

conf l icte

er

di f icul tats e convivéncia

no

per

7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF

http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 4/28

M E D T A C I Ó

N

S I T U A C I O N S E C R I S I

EXPERÉNqES:RESOLUCIÓ

ECONFLICTESN

UNAJUN-

TAM

E

NT

BR TANC.

Slough

Borough

és una

població

situada

a la

vall

del Támesi, amb una

població

al

voltant

de

IOO.OOO

abitants. Actualment

hi ha

una ámplia preséncia de diferents comunitats

immigrades,

cosa

qure

dóna a Ia

població

un mar-

cat carácter multicultural

(prop

del 5oolo

de

la

població

és

immigrada

o d'origen immigrant).

I-.,any 1998

es

va

constituir eI

grup

de resoltrció

de conflictes

AIK

SAATH

arran dels nombrosos

incidents violents

protagonitzats per

bancles

juve-

nils d'origen

sikh, hindú

i

musulmá.'Ei

projecte

compta amb la

col.laboració de l'Ajuntament, la

policia local i algunes escoles i instituts, i el seu

objectiu

principal

és dotar els

joves

provinents

de

comunitats

desfavorides d'una formació

en técni-

gues

de resolució de

conflictes,

per

tal

gue

esdevin-

guin

un exemple

positiu

dins

Ia

seva comunitat.

EI curs

que

s'ofereix

inclou I'estudi

de resolució

de conflictes,

la

creació d'equips,

el treball en

equip,

l'augment

de l'autoconfianga i

el treball

sobre

I'antiracisme.

El

projecte

ha

permés

dotar

aquests joves d'una série de pautes i de coneixe-

ments

que

els

permetran

desenvolupar-se

durant

tota Ia seva vida, i ha repercutit

molt

positivament

en la comunitat asiática

de Slough

Borough.

Ara

s'espera

que

augrnenti

el nornbre

d'escoles

amb

les

quals puguin

treballar

per

continuar expanclint

la resol'ució

pacíflca

de

conflictes.

Podeu

trobar:ne més informació a:

h t tp : l www.a iksaath .com. i lANDEEprRA.

oNFLrcr

R E S O L U T I O NR O J E C T .J U N T A M E N T E

S L O U G H

O R O U G H .

R A N

B R E T A N Y A .

confrontacions

bertes

mb

arts raus

e vioréncia.

Autóctons

immigrants

enen

hábits

iferents,

aixó

pot

provocar

etits

onflictes

ue,

ense

ncorporar

elements

irectament

acistes,

oden

ificultar

nor-

mementaconvivéncianoés

descartable

ue

més

endavant

egenerin

n

alguna

onfrontació

berta,

amb

'aparició

'elements

arguments

e

carácter

xenófob.

En

general,

odríem

ir

que

els

estrangers,

ls

mmi-

grants,

quells

ue

vénen

e ora

que

són

diferents

alsdelpaís,

obretot

ls

qui

són

més

débils

es

de l

punt

e

vista

conómic,

ulneren

l nostre

rdre,

ent

coses

iferents

e es

que

es

an

aquí

respectant

valors istints elsd'aquí.quest sun et que, mb

facilitat,

ot provocar

nseguretat

por,

osaque

pot

predisposar,

i nohi

reflexionem,

respostes

oc

ami-

gables,

i no

agressives.

s

aquesta

or

aque

porta

relacionar

a

mmigració

mb a nseguretat

iutadana

És

unamostra

elconflicte,

e acrisi ue

comporta

la

opada

mb

una mmigració

ombrosa

om

a

que

estem

xperimentant

nelsdarrers

nys,

opada

ue

culmina

mb a dentificació

e

dosámbits

edubtosa

relació:immigraciódelinqüénciaohihadubte ue

els

qui

acusen

ls mmigrants

e cometre elictes

tenen

aó:hi

ha mmigrantsue

cometen elictes

(sobretot

eterminades

ipologies,omveuremmés

endavant),

om ambé 'hi

ha

que

actuen n bandes

organiLades,

ra

bé,

ligar

nacosa

I'altra

ité bases

científiques

i

ens

porta

nlloc.

EL MANTENIMENT

INS DELSLíMFS DE

t/ A

coNv¡vÉNclA

No

és ácil

parlar

el

panoramageneraln

matéria

e

situacions

ecrisi.

om

a

s'ha puntat,

s

complicat

definir

xactament

uines

ituacions

ncidents

an

de rebrea

catalogacióecrisi

quines

o.

A més,

i

volem

ercar ades bjectives,

to enim

un

registre

de situacionsrítiques

n

puguem

eure

om

está

comevoluciona

a nostra

ocietat

n

aquest

amp

o

comse

solucionen

com

no

elsconflictes.

La mmigració'ha uplicat triplicatnmolts spais

delnostre

erritori,

elsconflictes

'han

ncrementat

en els

últims

nys;

er ant,

al

reballar

er

mante-

7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF

http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 5/28

G E S T I O N A R

L A

D I V E R S I T A T

nir

els

conflictes

ins

dels

ímits

e

a convivéncia,

Aquesta

firmació

ot

decebre

lgú,

a

que

el

que

normalment

'espera

s

que

esdigui

ue

caltreballar

per

prevenir

ls

conflictes,

osa

queés

veritat que

calcompartir.lqueesvol emarcar ient uecal

treballar

ermantenir

l conflicte

insdels ímits

e

laconvivéncia

s

el

et

que aprimera

assa ue

hem

de

erés

acceptar

l conflicte,

adiferéncia

ecriteris

i de

valors

om

unacosa

normal,no

perqué

stem

en

un

marc

'immigració

reixent,inó

erqué

avida

en

democrácia

o equereix.

Un

dels

grans ssoliments

elnostre istema

olític

és

'acceptació

e

apluralitat,en

conseqüéncia,e

la egitimitate 'existénciaepunts evista iferents

en

a nostra ocietat.

recisament,a

gran

irtut

el

sistema

s

o

hauria

e

ser)

permetre

a

convivéncia

de

ormes

perspectives

evida iverses,

uepoden

fins tot enfrontar-sen

algunmoment;

el sistema

ha

d'oferir

ies

er

a

a

superació'aquestsonflictes

o confrontacions.al enir

present ue

aquest

o

és un discurs

uramentetóric polític,

inó

que

es

correspon

mb a nostra ealitat

ocial, obretot

i

lacomparem mb a de a unsanys. quest et el

podem

bservarnelsdiferents mbits

e

'activitat

humana:espreferénciespráct iques

el ig ioses,

sexuals,ietétiques,usicals,

n amanera

e

vestir,

etc.,

ónd'una iversitatmpensable

a unsanys.

ra

una

práctica

otprovocal

oma máxim,

l disgust

la reprovació

e

sectors

ue

no acomparteixen,eró,

tot quepoden

casionar

lgun nfrontament,

lsis-

La vida en democrácia

reqLrereix

l'acceptació

de

la

pluralitat

de

criteris i valors.

tema

parteix

e a

base ue

otes

ón egítimes.

Acceptat,

oncs,

ue

a

diversitat

s

unacaracterística

própia

el

nostre

istema

que,

er

ant,

ls

conflictes

són

ins

a

certpunt

quelcom

uotidiá,

l

que

cal

és

establir ecanismesuepermetinetectar-rosn a

seva

ase

nicial

reconduir-los

mb

arternatives

ue

siguin

ssumibles

er

othom.

EL PAPER

DELSACTORS

UADMINISTRACIÓ:

ETECTAR

RECONDUIR.N ATASCA

de

detectar

lsconflictes

reconduir-los,

scabdal

l

paper

els oders

úblics,

a

que

exerceixenna un-

cióde ideratge.lposicionament'alcaldes,onse-

llers,

ministres,arlamentaris

altres árrecs úblics

ésd'unamportáncia

eridiananprimer

loc,

erqué

d'el ls epenen

l d isseny

execucióe pol í t iques

públiques,

Ue

mb

dotacions

ressupostáries

de-

quades,

oden

ontribuir

er

de

a mmigració

n e t

fonamentalment

ositiu

er

a la

societat

eceptora.

En

segon loc,

erqué

l seu

posicionament

é una

forta

nfluéncia

obre'opinióública.

Davant 'hipotéticsonflictesmb esminoriesue

poden

eraflorar

lssentiments

actituds ésdiscri-

minatoris

violents

els

iutadans,

naactituderma

perpart

de es

autoritats

favor

de a convivéncia

contra ualsevol

cció

ue

pugui

ignificar

natac

als

drets

elsmembres

e

qualsevolrup

pot

enir

n

efecte xemplificador

e caraa la població.

s

cert

que,

evegades,

es

situacions

ónmolt

omplexes

que

davant

e

situacions olt

extremes

almesurar

lesmanifestacionsúbliquesueculpabilitzenna

part

de a

població

mplicada

n un conflicte,

er-

qué

aixó

podria

adicalitzar-la

inhabilitar'autoritat

en

qüestió

er

ntervenir

mbposteriori tat.

ra

bé,

dins

'aquests

ímits

scruciala eacció

elspoders

públics

avant

'incidents

e caire

iscriminatori

racista,

a

que

qualsevol

anifestació

ecomprensió

pot

erpensar

lspromotors

els ets

que

enen

una

mena

e suport

ficial, és

o menys

ncobert. s

certquemantenirnaposturaerma ot enir ncost

polít ic

lten

moments

e

moltaensió.

ls espon-

sables

olítics

auran,

eró,

'optar ntre

afavorir

apaivagar

ls

conflictes

les

activitatsontráries

la

dignitat

umana

als

drets

els ndividus

els

grups,

amb es

onseqüéncies

lectoralsue a

seva lecció

pugui

enir.

questa

pció ot

no

ser

ácil,

eró

aldrá

afrontar-la.

LA ocrErAr tvn.A més e a mportánciaelposici-

onament

e

es

autoritats

es

nstitucionsúbliques,

també

s rellevant

nvolucrar

l

que

radicionalment

7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF

http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 6/28

M E D I A C I Ó

E N S T T U A C I O N S

E

C R I S I

pERSpEgfrvEs:REsoLUctÓ

e

struAcloNS

DE

cRlst .

En

molts

paisos

europens,

importants segments

de la

societat

veuen la

preséncia

dels immigrants com

Lrna arnena4a

at benestar

econÓmic

dels ciutadans,

i

els esforgos

dels immigrants

per

mantenir els

seus

patrimonis

culturals

es consideren

una ame-

naga a

Ia

unitat

de

Ia

cultura

majoritária

existent.

Aquest sentit

d'amenaqa es trad,ueix

en

conflictes,

en crisis,

qFle

sovint

amaguen

formes

subtils

de

segregació

social

i d'exclusió

simbólica,

mitjan-

gant

I'estigrnatltz,anió de l'altre.

La complexitat

del

fet multicultural, aíxí

com els

elements

presents

en

Ia seva construcció,

fan especialment

útil arLa-

Lltzar

quils

factors

determinen

I'emergéncia

del

conflicte,

i la manera com

aguest

es

gestiona,

des

de

diferents ámbits.

Lexisténcia del conflicte

també es

pot

observar

com un element

útil

per

al

funcionament

dels sis-

temes socials

mateixos. Si

prenem

com a exemple

Ia teoria conflictualista,

l'element básic a

partir

del

qual

s'estructura

la societat

no és el consens

sinó

el confllcte,

conflicte

que

és

causat

pels

diversos

interessos

dels

grups

i la

pretensió

d'imposar-se

eIé uns

sobre

els

altres.

I-ianomenat

"ordre

social"

més aviat seria

resultat

de la coerció

que

no

pas

del consentiment.

La resolució

d'un conflicte,

perqué

sigui

duradora

i

efi.cag,'

equereix

un enfocament

multifactorial

que

tingui

en compte

I'especifi.citat

de cada situa-

ció.

No

obstant aixÓ.

i a risc

de caure

en simplifi-

cacions

que

podrien

ser

perilloses,

sembla

evident

que

to

procés

de

resolució

de

conflictes

ha

de

con-

duir de

manera

inexorable

a

Ia negociació

com

a

eix

de contacte

mutu

entre

les

parts.

La negociació

s'ha

de

produir des

d'una

premissa

básica:

que

hi

ha la

possibütat

de construir

criteris

acceptablbs-per

a les

parts invoh-rcrades

que

perme'

tin d'avaluái

una cultura

diferent

de

Ia

prÓpia. Ara

a l

bé,

cal

preguntar-se

si

pot

arribar

a

bon

terme

un

procés

de

negociació

entre

dos

gr"ups desiglrals,

un

dels

quats

és

minoritari,

i

l'altre,

clominant.

La meüació,

I'arbitratge,

apareix

com

un

element

nou capag

de

garantir

I'equidistáncia

necessária

glre

rec{uereixen

els

processos

de negociació

sot-

mesos

a conflicte

previ.

En

aquest

cas,

hi haurá

consens

sobrg

la

necessitat

de

promou.re

polítigues

lnrerculturals

{ue

identiflquin

i

reconegrrin

l,exis-

téncia

de

mitjancers

naturals,

legitimats

pels

col-

lectius

mateixos

i

aliens

a

práctiques

que

tracten

d'institucionalitzar

Ia

situació,

desvirtuant-ne

el

paper

la necessi tat .

osEp

Bor{r r rA.

EcNrc

NMrNoRrEs.

A J U N T A M E N T

E

S A N T A

e n p E r u ¡

D E

L A

M o G o D A .

7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF

http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 7/28

G E S T I O N A R

L A

D I V E R S I T A T

s'ha

Qnvingut

qual i f icar

e

societat

iv i l n

els

temes

problemátiques

elacionades

mb a mmi-

gració.

es

aons

favor

d'aquesta

ncorporacióe

la

ciutadania

ón

d'índole

iversa.

En

primer

loc,

i

a

mmigració

s un enomen ue

afecta

rontalment

ota

a

societat,

s

raonableensar

quecal

nvolucrar

o

només

l sector

úbl ic,

inó

també

l

sector

rivat,enint n

compte, mésr

QUe

és

majoritáriament

l sector

rivat e 'economia

ui

és

receptor

e

a

mád'obra strangera.

A

més,

aquest

s

un

actor

ens

menyspreable,

sobretot

i

encarem

es emátiqueselacionades

amb

a seguretat,

a l enir

present

ue

sectors

importants

e

a mmigració

enen, causa e es

r l

seves

xperiéncies

révies

lsseus

pai'sos

'origen,

una

desconfianqa

atural nvers

Administració

els

poders úblics,mb

aqual

osa

elsserá ifícil tan-

sar-s'hi,osa

que

aran mb

més acilitat

mbONG,

sindicats

associacionsmpresarials,

questes nti-

tats

privadesoden,

gualment,ontribuir

promoure

sentiments

e oleránciacomprensió

especte la

immigració

ins

de sectorsellevantse asocietat.

Per

altrabanda, al

que

'activitat

ública

nterdisci-

plinária

stigui

onstantment

n col'laboraciómb

aquestes

rganitzacions

rivades er

tal de fer

front

als

eptes

erivats e a mmigració.

ambé

s

fa necessari

l disseny e

polítiquesue

ntegrin

aglutinin

otes es

niciatives,

úbliquesprivades.

ELs

ERvE¡s

ol tctAls.

a

a

alguns nys

ue

s

un

tema

habitual

e

debat:

uin

hadeserel

paper

e a

policia

avant'actual

enomenmigratori?

s,

peró,

necessari

nar

unamica

enrere

preguntar-seer

qué

a

policia

a

de enir

un

paper

n aquest amp.

Les

aons

er

ncorporar

a

policia

n

el ractament

de a

mmigració

ón

diverses

clares.

D'una

banda,

a pol ic i 'a

s

un servei úbl ic ue

treballa

l

carrer

,

en

conseqüéncia,

s el

primer

trobar-se

mb

otes

es

problemátiques,

la mmi-

gració

o

n'és

una

excepció.

ambé

s

un et que

a

simple reséncia

e

minories,

e

gent

diferent,ot

provocar

nseguretat,

per

ant

és

ácil

que

alguns

ciutadans

ecorrin

la

policia

erqué

lsprotegeixi

davant ls mmigrants.

evegades,

s

poden roduir

atacs ontra

ls

mmigrants

esminories

resents

l

nostre aís.

a

policia

a

de enir

un

paper

lauen

a

prevenció,

ontrol

repressió

'aquests tacs.

Aixímateix,

lgunsmembres

e

esminories

uen

a

termeactivi tats

enalment

administrativament

i l ' l íci tes;

n conseqüéncia,

i a

policia

s un servei

públ ic

edicat

assegurar'apl icació

e a le i , a

intervenció

olicial

avant

'aquestesctivitats s

inevitable.

ls

upósits éshabituals

ón otsaquells

relacionats

mb

el DretAdministratiuue

comporten

I'obtenció

e

permisos

revista

er

al desenvolupa-

ment

egal

'algunactivitat.

Finalment,

alconsiderar

ncara

ue

a

policia

s

el

servei

ncarregate

supervisar

l

complimentels

requisi ts

ecessariser

a la residénciaegal e ls

estrangers

l erritori e I'Estat.

Aquestes

ircumstáncies

an et pensar ue

a

policia

pot

ncidir

e manera

ignificativa

n

a

prevenció,

l

control

la

canalitzacióelsproblemes

elacionats

amb a mmigració;s'han

osat

n marxa,oncs,an t

La

policia

pot

incidir

positivament

en

la

canalitzacíó

dels

problemes

dels immigrants

i

en Ia

seva

integració.

a escalanterna

om

nternacional,

niciativesue

tendeixen

involucrara policia

n

a ntegració

e

lesminories

n condicions

e

raonable

gualtat

n

les

societats

'acollida.

a col.laboració

ntre

ONG,

minories,olicia

altres

erveis

úblics

s avui na

aposta

ositiva

acceptada

e

manera

nánime l

món

occidental.

En

general,

'aposta

onsisteix

utiliLara

policia

om

a

pont

ntre esminories

la

comunitat'acollida

er

evitar apaivagar

ituacionse conflicte.

'ha ractat

d'aproximara

policia

elsmembres

e

es

minories

i de es

organitzacions

ue

hi reballen itjanqant

I'organització

e

grups

e reball

mixtos d'activitats

7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF

http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 8/28

formativesdreqades

ls

professionalse a

policia

perqué oneguin

es

peculiaritats

és ellevantse

lescu l tures

róp ies

e ls

nous o l ' lect ius

' immi-

grants,

fins

tot s'han

osat n

marxa

rogrameser

Els

serveis

de

policia

poden

tenir Lrn

paper

rellevant

en

les

t a \

p

roblemátiques

relacionades

amb

la immigració,

perÓ

cal

evitar

que

duguin

a terme

funcions

que

no

els

són

própies.

incorporarlsmembres

e

esminories

lscossos

policialser

alde

reflectirins

delcos

de

policiaa

reali tat

ocial,

osa

necessária

i

partim

e

a dea

que apolicia,oma servei

úbl ic,adeserun

mirall

de asocietat

reflectir n

el seu

si adiversitat

e a

comunitat

la

qual

erveix.

Totes questes

xperiéncies

ns

aporten

lgunes

conclusionsnteressantsobre uin adeserelpaper

de

a

policia

n

relació

a

creixent

iversitat

ocial.

.

La

pol ic ia

s

molt

probablementn

dels erveis

públics mb

qué

més

habitualment

oden

ntrar n

contacte ls

membres

e es

minories.

a orma

om

aquesta

elació s

produeix

ot

nfluir eriosament

en el destí f inal

e ls

membres

e

esminories la

nostra

ocietat.

Cal

acceptar

ue a unció

policial

de control

e

a egalitat

e

I'estada

elsestrangers

introdueixnmotiu e raonableesconfianqaers

la

policia

ntre

quests,

obretot

ntre ls

qui

enen

algun

roblemadministratiu

mb

aseva

esidéncia

al

país

n es roben.)

'

Ésabsolutament

ecessari

n

millor oneixement

entre ls

membres

e

es

minories,

es

organiüacions

que

elsdonén

uport

els

professionals

els erveis

de

policia. 'aquesta

anera,

s

poden vitar

malen-

tesos asats

nel desconeixement

a

ncomprensió

mútu4 spotpreVenir'esclatecrisisespotajudar

a reconduir-les

uan s

produeixin.

quest

oneixe-

menttambé

favorirá

a

prestació

'un

millor ervei

e

lapolicia

es

minories.

ens

ubte,

na

ncorporació

dels

membres

e

es

minories

ls

serveis

e policia,

complint

ls

equisits

egals

ue

calguin,

judará

ol t

enaquesta

irecció

resultará

mprescindible

i

real-

ment olem ueelsmembrese esminoriesormin

part

de

a

nostra

ocietat

om

a

membres

aturals

permanents,

.

Lapolicia

a

d'investigar

perseguir

ls

delictes

mb

connotacionsacistes

,

en

general,

ots

aquells

elic-

tesde

qué

són íctimes

lsmembres

e

es

minories,

amb amateixantensitat

ue

aquells

ue

enen

om

a

subjecte

assiu

lsmembres

e a

majoria

aci-

onalblanca. n

cascontrari,

i fíci lment

erá

ista

pelsmembrese esminoriesom aseva olicia,

la

separació

ntre a

majoria

utóctona

les

minories

tendirá

perpetuar-se.

anmateix,

al econéixer

ue,

enalguns asos,es

ipologiese

delictes

mb

on-

notacionsacistes

dediscriminació

er

aó

de

aqa,

religió nacionalitat

ontenen

lements

onstitutius

la prova

els

quals

s rancament

omplexa.

més,

també

s

molt reqüent,

ntre lguns

membres

e

lesminories,

tilitzar'acusació

e

acisme

discrimi-

nació ontra lsmateixosrofessionalse apolicia

quan

ónobjecte

'algunaenúncia. algratotes

aquestesif icultats,s mprescindibleantenir

na

actitud ctiva avant 'aquestipusd'infraccionse

qué

ónobjecte lsmembrese esminories.

Diversos

studisealitzats

n

palsos

mbuna

orta

preséncia

eminories

tniquesns

mostren

ue

els

seusmembresónvíctimes

e

adelinqüéncia

mb

moltamés reqüénciaue

a majoria lanca.

' Encoherénciambel puntanterior,apolicia o

pot

ser

benévolamb

els

membres

e

esmino-

ries

per

aó

de

la precarietat

e

a seva

ituació.

La

policia

o

pot

esoldre

a

situació

reqüentment

crít ica

els mmigrants;

oés

aseva

unció

i está

a es

seves

mans, més, na

actitud

xcessivament

comprensiva

nvers ls

mmigrants

nfractors

ot

provocar

na eacciómolt

iolenta

ntre

a

població

del

mateix

aís, uees

potsentir

iscriminada

el

comportamente apoliciaespectelsnouvinguts.

Moltes egades,l

quecaldrá

s

que a

policia

aci

unaaplicació

és

pedagbgica

e

a

lei

uan

s

racti

7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF

http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 9/28

G E S T I O N A R

L A

D I V E R S I T A T

d'immigr:ants

cal,

erexemple,

ssegurar-se

ueels

nouvinguts

oneixen

es

normatives

dministratives

vigents),

eró,

aurá

e

ser

una

aplicació

e a leien

tots

els

casos,

ense

olerar

onductes

elsunsque

no

olera

n

els

altres.

.

Donar

uport

fectiu,

es

de

'ámbit e aseguretat,

a

I'execució

e

programes

ultidisciplinarisue nte-

grin

els

diversos

erveis

dministratius

ue

equerei-

xen

el

ractament

e

es

problemátiques

ssociades

a

la mmigració

lesminories.

'aquesta

anera,es

seves

ctuacions

'emmarcaran

n

perspectives

és

ámplies

,

per ant,mésambicioses,

l mateix

emps

quepoden

ontribuir

multiplicar'eficácia

'aquests

programes

partir

e a seva

privilegiada

ituació,

tant

pel

que

a alsseusespais ;influénciaomals

recursose ot ipus

de

qué

disposa.

Resumint,lsserveis e

policia oden

enirun

paper

rellevantn es

problemátiqueselacionades

mb

a

immigració,

eró

alevitar

ue

duguin ermeunci-

ons

que

noelssón

própiesper

a les

quals

o

estan

en

principi reparats.l mateix

emps, lsserveis

e

policia

enen, naquestsipus esituacions,

ncamp

d'assaig

er

robar n

punt

d'equilibri

ntre

es

seves

funcionsepressives

estrangeria)

assistencials

n

relació

la mmigració.

De

otamanera,em

de enir

present

ue, er

enir

clar uin

ade

serel

paper

e a

policia,

alen nes

polítiques

révies

obre

uin

model

'integraciós

vol,

mbquins rincipis,

tc.,aquestes

ecisionso

les

ha

de

prendre

a policia.

Cal er

eferéncia,

ncara,

unade es

crítiques és

habituals

ue

ep

amanera

e reballar

e apolicia:

el fet

que

es

basen

n estereotips.s

unacrít ica

recurrent,

obretot

uan

parlem

e minories

d'im-

migració.

egons

lguns

iutadans,

apolicia

reballa

amb

estereotips

negatius)

els

estrangers,s

a dir,

hi

hauria

rejudicis

part i r

e lsquals

ls

pol ic ies

identificarien

napersona

e

color

un

mmigrant

com

un

del inqüent

infractor

otencial .

questa

manera

e

er

comportaria

na

estigmatització

nne-

cessária

injusta

els

col,lectius

fectats.

És

cert

que

a policia

reballa

mb

estereotips

és

cert

que

aixó

pot

comportar

i tuacions

njustes.

La

mateixadea

de sospitós

s

un estereotip.

n

sospitós

s,

desdel

punt

de

vista

urídic,

lgú

sobre

el

qual

i ha ndicis

aonablesue

hacomés

n et

delictiu. a primera

proximació

aquest

oncepte

es a

molt reqüentment

partir

ecoincidéncies,

e

comportaments

d'actituds

ue

serveixen

er

cen-

trar a nvestigació

n una

o diverses

ersones

er

procedir

a

posterior

btencióe escorresponents

proves

ue

inalment

nculpin

liurin e a

sospita.l

La

preséncia

de minories

étniques

en els

serveis

de

policia és imprescindible.

que

cal elativitar

s

que

aquesta anera

e

reballar

sigui xclusiva

e apolicia

Molts

ltres

rofessionals

utiliüen

lsestereotips,

elmateix

oneixement

umá

hi

está

basat.

ónhabituals

n a nostra

orma

de

raonar

deviure.

Algúpot

pensar

ue

el

que

acabem 'exposar

o

é

cap elleváncia,

ue

no

ustifica

esactuacionsoli-

cials

stereotipades,

a

que

el reball olicial ot

enir

conseqüéncies

oltmés

raumátiqueser

alsdrets

dels

iutadans

dels

membres

e esminories,

n

aquest

as)que

es

converses

elsciutadans,,

per

tant,

lsserveis

e

policia

an

d'evitarquest

ipus

de

conductes.

s

otalment

ert: ls

professionals

de a pol ic ia

an

de ugir

e

ormes

e rebal l

ue

comportin

n ractament

njust

'alguns

iutadans,

i aixó

ignifica ue

hand'evitar

asara

seva eina

enestereotips

egatius

e

persones grups.

aldrá

acceptar

omés

quel ls ue

siguin

aonablement

objectius

n

relació

una

persona

situació

arti-

cular. s

a dir,

er

posar

nexempleelacionat

mb

lesminories,

o

sembla

iscr iminator iue,

n cas

que

esprodueixi

nhomicidi

nun'barri

eterminat

que

el

principal

ospitós

d'acord

mbels estimonis)

sigui

na

persona

e raqa egra,

'entre ,70

1,80

d'estatura,

sdetingui er

nterrogar-lonciutadá e

raqa

egra ue

es roba prop

el loc

els ets que

té una

alqada imilar

la

de 'hipotétic

omicida.n

aquest

as, oestem

itan

solsdavant

nestereotip;

7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF

http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 10/28

M E O I A C I Ó

N S I T U A C I O N S

E C R I S I

PERSPECTIVES:

E LA CARTA

E ROTTERDAM

L

NOU

coDt EURoPEU

'ETlcA oLlc lAL.

a

Carta

cleRotter-

dam és

fruit

d'una experiéncia

rni"rltidiscipUnária i

va ser aprovada

I'any 1996

pels

membres clei con-

grés internacional Una policia per a una societat

multiétnica;

principis, prá,ctica

i associació, en eI

qual

van

participar

agents de

pol.ici.a,

epresen-

tants d'ONG

i funcionaris de

l.esautoritats locals,

nacionals

i

europees.

És un document

plural qure

estableix

pautes

d'actuació

per

canalitzar

les rela-

cions de les

rninories amb

Ia

policia,

i ies funcions

d'aquest servei

respecte a les

minories. La

Carta

de Rotterdam remarca

Ia necessitat

de

contractar

membres cle es minories, adaptar e}funcionament

d.e es organitzacions

policials responent

al

priu-

cipi de Ia igualtat,

vetllar

per

I'aplicació correcta

de

la legislació

antidiscriminatória,

afavorir

la

forrnació

dels

agents

i

el seu

compromís amb ia

societat mr-rlticultural,

fornentar

la confi.anga i Ia

cooperació entre

les minories.

les

ONG

i la

poli-

cia,

i

evitar

la

perpetuació

dels estereotips.

Aquest

document s'ha convertit

en un

punt

cle

referéncia

inexcusable. i eI Centre Unesco de CataLunya i

I'EscoIa

de

Policia de Catah.rnya

en

van

promot-lre

la

traducció

aI catalá

i

al castellá

i, I'any 1999,

en

van fer la

presentactó pública.

EI Comité

de

Ministres del Conseil

d'Europa

va

aprovar,

aI setembre

de1

2OO1,

un

Codi

Europeu

cl'Etica

Policial

que

substitueix

I'antiga Resolució

690.

aprovada

el

1979

per

I'Assemblea

Parlamen-

tária d'aquest

organisme,

relativa

ala declaració

sobre ia poiicia. El nou text és molt més concret

i cietallat,

i inclou

mecanismes

específ ics

pe r

garantir

gue

I'actuació

de

Ia

policia

s'ajusti

a les

exigéncies

d'una

societat

dernocrática

pltiral

que

es molr en el

marc d'tttt

Esta,t

de

dret.

En

el

nou

Codi

apareixen

rnúrltiples

referéncies

a

La unció de Iapolicia

davant

el

fet

multiétnic,

cosa

qLre

era ignoiacia, si

rnés

no

cle

manera

explícita.

pel

ciocttment

de

i'a,ny

7979.

Aquestes

referén-

cies signiflquen

cltle s'accepta qr-re a policia té un

paper rellevant

en

les

problemátiques

relaciona-

des alnb les

tninories i

ta immigració.

Així-

el

nou

Codi

Europeu

d'Etica

poticial

que

ha

elaborat

el

Consell

d'Europa

prevelt

que

Ia

policia

ha cl,esta-

bli'

lrna,

col'Iaboració

efectiva

amb les minories

ét'iques

i

ha

de

reclutar

homes

i

crones

d'aquests

col'Iectius, qfue a forma,ció policial ha

de tenir en

cornpte 1a

necessitat

de

combatre

el racisme i Ia

xenofobia,

i

que

la

policiaina

cle

d.ur

a

terme

les

investigacions

de

manera

objectiva

i imparcial,

i

ser sensible

a les

especials

necessitats

d.e

persones

vulnerabies.

EXPERIÉNCIES:

L PROGRAMA

APAP.

APAP

(ONG

i Policia contra el Prejtidici) va.ser Lrn programa

elrropeu cofinangat

al 50%

per

Ia

Direcció

General

V

de la

Cc¡rnissió Europea

i

coordinat

per

I'ONG

austr'íaca Volkshilfe.

Va

consta,r ci'onze projectes

l¡rcals,

que

es vii,n

dur a. erme entre

el 19gZ

i eI

1999

en rrou

paisos

cle a

Urúó

Europea.

EIs

objectius

eren fornentar el coneixement

mutu

entre les

minories

i

ia policia per

tal

cle acilitar

Ia

fr-rnció

protector'a

dels serveis

policials

sobre

els

rnernl:res de les rninories, creat:

¡:onts

de diáleg

entre les

minories i les ONG i ia

poiicia,

i

orga-

nitza'r

activitats

fonnatives

per

a

la

policia

amb

palticipació

d'ONG i. minories.

El

projecte

catalá

fou

liderab

pel

Centre Unesco

de

Catalunya

en

col.laboració ámb

I'Escola de Pcllicia

de

Catah-rnya, amb la

pa,rticipació

d'altres entitats

com

ara

SOS

Racisme, Cáritas,

Policies locals.

Cos

cle Mossos

d'Esquadra, Cos

Nacional de

Policia,

Guár'dia Civit i la FederaníóCatal¿rna de Col.lectius

cl'Immigrants.

Entre

els

resultats específlcs del

projecte

catalá,

destaquen la, creació cl 'un

grup

interclisciplinari

de

treball sobre

poiicia

i multicul-

turalitat,

i

el

redissény

cie

a

formació

oferta

per

I'Escola

cte

Policia

en

rnatéria cle

diversitat.

7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF

http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 11/28

G E S T I O N A R

L A

D I V E R S I T A T

sinó

dluna

ctuació

aonablement

dequada

unes

circumstáncies

nformació

oncretes,

eria

iscrimi-

natori,

erexemple,

etenir

ualsevol

iutadá

e raqa

negra

ue robessin

l-barri

n

aquell

moment,

eró

ja nopels ets, inópercreure ueelsnegres erse

són

uns

delinqüents

otencials.

s

a dir,

'estereotip

és

nacceptable

uan

upleix

esactivitats

'investi-

gació ecessáries

era

la dentificació

condemna

d'un

nfractor

delinqüent.

Un

camp

n

s'ha

parlat

moltde

esactuacions

re-

tesament

stereotipades

e

a

policia

s

el

de

es

identificacions

n

aplicació

e a leid'estrangeria.

S'ha

iscutit

i era

aonable

emanar

referentment

elspapers persones e raganegraquanes an

controls

'estrangeria

a resposta

oés ácil.

Encara

que,

n

principi,

osembla

dequat

antenirquest

plantejament,

lTribunal

onstitucional

'hiha

pro-

nunciat e

manera firmativa

vid.

TC

13/2001,de

29 de

gener).

al

enir

present,

eró, ue

el

Tribunal

noaccepta

ue

es

pugui ccedir

a dentificacióe

tots

els

ciutadanse

raqa egra

e manera

ndiscri-

minada,

inó

quehocondicionauns

equisits,

ue,

alsseus lls, viten ue 'actuacióugui erconside-

rada iscriminatória.

l et

que

actualment

amajoria

dels iutadansspanyolsiguin

e

raqa

lanca

a

que

el

Tribunal

ugui

cceptar,oma criteri bjectiu,

el et de recórrer l colorde

a

pell

en

els

controls

d'estrangeria.l marge 'altres

aonaments

urídics

que

es

podrien

er

per

discutir questa enténcia,

i

el ritme

e diversificaciótnica e

a nostra

ocietat

continua,

l

Tr ibunalo podrámantenir l mateix

posicionamentnel utur,a quecada opserámés

fácil

robar

iutadans

spanyolse raqa

egra, mb

laqual

osa esprobabilitatsue

siguin strangers

(i,

per

ant,

ubjecte assiu

elscontrolselacionats

amb

a

egislació

'estrangeria)

niran escendint.

En

conclusió,

odem

ir

que

el s impleet

de

part i r

d'estereotips

o

será

sempre

ensurable;o

será

quan

ls

estereotips

o

responguin

dades bjec-

tives

inó

a

prejudicis

ersonals

elsagents ue

hi

treballen,quan 'apliquinemaneraeneralitzada,

i

els

que

ens

ocupen

enspreocupen

ormaran

ar t

normal

ent

d'aquest

up.

ESTRATÉGI

S DADAPTACIÓDELSSERVEIS

POLICIALS

A tA NOVA

SITUACIÓ

Durant

l darrerergdelsegle

XX, a

preséncia

e

grans

masses

e

població

mmigrada'origen

tnic

diferent e apoblacióutóctona sva er present

als

paisos

el

nostre

ntorn ur opeu ccidental.

Alemanya,

lsPar'sosaixos al

Regne

Unit

per

citar-ne omésresexemples)s

van

comenqar

veure

arris encers

oblats er

ciutadans'origen

estranger,questa

oblació

enia

predisposició

romandre

n els erritoris n

qué

es robava,i

més

no

durant n larg

eríode

e emps,,

per

ant, s

constitu'r'a

n

part

habitual

e a

societat

'acollida,

i alguns 'ells rribavenadquiriranacionalitatel

país,

vegades

lsmembres e

a

primera

nada

bé aseva escendéncia.

Totaixó acomportar

ue

aquestesocietats

ei-

xessin

e sermonoétniques

er

sempre

més

és

cert

que

podríem

ir

que

maino

ho havien

stat

completament,

eró

í

que

ho havien statmajoritá-

riament-,

aquests anvis

an

provocar

na

eacció

de es nstitucionsúbliques

eradaptar-se anova

reali tat,lesnoves roblemátiques.nel camp e

la

seguretat,esnoves

ificultats

'havien anifestat

endiversos

mbits:

'

En 'aparic ió

'una

onfl ict iv i tat

acia l ,

ntre

els

or ig inár iament

utóctonsels

nouvinguts,f ins

tot entre es

diverses

inoriesue,

n alguns asos,

traslladavenl

país

e

ecepcióes ivalitatsdisputes

dels eusparsos

cultures 'origen.

'

També

nel sorgimentebarris mbabsolut

re-

domini epoblació'or igenstranger,n algunes

vegades

radifícil omunicar-se

arlant

a

lengua

del

país.

ren

barr isoradel

control e lsserveis

de

pol ic ia,

a

que

e'n esconeixien

es

dinámiques

internes.

'

I

en una elació

ifíci l ntre nsserveis e

policia

acostumats

treballarn una

societat

omogénia,

des

del

punt

devista tnic cultural

i

que

eprodui'en

aquesta omogeneltat

n el seusi),

unes

minories

que ebutjavena policia,antper es

seves

uncions

decontrol

obre

a

seva omunitatom

per

experién-

cies

passades

n esseves

ocietatse

procedéncia

7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF

http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 12/28

M E D I A C I Ó

N

S I T U A C I O N S

E C R I S I

EXPERÉNCIES:

L PROG

AMAPAVEM NT.

l

programa

PAVEMENT va

tenir

per

objectiu

promolrre

mesu-

res antidiscriminatóries

en

i

per

la

poiicia

en els

ámbits de

génere,

religió

i origen étnic. El

projecte

europeu,

finangat

per

Ia

Direcció

General V

de

la

Comissió

Europea,

es

va desenvolupar

durant

I'any

2OOO va englobar

cinc

projectes

nacionals

(Franga,

ItáIia, Austria,

Alemanya i Espanya),

coord.inats a escala

internacional

pel

Centre

Unesco

de Catalunya

El

projecte

catalá, coorctinat

pel

Centre Unesco de

Catalunya en col.laboració amb

I'Escola de Policia

de

Catalunya,

comptava amb un

comité

directiu

d'experts i un

grup

de treball

format

per persones

qualiñcades

El

principal

resultat del

projecte

ha

estat I'elaboració i

publicació

d'un

document

de

recornanacions adreqat a la Comissió

Europea

per

combatre

Ia

discriminació.

freqüentment

mb

cossos

olicials

ue

ormaven

part

de I'aparell

epressiu

e

sistemes

utoritaris

totalitaris.

Aquests

roblemes

videnciaven

ue

els

serveis

de

policia

'havien uedat

l marge

elprocés

e

diversificació

e

es

societats

ccidentals,

ense

er

cap

contribució

la

solució

els

confl ictes

ue

a

nova

omposicióe es

societats lantejava,

allu-

nyant-se,

n

a

seva omposició

organització,

e

es

noves autes

ocials. ins

tot en alguns

asos

s

van

generar

ubtes

obrea mparcialitat

e 'actuació

de a

policia

mbelsmembrese esminories.

Tots

aquestsactors lantejaven

a necess¡tat

nelu-

dible

'una eforma

adical

els erveis

e

policia ue

elsatansés es

minories.

erassolir

quest bjectiu

calia, 'una

anda,

anviares

pautes

e unciona-

ment e es

organitzacionsolicials,

bandonant

a

monoculturalitat

e a policia erpassar principis

mésplurals ntegradors

,de 'altra,ntegrar

embres

de es

minories

n elscossos

olicials,

e

manera

que aseva omposicióeflectísa diversitatocial

s'incrementés

a

seva

egitimitat

avant elsdiferents

grups

presents

la societat.

omerad'esperar,s

vaposar

'émfasi

n a ntegracióe

membres

e

es

minories

oltmés

que

enelcanvi ementalitate

es

organitzacions.

olt

probablement,

erqué

ins

e

a

seva omplexitatixó esultava

oltmés ácil.

Undelsobstacles éshabituals

ue

dificultavena

integració

els

membres

e

esminoriesnels

cos-

sospolicialsraqueno posse'r'ena nacionalitatel

país

sobretot

ls

pa1'sosue

donen

preponderáncia

al ius

sanguinis

I'hora

'adquirir

a

nacionalitat),

requisitnexcusable

er

accedir la unció ública,

més

a

a unció

olicial.

esvies

eguides

er

afavorir

aquesta

ntegració

anserdiverses.

Al RegneUnit

concretament

Anglaterra

Gal.les)

es

va

encetar n

programa

'igualtat'oportunitats

que

va ntentar

osar

i

a la radicional

iscriminació

de

esminories

insdelsdiversoserveis

olicials

afavorira

seva

ntegració

n elsserveis

e

policia

A

causa elsdiferents

raus

e nacionalitatossibles,

que nclouen,

nalguns asos, ls

membres

'anti-

7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF

http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 13/28

G E S T I O N A R

L A

D I V E R S I T A T

gues olónies

embres

e

aCommonwealth,

oltes

persones,

erexemple,

'origen

indú

pakistanés,

van

poder

ccedir

la unció

olicial,

AlsParsos aixos

s

vaapostar

mésdirectament

er

mesures

e

discriminació

ositivaue

eliminessinls

obstacles

ue mpedien

dificultaven

'accés

els

membres

e

es

minories

a unció

olicial.

n

algun

dels

projectes

els

primers aten

el 1983), s

va

retardar

l

moment

n

qué

es

demanaval

requisit

e

la

possessió

e a

nacionalitat

olandesa.

ixi

en

loc

d'exigir-la

I'iniciel

procés

electiu,

s

permetia'ac-

cés

al

procés

persones

ense

acionalitat

el

país,

amb a

condició

ue

'obtinguessin

lf inal el

període

de ormació,

ue

durava l

voltant e dosanys.

En el

casdAlemanya,

mb una

egislació

obre

estrangeria

ue,insa

es

darreres

eformes,oaju-

dava

a

ntegracióe

esminories,a

possessió

e a

nacionalitataestat

ins a

poc

unobstacle

nsalvable

peralsmembrese

esminories,

lany1993,

eró,

a

conferénciae

ministrese

'interior

els

Lánder a

decidirmpulsar

a ntegracióe

esminories

ossibi-

litant'ingrésels iutadansstrangersnelsserveis

de

policia. hores

'ara,

l

procés

'ha

niciat,

mb

diferents

ntensitatsresultats, a

majoria

els

Lán-

der, lguns

els

uals

an

possibilitatés ecentment

que

esidentsstrangers

uguin,

ota

ondicions

especials,ccediremporalment

la unció olicial,

tot que

amb es

potestats

estringides.

A Franqa,es

derivacions

olítiques

e

'idealepu-

blicá an

estatun obstacle

rácticamentnsalvable

peral ractamente esminoriesngeneral,en

particula¡

els

problemes

elacionatsmb

el camp

de a

seguretat.

lproblema

deológiconceptuala

estat

lsegüent:

l

principi

evolucionarie a gualtat

entre

ls

ciutadans

a mpedit

econéixer'existéncia

de

minories,

obretot

ntre

lsnacionals,,en con-

seqüéncia,

'elaboració

e politiques

specífiques

d'integració

aproximació

lapolicia.

Jargument

e

centra

n

el et

que

significaria

er

distincions

ntre

els

ciutadans

n

raódelseuorigen,aqual osa s,

segons

quest

aonament,

iscriminatória

contrária

als

deals

epublicans.

sprou

ndicatiu

e

ot

aixó

que

es

estadístiques

ficials

ranceses

o

inguin

en

compte

'origen

la

religió

e espersones.

es

problemátiques

elacionades

mb es

minories,

ue

aquests

arrers nyshan

estatespecialment

iru-

lentes Franqa,

an orgat a ntroduccióel ema

en els

ámbits

olicials,eró

amb

alguns

ubterfugis

terminoldgics

moltes ificultats

onceptuals.

Els esultats

e otesaquestes

xperiéncies

an

estatdesiguals:

ixí ,mentre 'any1998

només

l '1,90/o

els

policies ue

reballavenAnglaterra

Gal'les

rovenien

e

minories

tniques,l

1999

als

Par'sosaixos

l 4,8

0/o

els

policies ertanyien

una

minoria

tnica

encara

ue

només 6

en

posicions

d'alts

omandaments),

ixícom l2Oo/oels lumnes

que

estaven

reparant-se

es

escoles e

policia

De

Franqa,

ncoheréncia

mbel

que

hemacabat edir,

nohiha

dades.

Pelque

aala integració

e esminoriesn elscos-

sos

policials,

stem avant 'undebat oacabat. s

evident

ue

ésnecessáriamprescindiblea

presén-

ciademinories

tniquesnels

serveis

e

policia

ra

bé,

urant quest

eríode

e nombrosos

sforqos

er

incorporar

es

minories

lsserveis

olicials,

a

que-

datclar uecal ugirdels rocedimentseselecció

específics

ue

ebaixin

l

nivell

ecapacitatsxigides

als

candidats

ue

provenen

e es

minories,

a

que

aixó

elsconverteix,

lsullsdels eus ompanysde

lasocietat,

n

policies

esegona.

lgualment,

'acceptaemanera

eneraliüada

ueels

serveis e

policia

an

de lexibilitzarlsseushábits

perqué

uguin

rebal lar-hi

ersones

mb el ig ió

cultura iferents

e

a

majoritária

estem

parlant

d'hábitsulinaris dietétics,estes eligioses,tc.

També

'haconstatat

ue,

n cop

posats

n marxa

els

programes

er acilitar

'ingrése esminoriesls

serveis

olicials,

l

problema

és

greu

no ha

estat

incorporar- los-hi ,

inó

evi tar

ue,

ncopdinsdel

cos, o 'abandonessin

l

poc

emps

er

robar-s'hi

disgust

mb

a

cultura

e

'organització

olicial,ue

sovintnclou n lenguatge

mbexpressionsacistes

queno

a sentir

nabsolutómodes

ls

membrese

lesminoriesuehi ngressen.espressionse es

seves omunitats

'origenambé anestat efinitives

enalguns

asos.

En

conseqüéncia,

l

repte

ctual ls

pafsos ue

a

fa

alguns

nys ue

disposene

programes

'incor-

7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF

http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 14/28

M E D I A C I Ó

N S I T U A C I O N S

E C R I S I

E X P E RIÉ NCIE S :

RUP

E UROP E U E P OL ICIA ULT I -

C U L T U R A LP LA TA FORMAUROP E A O L I C I A

D R E T S

HUMANS.

Grup creat

I'any L992,

c{Lre stá

integrat

per

representants

de

les

escoles cle

policia

ciels

Paisos Baixos,

el

Regne

Unit, Suécia. Finlándia,

Noruega, Dinamarca

i Catalunya,

per

serveis

de

policia

de Bélgica

i Alemarrya, i

per

membres

d'ONG especialitzades en eI tema. Lobjectill era

crear Llna xarxa internacional d'intercanvi d'expe-

riéncies en matéries referents

a

les relacions

entre

la

policia

i les minories/immigrants,

promoure

la

formació sobre

eI tema

i

oferir suport als

membres

del

grup

o aquelles altres

persones

o organitzaci-

ons

que

ho

soi.licitessin.

A hores

d'ara, les

funcions

d'acluest

grup

han

estat

assumides

pel

"Subgroup

on Multicultural

Policing",

d€

la

Plataforma

Europea Policia i Drets

Humans. Ac¡uesta

Plataforma treballa en

el

marc

del

programa

Policia

i

drets

humans

més en-llá del

2OOO el Consell d'Europa.

poració

e

membres

e

res

minories

ra

poricia

s

retenir

quests

olicies

r

si

de

organització

oriciar;

per

a

aixó,

al

er

que

er

servei

oriciar

rs esurti

és

atractiu

es

del

punt

de

vista

de ressevespautes

culturals

'actuació.

ra

bé,

aquesta

daptació

o

está

exempta

e problemes,

a

que

alguns

anvis

ue

potser

erveixen

er

er

més

atractiva,

és

amiliar,

I'organització

olicial

er

a

alguns

membres

e

es

minories

oden

lantejar

roblemes

mb

el

nostre

concepte

eservei

epolicia

Em

efereixo

supósits

en

qué

apráctica

eligiosocultural

'algunes

inories

implica

lterar'uniforme

radicional

els

policies

er

incloure-hi

lements

ue

els

acin

més

propera

a

tascapolicial

aquests

membres;

er

exemple,

'ús

delhiyab

n el

casde es

dones

musulmanes,

de l

turbant

neldels

els ikhs.

Alguns

rít ics 'aquestes

nnovacions

firmen

ue

afectena

neutralitat

el

servei,

a

que

a

procedéncia

étnica

religiosa

ueda

laramentisible

ls

ullsde

la

ciutadania,ue,

molt

probablement,

olveure

n

policia

no un musulmá,ef

exemple.

'al.lega,er

exemple,ue

unciutadá

ueu

pot

sentir-sencómode

si

crida a

policia

erqué

a

estat bjecte

'unactede

racisme

se i presenta

nadona

policia

mbhiyab,

que

ndica

a

seva

ertinenqa

l col.lectiu usulmá.

També

sdiuque

sielsautóctons

lancs

ue

ngres-

sen

a

lapolicia

opoden

scollir'uniforme,

erqué

els

d'étnies rel ig ions

i ferentsí

que

ho hande

poder

er?

A

Catalunya

enim lgun ntecedentntern 'aquests

tipus

e

problemátiques.

lsanys oranta

ivahaver

problemes

mbpersones

dscrites

la e dels

es-

timonis

e

Jehová

ue,

ncop

en el

procés electiu

per

esdevenir

olicies,lantejavenesseves bjec-

cions

a

portar

rmes

causa e

esseves

reences

religioses,

ot

que

'objeccióra

molt

espectable,

era ncompatible

mb

'exercici

e

a unció

olicial,

i va

ser ebutjada

rontalment

i

els

candidats

an

haver

'optar

er

'úsde

I'arma

per a

retirada

el

procés

electiu). s

per

aixó

queara

en

es

convoca-

tóries er

a

policies 'inclou

l

compromís

e

portar

armes

n I'exercici

e

es uncions

olicials.

avant

de a nova ituació,

aldrá

alorar

l

significat

e

es

innovacions

ecessáries

n

el

context

e

a

missió

7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF

http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 15/28

G E S T I O N A R

L A

D I V E R S I T A f

funcions

el

servei

e

policia,

mantenir

n

equilibri

entre

a

necessitat

e

convertir-lo

n

atractiu

er

a

gent

de

diferents

ultures

i

d'adaptar-lo

la

realitat

social

ada

op

més

diversa)

no desnaturalitzar-lo

suprimint-ne

ls

pr incip isásics,osa uepotser

complicada

n

alguns

asos,

erÓ

ue

en d'altres

s

perfectament

eal

tzable

necessária.

Cal

emarcar

ue,

n

aquest

rocés

'atansamente

les

minories

a

policia,ambé s

va

afavorir

als

nys

noranta)

na

aproximació

els erveis

olicials les

associacions

'immigrants

lesONG

que

elsdonen

suport.

a

dea ra

millorarl coneixement

utu, er

superar

ls

estereotips

egatius xistents n

otes

dues

bandes

afavori r

a col ' laboración ámbits

d'interés

omú.Undels

esultats és

emarcables

d'aquesta

ooperació

escala uropea

a

estat

a

Carta e

Rotterdam.

SEGURETAT

IMM IGRACIÓ

A

CATALUNYA

LEsDADEsDELs ERVErs

olrcrAls.

D'acordamb es

dades xtretes elsanuaris

stadísticselMinisteri

de 'lnteriorels nys 995al

1999, amb esdades

provinents

e a Direcció eneral

e

Seguretat iu-

tadana el

Departament

e Justícia

Interior

e

a

Generalitate Catalunya,

odem firmar

ue

axifra

total

de delictesé aquests arrers

nysuna endén-

cia,

om

a mínim, I'estancament,mbalgun epunt

I'any

000,Així,mentre

ue

el

1989 el nombre e

delictes

egistrat

els

ossos

olicials

escala

statal

erade

1.027.1

4,

a xifra 'any 999,ambun ncre-

ment

e a

població

mmigrante mésdel 1000/0,

havia

isminurt

ins

als961.78T

ets

delictius.

Les

dades ue

s'ofereixen

ón

ruitd'un reball

e

recerca

cabat

l 31

d'agost e

2000.Tot

que

s'ha

afegit,

osteriorment,

n algun

unt,

lguna

eferén-

cia

a es

dades

e 'any 000,

no

contradiuen

a ínia

argumental

el

rebal l .

ix i e l nombre

e

del ictes

coneguts

els

cossos

olicials

'any 000

va

ser,

segons

'

Anuario

stadísticodel

inisteri

e 'lnterior,

de

923.270,

mb

a

qual

osa a

endéncia

I'estan-

cament elnombre

e delictes

'hauria

antingut.

Sobre

es

dades

e 'any

001

s'ha

escrit

molt

en

relació

I'augment

onsiderable

els

ets

derictius,

en

concret

lscomesos

els

strangers,

eró

a

hores

d'ara

l Ministeri

e 'lnterioro ha publicatAnuario

estadístico

'aquest ny

amb

es

dades ficials obre

delinqüéncia.

Sibééscertqueaquestasunaanálisi assa imple

i que

no

aporta

aire

nformació,'hem

olgutncloure

aquíper

dues aons: el

et

que

ens

permet

atacar

frontalment'esbiaixat

stereotip

ue

otshem

sen-

t i t

a lguna

egada,

egons l qual ' incremente a

delinqüéncia

stá ligat I'augment

e a

preséncia

de

població

mmigrada

n elsnostres arrers.aixb

no

éscert. ot que a mmigració

'ha riplicat nels

darrers

nys,es ifres

lobals

edelinqüénciaoho

han et,

La alsedat

'aqueststereotips

confirma

i

comparem

lspercentatges

'increment

e apobla-

cióestrangera

mb

'augment

el

percentatge

'es-

trangers

etinguts.

ixr,mentre

ue,

escala statal,

en el

període

995-99,

l nombre e residents

estrangersa

passar

e

499.773

801.332, osa

que

significa

n

ncrement

el600/0,l

percentatge

d'estrangers

etingutsobre

ltotal edetinguts

er

qualsevol

otiu

a

créixer l 6,990/o

del

25f80/o e

l'any

995 al 32,770/o

el

1

999);cal enir

en compte,

a més, ue

molts

'aquestetinguts

strangers

o

són

per

aons e a l.legalitat

e a

seva stada

no

de a

presumpta

omissió

'un et

delictiu.

Mentre ue

es

dades 'immigrantsue

ón esidents

legals Espanya

stan lvoltant

el30/o el otalde

la

població,

ls

ciutadansstrangers

etinguts

inclo-

ent-hi,

bviament,

ls

rregulars)

anestat empre

moltper

sobre

'aquest

ercentatge,

i mésno des

de

'any

995, uan

lsestrangers

etinguts

ons-

titu¡'en

l 25,880/o

el otal

de detinguts,

er

arribar

al32,760/o'any

999,

ambuna endéncia

onstant

a

I'alqa.

A

Catalunya

a

situació

o

és

substancialment

ife-

rentpelque

a

a

les

dades rovinents

el

Cosde

Mossos

'Esquadra,

aque

ens robem mb

percen-

tatges

namica

mésalts

de detinguts,l

370/o n el

primer

emestre

'aquest

ny,

eró

al enir

present

que

apreséncia

e

població

strangera

Catalunya

s'aproximal

doble el

percentatge

xistent n

el

conjunt

e 'Estat.

7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF

http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 16/28

M E D I A C I Ó N

S I T U A C I O N S

E C R I S I

llany1999,només

|32,79o/oelsestrangers

etin-

gutsper

es orces

cossos

e

seguretat

ovanser

a causa e

a

comissió'un et del ict iu,

entre l

58,040/o

o

erena causa e a l'legalitate

a seva

Supósits ásics usceptibtes

edetenció

er

a

poticia:

.Comiss ió

'undet ic te

ar t .

90de

'a

l .e i 'En iud ic iament

Cr imina[ l .

.Comiss ió

'una

at ta

i

noes é undomic i l i

onegutno

es

dóna na

ianga

uf ic ien t

ar t .495

e aLte i 'En jud ic iament

Cr iminat l .

.Atgunes

nfraccionse

a egistació'estranger ia

ar t .

1.1 J

de aLteiOrgánica/2000,

e22dedesembrel .

estada n erritori spanyol.

Dades

'elaboració

ró-

pia

a

partir

e

a nformacióbtinguda

e 'Anuario

estadísticoel

Ministerioel

nterior el 1999.)

Aquesta ada

elativitzae manera onsiderablees

xifres onades n

'apartatnterior,

a

que,

i enscen-

tremno

enel

nombre

lobal

edetinguts,inó nels

detinguts

ueho han

estat

per

a

presumpta

omis-

siód'un

et delictiu,ns

robem

ue,

els205.532

detinguts n ot I 'Estat'any 999,només 3.826

erenestrangers,

osa

que

significa

l 16,450/o

que

confirmaria

ue

es

elacions

és raumátiques

les

que

acaben

n

privació

e libertat-

e

a

població

immigrant

mb

a

policia

starienelacionadesmb

I 'ap l icac ió

e

la

eg is lac ió

'estranger ia .quest

percentatge'incrementaria

Catalunya,

a

que es

estadístiques

e

a

policia

e a

Generalitat

ostren

xifres

més

altes

que

superen

l

BOo/oel

otalde

detinguts

er

apresumpta

omissió

'un

etdelictiu,

probablement,

om

hem

it, erqué

a

preséncia

ela-

tiva

d'immigrants

Catalunya

s moltmés

granque

a la

resta

e

I'Estat.

La

dada

obre

etinguts

er

aó

de a Lleid'estran-

geria

al

enir-la

rou

resent

esmentar-la

empre

queesdonin ades"sobrestrangersetinguts.n

cas

de no

er-ho,

starem

ncrementant

'a larma

social

n el

sentit

'estigmatitzar

ls mmigrants,

a

que

a població

ntendrá ue

esdetencions

'han

produi'ter

aó

de

es

activi tats

elictivesutes

a

terme er

aquests

ol . lect ius.

aldr ia,

oncs,

ue

elsmitjans

e

comunicació

elsórgans e

premsa

delsmateixos

ossos

olicialsosessin

mfasi

n

aquest

unt.

Éscertqueencara ihaunacerta esproporcióntre

elvolum e

població

strangeraaquest

ercentatge

Delictes

pobtació

mmigrant,

Catatunya,

995-1999

I

Det ictes

ll l l

Estrangers

esidents

t

F

3

qi

;

I

F

;

I

o.

-o

l i l ¡

i l i l

¡ i l 1

ilti

iltl

H

<'

c

i

¡

l

t

f;

F

F

I

ñ

O

i

  c o

I I

I $

I i l i l

t

ilti

I litl

u lil l

I i l i l

¡ l lt i

f , i l t l

t titl

E iili

5 *

@ - o

o . 3

lr

l.

l*

l*lil

lllillllilillll liil

$ .ir

- - o

.o

cf)

E$

ll

ll

IHIE

Illtlllll

riliilllll

=E

N=

o

-

iI

I l_

IüIü

ilililllllltllilllii

199 0

1991

1993 199s

1996

1997

1999  98

 

989

1991+

992

7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF

http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 17/28

G E S T I O N A R

L A

D I V E R S I T A T

del

16,450/o

e

detinguts

e

nacionalitat

strangera

que

ho

han

estat

per

a

presumpta

omissió

'un

et

delictiu,

n

aquest

unt

eria

o,

atés

'estat

'opinió

al

carrer

focalitzat

n

els

col.lectius

'immigrants

ue

vénen

onamentalment

elspafsos fricans,quepot

portar

pensar

ue

ots

els

detinguts

e

qué

parlem

són

africans-,

ir

que

del

otal

de

detinguts

stran-

gers

'any

999

en

ot

'Estat

103.

144),2

1 369,

sa

dir,

l

20,71o/o,

ren

acionals

e

pafsos

uropeus.

També

s

mportant

emarcar

uedels

1.881

aci-

onals

e

palsos

fricans

etinguts

I'Estat,

omés

17.369

o

van

ser

per a

presumpta

omissió

'un

fet

delictiu

únicament

l

2jo/o).

naquesta

ínia, el

total

e

detinguts

er

apresumptaomissió'un et

delictiu,

omés

l 8,450/o

ren

nacionals

e

paTsos

africans,

ifra

queno és

menyspreable,

erÓ

ueno

es

correspon

n

absolut

mb

a

percepció'alguns

sectors.

ixó

no

vol

pas

dir

que

haguem

e

menys-

prear

quests

ectors

I'hora 'elaborar

executar

polítiques

e

seguretat.

implement

s

mportant

que

sapiguem

ueestem

davant

'una

percepció

exagerada

ueno

s'acaba

e correspondre

mb

lesdades bjectives,

que es

estratégies'terapéu-

tiques"

auran

e

serdiferents

e asimple

epressió

i persecucióe

a

delinqüéncia

ue é com

a actors

ciutadans

strangers.

ins tot

esdades

el2000,

anyenquéhi vahaver namena 'allaumigratori

La

delinqüéncia

no

ha

alrgmentat,

er termes

globals,

des

de

l'arribada de

les actuals

onades

migratÓries.

segons ls

mitjans

e

comunicació

es

onts

ficials,

el percentatge'africansetingutser apresumpta

comissió

'una

nfracció

enal

stava

leugerament

per

sobre el

100/0,

El

percentatgee

ciutadans

strangers

etinguts

en

ot I 'Estat

er

a

comissió

'una

alta

penal ra

del34,230/o

del

otalde detinguts

er a

presumpta

comissió

'una alta)

'any 992

del34,93o/o

'any

1

998

i del39,250/o

'any 999.Si

ho

comparem

mb

els

percentatgese

població strangera

,

simple-

Nombre e

residents

strangers

d'estrangers

etinguts,

Espanya,

995-1999

I

Nombre de residentsestranqers

l l l i

Est rangers

e t ingu t s

Estrangers

estrangersdetinguts,

dades elatives,

Catalunya,

I 995-1 99

r

Percentatge 'estrangersdet inguts

sobre citaI

r

Percentatge ' es t rangers obre o ta I

pob tac ió

ó

-

T

I

I

I

I

s

l*

$ l=

illl

I llil

;

ñte

s3=

rl

rll

rll

l:-

ls

lE

lr l; lü

I

rrir

I lilt

I ttri

i

F

i

I

I

I

I

I

I

25,78

a

28,47

28,69

] I

'32.77

29,79

,

-

J ' - - "

1995

1999

  98

997

99 6

1 98

1999

7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF

http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 18/28

M E D I A C I Ó N S I T U A C T O N S

E C R I S I

ment, mbel

percentatge

'estrangers

etinguts

er

raóde

a

comissió'undelicte

els

estrangers

etin-

guts

epresentavenl 13,70,

l

14,48

el

16,450/o

del otal),

ueda

lar

que a reqüéncia

mb

quéels

estrangersóndetingutser acomissió'unaalta s

f ancament

u

perioa adels

iutadans

spanyols.

Noens

hemd'estranyar

ue

es

produeixiquest

et ,

ja

que aLlei 'Enjudiciament

riminal

omés

ermet

detenir

er a comissió

'una

altasi

es

presenten,

judici

e

'agent e

'autori tat,

os

equisits

cumu-

lativament:

a alta

de domicil i

onegut

no

prestar

fianqa uficient.

És

ógic, és

enllá

elbon

o

malúsde

adiscrecio-

nalitat erpartdelsprofessionalse apolicia,ue

aquestes

ituacions

s

puguin

roduir

és ácilment

entre ls

estrangers

ueamb

nacionals.

o será

infreqüent

ue

el

policiaingui

i f icultats

er dentifi-

carel domicili

'alguns

etinguts

strangers,

ambé

és

cert,

eró, ue,

n

el cas

dels

iutadans

strangers,

la emptació

s molt

ácil

pot

convertir-se

ins

to t

en

una

utinaa detenció

'aquestes

ersones

uan

cometen

na

alta

enal,

óra onvenient,

oncs, na

certa

ura

I'hora

'aplicar

questa xcepció

l

prin-

cipi e

no-detenció

er

altes;

na

excepció

ade

ser

sempre

na

osa

nfreqüent

mai anorma.

Enels

res

últims

nys,

I'Estat,

l

voltant

el

400/o

delsdelictes els uals 'havienetingut iutadans

estrangers

ren

delictes

ontra

l

patrimoni

fona-

Els

estrang'el's

estan

scbrerrepresentats,

e0

g'enerel.

en ies

xifres

relatives

a

d

etencions.

mentalmenturts robatoris),entre ue esdades

delsMossos

'Esquadra

nsmostraven

ueelsciuta-

dans strangers

etinguts

erqué ihavia

ndicis

ue

havien

omés

n delicte ontra

l

patrimoni

també

fonamentalment

obatorisfurts)

scil'laven

ntre l

32

iel

350/0.

El

ráf icde droguesambé

epresenta

na

part

important

els

delictes

els

uals ón

detinguts

ls

ciutadans

strangers.

ixi

es

dades

el

Ministerie

Estrangers

estrangers

etinguts,

ades bsolutes,

atalunya,

1995-1999

 

Nombre

de residents

estrangers

l l l l

Est rangers

e t ingu t s

er

MMEE

Estrangers

estrangers

etinguts,

ades bsolutes,

atalunya,

1995-1999

t r Totat

e t i ngu t s

a l t es

l l l l

Est rangers

e t ingu t s a l t es

=

I

T

I

¡ É

I $

I i l i l

lllll

r lill

I ilti

:

I

l

I

l*

niiii

illii

=

T

I

l

T

g

I

t

l -

t ñ

l l o

E - t

ú

t iiii

Hiit

fr iii

i l i l i l

E I I I ,

É

;

T

¡

I

I

I

I

I

l q

¡x

E , , , ,

3

3

t

I

I

-

I

T

f o

I

c\.¡

t=

r

,,,

E

.l

C\¡

;

I

I

I

I

r-t

ID

T-

1998

997

997

1998

1999

1999

7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF

http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 19/28

G E S T I O N A R

L A

D I V E R S I T A T

I'lnterior

ns

ndiquen

ueel

percentatge

'estrangers

detinguts

er

aquest

ipus

e

delictes

sd'una

mica

més

el

15)/oen

l

mateix

eríode 997-99,mentre

que

podríem

stimar

ntre

el

10 el

12o/o

lsdetin-

gutspelsMossos 'Esquadraelsmateixos otius,

En ot

cas,

quests

os

grups

e ipologieselictives

(drogues

patrimoni)

ignificarien

ésde

a

meitat e

La

majoria

de

ies detencions

d'estralt

g'ers

encara

són

causades

per

comportarnents

il.lícits

relacionats amb

Ia

legisl acíó d'estrangeria .

fa

delinqüéncia

ndiciáriamentmputablels iutadans

estrangers.

a esta e ipologies

grups

edelictes

t indr ien n

pesmenys el levantn esdetencions

d'aquestsiutadans.

Juntamentmb

a

dada

nic ia l

egons

a

qual

a

del inqüéncia

o ha

sofert

n ncrement

lobal

n

els

últims nys

causa e a mmigració,es

dades

deciutadansstrangersetingutsíque nsdonen,

si mésno, ndicis

el

quepot

estar

passant.

i

e l

nombre

e

delictes o

s'ha ncrementat

n el darrer

decenni

el

gruix

els

delictes stá

onstituit

i

ho

ha

estatprácticament

empre)

els

delictes ontra

el

patrimoni

e espersones,

resulta ue

aquestes

són es ipologiesn arealitzacióe esqualsmés

es

veuen

elacionats

ls

ciutadans strangersn

general ,

odríem

oncloureue

alguns iutadans

de nacionalitat

strangera

starien ubstituint

ls

autóctons

n a

comissió

'aquestsipus

de delic-

tes.Normalment

a

major ia

elsdel ictesontra l

patrimoni,

olt

especialment

ls obatorisels urts

(i

alguns

elicteselacionats

mbel ráficde dro-

gues)

ón omesoser

iutadansmb

pocs

ecursos

económics,ue, ense aireormació ipossibilitats

professionals,

euen

n

a

comissió 'aquestsctes

delictius

na

possibil itat

e millorarconbmicament

o simplement

esobreviure,

No

és estrany ue,

e a

mateixa anera

ue

diem

que

a

bonanqa

conómicaa

comportat

ue

els

nacionals

agin

millorat

l seunivell

e

vida

que

hi

hagi

reballs ocqualificats

i

mal emunerats)

ue

novolen

er,

lsestrangersue

vénen

l nostre

aís

comaemigrantsconómicsinguin ocupar'esglaó

social

económicue

ocupavenlsnacionalsue

Estrangers

estrangers

etinguts, ades etatives,

atalu-

nya,

995-1999

r

Percentatge

st rangers

obre o ta Ide t ingu t s

at tes

r

Percentatge

strangers esidents

sobre

otat

pobtació

39,25

I

Delictes

omesos

er

estrangers

ontrae[

patrimoni

satut

púbtica.

1

De[ ic tes

on t rae [

pa t r imon i

2 Del . ic tes

e rá f i cde

drogues

3 Res ta

et ic tes

34,23

I

J4 , 7J

a

1999

Estrangers

etinguts

97

7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF

http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 20/28

PERSPECTTVES:CONVIVENCIR:

RETSDEURES,

ALORS

LíMITS. n

tot debat

sobre convivéncia entre

mino-

ries i majories,

sempre

es

planteja

eI

tema dels

drets i

els deures. Es tracta

de saber fins a

quin

punt

hi ha

d'haver uns valors

comuns i flns a

quin

punt

aquests valors

comuns

han de

ser

la

suma de

tots els valors

de les minories concurrents.

En

primer

lloc, trobem el discurs

excloent

segons

el

qual

els valors comu.ns són els

propis

de la

soci-

etat

d'acollida, i els nouvinguts no tenen el dret

d'aplicar-ne cap de diferent. Des d'aquest

punt

de

vista, l'alternativa

dels irnmigrants és clara: adap-

tar-se a la cultura d.ominant i aband.on ar Laseva,

més

enllá de

gestos

més o menys folklórics

de

manteniment

de

la

tradició

o de la seva

cultura.

Com a contraposició a aquest discurs,

trobem

eI discurs oposat, extremadament comprensiu:

tot

i

existir

uns

valors

comuns

que generen

(o

haurien de

generar)

deures en tots els

membres

de la nostra

societat, caldria ser tolerants

amb

els immigrants,

ja

que

no

coneixen,

ni

per

tant

comparteixen,

prou

la

nostra cultura

per

complir

les

obligacions derivades de

les

nostres regles

i

valors.

Lobjectiu cabdal és aconseguir

que

els

immi-

grants

formin

part

de

la nostra

comunitat,

d'una comunitat integrada on tothom tingui

els

mateixos

drets i deures. Per assolir una societat

integrada

o multicultural,

el

discurs

intolerant

és

negatiu,

peró

eI discurs massa tolerant

també

és negatiu.

Un

delicte és

guelcom que

está

defi.nit

i

taxat

per

la

llei, i no hauria d'estar subjecte a atenuants

o

agreujants

en

funció

de

I'origen de les

persones

o

del seu

color de

pell,

tant si és en

beneflci

del seu

autor

com si és en contra seva.

Per

arribar a la iguattat

real

de drets

i deures,

són

: : l

molt

imnot{ants la sensibilització

i

la

mediació.

Quan

es

produeix

el conflicte

per

primera,

vegada,

es considera important

sensiblLitzar

i

informar

sobre

quins

són'éls

d.rets

i deures

dels

implicats,

abans

de resoldre

el

problema

de

forma

taxativa

i

seguint

el

procediment

d'actuació

més

estricte.

u e o l ¡ c l ó

E N

s r r u A c t o N s

D E c R t s l

Hi

ha, peró,

uns

límits

orientadors:

.ACCEFTACTó

u

LA

DtrNfocRAcra

om

una obligació

i un

der-rre

per

a

tothorn.

.ACCErTACTó

nr,

pLURALTsMn

et respecte

de l,altre.

.RESeECTE

LS

DRETS

TTMANS:

al intentar

adaptar

les

pautes

de

cada

grup

de

manera

[re

siguin accep-

tables

cles

del punt

de

vista

dels

drets humans.

.RESeECTE

LA

cARrA

vrAGNA

e

cada Estat

(a

Alema_

nya,

per

exemple,

eI

Partit

dels

Verds ha demanat

Ileialtat

constitucional

als immigrants).

sf vrAcEDó.

C E N T R E

U N E S C O

D E

C A T A L U N Y A .

R O J E C T E

A P A P . P A V E M E N T .

7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF

http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 21/28

G E S T I O N A R

L A

D I V E R S I T A T

anteriorment

uien

terme

aquestes

eines.

i,

a aixÓ,

hiafegim

ue

hi

ha

estrangers

ue

énen

ncond¡c¡-

ons

rregulars

sense

mitjans

lars

esupervivéncia,

no

será

orprenent

rribar

la conclusió

uehi ha

com

a

mínim

n

subgrup

ntreel col'lectiu'estran-

gers

que

es

roba

n

condicions

conÓmiquesolt

precáries

que

pot ecórrer

l delicte

om

a

mitjá

e

vida.Com

quees

racta

e

persones

ense

aires

recursos,

ol t

probablement

edicaran

lsseus

esforqos

aquell

ipus

de delictes

ue

no requerei-

xen

habilitats

specials

poden onar ngressos

curt

ermini.

mbaquest

anorama,es

droguesels

delictes

ontra

l

patrimoni

ón, ens

ubte,

l

recurs

mésa

má.És

certqueaquesta s unaaproximació

indiciária

ue

caldria omplementar

mbestudis

ue

tinguessin

n

compte ltres ipus

de actors

cultu-

rals,

er

exemple),

Ue

ambé

odrien

ontribuiruna

explicació

'aquestes

ades.

És molt

habi tual e lacionarls

mmigrants

les

minoriesmb

grups

e

personesue

es dediquen

de

manera rganitzadaa'obtencióe beneficis

it -

janqant

a

comissió

'actes elictius.

s

aquesta na

forma e criminalitat

uegairebé

empre

resenta

vinculacionsnternacionals,mb a

qual

osaés re-

qüent

a

preséncia

n aquests

rups

e

persones

ambnacionalitats

iferents.

ambé

s

reqüent

ue

alguns

'aquests

rups

emblinntegrar

referent-

ment

persones

mb

un mateix r igen acional

étnic. questes

ircumstáncies

s

plasmen

n

a

denominació

els

grups

n unció e

a nacionalitat

dominant.

ots

hemsentit

parlar

e

a

banda els

peruans,

ls cárte ls o lombianse

la

droga,es

máfies

usses

italianes,es

ríades

ineses,

tc.

Darrerament

a

novetat

n

aquest ampestásent,

precisament,

'increment

els

grups ue,

e manera

organitzada,

s dediquen

l ráficd'éssers umans,

sigui

om

a

má

d'obra

coma objecte esatisfacció

sexual

els

ciutadans

els

palsos

eceptors.

Fins

quin

unt

i

ha

unvincle

ntrea

delinqüéncia

organitzada

els

estrangers

esidents

l país?

Depén

delqueentenguem

er

vincle.

bviament,

naquest

camp

robem

rups

ue

ntegren

oltes ersones

e

n

acional

tat

estran era,

reqüentment,

om

acabem

de

dir, e a mateixa acionalitat.l et

de sernaci-

onals

'un

país

ueno

ésel de

residéncia

lsdóna

recursos

erpoder

reballar n contacte mbdos

paisos

iferents,

osa

que

obre

es

portes

aprofitar

les rontereseresquivares egislacionse otsdos

par'sos

,coma mínim,

er

dificultares asques e a

Els

estrangers

són

més

sovint

objecte de

detenció

per

la

conlissió

d'una

falta

penal que

els espanyols.

policia

n a

persecució

'aquestselictes.

Cal enirpresent ue

els

mmigrantss

poden

eure

molt emptats

recórrer l

que

sigui

per

no racassar

enel

seu ntent

e

millorarconómicamentsocial-

ment. s

necessari

ntendre

ue, uan

n

marxa

el

seu

país

la cerca

'un

utur

millot

i

és

molt

difíci l

acceptar

lfracás;a

pressió

e riomfar

s

moltmés

gran ue

enel casd'un acional

ue

no

s'ha

mogut

decasa, ue

noha et

cap

aposta

e

utur.

i,a

més,

I 'entorn

el

grup

en

qué

s'ha e

moure

s amiliar

conegut

més

que

asocietat 'acollida),l

que

será

difícil

s no

picar

'hammés

ardo

més

d'hora. n

aquest

ontext

s

mportantalorar

l suport

ue

algunes

ssociacions

ONG

poden

ferir lsestran-

gers

nsituació

ifícil. ncara

ue

algú

ugui ensar

que

es ractad'organitzacionsue

ajuden ls

qui

estan orejant

a lei, al enirpresent ue epresen-

ten

alguna speranqa

er

a aquesta

ent, uepodria

caure

n mans e,per

exemple,

rups

edicats la

delinqüéncia.

Lescaracterístiques.culturals

'alguns

rups

acio-

nals,

mb

una

gran

estima e acohesióla

defensa

del

seucol.lectiuacionalla leialtat

aquest,

oden

facilitar

quest

rocés.

algrat

ot,cal

no

oblidar

ue

hi ha

un

gran

nombre

e nacionalsnvolucrats

n

els

grups

e del inqüénciargani tzada,

que,

ot

la

mportantreséncia

e ciutadansstrangersn

aquest

amp,amajoria

'aquests

rups

an

ercre-

atsorigináriamenter

ciutadansspanyols.

7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF

http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 22/28

M E D I A C I Ó

N S I T U A C I O N S

E

C R I S I

Acceptat

uepot

haver-hi embres

e

es

minories

que, er

es

aons cabades'expressar,

'integrin

n

les

xarxes e delinqüéncia

rganitzada,

al

plantejar

el

següent:

ins

a

quinpunt

és correcte

necessari

mantenir

lsepítets acionalserdesignarquests

grups uees dediquen

l

crimorganitzat?

adeser

molt

molest

er

a un

peruá entir

arlar

e

"labanda

dels

peruans'l

Com

ho

hemde

er

per

acceptar

l

que

és

real

,

per ant,no

amagar

l

predominie

cer ts

rups

aciona ls

n

a lguns

rups

r imina ls

sense

stigmatitzar-ne

ots

els

membres,

Ue

n

a

seva

majoria

o es

dediquen

aquestes

ctivitats?

Cal

robar

nasortida

aquest

ilema

uesigui es-

pectuosa mb

arealitat

amb

el bonnom elprestigi

dels

membres e

otes

es

minories

resentsn a

nostra

ocietat.

Les

mplicacions

'alguns

embres

e

esminories

en

a del inqüéncia

orten e

vegades

postures

maximalistes

ue

obliden

na

ponderació

dequada

de

es

dades.

om

hem

vist, proximadament

l

1

50/o

per

es

personesetingudes

lterritori

e

'Estat

er a

comissió

'actes

elictius

ren iutadans

strangers,

quan lsciutadans

strangers

esidents

egalment

Espanya

oarriben

l3o/o,

aconclusió

ácil

és

dir

que

el 30/o

e

a

població

uu

a terme

l

150/oels

delic-

tes, , ot

seguit,

omenqar

bramar

ontra

a maldat

intrínseca

e

esminories/estrangers,

uehaurien

e

ser,

nel

millor els

asos,

otmesos

un

control

molt

La majoria

dels

delictes

pels

quals els estrang'ers són

detinguts

són

els

delictes

contra

el

patrimoni

i

els

relacionats

amb

el tráfi.c

de

drogues.

estricte

els

erveis

e

policia,

ense

onsideració

dels

seus

drets

llibertats;

erÓ questa

firmació

o

deixa

eser

rívol4

a

queés

habitual

ue

acomissió

de

delictes

s concentri

n

grups

e

persones

mb

una

determinada

ondició

conÓmica

social,

Cal enir resent

ue

ambé

i hadades

ue

s'hau-

r ien

de

considerar

que

no apareixen,i

més

no

en

a

documentació

xaminada.

o

s'hi

especifica

I'evolució

e

a

delinqüéncia

e caire

acista

dis-

criminatória,ue é

com

a víctimes,

ntre

d'altres,

els mmigrants,

que,

n

conseqüéncia,

o

els

situa

coma

generadors

e

delinqüéncia,

inó

ue

són

els

autóctons

ls

autors

abituals

'aquestesipologies

delictives.

També

óra

nteressant

enir

ades

obre

lsestran-

gers

om

a víctimes

els

elictes o

acistes,

s

a

dir,

de

qualsevoltipus

edelicte.

ielsestudis

ns

diuen

que

hi

hadeterminats

ectors

ocials

els

económi-

camentmésdébils) ue

sónvíctimes e delictes

o

d'alguns

elictes)

mbmés

reqüéncia

ue

d'altres,

caldria

onstatar

i aixó

es repeteix

n

el cas

dels

grups

'immigrants

ue

se situen

n

aquests sgla-

onssocials. naltres

alsos

per

exemple,

l Regne

Unit-, 'ha onstatat

ue

es

minories

ónsubjectes

passius

'actes elictiusmb

més

reqübncia

ueels

membres

e

amajoria lanca,

ades

uesónescla-

ridores e caraa teniruna

dea

obre

l

loc

de

es

minories n a societatla mportánciaelpaper e

la

policia

n

a

protecció

els

iutadans

ertanyents

a aquests

rups.

L E s

D A D E s

D E L s s E R v E t s

p E N t r E N c t A R t s .

e s

dades

extretes

e l'Anuario

stadístico

el

Ministeri

de

'lnterior

elsdiferents

nys

estudiats,

ixí om

la

nformació

acilitada

er

a

Direcció

eneral

e

Serveis

enitenciarisRehabilitacióelDepartament

d'lnteriorJustícia e aGeneralitate Catalunya

sobre

a

població

eclusa,

onfirmen

n

ncrement

e

la

població

strangeraue

éscondemnada

enviada

la

presó

oma conseqüéncia

e a ealiLació

rovada

d'activitatsipificades

el

Codi

Penal oma

delictes

sancionades

mb

penes

rivatives

e libertat

e

ota

manera

quest

studi

o nclou

esdades

rovinents

de

a

Fiscalia

delPoder

udicial,

erqué,

om

queno

coincideixenaire

ovintes

dates

els

ets

amb

es

dates elsudicis,

istorsionennestudi

ronológic

e

lasituació

,

si més

no, equereixen

ns

ajustaments

unesmatisacions

ue,

naquests

oments,

o

estem

7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF

http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 23/28

-

G E S T I O N A R

L A

D I V E R S I T A T

en

condicions

e

fer,Fóra

nteressant

ueulteriors

treballs

profundissin

n

el camp

e

Administració

e

Justíci4

ertal

'entendre

illortotes

es mplicacions

dels

enómens

igratoris

n

els

mecanismes

nstitu-

cions

econtrol ocial e anostra ocietatitambé

la

nversa).

es

dades

studiades

ostren

ue

aquests

darrers

inc

anys

a

població

eclusa strangeraa

augmentat

e

manera

onstant

si

mésno, a

seva

ro-

porció

n

relació

ls

nacionals)

ant

a Catalunyaom

en

ot

'Estat.

erexemple,

escala statal

'any

996

la

població

enitenciáriae

nacionalitat

strangera

a

passar

e

7.346

nterns 'any

1

995 a

7.263

el 31 de

desembre

e 1996.

Arabéels

nacionals

ncara

an

baixarmés de37.610 34.640), mb a qual osa

el

pes elatiu e

apoblacióstrangeravaaugmentar

(del

16,340/o

a

passar

l

17,330/o).

n exemple e

la ntensitat'aquest

reixementel

percentatge

e

poblacióenitenciáriastrangeras el et

que,

n

el

períodeue

va

del30

d'abril l 31 de maig e 'any

2001, a

població

eclusa les

presons

spanyoles

augmentés

n317

nterns;oncs é, 'aquests12

163erenestrangers

om

és ógic, i es

produeix

n

incrementonstant e apoblacióstrangera,quest

fet é

un

reflex

n

'activitat

olicialpenitenciária,

Interns

Catalunya

I

Espanyots

ll l l

Estrangers

Si comparem

esxi fres

e

població eni tenciár ia

estrangera

mb es

de

detinguts strangerser

la

comissió

e

ets

del ict ius,

eiem

ue

a escala

estatal lspercentatges

stanmoltpropers,

a

que

davant el 150/oedetingutser aóde acomissió

d'un

cte

del ict iu lsanys1998

1999, i robem

unamicamés

del 17o/o

e

població eni tenciár ia

estrangera,

mb

un

ncrement

el 24o/o,l 30 de

juny

del2001.

Aquesta e t i ta

i feréncia

oens

aporta

ran

osa,

més enint

n

compte

a diferent

cronologia

e I 'actuacióol ic ia l

la peni tenciár ia,

ja

que

difíci lmentots

elsdelictes

omesos urant

unany mpliquen

ngressos

la

presó

n el mateix

període,rabé, aldria studiari a precáriaitu-

ació

d'alguns

strangersl nostre

aís

en

termes

económics ,

e

supo r t oc i a l ,

de domin i e la

llengua

la

cultura

el

país-

podria

aci l i tar,

ncop

acusats

e a

comissió

'actes el ictius,

n

ngrés

la presó

n

un

percentatge

uperior lsnacionals.

Amb

aquestes

imples

ades, questa

endéncia

pot

apuntar-se,eró

no

és

possible

firmar-ho

e

manera

oncloent

ense na ecerca

révia,

a

que

lespeti tes i ferénciesue

apareixenodrien

er

degudes factors

molt

iversos.

Total

nternsEspanya

 

Espanyol.s

l l l l

Est rangers

tr-

{

F : E

c \ :

3 3 3

l r t

tlt

tll

rll

I

I l_

la ls

lE

I ilil tttt llll

Iilil ilil iltl

c\

ñ u q

; 3

: r

tl

lt

tt

II

p

ln

In

iil Iili 1ilil

tiriiilriili

5

ñ ocD -$

.o

ts

II

[ [

II

[ [

E=

É

Iil ü

$ilil

;;e*N

IIIIi

lrttl

lllll-

: = ; l; Iil l-tiiliilHilllitililHiil

1 98

 995

es.199ó

ut .

1997

ju t .

1998

ju t .

1999

jun.2000

un.2001

1996

1997

1999

2000 3015101

7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF

http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 24/28

M E D I A C I Ó

E N S I T U A C I O N S

D E C R I S I

ELS DRETS ELS

DEURES:

CAP A UNA IGUALTAT

N

ELS RESULTATS

El

gran

debat ctualment

n 'ámbit

e aseguretat

i

lesminories

s el ema

deldrets

elsdeures els

ciutadans embrese esminoriesd'aquel lsue

pertanyen

a majoria.

s

unaconseqüéncia'algu-

nes niciativesue, er

ald'afavorir

a ntegracióels

immigrants

diferents ivells,an ntentat

ermés

tolerantsflexibles

mb lsmembres

e

esminories,

pel

que

a al compl iment'a lgunaormativa,

ási-

cament dministrativa,

eró

ambé mbel

debat n

relació

alguns

roblemesenals,

Aquest

ebat

obre

a gual tat n elsdrets

els

deures l trapassaapol ic iaimpl ica

nadimensió

polrtica

ens

menyspreable.s

undebat

iu

enmolts

pai'sos

uropeus,

n

els

grups ue

radicionalment

havien statmés olerant s mb es

dificultatsels

immigrantser

assumir lguns

els

alors

ásics

de esnostres

ocietatsemocrátiques,omencen

a

plantejar

a necessitat

e

revisara

seva ultura

exigir

n

respecte

stricte

els

nostres

alors ons-

ti tucionals,

osa

ue

nclouria

a nnegociabilitat

els

drets

l l ibertats

e othom

més

enl lá e a

cul tura

a

qué

cadascú

ertanyi.

embla

naconseqüéncia

lógica

e 'argument'acord mbel

qual

ls

mmi-

grants

and'integrar-sen les

nostres

ocietats

en condicions' igual tatmbelsnacionals,

a

que

aquests acionalsstan ubjectes ls

valors

drets

constitucionals.o

sembla,

oncs,

ens

negatiu

l

fet d 'exig i r ls mmigrantsn respectelsvalors

principis

ásics elnostre istema.

Un

cop

acceptat

quest

unt

de

partida,l

problema

rau

en

com

'obté

quest

ompliment,uines straté-

gies

'elaboren

er

aconseguir

na

assumpció

com-

pliment

o

raumátics

els

nostres

alors

principis

constitucionals

ásics

er

part

'aquestsmmigrants.

En

altres araules,

a

all

d'exemple,

stá lar

que,

n

cas

que

hi

hagi

ol'lectius

e

nouvingutsue

siguin

toleranis

mb

a

violéncia

xercida

nelside

a amÉ

lia,

osaltres,

a

societat

'acollida,

o

hemd'estar

disposats

tolerar-ho;

ra

bé,quina

s I'estratégia?

Perseguir

ualsevol

ndici

ncara ue

noestiguem,

segurs ue

després

odrem

rovar

ls

ets

queno

posarem

la

dona

n

una

ituació

ocialnsosteni-

ble?-objectiu

s

clar:

liminar

apráctica

e

aviolén-

cia

doméstica

n

aquest

mbit

i

eneldels acionals

també,

osaque

es planteja

orqa

omplicada).ra

bé,

el métode

eguit,

a

manera

oms'intenti

om-

batre

questa

ioléncia

e

génere,

acil itará

ue

es

vegi

om

una

qüestió

e

discriminaciótnica com

unamesura

ecessária

plicable otes es

diverses

comunitats

tniques

xistents

l nostre

aís.

La

to e án

a

g

e

n

e alitzada nve s. mm

g

antsq

ue

cometen

erts ipus

e delictes

n

unció

e

a

seva

precária

ituació

de es eves

ivergéncies

ulturals

pot

esultar és

perjudicial

e

cara la

pau

social

que

cap

altra

osa.

om

a mínim,

s una

potencial

bomba e rellotgeriauepot

er

explotar

l racisme

entre

a

població

utóctona,

o

és, oncs,

nabsolut

recomanable.a gualtat

n 'aplicació

e

a

lei

em-

bla

mprescindibleer

evitara

confrontació

ntre ls

diversos

rups

ue

ntegren

a

nostra

ocietat.

7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF

http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 25/28

G E S T I O N A R

L A

D I V E R S I T A T

MEDIACIO

N

SITUACIONS

E

CRISI

"LeTemps

es minor¡tés?", onográfic e Les

cahiers

e la

sécurité ntérieure, úm.45.

Parls: nstitut es

HautesEtudes

de a Sécuriténtérieure,

r trimestre 001.

¿Periodistasontrael racísmo? a prensa spañola nteel pue'

blo

gitano

durante1995

y

1996.Barcelona:nstitutoRomano

de Servicios ociales

Culturales, 997.

ula

seguretat

riblica

avant e

a

confluéncia e culturesn,

ono-

gráfic

de

Revrsfa

Catalana e SeguretatPública, úm.2.

Mollet

del

Vallés:

scola

e

Policia

e Catalunya,bril

1998.

Anu

ario Estadsti o. Madrid Ministerio

el

Interior, ecretarfa

General écnica,

995-1 99.

BovENKERK,.,

M.vAN AN s. DEvRrEs:Policing Multicul-

tural

Sociefy. peldoorn: SOP, 999.

BovENKERK,

.:

Organized

Crimeand

EthnicMinorities:s

there

a fink?',

dins

lransnational

OrganizedCrime,vol. 4, núm.

3-4,1998.

BU¡TENHUrs,

. :

El

grup

europeu

ol ic ing Mult icu l tura l

Society',

ins

Revrsta

Catalana e Seguretat ública, úm.2,

1998.

Bu rENH

u s, A.

nCap

a

a

diversitat: ssumpcions,

fnies

'apro-

ximació

efectes",

ins

Revrsfa

Catalana e Seguretat úblicq

núm. ,1998.

DoMf GU z, .L. x. vrRGrLr:la seguretatlapolicia, ntre

modernitat

postmodernitat.

otes

per

a

una

análisisistémica

sobre

els seus

processos

e canvin, ins ReyistaCatalana e

Segurefaf ública. úm.6-Z

2000.

7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF

http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 26/28

R E F E R E N C I E S

I B L I O G R A F I O U E S

E R

C A P I T O L S

EnquestadeSeguretatPúblicadeCatalunya,

999. Barcelona:

LÉvY,

R.

R.

zAUBERMAN:"La

olicia,

es minories

l'idealrepu-

Departamentd'lnterior,

2000.

blicá rancés",

ins

Revista

Catalana

de

Seguretat

Pública,

num.

g ,

2001 .

Enquestade Seguretat

Pública de Catalunya, 2000.

Barcelona:

Departament

'lnterior,

2001. MORGAN,

I

T.

NEwBURn:

he

future

of Potícing.Oxford:

Cla-

rendonPress,1997.

EsprcAREs, .: Delincuencia

rganizada

ransnacional",in s

Ciencia

Policial,juliol-agost1998.

licia catalana

multiculturalitat.

arcelona:

Centre Unesco

de

Catalunya,

ebrer

2OO2.

cARcrA, e.:

lnmigración

y

delincuencia

en España: análisis

criminoló7rco.

Valéncia:Tirant

lo Blanc

i Ins tituto Andaluz Inte-

Recomanació

1O

del

Comíté

de

Ministres

del Consell

d'Europa

runiversitario e Criminología.,

001. sobre

el Codi Europeu

d'Ética

Policial

Comité

de

Ministres,

19

de setembre

e 2001.

cutLLEN,

. :

"El

paper

de

la

policia

en relació

amb

el

racisme

els conflictes interétnicsn,

ins

Revista Catalana de Seguretat Recomanacionsfinals

el

projecte

Pavement.Barcelona:

entre

Pública,núm. 8,

2001. Unesco

de Catalunya,

2000.

cufLLEN,F.:ulaintegraciódemembresdelesminoriesalespoli- REtNER, .:Chief Consfab/es.Oxford:OxfordUniversityPress,

cies europees'i dins

Policia

catalana multiculturalitat.

Barcelona: 1

991

Centre Unesco de Cata lunya,

2000.

ScARMAN,.;

TheBríxton

Disorders.

ondres:HMSO, 1981.

INSTITUTOEESTUDIOSESEGURIDAD

POI- ICí I :

uSETVA.

torio de Ia Seguridad

Pública, núm. 8,

2001.

sM¡rH, D.J.

J. cRAy:

Police

and People ín London. The Police

in Action.

Londres:

Policy

Studies Institute,1983

La

Carta

de Rotterdam.

llna

policia per

a

una societat multiét-

nica.Barcelona:Centre

nescoCatalunya,

scolade

Policiade

zuRERA,

.s.:

"El

rol

de la

policia

davantdel

multiculturalisme',

Catalunya,

1999.

dins Revrsfa

Catalanade

SeguretatPública,

núm. 2, 1998.

La

gesüón

de la seguridad

en las sociedades

multiétnicas.Madrid:

Comissió

Europea/lnstituto e

Estudiosde

Policía, 001.

LEA, . I J.

you

ne: Whatis to be

done about law and order?

Crsrs

in the nineties.Londres:

Pluto Press, 1993.

7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF

http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 27/28

lEMed.

President:

Jordi

Pujol,

resident

e

la

Generalitat

e Catalunya

Vicepresidents:

Ana

Palacio,

ministra Afers

Exteriors el Governespanyol

JoanClos,alcalde e Barcelona

Josep

A. Duran Lleida, n

representacióe

la

Generalitat e Catalunya

President

de la

Comissió

Delegada:

JosepA.

Duran Lleida

Director:

Andreu

Claret

Consorci

ormat

Per:

frffi

Generalltat

e CatalunYa

MINISTERIO

DE ASUNTOS

PíERIORES

Ajuntament

@

a" a.r."lon"

Alt

Patronat:

BBVA

:X

"bearxd'

Grupo@Ptaneta

@

/e"'.ryry

Eil

grt{"t%|

TBER AÍ

Gmbr¡ dr Con.r(

dc Earccton¡

a

Poft de Barcelona

'rl>

=r

?or t

da

laraagon¡

------------\s-

Tel6nica

.:ffiffi9

Gestionar

la

diversltat.

Reflexions

experiéncies

sobre es

polltiques

d'immigració Catalunya

Equlp

de redacció

Direcció:

GemmaAubarell

Coordinacló:

Xavier ragall, ordi

Padilla

Assessoramenfi

XavierRelats

Redacció:

Dolors

Portet, nnadelAnoyo

Dlsseny

de la

col.lecció: DavidTorrents

Maquetació:

Juan

Esbert

lmpressló:

Futurgrafic

.C.C.L.

Dipósit

Legal:

83761

2009

@ nstitutEuropeu e la Mediterránia

Girona

20,

5a

planta

08010

Barcelona

www.iemed.org

ISBN:

4-393.6012-z

7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF

http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 28/28

GESTIONAR

RHFLffi}dHMNS

.t*i:.:"r;E'

i;.

 ;

fli

Sruw,

#

1

? :

ik "+roiiri:¡.?rh

HKpffiffifi

$\fftHS

ffi#ffircffi

M?IMMfiffi-$qffilO

) )

t f

;Í

f;Frrritls;

ir t

f.

il

t¡ rfi

ti

i$*'-,t*o

i {

t::

6N

t ¡ ¡

.1.¡r,1tr, : i

i Éjr. rs.t , j; '.

r

I

il,

"t

i:-

i - :

*

I , .

, ; i L ' í . P E $

- j A l 5 0 s .

E l t

I F E N

A

i : : : ' ,

i j { - : ¡ F 1 ; D E l i l A N n É i S

S O L I A t - S

I

L . I " I B R E

B O R D A

t . E S G R A N S

i l i i

l r l O M E N T

E i \ i

ü U E S C N

' . .

C i i i ,

R E N S I O

r i E

R E F l - E X I O

':i i¡ :

-

'it,

i¡

t,

i ii

'¡4

" f i $

i

,fl

'*..

,"

,¡;¡',il-t

q-r.;;;,'g,.:;-

:

- ' i i n i

\ i A i _ G f i ¡ , R

L

C A B A L

'

,

,

, . ' .

' j :

(:

¡-:

,1:

^ANA

EN