Material didàctic sobre Creació a cicle inicial de Primària.pdf

MMaatteerriiaall ddiiddààccttiicc ssoobbrree ccrreeaacciióó

aa cciiccllee iinniicciiaall ddee PPrriimmààrriiaa

GRUP DE TREBALL DE MÚSICA DEL SE SANTS-MONTJUÏC Pla de Formació de Zona 2011-2013

2 Material didàctic sobre creació a cicle inicial de Primària – GT de Música Sants-Montjuïc

Material didàctic sobre creació a cicle inicial de Primària Realitzat per: GRUP DE TREBALL DE MÚSICA DE SANTS-MONTJUÏC www.gtmusica.tk

Coordinació: Ran Roger Azemar Mestres que hi han participat:

Anna Subirana Trasobares Maria Viñeta Balsells Anna Valls Vallvé Alba González Cànovas Mont Massó Carreras Esperanza Pascual Repiso

Disseny i maquetació: Ran Roger Azemar

Dipòsit Legal B-11547-2013

http://www.gtmusica.tk/


ÍNDEX

INTRODUCCIÓ 4

RECOPIL·LACIÓ D’IDEES DIDÀCTIQUES 5

UNITATS DIDÀCTIQUES

L’enigma de la cançó del Cargol i les seves notes

Annexos

8

13

El viatge del cargol

Annex

16

19

Som compositors!

Annexos

20

23

El joc de la jungla 25

Moc el mocador 29

CONCLUSIONS 33


INTRODUCCIÓ

El grup de treball de música de Sants-Montjuïc, durant el curs 2011-2012, vam presentar unes propostes d’unitats didàctiques sobre la creació a l’àrea de música. Després de la seva publicació vam pensar que podríem completar la feina engegada amb l’ampliació de més propostes didàctiques. En aquesta ocasió hem centrat el nostre treball en activitats de creació per al Cicle Inicial de Primària.

Volem destacar que l’àrea de música treballa a partir de les competències específiques de l’àrea artística: Interpretar i crear – Explorar i percebre, a més de les aportacions que la música realitza a les competències bàsiques. Les unitats que presentem en aquesta publicació es centren en la creació i totes elles han estat experimentades i treballades per alguns dels membres del grup de treball.

El grup de mestres de música autors d’aquesta publicació entenem l’assoliment de

les competències a través del descobriment, el treball i el respecte. Podríem dir que en l’apartat de creació hi ha un treball competencial a partir de la feina cooperativa però també des d’un esforç i desenvolupament personal de dins cap a fora. Esdevenir competencial per a una integració social pot significar un primer treball personal per a una fase posterior d’obertura als altres. Aquest progrés personal amb posterior obertura es pot exercitar a través de l’art, la música i, en concret, la creació.

És obvi per a tots els docents que el fet creatiu ajuda a posar en pràctica els

continguts que els nens i nenes van aprenent a la classe de música1. Tant si la creació és espontània o pensada (improvisació o composició, respectivament)2, afavoreix que els alumnes posin en pràctica la capacitat de decidir quins elements musicals volen fer servir. Al mateix temps, la creació afavoreix la capacitat expressiva a la vegada que se’n gaudeix de manera activa. I encara podem incloure l’apartat que comentàvem en què la creació és eina d’integració social i desenvolupament personal al ser una acció estimuladora, enriquidora i cooperativista.

Previ al redactat de les unitats didàctiques, hem realitzat una recopil·lació de

propostes i les hem agrupat en tres blocs temàtics, que són: melodia, ritme i moviment. De cada bloc hem seleccionat i desenvolupat una o diverses activitats que presentem en aquest document.

Com aclariment, hem d’afegir que els números anotats al costat dels apartats de Continguts i Criteris d’Avaluació fan referència a l’ordenació dels mateixos dins del Currículum de Primària. A més, els Objectius d’Aprenentatge, els Continguts i els Criteris d’Avaluació provenen de la Llei Orgànica d’Educació -LOE- 2/2006, de 3 de maig i s’adapten en funció de la temàtica de les Unitats Didàctiques.

Així, doncs, procurem ser fidedignes a la LOE i a l’ordenació curricular permetent-

nos una certa flexibilitat a l’hora de redactar propostes docents per tal que aquesta abstracció i globalitat competencial sigui matisada de manera pràctica a l’aula pel docent.

1 Epelde Larrañaga, A.: Creatividad musical en Educación Primaria. Música y educación. Revista trimestral de Pedagogía Musical, nº 69. (Madrid, 2007). 2 Molina, E.: La improvisación: definiciones y puntos de vista. Música y educación. Año XXI, 3, núm. 75, pp. 78-94. Musicalis (Madrid, 2008). Tolmos, A.: Improvisació musical: crear i gaudir en temps real. Pagès (Lleida, 2008).


RECOPIL·LACIÓ DE PROPOSTES DIDÀCTIQUES

3 Busqué, M.; Pujol, M.A.: Ximic. Pàg. 29. Edicions Amalgama (Barcelona, 1996).

4 Veure Unitat Didàctica L’enigma de les notes.

MELODIA CURS TÍTOL DESCRIPCIÓ

1r Dibuix de sirenes Amb un full i un color, dibuixar el traç del vol d’un insecte o una muntanya russa. Després representar el dibuix amb so fent sirenes.

2n

Sirenes (1) Melodia en forma de Pregunta-Resposta a partir de sirenes generant diàlegs.

Activitat prèvia (2.1) Joc Quins són els meus?3

Onomatopeies (2.2) Melodia en forma de Pregunta-Resposta a partir d’onomatopeies.

Monosíl·labs (3) Crear una melodia en forma de Pregunta-Resposta amb monosíl·labs.

1r+2n Escala de Do4 Treballar la qualitat del so "alçada" i aprendre la grafia i el so de les notes de l'escala de Do.

1r Notes Pregunta-Resposta amb les notes Sol i Mi amb la veu.

Pregunta-Resposta amb les notes Sol, Mi i La amb instruments Orff.

2n Notes Pregunta-Resposta amb les notes Do, Mi i Sol amb la veu.

Pregunta-Resposta amb les notes Do, Mi, Sol i La amb instruments Orff.

2n Rondó Crear una cançó amb forma rondó recopilant cançons conegudes per tal que els alumnes creïn el tema (A).


RITME CURS TÍTOL DESCRIPCIÓ

1r+2n Conte animat5 Mentre es narra o s’escolta un conte s’afegeixen produccions rítmico-sonores. El conte pot ser narrat o bé enregistrat.

1r+2n Pel·lícula6 Mentre s’escolta i es segueix una pel·licula (o fragment) s’afegeixen produccions rítmico-sonores.

2n Sentiments sonors Expressar un sentiment i reproduir-lo amb instruments de percussió indeterminada a partir de com es genera el so, relacionant-lo amb el sentiment escollit.

1r Pregunta-Resposta Pensar una Pregunta-Resposta verbal i percudir-la.

1r+2n Joc de les pulsacions Amb compassos de 4 temps, picar un dels temps i esperar la resta. Anar percudint en els altres temps i afegir variacions.

2n Composició En grups de 4, crear una frase rítmica de 4 temps generant una composició i després reproduir-lo amb percussió indeterminada (5 ó 6 parts / 20-25 alumnes).

1r+2n Percussió Corporal Crear una petita orquestra amb sons corporals.

1r Cançons amb acompanyament

Crear un obstinat rítmic amb els recursos apresos per a una cançó coneguda i executar-lo mentre la cantem. Ex.: Dins la fosca.

2n Crear un obstinat rítmic amb els recursos apresos per a una cançó coneguda i executar-lo mentre la cantem. Ex.: Si vols aigua ben fresca.

5 Veure la Unitat Didàctica El viatge del cargol.

6 Veure la Unitat Didàctica Som compositors!


7 Veure Unitat Didàctica Moc el mocador.

8 Vega, J.M.; Manual mètode Dinàmic. Guia per una Educació Musical de Base. Pàg. 64. TECFA (Barcelona, 2001).

Veure Unitat Didàctica El joc de la jungla. 9 Trias, N.; Pérez, S.: Jocs de música i expressió corporal. Pàg. 54. Editorial Parramón (Barcelona, 2002).

10 Popular catalana. Solistes de la Costa: Fem dansa. 10 anys. Institut d’Educació. Ajuntament de Barcelona (Barcelona, 2003). CD.

11 Sac de danses: El galop. Danses catalanes i jocs dansats. Pàg. 51-53. Editorial Alta Fulla (Barcelona, 1994). Llibre + CD.

MOVIMENT CURS TÍTOL DESCRIPCIÓ

1r+2n Moviment lliure7

Moviment lliure amb una audició donada.

Moviment lliure en forma d’animal, recreant oficis,…

Moviment lliure amb mocador.

Moviment lliure recreant el moviment del mocador.

1r Joc del rei Un alumne fa de model de moviments i la resta imita.

1r Joc del mirall Seguint una audició, en parelles, moviment lliure fent el mirall.

1r Joc de la jungla8 Moviment recreant un animal condicionant el so d’un instrument.

1r+2n Com s’aturen els ninots mecànics?9

Representar un ninot mecànic que es mou i que no es pot aturar fins que li toquen el botó de tancament.

2n Pregunta-Resposta

En parelles, un crea una frase de moviment i el company respon amb un altre moviment no imitatiu.

Contraris Seguint una audició, en parelles, moviment lliure d’efectes contraris.

1r Danses populars

Els set salts.

Els ballaires dins d’un sac10.

El petit vailet11.

2n Coreografia Donada una audició, crear una coreografia en petits grups.

2n Rondó Crear blocs de moviment amb forma Rondó.

2n Tema amb variacions Crear blocs de moviment amb forma Tema amb variacions.

1r Melodia+moviment Mimar una cançó creant el gest. Ex.: Sur le pont d’Avignon, Bon dia nostre pare.


UNITATS DIDÀCTIQUES

Aquesta unitat didàctica ha estat realitzada pels nens i nenes de 1r i 2n curs de Cicle Inicial de l’escola Cavall Bernat amb l’especialista de música Alba González durant el curs escolar 2012-2013.

1.1. TÍTOL L'enigma de la cançó del Cargol i les seves notes.

1.2. JUSTIFICACIÓ 2. DURADA I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL AL LLARG DEL CICLE

Aquesta unitat té com a objectiu principal treballar la qualitat del so "Alçada" i aprendre la grafia i el so de les notes de l'escala de Do.

La unitat està configurada pel segon curs del Cicle Inicial però també es pot fer amb el primer, tot i que les sessions es poden dividir i allargar-les. Es realitzarà en 8 sessions de 45’ cadascuna.

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES

3.1. COMPETÈNCIES PRÒPIES DE L’ÀREA 3.2. APORTACIONS DE LES ÀREES A LES

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Artística i Cultural. (2)

Comunicativa i Lingüística. (1) Aprendre a aprendre. (5) Autonomia i iniciativa personal. (6) Social i ciutadana. (8)

4. OBJECTIUS D’APRENENTATGE

Aprendre la grafia de les Notes. Associar una grafia a un so determinat. Diferenciar agut i greu. Fer petites creacions artístiques individuals i col·lectives. Respectar i valorar la feina dels companys i la pròpia.

5. CONTINGUTS

5.1. EXPLORAR I PERCEBRE 5.2. INTERPRETAR I CREAR

Percepció del so i del silenci, de les diferents qualitats del so i de la seva combinació (alçada). (1) Interès pel coneixement de cançons i danses

Composició individual i col·lectiva de produccions musicals i coreografies. (3) Ús progressiu de materials sonors i instruments convencionals i no convencionals,


tradicionals catalanes i dels països d’on provenen companys i companyes. (5) Comprendre el significat de cançons i danses i la seva relació amb experiències conegudes o imaginades. (7) Reconeixement, interpretació i representació gràfica i corporal d’elements musicals. (10) Percepció que a través de la participació i de l’interès s’arriba a la satisfacció en l’experiència artística. (11)

desenvolupant l’adaptació corporal i musical a les característiques de cadascun d’ells. (4) Incorporació i utilització progressiva de grafies no convencionals (dibuixos, paraules, símbols) i grafies musicals convencionals en la lectura, la interpretació i la creació de partitures senzilles. (5) Incorporació i utilització progressiva de la terminologia que s’empra en la pràctica i la vivència de la dansa i la música. (6) Valoració de l’atenció i el respecte en les interpretacions i produccions artístiques pròpies i dels altres. (7)

6. CRITERIS D’AVALUACIÓ

Expressar de forma senzilla i compartir amb els companys i les companyes el que ens desvetlla una experiència cultural o artística, individual o col·lectiva. (2) Realitzar senzilles composicions visuals (imatges i objectes), sonores i coreogràfiques que representin el món imaginatiu, afectiu i social i participar en produccions col·lectives. (3) Emprendre processos de creació i producció artística i desenvolupar-los amb confiança, satisfacció i respecte. (4) Mostrar respecte en el treball cooperatiu a l’hora de participar en projectes artístics col·lectius. (5) Realitzar patrons melòdics amb la veu i instruments. (8) Llegir petits patrons melòdics i rítmics amb els elements apresos. (9)

7. METODOLOGIA

7.1. ORGANITZACIÓ (TIPOLOGIA D’ACTIVITATS)

Les activitats es realitzaran amb tot el grup classe. Els alumnes s'agruparan en 4 grups. S'utilitzarà una metodologia activa i participativa perquè la creació vindrà del propi infant. Es treballarà la qualitat del so "alçada" però més endavant, quan s'hagin treballat els ritmes, es podran utilitzar per decidir (amb l'última composició) quines notes sonaran "llargues” i quines “curtes".

7.2. MATERIALS

- Cançó del Cargol: "Do, Re, Mi, al jardí".

- Fitxa 1, Fitxa 2, Fitxa 3 -no annexada- (paper pautat) i Fitxa 4.

- CD "Tot Sona", pista núm. 5: "El greu i l'agut". Dàmaris Gelabert (Tot Sona Records, 1998).


- Els instruments que es disposi i que facin diferència entre agut i greu.

7.3. DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE I D’AVALUACIÓ

Sessió 1: Activitats d'introducció i exploració: Aprendre la cançó del Cargol12. Presentar el nom de les notes. Sessió 2: Activitats de desenvolupament: Fitxa 113 "L'enigma de la cançó del Cargol i les seves Notes". Preguntes sobre el pentagrama: “Què és?, per què serveix?” Activitat per a introduir la grafia de les notes:

Dir una frase: ex. "Maria, seu bé" i preguntar quantes paraules té. “Si només tenim una paraula, podem fer la frase?” Amb la música passa el mateix, "Un so no fa cançó"; “què és un so? (una cosa que sona)”. “Trobeu en aquesta cançó alguna cosa que soni?” Comencem pel principi: DO, “què és?” (és com comença la cançó). Diran que és una nota, ja que en la sessió anterior s'han presentat les notes. “Però, sona o fa silenci? Sona, per tant és un so”. “Coneixeu una cançó que només tingui un so?” Fer exemples que no. “Per tant, si "un so no fa cançó", quins més sons tenim a la Cançó?” Els anirem descobrint...

DO, RE, MI:

Explicar quines línies i espais té el pentagrama i on col·loquem les notes. Presentar la grafia a la pissarra i que l'escriguin a la Fitxa 1. Dividir la classe en 4 grups i fer un "Concurs de les notes".

Hi han 4 Nivells:

Nivell 1: La mestra diu una nota i l'han d'escriure a la pissarra. Nivell 2: La mestra diu dues notes i les han d'escriure a la pissarra en l'ordre que s'han dit. Nivell 3: La mestra diu tres notes i les han d'escriure a la pissarra en l'ordre que s'han dit. Nivell 4: La mestra diu quatre o més notes i les han d'escriure a la pissarra en l'ordre corresponent.

Sempre que algú escriu una nota a la pissarra, tots la llegim i la cantem així van assimilant poc a poc la lectura i relacionant-les amb els diferents sons.

12

Veure Annex 1. 13

Veure Annex 2.


Sessió 3: Activitats d'aplicació: Es divideixen en 4 grups:

Es recorda la grafia i el so de les notes DO, RE, MI. Fitxa 214: Composició col·lectiva. Entre tots escriuran una composició amb les notes DO, RE, MI. Després un encarregat de cada grup ho copia a la pissarra i tots ho llegim i cantem.

Fitxa 3 (paper pautat, no annexat): Composició individual.

Cada alumne escriu una composició individual en el primer pentagrama del paper pautat, es dirà “cançó DO, RE, MI”. Quan acabin tots els del grup, entre ells llegiran i cantaran les cançons de tots els companys.

Fitxa 4 (paper pautat): Composició col·lectiva.

Entre tots decidiran algun fragment que els hagi agradat més de cadascuna de les composicions individuals i tornaran a escriure una composició comuna on hauran de combinar els millors fragments de cadascú. Si hi ha temps s'escriu a la pissarra les 4 últimes composicions i les canten o toquen amb xilòfons entre tots, sinó es realitzarà a l'inici de la següent sessió.

Sessió 4: Fer el mateix treball amb les notes MI, FA, SOL. A la fitxa de la cançó i després:

1r) Concurs. 2n) Composició col·lectiva. 3r) Composició individual. 4t) Composició col·lectiva utilitzant els fragments de la individual.

Sessió 5: Completar les notes que falten de la primera part de la cançó i fer:


Utilitzant totes les notes apreses fins al moment: DO, RE, MI, FA, SOL. Sessió 6: Parlar de la qualitat del so: Alçada, cançó “Agut i greu” de Dàmaris Gelabert. Fer exercicis de reconeixement de sons aguts i greus, primer oral i després escrit dibuixant sirenes i fent "dictat" d'agut i greu (amb les cases). Després completar les notes "DO" de la segona part de la cançó i adonar-nos que el primer DO de

14

Veure Annex 3.


la segona part és agut i la resta són greus. Ensenyar la diferent grafia i fer:

1r) Concurs (aquesta vegada la mestra haurà de cantar/tocar el DO agut o greu però sense dir que és agut o greu). 2n) Composició col·lectiva.

Sessió 7: Presentar les notes SI, LA. A la fitxa de la cançó i després:


Sessió 8: Acabar d'omplir totes les notes que falten a la segona part de la cançó i després:


8. REFLEXIÓ SOBRE LA PRÀCTICA

És una activitat molt engrescadora i motivadora pels alumnes ja que descobreixen que poden crear i interpretar cançons pròpies. Després de la seva realització, s’ha notat que els/les alumnes han progressat en la lectura musical i la interpretació instrumental i ha afavorit el desenvolupament auditiu. Una vegada acabada la unitat, es pot enllaçar amb altres qualitats del so que es vagin treballant i combinar-les per fer petites composicions, cada vegada més riques i complertes.


ANNEXOS

Fitxa 1


Fitxa 2


Fitxa 4


Aquesta unitat didàctica ha estat realitzada pels nens i nenes de 1r i 2n curs de Cicle Inicial de l’escola Proa amb l’especialista de música Maria Viñeta durant el curs escolar 2012-2013.

1.1. TÍTOL El viatge del Cargol


En aquesta unitat didàctica es treballarà la creació de ritmes o sons per a acompanyar un conte animat amb instruments de percussió.

Es durà a terme al primer curs de Cicle Inicial de Primària. Es farà una sessió setmanal de 45 minuts durant 3 ó 4 sessions.




Artística i cultural. (2)

Autonomia i iniciativa personal. (6) Aprendre a aprendre. (5) Comunicativa lingüística i audiovisual. (1) Matemàtica. (4) Social i ciutadana. (8)


Crear ambients sonors a partir de les imatges donades.

Aprendre la cançó d’El viatge del cargol.

Consensuar, entre els alumnes de la classe, les decisions musicals aportades per ells mateixos.

Escoltar les creacions fetes pels companys de classe.

Escriure la creació realitzada utilitzant grafies musicals convencionals i no convencionals.

Participar en les creacions musicals.

Respectar les creacions dels companys.

Gaudir de l’activitat de creació.

5. CONTINGUTS


Escolta i discriminació de sons enregistrats. (1) Percepció del so i del silenci, de les diferents qualitats del so i de la seva combinació. (1) Exploració dels recursos creatius i expressius dels instruments. (2)

Interpretació d’una cantarella desenvolupant la tècnica vocal. (1) Composició individual i col·lectiva de produccions musicals. (3) Ús progressiu de materials sonors i instruments convencionals, desenvolupant


Interpretació i representació gràfica d’elements musicals. (10) Percepció que a través de la participació i de l’interès s’arriba a la satisfacció en l’experiència artística. (11)

l’adaptació musical a les característiques de cadascun d’aquests. (4) Incorporació i utilització progressiva de grafies no convencionals (dibuixos, paraules, símbols) i grafies musicals convencionals en la interpretació i la creació de partitures-guió senzilles. (5) Valoració de l’atenció i el respecte en les interpretacions i produccions artístiques pròpies i dels altres. (7)


Expressar de forma senzilla i compartir amb els companys i les companyes el que ens desvetlla una experiència artística col·lectiva. (2) Realitzar composicions sonores que representin el món imaginari, afectiu i social i participar en produccions col·lectives. (3) Emprendre processos de creació i producció artística i desenvolupar-los amb confiança, satisfacció i respecte. (4) Mostrar respecte en el treball cooperatiu a l’hora de participar en projectes artístics col·lectius. (5) Interpretar de memòria cançons. (7) Fer patrons d’esquemes rítmics amb els instruments. (8)

7. METODOLOGIA


Les activitats es realitzaran en gran grup i en petit grup (5 alumnes). El visionat i les explicacions de les activitats es faran en gran grup i la creació i producció sonora en petit grup.

7.2. MATERIALS

- DVD d’“El viatge del Cargol” (Fundació “la Caixa”). - Equip de so. - Projector. - Instruments de percussió Orff determinada i indeterminada.

- Graella annexada que recollirà tota la informació necessària per a la posterior interpretació de la creació (per exemple nom de l’escena, personatges, instruments utilitzats en cada seqüència, com serà el so...). - Llapis i goma.


Activitats Inicials: Visionem el DVD d’“El viatge del Cargol”. Primer veiem la història amb música i els efectes sonors que proposa el creador. Ensenyem la cançó del cargol que ha sonat en el vídeo. Durada 5 minuts.


Després es visiona una part del segon vídeo on la música i els efectes sonors ja no apareixen. És a partir d’aquest segon vídeo que farem posteriorment la nostra creació. Durada 5-8 minuts.

Activitats de desenvolupament: Entre tots seqüenciem la història en 5 parts. Durada 10 minuts.

1r) El cargol està sol i trist. 2n) Arriben els amics: la granota, la gamba... 3r) Van al mar a fer surf, apareix el dofí i la balena que salten. 4t) Comença una tempesta que a poc a poc esclata i es fa més forta, llamps, trons i finalment la calma. 5è) El cargol troba nous amics: la mona, la serp... I canten junts prop d’una palmera.

Dividim la classe en 5 grups de 5 alumnes i assignem cada seqüència a un grup. Mostrem tots els instruments Orff que disposem a l’aula de música per tal que puguin escollir els que creguin més adients per a cada escena de la història. En grups, parlen de quins instruments volen posar a la seqüència que han de sonoritzar. Un representant de cada grup va a buscar els instruments necessaris i els reparteix entre tots els components. En un full15, que prèviament haurà preparat la mestra amb el títol escrit de l’escena, hauran d’anotar els components del grup i quins instruments utilitzaran per a les diferents imatges de l’escena. Utilitzarem la graella de doble entrada amb quatre columnes i sis files. A les files hi escriurem el nom de l’alumne que tocarà. A les columnes hi haurà l’acció que sonoritzem, l’instrument que el tocarà i una representació gràfica del so. Practiquem com faran sonar els instruments per aconseguir l’efecte més adequat. Establim un ordre d’actuació tenint en compte l’ordre en què apareixen les imatges a cada escena. Tornem a visionar el segon vídeo però ara actuarà cada grup sonoritzant-lo. Ho practicarem diverses vegades fins que el so estigui ben sincronitzat amb la imatge. Enregistrarem el resultat sonor final. Tornarem a visionar el segon vídeo escoltant la gravació de la seva creació. Els alumnes fan una valoració o comentari oral de tota l’activitat.


Aquesta activitat acostuma a ser molt engrescadora i motivadora pels alumnes. Cal tenir preparat tot el material necessari pel desenvolupament de les sessions per tal d’agilitzar-les i poder acabar totes les activitats programades en cada moment. A vegades pot ser difícil la sincronització de la imatge i el so enregistrat. També es pot acabar l’activitat convidant un altre grup classe a veure i escoltar la creació en directe.

15

Veure fitxa annexa.


ANNEX

Grup

Classe

Membres

Nº Descripció de l’escena Instruments que utilitzarem Representació gràfica del so


Aquesta unitat didàctica ha estat realitzada pels nens i nenes de 1r i 2n curs de Cicle Inicial de l’escola N-II de Pràctiques amb l’especialista de música Anna Subirana durant el curs escolar 2010-2011.

1.1. TÍTOL Som compositors!


A partir de la visualització d’un fragment de la pel·lícula El gran dictador de Charles Chaplin crearem una banda sonora amb els instruments que disposem a l’aula de música per a acompanyar la projecció.

Aquesta activitat es realitzarà en els cursos de 1r i 2n de Cicle Inicial. Es realitzarà durant el 2n trimestre i tindrà una durada de 4 sessions.





Autonomia i iniciativa personal. (6) Aprendre a aprendre. (5) Comunicativa lingüística i audiovisual. (1) Coneixement i interacció amb el món físic. (7) Matemàtica. (4) Tractament de la informació i competència digital. (3) Social i ciutadana. (8)


Crear un acompanyament sonor a partir d’un fragment d’una pel·lícula. Escollir els instruments que millor representen el so de l’acció que es produeix a les imatges. Escriure gràficament el so que produeix cada instrument. Escriure una partitura no convencional per a la banda sonora creada.

5. CONTINGUTS


Exploració dels recursos creatius i expressius dels instruments. (2) Reconeixement, interpretació i representació gràfica d'elements musicals. (10)

Composició col·lectiva de produccions musicals. (3) Incorporació i utilització progressiva de grafies no convencionals (dibuixos, símbols) en la interpretació i la creació de partitures senzilles.


Percepció que a través de la participació i de l'interès s'arriba a la satisfacció en l'experiència artística. (11)

(5) Valoració de l’atenció i el respecte en les interpretacions i produccions artístiques pròpies i dels altres. (7)


Realitzar senzilles composicions sonores i participar en produccions col·lectives. (3) Emprendre processos de creació i producció artística i desenvolupar-los amb confiança, satisfacció i respecte. (4) Mostrar respecte en el treball cooperatiu a l’hora de participar en projectes artístics col·lectius. (5)

7. METODOLOGIA


L’activitat es realitzarà en gran grup i petit grup (5-6 alumnes).

7.2. MATERIALS

- DVD amb el fragment de la pel·lícula. - Ordinador i projector o reproductor de vídeo. - Pissarra. - Fitxa annexada. - Llapis i goma. - Tots els instruments de la classe.


Activitats inicials: Projectarem un fragment de la pel·lícula El gran dictador de Charles Chaplin amb tot el grup classe. Després de la projecció farem la selecció de les 12-15 escenes susceptibles a ser sonoritzades a partir de la repetició del visionat del fragment de la pel·lícula. (Pels grups de 1r seleccionarem 12 escenes i pels grups de 2n 15 escenes). Escriurem aquestes escenes en una pissarra ja que es tracta d’un treball dirigit per la mestra però que farem amb tot el grup classe. Després dividirem el grup classe en grups més petits (5-6 alumnes per grup). Repartirem les 12-15 escenes consecutivament entre els grups que haurem format; 2 pels grups de 1r i 3 pels grups de 2n. Activitats de desenvolupament:

A cada grup repartirem un full amb una graella dibuixada16. En aquesta graella escriurem el nom dels components del grup, el número de l’escena a sonoritzar i la descripció de l’escena. A continuació, cada petit grup decidirà quin instrument utilitzarà per acompanyar cadascuna de les

16

Veure fitxes annexes.


escenes i de quina manera el faran sonar (sacsejant, fregant, percudint...). Per tal de deixar-ne constància, escriurem a la graella l’instrument que sonarà en cada escena i dibuixarem la representació gràfica del seu so utilitzant grafies no convencionals. Activitats de síntesi:

Seguirem l’activitat repartint un instrument per a cada alumne i/o grup. Aquests instruments hauran de ser els que han escollit per a la seva creació i procurarem que cada grup tingui tots els instruments seleccionats. Ara arriba el torn de practicar la manera com farem sonar els instruments escollits per a cada escena. Per tal de practicar tota la sonorització tots els alumnes de la classe es posaran un al costat de l’altre seguint l’ordre de les escenes. És a dir, primer hi haurà els alumnes que han fet la sonorització de la primera escena, segona i tercera, després els alumnes de la quarta, cinquena i sisena i així successivament. Tornarem a visionar el fragment de la pel·lícula mentre fem sonar els instruments un darrere de l’altre en el moment oportú. Finalment enregistrarem la producció sonora creada mentre es torna a fer el visionat de El gran dictador. Acabarem l’activitat reproduint el fragment de la pel·lícula amb l’enregistrament sonor creat pels propis alumnes.


Aquesta activitat ha estat molt engrescadora. Tots els alumnes han participat i han vist la necessitat de la seva tasca per tal d’aconseguir que el resultat fos satisfactori. És important tenir tots els instruments i materials necessaris a punt per tal d’aprofitar el temps de classe i agilitzar l’activitat. Ha estat un bon treball en grup.


ANNEXOS

Grup

Classe 1r

Membres



Grup

Classe 2n

Membres



Aquesta unitat didàctica ha estat realitzada pels nens i nenes de 1r curs de Cicle Inicial de l’escola Gayarre amb l’especialista de música Anna Valls durant el curs escolar 2012-2013.

1.1. TÍTOL Joc de la jungla


Aquesta unitat didàctica té per objectiu principal la creació d’un ambient sonor partint de la visualització del moviment corporal dels alumnes que imiten els animals de la jungla. Aquest ambient sonor es realitzarà amb instruments de percussió indefinida.

Aquesta activitat es realitzarà al 1r curs de Cicle Inicial de Primària durant el primer trimestre i tindrà una durada de 20 minuts al llarg de quatre sessions.





Comunicativa i lingüística (en les explicacions dutes a terme per la mestra i les converses col∙lectives). (1) Aprendre a aprendre (quant a la capacitat dels alumnes d’associar un ritme i una intensitat segons el moviment). (5) Autonomia i iniciativa personal (en la improvisació, creació i decisió, per part dels alumnes, de quins seran els moviments corporals més adients). (6) Interacció amb l’entorn físic (quan els alumnes interactuen amb l’espai, tot movent-se, percebent les possibilitats del propi cos, la pròpia lateralitat i esquema corporal, i la interacció amb els altres mitjançant els moviments i el coneixement de l’entorn que els envolta). (7) Social i ciutadana (en totes les activitats d’aquesta UD, quant al treball grupal, el respecte envers les aportacions pròpies i alienes, la convivència, el respecte dels torns de paraula en les aportacions, etc.). (8) Digital (de forma indirecta amb l’ús de materials audiovisuals per a l’enregistrament de les creacions). (3)


Associar correctament uns sons amb el moviment corporal determinat.


Moure’s amb destresa per l’espai. Ser capaç d’improvisar moviments extravertits (més oberts, més amplis) i/o introvertits (més tancats, més petits) segons l’animal que representin. Poder crear moviments corporals diversos per poder crear un ambient sonor ric. Interactuar amb els companys mitjançant el moviment i el so. Gestionar adequadament el treball en petit grup. Respectar i valorar les aportacions pròpies i alienes en les creacions en parella. Gaudir i ser imaginatiu en les activitats d’improvisació i creació.

5. CONTINGUTS


Exploració dels recursos creatius i expressius dels instruments. (2) Exploració sensorial de les possibilitats de moviment del cos. Adequació del so al moviment. (3) Interacció amb els companys en l’entorn físic (l’espai). (3) Reconeixement i interpretació d’elements musicals a partir del moviment corporal. (10) Percepció que a través de la participació i de l'interès s'arriba a la satisfacció en l'experiència artística. (11) Gestió del treball en petit grup de forma

adequada. (11)

Desenvolupament de la tècnica instrumental a partir de la interpretació del moviment corporal. (1) Composició individual i col·lectiva de produccions musicals i coreogràfiques. (3) Ús progressiu d’instruments convencionals desenvolupant l’adaptació corporal i musical a les característiques de cadascun d’aquests. (4) Valoració de l’atenció i el respecte en les interpretacions i produccions artístiques pròpies i dels altres. (7)


Realitzar senzilles composicions visuals (imatges i objectes), sonores i coreogràfiques que representin el món imaginari, afectiu i social i participar en produccions col·lectives. (3) Emprendre processos de creació i producció artística i desenvolupar-los amb confiança, satisfacció i respecte. (4) Mostrar respecte en el treball cooperatiu a l’hora de participar en projectes artístics col·lectius. (5)

7. METODOLOGIA


L’activitat es realitzarà amb mig grup-classe.


Els alumnes s’agruparan en parelles. Un membre de cada parella serà l’animal i l’altre tocarà

l’instrument.

S’utilitzarà una metodologia activa i participativa perquè la creació vindrà del propi infant.

Al final es pot enregistrar i visualitzar per tal que els alumnes puguin fer una conversa de com ha

anat aquesta activitat.

7.2. MATERIALS

- Instruments de percussió Orff. - Càmera enregistradora d’imatge amb trípode. - Reproductor d’imatge. - Pantalla i/o projector.


Sessió 1: La mestra presenta els instruments de percussió de so indeterminat. Fem conversa de quins animals viuen a la jungla. Entre tots decidim qui instrument és el més adient per a representar cada animal. (Per exemple: elefant - timbal, goril·la - pandero, mico - güiro, papallona - triangle, cocodril - claus, tigre - maraques, pantera - caixa xinesa, serp – cròtals...). La mestra fa sonar un instrument i els alumnes es mouen com l’animal que representa. Cal recordar que els animals no han de fer cap so amb la veu o amb el cos.

Sessió 2: Recordem quin instrument representava cada animal. Per parelles trien quin animal volen ser. Un membre de la parella farà el moviment corporal i l’altre tocarà l’instrument. El que té l’instrument ha d’estar molt atent als moviments corporals de la seva parella i adequar el so segons els moviments siguin ràpids o lents, fort o fluix, segons siguin moviments grans o petits. La mestra tocarà el cap a un animal i aquest començarà a moure’s, la seva parella començarà a fer sonar l’instrument. Quan la mestra el tornarà a tocar aquest haurà d’aturar-se com una estàtua. Primer farem bellugar els “nens-animals” d’un en un i després ja anirem acumulant moviments i, per tant, sons. La mestra pot fer de “Rei de la jungla” (lleó), quan entra a la jungla tots queden aturats fins que aquest els toca el cap. En conversa col·lectiva comentem l’activitat i reflexionem sobre com podem millorar per a la propera sessió. Sessió 3: Recordem les parelles. Canviem els papers, els que en la sessió anterior havien fet d’animal ara tocaran l’instrument i els qui havien tocat l’instrument ara faran el moviment corporal. En conversa col·lectiva comentem l’activitat.

Sessió 4: Aquesta sessió servirà per a realitzar un enregistrament de vídeo de l’activitat. Després podem visionar-lo i fer conversa col·lectiva del resultat visual i sonor.


Ha estat una activitat molt engrescadora pels infants. En un primer moment la mestra ha hagut d’intervenir força per a motivar als alumnes a fer moviments ben diferenciats per tal de crear un


ambient sonor ben divers. Mica en mica es van posant en el personatge-animal i el resultat visual i sonor és més ric. Aquesta activitat està pensada per fer-la en sessions de grup partit. Si es treballa en grup sencer cal preveure que sempre hi haurà la meitat del grup classe que observarà els companys. Llavors la durada de l’activitat serà superior per donar temps a que tots els alumnes puguin fer tots els papers de l’activitat.


Aquesta unitat didàctica ha estat realitzada pels nens i nenes de 1r i 2n curs de Cicle Inicial de l’escola Perú amb l’especialista de música Ran Roger durant el curs escolar 2011-2012.

1.1. TÍTOL Moc el mocador


A l’àrea de música la creació pot ser instrumental (també vocal) o corporal. A partir de l’expressivitat que ofereix el moviment corporal (amb tècniques com la rítmica Dalcroze17 o la Plàstica animada18) desenvolupar el fet creatiu pot ser engrescador i natural ja que parteix del que l’alumne vol expressar sense estar supeditat a la tècnica de l’instrument i el llenguatge musical.

Per a alumnes de 1r i 2n curs del Cicle Inicial de Primària. Es realitzarà en 2-3 sessions de 45’ cadascuna.





Comunicativa i lingüística. (1) Autonomia i iniciativa personal. (6) Aprendre a aprendre. (5) Coneixement i interacció amb el món físic. (7) Social i ciutadana. (8) Tractament de la informació i competència digital. (9)


Seguir amb regularitat i precisió la pulsació d’una peça. Recrear amb moviment una frase musical. Expressar una música amb un gest acord amb el caràcter musical donat. Representar el moviment d’un animal o ofici acord amb el fraseig musical. Teatralitzar de manera expressiva una música. Participar de l’expresió corporal, l’audició i la interacció entre els companys. Gaudir del moviment corporal i l’Audició Passiva.

17

Llongueras, J.: El ritmo en la educación y formación general de la infancia. Pàg. 64. Ed. Labor (Barcelona, 1942). 18

Jaques-Dalcroze, E.: La plastique animée. Ed. Jobin et Cie. (Lausanne, 1916).


5. CONTINGUTS


Exploració sensorial de les possibilitats de moviment del cos. Adequació, quan escaigui, del moviment al so i a l'espai. (3) Reconeixement, interpretació i representació corporal d’elements musicals. (9) Percepció que a través de la participació i de l’interès s’arriba a la satisfacció en l’experiència artística. (11)

Realització de danses, exercicis corporals i jocs motrius, acompanyats de seqüències sonores, cançons i obres musicals. (2) Valoració de l'atenció i el respecte en les interpretacions i produccions artístiques pròpies i dels altres. (7)


A l’hora d’avaluar el grau d’assoliment dels objectius d’aquesta activitat s’haurà d’atendre a la interacció, motivació, implicació, rendiment i participació dels infants al llarg de tot el treball. Realitzar senzilles composicions visuals (imatges i objectes), sonores i coreogràfiques que representin el món imaginari, afectiu i social i participar en produccions col·lectives. (3) Emprendre processos de creació i producció artística i desenvolupar-los amb confiança, satisfacció i respecte. (4) Mostrar respecte en el treball cooperatiu a l'hora de participar en projectes artístics col·lectius. (5) Reconèixer elements musicals en audicions i coreografies. (6) Realitzar patrons de moviment, jocs motrius, esquemes rítmics i melòdics amb la veu, el cos i instruments. (8)

7. METODOLOGIA


Les activitats es realitzaran amb el grup sencer. S’emprarà una metodologia activa perquè l’aprenentatge i creació ha de provenir dels i pels alumnes. Es partirà dels interessos i coneixements previs dels alumnes. El mestre conduirà les diverses aportacions dels alumnes per a poder-les aprofitar al màxim. Es recomana enregistrar en vídeo i visualitzar posteriorment totes les activitats d’improvisació. La finalitat de l’enregistrament és, a més de veure la producció coreogràfica, analitzar-la amb un sentit crític.

7.2. MATERIALS

- Pedres de colors. - Un mocador de seda per a cada infant. - Càmera de filmar. - Aparell reproductor.


- Plomes de mona de Pasqua. - Estudi núm. 3 en Mi M op.10 de F. Chopin.19 - Eternity Theme Variation I de BSO Eternity and a day de V. Christopoulos.


Sessió 1: Els alumnes s’estiren a terra ben repartits per l’aula. Demanem que s’estirin en forma d’estrella de mar, obrint els palmells de la mà i els ulls tancats. És important que mantinguin una postura i actitud relaxada i els ulls closos en tot moment. Posem una audició tranquil·la, l’estudi de Chopin, i mentre l’escolten col·loquem a cada palmell una pedreta de color. És per això que és important la part de mentalització prèvia per tal que mantinguin una actitud pacient i relaxada (és recomanable treballar-ho en diverses sessions des de ben petits). Una vegada finalitzada l’Audició Passiva, tanquen ben fort els punys, estiren totes les extremitats i es revolquen pel terra, com si fossin croquetes. Ens aixequem i retornen les pedres a la capseta seguint novament l’audició però demanant que facin ballar les pedres per poder-les tornar.

El ball de les pedres es pot realitzar amb moviment per l’espai o des del mateix lloc, abastant el globus espacial20 de cadascú.

Amb aquesta mateixa audició, proposem que es moguin amb moviment lliure.

Cal deixar ben clar si el moviment es pot fer estàtic o dinàmic i que amb el moviment lliure dinàmic, sense estar exercitats/entrenats a aquest tipus d’exercici, la rutina habitual i generalitzada és la de caminar per l’espai. Tot i que és una forma de moviment perfectament acceptada, és interessant conduir-los a un plantejament de moviment més artístic i polivalent. Així, doncs, proposem conduir l’exercici cap a una posició estàtica dins del dinamisme que ofereix moure’s per tot el globus espacial i, posteriorment, al treball del moviment dinàmic. Una altra combinatòria possible és treballar aquest exercici des de l’oposició a la manera com s’ha treballat en l’anterior, és a dir, si el ball de les pedres s’ha fet de manera dinàmica aquest exercici de moviment lliure es realitza estàtic i viceversa. Variants de l’exercici: a. En qualsevol moment de l’audició el/la mestre/a atura la reproducció i els nens

s’han de parar. b. En qualsevol moment de l’audició el/la mestre/a atura la reproducció

(esmentant, just abans de parar-la, un objecte a representar) i els nens s’han d’aturar realitzant la figura demanada.

c. En qualsevol moment de l’audició el/la mestre/a atura la reproducció i els nens s’han de parar realitzant un gest ben expressiu en forma d’estàtua petrificada.

d. En qualsevol moment de l’audició el/la mestre/a atura la reproducció i els nens s’han de parar realitzant un ofici de manera ben expressiva.

e. En qualsevol moment de l’audició el/la mestre/a atura la reproducció i els nens s’han de parar realitzant un animal (sense so) de manera ben expressiva.

f. Recrear sense aturar la música els gestos dels apartats C, D i E. g. El mateix que l’apartat F però amb contraposició de dinàmic-estàtic.

19

Les audicions aquí esmentades són propostes, es podran usar altres mentre indueixin al caràcter esmentat en aquesta UD. 20 El globus espacial de cada individu és tot l’espai que hi ha al voltant de cadascú: davant, darrera, costats, amunt i avall, en totes les direccions i dimensions, fins on abasten les nostres extremitats però des d’un punt fixe. Referència de l’autor.


Sessió 2: Reprenem el primer exercici d’Audició Passiva (tema de la BSO), estirats en forma d’estrella de mar, realitzat en la primera sessió però aquesta vegada els hi col·loquem un mocador a la cara. Al finalitzar l’audició estirem les extremitats i ens incorporem intentant que no ens caigui el mocador de la cara. A continuació, el fan ballar lliurement. Enregistrarem en vídeo aquest exercici.

Variants de l’exercici: a. Per tot el globus espacial, amb cadascuna de les mans i amb les extremitats

inferiors. b. Amb moviment dinàmic, és a dir, per tot l’espai de l’aula. c. Recolzat en algun punt del cos i procurant que no caigui. d. Sense tocar-lo. e. Deixem els mocadors i recreem el moviment del mocador.

Visualitzem el que hem enregistrat en vídeo (fent èmfasi en l’apartat E) per agafar les idees més rellevants i configurar una petita coreografia. Sessió 3: (opcional) Comencem la sessió revisualitzant el vídeo i refrescant les idees de la coreografia. Entre tots configurem els moviments més rellevants (amb mocador o sense), assajem i reinterpretem la composició mentre l’enregistrem amb vídeo (per penjar-la al blog o web del centre per fer-la visible a tothom o convidar a altres alumnes a veure-ho). Per acabar la sessió recuperem l’Audició Passiva però, aquesta vegada, els acariciarem la cara i les mans amb les plomes de colors.


L’activitat ha estat molt engrescadora, dinàmica i participativa. Han valorat l’esforç en la recerca del moviment idoni, acord amb la música i l’expressivitat necessària. Cal destacar que és important treballar el gest expressiu abans i després d’aquesta Unitat Didàctica des de ben petits, per tal de reforçar i madurar la naturalitat i expressió del moviment.


CONCLUSIONS

A través de les Unitats Didàctiques aquí presentades, s’ha pogut apreciar el

potencial i les carències en el fet creatiu dels alumnes així com les ganes de transmetre quelcom als companys i la motivació per l’aprenentatge.

La comunicació i l’aprenentatge condicionen un desenvolupament positiu i

enriquidor. El progrés rau en l’esforç, la constància, la superació de vicissituds, la reflexió dels dubtes, sobrepassar incògnites, aparcar pors, timideses i vergonyes, la desinhibició, el gust per a l’exercici musical, el gaudi del fet artístic, l’espontaneïtat de la creació, la col·laboració del treball cooperatiu, la convivència del treball grupal i un extens etcètera de valors extraordinaris, menys tècnics a nivell artístic però més competencials a nivell social. Valorem més la qualitat del procés d’aprenentatge que no pas el resultat final.

El material que teniu a les mans l’hem creat conjuntament el grup de mestres

especialistes de música d’educació infantil i primària que formem el grup de treball de música del districte Sants-Montjuïc durant els cursos 2011-2012 i 2012-2013. L’hem confeccionat després de posar en comú propostes didàctiques sobre la creació que hem realitzat a l’escola i reflexionar sobre la complexitat a l’hora de realitzar activitats on la creativitat és l’eix conductor.

El fet de trobar-nos diversos mestres, on cadascú té la seva metodologia

adquirida a partir dels seus coneixements i de la seva experiència, ha enriquit el resultat final d’aquest material i al mateix temps a nosaltres mateixos com a docents.

Per això us animem a treballar en grup per tal de compartir experiències i crear

nous materials. Qualsevol aportació que pugui millorar i/o ampliar aquestes propostes serà ben rebuda.

www.gtmusica.tk

http://www.gtmusica.tk/

Material didàctic sobre Creació a cicle inicial de Primària.pdf

Documents

Transcript of Material didàctic sobre Creació a cicle inicial de Primària.pdf