TALLER DE PLÀSTICA: MAQUETA D’UNA CABANA.

El maquetisme, com activitat plàstica, ofereix un amplíssim ventall de possibilitats, tant pròpiament

creatives com educatives. En fer maquetes hi ha molt d’interdisciplinarietat o de temes transversals que,

entre d’altres factors, fan que aquesta activitat en sigui una que seria bo tenir en compte a l’hora de

dissenyar els nostres programes d’activitats.

Tot i que després parlarem de les finalitats educatives del taller en concret que ocupa l’activitat, voldria

en general fer una exposició que pugui donar una relació general de les possibilitats d’un taller de

plàstica on la protagonista sigui la maqueta.

En primer lloc hem de dir que maquetes no significa necessàriament escenografia per a jocs de guerra o

wargames. Normalment es tendeix a associar-ne aquests dos conceptes, i podríem dir que amb certa

justificació, ja que és un món en el que la maqueta juega un paper imprescindible. Però no hem d’oblidar

que d’altres coses, com ara els Betlems que encara es fan a moltes cases de Mallorca, també són escenaris

realitzats moltes de vegades amb maquetes; que en els jocs de rol o simulació també poden tenir un paper,

si no necesari, important…

Les possibilitats de plasmació de la maqueta van des d’un edifici senzill (una casa de cartró de quatre

parets, o encara més fàcil, una torre de vigilància feta amb un cartró d’un rotllo de paper de cuina), fins al

diorama complex, on es reprodueix tot un escenari que pot anar des d’un fragment de desert en petit fins als profunds i densos boscos de Lórien de El Senyor del Anells, l’habitació on té lloc l’acció del poema El

corb, d’Edgar Allan Poe, la reproducció d’un territori d’un planeta alienígena, el Betlem del que ja hem

parlat… Per tant, és un món que ens permet una gran flexibilitat en el motiu que volem reproduir o crear,

i per tant ens permet dissenys d’activitats on factors com l’edat o el temps es poden cobrir de múltiples

maneres. Així, amb unes cartolines o envasos petits de cartró, cola blanca, tisores i pinturetes, un nin o

nina de sis anys pot intentar fer una casa, amb portes i finestres, per a posar un exemple. Igualment poden

fer la torre d’un castell. Igualment, un jove de 15 o 16 anys pot gaudir de fer, amb més materials,

qualsevol tipus de representació que li pugui venir al cap, des d’una nau espacial feta amb trossos de suro,

cartró o fins i tot plàstic, fins a un complicat diorama que reprodueixi una escena d’un llibre que hagi

llegit…

Això també ens realciona amb les destreses pròpies de cada grup d’edat. El maquetisme s’adapta molt a les realitats evolutives de nins, nines i joves. No és el mateix treballar les destreses manuals de nins i

nines de 6 anys que de joves de 16. Ni és d’esperar que manejaran els mateixos materials o fins i tot les

mateixes eines. Però el fet de “crear” una casa a escala reduïda utilitzant materials, eines i tècniques

específiques, és un fet traslladable a qualsevol grup d’edat, si som coneixedors de les realitats de cada un

d’aquests grups d’edat.

Quan hem dit que la maqueta és una activitat multidisciplinària i que permet la transversalitat no ho hem

dit per dir. Això els que realitzen escenografies per a wargames ho saben perfectament. Repoduir una

maqueta, posem per cas, de la zona costanera on es produí el desembarcament de Normandia, i reproduir-

la a més en les mateixes condicions que el Dia-D, suposa d’entrada un coneixement profund de l’entorn

històric d’aquest episodi de la II Guerra Mundial.

Fer una maqueta, moltes vegades implica un diseny previ. Suposem que el que volem fer és una nau

espacial. Tal vegada serà convenient fer un dibuix de la nau abans de començar-la. De la mateixa manera, si el que volem és reproduir una escena d’una novel·la, o fins i tot una imaginada, un esbós previ ens

audarà. No fa falta que sigui una obra d’art; el que volem recalcar aquí és el fet de recórrer a altres

capacitats, com ara el dibuix o la capacita de planificació.

Relacionat amb el que estam diguent, el fet de realitzar una maqueta realcionada amb un tema concret fa

que haguem de posar-nos estretament en contacte amb la realitat d’aquest tema. Si el que volem reproduir

és el laboratori de Frankenstein, probablement haurem de llegir Frankenstein per a fer-nos la idea més

precisa (igual també valdria alguna pel·lícula, però el millor seria la lectura). Si volem fer un diorama de

la Jamaica dels pirates, igualment haurem de documentar-nos. El maquetisme més rigorós pot implicar la

recerca d’informació, o en darrera instància el foment de la lectura.

Fer maquetes suposa emprar moltíssimes tècniques i materials, i és un món que dóna molt de peu a les

innovacions i al desenvolupament personal tant de l’estil com de l’adquisició de les tècniques de les que

parlam. Fomenta molt l’intercanvi d’idees i, depenent del nivell de la maqueta, el treball en equip.

El maquetisme suposa un repte per a la imaginació i la creativitat, sobre tot en el fet de trobar utilitat als

materials amb què treballam, especialment si són materials de rebuig. Això em duu a relacionar també el

maquetisme amb el món del reciclatge dels materials, fet que en aquesta art plàstica pot arribar a la

màxima expressió.

Fins ara no hem parlat de la pintura, que en el món de la maqueta té unes característiques pròpies.

D’aqueta manera, la pintura de la maqueta ja és un art en si mateix, amb técniques com l’entintat, pintura

de “grans superfícies”, pinzell sec, etc.

Per acabar cal destacar una cosa que fins ara no havíem esmentat: la maqueta pot convertir-se en un

objecte perdurable. En no poques ocasions el taller de plàstica acaba quan llançam els objectes creats al

fems. Les creacions són efímeres i molt de pics això acaba fent que el propi taller de plàstica perdi algun dels seus sentits primordials, que és el gaudi contemplatiu de l’obra d’art com expressió creadora. La

maqueta està feta per a durar, i fins i tot per a aprofitar-se com a objecte. Això implica qu una de les

dimensions transversals del taller potser la de la creació i manteniment d’un espai propi (l’armari de les

maquetes, per posar un exemple, però més enllà: el lloc dels pinzells, de les pintures, magatzem de

materials per a construir, i un llarg etc.). Si li donam a la maqueta una utilitat lúdica (jocs de simulació,

rol, etc.) les maquetes tene el lloc assegurat per a ser objectes que a més de reflectir la seva dimensió

creativa, seran utils i manejables i que es voldran conservar.

Fer maquetes implica també un alt grau de paciència i de cura dels materials. Realment els components

bàsics estan al nostre abast per tot arreu, però d’altres, especialment les pintures i els pinzells no són

barats. Tampoc són necessàriament cars, però impliquen una inversió i una despesa, que es minimitzarà amb un bon manteniment (algunes de les pintures que he emprat per a fer la maqueta d’aquest taller tenen

entre 15 i 20 anys i encara fan bastant bé la seva feina!).

Abans de fer la fitxa tècnica en si, ampliaré una mica els seus continguts,per tal de justificar-ne alguns

elements concrets dins un possible context general de la creació d’un taller especialitza en maquetes que

no s’extingeixi en aquest taller en concret. Després faré la fitxa específica.

-Quant als destinataris: Tant el material emprat (si llevam el cutter i posam tisores de punta rodona) com

el motiu i les tècniques, ens permeten fer aquesta maqueta en concret amb nins i nines a partir de 10 anys,

si volem. A més, en l’execució no és absolutament necessàri que pintem amb el grau de complexitat que es mostra a la foto. De fet, aquesta maqueta en concret està feta de tal manera que fins i tot sense pintar ja

ofereix un aspecte bastant acabat (en tot cas es podria pintar el sostre, i bastaria realment un color). Però

aquest taller en concret perfectament es pot fer amb altre grup d’edat, sempre a partir dels 10 anys. Les

cabanes poden formar part tant d’una escena de “Robinson Crusoe”, com d’un joc de rol amb figuretes,

com ser el que originalment pretenien ser: cabanes d’orcs.

Concretament, tant el tema com el desenvolupament d’aquesta maqueta en concret seria adient per a nins

i nines d’entre 10 i 12 anys.

-Què podem treballar: Amb aquest taller en concret es poden treballar destreses manuals bàsiques, així

com les tècniques més elementals del maquetisme. En certa manera aquesta activitat podria ser una

perfecta “introducció” a l’art de fer maquetes.

A més de tot això, si el material és compartit es pot treballar la tasca compartida, l’intercanvi d’idees, les ajudes als companys o companyes… en definitiva, la socialització, molt important si el taller, com dèiem,

te com destinataris nins i nines entre 10 i 12 anys.

Com que fer maquestes implica una activitat en el que la relaxació i la paciència juguen un paper

fonamental, es poden treballar aquests aspectes, sense abusar. De fet, fer dues cabanes a la vegada pot

suposar que treballem amb una mentre esperam que s’eixugui la pintura o la cola de l’altra, alternar

feines, avaluar un resultat i millorar-lo en la segona temptativa, etc. Tot això fomenta la capacitat de

reflexió, d’autocrítica, i en darrera instància, la paciència i les actituds relaxades sense caure en el risc de

l’avorriment.

Per acabar, fer maquetes implica una adequada gestió del material, especialment de les pintures, coles,

pinzells, etc. Fer maquetes fomenta els hàbits de l’ordre i la neteja, ja que és una activitat que no te per

què ser ocasional si no que es pot convertir en una de les formes d’ocupar positivament i creativa l’oci. Crear un espai, si és possible a l’entitat de temps lliure, dedicat al material i a les maquetes pot ser una

forma molt positiva de fomentar actituds dirigides cap a aquest darrer aspecte que hem comentat.

El maquestisme també és una de les millors formes de contemplar de manera positiva, creativa i lúdica el

tema del reciclatge. Seria interessant que com a activitat prèvia a la pròpia realització de les maquetes es

pogués fer una activitat de “prospecció” en l’entorn més proper (barriada, municipi, etc.), observant i

agafant tot allò que ens pogués resultar d’utilitat. Deixar a més que voli la imaginació en aquestes

situacions és una manera de que els nins i nines prenguin una part activa en la recollida i selecció, a més

de que coneguin o “re-coneguin” l’entorn (cercar material de rebuig pot ser una manera molt interessant

de relacionar-se amb la barriada o municipi i prendre’n consciència de certes realitats concretes).

-Quant a les dificultats que presenta el taller: La natura d’aquest tipus de taller fa que la realització d’una

maqueta es pugui dilatar en el temps. No és un taller que es pugui fer en la gran majoria de vegades en

una sessió. I dins la mateixa sessió hi ha períodes en els quals s’ha d’esperar (secat de les coles, pintures,

tintes, etc.). Molts cops és convenient realitzar tota l’activitat en un mínim de dues sessions (com és el

nostre cas), i maquetes més complexes poden significar més sessions encara. El fet de realitzar una maqueta implica temps d’espera, especialment pel que es refereix a assecar

components. Si no realitzam alguna activitat complementària o si no gestionam bé les tasques es corre el

risc de situacions d’avorriment.

Però potser la dificultat més essencial radica en una qüestió logística: S’ha de disposar d’un espai físic

que presenti una sèrie de condicions per a poder realitzar un taller de maquetes: Hi ha d’haver un lloc on

emmagatzemar el material, un lloc per a poder deixar les maquetes assecant-se (s’ha de pensar en el fet de

que realitzar maquetes generalment ens durà més d’una sessió. Concretament les maquetes d’aquest taller

en concret s’haurien de fer en dues sessions d’entre hora i mitja i dues hores cadascuna.

FITXA DEL TALLER.

Títol:

·Materials necessaris:

-Un pot de Pringles (genèricament, rotllo de cartró d’almenys 8 cm. de diàmetre)

-Un cartró fi de la darrera pàgina d’un calendari

-Cartró gruixat provinent d’un embalatge d’Ikea

-Serradís (es pot agafar regalat d’una fusteria)

-Serradís tenyit (ja el tenia per casa, però es pot tenyir en qualsevol moment utilitzant un tint per roba.

Molt útil per a fer herba o altres superfícies)

-Argila blanca de modelar DAS (però pot ser argila roja, o pasta de pa o de sal)

-Cola blanca (la millor amiga del maquetista)

-Cutter i tisores (tot i que amb les tisores és suficient) -Un envás ciclíndric de CD’s per a grabar (per a fer els cercles del sostre. Es pot emprar un compàs, o

qualsevol objecte rodó es tengui a l’abast).

-Un bocí de roba vella i gastada.

-Tres potets de pintura acrílica i una tinta (de la marca Citadel, perfectament substituible per altra marca

més barata, o fins i tot per témpera, o pintura tipus “La pajarita”.

-Dos pinzells, un per a pintar de manera normal i l’altra per aplicar el “pinzell sec”

-Un rotllo de paper higiènic

-Aigua i tassons petits de plàstic

·Destinataris: Nins i nines d’edats compreses entre 10 i 12 anys. En concepte de taller d’iniciació al

maquetisme, aquest grup d’edat es pot ampliar, des dels 10 anys, fins a cobrir tot l’espectre d’edats

possible.

·Finalitats educatives: Entrenament de les destreses manuals, introducció a les tècniques específiques

del maquetisme, treball compartit, foment de la imaginació i la creativitat, sensibilització amb el

reciclatge dels materials de rebuig, foment dels hàbits de neteja, manteniment i ordre d’un espei i

materials concrets, foment de la paciència i de les dinàmiques en un entorn relaxat i/o relaxant.

Secundàriament, foment de la lectura o fins i tot de la curiositat pel coneixement en el marc del lleure.

·Dificultats: Disponibilitat d’un espai d’emmagatzematge i d’assecat. Pssible rics d’avorriment si no es

gestiona bé la tasca. Per això és aconsellable fer dues reproduccions a la vegada, si es tracta d’elements

simples com és el nostre cas.

·Temps de realització: Dues sessions de dues hores aproximadamament (on incloem la preparació de

l’espai, neteja i recollida d’útils, etc.

1.-Aquí tenim alguns dels materials que utilitzarem:

El pot de Pringles (feliçment buit), la cola blanca, el cutter, i l’argila DAS

2.-Retallam amb el cutter 2 seccions del pot de Pringles, que mesurin el mateix. Amb les tisores tallam

l’umbral de la cabana.

3.-Primera fase de la cabana: La paret circular i l’umbral

4.-Al cartró fi dibuixam dos cercles que configuraran el sostre.

El diàmetre dels cercles ha de ser superior al diàmetre de la paret circular de la cabana.

5.-Amb les tisores feim un tall recte des de la vorera fins al centre.

Després passam una de les solapes davall l’altra per donar una forma cònica.

6.-Una altra imatge del que hem explicat.

7.-Aferram les solapes amb cola blanca. Podem assegurar-les amb

cinta adhesiva, i així podem continuar fent altres tasques…

8.- …com ara fer les bases de les cabanes. Les farem utilitzant un dels

grans aliats del maquetitsta aficionat: el cartró d’embalatge.

9.- Retallam uns cercles de cartró d’embalar una mica més grans que els de la

paret de la cabana (a la foto hem marcat prèviament amb llapis la circumferència

d’aquestes parets.

10.- Ara posam cola blanca al voltant de tota la circumferència de la

part d’abaix de la cabana, per aferrar-hi les bases.

11.-Les cabanes amb les bases. Ara posarem igualment

cola blanca a la circumferència de la part superior…

12.- …i aferrarem els sostres.

13.- Això ja te una certa forma…

14.- Molt, molt de serradís. Nosaltres utilitzarem només el que ens cabrà

al platet que sostenc amb la meva esquerra.

15.-El serradís i la cola blanca, a punt de ser mesclats. Mmmmm…

Apetitós…

16.-I aquí, la mescladissa

17.- A embrutar-se una mica les mans! Aplicam la pasta

a les parets de la cabana…

18.- …sense por i amb bones.

19.- Recobrim tota la paret I deixam que s’assequi.

20.- I amb això, deixant que s’assequi la pasta, acabam la primera

Sessió del taller.

21.- Ara farem el sostre, amb una bolla d’argila blanca com la que tenc a la mà.

22.- Aplanarem bé la bolla. Ho podem fer amb l’ajut d’un

pot, per exemple. La superfície ha de ser major que el cercle de

cartró que utilitzàrem pel sostre (de manera que podem recórrer

un altre cop a la capsa de cd’s que ens serví per a fer la circumferència

per a comparar)

23.- Cobrim el sostre amb l’argila aplanada i llevam els sobrants amb

les tisores.

24.- Ara, amb l’ajut d’un escuradents, o d’una varilla de plàstic,

o alguna cosa semblant, podem fer marques a l’argila que

simulin palla, herba seca…

25.- …per finalment tenir aquesta aparença.

26.-Ha arribat el moment d’aplicar les tintes.

Primer la paret…

27.-…i després el sostre, tot i que es pot fer a l’inrevés.

Aquí he d’incloure una nota: Podem accelerar el temps d’assecat de les tintes si, un cop aplicades, passam

un bocí de paper higiènic amb molta cura, de manera que absorbeixi el sobrant. O podem deixar un

moment la feina i anar a berenar!

28.-Les cabanes entintades. Ja tenen bona pinta, però

encara es pot millorar!

29.- Ara començam a aplicar una nova capa amb pinzell

sec, per donar més “relleu” a la paret.

30.- La paret de la cabana, amb la primera capa de pinzell sec.

31.- I la paret amb una segona capa.

Per a l’efecte del pinzell sec l’única cosa que hem de fer és pintar amb una pintura una mica més clara

que la que hem utilitzat per a l’entintat. Quan agafam pintura amb el pinzell, passam aquest per un poc de

paper higiènic, de manera que només quedi una petitísima quantitat de pintura en ell, que s’asseca molt

aviat. Totd’una ho passam per la superfície entintada. D’aquesta manera, les zones que sobresurten agafen

una nova tonalitat, mentre que les zones profundes mantenen el seu color més fosc. Fàcil i efectiu!

Farem el mateix amb el sostre.

32.- El sostre, amb la capa de pinzell sec. Ara posam cola

Blanca per a aferrar serradís tenyit.

33.- El serradís, que simularà l’herba.

34.- Una de les cabanes, acabada. Vora ella, hi ha l’altra.

35.- Au, idò!

BIBLIOGRAFIA

-STILLMAN, Nigel. Escenografía para wargames. Games Workshop, 1997

-McVEY, Mike. ‘Eavy Metal painting guide. Games Workshop, 1993

-HERNÁNDEZ, Rodrigo (dir.). Gran enciclopedia del modelismo. Materiales y herramientas.

Nueva Lente, 1987