MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA - staperpetua.cat · 2 Índex pàgines 1 extracte 4 2 antecedents i...

1

MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA

Data redacció inicial: octubre 2006 (revisió 1: gener 2008; revisió 2: novembre 2012 ).

C/ Arístides Maillol, 7 C2 1ª 08028 BARCELONA Telf.: 93.490.64.66 Fax: 93.490.66.81 [email protected]

C/ Gascons, 3 entlo. 46002 VALENCIATelf.: 96.310.65.16 Fax: 96.310.65.17 [email protected]

Plaza Sant Pere, 20 bajos 17007 GIRONATelf.: 972.42.63.42 Fax: 972.42.63.43 [email protected]

C/ Jaime I, 9 22400 Monzón (HUESCA) Telf.: 974.41.78.28 Fax: 974.41.78.29 [email protected]

2

ÍNDEX pàgines

1 EXTRACTE 4

2 ANTECEDENTS I OBJECTIUS 5

3 INTRODUCCIÓ I CONCEPTES BÀSICS 7

4 REGISTRES DE SOROLL DEL MUNICIPI. 9 4.1 Estudi de Mobilitat i Accessibilitat, 1997 9

5 MARC LEGAL 10 5.1 Normativa europea 10 5.2 Normativa estatal 10 5.3 Normativa autonòmica 11 5.4 Altres recomanacions 15

6 DESCRIPCIÓ DEL MUNICIPI 17 6.1 Zones residencials, comercials i industrials 17

6.1.1 Xarxa viària supramunicipal 19 6.1.2 Xarxa viària municipal 20

6.2 Xarxa ferroviària 20 6.2.1 Infraestructures actuals 20 6.2.2 Infrastructures previstes 21

6.3 Zones acústicament sensibles 21

7 METODOLOGIA 23 7.1 Elecció dels punts de mesura 23 7.2 Mesurament 26 7.3 Equips de mesura 27

8 PRESENTACIÓ DE RESULTATS 28 8.1 Nivells diürns 28 8.2 Nivells nocturns 30 8.3 Intensitat mitjana diària de trànsit (IMD) 31

9 AVALUACIÓ DELS RESULTATS 34 9.1 Nivells diürns 34 9.2 Nivells nocturns 35 9.3 Intensitat mitjana diària de trànsit (IMD) 37

10 PROPOSTA DE ZONIFICACIÓ 38

11 JUSTIFICACIÓ DE LA ZONIFICACIÓ 40

12 ESTAT ACTUAL 42

13 CONCLUSIONS 45

14 RECOMANACIONS 48

15 BIBLIOGRAFIA 52

3

PLÀNOLS

Plànol 1: Planejament urbanístic.

Plànol 2: Xarxa viària municipal i supramunicipal de comunicacions. Plànol 3: Índex.

Plànol 4: Nivells sonors equivalents diürns.

Plànol 5: Mapa de soroll diürn.

Plànol 6: Nivells sonors equivalents nocturns.

Plànol 7: Mapa de soroll nocturn.

Plànol 8: Fluxos de mobilitat.

Plànol 9: Proposta de zonificació

Plànol 10: Mapa de desviacions diürnes. Plànol 11: Mapa de desviacions nocturnes.

ANNEXES

Annex I: Fitxes tipus dels punts de mesura i caracterització.

Annex II: Fitxes de les mesures de durada curta.

Annex III: Fitxes de les mesures de durada llarga.

4

1 EXTRACTE

Per a l’elaboració del mapa de capacitat acústica de Santa Perpètua de Mogoda s’han realitzat un total de 50 mesures de curta durada en període diürn (15 minuts). A més, s’han efectuat un total de 20 punts de mesura de durada llarga (24 hores). L’elecció dels punts de mesura s’ha fet conjuntament amb la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda i l’empresa Deplan, S.L. La campanya de mesures s’ha dut a terme entre els mesos d’octubre de 2005 i febrer de 2006.

Les principals conclusions derivades de les sonomet ries efectuades són les següents:

La principal font de soroll ambiental del municipi de Santa Perpètua de Mogoda és el trànsit viari.

El 56 % dels punts de mesura realitzats en període diürn, de durada curta i llarga, presenten unes condicions sonores amb LAr < 60 dBA. El 24 % tenen unes condicions acústiques amb LAr entre 60 i 65 dBA, mentre que les condicions sonores del 20 % dels punts restants tenen un LAr > 65 dBA.

En període nocturn, el 30 % dels punts de mesura de durada llarga presenten unes condicions acústiques amb LAr < 50 dBA, el 30 % tenen unes condicions sonores amb LAr entre 50 i 55 dBA, i el 40 % dels punts presenten unes condicions sonores acústiques LAr > 55 dBA.

Els nivells de soroll del municipi baixen considerablement durant el període comprès entre la 1 i les 4 hores de la matinada.

La influència acústica de l’autopista AP-7 sobre els habitatges més propers a aquesta infraestructura és moderat, i a les zones elevades del nucli urbà o sense cap obstacle es detecta com a remor de fons.

El 74 % dels punts de mesura de durada curta presenten un trànsit molt reduït amb una IMD inferior als 3.000 vehicles diaris.

Existeix una estreta relació entre la intensitat mitjana diària (IMD) de trànsit dels carrers del municipi amb els nivells sonors equivalent dels mateixos. El 100% dels punts de mesura efectuats amb una IMD superior als 10.000 vehicles diaris (10 %) presenten unes condicions sonores superiors a 60 dBA, mentre que només al voltant del 47 % dels punts de mesura amb una IMD inferior a 10.000 vehicles diaris tenen aquest tipus de condicions sonores.

Els nivells de soroll de l’interior del municipi tendeixen a baixar degut a la creació de noves infraestructures com la nova connexió a l’AP-7, la reordenació del trànsit, el tipus de paviment, la creació de vehicles menys sorollosos i el control periòdic del soroll de vehicles, entre d’altres.

El punts més conflictius de soroll del municipi, en període diürn, són la travessia C/ Sant Isidre - Av. Santiga - Av. Mossèn Jacint Verdaguer - Av. 3 i la N-152z, amb valors de LAr superior a 65 dBA i en algun punt per sobre de 70 dBA (zona del camp de futbol). A més, les principals vies de circulació de la població també presenten valors molt elevats, com l’Av. Onze de Setembre, Av. Girona. Als polígons, l’elevat trànsit de camions genera valors alts. Així el màxim valor mesurat es dóna al C/ Obradors del Polígon Industrial Santiga.

En període nocturn, el punt negre sonor continua sent la travessia C/ Sant Isidre - Av. Santiga - Av. Mossèn Jacint Verdaguer - Av. 3 (més de 60 dBA).

Malgrat tot, les mesures indiquen en període diürn un grau elevat de concordança amb la zonificació prevista, no així en horari nocturn, que el 45% de les mesures es troben fora dels límits.

5

2 ANTECEDENTS I OBJECTIUS

La preocupació per aconseguir un Desenvolupament Sostenible, així com la preservació del Medi Ambient constitueixen actuacions prioritàries dins la política medi ambiental de les administracions locals de Catalunya. Arribar a assolir el Desenvolupament Sostenible serà, sens dubte, un esdeveniment de màxima importància.

Santa Perpètua de Mogoda va assolir el compromís de redactar una Agenda XXI en adherir-se a la Carta d’Aalborg o Carta de les Ciutats i Pobles Europeus cap a la sostenibilitat, el 23 de juliol de 1996.

Com a primer pas cap a la sostenibilitat, al 1997 es va realitzar un Estudi de Mobilitat i Accessibilitat de Santa Perpètua de Mogoda, on hi havia un estudi acústic amb l'objectiu de la determinació dels diferents àmbits sonors existents dins del nucli més densament habitat del municipi, es a dir, el casc urbà i les rodalies en expansió.

Posteriorment, va ser municipi fundador de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona, afegint-s’hi a la Campanya Europea, que es va desenvolupar a l’any 1999.

El procés de participació ciutadana es va iniciar amb la creació d’un Fòrum Ambiental i d’un document marc sobre l’Agenda XXI.

A l’any 2004 el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, va enviar als ajuntaments els Mapes de capacitat acústica de tots el municipis de Catalunya entre ells Santa Perpètua de Mogoda.

El municipi de Santa Perpètua de Mogoda disposa de l’Ordenança Municipal per a la Qualitat del Medi Urbà. L’objectiu de l’Ordenança Municipal, publicada al BOP de 30 d’octubre de 2001, és regular l’ús comú i privatiu de la via pública, així com els bens i edificis públics municipals.

Per una altra banda, l’ajuntament disposa de l’Ordenança Municipal Reguladora dels Usos i les Activitats, aprovada per la Comissió d’urbanisme de Barcelona el 18 de desembre de 1996, que marca els límits del nivells de soroll en funció de tres zones receptores definides segons les qualificacions urbanístiques.

L’objectiu del present estudi és disposar d’una eina que permeti la realització d’un “Mapa Estratègic de Soroll”, segons la nomenclatura de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica.

Als efectes d’aquesta Llei, es defineixen:

• Mapa de capacitat acústica: instrument que assigna els nivells d’immissió fixats com a objectius de qualitat en un territori determinat.

• Mapa estratègic de soroll: mapa dissenyat per a avaluar globalment l’exposició al soroll produït per diferents fonts de soroll en una zona determinada.

Un mapa de capacitat acústica diu com viu el municipi i és un instrument bàsic de gestió mediambiental per a qualsevol població, ja que la informació que conté és aplicable als camps d’urbanisme, manteniment, transports i circulació, neteja, medi ambient, cultura i esbarjo, etc. Però cal tenir en compte que aquest és una eina oberta i per tant és necessari realitzar actualitzacions periòdiques, en funció de les actuacions sobre el terreny (noves infraestructures, canvis de sentit, etc.), per observar l’evolució del soroll ambiental, ja que el soroll representa un dels principals indicadors de la qualitat de vida d’una població.

6

L’elaboració del mapa de capacitat acústica de Santa Perpètua de Mogoda permetrà realitzar tot un seguit d’actuacions com són, entre d’altres:

- Actualitzar els nivells de soroll obtinguts a l’Estudi de Mobilitat i Accessibilitat. - Servir de font d’informació per elaborar una Ordenança Municipal reguladora del Soroll i les Vibracions. - Ajudar a la planificació i usos del sòl. - Reestructuració del trànsit. - Política del foment del transport públic. - Establir mesures correctores en els punts negres detectats.

7

3 INTRODUCCIÓ I CONCEPTES BÀSICS

El so és el conjunt de fenòmens vibratoris aeris, percebuts i integrats pel sistema auditiu, que en determinades circumstàncies pot originar molèsties, i fins i tot lesions, a l’oïda, anomenant-se llavors soroll. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix el soroll com un fenomen acústic que produeix una sensació desagradable.

La intensitat de les molèsties causades pel soroll depenen bàsicament de tres factors, els quals són l’aspecte físic del propi soroll, que permet determinar la intensitat i les seves característiques; l’aspecte fisiològic, en què la percepció de so depèn del llindar d’audició específic de cada persona i de l’estat de la persona en aquell moment; i l’aspecte psicofisiològic, en què la percepció de molèstia pot ser major o menor depenent de l’activitat que el receptor desenvolupi en aquell moment.

El soroll ambiental, causat pel trànsit i per les activitats industrials i recreatives, constitueix un dels principals problemes ambientals a Europa i és l’origen de gran part de les queixes produïdes per la població, segons el Llibre Verd de la Comissió Europea sobre política futura de lluita contra el soroll del 1996.

L’Estratègia de la Comissió és desenvolupar iniciatives que puguin reduir els nivells de soroll a nivell local i elaborar mesures polítiques de desenvolupament d’aquestes iniciatives. Per això, la Comunitat ha d’adoptar i aplicar una normativa sobre l’avaluació de la contaminació sonora els objectius de la qual són, principalment, l’harmonització dels indicadors per disposar d’uns conceptes i una terminologia comunes en relació amb el soroll i l’obligació d’elaborar mapes de soroll i d’establir objectius de reducció a les decisions de planificació local. La informació sobre el soroll ha de posar-se a disposició del públic.

Així doncs, és molt important poder registrar i avaluar el soroll, així com les fonts receptores i les fonts emissores, per tal de prevenir i/o disminuir-lo davant de possibles pertorbacions.

El tipus de soroll que s’avalua és bàsicament el trànsit ja sigui d’automòbils com el ferroviari i, de vegades, fonts puntuals de gran potència acústica en què els efectes de la seva emissió per la seva durada i abast afecten una gran part de la població.

Degut a què l’escala de pressions sonores que pot percebre el sistema auditiu humà és molt gran (relació de 10-6

) i que l’oïda humana no respon linealment als estímuls que rep (en doblar la pressió sonora no es dobla la sensació sonora), s’ha construït una escala logarítmica dels valors de pressió sonora per mesurar el soroll i avaluar la molèstia produïda. Així doncs, l’escala construïda s’anomena escala decibèlica i la unitat utilitzada s’expressa en decibels (dB).

Per altra banda, la resposta de l’oïda humana no és lineal, doncs aquesta filtra o atenua més els tons greus (freqüències baixes) que els aguts (freqüències altes), per la qual cosa s’ha creat una corba semblant a la resposta de l’oïda humana per tal de mesurar el so i el soroll real percebut, anomenada corba de ponderació A. Amb tot això, per mesurar els nivells de pressió sonora percebuts per l’oïda humana s’utilitza la unitat decibels A (dBA).

L’escala de percepció de l’oïda humana oscil·la entre 0 dBA (llindar d’audició) i 120 dBA (llindar de dolor).

Per mesurar sorolls variables, com el trànsit, s’utilitza el paràmetre de nivell sonor continu equivalent LAeq, que permet referir un soroll variable, en un interval de temps, a un soroll continu.

Altres paràmetres que s’utilitzen per mesurar el nivell de soroll variable són els nivells estadístics. Aquests representen el nivell de soroll que és sobrepassat per un tant per cent dels valors. Així doncs, LAn és el nivell sonor ponderat A ultrapassat el n% del temps de mesurament. La distribució de probabilitats acumulades és una gràfica a on es representen tots els nivells estadístics de forma contínua.

8

La següent taula mostra, a mode d’exemple, a què es refereixen diferents valors de nivell de pressió sonora.

Taula 1: Nivells de pressió sonora. Font: Què Sona a Barcelona? El soroll a ciutat. Aju ntament de Barcelona.

9

4 REGISTRES DE SOROLL DEL MUNICIPI.

4.1 Estudi de Mobilitat i Accessibilitat, 1997

La primera valoració acústica del municipi va consistir en una sèrie de 31 punts de mesura de durada curta, així com en una caracterització i descripció del focus emissors.

Les conclusions de l’estudi són, en termes generals, les següents:

· Nivells sonors >70: La franja on es determinen aquests nivells queda reduïda a indrets amb tràfic molt elevat, com a l’autopista AP7, la carretera N-152z, i el tram de l’Avinguda Mossèn Jacint Verdaguer fins al final del carrer Sant Isidre, passant per l’Avinguda Santiga.

Aquest darrer tram canalitza un important volum de trànsit (vehicles lleugers) procedent del CIM per l’Avinguda Onze de Setembre, que es dirigeix a la carretera B-140 fins a Sabadell. El primer tram d’aquest carrer, fins el semàfor, no presenta uns nivells tant elevats degut a què el carrer és més ample, i el trànsit no es veu detingut pel semàfor.

Cal assenyalar que aquests nivells es corresponen a peu de carrer, la qual cosa vol dir que les edificacions properes no arriben a aquest nivell si es tenen en consideració les possibles atenuacions.

· Nivells sonors entre 65 i 70 dB(A): Representen els carrers amb canalització més acusada del trànsit, per tal de connectar amb les vies ràpides existents a les rodalies del casc urbà. En particular s’han determinat amb aquestes particularitats:

Carrers i rondes de connexió al CIM, Carrers interiors del CIM, Av. Onze de Setembre, Av. Mossèn Jacint Verdaguer, La Florida: Av. 3, Av.4, Av. 5, C. 20, C. 9.

· Nivells sonors entre 60 i 65 dB(A): Carrers amb trànsit interior, de segon ordre, amb desplaçaments locals o amb moltes cruïlles que fan reduir la velocitat. Es corresponen a carrers interiors del casc urbà i de la Florida.

· Nivells sonors entre 55 i 60 dB(A): Zones amb nuclis d’habitatges sense carrers de canalització del trànsit a vies més ràpides (entrades i sortides dels nuclis residencials). La Florida, zones edificades recentment a les afores del nucli urbà,parcs i jardins, etc.

· Nivells sonors < 55 dB(A):Zones sense infraestructures de comunicació, polígons industrials o altres elements pertorbadors. Es corresponen a zones periurbanes o semiagrícoles, a les rodalies dels nuclis habitats, franja de la riera de Caldes, i d’altres sense vies de comunicació.

10

5 MARC LEGAL

5.1 Normativa europea

El 25 de juny de 2002, el Parlament europeu i del consell va aprovar la Directiva 2002/49/CE sobre avaluació i gestió del soroll ambiental (DOCE núm. L189/12 de 18/07/02).

La present Directiva té per objecte establir un enfocament comú destinat a evitar, prevenir o reduir amb caràcter prioritari els efectes nocius, incloent les molèsties, de l’exposició al soroll ambiental. Aquesta directiva preveu:

• Harmonitzar els indicadors de soroll i els mètodes d’avaluació del soroll ambiental. • Agrupar les dades obtingudes amb aquests indicadors i mètodes d’avaluació comuns en forma de ‘mapes

de soroll’. • Fer pública tota aquesta informació.

La Directiva obliga els Estats membres a expressar els valors límits vigents o en preparació en funció dels indicadors harmonitzats. No s’establiran límits de soroll comuns a escala europea, però a causa de què els Estats membres han publicat límits nacionals corresponents a cada contaminant, així com mapes de soroll, els ciutadans igual com les autoritats podran comparar situacions, estratègies i resultats del soroll.

5.2 Normativa estatal

Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll

La llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll (BOE núm. 276 de 18/11/03) té per objecte prevenir, vigilar i reduir la contaminació acústica, per evitar i reduir els mals que d’aquesta poden derivar-se per a la salut humana, els béns o el medi ambient.

A la secció 3.a MAPES DE SOROLL s’estableix que les Administracions competents hauran d’aprovar previ tràmit d’informació pública per un període mínim d’un mes, mapes de soroll corresponents a cada un dels grans eixos viaris el trànsit dels quals superi els sis milions de vehicles a l’any, dels grans eixos ferroviaris el trànsit dels quals superi els 60.000 trens a l’any, dels grans aeroports i de les aglomeracions amb més de 250.000 habitants.

Reial Decret 1513/2005, de 16 de desembre, pel que se desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Soroll, en referència a l’avaluació i gestió del so roll ambiental.

Aquest reial decret té per objecte desenvolupar la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Soroll, en referència a l’avaluació i gestió del soroll ambiental, establint un marc bàsic destinat a evitar, prevenir o reduir amb caràcter prioritari els efectes nocius, incloent les molèsties de l’exposició al soroll ambiental i completar la incorporació a l’ordenament jurídic de la Directiva 2002/49/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny de 2002, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental.

11

Reial Decret 1367/2007, de 19 d’octubre, per el que es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Soroll, en referència a la zonificació acústica, ob jectius de qualitat i emissions acústiques.

Aquest reial decret té per objectiu establir les normes necessàries per el desenvolupament i execució de la Llei 37/ 2003, de 17 de novembre, del Soroll en referència a la zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques.

A l’article 5 s’estableix que les àrees acústiques es classificaran, en funció de l’ús predominant del sòl, en los tipus que determinin les comunitats autònomes, les quals hauran de preveure, com a mínim, els següents:

a) Sectors del territori amb predomini de sòl d’ús residencial. b) Sectors del territori amb predomini de sòl d’ús industrial. c) Sectors del territori amb predomini de sòl d’ús recreatiu i d’espectacles. d) Sectors del territori amb predomini de sòl d’ús terciari diferent del contemplat en el paràgraf anterior. e) Sectors del territori amb predomini de sòl d’ús sanitari, docent i cultural que requereixi d’especial protecció contra la contaminació acústica. f) Sectors del territori afectats a sistemes generals d’infraestructures de transport, o altres equipaments públics que els reclamin. g) Espais naturals que requereixin una especial protecció contra la contaminació acústica.

A l’article 32, estableix els tipus de mapes de soroll següents:

1) Mapes estratègics de soroll, que s’elaboraran y aprovaran per les administracions competents per cada un dels grans eixos viaris, dels grans eixos ferroviaris, dels grans aeroports i de les aglomeracions.

2) Mapes de soroll no estratègics, que s’elaboraran per les administracions competents, com a mínim, per les àrees acústiques en les que es comprovi l’incompliment dels objectius de qualitat acústica.

A l’annex I del Reial Decret es defineixen els índex de soroll en funció dels següents períodes temporals d’avaluació diaris:

• Període dia (d): al període dia li corresponen 12 hores, de 7 h. a 19 h. • Període tarda (e): al període tarda li corresponen 4 hores, de 19 h. a 23 h. • Període nit (n): al període nit li corresponen 8 hores, de 23 h. a 7 h.

5.3 Normativa autonòmica

Llei 16/2002 sobre la protecció contra la contamina ció acústica.

Aquesta proposta va ser la primera iniciativa a nivell de l’Estat per tirar endavant una normativa globalitzadora i amb rang de Llei que té en compte tant els aspectes de prevenció i planificació (establiment de límits d’immissió per a les noves activitats i d’objectius de qualitat acústica) com els de sanejament i millora de les existents.

La Llei preveu que s’han d’establir objectius de qualitat acústica en el territori. Els objectius de qualitat acústica els fixen l’ajuntament aprovant ordenances de soroll i fent el cadastre de soroll, que és la zonificació acústica de cada territori.

L’àmbit d’aplicació d’aquesta ordenança és per a qualsevol activitat pública o privada que origini sorolls i/o vibracions, que estigui emplaçada o s’exerceixi en l’àmbit municipal, com ara el trànsit, les màquines, les instal·lacions, les obres, etc.

La llei estableix 6 zones de sensibilitat acústica:

12

• Zona A: zona de sensibilitat acústica alta: comprèn tots els sectors de territori que requereixen una protecció alta contra el soroll.

• Zona B: zona de sensibilitat acústica moderada: comprèn tots els sectors del territori que requereixen una percepció mitjana del nivell de soroll.

• Zona C: zona de sensibilitat acústica baixa: comprèn tots els sectors del territori que admeten una percepció elevada del nivell sonor. Són bàsicament els polígons industrials i la zona d’equipaments.

• Zona de soroll: comprèn els sectors del territori afectats per servituds sonores a favor de sistemes generals d’infraestructures viàries, ferroviàries o altres equipaments públics que la reclamin.

• Zona d’especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA): zones amb nivells molt baixos de soroll i que es volen preservar expressament.

• Zona acústiques de règim especial (ZARE): zones amb elevada contaminació acústica a causa de la presència de nombroses activitats, i del soroll produït al voltant.

Per a cada zona la Llei preveu fixar valors d’immissió:

Taula 2: Nivells d’immissió a l’ambient exterior (d BA).

Valor límit d’immissió Valor límit d’atenció Zona de

sensibilitat acústica LAr, en dBA LAr, en dBA

Dia Nit Dia Nit

A 60 50 65 60

B 65 55 68 63

C 70 60 75 70

LAr: nivell d’avaluació en decibels. Font: Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica.

13

Per a totes les noves infraestructures i instal·lacions es fixen uns valors límit d’immissió en els edificis situats als seus entorns que no s’han de sobrepassar. Aquests valors són d’obligat compliment per a totes les actuacions noves.

Si les mesures en el disseny i en l’origen no permet respectar els valors límit d’immissió, els immobles afectats pel soroll han de ser protegits amb finestres antisoroll o d’altres sistemes similars, i les despeses són a càrrec del titular de la instal·lació que origina el soroll seguint els criteris de l’annex 9 de la Llei.

Per a les infraestructures existents abans de l’aprovació de la Llei es fixen uns determinats valors d’atenció. En cas que superin els titulars de les infraestructures tindran l’obligació d’actuar i aplicar plans de millora.

Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixe n els criteris per a l’elaboració dels mapes de cap acitat acústica .

Aquest Decret té per objecte establir els criteris per a l’elaboració dels mapes de capacitat acústica regulats a l’article 9 de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica.

L’elaboració del mapa de capacitat acústica s’efectua d’acord amb les fases següents:

a) Identificació dels emissors acústics del territori: consisteix en localitzar i reconèixer els potencials emissors acústics i la seva àrea d’afectació.

b) Determinació del nivell de soroll ambiental: es pot fer, indistintament, pel mètode de mesuraments de nivell de soroll (d’acord amb els principis exposats a les normes ISO 1996/2: 1998 i ISO 1996/1: 2003) o mitjançant models de càlcul per simulació, com els aconsellats per la Directiva 2002/49/CE del Parlament Europeu i del Consell de 25 de juny de 2002, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental.

c) Zonificació acústica del territori: consisteix en l’agrupació de les parts del territori amb la mateixa capacitat acústica, d’acord amb la determinació del nivell de soroll ambiental realitzada segons el que estableix l’article anterior o d’acord amb els objectius de qualitat acústica assolibles i les àrees i usos.

d) Concreció del mapa de capacitat acústica: consisteix en la representació sobre plànol a escala 1:5000, o de més detall, les zones definides.

14

Mesures per a la coordinació de la Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica amb les previsions del Reial Decret 1367/2007 de desenvolup ament de la Llei 37/2003 del soroll, publicades per la Direcció de Qualitat Ambiental del Departament de M edi Ambient i habitatge de la Generalitat de Catalu nya.

Incorporació dels usos del RD 1367/2007 a les zones de sensibilitat acústica: Per tal d’incorporar la zonificació per usos establerta pel Real decret 1367/2007 als mapes de capacitat acústica, s’inclou per a cada zona de sensibilitat acústica, una subclassificació en funció dels usos. Usos del sòl:

ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA ALTA (A)

(A1) Espais d’interès natural i altres

(A2) Predomini del sòl d’ús sanitari, docent i cultural

(A3) Habitatges situats al medi rural

(A4) Predomini del sòl d’ús residencial

ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA MODERADA (B)

(B1) Coexistència de sòl d’ús residencial amb activitats i/o infrastructures de transport existents

(B2) Predomini del sòl d’ús terciari diferent a (C1)

(B3) àrees urbanitzades existents afectades per sòl d’ús industrial”

ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA BAIXA (C)

(C1) Recreatius i d’espectacles

(C2) Predomini de sòl d’ús industrial

(C3) Sectors del territori afectats per sistemes generals d’infraestructures de transport, o altres equipaments públics que els reclamin

Zones de soroll Són zones de soroll aquelles parts del territori afectades per la presència d’infraestructures de transport viari, ferroviari, portuari i aeri.

Objectius de qualitat acústica Es defineixen objectius de qualitat acústica en funció de la capacitat acústica del territori i dels establerts al mapa de capacitat per als tres períodes horaris següents: a. període de dia, de 07h a 21h b. període de vespre, de 21h a 23h c. període de nit, de 23h a 07h

Valors límit d’immissió en dB(A) Zonificació acústica del territori Ld (7h - 21h) Le (21h - 23h) Ln (23h - 7h)

Zona de sensibilitat acústica alta (A) 60 60 50 Zona de sensibilitat acústica moderada (B) 65 65 55 Zona de sensibilitat acústica baixa (C) 70 70 60

15

Ld, Le i Ln, = índexs d’immissió de soroll pel període de dia, vespre i nit respectivament. Aquestes zones poden incorporar els valors límit dels usos del sòl d’acord amb la taula següent:

Valors límit d’immissió en dB(A)

Zones de sensibilitat acústica i usos del sòl

Ld (7 h – 21 h) Le (21 h – 23 h) Ln (23 h – 7 h) ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA ALTA (A) (A1) Espais d’interès natural i altres - - - (A2) Predomini del sòl d’ús sanitari, docent i cultural 55 55 45 (A3) Habitatges situats al medi rural 57 57 47 (A4) Predomini del sòl d’ús residencial 60 60 50 ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA MODERADA (B) (B1) Coexistència de sòl d’ús residencial amb activitats i/o infraestructures de transport existents 65 65 55

(B2) Predomini del sòl d’ús terciari diferent a (C1) 65 65 55

(B3) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d’ús industrial (1) 65 65 55 ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA BAIXA (C) (C1) Usos recreatius i d’espectacles 68 68 58 (C2) Predomini de sòl d’ús industrial 70 70 60 (C3) Àrees del territori afectades per sistemes generals d’infraestructures de transport o altres equipaments públics (2) (3) (3) (3)

Ld, Le i Ln : índexs d’immissió de soroll en els períodes de dia, vespre i nit, respectivament.

Valor d’atenció: en les zones urbanitzades existents i per als usos de sòl (A2), (A4), (B2), (C1) i (C2), i per a habitatges existents en el medi rural (A3), el valor límit d’immissió s’incrementa en 5 dB(A)

(1) Els habitatges aïllats existents, ubicats en zona general rural (clau 7 del PGMO vigent), i que estiguin implantats a distàncies iguals o inferiors a 50 metres respecte zones de sensibilitat acústica C2, es consideraran a tots efectes com a zones B3. Altrament, si els habitatges aïllats es troben a distàncies superiors a 50 metres, s’entendran ubicats en zona de sensibilitat acústica A4.

(2) En aquests sectors del territori s’adoptaran les mesures escaient de prevenció de la contaminació acústica, en particular mitjançant l’aplicació de les tecnologies de menor incidència acústica de entre les millors tècniques disponibles, d’acord amb l’apartat a) de l’article 18.2 de la Llei 37/2003, de 17 de novembre.

(3) Al límit perimetral d’aquests sectors del territori no es superaran els objectius de qualitat acústica per al soroll aplicables a la resta de les àrees acústiques adjacents a ells.

Nota : els objectius de qualitat aplicables a les àrees acústiques estan referenciats a una alçada de 4 metres.

Avaluació de la qualitat acústica

- El període d’avaluació és un any. - Es considerarà que es respecten els objectius de qualitat acústica establerts en les taules d’aquest apartat

per a cada un dels índexs d’immissió de soroll, Ld, Le i Ln quan compleixen, pel període d’avaluació d’un any, que: a) La mitjana anual no supera els valors fixats en les taules d’aquest apartat b) El 97% de tots els valors diaris no superen en 3 dB(A) els valors fixats en les taules d’aquest apartat .

5.4 Altres recomanacions Al llarg dels anys hi ha hagut un ampli consens internacional respecte als nivells d’exposició al soroll que s’han de considerar inacceptables i els nivells màxims d’exposició per a determinades situacions específiques. A escala internacional, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la OCDE són els principals organismes que obtenen dades i desenvolupen els seus propis mètodes d’avaluació sobre els efectes de l’exposició al soroll ambiental, suggerint valors d’orientació pels diferents moments del dia i les diferents situacions. A mitjans dels anys 80, la OCDE va presentar els següents valors com a llindar del soroll molest (LAeq en període diürn):

16

• A partir de 55-60 dBA el soroll causa molèstia. • Entre 60-65 dBA la molèstia augmenta considerablement. • Per sobre de 65 dBA sorgeixen pertorbacions dels models de comportament, simptomàtiques del dany greu

causat pel soroll. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha suggerit un valor estàndard d’orientació per a nivells mitjans de soroll a l’aire lliure de 55 dBA (i 50 dBA en zones amb pertorbació moderada) en període diürn, i 45 dBA en període nocturn. L’objectiu d’aquests valors és evitar interferències significatives amb les activitats normals de la població local. A més, es suggereixen valors d’orientació addicionals per altres tipus de zones.

Medi Efectes Leq (dBA)

Temps base (h)

Lmàx (dBA)

Constant de temps

Zona exterior residencial (dia)

Molèsties greus Molèsties moderades

55 50 16 16 -

Fast Fast

Interior habitatge (dia)

Molèsties, interferències del parlar 35 16 - Fast

Habitació (nit) Pertorbació del son 30 8 45 Fast

Exterior d’habitació Pertorbació del son, finestra oberta (nivells exteriors)

45 8 60 Fast

Escola interior Interferències en la comunicació 35

Durant classe - Fast

Escola exterior Molèsties 55 Durant el pati - Fast

Hospital: sales (dia) Pertorbació del son 30 8 40 Fast Hospital: sales (nit) Pertorbació del son 30 16 - Fast Zones industrials, comercials i de trànsit

Perjudicial per l’oïda 70 24 110 Fast

Sales de concerts Concerts exteriors Perjudicial per l’oïda 100 4 110 Fast

Establiments públics

Perjudicial per l’oïda 100 4 110 Fast

Sons irreflexius de joguines i focs artificials

Dèficits de l’oïda - - 140 Impulsiu

Taula 3: Nivells d’immissió recomanats per l’OMS. Font: Guidelines for Community Noise (1999).

17

6 DESCRIPCIÓ DEL MUNICIPI

Santa Perpètua de Mogoda és una vila que té 21.644 habitants (11.034 homes i 10.610 dones), segons dades del

2006, i una superfície de 15,7 km2

, amb una densitat de població de 1.367 habitants/km2

. Santa Perpètua de Mogoda es troba situat a l’esquerra de la riera de Caldes dins la conca hidrogràfica del riu Besòs, limita amb els termes municipals de Sabadell (NO), Palau-Solità i Plegamans(N), Mollet del Vallès, la Llagosta(S), Montcada i Reixac (O) i Barberà del Vallès (SO).

6.1 Zones residencials, comercials i industrials

La vila de Santa Perpètua de Mogoda es troba a 74 metres d’altitud, a la Vall del Besòs. El centre urbà s’articula al voltant de la Rambla que connecta amb la via principal del municipi, C/ Sant Isidre-Av Santiga-Av Mossèn Jacinto Verdaguer, i s’envolta de carrers paral·lels i perpendiculars que formen un xarxa d’illes generalment allargades. En aquesta zona hi ha la plaça de la Vila amb l’Ajuntament, i la plaça de l’Església i predominen les cases unifamiliars entre mitgeres, d’una o dues plantes elevades.

Foto 1: Plaça de la Vila

Com a zones de creixement posterior es troben els barris de la Creueta, Can Folguera i Can Taió. El creixement del nucli urbà i de La Florida ha fet que es consideri ja una única unitat, separats per la via del tren i una zona de futura urbanització.

El creixement urbà ve limitat i condicionat per la presència de la via del tren, l’AP-7, la Riera de Caldes i els polígons industrials. Les zones de creixement actualment són la connexió del nucli amb La Florida i la zona de Can Taió.

18

Foto 2: C/ Número 11, a La Florida

Les principals Barriades i zones industrials del terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda són les següents (veure plànol 1: “Planejament urbanístic”):

• Nucli de la Mogoda. • Nucli de Santiga. • Polígon Industrial Santiga. • Polígon Industrial Can Vinyals. • Polígon Industrial Can Vinyalets. • Polígon Industrial La Florida. • Polígon Industrial Les Vinyes de Mogoda. • Polígon Industrial Can Banús. • Polígon Industrial El Camp de les Pereres. • Polígon Industrial Ca N’Oller. • Polígon Industrial La Creueta. • Polígon Industrial Can Bernades-Subirà. • Polígon Industrial Torre del Rector. • Polígon Industrial Les Minetes (CIM Vallès).

19

Foto 3: Polígon Industrial de La Florida

8.2. Xarxa viària

El municipi té una bona xarxa de comunicacions que han afavorit el seu desenvolupament demogràfic, industrial i econòmic.

6.1.1 Xarxa viària supramunicipal

Les principals infraestructures viàries actuals i en previsió són les presentades a continuació (veure plànol 2: “Xarxa viària municipal i supramunicipal de comunicacions”).

Les principals infraestructures actuals són: • La carretera B-140, que va de Mollet a Sabadell. • La carretera B-141, que va de Montcada i Reixac a Santiga. • La carretera N-152z, variant de la C-17. entre La Llagosta i Mollet. • La carretera B-142, que va de Sentmenat a Santa Perpètua • La autovia C-59, que va des de l’AP-7, fins a Santa Maria d’Oló.

-L’autopista AP-7, anteriorment anomenada A-7, que va de la frontera fins a Alacant 6.1.2 Xarxa viària municipal

20

Els principals accessos i sortides de la població són: (veure plànol 2: Xarxa viària municipal i supramunicipal de comunicacions).

• Av. Onze de Setembre, connexió amb l’autovia C-59. • Av. Santiga, que connecta amb la Carretera B-140. • Carretera N-152z, que connecta amb la Llagosta i amb la C-17.

A l’interior del municipi els principals eixos viaris són els següents:

• Av. Mossèn Jacinto Verdaguer, perpendicular a l’Av. Onze de Setembre. • Rambla, perpendicular a l’Av. Mossèn Jacinto Verdaguer. • C/ Barcelona, perpendicular a l’Av. Mossèn Jacinto Verdaguer. • Pg. de La Florida, perpendicular a l’Av. Onze de Setembre. • C/ Pau Picasso, connecta l’Av. Mossèn Jacinto Verdaguer amb el C/ Puig i Cadafalch. • Av Girona, entre Av. Barcelona i C/ Poeta Maragall. • Av. Tres, connecta l’ Carretera 152z amb l’Av. Mossèn Jacinto Verdaguer. • Av. Quatre, connecta el Pg. de La Florida amb l’Av. Tres.

Per altra banda, els voltants de la Pl. De la Vila són de carrers de vianants.

6.2 Xarxa ferroviària

La xarxa ferroviària forma part de la bona xarxa de comunicacions del municipi. La línia ferroviària que circula pel municipi és la línia de Barcelona a Puigcerdà i la línia de mercaderies Papiol-Mollet.

6.2.1 Infraestructures actuals

El municipi de Santa Perpètua de Mogoda disposa d’una xarxa ferroviària formada per dues vies, per les quals hi circulen els trens de la companyia RENFE, de la línia Barcelona – Puigcerdà i de la línia de mercaderies Papiol-Mollet. Les vies tenen el traçat de sud a nord-est, i d’oest a est pel centre del municipi, dividint una part de la població. (veure plànol 2: Xarxa viària municipal i supramunicipal de comunicacions).

C3- Barcelona – Puigcerdà.

Els trens que circulen diàriament per Santa Perpètua de Mogoda són els següents:

• 38 trens de viatgers de rodalies. • 24 trens de Rodalies.

Els trens de rodalies que circulen pel municipi són de la línia C3 (Barcelona – Puigcerdà).

Tots els trens circulen amb tracció elèctrica. Els trens de rodalies es varen posar en funcionament a Catalunya l’any 1991, encara que la major part del material data dels anys 1995-2000. Són trens autopropulsats els quals tenen tres cotxes per composició (75 metres de longitud total), tenen una velocitat màxima de 120 km/h i una capacitat total de 759 places per composició.

La via circula de manera oberta per a la zona sud-est del nucli urbà. Existeix un únic punt de pas subterranis per vehicles i persones a l’Av. Tres. També hi ha un pas a nivell de vianants sense barrera al C/ U. La via divideix la zona de La Florida en dues parts.

21

Línia de mercaderies Papiol-Mollet

Per aquesta via circulen trens de mercaderies, en circumval·lació a la ciutat de Barcelona.

Els trens de mercaderies també són molt heterogenis. Estan formats per vagons i contenidors de diferent tipologia i tenen una composició mínima de 18 vagons i màxima de 32.

La via circula de manera oberta d’est a oest. Existeixen dos passos subterranis per vehicles i persones (Av. Mossèn Jacint Verdaguer i Av. Girona). També hi ha un pas aeri per vehicles i persones al Pg. de la Florida.

6.2.2 Infraestructures previstes

Les infraestructures ferroviàries previstes amb afecció al municipi de Santa Perpètua de Mogoda és la línia de ferrocarril d’alta velocitat la qual circularà paral·lela a actual línia de mercaderies Papiol - Mollet. Considerant que la zona és un àrea prevista de creixement municipal, fan previsible una incidència acústica significativa sobre el nucli urbà. (veure plànol 2: “Xarxa viària municipal i supramunicipal de comunicacions”).

És previst també la transformació de la línia Mollet - Papiol en línia de viatgers, creant-se una estació nova a Santa Perpètua de Mogoda.

6.3 Zones acústicament sensibles

Les zones amb una sensibilitat acústica més destacable són les presentades a la taula següent (veure plànol 2: “Xarxa viària municipal i supramunicipal de comunicacions”).

Taula 4: Zones acústicament sensibles.

Zones sensibles Tipus Ubicació

Escola Bressol Municipal “Can Folguera” Equip. escolar Pl. Federico Garcia Lorca, s/n

Escola Bressol Municipal “Els Pins” Equip. escolar C/ de la Baronia, 9

Escola Bressol L’Espiga Equip. escolar C/ Joaquín Malats 46

CEIP Bernat de Mogoda Equip. escolar C/ Pau Picasso, 2

CEIP La Florida Equip. escolar Av. Disset, 2 (Barri la Florida)

CEIP Santa Perpètua Equip. escolar C/ Joaquim Malats, 44

CEIP Santiga Equip. escolar Av. Sabadell, 3

CEIP Santiga Equip. escolar Av. Santiga, 2-12

IES Estela Ibèrica Equip. escolar C/ Passatge de Mas Granollacs, s/n

IES Rovira-Forns Equip. escolar C/ Tierno Galván, 77

Col·legi Sagrada Família Equip. escolar C/ Puig i Cadafalch, s/n

Escola Tabor Equip. escolar C/ Pare Rodés, 9

22

Zones sensibles Tipus Ubicació

Escola Barcanova Equip. escolar Can Gomis, s/n (el Castell)

Escola d’adults Equip. escolar Camí de la Granja, s/n

Biblioteca Centre cultural Passatge del Mas Granollacs, s/n

Patronat Granja Soldevila Centre cultural Camí de la Granja, s/n

Centre Cívic La Florida Centre cultural Av. Set, 20

Centre Cívic Can Taió Centre cultural Parc de Catalunya, s/n

Centre Cívic Can Folguerola Centre cultural C/ de Pau Picasso, 32

Centre Cívic La Creueta Centre cultural Parc del Doctor Miró, s/n

Centre Cívic Mas Costa Centre cultural Passeig de Can Taió, 83

Centre Cívic El Vapor Centre cultural Enric Granados, s/n

Casal d’Avis de Santa Perpètua Centre cultural Plaça de la Vila, 9

Casal d’avis – Centre de Dia Centre assistencial

Passeig de la Florida cantonada amb C/ Pau Picasso

CAP Sta. Perpètua Centre sanitari Av. Mossèn Jacint Verdaguer, 13

Església Sta. Perpètua Centre de culte Plaça de l’Església, s/n

Església La Florida Centre de culte C/ Deu de la Florida cantonada amb C/ Quinze de la Florida

Vapor Enric Granados, s/n

Font: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda i Elaboració pròpia.

Foto 4: Escola Bressol Municipal "Can Folguera" 7 M ETODOLOGIA

23

7 METODOLOGIA

En l’elaboració del Mapa de Soroll del municipi de Santa Perpètua de Mogoda s’ha procedit, en primer lloc, a elegir els punts de mesura a on es realitzaran les mesures.

En segon lloc, s’ha efectuat el treball de camp en el qual s’ha mesurat el nivell sonor i s’ha caracteritzat cada un dels punts de control per avaluar el nivell de soroll del municipi.

Per últim, s’han processat totes les dades per tal de formalitzar el Mapa de Soroll i extreure’n les conclusions.

7.1 Elecció dels punts de mesura

L’elecció dels punts de mesura s’ha fet conjuntament amb l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, i l’empresa Deplan, S.L. La distribució dels punts de mostreig s’ha realitzat en funció de les característiques i la proximitat dels principals focus emissors del municipi. Així doncs, els punts de mesura s’han ubicat tenint en compte els següents conceptes:

• Les zones urbanes del terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda: centre urbà, veïnats, urbanitzacions, etc.

• La xarxa viària supramunicipal: infraestructures que travessen el municipi, vies de circulació pròximes al centre urbà, etc.

• La xarxa viària municipal: principals accessos al municipi, eixos de circulació principals, eixos secundaris i zones de vianants.

• Xarxa ferroviària: línies de tren i previsions. • Incidències de soroll denunciades a la Policia Local per part de la població. • Zones acústicament sensibles: centres educatius, centres d’atenció primària, residències, etc. • Mesures realitzades anteriorment al municipi en Estudi de Mobilitat i Accessibilitat. • Noves infraestructures previstes en el planejament urbanístic.

Amb tot això, s’ha procedit a fer 50 mostreigs de durada curta (15 minuts) i 20 mesuraments de durada llarga (24 hores).

A la taula a continuació, es mostra la localització dels punts de mesura de durada curta així com les característiques pels quals s’han escollit (veure plànols 4 i 6: “Nivells sonors equivalents).

24

Taula 5: Punts de mesura de durada curta.

Punt Ubicació Número Carrers llindars Caracterització

1 C/ 1 30 Av. 2 - Av. 4 Carrer secundari 2 La Mogoda 27 - Carrer secundari

3 C/ Joaquim Malats 6 C/ Josep Mº de Segarra – Ptge. Montjuic Carrer secundari

4 C/ Joan Miró 13 C/ St Antoni – C/ Josep Jardí

Carrer secundari

5 C/ Sant Antoni 9 C/ Sant Josep – C/ A.Clave Carrer secundari

6 C/ Dr. Fleming 5 C/ Tarragona – Av. Barcelona

Carrer secundari

7 C/ Pare Rodes 5B Rambla – C/ Prat de la Riba Carrer secundari

8 Pl. Església 2 Pl. Francesc Macià-Ptge. Rectoria

Carrer secundari-peatonal

9 Pg. Can Taió 14 C/ Can Sagales- C/ de la Baronia Carrer secundari

10 C/ Joaquim Malats 15 Av. Barcelona – Av. Sabadell

Carrer secundari

11 C/ Pau Casals 5 C/ Montseny – C/ Federic Soler Carrer secundari

12 Pl. Ajuntament 5 C/ Pompeu Fabra - C/ Pau Claris


13 Av. Santiga-Rambla - Av. Santiga-Rambla Eix bàsic

14 C/ Lluís Millet 9 C/ Balmes - C/ Pau Claris Carrer secundari

15 C/ Rafael Casanovas 17B C/ Maria Fortuny - C/ Doctor Trueta Carrer secundari

16 C/ Vidal i Barraquer 43 Ptge Vistalegre - C/ Narcis Monturiol Carrer secundari

17 C/ Genis Sala 48 C/ Josep Mº de Segarra - C/ Pau Claris

Carrer secundari

18 Av. Barcelona 91D C/ Doctor Robert - C/ Vidal i Barraquer Eix bàsic

19 Depuradora Panrico - - Parc

20 Pl. Federico García Lorca Cant. C/

Rovira i V C/ Rovira i Virgili Carrer secundari

21 Av. Mossèn Jacinto Verdaguer

(parada Autobús)

C/ Ramon Muntaner - C/ Berenguer d’Entença Eix bàsic

22 Pg. Pau Picasso 2-6 C/ Lluís Companys Eix bàsic

23 Pg. La Florida 21 Av. Onze de Setembre - Pg. Pau Picasso Eix bàsic

24 Ptge. Francesc Layret Cant. Ptge. E. Lluch Ptge. Ernest Lluch i Martin Carrer secundari

25 Av. Onze de Setembre Cant. Ptge Ferrer i G Ptge Ferrer i Guardia Eix bàsic Entrada -

Sortida

26 Av. Onze de Setembre (IES Estela

Ibèrica) Av. Girona - Ptge. de Mas Granollacs Eix bàsic

27 C/ Gessamí 22 C/ Iris - C/ Lliri Carrer secundari - peatonal

28 Av. Girona 68 C/ Ausias March - C/ Pau Vila Carrer secundari

29 C/ Pau Vila (Parc de Catalunya)

C/ Josep Carner - C/ Tierno Galván Carrer secundari

30 C/ Salvador Espriu 32 C/ Ausias March - C/ Pau Vila Carrer secundari

31 C/ Josep Carner 11 C/ Rosa - C/ Nenúfar Carrer secundari

32 Ptge. de Mas Granollacs (Granja Soldevilla)

Camí de la Granja - Av. Onze de Setembre


25


33 Ptge. La Florida - Camí de la Granja - Av. Onze de Setembre Carrer secundari


(Camp de futbol)

Camí de la Granja - Av. Onze de Setembre

Eix bàsic Entrada - Sortida

35 Av. de l’Estela Ibèrica 35 C/ Miralpeix - C/ Font del Arcs

Carrer secundari

36 Av. Pau Picasso 80A Pg. La Florida - Av. Mossèn Jacinto Verdaguer Carrer secundari

37 C/ 16 2 Av. Nou – Av. Catorze Carrer secundari

38 C/ Ca N’Andal 30 Av. de l’Estela Ibèrica - C/ Can Sagales Carrer secundari

39 Pg Can Taió 85 C/ Can Murtra - C/ Can Miró Carrer secundari

40 Av. 17 47 C/ Oest - C/ Can Marxant Carrer secundari

41 C/ Eugeni d’Ors 68H C/ Berenguer d’Entença Carrer secundari

42 Av. 9 23 C/ Divuit – Av. catorze Eix bàsic

43 C/ Sant Isidre 25 C/ Sant Antoni - C/ Sant Ramon

Eix bàsic Entrada - Sortida

44 Av. 3 45 Av. Onze - Av. Catorze Eix bàsic Entrada -

Sortida

45 C/ 11 23 C/ Deu - Av. Deu Carrer secundari

46 N-152z 18A C/ Dotze – Av. Estació Eix bàsic –

Entrada/sortida

47 C/ Reus (PI La Florida) Nau 16 C/ Solsona - C/ Cadaquès Carrer secundari - Polígon

48 C/ Catalunya (PI Ca N’Oller) 15 C/ Mallorca - C/ Aragó Carrer secundari - Polígon

49 C/ Obradors (Polígon Industrial Santiga) - C/ Corders Carrer secundari -

Polígon

50 C/ Vallés (PI Bernades) 20 C/ Maresme - C/ Osonar Carrer secundari - Polígon

Font: Elaboració pròpia.

La següent taula, mostra la ubicació dels punts de mesura de durada llarga així com les característiques pels quals s’han escollit (veure plànols 4 i 6: “Nivells sonors equivalents”).

Taula 6: Punts de mesura de durada llarga.


A1 C/ Creueta 16 3r 3a C/ Amadeus Vives – C/ Poeta Maragall Carrer secundari

A2 Av. Verge de Montserrat 7 B 1r 2a C/ Amadeus Vives – C/ Josep Jardí Carrer secundari

A3 C/ Poeta Maragall 13C Cantonada Av. Santiga Eix bàsic

A4 C/ Anselm Clavé 25 3r 2a C/ Sant Isidre – C/ Àngel Guimerà Carrer secundari

A5 Av. Santiga 4-6 C/ Mossèn Camil Rosell – Av. Escorxador Carrer secundari

A6 Barri de Santiga - - Carrer secundari

A7 Rambla 20 Cantonada C/ Pau Casals Eix bàsic

A8 Ptge. Vista Alegre 2 1r 2a C/ Vidal i Barraquer – Av. Sabadell Carrer secundari

26


A9 C/ Genis Sala 14 Rambla – C/ Dr. Ferran Carrer secundari

A10 C/ Pau Casals 29 Cantonada C/ Lluís Millet Carrer secundari

A11 C/ Mossèn Jacinto Verdaguer

15-23 F6 1r 1a

Av. Barcelona – C/ Rafael Casanova Eix bàsic

A12 Av. Barcelona 56 D 1r 1a C/ Lluís Companys - C/ Puig i Cadafalch

Eix bàsic

A13 Av. d’Estela Ibèrica 71 2B Pg. Can Taió - C/ Casals de Mogoda Carrer secundari

A14 C/ Camèlies 13 Cantonada C/Ausiàs March Carrer secundari

A15 C/ Puig i Cadafalch 11 2n 1a Av. Barcelona - Pg. Pau Picasso Carrer secundari

A16 C/ Ciprià Garcia 5 3r 1a Pg. La Florida- C/ García Nieto Carrer secundari

A17 Av. 4 15 C/ Dos – C/ 3Tres Eix bàsic

A18 C/ 1 10 B Av. Dos – Av. Dos Carrer secundari

A19 C/ Casals de Mogoda 28 1r C Cantonada C/ de la Baronia Carrer secundari A20 Av. 3 46 bx C/ Onze – C/ Catorze Eix bàsic


7.2 Mesurament

Les mesures s’han fet d’acord amb la metodologia establerta a l’Ordenança Municipal per vetllar la Qualitat Sonora del Medi Urbà del municipi de Santa Perpètua de Mogoda, l’annex 1 de la llei 16/2002 reguladora del soroll i les vibracions del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, la norma ISO-R 1996, el Reial Decret 1367/2007, de 19 d’octubre, per el que es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Soroll, en referència a la zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques i, tenint en compte les mesures per a la coordinació de la Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica amb les previsions del Reial Decret 1367/2007 de desenvolupament de la Llei 37/2003 del soroll publicades per la Direcció de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Les mesures de durada curta s’han realitzat a l’exterior amb el sonòmetre situat a una alçada de 1,5 metres sobre el terra, a 0,5 metres de l’operador i entre 1,5 i 2 metres de qualsevol paret o obstacle que pogués pertorbar la mesura.

Si el sonòmetre es troba entre 1 i 2 m de la façana es resten 3 dBA (per reflexions) per només valors incidents. Si el sonòmetre es troba a més de 3,5 m de la façana o al centre d’una finestra oberta no es fa aquesta correcció.

Les mesures de durada llarga s’han realitzat a l’exterior amb el sonòmetre situat en un balcó d’un pis i a una alçada de 1,5 metres, amb una altura total de 5,5 metres sobre el nivell del terra. A 0,5 metres de l’operador i entre 1,5 i 2 metres de qualsevol paret o obstacle que pogués pertorbar la mesura. Els nivells sonors s’han mesurat mitjançant mostreig de 24 hores amb submostres de 15 minuts.

En cadascun dels punts de control s’han mesurat diferents paràmetres per tal de tenir una caracterització exhaustiva de cada zona. Els paràmetres mesurats són:

• El nivell de pressió sonora continu equivalent ponderat A (LAeq) • El nivell màxim assolit (LAFmàx) • El nivell mínim assolit (LAFmín) • Paràmetres estadístics (LAF1, LAF5, LAF10, LAF50, LAF90, LAF95, LAF99) que permeten una millor caracterització de

l’escenari acústic. El percentil LAF10 caracteritza les puntes de soroll, i el percentil LAF90, és l’acceptat internacionalment com a descriptiu del soroll de fons.

Les mesures s’han realitzat en constant de temps fast i el rang seleccionat varia segons aquelles zones més sorolloses i en aquells punts a on la influència acústica viària és baixa. Els micròfons de cadascun dels sonòmetres han estat protegits amb una pantalla antivent, per evitar errors de lectura degut a la incidència del vent.

27

Per conèixer la intensitat de trànsit que circula per cada punt, s’han realitzat aforaments manuals de vehicles al mateix temps en què s’han fet els mesuraments de soroll de durada curta. Així doncs, s’han fet comptatges de 15 minuts separant les següents categories de vehicles:

• Vehicles lleugers (Pes Màxim Autoritzat -PMA- inferior a 3.500 kg). • Vehicles pesants (Pes Màxim Autoritzat -PMA- superior a 3.500 kg). • Motocicletes i ciclomotors.

A partir dels resultats obtinguts, s’ha extrapolat la intensitat mitjana diària (IMD) per tal de conèixer la intensitat de trànsit que circula diàriament per cada punt. L’extrapolació s’ha efectuat aplicant la metodologia del Centre d’Estudis del Transport Urbà (CETUR) de França, mitjançant la qual es multiplica el valor resultant del treball de camp per quatre, per tenir els vehicles per hora, i per disset, obtenint els vehicles diaris i per tant la IMD. De totes maneres, s’ha de tenir en compte que es tracta de mostres puntuals i per tant els valors són orientatius.

La campanya de mesures s’ha dut a terme durant els mesos d’octubre a febrer de 2006. Les mesures de durada curta s’han efectuat de 9:00 a 14 hores i de 15 a 19 hores, de dilluns a divendres. Les mesures de durada llarga s’han realitzat de dilluns a divendres. Per a cada un dels punts de control de durada curta i llarga s’ha realitzat una fitxa del punt de mesura i una fitxa de caracterització, en les quals s’ha anotat les dades del mesurament, les característiques del mostreig i de l’entorn de la mesura, així com qualsevol altra dada rellevant o incident durant el període del mesurament (veure annex 1: Fitxes tipus del punt de mesura i caracterització).

7.3 Equips de mesura

Els equips de mesura utilitzats pels diferents punts de control de durada curta i llarga són els següents:

• Sonòmetre integrador promitjador tipus 1 CESVA SC-30 t. • Sonòmetre integrador promitjador tipus 1 CESVA SC-310.

El sistema de mesura acústica utilitzat compleix amb les prescripcions tècniques de les normes del Comitè d’electroacústica Internacional (IEC) 60651:79/A1:93/A2:00 y IEC 60804:00, i les seves corresponents comunitàries EN 60651:94/A1:97/A2:01 y EN 6004:01.

El sonòmetre s’ha calibrat prèvia i posteriorment a la realització de les mesures amb un calibrador sonor de la marca CESVA CB-5, el qual compleix la norma IEC 942 Clase 1L.

El sonòmetre i el calibrador compleixen el que s’estableix a l’Ordre de 30 de juny de 1999 del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm. 2928 de 12/10/99), per la qual es regula el control metrològic sobre els instruments destinats a mesurar els nivells de soroll audible.

28

8 PRESENTACIÓ DE RESULTATS

Les fitxes dels punts de mesura de durada curta i de durada llarga es mostren a l’Annex II i Annex III, respectivament.

8.1 Nivells diürns

Els nivells sonors equivalents (LAeq) i els percentils que representen les puntes de soroll (LAF10) i el soroll ambiental (LAF90), pel període diürn, en els punts de mesura de durada curta, són els següents

(veure plànol 4: “Nivells sonors equivalents diürns”).

Taula 7: Nivells sonors en període diürn (Punts de mesura de durada curta).

Punt Ubicació Número LAeq

(dBA) LAF10

(dBA) LAF90

(dBA)

Correcció per

reflexions

LAr

(dBA)

1 C/ 1 30 64,7 51,8 47,3 0 64,7 2 La Mogoda 27 48,2 50,8 39,3 0 48,2 3 C/ Joaquim Malats 6 62,3 67,2 47,0 0 62,3 4 C/ Joan Miró 13 52,4 54,0 47,0 -3 49,4 5 C/ Sant Antoni 9 55,3 58,3 44,3 -3 52,3 6 C/ Dr. Fleming 5 54,4 55,3 45,7 0 54,4 7 C/ Pare Rodes 5B 59,1 61,4 53,3 -3 56,1 8 Pl. Església 2 55,8 58,4 50,0 -3 52,8 9 Pg. Can Taió 14 62,2 61,7 49,9 0 62,2

10 C/ Joaquim Malats 15 62,6 66,3 50,7 -3 59,6 11 C/ Pau Casals 5 58,9 61,2 48,7 -3 55,9 12 Pl. Ajuntament 5 61,6 63,9 57,0 0 61,6

13 Av. Santiga-Rambla 67,6 70,2 61,5 0 67,6

14 C/ Lluís Millet 9 56,9 55,6 43,2 -3 53,9 15 C/ Rafael Casanovas 17B 57,6 59,9 47,8 -3 54,6 16 C/ Vidal i Barraquer 43 56,5 57,3 45,7 -3 53,5 17 C/ Genis Sala 48 59,2 59,3 45,5 -3 56,2 18 Av. Barcelona 91D 64,2 64,8 53,8 0 64,2 19 Depuradora Panrico 62,9 64,4 61,0 0 62,9

20 Pl. Federico García Lorca Cant. C/ Rovira i

Virgili 56,0 59,3 48,6 0 56

21 Av. Mossèn Jacinto Verdaguer (parada Autobús) 62,2 65,5 53,1 0 62,2

22 Pg. Pau Picasso 2-6 57,3 60,4 51,1 0 57,3 23 Pg. La Florida 21 60,1 63,6 49,5 0 60,1

24 Ptge. Francesc Layret Cant. Ptge. Ernest Lluch i Martin 50,7 52,1 46,5 0 50,7

25 Av. Onze de Setembre Cant. Ptge Ferrer i

Guardia 67,3 71,3 52,8 0 67,3

26 Av. Onze de Setembre (IES Estela Ibèrica) 69,2 72,7 53,8 0 69,2 27 C/ Gessamí 22 47,3 48,5 41,0 -3 44,3 28 Av. Girona 68 65,8 69,2 45,1 0 65,8

29 C/ Pau Vila (Parc de Catalunya) 54,4 57,5 47,3 0 54,4

30 C/ Salvador Espriu 32 52,9 54,0 51,3 0 52,9 31 C/ Josep Carner 11 50,1 49,9 40,4 0 50,1 32 Ptge. de Mas Granollacs (Granja Soldevilla) 46,9 49,5 42,6 0 46,9 33 Ptge. La Florida - 59,6 62,0 47,6 0 59,6

29


(Camp de futbol) 71,2 75,8 50,9 0 71,2


(dBA) LAF10

(dBA) LAF90

(dBA)

Correcció per

reflexions

LAr

(dBA)

35 Av. de l’Estela Ibèrica 35 56,1 56,5 41,8 0 56,1

36 Av. Pau Picasso 80A 64,2 68,3 52,2 -3 61,2 37 C/ 16 2 54,0 55,5 48,1 -3 51,0 38 C/ Ca N’Andal 30 48,4 48,4 40,4 -3 45,4 39 Pg Can Taió 85 60,0 62,7 46,0 0 60,0 40 Av. 17 47 58,8 55,2 48,7 -3 55,8 41 C/ Eugeni d’Ors 68H 60,4 63,7 51,5 0 60,4 42 Av. 9 23 54,7 51,6 46,0 -3 51,7 43 C/ Sant Isidre 25 71,4 75,3 56,6 -3 68,4 44 Av. 3 45 70,5 74,7 52,3 -3 67,5 45 C/ 11 23 46,7 49,6 40,9 -3 43,7 46 N-152z 18A 69,9 74,0 56,9 0 69,9 47 C/ Reus (PI La Florida) Nau 16 61,0 61,8 51,9 0 61,0

48 C/ Catalunya (PI Ca N’Oller) 15 65,3 66,2 55,7 0 65,3

49 C/ Obradors (P I Santiga) - 71,4 73,9 56,9 0 71,4

50 C/ Vallés (PI Bernades) 20 68,8 72,4 55,1 0 68,8 Font: Elaboració pròpia.

Els nivells sonors equivalents, els percentils que representen les puntes de soroll (LAF10) i el soroll ambiental (LAF90) pel període diürn, en els punts de mesura de durada llarga, són els presentats a continuació (veure plànol 4: “Nivells sonors equivalents diürns”):

Taula 8: Nivells sonors en període diürn (Punts de mesura de durada llarga).


(dBA) LAF10

(dBA) LAF90

(dBA)

Correcció per

reflexions

LAr dia

(dBA)

A1 C/ Creueta 16 3r 3a 65,5 67,2 63,0 -3 62,5 A2 Av. Verge de Montserrat 7 B 1r 2a 61,6 62,5 52,2 -3 58,6 A3 C/ Poeta Maragall 13C 72,2 73,1 60,2 -3 69,2

A4 C/ Anselm Clavé 25 3r 2a 65,2 68,5 55,0 -3 62,2

A5 Av. Santiga 4-6 67,1 69,8 57,2 -3 64,1

A6 Barri de Santiga - 58,5 58,4 52,7 0 58,5

A7 Rambla 20 66,1 68,6 58,1 -3 63,1 A8 Ptge. Vista Alegre 2 1r 2a 58,7 61,4 51,7 0 58,7 A9 C/ Genis Sala 14 65,6 67,6 50,7 -3 62,6

A10 C/ Pau Casals 29 54,7 56,1 45,8 -3 51,7

A11 Av. Mossèn Jacinto Verdaguer

15-23 F6 1r 1a 71,4 73,1 59,5 -3 68,4

A12 Av. Barcelona 56 D 1r 1a 52,5 54,2 47,8 -3 49,5

A13 Av. d’Estela Ibèrica 71 2B 59,2 61,0 51,8 -3 56,2 A14 C/ Camèlies 13 64,5 66,0 43,6 -3 61,5 A15 C/ Puig i Cadafalch 11 2n 1a 62,3 65,9 49,6 -3 59,3 A16 C/ Ciprià Garcia 5 3r 1a 58,1 58,7 49,8 -3 55,1

A17 Av. 4 15 58,8 60,5 50,0 -3 55,8

30

A18 C/ 1 10 B 55,6 56,2 50,6 -3 52,6

A19 C/ Casals de Mogoda 28 1r C 61,2 63,4 46,1 -3 58,2

A20 Av. 3 46 bx 64,0 67,9 50,8 -3 61


8.2 Nivells nocturns

Els nivells sonors equivalents, els percentils que representen les puntes de soroll (LAF10) i el soroll ambiental (LAF90) pel període nocturn són els representats a la següent taula. Els valors nocturns sols s’han enregistrat en punts de mesura de durada llarga. (veure plànol 6: “Nivells sonors equivalents nocturns”):

Taula 9: Nivells sonors en període nocturn.


(dBA) LAF10

(dBA) LAF90

(dBA)

Correcció per

reflexions

LAr nit

(dBA)

A1 C/ Creueta 16 3r 3a 60,9 62,8 58,0 -3 57,9

A2 Av. Verge de Montserrat 7 B 1r 2a 55,8 55,0 44,7 -3 52,8

A3 C/ Poeta Maragall 13C 64,5 67,7 52,2 -3 61,5

A4 C/ Anselm Clavé 25 3r 2a 61,6 64,9 54,0 -3 58,6 A5 Av. Santiga 4-6 63,0 65,1 52,8 -3 60,0 A6 Barri de Santiga - 57,1 54,4 50,2 0 57,1

A7 Rambla 20 61,2 63,7 47,0 -3 58,2

A8 Ptge. Vista Alegre 2 1r 2a 53,1 56,2 47,8 0 53,1

A9 C/ Genis Sala 14 56,8 58,2 40,3 -3 53,8

A10 C/ Pau Casals 29 48,0 50,0 39,3 -3 45,0 A11 Av. Mossèn Jacinto Verdaguer 15-23 F6 1r 1a 67,0 70,1 53,0 -3 64,0 A12 Av. Barcelona 56 D 1r 1a 46,0 47,5 42,8 -3 43,0

A13 Av. d’Estela Ibèrica 71 2B 55,3 55,2 48,9 -3 52,3

A14 C/ Camèlies 13 52,5 52,8 46,7 -3 49,5

A15 C/ Puig i Cadafalch 11 2n 1a 55,9 58,5 41,8 -3 52,9

A16 C/ Ciprià Garcia 5 3r 1a 49,0 51,6 41,0 -3 46,0 A17 Av. 4 15 53,2 54,5 44,6 -3 50,2 A18 C/ 1 10 B 49,7 48,0 42,2 -3 46,7 A19 C/ Casals de Mogoda 28 1r C 52,5 51,3 44,2 -3 49,5 A20 Av. 3 46 bx 59,6 63,3 46,0 -3 56,6 Font: Elaboració pròpia.

31

8.3 Intensitat mitjana diària de trànsit (IMD)

La IMD de les principals carreteres que conformen la xarxa supramunicipal viària es troben representats a la següent taula (veure plànol 8: “Fluxos de mobilitat”).

Taula 10: Intensitat mitjana diària (IMD) de la xar xa supramunicipal viària.

Carretera Tram IMD PVP Font

AP-7 Montmeló -Papiol 99.460 25 ACESA

C-59 N-5a-C-155 28.487 DGC

B-140 N-150-Santiga 18.887 10 DGC

B-141 BV-1411 (Ripollet)

B140 (Sta. Perpètua de M.)

13.419 8,1 DGC

B-142 B-140 (Sta

Perpètua de Mogoda) - C-155

8.701 8,10% DGC

N-152z C-17 (Ripollet) - C-

17 (Mollet) 14.037 13,72% DGC

IMD: Intensitat Mitjana Diària. PVP: Percentatge de vehicles pesants. Font: ACESA. DB, SOP (Diputació de Barcelona, Serveis d’Obres Públiques). DGC (Direcció General deCarreteres). Ajuntament.

A continuació s’exposa la IMD de cada un dels punts de mesura de durada curta i el percentatge de les diferents categories de vehicles (veure plànol 8: “Fluxos de mobilitat”).

Taula 11: Intensitat mitjana diària (IMD) dels punt s de mesura de durada curta i percentatge de les di ferents categories de vehicles.

Punt Ubicació Número IMD PVL PVP PVM

1 C/ 1 30 0 0 0 0 2 La Mogoda 27 272 100,0 0,0 0,0 3 C/ Joaquim Malats 6 3.672 96,2 1,9 1,9 4 C/ Joan Miró 13 68 100,0 0,0 0,0 5 C/ Sant Antoni 9 136 100,0 0,0 0,0 6 C/ Dr. Fleming 5 204 100,0 0,0 0,0 7 C/ Pare Rodes 5B 816 100,0 0,0 0,0 8 Pl. Església 2 1.496 100,0 0,0 0,0 9 Pg. Can Taió 14 884 46,2 53,8 0,0

10 C/ Joaquim Malats 15 2.448 88,9 2,8 8,3 11 C/ Pau Casals 5 1.564 95,7 0,0 4,3 12 Pl. Ajuntament 5 68 100,0 0,0 0,0 13 Av. Santiga-Rambla 17.748 87,4 8,4 4,2 14 C/ Lluís Millet 9 544 100,0 0,0 0,0 15 C/ Rafael Casanovas 17B 884 100,0 0,0 0,0 16 C/ Vidal i Barraquer 43 544 100,0 0,0 0,0 17 C/ Genis Sala 48 816 100,0 0,0 0,0 18 Av. Barcelona 91D 5.032 94,6 1,4 4,1 19 Depuradora Panrico - 0 0 0 0

20 Pl. Federico García Lorca Cant. C/ Rovira i Virgili

0 0 0 0

32

Punt Ubicació Número IMD PVL PVP PVM

21 Av. Mossèn Jacinto Verdaguer (parada Autobús) 15.028 88,2 10,0 1,8 22 Pg. Pau Picasso 2-6 2.176 100,0 0,0 0,0 23 Pg. La Florida 21 2.516 100,0 0,0 0,0

24 Ptge. Francesc Layret Cant. Ptge. Ernest Lluch i Martin 0 0 0 0

25 Av. Onze de Setembre Cant. Ptge Ferrer i

Guardia 8.432 0,0 0,0 0,0

26 Av. Onze de Setembre (IES Estela Ibèrica) 6.732 85,9 9,1 5,1

27 C/ Gessamí 22 68 100,0 0,0 0,0 28 Av. Girona 68 5.848 94,2 2,3 3,5

29 C/ Pau Vila (Parc de Catalunya)

884 92,3 7,7 0,0

30 C/ Salvador Espriu 32 0 0 0 0 31 C/ Josep Carner 11 1.020 100,0 0,0 0,0 32 Ptge. de Mas Granollacs (Granja Soldevilla) 68 100,0 0,0 0,0

33 Ptge. La Florida 1.904 100,0 0,0 0,0

34 Av. Mossèn Jacinto Verdaguer (Camp de futbol) 9.928 91,1 4,8 4,1 35 Av. de l’Estela Ibèrica 35 1.292 100,0 0,0 0,0 36 Av. Pau Picasso 80A 6.120 95,6 4,4 0,0 37 C/ 16 2 68 100,0 0,0 0,0 38 C/ Ca N’Andal 30 204 100,0 0,0 0,0 39 Pg Can Taió 85 1.700 84,0 16,0 0,0 40 Av. 17 47 476 57,1 42,9 0,0 41 C/ Eugeni d’Ors 68H 1.836 85,2 0,0 14,8 42 Av. 9 23 408 83,3 0,0 16,7 43 C/ Sant Isidre 25 12.274 84,2 10,0 5,8 44 Av. 3 45 8.908 85,5 6,9 7,6 45 C/ 11 23 0 0 0 0 46 N-152z 18A 10.948 79,5 17,4 3,1 47 C/ Reus (PI La Florida) Nau 16 1.292 78,9 21,1 0,0 48 C/ Catalunya (PI Ca N’Oller) 15 2.040 13,3 86,7 0,0

49 C/ Obradors (Polígon Industrial Santiga)

- 17.408 78,1 21,5 0,4

50 C/ Vallés (PI Bernades) 20 2.516 27,0 73,0 0,0 PVL: Percentatge de vehicles lleugers. PVP: Percentatge de vehicles pesants. PVM: Percentatge de motos i ciclomotors. IMD: Intensitat Mitjana Diària. Font: Elaboració pròpia.

33

Per a la categorització dels vials de la xarxa local s’han tingut en compte els 50 punts de mesura de durada curta, a on s’han realitzat els aforaments manuals (veure plànol 8: “Fluxos de mobilitat”).

Taula 12: Categorització dels vials de la xarxa loc al.

Categorització IMD Nombre Percentatge

Trànsit molt reduït < 3.000 37,0 74,0

Trànsit reduït 3.000 – 5.000 1,0 2,0

Trànsit mitjà 5.000 – 10.000 7,0 14,0

Trànsit elevat 10.000 – 20.000 5,0 10,0

Trànsit molt elevat > 20.000 0,0 0,0


Els nivells de soroll d’un carrer van directament relacionats amb la intensitat de vehicles que circulen per aquest i el percentatge de vehicles pesants, tal com es constata en els següents resultats (veure plànol 5: “Mapa de soroll diürn” i plànol 8: “Fluxos de mobilitat”).

Valors elevats d’intensitat mitjana diària (IMD) i percentatge de vehicles pesants (PVP) [IMD >10.000 vehicles/dia i PVP > 5%].- aquestes circumstàncies tan sols es troben al C/ Mossèn Jacinto Verdaguer, Av Santiga, C/ Sant Isidre, vies principals de la població, amb nivells sonors per sobre dels 65 dBA.

Percentatge elevat de vehicles pesants (IMD < 10.00 0 vehicles/dia i PVP > 5%).- carrers del Polígon Industrial La Florida, Bernades o Ca N’Oller, vies principals del municipi com l’Av. Onze de Setembre i el Pg. Can Taió, amb connexió amb el Polígon El Camp de Les Pereres. Els nivells sonors dels carrers que presenten aquestes condicions varien des dels 55 dBA als 70 dBA.

Percentatge baix de vehicles pesants (IMD < 10.000 vehicles/dia i PVP < 5%).- aquests valors es troben majoritàriament en els carrers secundaris del municipi. El rang de valors del nivell de soroll d’aquesta categoria és molt gran, enregistrant-se valors inferiors als 50 dBA en aquelles zones a on quasi no hi ha presència de trànsit (com C/ Joan Miró), entre 50 i 65 dBA als carrers secundaris de la xarxa viària (53,9 dBA al C/ Lluís Millet), i més de 65 dBA en aquells carrers més importants (com l’Av. Mossèn Jacinto Verdaguer amb 71,2 dBA o C/ Onze de Setembre amb 69,2 dBA).

El percentatge del total dels punts de mesura de durada curta que es troben en aquestes quatre categories es mostren a la taula següent.

Taula 13: Punts de mesura segons IMD i PVP.

IMD PVP Nombre Percentatge

> 5 % 5,0 10 % > 10.000

< 5 % 0,0 0 %

> 5 % 9,0 18 % < 10.000

< 5 % 36,0 72 %

IMD: Intensitat mitjana diària. PVP: percentatge de vehicles pesants. Font: Elaboració pròpia.

34

9 AVALUACIÓ DELS RESULTATS

9.1 Nivells diürns Per a l’avaluació dels nivells de soroll diürns del municipi s’han establert les següents categories (veure plànols 5: “Mapa de sorolls diürn”):

Nivells sonors d’avaluació superiors als 70 dBA: són alguns trams dels eixos d’entrada i sortida del municipi com l’Av. Mossèn Jacinto Verdaguer, o amb trànsit elevat de camions (l’Av. Tres).

Nivells sonors d’avaluació entre 65 i 69 dBA: són els principals eixos d’entrada i sortida al centre urbà i els principals eixos interiors del municipi com l’Av. Santiga, C/, Onze de Setembre, Girona, i Carretera N-152z.

Nivells sonors d’avaluació entre 60 i 64 dBA: carrers del centre urbà, com la C/ Rambla o Genís Sala, o que presenten forta influència del tren (C/ U).

Nivells sonors d’avaluació entre 55 i 59 dBA: zones residencials del municipi, amb carrers que serveixen de connexió als carrers principals, o carrers amb poc trànsit amb influència d’altres carrers (com a la Pl. Federico García Lorca o Ptge. Vista Alegre).

Nivells sonors d’avaluació entre 50 i 54 dBA: són zones residencials amb un índex de trànsit baix com els carrers interiors de La Florida, o zones amb influència de carrers pròxims.

Nivells sonors d’avaluació inferiors a 50 dBA: zones situades a carrers d’us exclusiu de veïns o vianants, amb molt poc trànsit, sense influència dels carrers veïns (C/ Gessamí, C/ Onze).

S’ha de tenir en compte, que els carrers amb un nivell de soroll de més de 65 dBA tenen una influència acústica significativa sobre els carrers perpendiculars adjacents. Així doncs, el soroll d’aquelles vies amb un nivell sonor que oscil·la entre 65 i 69 dBA provoca un àrea d’afecció sonora en els carrers perpendiculars de fins a 25 metres.

Del total de punts de mesura efectuats en el període diürn (70 punts), de durada curta i llarga, el percentatge de punts que es troben en aquestes categories són els representats a la taula següent:

Taula 14: Contaminació sonora diürna del municipi.

Contaminació sonora Percentatge

LAr > 70 dBA 3%

LAr entre 65 i 69,9 dBA 16%




LAr < 50 dBA 10%


35

Gràfic 1: Contaminació sonora diürna.

Nivells Font: Elaboració pròpia.

9.2 nocturns

Segons la metodologia utilitzada en l’Auditoria Ambiental del Municipi de Santa Perpètua de Mogoda i el Mapa de Sorolls de Barcelona del 1997, s’han rebaixat en 10 dBA les categories establertes pel període diürn. Així doncs, els nivells de soroll nocturns del municipi s’han classificat segons les següents categories (veure plànols 7: “Mapa de sorolls nocturn”):

Nivells sonors d’avaluació superior a 60 dBA: aquest valors es registren a carrers principals com C/ Mossèn Jacinto Verdaguer, Av. Santiga C/ Poeta Maragall (cantonada Av. Santiga).

Nivells sonors d’avaluació entre 55 i 59,9 dBA: aquests nivells de soroll s’han detectat en alguns carrers secundaris com a C/ Anselm Clavé i Av. 3, al Barri de Santiga per la influència del trànsit de la B-140.

Nivells sonors d’avaluació entre 50 i 54,9 dBA: aquests valors s’han registrat en zones residencials i amb un índex de trànsit nocturn baix com és Ptge. Vista Alegre, Av. 4.

Nivells sonors d’avaluació inferiors a 50 dBA: s’ha registrat a la zona de l’Av. Barcelona (zona de jardins interior), C/ Pau Casals, C/ Ciprià Garcia, C/ 1, on la influència d’activitats del municipi (trànsit, activitats veïnals) és baix.

Del total de punts de mesura efectuats en el període nocturn, 20 punts de durada llarga, el percentatge de punts que es troben en aquestes categories són els representats a la taula següent.

36

Taula 15: Contaminació sonora nocturna.

Contaminació sonora Percentatge

LAr > 60 dBA 15%

LAr entre 55 i 59 dBA 25%

LAr entre 50 i 54 dBA 30%

LAr < 50 dBA 30%


Tot i que els punts de mesura en període nocturn s’han distribuït per tot el municipi de Santa Perpètua de Mogoda, s’ha de tenir en compte que aquests s’han ubicat atenent a aquelles zones a on la qualitat sonora en període nocturn pot ser menor (àrees properes a les infraestructures ferroviàries,principals carrers de circulació, etc.). És per això, que els nivells sonors nocturns globals del municipi són elevats, ja que el nombre de punts seleccionats és baix (20) i la relació de punts amb una possible incidència acústica és elevada respecte el número total de punts efectuats.

Gràfic 2: Contaminació sonora nocturna.


37

9.3 Intensitat mitjana diària de trànsit (IMD)

Les condicions sonores dels carrers amb una IMD i percentatge de vehicles pesants elevada, seguint la metodologia utilitzada en els apartats 9.1: “Nivells diürns” i 9.2: “Nivells nocturns”, són els presentats a continuació:

Taula 16: Punts de mesura segons IMD i PVP.

Contaminació sonora

IMD PVP Nombre

(percentatge) > 70 65-69

60-64 55-59 50-54

< 50

dBA dBA dBA dBA dBA dBA

>5 % 5 (10 %) 10% 60% 40% 0% 0% 0% >10.000

<5 % 0 (0 %) 0% 0% 0% 0% 0% 0%

>5 % 9 (18 %) 0% 33% 33% 22% 11% 0% <10.000

<5 % 36 (72 %) 3% 6% 22% 31% 19% 19%

IMD: Intensitat mitjana diària. PVP: Percentatge de vehicles pesants. Font: Elaboració pròpia.

Tots els punts de mesura efectuats amb una IMD superior als 10.000 vehicles diaris presenten uns nivells per sobre dels 60 dBA.

En general, els punts de mesura amb IMD inferior a 10.000 vehicles tenen sobre un 13% dels punts amb uns nivells per sobre dels 65 dBA, que si es considera només, els punts amb un percentatge de vehicles pesants superior al 5% puja al 33 % de valors per sobre de 65 dBA.

38

10 PROPOSTA DE ZONIFICACIÓ

A partir del mapa de soroll diürn, de la tipologia d’habitatges, del tipus d’activitats com comerços, serveis, indústries, etc., i del tipus de planificació urbanística de Santa Perpètua de Mogoda, s’ha fet una proposta de zonificació sonora del municipi.

Les zones de sensibilitat acústica són aquella part del territori que presenta una mateixa percepció acústica:

• Zona A: Zona de sensibilitat acústica alta.- comprèn tots els sectors del territori que requereixen una protecció alta contra el soroll (Espais d’interès natural; zones de predomini de sòl d’ús sanitari, docent i cultural; habitatges situats al medi rural; zones de predomini de sòl d’ús residencial).

• Zona B: Zona de sensibilitat acústica moderada.- comprèn tots els sectors del territori que requereixen una percepció mitjana del nivells sonor (zones de coexistència de sòl d’ús residencial amb activitats i/o infraestructures de transport existents; zones de predomini de sòl d’ús terciari diferent al recreatiu i al d’espectacles).

• Zona C: Zona de sensibilitat acústica baixa.- comprèn els sectors del territori que admeten una percepció elevada del nivell sonor (zones de predomini de sòl d’ús terciari rercreatiu i d’espectacles; zones de predomini de sòl d’ús industrial; sectors del territori afectats per sistemes generals).

• Zona de soroll.- comprèn els sectors del territori afectats per servituds sonores a favor de sistemes generals d’infraestructures viàries, ferroviàries o altres equipaments públics que la reclamin.

• Zona d’especial protecció de la qualitat acústica ( ZEPQA).- àrees que per les seves singularitats característiques es considera convenient conservar una qualitat acústica d’interès especial.

• Zones acústiques de règim especial (ZARE).- àrees en què es produeixi una elevada contaminació acústica a causa de la presència de nombroses activitats, de la naturalesa que siguin, i del soroll produït al voltant.

En aquesta proposta de zonificació s’han delimitat quatre tipus de zones de sensibilitat acústica distribuïdes de la següent manera (veure plànols 9: “Proposta de Zonificació”):

• Zona A: Zona de sensibilitat acústica alta.- totes aquelles zones residencials que es troben en el perímetre del municipi així com les zones de predomini de sòl d’ús sanitari, docent i cultural.

• Zona B: Zona de sensibilitat acústica moderada.- aquesta zona està formada bàsicament pel centre urbà de Santa Perpètua de Mogoda,.

• Zona C: Zona de sensibilitat acústica baixa.- aquelles zones industrials del municipi. • Zona de soroll.- les zones d’influència al voltant de la línia de RENFE, l’autopista AP-7. L’amplada de les

zones de soroll no estan marcades per una isolínia al llarg de la carretera objecte d’estudi o de la línia de tren, sinó que l’amplada de l’àrea compresa entre una determinada isòfona depèn de moltes variables. La distància és un dels elements que modifiquen la propagació de les ones sonores en l’aire lliure (el soroll disminueix amb la distància) però hi ha altres factors que fan variar la propagació del soroll com són les atenuacions degudes als edificis que s’interposen entre la font sonora i el receptor, el tipus de paviment, l’alçada a la que es troba la via, etc. Per a la determinació de la isòfona de referència, s’hauria de fer una estimació teòrica de l’àrea que comprendria la zona de servitud de l’Autopista AP-7 i la via del tren segons els criteris de la Recomendación de la Comisión, de 6 de agosto de 2003 relativa a las Orientaciones sobre los métodos de cálculo provisionales revisados para el ruido industrial, procedente de aeronaves, del tráfico rodado y ferroviario, y los datos de emisiones correspondientes, en la qual indica el sistema de càlculs a utilitzar per a determinar les isòfones.

39

• Zona d’especial protecció de la qualitat acústica ( ZEPQA).- al no trobar-se zones de conflicte important, no s’han definit.

• Zones acústiques de règim especial (ZARE).- no s’han delimitat cap zona al no existir cap àmbit d’ús intensiu al municipi.

40

11 JUSTIFICACIÓ DE LA ZONIFICACIÓ

La zonificació s’ha centrat en la zona urbana actual, no s’han inclòs les zones urbanitzables, zones rurals o zones de pròxima urbanització.

Per a concretar els criteris generals de determinació de la zonificació del mapa de capacitat acústica, s’han pres com a base de referència:

• El Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per a l'elaboració dels mapes de capacitat acústica i el Reial Decret.

• El Reial Decret 1367/2007, de 19 d’octubre, per el que es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Soroll, en referència a la zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques.

• Les mesures per a la coordinació de la Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica amb les previsions del Reial Decret 1367/2007 de desenvolupament de la Llei 37/2003 del soroll, publicades per la Direcció de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Segons la zona s’han utilitzat els següents criteris:

• Zona A: Zona de sensibilitat acústica alta.- en les zones de sensibilitat acústica alta es poden incloure les àrees amb predomini de sòl d'ús exclusivament residencial, sense zones de comerços i seveis, barriades residencials, urbanitzacions, on no hi ha més trànsit que el de la gent que hi viu, els patis interiors d'illa no afectats pel trànsit, carrers de vianants sense accés al trànsit, àrees sanitàries, equipaments públics sensibles (centres docents i guarderies, geriàtrics i centres de dia, biblioteques i centres cívics).

S’han incorporat en aquesta zona principalment: La Florida, Can Taió, zones de vianants de Can Folguera, carrers de prioritat invertida del nucli històric i zona de Granja Soldevila.

• Zona B: Zona de sensibilitat acústica moderada.- es poden incloure en aquesta zona de sensibilitat acústica, les àrees amb predomini de sòl d'ús residencial, on hi ha petites activitats, comerços o altres serveis i la xarxa viària de l’àmbit urbà per al desplaçament intern de la ciutat. Inclou en aquesta zona la zona de l’Eixample, La Creueta, i zones obertes al trànsit de Can Folguera i Can Taió.

• Zona C: Zona de sensibilitat acústica baixa.- s’inclou en les zones de sensibilitat acústica baixa les àrees amb predomini de sòl d'ús industrial, les zones lúdiques amb predomini d’activitats recreatives i d’espectacles, com les àrees de discoteques i bars i la xarxa viària bàsica o arterial de l’àmbit urbà.

Les infraestructures de transport existents seran zones de sensibilitat acústica baixa quan el seu rang d'immissió acústica mesurada sobrepassi els valors d'una zona de sensibilitat baixa, i també resten incorporades en aquesta zona.

Aquí s’hi incorporen les zones industrials i les carreteres que envolten el municipi.

• Zona de soroll.- Zones de la xarxa principal del municipi, en alguns casos amb funció de travessia, amb un trànsit elevat de vehicles.

Són d’aquesta àrea: la Travessia C/ Sant Isidre - Av. Mossèn Jacinto Verdaguer - Av. Santiga – Av. 3, Av. Onze de Setembre, C/ Rambla i la N-152z i el C/ Cadaqués del Polígon Industrial La Florida.

• Zona d’especial protecció de la qualitat acústica ( ZEPQA).- Pot incloure àmbits singulars d'espais

d'interès natural, d'espais de protecció especial de la natura o d'espais urbans que gaudeixin d'una molt alta qualitat acústica. Al no trobar-se zones de conflicte important, no s’han definit.

41

• Zones acústiques de règim especial (ZARE).- es poden incloure en aquesta zona, els àmbits d'ús intensiu

de serveis i els àmbits d'ús intensiu comercial. No s’ha delimitat cap zona al no existir cap àmbit d’ús intensiu al municipi.

El pas d'una zona a una altra s’ha fet de manera progressiva, és a dir, d'una zona de sensibilitat acústica baixa s'ha passat per una zona de sensibilitat acústica moderada per arribar a una zona de sensibilitat acústica alta.

A les zones limítrofes entre zones residencials i zones industrials, s’ha considerat la façana limítrof del polígon de la mateixa categoria que la zona residencial, per tal de forçar la instal·lació d’equips i instal·lacions que puguin generar soroll orientats cap a l’interior de la zona industrial.

42

12 ESTAT ACTUAL

Per tal de veure l’estat actual del municipi respecte a la zonificació prevista es mostra la taula següent que permet comparar els nivells i detectar els punts més conflictius (veure plànol 10: “Mapa de desviacions nocturnes”):

Taula 17: Comparació del valors calculats amb la zo nificació en període diürn.

Punt Ubicació Número Zonificació Valor límit (dBA)

LAr (dBA)

1 C/ U 30 A 60 64,7

2 La Mogoda 27 A 60 48,2

3 C/ Joaquim Malats 6 A 60 62,3

4 C/ Doctor Joan Miró 13 B 65 49,4

5 C/ Sant Antoni 9 B 65 52,3

6 C/ Dr. Fleming 5 B 65 54,4

7 C/ Pare Rodes 5B A 60 56,1

8 Pl. Església 2 B 65 52,8

9 Pg. Can Taió 14 B 65 62,2

10 C/ Joaquim Malats 15 B 65 59,6

11 C/ Pau Casals 5 B 65 55,9

12 Pl. Ajuntament 5 A 60 61,6

13 Av. Santiga-Rambla - B 65 67,6

14 C/ Lluís Millet 9 B 65 53,9

15 C/ Rafael Casanovas 17B B 65 54,6

16 C/ Vidal i Barraquer 43 B 65 53,5

17 C/ Genis Sala 48 B 65 56,2

18 Av. Barcelona 91D B 65 64,2

19 Depuradora Panrico C 70 62,9

20 Pl. Federico García Lorca Cant. C/

Rovira i Virgili A 60 56,0


(parada Autobús) B 65 62,2

22 Pg. Pau Picasso 2-6 A 60 57,3

23 Pg. La Florida 21 B 65 60,1

24 Ptge. Francesc Layret Cant. Ptge.

Ernest Lluch i Martin

A 60

50,7

25 Av. Onze de Setembre Cant. Ptge

Ferrer i Guardia

B 65

67,3

26 Av. Onze de Setembre (IES Estela

Ibèrica) A 60 69,2

27 C/ Gessamí 22 A 60 44,3

28 Av. Girona 68 B 65 65,8

29 C/ Pau Vila (Parc de

Catalunya) A 60 54,4

30 C/ Salvador Espriu 32 B 65 52,9

31 C/ Josep Carner 11 B 65 50,1

32 Ptge. de Mas Granollacs (Granja Soldevilla)

A 60 46,9

33 Ptge. La Florida - B 65 59,6

43

Punt Ubicació Número Zonificació Valor límit (dBA)

LAr (dBA)


(Camp de futbol) B 65 71,2

35 Av. de l’Estela Ibèrica 35 B 65 56,1

36 Av. Pau Picasso 80A B 65 61,2

37 C/ Setze 2 A 60 51,0

38 C/ Ca N’Andal 30 A 60 45,4

39 Pg Can Taió 85 A 60 60,0

40 Av. Disset 47 A 60 55,8

41 C/ Eugeni d’Ors 68H B 65 60,4

42 Av. Nou 23 A 60 51,7 43 C/ Sant Isidre 25 B 65 68,4 44 Av. Tres 45 B 65 67,5 45 C/ Onze 23 A 60 43,7 46 N-152z 18A B 65 69,9 47 C/ Reus (PI La Florida) Nau 16 C 70 61,0 48 C/ Catalunya (PI Ca N’Oller) 15 C 70 65,3

49 C/ Obradors (Polígon

Industrial Santiga) - C 70 71,4

50 C/ Vallés (PI Bernades) 20 C 70 68,8 A1 C/ Creueta 16 3r 3a B 65 62,5

A2 Av. Verge de Montserrat 7 B 1r 2a B 65 58,6

A3 C/ Poeta Maragall 13C B 65 69,2

A4 C/ Anselm Clavé 25 3r 2a B 65 62,2 A5 Av. Santiga 4-6 A 60 64,1 A6 Barri de Santiga - B 65 58,5

A7 Rambla 20 B 65 63,1

A8 Ptge. Vista Alegre 2 1r 2a B 65 58,7

A9 C/ Genis Sala 14 B 65 62,6

A10 C/ Pau Casals 29 B 65 51,7

A11 Av. Mossèn Jacinto Verdaguer 15-23 F6 1r 1a B 65 68,4

A12 Av. Barcelona 56 D 1r 1a A 60 49,5

A13 Av. d’Estela Ibèrica 71 2B B 65 56,2

A14 C/ Camèlies 13 B 65 61,5

A15 C/ Puig i Cadafalch 11 2n 1a B 65 59,3

A16 C/ Ciprià Garcia 5 3r 1a B 65 55,1 A17 Av. Quatre 15 A 60 55,8 A18 C/ U 10 B A 60 52,6

A19 C/ Casals de Mogoda 28 1r C A 60 58,2

A20 Av. Tres 46 bx B 65 56,6


S’observa que de les 70 mesures diürnes només en 15 punts els valors mesurats superen el valor límit de la zona de sensibilitat assignada. Aquests punts són:

• C/ U: carrer influenciat pel trànsit de trens. • C/ Joaquim Malats, 6: carrer influenciat pel trànsit de vehicles. • Pl. Ajuntament: aquest punt situat, en una plaça peatonal, presenta la influència de la font de la Plaça. • Av. Girona: carrer en pendent que serveix d’alternativa a Av. Mossèn Jacinto Verdaguer per a travessar

el nucli urbà.

44

• C/ Obradors (Polígon Industrial Santiga): aquest carrer presenta un trànsit elevat, amb un percentatge elevat de camions i es troba en pujada.

• Punts de la Travessia C/ Sant Isidre – Av. Santiga – Av. Mossèn Jacinto Verdaguer – Av. Tres – Av. Onze de Setembre: són les vies amb més trànsit de vehicles del municipi.

• C/ Poeta Maragall: la mesura estava encarada a l’Av. Santiga. • N-152z: via de trànsit elevat que connecta La Llagosta i Santa Perpètua amb la C-17.

D’aquest punts que superen, 9 estan inclosos en zones de soroll, amb requeriments específics. Per a les mesures nocturnes, s’observen els següents resultats (veure plànols 11: “Mapa de desviacions nocturnes”):

Taula 18: Comparació dels valors calculats amb la z onificació en període nocturn.

Punt Ubicació Número Zonificació Valor límit (dBA) LAr (dBA)

A1 C/ Creueta 16 3r 3a B 55 57,9 A2 Av. Verge de Montserrat 7 B 1r 2a B 55 52,8 A3 C/ Poeta Maragall 13C B 55 61,5

A4 C/ Anselm Clavé 25 3r 2a B 55 58,6

A5 Av. Santiga 4-6 A 50 60,0

A6 Barri de Santiga - B 55 57,1

A7 Rambla 20 B 55 58,2 A8 Ptge. Vista Alegre 2 1r 2a B 55 53,1 A9 C/ Genis Sala 14 B 55 53,8

A10 C/ Pau Casals 29 B 55 45,0

A11 Av. Mossèn Jacinto Verdaguer 15-23 F6 1r 1a B 55 64,0

A12 Av. Barcelona 56 D 1r 1a A 50 43,0

A13 Av. d’Estela Ibèrica 71 2B B 55 52,3 A14 C/ Camèlies 13 B 55 49,5 A15 C/ Puig i Cadafalch 11 2n 1a B 55 52,9 A16 C/ Ciprià Garcia 5 3r 1a B 55 46,0

A17 Av. Quatre 15 A 50 50,2

A18 C/ U 10 B A 50 46,7

A19 C/ Casals de Mogoda 28 1r C A 50 49,5

A20 Av. Tres 46 bx B 55 56,6

En aquest cas, s’observa que existeixen 9 punts on es detecten valors per sobre del límit assignat, que són:

• C/ Creueta: presenta una forta influència de l’AP-7. • C/ Poeta Maragall: el punt es troba encarat a l’Av. Santiga, carrer de trànsit elevat. • C/ Anselm Clavé: presenta influència del trànsit del C/ Sant Isidre, travessia urbana. • Barri de Santiga: influència del trànsit de la B-140. • Punts de la Travessia Av. Mossèn Jacinto Verdaguer - Av. Santiga – Av. Tres: són les vies amb més

trànsit de vehicles del municipi. • Av. Quatre: carrer de connexió entre el Passeig de la Florida i l’Av. Tres. • Rambla: Carrer amb trànsit i activitat comercials i recreatives (bars).

D’aquest punts que superen, 6 estan inclosos en zones de soroll, amb requeriments específics.

45

13 CONCLUSIONS

• La principal font de soroll ambiental del municipi de Santa Perpètua de Mogoda és el trànsit viari.

• El 54 % dels punts de mesura realitzats en període diürn, de durada curta i llarga, presenten unes condicions sonores per sota del 60 dBA. El 27 % tenen unes condicions acústiques entre 60 i 64,9 dBA, mentre que les condicions sonores del 19 % dels punts restants són per sobre de 65 dBA).

Gràfic 5: Condicions sonores diürnes.


• En període nocturn, el 30 % dels punts de mesura de durada llarga presenten unes condicions acústiques per sota del 50 dBA, el 30 % tenen unes condicions sonores entre 50 i 54 dBA, i el 40 % dels punts presenten unes condicions sonores acústiques superiors a 55 dBA.

Gràfic 6: Condicions sonores nocturnes.


46

• S’observa que hi ha zones de sensibilitat acústica alta (zona A) que a la vegada estan incloses en espais definits com a zones de soroll. Aquest fet s’haurà de tenir en consideració per tal d’actuar sobre aquestes zones ja que, en cas contrari, seran punts crítics.

• Els nivells de soroll del municipi baixen considerablement durant el període comprès entre la 1 i les 4

hores de la matinada, degut a la reducció del trànsit i d’activitats al carrer.

• La influència acústica de l’autopista AP-7 sobre els habitatges més propers a aquesta infraestructura és moderat (C/ Creueta), i a les zones elevades del nucli urbà o sense cap obstacle es detecta com a remor de fons (barri Can Taió).

• El 74 % dels punts de mesura de durada curta presenten un trànsit molt reduït amb una IMD inferior als

3.000 vehicles diaris.

• Existeix una estreta relació entre la intensitat mitjana diària (IMD) de trànsit dels carrers del municipi amb els nivells sonors equivalents dels mateixos. El 100% dels punts de mesura efectuats amb una IMD superior als 10.000 vehicles diaris (10%) presenten unes condicions sonores superiors a 60 dBA, mentre que només al voltant del 47% dels punts de mesura amb una IMD inferior a 10.000 vehicles diaris tenen aquest tipus de condicions sonores.

• Els nivells de soroll de l’interior del municipi tendeixen a baixar degut a la creació de noves

infraestructures com la nova connexió a l’AP-7, la reordenació del trànsit, el tipus de paviment, la creació de vehicles menys sorollosos i el control periòdic del soroll de vehicles, entre d’altres.

• La diferència entre els nivells sonors diürns i nocturns no és equitativa en tots els punts. Aquells carrers

amb una intensitat de trànsit baixa presenten una diferència elevada, de fins a 12 dBA (C/ Camèlies). Mentre que aquells carrers amb un índex de trànsit elevat tenen una diferència, generalment, inferior als 5 dBA (Av. Santiga).

• Els nivells d’immissió varien segons la distància entre el focus emissor i el receptor, així doncs en

augmentar la distància, el nivell de soroll disminueix. Un exemple és l’autopista AP-7 a on els nivells sonors augmenten en disminuir la distància entre els receptors i aquesta via. Així la seva influència és molt més significativa en el C/ Creueta, que en el C/ Salvador Espriu.

• De manera general, els nivells sonors d’un carrer varien segons la presència o no d’edificacions, el tipus

i l’alçada de les mateixes. Així doncs, un carrer amb la mateixa intensitat de trànsit, pot presentar diferents nivells acústics segons tingui edificis de la mateixa altura a banda i banda de carrer (secció en forma “U”), edificacions de diferent altura a les dues bandes (secció “J”) o edificis en un sol costat del carrer mentre que a l’altre costat hi pot haver solars, places, jardins, etc. (secció “L”).

• El tipus de paviment influeix en el nivell de soroll, degut al fregament de les rodes dels vehicles amb el

terra. Així doncs, per a intensitats de trànsit iguals i carrers amb característiques similars, els nivells de soroll augmenten quan més deficient és l’estat del paviment, o pels carrers amb llambordes, o la instal·lació de ressalts, que tot i que redueix la velocitat del trànsit, en zones de trànsit elevat de camions, com al Pg. Can Taió pot ocasionar increments degut al moviment del remolc.

• L’amplada dels carrers és un dels factors que influeix en la dispersió del soroll. Els nivells de soroll de

dos carrers de diferent amplada però amb la mateixa intensitat de trànsit són més elevats en el carrer més estret.

• La diferència de cota entre la font emissora i la font receptora, junt amb la distància influeixen en la propagació de les ones del soroll. Així doncs, els nivells de soroll d’algunes infraestructures es poden percebre a molta distància quan la font receptora es troba en una cota superior. Aquest és el cas del soroll del trànsit de l’autopista AP-7, el qual es percep des dels barris situats en zona elevada, com zones de La Florida i Can Taió.

47

• El punts més conflictius de soroll del municipi, en període diürn, són les travessies C/ Sant Isidre - Av. Santiga - Av. Mossèn Jacinto Verdaguer i l’Av. Tres - N-152z, amb valors de LAr superior a 65 dBA i en algun punt per sobre de 70 dBA (zona del camp de futbol). A més, les principals vies de circulació de la població també presenten valors molt elevats, com l’Av. Onze de Setembre i l’Av. Girona. Als polígons, l’elevat trànsit de camions genera valors alts. Així el màxim valor mesurat es produeix al C/ Obradors del Polígon Industrial Santiga.

• En període nocturn, els punts negres sonors continuen sent les travessies C/ Sant Isidre - Av. Santiga - Av. Mossèn Jacinto Verdaguer i l’Av. Tres - N-152z.

• Els carrers de vianants o carrers de poc trànsit, situats fora del centre urbà (Can Taió, La Florida) presenten uns nivells durant el dia per sota dels 50 dBA.

• Respecte a la zonificació prevista, les desviacions trobades en període diürn, són degudes al trànsit per les travessies C/ Sant Isidre - Av. Santiga - Av. Mossèn Jacinto Verdaguer i l’Av. Tres - N-152z, o al trànsit de vehicles pesants (C/ Obradors) o al pas del tren (C/U).

• En període nocturn, el 45 % de les mesures es troben fora dels límits. Els conflictes trobats són causats pel trànsit de les travessies C/ Sant Isidre - Av. Santiga - Av. Mossèn Jacinto Verdaguer i l’Av. Tres - N-152z, o la influència d’infraestructures (AP-7, Ctra. B-140).

48

14 RECOMANACIONS

Des de la vessant de la qualitat sonora, la gestió ambiental del municipi ha de vetllar per a què l’activitat humana generi el mínim de sorolls possibles, per evitar que disminueixi la qualitat de vida o que sigui un perjudici per a la salut dels homes o els ecosistemes naturals.

Els elements principals que intervenen en la contaminació sonora són, bàsicament, els focus emissors, el camí de propagació i els receptors. És per això, que per a una correcta gestió ambiental del soroll s’han d’aplicar mesures de prevenció, de control i de sanejament o reducció per a cada factor separadament.

Les principals mesures per minimitzar el soroll que produeixen les fonts emissores són les següents:

• Control sistemàtic del soroll de vehicles a motor amb l’objectiu de vetllar pel compliment dels límits d’emissió, mitjançant campanyes de control del nivell de soroll emès pels vehicles que circulen pel municipi.

• Vigilància del soroll ambiental: - Actualització del mapa de sorolls quan en el territori es produeixin canvis urbanístics, mobilitat viària,

accions de sanejament acústic, etc., com la propera urbanització de Can Filuià o de la zona propera al nucli de La Mogoda.

- Control de soroll de les activitats, tenint en consideració la zonificació acústica, sobre tot a la zona B. A la zona A la normativa urbanística ja regula l’existència i tipus d’activitats a instal·lar.

• Campanyes de sensibilització periòdiques, dirigides a tots els sectors socials i per a totes les edats, en les que es treballin, entre d’altres, els següents conceptes: - Bon comportament dels conductors: conduir pausadament evitant les acceleracions, mantenir el vehicle

en bon estat, evitar les músiques amb volum elevat, evitar els senyals acústics, no estacionar en doble fila o en llocs prohibits.

- Bon comportament dintre l’habitatge: evitar els crits, cops de porta, els impactes contra el terra i les parets, i el volum excessiu de ràdios i televisions.

- Fer un bon ús dels electrodomèstics, utilitzant-los prioritàriament durant el període diürn. - Minimitzar els sorolls molestos produïts pels gossos i altres animals domèstics, principalment en

període nocturn. - Instal·lar els aparells domèstics, com l’aire condicionat, amb mesures correctores.

• Millorar l’estructura urbana: carrers de prioritat per als vianants (zones per a vianants, zones de prioritat invertida). Això s’està fent al nucli històric (C/ Sant Antoni) i a algunes zones de L’Eixample (Ajuntament).

• Millorar la gestió del trànsit: - Variació de fluxos de circulació: estudiar la possibilitat d’alternatives de circulació o de sentit únic

d’aquells carrers amb una intensitat de trànsit elevada. La connexió del Pg. de Can Taió i l’Av. Onze de Setembre permetrà diversificà el trànsit entre La florida i la resta del municipi, a més de permetre una millor relació de La Florida amb la futura nova connexió amb l’AP-7 per Can Filuià. El C/ de les Minetes fa funció de circumval·lació cap a la zona de polígons. Un pont a l’alçada del C/ Creueta i la posterior connexió d’aquest carrer amb la rotonda d’entrada al municipi del C/ Sant Isidre, permetria el pas de vehicles, principalment pesants, de travessia pel municipi.

- Regulació dels semàfors, centrats a les cruïlles de la travessia C/ Sant Isidre - Av. Santiga - Av. Mossèn

Jacinto Verdaguer – Av. 3. Una correcta sincronització dels semàfors permet reduir la velocitat de pas, sense generar cues.

- Limitar la velocitat dels vehicles a l’interior del municipi, a través de senyalització amb ressalts, com ja

succeeix a l’Av. Onze de Setembre. Un tram que permetria regular la velocitat entre La Florida i la resta és el tram sense urbanitzar de l’Av. Mossèn Jacinto Verdaguer (camp de futbol). Aquest tram, al ser com una carretera incita a l’increment de velocitat. La instal·lació de ressalts en aquest tram permetria regular millor la velocitat dels vehicles i per tant el soroll que generen.

49

- Limitar l’horari de circulació de vehicles pesants. - Limitar l’horari de neteja dels carrers i de recollida d’escombraries.

- Reduir el trànsit amb especial atenció en aquelles zones de sensibilitat acústica elevada. Això s’ha

considerat en l’afecció de l’obertura de carrers de connexió al voltant de Can Taió.

- Fomentar el transport públic. La futura nova estació de ferrocarril a la línia de Mollet - Papiol, facilitarà l’ús d’aquest mitjà.

- Xarxa d’aparcaments que complementin els existents, com el Parc de Camions de l’Av. Mossèn

Jacint Verdaguer.

- Crear “Parks & Ride” a la vora dels accessos de la població, a zones pròximes a l’estació de ferrocarril.

• Adopció de vehicles elèctrics per als serveis municipals.

• Limitar l’ús d’alarmes, sirenes i senyals acústics de vehicles de bombers, ambulàncies, etc. i l’horari d’obres al carrer, amb especial atenció en aquelles zones més sensibles al soroll com les zones A.

• Regular el soroll ocasionat per vehicles especials, autobusos, camions d’escombraries, vehicles de neteja, obres i altres activitats quotidianes.

• Sol·licitar avaluacions d’impacte ambiental d’aquelles infraestructures i activitats que poden ocasionar un canvi substancial del nivell sonor de la zona, com a la zona de Can Filuià o de la zona propera al nucli de La Mogoda.

• Insonorització amb materials aïllants dels establiments comercials, industrials i d’oci; instal·lació correcta de la maquinària i exercir l’activitat adequadament.

• Donar compliment a la Llei 3/1998 d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental en què les activitats han de realitzar un projecte tècnic el qual és objecte d’avaluació i verificació, i estan sotmeses a una acció de control i inspecció.

En el camí de propagació de les ones sonores, intervenen principalment, la distància, la presència dels elements reflectors o d’obstacles, i el tipus de superfície que hi ha entre l’emissor i el receptor. Les actuacions per reduir la contaminació sonora del municipi sobre aquest factor poden ser:

• Aplicació de mesures preventives en la planificació del territori:

- Reservar els espais de terreny situats als costats de les fonts de soroll, com infraestructures o zones industrials, com a zones esmorteïdores o protectores del soroll. Això significa, no permetre l’edificació d’habitatges en aquests espais, i en canvi, reservar-los per a activitats menys sensibles al soroll com magatzems, zones esportives, espais verds, petits tallers, etc. amb l’objectiu de situar a primera línia de la font sonora edificacions que facin de barrera al soroll i situar a segona línia les zones destinades a habitatges. Aquest aspecte s’ha de considerar en l’actuació d’urbanització de Can Filuà, que aproparà la zona d’habitatges a l’autopista, a més de la variacions de trànsit que ocasionarà la connexió de l’Av. Girona amb la sortida de l’autopista per aquesta zona. També en la planificació d’urbanització de la zona entre Can Folguera i La Florida, s’ha de tenir en consideració el pas de la via del tren Papiol-Mollet, així com la influència d’una futura estació de tren en aquesta zona.

50

- Adoptar en el moment del projecte d’infraestructures lineals, com carreteres, perfils longitudinals i transversals, com per exemple talussos, que no afavoreixin la propagació del soroll cap als receptors. Aquest punt és de difícil aplicació en el municipi ja que la majoria d’infraestructures (tren i autopista) passen en elevació pel municipi.

- Eixamplament de voreres, per tal d’allunyar el trànsit dels habitatges, com passa al Pg. de Can Taió.

• Col·locació de ferm drenant en les noves infraestructures i en la renovació i manteniment del paviment dels carrers, com per exemple:

- Microaglomerats discontinus els quals tenen una atenuació de 2 a 3 dBA.

- Paviments porosos drenants que atenuen de 3 a 4 dBA. Aquest tema és d’especial interès en la renovació del paviment de les vies bàsiques: travessia C/Sant Isidre - Av. Santiga - Av. Mossèn Jacinto Verdaguer, Av. Tres, Rambla. i l’Av. Onze de Setembre.

Les accions per disminuir l’impacte acústic sobre els receptors són les presentades a continuació:

• Introduir en les noves edificacions d’habitatges situades en les proximitats d’infraestructures lineals: - Dissenys o formes arquitectòniques que ajudin a protegir els habitatges del soroll com encaraments oposats

a la infraestructura. - L’estudi de la distribució interior dels habitatges com l’orientació dels dormitoris. - Adoptar aïllaments acústics més exigents en finestres i balcons. - Procurar la bona qualitat dels elements constructius com parets mitgeres o sostres.

• Aquestes accions on s’han de controlar amb més cura és a les zones de soroll del municipi, ja que aquestes zones presenten uns nivells de soroll per sobre de la seva zonificació i per tant s’ha de procurar millorar la qualitat de soroll interior dels habitatges.

• Considerar en els projectes d’espais públics, com places i jardins (zona de Can Filuà o zona propera al nucli de La Mogoda), el soroll de trànsit de les infraestructures dissenyant petits talussos o parets amb la finalitat d’aconseguir zones tranquil·les.

• Millorar l’aïllament acústic d’habitatges amb façanes exposades al soroll mitjançant subvencions per a la insonorització d’habitatges i activitats, amb especial atenció als edificis situats a les zones de soroll.

• Restricció de l’atorgament de llicències de certes activitats com pubs, discoteques, terrasses externes i carpes en determinades zones de sensibilitat acústica, zones A i B, o que puguin influenciar a aquestes zones (Carpes al costat del CIM)

• Donar compliment a la NBE-CA-88 “Normativa Bàsica d’Edificació: condicions acústiques dels edificis” (Ordre de 29 de setembre de 1988 publicada en el BOE núm. 242 de 8 d’octubre de 1988) i el Codi Tècnic de l’Edificació, quan entri en vigor la part acústica.

• Estudiar la instal·lació d’apantallaments d’aquelles infraestructures amb un nivell de trànsit més elevat com l’AP-7. Com s’ha comentat, és de difícil aplicació en el municipi ja que la majoria d’infraestructures passen en elevació pel municipi.

51

• Realitzar un estudi tècnic per a disminuir els nivells sonors dels punts negres del municipi i d’aquelles zones que presenten uns nivells de soroll a millorar, considerant les possibles afeccions a altres vies. Així la futura urbanització de Can Filuà, connectarà l’Av. Girona i l’Av. Onze de Setembre amb l’AP-7, pot fer reduir el trànsit cap a l’Av. Mossèn Jacinto Verdaguer, però incrementar considerablement el de l’Av. Girona i l’Av. Onze de Setembre, de tal manera que es generin dues zones amb nivells de soroll elevats.

• Crear un Pla d’Actuació per a millorar la qualitat sonora del municipi, orientat als punt conflictius i les zones de majors nivells sonors (travessia C/ Sant Isidre - Av. Santiga - Av. Mossèn Jacinto Verdaguer, Av. Tres, Rambla. i l’Av. Onze de Setembre).

• Elaborar una Ordenança Municipal del Soroll i les Vibracions segons la Llei 16/2002 i revisar-la periòdicament.

52

15 BIBLIOGRAFIA

• Berglund, B., Lindvall T. & Schwela D. H. Guidelines form community noise. World Health

• Organization, Geneva. London 1999. CETUR Guide du Bruit des Transports Terrestres. Previsions des

niveaux sonores. Ministere desTransports. Direction Générale des Transports Intérieurs. Paris 1980.

• Mapa Sònic de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Barcelona 1988.

• Mapa de Sorolls de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Barcelona 1997.

• OCDE. Lutter contre le bruit dans les années 90. OCDE. París 1991.

• Política futura de lucha contra el ruido. Libro verde de la comisión europea. Comisión de las

• Comunidades Europeas. Bruselas 1996. VI Programa de Medio Ambiente. Comisión de las Comunidades

Europeas. Bruselas 2001. Què Sona a Barcelona? El soroll a ciutat. Ajuntament de Barcelona. 1999. Querol,

J.M. Manual de mesurament i avaluació del soroll. Generalitat de Catalunya . Departament de

• Medi Ambient. Direcció General de Qualitat Ambiental. Barcelona 1994.

MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA - staperpetua.cat · 2 Índex pàgines 1 extracte 4 2 antecedents i...

Documents

Transcript of MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA - staperpetua.cat · 2 Índex pàgines 1 extracte 4 2 antecedents i...