MANEIG I PROFILAXI, UNA ALTRA SANITAT ÉS POSSIBLEapicesteve.cat/portal/estudis/maneig.pdf · •...
7
MANEIG I PROFILAXI, UNA ALTRA SANITAT ÉS POSSIBLE Situació actual i voluntat de canvi La sanitat és una de les grans assignatures pendents de l’apicultura del nostre país, una disciplina que mal executada repercuteix molt negativament en el desenvolupament productiu de les arnes de les nostres explotacions. Malauradament són molts, encara, els apicultors que veuen en la sanitat i en les campanyes sanitàries un entrebanc en el seu dia a dia, prenent-se les obligacions que marca el programa sanitari com un tràngol que cal superar. I això no és així, tot al contrari, doncs la sanitat és cosa de tots, des dels grans apicultors que tenen uns quants centenars d’arnes, com d’aquells petits abellaires hobbistes que veuen en les abelles un passatemps i una passió. Les malalties de les abelles afecten tant a les seves formes immadures com als adults, i per tant la seva presència en la colònia n’acaba alterant greument el seu cicle biològic i per tant la seva viabilitat. Guarir malalties no és però la solució, doncs vivim en un sector ramader on les alternatives farmacològiques són escasses, cares i en molts casos generadores de residus. Cal doncs avançar-nos als paràsits, ser previsors i buscar metodologies on la biologia de l’abella jugui al nostre favor. Durant massa temps hem cregut que en el món apícola els protagonistes més importants érem els apicultors, quan en realitat ho eren les abelles. El benestar de les abelles i per tant, el seu estat sanitari, acaba repercutint de forma molt directa en la seva productivitat. La profilaxi passa a ser una de les armes més poderoses que tenen els apicultors per anticipar-se a les diferents patologies apícoles. D’aquí arranca la proposta d’estudi productiu-sanitari que us exposo en aquest article, on la mesura de tot un conjunt de paràmetres, ens permetrà poder escollir quines són les colònies més aptes, més rústiques i més resistents dels nostres assentaments. Aquestes abelles amb un vigor natural propi i intrínsec a la seva genètica, seran les que millor lluitaran de forma natural, i per tant ecològica, contra els enemics que són presents en tot moment dins la colònia. Metodologia aplicada durant l’estudi La presa de dades d’aquest estudi va ser organitzada i seqüenciada al llarg l’any 2013, en un assentament de 20 arnes del tipus Langstroth que disposaven de fons sanitari. Per facilitar la recollida de les dades i la seva anotació, vaig crear una base de dades en format Excel. Les diferents tasques a realitzar van ser repartides en 4 períodes que responien als diferents trimestres estacionals: hivern, primavera, estiu i tardor. Cadascuna de les següents informacions estacionals disposaven d’un cel·la individualitzada dins de l’Excel per a cada arna de l’assentament. El tracte individualitzat de les arnes era per tant molt important, doncs em permetia fer un seguiment molt acurat de cada un dels col·lectius d’abelles.
Transcript of MANEIG I PROFILAXI, UNA ALTRA SANITAT ÉS POSSIBLEapicesteve.cat/portal/estudis/maneig.pdf · •...
MANEIGIPROFILAXI,UNAALTRASANITATÉSPOSSIBLE
Situacióactualivoluntatdecanvi
Lasanitatésunadelesgransassignaturespendentsdel’apiculturadelnostrepaís,unadisciplinaquemal executada repercuteixmoltnegativamentenel desenvolupamentproductiudelesarnesdelesnostresexplotacions.Malauradamentsónmolts,encara,elsapicultorsqueveuenenlasanitatienlescampanyessanitàriesunentrebancenelseudiaadia,prenent-selesobligacionsquemarcaelprogramasanitaricomuntràngolquecalsuperar. Iaixònoésaixí, totalcontrari,doncs lasanitatéscosadetots,desdels grans apicultors que tenen uns quants centenars d’arnes, com d’aquells petitsabellaireshobbistesqueveuenenlesabellesunpassatempsiunapassió.
Lesmalaltiesdelesabellesafectentantalessevesformesimmadurescomalsadults,ipertantlasevapresènciaenlacolònian’acabaalterantgreumentelseuciclebiològiciper tant la seva viabilitat. Guarirmalalties no és però la solució, doncs vivim en unsector ramader on les alternatives farmacològiques són escasses, cares i en moltscasosgeneradoresderesidus.Caldoncsavançar-nosalsparàsits,serprevisorsibuscarmetodologiesonlabiologiadel’abellajuguialnostrefavor.Durantmassatempshemcregut que en elmón apícola els protagonistesmés importants érem els apicultors,quanenrealitathoerenlesabelles.
Elbenestarde lesabelles ipertant,elseuestatsanitari,acabarepercutintdeformamolt directa en la seva productivitat. La profilaxi passa a ser una de les armesméspoderosesquetenenelsapicultorsperanticipar-sealesdiferentspatologiesapícoles.D’aquíarrancalapropostad’estudiproductiu-sanitariqueusexposoenaquestarticle,onlamesuradetotunconjuntdeparàmetres,enspermetràpoderescollirquinessónles colònies més aptes, més rústiques i més resistents dels nostres assentaments.Aquestesabellesambunvigornaturalpropiiintrínsecalasevagenètica,seranlesquemillor lluitaran de forma natural, i per tant ecològica, contra els enemics que sónpresentsentotmomentdinslacolònia.
Metodologiaaplicadadurantl’estudi
Lapresadedadesd’aquestestudivaserorganitzadaiseqüenciadaalllargl’any2013,enunassentamentde20arnesdeltipusLangstrothquedisposavendefonssanitari.Perfacilitarlarecollidadelesdadesilasevaanotació,vaigcrearunabasededadesenformat Excel. Les diferents tasques a realitzar van ser repartides en 4 períodes queresponien als diferents trimestres estacionals: hivern, primavera, estiu i tardor.Cadascuna de les següents informacions estacionals disposaven d’un cel·laindividualitzada dins de l’Excel per a cada arna de l’assentament. El tracteindividualitzat de les arnes era per tant molt important, doncs em permetia fer unseguimentmoltacuratdecadaundelscol·lectiusd’abelles.
Pertald’aconseguirunestudielmésfiablepossible,permifoumoltimportantestablirpauteseneltempsdecadascunade les lectures isobretotrealitzar-lesenunmateixespai de temps a fi d’evitar-nepossibles errors. Per exemple: si estava realitzant untestd’aptitudhigiènicaalesarnes,hofeiaatotesperigualienunesmateixesdates,doncs intentava minimitzar els efectes adversos que tenen el factors externsincontrolables (temperatura, floració, vent...). A continuació us detallo els períodesestacionalsielscorresponentsparàmetresanalitzats:
1a.Hivern.Elmomentescollit fouaprincipisdelmesdemarçquanelsdiesesfeienmés llargs i la temperaturadiürnaexternasuperavaels15ºC.Enaquestmoment lesabellescomençavenamostrarnotablessignesd’activitat.
• OR: l’origen biològic de les abelles (EN eixam natural, EA eixam artificial, PCpaquetd'abellaireinad’incubadora)
• TC:eltipusdecaixaempradaenl’estudi.EnelmescasLangstroth(L).• BH:elnombred’espaisplensdebestiarafinalsd’hivern• RH:elnombredequadresambreservesdemelafinalsd’hivern.• CH:elnombredequadresambpresènciadecriaafinalsd’hivern.• VH:elnombredevarroescaigudesafinalsd’hivern.
2a. Primavera. Les dates escollides foren coincidint pels vols del solstici d’estiu,moment clau de l’any on les arnes haurien de trobar-se en la plenitud del seudesenvolupamentiproducció.
• EP:elnombred’eixamsoduplicacionsprimaverals.• BP:elnombred’espaisplensdebestiardurantlaprimavera• CP:elnombredequadresambpresènciadecriadurantlaprimavera.• PP: valoració de la qualitat de la posta de primavera. Valors: (5) cria és
abundant,compacteihomogènia,(4)criaabundantambalgunescel·lesbuides,
(2) la cria és més o menys abundant però dispersa amb molta barrejad’immadursi(0)silacriaésescassaonul·la
• PrP: valoraciópròpoliprimavera.Valors: (5)moltpropolitzadora, (4)medianaintensitat,(2),producciódepròpolibaixa.
• VP:elnombredevarroescaigudesdurantlaprimavera.• H:valoraciódelcomportamenthigiènic.Elprocedimentconsisteixenmatarun
grup de 7 cries operculades tot utilitzant una agulla fina amb la quetravessarem l'opercle imatarem la larva. Valors: (5) si les abelles han retirattotesleslarvesmortesilareinahareomplertambposta,(4)silesabelleshanretirat lamajorpartde les larvesmortes, (2) si les abellesnoméshan retiratalguna larva i veiem opercles mig rossegats, (0) si les abelles no han fetpràcticamentres.
Aquesteslectures,encanvi,esvanrealitzarenfunciódelmomentenqueesvaproduirlarecol·lecciódelameli/opol·len:
• MP:elnombredekgdemeldelacollitadelaprimavera• PoP:elnombredeKgdepol·lenacumulatsdurantlaprimavera
3a. Estiu. Els paràmetres estivals els vaig prendre a principis delmes de setembre,quanlabonançaclimatològicadeixavaentreveurel’arribadadelatardor.
• R:l’edatdelareina• BE:elnombred’espaisplensdebestiarafinalsdel’estiu• CE:elnombredequadresambpresènciadecriaafinalsdel’estiu.• VE:elnombredevarroescaigudesafinalsdel’estiu• T:arnesquefantranshumància.Valors:(1)encasafirmatiui(0)encasnegatiu.• A: valoració agressivitat. Valors: (5) molt irascibles i territorials, (3) abelles
tranquil·lesi(1)abellesmanses.
4a. Tardor. Finalment vaig decidir prendre les lectures de la tardor quan lestemperatures diürnes demitjans delmes de novembre afectaven de forma clara laintensitatdel’activitatrecol·lectoradelesmevesabelles.
• BT:elnombred’espaisplensdebestiardurantlatardor• CT:elnombredequadresambpresènciadecriadurantlatardor.• PT:valoraciódelaqualitatdelapostadelatardorsegonselsmateixoscriteris
aplicatsperalavaloraciódelapostadelaprimavera.• RT:elnombredequadresambreservesdemeldesprésde la tardor iuncop
realitzadal’extracciódelacollitademeldetardor.• VT:elnombredevarroescaigudesdurantlatardor
Les següents lectureses van realitzaren funciódelmomentenquees vaproduir larecol·lecciódelameli/opol·len:
• MT:elnombredekgdemeldelacollitadelatardor• PoT:elnombredeKgdepol·lenacumulatsdurantlatardor
Amésamés idurant tot l’any,vaigcontrolar lapossiblepresènciademalaltiescommicosi(M),loque(L),virosi(Vir)inosemiosi(N).Anotava(2)siidentificavalamalaltia,(1)silasevapresentacióerasubclínicai(0)enabsènciadeprocéspatològic.
Anàlisiestadísticadelainformacióobtinguda.
Totl’estudigiraentorndelsparàmetresproductiusisanitarisdelesabellesidelasevarelació.Laideainicialeratrobarsientredosparàmetresexistiaonounacorrelació,jafospositivaonegativa.Unexemplede relaciópositivaseria:existeix relacióentre laquantitat de cria d’una colònia i la seva producció demel? Si la resposta és sí i larelació és positiva, voldria dir que commés cria present en els quadres,més melacabariadonantaquestacolònia.Unexemplederelaciónegativaseria:existeixrelacióentre l’agressivitatd’unacolònia ielsseusnivellsdevarroaal llargdetot l’any?Si laresposta és sí i la relació és negativa, voldria dir que commés agressivitat té unacolòniad’abellesmenysvarroaacabatenint.
Analitzar els paràmetres a partir d’aquesta metodologia binària m’aportava unainformacióexcessivamentlimitadaidepersipoctranscendent.Caliadoncscercarunmecanismeanalíticméscomplexiqueempermetésinterrelacionartoteslesdadesdecop,barrejant-lesenunamenadecocteleraiextreure’nd’ellaunacorrelacióontoteslesvariablesestiguessininterconnectades.L’einaescollidafouelprogramaINFOSTAT,unprogramaripera l’anàlisiestadísticademultivariables i correlacions.Elprogramaempermetiaagrupartoteslesdadesrecollidesdurantel2013igenerarapartird’ellesunesnovesvariables(e1,e2ie3)iaconseguirunsvalorsindicadorsdelamagnituddelasevacorrelació.
Els valors que apareixen en les 3 columnes poden tenir diferent signe, indicant elsvalors en positiu d’una variable la seva oposició vers les variables amb un valornegatiu. Pels resultats obtinguts, la primera columna (e1) va ser la que més poderdiscriminatoriposseiaal’horadedestriarlesdiferentscolònies,ipertantéslaqueemvapermetreextreureungràficprourepresentatiuiinteressant:
Delamateixaforma,elsresultatsobtingutsespodenrepresentargràficament,oncadaarna seria un punt. Si els identifiquem, podem observar un conjunt de 4 arnes a ladreta (2, 7, 10 i 13) que es correspondrien amb les que segon l’estudi tindrienmés
valuaproductivaisanitària,ipercontra,les5demésal’esquerra(1,3,5,15i18)lesquetenenpitjorsresultatsipertantserienenprincipidescartablesdesd’unpuntdevistareproductiu.
Apartir dels resultats, si ens fixemamb les arnesmarcadesen verd, podríemveureque aquestes colònies d’abelles tenen nivells de varroa baix durant tot l’any, bonaposta,elevadacapacitatpropolitzadora,bonesproduccionsdemel,reinesjoves,bonaaptitudhigiènica iunamarcada tendènciaa l’agressivitat. També, lògicament, serienarnesquenopresentariencapprocéspatològicsecundarialavarroa.
Conclusionsiopiniópersonal
Comaveterinarisócconscientquenototstreballemdelamateixamanera,nitenimles mateixes arnes ni els mateixos tipus d’abella, a part de que no tots tenim elsassentaments en una mateixa regió i per tant responem a patrons climatològicsdiferents.Ésperaixòquelapresadelsregistresi lesmevesorientacionsnomarquencap data concreta, basant-me en canvi en la periodicitat de les diferents tasquesapícolesienelritmebiològicdelesabelles.
Per altra banda aquests estudis demanen una forta predisposició per part del’apicultor,doncscalunaprogramaciódelesvisitesal’arnar,seqüenciarcorrectamentelmaneig i serescrupolósen lapresade registresdelsdiferentsparàmetresobjected’estudi.Aquestatascapotesdevenirenmoltscasosfeixugaperamoltsapicultors, iper tant és possible personalitzar l’estudi, de manera que de tots els paràmetresproductius i sanitaris exposats, espodrienescollir nomésaquells que tinguessinunacàrrega significativa més potent i que estadísticament ens poden donar mésinformació.
Aquest estudi aposta per un altre tipus d’apicultura, un treball amb les abellesmésvaloratiu i reflexiu, tot deixant de banda les visites rutinàries i mancades de rigor iplanificació prèvia. En aquesta nova proposta de treball i estudi, l’abellaire esconverteix en el responsable de la presa de mostres i de dades, valors queposteriorment podran ser analitzats conjuntament amb el veterinari i extreure’nconclusions a final de cada anyada.Unametodologia basada en la confiança i en laconfidencialitat de les dues parts, dades que un cop recopilades i interpretadesgeneraran un historial sanitari i productiu molt valuós per a l’apicultor, doncs lipermetranavançar-sealsproblemes,escollirquinescolòniessónmésinteressantsdemultiplicariendefinitiva,valorarelfuturrendimenteconòmicdelasevaexplotació.
EsteveMiràngelsiFeixasVeterinarid’abelleswww.apicesteve.cat
